l arpetan est na lengoua romana son cârro lengouistico d ora l arpetania s èpate dessus três ètats la france la suisse et l étalia l ôtonimo  arpetan  ou ben  arpitan  est lo nom per loquint los arpetans dèsignont lor lengoua por la suisse romanda la lengoua est sovent asse ben nomâye  romand  a la suita de la politica francêsa la parola  patouès  ou ben  patês  est étot empleyêe mas el at un origina pèj orativa des côps nos povens asse ben liére la parola  lengoua d ouè  la dènominacion franco provenzale est un ègzonimo balyê per lo mondo lengouistico qu est patouesiê prod rârament a quârques côps litèrâlament en  francoprovençâl  na sôrsa principâla de l histouère de l arpetan est la toponimia los arpetans historicament divisâs en payis difèrents prèjont de centênes de variantes dialèctâles de l arpetan lo fraccionament des arpetans dedens un mouél d entitâts fèodâles et politiques fant que nos prègens enqu houé de huét dialèctos celos dialèctos sont pas catègorisâs d aprés un critèro lengouistico avouéc des isoglosses mas solament per un critèro g eografico vouiquipèdia en angllès est un encicllopèdia univèrsâla multilengoua fêta per jimmy wales et larry sanger lo de janviér govèrnâye per vouiqui dedens lo seto vouèbe wikipedia org les vèrsions de les difèrentes lengoues emplèyont la méma programeria de publecacion mediawiki et pués els ant la mém aparence mas contegnont de variacions dedens lors contegnus lors structures et pués lors modalitâts de changement et de maneyance en janviér arte at publiâ un film sus l histouère de la vouiquipèdia il était une fois wikipedia ans d encyclopédie en ligne doux três dâtes que mârcont la côrt histouère de vouiquipèdia en arpetan na cronologia dètalyêe pôt étre viua dens la pâge consacrâye a l et pués un mouél d enformacions est consurtâblo dedens les l èsperanto est na lengoua construita concevua a la fin du xixèmo sièclo pèr luis lazaro zamenhof por facilitar la comunicacion entre gent qu ant de lengoua difèrente lo projet de lingvo internacia lengoua internacionâla at ehtâ publiâ sous lo pseudonmo doktoro esperanto lo mêjo qu espère por èchapar a la censura tsarista fondâ sur una bâse règuliére sens excèpcions l èsperanto est una lengoua aglutinenta onte les parôles se formont a partir de racines lèxicâles et d afixos cetes particularitâts facilitont l aprentissâjo l èsperanto est la solèta lengoua construta qu at dèpassâ l èhtat de projèt tant qu a devenyir una lengoua viventa avouéc de locutors natifs dent la més part dos payis do mondo la pensâ d una lengoua èquitâbla por la comunicacion intèrnacionâla gèrnét a biaystok us ans dens la tehta d un enfant polonês venyu d una familye jiua luis lazaro zamenhof quârques ans més târd a l âjo de ans il bredolye son premiér projèt qu il presentét a sos camarâdos de licê après ses èhtûdes d oftalmolog ie en julyèt il publiét a varsovie en russo l ovrâjo lengoua intèrnacionâla los ans que venyont al fât la traducion en d âtres lengoues très rapidament l èsperanto conyét un vivo succès lo nombro de locutor rapidament cressét rapidament u comenciment en russie impèriâla et en europa orientâla dês inque en europa occidentâla et a les amèriques l èsperanto arrivét u j apon en en ch ina en la premiére guèrra mondiâla enrayét lo dèvelopament de l èsperanto que recomencét dens les ans dens l alègrèssa de la crèacion de la sociètâ des nacions favorâbla a l èsperanto mas les ans avoéc la dèborra dos règ imos totalitèros pués la segonda guèrra mondiâla marquéront na novèla arréta u dèvelopament de l èsperanto mârgrât de condicions dificiles et los revirements politicos d après guèrra l aprentissâjo de l èsperanto at rebiolâ dens los ans pèr l accion de nombroses associacions d èsperanto la g ènèralizacion d intèrnet et l iniciatva de jouènos esperantofones ant balyé dens los ans un renovél a l èsperanto de mètodes d aprentissâjo en linye sovent gratuites sont aparues l usâjo de l èsperanto s est dèvelopâ sus los rèts sociâls l èsperanto at vint uét fonèmos cinc voyèles et vint três consones que sont transcrit pèr lètres de l alfabèt latin l èsperanto n usa pas q w x et y mas usa siés lètres propres a l èsperanto et l ortografie est pèrfètament fonologica a cha lètra corrèspond un solèt fonèmo l aliance culturèla arpitanna aca est un associacion et na fèdèracion entèrnacionâla qu est étâye fondâye en a losena suisse enqu houé l associacion sè trôve a siéz hiôta savouè et pués a rochetalyê lêre l aliance culturèla arpitanna est un associacion politicament netra et confessionèlament endèpendenta qu est étâye fondâye a losena en enqu houé la sièta de l associacion sè trôve a siéz en hiôta savouè et pués a sant etiève u quartiér de rochetalyê dens lo dèpartament de lêre l associacion s est associyê en a l èditor brussèllouès casterman por la publicacion de  l afére pecârd  un èpisode de los aventures de tintin avouéc difèrentes variantes dialèctâles de l arpetan utilisâyes selon los pèrsonâjos savoyârd liyonês vôdouès vâldoten le tot ècrit dedens yéna grafia standardisâye en l ocurrence l de domenico stich lo mémo an la radiô arpitania est étâye fêta en savouè per l aca ceta radiô ére la premiére radiô arpetana que fât na difusion que côvre l ensemblo des tèrritouèros yô que l arpetan est la lengoua du payis en septembro l aca l at d étot èditâ  lo temps  lo roman de l ècriven vâldoten floran corradin en il est l aliance culturèla arpitanna que organise pués la féta enternacionala de l arpetan a sant etiève l aliance culturèla arpitanna sè balye por fin de promovêr des projèts culturèls liyês ux règ ions de l arpetania et en particuliér la promocion de la lengoua historica de ceta règ ion transnacionâla l arpetan l aca souhète rendre la lengoua visibla dessus l èspâço public et s engage a promovêr l idê de na ortografia codifiyê que lui sè assiurara pués na entèrcomprèhensibilitât a l ècrit entre los difèrents dialèctâles de la zôna linguistica les publicacions de l aliance culturèla arpitanna sont logo arpitania jpg émâge de marca de l aca tanqu a stand fête international de l arpitan reignier savoie jpg banc de l aca a la féta entèrnacionâla de l arpetan a regniér en fete internationale de l arpitan francoprovencal saint etienne jpg féta enternacionâla de l arpetan a sant e tiève en l arpitania tot pariér l arpetania dèsigne l ensemblo des tèrres qui ant tradicionalament la lengoua arpitanna coment lor lengoua de payis vêde avouéc ârpes l arpitania est pas recognua coment una entitât politica el est divisâ entre três ètats la france la suisse et l étalie permié les proposicions populères de la populacion lo niom arpetania et petita arpetania ére proposâ en coment nom por la novèla granda règ ion ôvèrgne rôno ârpes l arpitan at un statut oficièl ren que diens les comenes du piemont yô qu il sè prège pués que l ant vôtâ d aprés la lê de desot lo nom de francoprovençâl et diens la règion de rôno arpes como lengoua règionâla lo canton du valês vs en francês en alemand et en tuche est un canton de suisse que sè trôve u mié jorn du payis et pués est crosâ per la valâ du rôno lo canton se trôve diens les ârpes la comba centrâle est traversaye du rôno les ples grantes combes laterales sont lo ltschental la vâl de viége la vâl d anniviers la val d hèrens et l entremont quarques cors d égoua des valâyes laterâles et sot afluents du rôno sont la bôrna la dâla la diégzence et la drance grantes montagnes valêsanes bèca duforn grant bèca dom mont dolent grant combin mont velan grant rouan sus lo territouèro du valês se trôvont les ples grants gllaciérs des ârpes lo gllaciér du rhôno lo gllaciér d aletsch lo gllaciér d otemma lo gllaciér de corbassière grants rotes de cols ârpenches travèrsont lo valês la rota du grant sent bèrnârd et les rotes de la forclaz et du simplon la legne du chemin de fèr entre mié geneva et milan longe lo canton et travèrse près brega lo tunèl du simplon la prèsence humèna sur lo tèrritouèro du valês actuâl remonte u nèolitico quârques poplos cèltos s instâlont diens la valâye la rèpublica romèna ocupaye a partir de dev j c la rè gion et fonde la vela octodurus martegné théodoro d octoduro est lo premier èvèco du diocèso de sion la siéta du diocèse de sion se trôve dès lo hiôt moyen âjo a sion qu est asse ben la capitâla du canton du valês lo re sigismond de los burgondos fat construire en lo monastèro de sent môris d agôno a sent môris dès lo valês est un canton de la suisse lo valês at un agricultura divèrsa avouéc l èlevâjo et l inârpa et les cultures de l hortolâjo et de la vegne pués l artisanat et les endustries hidro èlèctrique et l èlèctro mètalurgique diens lo sèctor tèrcièro lo tèrmalismo et lo tourismo avouéc l arpinismo et lo sport d hivèrn sont emportants lo biôjolês en francês est na règ ion naturèla et pués historica francêsa et arpetana que sè trôve surtot a bise du rôno en règ ion ôvèrgne rôno ârpes entre mié liyon et mâcon il est divisâ en doves sot règ ions lo hiôt biôjolês et lo bâs biôjolês los habitents de la règ ion sont apelâs los biôjolês et les biôjolêses la capitâla historica du biôjolês ére lo velâjo de biôjor que l at balyê son nom la capitâla d ora et pués èconomica est la vela de velafranche qu est lo ch èf luè de l arrondissement de mémo nom les principâles veles sont los habitents de la règ ion sont apelâs los biôjolês et les biôjolêses beaujolais et beaujolaises en francês lo bugê en francês est na règ ion naturèla et pués historica francêsa et arpetana que sè trôve surtot dedens l en en règ ion ôvèrgne rôno ârpes entre mié liyon et geneva fât partia de les quatro principâles règ ions naturèles du dèpartament de l en avouéc la brêsse la domba et lo payis de gèx il est divisâ en doves sot règ ions lo hiôt bugê et lo bâs bugê los habitents de la règ ion sont apelâs los bugistos et les bugistes la capitâla historica du bugê ére la vela de bèlê les principâles veles sont los habitents de la règ ion sont apelâs los bugistos et les bugistes bugistes en francês la savouè est un ancian payis d eropa et na règ ion naturèla de france la capitâla historica est la vela de chambèri ora règion du sud èste de la france a la frontiére de l italie divisâye en doux dèpartements savouè et hiôta savouè situâye u côr de la chêna arpina la savouè fut rapondua per lo dèriér cop a la france en ses limites naturèles sont u cuchient lo cors du guièrs et celi du rôno a bise lo lèc lèman u levant et u miéjorn les crètes des ârpes tant qu a les grantes rosses et tant que na legne que longe lo grèsivôdan pués remonte vers lo nord èste en copant la valâye de l isera dês la bise u miéjorn la savouè comprend siéx payis principâls lo chablès lo fôcegni lo genevês la savouè ducâla la tarentèsa et la môrièna la savouè est constituâ per des hôts massifs entèriors entre lo moyen rôno et l italie d un fllanc et de d ôtro du selyon arpin vanouèsa bôfortin mont bllanc fllancâs u cuchient et a bise des massifs prèarpins matos et bouesiês des bôges du genevês et du chablès que dominont la règion yô cole lo rôno entre des plês dèrivâs du jura salèvo vuache grôs fongs u levant s ôvront les colidors de la môrièna et de la tarentèsa les cols pèrmètont la comunicacion avouéc les valâyes italiènes cols du mont cenis de l iseran et du petiôt sant bèrnârd la cllusa de chambèri ocupâ per lo lèc du borgèt constitue un chemin de passâjo entre l isera et lo rôno lo climat est molyê et rudo en montagne nê abondanta en hivèrn la savouè vivét tant qu u de la tèrra divèrsa por megiér u pied de les rependues assolelyêes de l èlevâjo avouéc l inârpa et de l artisanat tessiê travâly du bouesc du cuér des mètâls mas cetes activitâts nurréssant pas prod na populacion trop nombrosa les gens devant èmigrar por un temps jornaliérs agricolos ramonors colportors bucherons ou por tojorn comèrçants u jorn d houé l èlevâjo est devegnu lo premiér tandis que les cultures espècialisâyes hortolâjo forrâjo vegne réstont solament dessus lo fond plan de les valâyes mas l uvèrtura de la savouè est dua a l amènagement de ses pèrciêes naturèles vâl de fièr de l ârva de la tarentèsa de la môrièna et a l utilisacion de sa pouessience hidro èlèctrica qu at bolevèrsâ son èconomia l abondance de ses ressôrses hidro èlèctriques alimente l èlèctro mètalurgie môrièna motiérs lo bôrg sant môris et l èlèctro ch imie les ôtres endustries construccions mècaniques et èlèctriques mècanica de prècision agro alimentèro du bouesc horlogerie sè sont enstalâyes surtot a chambèri albèrtvile motiérs modâna l endustrie agro alimentèra est ben reprèsentâye fromâjos y at lo reblochon frutiéres salèsons égoues l èvian tonon la règion fét des vins famox âpromont chegnin rossèta gamê entre ôtros lo sèctor tèrcièro sè dèvelope avouéc lo tèrmalismo èx brides chales la léchiére tonon l èvian et lo tourismo de chôd temps por la vilèjatura parc de la vanouèsa lècs d èneci et du borgèt arpinismo d hivèrn sports d hivèrn l organisacion des juès olimpicos d hivèrn de inôgurâs a albèrtvela at contribuâ a la promocion de la règion amèlioracion de les rotes prolongement de l ôtorota por dèsengorgiér motiérs la pôrta d accès de les três valâyes du vii u v sièclo devant j c l envasion des cèltos alobroges refôle dens les hôtes valâyes los liguros dês devant j c les romens somètont los alobroges et mâlgrât lor rèsistence avegnont a los fére entrar dens la provincia romèna la futura savouè fôrme adonc un important nuod rotiér aduisent de l italie tant qu a geneva et a vièna l èvangèlisacion du payis at étâ prod tardiva formacion des diocèses de geneva et de grenoblo pués de môrièna u iv aprés j c lo tèrmo de sapaudia savouè aparêt por lo premiér côp en ècio aetius ch èf de la milice romèna des gôles cantone dens la règion los burgondes u titro de fèdèrâs de roma celos ce fôrmont un royômo a la chête de l empiro romen d occident que sa capitâla est geneva mas que chêt entre les mans des felys de clovis pendant lo dèmembrement du royômo de charlomagno la savouè revint a lotèro u trètâ de vèrdun la mêson de savouè la savouè revint adonc u royômo de provence pués a celi de la borgogne transjurana et enfin u segond royômo de borgogne que rapond los doux prècèdents et sè mantint pendant un sièclo les envasions sarragines et hongrouèses des ix et x sièclos vont dèvastar lo payis rodolfo iii enfin est contrent d abandonar sa corona a l emperor conrad ii a sa môrt lo segond royômo de borgogne avouéc la savouè est rapondu u sent empiro romen gèrmanico en veré ceta union est purament simbolica les fèodâls surtot avouéc les comtos de geneva a bise et la famelye d humbèrt des blanches mans u miéjorn et u cuchient réstont en fêt mêtros du payis la famelye d humbèrt des blanches mans apond la savouè dessot son ôtoritât dês el prend lo comtât de savouè et y apond a châ pou celos de sent môris de bèlê du vâl d aouta de sion u xi sièclo les provinces de la môrièna du chablès de la tarentèsa et de la mârche de turin assiètont la mêson de savouè de pârt et d ôtra des ârpes qu el comande dês adonc lo passâjo los ôrdres religiox principâlament los cistèrciens contribuont u xii sièclo a la renèssance èconomica du payis la pèrioda que s ètend du xiii u xv sièclo vêt los comtos de savouè acrêtre l ètendua de lors possèssions vôd valês chambèri acquis en piemont et lombardie u xv sièclo lo comtât de geneva et lo piemont sont rapondus dessot l ôtoritât de la savouè lyé qu est èlevâ en duchiê en per l emperor sigismond u profit d amèdê viii lo piemont nen est lo côr la savouè adonc n est pas més qu una possèssion segondèra les ambicions italiènes a comptar du xvi siècle les ambicions italiènes de la dinastie l empôrtont et la dècadence savoyârda comence pèrda de geneva ocupacion de la savouè per la monarch ie francêsa de a a ceta data lo trètâ du câtiô cambrèsis rend la savouè ux ducs de savouè en u trètâ de liyon hanri iv obtint contre la cèssion de saluço la brêsse lo bugê lo vâlromê et lo payis de gèx louis xiii envayét oncor le payis et obtint la cèssion de pignerol louis xiv trète la savouè coment un ètat vassâl l ocupe en pués de a los trètâs d utrèct contrègnont los francês a l èvacuar los ètats de la mêson de savouè devegnont monarch ie per adjonccion du royômo de piemont sardègne pués la savouè est ocupâye per los èspagnols aliâs de la france et retrove son endèpendance solament en trètâ d èx la chapèla la raponsura a la france aprés la rèvolucion francèsa la savouè est rapondua doux côps a la france en et dèfinitivament en en novembro la savouè est anèxâye por rèpondre siuvent lo raportor de la convencion grègouère a l apèl de la soverènetât nacionâla et dens l entèrêt de la savouè et de la france el fôrme adonc lo dèpartement du mont blanc et una partia de celi du lèman mas dês lo mês de fevriér que siut lo mècontentement sè fét jorn prolongiê pou aprés per des rebênes la dècristianisacion gâgne la france et lo cllèrgiér savoyârd manifèste adés més son oposicion pués los ôrdres de levâyes militères rencontront des dificultâts qu ôgmentont arriér més aprés la signatura du trètâ de paris yô lo rê victor èmanuèl iér cède la savouè et nice la dominacion francêsa s enstale més solidament favorisâye per un cèrtêna envolâye èconomica surtot de a aprés cen divèrses oposicions sè manifèstont rèsistences acrèssues a la conscripcion hostilitât u mantin des enstitucions rèvolucionères entretegnua per lo cllèrgiér et lo nôblos surtot en mê u premiér trètâ de paris victor èmanuèl iér retrove la partia orientâla chablès fôcegni tarentèsa môrièna le cuchient est lèssiê a louis xviii lo segond trètâ de paris novembro rend tota la savouè u royômo de piemont sardègne d ense il rètablét l unitât et lo retôrn a la monarch ie tradicionèla mémo se na cèrtêna oposicion sè fôrme entre et les mouvements d agitacion réstont sen importance et les idês libèrâles progrèssont pou ples sèriosa mas fenéssant per na vèsta l èquipâye des ovriérs rèpubliquens lyonês que ocupont chambèri en mârs avril èxpèdicion des voraces est pas sen consèquences el balye u payis d alyor pou sensiblo ux èlans italiens por la libèracion de la pèninsula l emprèssion que lo govèrnement de turin at pas ren fêt por lo dèfendre d ôtra pârt el acrêt l hostilitât des consèrvators catolicos a tota entreprêssa rèpubliquèna francêsa arriér més el aprèste cetos dèrriérs a balyér lor adèsion a una anèxion de la savouè a la france quand ceta ce serat passâ dessot un règimo empèriâl la quèstion de la raponsura a la france est règllâye solament en avril per lo trètâ franco italien du mârs sanccionâ per lo plèbiscite du avril politica des compensacions menâye per napoléon iii que sotint l unificacion italièna la savouè est adonc divisâye en doux dèpartements la savouè et la hiôta savouè la val d outa ou bièn la val d ousta eun fransé vallée d aoste eungn italièn valle d aosta l è eunna réjón otonomma a statù spésial di nord ouest de l italiye que l è de lenva é de queulteua arpitanna la val d outa se trouve i méntèn di z alpe i nord ouest de l italiye se confeun son avouì lo piémón italiye la savouè l ata savouè le dave eun france é lo valè chouisse la jéografia de la val d outa l è composaye pe eunna comba sentrala traversaye pe la djouiye é pe combe latérale eun val d outa yèt bièn dé tsatì di fort de bar tanque à sen piére caqueun se trouvon deun le combe latérale comme si de gressonèi sèn jan lo tsatì de fén is l è eun jénéral considéroù comme lo pi eumpourtàn é lo pi dzen de la réjón la val d outa conte quemeun e l alzace ou ben l ôcês en francês en alzacien est na règ ion historica et culturâla du levant de la france a la frontiére avouéc les alemagnes et la suisse el est constituâye des dèpartaments du rin d avâl et du rin d amont la capitâla historica ére la vela d estrâbôrg los habitents de la règ ion sont apelâs los alzaciens et les alzaciènes g eograficament sè trôve entre mié lo massis de les vôges et lo rin règ ion de l eropa rènana l alzace est u coralyon de la banana blua dês tant qu a la règ ion alzace ére étot na règ ion administrativa francêsa composâye des doux dèpartaments du rin qu at fusionâ lo avouéc les règ ions de champagne ardèna et de lorrêna por formar la règ ion grant levant portant na novèla colèctivitât tèrritoriâla apelâye colèctivitât eropèèna d alzace vèrrat lo jorn lo de janviér los habitents de la règ ion sont apelâs los alzaciens et les alzaciènes les alsaciens et les alsaciennes en francês lo franpitan ou ben franpetan a pas confondre avouéc lo francês local est la lengoua arpetana qu at prês lo defôr du francês d arpetan francèyê per ègzemplo en remplacient les voyèles finales coment lo sovent quâsi muètes dens cèrtins patouès per un e muèt ou la tèrminèson atze per son èquivalent en francês estandârd asse ceta lista est pas complèta o est una fôrma francèyê de la lengoua arpetana lengoua que côvre tota la surface dens laquinta l arpetan est la lengoua tradicionâla yona de les caractèristiques du franpitan est qu il est considèrâ coment local un pou pertot dens la zona arpetana l apèlont savoyârd en savouè ou vôdouès dens lo canton de vôd pendent que los mots sont praticament los mémos o est sovent a travèrs lo franpitan que los locutors de l èspâço arpetan pregnont conscience de prègiér la méma lengoua desot la fôrma franpitana ou ben tradicionâla patouesanta la confusion est frèquenta dens los esprits entre franpitan et francês local cen que distengue lo franpitan du francês local est l usâjo d un vocabulèro propro et de tornures de frasa que n ègzistont pas en francês estandard per ègzempllo l usâjo de temps surcomposâs tôt coment l arpitan lo franpitan fât usâjo de la mèlodia cen qu est perciu per de nan locutors coment de l accent suisso de l accent savoyard ou de l accent liyonês cela mèlodia est suscèptbla de modifiér ou mèmo d envèrsar totâlament lo sens de la frasa l ècritura ne pèrmet malèsament pas de rendre cèl aspect de la lengoua franpitana ou arpitana lo francês estandard empronte règulièrament des mots u franpitan loquint est sovent dècrit coment local et pronto a un endrêt donâ cela manièra de vêre qu est justifiâbla se l on s intèrèsse a la manièra de quê est pronunciê un vocâblo dens un endrêt donâ est rèductriça câr la lengoua arpitana n est ni unifiêe ni codifiêe lo franpitan s écrit g ènèrâlament avouèc les mèmes règlles que lo francês perfês de manièra fonètica perfês en enventant una ortografa hypercorrècta el ègziste una tendence de ples en ples forta a ècrire lo franpitan de manièra fonètica la france des côps asse ben la frança et pués oficièlament la rèpublica francêsa et en francês est un ètat transcontinentâl sôveren que sè trôve surtot en eropa cuchientenche mas que presente avouéc de tèrritouèros dedens los ocèans endien atlantico et pacefico et pués sur lo continent sud amèriquen la france est na rèpublica constitucionâla unitèra qu at un règ imo mié prèsidenciâl la vela de paris est sa capitâla la lengoua oficièla lo francês la monéya oficièla l erô et lo franc pacefico sur sos tèrritouèros de l ocèan pacefico la devisa de la france est libèrtât ègalitât fratèrnitât et pués son drapél est constituâ de três bendes drêtes règuliéres blua blanche et roge l himno nacionâl est la marselyêsa la france est un payis formâ u comencement de l hôt moyen âjo que tire son nom des francs dês lo comencement du tant qu a la premiére mêtiêt du el at un vâsto empiro coloniâl dês los ans el est yon des actors de la construccion de l union eropèèna el est la trêsiéma pouessience nuclèâra mondiâla yon des cinq membros pèrmanents du consèly de sècuritât de les nacions unies et yon des membros de l otan el est asse ben membro du g du g de la zona erô de l èspâço schengen de la comission de l ocèan endien et pués abrite la sièta du consèly de l eropa du parlement eropèen et de l unèscô la france at un enfluence cognua en matiére politica èconomica militèra et culturâla en eropa et dedens la résta du mondo solèt payis u mondo a ègzèrciér sa sôverenetât sur de tèrritouèros distribuâs dessus três ocèans et doux continents sa presence g eopolitica est importanta u nivél mondiâl s apoye sur na baragne d ambassades et de consulats ètendua la seconda u mondo dèrriér cela des ètats unis et pués at de bâses militères sur tôs los continents la france at la seconda ples granta zona èconomica èxcllusiva èspâço maritimo u mondo qu y s apond un èxtension du platél continentâl de en et sè renge premiére pouessience maritima mondiâla per sa divèrsitât et sa biodivèrsitât la france est en la trêsiéma pouessience èconomica eropèèna dèrriér les alemagnes et lo reyômo uni et pués est la siésiéma pouessience èconomica mondiâla per fdb nominâl nôviéma a paritât de povêr d emplèta et afiche un nivél de via rudo hôt u cllassement edh en figure permié los numerôs yon mondiâls dedens los sèctors de l agroalimentèro de l aèronôtica de l ôtomobila de les marchandies de luxo du tourismo et du nuclèâr u de janviér la populacion totâla de la france est de vers los milyons d habitents d aprés les èstimacions publeyêes per l insee que dedens les règ ions mètropolitanes et dedens les règ ions ultramarenes en defôr de mayota et pués a mayota recensement per alyor vivont dedens les colèctivitâts d outre mar et en novèla calèdonia la france est lo second payis lo ples poplâ de l union eropèèna dèrriér les alemagnes el est avouéc lo ples vâsto de l union eropèèna et lo trêsiémo payis lo ples vâsto d eropa vielye pouessience coloniâla sa cultura et sa civilisacion sont èpatâyes per los payis francèyents a travèrs lo mondo unis dedens l organisacion entèrnacionâla de la francèyencie lo francês est la diéziéma lengoua matèrnâla la ples prègiêe u mondo et pués est yona de les lengoues avouéc la ples granta difusion tradicionalament empleyê coment lengoua de la diplomacia el est yona de les siéx lengoues oficièles et yona de les doves lengoues d ôvra avouéc l angllès de l organisacion de les nacions unies et pués lengoua oficièla ou ben d ôvra d un mouél d organisacions entèrnacionâles ou ben règ ionâles lo francês est asse ben yona de les três lengoues d ôvra de l union eropèèna avouéc l alemand et l angllès la part eropèèna de la france est apelâye france mètropolitèna et est sitâye a l una des èxtrèmitâts occidentâles de l eropa ele est bordâye per la mar du nord u nord la manche u nord ouèst l ocèan atlantico a l ouèst et la mar mèditèrranê u sud èst ele est frontalièra de la bèlg ique et du luxembôrg u nord èst de l alemagne et de la suisse a l èst de l étalie et de monaco u sud èst de l èspagne et de l andora u sud ouèst les frontières u sud et a l èst du payis corèspondont a de massifs montagnôx los pirènês les arpes et lo jura la frontièra a l èst corèspond u revâl du rin la frontièra nord et nord èst ne sè fonde sur gins d èlèment naturél la france mètropolitèna comprend plusiôrs les notament la corse et les les de la couta ele est comprêsa entre les latitudes n et n ense que les longitudes o et e sa partia continentâla s ètend sur u torn de km du nord u sud la france est ègâlament composâye de tèrritouèros nombrôx situâs en defôrs du continent eropèen curament apelâs france d utre mêr que li pèrmètont d étre prèsenta sur tuis los ocèans du mondo fôrs l ocèan artico celos tèrritouèros ant de statuts variâs dens l administracion tèrritoriâla de la france et sè situont la france possède ègâlament de frontières tèrrèstres avouéc lo brèsil et lo suriname en guyana ense qu avouéc los payis bâs via la part francêsa de sant martin la supèrficie totâla de la france mètropolitèna ocupe km et los ôtros tèrritouèros km cela supèrficie ne comprend pâs la tèrra adèlie sur laquinta la soverènetât francêsa est contèstâye cen est lo o ples grant payis du mondo per sa surface tèrrèstra est tôt pariér lo ples grant d eropa aprés la russie et l ukrèna ou lo dousièmo se encluont los dèpartements ultra marens et lo ples grant de l union eropèèna l ètendua de son litoral utre mar enclus est de kilomètros la france mètropolitèna actuèla ocupe la ples granta partie des anciènes gôles cèltiques conquêses par jules cèsar u ér sièclo dev j c mas ele trâye son niom de los francs un poplo gèrmanico que s y enstalat a partir du ve sièclo la france est un ètat a l unificacion ancièna et fut l yon de los premiérs payis de l època modèrna que tentat un èxpèrience dèmocratica la prèsence humèna sur lo tèrritouèro de la france actuèla remonte u palèolitico enfèrior  les ples anciènes trâces de via humèna dâtont d el y at u torn de ans l homo est adonc confrontâ a un climat dificilo et variâblo marcâ per plusiors ères gllacières que modifiont son câdro de via la france compte un nombro importent de bârmes ornâyes du palèolitico supèrior avouéc l una de les ples cèlèbres a lascaux en dordogne u torn de ans dev ora vèrs ans a la fin de la darrièra èra gllacièra lo climat s adocét a partir de l eropa occidentâla entre dens lo nèolitico et sos habitents sè sèdentarisont ben que l èvolucion sêye difèrenta a l encan de les règ ions aprés un fôrt dèvelopement dèmografico et agricolo ès ive et iiie milènèros la mètalurgie fât son aparicion a la fin du iiie milènèro d abôrd avouéc lo travaly du fér u viiie sièclo en dev j c de grècos origènèros de la vela de focêa fondont la vela de massalia la futura marsèlye u bôrd de la mèditèrranê  a la mèma època quârques poplos cèltos pènètront dens lo tèrritouèro de la france actuèla mas ceta ocupacion ne sè gènèralise a la totalitât du tèrritouèro qu entre los ve et iiie sièclos dev j c la nocion de gôla  t  en grèco aparèt alors  ele corèspond ès tèrritouèros de poplament cèlto comprês entre lo rin les pirènês l atlantico et la mèditèrranê los hèbrèos l apèlont  tzarphat  la gôla est alors un payis prospèro avouéc sa partia mèridionâla de ples en ples somêsa a les enfluences grèques et romènes a partir de dev j c lo sud de la gôla est pou a pou conquês per la rèpublica romèna que y fonde les veles d ax en provence tolosa et narbona en dev jc julo cèsâr sè rue a la conquèta de la rèsta de la gôla et venc en dev j c una rèvolta menâye per lo chièf gôlês vèrcing ètorix a alèsia houé la vela d alise sainte reine en borgogne los tèrritouèros novèlament conquês sont devesâs per augusto en nôf provinces romènes desquintes les principâles sont la narbonêsa u sud l aquitèna u sud ouèst la liyonêsa u çantre et a l èst et la bèlg ique u nord de nombrôses veles sont fondâyes durent la pèriôda galo romèna permi lesquintes liyon en dev j c que devindrat la capitâla de la gôla romèna  celes lé sont conciues a l émâge de les citâts romènes avouéc un forum un tèâtro un circo un amfitèâtro et de tèrmos la relig ion romèna sè superpôse ès cultos gôlês sen los fâre disparètre les divinitâts sè confondont pou a pou dens un mèmo sincrètismo u iiie sièclo la gôla romèna cognèt una crisa grâva lo limes frontièra fortifiâye que protèj âve l empiro de les encursions barbares est franchi a plusiôrs reprêses per los barbaros lo povêr romen pendent cetu temps semble gangalar  un empiro de les gôles est proclamâ en et èmâque a la tutèla romèna tant qu en mas la situacion s amèlyore dens la premièra mêtiât du ive sièclo qu est una pèriôda de renovél et de prospèritât por la gôla en l emperor constantin iér sè convèrtét u cristianismo  los crètiens persècutâs tant qu ique sè multipliont mas les envasions barbares recomençont a partir de la segonda mêtiât du ive sièclo  lo dècembro los vandalos suèvos et alans franchéssont lo ren et travèrsont la gôla tant qu en èspagne u mêten du ve sièclo los alamans et los francs doux poplos payens s instâlont u nord èst de la france d ora et ègzèrçont una fôrta pression sur los gènèrôx romens que sont en pôsto dens lo nord èst de la gôla règ ions de la france mètropolitana règ ions d outre mar l alemagne tot pariér les alemagnes en alemand deutschland en bâs alemand dtschland en hôt sorabo nmska en danouès tyskland en sinto rromani gkano en bâs sorabo nimska en frison septentrionâl tjschlnj en frison orientâl dtsklound est yon de los payis endustrialisâs principâls du mondo situâ dens l eropa centrâla el est encâdrâ u nord per la mar du nord lo danemârc et la mar baltica u levant per la pologne et la tch èquie u sud per l ôtrich e et la suisse et u ponant per la france lo luxembôrg la bèlg ique et los payis bâs la capitâla est la vela de bèrlin l alemagne est una rèpublica fèdèrâla composâ per ètats apelâs bundeslnder qui dens cèrtênes sféres ag éssont endèpendament de la fèdèracion el est organisâ selon lo principo de sèparacion des povêrs et d una dèmocracia reprèsentativa a règ imo parlementèro historicament sè composent de plusiors nacions sôverenes avouéc lor prôpra histouère cultura et religion l alemagne at étâ unifiâ coment ètat nacion pendent la guèrra franco alemanda de la rèpublica fèdèrâla d alemagne est un ètat membro du consèly de l eropa de l ocde de l union de l eropa occidentâla de l otan de l union eropèèna dont el est un membro fondator de l onu de l osce du g des nacions g et de la zona erô el est l ètat membro lo més populox et lo més èconomicament pouessient de l union eropèèna l alemagne jouye asse ben un rolo en tant qu una des pouessiences principâles du mondo l alemagne est composâ de ètats bundeslnder l étalia ou ben l étalie italia en étalien est un payis d eropa la vela capitâla est roma l étalie est na pèninsula encèrcllâye per la mar mèditèrranê drêt coment ses iles les principâles sont la secila et la sardègne la couta du cuchient est bordâye per la mar tirrènièna et cela du levant per la mar adriatica tant qu a la partia tèrrèstra de bise el est entorâye de les ârpes avouéc la france u nord ouèste de la suisse et de l ôtrich e a bise et de la slovènie u nord èste sa supèrficie est de km et sa longior dês la bise u mié jorn est de km los apènins fôrmont na chêna de montagnes a son méten et sur sa longior lo cllimat est mèditèrranèen por la pèninsula hivèrn dox et humido chôd temps chôd et sèc més sèc u mié jorn et més frès avouéc l hôtior la plana du pô a bise est subtropicâla humida hivèrn pletout frêd chôd temps chôd et humido roma est étâye fondâye u viiiémo siècllo dev j c dev j c d aprés la tradicion u lât du tibro la reviére que travèrse l étalie centrâla roma ére na vela u méten du tèrritouèro des latins que comenciêvont la conquéta de lors vesins desot lo govèrnament des rês de roma u viémo siècllo dev j c roma vint na rèpublica dev j c d aprés la tradicion et du ivémo tant qu u iiiémo siècllo conquère la pèninsula étalièna aprés les guèrres samnites por lo centro de l étalie pués la conquéta des tèrritouèros a bise avouéc la somission de les citâts ètats ètrusques et u mié jorn ples la secila que s achavone en dev j c u iiiémo siècllo roma afronte três côps cartâge la granta pouessience de la mèditèrranê occidentâla roma rempôrte cetes guèrres les três guèrres puniques et sè fât mêtra de ceta partia de la mèditèrranê et prend los tèrritouèros de son ènemia en africa de bise en hispanie et les balèâres avouéc la victouère de les guèrres de macèdonie pués de conquétes u levant et u cuchient roma contrôle quâsi tot lo bassin mèditèrranèen u iér siècllo dev j c les tensions politiques ménont la rèpublica a la guèrra civila aprés l assassinat du dictator julo cèsâr lo de mârs dev j c son succèssor octâvo est vencor d antouèno et cllèopâtra procllâme l empiro en dev j c et vint lo premiér emperor desot lo nom d ôguste dês lo lo fenomèno de les comenes concèrne la bise et lo centro de la pèninsula étalièna et pués doux três veles du mié jorn la bise et lo centro constituont lo  reyômo d étalia  qu est avouéc lo sant empiro romen gèrmanico los emperors gèrmanicos que sè succèdont tâchont de controlar cela règ ion particuliére lo mié jorn est desot la dominacion des normands et pués des anjô dês l an doves dinasties que frènont lo dèvelopament de les comenes per lor politica unitèra a cél temps la dèmografia de les comenes ôgmente et l èconomia sè dèvelope de fôrmes politiques aparèssont avouéc de mag istrats que sont en fonccion por un temps limitâ les comenes sont basâyes u tôrn de la vela et de son contado lo tèrritouèro vesin châque comena sè difèrencie de les ôtres per la crèacion d un identitât que lyé est sina l étalie est divisâye en règ ions regioni provinces province et comènes comuni la suisse ou ben la suissa en alemand schweiz en francês suisse en étalien svizzera en roumancho svizra en tuche schwiiz en lombârd svzzera est un payis d eropa la suisse est frontalièra de la france u ouèst de l alemagne u nord èst de lo liechtenstein et l ôtrich e a l èst et de l étalie u sud sur lo tèrritouèro de la suisse est una partia de los ârpes vers lo nord ouèst et a la frontièra de la suisse et la france est lo jura tsurique geneva bèrna bâla fribôrg nôchâthél belinçona fribôrg delèmont siérro sion martegné crans montana losena rolo payèrna la châls avencho invèrdon môrges nion orba vevê montrolx grants rivâls de la suisse rin rôno âra sarena dubs orba vêde avouéc la lista des cors d égoua de suisse lo lèman est un grant lèc de la suisse la suisse est un payis formâ u moyen âjo aprés la rèvolucion francêsa la france acorde en a la suisse la constitucion de la rèpublica hèlvetica la constitucion moderna de la suisse est instâla en lengoues oficièles et lengoues de minoritât la suisse est una rèpublica fèdèrâla lo povêr lèg islatif sont lo consèly nacionâl et lo consèly des ètats et lo povêr ègzècutif est lo consèly fèdèral la vela de bèrna est la vela capitâla de la suisse los quentons sont los ètats membros de la confèdèracion suissa la lorrêna en francês est na règ ion historica et culturâla du nord èste de la france a la frontiére avouéc la bèlg ica lo lussembôrg et les alemagnes el est constituâye des dèpartaments de morta et mosèla de la môsa de la mosèla et de les vôges son nom vint de lotèro ii de lotaringia los habitents de la règ ion sont apelâs los lorrens et les lorrènes dês tant qu a la règ ion lorrêna ére étot na règ ion administrativa francêsa qu at fusionâ lo avouéc les règ ions d alzace et de champagne ardèna por formar la règ ion grant levant dês tant qu a la prèfèctura de règ ion ére mèts les siètes de les dirèccions règ ionâles de l ètat érant distribuâyes entre mié mèts nanci et èpenâl los habitents de la règ ion sont apelâs los lorrens et les lorrènes les lorrains et les lorraines en francês l albanie en albanês et en albanês tosco shqipëria en albanês guègo shqypnija lo nom vôt dére en arpitan payis de l agllo en aroumen arbinishia ou arbiniia en grèco alvana en macèdonien albanija est un payis du ponant de la pèninsula des balcans u sud levant de l eropa avouéc una uvèrtura sur la mar adriatica et sur la mar ionièna el at una frontiére u nord avouéc lo montènègro u nord levant avouéc la sèrbie kosovo u levant avouéc l macèdouèna de bise et u sud avouéc la grèce la capitâla est la vela de tirana constituâ en tant qu ètat a la fin des guèrres balcaniques en l albanie réste un payis mâl cognu du fêt de son isolament politico durent la seconda mêtiêt du los payis bâs en fôrma longe lo reyômo des payis bâs en nêrlandês et sont un payis d eropa du cuchient frontaliér avouéc la bèlg ica u mié jorn et les alemagnes u levant sont govèrnâs per na monarch ie constitucionâla et comptont prés de diéx et sèpt milyons d habitents la capitâla des payis bâs est amstèrdame ben que lo govèrnament et lo parlement seyont a l hage administrâ en doze provinces lo payis at asse ben siéx tèrritouèros d outre mar que sè trôvont dedens les carâibes l hôtior moyena des payis bâs est brâvament fêbla un quârt du tèrritouèro est desot lo nivél de la mar de bise que lo bâgne u cuchient et a bise los payisâjos nêrlandês tipicos sont per alyor constituâs de lârges reviéres que colont tranquilament a travèrs de les planes sen fin d aprés lo poèto hendrik marsman portant les tèrres litorâles sont por la plepârt protègiêes per de digues construites u fil de l histouère du payis a côsa de tot plen de catastrofes naturèles liyêes a l égoua recensâyes cél diton cognu ux payis bâs pôt rèsumar la situacion du payis lo nom holanda est sovent empleyê dens lo lengâjo corent et de façon que convint pas por dèsignér los payis bâs dens lor ensemblo cel apelacion dèsigne na partia du cuchient du payis lo nêrlandês la principôtât d andorra ou simplament l andorra en catalan en castilyan en português et en galicien andorra en francês andorre est un petit payis eropèen des pirènês orientâls et una règ ion historica des payis catalans situâ entre l èspagne u sud et la france u nord la capitâla est la vela d andorra la vielye pendent grant temps pouvro et isolâ il at obtenu una prospèritât remarcâbla depués la seconda guèrra mondiâla a travèrs du tourismo et de son statut de paradis fiscâl la pouessient èconomia at ateriê a prod d imigrents pèrtinents tant de l èspagne surtot catalans et galiciens coment du portugal et de la france selon la constitucion andorrana la figura du ch èf d ètat andorran est divisâ en doux co princes qui corrèspondont a les pèrsones du prèsident de la rèpublica francêsa et a l èvèque de la seu d urgell rènes en francês resnn renn en galô en breton est na comena francêsa et bretona du cuchient de la france ch èf luè du dèpartament d ila et vilègne et de la règ ion bretagne cela vela sè trôve dens lo levant de la bretagne u regonfllo de l ila et de la vilègne placiêe sur l arc atlantico eropèen a de les coutes de la mange rènes compte habitents dedens les muralyes en cen que fât de lyé la premiére vela de la règ ion bretagne la seconda vela du grant cuchient et l onziéma comena la ples poplâye de france en nombro d habitents l unitât urbèna est poplâye de habitents en et son sôl urben que comprend habitents en est lo diéziémo u nivél nacionâl rènes est la sièta d una mètropola de habitents fassent d ense partia de les grantes mètropoles francêses de drêt comon dês janviér l histouère de rènes côvre un temps de plusiors siècllos dens lo temps galo romen la citât fondâye per los rèdons pôrte lo nom gôlouès de condate la vela vêt son povêr politico s acrêtre u moyen âjo en vegnent côp sur côp châtelâr de la mârche de bretagne pués capitâla du duch iê de bretagne desot lo viely règ imo l union de la bretagne a la france renge a châ pou rènes u rang de granta vela provinciâla l emplantacion du parlement de bretagne a rènes u et pués du palès du parlement de bretagne u at portant pèrmètu a la bretagne de consèrvar tant qu a la rebênâda francêsa na sé quint ôtonomia a l ègârd du povêr reyâl du temps rènes at notament jouyê un rolo important dens la rebêna du papiér timbrâ en victima d un tèrriblo fuè en lo bôrg mèdièvâl en bouesc de la vela est a mêtiêt rebâti en piérra granit et tof de piérr a chôlx réstâye en maj oritât campagnârda tant qu a la seconda guèrra mondiâla rènes s est franc dèvelopâye u o est dês los ans que la vela de les administracions at cognu na prospèritât èconomica urbèna et dèmografica liyêe notament a l ègzodo campagnârd et pués a na novèl endustrialisacion fabreca ôtomobila de psa la j anês pendent los ans rènes at prês na posicion stratègica dedens les tèlècomunicacions crèacion du minitèl transpac dês adonc el est vegnua un polo important du sèctor tèrcièro en sè verient vers lo numerico et les tècnologies novèles tècnopola rènes atalante polo de compètitivitât émâges et baragnes lambelisacion french tech ert b com chouèx du mètrô ôtomatico val enqu houé la zona de travâly de rènes comprend habitents el est yona de les ples rentâbles et dinamiques de france avouéc na quota de chômâjo u tôrn de en cen est confirmâ per lo fêt que rènes est en la premiére vela de province por sa produccion de rechèce per habitent outre los fllancs dèmograficos historicos et èconomicos rènes est avouéc les grantes veles ètudientes francêses en étent en la huétiéma vela univèrsitèra avouéc ètudients lambelisâye vela d ârt et d histouère el at consèrvâ un important patrimouèno mèdièvâl et cllassico u dedens de son centro historico bâtiments sont d ense protègiês coment monuments historicos enfin rènes est étâye èlua en d aprés lo cllassement de la gazèta l express los habitents de la vela sont apelâs los renês et les renêses en lengoua des segnos francêsa la vela sè signe coment un rène liyon ou ben en francês est na comena francêsa et arpetana que sè trôve dens lo sud èste de la france u regonfllo du rôno et de la sona sièta du consèly de la mètropola de liyon el est lo ch èf luè de l arrondissement de liyon de la circonscripcion dèpartamentâla du rôno et de la règ ion ôvèrgne rôno ârpes et pués la vielye capitâla du liyonês liyon at na situacion de trêvo g eografico du payis a bise du colidor naturèl de la valâ du rôno que s èpate dês liyon tant qu a marselye placiê entre mié lo massis centrâl u cuchient et lo massis arpenc u levant la vila de liyon ocupe na posicion stratègica dens la circulacion bise mié jorn en eropa vielye capitâla de les gôles du temps de l empiro romen liyon est la sièta d un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les gôles liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de premiér ôrdro a la renèssence sa prospèritât èconomica est étâ portâ côp sus côp per la sèya pués per l aparicion de les endustries notament dus linjos ch imiques et més dèrriérement per l endustria de l émâge liyon historicament vila endustriâla at reçu u mié jorn de la vila tot plen d endustries pètroch imiques lo long du rôno nomâ lo colidor de la ch imie aprés lo dèpârt et la fèrmetura de les endustries dus linjos liyon s est a châ pou recentrâ sus los sèctors d activitât de tècniques de pouenta tâles que la farmacie et les biotècnologies liyon est étot la seconda vila ètudienta de france avouéc quatro univèrsitâts et un mouél de grantes ècoules enfin la vila at consèrvâ un patrimouèno arch itècturâl important que vat dês los temps romens tant qu u en passent per la renèssence et pués a çu titro los quartiérs du viely liyon de la colena de forviéro de la présqu ila et de les pentes de la crouèx rossa sont enscrits sus la lista du patrimouèno mondiâl de l unèscô per sa populacion liyon constitue la trêsiéma comena de france avouéc u dèrriér recensement de liyon est lo bôrg de la de france que comptâve en et du urben en de france el est la prèfèctura de la règ ion ôvèrgne rôno ârpes et la sièta de la mètropola de liyon que rassemble comenes et en la vila de liyon ègzèrce un atractivitât d importance nacionâla et eropèèna son importance dedens los domênos culturâls banquèros financiérs comèrciâls tècnologicos farmaçuticos ou oncor los ârts et los amusaments fant de la vila de liyon na vila mondiâla de rang bètâ d aprés lo cllassement gawc en comparâblo a seattle birmingham ou ben valence liyon est âssé la sièta d entèrpol dês los habitents de la vila sont apelâs los liyonês et les liyonêses liyon est divisâ en nôf arrondissements municipâls radiô arpitania est na radiô en lengoua arpetana fêta en participe a la promocion de la lengoua et de la cultura arpetana radiô arpitania est étâye fêta en en savouè per l associacion aliance culturèla arpitanna el ére la premiére radiô arpetana que fât na difusion que côvre l ensemblo des tèrritouèros yô que l arpetan est la lengoua du payis desot l una l ôtra de ses fôrmes dialèctâles dês râdio arpitania est èmètua dessus lo malyâjo dês son studiô de prelyi dedens lo canton de vôd radiô arpitania èmèt surtot quand ils ant aprèstâ la chârta de la lengoua arpetana la politica avéve prègiê de betar na radiô en lengoua arpetana per la radiô fm en suisse romanda ou ben en rôno ârpes tant qu ora radiô arpitania est disponibla dessus lo malyâjo per difusion en flux et pués en podcast dês son seto oficièl la turquie est un payis entre mié l eropa et l asia lo tèrritouèro de la turquie est situâ en anatolie por la maj ora partia la trace orientâla en eropa se trove delé lo dètrêt du bosfôro la turquie subét l enfluence mèditèrraneèna l hivêrn est dox et lo chôd temps est chôd et sèc sur les coutes l entèrior montgnârd est més continentâl més frêd et més granta amplitude tèrmica lo litorâl pontico recêvet l humiditât de la mar nêra que règule d ense la tempèratura doce en hivèrn et chôda u chôd temps avouéc des prècipitacions tota l anâ la parola turquie est trkiye en turco formâ de l ètnonimo trk et de la particula iye segno de lim d apartenance lo turco est l unica lengoua oficiâla du payis cependent o existe plusiors otres los dialèctos kurdos du kurdistan u sud levent l azèri et l arabo en pèrifèrie les statistiques sont rares per les lengoues minoritêres mémo per les més parlâyes coment lo greco lo bulgaro et l armènien lo governement est contro l usâjo d otres lengoues que lo turco mas grâce a des prèssions des minoritâts et d organisacions des ècoules povont ora en ensègnér l africa du sud en anglès south africa en zoulou et en sisouati iningizimu afrika en xhosa umzantsi afrika en afrikâns suid afrika en sothô du nord afrika borwa en tsouana aforika borwa en sothô du sud afrika borwa en tsonga afrika dzonga en venda afurika tshipembe en ndèbèlè du sud isewula afrika est un payis situâ a la pouenta sud du continent afriquen el est entornâ u nord per la namibie lo botsouana et lo zimbaboue u nord levant per lo mozambique et lo souazilande u sud et u sud levant per l ocèan endien et u ponant per l ocèan atlantico lo royômo du lesothô est una encllâva a chavon entornâ per lo tèrritouèro sud afriquen l africa du sud at avu una èvolucion complètament difèrenta des ôtros payis afriquens por doves rêsons el at reçu una èmigracion eropèèna més importanta que los ôtros et el recèle des rechèces miniéres qui l ant rendua ben importanta por los occidentâls particuliérement durent la guèrra frêda la premiére rêson at fêt d el una nacion ux fenotipos grôs vareyês el at les més grantes populacions déte colorâ eropèèna et endièna de l africa la populacion nêre compte por de la populacion totâla los conflits raciâls entre la minoritât blanche et la maj oritât nêre ant jouyê un rolo important dens l histouère du payis culminent avouéc l apartheid enstitucionalisâ en per lo parti nacionâl ses louès ant gradualament étâ abolies a partir des ans aprés una luta longe et violenta menâ per la maj oritât nêre d ense que per cèrtins blancs colorâs et endiens el est un des solèts payis afriquens a avêr jamés vécu de côp d ètat des èlèccions y ant étâ tegnues règuliérement pendent prés d un sièclo mas los nêrs avant pas lo drêt de voto jusqu en l èconomia de l africa du sud est una des més dèvelopâs du continent et profite d enfrastructures modèrnes cuvrent tot lo payis l africa du sud est des côps apelâ nacion arc en cièl nocion enventâ per l arch evèque desmond tutu et sur laquinta nelson mandela at brâvament èlaborâ il s ag ét de metre en contraste la divèrsitât de la novèla nacion sud afriquêna per rapôrt a l idèologia sèparacionista de l apartheid l africa du sud at lengoues oficièles l anglès lo zoulou lo xhosa l afrikâns lo sothô du nord lo tsouana lo sothô du sud lo tsonga lo sisouati lo venda et lo ndèbèlè du sud les ôtres lengoues nan oficièles sont lo fanagalô lo lobedou lo ndèbèlè du nord lo phouthi lo kxoè lo nama et lo khoyisan l africa du sud est divisâ en provinces fribôrg en francês en alemand et en singenês est na vela et pués na comena suissa et arpetana qu est la capitâla du quenton de fribôrg et lo ch èf luè du district de la sarena fribôrg est na vela bilengoua prés d un cinquiémo de la populacion est talemachient sè trôve de doux fllancs de la sarena sur lo platél suisso a la frontiére culturâla entre mié la suisse tuche et romanda el est un important centro èconomico administratif et èducatif et pués comprend un univèrsitât l arpetan friborgês fut u xiv siècllo la lengoua oficièla de la vela de fribôrg vê inque un document de fribôrg de l an geneva en francês est na vela et pués na comena suissa et arpetana u fin bèc cuchient du lèman qu est la capitâla du canton de geneva el est la seconda vela la ples poplâye de suisse aprés tsurique et pués la comena la ples poplâye du canton de geneva en jouen la vela comptâve son sôl urben fôrme un agllomèracion transfrontaliére le grant geneva que s èpate sur le payis de vôd et pués los dèpartaments francês de l en et de la savouè d amont por na populacion totâla d aprés los critèros retegnus alent de a l emblèmo de la vela est son jèt d égoua culminent a los habitents de la vela sont apelâs los genevês et les genevêses ou ben los genevouès et les genevouèses geneva s èpate u fin bèc sud ouèste du lèman sur les doves rives du rôno u centro d una cuvèta encadrâye per de montagnes que sè trôvont totes sur tèrritouèro francês èvouèrons le salèvo le môlo le vuacho dèpartament de la savouè d amont et le massis du jura partia placiêe dens le dèpartament de l en diens lo lèc so trôvont les piérres du niton le tèrritouèro de geneva est vesin de celos de huét ôtres comenes la vela fut u hiôt moyen âjo la capitâla des rês burgondos dês la fin du geneva fut na vela de la savouè en vindrat na rèpublica et pués en un canton de la suisse geneva est la sièta d un mouél d organisacions entèrnacionâles los habitents de la vela sont apelâs los genevês et les genevêses ou ben los genevouès et les genevouèses genevois et genevoises en francês bèrna en alemand en tuche en francês en étalien et en roumancho est la capitâla de facto de la suisse lo ch èf luè du quenton homonimo canton m est tot pariér empleyê per los patouès genevês n châtelês et valêsans et pués la cinquiéma ples granta vela de suisse dês bèrna est la vela fèdèrâla a savêr la siéta pèrmanenta du govèrnament fèdèrâl et de la tenâbla fèdèrâla suissos mas pas des corts de justice fèdèrâles la cort de justice fèdèrâla sè trôve per losena la comuna de bèrna compte habitents l agllomèracion bèrnêsa habitents et pués la règ ion mètropolitana habitents septembro il est na vela talemachienta compregnent coment lo quenton na minoritât francèyenta ele est travèrsâye per la reviére âra et pués sè trôve per vers les a bise des ârpes ele est enscrita u patrimouèno culturâl mondiâl de l unèscô grâce a son patrimouèno mèdièvâl urben qu at pu étre presèrvâ outre les siècllos bèrna est membro de l organisation des veles du patrimouèno mondiâl et d ôtres organisacions mondiâles les habitents de la vela sont a nom les bèrnês et les bèrnêses diont asse ben les bèrnouès et les bèrnouèses en patouès vôdouès qu ècrivont lè bernoi et lè bernoise en et pués los bèrnouès et les bèrnouèses ou ben en patouès savoyârd qu ècrivont lou barnwé et lé barnwéze en lo blâson de la vela de bèrna montre un ôrs cél articllo presente na lista de les comenes du canton de geneva en le canton de geneva compte comenes il est pas divisâ en districts le canton s èpate asse ben sur le lèc lèman sen que cela zona seye avouéc gins de comena el est apondua a la lista por comparèson u nord èste la comena de felegni est pas ategnenta avouéc le résto du tèrritouèro du canton el est composâye de doux morséls endèpendents encllavâs dediens le canton de vôd cela parola dèsigne los tèrritouèros cèdâs a geneva per la france diens le payis de gèx en et pués per la savouè en le tèrritouèro genevês ére tant qu ique morselâ le novél canton rejuent d ense la confèdèracion suissa avouéc un tèrritouèro d un solèt morsél et rapondu fesicament a la suisse en mémo temps de zones franches sont fêtes que contegnont le payis de gèx sant jelien le salèvo et anemâsse celes legnes de les douânes reculâyes garantéssont u dediens de les zones franches la libra circulacion de les marchandies de vers geneva les comenes rèunies sont aprés la formacion du canton de geneva et du dècopâjo iniciâl du tèrritouèro de scissions de comenes sè sont passâyes u méten du le tablô ce desot drèce la lista de celes scissions dês la crèacion du canton na solèta fusion de comenes s est passâye u cors du l alg èrie en arabo al az ir en bèrbèro tamazight ldzayer en kabilo lzayer en francês algérie est un payis situâ u centro du magreb en africa du nord el est lo payis més ètendu du continent afriquen aprés lo sodan l alg èrie partage des frontiéres tèrrèstres avouéc la tunisie u nord levant la libie u levant lo nig èr u sud levant lo mali et la môritanie u sud ponant et lo maroc asse ben que quârques kilomètres de son tèrritouèro anècciê lo sahara occidentâl u ponant enfin el est limitâ u nord per la mar mèditèrranê la capitâla est la vela d alg èr constitucionalament l alg èrie est dèfenia en tant que payis arabo bèrbèro amazigh et musulman la rèpublica alg èrièna dèmocratica et populèra est un ètat membro de l union afriquêna et de la liga araba depués praticament son endèpendence el at tot pariér contribuâ en a la crèacion de l union du magreb arabo uma mèrcure est la premére planèta du systèmo soléro en ôdre de distance du solely on sé prèje d una planèta terrestra de dimencion modèsta avouéc un diamètre enfèrior a la mêtiêt de cél terrestro il aparêt pesantament cratèrizâ assé incô a côsa de la mancance d una atmosphèra aprèciabla qu il povésse amortar les empacts mètèoricos et per ço ce son aspect rapèle de prôcho cél de la luna son nom dèrive de cél de l omonyma divinitât romana son symbôlo astronomico il consiste d una rapresentacion stylisâ du caducé du diô dens les cultures de l estrèmo oriant la planèta est designâye coment l âstro de l égoua un des cinqu èlèments fondamentals la planèta at pas des verjèttes et des satellites naturales on se prèje de la planèta ples més prôcho du soley de pas franc simpla obsèrvacion mas quand mêmo ja cognua ux popolacions ancienes coment èg iptians ch inouès sumèros trêsiémo milènèro a c les dificultâts de lo individuâ ils dèpendont de la petiôda distance du solely qu il dèrenje pas tojorn la vijon da ment lo crépuscôlo ô justo avant l ârba les sumèros lo apèlavon ubu idim gud ud les babilonès qu ils ant tramandô la premiére obsèrvacion detèlyâye des planètes en empléyant les noms gu ad ô gu utu les grecs balyéront à mèrcure doux noms apol l èthêla du matin et hermes l èthêla de la vèprâ la rèalisacion du fêt qu il fut una solèta planèta il est atribuya à phytagora tojorn à côsa des grandes dificultâts d observacion tant que u xxèmo sièclo il ére d opinion comena qu il egzistisse una ôtra planèta assé incô ples més prôcho u solely que mèrcure volcan aprés identifiâ avouéc lo mémo côrp cèlèsto ples de rècent u pierre gassendi fut lo premiér à observar un passajo de mèrcure devant lo solely selon les previjons fôrnie de jian kepler u jian bâptisto zupi en empleyant un tèlèscopo dècuvret les fases de mèrcure semblables à celes de venus et de la luna lena ço cé fôrnit l èprôva dèfinitiva que mèrcure verie u tôrn du solely mas que dens les ans souessanta du xx sièclo marci ux osbservacions radiô et radar on a carculâ avouéc precijon la pèrioda de rotacion de la planèta qu avant on pensâve qu el ére ègâla à cela de rèvolucion en astronomia lo sistèmo solèro il est l ensemblo des côrps astronomicos qu ils resentont prevalentament la gravitât du solely donc il fêt partia assé éncô la planèta tèrra lo termo il est empleyê de côps assé éncô per les sistèmos planetéros en orbita u tôrn des ôtres èthêles sistèmos planètêros èxtra solêros lo côrp astronomico principâl du sistèmo solèro il est lo solely d aprés la novèla dèfinicion de planètes du oût u tôrn du solely ils veriont huét planètes ce elencâs en ôdro crèssenta de distance outre à cétes ils y at três planètes nambotes cerere pluton et eris una planèta nambota el est pas nècèssèrament ples més pitiôda d una planèta normala el est magâra trôp pitiôda per avêr rèpulitâ sa orbita des ôtros côrps de dimencions significatives les planètes nambotes tant que ce catalogâ de l union astronomica entèrnazionâla en èfèt condivisont ses orbites avouéc centênes des ôtros objèts dens lo câs de cerere pôt éthre avouéc milyons y at una dozêna de côrps orbitants luens coment ou ples pluton prod grands per aspiràr a la qualifia de planèta nambota et lo l y or status serat decidâ dens lo futur chambèri en francês est na comena francêsa et arpetana de la savouè ducâla que sè trôve diens le dèpartament de la savouè d avâl en règ ion ôvèrgne rôno ârpes enstalâ diens les prèârpes de bise entre mié los massis de les bôges et de la châtrossa a los regonfllos de l èsse et de l arbana pués de la yére la vela est la prèfèctura d ora de la savouè d avâl et pués la sièta d una cort d apèl et d un arcevèchiê avouéc na populacion municipâla de habitents en chambèri sè renge u rang nacionâl la vela est surnomâ la citât de los ducs reçua per la mêson de savouè en vint la capitâla politica de los comtos de savouè en pendent l emplèta du châtél et l ètablissement oficièl du consèly rèsident pués du duchiê de savouè dês tant qu a son dèplacement de vers turin en portant chambèri réste la capitâla historica de los ètats de savouè grâce a la mêtrisa de los grants cols arpencs et de la rota d étalia que lor at valu le surnom de  portiérs de les ârpes  los comtos pués ducs de savouè vegnus rês de sardègne en z ant de sûr ègzèrciê un enflluence en eropa notament en fondent un veré laboratior de l absolutismo ècllarâ dês tant qu a et pués dês la vela est avouéc la france marcâ per un endustrialisacion tardiva l èconomia de la vela at grant temps reposâ sus la presence de les administracions et de l armê son centro historico at étâ a mêtiêt dèmoli pendent los bombardaments de mê dês sa fusion avouéc doves comenes campagnârdes et la crèacion de novéls quartiérs et zones endustrièles diens los ans et chambèri cognêt un fôrt crêt dèmografico la presence de l univèrsitât de savouè mont blanc emplanta en at étot aportâ a chambèri un importanta populacion univèrsitèra los habitents de la vela sont apelâs los chambèriens et les chambèriènes la vela de chambèri sè trôve diens le sud èste de la france a pou prés km de paris km de marselye km de turin km de liyon et a km de geneva cen que lyé vâlt le qualificatif de crouesement naturèl eropèen et pués èxplique sa prospèritât historica el est diens le selyon alpin que s èpate de valence a geneva et pués sè trôve praticament a mi chemin entre mié grenoblo km et èneci km son centro est ensarrâ u nivô de la partia la ples ètrêta de la cllusa èponima de chambèri lârge comba dèlimitâ u levant per le massis de les bôges dominâ per le nivolèt et la crouèx du nivolèt u mi jorn per le mont graniér châtrossa et la chêna de bèladona u cuchient per la chêna de l èpena montagne la ples mijornâla du jura et pués a la bise per le lèc du borgèt los habitents de la vela sont apelâs los chambèriens et les chambèrienes chambériens et chambériennes en francês grenoblo en francês est na comena francêsa et arpetana du sud èste de la france ch èf luè du dèpartament de l isera et pués vielye capitâla du dôfenât trêsiéma comena de la règ ion ôvèrgne rôno ârpes dèrriér liyon et sant etiève grenoblo est la comena centro de la second agllomèracion de cela règion aprés cela de liyon el est avouéc la més granta mètropola arpenche devant innsbruck et bolsan cen que lyé vâlt lo surnom de capitâla de les ârpes l histouère cognua de grenoblo côvre un temps de més de doux mile ans u temps galo romen lo bôrg gôlouès pôrte lo nom de cularo pués celi de gratianopolis en son importance s acrêt pendent lo quand los comtos d arbon chouèséssont la citât coment capitâla de lor province lo dôfenât cél statut consolidâ per l anèccion a la france en lyé pèrmèt de dèvelopar son èconomia grenoblo vint vêr na vela parlementèra et militèra a la frontiére avouéc la savouè en la populacion sè mobilisat por parar sos parlementèros pendent la jornâ de les tioles en ataquent les tropes reyâles antouèno barnâva et jian josèf moniér a l origina du famox sèrment du juè de pârma furont d ilustros actors grenoblês de la rebênâda francêsa lo dèvelopament endustriâl de grenoblo comence franc u avouéc la ganterie et pués s accentue dens la seconda partia du avouéc la dècuvèrta de l ôlyo blanc mas grenoblo cognêt sa crèssua la més fôrta pendent los trenta glloriox la tegnua des juès olimpicos d hivèrn simbolise cél temps de grants bolevèrsaments por la vela son dèvelopament continuent grenoblo s afirme houé coment un grant centro scientifico eropèen por cen qu est de la populacion grenoblo ére en la sèziéma comena de france avouéc son agllomèracion la diéziéma de france en avouéc et pués son sôl urben l onziémo asse ben en avouéc los habitents de la vela sont apelâs los grenoblês et les grenoblêses ou ben los grenoblouès et les grenoblouèses grenoblo sè trôve entre mié les ârpes u sud èste de la france doves reviéres l isera et lo draf pâssont per la comena un mouél de piéces prèhistoriques sont étâyes trovâyes a grenoblo ou ben dens los alentôrns imèdiats qu atèstont na presence de l homo et ou d un endrêt de passâjo dês l ocupacion du rabot a la fin du nèolitico les balyês arquèologiques sont râres cen que sè comprend quand cognessont la vitèsse de la sèdimentacion per les glliéres de l isera et du draf la premiére rèference a grenoblo remonte a u dèpârt simplo bôrg gôlouès vicus du nom de cularo lo grôs velâjo que sè trôve a un endrêt stratègico sur la rota romèna entre mié vièna et l étalia per lo montgenêvro fut fortifiâye desot diocllècin et maximin entre mié et pués arrevat u rang de ch èf luè de citât a la suita de la vegnua possibla mas pas atèstâye de l emperor gracin en fut adonc rebapteyêe gratianopolis de tropes y campâvont en pèrmanence cohors prima flavia et pués un èvèchiê avouéc a sa téta l èvèco domnin est atèstâ u muens dês fôt atendre lo por vêre l importance de la citât ôgmentar considèrâblament quand los comtos d arbon futuros dôfins de viènês la chouèséront coment capitâla de lors ètats la futura province du dôfenât grenoblo sè retrovat adonc capitâla d un ètat endèpendent u dedens du sant empiro romen gèrmanico en grenoblo cognêt sa pir inondacion veré dèlujo diu a la ruptura d un barrâjo naturâl formâ dens la valèya de la romanche et côsent un mouél de môrts los dôfins succèssifs fondéront l univèrsitât en et pués lo consèly dèlfinâl s enstalat a grenoblo en pendent la guèrra de cent ans los nôblos dôfenês participéront ux dèsacôrds contre l anglletèrra et sos aliâs en la vela sè retrovat rapondua u reyômo de france a la suita du transfèrt et pas rachat du dôfenât a la corona de france et grenoblo vegnét capitâla provinciâla la presence entre mié et du dôfin lo futuro louis renforciét cél statut de vela parlementèra avouéc la crèacion du trêsiémo parlement de france la vela vegnét asse ben la sièta de garnisons a la frontiére avouéc lo duch iê de savouè s afirmat coment la principâla vela de la province pendent les guèrres d étalia los nôblos dôfenês sè rendéront particuliérement famox desot la figura de bayârd lo chevaliér sen pouere et sen reprôjo grenoblo ut a sofrir d afrontaments de les guèrres de religion et pués nen sortét afèblia furont marcâs per un mouél de massacros et dèstruccions los dèsacôrds préront fin avouéc la dèrriére victouère de la deguiére quand betat la man dessus grenoblo en vegnu administrator du dôfenât changiét et agrantét considèrâblament la capitâla dôfenêsa et pués lanciét notament la construccion de la premiére g ènèracion de les fortificacions de la bastelye los habitents de la vela sont apelâs los grenoblês et les grenoblêses ou ben los grenoblouès et les grenoblouèses grenoblois et grenobloises en francês los clubes sportifs grenoblês los més cognus sont lo fc grenoblo rugbi fcg en rugbi lo grenoblo calço gf en calço et pués los broulors de lops bdl en hoquê sur gllace jouyôdes côps s emplèye la fôrma joyœx d aprés lo niom oficièl en francês varianta dombista de nom m varianta dombista de corregiêe pp f varianta dombista de racena f varianta dombista de tôs a endèf mpl varianta dombista de viu pp m varianta dombista de sarrâye pp f en francês est na comena francêsa pués arpetanna de la domba savoyârda qu est na partia de la brêsse que sè trôve dens lo dèpartament de l en en règ ion ôvèrgne rôno ârpes fât partia du suer urben de liyon los habitents du velâjo s apèlont los jouyox pués les jouyoses roma roma en étalien est la capitâla de la rèpublica étalièna el est lo ch èf luè de la règ ion du lacion et de la province de roma en el compte habitents sur na supèrficie de km roma est situâye u centro de la pèninsula d étalie a pou prés a km de la mar tirrènièna por lo centro de la vela cependent l aglomèracion s ètend tant qu a la mar sèpt molârds se trovont u centro historico de roma sur la riva gôche de la reviére du tibro que vât en dirèccion du sud lo cllimat de roma est mèditèrranèèn roma ère la capitlâla de la monarch ie romena pués de la rèpublica romena et enfin de l empiro romen losena en francês est na vela et pués na comena suissa et arpetana sur la riva bise du lec lèman qu est la capitâla et vela principâla du quenton de vôd et lo ch èf luè du district de losena constitue la quatriéma vela du payis en tèrmos de populacion aprés tsurique geneva et bâla dens la vela sè trôvont la cort de justice fèdèrâla l endrêt principâl de la cinèmatèca suissa et pués la sièta du comitât entèrnacionâl olimpico ceo et de fèdèracions sportives entèrnacionâles pôrte lo titro oficièl de capitâla olimpica dês losena sè trôve en plen côr de la suisse romanda son tèrritouèro est un endrêt en penta que vat avâl dês les colenes du platél suisso tant qu a la riva bise du lec lèman la vela s èpate sur un dènivelâ de més s du pôrt d ouchi u chalèt a gobèt en passent per lo bôrg l aèrogâra de losena blècherèta et lo bouesc de sârvabelen églléses de losena losena est la sièta d un mouél d organisacions sportives entèrnacionâles lo rôno dr en hiôt valêsan die en valês diont pletout der en alemand de payis en alemand le en francês estandârd diont pletout en francês en occitan dôfenenc diont pletout ou ben en occitan est un fllevo d eropa qu est kilomètros de long un tièrs en suisse et doux tièrs en france lo rôno est lo més long et important fllevo d arpetania et pués yon des més importants fllevos d occitania prend sa sôrsa dedens lo gllaciér du rôno en suisse a d hiôt u bèc levantenc du valês dedens lo massis de les ârpes ouranêses corrate en suisse sè jetent dedens lo lèman por nen salyir a geneva prés du pont du mont blanc entre pués en france yô que corrate d aprés l encicllopèdia larousse ou ben d aprés lo chavone son cors dedens lo dèltâ de camârga por sè jetar dedens la mar mèditèrranê lo pôrt sant louis est la dèrriére vela sus lo rôno en tèrmos de dèbit de tôs los fllevos que modont en mèditèrranê lo rôno est second aprés lo nil se tegnont pas comptio de la mar nêre yô que sè jètont en particuliér lo danubio et lo don fenessent son cors dedens na mar sen marê lo fllevo at formâ un dèltâ avouéc de brès que sè sont dèplaciês gllobalament de cuchient en levant pendent lo temps historico dês ora endigâ son dèltâ est rêd betâ a pârt pendent los égouâjos rârs coment en et pués des côps il est identifiâ a l èridan qu est lo nom d un diô fllevo de la mitologia grèca fely d ocèan et de têtis limojo en francês en occitan limosenc en occitan cllassico est na comena francêsa et occitana du sud ouèste de la france prèfèctura du dèpartament de l hôta vièna capitâla historica de la vielye province du limosin el est yon des polos d èquilibro de la règ ion novèla aquitania granta vela d aquitania u moyen âjo la vela est brâvament marcâye per lo rayonament culturâl de l abayie sant marciâl limojo que réste atacha a ses ostensions est portant des côps surnomâye la vela roge ou ben la roma du socialismo du fêt de sa tradicion de voto de gôche et pués des èvènements ovriérs que cognét u et u comencement du vela univèrsitèra centro administratif et de sèrviços entèrmèdièros dotâ de tôs los èquipements d una mètropola règ ionâla limojo rassemble dedens son sôl urben en cen qu en fât la siésiéma du grant sud ouèste aprés tolosa bordôx montpelyér pèrpignan et bayona et pués la en france vela de tradicion bouchiére sièta du numerô yon mondiâl de les artimbales èlèctriques por lo bâtiment limojo est tot pariér ben posicionâye dedens l endustria du luxo enqu houé el est cognua et recognua coment capitâla des ârts du fuè a côsa de l emplantacion adés presenta de les grantes mêsons de porcelana de sos ateliérs d ârt que travalyont l èmâlye ou ben los vitrâlys mas asse ben a côsa du dèvelopament de son polo de compètitivitât consacrâ a la cèramica tècnica et endustriâla pôsa sur los premiérs contrefôrts cuchientencs du massis centrâl limojo est travèrsâye per la vièna que fut a l origina lo premiér pouent de passâjo a goua entornâye d una campagne limosenche parâye de tota cultura ou ben èlevâjo entensifs la vela que rentre en campagne s èpate sur na supèrficie de el est recognua vela d ârt et d histouère dês ben que sa notoriètât tegne avouéc a la lista d honor de son clube de basquèt lo cèrcllo sant pierro csp los habitents de la vela sont apelâs los limojôds et les limojôdes cet articllo presènte una lista des comenes du canton de nôchâtél les comenes nôchâtelêses modèrnes dâtont du siècllo aprés la rèvolucion nôchâtelêsa de les comenes borgêses de comeniérs du vielyo règ imo sè doblont pou a pou de comenes municipâles d habitents la louè sus les comenes de botét a una fusion de cetes municipalitâts et de les vielyes comenes et tot pllen de petites comenes fusionont a cet ocasion èn le canton de nôchâtél compte comenes partagiês èn quatro règ ions les règ ions rèmpllaçont u les siéx districts et repregnont a ceta dâta lor rolo de passon statistico le canton s èpate giére sus les lècs de bièna et de nôchâtél sen que cetes doves zones fassont partia de rèn de comena sont comprêses dèns la lista por comparèson un importanta vaga de fusions de comenes nôchâtelêses municipâles borgêses s est passàye èn suita a l adopcion de la louè sus les comenes la grelye cé avâl drèce la lista des fusions de comenes qu ant étâ opèràyes dèns le canton de nôchâtél vèrsôye en francês est na vela et pués na comena suissa et arpetana du canton de geneva diens la suisse romanda que sè trôve sur la riva drêta du lèc lèman los habitents de la vela sont apelâs celos de vèrsôye et celes de vèrsôye le tèrritouèro de vèrsôye est vesin de celos de sèpt ôtres comenes le nom de la comena est ècrit versoix en francês que sè prononce et vèrsôye en arpetan genevês que sè prononce los habitents de la vela sont apelâs celos de vèrsôye et celes de vèrsôye versoisiens et versoisiennes en francês vèrneyér en francês est na vela et pués na comena suissa et arpetana du canton de geneva diens la suisse romanda el est la seconda comena la ples poplâye du canton aprés geneva los habitents de la vela sont apelâs los vèrneyolans et les vèrneyolanes le tèrritouèro de vèrneyér est vesin de celos de sèpt ôtres comenes le nom de la comena est ècrit vernier en francês que sè prononce et vèrneyér en arpetan genevês que sè prononce arriér més en viely genevês s apelâve adés vèrniér ècrit en que sè prononciêve los habitents de la vela sont apelâs los vèrneyolans et les vèrneyolanes verniolans et verniolanes en francês chèno les bogeries en asse ben chèno les bœgeries en francês est na vela et pués na comena suissa et arpetana du canton de geneva diens la suisse romanda contint un mouél de quartiérs de la banleya genevêsa los habitents de la vela sont apelâs los chènês et les chènêses le tèrritouèro de chèno les bogeries est vesin de celos de siéx ôtres comenes le nom de la comena est ècrit chêne bougeries en francês que sè prononce et chèno les bogeries en arpetan genevês que sè prononce ou ben los habitents de la vela sont apelâs los chènês et les chènêses chênois et chênoises en francês brasilya en português braslia prononcé ba zi est la capitâla fèdèrâla du brèsil et la capitâla de l unitât fèdèrâla du districto fèdèrâl la citât se trove u centro du payis sur lo platél central la populacion est en de comuniérs dens l aglomèracion urbena la capitâla brèsilièna est la més granta citât construita du xxèmo siècllo l urbanismo de brasilya conyèssu coment lo plan piloto at ehtâ èlaborâ pèr l urbanisto lcio costa adaptâ a la g eografie locâla l arch itèctura est l ovra de oscar niemeyer los travalys de construccion at comencier en et la citâ at ehtâ inogurâe lo d avril de pèr lo prèsident juscelino kubitschek onte brasilya s est trovâ capitâla du brèsil après rio de janèro et salvador vèyua d isél lo plan piloto semblle un avion ou un parpalyon dens la premiére constitucion en se trovâve l idê de dèplacier la capitâla qu ehtyet a rio més u centro du brèsil ja en l endrêt onte la novèla capitâla serat construita ehtyet dècida un quadrilatèro de km quâsi u centro du payis en u centenèro de l indèpendence du brèsil lo prèsident epitcio pessoa ponét la premiéro pièrra simbolica de la novèla capitâla mas i est solètament en que l afêre comencét a devenyir sèriosa et en lo prèsident juscelino kubitscgek novèlament èlu at fât comencier los travalys de construccion l inoguracion de brasilya fut lo de avril de simbolicament lo mèmo jorn que la fondacion de roma la volontât de kubitschek de balyer u brèsil de modèrnitât se trove dens l arch itèctura modèrnista de la vila l arch itècto oscar niemeyer qu at rèalisâ tots los batiments de la vila est conyèssu por ses ovres atipiques et riondes lo cosmonôto youri gagarine lo premiér homo a viajér dens l èspaço a visitâ brasilya en et s est exprimâ j è l impression que je dèbarco sur una planèta difèrenta qu est pas la tèrra amians en francês ou ben en pecârd est na vela francêsa et pecârda prèfèctura du dèpartament de la soma en règ ion d amont de france capitâla historica de la pecardia el est avouéc ses s u dèrriér recensement en la seconda vela de la règ ion aprés lila et la vengt sèptiéma de france placiêe u dedens du triangllo paris londro brussèla el est u côr du polo mètropolitan du grant amianês que rassemble prés de premiére vela de france en nombro d enscripcions u patrimouèno de l unèscô amians est ben cognua por sa catèdrâla noutra dama bij ou de l ârt gotico et yona de les més vâstes catèdrâles du mondo surnomâye la petiôta vènisa de bise a côsa d un mouél de canâls que la travèrsont et des hortelyonâjos ensemblo de cortils fllotents que côvront amians ofre un recho patrimouèno et pués de quartiérs pitorèscos tèmouens d un histouère bimilènèra dês lo lambél vela d ârt et d histouère rècompense la protèccion et la mês en valor de cél patrimouèno l émâge d houé de la vela est fortament liyêe a três activitâts que rayonont per delé de ses frontiéres son statut de capitâla historica de la pecardia l importance de son univèrsitât et la vitalitât de sa via culturâla portâye per des enfrastructures et des manifèstacions d ètendua nacionâla los habitents de la vela sont apelâs los amianês et les amianêses la môrièna en francês l est na valâye de les ârpes francêses et arpetannes que sè trôve dens lo dèpartament de la savouè d avâl en règ ion ôvèrgne rôno ârpes l ére d abôrd na comtât dês l an tant qu a l an et pués yena de les siéx provinces historiques de la savouè los habitents de la valâye sont apelâs los môrianês et les môrianêses la capitâla historica de la môrièna l ére la vela de sent jian devant l arrevâ dus romens la môrièna l ére poplâye de galês los mèdulos réstâvont en la partia moyenna et bâssa de la valâye la hiôta môrièna l ére por cen qu est a lyé poplâye per los grayocéls que lor ch èf luè ocellum porrêt étre localisâ sur la comena d ôçès les principâles veles en remontent la valâye de vers lo levant sont los habitents de la valâye sont apelâs los môrianês et les môrianêses mauriennais et mauriennaises en francês historicament la lengoua d oly ou tot simplament oly en francês prononciacion francêsa o il il ou il u il oui wi o ille j ou ben est la lengoua romana que s est dèvelopâye dedens la partia enversenche de la gôla pués dedens la partia enversenche de la france dedens lo mié jorn de la bèlg ica bèlg ica romana et dedens les iles angllo normandes avouéc et pués qu ére prègiêe u moyen âjo dens un premiér temps sè confond avouéc lo viely francês qu adonc engllobe los difèrents dialèctos d oly l aparicion d una fôrma lengouistica solèta et estandardisâye u comencement du temps modèrno lo francês d ora rend cel identificacion plurâla passâye de môda por lo moyen francês prèjont dês adonc du francês d una pârt et de les ôtres lengoues d oly d ôtra pârt considèront que les lengoues d oly constituont un groupo de les lengoues galo romanes cél groupo de bise at consèrvâ un substrat cèltico més important et pués at endurâ na més granta portâ du gèrmanico que sa cusena occitano romana du mié jorn la lengoua d oc les lengoues d oly pôvont étre rassemblâyes d aprés des critèros lengouisticos dens lo câs de celes prègiêes en france los regroupâjos pôvont étre fêts avouéc un endicacion g eografica que pèrmèt de localisar lo cârro lengouistico concèrnâ celes lengoues sont cipro en fôrma longe la rèpublica de cipro en grèco et litèralament rèpublica cipriota en turco et est na nacion que sè trôve sur l ila de cipro dens lo levant de la mar mèditèrranê dedens lo bachèt levantenc ben que cipro seye g eograficament ples prôcho de la règ ion du prôcho oriant lo payis est rapondu culturalament et politicament a l eropa et pués est membro de l union eropèèna dês la partia enversenche de l ila que sè trôve en delé de la legne vèrda controlâye per les tropes de l onu est desot ocupacion militèra turca et pués en cél tèrritouèro s est procllamâ rèpublica turca de cipro de bise sen que ceti seye recognu per la comunôtât entèrnacionâla en defôr de la turquia los habitents s apèlont los cipriotos et les cipriotes pontely tot pariér pontê est una comena de habitants de la vâl d aoûta et qui fét partia de la unitât des comenes mont cervin la comena est placiêye sur la drêta orografica envers de la duère baltèa la principâla et solèta duère de la vâl d aoûta et sè trôve a km ples u muens de la capitâla regionala les habitants ils ant a nom  pontesans  la comena sè trôve a una hôtor de métre dessu lo nivél de la mer l at les siens termeno avouéc les comenes de chambâva sènt denis châtelyon e champdeprâts et a la fin l culmine avouéc la cima du mont ruvic a métre dessu lo nivél de la mer dens lo territuèro de la comena ils sont prèsents doux principâls torront l évie nére et lo moléna lo nom de ceta comena probablament derive de ponticulus nom balyâ per les romen pendant la perioda de la lyor ocupacion pendant la perioda fascista pontê est étâ unia a la comena de châtelyon que duran lo fascismo l ayet lo nom castiglione dora apri la comena est étâye reconstituite dens lo a vére sont les restos d una tômba barbarica en localitât prât lêy et les restos de môles en péra doçe qui sè trovot dens la vâl meriâna la premiére citacion de l égllese l est dens una bôla du pâpo du quand il ave pâpo chande iii coment una comunitât qui feséve partia de la diocése d aoûta les valdoten dediont i campagnard de cet petiôt velajo una petiôda conta pontesans culs pèsant téta nére et moro blanc l abbé joseph marie henry deun la siena dzenta ôvra la tsanson dou pay il at dédiâ a pontê la siuvanta quartina il at prod poca de solely mas en en leu veit de gros verney per sè retsodar les artely famôsa dens entôrn la féta qui sè tint a metiâ agosto qui at a nom la féta du gadin sèrvâjo qui sè tint dens lo terrèn des èsports qui se trove en localitât mesanêly ôtres emportantes recorrèmces per lo payis sont lo patron sèn martin e lo carnavâl pendant loquint il vint burlâ ferpafrapa il y at principals batises èclesiastiques l égllese parochiâla dediâye a sen martin l est datâbla u torn du la chapéla de la cruesètta dediâye a l èxaltacion de la sènta crouex un temps dediâye a sèn roc qui sé trôve u luè det la crouesetta et la chapéla de l addolorâye velajo torin en utre du x juen les ôtres chârjes administratives sont cogne en francês et en étalien l est na comena étalièna et arpetana de la valâ d aoûta les habitents du velâjo l ant nom les cognenc et les cognenches cogne sè trôve a la fin de la comba du mémo nom lo cârro comunâl l at dedens cor la vâlnontê lo valon de grôson lo valon de l ortiér la valelye et lo valon de gemelyan la grànt égouie l est lo torrent principâl de la comba de cogne la populacion de l hôta comba de cogne l est venuya des valâdes arpetanes du piemont sa tradecion l est reprèsentâye per les pitsèts de cogne localament les pits et per ses pllats tipecos come la sopèta de cogne lo pan mècolin et lo câfè a la cognenche l histouère modèrna de cogne l est liyêye a cela des menes de cogne una planèta est dèfinia coment un côrp cèlèsto qu il orbite u tôrn d una èthêla mas qu il produit pas ènèrg ia avouéc fujon nucléèra donc ben il seye sêt pas lui mêmo una èthêla la quinta massa seye sêt sufisenta à lui balyér una fôrma sféroidala et la quinta zona orbitala seye sêt sensa èventuels côrps de dimencion paragonablos ou supèriors tella dèfinicion est entrâye oficièlament dens la nomenclatera astronomica lo oût avouéc sa promulgacion oficièla de part de l union astronomica entèrnacionàl il ègzistéve pas prècèdament una dèfinicion prècisa mas un ancièna indicacion dèrivanta de l ancièna astronomia grèca per la quinta on considèrave planèta qui sé volye côrp cèlèsto dotâ de massa significativa qu il bugiésse sur orbite fixes bourg en bresse è frèssé bôrg èn orb est na vela de franse la ple bala de la brecha bou pi le quemene latour on mé de abitè sétye de bou bou t on greu sètre de servissou pi d èdustri pi azhi na grè fazha pe l agriculture surtou pe le poulaye de brecha bou é devenya frèsséza è què la savoua a dyo balyë a la frèssa la brecha lou bugé pi lou pahi de gex du tè de la savoua é réstou lou monastézhou de brou qu a étô bôti pe marguerite d ôtriche què chon joumou filibèr de savoua é mëur è frèssé bressan lou patoua de la brecha bresse a étô la linga que parlôvon tui sétye du pahi depi que lou latin éve arevô ilé é oncouzhe parlô donbin u mouin conpra pe lé vyo sétye qu évon né avè dè la quèpanye latour de bou bourg en bresse è frèssé é n y a pô mé byè de mondou que côjon oncouzhe patoua tou lou tè mé y a de velazhou u teu qu y a de mondou que che rècontron de tèj è tè per ezèple on co pe ma pe côjô patoua pi pe fézhe on dicssyounézhe du patoua de vé yo quemè a sèt étyevan saint étienne du bois donbin a vezhya viriat à mèzya manziat donbon oncouzhe a sin trevi saint trivier de courtes y a oncouzhe byè de brassè que pouvon shètô de shèsson è patoua quemè la sin martin que raconte l istouare d on vôlë qu a byè de seussi donbin la lyaudinna que raconte l istouare d on gachon qu ôme vra greu na felya chle shèsson chon souvè shètô pe lé conchri quèt i fon yo tournô dè la quèpanye vouzhèdra é mémou poussiblou de lezhe léj avatar de tintin è patoua les bijoux de la castafiore le pèguelyon de la castafiore on étô betô è patoua brassè pe manuel meunou pi cha mézhe jozine vouzhe lou fameu zhournalistou pi chon shyin milou côjon brassè mé byè sur azhi lou capiténou haddock pi lou métrou panouyon ye quemè sètye que tournesol ch apéle preca dè la brecha le panoulye évon greu èpëurtète avoui lou panë on fejë po lamè lou mèzhyë de le poulaye mé on on fejë azhi de po qu évon na seurta de choupa féta avoui de fazhena grelya nchaca que che mèzhôve avoui de lé la sin martin la lyôdinna l éléctressité la brecha eutrou nyon bressa è frèssé bresse pahi dè l èst de la frèssa ètre la revizhe sôna pi le montanye du jura le douve ple bale vele chon bou bourg en bresse dè la brecha deta savouayarda départemè in pi louan louhans dè la brecha deta bourguinyona départemè sôna é louara la brecha bourguinyona é frèsséza depi mé lontè que le brecha du midi qu apartin a la frèssa lamè depi què la savoua a dyo la balyë avoui lou bugé pi lou pahi de gex byè de brassè travalyon dè lou doménou dé servissou pi la brecha a byè de greuchej èdustri quemè la conchtrucssyon de camyon a bou mé l èdustri agriqueula t oucouzhe la mé counyu avoui la fameuza poulaye de brecha que pôche cha vya è libretô defeur pi que ne mèzhye que de panë che pleme chon blonshe pi ché pyë bleu lou frèssé é la linga la mé parlô mé lou brassè é la linga tradissyonéla u lyon de la linga shèsson istouare la cultura brechana contin azhi byè de tradessyon qu on treuve lamè itye quemè la tournô dé conchri donbin lou shôpé a sheminô na que pëurtôvon le fene pi u teu que le betôvon yoj ëur lou dimèche stanislas konarski en polonès stanisaw konarski son niom réel ère hieronim franciszek konarski nèssu lo septembro à arczyce môrt lp oût à varsovie pologne ére un pédagogo polonès un réformator de l èducacion ècriven politico poéto mouène des de piaristes et una pèrsonalitât du siècllo des lumiéres en pologne de à konarski étudia au collegium nazarenum à rome où il devient un enseignant de rhétorique en suite pour améliorer son éducation entreprises des voyages en france allemagne et autriche en il revint dans pologne et commenca travail sur une nouvelle édition de la législation polonaise volumina legum de konarski enseigna au collegium resoviense en rzeszów et en il fonda le collegium nobilium une école de varsovie d élite pour des fils des gentilshommes szlachta ensuite il réforma l éducation de piaristes en pologne conformément à son programme éducatif ordinationes visitationis apostolicae ses réformes devinrent un point important dans la lutte de ème siècle pour moderniser le système educatif polonais au début konarski a été associé politiquement avec le roi stanislas leszczynski en suite il s approcha à la familia de czartoryski et au roi stanislas auguste poniatowski en participant aux célèbres dners de jeudi stanislas auguste a causé qu une médaille a été frappée à l honneur de konarski avec son portrait et l inscription bien méritée latine sapere auso cél qu est lé n hôt anciena grafia cé qu è lainô est l himno de la rèpublica et canton de geneva l himno fut composâ en et complètament en lengoua arpetana de geneva fragment de l ancienne chanson sur l escalade de genève patois des environs de genève ce qu è laino le matrè dé bataillé cél qu est l en hôt le mêtre des batalyes que se moqué et se ri dé canaillé que sè moque et sè rit des canalyes a bein fai vi pe on desando nay at ben fêt vér per un dessando nuet qu il étivé patron dé genevois qu il étéve patron des genevouès y sont vegnu le doze de dessambro ils sont vegnus le doze de dècembro per onna nay asse naire que d ancro per una nuet asse nêre que d encro y étivé l an mille si san et dou il étéve l an mile siéx cent et doux qu y veniron parla on pou troi toû qu ils vegnéront parlar un pou trop tout pé onna nay qu étivé la pe nairé per una nuet qu étéve la ples nêre y veniron y n étai pa pé bairé ils vegnéront il n étêt pas por bêre y étivé pé pilli noutre maison il étéve por pilyér noutres mêsons et no ta sans aucuna rayson et nos tuar sen ôcuna rêson petis et grans ossis en sevegnancé petits et grands usséds en sovegnance pé on matin d onna bella demanzé demanzé le difficile à rendre est donc transcris z per un matin d una bèla demenge et pé on zeur qui fassivé bein frai et per un jorn qu il fasséve ben frès sans le bon dy nos étivon tos pray sen lo bon diô nos étévons tôs prês on vo dera qu étai celeu canaillé on vos derat qui étêt celœr canalyes lou savoyar contré noutre mouraillé los savoyârds contre noutres muralyes trai étiellé on dressie et planta três èchiéles ont drèciê et plantâ et par iqué dou san y sont monta et per iqué doux cents y sont montâs etant entra vegniron u cour de garda cour de garda de la porte neuve au sud ouest de la ville étent entrâs vegnéront u côrp de gouârda yô y firon onna ruda montada ruda montada il existe une var rodamontada rodomontade yô ils firont una ruda montâda il avivon tenaillé et marté ils avévont tenalyes et martéls qu étivon fay avoy du boun acier qu étévont fêts avouéc du bon aciér pé arassi lou clious et lé saraillés arassi est rendu par s s por arrachiér los cllous et les sarralyes to lou verreu et tota la feraillé tôs los vèrrœlys et tota la fèrralye qu y rencontrave en de pary endray variante qu ils rencontrâv en de pariérs endrêts qu on rencontrave an de pari andray et qu y boutavon pé n étré pas surpray qu on boutave pé n eitré pa surpray et qu ils betâvont por n étre pas surprês qui correspond à la même traduction d on établio qu il avivon forcia d un ètâbllo qu ils avévont forciê et d on petar qu il avivon teria et d un pètârd qu ils avévont teriê y coudavon déza étre à scevau ils cudiêvont dejâ étre a chevâl y ne furon pas assé monta yau monta yau montés pourvu d une monture aussi haut ils ne furont pas assé montâs hiôt plaisanterie sur l expression étre à scevau cheval son altessa dessus peinssa étivé peinssa localité sur les hauteurs qui son altèssa dessus penchat étéve dominent carouge au sud est note de yon d entre leu s encoru pé li diré favrat on prononçait pa ou pa yon d entre lœr s encorut por lui dére que le petar avai fai son éfour que le pètârd avêt fêt son èfôrt qu on alavé far entra tot le grou qu on alâve fâre entrar tot le grôs il avivon de lé lanterné cheurdé ils avévont de les lantèrnes sœrdes y contrefassion celé grousse grenollié ils contrefassiant celes grôsses grenolyes y étivé pé alla et pé vegni il étéve por alar et por vegnir sans que jamais nion ne lou pu décrevi sen que jamés nion ne los pôt dècuvrir pico vegnai avoy grande hardiessé pecor vegnêt avouéc granda hardièsse pé fare vi qu il avai de l adressé por fâre vér qu il avêt de l adrèce y volivé la pourta petarda il voléve la pôrta pètardar yet iqué yô y fut bein attrapa il est iqué yô il fut ben atrapâ y volive fare de tala sourta il voléve fâre de tâla sôrta qu aré volu tot éfondra la pourta qu arêt volu tota èfondrar la pôrta et l aré mé pé brelodé et bocon et l arêt mês per brelôdes et bocons poi far alla tot drai dessu le pon pués fâre alar tot drêt dessus le pont lou pon levi y lou arion bassia los ponts levis ils lor ariant bèssiê arion outa tot ce qu ar ampassia ariant ôtâ tot ce qu arêt empachiê pé far entra l escadron de savoi por fâre entrar l èscadron de savouè vo lou verri bein tout en désarroi vos los vèrréd bentout en dèsarrouè car on seudar qu aperçû tot souzicé câr un sodârd qu apèrçut tot ço s ice tot bellaman bouta bas la coulisse tot bèlament betat bâs la coulisse poi va cria qui se faillai arma pués vat criar qu il sè falyêt armar yô attraman no sarion to ta yô ôtrament nos serians tôs tuâs y fu hassia queme de lès harbetté il fut hâchiê come de les hèrbètes poi enfela queme dès aletté pués enfelâ come des alouètes y fu creva queme on fier crapio il fut crevâ come un fier crapiôt et poi saplia queme dè attrio et pués chapllâ come des âteriôs drai u clossi on va sena l allarma drêt u clochiér on vat sonar l alârma en mémo tems on cria é arme é arme en mémo temps on criat ux ârmes ux ârmes de to andrai on vi dé zan sourti de tot endrêt on vit des gens sortir que desivon y fau vaincr ù mouri que desévont il fôt vencre ou morir y alaron prontaman sur la treillé ils aléront prontament sur la trèlye yon d entre leu s avança pé adresse yon d entre lor s avanciét per adrèce et fit ala quéri dé mantelet mantelet sorte de parapet portatif et et fit alar querir des mantelèts roulant dont on se servait pendant les pé s en servi queme d on parapet sièges note de favrat por s en sèrvir come d un parapèt y roulavon d onna tala fouria ils roulâvont d una tâla furia et pé bouneur il étivon enrouillia et per bonhœr ils étévont enroulyês y fassivon encora mei de brui ils fassévont oncora més de bruit qu on bovairon ato cin san choarri qu un bovèron atot cinq cents chevréls pé cé moyan on prai le cour de garde per cél moyen on prét le côrp de gouârda yô l ennemi fassivé bouna garda yô l ènemi fasséve bôna gouârda le falu bein quitta é genevois les falut ben quitar ux genevouès u déshonneur de tota la savoi u dèshonœr de tota la savouè lou savoyar vito priron la fouita los savoyârds vito préront la fuita quand y viron renversa la marmita quand ils viront renvèrsar la marmita yô il avion bouta couaire à déna yô ils aviant betâ couére a denar pé to celeu qu il avion aména por tôs celor qu ils aviant amenâs il alaron vito à la tartassé ils aléront vito a la tartassé yô l ennemi criavé de gran razé yô l ènemi criâve de grands raséls vive espagne arri vive savoi vive èspagne arriér vive savouè y è orandrai qu on tain lou genevois l est orendrêt qu on tint los genevouès lou genevois qu avion gran corazo los genevouès qu aviant grand corâjo firon bein vi qu il étivon dé bravo féront ben vér qu ils étévont des brâvos de se batré contre dé zan arma de sè batre contre des gens armâs dai le manton jusqué à leu cholar dês le menton jusque a lors solârs on entendai celi vipére alexandro on entendêt celi vipèra alèxandro que desivé y ne vo fau ran crandro crandro le o final est pour la que deséve il ne vos fôt ren crendre rime mais par la suite ce parler las mous enfan dépassi de monta a fini par confondre o et e en i lâs mos enfants dèpachiéd de montar en paradi ze vo fai to alla en paradis je vos fé tôs alar son altessé en granda diligencé son altèsse en granda diligence onna pousta manda u ray de france una pôsta mandat u rê de france que zeneva il avivé surprai que geneva il avéve surprês que cela nay il y farai son liai que cela nuet il y farêt son liét ventre sein gri se dit le ray de france ventre sent gris sè dit le rê de france que zeneva se sai lassia prendre que geneva sè sêt lèssiê prendre la mon cousin s y est troi azarda lâs mon cusin s y est trop hasardâ y ne porra pa guéro la garda il ne porrat pas gouéro la gouardar en mémo tems onna lettra arrivé en mémo temps una lètra arreve que le couda faré creva de riré que le cudiét fâre crevar de rire que desivé lou savoyar son pray que deséve los savoyârds sont prês lou genevois lou pendon orandrai los genevouès los pendont orendrêt la fin est donnée par g tuaillon strophe soixante cha teite is on laissa souessanta sèpt tétes ils ont lèssiês que le borrio a copa et transia que le borriô at copâs et trenchiês pai lé bouta su dou u tai ciévron por les betar sur doux ou três chevrons pai lé montra a celeu que veudron por les montrar a celœr que vodront on vo dera que tota la preitaille on vos derat que tota la prétalye prè de tonon u covan de ripaille prés de tonon u covent de ripalye y firon lai leu conspiracion ils firont lé lœr conspiracion mai le bon di rompi leu trahison màs le bon diô rompét lœr trayison pè sous enfan il a de la tendresse por sos enfants il at de la tendrèce a bin volu se bouta a la brèche at ben volu sè betar a la brèche et ranversa lous ennemi mordan et renvèrsar los ènemis mordents que vegnivon fare lous arrogan que vegnévont fâre los arrogants dedian sa man il y tin la victoire dediens sa man il y tint la victouère a lui solet au demeure la gloire a lui solèt en demœre la glouère a to zamai son sain nom sai begni a tot jamés son sent nom sêt begni amen amen ainsi ainsi soit y amen amen ensé ensé sêt il famelye verésemblâblament nèssua des confins de la champagne et de la borgogne la mêson de savouè règnét a partir du xi sièclo dessus la savouè et lo piemont et de a dessus l italie el recognêt por fondator humbèrt iér des blanches mans comto de môrièna vers a partir de pierro iér los comtos de savouè apondont lo titro de marquis de turin la mêson compte entre mié sos membros los ples cèlèbros amèdê iii nèssu en môrt a nicosia amèdê v dét lo grant nèssu u borgèt savouè en que ètendét sos ètats en italie amèdê vi nèssu a chambèri en que acquerét tot lo piemont amèdê viii que abdicat en fut èlu papa avouéc lo nom de fèlix v u temps du schismo de bâla mas renonciét a la tiâra en por chavonar les troblos de l égllése felipo ii nèssu a chambèri en los comtos de savouè ont obtegnu la dignitât ducâla en dês lo tant qu en la sièta des ducs ére u châtél des ducs de savouè a chambèri mâlgrât les enstabilitâts de son règno lo veretâblo fondator de la mêson de savouè modèrna est châlo èmanuèl iér lo grant nèssu en riér petit fely du dèrriér citâ il ut des dèscendents cèlèbros victor amèdê ii nèssu a turin en môrt en que obtegnét en la sardègne avouéc lo titro de rê et format lo reyômo de sardègne victor èmanuèl ii môrt en que fondat en lo royômo d étalia govèrnâ de a per son petit fely victor èmanuèl iii pués per humbèrt ii tant qu a la procllamacion de la rèpublica étalièna jouen la petita branche des ducs d aoûta nèssua de victor èmanuèl ii at balyê un rê a l èspagne amèdê iér de son fllanc èmon en fut apelâ coment rê de croacia avouéc lo nom de tomislave ii mas il volét pas prendre possèssion de ceti trôno yô il arêt possu jouyés solament un rolo segondèro dessot lo controlo du sangllant ante pavelich ètats de la mêson de savouè dês lo xi sièclo la mêson de savouè rassemblat des tèrritouères dens les ârpes avouéc humbèrt iér des blanches mans vers que possèdâve les comtâts de bèlê de sion et du vâl d aouta sotegnu per l emperor conrad ii lo salico il ètendét son povêr sur la môrièna la tarentèsa lo chablès et lo piemont son fely odon iér mariat l héretiére du marquisat de turin que comprend suisa ivrèa et pignerol la politica habila que la savouè at menâ vis a vis de ses grants vesins france alemagne étalia lui pèrmetét d acquerir des tèrritouères dens lo piemont asse ben dens le payis de vôd et lo valês lo comto tomâs iér fesét de chambèri sa capitâla son fely pierro ii dét lo petiôt charlemagno tornat organisar sos ètats que pregnant de l importance la mêson sè divisat adonc en doux branches la seconda obtegnét lo piemont los comtos de savouè se veriéront vers l étalie aprés que d avêr enstalâ des frontiéres novèles entre lor payis et lo dôfenâ devegnu francês pués amèdê vi et amèdê vii anèxéront lo vâlromê vèrcely et achetéront les comtâts de nice et du genevês amèdê viii que règnét de a fut fêt duc en et devegnét papa avouéc lo nom de fèlix v lo sièclo siuvent fut na pèrioda de dècadence et de tutèla francêsa les confèdèrâs s emparéront des tèrritouères du bassin lèmanico et la france ocupat la savouè el mémo por s assiurar lo passâjo vers l italie aprés la victouère de sent quentin ux fllancs des èspagnols et los trètâs du câtiô cambrèsis de losena et de l èvian lo duc èmanuèl filibèrt recovrat la savouè lo payis de gèx lo genevês sen geneva et lo chablès il acquerét tenda et onelya en italie ètablessét sa capitâla a turin et instalat un règimo d absolutismo favorâblo a la contre rèfôrma son succèssor chârlo èmanuèl iér conquerét saluces mas èchouat a geneva l èscalâda il devét cèdar a la france dens lo trètâ de liyon lo payis de gèx lo vâlromê la brêsse et lo bugê en fèsent un juè dangerox de bascula entre la france et l èspagne les ducs pèrdéront pignerol mas acqueréront lo marquisât de montfèrrat alèxandria et la sicila èchangiêe contre la sardègne en asse ben lo titro royâl los rês sârdos que combatéront ux fllancs de la france pués de l ôtrich e u xviii sièclo s agrantéront adés u dèsavantâjo de la lombardia tot un advèrsèros dècidâs de la rèvolucion francêsa pués de napoléon ils furont vencus en et viront lors possèssions continentâles anèxâyes per la france lo rê victor èmanuèl iér rèfugiê en sardègne recovrat sos ètats ôgmentâs de gènova en chârlo albèrt de savouè carignan devegnu rê en s oposat u libèralismo mas tornat organisar lo payis devegnu la principâla règion endustrièla d italie lo piemont aparessêt adonc ux uelys des patriotos italiens coment lo solèt ètat capâblo de s oposar a l ôtrich e una constitucion libèrâla fut lé acordâ en grâce a balbo et a cavour la lombardia sè rèvoltat apelat son vesin a l éde mas los doux payis furont ècllafâs per l ôtrich e a novara en lo rê abdicat en favor de son fely victor èmanuèl ii que règnét de a et rèalisat l unitât de l italie georges kerboeuf d origina bretona aix les bains mort ca l histouère de la joconda variètât d aix les bains per kerbœuf iéra métia du xxe sièclo qui t o qu arant pensâ que la joconda arêt un jorn rèvolucionâ le mondo jamés un rê ni un emperor n ont avu come lyé tant d honor je vé fôlyér diens ma mèmouère por vos racontar son histouère una demenge la petiôta lisa mona solèta et brâva come una nona coréve le long de los bouessons por de los uséls acutar lors chançons sur son chemin un grant dèssinator lyé dit je vé fére ton bonhor pas pletout dét atrape son pinçô sur la têla relève son musél il parêt mémo que cela pentura étêt ples brâva que la natura mas léonârd de vinci qu étêt pouvro sè dèpache a la pôrta u louvro depués long temps de totes les nacions la joconda fasiéve lé bâs l admiracion un jorn un italien de prés la regardâve il vêt la poura petiôta que plorâve que lui dit carissimo amico perrugia di revedere l italia il cuore mi bruggai y at prod long temps que je su en france comben je serê herosa de revêr florence et le pouro diâblo qu avêt un bon côr por agrèar la joconda s est fêt un volor ils ont ben bolevèrsâ la tèrra depués la ch ina jusqu à l angletèrra mas la joconda étêt si contenta el megiêve t el pas son soul de polenta se y avêt pas étâ una buyandiére jamés el n arêt repassâ la frontiére cen que m ètone il est qu en france on èye pas d artistos de confiance et que por souegnér noutros trèsors on vat querir celos du dehôr georges kerboeuf renée joly pottuz poéte arpitane de megéva lou stin de trénô los chins de trènô megéva totë lé né kan d vè dremi totes les nuets quand je vé dremir de parchève lou stin de trénô du velazde dé stozâ ke se bëtan a urlâ al môr je pèrcêvo los chins de trènô du velâjo des chesâls que sè betont a hurlar a la môrt é m fâ kaziman pweur il mè fât quâsiment poueur on derë na mweuta d leû ke sourtèssan d la zdeu on derêt na mueta de lops que sortéssont de la jor renée joly pottuz ginette socquet mars pâ mé d égue u zdor de l an pas més d égoue u jorn de l an megéva de vè vô kontâ san ké noz é arvâ é moyes la smanna passâ je vé vos contar cen qu il nos est arrevâ ès molyes la semana passâ pâ mé d égue u robinë pas més d égoue u robinèt de kouya é venè on fi poué pâ mé ran de côps ya il venêt un fil pués pas més ren pansa vi lou monchu é louz a preu fé kour pensâd vêr los monsiors il los at prod fêt corre étè pâ pe mëzdi mè é povyan pâ mé s lavâ étêt pas per megiér mas ils poviant pas més sè lavar vorandrè y ê to rëvnyu orendrêt il est tot revegnu on a pâ su ki ké s é passâ on at pas su qu il que s est passâ y a pâ derâ on n ë bin contan il at pas durâ on est ben content ginette socquet des mouilles é s é passâ a mëzdive il s est passâ a megéva la semannë passâ ét arvâ on bule poué dou a tré camyon la semana passâ est arrevâ un bul dozer pués doux a três camions louz ovri on k mancha a crozâ dzan la rote los ovriérs ont comenciê a crosar diens la rota de m sè demandâ san ké volyan bin fére je mè su demandâ cen qu ils voliant ben fére d è de a mon ome va vi san k é fan âl t alâ vi j é dét a mon homo va vér cen qu ils fant il est alâ vér louz ovri lui an de k été no u tron vzin lelouche ke fâ de cinéma los ovriérs lui ant dét qu étêt noutron vesin lelouche que fât de cinèmâ k alâve fére on film l an ke vin qu alâve fére un filme l an que vint é pe san tse k éz antarâve lou fi du téléfone pe ké susse byô utor de sa m è zon est per cen qu ils entèrrâvont los fils du tèlèfono por qu il sesse biô u tôrn de sa mêson éz an ko de k été lui ke payive lou fré ils ant cor dét qu étêt lui que payêve los frès sé lelouche âl fâ pâ de gôgne avoué nô â dê étre rëste âl a paya styé p avê sla m è zon cél lelouche il fât pas de gognes avouéc nos il dêt étre recho il at payê chier por avêr cela mêson y an de k le koutâve on milyar de vyeû fran é de sa pâ sé pâ kô dëplë ils ant dét qu ele côtâve un milyârd de vielys francs et je sâ pas se pas cor de ples de vôz avyeû pâ de ke sé lelouche é no u tron novyô vzin je vos aviô pas dét que cél lelouche est noutron novél vesin âl a astâ l atelyé de stapoui de gilbèr parin il at achetâ l ateliér de chapoués de gilbèrt pèrrin dedzan ya tot intâ transformâ de sé alâ i vi dediens y at tot étâ transformâ je su alar y vér ya ran ke de vyiye palëche de viêu plansti y at ren que vielyes palanches de vielys planchiérs ya zdin de mouraye zdin de fayanse zdin de coleû zdin de lemire y at gins de muralye gins de fayence gins de colors gins de lumiére é man dzan lou boueû d âtre kou est ment diens los bouéls d ôtros côps la zdornâ é san forcha d almâ tote lé lmire la jornâ ils sont forciê d alumar totes les lumiéres vorandrè y é dinche ké byô orendrêt il est d ense qu est biô louz ovri noz an de ke le vyeû boë venyé de polonye é de russi los ovriérs nos ant dét que le viely bouesc vegnêt de pologne et de russie é van kri dzan lé défacheure ils vant querir diens les dèfassures d é kô vyu na pissine planne d égue ke fâ de barbolë man si la bedire de la di passâve dedzan j é cor viu na piscena plêna d égoue que fât de barbolèt ment se la bediére de la die dediens é me fâ pansâ ké pâ le premi kou ké faran de sinéma a mëzdive il mè fât pensar qu est pas le premiér côp que farant de cinèmâ a megéva kan d étseu petside a la mota on zdor été u mé de janvyé diz nou san sinkante sa quand j étiô petida a la mota on jorn étêt u mês de janviér diéx nôf cent cinquanta sèpt parvoué lé mizdor on a parchu barazdi damou l outâ per vers les mijorns on at pèrciu barregiér d amont l hotâl avoué la mâre on n ét alâ vi avouéc la mâre on est alâ vér yavé tse na bëla fmale poué tou lou zdouanne du kristomë anmouelâ utr ke fachâve de fotô signâve de papi pe lazitse y avêt que na bèla femala pués tôs los jouenos du cristomèt emmouelâs u tôrn que fassiévont de fotôs signâvont de papiér per cela ique l etè arvâ an tapatyu pe se fére teri na fotô su la pouërte de l étre a lè cavale el étêt arrevâ en tapa cul per sè fére teriér na fotô sur la pôrta de l étro a les cavales de me sé todlon demandâ petyë sla fmale étyé venyu sti nô bëtre lou pi dzan l femi pe na fotô je mès du tot de long demandâ perque cela femala étêt vegnu chiéz nos betre los pieds diens le femiér por na fotô le s apelâve jeanne moreau l étè vnyu fére on film a mëzdive ele s apelâve jeanne moreau el étêt vegnu fére un film a megéva anne marie perrin cognéde vos la via plêna d aventures de jian de vuatavela en francês jean de watteville il est un âbè de bârma les mouénos baume les messieurs que vivêt u xvii sièclo sent simon nen at prègiê dens sos mèmouères la drôla de via de l âbè de vuatavela u comencement vuatavela est étâ sodârd dens la campagne du milanês il ére mêtro de camp du règiment de borgogne ique il at tuâ pendant un duèl un gentily homo èspagnol qu ére u sèrvicio de la rêna d èspagne et il at diu s ensôvar et sè cachiér a paris dens una égllése il entend per hasârd un sèrmon sur l enfèrn et il sè convèrtét il devint capucin et pués chartrox a l abayie de bonluè bonlieu mas bentout il en at prod de la via de mouéno justo quand il est aprés passar per dessus lo mur de l abayie vê que lo prior qu arreve avouéc son pistolèt il abat lo prior et tôrne s ensôvar aprés tot plen d aventures il pâsse les pirènês et il tue oncor un homo en duèl ceti côp un grant d èspagne adonc il s en vat a constantinople lo mouéno devint musulman et sè bète u sèrvicio du grant turco coment militèro que cognêt son afâre lo vê que pach a et mémo govèrnor de morê en grèco lo pèloponèse pendent ben des ans il pôrte lo turban et il at tot plen de femèles dedens son harème un jorn il dêt combatre los vèniciens mas il prèfère pacheyér avouéc lor il demande l absolucion du pape por ses fôtes et sos crimos et pués lo bènèficio de l abayie de bârma avouéc adonc la pache est fêta et il balye ses tropes on lui tôrne tondre lo crâno et l âbè mène sos mouénos coment des sodârds un ègzemplo u dessus de bârma il y at lo velâjo de crançot por alar bâs dens la comba de bârma il y avêt tot plen d èchiéles un jorn vuatavela fât crosar des ègrâs dens la roche mas diont tojorn les èchiéles de crançot los mouénos aviant ben pouere et deviant alar tot plan por dèscendre les ègrâs rêdos que câlont l âbè qu ére pas ben pacient fât venir sa mula et monte dessus et il fât alar d avâl la pôvra bétye pendant qu il dègole des enjures ux capons pendent l envasion de la franche comtât per louis xiv il vêt ben que los francês vont gâgnér il est habilo barjaca entregant tant qu il éde lo rê a chavonar la campagne en coment na promenâda gray ornans nozeroy sè rendont sen batalyér et aprés tot cen il rentre dens son abayie en yô il mène la via de grant sègnor il est môrt en aprés que vos en déte una via de ans ben remplia et on pôt oncor vêre sa tomba dens l égllése de l abayie albens arbèns rnolyâ rda e en mangeur de grenouilles albigny arbègni rnolye d arbènyi en cfl grenouille d albigny ènneci alby sur chéran arbi pèzhu en cfl cordonnier arbanês allèves lô boshè en cfl les boucs arbanês lô fou en cfl les fous aillon jeune noyer lô rabolyon en cfl les rabougris gruffy annecy ènneci lô vairon en cfl les vairons poissons confondus avec les gardons communs du lac d annecy arbanês ènneci la comba de felèngi argentière lou damou en cfl ceux d en haut tignes arvillard pyéru za e en cfl lanceur de pierres arvillard assy lou tarapouni en cfl ceux de la terre puante table balmont lô fou en cfl les fous arbanês bassy bassi lô kaka prinprin en cfl les caque pépins arbanês bossons les lou babotyo en cfl les petits hommes tignes boussy lô bagolu en cfl les hâbleurs arbanês lé shanbe rozhe en cfl les jambes rouges arbanês bozel bozé lou tarabé d bozé les idiots de bozel comba d bozé bursier lou rapa ferj en cfl les râpecerisiers on leur avait fait croire que le cerisier se râpait pour faire le cidre cordon chainaz les frasses chènâ les frasses chamonix chamônix lou kassa poupin en cfl les casse noyaux ils sont si avares qu ils cassent les noyaux des prunes pour en manger l amande d après paul fehlmann tignes chapéry chapèri lô pro kwé en cfl les poires cuites arbanês chavanod chavanôd lô fav en cfl les mangeurs de fèves arbanês ènneci chilly chelyi lô batalyeu en cfl les batailleurs lô praizn en cfl les prisonniers arbanês chindrieux lô glory en cfl les glorieux arbanês clermont cllârmont lôz assomâ en cfl les assommés lôz assomyeu en cfl les assommeurs arbanês clusaz la la cllusa châve en cfl corneilles les villards sur thônes combloux lou peka fleu en cfl les mangeurs voleurs de crème de lait combloux cordon lou kopakava en cfl ceux qui coupent la queue des vaches de leur victimes pour les faire crever cordon cusy lô batalyâ en cfl les batailleurs arbanês desingy desingi lé kankwêrle en cfl les vers blancs arbanês dingy dingi lé bourriques en cfl les têtus domancy lou gotreû en cfl les goitreux on disait que l eau de domancy donnait le goitre cordon étercy ètèrci lô pl en cfl les paul à cause de saint paul patron de la paroisse arbanês faverges favèrges donné par les gens de faverges kavâr rda e albertville frangy frengi lô brula fèmé en cfl les brûle fumier arbanês gruffy grôfi lô kopa kou en cfl les coupe gorges arbanês héry sur alby lô bâtèyèré d kabri en cfl les baptiseurs de chevreau à cause d une légende lô kwâtron en cfl les petites limaces grises arbanês lornay lornê lôz inf è mâ êfmâ en cfl les enfumés arbanês lovagny lô koku en cfl les coucous arbanês lyaud le lô foû en cfl les fous arbanês marcellaz marslâ albané en cfl marcelaz arbanês patal en cfl qui courent toujours arbanês pantal mot précédent déformé à rapprocher de pantala en cfl les déguenillés arbanês re e marignier mâregniér gotreû en cfl goitreux marignier marigny saint marcel maregni lôz inrafâ en cfl ceux qui ont la diarrhée massingy massingi lô pétyeu en cfl les pêcheurs megève megéva lou pilâte de ponce pilate les grippe sous cordon mésigny mèsegni lô pakot en cfl ceux qui marche dans la boue la bârma de felèngi lô pyeûlyeû en cfl les pouilleux arbanês ènneci midi du midi miladyou en cfl morzine montagny les lanches lé bèltè en cfl les belettes arbanês montriond borfà en cfl morzine ku plan d fâve en cfl cul plein de fèves morzine morzine morzena vérô en cfl les verrats ou les asticots morzine motz môtz lô kornaku pays de chautagne moye moye lô sors en cfl les sorciers arbanês mûres lé puzhe en cfl les puces arbanês nant cruy di naplu de l allemand die napl nâves lôz ékornâ en cfl les écornés lô bèveu pétyeu dè lnà en cfl les buveurs pêcheurs de lune arbanês ènneci nonglard nongllârd lô barbwé en cfl les hannetons arbanês ollières les lô kaka frze en cfl les chieurs de cerises arbanês ènneci passy lou râté brulâ en cfl les dos brûlés coteau très ensoleillé cordon praz sur arly le le prât lou kaka prin en cfl ceux qui défèquent mince quintal lô leu en cfl les loups ènneci lô mdyeu d leu en cfl les mangeurs de loups arbanês reposoir le blu en cfl bleu scionzier ruffieux lô vanit en cfl les vaniteux arbanês rumilly pasnalyu wà wè en cfl mangeur de carottes arbanês pasnalye ènneci kapwé en cfl et après quand même arbanês la comba de fellèngi rmèlyi la pasnalye en cfl rumilly la carotte arbanês saint andré val de fier lôz abimâ en cfl les abmés à cause des précipices arbanês saint anne hameau de saint roch lou monta bêre en cfl ceux qui montent les truies cordon saint eusèbe lôz mdyeu d pronme en cfl les mangeurs de prunes arbanês lô paplotin en cfl les bavards arbanês saint félix sant felix lô korkolyon en cfl les charançons arbanês lô ronyâ en cfl les querelleurs arbanês saint martin sur arve lou glin de grelin en cfl lambin ou glinglin onomatopée du bruit des cloches sainte foy en tarentaise senta fê ravichè en cfl mangeur de raves sallanches salenches lou tak en cfl les idiots à cause d une maison de charité qui y soignait les demeurés de la région sallanches cordon samoëns samouens kâbwin tyâbwin en cfl petit trapu et costaud morzine saxel sassèl dyaguêra saxel serrières en chautagne sèrriéres lôz épantrâ arbanês seyssel lô tapa mossa en cfl les tape mousse ceux qui calfatent arbanês sillingy fellèngi lô mdyeu d érson en cfl les mangeurs de hérissons arbanês sion lô bdyeu d lêtâ en cfl les mangeurs de petit lait arbanês suisse peke meûron en cfl pique mûre reyvroz pika meure pik a meuron en cfl arbanês win win en cfl parce que les suisses ont tendance à parler du nez en tranant sur les mots arbanês taninges taninjo les jacquemards du nom de jacques montant dit jacques le marq parce qu il fabriquait des marcs mesure de poids pour les monnaies thusy tôsi lô gloryeû en cfl les orgueilleux les vaniteux lô rozho en cfl les rouges ou républicains lô tyèvri en cfl les chevriers arbanês usinens lô bdyeu d bin en cfl les mangeurs de biens arbanês vallorcine les ours vaulx vâlx lô prétyeu d fô sarmê en cfl les prêteurs de faux serments arbanês verchaix lot re e en cfl porteur de hotte morzine villards sur thônes les lé kèrnye en cfl les fruits secs arbanês thônes viuz la chiesaz lô lanvyu en cfl les orvets arbanês una adrèce ip avouéc ip por internet protocol est lo numerô qu identifie châque ordenator conèctâ u malyâjo ou més g ènèralament et cllârament l entèrface avouéc la baragne de tot matèrièl enformatico rotor emprimiosa conèctâ a una baragne enformatica utilisent l internet protocol o ègziste des adrèces ip de vèrsion et de vèrsion en la vèrsion est la ples utilisâ el est notâ avouéc quatro nombros comprês entre mié et sèparâs per des pouents ègzemplo vêre adrèce ipv et adrèce ipv dans la version du protocole l adresse ip d un ordinateur lui est généralement automatiquement transmise et assignée au démarrage grâce au protocole dynamic host configuration protocol dhcp sinon il est également possible de fixer l adresse ip d un ordinateur dans la configuration de son système d exploitation des mécanismes d autoconfiguration existent également dans la version le principe de l autoconfiguration est renforcé chaque donnée transmise par le protocole internet est étiquetée avec deux adresses ip pour identifier l expéditeur et le destinataire le réseau utilise l adresse de destination pour transmettre la donnée le destinataire sait à qui répondre grâce à l adresse ip de l expéditeur chaque composant connecté au réseau doit donc posséder au moins une adresse ip pour établir des connexions dans chaque trame envoyée à l aide du protocole ip l en tête spécifie le couple adresse ip du destinataire adresse ip de l émetteur afin de permettre au protocole de routage de router la trame correctement et à la machine destinataire de connatre l origine des informations qu elle reçoit donc d y répondre si besoin est une ou plusieurs adresses ip peuvent être assignées à un hôte cette assignation pourra se faire soit manuellement notamment en ipv soit automatiquement par le biais d un protocole adéquat comme dhcp ou rarp ou en ipv l adresse ip est principalement utilisée pour acheminer les données jusqu au réseau où se trouve la machine de destination ensuite dans le cas d ipv c est la table arp de la dernière passerelle qui est sollicitée pour convertir l adresse ip en adresse mac la plupart des adresses ip peuvent être converties en un nom de domaine et inversement le nom de domaine est plus facilement lisible pour les humains fr wikipedia org est le nom de domaine correspondant à il s agit du système de résolution de noms le masque de sous réseau permet de savoir quelle partie d une adresse ip correspond à la partie numéro de réseau et laquelle correspond à la partie numéro de l hôte les principes sont les mêmes en ip version et en version cependant les pratiques ne sont pas les mêmes la notation cidr est systématiquement utilisée un masque a la même longueur qu une adresse ip il est constitué d une suite de chiffres terminée par éventuellement des chiffres masque pour calculer la partie sous réseau d une adresse ip on effectue une opération logique bit à bit entre l adresse et le masque pour calculer l adresse de l hôte on effectue une opération bit à bit entre le complément à un du masque et l adresse autrement dit il suffit de conserver les bits de l adresse là où les bits du masque sont à un certain nombre de bits en partant de la gauche de l adresse la partie numéro d hôte est contenue dans les bits qui restent les plus à droite le classless inter domain routing abrégé cidr a été mis au point afin principalement de diminuer la taille de la table de routage contenue dans les routeurs ce but est atteint en agrégeant plusieurs entrées de cette table en une seule ce système s applique notamment à ipv la norme de routage cidr impose également aux administrateurs de routeurs la règle de l agrégation maximum des sous réseaux qui sont routés ensembles avec la même politique dans les annonces de routage envoyées en bordure de leur système autonome de routage as avec un protocole de publication de routages tel que bgp ou ggp l iana depuis une division de l icann définit l usage autorisé des différentes plages d adresses ipv en segmentant l espace en blocs de taille numérotés de à l article adresse ipv traite en détail ce sujet dans le cas de l ipv la diffusion d une trame ip est une opération coûteuse sur un réseau local étendu et devrait rester réservée uniquement pour les services de configuration des interfaces réseau ou pour la découverte des autres hôtes d un même segment supportant un service donné lorsque cette liste d hôtes ne peut être connue par un autre moyen en particulier des trames ip émises en diffusion sont utilisées au démarrage d une interface réseau ip dans le mode de configuration automatique pour la recherche de serveurs dhcp permettant l autoconfiguration de cette interface et des services qui lui sont associés l iana définit aussi les espaces d adresse ipv disponibles à la réservation certaines adresses ne sont pas ou tout du moins ne devraient pas être routées sur internet elles sont réservées à un usage local au sein d une organisation où là elles peuvent être routées en ipv c est en particulier les cas des adresses fe de plus certaines adresses ne devraient pas être routées sur internet ni même de façon privée au delà d un même segment de liaison où ces adresses sont utilisables uniquement comme adresses de configuration automatique par défaut des interfaces d hôtes en cas d absence de configuration manuelle explicite et de non détection d autres systèmes de configuration comme dhcp pour plus d information sur les autres plages d adresses ipv normalement non routables et interdites sur internet car non réservées pour cet usage on consultera la page bogon ips du site les adresses ip unicast sont distribuées par l iana aux registres internet régionaux regional internet registries rir les rirs gèrent les ressources d adressage ipv et ipv dans leur région il est possible d interroger les bases de données des rirs pour savoir à qui est allouée une adresse ip si le serveur interrogé ne contient pas la réponse il donnera l adresse du rir à interroger ces requêtes se font grâce à la commande whois ou bien via les sites web des lir rubrique whois les rirs se sont regroupées pour former la nro afin de coordonner leurs activités ou projets communs et mieux défendre leurs intérêts auprès de l icann l iana mais aussi auprès des organismes normalisateurs notamment l ietf ou l isoc les dèfinicions de les adrèces ip vèrsions et la nocion de cllâsse et lo cidr sont documentâs dens les request for comments siuventes en anglès la lista des rirs et pués la trâbla d alocacion de les adrèces sè trovont sur lo sèrvior de l iana l alfabèt fonètico entèrnacionâl afe est un alfabèt empleyê por la transcripcion fonètica des sons du lengâjo prègiê contrèrament a tot plen d ôtres mètodes de transcripcion que sè limitont a des famelyes de lengoues l afe est prèviu por cuvrir l ensemblo de les lengoues du mondo dèvelopâ per des fonèticiens francês et britanicos desot la protèccion de l associacion fonètica entèrnacionâla il est étâ publeyê por lo premiér côp en sa dèrriére vèrsion dâte de tant qu ique comprend lètres segnos diacriticos et caractèros de prosodia la transcripcion fonètica en afe est de chaplar la parola en sègments que resonont suposâs pas sècâblos et pués d empleyér un simbolo solèt por châcun de cetos en èvitent los multigramos combinèsons de lètres coment lo son ch du francês notâ fonologicament ou ben lo gli étalien transcrit fonologicament lo nombro de caractèros principâls de l afe est de cen que pèrmèt de cuvrir los sons los ples frèquents celos caractèros sont por la plepârt de lètres grèques ou latines ou ben de changements de cetes teriês de r teriês de e los sons muens frèquents sont transcrits dês celos en endiquent un changement de la fôrma ou du pouent d articulacion avouéc yon ou ben un mouél de segnos diacriticos u nombro de sur lo caractèro principâl per ègzemplo lo b du castilyan caber tegnir rentrar dedens est transcrit por endicar na spirenta nan pas la fricativa bilabiâla vouesiêe ègziste avouéc de simbolos spèciâls por notar de fenomènos suprasègmentâls coment los tons mèlodicos ou ben l accent tonico transcripcion de l alemand dulden suportar tolèrar endique un accent tonico d entensitât sur la premiére silaba et un n finâl vocalisâ i est tant bien possblo de crèar de novéls sons a partir de diacriticos d ense lo r intèrvocalico liyonês est transcrit un avouéc lo diacritico d abassament de la lengoua mas andré martinet qu at applicâ l alfabèt fonètico intèrnacionâl a l arpitan propose la lètra en vês de car los dos sons sont distinctvos dens la brêsse la m moje s opose a m mâre l usâjo linguistico indique la transcripcion fonologica entre barres obliques qu opose les caractèristique pèrtinentes a la difèrenciacion de dous mots dens una lengoua l afe prèsent dens la més part dos diccionéros est houè la base de l aprentissâjo des longoues son usâjo est marg inâl en linguistica arpitana andré martinet s est confrontâ u consèrvatismo dos dialèctologos qu ûsont tant qu houè na transcripcion obsolèta et refusont de vêre més louen que la fonètica de la lengoua sens entrar dens la structura propra de l arpitan la transcripcion fonètica pura se note entre crochèts i est possblo de la lére indèpendament de la lengoua mas i est mohtrâ que la lèctura en fonètica est na dificultâ que ne balye nyun avantâjo a la lengoua la transcripcion at un but pèdagogico por fâre lo lim entre la fôrma ortografica es la forma orâla d una parôla en particuliér dens l aprentissâjo plusiôrs consones pulmoniques que ne font pas partia d un ôtro pouent d articulacion quand doux simbolos aparèssont dens una câsa cél a gôche reprèsente na consona sorda cél a drêt na consona vouèsâye ne s aplique pas ux clics les câses sèparâyes per de pointilyés empléyont normalament les mémos simbolos afe de bâsa et ne povont diffèrar que par los diacriticos aplicâs por dèplaciér lyor articulacion les câses marcâyes d un astèrisco endiquont des sons atestâs pas oncora reprèsentâs oficiâlament dens l afe les parties grisâyes endiquont na articulacion jugiêe impossibla les câses bllanches vouèdes endiquont des articulacions tèoriques possibles mas pas oncora atèstâyes les africâyes ts dz t d t d sont notâyes avouéc des ligatures sovent empléyiêes ne fèsent pas més partia de l afe o est recomandâ de les remplaciér per les doves articulacions lyiâyes avouéc na ligatura tirent suscrita ou soscrita ou avouéc la fricativa en exposent les oclusives injèctives sordes en italico empléyiêes ne font pas més partia de l afe o est recomandâ de les remplaciér per lo simbolo de la consona vousâye avouéc lo diacritico de dèvouèsement lisa gerrard nèssua lo d avril a melbourne z est na musiciena et chantosa ôstralièna membro de na groupo dead can dance entre et sa vouèx est clasâ come contralto de pâres irlandês immigrés lisa gerrard a grandi à prahan dans la banlieue de melbourne parmi les communautés grecques turques italiennes et arabes qui influenceront sa musique elle chante en anglais gaélique et hopelandic c est à dire langue inventée sa musique inclassable a tour à tour été qualifiée de gothique new wave musique du monde ses performances vocales offrent des mélopées incantatoires tantôt éthérées ou tribales chants sacrés mystiques et transes hypnotiques en elle intègre le groupe dead can dance avec brendan perry ce nom de groupe est inspiré de celui d un masque rituel aborigène depuis la séparation de dead can dance lisa gerrard poursuit une carrière en solo un golden globe lui a été décerné pour la musique du film gladiator écrite en collaboration avec le compositeur hans zimmer au printemps lisa gerrard a effectué une tournée solo qui est passée en australie en europe puis en amérique du nord a l automne elle s est à nouveau produite en europe et en russie feyenoord rotterdam prononciacion nêrlandêsa est un clube de calço nêrlandês de la vela de rotèrdame qu est étâ fondâ lo de j ulyèt avouéc quinze titros coment ch ampion doze copes des payis bâs yéna copa d eropa copes uefa et yéna copa entèrcontinentâla feyenoord l est yon de los mèlyors clubes des payis bas feyenoord est lo clube lo més populèro des payis bâs nos povens mémo trovar d aficionâts en arpetania lo principâl groupo d aficionâts de feyenoord est apelâ  la lèg ion  en chiéz los aficionâts nos posens vêr na granta maj oritât des ècharpes avouéc lo numerô cen qu il vôt dére que dens los estados  la lèg ion  est  lo doziémo homo sus lo tèrren avouéc més que aficionâts per jox feyenoord est dedens lo top d eropa feyenoord at iu de nombrox problèmos liyês u hooliganismo durent son histouèro los doux groupos historicos ant nom s c f et fiiir lo feyenoord l at na chançon que chantont grôssament los aficionâts cela chançon at nom  hand in hand  man dens la man en vê cé la triôla de la chançon ce desot sent colomban dus velârs en francês ou ben més simplament sent colomban l est na comena francêsa et arpetanna de môrièna que sè trôve en vâl gllandon dens lo dèpartament de la savouè d avâl en règ ion ôvèrgne rôno ârpes la comena l est cognua coment lo brés dus petits ramonors de savouè pendent l hivèrn dessus los tèrrens a l envers de la comena sè trôve la stacion de squi de les siéxbèles los habitents du velâjo sont apelâs los colôgnons et les colôgnes ou ben ensemblo avouéc celos de sent alban los velarencs et les velarenches sent colomban l est placiêe dedens la valâ dus velârs en môrièna que sè trôve u sud ouèste de la savouè l adrêt de la comena l est dedens la chêna de bèladona la comena de sent colomban rassemble cetos velârs lo tèrritouèro de sent colomban est vesin de celos de siéx ôtres comenes la vâl gllandon l est gratâye per l égoua du gllandon que l at na longior de kilomètros avouéc per la moyenna na largior de a kilomètros en vôlo d usél les plés grantes égoues de sent colomban sèparâyes per lo massis de bèladona colont dens doves dirèccions complètament oposâyes lo gllandon mode de vers la bise et l égoua d ôla cole de vers lo mié jorn tot pariér la vâl gllandon est na zôna yô que nos trovens grôssament de lops lo nom de la comena l est ècrit saint colomban des villards en francês que sè prononce sent colomban dus velârs en arpetan velarenc que sè prononce sin kolonban dou vlâr et pués en arpetan supradialèctâl sent colomban des velârs que sè prononce en étalien ècrivont san colombano dei villari que sè prononce vint du nom latin sancti columbani de villariis u comencement cen fét ben grant temps les doves comenes velarenches érant ben rèunies dedens ren qu un tèrritouèro d amont cuéna la vielye égllése de sent colomban l ére vêr la solèta ples târd avouéc lo dèsacôrd de la populace l èluegnement et pués les dificultâts de les comunicacions fesiant la crèacion de les doves paroches en vâl gllandon cen fét vêr l origina dus noms sent alban et sent colomban pués châque paroche avêt son prôpra égllése lo nom sent colomban vint de a navan de novembro a bobbio prés de plèsence en étalia un mouéno irlandês lo nom velârs vôt dére un cârro avouéc un mouél de mêsons un velâjo dus côps ensemblo avouéc sent alban l est asse ben apelâye tot simplament los velârs pendent la rebênâda francêsa la comena s apelâve glandon en francês cen que l est gllandon en arpetan coment lo nom de l égoua principâla de la comena los habitents du velâjo sont apelâs los colôgnons et les colôgnes colégnons et colégnonnes ou ben colognons et colognonnes en francês ou ben ensemblo avouéc celos de sent alban los velarencs et les velarenches villarins et villarinches en francês dens lo mês d oût vers lo la comena pôt ben avêr més de habitents contre los per lo résto de l an a sent colomban prèjont ben doves lengoues et un jargon lo francês l arpetan et pués lo tèrrachu en tèrrachu por pas dére tot drêt  arpetan  ou ben  patouès  la lengoua de payis l est asse ben apelâye  marengouin  ben grôssament de noms de famelye et quâsi tôs los noms de cârros sont en arpetan que l est la lengoua de payis solament doux três sont en lengoua francêsa que l est la lengoua administrativa émâge colduglandon jpg lo col du gllandon d ôton émâge stcolomban jpg l égllése sent colomban dês vers lo velâr de forél émâge sybelles saint colomban jpg la pista de l ormèt d hivèrn émâge glitteringsnow jpg un pou aprés vers la châl en plen hivèrn rèsumâ pôplo barbaro d origèna scandinava los burgondos sont a la basa d una rèalitât tèrritoriâla politica et culturèla que s est mantegnua pendent sièx siècllos pèriôda que corèspond a cela de la formacion et de la difèrenciacion de los idiômos nèo latins est dens celi tèrritouèro que s est dèvelopâye la lengoua houê apelâye lo ples sovent francoprovençal resume peuple barbare d origine scandinave les burgondes sont à la base d une réalité territoriale politique et culturelle qui s est maintenue pendant six siècles période qui correspond à celle de la formation et de la différenciation des idiomes néo latins et c est dans ce territoire que s est développée la langue aujourd hui le plus souvent appelée francoprovençal riassunto popolo barbaro di origine scandinava i burgundi sono alla base di una realtà territoriale politica e culturale che si è mantenuta per sei secoli periodo che corrisponde a quello della formazione e della differenziazione degli idiomi neolatini e proprio in quel territorio si è sviluppata la lingua oggi perlopiù chiamata francoprovenzale dês l an devant jèsus crist noutra règion l ére ocupâye per los romens o fât qu u comencement du èmo sièclo la romanisacion l ére quasi complèta asse ben diens les hôtes valâyes des ârpes l empiro l avêt étâ divisâ en doves parties lo cuchient pués lo levant diens lo levant que devindrat l empiro bizantin la lengoua oficièla l ére lo grèco pués diens lo cuchient o ére lo latin d ense on pôt pensar que quasi tôs los habitants de la province viènêsa lo payis alobrojo prègiévont ben lo latin qu ére devegnu lor lengoua més habituèla avouéc tot pariér des rèstes de la lengoua des cèltos diens la prononce pués l usâjo de quârques mots per èxemplo lo nant qu est un rio diens na comba provonda mas cél latin l ére pas més la lengoua classica cela que de cicèron o ére la lengoua du poplo lo bas latin qu avêt ja cognu des èvolucions importantes coment per èxemplo la premiére palatalisacion devant na e u ben na i la c sè prononciéve pas més k mas quasi sûrament t méma chousa avouéc la g devant e pués i que se prononciéve pas més g mas d cen o est rèstâ diens totes les lenguoues nèo latines a l excèpcion du sârdo avouéc quasi tojorn na continuacion diens cet èvolucion coment en francês pués en francoprovençâl les conjuguêsons latines i ant étâ changiêes avouéc per èxemplo la disparicion du futuro classico refêt sur la base de l enfinitif uquint on apond la fin du vèrbo avêr u prèsent d ense lo latin de la fin de l empiro l ére ja sovent més vesin des lengoues romanes d ora que du latin classico mas o est entre lo èmo pués lo èmo sièclo que vant sè formar que vant sè difèrenciér les lengoues romanes qu on prèje orendrêt on pense que los burgondos sont vegnus de la scandinavie u sègond sièclo après jèsus crist ils érant ja modâs de l ila burgundarholm ora bornholm diens la mar baltica pués ils se sont enstalas en pomèranie los spècialistos sont pas d accôrd sur l origina des burgondos on sât ben qu ils érant des gèrmens mas y en at que diont qu ils érant des gèrmens de bise coment los scandinavos y en at d ôtros que diont qu ils érant des gèrmens du levant coment los gots pués los vandâlos on sât quasi ren de la lengoua des burgondos adonc o est dificilo de sè fâre un idê prècisa los burgondos vant rèstar ux confins de la gèrmanie pendent més de doux sièclos pués sè batre contre d ôtros poplos gèrmens mémament des côps contre los romens a cet època ils érant ja crètiens mas hèrèticos por cen qu ils s érant convèrtis a l arianismo lo prétro cirènaco arius deséve que jèsus l ére pas na pèrsona vrément divina s on prèfère que l ére pas consubstancièl avouéc lo pâre adonc los ariens crèyévont pas diens la trinitât en la vela de roma l avêt étâ prêsa per los vesigots o at étâ un verét trômatismo por l empiro et los burgondos coment des mouéls d ôtros poplos barbâros i ant profitâ de la situacion l an d aprés ils ant passâ lo ren por rentrar diens l empiro pués en ils ant reciu lo drêt de s enstalar diens la règion de worms avouéc lo statut de poplo fèdèrâ pués la mission de sè vèlyér les bornes de l empiro en lo rê burgondo gondichèro dècide d agrantir son royâmo et prove de conquerir la province de bèlgica mas lo gènèrâl romen aetius avouéc los hons bat los burgondos l an d aprés la chançon des nibelungen l at reprês cet histouére por en fâre na granta èpopê diens laquinta gondichèro l at niom gunther semble que los burgondos l aviant ja na fôrta tradicion de chançon pués de poèsie mâlgrât ceta dèfêta los burgondos vant recêvre lo drêt de s enstalar en sapaudia o est dificilo de ben dèfenir ceta règion mas on pôt pensar qu o est u muens lo tôrn du lèman avouéc geneva coment capitâla lo povêr des rês burgondos sur noutra règion l est durâ de l an tant qu a l an o est pas possiblo ora de racontar tota l histouére de ceti royâmo ses guèrres et ses aliances avouéc ou ben contre los vesigots los ostrogots los francs los alamans et tant qu a l an avouéc l empiro romen cél royâmo vat étre agranti des nôblos romens balyont lor vela ux burgondos qu ant na bôna rèputacion d ense la vela de liyon vat fâre partia du royâmo que prend mémament la bise de la provence on sât que lo rê burgondo gondebâld l ére yon des més pouessients du cuchient il at proclamâ la lê gombèta que montre na fôrta volontât d entègracion entre los doux poplos de son royâmo los burgondos pués los romens il at mariâ sa niéce clotilda a clovis qu est devegnu rê des francs il at favorisâ la discussion entre lo catolicos et los ariens sigismond lo premiér garçon de gondebâld l est devegnu catolico et l at fêt construire lo monastèro de sent môris d agôno mas il at fêt asse ben quârques grantes errors pués il at étâ fêt prêsoniér et tuâ per yon des garçons de clovis godomar lo frâre de sigismond l at pu mantegnir son royâmo pendent dix ans devant d être batu per los rês mèrovengiens qu ant prês tot lo payis burgondo d ense on porêt crêre qu o est la fin de la burgondie que fât orendrêt partia du royâmo des francs mas l histouére mémament politica montre lo contrèro u comencement los fius de clovis sè partâjont lo payis burgondo mas dês lo règno de gontran en l an la burgondie est reconstruita gontran sè prèsente coment un rê burgondo et il bâlye lo niom de gondebâld a son premiér fily en il bète los longobards defôr de la vâl d aoûta que vat fâre partia de ceta novèla burgondie il est possiblo qu el fasséve ja partia du premiér royâmo avouéc d alyôr de vat et vint entre franco burgondos pués longobards tant qu u règno de charlomagno méma chousa por la partia francoprovençâla du piemont la lê gombèta vat continuar grant temps d étre aplicâye u comencement du èmo siècllo tuis los habitants de la burgondie sont apelâs los burgondos los romens sont disparus lo pèlerinâjo a sent môris d agôno rassemble tuis los ans de milyérs de gens devant lo vârs de sigismond lo partiâjo de l empiro carolengien balye quasi tota la burgondie u royâmo de lotèro quand cél que muert dix ans après y at na pèrioda de granta confusion finâlament en un nôblo burgondo qu at niom rodolfo se fât proclamar rê de burgondie a sent môris et ceti royâmo vat lui asse ben s agrantir tant qu a la provence u moment de la mort du dèrriér rodolfien rodolfo èmo son royâmo serat balyê a conrado emperor de gèrmanie d ense en la burgondie l arat forni son èxistence a cél moment la fèodalitât vat sè betar en place et l antico royâmo des burgondes vat ècllatar en des mouéls d ètats quasi endèpendents coment lo comtât de savouè quand on agouéte na mapa du francoprovençâl on pôt vér un ètrange corrèspondance avouéc celaque du royâmo burgondo s on prend la mapa de ceti royâmo en l an mile il est quasi sûr que tot ceti payis sen lo comtât de provence prègiéve francoprovençâl a bise lo franc comtês l ére de sûr un dialècto francoprovençâl qu at étâ francisâ olisâ diens los sièclos d aprés mémament l occitan alpin u mijorn l at tant de ressemblences avouéc noutra lengoua qu on pôt pensar a un fènomèno d occitanisacion u levant diens cen qu est devegnu la suisse on sât prod que lo francoprovençâl l at reculâ devant l alèmanico u nivô du forêz et de la val d aoûta les bornes de lengoues sont restâyes les mémes on pôt èxplicar la reculâ du francoprovençâl dês lo comencement du sègond milènèro per lo manco d unitât politica y avêt pas més d ètat fôrt por lo portar et de crèacion litèrèra pués asse ben per des migracions de gens vegnus d ôtres règions en conclusion lo francoprovençâl l est la lengoua des burgondos mas pas celaque qu ils prègiévont quand ils sont arrevâs sur la riva du lèman la vilye lengoua gèrmanica ou scandinava l at ben vito étâ oublâye on sarat sûrament jamés ren de ceta lengoua qu est disparua sen lèssiér d ècrit el est rèstâ diens des mouéls de noms de places pués de pèrsones mémo se los spècialistos sont pas ben d accôrd lé dessus mas la transformacion du latin en payis burgondo l at de sûr balyê lo francoprovençâl adonc noutra lenguoua l est pas celaque des charriéres des alpes el est tot simplament na lengoua que s est formâye diens un tèrritouéro politico et culturèl ben dèfeni coment totes les ôtres lengoues romanes on porêt sè fâre la demanda s il fôt apelar lo francoprovençâl burgondien coment lo francês l at reciu niom d aprés los francs mas y arêt un ôtra confusion en anglês burgundian pués en alemand burgunder vôt dére borguegnon et y at ren que na petiôta partia de la borgogne d ora yô qu on prèje francoprovençâl pués los savoyârds los valdôtens los vôdouês los piemontês los liyonês et tôs los ôtros poriant pas accèptar ceta denominacion adonc on dêt gouardar por lo moment ceti crouyo niom de francoprovençâl ou ben adoptar lo tèrmo arpitan qu at pas nan ples de relacion avouéc los burgondos mas qu at tot pariér sos avantâjos hendrik johannes cruijff amstèrdame avril barcelona mars cognu entèrnacionalament coment johan cruyff ére un ancian jouyor et entrènor nêrlandês de calço ol est considerâ per la fifa coment yon de los mèlyors calçotors du xxiémo sièclo coment calçotor cruyff l at afânâ lo balon d or en três ocacions et pués ol ére yon de los èxponents de la filosofia du calço totâl qu at balyiê dês inque un mouvament important dedens lo sport qu est asse més apelâ lo cruyffianismo entre novembro et janviér o fusse l entrènor de la sèlèccion de calço de catalogne émâge bundesarchiv bild n fuball wm brd niederlande a jpg cruijff lé pèguelyon de la castafiore et on livrou è patoua de la brache brêsse èn orb qu a étô écri pe manuel é josine meune lou patoua é chlitye du velazhou de confrèchon confrançon è frèssé lou livrou é pazhu è l assossyassyon patrimoine des pays de l ain a organija na féta a chl ocajyon u velazhou de sèt etyene du beu lé nyon dé personazhou que shèzhon dè la versyon brechana chon panouyon tournesol dubeu pi débeu dupont dupond lèpyon lampion favi boulu sevi sanzot lou shôté de moulinsart é venu lou shôté de l ônizhe d apré lou shôté du contou de loriol chu la quemena de confrèchon noumô è frèssé château de l asnière donbin château de loriol bosél ou ben bozél en grafia de conflans bozé tot pariér fructidor pendent la révolucion francésa z est na comena du dèpartement d la savouè d avâl bosél se trove diens la comba de la tarentêsa en plus du chèf lué la comena at d ôtros velâjos a l adrêt vilemarten m tencâve m los molinèts m los champs le ratelârd lachenâl m los monts la cour la duy le pré et mirabozon a l envèrs los moulins m sus le tèritouére de la comena cole le doron de bosél que recêt le nant du bonriœ qu areve dês la bise et celos de la rosière et de montgela arevant du midi le doron de bosél se champe diens l isère à motiérs tos los ans le premiér dessando du mês de dècembro la petiouta chapèla senta barbe est uvèrta et na mèssa i est célébrâ la maten poués y at na dégustacion de sopa tradicionèla aprèstâ diens la nét diens un grou bron par los habitents du quartiér des tombètes ceta spa est acompagnâ de ven chôd et partajâ entre tos los jens présents un cop la mèssa chamenâ le tunèl du mont blanc est un tunèl rotiér que rapond chamônix en hiôta savouè france et cort mayor diens la vâl d aoûta étalie sa long est de kilomètres al at étâ inôgurâ le j ulyèt é posséde na sola galerie avouéc on doblo sens de circulacion al est jérâ a mêtiâ per na societâ francésa l atmb autoroutes et tunnels du mont blanc et a mêtia per na societâ étaliena la sitmb società italiana per azioni per il traforo del monte bianco le mârs na catastrofa diu a l incendi et l imobilisacion d on camion diens le tunèl at côsâ la môrt de parsones le tunèl est restâ frèmâ pendent três ans le tarif tant qu u dècembro per na vouétura est de per on alar et per on alar retorn lou sâdjè èkri sauget o saugeais an fransè è on payi k è pèè rkounyii l è fè d onz kmœr du â dœ an frans lèyii an ina rpuubyik libra du sâdjè l abay è la kapita d sta rpuubyik de km vae dv dc dè mwèn aervan dan sta paetya d la vâ di dœ davô on mwèn aplèè benot ina abay è bâti u xiie s siitchou d ina sènyœrii tan ka la rvoulusion l abay è kounyii kmon la plœ baela pu la plœ viiyou ko an plasa dan l dœ on trouv lè premiira traes de boudjiman an apréé la naera trenna aivô l aervâ d on tsabo a la grendj tsii la grenna ki bayréé dè sâdjè fenra fonta chabod bole richard bolle reddat etc lou mou sâdjet trez dan ina buula d inousen ii an lou payi è aidon protéédjii pae lè chir de djœ la tsarta d henri iii de djœ bay lè rentcha de stou kaerou an kman gran trèdzou du pèsè on peu plèè d la gaera daivô bern an la naera trenna de a d la gaera de dii annâ an an lou sâdjet vri fransè daivô la frantsa kontèè l imnou di sâdjet mantr lè ètapa di pèsè sâdjet senkiimou koupyè apréé la lèyuur a la frans kan la frans fasè sè grand gaerè lou sâdjè ér toudj lou premii s è toudj ètè dan nôtrou kaerou k l a prè sè plu foo grenadii la langa sâdjta adéé kâsèè tchendj dè âtrou patway sè fonta vri d la âta vâ d aost pu d la âta savœ apréé dè boudjiman k vran d sutch è d savœ an lou préfé du dœ m ottaviani d trèdzou a l abay dèdjur a l otâ dè vwèyadjou d l abay k è kman maetr dzoordzou tsii pourchet kan lou préfé antr a l otâ dzoordzou tsii pourchet lu dmand aivô riza s i l éé on papii d antrâ pou vri an la rpuubyik du sâdjet sutou lou préfé lu dmand monsieu tsii pourchet èksplikééy mè soulèè apréé lè èksplikéésion lou préfé lu dèkyar adéé kman riza a ina rpuubyik i fâ on tsiie e ben i vo fè tsiie d la rpuubyik libra du sâdget da sta môman la rpuubyik s organiz lou kurii d l abay martial tsii djantet fè rconstruur l abay dzoordzou tsii pourchet mour an la rpuubyik dmour annâ san tsiie an gabi tsii pourchet aerv a la tééta du kaerou le veu lou structuurèè pae la nominasion d ambasadou pae d l aerdzan èève on passeport sâdjet i èkzizt on imnou sâdjet konposèè an dzœ ina musik de téodor tsii botrel pae lou tsanonou djoset tsii bobillier d l abay on tenbrou fransè de f an è konsacrèè u sâdjet nèè an sèptenbr âtouè d ina suâ d bènèvou télé saugeais è boutèè an plasa du sinèma voulen denski k on magaziinou vidèo d neuva di kaerou davô lè montènyon x mruta lii fè ina tèlè sâdjta dzœ lou â dœ an direct d l abay pu de a télé saugeais mantr la vii dè â rportaj d mruta dzœ france bourgogne franche comté lè magaziinou denski fè kâz d la payizanrii du vzèèdjou èparmiik kulturèl è sosiâ du payi tretu soulèè éé ètè kournèè du pu d oe du mèyœ magaziinou a la fééta dè mèdia di kaerou an lè œra d l abay san ina konpètision de spoor dâvo plœzir èprova saugeathlon km d kayak dzœ lou dœ km d kœrs a pii entr vla du pon pu liramon è vtt pri d véélo duathlon dè dzuurou gran rendez vous du bon ten dan lou â dœ ya a tsak vè on milii d sportivou è spèktatou la rpuubyik kont onz kmœr lou sâdjè éé pren lou paten nae ruudjou è dzânou an tsaerdzii u mètan du blazon stou blazon de pae lou colonel henri de st ferjeux è fè d la kroes d l èvèk pu du ôm de tsvâlii ki rapl lou pèsè di payi lou sapen è la rviir sinbool du payisadj d la rpuubyik an plœ d sr imnou lou sâdjet éé sè tenbrou è sr aerdzan piis man d kolecsion sènt bon en francês est na vielye comena francêsa et arpetana de tarentèsa que sè trôve diens le dèpartament de la savouè d avâl en règ ion ôvèrgne rôno ârpes le de janviér fusione avouéc la pèrriére por formar la comena novèla d ecôrchevél velâjo de montagne du massis de la vanouèsa en tarentèsa comptâve en los habitents du velâjo sont apelâs los sènt bonês et les sènt bonêses le tèrritouèro de sènt bon est vesin de celos de siéx ôtres comenes los habitents du velâjo sont apelâs en los sènt bonês et les sènt bonêses ou ben en los sent bonês et les sent bonêses saint bonais et saint bonaises en francês courchevêl est na stacion de sports d hivèrn situâ en savouè d avâl diens la comba de la tarentèsa sus la comena de sènt bon l apartent u doméno des três valâyes sa renomâ est entranacionâla y est on liu de séjr per totes les célébritâs de la planèta courchevêl a étâ créâ en por l architècto urbanisto laurent chappis ceta stacion présente velâjos sènt bon le pré courchevêl en francês le praz courchevêl courchevêl moriond et courchevêl ses kilomètres de pistes per le ski de piste per le ski nordique ont n altituda comprèsa entre et mètres l hivèrn la stacion put avêr tant qu à habitents et le rèstant de l an lo payis de gèx est na rég ion naturèla de france et un arondissement du dèpartement de l en lo chèf liu est la vèla de gèx lo payis de gèx est situâ entre la frontiére suisse et les montagnes du jura prés de la vèla de geneva ceto teritouére a apartegnu ux ètats de savouè tant qu en pués est devegnu françês trétâ de liyon avouéc lo bugê et la brêsse il fut apondu à la provence de borgogne en le payis de gèx est intégrâ u dèpartement de l en il y est réstâ tant qu a houê hormis de a intégracion u dèpartement du lèman l èconomia est fin lyâ avouéc la suisse tota proche balament de frontaliérs restont lé le cern est situâ en parti diens le payis de gèx le payis est na zôna franche pas de drêt de douâna par éxemplo per les vouétures fabricâ a l étranjier huang xianfan caractéros chinoués simplifiâs caractéros chinoués tradicionèlos pinyin hung xiànfn nèssu lo novembro a fusui dens lo guangxi et môrt lo janviér a guilen étyait un historien ch inoués et lo fondator de l écula de bagui de a huang a étudiâ a l universetâ de naneng dens lo guangxi de a a l universetâ normàl à béidj ing et de a a l universetâ de tokyo u j apon en il est revegnu dens lo guangxi ch inoués yœ il devent un ensègnent d histouère a comptâ de huang ensègne a l universetâ guangxi de guilen et a comptâ de huang ensègne a l universetâ normàl a guilen huang xianfan môrt lo de janviér a guilen la litérateura valdôténa l è la produchon litéréra eun francé é eun valdôtèn de la val d oûta di duché d oûta é di régno de sardégne lé premi euvradze retrouvou dé teste é dé tsanson liteurgique eun lènve d oué son di xie siécllo é fan partìa di recoueill diz et proverbes des saiges avouë dé tsanson di troubadour thibault de tsampagne mor eun lé premi euvradze médiéval son lo mystère de saint bernard xve siécllo la chronique de la maison de challant de pierre du bois secrétéro di conte jacques de challant consul de la veulla d oûta é oteu d euna verchon valdôténa de la chastelaine du vergier é lé poéme de boniface de challant écri dessu euna parey di tsati de fénis pe lo mariadzo de sa feuille bonne d uriage eun é alla perdu l at composou ét euna généalogie des seigneurs de challant eun poéme de ver de louandze à sa fameuille lo premi euvradzo écri pe eun valdôtèn é eumprimà eun val d oûta l a ët la vie de saint grat publiou à llyin eun tanque i comènsemèn di xix siécllo la produchon litéréra locala l è leumeutà se à euna cantitou fran petchouda de chronologia d hagiografia de sermon d euvradze de théologia é d istouére de généalogie duran lo xix siécllo lé z oteu local l an subi l ènfluance de lamartine é de victor hugo eun mèntenàn can mëmo eun caratére conservateur soumi à l ènquisichon lo premi groupo litéréro l è formou se grâce à la feuille d annonces d aoste lo premi journal de la réjon fondou eun eun groupo de poéte que l ayé lo non de la petite pléiade valdôtaine l è formou se adon lé frére alcide bochet é fernand bochet augustin vagneur joseph alby eugène pignet félix orsières é léon clément gérard leur style l è i mentèn euntre lo romantisme de lamartine que caractérise surtôt joseph alby é lé modéle francé de la poésia pastorala du xviii siécllo que son restou lloin di romantisme dominàn alby l ie lo consul francé eun sicile à porto empedocle é l a publiou euna traduchon de lenfer de la divine comédie de dante deun la gazette de nice eun lo premi euvradzo eun prose eun francoprovensal valdôtèn son le chui verchon diférènte de la parabole du fils prodigue recoueulli pe lo dialectologue bernardin biondelli eun é publiou pe charles saviolini eun eun l académie saint anselme l è fondaye euna asociachon d érudi écreuvein é istorièn que l ayan pe but la défensa de la lènva francésa é dé tradichon locale aprë l anechon i nouo régno d italie èntiéremèn italophone yeui la val d oûta l ie euna minorità linguisteucca ço l è lo comensemèn de la litérateura arpitana é lé protagoniste son ët l abbé jean baptiste cerlogne oteu ét di premi dichonéro di patoué valdôtèn é de le patois valdôtain son origine littéraire et sa graphie é eugénie martinet avoué l anechon i régno d italie l ativitou litérére valdôténa eun francé modesta mé prometanta l a subi eun contrecoup aoûta é pari sayan todzor pi llouèn l euna de l âtra lo francé l ie todzor deun lo qeur di valdôtèn comme lènva litéréra é écrita tandi que lo francoprovensal l ie la lènva de l usadzo cotidièn que l abbé cerlogne l at jamé tsertsa d élevé à lènva nachonala l euvradze eun patoué son arreuvou aprë avoué dé z oteu commo marius thomasset avouë mes premier essais proses et poésies en dialecte valdôtain é pages volantes poésies et proses en dialect valdôtain l abbé joseph marie henry avouë sa piéce théâtrala le femalle a lavé bouiya les femmes au lavoir de désiré lucat avouë le soldà é le fen de l oteu lo pi eumpourtan de l époque l è ët lo poéte symboliste léon marius manzetti qui l a avu son momèn de gllouére à pari eun pe lo premi cou deun l istouéra valdôténa chui poéte francoprovensal valdôtèn anas ronc désaymonet eugénie martinet césarine binel marius thomasset amédée berthod é rené willien l an réuni se i salon ducal de l hôtel de ville à aoûta pe euna lèiteura publeucca de poéme eun l an organisou la premìe édichon di concour abbé cerlogne de poésia eun patoué é eun l è fondou lo charaban euna coumpagnìa permanènta de théâtro populéro eun patoué bien dé poéme l an ët publiou deun la revu la grolla grâce à rené willien é deun lesprit nomade d italo cossard fondaye eun é paài deun le flambeau périodique eun francé di comité des traditions valdôtaines i fa souligné lo travaill danas ronc désaymonet avouë poésie campagnarde de tanta nesse de césarine binel avouë poésie patoise de la prolifique armandine jérusel avouë rouse batarde mondo blan l ouva et lo ven é poussa de solei de rené willien lo promoteu di théâtro populéro eun patoué éditeu de l antologia noutro dzen patoué é fondateu di centre d études francoprovençales de sèn nicolas eun que pourta eunco oui son non d âtre non à rapelé son sisse dandré ferré victor martin fllorent corradin marco gal pierre vietti é raymond vautherin oteu avouë aimé chenal di nouveau dictionnaire de patois valdôtain magui béltemps est una chantosa eun valdotén lo savoyârd est lo nom por les variètâts de l arpetan parlâye en savouè lo savoyârd cognét des variantes entre les diférentes valâyes et los velâjos grôssament de savoyârds prèjont pas més lor lengoua ora l arpetan savoyârd est prègiê ren que per na minoritât de la populacion y at vers los arpetanofonos sur na soma de habitents en savouè la variètât de l arpetan parlâye en savouè est apelâ savoyârd patouès ou ben arpetan savoyârd en grafia sarrâye des côps l arpitan savoyârd dens la politica et dens lo mondo culturèl de savouè quârques gens prègont de  lengoua savoyârda  ou ben de  lo savoyârd  quârque côps bâlyont méma na significacion coment na sinonimo du mot arpetan por tota l ensembla de la lengoua na lengoua savoyârda unifiyê avouéc yéna prononciacion ègziste pas pués les variantes entre les diférentes valâyes et los velâjos de savouè sont prod difèrentes por ècrire qu y at yéna lengoua por la savouè solament diont adonc  savoyârd  ou ben  arpetan savoyârd  d ense por na variètât de l arpetan en savouè solament d aprés un critèro g eografico et nan lengouistico lo dialèctologo gaston tuaillon disâve en francês que   qu est ce que le savoyard le savoyard est l ensemble des ressemblances qu ont entre eux les deux ou trois cents patois savoyards le savoyard n existe nulle part à l état pur il existe dans toute la savoie mais associé à des différences locales ces différences des patois assurent la distinction entre chaque vallée entre chaque commune mais les ressemblances permettent aux gens de se comprendre  le mouvament règ ion savouè ou ben le mrs en francês est un mouvament politico règ ionalisto francês emplanto en savouè milite por la crèacion d una règ ion francêsa a pârt entiére que rassemble los doux dèpartaments savoyârds arriér més la liga de savouè le mrs vôt na règ ion por la savouè mas sa politica est pas na politica sèparatista lo mrs a étâ créâ en per l anarchisto max molliet d abrd union de membros du cèrcllo de l anonciâde et du club de los savoyârds de savouè lo mrs at pués changiê de burô politico en mê avouéc l èlèccion de benot bro coment prèsident et ol at alors concllû n aliance avouéc la liga savoyèna tant qu en ora lo mouvament avance en un mouél avouéc eropa écolog ie il dèfend tot pariér l arpetan élément éssencièl de la cultura savoyârda le mouvament règ ion savouè est membro de l aliance libra eropèèna ale european free alliance efa parti aliâ ux vèrds u parlement eropèèn de brussèles sent alban dus velârs en francês ou ben més simplament sent alban l est na comena francêsa et arpetanna de môrièna que sè trôve en vâl gllandon dens lo dèpartament de la savouè d avâl en règ ion ôvèrgne rôno ârpes los habitents du velâjo sont apelâs los bâns et les bânes ou ben ensemblo avouéc celos de sent colomban los velarencs et les velarenches sent alban l est placiêe dedens la valâ dus velârs en môrièna que sè trôve u sud ouèste de la savouè l adrêt de la comena l est dedens la chêna de bèladona la comena de sent alban rassemble cetos velârs lo tèrritouèro de sent alban est vesin de celos de huét ôtres comenes la vâl gllandon l est gratâye per l égoua du gllandon que l at na longior de kilomètros avouéc per la moyenna na largior de a kilomètros en vôlo d usél les plés grantes égoues de sent alban sont lo nant du mèrlèt et lo gllandon lo nom de la comena l est ècrit saint alban des villards en francês sent alban dus velârs en arpetan velarenc que sè prononce et pués en arpetan supradialèctâl sent arban des velârs que sè prononce vint du nom latin sancti albani de villariis u comencement cen fét ben grant temps les doves comenes velarenches érant ben rèunies dedens ren qu un tèrritouèro d amont cuéna la vielye égllése de sent colomban l ére vêr la solèta ples târd avouéc lo dèsacôrd de la populace l èluegnement et pués les dificultâts de les comunicacions fesiant la crèacion de les doves paroches en vâl gllandon cen fét vêr l origina dus noms sent alban et sent colomban pués châque paroche avêt son prôpra égllése lo nom velârs vôt dére un cârro avouéc un mouél de mêsons un velâjo dus côps ensemblo avouéc sent colomban l est asse ben apelâye tot simplament los velârs pendent la rebênâda francêsa en la comena s apelâve merlet en francês cen que l est mèrlèt en arpetan coment lo nom de l égoua principâla de la comena los habitents du velâjo sont apelâs los bâns et les bânes bans et bannes en francês ou ben ensemblo avouéc celos de sent colomban los velarencs et les velarenches villarins et villarinches en francês mâcon en francês est na comena francêsa et arpetana capitâla du mâconês et pués prèfèctura du dèpartament de sona et lêre en règ ion borgogne franche comtât u dèrriér recensement de la comena comptâve tandis que son sôl urben que s èpate dessus três dèpartaments rassemble s o est la granta vela de borgogne franche comtât dèrriére la capitâla et ch èf luè règ ionâl dij on besençon bélfôrt châlon nevèrns ôssèrra et devant la vela de sans la populacion de son sôl urben est cela que crêt lo més vito de la novèla règ ion entre mié et los habitents de la vela lamartina sont apelâs les mâconês et les mâconêses ou ben les mâconiôds et les mâconiôdes lo payis dus velârs en francês l est na contrâ francêsa et arpetanna de môrièna que sè trôve en vâl gllandon dens lo dèpartament de la savouè d avâl en règ ion ôvèrgne rôno ârpes diont sovent tot simplament los velârs en arpetan et pués en francês les villards los habitents de la contrâ sont apelâs los velarencs et les velarenches los velârs sont pués constituâs entre les comenes de sent alban et sent colomban que sè trôvont en vâl gllandon et asse ben dens na partia de la comba d ôla los velârs rassemble cetes doves comenes avouéc cetos velârs los habitents de la contrâ sont apelâs los velarencs et les velarenches villarins et villarinches en francês una fèna pluriel fènes est la femèla de l èspèce humèna homo sapiens per distinccion por la fèna devant la pubertât diont que l est una filye tant qu u xxiémo sièclo les fènes diens lo mondo aviont nan lo drêt por vôtar et éront mâl trètâyes lo simbolo por la diôsa venus est utilisâ por les fènes diens l histouère les fénes aviont sovent un rolo diens la cuesena ou de siuvre los enfants tot cen at changiê dês ora nos trovens des fènes que vivont ben solèta pués que travâlyont por una carriére cen vint pués normâl diens la sociètât por l humen lo sèxo de la fèna l est dènomâ vulva cen lé l est composâye du vagin des potes maj ores potes minores du clitoris de lutérus et des ovêres caractères sèxuels primères lo liyonês est la variètât de l arpetan parlâye a la vela de liyon dens lo franc liyonês et dens los monts du liyonês a la vela de liyon l arpetan liyonês a probâblament étâ utilisâ come lengoua de la via de tot los jorns tant qu u xviiiiémo sièclo mas dens los campagnes que sont dens lo contôrn il at contignuâ a étre parlâ tant qu u xxiémo sièclo el at d étot étâ dèpués lo moyen âjo una lengoua ècrita que ço sêye dens una rêson utilitèra ou dens una rêson litèrêra dês la fin du moyen âjo liyon at ben tot plan abandonâ sa lengoua du payis l arpetan u profit de la lengoua du rê lo francilien por ècrire lo dialècto liyonês de l arpetan y at la môda lârge de l ou ben la môda sarrâ de ôtrament il y at asse ben la enric garriga trullols barcelona barcelona fut un activisto politico catalan qu il at consacrâ sa via a travalyér por l endèpendence de la catalogne et u recognessement de la nacion occitana enric garriga engènior ch imico de profèssion at consacrâ la siena via a travalyér por la endipèndence de la catalogne et lo at fêt dens difèrentes maniéres dês sa colaboracion continuâye avouéc los dirigents de tués los partis nacionalistos et sôverenistos tant qu a la participacion activa dens des forons et des plates fôrmes civiques tojorn avouéc objèctif de concilyér des volontâts unir des èfôrts et obtenir l unitât d accion de l endèpendentismo prôcho a la siena activitât politica et dens la medéma dirèccion des objèctifs enric garriga trullols at participâ u congrès de cultura catalana de suite de loquint at fondâ ensemblo a bien de pèrsones l ipecc dês yô at dèvelopâ una importanta tâche de promocion entèrnacionâla de la cultura catalana bien devant de l enstitut ramon llull a travèrs la crèacion et l empulcion des prix josep maria batista i roca organisâs tant qu ora et la construccion de monuments a pèrsonalitâts catalanes en alemagne argentina bèlge et a la fin la promocion de voyâjos por cognetre l èxpansion et les traces catalanes dens la zona mèditèrranêye lo centro uropa et l amèrica et la dècuvèrta des gestes historiques catalanes u participat activament a la fondacion du caoc una entitât consacrâye a l encoragement des rèlacions entre mié les cultures et los poplos occitan et catalan dedens les dèrriéres três dècâdes adonc at portâ a tèrmo una constanta tâche de jumèlâjo entre catalogne et occitania por loquint est étâ recognu largement en occitania entre bien d ôtres iniciatives et avouéc dèdicion constanta at crèâ et encoragiê les xxxiii èdiccions du rencontro des fuès de sent jian a montsègur cèlèbrâyes tant qu ora les xxiv èdiccions de la poyê u pôrt de salô por la lengoua et l amitiêt occitano catalana ou les xiv èdiccions de la dictâ occitana a barcelona at participâ activament dens los dèrriérs trenta sept ans a l ecoula occitana de chôd temps a velanôva d ôlt dament los dèrriérs cinqu ans at encoragiê la mèssa occitana ux prâts du rê at encoragiê les cllâsses d engègnement de l occitan a barcelona et at participâ activament dens la dèmarche de la louè de l occitan il ére mèmbro de l enstitut d ètudos occitans morét lo de novembro du a barcelona la vâl d aoûta en francês vallée d aoste en étalien valle d aosta est na règ ion ôtonoma a statut spèciâl du nord ouèste de l étalia qu est de lengoua et de cultura arpetanes et qu ègzèrce étot los drêts d una province tire son nom de son ch èf luè aoûta sos habitents sont a nom los vâldotens et les vâldotênes la vâl d aoûta sè trôve u méten de les ârpes u nord ouèste de l étalia sos confins sont avouéc lo piemont étalia la savouè l hôta savouè les doves en france et lo valês suisse la g eografia de la vâl d aoûta est composâye por na comba centrâla travèrsâye per la duère et valâyes latèrâles la vatornèntse la vâlpelena etc dedens la vâl d aoûta y at un mouél de châtéls du fôrt de bard tant qu a sent pierro quârques uns sè trôvont dens les valâyes latèrâles coment cél de gressonê sent jian lo châtél de fenis c est en g ènèrâl considèrâ coment lo ples important et lo ples gent de la règ ion la vâl d aoûta compte comenes ohta fransé aoste italièn aosta a l é eunna veulla é eunna quemeunna de la val d ohta la veulla ché troue fran ou qué ché incontron la douéira é lo butié crojà di tchumìn qué porton i col dou piqui é dou gran sén bernar que eun coou mersì ou tén pieu dous permettaon dé aléi in france é in souisse t l an la veulla d ohta a l è reutcha dé monumàn dou tén préromàn laire mégalithique dé sén martìn dé corléàn é romàn ohta l at ihtà fondà di romàn l an dévàn jézù crì avó lo nón d augusta prtoria dou tén di médio adjo li poht rélijous son la catédrala da nótra dama é l iguije sént ors ató dé belle piteurre lo quiotchéi é lo clotre ornà dé caranta colonne qué mouhtron dé momàn dé via dou vièi é dou nou tehtemèn é dé sént ors la féra dé sént ors ché séléibre touit y an lo trenta é lo trentùn dé djénéi lo méntén da veulla l è animà ató l espozichón dé bague dé l artidjanà valdouhtàn polandball asse cognu come countryball est un meme d internet crèâ per usanciér qui est provegnu du board int du imageboard alemand krautchan net dens la dousiéma mêtiât de lo meme est manifestâ dens un grôs nombro de comics online yô los payis sont prèsentâs come pèrsonâjos sfèricos que devesont sovent en broken english en sè moquent des stèrèotipos nâcionals et relacions ènternâcionalas nos pôvens nos rèfèrar a tôs los doux come polandball mémo en lo cas qu il ayo pas pologne entre los pèrsonâjos des dèssins et countryball ou countryballs polandball at ses racenas dens una ciberguèrra entre usanciérs d internet polonèses et la résta du mondo en drawball com la pâge web qu ofrét una têla virtuèla pèrmet ux usanciérs dèssinar què ils vôlont et dèssinar sur des dèssins d ôtros dens l internet polonès il étêt proposât de dèssinar le drapô polonès sur la bola et milyérs de polonèses ensemblos parvegnéssont a s ocuper de la bola dèssinâye avouéc una pintura de blanc sur lo rojo avouéc lo mot polska ècrita u mèten aprés de coordinacion de chan o étêt cuvèrt avouéc una svastika monstra krautchan net est un imageboard en lengoua alemanda que board int est viatâ per des netizens anglofonos la nèssance du meme polandball est adjugiê a falco un britanique dens int qui en septembro crèâve lo meme en usent ms paint dens una maniére apolitica per troller wojak un polonès en lo mémo board qui contribue en broken english aprés lequent los dèssins de polandball étant dèssinâs joyosament per des russos l idê de polandball qui at gâgniê de répoutacion a la suite de l accident de smolensk qui at tuâ lo president polonès lech kaczyski est de reprèsentar la pologne et son histouèro les relacions avouéc d ôtros payis et los stèrèotipos en metrent l accent sur la sêf polonèsa et los troblos nâcionals las devesâyes entre countryballs ont prèfèrance a être ècritas dens broken english et jargon d internet qui recorde lo meme lolcat et a la fin du dèssin la pologne qui est volontiérament reprèsentâ en rojo sur lo dessus du blanc la ranversa du drapô polonès est gènèralament viu en plorent cèrtins comics polandball provegnont de l idê que la russie pôt volar dens lo cièl tandis que la pologne pôt pas l un des dèssins los ples répoutâs comencie avouéc l idê que la terra serat batêsa per un astro monstro menont a tôs los payis avouéc science spaciala a abandonar la terra et sè posar en orbita u tôrn de lo planeta a la fin du comic pologne oncor sur la terra est en plorent et en broken english prononcie lo provêrbo canonical de polandball poland cannot into space de ceta drôla maniére los russos posont un arrét a tota discuchon avouéc des polonès sur quint payis est supèrior en ôtro comic polandball que recherche sur la satira historico politica pologne est viu en ennoyent ôtras countryballs avouéc sa proclamacion de so when we crushed russia and the turks sic were were the biggest country in the world and en menont d ôtros payis a sè rire pologne ora irritâ prononcie et sotegne un poster que dit internet serious business qu est un slogan d internet usâ per sè mocar d ôtros que devesont avouéc sos sujèts avouéc moquerie et per convencion polandball fene per plorer polandball pôt asse comprendre comics sur ôtros payis mas per convencion cetos comics sont normalament nomâs coma polandball although they can also be called countryballs d aprés lurkmore to baviére at sa prôpra bola et ôtras bolas ont êtét crèâyes per ètats unis catalogne et sibèrie entre ôtras singapor adopte la fôrma d un triangllo et sè nome tringapor israyèl adopte la fôrma d un hipèrcube en rèfèrance a la fisica jouêra kazacstan adopte la fôrma d una bréca et le royômo uni est montrâ en portent un chapél et una lenèta la mota cèrvolê prononciér la mote sèrvolê tot pariér la mota z est na comena francêsa situâ diens le dèpartement d la savouè d avâl l at na populacion de habitents sos habitents sont apelâs los moterens et les moterenes la comena se trove u nôrd de chambèri avouéc ses hèctares plés granta oncor que la comena de chambèri hèctares la mota s étend dêpoués le sonjon de la chêna de l épena u cuchient tant qu à la cllusa de chambèri que sépare les ârpes massif des bôges du jura épena et mont du chat le nom portâ per la comena vint de l union décidâ en pér le décrèt d albitte cognu p étre le robespierre savoyârd de les doux paroches séparâ tant qu à celi moment la mota montfort et cèrvolê lo mouvament arpitania ôtros côps ècrit coment movament harpeitanya dèsigne l ensemblo des mouvements politicos francês italien et suisso que recllamont l ègzistence d una identitât arpetana et d arpetania et ou que dèfendont la lengoua et la cultura arpetana de facto lo mouvement arpetan s est jamés transformâ en parti politico il at donc jamés participâ ux èlèccions tant qu ora lo politico josèf henriet est la figura de proa du mouvement depués los ans ben qu il èye oficièlament dèmissionâ de son pôsto de lider politico en dens la rè gion arpenche entre la valâ du pô et la valâ du rôno pendent la prèhistouère et l antiquitât a côsa du comèrço entèrior entre los poplos alpins una veretâbla civilisacion alpina avouéc la méma lengoua la méma cultura la méma religion payèna et idem tècniques agricoles d ârmes et d ârt est nèssua franc a châ pou ceta règion historica culturèla linguistica et ètnica at étâ apelâye arpitania mémament aprés la romanisacion per los romens et més târd per l égllése catolica romèna los poplos d arpitania consèrvont a côsa de la lengoua arpetana dês pou de temps formâye et lo comèrço et los contactos entèriors ant adés una affinité linguistica et culturèla aprés que la règion èye étâ en granta partia ensemblo u ducât de savouè pués u royômo de sardègne pendent grant temps la règion ètnica arpetania est houé divisâye entre la france l italie et la suisse en laccion de libèracion des populacions alpina at étâ crèâye mielx cognessua sot l abrèviacion alpa la ciba iniciala du mouvement ére de sèparar la règion de la vâl d aousta de la rèpublica italièna et d unir tôs los poplos alpins de la règion per tradicion francèyanta u tôrn du mont blanc en un solèt ètat alpin l alpa pôt donc étre considèrâye coment la premiére ètapa vers un mouvement politico arpetan u nivél eropèen lo novél mouvement alpa ére present a una confèrence entèrnacionâla a louvain bèlgica en septembro difèrents mouvements érant reprèsentâs a ceti congrès tôs lutant por una ôtonomie maximala des poplos et des règions d eropa que l eta bâsca l irat d irlande du nord lo sni sârdo mas asse un mouvement modèsto de roberto gremmo que venir lo mouvement arnàssita piemontêsa du piemont ils ant discutâ cé de la réorientation de l union eropèena qu a lor avis a l època ére trop enfluenciêe per ses origines èconomiques mèt trop l accent sur la centralisacion et constitue d ense una menace por les minoritâts ètniques et règionales en eropa coment solucion altèrnativa ils ant travalyê sur una proposicion por una eropa fèdèrâla des règions ètniques a louvain on at prês conscience que los habitants de la vâl d aoûta por des rêsons culturèles et historiques sont ni a una ètnie francêsa ni a l italien mas qu ils ant lor mémos lor prôpra identitât socio culturèla que los reliye asse ben ux ôtros poplos alpins des alentôrns lo mont blanc que la principâla caractèristica est la lengoua arpetana lo mouvement at ètabli una idèologie ètnica et at dècidâ de visiér pas més la minoritât francèyanta de la vâl d aoûta mas les pèrsones étent de la nacion arpetan dens la province italièna aprés un congrès por ses prôpres circonscripcions a gignôd lo mouvement alpa bâste la place en dècembro u novél mouvement harpitanya etnocrateka libra hel en dècembro lo mouvement arpetan harpitanya etnocrateka libra hel at étâ fondâ a gignôd lo lévro harpeitanya d edur kar de jouin at balyê ux membros la rêson entre ôtres de la fondacion d un mouvement por la nacion arpetana lo mouvement s adrèciêve surtot ux jouenos por los sotenors ils ant étâ un motor major du renovél politico et culturèl qu at changiê la vâl d aousta dens los ans lo mouvement ére surtot visiblo a travèrs la provocacion des ôtoritâts ètablies entre ôtros lo mouvement arpetan ére visiblament present avouéc des mèssâjos politicos côlâs sur los murs les rimmes ben cognessues du mouvement érant homo sur de tèrra val d aohta libra liberaxon libèracion ou ethnokratia ethnocracia en tèrmenos de contenu hel sè prèocupâve surtot de trètar un mouél de problèmos socials adonc novéls l ortografa utilisâye per los membros du mouvement arpetan por rebalyér lors variètâts arpetan per ècrit at asse ben étâ èxprès fête contraste avouéc lo francês et l italien lo chouèx at étâ fêt d utilisar des simbolos de l alfabèt latin qu ant èxprès pas tojorn la méma valor dens l alfabèt arpetan que dens l alfabèt francês ou italien inovanta dens ceta altèrnativa l ortografa fonètica du mouvement arpetan per ègzemplo lo velar plosive sen vouèx k at étâ ècrit avouéc un k la fricative glottale sen vouèx avouéc un h et la fricative poste alvéolaire sen vouèx avouéc la lètra x calcâye sur l alfabèt bâsco la musica ére asse ben un èlèment important de ceti mouvement por propagiér les idês arpetanes en partia a côsa du chantor luigi fosson mielx sot lo nom de scèna luis de jaryot lo mouvement s est fêt cognetre a côsa de de les chançons coment trenta an d otonomia ans d ôtonomie la tera la tèrra la novela de jan kapon la novèla de jian capon canson droola chançon drôla atire asse ben l atencion sur un lârjo public asse por montrar qu arpetan ére pas una lengoua périmée du passâ cèrtins tèxtos ant étâ traduits du petit lévro rojo de mao zedong en il regardâve doux passâjos ben cognessus de de vos vegnon los id jeuste de yô vegnont les idês justes et de la prateka de la pratica avouéc lo parti populero harpitanya parti populèro arpetania una branche politica règionala at èmèrgiê du mouvement arpetan en que sè concentre surtot sur les pèrsones de lengoua arpetana dens la vâl d aousta pas muens lo parti s est pas presentâ ux èlèccions règionales de dens la vâl d aousta en lo kuhr lo klub universiteiro harpitan de recerca clube univèrsitèro arpitan de rechèrche at étâ fondâ por los ètudiants vâldotens de l univèrsitât de turin mas at pas avu ben des succès dês d ancians membros du mouvement arpetan ant comenciê una coopèracion aprovondia avouéc la lega nord un parti séparatiste italien que volêt sèparar tot lo nord de l italie de la résta du payis et en fâre un ètat endèpendent de padanie por y avengiér lo politico umberto bossi at envitâ tôs los mouvements séparatistes y âs comprês lo mouvement arpetan a sè rassemblar dedens la lega nord d ense lo contremêtre josèf henriet est revenu a la politica en coment membra de la lega nord il vint prèsident de la liga valdotaine la branche vâldotèna du parti la liga valdotaine at d ense avu la libèrtât de travalyér a novél sur lo projèt de la més granta endèpendence possibla por arpitania que coopèrerêt adonc avouéc la padanie una colaboracion entèrnacionâla at asse ben étâ rechèrchiêe avouéc la liga savoisienne un mouvement séparatiste francês de la règion vesena de lengoua arpitanique de savouè lo prèsident du parti savoyârd patrice avelye ére entèrèssiê mas at pas osâ coopèrar avouéc la liga valdotaine a côsa de la rèputacion du populisto lega nord dens l èlèccion parlementèra italièna henriet ére candidat a la lega nord dens la vâl d aoûta yô il at obtenu des vouèx cen s est recognessu ensufisent por reprèsentar la vâl d aoûta u sènat sot lo nom de lega nord val d aohta libra liga du nord valle d aosta endèpendent lo parti colorâ d arpetan n at remportâ que des vouèx ux èlèccions règionales de dens la vâl d aoûta aprés què henriet est entrâ dens lo parti at prês sa retrèta coment prèsident et est réstâ secrètèro politico l idèologie arpitienne est réstâye partia entègranta du parti tant qu en tant qu a quand la lega nord prègne una posicion gzènofoba et henriet sè retire cèrtins mouvements ègzistont adés houé mas mènont sovent una ègzistence dormanta dens la gôche radicâla una branche arpitienne de la benda d accion de l accion antifacciosa afa at mémament chôd temps en vitèsse dèpleyêe en france en mas ceta benda ére pas regardâye per l arpitanismo coment mouvement en dècembro una chârta politica at étâ discutâye a susa dens lo piemont per plusiors sot groupos du mouvement arpetan en mê lo politicien zeudi zoso ére sur la lista des candidats de la lega nord por les èlèccions du parlement eropèen de u nom de la branche vâldotèna du mouvement arpetan considèrant la rèputacion de la lega nord et sa colaboracion eropèèna avouéc lo front nacionâl nacionalisto francês de marine le pen qu at èxprimâ plusiors côps des opinions nègatives sur des sujèts tâls que lo règionalismo lo fèdèralismo et la recognessence politica et culturèla des minoritâts ètniques et culturèles endigènes pas muens zeudi zoso at pas lo solas absolu de la comunôtât arpetan por les èlèccions u parlement eropèen en avril la branche piemontêsa du mouvement arpetan at mémament uvèrtament dèportâ a la candidatura de zoso los membros savoyârds du mouvement arpetan ant dècidâ de pas presentar lor prôpro candidat mas de sotenir de maniére enformèla laurent blondaz du parti règionalisto rps câr ceti parti modèsto at endicâ qu il ére atachiê a la lengoua arpetana et ére asse ben por lo ben d una erorègion arpitania transnacionâla dens la circonscripcion du nord ouèst de l italie la lega nord at reçu des vouèx bâstant gins d èscabél por zoso câr el ére pas placiêe prod hôt sur la lista des candidats por finalament sè qualifiar por un èscabél dens la circonscripcion du sud èst de la france lo rps n at obtenu que vouèx des sufrâjos èxprimâs cen que balye asse ben pas de reprèsentant de la lengoua et de la cultura arpetanes u parlement eropèen l antropologo ècriven et documentarista italièna christiane dunoyer at rèalisâ lo documentèro harpitanya la ferveur d une idée en avouéc ceti documentèro dunoyer at tentâ de balyér una émâge du mouvement arpetan dens los ans et de la frapa de ceti mouvement sur la politica et la sociètât dens la vâl d aoûta en lo documentèro est sorti sur dvd acompagnê d un disco rom contegnent més d enformacions et d articllos de jornals lo documentèro at étâ montrâ por lo premiér côp lo de fevriér a ayâs a côsa du grant entèrèt por la catalogne la pèlicula at asse ben étâ champâye un côp a barcelona lo de novembro lo braille est un sistèmo d ècritura a pouent salyant qu se sêrvont les pèrsones avôglles ou fortament malvèyantes lo sistèmo porte lo nom de son inventor lo francês louis braille qu avèt pèrdu la vua dens un accident èlèvo a l institucion rèyâla dus jouènos avôgllos il modifie et amèlyore lo code barbier en parêt lo premiér èxposâ de sa mètode lo braille standârd est representâ dens una matrice de pouènts en doues colones de três cha caractèro est representâ pèr yun a siés pouents na matrice blanche est un espâço i at donc possibilitâs louis braille at proposâ ceti sistèmo de bâse qu est usâ dens la majoritâ des adaptacions du braille dens lo mondo la reprèsentacion est concevua de maniére logica dens lo sistèmo inicial louis braille at proposâ de diacriticos por lo francês nos povens iqui proposar de diacriticos propres a l arpitan mondjoet fransé montjovet a l é eunna quemeunna da bâsa val d ohta mondjoet ché troue à l intràn dé eunna ahtretta gordja é marque lo pasadjo intre la média é la bâsa val d ohta surtoù mersì à un tchumìn mouéi importàn fet l an la mondjoetta lo paìs a l é traversà dou rû d arlà un di pieu lón rû da val d ohta fet ou xv siéclo pé ivéi li térren outor ató i éive dou torren évansón in seutta quemeunna ché trouon dé rehte dou néolitique commo mouhtron li intchijón déssù dé pére ou veladjo dé tchénà d ou tén di roman ché pooun incorra vère dé toc dé tchumìn dé gaule cahque tómbe é lo nón méimo mons jovis lo món de jupiter ou tén dou médio adjo lo mandamèn dé mondjoet ire importàn mersì à cha pozichón qué permettae dé controléi li tchumìn pé fare paguéi lo pasadjo i viandàn a l ét adón qué l an ihtà bahtì dé ohpicho ou lón da via francigena li tchahtéi dé sén djermàn é dé tchénà li tréi iguije da parooutcha é mouéi dé méite ató dé béi portón é boure in péra qué ché pooun incorra vère ou bor dé mondjoet la citât de diô en português cidade de deus tant ben apelâye cdd pèr sos comuniérs est un quartiér de la zona cuchient de la vila de rio de janèro u brèsil qu at ehtâ construita en pèr lo govèrno de l èhtat de guanabara carlos lacerda dens un projét de retrèvér les favèles d âtres pârts de la vila en lo succès du filme citât de diô at betâ lo quartiér intensament dens la fâra de la comunicacion renforcient lo stigmato de comunitâ violenta et danjorosa lo de mârs de la citât de diô at recevu la fama visita de barack obama lo prèsident de les èhtats unis d amèrica acompanyé pèr lo govèrnor de l èhtat sérgio cabral et lo mag istrât de la vila eduardo paes qu at botâ lo quartiér mondialament conyèssu barack obama at joyé a la bâla avouéc de menyâts et at assistâ a de dances de capoèra et de calço por outro lado na sua trajetória desde a década de surgiram no bairro vrias associaçes de moradores agremiaçes de samba agremiaçes esportivas grupos de teatro revistas cineclubes igrejas atuantes grupos de dança e movimentos negros rio de janviér en português rio de janeiro tot pariér rio de janèro est lo nom de la capitâla de l ètat homonmo est la segonda més granta citât du brèsil aprés sant pôl rio est la citâ brèsilièna més cognéssua en defôr du payis et la dèstinacion touristica principâla d amèrica latina et le l hèmisfèro sud l est cognéssua coment la citât mèrvelyosa et at ethâ considèrâye patrimouèno culturâl de l humanitâ pèr l unèscô la citât mèrvelyosa est tant ben yon dos principâls centros èconomicos culturâls et financiérs du brèsil conyèssua pèr lo pan du sûcro lo corcovado les plages de copacabana ipanèma et barra da tijuca entre âtros lo carnavâl la bossa nova et la samba youri alexeyevitch gagarine en russo prononcé jrj l ksejvt arn nèssu en russie lo de mârs de et môrt lo de mârs dens lo chach e de son avion de nacionalitâ soviètica est lo premiér homo a avêr rèalisâ un vôl dens l èspaço lo d avril de youri gagarine est nèssu dens un vilâjo povro de la règ ion de smolensk sens égoua ni èlèctricitât il at ans quand la guèrra comence et sa familye conyèt l ocupacion per lo trêsiémo royômo dens la cladestinitâ lo jouèno youri fât de sabotâjo contre l ocupant un avion soviètico se pose alyors dens un prât et youri est tant èbloyé pèr la mach ina que cet èvènement vat lo marcar por tojorn apros la guèrra youri torne a l ècoula son pâre vot lo fâre chapués coment lyé mas youri vot sortre de la via du vilâjo et alâr a l univèrsitâ il entre en a l institut tècnico industrièl de saratov et est membro du club d aviacion de la vila en il entre a l ècoula militèra d aviacion d orenbôrg et obtint lo diplômo de piloto sur mig en en lo programo spacial de l union soviètica chèrche de jouènos pilotos entre et ans la capsula de vôl ehtant petioda la talye de youri m lyi balye un avantâjo cèrten tant bien que ses compètences modèsto intèligent rèactivo bon en matèmatica lo font remarcar pèr los èxaminators i est nikita khrouchtchev que vat chouèsir youri gagarine entre los dèrniérs candidâts issu de la clâsse pôvra et reprèsentent l idèâl d ègalitâ soviètico vostok lo vôl spacial que vat balyér youri gagarine dens l èspaço est lancé a baykonour lo d avril de u momènt du dècolâjo a hora de moscou gmt lo pôls de youri gagarine passét de a batements pèr segonda dens l èspaço youri s èmèrvèlye de la biotâ de la tèrra a la dèsarpâ de l èspaço la capsula conyèt quârques problèmos et comence a viriér lo tôrn de la capsula fât de grantes fllâmes mas youri gagarine rèsta calmo la fin de la dèsarpâ se fât en parach uto lo d avril youri gagarine est invitâ pèr nikita khrouchtchev et leonid brejnev a moscou por recêvre los honors ernesto guevara nèssu lo de juen de a rosario de santa fe en argentina et môrt assassinâ lo d octobro de à la higuera en bolivie més conyèssu sous lo nom che guevarra ou lo che est un rèvolucionèro maristo et intèrnacionalisto et tant bien un politico d amèrica latina alyora jouèno èhtudiant en mèdecina guevarra viaje a travèrs l amèrica latina cen que lo bète en contacto dirècto avouèc la pouvretâ de la granta partya de la populacion ses obsèrvacions lo mènont a la conclusion que de tâles inègalitâts socioèconomiques pouvont éhtre detruites solètament pèr la rèvolucion guevarra participe a la rèvolucion cubèna avouèc fidel castro dens una guèrilye que vât durar més de ans et que vât menar u renvèrsament du dictator batista en a partir de guevarra vât exportar la rèvolucion en africa et en amèrica du sud après lo congo al est capturâ en bolivie et assassinâ pèr la cia belkacem lounès est un homo politico franco amazigo il ére lo prèsident du congrès mondiâl amazigo cma entre mié et et pués un èlu u consèly règ ionâl de rôno ârpes dês lo de mârs tant qu u dècembro lounès est afelyê u rps lounès est doctor en èconomia et profèsor a l univèrsitât de stendhal de grenoblo en vint lo prèsident du cma yô que remplace rachid raha aprés ans et adonc três mandats que sè siuvont lounès est succèdâ en per fathi ben khalifa il ére èlu u consèly règ ionâl de rôno ârpes dês lo de mârs tant qu u dècembro en mârs il ére nomâ per la comission afriquèna des drêts de l homo et des poplos de l union afriquèna coment membro èxpèrt de la tropa de travâly de la comission sur los drêts des poplos ôtoctonos d africa l ofiço g eografico arpitan ou ben geoarp est un associacion arpitana de g eografia et de toponimia du tèrritouèro de l arpetania et sos confins fondâ en l ofiço est membro de la fèdèracion arpitana et proche de l aliance culturèla arpitana il est lo premier organismo de g eografia arpitana geoarp encorage l utilisacion de pancârtes bilingoues francês arpetan ou ben étalien arpetan dens les comenes arpetanes d étalia france et suisse d ense ols ant fét una bânca de donâye avouéc tot plen de noms de comenes dens difèrentes vêr afe etc et dens l ortografia arpetana l associacion pôt adonc étre contactâ per les reprèsentants des comenes et des payis por més de rensègnements et consèlyes l ôvra de geoarp l est en rèsumâ lo mètrô de liyon est yon des sistèmos de transpôrt en comon que dèssèrvét la vela de liyon et na partia de son agllomèracion o est na baragne mètropolitana composâye de quatro legnes dènomâyes avouéc les lètres a b c et d que lor s apondont doves legnes de funiculèros dènomâyes per los segnos f et f la baragne at na soma de quaranta stacions totalise na longior de sa frèquentacion por l an sè monte a milyons de voyâjos il est oficièlament étâ inôgurâ lo d avril jorn de l uvèrtura de les legnes a et b portant o est lo de dècembro que la legne c est nèssua per substitucion d un tren a comâcllo u viely funiculèro entre mié crouèx paquèt et la crouèx rossa lo mètrô de liyon et pués l ensemblo de son matèrièl d èxplouètacion sont u sitral qu en dèlègue l èxplouètacion per la sociètât keolis lyon felyâla du groupo keolis desot la mârca comèrciâla tcl la sociètât manèye asse ben les baragnes de bus et de tramevê de liyon travèrse les veles de liyon velorbana ôlins vâls en velin et caluire et cuire dounah fransé donnas a l é eunna quemeunna da bâsa val d ohta dounah che troue dén eunna piquioda pianeurra fran ou cu dé eunna collina reutcha dé veugne a l é eun paìs cognù pé la coltivachón dou preméi vin doc valdouhtàn lo donnas dounah pou vantéi li rehte di romàn mièi conservà in val d ohta eunna par dou tchumìn dé gaule copà pé pieu dé métre didèn lo greup fran déssù y éive dé douéira ató un importàn arc in péra ehpes cajo cattro métre é eunna péra miliéra qué a éndécae la dihtansa ató augusta prtoria ohta tanque à la fin dou dejeusettiémo siécle lo térritouére dé dounah dézot lo control di savoué é di mossieu dé pón sén martìn l ae ihtà un importàn tchentro économique é amministratif dé sou tén la yé son incorra ou bor dé prehtijous palas palas enrielli xvii siécle ató dé portón in noéi é dé pitteurre comèn chit qué ché véon à l écomusé da lattérì dé tréby touit y ivér ou bor dé dounah nón pout permonéi che tot ou lón dou torrèn fer é ammiréi la tor dé pramotton ató cheu cantón dou onziémo siécle eunna di pieu viéiye da réjón pón sén martìn ou sé martìn fransé pont saint martin walser martinstg a l é eunna quemeunna da bâsa val d ohta la quemeunna dèi lo ch nón ou pón in péra fet di romàn ou ier siécle av j c ou lón da vìa dé gaule qué collégae eporédia ivréiya ató augusta prtoria ohta pé lo vér la cónta dit qué la chà réalizachón a l ét mereutto dou guiabio qué l ae assettà la propozichón dé sén martìn véhque dé tours dé bahtì lo pón déssù lo torrèn lys didèn eunna nèt soletta in tchandjo da preméira arma qué léret passà dé là à l arba lo sén accompagnà da popolachón l ae prézentà che déssù lo pón ató un piquio tchun qué l ae fet libéréi lo guiabio tot inervà l at ala che nèn didèn lo lys pé la vìa propre sén martìn insémbio ou guiabio à ninfa dou lys i personadjo di soudà romàn é li salàs révivon touit y an ató lo carnaval dé pón sén martìn lo pón dou bor qué ou tén dou médio adjo ire dominà di mossieu dé pón sén martìn l a rézihtì pé mérahquio i bombardamèn dou qué l ae défet lo paìs giuseppe joseph henriet excenex de mârs asse ben cognu coment josèf henriet est na pèrsonalitât politica vâldotena d origina arpetana et ancian lider politico du mouvament arpitania un mouvement politico que dens los ans s est dècarcassiê de rèalisar més granta endèpendence possibla por la règion ètnica arpitania il at publeyê des lévros et des articllos surtot dens los biens de l ètnologie et de la linguistica historica son ôvra lo més cognu l est lo lévro la lingua arpitana de dens loquint henriet suggère un koin por una lengoua arpetana standardisâye joseph henriet est nèssu lo de mârs coment cadèt d una famelye de três enfants a excenex un velâjo dens les colenes prés de la vela d aoûta nèssu desot lo nom étalien giuseppe henriet d aprés les règlles de l étalianisacion en pèrioda de fascismo étalien en vâl d aoûta o fut informèlament apelâ joseph en francilien ou josèf en arpetan vâldoten jèpino coment l apelâvont affectueusament at crèssu dens una famelye d agricultors catolica romèna yô en ples du francês una variètât locala vâldotèna d arpetan ére la lengoua principâla de la famelye sensa parlar un mot d étalien il at comenciê l ensègnement primèro a l ècoula du velâjo du cârro aprés què stimulâ per lo pastor local de l època il est alâ a l ensègnement segondèro a chieri piemont a ans henriet est dês ora pués conscient que coment bien des valdostans il mêtreye pas complètament et naturèlament la langoua étaliena câr o est pas sa lengoua mére mas solament una trêsiéma lengoua aquisa emposâye per l ètat étalien vêre étalianisacion henriet at étâ formâ coment ensègnent en pendent ses vacances sus la riviera étalièna una tentativa d assassinat s at tenu sus sa via aprés qu henriet èye refusâ de coopèrar a una encursion sur des touristos irlandês sot la menace d un pistolèt chargiê il at étâ abatu un côp avouéc lo pistolèt de poueng ceta bâla at fiolâ son aribota cervicale mas at pas provocâ de damâjos irrèparâblos que lèssierant meraculosament a henriet solament una nâfra por encoragiér la coopèracion entèrnacionâla entre les règions francèyantes la talentueuse ensègnanta de ans henriet at étâ nomâye en per cesare dujany adonc conseliér pèdagogico dedens lo consèly règional por travalyér coment ensègnent dens lo canton du jura en suisse il l at accèptâ et aprés un stage d un an il est reveriê dens la vâl d aousta en pendent sa carriére d ensègnent il at étâ actif dens plusiors velâjos de la vâl d aousta et de la suisse los cantons du jura et de nœchâtél pendent sos doux sèjorns en suisse il ètudiye la luta du mouvement ôtonomisto jurassien que chèrche a crèar un canton endèpendent du jura sèparâ du canton de bèrna henriet est arrevâ a la concllusion que se la règion ôtonoma de la vâl d aoûta vôt verément sè libèrar du govèrnement èxtèrior el devrat sè sèparar de la rèpublica italièna u comencement ses idês ant étâ uvèrtament enspirâyes per la minoritât francèyanta de la vâl d aousta pués ant dèplaciê son idèologie vers los locutors d arpetan et sè sont fondâyes sur los fondements culturèls historicos et linguisticos que l acompagnont l objèctif politico est adonc de reteriér la vâl d aousta de la rèpublica italièna por la reliyér a la fèdèracion arpetana que serat alor crèâye pendent ses anâs politiques il fât la cognessence de l ècriven et politico bâsco federiko krutwig sagredo avouéc qu il entretint un amitiêt pèrsonèl dens lo bien culturèl il s est emplicâ en dens l ètnologie l histouère la cultura et la lengoua colèctives des arpetans y âs comprês la construccion d un koin por una lengoua arpitienne standardisâye a l època yô lo mouvement ôtonomisto jurassien porsiuvêt la fondacion d un canton endèpendent du jura henriet at travalyê pendent plusiors anâs coment ensègnent en suisse devant que de reveriér dens la vâl d aoûta por comenciér sa mission politica qu at botâ a la crèacion de l action de libération des peuples des alpes arpetan accion de libèracion des poplos des ârpes mielx cognessua sot l abrèviacion alpa la ciba iniciala du mouvement ére de sèparar la règion de la vâl d aousta de la rèpublica étalièna et d unir tôs los poplos alpins de la règion per tradicion francèyanta u tôrn du mont blanc en un solèt ètat alpin coment chèf politico henriet at reprèsentâ lo mouvement alpa u nivél eropèen durent una confèrence entèrnacionâla a louvain bèlgica difèrents mouvements érant reprèsentâs a ceti congrès tôs lutant por una ôtonomie maximala des poplos et des règions d eropa que l eta bâsca et l ira d irlande du nord et pués un mouvement modèsto de roberto gremmo que vindrat l arnàssita piémontaise en un mouvement dens lo piemont ils ant discutâ cé de la réorientation de l union eropèena qu a lor avis a l època ére trop enfluenciêe per ses origines èconomiques et que metêt trop l accent sur la centralisacion des èxpèriences ant asse ben étâ èchangiêes entre los mouvements presents surtot los èchanjos de vues avouéc federiko krutwig sagredo contribuerant brâvament u dèvelopament d henriet et de son mouvement a l època l alpa avêt pas d idèologie ètnica ètablia et sè concentrâve surtot sur la minoritât francèyanta de la vâl d aousta tandis que l alpa visiêve u comencement la minoritât francèyanta de la règion italièna lo politico francês et candidat a la prèsidencièla guy héraud at ofèrt son édo por tentar d apondre la vâl d aousta a la nacion francêsa a la libèracion de la france en charles de gaulle avêt avant menâ un projèt semblent van les idês d héraud érant vanes mas l alpa avêt organisâ una confèrence locala por sos partisans a gignôd a lor retôrn de la confèrence entèrnacionâla de louvain lyé méma dirigiêe per henriet durent ceti congrès on at prês conscience que los habitants de la vâl d aoûta por des rêsons culturèles et historiques sont ni a una ètnie francêsa ni a l italien mas qu ils ant lor mémos lor prôpra identitât socio culturèla que los reliye asse ben ux ôtros poplos alpins de la règion mont blanc que la principâla caractèristica est la lengoua et la cultura arpetan cela at balyê luè a l arpitanismo coment mouvement culturèl et politico en lo mouvement alpa bâste la place u novél mouvement hel guy héraud at controlâ lo dèvelopament et at dècidâ aprés una rèunion conjuenta d abandonar la coopèracion et ses aspiracions francêses dens la vâl d aousta en lo nom du mouvement d èmancipacion politica at étâ changiê en harpitanya etnocrateka libra hel aprés una politica centralisatrice et ôtoritèra avouéc que pendent los sièclos d avants lo francês ére emposâ ux comunôtâts nan francèyantes a la pèrifèrie de l ètat francês los habitants des alpes occidentâles y âs comprês la vâl d aousta érant ux francês ètnicitât avouéc lo lévro arpitania de henriet at contredét cen en afirmant que los habitants d arpitaniaappartiennent a l ètnie arpetan avouéc ses caractèristiques comenes tâles que la parentâ la lengoua la cultura l histouère et les normes et valors qu en sôrtont hel aspire a una sècèssion de l italie et a la fondacion d un ètat arpetan ethnocratique libro lo mouvement devrêt étre sotenu per una novèla lengoua estandârda arpetan vêre koin qu ofrêt u poplo una altèrnativa a l italien et u francês politicament emposâs et at sèrvi d enstrument por èxprimar publicament des pensâs et des concèpts dens sa prôpra lengoua en henriet est retornâ a la politica coment membra de la lega nord un parti séparatiste italien que volêt sèparar tot lo nord de l italie de la résta du payis et en fâre un ètat fèdèrâl endèpendent de padanie henriet est venu prèsident de la liga valdotaine la branche vâldotèna du parti lo politico umberto bossi at balyê a la liga valdotaine la libèrtât de travalyér a novél sur lo projèt d una cisalpine arpitania que coopèrerêt adonc coment ètat ou règion avouéc la padanie una colaboracion transalpine avouéc la liga savoisienne at asse ben étâ rechèrchiêe un mouvement séparatiste francês de la règion vesena de lengoua arpetana de savouè lo prèsident du parti savoyârd patrice avelye ére entèrèssiê mas at pas osâ colaborar avouéc la liga valdotaine câr il volêt pas gllètar son parti a la rèputacion de la populista lega nord a travèrs un projèt comon dens les èlèccions lègislatives italiènes henriet at étâ candidat u nom de la lega nord dens la vâl d aoûta yô il at reçu des vouèx cen s est recognessu ensufisent por reprèsentar la vâl d aoûta u sènat sot lo nom de lega nord val d aohta libra liga du nord val d aoûta endèpendenta lo parti n at obtenu que des vouèx durent les èlèccions règionales de dens la vâl d aousta aprés què henriet s est reteriê du parti at succèdâ coment prèsident et at continuâ coment secrètèro politico en recognessence du travâly chavonâ per lo prèsident dèmissionèro henriet una partia de calço est organisâ a sent pierro lo de julyèt entre les èquipes de calço d arpitania et la fôrta padanie que vindrat més târd plusiors champions du mondo por les èquipes nan membres de la fifa avouéc lo jouyor de calço profèssionèl pascal dupraz de vers arpetan entre ôtros arpitania at reussi a remportar la partia aprés la partia châque jouyor at reçu una medalye de bronzo reprèsentant un solely tornent du salassi en henriet at dèmissionâ de ses fonccions de secrètèro politico dês adonc henriet est réstâ lo dirèctor de l arpitanismo en oût henriet at lanciê l idê d un movimento c en passant per los malyâjos socials un mouvement politico que mere a fâre rejuendre la vâl d aoûta dens la confèdèracion suisse coment vengt sèptiémo canton sa vision de la francèyance règionala de l italianisation et de la fôrma de govèrnement et pués des tèmos qu il at abordâs ant encitâ los oposants politicos a acusar henriet d étre un politico nazi maoisto por dèmontrar que la lengoua arpetana est pas una lengoua dèpassâ et du passâ cèrtins tèxtos ant étâ traduits per henriet dês quint que seye lo lévro populèro en l ocurrence lo lévro rojo en de mao zedong per ègzemplo il at simplament traduit doux passâjos ben cognessus dens de you vegnon los id jeuste de yô vegnont les idês justes et de la prateka de la pratica sur la cuvèrta du lévro d henriets harpitania il comportâve una crouèx avouéc un cèrcllo ceci at étâ mâl entèrprètâ et utilisâ per los oposants politicos por identifeyér henriet avouéc des bendes d èxtrèma drêta cetes obsèrvacions subjèctives ant étâ utilisâyes per los oposants politicos por jetar un crouyo ècllèrâjo sur lo mouvement arpetan por emparar los partis tradicionâls los partis politicos règionalistos ou ôtonomistos entre ôtros sè sont de façon sistèmatica oposâs u mouvement arpetan l union vâldotèna sè concentre sur la minoritât francèyanta de la vâl d aousta câr el dèfend l ôtonomie l identitât et la cultura règionales ils veyant pas ren dens lo réformisme et la luta contre la fôrma de govèrnement qu a l època profitâve surtot a l èlita des cllochiérs francèyês et italianisants de la règion de la vâl d aoûta un ôtro contre argument est la pèrta hipotètica du statut d ôtonomie actuèl de la règion a côsa de la presence de la lengoua francêsa dens la règion italièna la vâl d aousta at étâ revendicâye per la france aprés la seconda guèrra mondiâla por presèrvar la règion por l italie la vâl d aousta en at achetâ yona en statut ôtonomo de la rèpublica italièna por rèsistar a l italianisation cregnent qu el conduise a la pèrta du statut d ôtonomie los partis règionalistos et ôtonomistos sotegnont que la prèsèrvacion artificièla du francês est una prioritât et qu il y at donc pas de place por la lengoua nativa arpetan los partis nacionalistos de l ètat italien sè sont asse ben oposâs ux pensâs d henriet surtot porce qu ils considèrâvont ses idês séparatistes por una nacion arpitante coment franc indésirables por l unitât italièna arriér més les idês d henriet jouyéssont surtot de la simpatie dens lo malyâjo des arpitanistos nacionalistos de gôche sépatariens et altermondialistes en ècrivent son roman de la rèpublica du mont blanc l ècriven francês marc augier at asse ben étâ enfluenciê per cèrtênes des idês d henriet et du mouvement arpetan des ans l arpetan ére parlâ dens difèrentes variètâts et por sôvar ceta lengoua en dangiér critico d èxtinccion henriet at jugiê nècèssèro en de dèvelopar un arpetan estandârd por que ceta lengoua estandârda pouesse venir una lengoua modèrna a pârt entiére en arpitania coment altèrnativa u francês ou a l italien dèvelopar por lo dèvelopament d una lengoua estandârda uniforma dens lo continuon dialectal henriet at prês coment pouent de dèpârt durent la sèlèccion du dialècte una variètât de la règion de montjovèt val d aoûta una variètât que d aprés lo linguisto suisso hans erich kellerétait lo més consèrvator et at donc subi muens d enfluence du francês ou de l italien por presentar ceta lengoua estandârda a l ècritura henriet at chouèsi una ortografa phonologique utilisant los simbolos de l alfabèt latin mas èyent pas tojorn la méma valor que dens l alfabèt francês ou italien inovant dens ceta ortografa ére que per ègzemplo lo velar plosif nan vocal k est ècrit avouéc un k et lo fiolant palato alvéolaire sen vouèx avouéc l afichâjo de la lètra x l ére lo travâly d henriet por una fôrma estandârda apelâye koin ére qu at nom la lingua arpitana la lengoua arpetan et at étâ publeyê en pas muens l ôvra d henriet ou simplament l idê d henriet d una fôrma estandârda arpetan at jamés étâ considèrâye per la politica ou les ôtoritâts coment una lengoua d ensègnement et administrativa dens la vâl d aoûta ni dens les ôtres règions yô les variètâts arpetan sont parlâyes lo tablô cé d avâl montra la transcripcion arpetan d henriets koin avouéc los sons que l acompagnont una ôtofotô ou oncor dét un selfie est un tipo de fotografia en format d ôtoportrèt lo reviu social psychological personality science disâve dedens n ètuda que més que prenont una ôtofotô més que los ôtros trovont la pèrsona pas ben simpatica ou atreyanta cen balye adonc la pensâye que la pèrsona sur l ôtofotô est narcisistica los cherchiors diont que quârqu un que prend grôssament d ôtofotôs sè surèstime dessus son attractivitât lo fenomèno de superioritât imâginèro l ôtor de l ôtofotô sè pense més brâvo entèligento simpatico gentily ou bravèt qu ols sont dens la rèalitât émâge macaca nigra self portrait full body jpg un sinjo que sè prend en ôtofotô chanôsc en étalien chianocco est una comuna étalièna et arpetana de la citât mètropolitana de tuirin dens la règ ion piemont en étalia chanôsc est un payis de la bâssa vâl de suisa placiê dessus l èchota orografica de la duèra et ele fét habitents lo tèrritouèro il at una supèrficie de kilomètres carrâs de les mètres de borjats de bâssa vâl a les mètres de la pouenta grant agouelya que lyé fét de sparti égoua de la vâl de viô lo nom il sè trôve dens l ècrits mèdièvâls come channusco canusco et canosco que du nom latin canus volét dére   petiôt pôsto de canus  nen trovens gouéro dens tota l arèa arpetana en frança svissèra piemont et vâl d aousta lo moyen âjo est na pèrioda de l histouère eropèèna s étendent du ve siècllo u xve siècllo que debutit avouéc la ch ête de l empiro romen d occident et que sé terminit per la renèssance et les grantes dècuvèrtes venent aprés l antiquitât et l época moderna la pèrioda est subdivisâye entre lo hôt moyen âjo ve xe siècllo lo moyen âjo centrâl xie xiiie siècllo et lo moyen âjo tardif xive xve siècllo   la dèpopulacion la dèsurbanisacion et les migracions de l antiquitât tardiva sé porsuivont durent lo hôt moyen âjo et los envahissors barbaros fondiront de novéls reyômos sus los territouèros de l ancian empiro romen d occident mémo se la pèrioda fut marcâye per de provonds changements sociètôs et politicos la ruptura avouéc l antiquitât classica ne fut pas complèta la passa orientâla de l empiro romen survivit ux bolevèrsaments g eopoliticos de la pèrioda et restit na pouessience de premiera importance desot lo nom d empiro bizantin il perdit tot de mémo na granta passa de sos territouèros u moyen oriant et en africa de bise u prodit dus califâts musulmans u viie siècllo u cuchient tot plen de reyômos incorporiront un bon nombro d institucions romènes tendis que l expension du cristianismo fut marcâye per la construccion de nombros monastéros desot la dinastia carolingièna los francs établiront un empiro covrent la plus granta passa de l occident crètien u ixe siècllo devant que dèclinar du a côsa de les tensions internes et de les ataques dus vikings a bise dus hongrouès u levent et dus sarrasins u sud vârouère en francês l est na comena francêsa et arpetanna de môrièna que sè trôve dens lo dèpartament de la savouè d avâl en règ ion ôvèrgne rôno ârpes l est la ples miéjornâla de les comenes de savouè cél velâjo d hôtior constituâ de velârs est na stacion touristica arpenche de sports d hivèrn et de chôd temps los habitents du velâjo sont apelâs los vârouèrencs et les vârouèrenches la comena de vârouère rassemble cetos velârs los habitents du velâjo sont apelâs en los vârouèrencs et les vârouèrenches ou ben los vâlyouèrencs et les vâlyouèrenches et pués en los vâlouèrencs et les vâlouèrenches valloirins et valloirines en francês los vârouèrencs sont tot pariér apelâs los mâchuts lo calço fllorentin en étalien calcio storico fiorentino l est un sport collectif qu y at ses origines u xvio siècllo en los marchands fllorentins ant organisâ na partia de calço fllorentin a la vela de liyon devant lo rê henri iii lo rê disâve il est trop petiot por que nos l apèlens la guèrra pués l est trop cruèlo por que nos l apèlens un jox enqu houè quand prègont du fotbalo moderno diont calço dens brâvament de patouès arpetans coment fesont en lengoua étaliena avouéc la parola calcio por sa semblence avouéc lo calço fllorentin rebloshon o rbloshon de savoué è on fromadzo savoyâ kréâ dyan lou aravi sti fromadzo a étâ kréâ u xviè syékle l non d sti fromadzo vin de l arpetan savoyâ rebloshyéo rbloshé ké voueu dire aryâ trére on sekon kou parkë artekou lou paysan devyan balyé u sényeur on bokon d leu lassé y pé gardâ mé d lassé ke normalaman y balyévan todrè na petyida partya de lassé apré k le sényeur saye passâ l granzyé farmyé bloshyéve on atre kou é sti lassé é mé gra é fâ on fromadzo a pâta mola l rebloshon dépoué l awou l rebloshon a na apélachon d orijina ontrolâ pé l protéjâ lo reblochon ou ben lo reblochon de savouè l est un fromâjo savoyârd crèâ diens los aravis ceti fromâjo at ètâ crèâ u xviiémo sièclo lo niom de ceti fromâjo vint du vèrbo en arpetan savoyârd reblochiér que vôt dére arriar trère un segond côp porque ôtro côp los payisans deviont balyér u sègnor un bocon de lor lacél il t por gouardar mes de lacél que normalament ils balyiêvont tot drêt una petiôda partia de lacél après que le sègnor seye passâ lo grangiér fèrmiér blochiêve un ôtro côp ceti lacél est més grâs il fât un fromâjo a pâta mola lo reblochon depués lo d oût lo reblochon at una apelacion d origina controlâ aoc por lo protègiér la moutanye è na forma de relièf positivo k égziste dsu lé sorfassa de lé planèta teralyu tellurika man la luna la tèra l mé sovan lé moutanye san pâ mé solë é santye fâ na çhan na de moutanye o dé kou on reliéf izolâ l apélachon moutanye è on non d kar typonyme mè l non moutanye è résèrvâ pé lou grou reliéf k on na groussa ryeute man l himalaya par lou atre on balye le non d molâr o d platyô lé moutanye san fâ d na groussa diversita d forma géologika ke z an l non d moutanye man lou volcan é la tèra è utilizâ pé dire l adzo d lé moutanye y a on moué d mô kou san synonymo d moutanye man l sanzon l piko la moutanye konsidérâ man la mé yôta de to l mondo è l everest avoé mètre situâ dyan l himalaya u népal de rerum natura en arpetan de la natura de les chouses quâsi tot lo temps apelâ de natura rerum est un grant poèmo en lengoua latina du poèto filosofo latin lucrècio que vivéve u premiér siècllo devant noutron èra composâ de siéx lévros qu ant dedens hègzamètros dactilicos mètro cllassico empleyê tradicionalament por lo genro èpico constitue na traduccion de la doctrina d èpicuro lo poèmo sè presente coment una tentativa d ècllapar los fôrts vèrrolys de les pôrtes de la natura cen vôt dére de fâre vêre u liésor la natura du mondo et des fenomènos naturèls d aprés lucrècio que s enscrit dedens la tradicion èpicurièna cela cognessence du mondo dêt pèrmetre a l homo de sè libèrar du fèx de les supèrsticions notament religioses que constituont tant d encoblos qu empachont châcun d avengiér l ataraxia cen vôt dére la tranquilitât de l ârma y at de sûr gins de ples brâvo poèmo scientifico que lo de natura rerum cen deséve bayet ben que cognéssont pou de chouses sur la via de lucrècio et pués mémo se des dôbtos réstont por cen qu est lo temps uquint vivéve pôvont comprendre qu o ére una pèrioda de troblos politicos marcâye per des massacros massacros de marius des dictatures silâ dês tant qu a des rebênes d èscllâvos durament rèprimâyes rebêna de spartacus dês tant qu a ou ben adés tot plen de guèrres violentes l histouère de roma est marcâye a cél temps per una crise de les valors tradicionâles coment cela de la grant idê de virtus prônont lo corâjo la loyôtât et la moderacion que sè trôve sovent mèprisiêe et dèdéta portant cela grant idê sotegnua per los stôiciens avéve tant qu ique cimentâye la sociètât d alyor l enfluence de la cultura grèca sur la cultura romêna est des côps vivua coment un revenjo des vencus grècos sur los vencors romens cen qu èxplique la rèsistence rencontrâye per celos qu èprovéront d èpatar la doctrina èpicurièna a roma mas celes rèsistences ant pas empachiê la doctrina èpicurièna de s èpatar notament dedens lo mondo nôblo et ples particuliérement dedens la règ ion de la campania lo novél de lucrècio coment lo bete en valor cicèron est d èpatar cela doctrina desot la fôrma d una brâva poèsia et pas d aprés los tèrmos de cicèron sen gins d ârt sen prècision sen ôrdre et pués sen ornament coment l avévont fêt tant qu ique los prèdècèssors de lucrècio lucrècio at pas la prètencion de lanciér de novéls concèpts mas de traduire èpicuro cen vôt dére d aprés la vielye dèfinicion du mot traducere de balyér lo sistèmo èpicurien adonc viely per que doux siècllos o est notâblo qu u moment des troblos politicos o est la doctrina de l èpicurismo que prône un replê avouéc sè por èchapar a les pèrturbacions de la politica que sè bete a prèvalêr sur cela du stôicismo qu en apelâve arriér més a la participacion meserâye et a bon èscient du sâjo a les afâres de la citât l originalitât subvèrsiva d èpicuro de son temps ére de glorifiar l endividualismo drêt que les ôtres doctrines èlevâvont la vèrtu que passâve per les afâres publiques ou ben du muens los lims avouéc los ôtros citoyens en qualitât morâla endispensâbla èpicuro refuse cél idèalismo morâl en afirment que lo bonhor est fêt ren que d absence de dolor et de troblos cracho sur la moralitât et pués sur les carcanes admiracions que lyé balyont quand fât gins de plèsir cen dècllâre t il lo principâl critèro de veretât de sa doctrina est vêre la sensacion et la morâla at por fin de dèfenir los moyens d arrevar durâblament u plèsir por cen qu est la fesica dêt dissipar los tèrrors et la nuet nêre de l èsprit lo stilo d èpicuro ére d una tècnicitât qu en rendéve la lèctura mâlésiêe dens sa traduccion de cen qu il apèle lui mémo un sujèt obscur lucrècio rèstitue desot una fôrma poètica cen qu il at possu teriér de tèxtos de son mêtro o est un imitator originâl sen loquint la doctrina èpicurièna serêt pôt étre pas étâye promêsa a l avegnir qu ele at cognu lo rolo de lucrècio dens la difusion de la doctrina èpicurièna est d atant ples grant que quârques pouents de la doctrina d èpicuro figurâvont pas dedens los tèxtos de ceti qu ant possu étre consèrvâs d ense lo concèpt de cllinamen ou ben dècllinèson dèviacion minimon des atomos qu èxplique la formacion du mondo et de la matiére sè trôve ren que dedens lo de natura rerum et ben sûr cél concèpt est particuliérement important puésque pas content de formular la constitucion d un mondo feni dedens l univèrs enfeni garantét la libèrtât de l homo son èlan vitâl ben que la dèviacion minimon et spontanâye que subéssont los atomos est règiêe per l hasârd et pas per un sé quint dètèrmenismo julo cèsâr en latin caius julius caesar dev j c mârs dev j c ére un leader politico et militèro de la fin de la rèpublica romena il at aviu un rolo dens la transicion de la rèpublica a l empiro julo cèsâr est nessu dens una famelye patriciana de roma los iulii sotegnu per les classes populères il at menâ una granta carriére politica de a dev j c cèsâr at conquis la gâlya a son retôrn lo sènat et pompê ont montrâ lyor oposicion a les ambicions de ceti o at dècllenchiâ la guèrra civila remportâ per cèsâr en dev j c il s est donc èparâ du povêr et s est fêt nomâ dictator a via una conspiracion de sènators l at assassinâ lo jôrn des ides de mârs o est son petit nevot octâvo que at achavonâ lo changement vers l empiro aprés la derrière guèrra civila de la rèpublica romena jean nicolas arthur rimbaud dit arthur rimbaud est un poèto francês nât lo octobro a charleville et môrt d una carcinosa gènèralisaye u nivô du genuèl lo novembro a marselye ben que côrta la densitât de son ôvra poètica fât d arthur rimbaud una de les figures premiéres de la litèratura francêsa arthur ècrit sos premiérs poèmos a quinze ans  a l ècôla il at ja una rèputacion lui por qui lo poèto dêt étre voyant et qui proclâme  o fôt étre absolument modèrno  renonce subitament à l ècritura a l âjo de vengt ans sen étre oncor étâ vèritablament publiê por sè consacrar davantâjo a la lèctura ense qu a la porsuita de sa pratica de les lengoues son ôvra serat recognua d anâ ples târd pou devant sa môrt et cen est vèritâblament que dens les anâs et que lo mondo dècôvre ceti poèto sovent dècrit coment surrèalisto et impressionisto il est devegnu l una de les figures mitiques de la poèsie francêsa los arpetans ou ben los arpitans sont un poplo et na comunôtât ètno lengouistica de l eropa du cuchient que s èpatont dessus la france ôvèrgne rôno ârpes et borgogne franche comtât la suisse romandie et l étalia vâl d aoûta piemont et poulye grôssament d arpetans prèjont pas més lor lengoua ora la lengoua arpetana est prègiêe ren que per na minoritât de la populacion y at vers los arpetanofonos sur na soma de habitents dedens l ensemblo des payis arpetans los arpetans ant ben d ancètros y en at qu ils ant a nom en latin les gentes alpinae gens arpenches coment dit lo trofê de la turbia hôssiê a la gllouère de l emperor ôgusto lo vencor de les ârpes por los payis arpetans l ensemblo de celes gentes alpinae est sot divisâ per los romens en ceutrones graioceli medulli sallassi taurini etc a complètar l arpetania est vêr ocupâye de maniére pèrmanenta per l homo modèrno dês lo nèolitico de vers lo vi milènèro dev j c l âjo de fèr est lo temps de les envasions cèltiques u comencement du iii siècllo dev j c los alobrojos sè betont dessus la granta partia de l arpetania transarpenche la conquéta et l organisacion de l arpetania per los romens s est fêta en doux côps dês dev j c los alobrojos sont sometus et pués de vers dev j c les gentes alpinae du dedens de les ârpes avouéc la romanisacion de celos poplos d abôrd per los romens et ples târd per lo cristianismo at balyê ben tot plan de vers la fin du vi siècllo na novèla lengoua romana lo viely arpetan et pués un novél poplo galo roman los arpetans tôs los poplos citâs ples hôt sont vêr los ancètros historicos des arpetans l ôtonimo  arpetan  est lo nom per loquint los arpetans sè dèsignont la dènominacion franco provenzale est un xenonimo balyê per lo mondo lengouistico por difèrenciér les gens qu ant lo mémo nom de bâptèmo ils ant balyê un surnom nom atribuâ ou ben un psudonimo nom chouèsi lo nom du pâre bernard martin lo nom de l endrêt yô que cela pèrsona vit ou de yô que vint de sciez des balmes descollaz na singularitât liyêe a la fesica u caractèro legrand le bon leborgne bernardon lo petiôt bèrnârd ou ben lo metiér de cela pèrsona bouchier pellissier d ense u moment de fixar un nom de mêson por châcun ils ant naturèlament consèrvâ celos surnoms que vindront un nom de mêson que sè fât passar a la dèscendence los patronimos que siuvont dedens los ègzemplos ce desot sont asse ben transcrits entre mié parentèses et en étalico dens l vê que doux três ègzemplos los noms de mêson que nos veyens de més chiéz los arpetans sont celos que fornéssont per az et oz celos noms de mêson sont presents dedens tôs los payis arpetans ora administrâs per los ètats étalien francês et suisso et en delé per la presence d una vielye et ampla diaspora arpetana surtot en argentina l arpetania est l ensemblo des tèrritouèros yô que l arpetan est la lengoua du payis desot l una l ôtra de ses fôrmes dialèctâles cél tèrritouèro est poplâ d a pou prés sèpt milyons d habitents que quâsi doux milyons dedens la suisse los arpetans èmigrâs sont nombrox de sûr qu y en at prod dens les veles de turin étalia et paris france dens la règ ion étalièna de la poulye cèles de sant vuite et fayéte et pués en argentina la lengoua prègiêe per na populacion est atant lo refllèt de sa façon de vivre de sa cultura et l outil que lyé sèrvét dens totes les relacions d homo de yô que vint la couencidence dessus los mémos tèrritouèros dedens les mémes populacions d un identitât lengouistica et culturâla vê que doux três piéces los arpetans historicament divisâs en payis difèrents prèjont de centênes de variantes dialèctâles de l arpetan lo fraccionament des arpetans dedens un mouél d entitâts fèodâles et politiques fant que nos prègens enqu houé de huét dialèctos lo dârfenouès lo fayetâr lo comtês lo vôdouès lo liyonês lo savoyârd lo vâldoten et pués los dialèctos piemontês celos dialèctos sont pas catègorisâs d aprés un critèro lengouistico avouéc des isoglosses mas solament per un critèro g eografico la maj oritât des arpetans prège enqu houé lo francês france suisse piemont et vâl d aoûta et ou ben l étalien étalia et pués des côps en suisse asse ben lo tuche et en piemont lo piemontês l arpetan empleyê per lor est surtot lo franpitan na varianta brâvament enfluenciêe de la lengoua francêsa a pas confondre avouéc lo francês locâl los arpetans ant fabricâ de fromâjos dês lo lacél de races bovines montagnârdes avouéc lo lacél de l abondance la montbèliârda la sèbetâl et ou la tarina fant vêr l abondance l arpetan lo bôfôrt lo bagnes la fôrma de montbréson la gruviére lo reblochon a complètar avouéc les vaches de race vâldotêna la nêre et la roge fant la fontina et lo vâl d aoûta fromâjo bugnèta farcement fondua gratin cèrvèla de canut pélâ tartefllèta polenta quenèla crosèt râcllèta rosèta a complètar cen fât ans qu ègziste na minoritât de jius dedens los payis arpetans por la savouè la premiére mencion de jius dâte de y at un mouél de senagôgues d ècoules jiues et tot plen de rèstorants jius dens los cantons de geneva et de vôd lo yidich e est considèrâ coment na lengoua du payis les premiéres traces ècrites remontont u xii siècllo et u xiii siècllo o est los tèxtos en viely arpetan liyonês de margarèta d yueng lo rouson tot pariér la rosace est un simbolo empleyê per tôs los payis arpetans atant celos de les planes et de les bâsses valâyes que celos d hôta montagne los prèhistoriens y recognessont un segno solèro a valor protèctor de les vielyes cultures du payis l ocupacion per roma des payis arpetans sè fit prod tardivament u temps d ôgusto la conquéta de les ârpes vegnét nècèssèra a les comunicacions entre les difèrentes parties de l empiro la mêtrise de les rotes aparèssét endispensâbla a la sècuritât por pas sè fâre dèpegiér dês lo x siècllo ou ben lo xi siècllo la civilisacion campagnârda entre dens lo fèodalismo la via u dedens d una sociètât de solidaritât que sont la sègnorria la paroche et la comena brâvament de famelyes de l aristocracia fèodâla règnont dessus les tèrres arpetanes lo ples cognu vint lo comto hombèrt de les blanches mans qu at de vâstos domênos dedens les ârpes et en môrièna cen que vindrat na construccion politica endèpendenta la savouè celos payis balyont ux arpetans de noms ples locâls coment savoyârds brêssans vâldotens et tot cen que vat avouéc o ére en que josèf hanrièt un homo politico vâldoten ècrisêt en francês  le peuple valdôtain possède la même langue les mêmes habitudes les mêmes traditions la même origine raciale tout cela résultat d un même passé historique que le peuple du valais et que le peuple de la savoie et pués  nous sommes des citoyens italiens mais nous sommes des citoyens italiens de nationalité arpitane cél lévro qu at a nom harpeitanya il at betâ u mondo dês lo corent de l arpetanismo et pués la conscience de un ègzistence d un poplo d una comunôtât arpetana prôpra entre mié los ècrivens arpetans los ples cognus avouéc un importance a la litèratura arpetana y at margarèta d yueng josèt biârd mèlie gèx flloran corradin justo sonjon josèt fontèna nicolâs martin marco gal èmê mârco d èclle andré laguiér etc pués d ôtros qu ècrivont en un ôtra lengoua coment aloys theytaz victor cherbuliez jean noël cuénod michaël perruchoud charles ferdinand ramuz et l ôtor en histouère ilustrâye emmanuel excoffier permié los artistos arpetans a repèrar figuront pascale favre constant rey millet bernard anthonioz jacques pugin désiré charnay jacques antoine arlaud jean degottex pierre pasquier etc entre mié los atlètos arpetans cognus y at roberta brunet corosa de fond pascal dupraz sébastien frey jouyor de calço sergio pellissier jouyor de calço alexis vuillermoz cicllisto rené laurent vuillermoz biatlèto jean joseph maquignaz arpinisto antonio castagneri julien taramarcaz cicllisto alexandre quennoz jouyor de calço rené rey squiyor sébastien fournier jouyor de calço joël gaspoz squiyor brigitte nansoz squiyosa mickaël buffaz cicllisto henri copponex règatiér timothé cognat nicolas bonnal jouyor de calço catherine chabaud navegatrice jean marc dupraz basquètor pernelle carron danciosa sur gllace hubert velud jouyor de calço etc permié los musiciens arpetans a distingar figuront dantès vincent gillioz hector berlioz pascal favre michel corboz erik truffaz et pués celos que chantont en lengoua arpetana louis de jyaryot maura susanna magui béltemps philippe milleret christian sarteur yvette buillet joël nendaz paul mac bonvin daniele bionaz reno bistan nicolas gey billy fumey sylvie bourban laurence revey lady barbara jean marc jacquier etc entre mié los chèrchiors arpetans a repèrar y at jian bâptita cèrlogne rêmon vôterin amâ chenâl alexis bél temps cristiana dunoyér georges amoudruz lo pâre de la spèlèologia suissa gisèle pannatier dialèctologa raphaël matre lengouisto michel fernex mèdecin nicolas chervin mèdecin gustave revilliod arquèologo bernard crettaz ètnologo etc permié los arpetans cognus de caractèro religiox figuront margarèta d yueng jacob vernet charles morerod jean quartenoud gabriel matagrin et pauline chaponnière chaix entre mié los politiciens arpetans los ples importants y at désiré dalloz ôgusto rôlandin laurent viérin jean baptiste de tillier céline amaudruz isaac vernet françois xavier bondallaz armand magnin maxime quartenoud henri lillaz joannès dupraz frédéric dugoujon joanny berlioz et pués coment politiciens arpetanistos josèf harrièt etc permié los filosofos arpetans cognus figuront antoine jacques roustan etc entre mié los militèros arpetans a distingar y at ennemond bonnard pierre emmanuel jacques de rivaz etc lo trofê de les ârpes ou ben trofê d ôgusto en francês trophée des alpes est un monument romen comèmoratif que dâte de et sè trôve sur la comena de la turbia ârpes maritimes surplombent la principôtât de monacô son nom latin ére tropaeum alpium ou ben  tropaeum augusti  lo bâtiment est étâ a mêtiêt rèstorâ u comencement du per l arch itècto et arquèologo jules formigé que s est apoyê sur les ôvres de l arich tècto romen vitruvo puésque yon de sos èlèvos s est probâblament chargiê de la concèpcion de cél trofê l enscripcion porte los noms de los poplos des ârpes gabi ou gbi eun fransé gaby a l é eunna quemeunna da bâsa val d ohta gbi ché troue dén la média valada dou lys yé son pa dé conte chure déssù y abitàn dou gbi probabio lo preméi veladjo l at ihta lihrla où qué sooubron li rehte dé un bahtimèn où qué ché catchaon ou tén da peste dou lo méntén dou paìs l at apréi trama che à kiamourseyra co orra veladjo pieu importàn da queumeunna apréi éhtre ihtà dézot li vallaise dou xive siécle lo terrén passà dézot la poténta fameuya dou poht di troc drisquer padrón dou méite palatz dou la data a l ét réportà in tédehc déssù la tra dou tet pé mouéi dé siécle gbi o issime saint michel ire eunna frachón d éséima ma l an l a cohtituì che queumeunna aoutonoma li doe parooutche iron djà séparà dé l an gbi l a vardó eun patoé francoprovensal benque i ché troue entre dove quemeunne dé lenga alemana gressonèi sèn jan é éséima ou veladjo dé niel ou contréiro yé son li trase da popolachón d orijinne walser qué l an quéttà la lour lénga é li lour méite tipique stdel in péra é boou eichima ou éséima eun fransé issime eun walser titschu éischeme a l é eunna quemeunna da bâsa val d ohta éséima ché troue dén la média valada dou lys lou teritouare d éséima y che divize didén par importanta ou tén pré romàn pé lo commerse é li mignéire ou tén di médio adjo éséima l t ihtà governà pé la potenta fameuya di vallaise qué l an l ae dounà ou paìs dé priviléje spétchal mersì à un atto local tanque lo siéje dou tribunal a modéi dou xiiie siécle éséima conserve co orra in piasa la caréa dou djeudje é di dou consèyéi méimo dou pouèn dé vu rélijous éséima l at avù eunna groousa importansa essèn tanque lo l unica parooutcha da val dou lys li piteurre dou jugement dernier li mihtére dou roséire la vasca dou battéimo dou tén romàn é surtoù l outér in stile baroc lo sécón pieu groou in val d ohta apréi sout dé antagnó à ayas ató ehtatù réndon la parooutcha meretàbia dé éhtre vezetà la popolachón di walser insémbio a salla dou poht dé orijinne patouazanta l at dounà vìa à eunna culteurra co orra vivanta tradichón é arquitétteurra didèn la zona dou valón dé sén gra où qué ché pouon co fare dé belle permonade la populasión d éséima predja eun patoé walser qué l at non titschu eun esèmpio a l èt lo notre père kilroy was here en arpetan kilroy ére ique est un arcana ben cognua qu aparêt pendent la batalye de normandie sè compôse g ènèralament d un dèssin ch èmatico que reprèsente un pèrsonâjo a grôs nâs vèrgognox cachiê dèrriér na muralye et du tèxto kilroy was here pendent que les tropes amèriquènes avanciêvont els avévont la surprêsa de dècuvrir que l enscripcion kilroy was here les avéve prècèdâyes la lègenda d un supèr gi dènomâ kilroy est étâyr entretegnua per les tropes que per juè sè sont empleyêes a ècrire kilroy was here sur los endrêts los ples dèplaciês los ples inaccèssiblos ou ben los ples riscâs lo grinjo est un mamifèro sârvâjo et imaginèro que vive dedens los cârros isolâs de les ârpes solament en vâl d aoûta en defôr de les ârpes il est asse ben cognu coment grinch un pèrsonâjo de ficcion coment na chôche vielye que vat contre chalendes lo grinjo arpenc est pas dangerox mas contagiox avouéc son caractèro bilox bisquent et grognent la fèna du grinjo la grinja bete u mondo doux grinjots aprés un temps de portâ de vengt longes et tèrribles mês la fèna l est d étot apelâye la grinjèta lo mot grinjo cen vôt dére celi que grince de dents vint du vèrbo grinciér la prononciacion la ples comena en vâl d aoûta est greundzo en et pués grinzho en por la savouè la prononciacion la ples comena dens lo canton suisso de fribôrg est grindzè en dens los payis yô que prèjont angllès coment la granta bretagne et los ètats unis d amèrica diont lo cela parola est franc populèra a côsa du lévro  coment lo grinch at robâ chalendes   de dr seuss en dens los payis francèyants diont lo la bôla liyonêsa la liyonêsa lo juè liyonês ou ben la longe per confusion avouéc lo juè provençâl de la pètanca d origina liyonêsa est un sport d èquipa en doblèta ou quadrèta qu est de betar lo més de bôles lo ples prôcho possiblo d una petiôta sféra de bouesc que sèrvét de toche lo jouyor est terior ou ben pouentior la fèdèracion francêsa du sport bôles comptâve licenciês en s apelâve historicament lo juè de bôles ou ben lo juè nacionâl et pués dês son changement de nom en s apèle en france lo sport bôles il est surtot praticâ dedens les règ ions de liyon dôfenât savouè ôvèrgne pirènês et ila de france chiérenôva en francês est na comena francêsa et arpetana du dôfenât que sè trôve dens lo dèpartament de l isera en règ ion ôvèrgne rôno ârpes los habitents du velâjo sont apelâs los chiérenovês et les chiérenovêses lo tèrritouèro de chiérenôva est vesin de celos de siéx ôtres comenes tant qu u moyen âjo en viely dôfenês s apelâve adés chiésanôva ècrit en lo nom at changiê ren que per confusion populèra entre les doves paroles chiésa et chiére que dens cél temps sè prononciêvont quâsi pariéres cheza et cheyzi los habitents du velâjo sont apelâs los chiérenovês et les chiérenovêses chèzeneuvois et chèzeneuvoises en francês pompèi en latin en étalien est na vela de l empiro romen que sè trôve en campania fondâye u el est dètruita quand hèrculanon oplontis et pués stabies pendent l èrupcion du vèsuvo en l an encrotâye desot doux três mètros de dèpôts volcanicos presèrvâye de crouyo temps et de pilyâjos la vela chêt dedens l oubli pendent quinze siècllos redècuvèrta per hasârd u l ètat de consèrvacion de l anciana citât romèna est remarcâbla les fôlyes entreprêses dês lo pèrmetront de dècrotar na vela fllorissenta fin tèmognâjo de l urbanismo et de la civilisacion de la roma antica l endrêt arquèologico est rengiê u patrimouèno mondiâl de l unèscô dês avouéc hèrculanon et torre annunziata l endrêt arquèologico de pompèi est placiê sur la couta cuchientenche de l étalia u mié jorn de naple sur la baya du mémo nom la vela antica de pompèi ére u côr d una reche règ ion la campania que los romens qualifiâvont de tèrra des diôs por sa fèrtilitât sa proximitât avouéc la mar et son cllimat enqu houé na localitât de la province de naple pôrte adés cél nom pompei l endrêt antico pompei scavi nen est un velâjo pompèi fut fondâye devant lo pôt étre u probâblament per un regroupâjo de cinq velâjos oscos pumpe vôt dére cinq en osco sur na rota comèrciâla importanta la vela sè dèvelope d abôrd vers lo levant pués dens les dirèccions nord ouèste et sud èste tant qu a avengiér prés de hèctâres que de mêsons la résta étent constituâye de cortils et de champs que sè concentront surtot a bise de la charriére de l abondance sant martin d en hôt en francês ou ben més simplament sant martin est na comena francêsa et arpetana du jarês que sè trôve dens lo dèpartament du rôno en règ ion ôvèrgne rôno ârpes los habitents de la velèta sont apelâs los sant martinèros et les sant martinères et pués déts los fagotiérs et les fagotiéres la velèta est a pou prés u sud ouèste de liyon u côr dus monts du liyonês a un hôtior moyena de los habitents de la velèta sont apelâs los sant martinèros et les sant martinères saint martinois et saint martinoises en francês ègzistont més de fèrmes que fant en grôs de lacél de fromâjos de fruita roge et de cortelyâjo celos fruits sont ècolâs sus los marchiês de productors de liyon mas étot vendus a la fèrma o est un articllo sur los jius et lo judâismo de l ensemblo des tèrritouèros yô que l arpetan est la lengoua du payis cen fât ans qu ègziste na minoritât de jius dedens los payis arpetans por la savouè la premiére mencion de jius dâte de y at un mouél de senagôgues d ècoules jiues et tot plen de rèstorants jius dedens los cantons de geneva et de vôd lo yidich e est considèrâ coment na lengoua du payis en vâl d aoûta y at gins de senagôgues mas y avéve la comunôtât jiua d aoûta en étalien que lo partisan et historien emanuele artom ére un membro ora cela comunôtât est amôrta et pués est vêr raprochiêe de la comunôtât jiua de turin en étalien arriér més la france et la suisse los jius étaliens ant jamés prègiê yidich e mas pletout rapondu de paroles de l hèbrèo dedens la lengoua étalièna et los difèrents dialèctos de les règ ions y at un mouél de senagôgues en piemont mas pas yona dedens les valâdes arpetanes tot pariér por la règ ion de la poulye mas pas yona ni a cèles de sant vuite ni a fayéte y en at pas un mouél de judèo arpetans en arpetania vê que na lista a complètar de senagôgues dedens los difèrents payis de lengoua arpetana ègziste un cârro  lèc des jius en francês vers chambèri qu est houé apelâ  colombiér  a fâre lo yidich e afe jd ou ben jid en yidich e est na lengoua gèrmanica dèrivâye de l hôt alemand avouéc un apôrt de vocabulèro hèbrèo et slavo qu at sèrvi de lengoua vèrnaculèra a les comunôtâts jiues d eropa centrâla et levantenche ach equènâzos dês lo moyen âjo des côps il est asse ben apelâ judèo alemand yidish daytsh lo nom yiddishland en yidich e est empleyê por l ensemblo des tèrritouèros yô que lo yidich e est prègiê desot l una l ôtra de ses fôrmes dialèctâles dens los cantons de geneva et de vôd en suisse lo yidich e est considèrâ coment na lengoua du payis en france y at ora vers les a gens qu emplèyont lo yidich e coment lengoua vèrnaculèra et pués coment lengoua matèrnâla cognessont pas lo nombro de locutors dedens los difèrents payis arpetans mas la vela de grenoblo semble étre un endrêt yô que la lengoua yidich e sè fât asse ben vêre per des animacions culturâles y at de paroles dedens la lengoua arpetana de tôs los jorns que vegnont du yidich e vê que doux três ègzemplos lo a team en arpetan l èquipa a ou ben l agence tôs riscos est una sèria de tèlèvision avouéc los actors george peppard dwight schultz dirk benedict et mr t qu ére difusâye du de janviér tant qu u de mârs en pendent la guèrra du viêt nam quâtro de los mèlyors homos de l armâ amèriquèna a ére emprêsonâ por un crimo que l ant pas comés lo colonel john  hannibal  smith george peppard lo sèrgent bosco albert  bad attitude  baracus mr t lo capitèno h m  tocâ  murdock dwight schultz et lo luètenent templeton  vesâjo  peck dirk benedict ora rechèrchiê per la police et lo govèrnement de los ètats unis los fugitifs sont pués conthrends de devegnir des mèrcenèros por survivre èconomicament émâge mr t cropped jpg mr t b a baracus émâge george peppard jpg george peppard hannibal smith  émâge dirk benedict jpg dirk benedict  vesâjo  émâge dwight schultz jpg dwight schultz  murdock  émâge long beach comic expo a team van jpg lo forgon gmc vandura du a team croméyeui eun fransé courmayeur l èt euna qeumeun a de la val d oûta croméyeui se troue deun la âata partia di valdigne lo lón di tsemeun ver lo tunnel di mon blan l è la secónda qeumeun a valdoténa pe estenchón aprë salla de cogne é devàn de salla de bioun a u nord est sitâ lo mont dolent l istouére de croméyeui l è surtot llataye i tourisme é à l alpinisme pe sa posichón é pe l impourtanse di mon blan la coumpagnì dé gueudde de croméyeui l a todzor étà eun compétichón avouë salla de chamonì pe la conquéte di mon blan i dzor di oueu croméyeui l è euna di pi z impourtàn stachón de ski di z alpe le grant geneva en francês est un agllomèracion transfrontaliére arpetana u tôrn de geneva composâ de quatro entitâts que sè trôvont en suisse et en france cen vôt dére le canton de geneva le district de nion diens le payis de vôd por la partia suissa et pués na partia francêsa diens los dèpartaments francês de l en surtot le payis de gèx et de la savouè d amont le projèt d agllomèracion ére a nom agllomèracion franco valdo genevêsa tant qu u de mê dâta que le nom de grant geneva est chouèsi compte na populacion totâla de vers los habitents et pués comenes en diens le canton de geneva diens le district de nion diens le dèpartament de l en et diens le dèpartament de la savouè d amont nice en francês en occitan niçârd en occitan cllassico en étalien est na comena francêsa et occitana du sud èste de la france prèfèctura du dèpartament de les ârpes de mar et pués seconda vela de la règ ion provence ârpes couta d azuro dèrriér marselye placiêe u fin bèc sud èste de la france vers na trentêna de kilomètros de la frontiére franco étalièna el est enstalâye a riva de la mar mèditèrranê sus la bê des anjos et u bèc du palyon avouéc u dèrriér recensement de el est la cinquiéma comena de france en populacion aprés paris marselye liyon et tolosa sè trôve u franc méten du sèptiémo sôl urben de france avouéc en la vela est lo centro d una mètropola nice couta d azuro que rassemble quaranta nôf comenes et en en la populacion réstent dedens lo tôrn du scot de nice sch èmâ de cohèrence tèrritoriâla fêt en et rassemblent vengt nôf comenes est èstimâye a en betâye entre mié mar et montagne capitâla èconomica et culturâla de la couta d azuro nice bènèficiye d importants atots naturèls lo tourismo lo comèrço et les administracions publiques ou privâyes ocupont na place importanta dedens l activitât èconomica de la vela el at la seconda capacitât hôteliére du payis cen que lyé pèrmèt de recêvre vers los milyons de touristos tôs los ans el at asse ben la trêsiéma aèrogâra de france la premiére de province et pués doux palès des congrès consacrâs u tourismo d afâres la vela at n univèrsitât et pués un mouél de quartiérs d afâres nice est dotâye d èquipaments culturâls el at avouéc tot plen de musês o est mémo la vela que nen compte lo més en france aprés paris un téâtro nacionâl n opèra na bibliotèca a vocacion de payis un consèrvatouèro a rayonament règ ionâl et pués de sâles de concèrt capitâla de la vigarie de nice los ôtros côps el ére dens la liguria antica entre mié lo fllevo du vâr et de la magra dens la regio ix liguria romèna dens lo reyômo d étalia sant empiro romen entre mié lo et lo siècllo dens la liga ligura et pués dens la rèpublica de gêna devant que chouèsir la protèccion de la comtât de savouè aprés la guèrra de l union d ès gâgnêe per los pro angevins marselye ârlo antibo etc contre los pro carlistos ès tolon nice etc la partia cuchientenche et les vigaries de canes sont renomâyes tèrres nôves de provence per los provençâls aprés la dèdicion de nice a la savouè acto de dèdicion en nice vint en la capitâla de la comtât de nice en la savouè gâgne per héretâjo la secila qu èchange pués aprés en avouèc la sardègne cen que balye nèssence u reyômo de piemont sardègne cél novél ensemblo enstalâ des doux fllancs de les ârpes fôrme d ense yon des ètats étaliens prè unitèros que la capitâla est fixâye a turin nice vint francêsa en aprés un rèferendon los habitents de la vela sont apelâs los niçârds et les niçârdes diont étot los niçouès et les niçouèses ou ben en patouès savoyârd qu ècrivont lou niswé et  lé niswéze  en roubêx en francês en pecârd en fllamenc cuchientenc en nêrlandês est na comena francêsa prés de la frontiére avouéc la bèlg ica que sè trôve dens lo dèpartament de la bise en règ ion d amont de france el est na vielye vela endustriâla et pués lo ch èf luè de doux cantons los habitents de la vela sont apelâs los roubêsiens et les roubêsienes ensemblo avouéc les veles de lila tourcoing velanôva d ascq et ôtros comenes roubêx bâlye structura a la mètropola eropèène de lila una agllomèracion urbèna qu at a pou prés habitents el sè trôve au nord èste de la mètropola eropèène de lila avouéc habitents en roubêx est la trêsiéma comena de la règ ion d amont de france per sa populacion aprés lila et amiens lo dèvelopament endustriâl de roubêx comence dens la seconda partia du xix sièclo avouéc la lana et lo textilo grant temps cognua coment étent un important centro textilo et la manchester francêsa roubêx est étâye orendrêt engagiêe dens plusiors programos de rènovacion urbèna que visent a diminuar las tépas endustriâlas héretâyes de la rèvolucion endustriâla el est recognua vela d ârt et d histouère dês lo dècembro ben que sa notoriètât tegne avouéc la compèticion cicllista paris roubêx cogne en fransé é en italièn l è na quemeunna italienna é arpitan na de la valà d outa le z abitàn dou veulladzou l an non le cognèn é le cognèntse cogne se troouve a la fén de la comba dou mémou non lou carou comunal l a dedén cou la valnontéi lou valón de grosón lou valón de l ôtchéi la valéille é lou valón de dzemeillàn la grent aivie l è lou tourèn prénsipal de la comba de cogne la populachón de l âta comba de cogne l è veneuya di valade arpitan ne dou piémón sa tradechón l è réprézentaye pe le pitset de cogne localamèn le pits é pe se piat tipeuccou coumme la seuppetta de cogne lou pan mécoulèn é lou câfé a la cognèntse l istouére moudèana de cogne l è lliaye a salla di meunne de cogne l histouère de france est l histouère du payis qu apèlont houê la france la france mètropolitèna actuèla ocupe la ples granta partie des anciènes gôles cèltiques conquêses par jules cèsar u ér sièclo dev j c mas ele trâye son niom de los francs un poplo gèrmanico que s y enstalat a partir du ve sièclo la france est un ètat a l unificacion ancièna et fut l yon de los premiérs payis de l època modèrna que tentat un èxpèrience dèmocratica la prèsence humèna sur lo tèrritouèro de la france actuèla remonte u palèolitico enfèrior  les ples anciènes trâces de via humèna dâtont d el y at u torn de ans l homo est adonc confrontâ a un climat dificilo et variâblo marcâ per plusiors ères gllacières que modifiont son câdro de via la france compte un nombro importent de bârmes ornâyes du palèolitico supèrior avouéc l una de les ples cèlèbres a lascaux en dordogne u torn de ans dev ora vèrs ans a la fin de la darrièra èra gllacièra lo climat s adocét a partir de l eropa occidentâla entre dens lo nèolitico et sos habitents sè sèdentarisont ben que l èvolucion sêye difèrenta a l encan de les règ ions aprés un fôrt dèvelopement dèmografico et agricolo ès ive et iiie milènèros la mètalurgie fât son aparicion a la fin du iiie milènèro d abôrd avouéc lo travaly du fér u viiie sièclo en dev j c de grècos origènèros de la vela de focêa fondont la vela de massalia la futura marsèlye u bôrd de la mèditèrranê  a la mèma època quârques poplos cèltos pènètront dens lo tèrritouèro de la france actuèla mas ceta ocupacion ne sè gènèralise a la totalitât du tèrritouèro qu entre los ve et iiie sièclos dev j c la nocion de gôla  t  en grèco aparèt alors  ele corèspond ès tèrritouèros de poplament cèlto comprês entre lo rin les pirènês l atlantico et la mèditèrranê los hèbrèos l apèlont  tzarphat  la gôla est alors un payis prospèro avouéc sa partia mèridionâla de ples en ples somêsa a les enfluences grèques et romènes a partir de dev j c lo sud de la gôla est pou a pou conquês per la rèpublica romèna que y fonde les veles d ax en provence tolosa et narbona en dev jc julo cèsâr sè rue a la conquèta de la rèsta de la gôla et venc en dev j c una rèvolta menâye per lo chièf gôlês vèrcing ètorix a alèsia houé la vela d alise sainte reine en borgogne los tèrritouèros novèlament conquês sont devesâs per augusto en nôf provinces romènes desquintes les principâles sont la narbonêsa u sud l aquitèna u sud ouèst la liyonêsa u çantre et a l èst et la bèlg ique u nord de nombrôses veles sont fondâyes durent la pèriôda galo romèna permi lesquintes liyon en dev j c que devindrat la capitâla de la gôla romèna  celes lé sont conciues a l émâge de les citâts romènes avouéc un forum un tèâtro un circo un amfitèâtro et de tèrmos la relig ion romèna sè superpôse ès cultos gôlês sen los fâre disparètre les divinitâts sè confondont pou a pou dens un mèmo sincrètismo u iiie sièclo la gôla romèna cognèt una crisa grâva lo limes frontièra fortifiâye que protèj âve l empiro de les encursions barbares est franchi a plusiôrs reprêses per los barbaros lo povêr romen pendent cetu temps semble gangalar  un empiro de les gôles est proclamâ en et èmâque a la tutèla romèna tant qu en mas la situacion s amèlyore dens la premièra mêtiât du ive sièclo qu est una pèriôda de renovél et de prospèritât por la gôla en l emperor constantin iér sè convèrtét u cristianismo  los crètiens persècutâs tant qu ique sè multipliont mas les envasions barbares recomençont a partir de la segonda mêtiât du ive sièclo  lo dècembro los vandalos suèvos et alans franchéssont lo ren et travèrsont la gôla tant qu en èspagne u mêten du ve sièclo los alamans et los francs doux poplos payens s instâlont u nord èst de la france d ora et ègzèrçont una fôrta pression sur los gènèrôx romens que sont en pôsto dens lo nord èst de la gôla pregni sambèsi en francês est na comena suissa et arpetana de la règ ion lèmanica que sè trôve sur la riva drêta du canton de geneva diens la suisse romanda los habitents du velâjo sont apelâs los pregnotos et sambèsiens et les pregnotes et sambèsiènes la comena de pregni sambèsi rassemble cetes localitâts le tèrritouèro de pregni sambèsi est vesin de celos de três ôtres comenes le nom de la comena est ècrit pregny chambésy en francês que sè prononce et pregni sambèsi en arpetan genevês que sè prononce le nom pregni vint du nom latin fundus priniacus vê que los noms des cârros de pregni sambèsi en lengoua arpetana et francêsa los habitents du velâjo sont apelâs los pregnotos et sambèsiens et les pregnotes et sambèsiènes pregnotes et chambésiens et pregnotes et chambésiennes en francês lo clube sportif du gllandon club sportif du glandon en francês ére un clube de calço francês de la comena de cuéna qu est étâ fondâ en lo clube l at disparu aprés na fusion por vegnir as cuéna la chambra en lo clube sportif ére fondâ en a cuéna per jâquè trivero avouéc lucien bozon verduraz coment prèsident cs gllandon joue pués dessus lo prât de comena a cuéna en dessot l empulsion d emile vinit lo conseliér g ènèral du canton de la chambra lo clube fusionne avouéc l èthêla sportiva de la chambra dessot lo nom de l as cuéna la chambra one ou vión a fransé hône a l é eunna quemeunna da bâsa val d ohta la queumeunna dé vión a ché trouve fran à l intran da val dé tsampourtséi intre la douéira é lo torrèn ayasse protcho la clousa dé bar la prézénsa dé pére tchavà é dé balme chóhte dézot lo greup témouègno dé insédiamèn dé l ommo djà à l adjo dou bronzo é dou fer y ét son pa ou contréire dé rehte dou tén di romàn dou tén dou médio adjo lo paìs l a ihtà governà dé cahqeueunne di fameuye pieu importante da val d ohta li mossieu dé bar i savoué li vallaise ône l a ihtà un di preméi insédiamèn dou métal da val d ohta é la chà vocachón industriella l a dévéloppà che à l invión dou xxe siécle can l a ihtà bahtì la fabrécca di quioù importanta ou tén da preméira guéra mondial pé la produchón dé quioù pé li booute di soudà dé ône mooudon mouéi dé permonade qué permetton dé arevéi i pouèn pieu béi dou poht comme lou belvédère dé pourcil ou la serra dé biel ou lón dou torrèn ayasse y ét lou tchumìn di gourfe avoué lé tréi golilles de hône lo guijémbro y ét la féhta da micooula un pan tipique tchambava ou tsamboa fransé chambave a l é eunna quemeunna da mouyéna val d ohta mersì à chà pozichón ou lón dou tchumìn romàn é à chà importansa pé li mossieu dé cly tchambava l ae eunna importanta fonchón pé lo commerse li fére é li martchì ou lón dou bor ché pouon vère dé béi méite dou xive siécle la parooutcha dé sén lorèn djà ménchonà ou xiie siécle prézénte mae lo quiotchéi dé sou tén ou contréiro la strutteurra dé orra a l èt da méhtà dou xvie siécle li merveyouze veugne qué attorgnon lo paìs son la véira richesse dé lo tréisent tchambava a l è vignì famouza pé la produchón dou vìn surtoù dou mohcat é vante la prézénza dé eunna coopérativa mouéi avansà pé la vinificachón la queumeunna étapa importanta da route des vins da val d ohta dé l an fèi par dé l assochachón nachonala città del vino é séléibre touit y an én sétémbro la féhta dou rujùn ou méntén dou bor touit y an dénounna dou óht ché fèi lo djoà da rouletta dé persounne vehquiè ató li dras dé un coou déon aprotchéi lo pieu prochéibio la lour botcha a un piqui palìn véres ou véreh fransé verrès a l é eunna quemeunna da bâsa val d ohta cognù ou tén di romàn ató lo nón dé vitricium governà di mossieu de verrecio ou xiiie siécle véreh l a passà a séconda méità dou xive siécle di savoué a yblet dé tchallàn personadjo importàn da fameuya valdouhtana qué l a volù fare bahtì lo tchahtéi dé véreh qué touit y an lo lón da semana dou carnéval révì mersì a riévocachón di momàn dé vìa dé caterinna dé tchallàn à partì dou xie siécle la vìa dou paìs l a ihtà collégà a prévohteurra dé sén jile un insémbio dé strutteurre réalizà intre lo xie é lo xviiie siécle ou qué y ét eunna tchapéila dé yblet dé tchallàn ató eunna balla boura a tréi borne in péra travayà gran ézémpio dou gotic in val d ohta l insémbio rural di murasse fet dé un ehtoou é eunna tor colombière attornià dé un mur merlà l a ihtà bahtì l an un tén ire impià comèn ehtoou pé li caval orra ché trouon la bibliotéca da queumeunna é lo siége da unité des communes de l évançon lo bon tén dé véreh l a permettù dé vagnéi l an l arboretum borna di laou ou qué ché trouon un mouéi dé piante ézótique tchahtéyón fransé châtillon a l é eunna quemeunna da média val d ohta tchahtéyón che troue à l intràn da valtornéntche la prézénsa dé toc dé tchéramique à l intor dé l ihtachón dé tchahtéyón fan pénséi que djà ou tén da pré ihtouére y ire dé djén dou tén romàn sooubron li réhte dé un pón déssù la goula tchavà dou torrèn marmore é cahque ehcritte déssù lo mur di échaléi qué porton à l iguije l an lo terrén dé tchahtéyón ire dézot lo pouvouér da poténta fameuya di tchallàn challant qué l aon fét bahtì dou tchahtéi lo preméi ouèi propriétà di passerin d entrèves outor da méita xiiie siécle lo sécón a uchéi ussel l an lo tchahtéi dou barón gamba ou contréiro ató lo chó béi parc l at ihtà bahtì mae dou la vocachón industriella dé tchahtéyón vignì contùn pieu importanta dou xviiie siécle l ae révélà che djà ou xive siécle ató l esplouatachón di mignéire dé fér dé uchéi in dounèn mouéi dé importansa ou travai dou métal in pieu a produchón dou textil et di manufateurre co lou comerse ire importàn pé lou paìs vu la chà pozechón à l intràn da valtornéntche d où qué vignaon li martchàn dou vallèis mersì ou pas dou téodulle pé portéi la roouba é li béhte i féire qué ché féjaon ou bor co lou tourizmo l at u la chà importansa pe lou paìs qué à la fin dou xixe siécle l at vu nahtre dé locande é di z oberje pé oberdjéi i alpiniste qué tentaon dé montéi lo tchervìn o li viandàn qué allaon à sén vinsén pé queréi che i terme kaamelott est una sèria tèlèvisâye francêsa humoristica pués de comèdia dramatica el at étâ crèâye per alexandre astier alain kappauf et jean yves robin et difusâye du janviér u octôbro sur m cela sèria est devegnua populèra dens los payis francofônos dês kaamelott s enspire de la lègenda arturièna avouéc una vison dècalâye lo rê artur entornâ des chevaliérs de la tâbla rionda encompètents por la plepârt pêne a dirigiér son royômo et a trovar lo sant graal l histouère se passe pendant la fin de l empiro romen et les encursions barbâres los èpisodos de les quatro premiéres sêsons de kaamelott apelâyes lévros sont prou côrts pués plles long de la sêson a la sèria devent progrèssivament plles dramatica surtot a partir de la sêson ecôrchevél en francês est na comena francêsa et arpetana de tarentèsa que sè trôve dens lo dèpartament de la savouè d avâl en règ ion ôvèrgne rôno ârpes el est fêta le de janviér desot le statut de comena novèla aprés la fusion de les comenes de sent bon et la pèrriére los habitents du velâjo sont apelâs los ecôrchevelês et les ecôrchevelêses la comena sè trôve diens la comba de la tarentèsa dediens la partia levantenche et montagnosa du dèpartament de la savouè d avâl diens les ârpes de bise le tèrritouèro de la comena est sur la riva gôche du doron de bosél a fllanc des doux vielys bôrgs de la pèrriére et de sent bon la comena at nivéls de stacions de squi sur son tèrritouèro ecôrchevél vers lo prât ecôrchevél tot pariér ecôrchevél velâjo ecôrchevél tot pariér ecôrchevél montriond ecôrchevél tot pariér ecôrchevél et la tagna ortografiâ tagna devant la crèacion de la stacion de squi en a fllanc de celos ensemblos principâls y at tot pariér doux três vielys petiôts velâjos le tèrritouèro d ecôrchevél est vesin de celos de siéx ôtres comenes le nom sè rapond a la stacion de sports d hivèrn d ecôrchevél qu est sur le tèrritouèro de sent bon la comena vint u mondo du regroupâjo de les doves comenes de sent bon et la pèrriére los consèlys municipâls de les doves comenes adoptont le projèt cél de la pèrriére le de jouen et pués cél de sent bon a l unanimitât le de jouen aprés la comena est oficièlament fêta per l arrètâ prèfèctorâl du d oût qu entre en vigor le de janviér la comena d ecôrchevél z est bessonâ avouéc la stacion de squi amèriquèna de park city los habitents du velâjo sont apelâs los ecôrchevelês et les ecôrchevelêses courchevelois et courcheveloises en francês tôs los ans a la fin de julyèt le dessando aprés la senta marie madelêna y at la vôga de la madelon diens le velâjo de vers lo prât avouéc un èxposicion d artisans du cârro na distribucion de sopa et pués un bal per chavonar la jornâ na partia de la comena z est comprêsa diens le parc nacionâl de la vanouèsa sebastian kurz nèssu lo oût a vièna est una personalitât politica ôtrich ièna membro du parti populèro ôtrich ien vp il est ministro de les afâres ètrangiéres depués lo dècembro il éra alora franc joueno ans il est lo fily d un engènior et d una profèssor il at crèssu dens lo ièmo arrondissement de vièna ples ègzactament a meidling onte il demôre adés il at porsuit ses ètudes u licê modèrno realgymnasium grg erlgasse et at obtegnu son bacalôrèat matura en ôtrich e en la mêtiêt de sa cllâsse êra issua de l imigracion de lé vint l entèrèt de kurz por les dificultâts que cognêt la jouenèssa d origina imigraye en adonc qu il at ans il dècide d arrètar ses ètudes de drêt et de porsiuvre una carriére politica en il est èlu prèsident de la branche por la jouenèssa du parti populèro ôtrich ien vp entre et il est membro du consèly municipâl de vièna onte il est chargiê des sujèts d èquitât de les g ènèracions et de les pensions ès èlèccions de lèg islatives de il est èlu dèlègâ u parlement lo tuche suisso et pariér en tuche suisso en alemand dèsigne l ensemblo des dialèctos tuches prègiês en suisse que sont na branche de les lengoues gèrmaniques gènèralament lo tèrmo contint avouéc los dialèctos du liechtenstein los dialèctos tuches suissos sont ètrêtament de parent a l alzacien més particuliérament du sundgau mas pas de les règ ions de vuissembôrg et de sârra union que sont de dialècto francico ux dialèctos de la règ ion sud ouèste de les alemagnes notament fribôrg en brisgovia ux dialèctos du vorarlberg ôtrich ien et pués a celos des velâjos valsère de les ârpes étaliènes los dialèctos tuches suissos sè divisont dês la bise tant qu u mié jorn en três groupos bâs tuche hiôt tuche et tuche d en dessus en suisse cél groupo est reprèsentâ per lo dialècto tradicionâl de la vela de bâla baslerdytsch quand ben que cela varianta seye suplantâye quâsi entiérament per un dialècto més d houé baslerdtsch qu at endurâ na fôrt enfluence du hiôt tuche en defôr de les frontiéres hèlvètiques los dialèctos alzaciens en france et la plepârt des dialèctos du viely payis de bade ès alemagnes nen fant asse ben partia tôs celos dialèctos sè caractèrisont notament per lo mantin du k iniciâl per ègzemplo dedens kind enfant megnât vegnu kx pués x ècrit ch chind en hiôt tuche et en tuche d en dessus yô que la seconda mutacion consonantica est étâye més poussâye cél groupo contint la maj oritât des dialèctos prègiês sus lo platél suisso et pués celos de la principôtât de liechtenstein liechtensteinês los dialèctos du land ôtrich ien du vorarlberg celos du bèc miéjornâl du viely payis de bade et celi sud alzacien du sundgau nen fant avouéc partia lo groupo sè divise en dialèctos levantencs tsuriquês sent galês et apentselês notament et cuchientencs bèrnês notament los dialèctos hiôt valêsans wallisertitsch singenês seyslerdtsch quenton de fribôrg celos de l oberland bèrnês et d una partia de la suisse centrâla quenton d ouri et d ontrevalde notament et pués celos des velâjos fondâs per los valsère u moyen âjo dedens les ârpes étaliènes tèssinêses bosco gurin et gresones ant consèrvâ un mouél de trèts vielys lo gllossèro des patouès de la suisse romanda le en francês est na enstitucion linguistica que volet ètudiyer los mots et les variètâts de la lengoua arpitana francoprovençâla en suisse o fut crêâ en et il est situâ a n châtél dens l univèrsitât de nôchâthél l est una partia de l enstitut de dialèctologia et d ètude de lo francês règ ional lo gllossèro est na collecion lengouistica de los patouès de la suisse romanda dens los quentons de geneva vôd valês fribôrg n châtél et de lo jura mié jœrn et lo quenton du jura los chèrchiors de lo gllossèro ètudiyont l ètimologia des mots des patouès suisses et de lo francês règ ional et local dialèctos patouès lo gllossèro at fêt una documentacion de la toponomia romanda louis gauchat redactor en chef jules jeanjaquet ernest tappolet ernest muret fernand jaquenod karl jaberg dir paul aebischer wilhelm egloff oscar keller ruth lehmann ernest schulé redactor en chef andré desponds georges redard michel burger alain berlincourt pierre knecht philippe marguerat maurice casanova zygmunt olszyna marzys redactor en chef françois voillat redactor en chef paul henri liard redactor en chef heinz gassmann wulf mller hervé chevalley dir janine chevrier chantal schle marro alexandre huber eric flckiger bernadette gross christelle godat raphaël matre anton nf dir adriana diaconescu federica diémoz dir de christel nissille dorothée aquino jérémie delorme elisabeth berchtold yan greub lo savouè en francês savoie est un parti politico ôtonomisto savoyârd du centre crèâ en ols militont por l èmancipacion politica de la savouè lo parti avêt coment fin premiére de tornar vegnir a la sôrsa et a rèunir les difèrents de mouvaments endèpendentistos de savouè qu éront tant qu a la crèacion de savouè franc divisâ entre sè il est adonc d ense que savouè at pués signâ na chârta lo de jouen en neci que diont l ententa de neci  et qu est asse ben signâye per la maj orence des mouvaments règ ionalistos ôtonomisto ou ben endèpendentistos de savouè por ôvrar ensiems por l ôtonomia de la savouè a la fin de l an cel mouvament at enveron militants et simpatisants la grafia de confllens francês graphie de conflans l est na convencion d ècritura por la transcripcion fonètica des sons des patouès arpetan prègiês ceta grafia semi fonetica sè bâse sus les convencions de la lengoua francêsa dèvelopâ per des dialèctologues et patouèsants desot lo nom de groupo de confllens la grafia est étâ publeyê por lo premiér côp en u centro de la cultura savoyârda a confllens la grafia ére a l origina enventâye per lo chanouèno victoren râtél et pués pèrfèccionâye a confllens per des èrudits nan patouèsants que l âbè marius hudry et lo dialèctologo gaston tuaillon celes doux pèrsonâjos sè rèunissont en avouéc los patouèsants savoyârds a confllens vers arbèrtvela que apelont dês inque groupo de confllens avêt coment fin principâla de betar u pouent na grafia por ècrire les difèrents patouès du savoyârd que pèrmèt la sôvegouârdâ ècrita et a sèrvir la dialèctologia ceta grafia semi fonetica sè bâse sus les convencions de la lengoua francêsa aprés três ans de travâly la prémiéra fôrma de grafia l est publeyê dens los catèrns du viely confllens en enqu houé ly est principâlament utilisiê en savouè et dens la brêsse per les gens que volont utilisiér na grafia semi fonetica por ècrire lor patouès arpetan tot parèly ègzistont ben de dèrives de ceta grafia coment per ègzemplo la grafia de lecinjos fêt per l ècriven savoyârd roger viret lo dubs en francês est na reviére francêsa suissa et pués arpetana sot afluent du rôno per la sona il at balyê son nom u dèpartament francês du dubs d una longior totâla de que sur lo tèrritouèro francês constitue lo diéziémo cors d égoua francês per sa longior et pués la quatriéma reviére aprés la mârna l ôlt et la sona prend sa sôrsa dens la comena francêsa de motua a d hiôt la mârca de nivelâjo en avâl at por valor et mode d abôrd principâlament de vers lo nord èste arrosent notament les veles de pontarliér et de môrtégoua et pués de vers lo sud ouèste travèrsent la vela de besençon aprés avêr sèrvi de frontiére entre mié la france et la suisse et pués un encurcion en tèrritouèro suisso lo cllôs du dubs et per lo payis de montbelyârd vat dedens la sona a vèrdun sur lo dubs la lingua arpitana l est un lévro dessus la lengoua arpetana ècrit en étalien per josèf harriet et publiê en novembro ceti lévro l est lo premiére ôvra que propose una koinè una fôrma standârd de la lengoua arpetana por utilisacion dens l ensembllo des payis arpetans l ôtor s engage por una standardisacion de l arpetan u tôrn du parlement de montjovèt en vâl d aoûta avouéc una por fâre la koinè por l arpetan l ôtor at prês los parlars de la bassa valâye en vâl d aoûta vers montjovèt que selon lo lengouisto hans erich keller sont los més arch ayicos du cârro lengouistico de la lengoua arpetana a la difèrence de jean baptiste cerlogne que considèrâve solament los patouès vâldotens la fin de harriet éré d unifiar los patouès arpetans l alfabèt arpetan qu est proposâ per l ôtor éré enspirâ per l alfabèt basco por ben èmancipar l identitât de la lengoua arpetana de l étalien du francês et de l occitan d ense nos trovens des la simbola  x  por lo son cél chouèx du  x  por ègziste tot parèly en catalan et en português por lo son harriet at chouèsi de betar la lètra  k  la grafia l est semi fonetica est basâ dessus la koinè rogiér virèt en francês roger viret ansegni lo de mârs est un ècriven et un poèto savoyârd de lengoua arpitana d origina arpetana rogiér virèt est nèssu lo de mârs diens l anciena comena savoyârda ansegni en vâl de fier dens l arbanês son pâre jian virèt ol ére originêro de marcellex diens la comena de moye aprés des ètudes supèriores de filosofia et de matèmatiques o fét de travâly de a en rèpublica centrafriquêna torna vegnu en france o devint comptablo pués o travâlye tant que la fin de sa carriére dens l informatica quand ol arreve a la retrèta o sè bete dens l ètude de patouès savoyârd por ècrire o sè sert de la grafia de lecinjos diens son ôvra qu est coment na fôrma de la grafia de confllens mas mèlyorâye per virèt sè mémo sodoma sm en hèbrô et gomorra mrh en hèbrô érant doves veles de canaan u sud èste de la mar môrta sodoma ére possiblament la capitâla d una pentapola cananèèna en palèstina que rassemblâve les cinq veles de sodoma gomorra adma tseboyim et tsoar que s apelâve los ôtros côps bèla châcuna avouéc son rê a sè mas confèdèrâyes d aprés lo lévro de la genèse sodoma et gomorra érant doux endrêts paradisiacos mas corrompus que diô at fotu bâs avouéc na  ploge de fuè et sopro  coment punicion por lo comportament de sos habitents que cometiant la pire de les fôtes colomb en èspagnol est na vela et pués na comena de la province d entre rios en argentina ch èf luè du dèpartament de colomb el ére na colonia dês l an de colons arpetans savoyârds et pués valêsans et piemontês la citât fut fondâ per lo g ènèral justo josé de urquiza en pués lo premiérs colons arpetans vegnu de savouè de valês et des valâdes arpetanes de piemont ant pués dèbarcâ en et tot parèly por les gens de lengoua piemontêsa que sont vegnu avouéc lo mémo an dês lo d oût la vela de colomb l est recognua per la louè entre et lo molin forclla ére construit per jian bâptisto forclla juan bautista forclaz pués l est vegnu un simbolo de l èfôrt des premiérs colons que réstâvont lo cârro de sant josèf ora lo molin l est dècllarâ coment monument historico nacionâl lo sôgèt asse ben lengoua sôgèta est la variètât de l arpetan parlâye dens la rèpublica du sôgèt si a besançon bâlma les dames ou vesoul lo franc comtês est na lengoua d oly lo sôgèt apartint oncor ux tèrres qui ant tradicionalament la lengoua arpetana coment lor lengoua de payis il est por cen qu y at ben de ressemblences entre lo sôgèt et lo valêsan lo vâldoten ou lo savoyârd et d ôtro pârt des grandes difèrences avouéc lo patouès des comenes du cârro dens la franche comtât l himno du sôgèt fut composâ en et ses coplèts sont complètament en arpetan selon n ètuda de rémy bôle richard yona des caractèristiques de la lengoua sôgèta est lo rotacismo du n entèrvocalico que consiste a transformar le n en r cen que aprés èlision de la voyèla que prècède balye por lo mot supradialèctâl lena la fôrma  lra  en sôgèt pués  tri  por tenir  mruta  por menuta l ôrdre du templlo ou ôrdre des compagnons sordâts du christo et du templlo de salomon êre un ordo relig iôx et militèro crétien u moyen âjo los membros de cèl ôrdre érant apelâs los templliérs cèl ôrdre fut crèyê a l ocasion du concilo de troyes uvèrt lo de janviér de a partir d una milice apelâye los pouvros chevaliérs du christo et du templlo de salamon du niom du templlo de salomon que los crouèsâs avévant assimilâ a la moscâ al aqsa construita segond la tradicion jiuva sur los rèstos du templlo de salomon cèl ôrdre opèrét pendent los xiio et xiiio siècllos et assurét la proteccion de miliérs de pèlerins en vouée vèrs jèrusalèm dens lo contèxto de les gouèrres santes et de les crouèsades il participét activament ès batâlyes u moment des crouèsades et des conquètes ibèriques gaston tualyon en francês vegnu u mondo le de dècembro a forniôs et môrt le de jouin a grenoblo z est un romanisto et dialèctologo savoyârd de lengoua savoyârda dialècto de l arpetan originèro de sent andrê en môrièna tualyon vint u mondo a forniôs coment lo garçon de julo tualyon jules tuaillon et jiâna jorden jeanne jourdain en il at reussi a passar coment profèssor a estrabôrg avouéc georges straka por lors études de dialectologie gallo romane il ére profèssor d histouère de la lengoua francêsa et dialèctologia galo romana èmereto en a l univèrsitât stendhal de grenoblo dês tant qu a il est secrètèro de la sociètât de lengouistica romana gèx los ôtros côps prononciêvont probâblament ou ben en francês est na comena francêsa et arpetana du payis de gèx que sè trôve dens lo dèpartament de l en qu est yona de les três sot prèfèctures en règ ion ôvèrgne rôno ârpes el est la capitâla de la rég ion naturèla et pués historica du payis de gèx los habitents de la vela sont apelâs los gèssouès et les gèssouèses ou ben los gèssiens et les gèssiènes los ôtros côps prononciêvont probâblament et ou ben et lo second pâr de noms est asse ben empleyê per tôs los habitents du payis de gèx coment gentilyiço comon l isera les ôtres vês prononciêvont probâblament ou ben l en francês est na reviére francêsa et arpetana du sud èste de la france afluent important en riva gôche du rôno prend sa sôrsa dedens lo massis de les ârpes en savouè d avâl dens lo parc nacionâl de la vanouèsa sus la comena de l avâl au gllaciér de les sôrses de l isera desot la grant agouelye rossèta sè jète dedens lo rôno a doux três kilomètros a bise de valence son nom est betâ dedens celi d un mouél de comenes reverènes ègzemplos sent alèna sus isera sent quentin sus isera romans sus isera ou ben pont de l isera el at asse ben balyê son nom u dèpartament de l isera la reviére travèrse u sens rêd três dèpartaments la savouè d avâl l isera et la droma u sens lârjo son bachèt pôrte avouéc sus les hiôtes ârpes per lo draf la savouè d amont per l arli et pués l ardèche u pouent de regonfllo u nivél du rôno sen oubliar lo fêt que sa sôrsa sè trôve a ren que doux três mètros de la frontiére franco étalièna et de la règ ion piemont lo draf le en francês en occitan est na reviére francêsa arpetana et occitana qu est un afluent gôcho de l isera du sud èste de la france dens les doves règ ions provence ârpes couta d azur et ôvèrgne rôno ârpes donc un sot afluent du rôno prend sa sôrsa dedens la valèya du champsôr dedens lo parc nacionâl des ècrengs dens lo dèpartament de les hiôtes ârpes et pués sè jète dedens l isera a hôtior de la comena de fontana en avâl de grenoblo dens lo dèpartament de l isera aprés na travèrsâ de u crox de les valèyes arpenches sos dèrriérs kilomètros ant fêt la chousa d un endigament drêt pendent los et siècllos por rebiolar son regonfllo avouéc l isera et pués emparar la vela de grenoblo william shakespeare bapt lo d avril môrt lo d avril étêt un poéto dramaturjo et actor angllès cognu comme lo plles grant ôtor anglès and lo plles grant dramaturjo dens lo mondo il est sovent apelâ lo poéto nacional d anglletèrra et lo poéto d avon ou simpllament lo poéto ses ôvres se l on en encllue tués sè composont de piéces sonets dous poèmos narratifs longs et quârques ôtros vèrs ses piéces ont étâ traduiê en les lengoues les plles parlâyes et sont èfèctuâyes plles sovent que célors de tot ôtro dramaturjo shakespeare est nèssu en stratford upon avon warwickshire a l âjo de l at èposâ anne hathaway avouéc qui l at aviu três megnâts susanna et les bessons hamnet et judith lo payis est na organisacion sociâla d una populacion dens un état qu ègzèrcie sa sôverenetât sur son tèrritouèro diens un payis so formont structures de l èconomia et de la cultura lo tèrritouèro d un payis est sitâye sur un ou ben dos continents du mondo el possède de frontières tèrrèstres avouéc otres payis ou ben est bordâye par un mar l organisacion politica d un payis comprend lo governement et pués l administracion una vela granta est la capitâla vela capitâla ou lo ch èf luè du payis diens les règ ions du tèrritouèro se trovent les divisions administratives du payis les provinces et les comenes pendant l histouère se sont creâs plusiors formes de l organisacion politica los payis sont membros d organisacions entèrnacionâles d ètats l union eropèèna ou ben les organisacion de les nacions unies ou ôtros marius hudri nèssu lo de fevriér diens la comena savoyârda sent jian de la belavila et mort lo de j ulyèt a arbèrtvela ère un historien et âbè savoyârd d origena de la tarentèsa el ère profèssor au collège sent paul de a marius hudri at écrit ôvres de l histouère de la savoué et el ère membro de la sociètât scientifica de l isera de la sociètât des amis du velye confllens de l academia des sciences beles letres et ârts de la savouè et de l union des sociètâts scientificâs de la province de savouè ere prèsident du club des savoyârds de savouè de à avouèc lo groupe de confllens el at pèrfèccionâye la grafia de confllens por ècrire les difèrents patouès du savoyârd de la lengoua arpetana na capitâla du latin téta est na vela yô qu est assietâye los povêrs ou ben na vela qu at na supèrioritât dens un domêno sociâl culturâl èconomico ou ben sportif dens cél câs prèjont avouéc de mètropola lo tèrmo capitâla solèt dèsigne sovent la capitâla d un ètat vela yô qu est assietâye g ènèralament los povêrs nacionâls portant dens doux três payis la capitâla constitucionâla est pas la sièta de les enstitucions notament los payis d avâl que la capitâla est amstèrdame quand ben que totes les enstitucions sè trôvont a l hage dens quârques payis constituâs d una fèdèracion d ètats châcun de lor at sa capitâl a sè et lo payis at na capitâla fèdèrâla d ense ux ètats unis sacramento est la capitâla de la california et washington d c la capitâla fèdèrâla coment quèbèc est la capitâla du quèbèc et ottawa la capitâla du canada dens un mouél de payis notament dedens lo mondo angllo saxon la capitâla politica est luen d étre la vela la més poplâye o est lo câs ux ètats unis tant u nivél fèdèrâl que fèdèrâ mas asse ben u canada en ôstralia ou ben en novèla zèlanda washington est d ense ben més petiôta que niou yorque sacramento que san francisco ou ben los angeles tallahassee que miami bâton rojo que la novèla orliens ottawa que toronto ou ben montreyâl canberra que sydney wellington que auckland y at que prèjontnt d alyor a propôs de cél fenomèno de capitâles administratives ou ben capitâles a l amèriquèna lo tèrmo ch èf luè est étot empleyê dens doux três payis por dèsignér la capitâla d una division administrativa los ôtros côps oficièlament la est de facto la capitâla d ora du j apon el est la més poplâye de les prèfèctures du j apon avouéc més de dedens les muralyes en et dedens l agllomèracion et pués fôrme lo sôl urben lo més poplâ u mondo placiêe sus la couta levant de l ila principâla de l ilâda j aponêsa honsh toquio est yona de les quaranta sèpt prèfèctures du j apon principâl centro politico de l ilâda dês lo la vela recêt la plepârt de les enstitucions du payis la rèsidence principâla de l emperor du j apon du premiér ministro la sièta de la dièta lo parlament j aponês du cabinèt los ministèros que lo constituont et pués totes les ambassades ètrangiéres los habitents de la vela sont apelâs los toquiots et les toquiotes lo sant empiro romen est un regroupâjo politico enqu houé disparu de tèrres d eropa cuchientenche et centrâla u moyen âjo dirigiê per un sôveren que portâve lo titro d emperor des romens sè considèrâve de sa fondacion u tant qu a sa suprèssion u comencement du per napoléon coment lo continuatior de l empiro du cuchient des carolingiens et en delé de l empiro romen l adjèctif sant fut rapondu por sa pârt desot lo règno de frèderic bârbarossa atèstâ en por lèg itimar lo povêr de maniére divina fut asse ben apelâ dês lo tant qu u sant empiro romen de la nacion tutonica en tendent a l identifiar avouéc les alemagnes aprés sa suprèssion dedens los lévros d histouère francês du fut apelâ sant empiro romen gèrmanico mas la rèference gèrmanica est pas presenta dedens los lévros d histouère d ôtros payis il est apelâ en angllès holy roman empire en latin sacrum imperium romanum en alemand heiliges rmisches reich en étalien sacro romano impero en nêrlandês heilige roomse rijk et pués est avouéc apelâ des côps premiér reich ou ben viely empiro por lo difèrenciér de l empiro alemand o est desot la dinastia des otoniens u que l empiro sè fôrme dês la vielye francia levantenche carolingièna dês l an lo second reyômo de borgogne la savouè avouéc est rapondu a l empiro la dèsignacion est atèstâye por lo premiér côp en et lo titro aparêt vers por étre empleyê de maniére dèfinitiva dês l an lo complèment en latin en arpetan de la nacion tutonica est étâ apondu u l ètendua et les frontiéres du sant empiro sont étâyes considèrâblament changiêes pendent los siècllos u temps de sa més granta èxtension l empiro contint quâsi tot lo tèrritouèro de l eropa centrâla d ora des payis d avâl de la bèlgica du lussembôrg de la suisse et pués de parties de la france et de l étalia son histouère et sa civilisacion sont vêr un héretâjo partagiê per un mouél d ètats eropèens d ora los temps modèrnos mârcont por l empiro l empossibilitât estructurâla de menar de guèrres ofensives d èpatar son povêr et son tèrritouèro dês ique ses principâles missions sont la dèfensa du drêt et la consèrvacion de la pèx l empiro dêt assurar la stabilitât politica et la rèsolucion pacefica des dèsacôrds en endiguent la dinamica du povêr semond na protèccion ux sujèts contre l arbitrèro des sègnors et pués ux ôrdres muens importants contre tota enfraccion u drêt fêta per los ôrdres més importants et per l empiro mémo dês l an des ètats vesins sont constitucionalament entègrâs coment ètats emperiâls l empiro remple adonc étot cela fonccion de pèx dedens la constèlacion de les pouessiences eropèènes dês lo méten du l empiro pôt pas més emparar sos membros de la politica d èxpension de les pouessiences du dedens et du defôr o est yona de les côses de son èfondrament les conquétes napoléoniènes et la crèacion de la confèdèracion du rin dèmontront la fèblèssa du sant empiro lo sant empiro romen disparêt lo quand l emperor françouès i dèpôse sa corona por étre ren qu emperor d ôtriche et coment l ècrit ferdinand lot lo dâta de l abandon per françouès ii de sa qualitât d emperor des romens pôt étre considèrâ coment l acto de môrt lègâla de l empiro romen sus lo viely tèrritouèro de l empiro sè sont procllamâs u un mouél de payis modèrnos les alemagnes l ôtriche la suisse l étalia la rèpublica tchèca los payis d avâl et d ôtros le châtél des ducs de savouè ou ben châtél de chambèri z est un viely châtél fôrt du que sè drèce dessus la comena de chambèri diens le dèpartament de la savouè d avâl en règ ion ôvèrgne rôno ârpes changiê un mouél de côps dês le il at consèrvâ dês cela dâta na vocacion administrativa qu ére la sièta des ducs de savouè tant qu en la chapèla du châtél abritat dês tant qu a le sant suèro diens son cllochiér est enstalâ orendrêt un grant carrelyon dét de sent francês composâ de ôvra de la fonderie pâcârd a sevriér un concèrt sè tint los premiér et trêsiémo dessandos de tôs los mês a le châtél abrite houé los sèrvicios de la prèfèctura de la savouè d avâl du consèly dèpartamentâl de la savouè d avâl et pués de l acadèmia de savouè en vèrtu des monuments historicos le viely châtél des ducs de savouè fât la chousa d un cllassement per arrétâ du le grant salon ornâ d un dècor louis xvi fât la chousa d un cllassement per arrétâ du na novèla pôrta du comencement du balye entrâ a la senta chapèla èlevâye u comencement du por remplaciér la chapèla primitiva du châtél vegnua trop petiôta sè presente desot la fôrma d un èpouèt solèt que prolonge un absida poligonâla a cinq pants et pués arbore un dècor sa construccion s ètire dês tant qu a et la dêvont u mêtre d ôvra nicolèt robèrt ôtor tot pariér de les grantes cusenes de la grant sâla du son sonjon s aponte tot drêt dessus la cortena bise du châtél contornent cél dèrriér un chemin de rionda dessus mâche côls sus consôles protègiê per de crènôs pèrmèt de nen parar la bâsa il est étâ rèstorâ en sur la place devant lo châtél se trôve lo monument de josèf de mêtre et de son frère xavier de mêtre lo pont de l univèrsitât est un pont de france que sè trôve a liyon et pués cambe lo rôno il est construit a l endrêt d una vielye trâlye por dèssèrvir los bâtiments univèrsitèros drèciês entre mié et pendent son inôguracion en l ôvra est bapteyê  pont de les facultâts  mas il est vito renomâ  pont de l univèrsitât  endamagiê en un pont provisouèro en bouesc est betâ en place pués lo pont est por de bon ruvèrt en lo pont de long por de lârjo est constituâ de três ârches mètaliques fondues a longwy et reposent dessus de piles en piérres de porciô amblagniô un navél ou ben un batél est na construccion d homo capâblo de fllotar sus l égoua et d y remuar dirigiê per sos ocupents rèpond a les fôtes du transpôrt maritimo ou ben flleviâl et pués pèrmèt un mouél d activitâts coment lo transpôrt de gens de marchandies la guèrra sus mar la pêche la plèsence ou ben d ôtros sèrviços coment la sècuritât des ôtros navéls los navéls ant acompagnê l homo dens son èvolucion endispensâblos pendent les grantes guèrres et conquétes et asse ben por la subsistence per la pêche sont étâs transformâs et pués fant ora partia entègrenta des sistèmos comèrciâls et militèros modèrnos plusiors milyons de navéls de pêche sont empleyês per quârques diézênes de milyons de pêchiors de per lo mondo et les guèrres modèrnes fant apèl a de nâfs brâvament sofistiquâyes por transportar et sotegnir les fôrces a tèrra prés de ant transportâ de tones de marchandies en vêde dètalys de celos chifros més avâl los navéls ant avouéc prês pârt a les grantes èxploracions a les dècuvèrtes scientifiques et pués a la propagacion de les grantes cultures los navegators ch inouès coment zheng he ant pèrmètu de partagiér d envencions coment la boussola ou ben la pudra nêre pendent que les èxpèdicions dens les amèriques ant èpatâ la cultura eropèèna sus cél continent se los navéls sont étâs empleyês por les colonisacions et lo comèrço triangulèro ils ant asse ben sèrvi et pués sèrvéssont adés a la rechèrche scientifica et u rayonament culturâl des payis coment l at dèmontrâ thor heyerdahl avouéc lo kon tiki o est possiblo de fâre de longes travèrsâs avouéc un simplo radél de rams jian baptiste cerlogne nessu lo de mârs a sent nicolas et mort lo d octobro est un abbé et pués lo premier poéto et lengouisto arpetan de la val d outa el at ecrit na grammatica de la lengoua francoprovençala que considèrâve solament los patouès vâldotens pués il est un pionier de la dialèctologia nessu u velâjo cerlogne prés de sent nicolas at travalyâ a marseille aoûta vâlgresenche pontbosèt champdeprâts grèssonê sent jian barbania front pessinetto cantoira corio et a canale de tant qu en ére sodârd du royômo de piemont sardègne ux guèrres en étalia cerlogne disâve du patouès vâldoten lengoua de minoritât d étalia et de la politica lengouistica u royômo d étalia de tout temps ceux ci se disaient savoyards et encore aujourd hui qu on nous a fait italiens les valdôtains sont appelés et ils s appellent savoyards et grâce aussi à leur langue française sont considérés plutôt comme français et non comme piémontais et bien moins encore comme italiens oh notre langue française à laquelle on fait depuis longtemps la guerre c est la langue de nos père en lo concour abbà cerlogne un concours de poésia en patouès vâldoten est créâ mamma in tsanten dejet parë quan un non tsëjet de se pot aprë llie dze dij lo mot in dzeugnen le man jeuse jesu josè vardade mè cetta nët amejeuse lettre ma mamma sayet pà a prèdzé llie m at insegnà sensa gneuna grammère mè pi grantet dze prédzo adret la lenga de ma mère l est de coteuma i dzor de vouë qu atot d entso su lo papë in pout dëre pachence tan in patoè come in francè le bague qu in se pense in adzeublen et lettre et mot dz aprouvo d ecrire mè ettot lo patoè de mon pére më tot solet pouro vieillet que pourri dz tan fére los tèxtos de jean baptiste cerlogne sont conservâs u musée cerlogne a sent nicolas la pastorala le berdzé est una chançon de chalendes en patouès valdotèn de l abbé jian baptiste cerlogne i berdzè l at paru un andze vin leur dëre lo sauveur l est neissu un pouro baou l est son palatse et sat pei de fen in traver compouson lo deur matelatse de ci gran rei de l univer et din la rigueur de l iver de d trei lindzo l est queuver un pouro berdzé dei que le s andze di cheil son descendu pe tsanté le lovandze d un meinà vouë neissu parten parten l est dzà doz aoure galopen a betheleen no verren ci meinà que plaoure din euna rètse su lo fen que ci petsou deit ëtre dzen më que l est pouro in mëmo ten parten etc quetten noutra cabanna agnë feye et maouton beissen bà din la plana tsertsé ci dzen popon a ci meinà din la misére no fat lei porté de presen afin que le jeu de sa mére le veyen pa todzor souffren no fat lei porté de creissen et de lassë lo tsanon plein a ci meinà etc o berdzé vo lo veide ah lo pouro meinà din cetta nët se freide su de fen l est coutsà binque le rei din l abondance passon leur dzor din le pleisi l infan jesu din la souffrance l at case ren pe se creuvi et l est per n que vout souffri et que vout nëtre din l oubli binque etc mon dzeu v ei voulu nëtre din un fran pouro andret sensa vitre i fenëtre vo poude avei bien fret v ei pe tot tsaat dove bëtsette que soufflon contre voutre pià et de d bocon de feissette pouramen v ëte immaillotà afin de reparé lo mà que no s an fé noutre petsà le rei din leur palatse retsertson le s onneur et l infan jesu catse din un baou sa grandeur son esemplo no fet comprendre qu in ci mondo n en a souffri et no s ingadze tseut a prendre lo tsemin dret di paradi ci que meprise le pleisi l or et l ardzen l est son ami perden un son eretadzo lo premië pére adan l at fet din l esclavadzo plaouré tseut se s infan më pe bonneur vouë vint de nëtre lo sauveur promi dei gran ten i vin de se fére cognëtre a de berdzé pouro ignoren de sa veneuva achuremen lo dzablo l est pa trop conten më pe etc napoléon bonaparte nessu lo d oût a aj accio et môrt lo de mê sus l ila senta elena est un militèro et lo premier emperor de la france dês tant qu en et pués dês lo mârs tant qu u juin los cent jorns napoléon bonaparte est nessu en a aj accio en corse que ère dês un dèpartament francês il entre a l ècoula militèra de brienne et en a l ècoula militèra supèriora de paris en il est oficiér dens un règiment d artillerie pendent la rèvolucion francêsa il est commandant d un bataillon d artillerie pues g ènèral de brigade dês il est premier consul tant qu en sè couronne emperor lo decembro mène la guèrra en étalia èg ipte ôtriche prusse pologne èspagne l alemagne portugal russie il est prèsident de la républica d etalia pués rê d etalia dês il change la constitucion de la suisse et d ôtres payis la batalye de waterloo lo juin de met fin a son régime l arquèologia est na disciplina scientifica que la fin est d ètudiyér l homo dês la prèhistouère tant qu u temps d houé a travèrs sa tècnica grâce a l ensemblo des réstos matèrièls qu ant subsistâ et pués qu o est des côps nècèssèro de betar fôr per la fôlye outils ossements tèrralyes ârmes piéces de monéya bij ous habelyements emprentes piâs pintures bâtiments enfrastructures etc l ensemblo des artèfactos et des ècofactos que relévont d un temps d una civilisacion d una règ ion ou ben d un poplament balyê s apèle cultura arquèologica cela cultura matèrièla est devant tot un concèpto basâ sus l aponsa de réstos retrovâs dedens des èspâços et dedens des cronologies ategnentes sus un mémo endrêt ou ben dedens na méma règ ion per ègzemplo pôvont adonc prègiér por dèsignér un ensemblo que sè tint de cultura arquèologica coment la cultura de hallstatt ou ben la cultura jmon per ègzemplo la bôrna la en francês est una reviére de suisse et d arpetania afluent gôcho du rôno dens lo canton du valês travèrse la vâl d hèrens et pués lo velâjo de bramouès dedens les ârpes prend sa sôrsa dês lo regonfllo de la bôrna d arola et de la bôrna de fèrpècllo ux hôdiéres a fond de la valâ s enfonce dedens des gôrges provondes de prés de km de longior yô que sè trôve l èrmitâjo de longebôrna et pués sè jète dedens lo rôno a la quota m m sos afluents principâls sont los torrents de la lana la diégzence et lo faran lo châtél de piérr encisa le en francês étot apelâ lo châtél de piérra cisa le en francês houé disparu sè trovâve sus la comena de liyon dedens la mètropola de liyon d ora ocupâve un endrêt stratègico drêt devant la sona a l entrâ du sêr de liyon que formâve la frontiére entre mié lo reyômo de france et lo sant empiro romen gèrmanico ben lèf la demora dus vielys rês de borgogne de sûr cela dus arcevècos de liyon dês lo rècupèrâ per louis xi come prêson d ètat il est fotu bâs en per los rebêniérs l endrêt ére sûrement ocupâ dês lo temps de l empiro romen ont que sè trovâve de vers la vila de lugdunum brega egllése est una comena du district de brega du quenton du valês la comena comprend la veleta brega et lo velâjo egglése et pués les localitâts gamsen et brigerbad lo rôno traverse la comena la revière saltina est un afluent du rôno que traverse u sud est de brega les gôrges de la saltina avouéc les sotafluents ganterbach taferna et nessulbach la gamsa est un afluent du rôno que traverse près gamsen les gôrges gamsuchi sus le tèrritouèro de la comena brega egllése sont quârques égouaduits en valêsan bisses et en hiôt valêsan suonen la obere gliseri la untere gliseri la visperi la obere brigeri la baderi et lo dietzigbach la rota du col du simplon avouèc l ancian pont napoléon et lo novo pont ganterbrigga commence près egglése a la sortie de l ôtorote a que est la rota eropèena e a la gâra de brega parte la legne du chemin de fèr a domodossola en étalia que est dens lo tunèl du simplon grât vela de septembro est étâ un èvèco vâldoten vivut u il est lo sant patron de la vela d aoûta et de la vâl d aoûta et pués un sant de la cultura populèra arpetana surtot savoyârda lo fôt pas confondre avouéc grât d oloron premiér èvèco d oloron senta maria pirènês atlantiques la vôga de la sant grât est lo de septembro sant grât est lo sant patron de la vela d aoûta de la comena de vâlgresenche et du diocèso d aoûta du côp de tota la vâl d aoûta il est asse ben lo sant patron de les comenes piemontêses de piscina saluggia et rossana pués il est avouéc lo patron de les comenes arpetanes de confllens en france et de morlon et de montbovon en suisse l agricultura est un sèctor de l èconomia que fat usâjo de les ressôrces biologiques de la terra les plantes et los animâls por l alimentacion l agricultura tradicionâla des ârpes comprend l èlevâjo avouéc l inârpa et la transhumance lo forrâjo los fromâjos la vegne et ôtres cultures dessus lo fond plan des valâyes so trôve l hortolâjo l inârpa yô que les armaliérs vont du printemps tant qu en ôton avouéc les vatses et ôtres animâls sus les moutanyes ux prés que sont ples hiôtes que la frontièra de bouesc remonte a la prèhistouère quârques mots de la cultura de l inârpa ont lor origine diens la lengoua celtica ceta cultura est distribuâye sur tôtes règ ions des ârpes et du massis du jura ux chalèts des ârpes les armaliérs font a la pèriode de l èsu avouéc lo lacél lo fromâjo los fromâjos des règ ions arpetanes sont la fontina valdoutâna l arpetan lo gruviére lo bôfôrt aoc lo reblochon savoyârd les tommes du valês de vôd de savouè et de gressoney val d oûta diens les valâyes des ârpes un mouél d égouaduits sont construits por les cultures lo pont d aël prés lo velâjo pondel est un égouaduit romén prés aoûta en arpetania doux três règ ions fant de vins ben cognus la vâl vôdouèsa qu est un patrimouèno mondiâl de l unèscô la savouè lo valês entre ôtros la cultura de la vegne vint de l agricultura des romens après la corrèccion du rôno u valês de l an tant qu en un mouél de plantâjos s enstâlont sus lo fond plan de la valâye diens les districts de siérro de sion de contê de martegné et asse ben lo district de montê surtot por la cultura d âbros fruitiérs pomiérs periérs abricotiérs et por la vegne l anciana agricultura tradicionâla fonccionâva avouéc des eûtis simplos et la fôrsa des homos et d animâls pendent lo xxiémo siècllo la mècanisacion les mach ines avouéc lo motor d èxplosion et l endustrie agro alimentèro pèrmètont un dèvelopament des tècniques et una mès granta produccion de l agricultura l agricultura bio dinamica ou ben l agricultura biologica volont na produccion agricola avouéc lo sistèmo de la natura que consèrve la biodivèrsitât et les ressôrces naturales zabèla rabouda schle en francês nèssua en l est un ètnologa suissa et arpetana vint du canton du valês sa mâre l ére l ètnologa suissa rôsa cllâra schle et son pâre lo lengouisto suisso èrnèsto schle que l ére yon des rèdactors du gllossèro des patouès de la suisse romanda fât d ètudes en ètnologia en science de la musica et pués en dialèctologia a l univèrsitât de nôchâtél travâlye d abôrd por los musês valêsans por l alimentarion a vevê et pués dirige lo musê valêsan de la vegne et du vin a siérro dês el est dirèctrice du musê gruveren a bulo que presente la cultura populèra fribôrgêsa el est membro du comitât suisso de l unèscô dês el est prèsidenta de l associacion des musês suissos el est asse ben prèsidenta de l associacion por lo patrimouèno suisso de l alimentacion le comto josèf de mêtre en francês chambèri turin z est un homo politico filosofo mag istrat historien et ècriven savoyârd sujèt du reyômo de sardègnetot pariér dediens la semonça de la seconda èdicion de les considérations sur la france publeyê a bâla en l ècriven et reyalisto francês jâque malèt du pant dit bien que l ôtor du lévro de mêtre por ses èxprèssions est pas ben sûr un francês ique le traduit dês le francês arbèrt blanc doctor en drêt de l univèrsitât de turin èditor de les mèmouères politiques et de la corrèspondança diplomatica du comto de mêtre diens la téta de lévro de cela dèrriére correspondance diplomatique de joseph de maistre paris vol i pp ècriséve traduit dês le francês cen vôt dére que josèf de mêtre ére savoyârd et pas francês de ples il est sovent nomâ en étalien giuseppe de maistre josèf de mêtre ére membro du sôveren sènat de savouè devant qu èmigrar en quand les fôrces armâs francêses ocupont la savouè pâsse pués doux três ans en russia devant que retornar a turin il est yon de los pâres de la filosofia contre rebêniére grant membro de la franc maçonerie et pués encllinâ vers l èsotèrismo son pâre ére le comto françouès gzaviér mêtre que vint de nice sa mâre cristina demôts de la sâla d una vielye famelye de savouè en josèf de mêtre mârie françouèsa marguerita de morand lors enfants sont adèla de mêtre rodolfo de mêtre et pués constança de mêtre la famelye de mêtre est enscrita dediens l armoriâl et nobilièro de savouè en fât avouéc son frâre gzaviér de mêtre le premiér vôlo d una montgorfiére en savouè dês josèf de mêtre est un sènator de savouè aprés la rebênâda francêsa il est a l ègzilo d abôrd en vela et pués a turin a losena a vènisa et enfin a sant pètèrsbôrg il est ministro du rê victor èmanuèl i de sardègne et de savouè il est èlu a l acadèmia francêsa et pués en rentre dediens l acadèmia de les sciences bèles lètres et ârts de savouè le monument de josèf de mêtre et de son frâre gzaviér de mêtre qu est un ècriven savoyârd sè trôve devant le châtél de los ducs de savouè a chambèri la cllarèta de dia la en francês est un vin èfèrvèscent d apelacion d origina controlâye du vegnôblo de la valâ du rôno et més ègzactament de la valâ de la droma dedens lo dôfenât l origina de cél vegnôblo remonte tant qu a l antiquitât la citât de dea augusta vocontiorum dia fut yona de les més importantes de la gôla narbonêsa plinio lo viely cite franc favorâblament lo vin des voconços nen distingue doux l qu arrètâvont la fèrmentacion en plongient les dedens l égoua frêda tant qu a l hivèrn et pués lo lo naturalisto prècise los moyens naturèls empleyês por gâgnér cél vin dox torsion du manjo de la grapa fenta du sarment sèchiê du resim dessus de tioles plates cél pâsserilyâjo ôgmentâve lo contegnu en sucro et pués pèrmetéve d avêr un degrâ alcolico hiôt qu empachiêve la transformacion de la totalitât du sucro en alcol cite doux plants ben adaptâs a cél trètament et l arquèologia at confirmâ lo tèxto de plinio avouéc les dècuvèrtes l histouère at mémo retegnu lo sacrifiço tôrobolico en l honor de bacus et de l emperor felipo fétâ lo de les calendes d octobro a dia per los prétros de valence d orenge d âlps et de dia la natura comprend l environnament naturâl avouèc los fenomènos de la biologia de la géologia et de la mètèorologia etc et asse ben la biosfèra sus la tèrra los cors d ègua les pièrres los habitâts et payisajos et écosistèmos tèrrestros et marins con les èspèces d animâls de pllantes de pêssons des champegnons de bactériens et con los homans les sciences naturèles la biologia la botanica la zoologia la ch imia la fesica l astronomia la mèdecina entre ôtres et pués les sciences de la tèrra la geologia la minèralogia la g eografia l hidrologia etc ètudiont los fenomènos naturâls un mouél de fôrmes biologiques sont la ples emportanta ressôrsa por la produccion agriculturâla matières naturâles servont por l architectura et la produccion d eûtis la natura est un factor por lo tourismo l ârt presente les émâges de la natura la proteccion de la natura et la protèccion de l enveronance sont emportant por la consèrvacion des biosistèmos et lo salvament de la biodivèrsitât l ècologia ètudie lo patrimouèno naturâl l ôrdro des sants môris et lâdro ou ben ôrdro môrisen est un ôrdro des ducs de savouè et de l étalia l ôrdro de sent môris est créâ en par lo duc de savouè amèdê viii u xviiémo siècllo est combinâ avouéc l ancian ôrdro relig iôx et militèro de sent lazare fondâ u xiiémo siècllo à gerusalème lo duc èmanuèl filibèrt de savouè ére lo premier grant mêtre de l ôrdro uni dès dès lo xixiémo siècllo est un ôrdro oficièl de l étalia sent môris ére dès lo moyen âjo lo sent patron de la savouè et lazare ére le sent des hospitâls l ôrdro organise u jorn d houé doves cèrèmonies à l an u môtier de hôtacomba et u monastèro de sent môris d agôno èfèso en grèco ancien en latin en turco en hitito en francês est yona de les més anciènes et pués més importantes veles grèques d asia minora la premiére de l ionia quand ben que sos réstos sè trôvont enqu houé vers los sèpt kilomètros u dedens de les tèrres prés de les veles de selçuk et kuadas dens lo cuchient de l actuèla turquia èfèso ére dens l antiquitât et adés u temps bizantin yon des pôrts los més actifs de la mar ègê qu est prés du bèc du grant fllevo anatolien cayistro l artèmision lo grant sanctuèro consacrâ a artèmis la déèssa tutèlèra de la vela que comptâve entre mié les sèpt mèrvelyes du mondo et que balyêve a èfèso na granta pârt de sa rèputacion sè trovâve d ense a l origina sus la couta o est l ôvra combinâye des sèdiments charreyês per lo cayistro des changements cllimaticos et pôt étre d accidents sismicos ou ben tèctonicos qu èxplique lo dèplacement progrèssif de la couta de vers lo cuchient et l ensablament d aprés des pôrts de la vela prèludo de lor abandon lo câs de trôye est de sûr prod comparâblo la vela d èfèso est ben cognua por étre citâye dedens lo novél tèstament de la bibla lo lévro de l apocalipsa avouéc dens lo catolicismo lo purgatèro est l endrêt de purificacion yô que les ârmes des môrts en ètat de grâce et pués assurâs du sôvament vant èxpiyér los pèchiês qu ant pas fêt na pènitence sufisenta devant lor trèpâs aprés un jugement particuliér l idê de purgatèro est na veretât de fê por lo catolicismo mas el est pas accèptâye per los difèrents corents du protèstantismo pas més per l égllése ortodoxa los catolicos avançont doux três vèrsèts de les ècritures por justifiar lor creyences celos que môront dens la grâce et l amitiêt de diô mas mâl purifiâs cen vôt dére avouéc de rèsistences a l amôr de diô quand ben qu assurâs de lor sôvament cognessont aprés lor môrt un temps de purificacion que los libère complètament du mâl d ense gâgnont la santetât nècèssèra por rentrar dedens la jouye du paradis un gllaciér est na massa de gllace a pou prés ètendua que sè fôrme per lo tassement de cuches de nê acumulâyes ècllafâye desot son prôpro pêds la nê fât sortir a châ pou l êr que contint s agllète en na massa sarrâye et pués sè vire en gllace en vâl d aoûta diont pletout na rouése en patouès vâdoten pués emplèyont lo tèrmo un biouègno en doux três patouès valêsans lo domêno de plasticitât de la gllace étent particuliérement ètendu un gllaciér dèvale tot plan desot l èfèt de la gravitât lo long d una penta ou ben per flluâjo los gllaciérs reprèsentont a de les égoues doces de la planèta et pués constituont étot na partia importanta de la criosféra tèrrèstra los principâls gllaciérs arpetans sont los principâls biouègnos valêsans sont les principâles rouéses vâldotênes sont lo world trade center de la vela de niou yorque racorciê wtc est un ensemblo composâ de bâtiments d afâres que sè trôve dedens lo quartiér de lower manhattan ux ètats unis conçu per l arch itècto minoru yamasaki et pués dèvelopâ per la port authority of new york and new jersey il est étâ inôgurâ lo demécro son nom est pariér a celos d ôtros quand ben que celi de niou yorque èye avengiê na notoriètât d en dessus vôt dére centro de comèrço mondiâl ou ben centro d afâres entèrnacionâl marcâyes per un fuè lo pués per un atentat a la bombo lo de fevriér les tors bèsses sont étâyes tot entiér fotues bâs per doux aèroplanos dèveriês lo de septembro lor posicion g eografica est adonc étâye surnomâye ground zero quand ben que los niou yorquês âmont mielx l apèlacion world trade center site l endrêt recêt enqu houé un mèmoriâl dessus l emplacement de les tors dèmolies et pués un novél ensemblo que lo one world trade center est la més hiôta tor identifiâ per sos doux bâtiments los més ben cognus les tors bèsses il ére un simbolo de la pouessience amèriquèna ux uelys du mondo entiér et pués un icôna de niou yorque u mémo titro que l empire state building et la statua de la libèrtât un nombro est un concèpto que pèrmèt d èstimar et de comparar des quantitâts ou ben des rapôrts de grantiors mas asse ben d ordonar des piéces per na numerotacion sovent ècrits avouéc yon ou ben un mouél de chifros los nombros entèrag éssont per lo biès d opèracions que sont rèsumâyes per des règlles de carculo les propriètâts de celes relacions entre mié los nombros sont la chousa d ètuda de l aritmètica que sè prolonge avouéc la tèoria des nombros en l absence d una dèfinicion g ènèrâla satisfassenta de cela nocion les matèmatiques propôsont un mouél de tipos de nombros por èxprimar des meseres fesiques trovar la solucion des èquacions vêr por apréhendar l enfeni en fesica les grantiors sen dimension sont sovent apelâyes nombros coment lo nombro de reynolds en mècanica des flluidos ou ben los nombros quanticos en defôr de lor usâjo scientifico doux três nombros ant étot reçus na charge simbolica fôrta dedens difèrentes cultures o est per ègzemplo lo câs du nombro três por ls crètiens ou ben du nombro diéx por los pitagoriciens vê que na lista des nombros en arpetan salôrrodiont asse ben salôvro ou ben en patouès broyârd qu ècrivont salàvrou en et pués ou ben en patouès vôdouès en alemand ou ben en tuche en francês en étalien en roumancho est na vela et pués na comuna suissèssa du quenton homonimo canton m est tot pariér empleyê per los patouès genevês n châtelês et valêsans qu est lo ch èf luè èyent abritâ la siéta de l ambacsaria de france dês tant qu a salôrro est de cotema apelâye vela des ambacsiors la vielye vela dens son ètat de môda est étâye bâtia en grant empartia entre mié et et pués montre vêr na variètât de stilos arch itècturâls difèrents mas surtot baroco il est porquè salôrro est des côps apelâye la ples bèla vela baroca de suisse les habitents de la vela sont a nom les salorrents et les salorrentes les noms arpetans de salôrro vegnont tot drêt du nom cèltico salódrn per èvolucion règuliére konflan toparyé konflyan confllens èn orb è on n anchin bôr médiévâlo é on n anchin na komouna k fè partyà houé d la komouna d arbèrvèla ê savouè d avâ l bôr fortifià d konflan s trove à l étrà d la konba d tarètèza u pià du mont mirantin è biôfortin doué rotë arevon à lé doué peurtë du bôr rla d savouè dirètamè dépoué arbèrvèla cintro é rla d tarètèza dépué la konba d tarètèza loz habitan son apelà lo konflarin konflan z a étà prèza p lé tropë du rè d franse henri iv è konflan z a étà kapitâla d la partyà du duché d savouè rindouà uz èta d savouè dè la prémire abdicachon d napoléon ér tan k a la rèstituchon komplyèta du téritouèro d la savouè è konflan z a poué étà l chèf lué d la province d la hyôta savouè diférèta du départamê fransè d la hyôta savouè d houé lë d déssinbro l rè charles albert d savouè rapon lé komounë d konflan et d l héptà dso konflan pé kréyâ la komouna d arbèrvèla l è demnyà fransèza avoué l rèsto d la savouè è cho bôr a balyà son nom à la grafi d konflan yon na d lé manyiérë d ékrirë la linga arpètana beriôdes côps s emplèye la fôrma beriœx d aprés lo niom oficièl en francês varianta dombista de nom m varianta dombista de corregiêe pp f varianta dombista de nan pas loc adv varianta dombista de tôs a endèf mpl varianta dombista de viu pp m varianta dombista de sarrâye pp f en francês est na comena francêsa pués arpetanna de la domba savoyârda qu est na partia de la brêsse que sè trôve dens lo dèpartament de l en en règ ion ôvèrgne rôno ârpes fât partia du suer urben de liyon los habitents du velâjo s apèlont los beriolands pués les beriolandes bolegniôdes côps s emplèye la fôrma bolegnœx d aprés lo niom oficièl en francês donc ben loc conj est lo parlament dombisto por ou conj pués ou ben loc conj varianta dombista de nom m varianta dombista de corregiêe pp f varianta dombista de tôs a endèf mpl varianta dombista de viu pp m en francês est na comena francêsa pués arpetanna de la domba savoyârda qu est na partia de la brêsse que sè trôve dens lo dèpartament de l en en règ ion ôvèrgne rôno ârpes fât partia du suer urben de liyon los habitents du velâjo s apèlont los bolegnârds pués les bolegnârdes prononçont arriér més pués en ôtros patouès dombistos en latin en grèco ancien nèssu a roma et môrt dedens la méma vela lo est un èvèco de roma qu avenge a l èpiscopat lo cél èpiscopat long de vengt doux ans du temps du règno de l emperor constantin et pués des concilos d ârlo et nicèa est travèrsâ per la crisa donatista et los comencements de la crisa arièna tant d èvènaments que savétro semble avêr jouyê dedens ren qu un rolo ensignifient cen qu empache pas que du fêt de les largèsses emperiâles roma comence a habelyér adonc l aparence d una vela crètiena d aprés lo drècement de la tradicion catolica il est lo pape il est cèlèbrâ coment sant lo de dècembro dens l égllése catolica romèna et lo dens l égllése ortodoxa nèssu a na dâta encognua savétro est probâblament d origina romèna garçon d un prétro qu ére a nom de rufinus il arêt lui mémo avengiê u sacèrdoço desot l èpiscopat de marcelin et pués sofèrt de la pèrsècucion de diocllècin vegnent aprés milciade môrt lo ou ben il est èlu a l èpiscopat romen lo du mémo an sa tomba sè trôve dedens la catacomba de priscila a roma los juraments d estrâborg encora nonnâs sariments d estrâborg sont un texto écrit en latin en lengoua germanica anciana francico et en lengoua romana rustica il est à dére en ancian francês cel texto est la première trace écrita du francês et de mêmo la première trace d una lengoua romana s extrayent du latin la dâta du texte est lo de fevriér a estrâbôrg la copia sè trôve a la bibliotèca nacionâla de france lo texto que nos veyens icé desot est encora a pèna extrêt du latin vulguèro cen est de l ancian francês primitif cen qui vôt dére en arpetan les tropes de charlo lo pelâ juront lo menton le en francês ou ben la reviére de menton est na reviére de la brêsse que sè trôve dens lo dèpartament de l en en règ ion ôvèrgne rôno ârpes et pués un aflluent drêt de la vèlye donc un sot aflluent du rôno per la sona d una longior de s lo menton cole gllobalament du levant de vers lo sud ouèste prend sa sôrsa sus la comena de confrançons a et pués s apèle lo biéd de l ataca le en francês dessus cela comena sôrsa regonflle sus la comena de sent jian sus vêla avouéc la vèlye a prés des endrêts molin grant et les ripes lo menton pâsse desot l ôtorota francêsa a déta l ôtorota blanche sus la comena de sent ciro a muens de doux kilomètros du piâjo de sent genés egèno de savouè carignan ou ben lo prinço egèno nèssu lo a paris môrt lo a vièna est un grant homo politico et pués homo militèro du xviiième siècllo il ére g ènèral du sant empiro romen pendant la guèrra contro l empiro ottoman en il ataque avouéc lo duc victor amèdê ii de savouè les forces de la france près turin a côsa de sa victouère los francês sortent du piemont et de l étalia lo prinço egèno vint govèrnor de milan et puès en govèrnor des payis bâs après la môrt d egèno de savouè sa colleccion d ôvres d ârt est achetâye par lo rê chârlo èmanuèl iii de sardègne jean jacques rousseau nessu lo de jouin a geneva et môrt lo de j ulyèt u châtél d ermenonville près paris est un ècriven et filosofo arpetan et suisso il vit a motiérs canton de nôchâtél de tant qu en et pués en sus l ila de sent pierro dedens lo lèc de bièna u canton de bèrna a geneva sè trôve l ila rousseau dedens lo fllévo du rôno los documents ècrits de jean jacques rousseau sont dedens les colleccions de la bibliotèca publica et univèrsitèra de nôchâtél et de la bibliotèca de geneva et pués font partia du patrimouèno mondiâl de l unèscô en l associacion des amis de jean jacques rousseau est fondâye a nôchâtél cort marenche donc ben cormarenchevarianta dombista de corregiêe pp f varianta dombista de tôs a endèf mpl varianta dombista de viu pp m prononçont non ples donc ben en patouès brêssan qu ècrivont kourmarèshe donc ben kroumarèshe en cort marènche cormarènche donc ben crot marènche cromarènche en pués en patouès felyensiér qu ècrivont kourmarèse en varianta dombista de sarrâye pp f en francês est na comena francêsa pués arpetanna de la domba savoyârda qu est na partia de la brêsse que sè trôve dens lo dèpartament de l en en règ ion ôvèrgne rôno ârpes fât partia du suer urben de mâcon los habitents du velâjo s apèlont niom encognu 
