làbac del llatí abcus i grec que significa taula és una eina per al càlcul manual d operacions aritmètiques que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles s hi poden representar nombres enters o decimals per a representar un nombre es fa servir la base decimal on cada fil de boles representa les unitats desenes centenes etcètera l àbac generalment s utilitza per a efectuar les operacions aritmètiques bàsiques suma resta multiplicació i divisió a més dels àbacs basats en boles o pedres també s han desenvolupat àbacs que fan servir els nombres decimals el primer va ser l àbac de gerbert que el va inventar al voltant de l any després d haver après els nombres decimals a vic i a ripoll sota la protecció del comte borrell ii de barcelona l àbac neperià incorpora unes regletes que contenen la taula de multiplicar facilitant aquesta operació que amb l àbac de gerbert requereix la memorització de les taules les regletes de genaille lucas milloren les de napier i permeten llegir directament el resultat de la multiplicació sense fer sumes intermèdies a l amèrica precolombina també s havien desenvolupat instruments de càlcul basats en boles anomenats yupana i un sistema d enregistrament de dades i nombres anomenat quipu el seu funcionament es desconeix perquè els espanyols varen prohibir ne i perseguir ne l ús i ensenyament els investigadors creuen que el yupana es feia servir emprant els nombres de fibonacci en èpoques molt primerenques l home primitiu va trobar materials per a idear instruments per a comptar és probable que el seu inici fos una superfície plana i pedres que es movien sobre línies dibuixades amb pols avui dia es tendeix a pensar que l origen de l àbac es troba a la xina on l ús d aquest instrument encara és notable igual que al japó l àbac sumeri apareix en el període comprès entre els anys  ac aquest era format per una taula de successives columnes que delimitaven les successives ordres de magnitud el sistema sexagesimal que empraven no obstant diferents experts sostenen que els sumeris podien haver utilitzat l àbac per a les operacions d addició i sostracció tanmateix aquest mecanisme primitiu resultava difícil d utilitzar per a càlculs més complexos l historiador grec heròdot esmenta l ús de l àbac a l antic egipte descriu que els egipcis manipulaven els còdols de dreta a esquerra en contraposició a la direcció esquerra dreta emprada pels grecs s han trobat diverses restes arqueològiques en forma de discs de diferents mides fet que porta a pensar als arqueòlegs que foren emprats com a comptes de l àbac tanmateix no s han trobat descripcions de paret d aquest instrument fet que suscita algun dubte sobre l abast de la utilització d aquest instrument durant la dinastia aquemènida al voltant de  ac els perses començaren a estendre l ús de l àbac sota els imperis arsàcides i sassànida iranians els estudiosos d aquests intercanviarien coneixements i invencions amb els pobles veïns índia xina i l imperi romà es considera que aquest intercanvi de coneixement i tecnologia portà l expansió en l ús de l àbac a la resta de països les diferents civilitzacions han desenvolupat o adaptat diferents àbacs en general fan servir un sistema de numeració posicional de base decimal i quinària i les diferències entre els uns i els altres es troben en si les pedres estan unides o no a la taula si els decimals també són en base deu o base dotze la posició cap on es desplacen les pedres per adoptar valors significatius i en el cas de l àbac xinès més pedres per permetre emprar nombres en base en aquests àbacs les operacions d addició i sostracció són gairebé immediates afegint o traient les pedres que representen un nombre de les que representen l altre i arranjant el resultat les multiplicacions es basen a sumar repetides vegades el nombre però aprofitant les propietats de la base decimal i quinària el nombre de sumes es redueix així multiplicar per deu és desplaçar les pedres una columna multiplicar per cinc és desplaçar les mitja i arranjar les o multiplicar per és multiplicar per i restar el doble pel que fa a les divisions es basen a restar repetidament del dividend el divisor i comptar quantes vegades es pot fer l operació però aprofitant principis com l anterior per reduir el nombre de moviments la multiplicació i la divisió requereixen més moviments que amb els àbacs que empren símbols per representar les xifres però no cal aprendre les taules de multiplicar per a emprar los l àbac grec de salamina és una taula de marbre trobada a salamina el està datat al voltant de l any  ac les mides de la taula de marbre són de cm a la taula hi apareixen cinc grups de marques els tres conjunts de símbols grecs arranjats al llarg de les vores esquerra dreta i la de davall de la taula són els nombres del sistema acrofònic al centre de la taula un conjunt de és línies paral·leles dividides al mig per una línia vertical coberta d una semicircumferència en la intersecció de la línia horitzontal de més a baix i la línia vertical sota d una escletxa horitzontal àmplia hi ha un altre grup d onze línies paral·leles aquestes es divideixen en dues seccions per una línia perpendicular a elles però amb la semicircumferència en la part superior de la intersecció les terceres sisenes i novenes d aquestes línies estan marcades amb una creu al punt on s encreuen amb la línia vertical consisteix en una tauleta amb solcs a la dreta hi ha una columna de tres solcs identificats amb els símbols s semiunça quart d unça i z o terç d unça seguint cap a l esquerra hi ha una columna de dos solcs un a baix i un altre a dalt identificats amb el símbol que vol dir unça llavors vénen columnes de dos solcs cada una identificades successivament de dreta a esquerra amb i unitats x desenes c centenes ci milers cci desenes de milers ccci centenes de milers i x milions a les columnes de solcs corresponents des de les unitats fins als milions la columna de davall conté quatre pedretes i la de damunt en té una per representar una xifra de l al es desplaça cap amunt el corresponent nombre de pedres del solc de davall per representar el es desplaça la pedra del solc del damunt les xifres del al es representen deixant a dalt la pedra del solc del damunt i desplaçant del solc de davall tantes pedres com unitats passen de la columna de les unces serveix per representar fraccions duodecimals al solc de davall hi ha pedres i al de damunt n hi ha una cada pedra del davall representa una dotzena part i la del damunt sis dotzenes parts afegint les dues es poden representar des d una fins a onze dotzenes parts el solc s té una pedra que desplaçant la representa mitja unça o cosa que és el mateix part d unitat el també en té una per representar part i el en té dues i permet representar o terços d unça o o parts d unitat el suanpan és un àbac d origen xinès descrit per primera vegada en un llibre del de la dinastia han titulat notes suplementàries sobre l art de les xifres escrit per xu yue tanmateix el disseny exacte d aquest suanpan no es coneix la similitud de l àbac romà amb el xinès suggereix que un podria haver inspirat l altre ja que hi ha una alguna evidència de relació comercial entre l imperi romà i la xina tanmateix no es pot demostrar cap connexió directa i la similitud amb l abaci pot ser fortuïta sorgint els dos de la base de comptar amb cinc dits de cada mà on el model romà i el xinès tenen més grans per lloc decimal la versió antiga del suanpan xinès en té més permetent menys algoritmes aritmètics i també permetent utilitzar lo amb un sistema de numeració hexadecimal en comptes de córrer en filferros com en els models xinesos i japonesos els grans del model romà corren en solcs presumiblement fent molt més lents els càlculs aritmètics hi ha dos tipus de grans en el suanpan els de la part de baix sota de la barra de separadors i els de la part superior damunt d aquesta els de la part de baix s anomenen de vegades grans de terra o grans d aigua i tenen un valor d a la seva columna els de la part superior s anomenen a vegades grans del cel i tenen un valor de a la seva columna les columnes són com els llocs en xifres decimals una de les columnes normalment la de la més a la dreta representa el lloc de les unitats a l esquerra d aquesta les desenes els centenars els milers etcètera i si hi ha columnes a la dreta de les unitats són el lloc de dècimes lloc de les centèsimes etcètera el suanpan és un àbac de dos grans de cel i cinc grans de terra per de fet representar nombres decimals i sumar o restar tals nombres estrictament es necessita només un gra superior i quatre grans inferiors a cada columna així aquests grans extres es podrien utilitzar per representar nombres hexadecimals en el suanpan i sumar los o restar los també alguns mètodes antics per multiplicar o per dividir nombres decimals utilitzen aquells grans extres com la tècnica de gra extra o la tècnica del gra suspès el soroban o àbac japonès és una evolució de l àbac xinès que va ser importat al japó al segle xv en el període muromachi va prendre la seva forma actual en els anys no implica més que el mínim de boles requerides per efectuar les operacions sobre l àbac és a dir una de sola quinària dalt de l àbac i d unàries a baix en general un soroban té almenys una quinzena de columnes però pot arribar a tenir ne fins a o columnes l àbac rus el sxioti normalment té una coberta inclinada única amb deu grans a cada filferro excepte un filferro que té quatre grans per a fraccions de quart de ruble aquest filferro és normalment prop de l usuari els models més vells tenen un altre filferro de grans per a quarts de copec que es varen encunyar fins a l àbac rus s utilitza sovint verticalment amb els filferros d esquerra a dreta a la manera d un llibre normalment els filferros es dobleguen amb un bony cap amunt en el centre perquè els grans tendeixin a desplaçar se cap a qualsevol dels dos costats es posa a zero quan tots els grans estan cap a la dreta durant la manipulació els grans es mouen cap a l esquerra per facilitar la visualització els grans mitjans a cada filferro el è i el è gra normalment són d un color diferent dels altres vuit grans de la mateixa manera el gra esquerre del filferro de milers i el filferro d un milió si és que hi és present pot tenir un color diferent com a mecanisme simple barat i fiable l àbac rus era en ús a totes les botigues i mercats per tota l anterior unió soviètica i el seu ús s ensenyava a moltes escoles fins als anys ni tan sols la invenció el de la calculadora mecànica els havia reemplaçat a rússia l àbac rus només va començar a perdre popularitat després de la producció en sèrie de les calculadores electròniques que va començar a la unió soviètica el avui es considera arcaic i ha estat substituït per la calculadora en els àbacs com el romà els nombres es representen mitjançant unes sèries de dígits i cada un d aquests dígits es representa emprant pedres que cal comptar per a saber a quina xifra correspon els càlculs s aconsegueixen movent aquestes pedres que en afegir ne o traure n generen les noves xifres que componen el nombre resultat de l operació a partir del segle x apareixen nous àbacs on les xifres es representen amb símbols en aquests àbacs les operacions es fan manipulant aquests símbols en alguns casos emprant mecanismes que els faciliten en aquest àbac es fa servir la numeració decimal que gerbert va aprendre a vic i a ripoll entre els anys i on va estudiar sota la protecció del comte borrell ii de barcelona es creu que gerbert va ser la primera persona a fer servir la paraula llatina abacus l àbac de gerbert ha estat descrit amb detall pel seu deixeble bernelinus el seu funcionament l explica gerbert en la seva obra regula de abaco computi en què les regles per a efectuar les operacions aritmètiques de suma resta i multiplicació coincideixen amb les actuals mentre que per a la divisió fa servir un mètode de divisió complementària aquest àbac està format per trenta columnes destinades a contenir les xifres que representen els nombres les tres columnes de la dreta estan reservades pels decimals les altres columnes es troben agrupades en blocs de tres en tres a cada bloc de tres columnes la de la dreta està encapçalada pel símbol s singular la del mig pel d desenes i la de l esquerra pel c centenes els nombres es representen ubicant a les columnes peces que tenen escrites cada una de les xifres decimals el zero no calia en aquest àbac perquè l absència de peça indica que el nombre no té cap quantitat de la columna corresponent amb l àbac de gerbert per fer les operacions cal memoritzar les taules de multiplicar el john napier va publicar la invenció d un àbac basat en varetes amb aquest àbac els productes es redueixen a operacions de suma i els quocients a restes l àbac consta d un tauler amb vora en què es col·locaran les varetes per a efectuar les operacions de multiplicació o divisió el tauler té la seva vora esquerra dividida en caselles en les quals s escriuen els nombres de l al les varetes estan dividides en quadrats excepte el superior cada quadrat està dividit en dues meitats per un traç diagonal a la primera casella de cada vareta s escriu el nombre omplint les següents amb el nombre multiplicat per dos tres quatre i així successivament fins a nou els dígits resultats del producte s escriuen un a cada costat de la diagonal i en aquells casos en què sigui inferior a s escriuen en la casella inferior escrivint en la superior un zero per calcular un producte amb aquest àbac per exemple per multiplicar el nombre per es posen al tauler les varetes corresponents al nombre tal com es mostra a la figura llavors es llegeix el resultat en la faixa horitzontal corresponent al per fer ho només calen sumes senzilles de nombres d una xifra cada un portant ne en els dígits situats a diagonal les regletes de genaille lucas són una millora de les de napier varen ser desenvolupades el per henri genaille a partir de la proposta teòrica del matemàtic édouard lucas amb aquestes regletes l àbac proporciona directament el resultat sense necessitat de fer les sumes la diferència amb les regletes de napier és que a la part que correspon a les unitats en comptes de tenir un resultat en té tants de possibles com poden resultar d afegir hi el ròssec del producte de la xifra anterior llavors a la part que correspon a les desenes en comptes del nombre de desenes hi ha un o dos triangles que fan la funció de fletxes indicant quina de les unitats de la xifra següent és la que té acumulades les desenes de l actual per exemple a la figura de la dreta es representa la multiplicació de per en multiplicar per sempre queden desenes a afegir al següent dígit per això la primera regleta a la fila del hi ha un triangle que engloba tots els resultats possibles i apunta al resultat de la següent xifra més unitats en canvi en multiplicar per pot ser que calgui afegir o unitats a la següent xifra depenent del ròssec anterior per això a la tercera regleta a la fila del hi ha dos triangles un que engloba els resultats possibles i que apunta a la següent xifra més unitats i un altre que engloba els resultats possibles i i que apunta al resultat de la següent xifra més unitats tal com s aprecia a la figura el resultat de la multiplicació es llegeix directament algunes fonts esmenten l ús d un àbac anomenat nepohualtzintzin en la cultura maia antiga aquest àbac de mesoamericà utilitzava un sistema de base de dígits la paraula nepohualtzintzin ve del nahuatl i és format per les arrels ne personal pohual o pohualli el compte i tzintzin elements similars petits i el significat complet era comptant amb elements similars petits per algú el seu ús s ensenyava al kalmekak als temalpouhkeh que eren estudiants dedicats a dur els comptes dels cels des de la infantesa malauradament el nepohualtzintzin i el seu ensenyament varen ser entre les víctimes de la destrucció dels conqueridors espanyols que els hi varen atribuir un origen diabòlic en observar les enormes propietats de representació precisió i velocitat dels càlculs aquesta eina aritmètica es basava en el sistema vigesimal base per als asteques el compte per vintenes era completament natural el nepohualtzintzin estava dividit en dues parts principals separades per una barra o cordó intermedi en la part esquerra hi havia quatre grans que a la primera fila tenen valors unitaris i i en el costat dret hi ha tres grans amb valors de i respectivament per saber el valor dels grans respectius de les files superiors n hi ha prou amb multiplicar per cada fila el valor que els correspondria si estiguessin a la primera fila tot plegat hi havia files amb grans en cada una el que comprenia grans a cada nepohualtzintzin aquest era un nombre bàsic a entendre vegades una relació estreta concebuda entre fenòmens naturals el submón i els cicles dels cels un nepohualtzintzin representa el nombre de dies que dura una estació de l any dos nepohualtzitzin és el nombre de dies del cicle del blat de moro des de la seva sembra fins a la seva recol·lecció tres nepohualtzintzin és el nombre de dies de la gestació d una criatura i quatre nepohualtzintzin completa un cicle i s aproxima a un any es queda curt en dia i val la pena esmentar que el nepohualtzintzin permetia representar ordres de magnitud entre i en coma flotant cosa que permet calcular tant quantitats astronòmiques així com infinitesimals amb precisió absoluta el que traduït a aritmètica informàtica moderna vol dir que no es permeten errors d arrodoniment la redescoberta del nepohualtzintzin va ser deguda a l enginyer mexicà david esparza hidalgo que en els seus viatges per tot mèxic va trobar gravats diversos i pintures d aquest instrument i en va reconstruir uns quants fets d or jade incrustacions de closca etc també s han trobat nepohualtzintzin molt antics atribuïts a la cultura olmeca george i sanchez aritmètica en maia texas d austin va trobar un altre àbac en base i base al yucatn que també calculava dades del calendari això era un àbac digital en una mà es feien servir i i en l altra mà es feien servir i observeu l ús del zero al començament i al final dels dos cicles el quipu dels inques era un sistema de cordons en els quals es feien nusos utilitzats per a enregistrar dades numèriques com avançats bastons de recompte però no es feien servir per realitzar càlculs els càlculs es feien utilitzant un yupana paraula quítxua que vol dir eina de compte que encara era en ús després que els espanyols envaïssin el perú el principi de funcionament d un yupana és desconegut però el el matemàtic italià nicolino de pasquale va proposar una explicació de la base matemàtica d aquests instruments comparant la forma d uns quants yupanas els investigadors trobaven que els càlculs es basaven a fer servir la successió de fibonacci i potències de i com valors posicionals per a les diferents àrees de l instrument emprant la successió de fibonacci es mantindria el nombre de grans dins d una àrea qualsevol al mínim un adagi del llatí adagium altrament dit màxima és una sentència moral un refrany o una norma manifestada en llenguatge concís i ponderat que conté una regla de comportament moral o profitós un adagi per tant és una expressió curta fàcil de memoritzar que conté algun element de coneixement o experiència important considerat cert per molta gent i o que ha guanyat certa credibilitat a través del seu ús continuat els adagis poden ser observacions interessants guies ètiques pràctiques o comentaris pessimistes sobre la vida en general o algun dels seus aspectes alguns adagis són producte de la saviesa popular que intenta resumir alguna veritat bàsica aquest tipus es coneix generalment com a proverbi o refrany per la seva banda una expressió no necessàriament molt bonica o graciosa però que gaudeix d una especial profunditat o un bon estil es coneix com a aforisme mentre que una amb humor o ironia rep el nom de epigrama a través de l ús excessiu un adagi pot esdevenir un clixé els adagis que van ser recopilats i utilitzats per antics escriptors van inspirar a l humanista holandès erasmus roterodamus a publicar la seva pròpia col·lecció va revisar el seu volum de entrades diverses vegades fins que l edició final dadagia publicada el incloïa més de adagis des de llavors hi ha hagut moltes col·leccions normalment en llengües vernacles els adagis emprats poden rebre noms propis i ser anomenats lleis en una imitació humorística de les lleis físiques o principis alguns adagis com la llei de murphy són formulats de manera informal i després reben un nom mentre que altres com el principi de peter tenen noms ja des de la seva mateixa formulació es pot argumentar que el segon tipus no constitueix un adagi veritable però ambdós tipus solen ser difícils de distingir els adagis formulats en obres de ficció populars solen derivar cap a la cultura popular especialment quan hi ha una subcultura devota del gènere que correspongui com és el cas de les novel·les de ciència ficció moltes professions i subcultures creen els seus propis adagis que poden llavors ser considerats com una mena dargot aquest tipus d adagis poden arribar a ser emprats pel públic en general a vegades sent alterats en el procés les comunitats virtuals com les que es desenvolupen en fòrums o grups de notícies d internet també solen crear els seus propis adagis adam en hebreu adam tel·lúric en àrab dam fou el primer home segons el gènesi i com a tal el veneren el judaisme el cristianisme l islam i altres religions menors alguns investigadors veuen en el mite mesopotàmic d adapa un antecedent al mite d adam adapa priva la humanitat i a si mateix de la immortalitat el nom d adam prové de l hebreu adamah que significa terra sòl el derivat «adam» però va agafar el significat dhumanitat d acord amb la narració bíblica fou creat per déu a la seva imatge i semblança de la pols de la terra i de l alè de déu i posat al jardí de l edèn com a amo absolut amb l única condició de no menjar el fruit de l arbre del coneixement adam vivia feliç al paradís on era dominador de tots els animals als qui posà un nom i no li faltava el menjar però aviat es va adonar que tots els animals tenien parella i se sentí sol déu va adormir lo li va treure una costella i en féu una femella qui adam batejà amb el nom d eva la serp va enganyar eva qui va convèncer adam per menjar de l arbre prohibit aleshores van ser expulsats del jardí de l edèn i condemnats a sofrir malalties dolors patiments per guanyar se l aliment i a envellir i morir segons el gènesi amb eva van ser pares de caín abel i set fet a la seva imatge de qui provindria tota la humanitat ja que és l avantpassat de noè el llibre dels jubileus anomena els noms de dues filles d adam i eva azura qui seria esposa de set i avan qui acompanyaria caín i li donaria fills adam va tenir el seu fill set a l edat de cent trenta anys i després encara va viure vuit cents anys més en què va engendrar fills i filles i va morir a nou cents trenta anys segons la tradició jueva la primera esposa d adam s anomenava lilit i eva fou en realitat la segona dona en tota la bíblia només és citada en un passatge els animals feréstecs es trobaran amb les hienes i el sàtir cridarà el seu company també hi descansarà el dimoni lilit serà el seu lloc de repòs isaïes aquesta creença jueva tan antiga es deu al fet que el gènesi explica dues vegades la creació de l home i la dona la primera i déu va crear l home a la seva imatge a la semblança de déu el va crear creà l home i la dona gen la segona i de la costella que havia tret de l home el déu etern en va fer una dona i la dugué a l home gen segons el gènesi rabba midràs del sobre el llibre del gènesi adam tenia vint anys i eva encara no havia estat creada quan jahvè va demanar a l home que posés nom a totes les bèsties aus i altres éssers vivents quan desfilaren davant d ell en parelles mascle i femella adam sentí gelosia del seu amor i encara que va copular amb cada femella animal per torn no trobà satisfacció en l acte per això va exclamar totes les criatures tenen la parella apropiada menys jo i pregà a jahvè que remeiés aquesta injustícia així déu va crear li una femella amb qui poder estar junts aleshores van viure feliços i abonats al plaer que es donaven mútuament al cap d un temps però jahvè va dormir adam i de la seva costella en va crear una altra dona eva que era molt més assenyada i menys luxuriosa aleshores lilit fou repudiada i segons algunes versions jueves abandonà l edèn amb tot però una serp representació del dimoni es va aparèixer a eva i la va convèncer per menjar de l arbre prohibit així fou com els primers homes es veieren obligats a abandonar l edèn després d instal·lar se a la terra adam repudià eva pel pecat comès i durant cent trenta anys va dormir a les nits tot sol durant aquest període lilit s apropava periòdicament a adam qui captivat per la seva bellesa acabava mantenint relacions amb ella de les quals en van néixer els dimonis i esperits coneguts com a plagues de la humanitat o lilim finalment adam s apropà a eva es perdonaren i construïren una família molt nombrosa al cap de molts anys una jove descendent de caín primogènit d adam anomenada naamà va tornar a la casa d adam i va mantenir relacions luxurioses amb ell de resultes en va néixer asmodeu i altres dimonis segons l historiador jueu del flavi josep quan ja era molt vell adam va predir uns cataclismes mundials a base de foc i aigua aleshores uns descendents seus va començar la construcció de dues columnes gegants una de maó i una de pedra amb l objectiu d anotar hi tota la saviesa ciència i invents adquirida per tal que després dels cataclismes les futures generacions poguessin aprendre ràpidament els coneixements ja adquirits aquestes columnes eren anomenades pilars dels fills de set en el cristianisme primitiu i al nou testament se l vincula amb jesucrist donant li el significat a aquest últim d un segon adam que dóna la vida i resurrecció en contrast al primer adam que portà la mortalitat la teologia cristiana interpreta la caiguda d adam com la causa del pecat original segons l islam adam va construir el primer altar a déu uns dos mil anys després el seu descendent abraham ajudat pel seu fill ismael van reconstruir aquest temple que avui dia es coneix com la kaba situada a la meca la mesquita més important de l islam les escriptures islàmiques no detallen el paper d eva com a temptadora sinó que el diable apareix com a instigador de la parella per desobeir déu adam és considerat el primer dels set grans profetes en l alcorà es diu que fou creat de la pols fou col·locat al paradís fou expulsat per haver pecat i demanà perdó a déu rebent misericòrdia d ell el terme addicció és utilitzat en un ventall ampli de contexts per a descriure una inclinació una obsessió una obligació o una dependència física o psicològica excessiva alguns exemples d addicció poden ser l addicció a les drogues drogoaddicció als videojocs al joc ludopatia al tabac tabaquisme a l alcohol alcoholisme a l ordinador a la pornografia al menjar entre d altres en terminologia mèdica una addicció és un estat en què el cos depèn d una substància per a funcionar normalment i desenvolupa una dependència física cap a aquesta com en el cas de la drogoaddicció quan la droga o la substància de què algú depèn se li retira això causa en el malalt una síndrome d abstinència que presenta un conjunt característic de símptomes en el camp de la psicologia una addicció no està associada necessàriament amb un ús abusiu d una substància ja que aquesta forma d addicció es pot generar fins i tot seguint la medicació d un tractament mèdic convencional prescrit per un metge l oms per exemple ha utilitzat els termes habituació farmacodependència ús perjudicial i altres per a referir se a l ús de substàncies cosa que reflecteix la discussió a l interior dels diversos comitès que s han format per discutir el tema en l actualitat existeix un cert consens no completament acceptat que distingeix almenys dos fenòmens relacionats amb l ús de substàncies psicoactives addicció i dependència aquests dos fenòmens són completament diferenciables tant en la clínica com en la neurobiologia conducta i tractament tanmateix els dos grans manuals de consens al voltant dels trastorns psiquiàtrics el dsm iv de l american psychiatric association i la cie de l oms presenten una barreja dels seus signes característics originalment addicte era qui seguia cegament al líder sense criticar ni dir res en llatí a dicti no dicció després es va anomenar addictus a un esclau per deutes d allà addictio adjudicació cessió al millor postor consagració dedicació no obstant això l ús comú del terme addicció ha ampliat el seu camp semàntic a la dependència psicològica en aquest context s utilitza el terme en la drogoaddicció i els problemes d abús de substàncies però també es refereix als comportaments que no es reconeixen generalment com a problemes d addicció com l addicció al menjar al joc o als ordinadors en aquest tipus d accepció el terme denota el comportament compulsiu d un individu en realitzar alguna activitat específica tot i les conseqüències perjudicials que pugui tenir per a la seva salut el seu estat mental o la seva vida social el consum de substàncies psicoactives com les drogues és probablement una de les activitats més antigues de l ésser humà la importància de l espai psíquic per a l espècie humana és amb seguretat el motiu pel qual aquestes conductes han tingut i segueixen tenint una alta freqüència en totes les societats els éssers humans han usat psicotròpics per als més diversos fins millora de l estat d ànim control de l ansietat del dolor comunicació amb una realitat no ordinària socialització i un simple benestar la distinció entre dependència i addicció és una preocupació actual dels investigadors la dependència és l ús d una substància per evitar els efectes que tindria la seva carència en aquest sentit els diabètics que han d utilitzar insulina constitueixen un grup dependent la dependència a substàncies psicoactives és l ús de substàncies amb l objecte d evitar els efectes que provoca la seva suspensió ús preventiu o bé de disminuir els símptomes de la suspensió quan ja s ha produït ús pal·liatiu típicament les benzodiazepines provoquen dependència se les utilitza per a induir el somni per exemple però el seu ús continuat provoca finalment que el son sigui induït només gràcies al seu consum un subjecte que fa algun temps que consumeix benzodiazepines per dormir tindrà després grans dificultats per agafar el son sense consumir s ha fet dependent el seu consum de benzodiazepines llavors es fa de manera preventiva en prevenció de no poder dormir o bé per a induir el somni quan descobreix que d altra manera no pot aconseguir ho ús pal·liatiu les substàncies capaces de provocar dependència indueixen un fenomen anomenat tolerància que consisteix en la disminució dels efectes típics d una substància quan s usa de manera regular o bé cosa que és el mateix un efecte que es manté similar encara quan s augmenti la quantitat de substància és el fenomen habitual en els bevedors d alcohol que són capaços de tolerar grans quantitats d alcohol quan fa anys que en consumeixen passa també de manera marcada amb els efectes euforitzants de la cocaïna la tolerància apareix sobre alguns efectes de les substàncies psicoactives i no sobre altres un fenomen que està estretament lligat a la tolerància és el de síndrome d abstinència o simplement abstinència la síndrome d abstinència és un fenomen agut que passa en interrompre el consum d una substància en un subjecte que fa molt de temps que la fa servir de manera més o menys contínua cada substància té una síndrome d abstinència característica i entre aquests el de l alcohol és sens dubte el més greu la síndrome d abstinència a l alcohol varia entre lleu moderat i greu la síndrome greu té una significativa mortalitat si no és tractat a temps constituint una real emergència mèdica la síndrome greu d abstinència a l alcohol es coneix com a delírium trèmens del llatí que vol dir deliri tremolós en al·lusió als seus dos grans símptomes tanmateix no totes les substàncies addictives provoquen abstinència per exemple la síndrome és intens i greu en el consum d alcohol també és molt notori en el consum d opiacis tanmateix és poc notori o inexistent en el consum de cocaïna i nicotina la síndrome d abstinència és el conjunt de reaccions físiques o corporals que succeeixen quan una persona amb addicció a una substància alcohol o begudes amb etanol tabac o altres drogues deixa de consumir la aquesta síndrome també pot presentar se en algunes patologies psicològiques com la dependència emocional en què no es depèn d una substància o una droga però sí d un afecte desmesurat cap a una altra persona i l individu presenta somatització procés pel qual es confonen problemes emotius o psicològics amb dolors físics encara que els símptomes varien en forma i intensitat segons el producte emprat i el temps que fa que es desenvolupa la dependència en tots els casos es deuen al fet que s ha alterat el funcionament normal del sistema nerviós central la síndrome d abstinència es denomina col·loquialment mono la tolerància i la síndrome d abstinència són fenòmens reversibles un subjecte que s ha fet dependent pot deixar de consumir una substància i en un temps variable perdre la tolerància que tenia en termes pràctics això significa que si torna a consumir sentirà els mateixos efectes que un subjecte verge d experiència acostuma a passar als consumidors d alcohol quan han passat un llarg període sense consumir per exemple un any quan tornen a consumir una petita dosi que normalment no els faria efecte pateixen una intensa embriaguesa la síndrome d abstinència també és reversible i té un tractament eficaç el més greu el de l alcohol té una durada que en el pitjor dels casos no supera els a dies després d aquest temps l individu pot tornar a fer una vida normal d aquesta manera en ser reversibles i tenir un tractament eficaç dependència i abstinència en estricte rigor no representen un greu problema sanitari quan una dona embarassada és addicta les substàncies que consumeix arriben al torrent sanguini del fetus a través de la placenta en néixer la dependència del nadó que fa a la droga continua però no la seva administració per la qual cosa pateix diversos trastorns en el seu sistema nerviós i en el seu organisme en general abstinència en nounats a més de les dificultats específiques de la síndrome d acord amb la substància emprada per la mare un nadó pot presentar altres problemes el que sí que representa un problema greu és l addicció que consisteix en el consum compulsiu d una substància l addicció sembla estar relacionada amb el fenomen de la sensibilització la sensibilització és un fenomen oposat a la dependència consisteix en l augment d alguns efectes de les substàncies psicoactives amb l ús regular d elles per exemple és molt evident amb els efectes neuromotors de la cocaïna l ús regular de cocaïna en qualsevol de les seves formes provoca hipertonia i conductes estereotipades tant en humans com en animals d experimentació així com fenòmens paranoics i il·lusions angoixants alhora que els efectes euforitzants disminueixen producte de la tolerància els consumidors d alcohol de molts anys s embriaguen amb dosis cada vegada menors d alcohol atès que la sensibilització és un fenomen que roman per molts anys tal vegada és irreversible s ha utilitzat com un dels models per explicar l addicció la conducta compulsiva de consum sembla igualment no ser reversible encara que sí que pugui ser controlada amb entrenament l addicció és a dir la conducta compulsiva de cerca i consum de substàncies malgrat tots els problemes personals físics i socials que li porti a l individu és en rigor el real problema i el que porta a demanar ajuda al subjecte i a la seva família la conducta compulsiva apareix només en algunes condicions especials hi ha almenys tres elements que disparen la compulsió per consumir els estímuls ambientals associats a drogues els estats afectius desagradables com la tristesa o l estrès i provar la substància o una altra semblant qualsevol d aquests tres és capaç de desencadenar un intens desig de consumir i l aparició de conductes de cerca el que s anomena estratègies de consum hi ha substàncies que són capaces de provocar una intensa dependència i síndrome d abstinència però que no provoquen addicció per exemple les benzodiazepines els subjectes consumeixen benzodiazepines de manera preventiva o pal·liativa però no existeixen estímuls ambientals o interns que els provoquin el desig compulsiu de consumir les és també l experiència dels subjectes que consumeixen opiacis com pal·liatiu del dolor crònic per exemple càncer d altra banda hi ha substàncies que no provoquen dependència ni síndrome d abstinència notable i que tanmateix són intensament addictives entre elles les més importants són sens dubte la nicotina i la cocaïna en animals de laboratori aquestes dues han demostrat ser les substàncies més ràpidament addictives encara que no provoquin síndrome d abstinència l alcohol té efectes mixtos segons el període de consum en el curt termini provoca tolerància però si el consum és abusiu i per llarg temps apareixerà la compulsió el cànnabis és una substància conflictiva no s ha aconseguit que els animals de laboratori se l inoculin a si mateixos amb facilitat com passa ràpidament amb totes les altres fet que concorda amb els escassos efectes addictius i de dependència en éssers humans tolerància i addicció són fenòmens que depenen del context rates de laboratori entrenades per realitzar alguna tasca sota efectes de l alcohol presenten una resposta tolerant davant una dosi d alcohol de prova a diferència de rates control que són entrenades sense alcohol i que reben una dosi equivalent d alcohol però un cop acabat l entrenament i que presenten embriaguesa davant d una dosi de prova d igual manera el context és capaç d extingir la resposta tolerant un subjecte que tolera grans dosis de cocaïna en un context de festa on està acostumat a fer ho pot patir una severa intoxicació si consumeix la mateixa quantitat en un lloc desacostumat l addicció també és dependent del context les respostes sensibilitzades neuromotores a la cocaïna són molt més evidents en rates que reben una dosi de cocaïna a la gàbia experimental on esperen rebre la que si la reben en la seva gàbia dormitori on no esperen rebre la sensibilització i dependència tolerància parcialment se superposen per exemple en animals d experimentació la tolerància precedeix i emmascara la sensibilització tanmateix quan desapareix la tolerància es fa evident la sensibilització davant dosi de prova la sensibilització i la tolerància també semblen dependre del mode de consum les dosis que es consumeixen o inoculen de manera contínua o semicontínua provoquen tolerància i abstinència en animals de laboratori les dosis discontínues per exemple diverses vegades al dia però amb intervals importants entre elles tendeixen més aviat a provocar sensibilització cal tenir cura perquè aquests fenòmens permeten fonamentar l existència una distinció notable entre els fenòmens de tolerància abstinència dependència amb els fenòmens de sensibilització addicció aquestes diferències tenen també una rellevant base neurobiològica en resum les substàncies psicoactives poden o no provocar dependència però el clínicament important és la seva capacitat per provocar conductes compulsives com a resposta a estímuls específics que poden ser interns o externs hi ha almenys tres tipus de tolerància la tolerància metabòlica en la qual l organisme és capaç de sintetitzar enzims en general en el fetge la tolerància farmacològica vinculada al canvi en els receptors neuronals up i down regulation lligats a proteïnes g i amp cíclic i la tolerància condicionada vinculada a fenòmens d aprenentatge com la que ocorre durant l entrenament en tasques psicomotores sota efecte d alcohol per exemple la tolerància farmacològica consisteix en la dessensibilització de receptors específics per a les substàncies psicoactives a través de mecanismes lligats a amp cíclic la sensació de benestar o plaer que produeix el consum d algunes substàncies és provocada per transformacions bioquímiques en el cervell de tal manera que l absència de consum provoca l efecte contrari malestar generat per la manca de químics que alleugin la tensió el plaer que provoca la substància a l addicte és poc durador i segons transcorre el temps el plaer és menor aquesta insensibilització progressiva s anomena tolerància si les drogues s usen com una fugida de problemes que no se saben resoldre la probabilitat d addicció és molt més alta que si és per motius lúdics encara que sempre hi ha en major o menor mesura algun tipus de risc la drogodependència o drogoaddicció és un tipus d addicció considerada com malaltia crònica recurrent i tractable que consisteix en l abús de drogues sovint ocasiona danys en la salut el dsm iv tr el manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals fa que per poder ser diagnosticada com a tal la dependència a substàncies ha de comportar un patró desadaptatiu de consum que comporta malestar o deteriorament físic psicològic o social i al costat del que s han de donar almenys tres dels següents criteris en algun moment d un període continuat de mesos la cim organització mundial de la salut fa que per poder parlar de dependència han de presentar tres o més dels següents criteris en un període de mesos els anteriors criteris fan referència tant a aspectes relacionats amb la dependència física com amb la psicològica l alcoholisme o dipsomania és una dependència amb característiques d addicció a les begudes alcohòliques la seva causa principal és l addicció provocada per la influència psicosocial en l ambient social en què viu la persona es caracteritza per la necessitat d ingerir substàncies alcohòliques de manera relativament freqüent segons cada cas així com per la pèrdua de l autocontrol dependència física i síndrome d abstinència l alcoholisme suposa un seriós risc per a la salut que sovint comporta el risc d una mort prematura com a conseqüència d afeccions de tipus hepàtiques com la cirrosi hepàtica hemorràgies internes intoxicació alcohòlica hepatocarcinoma accidents o suïcidi l alcoholisme no està fixat per la quantitat ingerida en un període determinat persones afectades per aquesta malaltia poden seguir patrons molt diferents de comportament existint tant alcohòlics que consumeixen diàriament com alcohòlics que beuen setmanalment mensualment o sense una periodicitat fixa si bé el procés degeneratiu tendeix a escurçar els terminis entre cada ingesta el consum excessiu i prolongat d aquesta substància va obligant a l organisme a requerir quantitats creixents per sentir els mateixos efectes a això se n diu tolerància augmentada i desencadena un mecanisme adaptatiu del cos fins que arriba a un límit en el qual s inverteix la suposada resistència i llavors assimila menys per això tolerar més alcohol és en si un risc d alcoholització les defuncions per accidents relacionats amb l alcohol xocs atropellaments i suïcidis ocupen els primers llocs entre les causes de mort en molts països els problemes socials que es deriven de l alcoholisme poden incloure la pèrdua del lloc de treball problemes financers conflictes conjugals i divorcis condemnes per crims tals com conducció sota la influència de l alcohol desordres públics o maltractaments marginació manca de respecte de gent que arriba a veure en l alcoholisme com un mal que l alcohòlic s infligeix a si mateix i que veuen com fàcilment evitable estudis exhaustius mostren que l alcoholisme no només afecta els alcohòlics sinó que pot afectar profundament a qualsevol persona de la seva comunitat que estigui al seu voltant en els col·legis sobretot en secundària es presenta greument aquest problema cada vegada és més baixa l edat en què s inicien en el consum de l alcohol i molts és només per mostrar valor davant els seus amics existeix una senzilla fórmula per esbrinar si s està consumint una quantitat excessiva d alcohol amb els perjudicis que això suposa mitjançant el càlcul dels grams d alcohol aquesta fórmula consisteix a multiplicar la quantitat de beguda en ml o cc pel nombre de graus d alcohol i per i aquest resultat es divideix entre per conèixer els grams d alcohol de la beguda en qüestió es considera un consum excessiu diari grams d alcohol en homes a causa de la seva suposada major tolerància a l alcohol i grams d alcohol en dones un detall que es pot esmentar també en la ingesta desmesurada d alcohol són els patrons de personalitat de les persones addictes a aquestes substàncies molts alcohòlics arriben a l alcoholisme per beure per a sortir d un estat de dificultat per socialitzar o per problemes de baixa autoestima en alguns casos també el major o menor efecte que produeix en relació al temps d ingestió fins al moment en què la tolerància i processament deixen de ser efectius una persona amb un complex d inferioritat entre altres exemples és més propensa a la poca resistència a l alcohol però no és una regla general el tabaquisme és l addicció al tabac provocada principalment per un dels seus components actius la nicotina l acció d aquesta substància acaba condicionant l abús del seu consum el tabaquisme és una malaltia crònica sistèmica que pertany al grup de les addiccions i està catalogada en el manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals dsm iv de lamerican psychiatric association actualment es creu que és la principal causa mundial de malaltia i mortalitat evitable es considera una malaltia addictiva crònica amb possibilitats de tractament segons l organització mundial de la salut el tabac és la primera causa de malaltia invalidesa i mort prematura del món a europa el tabaquisme provoca cada any  milions de morts està directament relacionat amb l aparició de malalties de les quals són diferents tipus de càncer i és la principal causa del dels càncers de pulmó del les bronquitis i de més del de les malalties cardiovasculars a espanya cada any moren més de persones a causa del consum de tabac més que pels accidents de trànsit i el consum de totes les drogues il·legals juntes no existeix avui dia una opinió unànime sobre la importància de la dependència física a la nicotina com major o únic component de l addicció allen carr creador d un conegut mètode per deixar de fumar afirmava que encara que l ansietat provocada per la retirada de la nicotina és físicament real és molt més lleu del que aparenta per tant aquesta ansietat tot i que existent podria estar multiplicada en la ment del fumador per factors socials situacions d estrès o els seus propis temors cosa que si fos certa agregaria un component psicològic molt important a l addicció física les addiccions a activitats estan relacionades amb una baixa autoestima i seguretat en un mateix autoconfiança que generen frustració i por aquestes mal gestionades indueixen a la procrastinació i l evitació les activitats exercides de forma compulsiva ajuden a no pensar el que crea angoixa i a deixar ho per a després un cop acabades l angoixa és major i sovint se suma a la culpabilitat amb la qual cosa la fugida cap endavant és reprendre novament l activitat encara que racionalment no tingui gens d interès per a la persona i aquesta sigui conscient que afecta negativament la seva salut feina o vida afectiva qualsevol activitat per a no fer o pensar en el que fa por pot ser addictiva exercici físic videojocs jocs de cartes comprar mirar la televisió etc la ludopatia o ludomania és un impuls irreprimible de jugar tot i ser conscient de les seves conseqüències i del desig d aturar se es considera com un trastorn del control dels impulsos i per això l american psychological associació no ho considera com una addicció si bé el sistema dsm iii iii r i iv i la cie inclou aquest trastorn entre les alteracions degudes a un baix control dels impulsos el cert és que els criteris diagnòstics operatius dsm tenen exactament el mateix disseny que el de les addiccions a substàncies fet que mostra la concepció subjacent per a la malaltia en aquest sistema es tracta d un problema addictiu sense substància inclòs en un apartat que no és el seu la definició de ludopatia està subjecta a debat la ludopatia es caracteritza per greus dificultats en limitar la quantitat de diners o temps emprat en el joc cosa que origina conseqüències adverses per al jugador per a altres o per a la comunitat la recerca realitzada per diversos governs a austràlia va conduir a una definició universal que sembla l única basada en estudis que no utilitza criteris diagnòstics la majoria de les altres definicions es poden sintetitzar en un tipus de joc que produeix danys o perjudicis en el jugador o a altres persones de qualsevol manera no obstant aquestes definicions estan vinculades amb descripcions del tipus de dany o l ús de criteris diagnòstics com els del south oaks gambling screen canadian problem gambling index o els del victorian gambling screen col·loquialment un addicte al treball o en anglès workaholic és una persona a qui li agrada estima i és addicta a la feina no hi ha una definició mèdica per tal condició tanmateix algunes formes d estrès i trastorns de personalitat obsessius compulsius poden estar relacionats amb el treball encara que el terme workaholic generalment té una connotació negativa s usa a vegades per persones que expressen forta motivació cap a una carrera o ofici el treball en qüestió normalment associat a un lloc de treball pagat també pot fer referència a activitats com ara esports música arts o addicció a internet a través del manteniment d una pàgina o un espai personal o organitzacional el nom com a tal deriva del terme alcohòlic el primer registre de la seva utilització data de en una impremta després popularitzat el per wayne oates en el seu llibre confessions d un workaholic però el terme no va obtenir molta difusió sinó fins a la dècada de on es va expandir gràcies a la seva relació amb les teories d auto ajuda moviment centrat en les addiccions formant analogies entre les conductes danyoses socialment com l addicció al treball i drogoaddicció inclosa l addicció a l alcohol encara que el terme workaholic no és una accepció admesa dins de la terminologia psicològica s ha estès per referir se a aquelles persones que perden el seu temps a la feina o problemes relacionats al mateix els qui porten una vida molt atrafegada i que va en detriment amb la seva salut i funcions fisiològiques vides socials familiars i personals o senzillament contra el seu temps lliure la hipersexualitat o addicció al sexe és el desig de mantenir un nivell de comportament sexual humà prou alt per a ser considerat clínicament significatiu es té una necessitat incontrolable pel sexe de tota classe des de relacions sexuals amb altres persones fins masturbació o consum de pornografia la hipersexualitat es caracteritza per una freqüent estimulació genital que una vegada assolida pot no resultar en la satisfacció emocional o sexual a llarg termini de l individu en canvi va acompanyada a vegades de sentiments de malestar i culpa es pensa que aquesta insatisfacció és la que encoratja l elevada freqüència d estimulació sexual així com símptomes psicològics i neurològics addicionals el concepte d hipersexualitat substitueix els antics conceptes de nimfomania o furor uterí i satiriasi la nimfomania es considerava com un trastorn psicològic exclusivament femení que es caracteritza per una libido molt activa i una obsessió amb el sexe en els homes el trastorn era anomenat satiriasi actualment els termes nimfomania i satiriasi no apareixen llistats com trastorns específics en el dsm iv encara que romanen com a part del cie el llindar de què constitueix la hipersexualitat està subjecte al debat i els crítics pregunten si pot existir un llindar diagnòstic el desig sexual varia considerablement en els humans el que una persona consideraria com desig sexual normal podria ser entès per altres com excessiu i per altres com baix el consens entre aquells que consideren la hipersexualitat com un trastorn és que el llindar s assoleix quan el comportament causa incomoditat o impedeix el funcionament social els hipersexuals poden tenir problemes laborals familiars econòmics i socials el seu desig sexual els obliga a anar sovint a prostíbuls comprar articles pornogràfics realitzar amb freqüència trucades a línies eròtiques i mantenir relacions sexuals amb desconeguts que fa que la vida giri al voltant del sexe la hipersexualitat pot expressar també en aquells amb trastorns bipolars durant períodes de mania persones que pateixen de trastorn bipolar poden presentar contínuament enormes oscil·lacions en la libido depenent del seu estat d ànim algunes vegades aquesta necessitat psicològica d activitat sexual és molt més alta del que ells reconeixen com a normal i de vegades està molt per sota d això la hipersexualitat és una de les dependències menys conegudes i visibles ja que les persones que el pateixen solen mantenir la oculta i dissimular la sobretot amb les persones conegudes amb les que hi ha fins i tot tímids s estima que fins al de la població el pateix i que només el dels afectats són dones té tractament sempre que la persona que el pateix sigui capaç de reconèixer ho algunes alteracions de la conducta alimentària com l anorèxia la bulímia i l obesitat es poden considerar conseqüència d una autoestima ferida enfront de la qual la persona reacciona compulsivament amb un comportament addictiu inconscient resultat dels efectes de la persecució inútil de metes inassolibles la majoria de persones anorèxiques reconeixen que el seu estat de desnutrició és addictiu perquè satisfà una necessitat emocional important com per exemple l autocontrol o l asexualitat i els cal per a alleujar la tensió nerviosa o l estrès a la bulímia i l obesitat el fet d aplacar el dolor crònic d una gana real o imaginària es pot entendre també com a una addicció en aquest cas a menjar seria al principi un mecanisme de defensa no racional per a no fer conscient el fracàs i dolor associat que representaria adonar se de l enorme diferència entre l ideal imposat per la societat aquesta activitat compulsiva satisfà mancances afectives i els cal per a alleujar les i calmar l ansietat el dependent emocionalment a una altra persona sol oblidar se de si mateix per centrar se en els problemes de l altre la seva parella un familiar un amic etc és per això que és molt comú que es relacioni amb gent problemàtica justament per poder rescatar i de crear d aquesta manera un llaç que els uneixi així és com el codependent en preocupar se per l altre oblida les seves pròpies necessitats i quan l altra persona no respon com el codependent espera aquest es frustra es deprimeix i intenta controlar encara més amb la seva constant ajuda el codependent busca generar en l altre la necessitat de la seva presència i al sentir necessitat creu que d aquesta manera mai no van a abandonar lo és molt comú que en una relació el dependent emocional no pugui posar límits i senzillament tot ho perdoni malgrat que l altra persona arribi a ferir lo de manera deliberada això és simplement perquè el codependent confon la obsessió i addicció que sent per l altre amb un immens amor que tot ho pot per tant el codependent és incapaç d allunyar se per si mateix d una relació malaltissa per més insana que aquesta sigui i és molt comú que arribin a pensar que més enllà d aquesta persona s acaba el món fins que reconeixen la seva condició psicològica i busquen ajuda per acabar amb la codependència o no tornar a generar la seva codependència en altres persones o en futures relacions lastronomia és la ciència que estudia l univers i els cossos celestes o astres a partir de la informació que ens n arriba per la radiació electromagnètica tant pel que fa a la posició i moviment en l esfera celeste com pel que fa a la seva natura estructura i evolució astrofísica etimologia la paraula astronomia prové del mot grec astronomia combinació dels mots astron que significa estrella i nomos llei l astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara poden tenir un paper actiu especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com les corbes de llum d estrelles variables el descobriment d asteroides i cometes etc no ha de confondre s l astronomia amb l astrologia pseudociència que afirma que el destí de les persones i dels assumptes humans en general es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel encara que ambdós camps comparteixen un origen comú són molt diferents els astrònoms segueixen el mètode científic mentre que els astròlegs no a més els astròlegs no han assumit encara la precessió dels equinoccis un descobriment que es remunta a hiparc de nicea el quan va haver hi la invenció del telescopi l astronomia només comprenia l observació i predicció del moviment dels objectes que podien ser observats a simple vista en alguns llocs com a stonehenge les primeres cultures crearen objectes molt grans que semblen tenir un propòsit astronòmic a part del seu ús cerimonial aquests observatoris podrien haver estat utilitzats per a determinar les estacions un factor important quan s havien de sembrar les plantes així com la llargària de l any allà on es van desenvolupar les civilitzacions de les quals es poden destacar els caldeus egipcis l antiga grècia l índia i xina es van construir observatoris astronòmics i les idees sobre la natura de l univers es van començar a investigar es van desenvolupar les primeres idees sobre el moviment dels planetes i sobre la natura del sol la lluna i la terra en un univers explorat filosòficament això inclou especulacions sobre la natura esfèrica de la terra i la lluna la rotació i el moviment de la terra en els cels alguns descobriments astronòmics notables es varen fer abans de l aplicació del telescopi per exemple l obliqüitat de l eclíptica fou estimat en el  ac pels xinesos els caldeus descobriren que els eclipsis de lluna seguien un cicle recurrent anomenat saros en el hiparc estimà la mida i la distància de la lluna durant l edat mitjana a europa l astronomia observacional va quedar estancada almenys fins al no obstant això l astronomia va florir dins el món islàmic i en altres parts del món alguns dels prominents astrònoms àrabs van fer contribucions significatives a la ciència cal destacar ne al battani thebit abd al rahman al sufi albumasar al biruni al zarqali l escola maraga ali qushji entre d altres els astrònoms en aquesta època van introduir molts noms en àrab que actualment s utilitzen en les descripcions d estels també es creu que les ruïnes del gran zimbabwe i tombuctú poden haver acollit un observatori astronòmic els europeus durant molt temps havien cregut que no havia existit l observació astronòmica a l àfrica subsahariana precolonial però els descobriments més actuals indiquen el contrari durant segles la visió geocèntrica que el sol i els altres planetes giraven al voltant de la terra no es va qüestionar aquesta visió era la que pels nostres sentits s observava en el renaixement nicolau copèrnic va proposar el model heliocèntric del sistema solar el seu treball de revolutionibus orbium coelestium va ser defensat divulgat i corregit per galileo galilei i johannes kepler autor dharmonices mundi en el qual es desenvolupa per primera vegada la tercera llei del moviment planetari galileu va afegir la novetat de l ús del telescopi per millorar les seves observacions la disponibilitat de dades observacionals precises portà a indagar en teories que expliquessin el comportament observat vegeu la seva obra sidereus nuncius al principi només es van obtenir regles ad hoc com les lleis del moviment planetari de kepler descobertes a principis del va ser isaac newton qui va estendre cap als cossos celestes les teories de la gravetat terrestre i conformà la llei de la gravitació universal inventant així la mecànica celeste amb la qual va explicar el moviment dels planetes i aconseguí unir el buit entre les lleis de kepler i la dinàmica de galileu això també va suposar la primera unificació de l astronomia i la física vegeu astrofísica després de la publicació dels principis matemàtics d isaac newton que també va desenvolupar el telescopi reflector es va transformar la navegació marítima a partir de aproximadament utilitzant instruments moderns de latitud i els millors rellotges disponibles s ubicà cada lloc de la terra en un planisferi o mapa calculant per a això la seva latitud i longitud la determinació de la latitud va ser fàcil però la determinació de la longitud va ser molt més delicada els requeriments de la navegació suposaren una empenta per al desenvolupament progressiu d observacions astronòmiques i instruments més precisos constituint una base de dades creixent per als científics a finals del es va descobrir que en descompondre la llum del sol es podien observar multitud de línies d espectre regions en les quals hi havia poca o gens de llum experiments amb gasos calents van mostrar que les mateixes línies podien ser observades en l espectre dels gasos línies específiques corresponents a diferents elements químics d aquesta manera es va demostrar que els elements químics del sol majoritàriament hidrogen es podien trobar igualment en la terra de fet l heli va ser descobert primer en l espectre del sol i només més tard es va trobar a la terra d aquí el seu nom es va descobrir que les estrelles eren objectes molt llunyans i amb l espectròmetre es va demostrar que eren semblants al sol però amb una àmplia gamma de temperatures masses i grandàries l existència de la via làctia com un grup separat d estrelles no es va demostrar sinó fins al juntament amb l existència de galàxies externes i poc després l expansió de l univers observada en l efecte del corriment al vermell l astronomia moderna també ha descobert una varietat d objectes exòtics com els quàsars púlsars radiogalàxies forats negres estrelles de neutrons i ha utilitzat aquestes observacions per a desenvolupar teories físiques que descriuen aquests objectes la cosmologia va fer grans avenços durant el amb el model del big bang fortament sostingut per l evidència proporcionada per l astronomia i la física com la radiació de fons de microones la llei de hubble i l abundància cosmològica dels elements químics durant el l espectrometria va avançar en particular com a resultat del naixement de la física quàntica necessària per a comprendre les observacions astronòmiques i experimentals l astronomia es pot dividir en quatre grans branques atenent a la longitud d ona de la radiació electromagnètica amb què s observa el cos celeste l astronomia es divideix en l astronomia i l astrofísica han desenvolupat lligams interdisciplinaris significatius amb altres camps científics importants l arqueoastronomia és l estudi de les astronomies antigues o tradicionals en el seu context cultural emprant materials arqueològics i antropològics l astrobiologia és l estudi del sorgiment i evolució de sistemes biològics en l univers amb particular èmfasi en la possibilitat de vida no extraterrestre l estudi dels composts químics trobats en l espai incloent hi la seva formació interacció i destrucció és anomenada astroquímica aquestes substàncies són normalment trobades en núvols moleculars encara que també poden aparèixer en estrelles de baixa temperatura nanes marrons i planetes la cosmoquímica és l estudi dels composts químics trobats al sistema solar incloent hi l origen dels elements i variacions en les proporcions d isòtops tots dos camps representen la superposició de l astronomia amb la química els astrònoms teòrics utilitzen una gran varietat d eines com a models matemàtics analítics i simulacions numèriques per computadora cadascú té els seus avantatges els models matemàtics analítics d un procés en general són millors perquè arriben al cor del problema i expliquen millor el que hi està succeint els models numèrics poden revelar l existència de fenòmens i efectes que d altra manera no es veurien els teòrics de l astronomia posen el seu esforç a crear models teòrics i imaginar les conseqüències observacionals d aquests models això ajuda els observadors a cercar dades que puguin refutar un model o permetin triar entre diversos models alternatius o fins i tot contradictoris els teòrics també intenten generar o modificar models per aconseguir noves dades en el cas d una inconsistència la tendència general és tractar de fer modificacions mínimes al model perquè es correspongui amb les dades en alguns casos una gran quantitat de dades inconsistents al llarg del temps pot portar a l abandonament total d un model els temes estudiats per astrònoms teòrics inclouen dinàmica estel·lar i evolució estel·lar formació i evolució de les galàxies origen dels raigs còsmics relativitat general i cosmologia física inclosa la teoria de cordes l astromecànica o mecànica celeste té per objecte interpretar els moviments de l astronomia de posició en l àmbit de la part de la física coneguda com a mecànica generalment la newtoniana llei de la gravitació universal d isaac newton estudia el moviment dels planetes al voltant del sol dels seus satèl·lits el càlcul de les òrbites de cometes i asteroides l estudi del moviment de la lluna al voltant de la terra va ser per la seva complexitat molt important per al desenvolupament de la ciència el moviment estrany d urà causat per les pertorbacions d un planeta fins llavors desconegut va permetre a urbain le verrier i a john couch adams descobrir sobre el paper al planeta neptú el descobriment d una petita desviació en l avanç del periheli de mercuri es va atribuir inicialment a un planeta proper al sol fins que einstein la va explicar amb la seva teoria de la relativitat l astrofísica és una part moderna de l astronomia que estudia els astres com a cossos de la física estudiant la seva composició estructura i evolució només va ser possible el seu inici al quan gràcies als espectres es va poder esbrinar la composició física de les estrelles les branques de la física implicades en l estudi són la física nuclear generació de l energia a l interior de les estrelles i la física relativística a densitats elevades el plasma es transforma en matèria degenerada això porta a algunes de les seves partícules a adquirir altes velocitats que hauran d estar limitades per la velocitat de la llum la qual cosa afectarà les seves condicions de degeneració així mateix en les proximitats dels objectes molt massius estrelles de neutrons o forats negres la matèria que cau s accelera a velocitats relativistes emetent radiació intensa i formant potents dolls de matèria l estudi de l univers o cosmos i més concretament del sistema solar ha plantejat una sèrie d interrogants i qüestions per exemple com i quan es va formar el sistema per què i quan desapareixerà el sol per què hi ha diferències físiques entre els planetes etc és difícil precisar l origen del sistema solar els científics creuen que pot situar se fa uns  milions d anys quan un immens núvol de gas i pols va començar a contraure s probablement a causa de l explosió d una supernova propera assolida una densitat mínima es va contraure a causa de la força de la gravetat i va començar a girar a gran velocitat per la conservació del seu moment cinètic igual que quan una pàtina replega els braços sobre si mateixa gira més de pressa la major part de la matèria es va acumular en el centre la pressió era tan elevada que els àtoms van començar a fusionar se alliberant energia i formant una estrella també hi havia moltes col·lisions milions d objectes s apropaven i s unien o bé xocaven amb violència i es partien en trossos alguns cossos petits planetesimals anaven augmentant la seva massa mitjançant col·lisions i en créixer augmentaven la seva gravetat i recollien més materials amb el pas del temps acreció les trobades constructives van predominar i en només  milions d anys va adquirir un aspecte semblant a l actual després cada cos va continuar la seva pròpia evolució el sol és l estrella que per l efecte gravitacional de la seva massa domina el sistema planetari que inclou la terra és l element més important en el nostre sistema i l objecte més gran que conté aproximadament el de la massa total del sistema solar mitjançant la radiació de la seva energia electromagnètica aporta directament o indirecta tota l energia que manté la vida a la terra sortint del sol i escampats per tot el sistema solar en forma d espiral tenim el conegut com a vent solar que és un flux de partícules fonamentalment protons i neutrons la interacció d aquestes partícules amb els pols magnètics dels planetes i amb l atmosfera genera les aurores polars boreals o australs totes aquestes partícules i radiacions són absorbides per l atmosfera l absència d aurores durant el mínim de maunder s atribueix a la manca d activitat del sol a causa de la seva proximitat a la terra i com és una estrella típica el sol és un recurs extraordinari per a l estudi dels fenòmens estel·lars no s ha estudiat cap altra estrella amb tant de detall l estrella més propera al sol és a anys llum el sol tot el sistema solar gira al voltant del centre de la via làctia la nostra galàxia dóna una volta cada  milions d anys ara es mou cap a la constel·lació d hèrcules a  km s actualment el sol s estudia des de satèl·lits com l observatori heliosfèric i solar soho dotats d instruments que permeten apreciar aspectes que fins ara no s havien pogut estudiar a més de l observació amb telescopis convencionals s utilitzen el coronògraf que analitza la corona solar el telescopi ultraviolat extrem capaç de detectar el camp magnètic i els radiotelescopis que detecten diversos tipus de radiació que resulten imperceptibles per a l ull humà la part visible del sol està a  c i la corona més allunyada a  c estudiant el sol en l ultraviolat es va arribar a la conclusió que l escalfament de la corona es deu a la gran activitat magnètica del sol els límits del sistema solar vénen donats per la fi de la seva influència o heliosfèric delimitada per una àrea anomenada front de xoc de terminació o heliopausa l astronomia és una de les ciències en què els aficionats poden contribuir més col·lectivament els astrònoms aficionats observen una gran quantitat d objectes i fenòmens celestes alguns cops amb equips fets per ells mateixos alguns objectius comuns d astrònoms aficionats inclou la lluna planetes estrelles cometes meteorits i una varietat d objectes de l espai profund com cúmuls galàxies i nebuloses una branca de l astronomia d aficionats l astrofotografia amateur implica prendre fotos en el cel nocturn a molts aficionats els agrada especialitzar se en l observació d un tipus d objectes o esdeveniments en concret la majoria d aficionats treballen a longituds d ona visibles però una petita minoria experimenta amb longitud fora de l espectre visible això inclou l ús de filtres per a l infraroig en telescopis convencionals o l ús de radiotelescopis el pioner en la radioastronomia amateur va ser karl jansky que va començar observant el cel a longituds d ona de ràdio als anys alguns aficionats fan servir telescopis autofabricats o radiotelescopis que van ser construïts originalment per a la recerca astronòmica però que ara es troben disponibles per a aficionats p ex el telescopi d una milla els astrònoms aficionats continuen fent contribucions científiques en el camp de l astronomia és més aquesta és una de les poques disciplines científiques en què els aficionats encara poden fer contribucions significatives els aficionats poden fer mesures d ocultació que són utilitzades per a refinar les òrbites dels planetes menors també poden descobrir cometes i realitzar observacions regulars d estrelles variables les millores en la tecnologia digital han permès als aficionats de fer avenços importants en el camp de l astrofotografia aix és una versió del sistema operatiu unix desenvolupada per ibm és l acrònim dadvanced interactive executive originàriament significava advanced ibm unix però probablement el nom no va ser aprovat pel departament legal i va ser canviat a advanced interactive executive el programari corre en els servidors ibm eservers pseries utilitzant processadors de la família ibm power de i bits algunes de les característiques úniques d aix inclouen l object data manager odm una base de dades d informació del sistema la integració del logical volume management administrador de volum lògic dins del nucli està sent incorporada gradualment a diversos sistemes operatius lliures similars a unix el common desktop environment cde és l entorn gràfic per defecte del sistema aix com a part de la seva afinitat amb gnu linux i del aix toolbox for linux applications atla també estan disponibles els entorns lliures kde i gnome smit també conegut com a smitty és una eina d administració d interfície d aix permet a l usuari navegar mitjançant un menú jeràrquic en lloc d utilitzar la línia d ordres administradors del sistema experimentats solen fer ús de l ordre f la qual mostra la línia d ordres per a realitzar tasques complexes smitt i smitty són el mateix programari però smitty és la versió basada en text i smit és la versió gràfica que corre sota x window lacampada o càmping de l anglès camping és una activitat habitualment a l aire lliure que implica passar una o més nits en una tenda un envelat o una caravana generalment amb l objectiu d allunyar se de la resta del món civilitzat i gaudir de la natura tanmateix es fan acampades amb altres finalitats enmig de la civilització o fins i tot sota sostre com és el cas dels refugiats per catàstrofes naturals o fins i tot de manifestants acampar és una activitat que va esdevenir popular a principi del segle xx els aficionats i les aficionades a l acampada freqüenten paratges nacionals o altres llocs d interès natural l acampada també es pot fer servir com a alternativa barata d allotjament per als assistents a esdeveniments que duren alguns dies com festivals de música o trobades esportives en aquestos casos els organitzadors ofereixen un acampador anomenat també terreny d acampada i alguns serveis bàsics en qualsevol cas el càmping no necessàriament s ha de relacionar amb una alternativa barata hi ha una accepció significat específic del mot càmping que fa referència a un recinte amb una finalitat equivalent a un resort hoteler i amb opcions d una categoria inferior a aquesta modalitat d hotel o hostal que conté a més de parcel·les per a acampar hi amb la teva tenda caravana o autocaravana o furgoneta autocaravana com la típica de la marca volkswagen parcel·les amb cases reduïdes fetes de mòduls prefabricats bungalous de vegades de fusta o fins i tot d obra i mobile homes aquests recintes de càmping existeixen de diverses categories d acord amb una tipologia semblant a la dels hotels i s hi ofereix una àmplia gamma de preus que depèn del renom la història i els serveis que ofereixi el càmping el terme «acampar» inclou tota una gamma de maneres de passar la nit fora de casa des de campistes que van equipats gairebé només amb les seues botes fins a famílies que disposen d una caravana amb electricitat pròpia calefacció i mobles acampar va sovint acompanyat d altres activitats com senderisme escalada canoa bicicleta pesca o turisme alternatiu en general existeix la possibilitat de dormir en campaments permanents anomenats càmpings dotats de cafeteria banys dutxes i altres serveis en aquestos llocs també es pot llogar sovint una petita casa bungalou sovint de fusta o mobile home però això no es considera «acampar» cal diferenciar molt bé acampar de fer càmping o anar de càmping cal recordar que segons la normativa vigent a catalunya l acampada fora dels càmpings no està permesa d aquesta manera podem dir que l acampada no està regulada per cap organisme oficial i que el càmping és un allotjament turístic reconegut per l administració en cap cas el càmping no és una manera alternativa d acampada ni de fer vacances el càmping és una filosofia de vacances on en la majoria de vegades podem trobar molts més serveis que en altres tipus d allotjaments turístics així doncs l acampada és una forma de passar la nit a fora sense cap control i el càmping és un allotjament turístic lalpinisme és el conjunt dactivitats que implica l ascens a les muntanyes les activitats relacionades amb lalpinisme inclouen lescalada a laire lliure tradicional lesquí i la travessia mitjançant vies ferrades alguns també consideren l alpinisme l escalada esportiva i l escalada en bloc a diferència de la majoria desports lalpinisme no té regles formals regulacions i governança daplicació global els muntanyencs sadhereixen a una gran varietat de tècniques i filosofies a lhora descalar muntanyes nombrosos clubs alpins locals donen suport als muntanyencs mitjançant lacollida i activitats socials una federació de clubs alpins la unió internacional d associacions d alpinisme uiaa és lorganització mundial reconeguda pel comitè olímpic internacional per al muntanyisme i lescalada els humans hem estat presents a les muntanyes des de la prehistòria les restes d otzi que va viure al iv mil·lenni ac es van trobar en una glacera als alps tztal tot i això les muntanyes més altes rarament es van visitar i sovint es van associar a conceptes sobrenaturals o religiosos tot i això hi ha molts exemples documentats de gent que pujava muntanyes abans del desenvolupament formal de lesport al si bé sovint moltes daquestes històries de vegades es consideren fictícies o llegendàries el famós poeta petrarca descriu la seva ascensió del mont ventoux el d abril de en un dels seve epistolae familiares afirmant que estava inspirat en l ascens de felip v de macedònia al mont haemo en lantiguitat i l edat moderna escalar muntanyes era una activitat pràctica o simbòlica generalment realitzada amb finalitats econòmiques polítiques o religioses es el cas de la primera escalada documentada que es va pujar per motius purament esportius el mont aiguille de m al sud de frança antoine de ville per ordre del rei carles viii la va pujar ajudat de cordes i escales de fusta l any el següent pas reconegut i documentat de la història de l alpinisme es presenta tres segles més tard ledat de la il·lustració i lèpoca romàntica van suposar un canvi dactituds cap a lalta muntanya el el científic suís horace bénédict de saussure va fer el primer dels diversos intents infructuosos del mont blanc a frança després va oferir una recompensa a qualsevol que pogués pujar a la muntanya es va trigar anys quan jacques balmat i michel gabriel paccard ho van reclamar el aquesta pujada es considera normalment un esdeveniment cabdal de la història de l alpinisme una marca simbòlica del naixement d aquest esport al començament del es van assolir molts dels cims alpins inclòs el grossglockner el el ortler el el jungfrau el el finsteraarhorn el i el breithorn el el marie paradis es va convertir en la primera dona a escalar el mont blanc seguida el per henriette d angeville linici de lalpinisme com a esport al regne unit és data amb lascens del wetterhorn el per lalpinista anglès sir alfred wills que va posar de moda lalpinisme a gran bretanya aquest fet va promoure el que es coneix com l edat d or de l alpinisme amb el primer club d alpinisme alpine club que es va fundar el un dels fets més dramàtics va ser lespectacular primera ascensió del matterhorn el per un equip dirigit per lil·lustrador anglès edward whymper quatre dels membres del grup van morir despenyats en aquest moment l esport de l alpinisme havia assolit en gran manera la seva forma moderna amb un gran grup de guies professionals equipaments i metodologies en els primers anys de l època daurada les investigacions científiques es van barrejar amb l esport com el físic john tyndall en els darrers anys es va orientar cap a una pràctica més competitiva ja que els esportistes purs van dominar el muntanyisme amb seu a londres al el focus dalpinisme es va dirigir cap a muntanyes més enllà dels alps a finals del aquest esport havia adquirit un abast internacional el el mont sant elias m a la frontera entre alaska i el yukon va ser dominat per lluís amadeu de savoia aosta duc dels abruzzi i el seu equip entre l exploració dels andes més alts a amèrica del sud va començar quan l alpinista anglès edward whymper va escalar chimborazo m i va explorar les muntanyes de l equador els exploradors europeus van trigar fins a finals del segle xix a penetrar a àfrica el mont kilimanjaro a àfrica va ser escalat el pel muntanyenc austríac ludwig purtscheller i el geòleg alemany hans meyer el mont kenya el va cobrir el halford mackinder lúltima i més gran serralada en ser coquerida va ser lhimàlaia a làsia central inicialment havien estat inspeccionats per l imperi britànic per raons militars i estratègiques el sir william martin conway va explorar el karakoram de l himalaia i va pujar un pic de m el albert f mummery va morir mentre intentava fer el cim del nanga parbat mentre que el douglas freshfield va prendre una expedició a les regions nevades de sikkim el i l alpinista nord americana mrs fanny bullock workman una de les primeres alpinistes professionals femenines va realitzar ascensions a l himàlaia incloent un dels cims del nun kun m charles granville bruce va formar diversos portadors dels gurkha com a muntanyencs experts amb els que va realitzar una bona expedició el l expedició eckenstein crowley dirigida per l alpinista anglès oscar eckenstein i l ocultista anglès aleister crowley va ser la primera a intentar escalar k van arribar a m abans de tornar enrere a causa del temps i altres problemes el crowley va dirigir la primera expedició a kangchenjunga la tercera muntanya més alta del món en un intent qualificat de equivocat i lamentable eckenstein també va ser pioner en desenvolupar nous equips i mètodes descalada va començar a utilitzar destrals de gel més curtes que es podien utilitzar amb una sola mà i va dissenyar els grampons moderns i millor els patrons de les ungles utilitzats per a les botes d escalada cap a la dècada de s havien fet tots els vuit mil excepte dos que havien estat començats en primer lloc l annapurna el per maurice herzog i louis lachenal a l expedició francesa d annapurna de el més alt d aquests cims el mont everest va ser escalat el després que els britànics havien fet diversos intents als anys vint l expedició de va assolir els metres abans de ser avortada al tercer intent cim després que una allau va matar set portadors lexpedició de va assolir un altre rècord dalçada però encara no va aconseguir el cim amb la confirmació quan george mallory i andrew irvine van desaparèixer a lintent final el cim va ser finalment assolit el de maig de per sir edmund hillary i tenzing norgay des del costat sud al nepal pocs mesos després hermann buhl va realitzar la primera pujada de nanga parbat m una expedició d estil setge culminant amb els últims metres caminant sol estant sota la influència de les drogues la pervitina basada en l estimulant metamfetamina utilitzada per soldats durant la segona guerra mundial el padutí i el te de fulles de coca el k m el segon pic més alt del món va ser escalat per primera vegada el per lino lacedelli i achille compagnoni el el darrer vuit mil que es va pujar va ser shishapangma m el més baix de tots els cims de metres durant el domini de lelit adinerada i els seus agents laparició de la classe mitjana als segles xix i xx va donat lloc a un interès massiu per lalpinisme ara és un passatemps popular de molta gent existeix la llegenda que explica que pere ii fill de jaume i hauria pujat al canigó on hi havia trobat un drac aquest episodi no deixa de ser un element mes del relat que la historiografia de la renaixença va promoure en el si de la societat catalana l inici de l alpinisme català es sol posar amb l escalada a la roca del moro montserrat l any per part d uns joves que ja tenien experiència en fer cims d altres països el fet es va viure amb certa incredulitat ja que no hi havia encara el costum de pujar a les muntanyes com a pràctica esportiva fora de les esprituals literàries i identitàries cal esperar fins al quan es crea l associació catalanista d excursions científiques i el l associació d excursions catalana com els punts de partida de l esport alpí a catalunya amb la seva fusió el donarien lloc al centre excursionista de catalunya cec que ha estat l entitat impulsora dels esports de muntanya al nostre país fins als notres dies el es crea la secció desports de muntanya del cec una fita que impulsa lalpinisme dins la societat catalana cal destacar la figura de ramón arabia i solanas com a promotor de l alpinisme i excursionisme a catalunya entre finals del xix i principis del xx es van crear nombrosos centres excursionistes per tot el territori però no va ser fins el quan lluís estasen i pla ingressa al cec i comença a practicar l escalada seguint l exemple de l ús de la corda piolet i grampons que va aprendre dels d alemanys i austríacs que van venir a catalunya després de la primera guerra mundial l escalada es va popularitzar i montserrat va esdevenir com una escola d escalada per les generacions que han vingut després una de les fites mes importants dels inicis de l alpinisme català son els intents d arribar al cim del cavall bernat primer cal esmentar les temptatives del per fer lo a càrrec d uns membres del centre excursionista de terrassa caldria esperar però el quan el grup els amics del sol format per josep boix josep costa i carles balaguer de l ateneu enciclopèdic popular van arribar a pujar dos cims mítics el cavall i el canonge conegut també com la mòmia els mateixos van continuar cobrint el talaia gran i el lloro amb e final de la guerra civil espanyola l alpinisme català entra en una fase de letargia on els cims esdevenen reductes on poder expressar manifestacions de catalanitat i llibertat d expressió la repressió es va fer efectiva en alguns esportistes com el cas de josep milà que va ser detingut i jutjat per haver deixat targetes amb la senyera i estrofes dels segadors en diversos cims dels pirineus en el es crea la federació catalana de muntanyisme i l alpinisme català s obre a expedicions fora del territori català siniciaren les exploracions asiàtiques iran africanes i sud americanes a cims relativament accessibles de a m daltitud mentrestant els anomenats tres últims problemes dels alps les cares nord del mont cerví l eiger i les grandes jorasses foren progressivament aconseguits per alpinistes catalans el josep manuel anglada emili civís i jordi pons assoliren el primer català el cim verge de lannapurna est m leverest m fou conquerit per òscar cadiach toni sors i carles vallès en l expedició catalana de després van venir altres ascensions als himàlaies destil purament alpí el mònica verge i magda nos foren les primeres alpinistes catalanes en assolir un cim de el cho oyu m mentre que el araceli segarra fou la primera alpinista catalana en assolir l everest les tècniques dalpinisme varien molt segons la ubicació la estació i la ruta particular que un alpinista opta per escalar els alpinistes entrenen per pujar a tot tipus de terreny ja sigui terra roca neu o gel cada tipus de terreny presenta els seus propis perills els alpinistes han de disposar d aliments aigua informació i equipaments adequats per completar els seus objectius el terme senderisme o caminada s utilitza per descriure un terreny en el qual no es necessita cap suport tècnic per recórrer aquest espai els alpinistes recorren llargues distàncies fins a un camp base o linici dun terreny accidentat ja sigui seguint senders o utilitzant tècniques de navegació per viatjar a través del territori el senderisme pot ser una activitat intensa i és necessària una adequada forma física i estar familiaritzat amb condicions extremes per completar una ruta es també un requisit previ dèxit en totes les variants de lalpinisme lescalada implica habilitats tècniques incloent la capacitat de col·locar ancoratges a la roca per ascendir amb seguretat a una muntanya en alguns casos els escaladors poden haver de pujar diversos llargs de roca per tal darribar al cim normalment per a qualsevol etapa de la pujada hi ha una persona que es troba parada i crea tensió a la corda per agafar un escalador si cau per altra banda un escalador que puja a la roca el primer escalador anomenat líder arribarà a un punt de la roca i després construirà una ancoratge que crearà una fixació pels escaladors posteriors els ancoratges es poden crear mitjançant eslinges al voltant d un arbre o una pedra o mitjançant dispositius de protecció com friends i fisurers un cop ancorat el líder estimularà l alpinista per baix una vegada que el seguidor arribi al líder aquest transferirà tots els dispositius de protecció necessaris coneguts com a cremallera al següent escalador el seguidor es converteix llavors en el líder i ascendirà al següent llançament aquest procés continuarà fins que els escaladors arribin a la part superior o es posin en terrenys diferents per a roques extremadament verticals o per superar determinats reptes logístics els escaladors poden utilitzar tècniques descalada artificial es tracta dutilitzar equips com ara escales cordes fixes i bloquejadors per ajudar lalpinista a empènyer lo a si mateix cap a la roca en escalada alpina és habitual que els escaladors vagin per rutes d escalada mixta això significa que pot ser que puguin passar de manera eficaç des de lascensió de la glacera a la roca al gel en diverses canvis i variants de ruta les condicions de neu compacta permeten als alpinistes avançar a peu sovint es necessiten grampons per caminar de manera eficient i segura sobre el neu i gel els grampons suneixen a la part inferior de les botes dun muntanyista i proporcionen una tracció addicional sobre la neu i el gel dur per a neu fluixa els grampons són menys adequats i es poden preferir les raquetes de neu o els esquís l ús de diverses tècniques de l esquí alpí per ascendir baixar una muntanya son una forma de l esport per si mateix anomenada esquí de muntanya l ascens i descens d un fort pendent de neu requereix de manera segura lús dun piolet i diferents tècniques de treball de peus que shan desenvolupat durant el segle passat com la tècnica francesa i la tècnica alemanya els equips descaladors poden optar per unir se tots amb una corda per formar una cordada l equip pot assegurar se si es fixa la corda als ancoratges de vegades aquests ancoratges no són fiables i inclouen estaques o piquets de neu dispositius morts anomenats flocs o equips enterrats a les roques les bolardes que es troben simplement tallades amb neu o gel consolidat també serveixen de vegades com a ancoratges alternativament una cordada pot optar per no utilitzar ancoratges en canvi tots els membres de l equip es prepararan per utilitzar els seus piolets per auto fixar se en cas que un membre de l equip caigui no sempre és aconsellable que els escaladors formin una cordada ja que un escalador que cau pot arrossegar tot l equip de la muntanya tot i això els riscos d escalades individuals i sense protecció són sovint tan grans que els grups no tenen més remei que formar una cordada per exemple quan es viatja per les glaceres les escletxes suposen un greu perill per a un escalador que no es trobi encadenat aquestes esquerdes gegants del gel no sempre són visibles ja que poden estar cobertes al bufar neu i congelar se per la part superior formant un pont de neu inestable de vegades els ponts de neu poden ser tan prinms que hi pot caure a la gent que els camina si cau un escalador el fet de ser protegit per una corda redueix considerablement el risc de lesions o mort els altres membres de l equip de corda poden procedir a un rescat d escletxa per treure l escalador caigut al forat per a la neu i el gel extremadament relliscós o abrupte els escaladors han dutilitzar tècniques més avançades anomenades escalada en gel eines especialitzades com els cargols de gel i els picagels ajuden els escaladors a construir ancoratges i a pujar sobre el gel sovint els alpinistes que pugen per gel no utilitzaran un pas fix en lloc d això cada escalador de l equip pujarà al mateix temps mentre que es troba unit a ancoratges en grups de dos això permet la seguretat en cas que tot l equip es caigui aquesta tècnica es coneix com a escalada simulada i de vegades també sutilitza sobre neu abrupta i roca fàcil també sutilitzen en ascensos tradicionals en aquest cas de vegades això és necessari a causa d un terreny mixt d una pendent o d altres factors és un esport de risc això comporta l existència de factors aliens al practicant intrínsecs al medi en què es desenvolupa els principals a tenir en compte són es tracta d una sèrie d elements específics producte d una tècnica acurada i en contínua evolució i perfeccionament un material adequat pot proporcionar grans avantatges i millorar molt el rendiment és de preu elevat i el material comú a totes les activitats de muntanya motxilla llum frontal aigua i queviures instruments d orientació ressenyes i mapes manta tèrmica laeròbic és una modalitat de gimnàstica sueca amb acompanyament musical que consisteix en una sèrie d exercicis que faciliten l oxigenació dels pulmons i el bon funcionament del sistema cardiovascular la paraula aeròbic significa amb oxigen és una activitat física en grup en el qual es fan estiraments exercicis amb corda i d altres seguint el ritme de la música l aeròbic és un tipus d esport en el qual a més d augmentar l energia s entrena la força la flexibilitat la coordinació i el tacte l aeròbic ha estat i continua sent molt popular entre dones tot i que cada vegada hi ha més homes que el practiquen el ritme de les sessions d aeròbic varia en funció de l edat del públic que el practica les cançons utilitzades en cada sessió marquen la intensitat en cada moment de la classe hi ha altres modalitats d aquest esport com la versió en el medi aquàtic aqua aeròbic i la combinació d exercicis aeròbics amb la tonificació dels músculs també anomenat body power l any el doctor kenneth h cooper va introduir un tipus exercici físic per entrenar el cor i els pulmons i va posar la primera pedra sobre el concepte d aeròbic als estats units el seu llibre aerobics va conduir a l entrenament gimnàstic dels exercicis aeròbics les primeres pràctiques d aeròbic estan relacionades amb l àmbit militar ja que el doctor kenneth h cooper era metge de la força aèria dels estats units d amèrica fins a principis de la dècada de no va esdevenir tan popular com ho és avui en dia howard i karen schwartz són les dues persones que van desenvolupar una nova i competitiva modalitat de l esport conegut com a sportaerobics l any van intervenir en l organització del primer campionat nacional d aeròbics l any sportaerobics va començar amb la competició en quatre categories és a dir individual masculí i femení parelles mixtes i trio l any la competició va passar a ser en grups de sis atletes la sentència dels competidors es fa en un minut quaranta cinc segons de rutina realitzada amb la música els jutges valoren dos criteris el mèrit artístic i el valor tècnic amb punts cadascun el es va adoptar formalment sportaerobics com a disciplina gimnàstica l aeròbic des del dia de la seva presentació va créixer a un ritme accelerat molts estudis sobre l aeròbic han determinat que és una activitat molt útil per a mantenir el cos en forma i amb una estructura saludable així que totes les modalitat de l aeròbic van guanyar ràpidament popularitat beneficis d exercicis aeròbics en resum l aeròbic crema el greix i pot donar lloc a una actitud més positiva davant la vida tot i així cal practicar lo amb seguretat ja que massa vigor en la rutina aeròbica pot causar esquinços i lesions per tant si es nota dolor cal abandonar l activitat i si persisteix consultar a un metge en cas de marejos vòmits mal d esquena o altres molèsties també cal consultar al metge l aeròbic també inclou exercicis d escalfament exercicis a terra i exercicis d estirament laikido és una art marcial japonesa pertanyent a la classificació de gendai budo nom que reben les arts marcials modernes va ser fundat a principis del pel mestre japonès morihei ueshiba conegut pels aikidokes com a sensei gran mestre la paraula aikido està formada per tres vocables japonesos que signifiquen aproximadament en conseqüència es diu que l aikido és la via que ensenya a establir l harmonia amb un mateix amb els altres i amb l univers sencer també es defineix com la via de coordinació de l energia del cos i la ment unifica t perquè puguis establir l harmonia interna que et permetrà actuar en harmonia amb l oponent tècnicament hom considera amb un cert consens que l aikido és fill de la daito ryu aikijutsu escola de jujutsu el representant més conegut de la qual a banda de ser professor de morihei ueshiba va ser sokaku takeda a més ueshiba va estudiar altres arts marcials algunes tècniques o estratègies de les quals també van ser incorporades a l aikido tot fent lo evolucionar encara que existeixen estils molt diferents d aikido la pràctica se sol caracteritzar pels següents trets les tècniques d aikido són aquelles que s ensenyen durant l estudi de laikido juntament amb els principis bàsics l etiqueta i l actitud en són l essència l aikido actual té el seu origen en l aikijutsu més precisament en laiki no inyo que segons la tradició va ser creat pel príncep taijun sisè fill de l emperador seiwa  ac a través del seu fill tsunemoto l art es va anar transmetent de generació en generació al si de la família minamoto quan va arribar fins a shinra saburo yoshimitsu germà menor minamoto yoshie sembla que ja s havien establert les bases tècniques del que s anomenarà aikido el segon fill de yoshimitsu yoshikiyo que vivia a la província de kai al centre del japó va rebatejar l ensenyament amb el nom d aquesta província kai el takeda kunitsugu es va traslladar a la regió d aizu i les tècniques transmeses als seus descendents van ser conegudes com a aizu todome waza durant tot aquest període l ensenyament i la pràctica d aquest art constituïa un privilegi exclusiu dels samurais sent conegut només a l interior del clan i de la família fins que el japó va sortir de la feudalitat amb l arribada de l era meiji a partir d aleshores takeda sokaku sensei el cap del clan va començar a divulgar l art a gent de l exterior tot viatjant arreu del país fins a establir se a hokkaido de manera permanent el seu fill takeda tokimune sensei va obrir un dojo a abashiri on va perpetuar i desenvolupar l aikijutsu en tant que representant de l escola daito hi ha un gran nombre d interpretacions de què va ensenyar morihei ueshiba la qual cosa ha donat lloc a escissions i diferents estils d aikido que es poden classificar en tres grans grups estils a dins l aikikai escoles fora de l aikikai creades per alumnes d o sensei i noves escoles com la majoria d arts marcials modernes va adoptar el sistema kiu dan comú a moltes arts japoneses es comença la pràctica com a mukiu sense grau i successivament es poden assolir els graus de gokiu è ionkiu t sankiu r nikiu n i ikkiu r aquests graus després d un temps de pràctica i d un examen o avaluació els sol atribuir el mateix professor a dins el dojo normalment no es duu un registre oficial extern al propi dojo i en alguns casos dojos es passen diversos graus alhora també hi ha alguns dojos en què pels nins hi ha més graus començant al è è o è segons els casos a la majoria de dojos els practicants amb grau kiu fan servir el cinturó blanc però en alguns casos i sempre segons la decisió de cada professor es fan servir els mateixos colors que en judo o karate els practicants amb grau kiu reben genèricament el nom de mudansha els que no tenen dan a partir d aquí es comença amb els graus dan que modernament van del r al è shodan nidan sandan iondan godan rokudan sichidan hachidan malgrat que actualment hi ha encara alguns antics alumnes d o sensei que tenen el kudan è o el judan è que actualment no són atorgats per obtenir el shodan es requereix un cert temps de pràctica haver complert els anys i ser presentat per un professor reconegut dins aquest sistema l aikido té la peculiaritat que tots els kiu solen fer servir el cinturó blanc i tots els dans el negre el sistema de titulacions japonès està format per tres nivells l obtenció del grau no implica que automàticament es tengui la titulació ja que aquesta és atorgada de forma separada al grau per les entitats reconegudes per l aikikai excepte en el cas dels shihan que únicament poden ser nomenats pel mateix aikikai segons la vigent llei de l esport i la normativa que la desenvolupa les titulacions d ensenyament entrenament esportiu a espanya estan organitzades en nivells per obtenir les es necessita una certa titulació dins l ensenyament reglat un grau en aikido i fer el corresponent curs que consta d una part comuna amb tots els esports i una altra específica d aikido actualment les competències estan transferides a les comunitats autònomes a causa del caràcter no competitiu de l aikido molts consideren que no és necessària una unitat organitzativa de manera que això ha donat lloc a la creació de moltes organitzacions sense cap lligam entre elles podem considerar que la principal organització a escala mundial és l aikikai foundation fundada pel n doshu kishomaru ueshiba l aikikai dona el seu reconeixement a les organitzacions que compleixen una certa normativa i aquest reconeixement és una condició imprescindible per formar part de la federació internacional d aikido entitat aquesta que únicament reconeix a una sola federació per un determinat territori no coincident necessàriament amb un estat la principal organització és la federación balear de judo y da que pertany a la real federación espaola de judo y da i agrupa la majoria de dojos principalment segueix dues línies tècniques la de yoshimitsu yamada è dan i la de gerard blaize è dan a més hi ha altres tres organitzacions asai asociación aikido ibiza que segueix l ensenyament de yasunari kitaura è dan i és membre de lacae asociación cultural aikikai de espaa la ma ai asociación cultural mallorca aikikai i lasmenai associació menorquina d aikido són organitzacions independents també hi ha altres dojos que no formen part de cap d aquestes organitzacions hi ha diverses organitzacions principalment la fcjida federació catalana de judo i disciplines associades afliada a la rfedjyda i que no segueix cap línia tècnica en concret també hi ha latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines el mot atletisme prové de la paraula grega athlon que significa lluita competència combat o similars a l antiga grècia es feien competicions atletiques en honor a algun déu o per commemorar fets l atletisme és un dels pocs esports practicats de forma tradicional mundialment tant en l àmbit aficionat com en el transcurs de nombroses competicions de tots els nivells la simplicitat i els pocs mitjans necessaris per a la seva pràctica expliquen en part aquest èxit els primers vestigis de concursos atlètics es remunten a civilitzacions antigues els jocs olímpics són la prova internacional més coneguda en tot el món se celebren cada quatre anys des de i l atletisme és la disciplina més important en ells des de la iaaf és l organisme encarregat de la reglamentació i va crear normes per finalitzar amb el període amateur de la disciplina el primer campionat del món d atletisme es va organitzar en i tenen lloc cada dos anys des de l atletisme existeix des de fa milers d anys és considerat l esport més antic del planeta deixant de banda esports prehistòrics sense regles ni normativa a egipte en el segle xv ac es troba com a referència escrita més antiga una inscripció a una làpida d amenofis ii en la qual es parla de la cursa a peu al mateix temps a la civilització minoica també feia curses i llançaments com el de javelina i disc posteriorment es van fer els jocs olímpics que van iniciar els grecs el  ac hi ha diverses teories que apunten l any  ac com a data d inici dels jocs olímpics per obra del rei de l elida ifitos i en honor del déu zeus però la primera referència escrita és un llistat de guanyadors de l any  ac kerobos va ser el guanyador d una cursa de  metres anomenada stadion el dc els jocs olímpics van deixar de durar un dia per durar ne temps durant el qual es feien diverses proves com el pugilat el pentatló curses o javelina durant els dies que durava s aturaven totes les guerres entre estats o ciutats gregues d això s anomenava treva olímpica entre el  ac i el  ac es van anar modificant alguns conceptes per acabar amb uns jocs olímpics semblants als actuals el primer dia es dedicava a la celebració del culte de zeus el segon dia es duien a terme les carreres individuals i durant la resta de dies la resta de proves els trofeus que aconseguien els atletes eren oferts als seus déus els atletes no rebien cap premi valuós com podrien ser joies or sinó que només rebien una corona feta amb una branca d oliva anomenada kotinos i el reconeixement de ser els més ràpids els que saltaven més els atletes anaven nuus durant tot el període ja que allò era una representació de la bellesa masculina i intentaven imitar als déus les dones tenien l accés prohibit els atletes començaven amb anys l entrenament i la preparació física a la pista a més hi havia proves diferents de les actuals per exemple s hi inclou la lluita boxa pancraci una combinació de les dues anteriors carreres de quadrigues d altra banda ja es disputaven moltes altres proves com els llançaments de disc i javelina en aquestes dues hi havia una modalitat de llançament vertical i una altra d horitzontal curses de velocitat salt de llargada al  ac ja s havien disputat jocs olímpics tots ells a la vall d olimpia a roma es practicava l atletisme en dues versions diferents la primera d inspiració etrusca cursores i la segona és una adaptació de les disciplines gregues athletae que són practicades a roma a partir de  ac i els romans els van continuar amb l arribada del cristianisme els jocs van anar perdent interès l any l emperador romà teodosi i el gran els va abolir perquè eren considerats pagans irlanda organitza entre  ac jocs que comprenen proves desconegudes pels grecs com salt de perxa llançament de martell i una forma de cross country aquestes disciplines són importades a escòcia en el per la migració d escocesos aquests jocs arrelen a terra escocesa i es fan els highland games des del les fonts informen de carreres a peu a anglaterra l entusiasme és tal que les autoritats locals reserven un espai dedicat a aquestes competicions en a lord la descripció d un llançador de pedres figura en els relats de havelock el danès en per altra banda segons els historiadors el rei henry ii d anglaterra va fer instal·lar uns terrenys d esport als voltants de londres per a la pràctica de diferents proves tals com llançament de martell en trineu llançament de barra i pala així com jocs de pilota al mateix temps els joves londinencs es desafien a interminables curses a través de la ciutat el un grup d anglesos van decidir els mínims exigibles per participar en determinades proves les primeres reunions atlètiques van ser de la mà de les universitats d oxford i cambridge el primer míting nacional a londres va tenir lloc el i el primer míting amateur a pista coberta celebrat als estats units el l any en el qual es va fundar el primer club d atletisme això va desfermar l interès per aquest esport tant a europa com a amèrica a poc a poc l atletisme va anar agafant protagonisme el es van celebrar els jocs olímpics a grècia impulsats per baró pierre de coubertin en un l estadi panathinaikó de metres de pista i a partir d aquí a cada anys un país era l amfitrió dels jocs excepte en temps de guerra tot i això no va ser fins als jocs d estocolm el que no es van començar a cronometrar les carreres va ser per tant el primer cop que es van comptar les marques va ser en aquells jocs quan jim thorpe va guanyar dues medalles d or a pentatló i decatló aconseguint el rècord del món sis mesos després se li van retirar les medalles i els rècords perquè cobrava dòlars setmanals jugant a beisbol el un cop ja mort el comitè olímpic internacional va entregar les medalles als seus fills i el van tornar a inscriure al llibre dels rècords el es va fundar la federació internacional d atletisme amateur iaaf amb seu a londres els fundadors van ser països però actualment ja l integren el es va acordar que tots els rècords i proves s expressin de forma mètrica i evitar emprar el mot milla actualment això s aplica a totes les proves excepte la de milla les proves a l atletisme s acostumen a classificar en tres grans blocs les curses velocitat mig fons fons obstacles marxa atlètica i relleus concursos salts i llançaments i proves combinades decatló i heptatló les curses són les proves clàssiques consisteixen a córrer excepte en el cas de la marxa una distància determinada amb l objectiu de completar la amb el menor temps possible una sortida serà nul·la si un corredor o corredora es posa en moviment abans que senti el tret de sortida l atleta que fa una sortida nul·la és desqualificat en vigor des de l de gener de les curses es classifiquen en les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són  metres o menys de tal manera que els  metres llisos els els els i els són categoritzades en aquest grup afinant més s hi podrien distingir les carreres d esprint inferior als  metres però no és necessari aquestes carreres es caracteritzen pel fet que l atleta comença la carrera ajupit amb els peus col·locats sobre el bloc de sortida starting o tacs de sortida que l ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera la sortida en aquestes curses pot ser decisiva l atleta no escatima en cap moment en velocitat va tot el recorregut al màxim potser l única excepció és a la prova dels  metres on l atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones un cop es dóna el tret de sortida l atleta s impulsa amb lstarting i fa els o primers metres lleugerament ajupit i finalment posa l esquena completament recta això permet una major obertura de cames l atleta s ha d impulsar fortament contra el terra en comptes de recolzar s hi com potser faria en una cursa de fons o mig fons les carreres de mig fons són aquelles compreses entre els i els  metres les curses més populars són la de  metres llisos la de i la de també ho seria la milla tot i no ser olímpica en aquestes carreres l atleta segueix una estratègia prèviament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distància també hi ha atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat en aquestes proves no es comença amb starting sinó de peu i es col·loquen en una línia corba de la pista sense carrer únic l única excepció són els  metres llisos on sí que es comença amb starting i durant una distància hi ha carrer únic l atleta fa una menor obertura de cames i l acció dels genolls no és tan important com en les proves de velocitat les carreres de fons són totes les curses d una distància superior als  metres marató  metres fora de pista el camp a través fora de la pista els atletes d aquestes proves intenten evitar tots els moviments innecessaris els genolls no es belluguen gaire i l obertura de cames i la força són menors que a les carreres de mig fons i de velocitat les carreres de tanques són de  metres o inferiors en distància l atleta ha de superar un conjunt de tanques de diferent alçada segons la categoria i el sexe la distància entre les tanques és diferent segons la distància que es recorri per passar les tanques correctament primer s ha d estendre una cama passar la tanca sense perdre el ritme i posar la ràpidament a terra la segona cama passa doblegada perpendicularment al cos de tal manera que queda paral·lela a terra la flexibilitat és un element clau en aquestes proves si un atleta no passa per sobre de les tanques serà desqualificat el fet de tombar les no el desqualifica ni impedeix d establir un rècord les carreres d obstacles són semblants la distància més comuna són els  metres l atleta ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera les carreres de relleus hi participen atletes del mateix equip aquests van recorrent una distància determinada i passant un tub rígid anomenat testimoni al següent del seu equip portant lo sempre a la mà i no està permès portar guants el canvi s ha de produir en una zona de transferència de  metres si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni aquest l haurà de recollir i no un altre del seu equip a més a l hora de recollir lo no es pot entrar a un altre carril si això pot interferir a un atleta contrari serà motiu de desqualificació si l entrega del testimoni es fa fora de la zona de transferència en la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra o aparentar ho a simple vista encara que sovint no es compleixi completament aquesta norma serveix per evitar que els atletes corrin només se sancionarà si s incompleix clarament l atleta que ho faci rebrà les targetes dels jutges les distàncies comprenen des dels  metres fins als  km els concursos són aquelles proves de l atletisme que no són ni curses ni combinades els salts i els llançaments les proves que conformen aquest gran grup són molt variades i diverses els salts són salt d alçada salt amb perxa salt de llargada i triple salt i els llançaments el pes disc martell i javelina es tracten de conjunts d algunes de les proves esmentades anteriorment són el decatló i heptatló en aquestes competicions es compten els punts guanyats a cada prova que varien segons la marca aconseguida comptant com a la marca ideal en el cas del decatló l atletisme normalment es duu a terme a una pista ovalada descoberta formada per un mínim de carrils acostumen a ser la recta d arribada ha de tenir un mínim de carrils on es realitzen les curses i unes zones on es fan els salts i els llançaments però a vegades es fan a unes zones properes tanmateix també es pot disputar a pistes cobertes que són més petites i es caracteritzen per no ser a l aire lliure totes les pistes han de passar un control de la iaaf per controlar ne la qualitat finalment algunes proves es desenvolupen a espais exteriors com camins o carreteres la superfície de les pistes s anomena tartn i és un material sintètic s acostuma a pintar de color vermell o en alguns casos blau algunes pistes no oficials o actualment en desús poden tenir el terra mineral d argila de cendra o fins i tot d herba les pistes al llarg de la història han variat molt al principi eren de sorra per dificultar la velocitat dels atletes actualment això és diferent i estan dissenyades per facilitar la els materials han canviat cada cop les infraestructures són més resistents la distància d una volta a més ha anat variant contínuament atenes m parís m saint louis m un terç de milla londres m estocolm m parís m actualment són de  metres els estadis importants tenen accessos a l estadi a les quatre cantonades i estan envoltades per grades on se situa el públic la construcció d aquestes pistes és molt costosa i difícil per l elevat preu de construcció la gran superfície que ocupen juntament amb tot el material necessari fet que provoca que s acabin aprofitant els espais lliures per desenvolupar hi altres esports una pista oficial el carrer l interior fa  metres cada volta hi ha dues rectes paral·leles d uns  metres i dues corbes amb el mateix radi cada una d uns m aquestes mides a vegades poden variar mantenint la pista simètrica per eixos les voltes que fan els corredors són en el sentit contrari de les agulles del rellotge és a dir de les dues parts aniran sempre per la de la dreta a l inici de la recta hi ha d haver un espai amb tartan d uns  metres i al final d uns perquè els atletes no tinguin problemes a l hora de frenar a l interior del carrer per separar la zona de carreres i la d altres proves hi ha una vorada d uns centímetres d alçada i d amplada que acostuma a ser metàl·lica tot i això també hi ha d haver una línia blanca que delimiti la zona i en cas d haver se de moure la vorada per la realització de concursos o determinades curses s haurà de marcar amb cons o banderes de centímetres d alçada com a mínim el recorregut original de la pista tanmateix no podran estar a més de  metres entre un i l altre fórmula matemàtica de la pista la distància dels carrers es compta a la línia externa cada carrer fa  metres d amplada amb una variació possible d centímetre senyalat per ambdues bandes per línies blanques de centímetres d amplada la inclinació de la pista no pot superar normalment cap a l interior i el desnivell l cap a la direcció de la carrera les zones de seguretat són de més d un metre a l interior i d aproximadament un metre a l exterior on no hi pot haver material obstacles etc a més tots els sistemes de drenatge que hi hagi en aquesta zona hauran d estar al mateix nivell que la pista la ria emprada a proves d obstacles ha d estar a l interior o exterior de la segona corba i ha de tenir unes dimensions de m x m x m just abans de la sortida de la recta hi ha d haver el número de cada carrer pintat de color blanc de més de mig metre d alçada i llegibles en la direcció de la carrera a l arribada es poden posar dos pals blancs rígids a més de  metres de distància de la pista sempre que no dificultin la feina de la foto finish les seves mides hauran de ser d uns x x  metres en les carreres on es comença amb carril propi però acaben amb carrer lliure com els  metres llisos es deixaran uns prismes o cons just a la zona on es produeixi el canvi també hi ha d haver un passadís especial per enllaçar les proves que es fan fora la pista marató mitja marató marxa atlètica i que acaben a dins rares vegades alguns d aquests llançaments poden desenvolupar se a descampats adjacents a la pista normalment per no fer malbé la gespa de l interior que molts cops s utilitza com a camp de futbol rugbi o hoquei sobre herba també pot ser que es desenvolupi a pistes cobertes on la recta fa només  metres la meitat d una pista normal no s hi poden fer proves com el llançament de disc o javelina per l escàs espai del qual es disposa una característica d aquestes pistes és que a l interior no hi ha gespa i que just a la meitat hi ha una recta per desenvolupar hi els  metres llisos tot i això hi ha proves com els crossos algunes curses de marxa i les maratons que es desenvolupen a camins o carreteres les maratons molts cops acaben fent una volta a la pista el material necessari és molt variat segons la prova que es vulgui fer en les curses de velocitat és imprescindible disposar dels tacs de sortida també anomenats estrebs o starting en el salt amb perxa i el d alçada es necessita un matalàs per aturar les caigudes en els llançaments lògicament es necessiten els artefactes que es llançaran totes les pistes a més han de comptar amb tanques i obstacles per poder desenvolupar les proves el material que han de portar els jutges també varia segons la prova i segons el paper que tenen per exemple en un salt de llargada uns s encarregaran d allisar la sorra uns altres de mesurar i uns altres de verificar que el salt és vàlid per tant és molt difícil fer una llista de tot el material que es pot necessitar a l hora de fer de jutge l equipament de roba consisteix en un conjunt format per una samarreta i uns pantalons curts o unes malles i el calçat corresponent que en les curses i salts consisteix en unes botes de claus aquestes poden tenir claus només a la part davantera per curses o a tota la planta per alguns salts si es fan llançaments les botes no tenen claus excepte en el de javelina sinó que tenen una sola llisa per poder lliscar pel cercle de llançament al principi de l entrenament d un atleta aquest comença practicant moltes proves i molt diverses amb el temps l esportista s anirà especialitzant d acord amb les seves habilitats i preferències si l atleta no té cap prova especial pot dedicar se a fer proves combinades com pràcticament tot el relacionat amb l atletisme l entrenament també és molt variat segons les proves que es disputin tot i així es pot apreciar que els sprints la flexibilitat i la força tant de cames com de braços són molt importants en la majoria de disciplines l entrenament depèn de la proximitat de competicions de l estat de l atleta de les condicions meteorològiques etc però normalment acostuma a seguir un patró primer uns exercicis d escalfament fer footing estiraments després unes proves generals exercicis de multisats abdominals i flexions posteriorment exercicis especialitzats per la prova que es vol treballar i finalment exercicis per deixar se anar com són el footing i els estiraments com en tots els esports a l atletisme hi ha diferents categories segons l edat vegeu llista de clubs d atletisme de catalunya vegeu llista de clubs d atletisme de la comunitat valenciana vegeu llista de clubs d atletisme de les illes balears club d atletisme porreres les proves en les quals han destacat històricament els atletes catalans han estat les de marxa atlètica amb marta díaz josep marín jordi llopart valentí massana maria vasco mari cruz díaz maría reyes sobrino daniel plaza o beatriz pascual i en les proves de mig fons amb atletes com tomàs barris reyes estévez al cross monserrat pujol i carles castillejo als m obstacles àngel mullera rodríguez josep lluís blanco marco antonio cepeda i rosa maría morató i als m gregorio rojo constantino miranda antoni amorós i a la marató josé rios en proves de velocitat sobresurten david canal gaietà cornet jordi mayoral carme blay i teresa rioné altres atletes destacats són l heptaatleta imma clopés amb salt de llargada antonio corgos amb salt amb perxa javier garcía chico el llançador de pes carles sala i la llançadora de martell berta castells larquitectura és l art de projectar o construir edificis i d altres estructures físiques una definició més ampla també inclouria el disseny de tot l ambient o entorn construït des de l urbanisme fins al disseny de mobles és una de les sis belles arts el professional que desenvolupa aquesta disciplina s anomena arquitecte planifica el projecte i sovint dirigeix les obres determinats edificis o altres construccions són percebuts com a símbols culturals i polítics i en algunes ocasions com a obres d art ja que poden ser considerats primàriament en funció de la seva forma o estructura sensible o de la seva estètica el mot «arquitectura» ve del grec cap i constructor o fuster així tenim que pels antics grecs l «arquitecte» era el cap de la construcció i l arquitectura era la tècnica o l art de qui projecta i construeix els edificis i les estructures per als antics grecs el mot tekhní significa art o capacitat de fer alguna cosa el disseny arquitectònic és impulsat principalment per la manipulació creativa de la massa l espai el volum la textura la llum els materials els plànols i els elements pragmàtics com ara els costos la construcció i la tecnologia per tal d assolir un fi que és estètic funcional i sovint artístic això distingeix l arquitectura de l enginyeria la qual s impulsa principalment per la manipulació creativa dels materials i les formes en recórrer als principis científics i matemàtics diverses civilitzacions històriques sovint són conegudes principalment a través de les seves metes arquitectòniques així com és el cas de diverses ciutats regions i cultures alguns edificis com ara les piràmides d egipte i el colosseu romà són símbols culturals i constitueixen una important baula de la consciència pública l interès i el sentit de la disciplina arquitectònica han evolucionat al llarg dels temps el primer treball escrit sobre el tema de l arquitectura de architectura va ser escrit per l arquitecte romà vitruvi a principis de segons vitruvi un bon edifici hauria de satisfer els tres principis de utilitas firmitas venustas la traducció dels quals és aquesta trinitat s ha mantingut immutable com a fil conductor al llarg de la història de l arquitectura tot i que cada etapa ha posat els accents sobre un o altre dels tres principis segons vitruvi l arquitecte ha de tractar de complir cadascun d aquests tres atributs tan bé com sigui possible leon battista alberti que explica en detall les idees de vitruvi en el seu tractat de re aedificatoria va veure la bellesa primordialment com una qüestió de proporció encara que els ornaments també van ocupar hi un paper important per a alberti la proporció de les normes són les que regeixen la figura humana idealitzada la secció àuria l aspecte més important de la bellesa és la part inherent d un objecte no pas la part superficial i es basa en veritats i fets universals la noció d estil en les arts no es va desenvolupar fins al amb l escrit de giorgio vasari a principis del augustus welby northmore pugin va escriure contrastos que com suggereix el títol contrasta el món modern i industrial que ell detestava amb una imatge idealitzada del món medieval per a ell l arquitectura gòtica va ser l única veritable forma cristiana de l arquitectura el john ruskin crític d art anglès va publicar set llums de l arquitectura limitant en la seva opinió el que constitueix l arquitectura per a ell l estètica és de summa importància i l arquitectura és lart en què es disposen i adornen els edificis plantejats per l home i la seva visió contribueix a la salut mental el poder i el plaer dels mateixos sobre la diferència entre els ideals de larquitectura i la mera construcció el gran arquitecte del le corbusier va escriure vostè empra la pedra la fusta i el formigó i amb aquests materials construeix cases i palaus això és construcció l enginy és en el treball però de cop i volta toca el meu cor m assec feliç i dic això és bell això és arquitectura finalment l arquitecte xilè alejandro aravena en el seu discurs d acceptació del premi pritzker del digué el següent arquitectura és donar forma als llocs on viu la gent no és més complicat que això però tampoc més senzill les peculiaritats de l arquitectura respecte de la resta d arts són no totes les obres d arquitectura són iguals atès que no totes persegueixen els mateixos objectius la construcció d edificis conseqüentment l arquitectura s inicia amb el projecte arquitectònic que és el document tècnic que mitjançant plànols memòries amidaments càlculs detalls etc descriu i justifica l edifici la seva concepció així com els diferents elements que mitjançant l ús de les tècniques adients donaran forma als espais o volums on l home desenvoluparà la seva vida i activitats es poden resumir els principals sistemes constructius en funció dels cinc descobriments estructurals bàsics actualment la construcció d edificis constitueix un sector econòmic fonamental a les societats avançades és un procés complex on conflueixen diversos camps d activitat econòmica des del sector públic que estableix les normatives i gestiona les llicències passant per la mateixa indústria de la construcció i les seves indústries auxiliars fins a les empreses de serveis l evolució cap a l especialització i la separació d àmbits laborals és similar a la d altres professions en els segles passats els arquitectes no s ocupaven només de dissenyar els edificis sinó que també dissenyaven places mobles parcs etc aquest procés d especialització ha donat lloc a noves professions l arquitectura va evolucionar primerament fora de la dinàmica entre les necessitats habitatge seguretat culte etc i de mitjans materials de construcció disponibles i d atenció a les qualificacions com les cultures humanes i els coneixements desenvolupats van començar a ser formalitzats a través de les tradicions orals i pràctiques l arquitectura es va convertir en un ofici aquí hi ha primer un procés d assaig i error i més tard la improvisació o la repetició d un judici amb èxit el que es denomina l arquitectura vernacular encara es produeix en moltes parts del món de fet els edificis vernaculars formen la majoria dels construïts al món ja que la gent experimenta cada dia al principi els assentaments humans eren en la seva majoria rurals a causa d un excedent en la producció de l economia començava a expandir se com a resultat de la urbanització d aquesta manera la creació de les zones urbanes que va créixer i va evolucionar molt ràpidament en alguns casos com el de çatal huyuk a anatòlia i mohenjo daro a l índia en moltes civilitzacions antigues com els egipcis i mesopotamis l arquitectura i l urbanisme reflecteixen el constant compromís amb el diví i el sobrenatural mentre que en altres cultures antigues com pèrsia l arquitectura i la planificació urbana es van utilitzar per a exemplificar el poder de l estat l arquitectura i l urbanisme de les civilitzacions clàssiques com la grega i la romana van evolucionar d ideals cívics en lloc dels religiosos o empírics i la creació de nous estils arquitectònics desenvolupats textos sobre arquitectura van començar a ser escrits al període clàssic aquests cànons es van començar a seguir en les obres importants especialment l arquitectura religiosa alguns exemples de cànons es troben als escrits de vitruvi la kaogongji de l antiga xina i a vaastu shastra a l antiga índia l arquitectura de diferents parts d àsia es desenvolupa al llarg de línies diferents de la d europa creant arquitectura budista hindú i sij cadascuna d elles amb diferents característiques l arquitectura budista en particular va mostrar una gran diversitat regional l arquitectura islàmica va començar el desenvolupant les formes arquitectòniques de l antic pròxim orient per a adaptar se a les necessitats socials i religioses de la societat alguns exemples es poden trobar per tot el pròxim orient nord d àfrica i espanya i es convertirien en una important influència en l estil d arquitectura europea durant el període medieval a europa tant en els períodes clàssic i medieval els edificis no són atribuïts a individus específics i els noms dels arquitectes sovint són desconeguts tot i la gran escala de molts edificis religiosos existents d aquest període durant el període medieval gremis d artesans es van formar per a organitzar el seu comerç i han sobreviscut els contractes escrits en particular en relació amb els edificis eclesiàstics en aquesta època el paper de l arquitecte és en general el d un mestre constructor excepte en alguns casos com el d un eclesiàstic l abat suger a saint denis parís durant aquesta època es generen edificis d estil romànic i més endavant gòtic amb el temps augmenta la complexitat dels edificis i la diversitat d aquests comencen a realitzar se obres de construcció civil com carreteres i ponts i altres nous tipus d edifici tals com escoles i hospitals amb el renaixement i el seu èmfasi en l individu i la humanitat en lloc de la religió i amb tots els seus avanços i assoliments es va iniciar un nou capítol els edificis es comencen a recordar per llurs arquitectes brunelleschi alberti michelangelo palladio i aleshores va començar el culte de la persona com a artista en aquesta època encara no existia línia divisòria entre l artista l arquitecte i l enginyer o qualsevol altre dels aspectes relacionats a remolc dels líders del primer renaixement sorgeixen estils com el manierisme el quattrocento o el cinquecento fins a arribar a l arquitectura barroca amb els nous coneixements en els àmbits científics i el sorgiment de nous materials i la tecnologia l arquitectura i l enginyeria es van començar a separar i l arquitecte va començar a perdre terreny en alguns aspectes tècnics dels projectes d edificis per tant es va concentrar en l estètica i en aspectes humanistes alguns arquitectes van començar a treballar per les noves classes socials més adinerades concentrant se principalment en les qualitats visuals derivades en general dels prototips històrics donant lloc per exemple a moltes cases de camp a la gran bretanya que es van crear en un estil neogòtic els estudis formals d arquitectura van començar a existir durant el com per exemple a l école nationale supérieure des beaux arts a parís que van donar molt èmfasi a la producció de bells dibuixos i poc al context i a la viabilitat el gruix d arquitectes en general va rebre la seva formació a les oficines d altres arquitectes iniciant les seves carreres com a delineants per exemple mentrestant la revolució industrial va obrir les portes a la producció en massa i al consum l estètica es va convertir en un criteri de la classe mitjana i l ornamentació de productes abans basada en costoses tècniques d artesania va decaure en virtut de la producció i l abaratiment de costos l arquitectura vernacular es va fer cada vegada més ornamental la insatisfacció amb aquesta situació general a principis del va donar lloc a moltes noves línies de pensament que serveix com precursors de l arquitectura moderna arran d aquests fets l escola bauhaus fundada a alemanya el rebutja conscientment la història i defineix l arquitectura com una síntesi de l art l artesania i la tecnologia immediatament després de la primera guerra mundial els arquitectes d avantguarda modernista van tractar de desenvolupar un nou estil apropiat per a un nou ordre social i econòmic centrat en la satisfacció de les necessitats de les classes mitjanes i treballadores van rebutjar la pràctica de l arquitectura acadèmica i el perfeccionament dels estils històrics l enfocament modernista dels arquitectes era reduir els edificis a formes pures suprimir les referències històriques i ornamentar en favor de detalls funcionals va aparèixer la tendència a mostra els detalls de la construcció i l estructura dels edificis com l exposició de les bigues d acer i les superfícies de formigó en lloc d amagar se darrere de les formes tradicionals arquitectes com mies van der rohe van treballar en l elaboració de bellesa basada en les qualitats inherents dels materials de construcció i en modernes tècniques de construcció basant se en simplificades formes geomètriques celebrant els nous mitjans tècnics i mètodes possibles gràcies a la revolució industrial un grup important d arquitectes va respondre als problemes del modernisme i postmodernisme anant al que consideraven l arrel del problema al seu judici l arquitectura no era una filosofia personal o estètica realitzada per individualistes sinó que més aviat havia de considerar les necessitats quotidianes de la gent i utilitzar la tecnologia per a donar un entorn habitable van començar a realitzar se estudis sobre comportament viabilitat mediambiental i social i tota aquesta informació va començar a formar part del procés de disseny d edificis la complexitat de les construccions van començar a augmentar en termes d aspectes estructurals com els sistemes serveis i tecnologies i l arquitectura va començar a ser més multidisciplinària que mai l arquitectura d avui en general requereix un equip de professionals especialitzats amb l arquitecte que és un dels molts encara que en general el líder de l equip durant els dos últims decennis del i en el nou mil·lenni el sector de l arquitectura ha vist l ascens d especialitzacions dintre de la mateixa professió pel tipus de projecte els coneixements tecnològics o dels mètodes d execució de projectes a més s ha produït un augment de la separació entre l arquitecte de disseny i l arquitecte de projecte un dels esdeveniments recents més significatius en la professió és la incorporació de la sostenibilitat la sostenibilitat en l arquitectura es va utilitzar per primera vegada en els anys per arquitectes com ian mcharg als estats units i brenda i robert val al regne unit i nova zelanda l acceleració en el nombre d edificis que tenen per objecte satisfer principis de disseny sostenible està en línia amb la cada vegada major consciència dels riscos del canvi climàtic com a la resta d europa fou durant el renaixement que l art de la construcció es va separar entre la teoria reservada als que ja llavors es començaven a anomenar arquitectes i la pràctica seguint l exemple francès del a madrid es va crear l academia de bellas artes de san fernando el que va accentuar el concepte renaixentista d arquitecte com aquell qui pensa l arquitectura tot plegat en el context de la il·lustració a casa nostra ja era corrent l ús del terme arquitecte en el context dels gremis tradicionals però sempre relacionat amb aquelles tasques més creatives i importants de l ofici de mestre de cases i fins i tot dels de fuster i picapedrer al segle següent la revolució industrial va generar nous reptes i molta feina a l arquitectura tant pel que fa a la construcció com a l urbanisme i per aquest motiu es fundaren diverses escoles a espanya madrid el per incorporar els nous coneixements politècnics durant aquesta època els arquitectes amb estudis consolidaren llur identitat grupal des de les acadèmies i les universitats i van començar a exigir l exclusivitat d usar aquest mot i la d exercir certes funcions de la construcció limitant les als mestres de casa que fins llavors sempre les havien exercit a casa nostra aquesta pugna aparegué més tard ja que els primers estudis que s obriren foren el a les classes de la junta de comerç però els seus alumnes estaven obligats a revalidar el títol a madrid la primera escola d arquitectura no es fundaria fins al a barcelona el es va fundar l associació d arquitectes de catalunya que més endavant va esdevenir l actual col·legi d arquitectes de catalunya aquesta institució ha editat nombroses publicacions un anuari entre revistes com la ciutat i la casa arquitectura i urbanisme i actualment quaderns d arquitectura i urbanisme des del el sometent actualment dissolt des de pel senat espanyol fou en els seus inicis una organització paramilitar d autoprotecció civil típicament catalana separada de l exèrcit per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic la progressiva coordinació dels camperols i contra les agressions externes dugué a l establiment del sagramental el i d un usatge denominat princeps namque ambdós textos legals configuren el caràcter alhora policial en l àmbit local i militar en el general conferit al sometent fou institucionalitzat definitivament durant el regnat de jaume i al els compromesos en el sagramental doncs eren cridats com tot dret feudal mitjançant fogueres enceses de cim a cim en forma d host a so de corn toc de trompeta o repic de campanes o sigui metent so d aquesta última manera del repic de campanes o bé so metent en sorgeix el nom posterior que preval al de sagramental a partir sobretot del quan el mot sometent substitueix el mot host de la frase metre so doncs sen deriva el mot sometent quan el so era via fora s anava a guerrejar fora de la terra en els segles  i adquirí un paper fonamentalment policial contra bandolers hugonots i pirates de fet barcelona com a ciutat lliure també va arribar a cridar a sometent als ciutadans contra algun senyor feudal per defensar ciutadans de barcelona contra l abús d aquest o cavallers definit per la constitució de vigent fins a mitjan davant qualsevol fet delictiu tot home i dona tenia l obligació de cridar amb crits de via fora per aixecar la clamor del sometent tenien l obligació d acudir al toc de sometent tots els homes menors de anys i majors de les despeses anaven a raó de meitat i meitat l una pel senyor feudal i l altra pel comú posteriorment el sou els fou garantit pel govern mitjançant els impostos municipals i cada membre s ocupava de mantenir en bon estat la seva arma normalment un trabuc a casa si la clamor no s aixecava es convocava amb uns tocs de campana o també en situacions d emergència es convocava a la plaça major del poble o davant l església mitjançant l anomenada crida del llibret i d allí es repartien seguint les instruccions del seu cap ja fos formant patrulles ja fos anant a encalçar els atacants en grup la defensa de nuclis rurals majoritàriament contra bandolers i malfactors es veié també exercida amb efectivitat pel sometent quan els pobles s agrupaven per a garantir la seva pròpia seguretat ho feien per mitjà del jurament sagramentat que formà un romanço al que diu així via fora i vagin fora causadors d infinit mal via fos sagramental nova gent ara ens ha eixida que amb l excusa de carlins els diners o bé la vida ens demanen pels camins escombrem los de seguida si no ens posen el dogal via fos sagramental com si no fos prou la guerra ara ens porten nous perills aquests lladres de la terra i del pa dels nostres fills en són plens el pla i la serra els barrancs i el camí ral via fos sagramental vagin fora i sens ajuda tant de lladre i mala gent que emprendran la correguda en sentir el sometent correm tots a la batuda amb garrot forca o destral via fora i vagin fora causadors d infinit mal via fos sagramental per tal de reprendre salses el virrei comte de santa coloma usà el sometent general el desembre de i amb l exèrcit del marquès de los vélez amenaçant el principat el de setembre de es tornà a aixecar sometent general aquest cop contra l exèrcit hispànic finalment el setembre de davant la invasió de l exèrcit de garay les autoritats franceses van proclamar el sometent general aixecant homes fins i tot al rosselló i cerdanya però si el sometent general mobilitzava a tot el país també es convocaven sometents més locals el setembre de el sometent s ajuntà a les tropes franceses en socors d illa el març de els sometents del vallès i osona contribuïren a la derrota de l exèrcit de pedro de aragón a la batalla de montmeló el es produí una altra mobilització general i el sometent es reuní a cervera per tal de recolzar les tropes franceses en aquest cas el virrei harcourt feu formar les companyies de les diverses poblacions en terços encara el davant la invasió de juan de garay es mobilitzà de nou el sometent indicant la diputació del general que s havien aixecat infants dels que només una part va quedar formada en terços i la gran majoria només estava organitzada en companyies el alguns sometents es reuniren a cervera per protegir la ciutat de l avanç de les tropes de mortara en veure que les tropes hispàniques es dirigien a barcelona algunes companyies aconseguiren introduir se a la ciutat abans que comencés el setge l any següent la mothe houdancourt en decretà una nova mobilització general i les tropes del sometent fustigaren als hispànics pels voltants de barcelona així per exemple el de maig de girona aixecava el sometent per combatre els partidaris d espanya que feien incursions al voltant de la ciutat mobilitzant homes de fet a la fi de gener de s aplegaren uns infants del sometent al voltant de barcelona estaven formats en terços de les vegueries encara lliures de l ocupació hispànica encara l agost gabriel de pinós tornarà a arreplegar els sometents que combatran a la batalla de valldonzella el de setembre de fet el nombre de sometents que s aixecaren en el conflicte és massa elevat per ésser detallat amb exactitud el que és clar és que la formació del batalló no evità en la pràctica la mobilització per via del sometent el sometent es decantà del bàndol austriacista durant la guerra de successió al tron espanyol però la derrota de l arxiduc carles sentencià el seu futur més proper arran de la desfeta de a la guerra de successió felip v d espanya decidí el desarmament total dels catalans a tal fi i dins d aquesta estratègia el sometent fou prohibit per l article del decret de nova planta de la reial audiència de catalunya poc abans el cap d aquest cos havia estat el general moragues que fou executat per decapitació en acabar la contesa el sometent fou restablert malgrat la supressió que establia el decret de nova planta el per luis firmin de carvajal el comte de la unión durant la guerra gran i que a la seva mort van estar al càrrec de josé de urrutia es van restablir a causa de la mala situació de l exèrcit regular i la seva participació al final de la guerra va contenir el front que es va estabilitzar a l empordà semblantment ocorregué amb el cos dels miquelets fou novament usat durant la guerra del francès en contra dels francesos a roses barcelona i tarragona el sometent d igualada i manresa tingué un paper important a la batalla del bruc la primera guerra carlina la revolta dels carlins l any i l existència d un creixent bandolerisme a la ruralia catalana motivà novament que el sometent actués al servei del govern en les tasques de seguretat i manteniment de l ordre públic compartint esforços amb els mossos d esquadra i la guàrdia civil el fou refet pels grans propietaris rurals amb el nom de sometent armat de la muntanya de catalunya i adoptà el lema de pau pau i sempre pau d aleshores ençà el sometent adquirí un caràcter de cos auxiliar de l ordre públic en l àmbit rural destinat a protegir els dominis dels grans propietaris dels assalts dels trabucaires la i república espanyola veient en el sometent un cos marcadament conservador i aliè als aires revolucionaris que es volien imposar al país en decretà altra vegada la supressió però la restauració borbònica d alfons xii el reorganitzà sobretot amb vista a reprimir l aixecament carlí a la tercera guerra carlina les bases de manresa reservaven al sometent una important tasca que no es va arribar a dur a terme per no ser aplicades el sometent actuà al costat de les autoritats en diverses ocasions així per exemple col·laboraren en la detenció de francesc ferrer i guàrdia i en contra dels vaguistes a alella en els anys precursors de la dictadura de primo de rivera durant aquesta dictadura a més primo de rivera intentà fracassadament d estendre la figura del sometent a la resta de l estat l any es produí a terrassa l assalt a la caixa d estalvis de terrassa per part d uns anarquistes en aquest assalt va resultar mort el sometent terrasenc joan castella i espaó en el seu intent d impedir l atracament el és dissolt de nou per la segona república espanyola però es restablí el en esclatar la guerra acabada la guerra es dissol novament el sometent la dissolució del sometent no fou per gaire temps car l any el general francisco franco el reorganitza sota el nom de somatén armado amb la principal finalitat de combatre els maquis així el sometent abel rocha posà fi a les accions de l anarquista quico sabaté a sant celoni el el seu caràcter conservador tot i així no féu que el dictador el reimplantés del tot bàsicament es repartí per pobles de menys de  habitants aplegant un total de individus que l any van ser acomiadats finalment és dissolt definitivament pel senat espanyol el la paraula arqueologia procedeix del grec arkheos vell o antic i de logos ciència és una disciplina científica que es dedica a l estudi de les diverses societats humanes que han viscut al llarg dels segles gràcies a la recuperació i anàlisi de la cultura material que van produir comparteix aquest mateix objectiu científic amb la història quan estudia aquelles societats que coneixien o coneixen l escriptura en canvi només l arqueologia pot estudiar aquelles societats que no van deixar nos cap llegat escrit perquè no coneixien aquesta pràctica és a dir aquelles societats que van viure en l etapa que convencionalment categoritzem de prehistòrica té uns mètodes de treball propis determinats sobretot el de l excavació amb els quals pretén reconstruir el passat habitualment l arqueologia analitza i estudia qualsevol resta material que s hagi preservat d una societat els habitatges i totes les altres construccions el territori que els envolta les tombes objectes sumptuaris eines diverses les deixalles etc per reconstruir antigues formes de vida els arqueòlegs se serveixen també dels mètodes de treball utilitzats per la sociologia la demografia la geografia l economia o fins i tot les ciències polítiques no obstant això els arqueòlegs moderns no poden dominar totes les ciències i hui en dia molt sovint col·laboren braç a braç amb els acadèmics d altres disciplines per a l estudi de diversos aspectes molt específics del passat macrofauna microfauna ictiofauna malacologia paleocarpologia antracologia geomorfologia paleometal·lúrgia etc així els arqueòlegs per establir la cronologia acostumen a utilitzar mètodes de datació descoberts per altres ciències el sistema del carboni radiocarboni fou desenvolupat per físics nuclears les tècniques de datació geològica es deuen als geòlegs i les tècniques d estudi de les restes de fauna són obra de paleontòlegs és la ciència que vol aprofundir en l anàlisi de restes materials del passat intentant reproduir les condicions sota les quals es van produir les estructures arqueològiques des dels seus inicis als anys seixanta aquesta experimentació ha treballat de dues maneres cal tenir clar que l arqueologia experimental no és probatòria de res no demostra cap hipòtesi com a vertadera però sí que pot servir per a invalidar ne una o per proposar ne de noves que interpretin millor la producció i el comportament de la societat estudiada en el context de l arqueologia catalana s ha practicat poc el tipus experimental i bàsicament en el camp de la prehistòria i la protohistòria practicant la manufactura de materials lítics l esquarterament i descarnació d animals l observació de traces d ús i desgast d eines lítiques la crema d ossos per exemple al jaciment de la cova de sadernes a partir del s experimentà amb els sistemes d emmagatzament de cereals que s hi havien trobat estudiant la capacitat de germinació i rendiment posteriors i les necessitats tècniques d aquell conreu és la que vol aprofundir en l anàlisi de les restes materials del passat específicament industrial estudia les restes materials com ara fàbriques molins ponts metàl·lics mines màquines que s han trobat instal·lacions dels primers ferrocarrils instal·lacions militars productes fabricats per les primeres indústries naturalment aprofiten els coneixements del context socioeconòmic i fins i tot intel·lectual estudiat per la historiografia aquesta especialitat va néixer al regne unit per investigar les restes de la seva revolució industrial sobretot les tecnològiques avui dia ha esdevingut l arqueologia del món de l edat contemporània i actual fins i tot pot treballar conjuntament amb projectes de recuperació de la memòria oral o de restauració d espais i edificis contemporanis des de trinxeres de les guerres del fins a complexos fabrils a casa nostra s ha practicat amb prou intensitat i ha generat diverses iniciatives com ara el museu de la ciència i la tècnica de catalunya situat a l antiga fàbrica modernista aymerich amat i jover de terrassa o la recuperació de grans estructures de ferro els mercats del born o de sant antoni les estacions de frança i del nord etc la del molí paperer de capellades el museu del ferrocarril de catalunya a vilanova o el del suro a palafrugell entre moltes altres el potencial del passat industrial català ha permès que des del s organitzin les jornades d arqueologia industrial de catalunya que fins a l actualitat ja s han convocat vuit vegades és la ciència que vol aprofundir en l anàlisi de les restes materials del passat específicament medieval a catalunya aquesta especialitat fou reimpulsada el pel professor albert del castillo del departament d història medieval de la universitat de barcelona durant els anys vuitanta l escola que ell havia iniciat va fer diverses excavacions tant en àrees rurals com urbanes datades entre els segles vii i masos castells ermites esglésies monestirs viles fortificades zones urbanes tombes molins tallers de ceràmica es feren grans avenços en la investigació del poblament dispers de les primeres masies catalanes així com del lent procés de repoblació de les comarques conquerides als sarraïns també en aquesta època fou quan s inicià l anàlisi sistemàtica de tots els materials trobats és la que vol aprofundir en l anàlisi de restes materials del passat que per un motiu o altre han quedat negades en el medi subaquàtic tant en aigües continentals com marítimes aquesta especialitat va néixer amb l ús científic de l escafandre autònom no es limita sols a l excavació submarina d antics vaixells enfonsats sinó també a la d antics assentaments humans que avui dia han quedat sota les aigües a causa de la progressiva pujada dels oceans característica de l holocè té els mateixos principis i sistemes de registre que l arqueologia convencional terrestre però simplement adaptats al medi subaquàtic un dels grans avantatges de les restes enfonsades és que la seva conservació és totalment diferent i això ha permès tot sovint recuperar materials que a terra s haurien desintegrat amb el temps aquesta disciplina ha aportat moltes dades sobre les antigues rutes comercials marítimes que connectaven països i cultures ben diferents a més cal tenir en compte que tot sovint els jaciments subaquàtics són un conjunt tancat que no ha estat modificat pels humans i això ha permès fer estudis cronològics i tipològics en profunditat després de moltes dècades de pràctiques esportives de submarinisme als litorals de casa nostra que sovint s han dedicat a recuperar el material arqueològic més visible durant els anys vuitanta les institucions catalanes han impulsat la recuperació científica d aquest material n és un exemple el jaciment de culip iv al cap de creus un vaixell romà que va naufragar el en temps de vespasià és la que fa excavacions de salvament en el medi urbà per tal de recuperar el material arqueològic amb rapidesa abans que s hi construeixi a sobre el terme comença a utilitzar se els anys seixanta i als països catalans els anys setanta l objecte d estudi és una ciutat des dels seus inicis fins a l actualitat i a banda del mètode arqueològic també utilitza els arxius de documents escrits per tal d orientar les investigacions les troballes immobles solen integrar se a l urbanisme circumdant i ser utilitzades com a bé cultural un cop són recuperades a casa nostra tenim molts exemples d arqueologia urbana entre els quals destaquen les ciutats de barcelona tarragona valència badalona lleida vic tot i que massa sovint les seves intervencions han de fer se amb caràcter d urgència sovint promogudes pels ajuntaments o la comunitat autònoma també s han pogut fer grans excavacions amb el ritme pausat que els correspon com ara la de la plaça del rei de barcelona el projecte de dalt de la vila de badalona l antic portal de la magdalena a lleida o el brillant projecte ted a a tarragona l origen del desenvolupament de l arqueologia cal buscar lo en el col·leccionisme d antiguitats els viatges a altres països i l erudició diletant l ampli interès cultural que generà el renaixement per conèixer les antiguitats clàssiques provocà la profusió de descripcions del passat grecoromà grans monuments plaques epigràfiques monedes etc un exemple en fou el llibre que lluís ponç d icard va publicar a lleida el libro de las grandezas y cosas memorables de la metropolitana insigne y famosa ciudad de tarragona però seria el ja en temps de la il·lustració que es van emprendre les primeres excavacions cavanilles al penyal d ifac l arquebisbe de valència al puig meranges a empúries de fet l actual museu arqueològic de tarragona va néixer de la col·lecció de l arquebisbe de tarragona francesc armanyà la fundació de l acadèmia de bones lletres de barcelona el fou important per potenciar el fenomen al cuegen encara les maneres de fer del segle anterior com exemplifica joan ramis ramis quan publicava a maó el antigüedades célticas de la isla de menorca o josep salat que també publicava aquell mateix any el seu tratado de monedas labradas en el principado de catalunya la motivació era tan alta que la mateixa junta de comerç promogué les primeres excavacions del temple romà de barcelona el moviment historiogràfic romàntic d aquells temps no utilitzà gaire l arqueologia ja que es movia entre les teories bíbliques tubalistes i l exigència erudita però almenys el seu interès per l edat mitjana afavorí l estudi dels textos antics i el respecte pels monuments històrics d aquella edat pel que fa a les grans expedicions europees cap als jaciments arqueològics del pròxim orient els catalans no hi van participar amb l excepció del cònsol eduard toda que feu excavar la tomba de sennedjem a deir el medina així doncs en aquesta època l arqueologia era usada més com a estímul per als erudits que no pas com a disciplina del coneixement en si mateixa i sobretot com a font per al col·leccionisme privat i l incipient museisme que naixia per les comissions provincials de monuments la de tarragona el la de girona el la de lleida el i les acadèmies barcelona el vic el de mica en mica l arqueologia començà a ser tinguda en compte i ja a l exposició universal de barcelona del fou explícitament tractada si ve encara lligada a la història medieval i la història de l art però fou amb l esclat del moviment positivista a tot europa que se la va reconèixer com a disciplina científica va caldre abans fer caure moltes barreres mentals de l europa de la segona meitat del xix i abandonar els prejudicis induïts per la bíblia és a dir reconèixer l antiguitat dels humans les proves de la geologia i la paleontologia el sistema de les tres edats i admetre l evolucionisme divulgat per darwin a casa nostra tot això fou facilitat gràcies a un marc cultural molt propici la renaixença i l associacionisme sobretot el de caràcter excursionista en el cas de catalunya l esperit cientificista va aparèixer aviat amb pere alsius francesc martorell i pea sanpere i miquel els quals van fer diversos descobriments com ara l abric romaní de capellades els jaciments de serinyà la mandíbula de banyoles diversos dòlmens la necròpoli ibèrica de cabrera les pintures rupestres del cogul a principis del l arqueologia ja estava consolidada com a disciplina de la història amb un mètode d excavació científic el mètode estratigràfic ofert per la geologia durant les primeres dècades van néixer molts organismes que impulsaven activitats arqueològiques entre els més importants hi havia la junta de museus de barcelona el servei d investigacions arqueològiques de l iec la càtedra i el seminari de prehistòria de la universitat de barcelona des dels quals es pogué aprofitar una certa infraestructura institucional i museística i un mínim grau de professionalització amb la recuperació d institucions pròpies d autogovern com la mancomunitat de catalunya o la generalitat amb l estatut de fou possible impulsar el primer intent de pensar i fer arqueologia catalana amb una organització estructurada en aquest sentit la monumental tasca de bosch i gimpera materialitzà diversos èxits les seves campanyes sistemàtiques i amb mètodes científics moderns al baix aragó mallorca i alacant van fer possible que escrivís una perspectiva general del passat prehistòric abans dels romans a casa nostra prehistòria de catalunya etnologia de la península ibèrica sota el seu mestratge es van formar els arqueòlegs de la generació següent josep colominas lluís pericot a del castillo josep de calassanç serra i ràfols s vilaseca i f esteve gàlvez també cal destacar agustí duran i sanpere que excavà els estrats romans de barcelona i la investigació del clergue serra i vilaró al solsonès amb tanta activitat no fou estrany que l arqueologia catalana assolís un bon prestigi internacional reflectit en el iv congrés internacional d arqueologia clàssica que es feu el o que calgués obrir un museu arqueològic a barcelona l any però la pèrdua de la guerra civil i l inici d una llarga dictadura van tallar en sec el floriment que estava tenint l arqueologia a partir de llavors i fins als anys seixanta vingué una etapa grisa sense una política pròpia de recuperació i anàlisi del patrimoni català d aquesta època es pot citar la feina de l aragonès martín almagro des del dit museu arqueològic fundant la revista ampurias el i dirigint les excavacions d aquest jaciment empordanès després d ell la direcció d empúries recaigué en eduard ripoll paral·lelament el prestigiós paleolitista lluís pericot dirigia el jaciment gandià de la cova del parpalló i a del castillo impulsava les primeres experiències d arqueologia medieval des de la ub malgrat aquestes excepcions les activitats arqueològiques foren molt minses a partir d aleshores i només les universitats i els museus podien impulsar la a més a més el patrimoni arqueològic descobert passà a ser regit per una desastrosa xarxa de comissaries o delegacions de la comissaria general de madrid la universitat de barcelona no començà a recuperar la seva iniciativa investigadora fins que hi van ingressar els professors joan maluquer de motes el i miquel tarradell i pere de palol el maluquer fundà immediatament l institut d arqueologia i prehistòria el i la revista pyrenae el i també organitzava regularment el simposi de prehistòria peninsular tarradell fundà també una revista dita fonaments el que aprofundia en les descobertes de prehistòria i món antic que es realitzaven a catalunya amb el desenvolupament del sistema universitari dels anys setanta creació altra vegada de la universitat autònoma de barcelona el i obertura de delegacions a girona lleida i tarragona s amplien les noves generacions de l ofici arqueòleg i augmenta molt l activitat excavadora aquest èxit provocà una certa exigència entre professionals per mantenir un control rigorós de l estratigrafia el restabliment altra vegada de la generalitat de catalunya la tardor del permeté la creació del servei d arqueologia el amb cinc serveis territorials barcelona girona lleida tarragona i tortosa i un de central el qual ha quedat totalment ocupat per l augment geomètric d excavacions que ha de dur a terme sobretot casos d urgència els costos de les quals recauen sobretot en ajuntaments i diputacions durant els anys noranta les noves exigències culturals de la societat la destrucció de patrimoni pel boom constructiu i les renovacions metodològiques pels avenços científics suposaren nous reptes a l arqueologia catalana el es va trobar la figura de l encantat de begues la majoria dels arqueòlegs del passat van definir l arqueologia com l estudi sistemàtic de les restes materials de la vida humana ja desapareguda altres arqueòlegs van emfasitzar ne els aspectes conductistes i van definir l arqueologia com la reconstrucció de la vida dels pobles antics en alguns països especialment als estats units l arqueologia ha estat considerada sempre com una subdisciplina de l antropologia mentre aquesta se centrava en l estudi de les cultures humanes l arqueologia es dedicava a l estudi de les manifestacions materials de les esmentades cultures d aquesta manera mentre les antigues generacions d arqueòlegs estudiaven una antiga eina de ceràmica com un element cronològic que ajudaria a datar la cultura que era objecte d estudi o simplement com un objecte amb un cert valor estètic els antropòlegs veien el mateix objecte com un instrument que els serviria per a comprendre el pensament els valors i la cultura de qui el va fabricar la recerca arqueològica ha estat vinculada fonamentalment a l edat de pedra i a l antiguitat no obstant això durant les últimes dècades la metodologia arqueològica s ha aplicat a etapes més recents com l edat mitjana o la revolució industrial iniciada a finals del i principis del en l actualitat els arqueòlegs dediquen ocasionalment l atenció a materials actuals investiguen residus i abocadors urbans amb la qual cosa està naixent la denominada arqueologia industrial larqueologia submarina o subaquàtica és una branca de l arqueologia que estudia el passat a partir de les restes materials d origen humà trobades en mars o llacs principalment restes de naufragis però també ports o poblacions que han quedat submergides per causes diverses arqueologia marítima és l estudi arqueològic de l home i la seva interacció amb el mar poden incloure llocs no submergits però relatius a activitats marítimes com fars construccions portuàries o estacions baleneres arqueologia marina comprèn l estudi arqueològic de restes materials creades per l home que han estat submergides com el cas d una aeronau arqueologia nàutica és l estudi arqueològic dels sistemes de navegació vaixells i els sistemes constructius emprats en els mateixos aquest concepte pot incloure llocs terrestres relacionats amb embarcacions o la construcció de les mateixes incloent els cementiris de vaixells restes de vaixells que apareguin en el medi terrestre i artillers el medi maresmes coves conservació medi equipament de treball constitueix el més llarg dels períodes definits per a la història de l arqueologia subaquàtica es caracteritza pel desenvolupament de tota classe d artefactes per satisfer un dels més antics anhels de l home poder desplaçar se pel fons de les aigües l arribada de l escafandre el segle xix constitueix un precedent importantíssim per al desenvolupament de l arqueologia subaquàtica ja que obre les portes de mars i rius a més persones que lluny d utilitzar aquest avenç tecnològic amb finalitats recreatives comencen a descobrir els innombrables secrets històrics que allotgen les aigües la mediterrània el mare nostrum dels romans és el bressol de l arqueologia subaquàtica les primeres restes trobades fruit d incorporar l escafandre a l antiga i tradicional activitat de la pesca d esponges a l egea van ser identificats com a camps d àmfores carregaments de grans recipients d emmagatzematge en embarcacions de la majoria d aquests jaciments es van recuperar certs objectes per part dels seus descobridors per reutilitzar los o vendre ls altres jaciments com el d anticitera i el del mahdia treballat per cousteau el van ser rescatats parcialment pel servei d arqueologia de grècia només anticitera l aparició posteriorment a la segona guerra mundial de centres de busseig en els quals s usava l equip d immersió autònom inventat el per jacques yves cousteau i emile gagnan van generar una allau de saqueig i destrucció que els organismes oficials dels territoris més afectats els litorals de grècia itàlia i el sud de frança principalment es van veure impedits d evitar fruit d aquesta situació en aquests altres contexts es desperta l interès per la recuperació de béns culturals submergits generalment fruit de la troballa fortuïta de llocs arqueològics vaixell d albenga vaixell de grand congloué vaixell de le titan vaixell de yassi ada vaixell de kelidonia el vasa vaixell de línia suec feines d excavació i recuperació es van dur a terme el vaixells víkings de roskilde els primers vaixells víkings corresponents al segle xi constitueixen els primers intents de recuperar i conservar un bé històric saturat en aigua a fi de tenir informació sobre tècniques constructives i vida a bord el vasa es va tractar amb banys de polietilenglicol durant anys i després es va fer un museu molt a prop del lloc del seu naufragi on es troba l estructura del vaixell i tot el material que s hi va trobar els vaixells víkings van comptar amb procediments similars i el seu posterior musealització les feines de george bass a la mediterrània oriental es converteixen a la pedrera de formació de futurs professionals que posteriorment dirigiran les seves excavacions en altres punts geogràfics es desenvolupen i incorporen noves tècniques pròpies o procedents d altres disciplines per a la localització i el registre de llocs arqueològics sota l aigua fotografia fotogrametria teledetecció etc el creixent interès pel patrimoni submergit comença a generar demandes dels cada vegada més nombrosos professionals en el ii congrés internacional d arqueologia submarina celebrat a albenga s estableix per primera vegada la necessitat de complir amb els següents aspectes lart és el procés o el producte deliberat de l organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions abasta una àmplia gamma d activitats humanes de creacions i de maneres d expressar se de camps com la música la fotografia la literatura el cinema l escultura i la pintura el significat de l art és explorat dins l estètica una branca de la filosofia es creu que per als primers éssers humans l art va tenir una funció ritual màgica religiosa aquesta funció però va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social pedagògica mercantil o simplement ornamental tradicionalment el concepte d art va ser utilitzat per referir se a qualsevol habilitat o mestratge aquesta concepció va canviar durant el període romàntic quan l art va arribar a ser vist com una facultat especial de la ment humana per ser classificat al costat de la religió i la ciència l art s estudia des de diverses disciplines l art entès com a manifestació de l activitat humana és susceptible de ser estudiat i analitzat entre d altres des de la perspectiva filosòfica per exemple com el raonament de l ésser humà interpreta els estímuls sensorials que rep psicològica els diversos processos mentals i culturals que es troben en la seva gènesi o sociològica l art com a producte de la societat humana i analitzant els diversos components socials la més difosa però és la perspectiva històrica que s estudia des de la història de l art la naturalesa de l art ha estat descrita per richard wollheim com «un dels més difícils dels problemes tradicionals de la cultura humana» s ha definit com un vehicle per a l expressió o la comunicació d emocions i idees un mitjà per explorar elements formals i com a mimesi o representació lleó tolstoi identificava l art com un ús de mitjans indirectes perquè una persona es comuniqués amb una altra benedetto croce i robin george collingwood defensen la visió idealista que l art expressa emocions i que l obra d art essencialment existeix en la ment del creador la teoria de l art com a forma té les seves arrels en la filosofia d immanuel kant i va ser desenvolupada durant el per roger eliot fry i clive bell l art com a mimesi o representació té profundes arrels en la filosofia d aristòtil més recentment els pensadors influïts per martin heidegger han interpretat l art com el mitjà pel qual una comunitat desenvolupa per si mateixa un mitjà per a l expressió i la interpretació l art segons principis estètics és l aplicació de l habilitat i del gust a la producció d una obra el concepte d art va associat al concepte d obra d art des d una altra perspectiva l art és l acte o la facultat mitjançant la qual l home imita o expressa i crea copiant o fantasiejant allò que és material o immaterial fent servir la matèria la imatge el so l expressió corporal o simplement incitant la imaginació d altre d altra banda en un sentit més general l art és el conjunt de les belles arts o cadascuna d elles que en són sis l arquitectura l escultura la pintura la música la dansa i la poesia del conjunt l arquitectura l escultura i la pintura constitueixen el grup de les arts plàstiques aquesta llista s ha anat ampliant i s han acceptat també les següents arts el setè art el cinema el vuitè la fotografia i el novè el còmic alguns crítics i historiadors afegeixen altres arts a la llista com són la televisió el teatre la moda la publicitat l animació i els videojocs tot i així ara com ara si bé hi ha consens en els altres nou citats existeix encara una certa discrepància sobre quin seria el «desè art» la indefinició de l art consisteix en la seva reducció a determinades categories com a imitació com a recreació o expressió l art és un concepte global que inclou totes aquestes formulacions i moltes més un concepte en evolució i obert a noves interpretacions que no es pot fixar de forma convencional sinó que ha d unir tots els intents d expressar ho i formular ho essent una síntesi àmplia i subjectiva de tots ells tatarkiewicz afirma que l art és una activitat humana conscient capaç de reproduir coses construir formes o expressar una experiència si el producte d aquesta reproducció construcció o expressió pot delectar emocionar o produir un xoc la definició i l avaluació de l art ha arribat a ser especialment problemàtica amb les innovacions introduïdes a partir del richard wollheim distingeix tres enfocaments un objecte pot estar caracteritzat per les intencions del seu creador o per l absència d elles independentment del seu propòsit una tassa que aparentment pot ser usada com un recipient pot ser considerada una obra d art si exclusivament és un adorn mentre que un quadre també pot ser considerat art si es fabrica en sèrie la paraula art ve del llatí ars que significava ofici coneixement tècnic o habilitat en la realització d una tasca tant manual com intel·lectual ars era la traducció llatina del terme grec tecné que ha evolucionat tot restringint el seu significat en el sentit de tècnica aristòtil per exemple va definir l art com aquella «permanent actitud de produir coses d un mode racional» i quintilià va establir que era allò «que està basat en un mètode i un ordre» via et ordine plató al protàgores va parlar de l art i el considerava com la capacitat de fer coses mitjançant la intel·ligència a través d un aprenentatge per a plató l art té un sentit general i és la capacitat creadora de l ésser humà el concepte d art és occidental i ha evolucionat adoptant diferents significats segons l època i la concepció filosòfica a occident s ha dictaminat què era i què no era susceptible de ser anomenat art allò que en un moment ha estat considerat com a bàrbar en el sentit d aliè i no civilitzat després ha entrat a les vitrines dels museus sobretot a partir del amb freqüència occident ha modificat la utilitat dels productes que ha considerat artístics els museus descontextualitzen aquestes «obres d art» no només pel que fa a les obres que s havien considerat exòtiques com una màscara de l àfrica subsahariana sinó en obres properes com els murals d esglésies romàniques que hi ha als museus moderns objectes que anteriorment tenien una funció ritual mística o religiosa passen a ser objectes analitzats estudiats o admirats sovint és la mateixa descontextualització la que permet veure l objecte com a artístic a la frança del l aparició del saló comporta un fenomen que esdevindrà imparable l obra d art queda desvinculada dels mecenes tradicionals l aristocràcia i l església cada cop més serà l artista qui decideixi el contingut i la forma de les seves creacions en aquella època es van escriure tres llibres que es consideren els fundacionals de les tres disciplines que disposen per objecte d estudi l art tatarkiewicz prenent com a motiu d estudi els objectes dels artistes occidentals sustenta que l art experimenta una transfiguració radical que s inicia al i ens porta a l estat actual en primera instància es va produir un tipus d art més conformista que pretenia elaborar més que objectes innovadors objectes bells i el seu objectiu no era molestar l espectador sinó obtenir la seva aprovació després d aquest procés el que es buscà fou la innovació i la provocació davant la bellesa o el consens tatarkiewicz creu que fins a arribar a l estat actual de l art s han succeït diferents etapes o moments després de la segona guerra mundial el pes artístic de l art occidental es desplaçà als estats units les avantguardes es multiplicaren i l artista assolí un alt grau de llibertat la crítica era un factor essencial en la valoració d una obra d art però imperà el domini dels mitjans de comunicació l art més que mai era un objecte mercantil josé ortega y gasset a la deshumanització de l art analitzà l art d avantguarda des del concepte de «societat de massa» on el caràcter minoritari de l art avantguardista produí una elitització del públic consumidor d art la pèrdua de l element realista imitatiu segons ortega suposà una eliminació de l element humà que era present en l art naturalista i aquesta pèrdua va fer desaparèixer els referents de l art clàssic el que suposà una ruptura entre l art i el públic aquesta separació entre art i humanitat comportà un intent de rebaixar el concepte d art com una activitat secundària dins l experiència humana l estètica és una branca de la filosofia que s encarrega d estudiar la manera com el raonament de l ésser humà interpreta els estímuls sensorials que rep del món circumdant es podria dir que així com la lògica estudia el coneixement racional l estètica és la ciència que estudia el coneixement sensible el que adquirim a través dels sentits el terme estètica prové del grec aísthsis sensació va ser introduït pel filòsof alemany alexander gottlieb baumgarten a la seva obra reflexions filosòfiques sobre la poesia i més tard a aesthetica segons arnold hauser les «obres d art són provocacions amb les quals polemitzem més que no ens les expliquem les interpretem d acord amb les nostres pròpies finalitats i aspiracions els hi traslladem un sentit l origen del qual està en les nostres formes de vida i hàbits mentals nosaltres de tot art amb el qual tenim una relació autèntica en fem un art modern» actualment l art ha establert un conjunt de relacions que permeten englobar dins una sola interacció l obra d art l artista o creador i el públic receptor o destinatari hegel en la seva obra estètica intentà definir la transcendència d aquesta relació tot dient que «la bellesa artística és més elevada que la bellesa de la natura ja que canvia les formes il·lusòries d aquest món imperfet on la veritat s amaga darrere les falses aparences per assolir una veritat més elevada creada per l esperit» l art és també un joc amb les aparences sensibles els colors les formes els volums els sons etc un joc gratuït que es crea del no res o de poc més que el no res una aparença que no pretén altra cosa que enganyar nos és un joc plaent que satisfà les nostres necessitats eternes de simetria de ritme o de sorpresa aquella sorpresa que charles baudelaire considerava l origen de la poesia així segons kant el plaer estètic deriva menys de la intensitat i la diversitat de sensacions que de la manera en aparença espontània per la qual elles manifesten una profunda unitat sensible en el seu reflex però no conceptualitzant pel professor sir ernst gombrich «l art en realitat no existeix tan sols hi ha artistes» més endavant en la introducció de la seva història de l art ens diu que «no hi ha res de dolent en què ens delectem en el quadre d un paisatge perquè ens recorda la nostra casa o en un retrat perquè ens recorda un amic ja que com a homes que som quan mirem una obra d art ho fem sotmesos al record d una munió de coses que per bé o per mal influeixen sobre els nostres gustos sempre que aquests records ens ajudin a gaudir del que veiem no cal que patim» seguint el mateix gombrich veurem com als artistes també els passa quelcom semblant en el retrat del seu fill nicolau el pintor flamenc rubens el representà bell ja que segurament se sentia orgullós de l aspecte del nen i volia transmetre la seva passió de pare ensems que d artista en el retrat de la seva mare albrecht dürer la dibuixà amb la mateixa devoció i amor que rubens sentia pel seu fill però aquí es pot veure un estudi fidel de la cara plena d inquietuds d una dona vella no hi ha una bellesa natural però dürer amb la seva enorme sinceritat va crear una gran obra d art cada període històric ha tingut unes característiques concretes i definibles comunes a altres regions i cultures o bé úniques i diferenciades que han anat evolucionant amb els temps el concepte d estil va sorgir dins la literatura però aviat es va estendre a la resta de les arts especialment a la música i la dansa actualment s utilitza aquest terme en el seu sentit metonímic és a dir com aquella qualitat que identifica la forma de treballar d expressar se o de concebre una obra d art per l artista o en un sentit més genèric d un conjunt d artistes o obres que tenen diversos punts comuns agrupats des del punt de vista geogràfic o cronològic així l estil pot ser tant un conjunt de caràcters formals bé individuals o bé col·lectius com la conjunció de determinats factors que generaria la forma de treballar del grup com per exemple a l art romànic al gòtic o al barroc segons focillon un estil és «un conjunt coherent de formes unides per una conveniència recíproca submises a una lògica interna que les organitza» una escola és el terme amb el qual es designa a un grup d autors amb unes característiques comunes ben definides així l «estilística» és la ciència que estudia els diversos signes distintius de l obra d un artista o una escola aquest tipus d estudi ha servit a la història de l art com a punt de partida per a l anàlisi de l esdevenir històric basat en l estil artístic com es pot apreciar en alguna escola historiogràfica com el formalisme en cada estil escola o període artístic se solen distingir diverses fases amb les naturals variacions que es poden presentar en cada cas un gènere artístic és una especialització temàtica en la qual s acostumen a dividir les diverses arts els gèneres pictòrics més coneguts a partir del són sostinguts per les acadèmies europees i especialment per l acadèmia francesa que va exercir un paper central dins l art acadèmic l any andré félibien historiògraf arquitecte i teòric del classicisme francès al pròleg de les conferències de l acadèmia codificà la pintura clàssica seguint temes pictòrics «la història el retrat el paisatge les marines les flors i els fruits» en eliminar qualsevol jerarquia en la representació artística actualment es considera dins la pintura de gènere qualsevol obra que representi escenes de la vida quotidiana i temes anecdòtics alhora encara es parla de gèneres artístics per designar els diversos temes que han estat recurrents al llarg de la història de l art paisatge retrat nu i natura morta fent així una síntesi entre els diversos conceptes anteriors dins l escultura el primer gènere és la representació humana el retrat de diversos tipus com ara el bust l estàtua eqüestre l efígie el nu el religiós amb la representació d imatges divines o de sants el mitològic el funerari i el monumental tanmateix l escultura no s ha classificat normalment per gènere com si no existís una especialització sobre un tema concret sinó que més aviat com succeeix en l arquitectura es parla de tipologies que depenen de la configuració global i de la tècnica així en l arquitectura hi ha tipus com ara l església el palau el castell l habitatge o la fàbrica els gèneres literaris són els diferents grups o categories en què atenent el seu contingut podem classificar les obres literàries la retòrica clàssica els ha classificat en tres grans grups la lírica l èpica i el drama alguns especialistes acostumen a afegir la didàctica l oratòria l assaig la biografia i la crònica pel que fa als gèneres musicals els grups es fan seguint criteris com ara el ritme la instrumentació les característiques harmòniques les melòdiques o l estructura musical la música clàssica acadèmica o música culta és un dels tres grans gèneres en què es pot dividir la música en general juntament amb la música popular i la música tradicional finalment els gèneres cinematogràfics es van classificar primer en dos grans grups la comèdia i el drama més tard es van anar diversificant cinema d acció thriller cinema bèl·lic de ciència ficció cinema d aventures western arts marcials fanfilm terror de catàstrofes èpic musical policíac negre gore eròtic d animació documental experimental classe b i molts altres la classificació de les diferents formes de representació de l art es coneix com a «disciplines artístiques» el procés artístic comença amb l elaboració mental de l obra per l artista però aquesta s ha de plasmar de forma tangible per a algun dels sentits procés que es realitza a través de la tècnica la matèria té una noció constitutiva creadora essent part essencial de la creació artística també pot aportar diferents concepcions estètiques com l ús del ferro i el vidre dins l arquitectura contemporània al seu torn la tècnica és la forma que l artista dóna a l obra d art com modela la matèria per aconseguir expressar allò que vol crear els materials i la tècnica van evolucionant amb el temps i poden ser definitoris d un determinat llenguatge o estil artístic les arts escèniques són en principi aquelles que es poden representar en un escenari tot i que les belles arts incloses en aquesta classificació són la música la dansa el circ i el teatre hi ha moltes altres activitats artístiques el mim l acrobàcia l òpera o el cabaret que en deriven d elles que s incorporen en aquest grup i on la interpretació és una part fonamental del producte artístic els productes de les arts escèniques en general són espectacles que poden incloure juxtaposats o mesclats alguns d aquests gèneres l obra d art pròpia de les arts escèniques és l espectacle dramàtic que consisteix a una presentació davant d un auditori d una ficció executada per uns intèrprets que aporten el seu propi cos i a través d ell la veu el gest i el moviment i en el cas general també un conjunt heterogeni d elements escènics de tots aquests elements els únics obligatoris són almenys un intèrpret humà que hi participa en carn i os sense màquines intermediàries i un destinatari públic humà que físicament és present en el moment de la transmissió comunicativa l espectacle es desenvolupa en un espai donat durant un temps determinat existeix només mentre s està representant aquestes dues particularitats són característiques de les arts escèniques l escenari actual no té per què ser una plataforma de fusta davant de cadires fixes i alineades pot estar rodejat d aquestes o pot ser un espai obert dins d un recinte o bé al carrer pel qual el públic es mou lliurement els espectadors poden tenir un paper més o menys actiu segons el tipus i estil d espectacle podent arribar a formar part d ell la música és l art d organitzar sensiblement i lògicament una combinació coherent de sons i silencis utilitzant els principis fonamentals de la melodia l harmonia i el ritme altres disciplines musicals són el cant coral interpretació musical per un conjunt de veus i l òpera que combina música cant i acció teatral amb un guió interpretat segons els principis de les arts escèniques també cal considerar la dansa és l art consistent a expressar se mitjançant el moviment del cos en algunes disciplines el moviment pot seguir una música o un altre tipus de so o fins i tot de canvis de llum o altres estímuls en altres la música paraules i sons només compleixen una funció ambiental i també n hi ha en què no hi són presents sovint es troba barrejada o formant part d altres arts escèniques com típicament el circ i l òpera i molt clarament a la dansa teatre i audiovisuals com especialment a la videodansa i també a molts videoclips musicals anuncis publicitaris cinema etc a més sol inspirar altres arts notablement les plàstiques la direcció de moviments i desplaçaments en obres teatrals i d altres arts escèniques així com la de moltes accions artístiques encara que no incloguin cap mena de dansa sol ser executada per una persona formada en dansa ballarina o coreògrafa la dansa a banda ser un art amb finalitat purament estètica i comunicativa pot usar se amb altres fins com a forma d expressió com a interacció social espiritualss de consciència corporal d autoconeixement i creixement personal o en altres tipus és un llenguatge més antic que la llengua i una de les arts més antigues que es desenvolupa espontàniament a totes les cultures el teatre és la presentació escènica d una dramatúrgia amb text o sense per almenys un personatge interpretat en directe per un actor que va desenvolupant accions amb una finalitat dramàtica davant d un o més espectadors que hi són pressents i es comuniquen al mateix espai sense màquines intermediàries l escenografia il·luminació so tècniques audiovisuals etc i els objectes escenogràfics mobiliari decorats vestuari perruqueria maquillatge etc permeten contextualitzar i crear un conjunt comunicatiu a l espectador per englobar i harmonitzar tots els elements i personatges la direcció coordina la posada en escena pot incorporar o fusionar se amb altres arts escèniques com el circ o la dansa o d altre tipus com l art corporal o el videoart certs formats de representació teatral o quasi teatral s han identificat amb un tipus d art plàstica és el cas del happening una actuació espectacular espontània i única o en general de l acció artística o teatralització de l experiència de vegades relacionada amb la política o l ecologisme la literatura és l art d escriure es podria dir que de tot el que s escriu es considera com a literatura només els texts escrits d una certa qualitat a la literatura en prosa l escriptor estructura les paraules en texts fent les servir d una manera adequada de cara a la seva correcta comprensió amb finalitats informatives o recreatives sense necessitat de guardar un ritme amb tot la poesia és l únic gènere literari considerat una de les set belles arts i consisteix en una composició literària amb una estructura regida per un conjunt d instruments que defineixen la seva naturalesa la poesia està basada en la mètrica i el ritme disposada a través d una estructura de versos i estrofes que poden tenir diverses formes de rima encara que també poden ser de vers lliure l arquitectura projecta i construeix edificis denominada l art de l espai l arquitectura és un procés tècnic i de disseny que permet la construcció d estructures que organitzen l espai per ser usada per l ésser humà a partir de la seva funció utilitària en la construcció d habitatges instal·lacions o edificis públics ha evolucionat amb la incorporació de valors estètics i plàstics i aportant equilibri i harmonia dins de competències pròpies com l urbanisme o el paisatgisme el disseny arquitectònic és impulsat principalment per la manipulació creativa entre d altres de la massa l espai el volum la textura la llum i els materials l escultura és l art de modelar figures en volum és un art espacial on l autor s expressa mitjançant volums i formes tridimensionals la creació d aquests objectes es pot fer a partir d un bloc de material al qual se li treu allò que no es vol esculpit a partir de material modelable al qual se li dóna la forma que hom vol modelat buidat o alterant la superfície del material per donar li altra forma repujat estampat embotit etc l esculpit és una tècnica pròpia del treball amb materials com la pedra la fusta l ivori o més actualment el gel les peces especialment les de fusta també s anomenen talles per a la construcció amb materials modelables en fred com l argila cera estuc o plastilina es fa servir la tècnica del modelatge en la qual s afegeixen o es lleven porcions de la massa i se li dóna forma amb les mans o amb instruments com amb paletes per al modelatge de metalls cal fondre ls en un motllo la construcció del qual dóna nom a la tècnica així el buidatge consisteix a construir una matriu a partir d un material resistent guix refractari resina de vidre etc dins del qual un cop fos s aboca el material final de l escultura aquesta tècnica es pot fer servir també en materials en estat semilíquid a baixa temperatura com l estuc o la cera i permet obtenir peces en sèrie una altra forma d obtenir una matriu és amb la tècnica de la cera perduda on en cera o parafina es modela una peça igual a l escultura que es vol obtenir i s envolta de material resistent a la temperatura creant un motlle o matriu tancada finalment s aboca el metall o vidre fos dins la matriu que ocupa l espai de la cera el cisellat consisteix a obtenir baixrelleus sobre peces metàl·liques de forma similar el repujat i l embotit permeten donar forma a planxes de metall colpejant les contra un motlle la pintura és la representació bidimensional d una imatge basant se en uns pigments colorant més aglutinant sobre un suport mur fusta tela vidre metall paper etc les tècniques de pintura es divideixen basant se en com es dilueixen i fixen els pigments en el suport a pintar així cal destacar el dibuix és la representació gràfica realitzada per mitjà de línies traços i ombres elaborats amb llapis ploma o altres objectes similars el dibuix és la base de gairebé qualsevol obra artística ja que la majoria de les obres visuals comencen amb un esbós dibuixat en la historieta o còmic una nova forma d art que deriva del dibuix la representació gràfica narra una història a través d una successió de vinyetes dibuixades en color o blanc i negre i amb texts emmarcats en uns requadres anomenats entrepans en el dibuix un dels materials més antics és el carbonet fet amb branquillons de romaní d avellaner o de salze carbonitzat junt amb el llapis un instrument fet en grafit embotit en un tub de fusta o metall i fàcil de manipular són ideals per a fer esbossos i estudis preparatoris ja que permeten l esborrat al des d itàlia el llapis es va difondre a altres països la sanguina és un tipus especial de llapis fet d argila ferruginosa que produeix un dibuix de color vermellós va estar molt de moda a la itàlia del renaixement la punta metal·lica és un instrument fet amb materials tous com plom estany o plata amb el que es marca sobre el paper o pergamí ja era utilitzat en l època romana si aquest material marca en fosc sobre clar el guix sulfat de calci bihidratat de color blanc es fa servir habitualment sobre suports més foscs tot i que més recentment es fabriquen barretes en color a partir del renaixement s usava com a material de dibuix o com a pigment per a la pintura al tremp el pinzell un instrument fet amb pèls de diferents animals porc marta gibelina o esquirol utilitzat per pintar també permet dibuixar amb tinta i tinta xinesa i remarcar volums i zones lluminoses també la ploma de canya o la d ocells a més d utilitzar se en escriptura es fa servir per a dibuixar el gravat és una tècnica d estampació d imatges artístiques en paper estampes es realitza amb planxes de diferents materials que donen nom a la tècnica mateixa de fusta xilografia coure o bronze calcografia pedra litografia linòleum linogravat seda o niló serigrafia la fotografia permet capturar imatges directament de la realitat i fixar les en un suport des del qual es pot reproduir i alterar es basa en el principi de la cambra fosca amb la qual s aconsegueix projectar damunt d una superfície una imatge captada a través d un petit forat de manera que la mida de la imatge es redueix i augmenta la seva nitidesa la fotografia moderna va començar quan louis jacques mandé daguerre construí el daguerreotip i posteriorment es van anar perfeccionant els procediments tècnics en la captació i reproducció en acabar el es van substituir els suports de captació de la imatge basats en mitjans químics per sistemes digitals el cinema és la tècnica basada en la reproducció d imatges en moviment i va sorgir amb l invent del cinematògraf per part dels germans lumière el ricciotto canudo fou qui batejà la cinematografia com el setè art entesa com una narració d històries a partir d un guió i amb processos tècnics com el muntatge es tracta d una representació equiparable a la teatral que és enregistrada per una càmera des de diferents angles aquesta esdevindrà el punt de vista de l espectador quan es visionin les imatges enregistrades aportant un dinamisme addicional al de la mateixa actuació en el cinema s apliquen totes les tècniques teatrals com l escenografia la interpretació el vestuari el maquillatge i la direcció a més a més respecte al que interpreten els actors durant el rodatge en si i en la postproducció muntatge tractament d imatges banda sonora doblatge efectes especials etc s adapta modifica i complementa de cara al resultat final que veurà l espectador la restauració d obres d art és una activitat que té per objecte la reparació o actuació preventiva de qualsevol obra que per la seva antiguitat o estat de conservació sigui susceptible de ser intervinguda si cal preservar la seva integritat física així com els seus valors artístics això es fa respectant al màxim l essència original de l obra com afirma brandi la restauració ha de dirigir se al restabliment de la unitat potencial de l obra d art sempre que això sigui possible sense cometre una falsificació artística o una falsificació històrica i sense esborrar cap empremta del transcurs de l obra d art a través del temps en l arquitectura la restauració acostuma a ser de tipus funcional per preservar l estructura i unitat de l edifici o reparar defectes que puguin sorgir en els materials constructius fins al les restauracions arquitectòniques només preservaven les obres de culte religiós donat el seu caràcter litúrgic i simbòlic i es reconstruïen uns altres tipus d edificis sense respectar l estil original tanmateix des de l apogeu de l arqueologia a final del especialment amb les excavacions de pompeia i herculà es va tendir a preservar qualsevol estructura del passat sempre que tingués un valor artístic i cultural en el terreny de la pintura s ha evolucionat des d intentar recuperar la imatge afegint si cal les parts perdudes de l obra a respectar la integritat tant física com estètica de l obra tot realitzant les intervencions necessàries per a la seva conservació sense que es produeixi una transformació radical de l obra la restauració pictòrica va adquirir un impuls a partir del a causa del mal estat de conservació de pintures al fresc també dins l escultura hi ha hagut una evolució paral·lela des de la reconstrucció d obres antigues per exemple membres mutilats com en la reconstrucció del laocoont i els seus fills el per giovanni angelo montorsoli fins a l actuació sobre l obra preservant la seva estructura original la sociologia de l art és una disciplina de les ciències socials que estudia l art des d un plantejament metodològic basat en la sociologia el seu objectiu és estudiar l art com a producte de la societat humana analitzant els diversos components socials que concorren en la gènesi i difusió de l obra artística la sociologia de l art és una ciència multidisciplinària i en les seves anàlisis es basa en diverses disciplines com la política l economia l antropologia la lingüística i la filosofia entre els diversos objectes d estudi de la sociologia de l art es troben diversos factors des d aspectes més genèrics com la situació social de l artista o l estructura sociocultural del públic fins més específics com el mecenatge el mercantilisme i la comercialització de l art les galeries d art la crítica d art el col·leccionisme la museografia les institucions i les fundacions artístiques també es pot remarcar que al s ha produït l aparició de nous factors com el gran desenvolupament dels mitjans de comunicació la cultura de masses la categorització de la moda la incorporació de noves tecnologies o l obertura de conceptes en la creació material de l obra d art com l art conceptual o l art d acció la sociologia de l art va sorgir a causa de l interès de diversos historiadors en l anàlisi de l entorn social de l art aquest procés s inicià a mitjans del especialment després de la irrupció del positivisme com a mètode d anàlisi científic de la cultura i la creació per part d auguste comte de la sociologia com a ciència autònoma la sociologia de l art es va desenvolupar durant el amb la seva pròpia metodologia i uns objectes d estudi determinats el punt de partida d aquesta disciplina s acostuma a situar immediatament després de la segona guerra mundial amb l aparició d obres fonamentals com art i revolució industrial de francis klingender o història social de la literatura i l art d arnold hauser als seus inicis la sociologia de l art va estar estretament vinculada al marxisme encara que després es va desmarcar d aquesta tendència per adquirir una autonomia pròpia com a ciència la psicologia de l art és la ciència que estudia els fenòmens de la creació i l apreciació artística des d una perspectiva psicològica l art com a manifestació de l activitat humana és susceptible de ser analitzat de forma psicològica estudiant els diversos processos mentals i culturals que es troben en la gènesi artística tant en la seva creació com en la recepció per part del públic així mateix en l àmbit de la fisiologia la psicologia de l art estudia els processos bàsics de l activitat humana com la percepció l emoció i la memòria així com les funcions superiors del pensament i el llenguatge entre els seus objectes d estudi es troben tant la percepció del color recepció retinal i processament cortical i l anàlisi de la forma com els estudis sobre creativitat capacitats cognitives símbols icones i l art com a teràpia per al desenvolupament d aquesta disciplina han estat essencials entre d altres les contribucions de sigmund freud i gustav fechner un dels principals corrents de la psicologia de l art ha estat l escola de la gestalt que afirma que estem condicionats per la nostra cultura en el sentit antropològic la cultura condiciona la nostra percepció per a karl popper en l apreciació estètica hi ha un punt d inseguretat que no té base científica i no es pot generalitzar portem una idea preconcebuda hipòtesi prèvia que fa que trobem en l objecte allò que cerquem segons la gestalt la ment a través d unes certes lleis configura els elements que arriben a ella mitjançant els canals sensorials la percepció la memòria el pensament la intel·ligència i la resolució de problemes els seus principals exponents van ser rudolf arnheim max wertheimer wolfgang f khler kurt koffka i kurt lewin l antropologia de l art també anomenada cultural és la branca de l antropologia que estudia els conceptes bàsics de les estructures socials i les seves funcions culturals de diversos grups en diferents etapes històriques i la relació entre la biologia i la cultura pròpia en diferents espais geogràfics és la sociologia de les societats tradicionals kant va desenvolupar una antropologia teòrica facultats de l home una antropologia pragmàtica habilitats de l home i una antropologia moral comportament de l home max scheler va realitzar diversos estudis entre ells die stellung des menschen in kosmos on va assignar a l antropologia filosòfica un lloc intermedi entre el saber metafísic i el positiu així l estudi de l estructura fonamental humana és la base de les seves funcions i de les seves obres com ara el llenguatge l art i la religió l antropologia de l art estudia l home com un ens creador i portador dintre d una cultura determinada i per tant les tècniques i la seva capacitat per produir deliberadament objectes ja sigui en arquitectura pintura escultura teixits música o cançons «de la mateixa manera que la natura produeix objectes i éssers com ara pedres arbres o papallones o fenòmens com ara l arc de sant martí terratrèmols i tempestes» la crítica d art és un gènere entre literari i acadèmic que fa una valoració sobre obres d art artistes o exposicions en principi de forma personal i subjectiva es basa però en la història de l art i en les seves múltiples disciplines valorant l art segons el seu context o evolució és a la vegada valorativa informativa i comparativa redactada de forma concisa i amena sense pretendre ser un estudi acadèmic però aportant dades empíriques i contrastables denis diderot és considerat el primer crític d art modern pels seus comentaris sobre les obres d art exposades als salons parisencs realitzats al saló carré del louvre a partir de en la gènesi de la crítica d art cal valorar d una banda l accés del públic a les exposicions artístiques que unit a la proliferació dels mitjans de comunicació des del va produir una via directa entre el crític i el públic al qual es dirigeix la crítica d art ha estat vinculada al periodisme exercint una feina de portaveu del gust artístic que d una banda els ha conferit un gran poder en ésser capaços d enfonsar o enlairar l obra d un artista però de l altra els ha fet objecte de ferotges atacs i controvèrsies una altra faceta a remarcar és el caràcter d actualitat de la crítica d art ja que se centra en el context històric i geogràfic en què el crític desenvolupa la seva feina que a més a més està immers en un fenomen cada vegada més dinàmic com és el dels corrents de moda així la falta d historicitat per emetre un judici sobre bases consolidades sovint condueix la crítica d art a estar sustentada en la intuïció del crític amb el factor de risc que això comporta la crítica d art sempre revela un component de pensament social en què es veu immersa existint així diversos corrents dins la crítica d art romàntica positivista fenomenològica semiològica com deia charles baudelaire al saló de per ser justa és a dir per tenir la seva raó de ser la crítica ha d ésser parcial apassionada política això és ha d adoptar un punt de vista exclusiu però un punt de vista exclusiu que obri al màxim els horitzons entre els crítics d art hi ha hagut des de famosos escriptors fins als mateixos historiadors d art que moltes vegades han passat de l anàlisi metodològica a la crítica personal i subjectiva conscients que era una arma de gran poder es poden destacar charles baudelaire john ruskin oscar wilde émile zola joris karl huysmans guillaume apollinaire i wilhelm worringer dins el món catalanoparlant destaquen eugeni d ors alexandre cirici juan eduardo cirlot rafael santos josep corredor daniel giralt miracle i pilar parcerisas la historiografia de l art és la ciència que analitza l estudi de la història de l art des d un punt de vista metodològic és a dir de la forma que l historiador afronta l estudi de l art des de l antiguitat els artistes o d altres persones al seu entorn han plasmat per escrit diverses reflexions sobre la seva activitat vitruvi va escriure el tractat d arquitectura més antic que es conserva de architectura la seva descripció de les formes arquitectòniques de l antiguitat grecoromana va influir poderosament durant el renaixement essent a la vegada una important font documental per les informacions que aporta sobre la pintura i l escultura tant grega com romana giorgio vasari a le vite va ser un dels predecessors de la historiografia de l art fent una crònica dels principals artistes del seu temps posant especial èmfasi en la progressió i el desenvolupament de l art tanmateix aquests escrits en general cròniques inventaris i biografies mancaven de perspectiva històrica i el rigor científic necessaris per ser considerats historiografia de l art johann joachim winckelmann és considerat el pare de la història de l art creador d una metodologia científica per a la classificació de les arts i una teoria estètica d influència neoplatònica la bellesa és el resultat d una materialització de la idea a la seva obra reflexió sobre la imitació de les obres d art gregues va afirmar que els grecs van arribar a un estat de perfecció total en la imitació de la natura per la qual cosa només podem imitar els grecs tanmateix va relacionar l art amb les etapes de la vida humana infància maduresa vellesa establint una evolució de l art en tres estils arcaic clàssic i hel·lenístic durant el l obra d autors com karl friedrich von rumohr va suposar un primer intent seriós de formular una història de l art basant se en criteris científics basant se en l anàlisi crítica de les fonts historiogràfiques d altra banda giovanni morelli va introduir el concepte del connoisseur l expert en art que l analitza en base tant als seus coneixements com a la seva intuïció la primera escola historiogràfica de gran rellevància va ser el formalisme que defensava l estudi de l art a partir de l estil aplicant una metodologia evolucionista que atorgava a l art una autonomia allunyada de qualsevol consideració filosòfica rebutjant l estètica romàntica i l idealisme hegelià i acostant se al neokantisme el seu principal teòric va ser heinrich wlfflin considerat el creador de la moderna història de l art va aplicar a l art criteris científics com l estudi psicològic o el mètode comparatiu wlfflin no atorgava importància a les biografies dels artistes defensant en canvi la idea de nacionalitat d escoles artístiques i estils nacionals les teories de wlfflin van ser continuades per autors com alois riegl la historiografia de l art ha continuat dividida en múltiples tendències des d autors encara dins del formalisme roger eliot fry passant per l escola sociològica d arnold hauser o la psicològica de max wertheimer a perspectives individuals i sintetitzadores com les d adolf goldschmidt o adolfo venturi una de les escoles més reconegudes ha estat la de la iconologia que centra els seus estudis en la simbologia de l art el significat de l obra artística a través de l estudi d imatges emblemes al·legories i tots els altres elements de significació visual pretenen aclarir el missatge que l artista va intentar transmetre en la seva obra els principals teòrics d aquest moviment van ser aby warburg erwin panofsky ernst gombrich i rudolf wittkower l art prehistòric és el que desenvolupà l ésser humà des del paleolític superior fins al neolític períodes on van sorgir les primeres manifestacions que es poden considerar com a artístiques al paleolític l home es dedicava a la caça i vivia en coves elaborant l anomenada pintura rupestre durant el neolític es torna sedentari i es dedica a l agricultura amb societats cada vegada més complexes en les que té més importància la religió com es pot observar en els monuments megalítics i inicia la producció de peces d artesania representades com a escultures apareixen unes exuberants figures femenines de pedra en una exaltació artística de la fertilitat són les «venus prehistòriques» com la venus de willendorf i la venus de lespugue a partir del en el darrer període de l edat del ferro els celtes van desenvolupar la cultura de la tène propagant la per tot europa va representar una evolució de l art de la cultura de hallstatt l art ibèric és l art que es va desenvolupar a la península ibèrica de manera coetània a la cultura de la tène principalment a andalusia i a la zona de llevant i en menor mesura a la meseta central i al sud de frança l arquitectura es basava en els murs adovellats realitzant arcs i voltes falses per aproximació de filades les ciutats s acostumaven a construir en acròpoli com a azaila ullastret i olèrdola l escultura es va desenvolupar notablement destacant les «dames» com la dama d elx i la dama de guardamar l art egipci era intensament religiós i simbòlic destaquen en arquitectura les mastabes les piràmides i els hipogeus com els de la necròpolis de gizeh i la vall dels reis l escultura i la pintura mostren la figura humana de forma realista encara que hi ha un excés de hieratisme i esquematisme a causa de la rigidesa dels seus cànons simbòlics de la seva religió l art mesopotàmic es desenvolupà a la zona compresa entre els rius tigris i eufrates on es van anar succeint diverses cultures com la dels sumeris els acadis els assiris i els perses dins l arquitectura destaquen els ziggurats uns grans temples de forma graonada i piramidal pel que fa a l escultura es desenvolupà en talla exempta o relleu en escenes religioses de caça i militars amb la presència de figures humanes i animals reals o mitològics a l antiga grècia es van desenvolupar les principals manifestacions artístiques que van marcar l evolució de l art a occident després d uns inicis d esplendor de les cultures minoica i micènica l art grec es va desenvolupar en tres grans períodes l arcaic el clàssic i l hel·lenístic en l arquitectura són ben representatius els temples que presenten tres ordres constructius diferenciats el dòric el jònic i el corinti destaca especialment el conjunt de l acròpolis d atenes en escultura predominà la representació del cos humà amb una evolució des de formes inicials més rígides i esquemàtiques passant pel naturalisme del període clàssic amb l obra de miró fídies i policlet fins al recarregament i la sinuositat del període hel·lenístic aristòtil descriu ja tècniques intel·lectuals com l oratòria i distingeix entre les arts que feien possible una «educació liberal» com ara la gramàtica la lògica la retòrica o la geometria i les que implicaven el treball amb les mans i per tant eren «servils i per sota de la dignitat d un cavaller» l art romà amb l art etrusc de precedent va rebre la influència de l art grec gràcies a l expansió de l imperi romà l art clàssic grecoromà va arribar a quasi tots els racons d europa nord d àfrica i el pròxim orient fixant les bases de l art occidental en l arquitectura civil van destacar grans enginyers i constructors que construïren carreteres ponts aqüeductes i altres obres urbanístiques així com temples palaus teatres amfiteatres circs termes i arcs de triomf l escultura inspirada en la grega se centra igualment en la figura humana encara que amb més realisme sense que els importés mostrar defectes que eren ignorats per la idealitzada escultura grega la pintura és coneguda sobretot per les restes trobades a pompeia i destaca especialment la tècnica del mosaic l art paleocristià és el resultat de l aparició del cristianisme i es va generar al llarg de l imperi va adquirir estatus oficial després de la conversió al cristianisme de l emperador constantí i el gran l art paleocristià va reinterpretar tant les formes clàssiques com les jueves per servir com a vehicle d expressió de la nova religió oficial tot i que es va produir una atomització d estils per zones geogràfiques com a tipologia de l arquitectura paleocristiana destaca la basílica mentre que en l escultura prevalen els sarcòfags i també com a l època romana la pintura i el mosaic l art preromànic està constituït per diversos estils desenvolupats a europa a partir de la caiguda de l imperi romà aquest estil perdurà aproximadament fins a l any la fusió de la cultura clàssica amb la dels nous pobladors d origen germànic generà les diverses nacionalitats que conformaren el continent europeu s engloben en aquesta fase diversos estils d un marcat caràcter regional des de l art visigòtic i dels altres pobles germànics l art cèltic especialment a les illes britàniques i l art víking passant per l art asturià l art carolingi i l art otonià la música té la seva pròpia història l obra de boeci «de institutione música» va estendre la seva influència durant l alta edat mitjana el papa gregori i juntament altres papes anteriors o posteriors malgrat que la tradició només l assenyala a ell renovà el cant litúrgic el document «ordini romani» trobat al monestir de saint gail en un manuscrit del descriu el cerimonial romà des del fins al i en ell s atribueix al conjunt de papes encapçalats pel citat gregori i haver organitzat el cicle de cants per tot l any l anomenat cant gregorià fou així el primer conjunt sistemàtic de música i el preludi de la notació musical actual l art romànic representà el primer estil de la cultura europea occidental de caràcter internacional amb una identitat plenament consolidada després de la transformació del llatí en les llengües vernacles de caràcter eminentment religiós quasi tot l art romànic està dirigit a l exaltació i divulgació del cristianisme l arquitectura destaca per l ús de la volta de canó i l arc de mig punt iniciant se la construcció de grans catedrals i monestirs que continuarà durant el gòtic l escultura es va desenvolupar principalment en el bastiment arquitectònic era de caràcter religiós amb figures esquematitzades sense realisme d un signe simbòlic les mostres més interessants d imatgeria medieval van ser de dos tipus el crist majestat i la mare de déu amb l infant que es van crear principalment a les valls dels pirineus la pintura és preferentment mural també de signe religiós i amb figures esquemàtiques l art gòtic va desenvolupar se entre els segles xii i xvi una època d una gran expansió econòmica i cultural l arquitectura va patir una profunda transformació amb formes més lleugeres més dinàmiques i amb una millor anàlisi estructural que va permetre fer edificis més estilitzats amb més obertures i per tant una millor il·luminació van aparèixer noves tipologies com l arc ogival la volta de creueria i la utilització de contraforts i arcbotants que permetien sostenir millor l estructura de l edifici fent possible interiors més amplis decorats amb vitralls i rosasses el retaule va ser el suport per a la pintura narrativa i l escultura va lluir de manera destacada en les portades de les catedrals i a més a més de relleus es realitzaren imatges exemptes als mainells i dins de fornícules el renaixement fou una època de gran esplendor cultural a europa la religió va deixar pas a una concepció més científica de l home i l univers i sorgí l humanisme els nous descobriments geogràfics van fer que la civilització europea s expandís per tots els continents i la invenció de la impremta va suposar una universalització més important de la cultura durant el trecento a itàlia les al·lusions de dant a cimabue i a giotto o les de petrarca a simone martini constitueixen el preludi del renaixement l art s inspira en el classicisme grecoromà per la qual cosa es parla d un «renaixement» artístic després de l obscurantisme medieval inspirat en la natura sorgeixen nous models de representació com l ús de la perspectiva l arquitectura va recuperar els models clàssics tornats a elaborar amb un concepte més naturalista i amb bases científiques destaquen filippo brunelleschi leon battista alberti i bramante l escultura va cercar igualment la idealitzada perfecció del classicisme com s observa a l obra de lorenzo ghiberti donatello o juan de juni el manierisme representà l evolució de les formes renaixentistes es va abandonar la natura com a font d inspiració per cercar un to més emotiu i expressiu cobrant importància la interpretació subjectiva que l artista fa de l obra d art l arquitectura adquireix un signe més efectista i equilibrat i cal destacar l obra d andrea palladio i miquel àngel en escultura sobresurt miquel àngel amb unes obres d un gran dinamisme on ressalta l expressió de la persona representada també cal citar benvenuto cellini i giambologna la pintura té un segell més capritxós extravagant amb gust per la forma sinuosa i estilitzada destacant en primer lloc com en les altres arts miquel àngel amb artistes com bronzino correggio ticià tintoretto i el greco el barroc fou una època de grans disputes en el terreny polític i religiós sorgí una divisió entre els països catòlics contrareformistes on s aferma l estat absolutista i els països protestants de signe més parlamentari l art es tornà més refinat i ornamentat amb pervivència d un cert racionalisme classicista però amb unes formes més dinàmiques i efectistes amb gust pel que és sorprenent i anecdòtic per les il·lusions òptiques i els efectes teatrals l arquitectura sota unes línies clàssiques assumí unes formes més dinàmiques amb una exuberant decoració destaquen artistes com gian lorenzo bernini o francesco borromini l escultura adquirí el mateix caràcter dinàmic sinuós expressiu i ornamental destaca també bernini i en l escultura religiosa pedro de mena i francisco salzillo la pintura es va desenvolupar en dues tendències contraposades el naturalisme i el classicisme el naturalisme es basa en una estricta realitat natural amb el gust pel clarobscur l anomenat tenebrisme amb caravaggio i georges de la tour com a capdavanters el classicisme és també realista però amb un concepte de la realitat més intel·lectual i idealitzada sobresurten annibale carracci nicolas poussin i claude lorrain a part d aquests dos corrents hi va haver infinitat d escoles estils i autors de signe molt divers però destaquen dues escoles regionals la flamenca amb rubens van dyck i l holandesa amb rembrandt i johannes vermeer a espanya sobresurt la figura de velzquez així com josé de ribera francisco de zurbarn i bartolomé esteban murillo el rococó es desenvolupà durant el és un estil amb un gran sentit de la decoració i el gust per l ornament portats a un paroxisme de riquesa sofisticació i elegància l arquitectura rococó s assentà sobretot a frança i alemanya l escultura presenta un aire gràcil refinat com s aprecia a l obra de jean antoine houdon la pintura mostra l exaltació religiosa o el paisatgisme vedutista a itàlia les escenes cortesanes de watteau i fragonard a frança passant pel conreu del retrat de joshua reynolds i thomas gainsborough anglaterra francisco de goya en els seus començaments va practicar un cert estil rococó que va anar evolucionant fins al romanticisme el neoclassicisme després de la revolució francesa representa l apogeu de la burgesia i afavorí el ressorgiment de les formes clàssiques més pures i austeres en contraposició als excessos ornamentals del barroc i el rococó que s identificaven amb l aristocràcia l arquitectura neoclàssica passa a ser més racional de signe funcional i un cert aire utòpic l escultura amb el corresponent referent de l art grecoromà va tenir com a principals figures antonio canova i bertel thorvaldsen la pintura per la seva banda va mantenir un segell auster i equilibrat en aquest camp cal destacar jacques louis david i ingres en el terreny de l art entre la fi del i principi del s inicia una evolució dels estils d un gran dinamisme cronològicament se succeeixen cada vegada amb més rapidesa en un procés que culminarà al amb una atomització d estils i corrents que conviuen i es contraposen s influeixen i s enfronten l arquitectura vuitcentista va evolucionar molt intensament a causa dels avenços tècnics que van acompanyar la revolució industrial la incorporació de nous materials com el ferro i el formigó van permetre la construcció d estructures més sòlides i diàfanes estilísticament la primera meitat de segle es va caracteritzar per un cert eclecticisme de les formes així com un retons dels estils precedents que es reinterpretaren a partir de concepcions més modernes és l anomenat historicisme que va produir moviments com ara el neoromànic el neogòtic o el neobarroc entre d altres a la darreria del segle va sorgir el modernisme que va suposar una gran revolució en el terreny del disseny amb personalitats com víctor horta otto wagner antoni gaudí lluís domènech i montaner i josep puig i cadafalch el romanticisme fou un moviment d una profunda renovació en tots els gèneres artístics els romàntics van posar especial atenció en el terreny de l espiritualitat de la imaginació la fantasia i el sentiment en el camp de la pintura després d una fase preromàntica amb artistes com william blake i johann heinrich füssli van destacar eugène delacroix théodore géricault john constable i joseph mallord william turner una derivació del romanticisme va ser el moviment alemany del natzarenisme el realisme va sorgir a partir de mitjans de segle fou una tendència que va posar èmfasi en la realitat en la descripció del món circumdant especialment d obrers i pagesos situats en el nou context de l era industrial el moviment anava acompanyat d un cert component de denúncia social lligat a moviments polítics com el socialisme utòpic en pintura destaquen camille corot gustave courbet jean françois millet honoré daumier i marià fortuny a gran bretanya va sorgir l escola dels prerafaelites que s inspiraven com el seu nom indica en els pintors italians anteriors a rafael sanzio així com en la fotografia un invent revolucionari l impressionisme fou un moviment profundament innovador que va suposar una ruptura amb l art acadèmic i una transformació del llenguatge artístic iniciant el camí cap als moviments d avantguarda els artistes s inspiraven en la natura de la que pretenien captar una «impressió» visual la plasmació d un instant al llenç per influx de la fotografia amb una tècnica d una pinzellada solta i tons clars i lluminosos es pot esmentar com a principals representants édouard manet el precursor claude monet camille pissarro pierre auguste renoir i edgar degas en l escultura foren igual de renovadores les aportacions d auguste rodin que va crear les bases de l escultura del en el neoimpressionisme estil que deriva de l impressionisme artistes com georges seurat i paul signac es preocupaven més dels fenòmens òptics i crearen la tècnica del puntillisme en el postimpressionisme artistes com henri de toulouse lautrec paul gauguin paul cézanne vincent van gogh i joaquim sorolla partiren de les noves troballes tècniques realitzades pels impressionistes però les van reinterpretar d una manera molt personal i obriren diferents vies de desenvolupament que serien molt importants en l evolució de l art del al l art viu una gran transformació ja que en una societat materialista més consumista l expressió artística es dirigeix als sentits i no a l intel·lecte igualment és especialment rellevant el concepte de moda una combinació entre la rapidesa de les comunicacions i l aspecte consumista de la civilització actual les últimes tendències artístiques perden l interès en l objecte artístic l art tradicional era un art centrat en l objecte i l actual atén al concepte hi ha una revaloració de l art actiu de l acció de la manifestació espontània efímera no comercial dos exemples els trobem en l art conceptual videoart fluxus i el happening en aquest segle es poden distingir dos grans moviments les avantguardes i l art postmodern l arquitectura va patir una profunda transformació en tots els àmbits des de les formes tradicionals fins als moviments d avantguarda aquest canvi va suposar un nou concepte constructiu basat en una concepció més racional de l espai que s estructura d una forma més depurada i funcional amb una especial atenció en les noves tecnologies i en la seva ubicació mediambiental la principal tendència artística fou el racionalisme representat fonamentalment per l escola de la bauhaus entre els arquitectes més destacats sobresurten ludwig mies van der rohe le corbusier josep lluís sert oscar niemeyer alvar aalto rafael moneo i norman foster l avantguarda fou un primer gran moviment dins el qual s inclouen estils com el fauvisme l expressionisme el cubisme el futurisme el dadaisme el surrealisme i l art abstracte el fauvisme va suposar una experimentació en el terreny del color que és tractat d una manera subjectiva i personal l expressionisme impulsat especialment per grups com die brücke i der blaue reiter nasqué com una reacció a l impressionisme es produeix un predomini de l expressió de la vida interior per sobre de la impressió de la realitat tot cercant una temàtica personal es conrea el gust per tot el que és fantàstic el cubisme cerca organitzar la visió simultània d objectes dins una trama geomètrica i amb una gamma de colors freds també cal destacar l aparició del collage una de les principals figures d aquest moviment va ser pablo picasso el futurisme fou un moviment italià que exaltava els valors del progrés tècnic i industrial i el dadaisme aparegué com una reacció als desastres de la primera guerra mundial personalitats com hans arp i marcel duchamp es van qüestionar els temes i les tècniques artístiques tradicionals i experimentaren amb materials nous com els ready made el surrealisme va imposar la fantasia el món dels somnis mostrant l inconscient de l artista entre els artistes surrealistes sobresurten salvador dalí max ernst joan miró i henry moore amb l art abstracte iniciat per vassili kandinski es deixa de banda l aspecte real la imitació de la natura per centrar se en l expressivitat de l artista mitjançant formes i colors que eviten qualsevol component referencial l anomenat constructivisme fou un estil compromès políticament que va néixer a la rússia revolucionària va generar una sèrie d obres abstractes amb una tendència a la modelació geomètrica a mitjans del va aparèixer l informalisme estil d unes tendències basades en l expressivitat de l artista que renunciava a qualsevol aspecte racional de l art als estats units es va desenvolupar l expressionisme abstracte amb la utilització de la tècnica del dripping o el degoteig de pintura realitzat amb diversos objectes en contra d aquest moviment va sorgir el pop art d inspiració popular i que prenia imatges del món de la publicitat el minimalisme va suposar un procés de desmaterialització amb obres de caràcter abstracte i d una marcada simplicitat com a reacció va aparèixer l hiperrealisme amb una visió exagerada de la realitat que formalment presentava un aspecte quasi fotogràfic l art conceptual happening fluxus performance se centra en el procés mental de la creació artística basant se en l afirmació que l art és deu a la idea i no a l objecte inclou tendències com l art povera el body art amb el cos humà com a suport l art natura utilitza la mateixa natura en les obres i el bioart usa tècniques biològiques l art postmodern és l oposició a l anomenat art modern i assumeix el fracàs com a projecte modern dels moviments d avantguarda és l art autoreferencial l art per l art que no pretén cap tasca social finalment es pot afegir l estil del neoexpressionisme entre els quals es destaca l artista mallorquí miquel barceló les primeres grans civilitzacions americanes van aparèixer a mèxic els olmeques varen realitzar escultures de pedra d un gran naturalisme així com uns colossals caps monolítics de fins a metres d alçada els zapoteques van construir el magnífic conjunt de la ciutat dels temples al mont albn posteriorment els maies van desenvolupar un art de caràcter religiós en el qual destaquen els temples de forma piramidal com els de tikal i chichén itz els tolteques van construir el temple del déu de l estel del matí a tula i han deixat una de les millors mostres d escultura precolombina el chac mool els asteques van consagrar l art a l expressió del poder sobresurtin les obres de la seva capital tenochtitln al perú la primera cultura de rellevància va ser la de chavín de huntar  ac un complex religiós on destaca un temple edificat sobre tres pisos de galeries altres cultures remarcables de la regió van ser la de paracas la moche i la nazca amb les seves enigmàtiques línies de nazca més endavant els inques van desenvolupar una important cultura amb una arquitectura i una enginyeria civil molt notable destaca la ciutat de machu picchu la principal peculiaritat de l art africà en general ha estat sempre el seu caràcter màgic i religiós amb obres de fusta pedra o ivori tant en màscares com en figures exemptes de caràcter més o menys antropomòrfic la primera producció artística d una certa rellevància va ser la de la cultura nok al nord de l actual nigèria al sudan es van desenvolupar les cultures kerma i meroe caracteritzades per monumentals construccions en argila belles armes i ceràmica a etiòpia va destacar la ciutat d axum essent destacables les seves esteles en forma de pilars monolítics de caràcter funerari de fins a metres d alçada a zimbàbue va florir la cultura dels monomotapa la capital de la qual gran zimbàbue va ser una de les ciutats més grans de tota àfrica a ifé i a benín centres de la cultura ioruba aparegué una notable escola de figures en terracota i bronze d un gran naturalisme d aquesta època daten també les esglésies tallades a la roca de lalibela a etiòpia a mali destaquen les construccions en tova com la gran mesquita de djenné datada inicialment al però que ha estat reconstruïda diverses vegades l art de l índia té un caràcter principalment espiritual i ha estat un vehicle de transmissió de les grans religions del país hinduisme budisme i islamisme la primera gran civilització fou la de la ciutat de mohenjo dro amb un avançat pla urbanístic amb edificis públics construïts en fang cuit i maó entre els segles  i ii ac s imposà l imperi maurya amb un tipus d art de signe budista que tenia com a monument més característic la stpa un túmul funerari de caràcter commemoratiu en general recobert de relleus amb escenes de la vida de buda altres mostres d art budista es troba a gandhara amb una clara influència hel·lenística i sassànida entre els segles iv i viii l imperi gupta deixà mostres del seu art especialment en uns santuaris rupestres excepcionals posteriorment l art hindú va tenir el seu apogeu entre els segles viii i xii amb un tipus de santuari molt característic el ikhara un bon exemple és udaipur rajasthan després de la invasió musulmana cal destacar l art mogol de formes islamiques que deixà com a gran referent el taj mahal com en la majoria de l art oriental el de la xina té un marcat caràcter religiós principalment influït pel taoisme el confucianisme i el budisme s acostuma a estudiar per etapes que coincideixen amb les dinasties regnants la història de l art japonès també s estudia per períodes l art d oceania està marcat per la multiplicitat de territoris insulars dispersos per l oceà pacífic amb austràlia i nova zelanda com a grans superfícies i tres importants conjunts d illes i arxipèlags polinèsia melanèsia i micronèsia la primera cultura que es coneix va ser la lapita  ac caracteritzada per una ceràmica decorada amb motius dentats fets amb pintes o pues així com objectes d obsidiana i petxines a austràlia destaquen les pintures rupestres que són força esquemàtiques i tendeixen a la simplificació geomètrica més tard es va produir una expansió cap a illes més allunyades i es generà una gran diversificació cultural la majoria de manifestacions artístiques foren de caràcter ritual relacionades amb danses i cerimònies de tipus religiós a la micronèsia es van construir elaborats complexos arquitectònics amb escultures de pedra i megàlits a hawaii s aixecaren grans temples heiau amb escultures de fusta de fins a tres metres que representaven als seus déus i a nova zelanda els maoris van desenvolupar un tipus de talla de fusta amb figures de líders polítics i religiosos especialment famosos són els famosos caps monolítics moai de l illa de pasqua que realitzats entre l any i el a la melanèsia cal citar les grans cases de reunió o «cases dels esperits» destinades a celebrar cerimònies relacionades amb el culte als avantpassats en el que es feien servir una gran quantitat de màscares els asmat d irian jaya nova guinea construïen uns pals commemoratius anomenats bisj d entre i metres d alçada tallats amb figures antropomòrfiques i a les illes salomó el més característic són les estàtues de fusta de figures humanes o animals amb incrustacions de petxines la funció de l art pot variar des de la més pràctica fins a l ornamental pot tenir un contingut religiós o simplement estètic pot ser durador o efímer al es va perdre fins i tot el substrat material deia joseph beuys que la vida és un mitjà d expressió artística i en destacava l aspecte vital l acció des d aquest punt de vista tothom pot ser un artista autors com henri de saint simon i charles fourier van defensar la funció social de l art que contribueix al desenvolupament de la societat unint bellesa i utilitat en un conjunt harmònic d altra banda a la gran bretanya l obra de teòrics com john ruskin i william morris va aportar una visió funcionalista de l art a les pedres de venècia ruskin va denunciar la destrucció de la bellesa i la vulgarització de l art portada a terme per la societat industrial així com la degradació de la classe obrera ell defensava la funció social de l art a l art del poble demanà canvis radicals en el camp de l economia i en la societat reclamant un art «fet pel poble i per al poble» d altra banda morris fundador del moviment arts and crafts va defensar un art funcional pràctic «que satisfaci necessitats materials i no solament espirituals» a escrits estètics va plantejar un concepte d art utilitari però allunyat de sistemes de producció excessivament tecnificats pròxim a un concepte del socialisme proper al corporativisme medieval la funció de l art va ser qüestionada per l escriptor rus lev tolstoi a què és l art es va plantejar la justificació social de l art argumentant que essent l art una forma de comunicació només pot ésser vàlid si les emocions que transmet poden ser compartides per tots els homes per a tolstoi l única justificació vàlida és la contribució de l art a la fraternitat humana una obra d art només pot tenir valor social quan transmet valors de fraternitat és a dir emocions que impulsin la unificació dels pobles claude lévi strauss distingeix entre funcions motivades i no motivades de l art entre les funcions no motivades considera l instint d harmonia i equilibri basant se en el concepte d aristòtil de mimesi o imitació s afirma que l art busca l harmonia com a part de l instint humà l experimentació del misteri de la vida o del poder creador l expressió de la imaginació la comunicació universal per sobre de les diferències de cada cultura i les funcions rituals i simbòliques com tot l art religiós entre les funcions motivades la comunicació personal de l artista l entreteniment el canvi polític o social històricament sempre ha coexistit l artista compromès que veu la seva obra com un mitjà per canviar la realitat o modificar la consciència i l artista que creu que l art és autònom l art com a teràpia l art com a subversió com el graffiti i l art per a la propaganda o publicitat es poden considerar quatre grans institucions artístiques el museu l acadèmia les galeries d art i les fundacions d art els museus són institucions dedicades a l estudi conservació i exposició d obres d art els museus tenen el seu origen en el col·leccionisme a l obra d art se li afegeix un valor històric o cultural bé d admiració o de singularitat a partir del segle xviii van començar a obrir se les col·leccions al públic i sorgiren els museus de protecció estatal gran referents són el museu britànic la galleria degli uffizi el louvre el museu del prado l altes museum de berlín la national gallery de londres i l ermitage a la vegada van sorgir les acadèmies unes institucions que regulaven el procés creatiu educatiu i formatiu de l art el consell internacional de museus icom defineix el museu com «una institució sense ànim de lucre permanent al servei de la societat i el seu desenvolupament obert al públic que adquireix conserva investiga comunica i exhibeix testimonis materials de l evolució de la natura i de l home amb finalitats d estudi d educació i de delectació» existeixen dues disciplines vinculades a l estudi dels museus la museografia que estudia el vessant tècnic i estructural dels museus arquitectura equipament mitjans d exposició i la museologia que analitza el museu des d una perspectiva històrica social i cultural les acadèmies d art són institucions encarregades de preservar l art com a fenomen cultural de reglamentar el seu estudi i la seva conservació i de promocionar lo mitjançant exposicions i concursos originàriament servien també com a centres de formació d artistes encara que amb el temps van perdre aquesta funció les primeres acadèmies van sorgir a itàlia al llarg del destaquen l accademia del disegno de florència i l accademia di san luca a roma posteriorment cal afegir lacadémie royal d art de parís l akademie der künste de berlín la reial acadèmia de belles arts de san fernando de madrid l acadèmia russa d arts de sant petersburg i la royal academy of arts de londres les acadèmies d art sovint han estat criticades com a centres conservadors ancorats en el gust per l art clàssic excessivament reglamentades per aquest motiu provoquen que el terme art acadèmic sigui sinònim d un art de tall clàssic i que prioritza un culte a les formes tradicionals actualment les acadèmies tenen més que res una funció institucional representativa i d assessorament aquests establiments són el nexe d unió entre els artistes i el públic interessat a posseir art a la segona meitat del amb la cada cop més gran fugida dels artistes del mecenatge i l esclavitud temàtica i tècnica que això comportava començant a instituir se establiments que mostren les obres més actuals sovint fora de les normes acadèmiques d aquesta manera l art començava a estar a l abast del públic del carrer que podia obtenir obres originals per lluir les a casa seva així mateix les galeries feien d intermediaris entre els artistes i la gent interessada en certa manera aquests establiments van aconseguir socialitzar l art i promoure amb el temps el principi del que més endavant serien les col·leccions particulars un fenomen relativament nou el col·leccionisme d art la funció més important però d aquests establiments ha estat el descobriment de nous talents i la seva difusió i promoció les fundacions d art són conegudes com el «tercer sector» ja que són privades però no persegueixen fins lucratius per la qual cosa se situen entre els museus i les galeries d art les fundacions són institucions de l àmbit privat i filantròpic i són les encarregades de difondre i fomentar l art entre les seves funcions es consideren tant la conservació d obres d art en general aquestes fundacions tenen les seves pròpies col·leccions com l estímul i foment de creativitat artística mitjançant beques per a joves artistes són una instància intermèdia entre la societat civil i l estat i per aquest motiu les fundacions afavoreixen la participació ciutadana dins les esferes culturals tot fomentant la democratització de l estament artístic entre les diverses fundacions internacionals destaquen la fundació lucio fontana la fundació solomon r guggenheim la fundació bbva la fundació telefònica entre d altres dins l àmbit catalanoparlant destaquen la fundació miró la fundació antoni tàpies la fundació caixa fòrum la fundació juan march la fundació gala salvador dalí i la fundació thyssen bornemisza la valoració de l obra d art com a mercaderia susceptible de ser adquirida per una contraprestació econòmica comença amb la presa de consciència de la singularitat de l art del seu valor com a obra única i irrepetible unit a aspectes com ara la seva antiguitat la seva qualitat o la seva autenticitat el comerç artístic va sorgir a grècia i roma però es va consolidar durant el renaixement al existien ja a venècia i florència llotges especialitzades en la transacció de l art al el principal centre comercialitzador d art foren els països baixos on una creixent burgesia feia de l art un reflex del seu estatus social al el mercat de l art va cobrar una gran difusió en paral·lel a l obertura dels museus públics i a la realització d exposicions internacionals on s exhibien els millors productes de diferents països tant artístics com industrials aleshores va proliferar l obertura de galeries privades d art i aparegué la figura del marxant d art que sovint tindrà un paper rellevant en la seva relació amb els artistes arribant a aconseguir un espai propi dins la història de l art entre d altres cal destacar daniel henry kahnweiler o ambroise vollard també van aparèixer cases de subhastes com les famoses christie s i sotheby s britàniques la francesa drouot l alemanya lempertz la italiana finarte o les espanyoles brok ansorena i durn un dels principals mitjans de comercialització de l art són les fires on els artistes fan conèixer les seves obres mentre que el públic pot apreciar les i estar al corrent de les diverses novetats que es van succeint en el temps les fires han anat adquirint cada vegada més gran rellevància existint un circuit on al llarg de l any diverses ciutats de tot el món acullen fires de diversa índole actualment la seva comesa no només és comercial sinó també cultural i institucional ja que suposen una font de difusió de l art una de les primeres fires conegudes va ser la celebrada al salone degli innocenti de galleria dell accademia de florència on el es van vendre de quadres pintats en homenatge a miquel àngel després de la seva defunció el es va obrir la mostra biennal del saló carré del louvre organitzada per lacadémie royal d art primeres fires obertes a un públic majoritari ara com ara destaquen la biennal de venècia la documenta de kassel la biennal de so paulo la triennal de milà la fira arco de madrid la fiac de parís artbasel de basilea el col·leccionisme és una activitat en general d índole privada destinada a la creació de col·leccions d obres d art de sempre l home ha sentit fascinació per l art fet que l ha portat a l adquisició d obres d art per gaudi personal o com a inversió econòmica el col·leccionisme va començar de forma àmplia a l antiga roma fruit en general de botins de guerra dels països conquerits durant l edat mitjana va ser comú l acumulació de béns de peces de valor com orfebreria obres d ivori i banús l apogeu del col·leccionisme es va produir al renaixement quan nobles i mecenes van encarregar i van adquirir gran nombre d obres d art per als seus palaus i vil·les circumscrit en principi a l aristocràcia des del segle xviii el col·leccionisme va passar també a la burgesia i als rics homes de negocis ja que l art tenia aleshores un marcat component d ostentació social des d aleshores la figura del col·leccionista privat ha estat fonamental per a l èxit del mercat artístic l educació artística ajuda a les persones a conèixer s millor a si mateixes i a desenvolupar el seu interior mitjançant la creativitat i les arts ja que està estretament lligada a l educació socioemocional és també una eina d integració en la societat fent especial referència en el cas de l educació musicosocial permet connectar amb els sentits els sentiments i les emocions amb activitats artístiques com el dibuix la pintura el cant la dansa etc no només ajuda en l àmbit emocional expressiu i d autonomia sinó també en l àmbit cognitiu aquesta educació es troba a les aules i és important que hi sigui present des de la infancia perquè permet treballar amb la diversitat i augmentar les competències de l individu les arts plàstiques són les arts que es plasmen en objectes físics materials per exemple els volums materials escultura o els colorants sobre una superfície plana o no pintura inclouen les tradicionalment anomenades belles arts des del punt de vista dels elements compositius en l arquitectura són els espais en l escultura són els volums en la pintura són els colors i les textures i en el dibuix és la línia o el clarobscur l arquitectura necessita les tres dimensions mentre que l escultura i la instal·lació artística poden usar tres o quatre dimensions depenent de si inclou moviment i per tant el temps la pintura el vitrall el tapís la fotografia el collage i el dibuix s han realitzat tradicionalment sobre superfícies parets d una cúpula teles paper cartró fusta l art d acció que inclou cossos humans trenca fronteres amb les arts escèniques contemporànies cal tenir present que les arts dinàmiques també es poden representar en objectes físics però que no són l objecte artístic en si mateix per exemple la música és un art dinàmica i no pas plàstica per molt que es pugui representar en una partitura o en un disc ja que aquests objectes no són la música en si mateixa la qual només és tal en forma sonora lalfabet àrab altrament dit alifat d àlif la seva primera lletra té característiques semblants a l alfabet hebreu i també és un abjad això vol dir que les vocals curtes no s escriuen sinó que s han de deduir del context aquesta situació es veu alleujada amb el fet que les llengües semítiques posen la major part del significat a les consonants i vocals llargues que sí que s escriuen l escriptura àrab és una escriptura lligada i cursiva més que una successió de caràcters individuals això vol dir que la forma de la lletra està influïda pel seu context les consonants dobles s indiquen amb un taixdid o xadda un símbol semblant a la w damunt de la lletra en qüestió l alcorà està escrit utilitzant l alfabet àrab hi ha moltes llengües que el fan servir entre les quals hi ha l urdú el persa i el turc fins a la reforma de kemal atatürk els mossàrabs que parlaven romanç també van escriure les seves obres principalment religioses amb lletres àrabs d aquests texts se n diu aljamiats la cal·ligrafia àrab es considera un art per dret propi com que l islam sunnita prohibeix la representació de figures animades les mesquites solen estar decorades amb versos de l alcorà delicadament escrits un exemple és el palau de l alhambra de granada el satts standard arabic technical transliteration system sistema de transliteració tècnica de l àrab estàndard és un estàndard que utilitza l exèrcit dels eua per transcriure l alfabet àrab amb els signes de l alfabet llatí l alfabet àrab va sorgir cap al d una evolució de l alfabet nabateu que prové de la variant siríaca de l alfabet arameu i aquesta variant deriva de l alfabet fenici el text més antic conegut de l alfabet àrab és una inscripció de finals del segle iv trobada a la muntanya de jabal ramm a  km a l est d àqaba jordània però el primer que l utilitza plenament és un document trilingüe grec siríac i àrab de l any trobat a zebed síria d abans de l arribada de l islam es conserven pocs textos en alfabet àrab només es conserven cinc inscripcions de les quals no hi ha cap dubte tot i que algun altre text podria ser preislàmic al es van afegir punts al damunt i a sota de les lletres per diferenciar les la llengua aramea tenia menys fonemes que l àrab i les lletres aramees havien de servir per als sons de l àrab amb les consegüents ambigüitats el document més antic conservat que utilitza aquests punts és també el papir àrab més antic denominat perf i datat a l abril del però aquest sistema per diferenciar els sons no va ser obligatori fins molt més tard a la segona meitat del es va introduir la hamza precedint la invenció de l alfabet siríac i la vocalització tiberienca de l hebreu cap al es va alterar l ordre de les lletres que van ajuntar se per afinitat de forma també es van afegir signes vocàlics i diacrítics per facilitar la lectura i eliminar parcialment les ambigüitats inicialment utilitzant un sistema de punts vermells segons algunes fonts la seva utilització es va expandir a instàncies del governador omeia de l iraq al hajjaj ibn yússuf un punt damunt de la consonant volia dir una a un punt sota la consonant una i un punt damunt de la línia una u i punts dobles volien dir la nunació tanmateix aquest sistema també provocava certa confusió amb els punts de les lletres i uns  anys més tard s adoptaria l actual sistema de diacrítics fatha a kasra i damma u o sukun absència de vocal i els tanwiin per a la nunació quan l alfabet àrab es va expandir per països que tenien altres llengües amb sons no presents a l àrab es van inventar noves lletres per representar aquests sons una de les alteracions més habituals va ser la utilització de tres punts a sobre o a sota per exemple per al so p i per al so t presents a l urdú persa i kurd o per a representar el so del persa i el kurd les següents són lletres que no solen ser incloses en l alfabet bàsic o que tenen funcions addicionals a més del seu valor consonàntic la laam àlif no és una lletra és la forma que adopten la laam i làlif quan van unides en aquest ordre hi ha altres parelles de lletres que formen dígrafs o lligadures en ajuntar se però és l únic obligatori les altres lligadures són sempre opcionals i tenen una funció estètica a la taula següent es mostren alguns exemples de lligadures la geminació consisteix a l allargament d un so amb dos moments successius de tensió separats per una distensió intermèdia en àrab es fa servir un signe diacrític especial per a marcar la presència d una geminació aquest signe denominat xadda és similar a la lletra grega i es posa sobre la consonant afectada per la geminació per exemple hirrah gat en l escriptura àrab només s escriuen les vocals llargues el lector ha d estar familiaritzat amb la llengua per entendre les vocals omeses tanmateix a les edicions de l alcorà i a texts didàctics per a nens i persones que aprenen a llegir s utilitzen una sèrie de diacrítics per marcar les diferents vocals curtes i l absència de vocal per a indicar l obertura de les lletres en ser pronunciades hom hi posa una sèrie de signes diacrítics quan es vol indicar una vocalització llarga hom usa les següents consonants en aquest cas que deixen de ser emprades com a tals a la meitat de les lletres de l alfabet bàsic marcades amb groc en la taula superior hom les ha batejat com a solars i a l altra meitat com a lunars aquesta distinció no respon a cap raó astronòmica o astrològica sinó a les paraules que es fan servir com a model de comportament les lletres solars reben el seu nom perquè la paraula exemple d aquest grup és sol quan es determina amb l article la primera consonant de la paraula en entrar en contacte amb la de l assimila llavors en comptes d hom pronuncia per marcar aquesta geminació de la aquesta agafa vegeu més amunt a vocalització apartat de la xadda així les lletres lunars són les que no tenen aquest comportament no hi ha assimilació de la es pronuncia i per tant tampoc no hi ha geminació en aquest cas la paraula exemple és lluna així hi ha dos tipus de numerals a l escriptura àrab numerals àrabs estàndard i numerals orientals àrabs utilitzats a l escriptura àrab de l iran el pakistan i l índia els numerals al contrari que les lletres s escriuen i llegeixen d esquerra a dreta l alfabet àrab ha estat adoptat per una sèrie d altres llengües com a sistema d escriptura entre d altres el persa el kurd el malai o l urdú que no són semítiques aquesta adaptació ha comportat l alteració d alguns caràcters i la introducció d altres de nous per tal de representar fonemes que no són presents a la fonologia aràbiga per exemple l àrab no té el so oclusiu bilabial sord la p per això les llengües que el tenen van haver d afegir la representació d aquest so que difereix en funció de la llengua les modificacions tendeixen a agrupar se les llengües de l índia i les turqueses escrites amb l alfabet àrab tendeixen a utilitzar l alfabet persa mentre que les llengües d indonèsia tendeixen a seguir l alfabet jawi en el cas del kurd el caixmiri i el uigur a més de l adopció de representacions de sons propis és obligatòria l escriptura de totes les vocals l abjad esdevé un abugida la utilització de l escriptura aràbiga a les llengües de l àfrica occidental en especial a les del sahel africà es va desenvolupar amb la penetració de l islam però també s han introduït diferents diacrítics per representar els sons absents en l àrab fins a un cert punt es tendeix a utilitzar l estil del magrib com per exemple la posició dels punts a la lletra que representa el so p avui dia pakistan iran afganistan l índia i la xina són els estats més importants on es fa servir l alfabet àrab per escriure una o més llengües oficials persa dari panjabi paixtu urdú caixmiri sindhi i uigur els parlants de llengües no escrites van adoptar l alfabet àrab per proximitat o per la influència de la religió islàmica a més durant moltes èpoques l única educació possible era la religiosa i això va portar els musulmans a utilitzar l alfabet àrab per escriure qualsevol llengua amb el resultat que durant l edat mitjana aquest alfabet era el més àmpliament utilitzat al l alfabet llatí va reemplaçar l àrab als balcans a parts de l àfrica subsahariana i a l àsia sud oriental mentre a la unió soviètica després d un petit període de llatinització es va imposar la utilització de l alfabet ciríl·lic a turquia la revolució d atatürk va imposar l alfabet llatí el després del col·lapse de l urss del moltes repúbliques amb llengües turqueses han tendit a seguir l alfabet llatinitzat turc tanmateix hi ha casos com el del tadjikistan amb una llengua propera al persa on s ha renovat la utilització de l alfabet persa la majoria de les llengües iràniques continuen utilitzant l alfabet aràbic el mateix passa amb les llengües indoàries del pakistan i les poblacions musulmanes de l índia però el bengalí de bangla desh un país musulmà s escriu amb l alfabet bengalí lantropologia és la disciplina que estudia l ésser humà de manera holística combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes així com amb la filosofia podem considerar que té vessants científics i d altres que són polítics o filosòfics però amb la mancança del mètode científic estudia l origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i els comportaments socials al llarg del temps i l espai és a dir del procés biosocial de l existència de l espècie humana l antropologia té com a objecte d estudi tots els éssers humans i totes les dimensions de la humanitat altres disciplines associades a l antropologia són la lingüística i l arqueologia la paraula prové del grec nthropos ésser humà i el sufix logia derivat de lógos doctrina coneixement hi ha dues grans branques d esta ciència la primera és lantropologia cultural o social que estudia els humans com a éssers culturals té per objecte d estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són productors de cultura i alhora productes d esta que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica d aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans i de transformar el món i els humans mateixos utilitzant estos símbols concretament l antropologia cultural s encavalca amb l etnologia la diferència amb la qual deriva en bona part de l epistemologia anglosaxona mentre que l antropologia social ve a ser una branca de la sociologia la segona gran branca és lantropologia física o biològica que estudia l ésser humà en tant que ésser biològic així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història independentment de la cultura una tercera branca lantropologia criminal hui es considera una pseudociència cancel·lada no contrastant que aristòtil crea l adjectiu anthropologos ho va fer en un sentit molt genèric amb què no pretenia generar un coneixement positiu el terme antropologia pareix haver estat emprat per primera volta en un sentit proper a l etimològic pel filòsof metge i teòleg magnus hundt a antropologium de hominis dignitate natura et proprietatibus de elementis partibus et membris humani corporis leipzig els termes antropologia i etnologia adquirixen sentit al segle xviii i històricament els dos mots han estat designats com a conceptes diferents però vinculats l antropologia era una ciència de la natura i l etnologia era una classificació cultural que finix per designar l anàlisi comparada de les mentalitats i les institucions de les societats tradicionals segons marcel mauss es pot distingir dins l ofici d antropòleg una fase etnogràfica que observa i recull els fets una fase etnològica que els analitza i una fase antropològica que compara sintetitza i teoritza però per alguns antropòlegs contemporanis este esquema no s adiu perquè l etnografia és tota sola etnologia l observació va plena d interpretacions l antropologia com a disciplina aparïx per primer cop a lhistoire naturelle de buffon i combina molt aviat dues genealogies diferents la definició actual l etnologia seguix sent associada de manera implícita a l estudi d un poble determinat així com al treball de camp mentre que l antropologia estudia fets humans és a dir propis de l ésser humà i de fet estes són les definicions que prevalen històricament s ha associat l antropologia a l estudi de comunitats aborígens tractades com a primitives passades i fora d època i s ha volgut crear una disciplina diferent per estudiar les societats industrialitzades la sociologia però esta forma de procedir és pròpiament occidental ja que a altres àrees del planeta l antropologia estudia igualment les societats industrialitzades en un conjunt antropològic contemporani durant el l anomenada llavors antropologia general incloïa un espectre d interessos molt ampli que abastava des de la paleontologia del quaternari al folklore europeu passant per l estudi comparat dels pobles aborígens per això formava part de les ciències naturals i el pensament filosòfic alemany després de l aparició dels models evolucionistes i el desenvolupament del mètode científic a les ciències naturals molts autors van pensar que els fenòmens històrics també seguirien pautes deduïbles per observació el desenvolupament inicial de l antropologia com a disciplina més o menys autònoma del conjunt de les ciències naturals coincidix amb l apogeu del pensament il·lustrat i posteriorment del positivista que elevava la raó a una capacitat distintiva dels éssers humans el seu desenvolupament es va poder vincular molt prompte als interessos del colonialisme europeu derivat de la revolució industrial nota l estudi de l ésser humà és ben llunyà heròdot ane a les seves històries explica les diferències entre els diversos habitants del món conegut líbia egipte grècia àsia menor i parla ja de diferències de crani entre egipcis i perses fet que és del tot erroni i esbiaixat però ens indica ja una primera aproximació a altres cultures hipòcrates ane llançà la teoria segons la qual el mitjà influencia els caràcters o trets físics de l ésser humà i per això cridava l atenció sobre les diferències de qui habita en climes variats aristòtil ane estudia l ésser humà perquè el considerava complex i per tant procedix a mesurar cranis etc per raons que tenen a veure amb el projecte de la nova república nord americana la qual introduïx una ideologia que exclou la població índia originària de les terres l antropologia de camp començà a tenir bases professionals als estats units a l últim terç del segle xix a partir de les activitats del bureau of american ethnology i de lsmithsonian institution l antropòleg alemany franz boas vinculat a este tipus de tasca institucionalitzà acadèmicament i professional l antropologia als estats units a la gran bretanya victoriana tylor i posteriorment autors com rivers i més tard malinowski i radcliffe brown van desenvolupar un model professionalitzat d antropologia acadèmica la mateixa cosa va succeir a alemanya abans de a la majoria de les potències colonials de principis de segle hi ha esbossos de professionalització de l antropologia que no acabaren de quallar fins passada la segona guerra mundial a tots els estats occidentals s incorporà el model professional de l antropologia anglosaxona per este motiu la major part de la producció de l antropologia social o cultural abans de que es coneix com a model antropològic clàssic es basa en etnografies produïdes a amèrica àsia oceania i àfrica però amb un pes molt inferior a europa la raó és que al continent europeu hi va prevaler una etnografia positivista destinada a apuntalar un discurs sobre la identitat nacional tant als estats germànics com als escandinaus i eslaus el model antropològic clàssic de l antropologia social fou abandonat durant la segona meitat del actualment els antropòlegs treballen pràcticament tots els àmbits de la cultura i la societat esta ciència postula que res de l ésser humà llevat de la biologia no és inherent a la seua natura per això l objecte de l anàlisi antropològica no pot ser entès com una cosa donada la definició del problema a investigar passa per la reflexió teòrica i empírica del fenomen després del desenvolupament de diferents tradicions teòriques i a diversos països es va produir un debat sobre quin era l aspecte de la vida humana que l antropologia havia d estudiar en eixa època els lingüistes i arqueòlegs culturals ja havien definit els seus propis camps d acció james george frazer havia proposat que este objecte era la cultura entesa com un tot complex que inclou creences costums tecnologia i tot allò que produïxen les societats humanes esta proposta és present a tots els corrents de l antropologia vulga ser que es declaren a favor o en contra seua tanmateix a partir d esta confrontació hi ha un fenomen d una constant atomització dins la disciplina que per citar l exemple més conegut comporta que molts autors consideren que l estudi de la cultura seria el camp de l antropologia cultural i el de les estructures socials el de l antropologia social pròpiament dita radcliffe brown antropòleg social considerava com una disciplina diferent la que realitzaven franz boas i els seus alumnes antropòlegs culturals segons clifford geertz l objecte de l antropologia és l estudi de la diversitat cultural vulga ser el cas que es presente l antropologia general es preocupa per cadascun d estos punts són estudiats per l antropologia cultural l hom és estudiat des de la seua vessant humanística el llistat de preocupacions s allarga amb un punt de vista sociològic incloent hi l estudi del gènere del treball etc estudiar l home científicament d altra banda és estudiar lo biològicament i ací les preocupacions són diametralment distintes tot amb tot l objecte d estudi de l antropologia és l home i com a ciència social el seu punt de partença és l anàlisi sociocultural del seu comportament en tant que ciència dura estudia la seua biologia el seu parlar i el seu estat actual i passat històricament parlant el projecte d antropologia general es componia de quatre branques la lingüística l arqueologia l antropologia biològica l antropologia social i antropologia cultural és a dir a l hora de definir l antropologia existixen dues perspectives d estudi dit altrament segons si fem servir el mètode científic o humanístic tindrem dues branques diferenciades a l antropologia general la branca científica es dedica a l estudi de l home biològic mentre que l humanística es dedica a estudiar lo des d una vessant sociocultural d esta diferència hi trobem les quatre branques clàssiques que són la sociologia la lingüística i la cultural per la banda humanística i la física i arqueològica per la banda científica així doncs les branques de l antropologia es poden comptar en quatre al seu torn cadascuna d estes quatre branques principals se subdividixen en innombrables subbranques que moltes voltes interactuen entre si de l antropologia social coneguda antigament com a antropologia sociocultural es desprenen de l antropologia física coneguda també com a antropologia biològica es desprenen de larqueologia es desprenen cadascuna de les branques ha tingut un desenvolupament propi en una mesura més o menys dimensionada la diversificació de les disciplines no impedix d altra banda que es trobin en interacció permanent les unes amb les altres els edificis teòrics de les disciplines antropològiques compartixen com a base el seu interès per l estudi de la humanitat això no obstant metonímicament en l actualitat quan es parla d antropologia per antonomàsia es fa referència a l antropologia social el mètode d obtenció de coneixement de l antropologia és força fàcil d exposar però ben difícil d aplicar comporta que l antropòleg siga capaç abandonar els seus prejudicis i estiga disposat a aprendre dels altres la primera fase del mètode antropològic és el treball de camp que consistix en una immersió en la comunitat que es vulga analitzar això vol significar que si per exemple l antropòleg vol conèixer una comunitat indígena d austràlia haurà d anar a viure un temps amb esta comunitat adaptar se a les seues creences menjar allò que mengen comportar se com es comporten adoptar el seu estil de vida etc s anomena esta fase d observació i això acosta l antropologia a l empirisme perquè este adopta justament l observació de la realitat en moviment per treure conclusions és a dir posa a prova les seues hipòtesis observant com es comporten de forma natural fet això l antropòleg ha de posar per escrit tot allò que ha après sobre la societat que ha analitzat és la fase d etnografia això comporta una exposició estructurada i comprensible per a una altre cultura que no s ha immergit mai en la cultura estudiada l antropòleg ha de ser objectiu no faltar a la veritat aportar informació qualitativa i quantitativa saber ser imparcial etc l estudi es publica per tal que altres antropòlegs puguen anar ho a verificar és després d una tercera fase de verificació del treball amb un nou treball de camp i un nou procés d etnografia que l estudi aconseguix ser acceptat i avalat per tota la comunitat científica l estudi però no es deixa dins un calaix d armari de l arxiu nacional sinó que ha de fer un objecte d actualització de les informació això vol dir que l antropòleg es dedica en una quarta fase a fer un seguiment de la societat estudiada per tal de comprendre les seues evolucions els nous raonaments els canvis etc per tal de poder duu a terme tot este mètode l antropòleg ha de ser capaç d abandonar el monoculte és a dir saber la llengua de l altre aprendre a practicar la seua religió si en té alguna etc les societats monolingües són de monoculte perquè rere l única llengua que parlen hi una única cultura i això restringix els punts de vista amb què la societat mira el món que l envolta l antropòleg ha de tenir doncs una ment força oberta i això comporta abandonar tota mena de monocultes i per tant el monolingüisme convé fins i tot aprendre de llengües minoritàries com majoritària i inclús de llengües minoritzades vet ací alguns elements del seu mètode alguns problemes ètics sorgixen de la simple raó que els antropòlegs tenen més poder que els pobles que estudien s ha argumentat que la disciplina és una forma de colonialisme en la qual els antropòlegs obtenen poder a costa dels subjectes segons això els antropòlegs adquirixen poder explotant el coneixement i els artefactes dels pobles que investiguen estos per la seua banda no obtenen res a canvi i al capdamunt perden en la transacció de fet l anomenada escola britànica va ser lligada explícitament a l origen a l administració colonial altres problemes són derivats també de l èmfasi en el relativisme cultural de l antropologia estatunidenca i la seua anyenca oposició al concepte de raça la popularització de la sociobiologia per l obra d edward o wilson el va ser contradita per antropòlegs culturals com marshall sahlins que argumentava que es tractava d una posició reduccionista alguns autors com john randal baker van continuar amb el desenvolupament del concepte biològic de raça fins a la dècada de quan el naixement de la genètica es va tornar central en aquest front el kevin b mcdonald criticà l antropologia boasiana com a part de l estratègia jueva per accelerar la immigració massiva i destruir occident mentre la genètica ha avançat com a ciència alguns antropòlegs com lucca cavalli sforza han actualitzat el concepte de raça d acord amb els nous descobriments tals com el traç de les migracions antigues per mitjà de l adn de la mitocòndria i del cromosoma y finalment l antropologia té una història d associacions amb les agències governamentals d intel·ligència i la política antibel·licista boas rebutjà públicament la participació dels estats units a la primera guerra mundial el mateix que la col·laboració d alguns antropòlegs amb la intel·ligència dels estats units en contrast molts antropòlegs contemporanis a boas foren actius participants en esta guerra de múltiples formes d entre tots hi ha dotzenes que van servir per l oficina de serveis estratègics i l oficina d informació de guerra com a exemple es té ruth benedict autora del crisantem i l espasa que és un informe sobre la cultura japonesa realitzat a comanda de l exèrcit dels estats units el l associació antropològica nord americana aaa va proveir a la cia informació especialitzada dels seus membres i molts antropòlegs van participar en l operació camelot durant la guerra de vietnam d altra banda molts altres antropòlegs van ser summament actius en el moviment pacifista i van fer pública la seua oposició en lamerican anthropological association condemnant la participació del gremi en operacions militars encobertes també s han manifestat en contra de la invasió a l irac encara que sobre aquest tema no hi ha hagut un consens professional als estats units els col·legis professionals d antropòlegs censuren el servei estatal de l antropologia i les seues deontologies poden impedir als antropòlegs donar conferències secretes l associació britànica d antropologia social ha qualificat certes beques d èticament perilloses per exemple ha condemnat el programa de la cia pat roberts intelligence scholars program que patrocina estudiants d antropologia a les universitats dels estats units en preparació per a tasques d espionatge per al govern la declaració de responsabilitat professional de lamerican anthropological association afirma clarament que «en relació amb el govern propi o amfitrió no han d acceptar se acords d investigacions secretes informes secrets ni de cap tipus» l antropologia com quasi bé totes les ciències socials patix de no ser considerada sempre una ciència al mateix nivell que la física o la química això és així perquè no totes les ciències humanes poden fer usatge de l empirisme com a mètode per obtenir coneixement es qüestiona doncs perquè no es posa cap hipòtesi en pràctica per verificar que és o no fals descartable o validable no obstant l antropologia procedix per observació i això constituïx un punt a favor de la disciplina no deixa de ser cert que qui observa és susceptible d estar influenciat pel marc mental en què ha crescut i nascut l antropologia però mira justament de depassar este aspecte proposant una immersió real com ara aprendre a viure i de fet viure al si d una comunitat indígena els posicionaments marxistes consideren que així i tot l antropologia com la sociologia es limiten a posar per escrit allò que observem però els nostres sentits poden enganyar nos estem doncs posant per escrits observacions probablement esbiaixades del que és realment el nostre entorn ja que al capdavall allò que veiem ho passem pel nostre cervell i este no reflectix allò que veu fa una reproducció del que ha vist tot i este debat no deixa de ser cert que a diferència de les ciències humanes l antropologia contempla dins el seu mètode la incorporació de treball de camp l observació mira de ser objectiva i tot treball és revisable també hi ha sempre un procés d immersió això vol significar que el mètode dels antropòlegs no és purament cartesià sinó que malgrat les seues limitacions incorpora l experiència la pregunta antropològica és abans de res una pregunta per l altre i en termes estrictes està present en tot individu i en tot grup humà en la mesura en què cap de les dues entitats pot existir aïllada sinó en relació amb un altre este altre és el referent per a la construcció de la identitat ja que esta es construïx per «oposició a» i no «a favor de» la preocupació per allò que genera les variacions socials és l interès fundador de l antropologia moderna d esta manera per a krotz la sorpresa és el pilar de l interès pel «un altre» alter i són les «alteritats» les que marquen tal contrast binari entre les persones malgrat que tots els pobles comparteixen esta inquietud és a occident on per condicions històriques i socials particulars adquirix una importància superior és innegable que ja hesíode heròdot i altres clàssics indagaven en estes diferències no obstant això quan europa es troba enfront de pobles desconeguts i que resultaven tan extraordinaris interpreta estes exòtiques formes de vida ora fascinada ora esglaiada la conquesta d amèrica constitueix una gran fita de la pregunta antropològica moderna els escrits de cristòfor colom i altres navegants revelen el xoc cultural en què es va veure immersa la vella europa especial importància tenen els treballs dels missioners indians a mèxic perú colòmbia i argentina en els primers acostaments a les cultures aborígens d entre ells destaca bernardino de sahagún que empra en les seves recerques un mètode summament rigorós i llega una obra amb una separació ben clara entre la seva opinió eclesiàstica i les dades dels seus «informants» sobre la seva pròpia cultura esta obra és història de les coses de la nova espanya amb els nous descobriments geogràfics es desenvolupa l interès cap a les societats que trobaven els exploradors al l assagista francès montaigne es preocupa pels contrastos entre els costums de diferents pobles el el missioner jesuïta lafitau publica un llibre en què compara els costums dels indis americans amb les del món antic el charles de brosses descriu el paral·lelisme entre la religió africana i la de l antic egipte el montesquieu publica l esperit de les lleis basant se en lectures sobre costums de diferents pobles al va ser comuna la presència de relators històrics els quals a manera de crònica descrivien les seves experiències en viatges de gran durada pel món en este cas es pot citar estanislau de la falç el va veure el començament de viatges empresos amb la finalitat d observar altres societats humanes alguns viatgers famosos d este segle foren bastian i ratzel ratzel fou el pare de la teoria del difusionisme que considerava que tots els invents s havien estès pel món per mitjà de migracions esta teoria fou portada a l absurd pel seu deixeble frobenius que pensava que tots els invents bàsics es feren en un sol lloc egipte charles darwin i successos històrics com la revolució industrial contribuirien al desenvolupament de l antropologia com una disciplina científica es considera que el naixement de l antropologia com a disciplina va tenir lloc durant el segle de les llums quan a europa es van realitzar els primers intents sistemàtics d estudiar el comportament humà les ciències socials que inclouen entre altres la jurisprudència la història la filologia la sociologia i per descomptat l antropologia van començar a desenvolupar se en esta època d altra banda la reacció romàntica contra el moviment il·lustrat que va tenir el centre a alemanya fou el context en què filòsofs com herder i posteriorment wilhelm dilthey van escriure les seves obres s hi pot rastrejar l origen de diversos conceptes centrals en el desenvolupament posterior de l antropologia estos moviments intel·lectuals en part van bregar amb una de les majors paradoxes de la modernitat tot i que el món sempetitia i s integrava cada vegada més l experiència de la gent del món resultava més atomitzada i dispersa com karl marx i friedrich engels van observar en la dècada de irònicament esta interdependència universal en comptes de portar a una major solidaritat en la humanitat coincidí amb l augment de divisions ètniques religioses i de classe i algunes expressions culturals confuses i pertorbadores estes són les condicions de vida que la gent en l actualitat enfronta quotidianament però no són noves tenen l origen en processos que van començar al segle xvi i es van accelerar al institucionalment l antropologia emergí de la història natural exposada per autors com buffon definida com un estudi dels éssers humans generalment europeus vivint en societats poc conegudes en el context del colonialisme esta anàlisi del llenguatge cultura fisiologia i artefactes dels pobles primitius com se ls anomenava en esta època era equivalent a l estudi de la flora i fauna d estos llocs és per això que podem comprendre que lewis henry morgan escrivís tant una monografia sobre la lliga dels iroquesos com un text sobre el castor americà i les seves construccions un fet important en el naixement de l antropologia com a disciplina institucionalitzada és que la major part dels seus primers autors eren biòlegs com herbert spencer o bé juristes de formació com bachoffen morgan mclennan estes vocacions acadèmiques van influir en la construcció de l objecte antropològic de l època i en la definició de dos temes crucials per a l antropologia al llarg de la seva història a saber la naturalesa del canvi social en el temps i del dret analitzat sota la forma del parentiu i els mecanismes d herència atès que els primers acostaments de l antropologia institucional tendien a estendre els conceptes europeus per comprendre l enorme diversitat cultural d altres latituds no europees es va incórrer en l excés de classificar els pobles per un suposat grau de major o menor progrés per això en eixos primers temps d indagació etnogràfica alguns productes de la cultura material de nacions «civilitzades» com la xina van ser exhibits en els museus dedicats a l art al costat d obres europees mentre que els seus semblants d àfrica o de les cultures nadiues d amèrica es mostraven als museus d història natural al costat dels ossos de dinosaure o els diorames de paisatges costum que roman en alguns llocs fins als nostres dies dit això la pràctica curatorial ha canviat dramàticament en anys recents i seria incorrecte veure l antropologia com a fenomen del règim colonial i del xovinisme europeu perquè la seva relació amb l imperialisme era i és complexa l antropologia continuà refinant se de la història natural i a la fi del la disciplina començava a cristal·litzar el per exemple t k penniman escrigué la història de la disciplina titulada anys d antropologia en eixa època dominava el «mètode comparatiu» que assumia un procés evolutiu universal des del primitivisme fins a la modernitat això qualificava societats no europees com a «vestigis» de l evolució que reflectien el passat europeu els erudits van escriure històries de migracions prehistòriques algunes de les quals eren valuoses i altres molt fantàstiques va ser durant este període quan els europeus van poder per primera vegada rastrejar les migracions polinèsiques per l oceà pacífic finalment van discutir la validesa de la raça com a criteri de classificació car decantava els éssers humans atenent caràcters genètics i coincidí amb l auge del racisme en el les disciplines acadèmiques van començar a organitzar se al voltant de tres principals dominis ciència humanisme i ciències socials les ciències segons el falsacionisme dogmàtic i ingenu expliquen fenòmens naturals amb lleis falsables amb el mètode experimental les humanitats projectaven l estudi de diverses tradicions nacionals a partir de la història i les arts les ciències socials intenten explicar el fenomen social usant mètodes científics buscant bases universals per al coneixement social l antropologia no es restringeix a cap d estes categories tant basant se en els mètodes de les ciències naturals com també creant noves tècniques que involucraven no sols entrevistes estructurades sinó la coneguda «observació participant» desestructurada i basada en la nova teoria de l evolució per selecció natural van proposar l estudi científic de la humanitat concebuda com un tot és crucial per a este estudi el concepte de cultura la cultura ha estat definida en l antropologia de les formes més variades encara que és possible que hi hagi acord en la seva conceptualització com una capacitat social per aprendre pensar i actuar la cultura és producte de l evolució humana i element distintiu de homo sapiens i potser de totes les espècies del gènere homo d altres espècies i com una adaptació particular a les condicions locals que prenen la forma de credos i pràctiques altament variables per això la «cultura» no sols transcendeix l oposició entre la natura i la consolidació transcendeix i absorbeix peculiarment les distincions entre política religió parentiu i economia europeus com a dominis autònoms l antropologia per això supera les divisions entre les ciències naturals socials i humanes en explorar les dimensions biològiques lingüístiques materials i simbòliques de la humanitat en totes les seves formes en este apartat es considera la consolidació de l antropologia com una disciplina per dret propi no obstant això no és ni de lluny un edifici monolític com tots els corrents de pensament es relaciona directament amb el context social en què es produeix d esta manera es pot entendre la divergència entre les diverses escoles nacionals d antropologia que es van consolidant durant els últims anys del i la meitat del l antropologia francesa té una genealogia menys clara que les tradicions anglesa o nord americana molts comentaristes consideren falsament marcel mauss com el fundador de la tradició antropològica francesa mauss era un membre del grup de l annee sociologique la revista dirigida pel seu oncle émile durkheim i mentre mauss estudiava la situació de les societats modernes mauss i els seus col·laboradors com henri hubert i robert hertz van recórrer a l etnografia i filologia per analitzar les societats que no estaven tan diferenciades com les nacions estat europees en particular en lassaig sobre els dons es provaria de rellevància permanent en els estudis antropològics la redistribució dels béns i la reciprocitat en el període d entreguerres l interès a frança per l antropologia concorria en moviments culturals més amplis com el surrealisme i el primitivisme que recorrien a l etnografia com a font d inspiració marcel griaule i michel leiris són exemples de persones que van barrejar l antropologia i l avantguarda francesa en este període la major part del que es coneix com a etnologia es restringia als museus i l antropologia va tenir una estreta relació amb les investigacions del folklore no obstant això fou sobretot claude lévi strauss qui ajudà a institucionalitzar esta ciència a frança a més de la transcendència de l estructuralisme lévi strauss establí vincles amb antropòlegs nord americans i anglesos al mateix temps va establir centres i laboratoris per tota frança per proveir d un context institucional l antropologia mentre entrenava estudiants influents com maurice godelier o françoise héritier que es tornaria molt influent en la seva escola moltes particularitats de l antropologia francesa actual són conseqüència que s investigui en laboratoris privats més que en universitats el corrent culturalista fou anomenat d esta manera per l especial interès que va posar en l anàlisi de la cultura a diferència de l antropologia social britànica interessada en el funcionament de les estructures socials i l etnologia francesa desenvolupada per émile durkheim i marcel mauss els pioners de l antropologia nord americana eren membres del staff del bureau of indian affairs agència d afers indis i del smithsonian institution s bureau of american ethnology agència d etnologia nord americana de l institut smithsonià com john wesley powell i frank hamilton cushing l antropologia acadèmica dels estats units l establí franz boas que va aprofitar el seu lloc a la universitat de colúmbia i el museu americà d història natural per entrenar i desenvolupar múltiples generacions d estudiants l antropologia de boas era políticament activa i sospitava de les investigacions del govern o els mecenes també era rigorosament empírica i escèptica en generalitzacions i intents d establir lleis naturals boas estudià fills d immigrants per demostrar que les ètnies biològiques no eren immutables i que la conducta i el comportament de cada grup humà eren resultat de la seva pròpia història i de les relacions que s hagueren establert al llarg del temps amb el seu entorn social i natural i no de l origen ètnic dels grups o lleis naturals para franz boas ètnia llengua i cultura eren variables independents que no podien explicar se n en relació amb les altres partint de la filosofia alemanya boas que era austríac sostenia la diversitat de cultures l evolució de les quals no podia ser mesurada respecte a la civilització europea boas proposà com a premissa bàsica que cada cultura havia de ser estudiada en la seva particularitat i que no era possible generalitzar sobre cultures diferents tal com s havia fet en la naixent antropologia per imitació de les ciències naturals boas cap iii la primera generació d estudiants de boas va incloure alfred kroeber robert lowie i edward sapir ells van produir estudis molt detallats que foren els primers a descriure els nadius d amèrica del nord en fer això van donar a conèixer una gran quantitat de detalls que foren usats per a atacar la teoria del procés evolutiu únic el seu èmfasi en els idiomes indígenes contribuí al desenvolupament de la lingüística moderna començada per ferdinand de saussure com una veritable ciència general la publicació del llibre anthropology antropologia escrit per alfred kroeber marcà un punt clau en l antropologia nord americana després de dècades de recopilació van créixer les ganes de generalitzar això va ser més evident en els estudis sobre cultura i personalitat duts a terme per boasians com margaret mead ralph linton i ruth benedict influenciats per sigmund freud i carl jung estos autors van analitzar com les forces socioculturals forgen la personalitat individual el funcionalisme s inspirà en l obra d émile durkheim apel·lava al paral·lelisme estricte entre les societats humanes i els organismes vius radcliffe brown cap durkheim cap v pel que fa a la forma d evolució i conservació tant en les estructures socials com en els organismes biològics l harmonia depèn de la interdependència funcional de les parts les funcions a la llum d este enfocament s analitzen com a obligacions comportaments necessaris en les relacions socials la funció sustenta l estructura social i permet la cohesió fonamental dins d un sistema de relacions socials mentre que l antropòleg particularista franz boas insistia a parar esment als detalls a gran bretanya l antropologia moderna es formà pel rebuig de reconstrucció històrica en nom d una ciència de la societat que es concentrava a analitzar com es mantenien les societats en el present les dues persones més importants en esta tradició foren alfred reginald radcliffe brown i bronislaw malinowski que van publicar les seves obres seminals el les recerques inicials de radcliffe brown a les illes andaman es feu a l estil antic però després de llegir a émile durkheim publicà la seva recerca the andaman islanders que estava molt influenciada pel sociòleg francès en passar el temps va ser desenvolupant un enfocament conegut com a funcionalisme estructuralista que es concentrava en com les institucions de les societats buscaven balancejar o crear un equilibri en el sistema social perquè seguís funcionant harmoniosament malinowski en canvi defensava un funcionalisme que examinava la forma en què la societat funcionava per satisfer les necessitats individuals no obstant això malinowski no és conegut per esta teoria sinó per la seva etnografia detallada i els seus avanços en metodologia el seu clàssic els argonautas del pacífic occidental defensava la idea que cal obtenir el punt de vista del nadiu i un enfocament que buscava que els investigadors feren el seu treball en la societat corresponent i això esdevingué l estendard en esta disciplina malinowski introducció tant malinowski com radcliffe brown van tenir èxit gràcies al fet que com boas van entrenar activament els seus estudiants i van desenvolupar institucions que ajudaren a les seves ambicions programàtiques especialment en el cas de radcliffe brown que difongué els seus plans per a l antropologia social ensenyant en universitats al llarg de tota la mancomunitat britànica de nacions des de finals dels anys fins al període de postguerra s edità una sèrie de monografies i volums que van establir el paradigma de l antropologia social britànica les etnografies més famoses inclouen els nuer d edward evan evans pritchard i the dynamics of clanship among the tallensi per meyer fortes mentre que els volums més coneguts en foren sistemes africans de parentiu i matrimoni i sistemes polítics africans la teoria funcionalista veia la cultura com un element per satisfer les necessitats de l individu en la societat la teoria funcionalista estructuralista va accentuar la contribució que fan les diferents parts del sistema social per al manteniment de la societat total l antropologia cognoscitiva interpreta la cultura com un programa per a la conducta més que la conducta en si mateixa l antropologia simbòlica emfasitza la cultura com un sistema compartit de símbols i significats els ecòlegs culturals estan primàriament interessats en la cultura o els sistemes socioculturals entenent los com un sistema de conducta transmès socialment i que serveix per a connectar les comunitats amb els seus assentaments naturals durant les set dècades que va durar l experiència socialista en l extinta urss s hi desenvolupà un particular mètode d etnografia analitzant l impacte de l experiència socialista en la cultura així com l estudi de la diversitat cultural en l urss un dels seus exponents més importants és pavel ivanov kouchner l antropologia llatinoamericana arrela en l escola culturalista nord americana de boas un dels seus alumnes manuel gamio fundà la tradició antropològica mexicana i el mateix boas va fer classes en este país el seu desenvolupament com a disciplina científica en gairebé tots els estats del subcontinent està lligada a l activitat institucional de fet en el període comprès aproximadament entre els anys i en molts estats d amèrica llatina es van fundar institucions antropològiques paraestatals que planificaven i desenvolupaven programes dirigits a la integració dels indígenes en la societat estatal posteriorment durant la dècada de i fins a aproximadament l antropologia iberoamericana va rebre una forta influència del marxisme que esdevingué el corrent dominant en moltes institucions formadores dels antropòlegs sud americans l avanç de la teoria marxista en l antropologia de la zona posà l èmfasi de la recerca social en qüestions relacionades amb el subdesenvolupament les comunitats camperoles la qüestió indígena i la seva exclusió pel que fa a la resta de la societat al mateix temps els antropòlegs van tornar la mirada a la ciutat interessats en el fenomen de la ràpida urbanització que es vivia en estats com l argentina el brasil mèxic i perú procés que anava acompanyat d una deterioració en les condicions de vida de les famílies citades de primera generació abans de la segona guerra mundial l antropologia social britànica i l antropologia cultural nord americana mantenien postures diferents sobre el seu mètode i concepció de l antropologia després de la guerra s aproparien fins a crear una antropologia sociocultural en els anys i la meitat de la dècada següent l antropologia tendia a modelar se seguint la ciència natural alguns com lloyd fallers o clifford geertz es van concentrar en els processos de modernització pels quals es desenvoluparien els nous estats independents altres com julian steward o leslie white van estudiar la forma en què les societats evolucionen sobre el seu ambient ecològic una idea popularitzada per marvin harris l antropologia econòmica influenciada per karl polanyi i desenvolupada per marshall sahlins i george dalton ressaltà les febleses conceptuals de l economia tradicional per abordar els mecanismes d explotació i distribució dels béns en les societats precapitalistes acusaven que les teories ortodoxes ignoraven els factors culturals i socials en estos aspectes de l esfera econòmica social i que per tant els seus preceptes no eren universals a anglaterra el paradigma de la societat britànica d antropologia s escindí quan max gluckman i peter worsley es van inclinar cap al marxisme el mateix va ocórrer en el moment que rodney needham i edmund leach van incorporar l estructuralisme de lévi strauss a la seva anàlisi antropològica per exemple en l obra cultura i comunicació del primer autor l estructuralisme també influí en certes investigacions en els anys seixanta i setanta inclosa l antropologia cognitiva i l anàlisi de components alguns autors com david schneider clifford geertz i marshall sahlins van elaborar un concepte més lax de cultura com a xarxa de símbols i significats el qual es va tornar molt popular dins i fora de la disciplina adaptant se al seu temps certs grups d antropòlegs es van fer més actius en política sobretot després de la guerra d independència algeriana i la seva oposició a la guerra de vietnam en este context el marxisme fou un dels enfocaments més difosos en la disciplina en la dècada dels anys la qüestió del poder analitzada per eric wolf en europa i els pobles sense història fou central en la disciplina llibres com anthropology and the colonial encounter van considerar els vincles entre l antropologia i la iniquitat colonial al mateix temps que l àmplia popularitat de teòrics com antonio gramsci i michel foucault van cridar l atenció cap als temes del poder i l hegemonia el gènere i la sexualitat esdevingueren temes centrals el mateix va ocórrer amb la relació entre història i antropologia analitzada per marshall sahlins que dugué lévi strauss i fernand braudel a examinar la relació entre estructura social i agent individual a la fi dels vuitanta autors com george marcus i clifford geertz van qüestionar l autoritat etnogràfica particularment en com i per què és possible el coneixement i l autoritat de l antropologia la crítica d estos autors se centra en la suposada «neutralitat» dels etnògrafs forma part de la tendència postmoderna contemporània en els últims anys els antropòlegs han prestat més atenció a la medicina i biotecnologia la globalització els drets indígenes i l antropologia urbana és important assenyalar que especialment els dos últims temes drets indígenes i antropologia urbana es trobaven presents en la discussió antropològica dels estats llatinoamericans com a exemple tenim l anàlisi de la cultura de la pobresa duta per oscar lewis a la ciutat de mèxic en la dècada dels cinquanta i els treballs del corrent indigenista llatinoamericà sorgit a partir de la dècada de i que conclou amb el mèxic profund de guillermo bonfil des de la dècada del s anà desenvolupant un corrent teòric i metodològic anomenat antropologia ontològica esta escola de pensament es consolidà el suposa una manera d entendre les cultures tractant de determinar quin és el món al qual es refereixen este moviment tanmateix es divideix en dos corrents el representat per philippe descola i el representat per eduardo viveiros de castro l antropologia a les terres de parla catalana té quatre grans etapes durant els anys del vuit cents hi hagué dos models d iniciatives antropològiques ambdós amb metodologies i conclusions encara molt imprecises l un era el model folklorista que es preocupava de registrar detalladament les mostres dels costums populars tradicionals catalans estava influenciat pels corrents contemporanis del romanticisme europeu i les renaixences de la cultura pròpia que es vivien a les illes balears el país valencià i catalunya li devem les ingents recopilacions de la literatura oral elaborada al llarg dels segles i que traslluïa les essències del poble català segons els folkloristes molt vinculat a este model hi va haver el fenomen de l excursionisme de tendència positivista que va permetre precisament als folkloristes de recórrer tots els pobles del país per elaborar ne la tasca investigadora dels dos este fou el model més potent beneficiat pel context de reviscolament polític de la societat catalana el es funda la primera organització folklorista folklore català el segon model fou el que s ha qualificat de naturalista que treballava a partir de les ciències biològiques la medicina i la sociologia estava influenciat per les teories del positivisme i l evolucionisme alguns metges higienistes juristes i altres professionals intentaren fer una anàlisi de la realitat socioeconòmica del país des de l empirisme positivista entre el tombant de segle i el final de la guerra civil es va viure un cert modernisme antropològic que volia modernitzar i sistematitzar l antropologia per la qual cosa sorgiren diverses institucions per fer ho el es funda la secció de folklore del centre excursionista de catalunya per iniciativa de rossend serra i pagès i el tomàs carreras i batista i roca crearen l arxiu d etnografia i folklore de catalunya una entitat que va elaborar una important tasca de recerca i organització però fou a la universitat on es va procedir amb més èmfasi a esta tasca institucionalitzadora per exemple el es crea la càtedra d antropologia física de la ub el primer catedràtic de la qual fou telesforo de aranzadi d esta època cal destacar els treballs de bosch i gimpera que se centren en un nou focus d atenció que feu néixer un tercer model l interès pels humans i les seves cultures les tres branques antropològiques aparegudes fins llavors van quedar sota el paraigua de l associació catalana d antropologia etnologia i prehistòria quan va néixer el un altre intent d institucionalitzar l antropologia fou la creació de la càtedra d etnologia de la universitat autònoma de barcelona paral·lelament la societat civil no es quedava quieta gràcies al mecenatge administrat per rafael patxot veieren la llum importants iniciatives com ara l obra del cançoner popular de catalunya entitat dedicada a la recopilació de les tonades tradicionals dels països catalans o la fundació estudi de la masia catalana durant la llarga dictadura franquista l avenç de l antropologia quedà molt limitat en consonància amb la situació política malgrat els notables esforços individuals de diversos professionals gent com tomàs carreras duran i sanpere o joan amades van continuar treballant i noves figures començaren a destacar com ara santiago alcobé o ramon violant per la qual cosa es van poder continuar les línies de treball etnogràfiques i bioantropològiques molt marcada per l historicisme l etnologia va viure un cert moment d auge amb la creació de museus etnològics a barcelona el d arts indústries i tradicions populars el i l etnològic de barcelona el els quals es fusionarien el de fet el august panyella va començar les primeres classes acadèmiques d etnologia a partir d esta dècada van créixer els recursos i els estudiosos destinats a la bioantropologia i l etnologia prengué un impuls renovat gràcies a l arribada a barcelona de l antropòleg català claudi esteva i fabregat crescut i format a l exili l antropologia va viure una efervescència sense precedents que obrí la disciplina a noves metodologies i temàtiques es crea el departament d antropologia cultural de la ub noves entitats com ara el centre d etnologia peninsular l institut català d antropologia l institut d antropologia de barcelona i noves publicacions com ara ethnica quaderns de l ica anthropològica arxiu d etnografia de tarragona anthropologies el tingué lloc el primer congrés espanyol d antropologia en paral·lel l interès per la cultura tradicional no havia disminuït ja que en sorgiren noves iniciatives des de la societat civil el tingué lloc el primer congrés de la cultura popular i tradicional es fundaren noves institucions com ara el centre per a la documentació i recerca de la cultura tradicional el i el centre per a la documentació de la cultura popular carrutxa el l any es va celebrar l any amades la història de l antropologia pot dividir se en quatre grans èpoques que marquen les concepcions principals d esta disciplina de al el racialisme cataloga els tipus d humans i els grups socials n ateny els límits i s abandonen vers el i l evolucionisme s interessa en el suposat desenvolupament d un estat salvatge que camina cap a la civilització l adjectiu primitiu s utilitza doncs als anys fins als per finalment donar compte de la diversitat de totes les societats humanes lewis henry morgan edward tylor i james george frazer són antropòlegs evolucionistes coneguts de a el difusionisme s orienta cap a l evolució de les diverses civilitzacions i la manera en com s han expandit al món d un punt de vista cultural el culturalisme originari dels estats units s oposa al racionalisme i a l evolucionisme mira d adoptar una actitud objectiva en l estudi directe les cultures vives franz boas n és un dels representants més destacats de a el funcionalisme estudia la humanitat a partir del conjunt és a dir mira de preocupar se per les necessitats univerals de les societats humanes i les maneres diferents de satisfer les entre i l estructuralisme corrent eurpeu desenvolupar pel francès claude lévi strauss i el neoevolucionisme corrent estatunidenc força proper al materialisme i a les teories de l evolució darwinianes acaben unint parès sota l empenta decisiva de lév strauss i george balandier l antropologia contemporània és una branca científica institucionalitzada amb els seus propis departaments acadèmics molts dels quals a universitats i centres d investigació la primera organització oberta al món fou l associació d antropologia americana fundada el its members are anthropologists from around the globe l any un grup d europeus i estatunidencs antropòlegs inauguren l associació europea d antropologia social que esdevé l una de les més grans i professionals organitzacions d antropologia amb seu a europa mira d incrementar les cerques en l àmbit de l antropologia i donar li visibilitat a europa existixen un centenar més d associacions i subcamps de l antropologia a voltes dividits per regió o estat així com els mateixos antropòlegs es deixen ajudar per altres disciplines auxiliars com ara la geologia la física la zoologia la paleontologia l anatomia la teoria musical la història de l art o la mateixa sociologia centres d estudi a amèrica alguns centres de recerca a europa alguns centres d investigació a l àfrica accident geogràfic accident n m geogràfic element geogràfic que juntament amb un altre o uns altres dona forma al relleu d un terreny geogràfic a adj de la geografia o relacionat amb aquesta ciència és una unitat o forma de relleu geomorfològica generada i subjecta als processos endògens i exògens de la geodinàmica accident geogràfic també es pot definir com cadascun dels elements que conformen el relleu d una zona geogràfica un accident geogràfic és el resultat d un o més processos geomòrfics successius en evolució constant i que en general es defineixen per la seva forma superfície i ubicació sobre l escorça terrestre i en la d altres objectes astronòmics incloent planetes llunes i asteroides així molts dels termes o mots d accidents geogràfics aplicats a la terra també poden ser usats per a descriure característiques de la superfície d objectes semblants en l univers com a part del terreny són també elements topogràfics és a dir que es poden mesurar descriure en detall i representar en mapes i models cartogràfics els oceans i continents són els accidents geogràfics d ordre màxim o grans unitats els elements genèrics són aquelles parts homogènies de menor dimensió de la superfície de la terra que es poden observar a diverses escales com les fosses i els canyons marins els rius i els llacs les serralades les planes i també la resta de formes del relleu de menor dimensió delimitades per la discontinuïtat del relleu que són observables a una escala més gran o de detall es classifiquen per característiques com l elevació el pendent l orientació l estratificació l exposició de la roca o el tipus de sòl i es poden agrupar en orogràfics hidrogràfics marins marítim terrestres fluvials i lacustres i de lunivers altres planetes llunes i asteroides diversos factors des de la tectònica de plaques a l erosió i la sedimentació poden generar i alterar els accidents geogràfics els accidents geogràfics estan subjectes a les formes i canvis estructurals litosfera dinàmics modelat climàtics clima i biològics éssers vius incloent l espècie humana com és el cas de la vegetació en la formació i el desenvolupament de les dunes i els salobrars o els coralls i algues en la formació d esculls els efectes antròpics es manifesten en els impactes directes o indirectes sobre els processos geomòrfics naturals que poden ser accelerats o també retardats en el modelat involuntari de les formes i en la creació conscient més o menys planificada de noves formes antropogèniques mar oceà fossa marina canyó submarí els accidents geogràfics lacustres arcturus alfa bootis boo bootis és el quart estel més brillant del cel nocturn amb una magnitud visual de després de sírius canis majoris canopus carinae i alpha centauri centauri és l estel més brillant de l hemisferi celeste nord es troba a la constel·lació del bover al núvol interestel·lar local juntament amb spica i denebola o regulus segons la font forma part de l asterisme del triangle de primavera i per extensió del gran diamant juntament amb cor caroli és un estel relativament proper situat a anys llum del sol el nom d arcturus prové del grec antic arktouros «el guardià de l óssa» relacionat amb la seva proximitat a les constel·lacions de l óssa major i l óssa menor en àrab rep el nom das simak ar ramih traduït com «la cama del que duu la llança» o «el noble que duu la llança» aquest nom romanitzat en el passat ha donat lloc als noms daramec i azimech avui en dia obsolets un altre nom àrab és al harith as sama «aquell qui guarda els cels» a l antic egipte sembla que era conegut com a smat «aquell que regna» o «aquell que governa» i també com a bau «aquell que ve» un calendari astronòmic egipci del segle xv ac associa arcturus amb antares scorpii en una immensa figura celestial anomenada menat per alguns autors era un dels astres de culte en els temples del nil i en el temple de venus d ancona itàlia en astronomia hindú correspon a la nakshatra una de les mansions en les quals es divideix el cel de svt allà també se l anomenava nishya «fora» possiblement per la seva localització boreal lluny del zodíac finalment a la xina era coneguda com a ta ki «la gran banya» mentre que els quatre petits estels propers eren kang che «el llac de la sequera» arcturus és un gegant taronja de tipus espectral k iii es troba a una distància de anys llum del sistema solar es tracta de la segona estrella gegant més pròxima a aquest després de pòl·lux geminorum amb una temperatura superficial de k és visualment vegades més lluminós que el sol tanmateix si es considera la radiació que emet a l infraroig la seva lluminositat és gairebé el doble vegades més gran que la solar el seu radi obtingut a partir de la mesura del seu diàmetre angular segons d arc és vegades més gran que el radi solar la massa és aproximadament un més gran que la del sol i es creu que el seu nucli intern ja ha començat la fusió nuclear d heli a carboni emet raigs x dèbils cosa que suggereix que posseeix activitat magnètica podria tenir una «corona oculta» cosa inusual en un estel d aquestes característiques se sospita que pot tractar se d un estel variable ha rebut la denominació de nsv la velocitat relativa d arcturus respecte el sol més gran que la d altres estels brillants així com la seva baixa metal·licitat aproximadament un de la solar suggereixen que podria ser un estel vell de població ii i un membre del disc gruixut galàctic forma part d un grup de estels que es mouen conjuntament a través de la via làctia i que rep el nom de «grupo d arcturus» una teoria interessant defensa que arcturus així com la resta d estels que formen el seu grup s han format més enllà dels confins de la via làctia l edat d alguns dels membres podria ser de fins a  milions d anys cosa que implicaria que provindrien d una galàxia satèl·lit absorbida en el passat per la via làctia latomium és un monument construït a brussel·les per a l expo dissenyat per l enginyer andré waterkeyn i els arquitectes andré i jean polak fa metres d altura està format per nou esferes d acer de metres de diàmetre cadascuna connectades entre si per representar un cristall de ferro ampliat mil milions de vegades uns tubs connecten les esferes a l interior hi ha escales mecàniques i un ascensor que permeten accedir a les cinc esferes visitables que contenen sales d exposició i altres espais públics l esfera superior ofereix una vista panoràmica de brussel·les la cnn el va anomenar l edifici més estrany d europa la restauració de l atomium començà el març del va ser tancat al públic al mes d octubre i va romandre tancat fins al de febrer del les reformes havien substituït les làmines d alumini de les esferes per acer inoxidable per ajudar en el pagament de les reformes l alumini vell es venia al públic transformat en souvenirs una peça triangular d uns dos metres de llargada es va vendre per mil euros tres de les quatre esferes superiors no tenen prou suports verticals i no estan obertes al públic per raons de seguretat tot i que l esfera superior sí que és visitable el disseny original no presentava suports l estructura simplement es recolzava a les esferes unes proves en un túnel de vent demostraren que l estructura s hauria esfondrat amb vents superiors als km h van ser afegides columnes de suport per evitar que l estructura bolqués lacústica és la branca de la física que estudia el so infrasons i ultrasò és a dir ones mecàniques que es propaguen a través de la matèria tant sòlida com líquida o gasosa no es propaguen en el buit per mitjà de models físics i matemàtics a efectes pràctics l acústica estudia la producció transmissió emmagatzematge percepció o reproducció del so l enginyeria acústica és la branca de l enginyeria que tracta de les aplicacions tecnològiques de l acústica l acústica té el seu origen en l antiga grècia i roma entre els segles vi ac i i dc va començar amb la música que es practicava com a art des de feia milers d anys però no havia estat estudiada de manera científica fins que pitàgores es va interessar per la naturalesa dels intervals musicals volia saber per què alguns intervals sonaven més bells que altres i va arribar a respostes en forma de proporcions numèriques aristòtil  ac va comprovar que el so consistia en contraccions i expansions de l aire caient sobre i colpejant l aire que ve una bona manera d expressar la naturalesa del moviment de les ones voltant de l any  ac l arquitecte i enginyer romà vitruvi va escriure un tractat sobre les propietats acústiques dels teatres incloent hi temes com la interferència el ressò si la reverberació això va suposar el començament de l acústica arquitectònica la comprensió de la física dels processos acústics va avançar ràpidament durant i després de la revolució científica galileu i mersenne van descobrir de forma independent totes les lleis de la corda vibrant acabant així la feina que pitàgores havia començat  anys abans galileu va escriure que les ones són produïdes per les vibracions d un cos sonor que es difonen per l aire portant al timpà de l orella un estímul que la ment interpreta com so establint així el començament de l acústica fisiològica i de la psicològica entre i es van realitzar mesuraments experimentals de la velocitat del so en l aire per una sèrie d investigadors destacant d entre ells mersenne mentrestant newton va obtenir la fórmula per a la velocitat d ona en sòlids un dels pilars de la física acústica principia el segle xviii va veure grans avanços en acústica a les mans dels grans matemàtics de l era que van aplicar noves tècniques de càlcul a l elaboració de la teoria de la propagació de les ones al els gegants de l acústica eren helmholtz a alemanya que va consolidar l acústica fisiològica i lord rayleigh a anglaterra que va combinar els coneixements previs amb abundants aportacions pròpies en la seva monumental obra la teoria del so també durant aquest segle wheatstone ohm i henry van desenvolupar l analogia entre electricitat i acústica durant el van aparèixer moltes aplicacions tecnològiques del coneixement científic previ la primera va ser el treball de sabine a l acústica arquitectònica seguit de molts altres l acústica subaquàtica va ser utilitzada per detectar submarins a la primera guerra mundial l enregistrament sonor i el telèfon van ser importants per a la transformació de la societat global el mesurament i anàlisi del so aconseguir nous nivells de precisió i sofisticació a través de l ús de l electrònica i la informàtica l ús de les freqüències ultrasòniques permetre nous tipus d aplicacions en la medicina i la indústria també es van inventar nous tipus de transductors generadors i receptors d energia acústica a efectes pràctics l acústica estudia la producció transmissió emmagatzematge percepció o reproducció del so així són branques de l acústica lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l existència o no d un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i per tant irrellevant a vegades aquesta falta de certesa o coneixements és un posicionament personal relacionat amb l escepticisme en altres casos s afirma que el coneixement sobre l existència o no d éssers superiors no només és desconeguda sinó que tampoc es pot conèixer en el primer cas parlem d agnosticisme dèbil mentre que en el segon d agnosticisme fort finalment hi ha versions en les quals s afirma que l existència o no d éssers superiors no només és desconeguda sinó que també és irrellevant o supèrflua en general els agnòstics consideren que les religions si bé no són una part essencial de la condició humana sí que ho són de la cultura i la història de la humanitat els agnòstics no són necessàriament antireligiosos sinó que són respectuosos amb totes les creences que provenen d una reflexió individual i honesta i no d un interès egoista de la desesperació o de la pressió de l entorn l agnòstic entén la fe només com una opció personal de cada individu que ell no comparteix la paraula agnosticisme prové del grec agnostos desconegut que no es pot conèixer els termes agnosticisme i agnòstics foren utilitzats per primera vegada per thomas henry huxley el tot i que el concepte d agnosticisme és molt més antic l agnòstic sol separar les posicions religioses entre saber i creure d aquesta manera una persona religiosa es distingeix d un ateu pel fet que el religiós creu i l ateu no creu l agnòstic s allunya d aquestes posicions indicant que uns i altres religiosos i ateus afirmen un nivell de coneixement sobre la realitat superior que l agnòstic no comparteix moltes persones afirmen que no es pot fer aquesta divisió que l afirmació «crec en déu» implica «sé que déu existeix» algunes variants de l agnosticisme inclouen el terme agnòstic va ser introduït per thomas henry huxley el per descriure la seva filosofia que rebutja el gnosticisme pel qual no rebutjava només a aquest grup religiós del primer mil·lenni sinó a tots els grups que afirmaven tenir un coneixement ocult o místic els primers líders de l església cristiana van utilitzar la paraula grega «gnosi» coneixement per descriure el «coneixement espiritual » l agnosticisme no s ha de confondre amb les visions religioses que s oposen a la doctrina del gnosticisme aquests són conceptes religiosos que no es relacionen generalment amb l agnosticisme huxley va utilitzar el terme en un sentit ampli no s ha de confondre amb nosticisme en el llibre aphorisms and reflections escrit per henrietta a huxley esposa de thomas henry huxley ella recull múltiples volums de notes i assaigs de huxley qui va encunyar el terme agnosticisme en aquestes notes hi ha un paràgraf on huxley defineix clarament el que significava el terme per a ell i més endavant en el mateix paràgraf «el principi pot ser expressat positivament en assumptes intel·lectuals segueix la teva raó tan lluny com et porti sense importar cap altra consideració i negativament en assumptes intel·lectuals no pretenguis que són certes les conclusions que o no són demostrables o no han estat demostrades això entenc com a significat de la fe agnòstica que si un home manté completa i incorrupta no haurà de sentir vergonya de mirar l univers a la cara qualsevol que sigui el futur ofert per a ell » l agnòstic sol separar les posicions religioses entre conèixer i creença per a ell una persona religiosa es distingeix d una atea pel fet que el religiós creu i l ateu creu que no així l agnòstic s allunya d aquestes posicions indicant que uns i altres religiosos i ateus afirmen un nivell de coneixement sobre larealitat superior que ell no comparteix en canvi per al religiós no es pot fer aquesta separació l afirmació crec en déu implica sé que déu existeix molts filòsofs seguint l exemple d aristòtil anselm aquin i descartes van presentar arguments que tracten de provar racionalment l existència de déu després de l empirisme escèptic de david hume i les antinòmies d immanuel kant els filòsofs més tard va abandonar aquests intents pel que fa al fet que és impossible construir cap prova irrefutable per a tal objectiu robert g ingersoll un advocat d illinois i polític que va esdevenir un conegut i buscat orador del a amèrica ha estat anomenat l agnòstic gran en una conferència de titulada per què soc agnòstic ingersoll diu el perquè d esser un agnòstic a la conclusió del discurs que simplement resumeix la posició agnòstica com podem ser tan honestos com som d ignorants que si que si ho som quan se li va preguntar el que està més enllà de l horitzó del conegut li hem de tindre por respongué no ho sé el quan darwin estava escrivint la seva autobiografia li va arribar una carta preguntant li si ell creia en el déu jahvè i si el teisme i l evolució eren compatibles ell va replicar que «un home pot ser un ardent teista i un evolucionista» citant com a exemples a charles kingsley i asa gray respecte a ell va dir que «mai havia estat ateu en el sentit de negar l existència d un déu» va afegir «crec que en general i més com més vell em faig encara que no sempre crec que agnòstic seria una descripció correcta del meu pensament» el de setembre de darwin va rebre la visita de dos coneguts ateus ludwig büchner i edward aveling estava present brodie innes un religiós amic de la família darwin va explicar sagaçment que «el reverend i jo hem estat mig amics per trenta anys mai hem estat d acord en cap tema més aviat ens mirem i cada un pensa que l altre ha d estar molt malalt» en la xerrada després del sopar darwin va preguntar als convidats «per què es fan dir ateus » explicant que ell preferia la paraula agnòstic aveling va replicar que «un agnòstic no era sinó un ateu elàstic i un ateu no era sinó un agnòstic agressiu» darwin va respondre «i per què han de ser tan agressius » preguntant se què anaven a guanyar imposant aquestes noves idees a la gent quan la llibertat de pensament estava «més que bé» per a les persones educades però si la gent ordinària «estaria madura per a això» aveling va respondre que si «les revolucionàries veritats de la selecció natural i sexual haguessin estat confinades només per a les poques persones sensates i ell hauria demorat la publicació de l origen de les espècies on estaria el món en aquest moment » segurament el seu propi il·lustratiu exemple havia encoratjat als lliurepensadors a «proclamar la veritat des dels sostres de les cases» darwin en aquell moment va acceptar que «el cristianisme no està recolzat en evidències però que ell no estava disposat a forçar aquesta idea a ningú ja que de fet «jo no vaig abandonar el cristianisme fins que vaig tenir quaranta anys» el pamflet de bertrand russell per què no soc cristià basat en una conferència que va donar el es considera un manifest clàssic de la creença agnòstica l assaig presenta breument les objeccions de russell a alguns dels arguments sobre l existència de déu i de l àtom com a herència extraterrestre i després presenta una discussió sobre les seves objeccions morals als ensenyaments cristians després els demana als seus lectors que s aturessin «sobre els seus dos peus i dirigeixin una mirada crua i directa al món amb una actitud sense por i una intel·ligència lliure» a l altre pamflet posterior de russell soc ateu o agnòstic subtitulat «un prec de tolerància davant els nous dogmes» ell confirma que és un agnòstic en el sentit filosòfic que no pot creure la veritat de l existència o no existència de déu no obstant això en el mateix assaig admet que la manera més clara de presentar se davant una audiència no filosòfica seria com ateu entre alguns agnòstics famosos trobem a warren buffett protàgores carl sagan karl popper filòsof naturalistes com david attenborough premi nobel com milton friedman economia i dave mustaine músic i creadors com matt groening els simpson bob reynolds ozzy osbourne la presidenta de xile michelle bachelet king diamond mercyful fate i els ja esmentats thomas henry huxley charles darwin i bertrand russell a partir dels treballs de david hume especialment dialogues concerning natural religion es pensa que era agnòstic tot i que és un tema que continua en debat enrique tierno galvn en el seu llibre qué es ser agnóstico distingeix entre ateísme i agnosticisme en funció de que en el primer hi ha una voluntat de que no existeixi déu i en el segon no per a ell agnosticisme és no trobar a faltar déu no echar de menos a dios cosa que equival a viure en la finitut o si es prefereix en aquest món l agnosticisme és criticat des d una varietat de punts de vista alguns pensadors religiosos veuen l agnosticisme com una limitació de la capacitat de la ment per conèixer la realitat que no és material alguns ateus també critiquen l ús del terme agnosticisme com funcionalment indistingible d ateisme molts pensadors teistes rebutgen la validesa de l agnosticisme o certes formes de l agnosticisme els estudiosos religiosos en les tres religions abrahàmiques afirmen la possibilitat del coneixement fins i tot de les realitats metafísiques com déu i l ànima perquè la intel·ligència humana afirmen té un no material element espiritual afirmen que «no ser capaç de veure o celebrar alguna cosa específica no necessàriament negar la seva existència» com en el cas de la gravetat l entropia o la raó i el pensament tanmateix aquest argument té dos defectes principals en primer lloc només afirma que el material no és possible això és precisament el que creuen que els agnòstics que no es pot provar l existència de déu en segon lloc simplement perquè una idea no material existeix com una força no vol dir que una altra idea que existeix necessàriament per exemple només perquè la gravetat existeix no implica que aquesta màgia o el destí existeixen els estudiosos religiosos com brown tacelli i kreeft argumenten que l agnosticisme no té en compte les nombroses proves de la seva existència que déu ha posat en la seva creació i per això peter kreeft i ronald tacelli citen arguments a favor de l existència de déu afirmen que la demanda d agnosticisme per a proves científiques a través de proves de laboratori és en efecte demanant a déu l ésser suprem si és servent de l home argumenten que la qüestió de déu ha de ser tractada de manera diferent a altres objectes cognoscibles que «aquesta qüestió no es refereix al que està sota de nosaltres però el que està per sobre de nosaltres » el filòsof cristià blaise pascal va sostenir que fins i tot si hi hagués realment déu no hi ha evidència del qual els agnòstics han de considerar el que es coneix com l aposta de pascal el valor esperat infinit de reconèixer déu és sempre major que el valor esperat finit de no reconèixer la seva existència per la qual cosa és més segur «aposta» per escollir a déu segons joseph ratzinger després benet xvi l agnosticisme més concretament l agnosticisme fort és un raonament que limita i es contradiu en afirmar el poder de la raó per conèixer la veritat científica però no les veritats religioses o filosòfiques culpa l exclusió del raonament de la religió i l ètica per a les patologies perilloses de la religió i la ciència com els desastres humans i ecològics «agnosticisme» va dir ratzinger «és sempre el fruit de la negativa d aquest coneixement que en realitat ofereix a l home el coneixement de déu sempre ha existit » va afirmar que l agnosticisme és una opció de la comoditat l orgull el domini i la utilitat sobre la veritat i és l oposició de les actituds el més viu de l autocrítica escolta humil a la totalitat de l existència la paciència i la persistència de l autocorrecció del mètode científic la disposició per ser purificada per la veritat segons alguns estudiosos teistes l agnosticisme és impossible en la pràctica ja que una persona només pot viure bé com si déu no existís etsi deus non daretur o com si déu existeix etsi deus daretur aquests investigadors creuen que cada dia en la vida d una persona és un pas inevitable cap a la mort i no tant per decidir a favor o en contra de déu a qui veuen com el tot que abasta la fundació el propòsit i sentit de la vida és decidir a favor de l ateisme els animals animalia són un grup d organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars en un registre més científic també se ls pot denominar metazous es tracta d organismes heteròtrofs que generalment digereixen l aliment dins una cambra interna cosa que els diferencia de les plantes i les algues també es diferencien d altres grups eucariotes com les plantes les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular tots els animals són mòtils tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida en la majoria d animals els embrions passen per una fase de blàstula una característica única dels metazous en el llenguatge col·loquial se sol utilitzar el terme «animal» per referir se a tots els animals excepte els humans però s ha de tenir en compte que des d un punt de vista científic l ésser humà és una espècie més del regne animàlia la causa és que s assumeix que l home és l únic animal racional o dotat de raó amb poques excepcions més notables en les esponges embrancament porifera els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats aquests inclouen músculs que es poden contreure per controlar el moviment i un sistema nerviós que envia i processa senyals hi sol haver també una cambra digestiva interna amb una o dues obertures els animals amb aquest tipus d organització són coneguts com a eumetazous tots els animals tenen cèl·lules eucariotes envoltades d una matriu extracel·lular característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques aquesta s ha de calcificar per formar estructures com a petxines ossos i espícules durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar se fent possibles estructures més complexes això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars que desenvolupen un creixement progressiu els animals són éssers vius és a dir presenten les característiques pròpies de la vida metabolisme creixement i reproducció són organismes és a dir estan dotats d una estructura i constitució determinades tenen cèl·lules eucariotes són pluricel·lulars amb teixits són homeoterms és a dir es poden regular la temperatura del cos i són heteròtrofs és a dir no es poden produir el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi per la qual cosa s han d alimentar d altres éssers vius o de les seves restes segons l origen de l aliment que prenen poden ser amb algunes excepcions principalment entre les esponges embrancament porifera i els placozous els animals tenen cossos estructurats en teixits separats aquests inclouen els músculs que són capaços de contreure i controlar la locomoció i els teixits nerviosos que envien i processen els senyals en general també disposen d una cambra digestiva interna amb una o dues obertures els animals amb aquest tipus d organització s anomenen metazous o eumetazous quan el primer nom s utilitza per a animals en general tots els animals tenen cèl·lules eucariotes envoltades d una matriu extracel·lular característica formada per col·lagen i glicoproteïnes elàstiques aquestes poden calcificar se per formar estructures com exoesquelets ossos i espícules durant el desenvolupament constitueixen carcasses relativament flexibles a les quals les cèl·lules es poden moure i reorganitzar fent possible la formació d estructures complexes per contra altres organismes pluricel·lulars com les plantes i els fongs tenen la paret cel·lular formada per cel·lulosa i per tant es desenvolupen per creixement progressiu a més les cèl·lules animals tenen unions intercel·lulars úniques unions estretes unions comunicants i desmosomes les funcions vitals són les que tenen com a finalitat respondre a les necessitats bàsiques de la vida en la majoria d animals les funcions vitals estan controlades per hormones el regne animal se subdivideix en una sèrie de grans grups denominats embrancaments l equivalent de les divisions del regne vegetal cadascun correspon a un tipus d organització ben definit tot i que n hi ha alguns amb filiació controvertida en el següent quadre es llisten els embrancaments animals i les seves característiques principals fou un peix prehistòric gegantesc de deu metres de llarg generalment es considera que els animals evolucionaren d un eucariota flagel·lat els seus parents vivents coneguts més propers són els coanoflagel·lats flagel·lats amb collar que tenen una morfologia semblant a la dels coanòcits de determinades esponges els estudis moleculars classifiquen els animals al si del grup dels opistoconts que també inclouen els coanoflagel·lats els fongs i uns quants protists paràsits de mida petita el nom deriva de la ubicació posterior del flagel en les cèl·lules mòtils com en la majoria d espermatozous dels animals mentre que els altres eucariotes tendeixen a tenir flagels anteriors els primers fòssils que podrien representar animals aparegueren a finals del precambrià fa uns milions d anys i són coneguts com a organismes ediacarians o vendians tanmateix resulta difícil relacionar los amb fòssils més recents alguns podrien representar precursors dels embrancaments moderns però poden ser grups separats i podria ser que ni tan sols fossin animals a part d aquests éssers vius la majoria de embrancaments animals coneguts aparegueren més o menys alhora durant el període cambrià fa uns  milions d anys encara es debat si aquest esdeveniment anomenat «explosió cambriana» representa una divergència ràpida entre els diferents grups o simplement un canvi de les condicions que féu possible una major fossilització tanmateix alguns paleontòlegs i geòlegs suggereixen que els animals aparegueren molt abans del que es creia anteriorment possiblement fins i tot fa mil milions d anys icnofòssils com ara pistes i caus descoberts en estrats tonians indiquen la presència de metazous triploblàstics amb forma de cuc més o menys igual de grans uns  mm d ample i complexos que els cucs de terra a més durant l inici del període tonià fa uns mil milions d anys hi hagué un descens en la diversitat dels estromatòlits que podria indicar l aparició d animals pasturadors durant aquest temps car els estromatòlits augmentaren en diversitat després que les extincions de finals de l ordovicià i del permià extingissin grans quantitats d animals marins pasturadors i disminuïren després que les poblacions animals es recuperessin el descobriment que pistes molt similars a aquests icnofòssils primitius són produïdes avui en dia pel protist unicel·lular gegant gromia sphaerica posa més en dubte la seva interpretació com a prova d una evolució animal primerenca el següent cladograma mostra la relació dels animals d acord amb les anàlisis genètics una anàlisi de l esponja homoscleromorfa oscarella carmela també suggereix que l últim avantpassat comú i els animals eumetazous era més complex del que s assumia anteriorment altres organismes model del regne animal inclouen el ratolí domèstic mus musculus i el peix zebra danio rerio aristòtil dividí el món vivent en animals i plantes esquema que fou seguit per carl von linné a la seva primera classificació jeràrquica des d aleshores els biòlegs han començat a emfatitzar les relacions evolutives de manera que aquests grups han estat restringits en certa manera per exemple els protozous microscòpics inicialment foren considerats animals perquè es movien però actualment se ls tracta separadament en el sistema original de linné els animals eren un d entre tres regnes dividits en les classes vermes insecta pisces amphibia aves i mammalia des d aleshores els quatre últims grups han estat units en un únic embrancament el dels cordats mentre que les altres classes han estat separades laigua o aiga és un compost químic transparent inodor insípid químicament format per hidrogen i oxigen de fórmula química ho els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà és el constituent majoritari de la pluja els mars els llacs els rius l aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó essent part d alguna mescla a la natura tota l aigua es troba barrejada amb altres substàncies sals minerals gasos partícules en suspensió l aigua pura es pot obtenir en el laboratori mitjançant processos de purificació com ara la destil·lació l aigua és una substància amb una estructura química peculiar a la molècula d aigua l àtom d oxigen està unit a cadascun dels dos àtoms d hidrogen mitjançant un enllaç covalent simple la disposició a l espai dels dos àtoms d hidrogen respecte de l àtom central d oxigen permet la formació d enllaços intermoleculars entre àtoms d o i d h de molècules diferents enllaços d hidrogen això afecta les propietats físiques de l aigua sobretot les temperatures de fusió i ebullició que són relativament altes comparades amb substàncies químiques de pes molecular similar com per exemple el metà l amoníac l età la seva capacitat de dissoldre substàncies polars i la corba densitat temperatura alterada per això el gel flota sobre l aigua líquida com totes les substàncies l aigua pot canviar d estat comunament hom diu aigua per a referir se a l aigua en estat líquid gel o glaç per a l aigua en estat sòlid i vapor per a l aigua en estat gasós la temperatura de fusió de l aigua a una pressió de hpa és de  c i la d ebullició de  c a la mateixa pressió a temperatura ambient l aigua pura és líquida inodora insípida i incolora tot i que adquireix una lleu tonalitat blava en grans volums a causa de la refracció de la llum en travessar la ja que absorbeix amb major facilitat les longituds d ona llarga vermell taronja i groc que les longituds d ona curta blau violeta desviant lleugerament aquestes últimes fet que provoca que en grans quantitats d aigua aquestes ones curtes es facin apreciables és l únic compost que pot estar en els tres estats sòlid líquid i gas a les temperatures que es donen en la terra es troba en forma líquida als mars rius llacs i oceans en forma sòlida neu o gel als casquets polars en els cims de les muntanyes i als llocs de la terra on la temperatura és inferior a zero graus celsius i en forma de gas es troba formant part de l atmosfera terrestre com vapor d aigua és el compost amb la calor latent de vaporització més alt cal g kj g i amb la calor específica més alta després del liti cal·g·k kj·kg·k es considera fonamental per a l existència de la vida no es coneix cap forma de vida que tingui lloc en la seva absència completa hom creu que gran part de l aigua que es troba a l univers és un subproducte de la formació d estrelles mitjançant el següent procés quan neixen les estrelles el seu naixement està acompanyat per un fort vent cap a l exterior de materials gasosos i pols interestel·lar quan aquest flux de materials impacta els gasos que envolten l estrella les ones de xoc que es creen comprimeixen i escalfen aquests gasos i com a conseqüència es forma aigua això explicaria la presència d aquest element als núvols interestel·lars de la nostra galàxia la via làctia i presumiblement de totes les altres ja que els components que la formen l hidrogen i l oxigen es troben entre els elements més abundants de l univers l aigua en forma de vapor d aigua ha estat confirmada a les atmosferes de mercuri i grans quantitats a l exosfera venus la terra mart júpiter encèlad i als exoplanetes hd b i hd b pel que fa a l aigua líquida aquesta és present a la terra de la seva superfície i a la lluna quant a l aigua sòlida o gel és present als casquets polars de la terra i de mart als satèl·lits tità europa i encèlad i als cometes i als llocs d on provenen el cinturó de kuiper i el núvol d oort l existència d aigua líquida i en menor mesura de les seues formes sòlides i gasoses a la terra són de vital per al manteniment de la vida al nostre planeta i això és possible perquè es troba a la zona habitable del sistema solar si estigués una mica més a prop o més lluny del sol al voltant d un equivalent a de km les condicions que permeten l existència simultània dels tres estats de la matèria en relació a l aigua serien molt menys probables la gravetat del nostre planeta permet l existència de l atmosfera terrestre en ella trobem gasos com el vapor d aigua i el diòxid de carboni els quals causen un efecte d hivernacle que ajuda a mantenir d una manera relativament constant la temperatura de la superfície de la terra si el nostre planeta fos més petit o tingués menor massa tindria una atmosfera menor i temperatures més extremes que impossibilitarien l acumulació d aigua llevat dels casquets polars com passa al planeta mart l estat de l aigua també depèn de la gravetat d un planeta si un planeta és prou massiu l aigua hi pot ser sòlida fins i tot a altes temperatures a causa de la gran pressió provocada per la gravetat un de la superfície de la terra està dominada pels oceans un total de d aigua el són llacs el són aqüífers el són els dos pols de la terra el són rius el pertanya a l atmosfera el és la humitat del terra acumulada el mars interiors els científics pensen que els constituents químics de l aigua oxigen i hidrogen han d haver existit en el núvol primitiu que donà origen al nostre sistema solar fa aproximadament  milions d anys el jove sistema solar estava ple de desferres estel·lars i quan molts d aquests trossos de material planetari toparen contra el nostre planeta van poder iniciar un procés en el qual l hidrogen i l oxigen congelats es vaporitzaren lliurant se així en l atmosfera terrestre l hidrogen és un element fàcilment oxidable i s uneix amb l oxigen quan l oxigen i l hidrogen es combinen en proporcions adequades un àtom d oxigen per cada dos d hidrogen poden formar la molècula d aigua un cop que tots dos elements van estar prou presents a la terra hi ha una certa evidència que dóna suport a aquesta teoria de l origen de l aigua a la terra és sabut que les roques del mantell terrestre contenen aigua en una bona proporció i en la superfície del nostre planeta les emissions volcàniques contenen una gran quantitat de vapor d aigua alguns científics afirmen que aquesta addició d aigua a l atmosfera terrestre pot encara arribar a ésser més gran en la mesura que els volcans lliurin més vapor d aigua en l aire existeix una teoria més recent que suggereix que una bona part de l aigua terrestre pot haver estat portada pels cometes que foren capturats per la gravetat terrestre i que acabaren per impactar contra el nostre planeta és un fet comprovat que durant tota la seva història el planeta en el qual vivim ha sofert col·lisions de meteorits en repetides ocasions els meteorits a causa de la gran quantitat d energia de moviment que posseeixen es vaporitzen completament en l impacte d aquesta manera van poder injectar hidrogen i oxigen a l atmosfera terrestre com ha ocorregut en moltes ocasions al llarg de la història de la ciència l origen vertader de l aigua en la terra probablement té a veure amb ambdues idees com que els processos ja referits no s exclouen mútuament tots dos poden ser responsables de l aigua que existeix actualment a la terra la terra fou un lloc extremadament calent de manera que la seva atmosfera va poder contenir una quantitat més gran de vapor d aigua però eventualment el nostre planeta va anar refredant se i el vapor començà a condensar se fou així com la terra experimentà la tempesta més intensa de la seva història des de llavors l aigua que posseeix el nostre planeta ha estat la mateixa i s ha ciclat de la terra a l aire i a l inrevés una vegada i una altra durant més de  milions d anys l aigua és fonamental per a totes les formes de vida coneguda els humans consumeixen aigua potable els recursos naturals s han tornat escassos amb la recent població mundial i llur disposició en diverses regions habitades és la preocupació de moltes organitzacions governamentals l aigua cobreix parts de la superfície de la terra tot i l àrea per la qual s estén la hidrosfera terrestre és comparativament bastant escassa per donar un exemple citat per jacques cousteau si se submergís una bola de billar en aigua i se n tragués la pel·lícula d humitat que quedaria immediatament després de ser treta seria proporcionalment major que la de tots els oceans tot i ser una substància tan abundant només suposa el de la massa de la terra es pot trobar aquesta substància en pràcticament qualsevol lloc de la biosfera i en els tres estats d agregació de la matèria sòlid líquid i gas el és aigua salada la qual es troba principalment en els oceans i mars només el del seu volum és dolça d aquesta última un està en estat líquid component els rius i llacs el restant es troba en estat sòlid en capes camps i plataformes de gel o banquises en les latituds properes als pols fora de les regions polars l aigua dolça es troba principalment en aiguamolls i subterràniament en aqüífers cap al es considerava ja que la meitat de l aigua dolça del planeta terra estava contaminada l aigua representa entre el i el de la massa dels éssers vius aproximadament el del cos humà és aigua en el cas de les algues el percentatge oscil·la el a la superfície de la terra hi ha uns  km d aigua que es distribueixen de la següent forma a aquestes quantitats s hi ha de sumar la que forma part de la composició del mantell terrestre la zona terrestre que representa un del volum planetari part d aquesta aigua arriba a la superfície després de separar se de les masses subterrànies de magma aigua juvenil o en forma de vapor juntament amb d altres volàtils durant les erupcions volcàniques aquest procés que anomenem desgasificació del mantell compensa permanentment i ho farà mentre no pari la dinàmica interna planetària la pèrdua d aigua per fotòlisi en l alta atmosfera allà els àtoms d hidrogen alliberats tendeixen a perdre s en l espai exterior el dia que el planeta no contingui ja calor suficient per a mantenir la tectònica de plaques i el vulcanisme aquesta pèrdua progressiva acabaria per convertir la seva superfície en un desert universal el cicle de l aigua conegut formalment com a cicle hidrològic intenta explicar al continu intercanvi d aigua dins de la hidrosfera entre l atmosfera l aigua superficial i subterrània i els organismes vius l aigua canvia constantment la seva posició d una a una altra part del cicle d aigua implicant bàsicament els següents processos físics evaporació dels oceans i altres masses d aigua i transpiració dels éssers vius animals i plantes cap a l atmosfera precipitació originada per la condensació de vapor d aigua i que pot adaptar múltiples formes escolament o moviment de les aigües superficials cap als oceans l energia del sol escalfa la terra generant corrents d aire que fan que l aigua s evapori pugeu per l aire i es condensi en altes altituds per a després caure en forma de pluja la major part del vapor d aigua que es desprèn dels oceans hi torna però el vent desplaça masses de vapor cap a la terra ferma en la mateixa proporció en què l aigua es precipita de nou des de la terra cap als mars uns  km anuals ja en terra ferma l evaporació de masses d aigua i la transpiració d éssers vius contribueix a incrementar el total de vapor d aigua en altres  km anuals les precipitacions sobre terra ferma amb un valor mitjà de  km anuals poden tornar a la superfície en forma de líquid com pluja sòlid neu o calamarsa o de gas formant boires o boires l aigua condensada present en l aire és també la causa de la formació de l arc de sant martí la refracció de la llum solar en les minúscules partícules de vapor que actuen com múltiples i petits prismes l aigua d escorrentia sol formar conques i els cursos d aigua més petits solen unir formant rius el desplaçament constant de masses d aigua sobre diferents terrenys geològics és un factor molt important en la conformació del relleu a més en arrossegar minerals durant el desplaçament els rius compleixen un paper molt important en l enriquiment del sòl part de les aigües d aquests rius es desvien per al seu aprofitament agrícola els rius desemboquen al mar dipositant els sediments arrossegats durant el seu curs formant deltes el terreny d aquests deltes és molt fèrtil gràcies a la riquesa dels minerals concentrats per l acció del curs d aigua l aigua pot ocupar la terra ferma amb conseqüències desastroses les inundacions es produeixen quan una massa d aigua supera els seus marges habituals o quan comuniquen amb una massa gran com el mar de forma irregular d altra banda i encara que la manca de precipitacions és un obstacle important per a la vida és natural que periòdicament algunes regions pateixen sequeres quan la sequedat no és transitòria la vegetació desapareix alhora que s accelera l erosió del terreny aquest procés es denomina desertització les primeres formes de vida a la terra van aparèixer a l aigua i les masses d aigua del planeta contenen vida gairebé tots els peixos viuen exclusivament a l aigua i hi ha molts tipus de mamífers aquàtics com ara dofins i balenes que fan de manera semblant quant als amfibis aquests passen part de llurs vides a l aigua i d altres a terra i pel que fa a les plantes aquàtiques com les algues aquestes creixen a l aigua i són la base d alguns ecosistemes submarins a més el plàncton el qual només es troba a l aigua sigui aquesta dolça salabrosa o marina és generalment la base de la cadena alimentària aquàtica la majoria dels animals aquàtics han d obtenir oxigen de l aigua per sobreviure i ho fan de diverses maneres així els peixos tenen brànquies en lloc de pulmons tot i que n hi ha de pulmonats que tenen dos pulmons i brànquies molt reduïdes en canvi els mamífers aquàtics dofins balenes llúdries i foques entre d altres necessiten pujar a la superfície de manera periòdica per respirar aire pel que es refereix a les formes de vida més petites aquestes són capaces d absorbir l oxigen a través de llurs pells les civilitzacions han florit al voltant dels principals rius i vies navegables així mesopotàmia l anomenat bressol de la civilització es troba entre els grans rius tigris i eufrates mentre que l antic egipte depenia totalment del riu nil grans metròpolis actuals com a rotterdam londres mont real parís nova york buenos aires xangai tòquio xicago o hong kong deuen el seu èxit en part a la seua fàcil accessibilitat a través de l aigua i per consegüent a l expansió del comerç indrets amb ports protegits com a singapur han prosperat per la mateixa raó en canvi llocs com l àfrica del nord i l orient mitjà on l aigua és més escassa l accés a l aigua potable ha estat i és un condicionant important en el desenvolupament humà l aigua potable és insuficient per garantir l abastiment de tota la població sobretot per una mala gestió d aquest recurs anomenat l or blau la contaminació i la pressió demogràfica són els factors que fan disminuir l aigua disponible les solucions passen per un millor aprofitament estalviant aigua en l ús domèstic i els conreus planejant millor la hidrografia del territori i arribant a acords per eliminar els conflictes per l accés a rius i pous la dessalinització de l aigua de mar sorgeix com a alternativa a mitjà termini l accidentada geografia catalana ha afavorit una gran diversitat en les formes d explotar els recursos hídrics al llarg de la història des de fonts locals com ara els pous mines i deus passant per l abastament a partir de les rieres i fins a l ús de grans infraestructures artificials com són els canals per exemple els de l ebre i l urgell al segle xii la compilació dels usatges de barcelona va recollir la llei fins llavors no escrita que les aigües no tenien propietari sinó que eren de potestat pública el comte rei s autoatorgava doncs la potestat de cedir i retirar l usdefruit de les aigües catalanes però al mateix temps els senyors feudals no ho van acceptar de bon grat i li disputaven aquest dret fent ne ús a les seves terres en qualsevol cas l usdefruit se cedia mitjançant un contracte d emfiteusi pel qual el beneficiari passava a pagar un cens anual la majoria de casos es tractava de recs per regar hortes o per fer funcionar molins sobretot fariners però també paperers la seva importància financera era tal que per exemple el rec comtal de barcelona i tots llurs molins eren la principal font d ingressos de la monarquia catalana a la ciutat posteriorment durant la revolució industrial catalana al segle xix va sorgir el model de colònia industrial a la vora dels rius especialment colònies tèxtils les fàbriques utilitzaven la força de l aigua per moure centenars de màquines filadores i teixidores a partir d un complex mecanisme d eixos i politges un dels avantatges d aquest model era que no necessitava la màquina de vapor per funcionar i per tant s estalviava el car consum de carbó importat l estat natural de l aigua pot ser afectat per processos naturals per exemple els sòls les roques alguns insectes i excrements d animals una altra forma com es pot canviar el seu estat natural és artificialment fonamentalment per causes humanes per exemple amb substàncies que canvien el ph i la salinitat de l aigua produïdes per activitats mineres la contaminació de l aigua ocorre quan aquestes alteracions produeixen canvis en les propietats de les aigües que resulten pol·luïdes que no poden ser remeiades de forma natural pels éssers vius que hi viuen i que provoquen alteracions en aquestes poblacions residents i aquells organismes que se n aprofiten l origen més freqüent de pol·lució és degut a l acció humana sobretot en aquelles comunitats que no disposen de desguassos sistemes de clavegueram ni depuració de l aigua o deficients processos de recollida i emmagatzematge de desfetes i llençar escombraries i aigües fecals als rius a tocar una altra causa és l excés de nutrients fertilitzants vessats en aigua especialment els compostos per fòsfor i els seus derivats fan que originin algues en excés impedint l entrada de llum solar al llac i la mort dels peixos substàncies tòxiques com els metalls pesants plom i cadmi generen bioacumulació els residus urbans aigües negres o aigües servides que contenen excrements també creen pol·lució la política de l aigua és la política dissenyada per assignar distribuir i administrar els recursos hídrics i l aigua la disponibilitat d aigua potable per capita ha anat disminuint a causa de diversos factors com la contaminació la sobre població el reg excessiu el mal ús i el creixent ritme de consum per aquesta raó l aigua és un recurs estratègic per al món i un important factor en molts conflictes contemporanis indubtablement l escassetat d aigua té un impacte en la salut i la biodiversitat a la unió europea la directiva marc de l aigua regeix des del un projecte ambiciós de protecció de l aigua des de mil milions de persones tenen accés a una font d aigua potable s ha calculat que la proporció de gent als països desenvolupats amb accés a aigua segura ha millorat del en al en i del en el al en el es pronostica que aquesta tendència seguirà en la mateixa adreça els anys vinents un dels objectius de desenvolupament del mil·lenni odm dels països membres de les nacions unides és reduir al la proporció de persones sense accés sostenible a fonts d aigua potable i s estima que la meta serà aconseguida en el l onu pronostica que la despesa necessària per complir dita objectiva serà d aproximadament a mil milions de dòlars segons un informe de les nacions unides de l any «a escala mundial existeix suficient aigua per a tots» però l accés ha estat obstaculitzat per la corrupció i la mala administració en l informe de la unesco sobre el desenvolupament dels recursos hídrics al món wwdr del seu programa mundial d avaluació dels recursos hídrics wwap prediu que en els vint anys vinents la quantitat d aigua disponible per a tots disminuirà al en efecte el de la població mundial té insuficient aigua potable per a la higiene bàsica més de  milions de persones van morir en l any a conseqüència de malalties transmeses per l aigua relacionades amb el consum d aigua contaminada o sequeras en el l organització sense ànim de lucre wateraid va informar que cada segons un nen mor a causa de malalties relacionades amb l aigua que poden ser previngudes i que usualment es deuen a la falta d un sistema de tractament d aigües residuals aquestes són algunes de les organitzacions que donen suport a la protecció de l aigua international water association iwa wateraid water st i també existeixen diversos convenis internacionals relacionats amb l aigua com la convenció de les nacions unides de lluita contra la desertificació cnuld el conveni internacional per prevenir la contaminació pels bucs la convenció de les nacions unides sobre el dret del mar i el conveni de ramsar el dia mundial de l aigua se celebra el de març i el dia mundial de l oceà se celebra el de juny l aigua presenta un simbolisme molt complex a les diferents cultures sovint lligat a la idea de neteja al cristianisme per exemple s usa durant el baptisme per netejar el pecat original amb l aigua beneïda a l islam les ablucions són necessàries abans de començar a pregar i es renta el cos dels morts molts rius tenen caràcter sagrat com per exemple el nil a egipte o el ganges a l índia és un dels quatre elements clàssics juntament amb el foc l aire i la terra en molts mites l aigua estava a l origen de la vida ex al gènesi quan déu separa les aigües del cel i de la terra en un ressò dels mites de l antiga mesopotàmia per exemple l aigua és considerada com un element purificador en la majoria de religions algunes de les doctrines religioses que incorporen el ritual de rentat o ablucions són el cristianisme l hinduisme el moviment rastafari l islam el sintoisme el taoisme i el judaisme un dels sagraments centrals del cristianisme és el baptisme i el qual es realitza mitjançant la immersió aspersió o afusió d una persona en l aigua aquesta pràctica també s executa en altres religions com el judaisme on és denominada mikve i en el sikhisme on pren el nom de amrit sanskar així mateix en moltes religions incloent el judaisme i l islam es realitzen banys rituals de purificació als morts en l aigua segons l islam les cinc oracions al dia o salat han de dur se a terme després d haver rentat certes parts del cos usant aigua neta o abdest no obstant això en cas que no hi hagués aigua neta es realitzen ablucions amb pols o sorra les quals són denominades tayammum en el sintoísme l aigua és emprada en gairebé tots els rituals per purificar una persona o un lloc com és el cas del ritual misogi l aigua és esmentada vegades en la nova versió internacional de la bíblia i vegades en la bíblia del rei jacob pedro estableix «aquests ignoren voluntàriament que en el temps antic van ser fets per la paraula de déu els cels i també la terra que prové de l aigua i per l aigua subsisteix» alguns cultes empren aigua especialment preparada per a propòsits religiosos com l aigua beneïda d algunes denominacions cristianes o el amrita en el sikhisme i l hinduisme moltes religions també consideren que algunes fonts o masses d aigua són sagrats o almenys afavoridors i alguns exemples inclouen la ciutat de lorda d acord amb el catolicisme el riu jordà almenys simbòlicament en algunes esglésies cristianes el pou de zamzam en l islam i el riu ganges en l hinduisme i altres cultes de la regió molts etnólegs com frazer han subratllat el paper purificador de l aigua usualment es creu que l aigua té poders espirituals en la mitologia cèltica sulis és la deessa de les aigües termals en l hinduisme el ganges és personificat per una deessa i segons els textos vedes la deessa hindú srasuati representa al riu del mateix nom l aigua és també en el vishnuísme un dels cinc elements bàsics o mahbhta entre els quals consten el foc la terra l espai i l aire alternativament els déus poden ser considerats patrons de fonts rius o llacs de fet en la mitologia grega i romana peneu era el déu ric un dels tres mil rius o de vegades inclòs entre les tres mil oceànides en l islam l aigua no és només la font de vida però cada vida està composta d aigua «i que traiem de l aigua a tot ser vivent » quant a la filosofia podem trobar a tales de milet un dels set savis grecs que va afirmar que l aigua era la substància última el arjé del cosmos d on tot està conformat per l aigua empèdocles un filòsof de l antiga grècia sostenia la hipòtesi que l aigua és un dels quatre elements clàssics al costat del foc la terra i l aire i era considerada la substància bàsica de l univers o ylem segons la teoria dels quatre humors l aigua està relacionada amb la flegma en la filosofia tradicional xinesa l aigua és un dels cinc elements al costat de la terra el foc la fusta i el metall l aigua també exerceix un paper important en la literatura com a símbol de purificació alguns exemples inclouen a un riu com l eix central on es desenvolupen les principals accions com és el cas de la novel·la mentre agonitzo de william faulkner i l ofegament d ofelia en hamlet la a és la primera lletra de l alfabet llatí bàsic i dels alfabets derivats del mateix en l alfabet fonètic internacional representa la vocal oberta anterior no arrodonida a en l ortografia de nombroses llengües d escriptura llatina té aquest mateix valor en català el seu nom és del gènere femení i el seu plural és as la lletra a prové de la lletra grega alfa que al seu torn prové de alep la primera lletra de l alfabet fenici alep podria provenir del pictograma del cap d un bou en l escriptura protosinaítica els fenicis precisament van nomenar a aquesta lletra aleph que significa bou en fenici per la seva semblança al capdavant d un bou la forma d aquest pictograma procedeix de l antiga escriptura hieràtica egípcia que representava el cap del déu apis un bou amb banyes i que es mostra en la figura en l idioma fenici i altres llengües semítiques alep representava una oclusiva glotal quan els antics grecs van adoptar l alfabet fenici al no usar aquest so van crear una adaptació d aquest signe per representar la vocal a i li van donar el nom similar de alfa en les inscripcions gregues primerenques després de l edat fosca que daten del segle viii a de c la forma d aquesta lletra s assembla a la seva predecessora alep amb forma d una a majúscula que descansa sobre el seu costat esquerre però en l alfabet grec de temps posteriors generalment sembla una a moderna si bé encara es distingeixen moltes varietats locals que es diferencien per l escurçament d una cama o el canvi d angle de la barra que travessa el centre els etruscs van portar l alfabet grec a la seva civilització en la península itàlica i no van canviar aquesta lletra després els romans van adoptar l alfabet etrusc per escriure el llatí i la lletra resultant va ser preservada en l alfabet llatí durant l era romana eren variades les formes d escriure la lletra a l estil que va prevaler va ser el monumental o lapidari usat per a textos inscrits en pedra o altres mitjans permanents per als mitjans peribles usats diàriament per utilitat s usava un estil que es va passar a cridar cursiva el qual va sobreviure fins als nostres dies existint avui la lletra majúscula cursiva minúscula cursiva i minúscula semicursiva també va haver hi variants intermèdies entre l estil cursiu i el monumental en les quals s inclou la primerenca cal·ligrafia semi uncial la uncial i la posterior semi uncial en finalitzar l imperi romà van aparèixer moltes variants de la cursiva minúscula en l est d europa entre aquestes es trobava la semicursiva minúscula d itàlia l escriptura merovíngia a frança l escriptura visigòtica a espanya i la insular o semicursiva hiberno saxona de gran bretanya al l escriptura carolíngia molt similar a la d ara va ser la predilecta en la producció de llibres abans de l arribada de la impremta en la itàlia del segle xv van néixer dues variants tipogràfiques conegudes avui dia ambdues la itàlica i la romana van ser derivades de l escriptura carolíngia la forma itàlica de la a minúscula usada en l escriptura manual consisteix en un anell o cercle pegat a un asta vertical per la dreta cridada alfa llatina mentre que la majoria dels escrits impresos o no manuals usen l estil romà que consisteix en un petit bucle unit a un asta que es perllonga en un braç arquejat a en tots dos estils l a majúscula es manté inalterable a aquestes dues formes van sorgir ja que en l escriptura manual grega era comuna escriure la a majúscula unint la cama esquerra i la barra horitzontal amb un sol traç formant un bucle com queda demostrat en versió uncial mostrada més a baix moltes fonts de lletra van començar llavors a escriure verticalment la cama esquerra en algunes d aquestes la cama dreta de la lletra es va convertir en un arc per la part de dalt i en unes altres només es va mantenir unit al bucle que es va començar a escriure més arrodonit resultant en les dues formes esmentades la a representa la a representa la a és la lletra que es repeteix amb més freqüència en el diccionari de la reial acadèmia espanyola però en qualsevol text escrit o diàleg l ús freqüent de les partícules que el es em et li etc a més de les conjugacions dels verbs fa que la lletra i s usi amb major freqüència en l idioma espanyol en l idioma anglès la lletra a es computa com la tercera més usada amb una freqüència de i en francès es troba en segon lloc amb un ús de en els textos alemanys té una freqüència de figurant en el sisè lloc i en portuguès és la tercera lletra més usada amb freqüència relativa de a continuació es presenta un quadre amb els usos de la lletra a en comparació d altres idiomes nota també per a codificacions basades en ascii incloent dos windows iso y les famílies de codificacions de macintosh segons alfabets especials la lletra ha pres diferents formes o valors a continuació es representen algunes de les seves variades formes la bandera de corneta blava i blanc que representa a lletra a i que és usada en el codi internacional de senyals significa tinc bus submergit mantingui s ben allunyat de mi i a poca velocitat laigua dolça o continental és l aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució especialment clorur de sodi la majoria d aigua dolça és de rius llacs i deus subterrànies i també en forma de neu o gel en contrast l aigua de mar es troba sobretot en els mars i oceans en darrer terme tota l aigua dolça prové de l atmosfera en forma de precipitació o condensació el fet que una aigua sigui dolça no implica que pugui ser potable l aigua dolça que la majoria d éssers vius terrestres necessita per créixer i desenvolupar se representa només el de tota l aigua del nostre planeta i a més està desigualment distribuïda d aquest d aigua continental ja que n hi ha que tenen més concentració de sal que l aigua marina el es troba en forma de gel el són subterrànies i només el són superficials de les quals el són llacs i estanys el són humitat en el sol i només el és als rius l accés a l aigua dolça és determinant en l expansió de les espècies terrestres també és determinant per la població humana de fet es preveu que l accés a aigua dolça en condicions sanitàries adequades pot provocar molts conflictes en un futur proper l aigua està contaminada o no és potable quan conté una quantitat de residus tòxics o patològics suficients per posar en perill l organisme humà provocant li alguna malaltia o fins i tot la mort també es considera que una aigua està contaminada si pot causar perjudicis als ecosistemes als que s allibera les causes principals de la contaminació de l aigua dolça a la terra pot provenir d orígens diferents els residus humans i d origen animal quan es barregen amb l aigua originen les aigües residuals o fecals els acelomats acoelomata són un grup d animals bilateris triblàstics en els quals el mesoderma no s organitza mai en cavitats tancades o sigui que no té celoma ni pseudoceloma per tant no tenen de cavitat general tenen un cos massís ja que entre la paret del cos i l intestí existeix una massa de cèl·lules mesènquima i fibres musculars el terme acelomat no té cap significat taxonòmic els embrancaments típicament acelomats són els platihelmints i els nemertins els mesozous solen també considerar se acelomats però les seves relacions filogenètiques són força fosques la resta de bilaterals tenen un cavitat corporal plena de líquid entre la paret del cos i l intestí ja sigui un autèntic celoma celomats o un pseudoceloma pseudocelomats almenys en estat embrionari els acelomats són els bilaterals més simples amb cossos vermiformes i epitelis ciliats i la majoria dels zoòlegs estan d acord que l origen dels bilaterals passa per un ancestre acelomat del qual sorgirien els turbelaris i els primers celomats veure bilateria per a altres teories per tant serien el grup del qual deriva la radiació de tots els animals triblàstics són acelomats ladvent en llatí adventus redemptoris vinguda del redemptor és el primer període de l any litúrgic cristià que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de jesús la seva durada sol ser de a dies atès que l integren necessàriament els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la nativitat celebració litúrgica del nadal però en el cas de l església ortodoxa l advent s estén per dies des del de novembre fins al de gener els fidels cristians consideren l advent com un temps de pregària i de reflexió caracteritzat per l espera vigilant és a dir temps d esperança i de vigília de penediment de perdó i d alegria a l església ortodoxa l advent inclou com a nota particular una abstinència estricta de certs aliments que es torna en un dejuni estricte conegut com el dejuni de la nativitat en el cas de l església ortodoxa copte amb particularitats litúrgiques pròpies pràcticament totes les esglésies cristianes històriques celebren aquest temps l església catòlica apostòlica romana l església catòlica apostòlica ortodoxa la comunió anglicana les esglésies protestants luterana presbiteriana metodista morava etc l església ortodoxa copta entre d altres durant l advent es col·loca en les esglésies i també en algunes llars una corona de branques de pi anomenada corona d advent amb quatre espelmes una per cada diumenge d advent hi ha una petita tradició d advent a cadascuna d aquestes quatre espelmes s assigna una virtut que s ha de millorar durant aquesta setmana per exemple la primera l amor la segona la pau la tercera la tolerància i la quarta la fe els diumenges d advent la família o la comunitat es reuneix entorn de la corona d advent després es llegeix la bíblia i es fa alguna meditació la corona es pot portar al temple per ser beneïda pel sacerdot la paraula advent prové del llatí i vol dir arribada i la frase adventus redemptoris vol dir arribada del redemptor en el cas cristià advent s associa amb l arribada del nadal que es correspon al naixement de jesucrist l advent dura de a dies atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a nadal marca l inici de l any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes durant aquest període els feligresos terme que es refereix a persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels es comencen a preparar espiritualment per celebrar la commemoració del naixement de jesucrist i per renovar l esperança en la segona vinguda de crist jesús al final dels temps durant l advent en certes cultures normalment a la cultura cristiana hom prepara a cada llar i a l església una corona de flors anomenada corona d advent amb quatre espelmes una per a cada diumenge d advent hi ha una petita tradició d advent a cada una d aquestes quatre espelmes s assigna una virtut que s ha de millorar en aquesta setmana per exemple la primera l amor la segona la pau la tercera la tolerància i la quarta la fe en el a baviera alemanya durant els dies d advent dia a dia es recordava l arribada de nadal amb espelmes traços de guix o decorant els dies del calendari amb guarnicions nadalenques el primer calendari d advent que es coneix era del i es va pintar a mà el gerhard lang edità el primer calendari d advent imprès que va tenir molt d èxit contenia vint i quatre estampes com petites postaletes on normalment hi havia un personatge religiós dibuixat sants la mare de déu etc que cada dia s anaven enganxant al calendari més tard per allà els anys s incorporaran en els calendaris d advent finestretes una per a cada dia a darrere de les quals s amagaria una xocolatina tradició llaminera que ha arrelat des de la dècada dels entre els infants de catalunya aragó o l aragó en castellà en aragonès i oficialment aragón és una comunitat autònoma descendent de l antic regne d aragó i actualment regit per un estatut d autonomia aragó com a descendent del regne d aragó és reconegut com a nacionalitat històrica en el seu estatut d autonomia el regne d aragó amb el principat de catalunya el regne de valència i el regne de mallorca van formar la històrica corona aragonesa és situat al nord de la península limita amb les comunitats autònomes de castella la manxa castella i lleó catalunya la rioja navarra i el país valencià i amb occitània de l estat francès està format per les províncies d osca terol i saragossa la capital és saragossa a la zona nord a la província d osca en castellà huesca en aragonès uesca i nord de la província de saragossa en castellà i aragonès zaragoza s hi parla aragonès a la zona est la franja oriental o de llevant la franja de ponent per als catalans s hi parla català des de aragonès i català són llengües pròpies d aragó amb reconeixement oficial i està prevista una propera delimitació de les zones bilingües el nom d aragó està documentat per primer cop durant l alta edat mitjana l any quan un petit comtat d origen franc sorgia entre els rius que porten el seu nom l aragó i el seu germà l aragó subordan aquell comtat d aragó es veuria unit al regne de pamplona fins al i sota la seva ala creixeria fins a formar part de garcia sanxes iii a la mort del rei sanç iii de navarra en un període caracteritzat per l hegemonia musulmana en quasi tota la península ibèrica més tard sota el regnat de ramir i s ampliarien fronteres amb l annexió del regne de sobrarbe i ribagorça any havent afegit anteriorment poblats del que avui coneixem per les cinco villas a través de diferents regnats s arriba a la mort d alfons i que conqueriria per a aragó ejea valtierra saragossa calatayud i tudela on els nobles elegirien el seu germà ramir ii qui sol·licitaria una butlla papal per a assegurar la descendència encara que aquest fet no siga el més destacable la monarquia aragonesa era elegible i per tant la frase de coronació del rei es perpetuaria durant segles aquesta situació es repetiria en el compromís de casp on s evità una guerra que hauria desmembrat la corona d aragó en sorgir un bon grapat d aspirants al tron després de la mort de martí i d aragó l humà un any després de la mort del seu fill martí el jove ferran d antequera fou l elegit de la branca castellana dels trastàmara però també directament entroncat amb el rei aragonès pere iv el cerimoniós a través de la seva mare elionor d aragó aragó és ja un ens polític de gran escala la corona les corts la diputació del regne i el dret foral constitueixen la seva naturalesa i el seu caràcter de la seva unió amb catalunya sorgiria la corona d aragó que després es va ampliar amb les conquestes dels regnes de valència i de mallorca la corona d aragó arribaria a ser la potència hegemònica del mediterrani amb territoris tan importants com nàpols o sicília el matrimoni de ferran ii d aragó amb isabel i de castella celebrat el a valladolid derivà posteriorment en la unió de les dues corones però mai van formar espanya fins a felip v durant la guerra de successió aragó igual que la resta de territoris de la corona catalunya valència i mallorca donà suport a l arxiduc carles de la casa d àustria davant de felip v dels borbons després de la batalla d almansa felip v que des del punt de vista dels monarques catalanoaragonesos hauria de ser felip iv abolí els furs aragonesos adoptà diferents mesures centralistes i foren anul·lades totes les antigues disposicions polítiques del regne decrets de nova planta aragó es convertí en la pràctica en una província i el seu consell fou absorbit pel consell de castella la guerra de la independència després de la intensa destrucció de la ciutat de saragossa aturà el progrés econòmic i retardà de mode important la incorporació de la capital al ritme de la modernitat amb la primera organització provincial d espanya aragó comptaria amb quatre províncies la quarta província era calataiud fins a la nova abolició de la constitució per ferran vii amb la segona i actual reforma territorial quedarien sols osca terol i saragossa al llarg del els carlistes que buscaren adeptes per a la seva causa en aquesta terra oferiren la restauració de passades llibertats forals el fou el pas d una societat rural a un funcionament industrial i urbà portant un èxode massiu del camp a les poques ciutats d importància de la regió osca saragossa terol i calataiud i una vertadera emigració a altres regions properes com catalunya i la capital de l estat madrid durant el la història d aragó ha sigut parella a la de la resta del territori espanyol cal destacar l impuls econòmic conjuntural en la dictadura militar miguel primo de rivera orbaneja i del progrés en les llibertats civils i individuals durant la segona república espanyola aragó quedà dividida per les dues bandes enfrontades a la guerra civil per un costat la zona oriental la més pròxima a catalunya lleial a la república i per altre la zona occidental on s ubicaven les tres capitals provincials per la banda sublevada la facciosa nacional feixista hi va haver una dura cruenta i salvatge repressió a totes dues bandes i durant la lluita una forta disputa per la ciutat de terol i durant la batalla de l ebre durant quasi quaranta anys aragó i espanya visqueren sota la dictadura militar del general francisco franco l única dictadura feixista en la història de l europa occidental després de la segona guerra mundial en els anys es va viure en la resta dels estats un període de transició després de l extinció de l anterior règim amb la recuperació de la normalitat democràtica i la creació d un nou marc constitucional al mateix cop es començà a reclamar una autonomia política pròpia de caràcter federalista per al territori històric aragonès la manifestació del d abril del fou històrica amb la resposta de mil aragonesos pels carrers de la capital la demora de l establiment de l estat de les comunitats autònomes i les nefastes decisions de certs polítics pertanyents a partits d àmbit estatal aportaren un accés a l autogovern per la via lenta menor sostre competencial i menor autogestió de recursos durant més de anys el d agost del sa majestat el rei i el president del seu govern firmaren la llei orgància que les corts espanyoles havien aprovat contenint l estatut d autonomia aragó ha recuperat les corts la diputació general etc els discursos i plantejaments polítics han desvariejat i canviat al llarg d aquestes dues dècades i són flagrants els casos particulars del partit aragonès i del partit socialista són aquests acèrrims contrincants polítics de la dècada dels i ara fins a la data i durant anys s han fet socis de conveniència en una coalició de govern el de maig del una comissió especial de les corts d aragó elaborava un text reformat que fou aprovat per les corts d aragó i per les corts espanyoles de nou la petita reforma estatutària de l any amplià el marc competencial obligant així a una definitiva revisió integral durant molts anys el fou aprovat un nou text estatutari per una ampla majoria però no amb la seva total unanimitat en els anys la societat aragonesa fa un significatiu pas qualitatiu en la qualitat de vida pel progrés econòmic de l estat a tots els nivells a principis del s establix un significatiu increment d infraestructures com l arribada de l alta velocitat espanyola ave la construcció de la nova autovia somport sagunt i l impuls dels dos aeroports de la comunitat garrapinillos saragossa i osca pirineus monflorite al mateix cop s escometen grans projectes tecnològics com el parc tecnològic walqa i la implantació d una xarxa telemàtica per tota la regió però el que va revolucionar més la capital i la comunitat fou la designació de saragossa com a seu per a la expo cosa que ha suposat una sèrie de canvis i creixement accelerat per a la comunitat autònoma la superfície d aragó és de  km dels quals  km pertanyen a la província d osca  km a la de saragossa i  km a la de terol en total representa un de la superfície d espanya és així la quarta comunitat autònoma en mida per darrere de castella i lleó andalusia i castella la manxa l orografia de la comunitat té com a eix central la vall de l ebre d unes altituds entre i metres del qual transita entre dues regions somontanes la pirinenca i la ibèrica preàmbuls de dues grans formacions muntanyoses el pirineu al nord i el sistema ibèric al sud podem distingir hi tres unitats fisiogràfiques els pirineus la depressió ibèrica i el sistema ibèric els rius pirinencs els més cabalosos i amb crescudes a l època de fusió de les neus contrasten amb els menys importants i de règim torrencial de les muntanyes prepirinenques i de la serralada ibèrica l ebre és el gran col·lector de tot aquest sistema el seu cabal mitjà a saragossa és de m s però presenta acusats estiatges i fortes crescudes d octubre a març encara que el clima de l aragó pot considerar se en general continental moderat la seva irregularitat orogràfica fa que existeixin diferents climes o microclimes en tot el territori des de l alta muntanya amb neus perpètues glaceres fins zones desèrtiques com els monegros passant pel clima continental intens de la zona de terol a daroca les temperatures mitjanes depenen molt de l altitud a la vall de l ebre els hiverns són poc rigorosos encara que la sensació tèrmica disminuïsca molt amb el fort vent i les temperatures a l estiu poden arribar als  c a les zones de muntanya els hiverns són més llargs i les temperatures mitjanes poden ser fins a  c menors que a la vall dos són els vents més importants d aragó el cerç cierzo o nord i el de llevant o xafogor el primer és un vent que recorre la vall de l ebre de nord oest a sud est i que pot presentar gran força i velocitat el segon és un vent càlid més irregular i suau procedent del sud est la vegetació segueix les oscil·lacions del relleu i del clima hi ha una gran varietat siga vegetació silvestre o cultius humans a les zones altes es poden trobar boscos matoll i prats mentre que a les zones de la vall de l ebre continuen sent explotades per a ús agrícola a mequinensa podem trobar l aiguabarreig un espai amb gran riquesa natural i una gran varietat d ecosistemes que abasten des de les estepes mediterrànies a impenetrables boscos de ribera convertint aquest espai en un paradís per a la biodiversitat territorialment l aiguabarreig es troba al centre de la depressió mitjana de l ebre limita a l oest amb els monegres a l est amb els tossals de montmeneu i almatret i cap al sud amb la cua de l embassament de riba roja aquest espai rep el nom de la paraula d origen català que designa el lloc en el qual dos o més corrents d aigües s ajunten i formen una de sola a l aiguabarreig hi podem trobar centenars de metres d amplada d aigua amb nombroses illes fluvials i boscos de ribera grans masses de canyissar platges de còdols gorgs i galachos antics meandres és un punt de confluència de la flora estepària provinent de la zona àrida de monegros i de la flora mediterrània que ascendeix per la vall de l ebre gràcies als aquestes característiques conviuen espècies d ambients oposats les aus són el grup més nombrosos i abasten des colònies d ardeids a tota mena de rapinyaires i aus pròpies d ambients desèrtics també poden trobar rèptils amfibis i mamífers destacant especialment ratpenats cérvols cabirols llúdries i la presència cada vegada més abundant de cabres salvatges segons l estatut d autonomia d aragó les quatre institucions del poder polític d aragó són a més existeixen dos òrgans consultius del govern el consell econòmic i social d aragó i la comissió jurídica assessora aragó és l única comunitat autonòmica bellwether ja que qui ha guanyat les eleccions generals a aragó sempre les ha guanyat al conjunt de l estat en la major part d aragó es parla el castellà que a més és l idioma oficial en tota la comunitat autònoma per altra banda en la part nord de la comunitat es parla l aragonès per la seva banda en una franja en la part oriental de la comunitat es parla català després de l aprovació de la llei de llengües d aragó en ja promesa pel president marcelino iglesias psoe en la seva primera legislatura l idioma aragonès i l idioma català figuren com llengües pròpies de l aragó encara que no oficials aquesta llei va ser apartada per la segona llei de llengües d aragó de en què el pp i el par esborraven les denominacions de català i aragonès per a substituir les per les que van ser conegudes popularment com a lapao i lapapyp fins a l aprovació de la primera llei de llengües l idioma aragonès i l idioma català no estaven reconegudes com a llengües oficials d aragó en l estatut d autonomia però la llei de patrimoni cultural d aragó ja disposava sobre la seva protecció i fins i tot sobre la seva oficialitat legalment la regulació fins llavors era escassa encara que s ha de ressaltar la llei aragonesa de de febrer de successions per causa de mort que permet que tant els pactes successoris com els testaments puguin ser redactats en qualsevol llengua o modalitat lingüística d aragó articles i i la llei de de febrer de règim econòmic matrimonial i viduïtat l article de la qual diu la declaració de mequinensa fou una petició signada l de febrer de pels alcaldes del municipis d areny de noguera benavarri bonansa montanui pont de montanyana tolba saidí fraga torrent de cinca mequinensa faió nonasp favara calaceit vall de roures la codonyera i valljunquera on es comprometen a normalitzar el català en l àmbit municipal i demanen al conseller de cultura de la diputació general d aragó josé bada panillo el reconeixement de la realitat lingüística de la franja oriental d aragó en l estatut d autonomia d aragó l ensenyament del català a l escola així com una llei de normalització lingüística de les llengües d aragó així s aconseguí que en el curs uns alumnes estudiessin català el castellà és actualment l única llengua oficial i la majoritària en el territori aragonès el dialecte del castellà parlat en la comunitat anomenat castellà aragonès té els seus trets propis en la seva majoria aquests trets procedeixen de l idioma aragonès el castellà aragonès es pot incloure entre les variants septentrionals del castellà amb característiques pròpies sobretot en l entonació i el vocabulari el castellà parlat en la franja de ponent s emmarca en la varietat del castellà en territoris catalanòfons caracteritzat per la influència i préstecs del català l idioma aragonès es parla en localitats de les províncies d osca i saragossa i del qual queden petjades en la parla de les províncies de saragossa terol la rioja i navarra aquesta llengua és considerada per la unió europea com la llengua minoritària que corre més perill de desaparèixer per la qual cosa insta la diputació general d aragó a respectar la i promocionar ne l ús el català es parla en les comarques de la franja de ponent aquesta llengua tenia un cert reconeixement extralegal també abans de l aprovació de la primera llei de llengües ja que en la majoria de les poblacions es donava la possibilitat d obtenir en l educació pública aragonesa el títol de català rebent durant quatre anys en primària o durant els quatre anys de l educació secundària obligatòria eso classes optatives de català en horari extraescolar la densitat és molt inferior a la mitjana espanyola ja que al seu ja escàs potencial humà cal afegir hi un tradicional èxode rural a l exterior de la regió el qual però s aturà vers la fi de la dècada dels setanta el seu extens territori és ocupat per nuclis humans no gaire grans particularment a les àrees muntanyoses saragossa a la vora de l ebre és gran nucli urbà que agrupa el dels habitants de la regió fora de les capitals provincials saragossa osca i terol cap municipi no assoleix els  habitants altres municipis importants són calataiud eixea montsó barbastre tarassona jaca fraga alcanyís casp sabinigo andorra i binèfar únicament la província de saragossa mostra un creixement demogràfic notable la de terol té un creixement vegetatiu negatiu i osca amb un dèbil creixement vegetatiu no ha pogut deturar la davallada de població produïda per l emigració dirigida principalment a saragossa a barcelona i a la mateixa capital provincial de fet les províncies de terol i osca tenien més població l any que ara i la disminució continua cosa que les ha situat entre les províncies més despoblades d espanya el dinamisme de saragossa ha fet que la població absoluta de l aragó hagi augmentat al llarg del segle passat i l actual bé que no ha pogut evitar sobretot en les dècades del darrer terç del s xx una clara tendència a l estancament demogràfic en l increment de la població fou del tanmateix la participació de l aragó en la població total espanyola durant aquests mateixos anys ha disminuït el el el el el i el a la vall de l ebre es conreen farratge bleda rave sucrera cereals hortalisses i fruiters amb rendiments elevats les zones més humides dels pirineus comprenen àmplies extensions de pastures i superfície forestal com també n hi ha en mesura inferior al sistema ibèric al secà somontanos pirinenc i del sistema ibèric predominen els conreus de vinya blat i olivera la vinya domina al campo de cariena i l olivera al baix aragó mentre que el blat té una distribució més homogènia dintre els sistemes de regadiu destaquen el canal imperial d aragó  km de longitud que rega ha a la vora dreta de l ebre el de tauste  km a la vora esquerra i el d aragó i catalunya que rega ha a la comarca de la llitera nous canals són el de las brdenas  km i ha el dels monegres ha i el del cinca que després de regar ha aboca les aigües sobrants al canal dels monegres quant a la ramaderia el bestiar oví fins fa poc el més important és format per ramats que en règim de transhumància van de les zones muntanyenques pirineus i sistema ibèric a les planúries amb els nous regadius i el consegüent increment de la producció farratgera ha augmentat el ramat estabulat en granges industrials la mineria és basada en les explotacions de lignit aliaga andorra montalbn i utrillas i ferro ojos negros des del havia destacat la producció de carbó a la conca carbonífera de mequinensa impulsada pel transport fluvial per l ebre i el camí de sirga encara que avui dia han tancat totes les empreses mineres de la zona les reserves de gas natural de el serrablo osca es compten entre les més rellevants d europa la indústria es polaritza bàsicament a la ciutat de saragossa i el seu entorn el del valor de la producció de la comunitat autònoma on se situen instal·lacions per a la producció metal·lúrgica de transformats metàl·lics indústria alimentària química muntatge d automòbils planta de la general motors a figueruelas i en un grau inferior tèxtil del calçat de la confecció i del cuir de fet la industrialització aragonesa s inicià aprofitant l energia hidroelèctrica com a sabinigo i a montsó osca amb indústries electroquímiques i de l alumini l any es va projectar la construcció de la presa de mequinensa per concessió a l empresa empresa nacional hidroelèctrica de la ribagorçana enher de l aprofitament hidroelèctric integral d un tram del riu ebre el i va donar origen a l embassament de mequinensa amb una longitud d uns quilòmetres i una producció anual de més de gwh el gran centre de l activitat terciària aragonesa és saragossa que centralitza i articula des dels serveis bancaris comercials i financers fins als culturals i universitaris el turisme ha experimentat un fort increment des del final dels anys setanta a les valls pirinenques també les vies de comunicació més importants convergeixen a saragossa ciutat que a més d aprofitar la confluència de tres rius ebre huerva i gllego ocupa una posició estratègica en les comunicacions entre el país basc i catalunya i entre aquesta darrera i madrid i que té a més aeroport internacional valenzuela mequinensa s ha convertit també en punt de peregrinació per a pescadors de tota espanya i de l estranger fonamentalment alemanys francesos anglesos americans i japonesos disposats a enfrontar se amb els silurs uns peixos convertits ja en mítics dels quals ja s han aconseguit captures de centímetres i gairebé cent quilograms de pes la cuina d aragó és una cuina d interior com el mateix aragó es troba a la cruïlla entre les cuines de la mediterrània catalana l atlàntic basc i la meseta castellana en si l aragó comprèn una gran varietat de paisatges del fred i plujós pirineu a l horta de la ribera de l ebre i des del secà de les terres centrals fins a les serres de bosc mediterrani de terol cada comarca destaca per una alimentació arrelada en el tipus de terreny que té així doncs la serra d albarrasí i el maestrat aragonès són grans productors d embotits pernil i cecina amb una certa èmfasi en embotits i productes de la caça particularment el porc senglar és en aquestes zones muntanyoses de la província de terol on es fa el famós pernil de terol dop jamón de teruel a les terres a l oest de saragossa hi ha una tradició vinícola d alta qualitat amb denominacions d origen a calataiud campo de borja i carinyena al nord est hi ha la denominació somontano a la foia d osca i més enllà hi ha una impressionant indústria pastissera a graus casa de la llonganissa i la gironella el mercat de trumfes és un dels més importants de l estat a tot el pirineu abunden els bolets i la caça al baix aragó el producte estrella és l oli d oliva que compta amb la dop oli del baix aragó oficialment en castellà aceite del bajo aragón i també és conegut el préssec de calanda que engloba els préssecs de tot el baix aragó i també compta amb una dop a la ribera de l ebre i a les riberes dels rius jiloca i jalón la fruita i l hortalissa són el producte estrella a l oest del país a la rodalia del moncayo es fa l oli dop serra del moncayo a tot el país es crien ovelles de tres races autòctones aragoneses per produir el ternasco és a dir una carn de xai tendra amb igp a saragossa els bars ofereixen una àmplia oferta de tapes creatives que per l ús ocasional d hortalissa i peix s assemblen també als pintxos bascs jaca també ofereix una bona proposta de tapes creatives a la zona de mequinensa es pot trobar oli d oliva de qualitat cal recordar que la població se la coneixia durant l època musulmana amb el sobrenom d az zaytun que significaria terra d oliveres o la mel històricament molt apreciada a la zona a més les cireres de mequinensa són particularment apreciades ja que la zona ofereix un microclima que permet obtenir les primeres produccions de cirera a camp obert de tot europa i que ofereixen qualitats organolèptiques excepcionals tant en duresa com en color i dolçor al voltant de mequinensa també poden trobar varietats de préssec nectarina raïm paraguaià o platerina l aragó és una zona productora de vins que compta amb quatre denominacions d origen la més petita quant a hectàrees cultivades és la do somontano a la província d osca amb més de hectàrees i cellers a municipis les altres tres són a la província de saragossa la do calatayud amb hectàrees a municipis la do campo de borja amb hectàrees i cellers a municipis i la do cariena la més gran més antiga i probablement la més coneguda amb hectàrees de vinyes a municipis que desserveixen cellers amèrica també anomenat el nou món és un dels continents de la terra limita al nord amb l oceà glacial àrtic a l est amb l atlàntic i a l oest amb el pacífic a l extrem nord oest l estret de bering la separa d àsia està format per dos subcontinents amèrica del nord i amèrica del sud units per listme d amèrica central l amèrica del nord i central està separada de la del sud per l istme de panamà el document més antic que utilitza el nom d amèrica per referir se al continent és del apareix en un globus i un mapa creat pel cartògraf martin waldseemüller a saint dié des vosges en un llibre que els acompanyava anomenat cosmographie introductio explica que el nom és un derivat de la versió llatinitzada de l explorador amerigo vespucci americus vespucius en la seva forma femenina atès que tots els altres continents coneguts tenien noms llatins femenins el paper de vespucci en aquest afer així com la seva activitat com a exploradors són imprecisos i probablement són llegendes algunes fonts indiquen que no tenia coneixement de l ús estès del seu nom per referir se al continent d altres diuen que ell mateix va promulgar una història sobre un viatge secret cap a l oest i que va albirar terra el un any abans que cristòfor colom si realment va fer aquestes declaracions podrien haver tingut un efecte contrari i només haurien perllongat el debat de si les índies eren un nou continent o només una extensió de l àsia tanmateix com assenyala el dr basil cottle els nous països i per extensió continents mai eren anomenats amb el nom d una persona sinó amb el cognom amb l excepció d algunes regions que van rebre el nom d un monarca o d un príncep o princesa com les colònies americanes de carolina i virgínia per tant amèrica hauria d haver se anomenat vespuccia si realment es volia batejar el continent en honor a l explorador italià cristòfor colom l explorador renaixentista que hauria descobert les terres havia mort el amb la creença que havia descobert i colonitzat una regió de l àsia no podia protestar en contra de la decisió de waldseemüller altres teories alternatives sobre l origen del nom han estat proposades però cap ha estat acceptada universalment una d aquestes alternatives proposada per jules marcou el i utilitzada pel novel·lista jan carew suggereix que el nom d amèrica es deriva del districte d amerrique de nicaragua aquest districte ric en or va ser suposadament visitat per vespucci i colom per a qui el nom es convertiria en sinònim d or d acord amb marcou vespucci va seleccionar aquest nom per referir se al nou món i fins i tot canviaria el seu propi nom d alberigo a amerigo per reflectir la importància del seu descobriment una altra teoria proposada per un antiquari i naturalista de bristol alfred hudd el suggereix que el nom es deriva del gal·lès richard amerike ameryk o ap meryk literalment fill de meryk o maurici un mercader de bristol que es creu va finançar el viatge de john cabot que descobriria terranova el nom que s ha trobat en alguns documents de l abadia de westminster fa poques dècades suposadament els pescadors de bristol havien visitat en diverses ocasions les costes d amèrica del nord almenys un segle abans que cristòfor colom hi arribés i els mapes de waldseemüller incorporarien aquesta informació la teoria manté que una variant del nom d amerike va aparèixer en un mapa anglès antic del qual no ha sobreviscut cap còpia i que seria la veritable inspiració de waldseemüller en moltes llengües i en diverses regions del món amèrica substantiu singular és el nom més utilitzat per referir se als estats units d amèrica i alhora el continent la qual cosa genera confusió tanmateix les amèriques en plural només es refereix al continent encara que el seu ús no s ha estès de la mateixa manera els ciutadans dels estats units d amèrica es refereixen a la seva nació com a amèrica i a ells mateixos com a americans encara que a altres països del continent aquest usatge es veu amb ressentiment i prefereixen que s utilitzi el gentilici estatunidenc atès que es consideren americans també així com els residents d europa són europeus a la majoria dels països sud americans i en menor grau a amèrica central i mèxic s utilitza el gentilici nord americà per referir se als estatunidencs encara que els mexicans i els canadencs prefereixen no utilitzar lo atès que ambdós països formen part del subcontinent d amèrica del nord i es consideren per tant nord americans el continent americà té un litoral molt accidentat al nord amb multitud d illes de gran extensió com groenlàndia la més gran del món si descomptem l illa continent d austràlia baffin victòria ellesmere terranova a l amèrica del nord i el començament de l amèrica central s obre el golf de mèxic on trobem l arxipèlag de les antilles on destaquen cuba la hispaniola les bahames jamaica i puerto rico a amèrica del sud només són destacables la terra del foc les illes malvines i les galpagos orogràficament el més rellevant és la serralada dels andes que corre paral·lela a la costa sud americana del pacífic amb cims com l aconcagua amb vora metres d altitud i l ojos del salado les màximes altures del continent la serralada del pacífic s estén per l amèrica de nord a mèxic amb la sierra madre i als estats units i el canadà amb les muntanyes rocalloses a la façana atlàntica d amèrica del nord s alcen els apalatxes l amazones el riu més llarg d amèrica és també el més cabalós del món altres rius d importància són el paranà i el seu afluent paraguai també a amèrica del sud i el mississipí missouri a l amèrica del nord també a la part nord trobem els cinc grans llacs del continent superior michigan huron erie i ontario a part d altres grans llacs com el winnipeg el gran llac de l ós i el gran llac de l esclau a l amèrica central i del sud són remarcables el llac nicaragua el maracaibo i el titicaca els descobriments arqueològics han establert la presència de la cultura clovis a amèrica al voltant del  ac encara que algunes teories suggereixen que els primers humans van arribar al continent des del  ac a la regió de mesoamèrica i a amèrica del sud es van desenvolupar avançades civilitzacions precolombines com els olmeques maies asteques i els inques els inuits van immigrar a l àrtic al voltant del dc possiblement durant la mateixa època hi van arribar els víkings a groenlàndia el i a vinland poc després els víkings es van retirar ràpidament de vinland i van abandonar fins i tot groenlàndia el la immigració europea a gran escala va començar poc després dels viatges de cristòfor colom el les noves malalties portades pels europeus i africans van matar la majoria dels habitants d amèrica els primers immigrants hi van arribar com a part d un procés de colonització promoguda per les potències europees altres onades d immigració incloïen persones que fugien de la persecució religiosa o a la recerca de millors oportunitats econòmiques els africans hi van arribar com a esclaus o servents el tretze colònies britàniques van declarar la independència convertint se en la primera república democràtica moderna del món durant les primeres dues dècades del la majoria de les colònies portugueses i espanyoles també van declarar la independència la immigració europea va continuar a gran escala principalment als estats units el brasil l uruguai i l argentina els primer europeus que van arribar a amèrica van ser els víkings els quals van establir una colònia de poca duració a terranova hi ha altres teories que suggereixen que els xinesos van visitar amèrica però no hi ha prou proves per confirmar ho el viatge més important i sovint anomenat el descobriment d amèrica va ser el viatge de cristòfor colom aquest viatge va ser l inici de l abrupte fi del desenvolupament d aquestes civilitzacions la colonització de les terres per immigrants europeus i la marginació i a algunes àrees exterminació dels habitants l esclavatge i l exterminació dels amerindis per guerra o per causa de les malalties europees van canviar dràsticament el component ètnic i demogràfic del continent a més dels immigrants europeus les feines d agricultura al carib el brasil i els estats units van provocar l arribada d esclaus d àfrica les principals nacions colonitzadores van ser el regne unit espanya portugal frança els països baixos i dinamarca groenlàndia el començament de la fi de la colonització va ser la independència dels estats units el seguida d haití el i després dels països llatinoamericans de les noves nacions van tenir una composició ètnica molt diferent de la composició original a amèrica del nord principalment europea el canadà i els estats units o mestissa mèxic a amèrica central principalment mestissa o ameríndia al carib principalment africana a amèrica del sud molt variada principalment europea i mestissa a l argentina xile i uruguai principalment mestissa a veneçuela colòmbia i l equador principalment ameríndia al perú bolívia i potser al paraguai i principalment europea i mulata al brasil el surinam és un país amb una demografia molt diversa que inclou immigrants de l àsia principalment de l índia la colonització europea d amèrica s inicia a la fi del segle xv després que cristòfor colom arribés el amb el mecenatge dels reis catòlics a partir d aquí l imperi espanyol l imperi portuguès l imperi britànic frança i holanda van conquerir i van colonitzar el continent sent l espanyol l imperi més extens l imperi espanyol va ser el primer a realitzar la conquesta i es van assentar principalment a amèrica del nord amèrica central i a l àrea andina de amèrica del sud imperis asteca i inca respectivament a espanya se sumaria poc després portugal al·legant drets territorials sobre el brasil en virtut del tractat d alcaçovas de les butlles alexandrines i del tractat de tordesillas espanya va ser la potència que major presència colonial va imposar a amèrica va prendre possessió per la força dels dos grans imperis existents a amèrica en aquest moment espanya es va apropiar de tota la costa oest d amèrica del nord fins a alaska i de territoris a l interior i de la península de florida a més de tota amèrica central el carib i tota amèrica del sud amb l excepció d una zona costanera atlàntica que després va venir a ser el brasil en aquesta expansió l imperi espanyol derrotaria a l imperi asteca i a l imperi inca a més de presentar batalla i dominar territoris de diferents tribus americanes anglaterra va establir tretze colònies a la costa est d amèrica del nord i de bona part del canadà a més de conquerir a espanya algunes illes del carib com jamaica frança va ocupar l actual guayana francesa a amèrica del sud encara sota el seu domini louisiana en el golf de mèxic algunes illes del carib i la regió canadenca del quebec al els espanyols cedirien a frança la meitat occidental de l espanyola l actual haití holanda va establir colònies a amèrica del nord nova amsterdam que després seria nova york al nord d amèrica del sud guyana holandesa avui e surinam i a les illes del carib antilles neerlandeses i aruba l arribada dels europeus va causar l entrada a amèrica d una sèrie de perilloses malalties verola tifus febre groga etc per les que els pobles originaris no tenien defenses biològiques adequades l investigador nord americà h f dobyns ha calculat que un de la població total d amèrica va morir en els primers  anys després de l arribada de colom per la seva banda cook i borak de la universitat de berkeley van establir després de dècades de recerca que la població a mèxic va disminuir de  milions el a persones el menys del de la població original el espanya i portugal juntes no superaven els  milions de persones no hi ha cap dubte que el col·lapse demogràfic de la població original d amèrica va ser la causa essencial de la derrota militar de moltes de les civilitzacions conquerides pels europeus com mèxic i el perú steven katz ha dit sobre aquest tema l historiador nord americà charles mann diu que cortés alguna cosa similar va succeir amb l imperi inca derrotat per les hosts de francisco pizarro el la primera epidèmia de verola va ser el i va matar entre altres l emperador huayna cpac pare d atahualpa noves epidèmies de verola es van declarar el i així com de tifus el grip el diftèria el i xarampió el dobyns va estimar que el de la població de l imperi inca va morir en aquestes epidèmies cadascuna de les potències europees que van conquerir i van colonitzar el continent que recentment havien descobert van utilitzar diferents mecanismes de dominació dels habitants d amèrica en general els historiadors espanyols sostenen que la colonització britànica va ser bàrbara i genocida mentre que els historiadors britànics sostenen que la colonització espanyola va explotar el treball indígena fins al seu extermini per reemplaçar lo després amb esclaus segrestats a l àfrica aquestes visions són conegudes respectivament com la llegenda rosa i la llegenda negra de la colonització d amèrica per europa el resultat general va ser una enorme mortalitat d indígenes que s ha arribat a estimar en el per respondre a la massiva mortalitat d americans autòctons a partir del els portuguesos anglosaxons francesos i holandesos van segrestar al voltant de  milions d africans dels quals uns  milions van arribar vius a amèrica on van ser reduïts a l esclavitud es va realitzar un gran flux de mercaderies i eines entre tots dos continents també intercanvis culturals i costums en un i l altre continent es van introduir noves espècies d aliments plantes i animals de manera negativa també es van introduir nous tipus de malalties que particularment van delmar algunes comunitats indígenes el control directe d europa va començar a decaure el de juliol de amb la declaració d independència dels estats units davant la corona britànica encara que sempre va haver hi insurreccions i inconformitat per part dels nadius aquest esdeveniment seria un al·licient més per a l emancipació de les restants colònies del continent el procés d independència a l amèrica llatina va començar a principis del si bé a mitjan van començar les primeres revolucions comuneres contra el poder espanyol entre elles destaquen els comuneros del paraguai i la insurrecció dels comuneros en el virregnat de nova granada el nom de comuneros es deu al lema de josé d antequera i castro la voluntat del comú és superior a la del mateix rei si bé els comuneros van ser derrotats originalment per exemple els del paraguai en la batalla de tavapy a poc a poc els diferents països sota domini espanyol van obtenir la seva independència el de maig de amb la revolució de chuquisaca es va iniciar la guerra d independència hispanoamericana que finalitzaria el amb la batalla d ayacucho en finalitzar la mateixa espanya havia perdut pràcticament totes les seves colònies a amèrica amb excepció de les illes de cuba i puerto rico els territoris independitzats donarien origen després de complexos processos a noves nacions independents paraguai bolívia colòmbia costa rica xile l equador el salvador guatemala hondures mèxic nicaragua argentina el perú uruguai i veneçuela el i el el procés es completaria amb la independència de la república dominicana i cuba respectivament en els primers anys després de la independència es registren diversos intents de conformar grans estats nacionals a hispanoamèrica el es va conformar un gran estat independent sud americà denominat gran colòmbia i que va abastar els territoris dels actuals panamà colòmbia veneçuela i equador la república es va dissoldre el el es van conformar les províncies unides del riu de la plata com a gran estat sud americà incloent una gran part de l alt perú que després va integrar bolívia i la banda oriental que després es va independitzar com república oriental de l uruguai entre es va formar la confederació perú boliviana que es va dissoldre dos anys després el es van formar les províncies unides del centre d amèrica que es van dissoldre el per formar costa rica nicaragua el salvador hondures i guatemala l únic estat que va aconseguir la independència de manera pacífica en aquest període va ser el brasil arran de les guerres napoleòniques la capital va ser traslladada de lisboa a rio de janeiro implicant se amb això l assignació de la categoria de regne al brasil un regne dins del regne unit de portugal el brasil i l algarve en dissoldre s pacíficament tal regne va sorgir limperi del brasil la independència va ser proclamada el de setembre de pel fill del rei de portugal pere i que va establir una monarquia constitucional d economia basada en el treball esclavista durant el segle la mà d obra esclava va ser gradualment substituïda per immigrants europeus sobretot alemanys i italians els grans protagonistes d aquest període a amèrica van ser george washington simón bolívar josé de san martín miguel hidalgo y costilla agustín de iturbide i uns altres que són considerats els pares de les pàtries americanes contemporànies per les seves lluites contra el domini colonial la major part dels països del carib i el canadà es van independitzar durant el amèrica està dividida tradicionalment en tres subcontinents amèrica del nord amèrica central inclou les illes del carib i amèrica del sud altres consideren que en realitat són dos continents amèrica del nord amb amèrica central i el carib i amèrica del sud els següents països són els estats independents del continent americà geogràficament el subcontinent nord americà queda limitat per la placa tectònica d amèrica del nord encara que aquesta exclou l alta i la baixa califòrnia i algunes regions de l oest de mèxic geofísicament el subcontinent de amèrica central comença a partir de l istme de tehuantepec la qual cosa posa el del territori mexicà en aquest subcontinent incloent hi la península de yucatn fisiogràficament o topològicament l eix volcànic transversal sovint es considera la frontera entre amèrica del nord i amèrica del sud tanmateix geopolíticament mèxic es considera un país de l amèrica del nord i les fronteres amb belize i guatemala marquen la frontera de la regió geofísicament amèrica central s estén des de l istme de tehuantepec fins a l istme de panamà considerant les plaques tectòniques tant l amèrica central com el carib es troben sobre la mateixa placa la frontera entre panamà i colòmbia marca el límit geopolític entre aquesta regió i amèrica del sud que s estén fins a la patagònia argentina i xilena culturalment amèrica sovint es divideix en tres regions altres regions són a amèrica es parlen moltes llengües algunes d origen europeu i asiàtic i d altres autòctones així com barreges de diversos idiomes i llengües criolles les llengües dominants però són l anglès el francès el castellà i el portuguès totes aquestes oficials en alguns dels estats independents del continent el neerlandès és oficial a surinam i el danès i el kalaallisut a groenlàndia a més són cooficials el quítxua al perú i bolívia l aimara a bolívia i el guaraní al paraguai i a la província argentina de corrientes gaudeixen de reconeixement encara que no pas d oficialitat diverses llengües ameríndies a mèxic colòmbia l equador i veneçuela atès el fenomen migratori mundial cap als estats units en aquest país s hi parlen més de llengües això no obstant només hi gaudeixen de cooficialitat el francès a louisiana i el castellà a nou mèxic a haití el crioll haitià és oficial i el papiamento ho és a les antilles neerlandeses el continent està dividit en tres blocs comercials principals alguns polítics i economistes han proposat la creació d un sol bloc comercial a amèrica entre tots els països excepte cuba anomenat àrea de lliure comerç de les amèriques alca mentre que d altres han proposat l alternativa bolivariana de les amèriques lagricultura en un sentit ampli és el conjunt de coneixements i d activitats que tenen per objecte l explotació del medi natural per mitjà del conreu de certes plantes també s hi acostuma a incloure la producció forestal encara que es faci l aprofitament dels arbres silvestres però en un sentit estricte el terme agricultura només es refereix al cultiu dels vegetals i exclou la ramaderia tot i que sovint hi ha una explotació mixta d animals i plantes a partir del els coneixements científics interdisciplinaris que comporta l agricultura s agrupen en l agronomia a escala mundial la majoria de la població activa es dedica a l agricultura en sentit ampli però aquesta activitat només representa un del producte interior brut del món la superfície mundial de terres cultivades l any era de  milions d hectàrees que equival a l de la terra emergida del món l agricultura té un gran impacte en el medi ambient en els últims anys alguns aspectes de l agricultura intensiva a escala industrial han estat cada vegada més polèmics la creixent influència de les grans companyies productores de llavors i productes químics i les processadores de menjar preocupen cada vegada més tant els agricultors com el públic en general l efecte desastrós sobre l entorn de l agricultura intensiva ha causat que vastes àrees anteriorment fèrtils hagin deixat de ser ho per complet com va passar en temps remots a l orient mitjà abans la terra de conreu més fèrtil del món i ara un desert molts d aquests problemes van esgotant i desertitzant el sòl obligant a abandonar uns terrenys per a llaurar altres de nous que al seu torn s esgoten creant un cercle viciós que va destruint l entorn n és un exemple clar la progressiva desforestació de la selva amazònica l agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que fa un ús intensiu dels mitjans de producció per això es pot parlar d agricultura intensiva en mà d obra i capitalització l agricultura intensiva ha permès incrementar la productivitat agrícola en l últim segle assegurant al mateix temps una font estable d aliments alhora que augmenta la població mundial i decreix la superfície necessària els increments en la producció conjuntament amb la mecanització agrària han contribuït a la reducció de la població agrària permetent que a mesura que quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar se al sector industrial incrementa la renda dels agricultors en aquests moments l àrea metropolitana necessita molt l agricultura intensiva aquesta és molt important ja que permet una producció més accelerada dels aliments en poc d espai i amb els mateixos beneficis nutricionals de l agricultura tradicional amb majors resultats en productivitat i grandària per la qual cosa això beneficia l alimentació de la població la intensificació de l agricultura es produeix sovint a costa de les consideracions ambientals cosa que explica el rebuig per part d agricultors i consumidors el dany en l ambient i la cadena alimentària es produeixen de diverses formes l agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però també es fa en conreus a gran escala de blat ordi i altres cereals en llocs com austràlia conca del murray darling l agricultura ecològica o els seus sinònims orgànica o biològica és un sistema per a cultivar una explotació agrícola autònoma basat en la utilització òptima dels recursos naturals sense emprar productes químics de síntesi o organismes genèticament modificats ogms ni per adobar ni per a combatre les plagues aconseguint d aquesta manera obtenir aliments orgànics a la vegada que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient tot això de manera sostenible i equilibrada els principals objectius de l agricultura ecològica són treballar amb els ecosistemes de manera integrada mantenir i millorar la fertilitat dels sòls produir aliments lliures de residus químics utilitzar el nombre més gran de recursos renovables i locals mantenir la diversitat genètica del sistema i del seu entorn evitar la contaminació com a resulta de les tècniques agràries permetre que els agricultors facin el seu treball de manera saludable l agricultura biodinàmica és un mètode d agricultura desenvolupat el com a aplicació dels principis de l antroposofia de rudolf steiner el terme biodinàmic prové del grec bios vida i dynamis energia i significa que aquest mètode treballa d acord amb les energies no en el sentit físic de la paraula sinó el místic que crearien i mantindrien la vida buscant una relació que se suposa correcta entre l ésser humà i la terra la permacultura és un terme genèric per a l aplicació d ètiques i principis de disseny universals en planificació desenvolupament manteniment organització i la preservació d hàbitat apte per a sostenir la vida en el futur la permacultura també és una xarxa i un moviment internacional de practicants dissenyadors i organitzacions la gran majoria dels quals s han desenvolupat i sostingut sense suport de corporacions institucions o governs els eixos centrals de la permacultura són la producció d aliments abast d energia el disseny del paisatge i l organització d infraestructures socials també integra energies renovables i la implementació de cicles de materials en el sentit d un ús sostenible dels recursos a nivell ecològic econòmic i social el canvi climàtic potencialment pot afectar l agricultura pels canvis en la temperatura i en el règim d humitat l agricultura pot a la vegada veure s mitigada o empitjorada per l escalfament global part de l increment del co en l atmosfera prové de la descomposició de la matèria orgànica en el sòl i gran part del metà emès cap a l atmosfera es deu a la descomposició de la matèria orgànica en sòls humits com els camps d arròs a més els sòls humits o anaeròbics també perden nitrogen pel procés de desnitrificació deixant anar el gas amb efecte d hivernacle monòxid de nitrogen no els canvis en el maneig de les terres i ramats poden reduir l emissió d aquests gasos d efecte d hivernacle i els sòls passar a ser emmagatzemadors del co de l atmosfera les maquinàries són elements que s utilitzen per a dirigir l acció de forces de treball a base d energia per la seva part en el camp agrícola els mecanismes de motor que es fan servir en aquestes tasques alleugereixen la producció i milloren les tècniques de cultiu entre les màquines agrícoles més utilitzades en les tasques del camp s esmenten els equips agrícoles són un grup d aparells dissenyats per obrir solcs a la terra esmicolar fumigar i fertilitzar la terra les eines agrícoles també anomenades eines de conreu o eines agrícoles són estris o instruments utilitzats en l agricultura amb una o dues mans són necessàries per a dur a terme tasques com llaurar cavar preparar i condicionar la terra moure carregar i transportar materials sembrar i plantar regar adobar netejar i mantenir podar segar collir i recollir batre garbellar seleccionar dessecar i moldre entre d altres no s han de confondre amb la maquinària agrícola normalment de gran complexitat tècnica les primeres eines agrícoles que específicament poden qualificar se com a tals acompanyen el desenvolupament de l agricultura des del període neolític fa uns  anys ja llavors hi ha datació d eines utilitzades per a les tasques de sembra collita assecat i emmagatzematge de cereals i altres cultius les eines eren simples instruments fets de fusta i pedra apareixen destrals aixades i altres eines per al treball de la terra el tall dels sembrats i la neteja de zones arbustives per a la sembra una important mostra d aquestes eines s ha conservat en condicions excepcionals al jaciment arqueològic de la draga banyoles on s han excavat les restes d un poblat de les primeres societats pageses que s establiren a la mediterrània occidental a finals del è mil·lenni ac les primeres arades apareixen fa uns  anys i són una evolució de l aixada a la qual s afegeix un tir humà i posteriorment un animal per facilitar el volteig profund de la terra la permanència fins a l actualitat de moltes de les eines en les seves estructures fonamentals és un fet sorprenent la majoria de les eines amb l evident incorporació de peces metàl·liques que es va iniciar dèbilment a l edat de coure ja que aquest metall no millora la resistència del sílex va seguir amb l edat del bronze i s estén i generalitza a l edat de ferro el ferro aporta la necessària duresa als instruments agrícoles cosa que els fa molt eficaços perviuen en la seva integritat i extensió d ús fins a la revolució industrial i l aparició de maquinària agrícola encara avui continuen sent necessàries en tasques secundàries en el medi agrícola industrialitzat i fonamentals en moltes altres regions sobretot de països pobres i poc industrialitzats a més dels aliments i cada vegada en major proporció els agricultors produeixen altres productes no alimentaris com flor tallada plantes ornamentals vives fertilitzants orgànics com a subproducte o expressament fibra vegetal matèries primeres per a la indústria com etanol per a fer combustible biodièsel o substàncies per a fer alguna droga legal o il·legal es llisten alguns països que destaquen un producte determinat és a dir són els primers productors d aquell conreu tal com correspon a un país desenvolupat el pes de l agricultura en el conjunt de l economia de catalunya és molt inferior al que representen la indústria i els serveis en conjunt des de la dècada del el pib agrícola se situa entre el i l del total amb tendència a un lleu descens bé que el valor del pib agrari en nombres absoluts mostra un discret augment llevat d alguns anys d evolució desfavorable com ara el trienni conseqüència de la millora dels rendiments en determinades zones i subsectors el descens de la importància relativa de l agricultura és també patent en l evolució de la població ocupada en el sector que al principi dels anys vuitanta superava el i el no arribava al la superfície agrícola utilitzada sau que comprèn tant pastures com terres llaurades ha experimentat un creixement d ha el a el mentre que el nombre d explotacions s ha anat reduint de el s ha passat el tubercles i bulbs fibres vegetals cucurbitàcies altres hortícoles el catàleg de les varietats locals d interès agrari de catalunya pretén recopilar les varietats locals d interès agrari de catalunya per tal de tutelar el patrimoni fitogenètic i poder lo conservar és gestionat per la subdirecció general d agricultura del departament d agricultura ramaderia pesca alimentació i medi natural daam s entén per varietat local d interès agrari de catalunya el conjunt de poblacions o clons d una espècie vegetal adaptades de manera natural a les condicions ambientals d una zona determinada associada generalment a un sistema de conreu tradicional també es coneixen com a varietats tradicionals la llista de varietats avui dia és un estudi publicat el afirmava que des del uns agricultors valencians abandonaven l activitat al dia açò provocà la concentració de les terres per persona la majoria d aquests països van patir la colonització europea dediquen una gran part de la població activa a l agricultura fins al en alguns casos però no disposen de l ús de gran part dels inputs maquinària adobs llavors i plantes seleccionades sistemes de regadiu dels països desenvolupats aquesta agricultura es caracteritza per a l àfrica subsahariana la productivitat agrícola per càpita des dels darrers anys del ha experimentat un creixement del mentre que la població augmentava a un ritme del anual això fa que la situació nutricional hagi empitjorat l agricultura a àfrica tenia l any una productivitat equivalent a quilocalories per hectàrea i era la menor per continents del món ja que la mitjana mundial era de kcal i la d àsia de kcal l agricultura és a dir sembrar i conrear la terra fou la primera revolució econòmica que van emprendre els humans també coneguda com la domesticació dels vegetals més o menys al mateix moment naixia la ramaderia o domesticació dels animals conjuntament el naixement d aquests fenòmens es coneix com a revolucions neolítiques fins aquell moment les persones havien viscut tan sols de la recol·lecció de fruits i la caça de preses amb el temps la domesticació d animals i de plantes com el blat i les lleguminoses va permetre una certa estabilització econòmica que permeté a les comunitats humanes abandonar el nomadisme i instal·lar se en les primeres aglomeracions urbanes les proves més antigues d agricultura les trobem a l anomenat creixent fèrtil de l orient mitjà i daten de l any  ac aproximadament i es va desenvolupar de manera independent al sud oest d àsia per exemple l agricultura a la xina el perú i mèxic entre el  ac i el  ac a la península ibèrica no se n tenen proves més enllà del o el  ac les primeres pràctiques agrícoles consistien a plantar contínuament el mateix conreu això feia que al cap d uns anys la fertilitat de la terra s empobrís ràpidament motiu pel qual la primera agricultura es basava en la pràctica de lagricultura itinerant consistent a artigar un terreny verge desforestant lo i conreant lo durant un període d uns cinc anys després dels quals s abandonava i la comunitat familiar es desplaçava a un altre lloc per començar de nou els rendiments d aquesta pràctica eren molt limitats alimentaven poca gent i requerien una gran quantitat de terres a més del desplaçament de la comunitat cada vegada el conreu continuat d una mateixa terra no s aconseguí fins que les comunitats aprengueren a restituir a la terra els minerals i nutrients que les plantes conreades li prenien per créixer anaren apareixent diverses maneres com per exemple l ús dadobs com ara defecacions humanes cendres o formiguers però els més valorats eren els excrements dels animals domèstics però aquests tenien l inconvenient que calia cuidar los i alimentar los una altra manera de recuperar la fertilitat era la pràctica del guaret consistent a conrear només una parcel·la de terra mentre es deixava descansar la que ja havia produït anteriorment transcorregut un període es passava a conrear la parcel·la que havia estat recuperant se i es deixava reposar la primera al llarg de la història el període de guaret s ha anat reduint perquè els pagesos han trobat maneres d accelerar la recuperació de la fertilitat del terreny en repòs mitjançant la llaurada o el ja citat adobament però fou el domini de l aigua la tècnica clau que va permetre a l agricultura fer el seu primer salt qualitatiu i assentar les comunitats humanes en un territori determinat el regatge controlat dels conreus es va demostrar la manera més efectiva no sols de mantenir permanentment la fertilitat de la terra sinó a més d incrementar els seus rendiments fet que va afavorir l aparició d excedents agrícoles comercialitzables aquesta tècnica però requeria unes condicions climàtiques i geogràfiques determinades que afavorissin més o menys la construcció de canals preses basses sínies etc a més cada espècie vegetal va requerir el desenvolupament d unes tècniques hidràuliques diferents ja que no és el mateix conrear blat que conrear arròs per exemple tot i així una sequera prolongada i la deficiència de les comunicacions podia sumir la regió en la fam d una crisi de subsistència i obligar part de les comunitats a emigrar un exemple de les primeres civilitzacions agrícoles fou l economia de l antic egipte la qual es fonamentava a combinar el pasturatge i l agricultura va ser un dels primers pobles a utilitzar l arada i l aixada al creixent fèrtil i a la mediterrània en general els humans van començar a substituir la ramaderia nòmada per la ramaderia estabulada alimentada amb farratge i camps de pastura aquest model garantia millor la disponibilitat de matèries carn llet llana o pells exceptuant els d engreix aquests animals s utilitzaven en l agricultura com a força motriu de l arada i una font d adob per a fertilitzar la terra fins a l aparició de les tècniques modernes de cultiu l agricultura tradicional es va basar en la rotació bianual i en el guaret l única manera d augmentar la producció en una regió o comunitat humana assentada era eixamplant les terres de conreu artigant ne de noves a la vora era el que es coneixia per agricultura extensiva evidentment les terres més fèrtils i més accessibles eren les que ja estaven conreades i per tant les noves sempre eren pitjors i més allunyades del nucli de població les noves terres artigades eren muntanyoses i més estèrils que les de les valls sí que hi havia un creixement de la producció agrícola global però estava condicionat per la llei de rendiments decreixents en termes globals dequeia la productivitat i es requerien més esforços i recursos per fer produir les terres més dolentes a partir dels segles i a anglaterra i holanda es començaren a produir millores en les pràctiques i tècniques de conreu iniciant una nova revolució agrícola que amb el temps s escamparia per europa i les colònies el canvi més important fou la millora científica per la rotació de conreus com per exemple el sistema norfolk anglès que permetia el cultiu continuat d un mateix terreny alternant cada any les espècies cultivades de tal manera que en cada temporada aquestes gastaven uns minerals i nutrients determinats així quan a l any següent es canviava el cultiu la terra es recuperava d aquells minerals i nutrients mentre el nou cultiu en consumia uns altres aquesta millora va permetre diversificar els productes conreats eliminar el guaret i en consonància augmentar la producció aquesta revolució agrícola de molts països fou el precedent de la revolució industrial i les millores successives acabaren culminant en una agricultura intensiva molt calculada a més a més al llarg dels segles la domesticació vegetal per la selecció de llavors va implicar que arreu del continent apareguessin diverses varietats especialitzades d un mateix cultiu ja que cadascuna s havia adaptat millor a la terra i el clima de cada regió aquest fet va facilitar una especialització dels diversos països del món en productes i varietats determinats els quals es podien exportar fàcilment gràcies a la revolució dels transports generada per la màquina de vapor en el cas de catalunya al segle xviii el guaret no va desaparèixer immediatament però l augment de la producció va donar consistència a una xarxa de mercats excedentaris que iniciaren un procés d especialització agrícola de les diverses comarques en aquells productes que els eren més productius a cadascuna vinya fruita seca diversa oli hortalisses fruites després al l ús dels adobs naturals com el guano i artificials fets en laboratoris químics així com l ús de diversos avenços tècnics generalització del carro pagès de la dalla noves arades i la implantació de les primeres màquines que facilitaven algunes feines fins llavors molt lentes i pesades incrementaren encara més i donaren sortida a la producció excedentària la història de l agricultura ha donat un tomb en els anys més recents amb la introducció de la tecnologia a gran escala i en l àmbit mundial al llarg del s ha generalitzat l ús massiu dels agroquímics i en els darrers anys l enginyeria genètica en els països desenvolupats el resultat d aquesta evolució tecnològica ha estat una multiplicació dels rendiments i una reducció de la població ocupada en l agricultura una sèrie de conseqüències agrícoles negatives són la contaminació de terres i aigües produïda per l ús excessiu d adobs pel que fa als països subdesenvolupats continuen amb una majoria de la població dedicada a l agricultura de subsistència o a una agricultura de plantació molt problemàtica econòmicament i no estan exempts tampoc de la contaminació del medi ambient des de la dècada del han anat naixent diverses respostes a la nova situació de l agricultura són tot un seguit d estratègies agricultura ecològica producció integrada etc que en general tenen com a finalitat la sostenibilitat en canvi els cultius per a biodièsel no són sostenibles la tecnologia de la mineria de dades començà a posar se en marxa als estats units a la dècada del l empresa agrian desenvolupà la norma tècnica open modus standard per a la recollida mesura i presentació de dades en laboratoris agronòmics aquestes normes faciliten l intercanvi de dades massives en la mitologia grega asclepi en grec asklepios els romans l anomenaven esculapi en llatí aesculapius era el déu de la medicina fill d apol·lo i de coronis filla de flègies rei dels làpites era casat amb epíone i pare de macàon i de podaliri segons homer a banda dels altres dos fills mencionats per homer també se li atribueix la paternitat de janiscus alexenor àratos d higiea egla iaso i panacea la majoria dels quals només són personificacions dels poders atribuïts al seu pare en els poemes homèrics asclepi no apareix considerat com una divinitat simplement com un simple mortal apareix mencionat com a pare de macàon i podaliri ilíada ii iv xi del fet que homer anomeni a tots els que practiquen l art de la medicina com a descendents de paeon i que els fills d asclepi siguin mencionats també com a fills de paeon s infereix que es tracta de la mateixa divinitat quan coronis estava embarassada d apol·lo s enamorà d isquis un arcadi i apol·lo informat d això per un corb que havia enviat per a vigilar la o segons píndar pels seus propis poders profètics envià a la seva germana artemis per matar coronis artemis destruí a coronis a casa seva a lacercia a tessàlia a la riba del llac baebia d acord amb ovidi i gai juli higí fou el mateix apol·lo qui matà coronis i ischis el seu amant arcadi quan el cos de coronis anava a ser incinerat apol·lo o hermes segons pausànies salvà asclepi de les flames i el portà a quiró el qual instruí al noi en l art de la curació i la caça d acord amb aquestes tradicions asclepi nasqué a tricca a la tessàlia estrabó xiv p   i altres diuen que nasqué en el decurs d una expedició conduïda pel seu pare flègies al peloponès al territori d epidaure i que l exposà al mont titteion antigament anomenant myrtion allí fou alletat per una cabra i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor aresthanas que el va veure envoltat d un halo brillant paus viii ja de gran diverses tradicions locals expliquen que asclepi era no sols capaç de curar els malalts sinó també de reviure els morts la forma en què asclepi adquirí aquest do són dues apol·lodor iii diu que rebé d atena la sang de la gorgona la de les venes de l esquerra podia causar dany als homes i la sang de les venes del cantó dret tenia la capacitat de restaurar la vida als morts l altra tradició explica que un cop estava a casa de glauc a qui havia de curar mentre meditava com fer ho aparegué una serp que s enroscà sobre el seu bastó i el matà una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué a partir de llavors asclepi féu servir la mateixa herba per reviure els morts hygin poet astr ii diverses persones sobre les quals es creu que asclepi havia reviscut es mencionen en uns escolis a píndar pyth ii i per apol·lodor hipòlit tindàreu himeneu i glauc faules iii quan estava exercint aquest art sobre glauc zeus el fulminà amb un llamp per tal d evitar que els homes escapessin de la mort apollod iii o d acord amb altres perquè plutó es queixà que disminuïa massa el nombre de morts però a petició d apol·lo zeus col·locà a asclepi entre els estels hygin poet astr ii també es diu que asclepi formà part de l expedició dels argonautes i de la cacera del senglar de calidó algunes de les estàtues són descrites per pausànies el santuari d epidaure contenia una magnífica estàtua d ivori i or obra de trasímedes en la qual se l representava com un home madur o més aviat vell bell i robust amb ressemblança a zeus paus ii i normalment duia barba i un mantell que deixava nus una part del pit i un dels braços porta a la mà el bastó dels caminants al qual s enrosca una serp es trobava assegut en un tron sostenint un bàcul en una mà vegeu vara d esculapi i l altra reposant sobre el cap d una serpent al seu costat jeia un gos paus ii les serps sempre representaven una connexió amb el culte d asclepi probablement per la seva relació com a símbol de prudència i renovació i es creia que tenien la capacitat de descobrir herbes de propietats meravelloses a banda dels trets ja esmentats se l solia representar amb un bastó en una mà i un phial algunes vegades també s hi representava un noi de peu al seu costat que representava a telesfor també anomenat euamerion o acesius el geni de la recuperació encara perduren un gran nombre d estàtues de marbre d asclepi així com diverses representacions en monedes i gemmes el centre originari del culte sembla que va ser tricca a la muntanya de tessàlia i després es va estendre per tot el territori hel·lènic però els santuaris més importants es trobaven sobretot al peloponès sició argos i sobretot epidaure les festes celebrades als santuaris d asclepi eren les asclepíees aquestes festes se celebraven a diverses ciutats especialment a epidaure cos i a atenes connectant se amb els misteris d eleusis s han formulat diverses hipòtesis sobre l aparició del culte d asclepi a grècia mentre que alguns consideren a asclepi com un personatge real a la tradició del qual s havia connectat amb diverses històries meravelloses altres han explicat les seves llegendes sobre ell com a meres personificacions de determinades idees la serp el perpetu símbol d asclepi ha conduït a la idea que el seu culte derivaria del deu esmun d egipte o de fenícia euseb praep evang i comp paus vii però no sembla necessari recórrer a territoris forans per tal d explicar el culte d aquest deu la seva història és indubtablement una combinació de fets reals amb el resultat de pensaments o idees que en diverses ocasions en la mitologia grega són considerades com a fets el nucli sobre el qual el mite cresqué potser és el que es llegeix a partir d homer gradualment l àmbit sobre la que actua asclepi que esdevingué la personificació dels poders curatius de la natura que són explicats com a conseqüència dels efectes del sol hèlios i apol·lo asclepi tingué culte arreu de grècia i diverses viles reclamen l honor del seu naixement els seus temples eren construïts en llocs sans sobre turons fora de la ciutat i prop de fonts de les quals es creia que tenien poders curatius aquests temples no eren simples llocs de culte i eren freqüentats per un gran nombre de malalts i podrien comparar se als moderns hospitals plut quaest rom p   n el principal assentament del seu culte era epidaure on tenia un temple l asclepeion envoltat d una pollancreda entre els que no es permetia que ningú hi morís ni que cap dona hi donés a llum les serps eren les guardianes de fonts i deus amb poders saludables per aquestes raons una particular classe de serps amansides que eren particularment abundoses a epidaure es mantenien a l interior del temple paus ii fins i tot el mateix deu apareixia sovint en forma de serp paus iii val max i liv epit a partir del temple d epidaure el culte fou trasplantat a diversos llocs de l antiguitat com ara tricca celaenae entre dime i patres prop de cil·lene a l illa de cos a gerènia prop de caus a arcàdia a sició a atenes asclepeion d atenes prop de patres a titane al territori de sició a tepulsa a messene a phlius argos aegium pal·lene asopus pèrgam leben a creta esmirna balagrae ambràcia a roma entre altres a roma el culte arribà des d epidaure per mandat de l oracle de delfos o dels llibres sibil·lins els malalts que visitaven els temples en cerca de cura havien de restar hi una o més nits durant la que observaven determinades regles prescrites pels sacerdots incubatio el déu normalment revelava els remeis per a la malaltia durant un somni era en al·lusió a la incubatio que molts dels temples tenien estàtues representant el son i el somni aquells a qui el déu curava dels seus mals li oferien en sacrifici una gallina o una cabra i penjaven al temple una tauleta on anotaven el nom del malalt la malaltia i la manera en què la cura havia fet efecte els temples d epidaure tricca i cos eren plenes d aquestes tauletes votives i moltes d aquestes encara es conserven els diversos apel·latius del deu el descriuen parcialment com el deu de la curació o de la salvació i parcialment derivaven dels llocs on se li retia culte labril és el quart mes de l any en el calendari gregorià i té dies en el calendari romà primitiu s viii era el segon mes de l any que començava al març el seu nom en llatí era aprilis format a partir dapru nom etrusc de la deessa grega afrodita també es creu que evoca la paraula obrir en llatí ja que s obren més els dies duren més abril tenia trenta dies en el primitiu calendari romà però va passar a tenir ne en el calendari lunar de numa pompili el calendari julià li va restituir el trentè dia els seus símbols són el diamant i la margarida per als anglosaxons era loster monath en honor d una deessa que va originar la pasqua lagost és el vuitè mes de l any en el calendari gregorià i té dies en l antic calendari romà es deia sextilis perquè ocupava la sisena posició però se li va canviar el nom a augustus en honor a cèsar august caesar augustus en llatí el primer emperador romà el mes de sextilis tenia dies al primitiu calendari romà però va passar a tenir ne amb el calendari lunar de numa pompili el calendari julià li va restituir el nombre de però august li n va afegir un més que va treure a febrer perquè no en tingués menys que juliol mes dedicat al seu pare adoptiu juli cèsar els seus símbols són el zèfir i el gladiol i el sagrat cor per als catòlics entre els entre els guanxes de les illes canàries el mes d agost rebia en nom de beesmer o beesmen que era també la festa de la collita celebrada a aquest mes en física lacceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d un cos en relació amb el temps és a dir indica la rapidesa de l augment o la disminució de la velocitat del moviment o del seu canvi de direcció en cinemàtica l acceleració instantània es defineix com la primera derivada de la velocitat respecte del temps la raó del canvi de velocitat o de manera equivalent com la segona derivada de la posició es tracta d una magnitud vectorial i es mesura en unitats de longitud · temps l·t o l t en unitats del si s expressa en metre segon en llenguatge comú es parla dacceleració per referir se a un increment de la velocitat i de desacceleració per indicar ne un decrement però en física qualsevol increment o decrement de la velocitat és anomenat acceleració i també rep el nom d acceleració el canvi en la direcció de la velocitat acceleració centrípeta en mecànica clàssica l acceleració d un punt material és proporcional a la resultant de la força que actua sobre ell segons la segona llei de newton en considerar la massa del cos independent de la velocitat un astronauta també cosmonauta o taikonauta és una persona que viatja a l espai exterior a la terra el criteri per considerar a una persona astronauta és que hagi viatjat a una alçada superior a o km segons els països a principis de més de persones de països diferents havien exercit d astronautes en català el terme astronauta és el més usat i deriva de les paraules gregues stron que significa estrella i nautes que significa navegant la primera utilització coneguda del terme astronauta en el sentit modern és al relat breu de neil r jones the death s head meteor del cosmonauta es fa servir habitualment per referir se a astronautes russos o de l antiga unió soviètica i països de l antic bloc de l est aquest terme prové del rus kosmonavt que deriva de les paraules gregues kosmos univers i nautes navegant taikonauta es fa servir per als astronautes xinesos és un neologisme format a partir del terme xinès tàikng espai i del grec nautes navegant la paraula oficial xinesa que designa a un astronauta és yhngyun però el terme taikonauta fou proposat per chiew lee yih el maig de a internet i es va acceptar ràpidament al món anglosaxó alfons el cast o el trobador anomenat també alfons ii d aragó i alfons i de catalunya aragó osca març de perpinyà d abril de en aragonès alifonso en occità anfós i en llatí ildefonsus fou sobirà de la corona d aragó amb els títols principals de comte de barcelona rei d aragó i menors de comte de girona osona besalú i de cerdanya més endavant esdevingué comte de rosselló des del i de ribagorça des del fou també comte de gavaldà vescomte de milhau i vescomte de carlat entre i comte de provença entre començà a regnar a l edat de anys i en regnà morí a l edat de anys és enterrat al reial monestir de santa maria de poblet i en part probablement les entranyes separades segons un ús habitual en alguns llocs llavors a santa maria de vilabertran fou fill i successor de ramon berenguer iv i peronella d aragó per línia paterna era nét de ramon berenguer iii i dolça de provença i per línia materna de ramir ii d aragó i agnès de poitiers fou germà dels comtes ramon berenguer iv de provença i sanç i de provença alfons i el cast fou la primera persona que fou alhora comte de barcelona i rei d aragó el de gener de s acordà el seu casament amb mafalda de portugal però el matrimoni no es pogué celebrar per mort de la infanta portuguesa aquell mateix el de gener de es casà amb sança de castella a la catedral de sant salvador de saragossa d aquest matrimoni nasqueren la data de naixença d alfons ii d aragó ha estat motiu de controvèrsia a causa del fet que dos documents assenyalen dates diferents i que els fills de ramon berenguer iv i peronella d aragó apareixen anomenats de diferents maneres al llarg del temps el setembre del el rei ramir ii d aragó donava a ramon berenguer iv la seva filla en matrimoni en els capítols matrimonials de barbastre a fi de concebre un successor comú tretze anys després el setembre del i quan peronella arribà als anys l edat mínima canònica per a poder contraure matrimoni ramon berenguer iv i peronella d aragó es casaren a lleida prenent com a base el testament de peronella de que aquesta dictà jaient enmig del part en un lloc a prop de barcelona «iacens et in partu laborans apud barchinonam» l historiador aragonès jerónimo zurita proposà que qui havia nascut en aquest part del d abril del havia estat el futur rei alfons ii d aragó a partir d aleshores aquesta data de naixença atribuïda a alfons esdevingué tradicional en tota la historiografia posterior especulant se que el lloc proper a barcelona podria ser sant pere de vilamajor el però el també historiador aragonès antonio ubieto arteta posà en dubte la data de naixença d alfons ii basant se en una carta de donació de l abat de sant ponç de tomeres llenguadoc l escatocol de la qual afirmava que havia estat redactada l any en què havia nascut alfons «facta carta era m c lxxxx vi regnante raimundo berengario in aragone et in superarbio et in ripacurcia et in barchinona ipso anno quando dompna regina peperit filium suum adefonsum in civitate oscha» ubieto per tant deduí que el fill nascut del primer part de peronella el seria l infant pere que hauria mort poc després i basant se en la carta de l abat de sant ponç datava el naixement d alfons ii entre l de març i el del però el novament un altre historiador aragonès jaime caruana gómez barreda impugnà la teoria d antonio ubieto al·legant que en l abdicació de la reina peronella en favor del seu fill primogènit alfons s especifica que el seu pare l havia anomenat ramon «dono et laudo et concedo tibi dilecto filio meo ildefonso regi aragonensi et comiti barchinonensi qui in testamento eiusdem viri mei vocaris raimundus» i assenyalant així mateix que en les clàusules del tractat de lleida maig del es pactava el casament del fill primogènit de ramon berenguer iv i que en el tractat d haxama del febrer del s especificava que ramon era el fill primogènit de ramon berenguer iv «raimundo primogenito filio dicti comitis» aquests dos documents posaven en evidència que el fill a qui ramon berenguer iv anomenava ramon i després fou anomenat alfons havia nascut abans del maig del i que per tant la teoria d ubieto que el feia néixer entre l i el de març del era incorrecta finalment jaime caruana proposava la teoria que alfons ii d aragó hauria nascut entre l i el de març del data equivalent al de l era hispànica i el del còmput de l encarnació utilitzats aleshores aportant com a prova documental el chronicon dertusense que assenyala que el rei alfons nasqué en aquesta data «era m c x c ii anno m c l iii in mense martio natus est ildefonsus rex» davant l evidència de l error comès antonio ubieto redactà un nou treball el en el qual corregí la seva primera teoria situant el naixement no el sinó entre l i el de març del i on concloïa que el chronicon dertusense estava equivocat argumentant que el copista del cronicó hauria transcrit malament la data de manera que on escrigué «anno m c l iii» hauria d haver escrit «anno m c l vii» paral·lelament l historiador català joan f cabestany es mostrà partidari de la teoria d ubieto mentre que ferran soldevila i martí de riquer foren partidaris de la teoria de jaime caruana gómez ramon berenguer iv comte dels barcelonins i príncep dels aragonesos morí sobtadament a borgo san dalmazzo el d agost del dictà oralment les seves darreres voluntats en el seu testament sacramental deixant al seu fill primogènit «ramon» anomenat després rei alfons ii d aragó tots els honors propietats que tenia a barcelona a aragó i a tots els seus dominis excepció feta del comtat de cerdanya que donava al seu segon fill «pere» anomenat després comte ramon berenguer iv de provença perquè els tingués en feu del seu germà major i en cas de la mort de ramon allò que li havia donat seria per a pere i allò que havia donat a pere seria per al seu tercer fill «sanç» deixà la tutoria i protecció durant la minoria d edat dels seus fills al rei enric ii d anglaterra el seu aliat en les guerres baussenques d occitània però el govern efectiu dels dominis recaigué en el consell de regència la lectura pública del testament es va fer en l assemblea general d osca l d octubre del després de la mort del seu pare ramon va heretar ambdues unitats polítiques amb plenitud de titulació i fou jurat solemnement el de febrer del com a alfons comte de barcelona l any següent el de juny del la seva mare la reina peronella d aragó reafirmava el seu testament de realitzant una abdicació i donació pública del regne d aragó al seu fill alfons precisant «que en el testament del meu marit t anomena ramon» finalment l de novembre del alfons era jurat com a rei d aragó a saragossa en una assemblea amb els magnats aragonesos però tot i així alfons el cast encara era menor d edat ja que no havia arribat als  anys i no podia accedir al tron per això es constituí una regència integrada per magnats catalans i aragonesos que dirigí la política del regne fins que alfons el cast es casà obtenint la majoria d edat i pogué començar a regnar personalment mentrestant la tutela d alfons va recaure en la pràctica en una tríada formada pel seu cosí ramon berenguer iii de provença el gran senescal guillem ramon i de montcada i el bisbe de barcelona guillem de torroja tot i que el tutor teòric segons els pactes d amistat amb anglaterra n era el rei enric ii el el seu tutor i cosí germà ramon berenguer iii de provença va morir al setge de la ciutat rebel de niça deixant només una filla dolça la regència catalanoaragonesa al·legant la manca de descendència masculina va obtenir que el comtat de provença passés a alfons el cast per conservar provença fou necessari vèncer els alçaments atiats a la camarga i a argença pels partidaris de ramon v de tolosa els quals dominaven la plaça forta d albaron que fou recuperada per la facció barcelonina amb l ajut de la flota genovesa el comptant amb el suport dels vescomtes de montpeller de l episcopat provençal i de la casa de baus que havia abandonat la seva anterior política antibarcelonina els regents catalanoaragonesos van poder considerar consolidat el domini sobre provença el alfons el cast va signar el tractat de l emparança pel qual es vinculava la vall d aran amb la corona malgrat tot el casal de tolosa va continuar actuant en terres provençals fins que el alfons el cast concertà la pau de tarascó amb ramon v a canvi del pagament de trenta mil marcs d argent el comte de tolosa renunciava a les seves pretensions sobre provença el gavaldà i el carladès aquesta pau resultà en l enfortiment a occitània de la posició d alfons el cast el qual entre i aprofitant el conflicte de ramon v amb enric ii d anglaterra va aconseguir el vassallatge de molts senyors occitans gràcies a la seva condició d aliat d enric ii signada la pau de tarascó alfons el cast va poder dedicar se a sufocar una nova revolta a niça i imposar se a la part oriental de provença tanmateix comprenent que el comtat de provença era una regió allunyada d aragó i catalunya i a més envoltada de possessions del comte de tolosa o de senyors de lleialtat dubtosa alfons el cast va encomanar el govern de provença al seu germà ramon berenguer concedint li n el títol de comte però només com a delegat o lloctinent seu ja que alfons continuava mantenint se n com a senyor un cop assegurades les seves posicions a occitània alfons el cast va prendre la decisió d anul·lar el vassallatge de provença envers l emperador frederic barba roja admès el per ramon berenguer iii de provença a l assemblea imperial de torí així el en l acte de coronació celebrat a sant tròfim d arle de frederic barba roja com a rei de borgonya hi assistí ramon v de tolosa però no pas ni alfons el cast ni ramon berenguer iv de provença per altra banda en la crisi de la santa seu alfons el cast va donar suport inequívoc al papa alexandre iii en detriment dels antipapes promoguts per la facció imperial el la posició del casal de barcelona a occitània esdevingué crítica després del vassallatge de bernat ató de nimes i roger trencavelh a alfons el cast el per tal d evitar l aplicació de les disposicions del tercer concili laterà de sobre confiscació dels béns dels càtars el comte ramon v de tolosa els va desposseir dels seus dominis va envair les terres del vescomte de narbona i féu assassinar ramon berenguer iv de provença el d abril a prop de montpeller llavors alfons el cast nomenà comte de provença el seu germà sanç però hagué de destituir lo el per haver fet tractes il·lícits amb tolosa i amb gènova tanmateix la situació va acabar fent un tomb favorable als interessos d alfons el cast d una banda el partiren cap a la croada de terra santa l emperador frederic barba roja el rei ricard cor de lleó fill i successor d enric ii d anglaterra que havia trencat la política del seu pare aliant se amb el comte de tolosa i el rei felip ii august de frança que a occitània igual com el seu pare lluís vii de frança es mostrà sempre favorable a ramon v de tolosa contra enric ii per altra banda ramon v no va poder vèncer la revolta comunal de tolosa que convertí la ciutat en una república municipal governada per cònsols en aquesta conjuntura alfons el cast va poder concertar amb ramon v de tolosa una pau en els mateixos termes de i doncs consolidar a occitània un extens domini amb el vassallatge i amb diverses possessions pròpies com ara provença milhau gavaldà i roerga el vassallatge incloïa els marquesos de busca al piemont i els vescomtes de montpeller així com el reconeixement per part dels comtes de rasès els de carlat els de foix els de bigorra pels vescomtes de nimes els de besiers carcassona i bearn de tenir els seus dominis en feu del rei d aragó el després del retorn de la croada ricard cor de lleó s alià amb ramon v de tolosa contra alfons el cast entès amb el comte de foix però el rei català per la seva banda aconseguí enfortir les seves posicions al llenguadoc el concertant el matrimoni del seu fill alfons amb garsensa filla de guillem vi de forcalquier antic aliat de ramon v de tolosa finalment la pau de entre alfons el cast i ramon vi de tolosa fill i successor de ramon v va posar fi a aquest conflicte sense alterar gens la correlació de forces entre els poders constituïts a occitània segurament fou motivada per les pors a la consolidació dels reis francesos al nord a la península ibèrica àmbit d actuació que en temps d alfons el cast va ocupar una posició secundària respecte d occitània el rei d aragó va implicar se en el joc polític dels regnes cristians per tal d intentar realitzar un objectiu aragonès com era la reannexió del regne de navarra separada d aragó a la mort del rei alfons el bataller per altra banda alfons el cast també va dirigir atacs contra al àndalus ja fos per obtenir hi tributs o guanys territorials el a greda reprenent unes negociacions encetades per ramon berenguer iv la regència catalanoaragonesa concertà una aliança d alfons el cast amb ferran ii de lleó per repartir se el regne de navarra el però va haver d establir se una treva amb sanç vi de navarra llavors havent quedat lliure el front navarrès es va iniciar un atac contra castella el fracàs del qual dugué a la pau perpètua de sahagún el entre alfons viii de castella i alfons el cast a més posant en pràctica un acord estipulat al tractat de tudellén el el rei d aragó hagué de casar se amb sança de castella el any en què també fou armat cavaller tia d alfons viii i filla d alfons vii de castella a al àndalus tot i que el rei zayyan ibn mardanix de valència assetjat pels cristians i pels almohades s havia fet tributari d aragó el la regència va emprendre la conquesta del matarranya seguida de l ocupació dels territoris al sud d aragó on el va fundar s hi terol base per a possibles atacs contra valència mentre que a catalunya entre i calgué reprimir un alçament sarraí a la serra de prades per defensar aquests territoris hi fundà l orde d alcal de la selva cap al tot i que l orde militar no tingué mai una activitat gaire rellevant el mort ibn mardanis alfons el cast assetjà valència on concertà una aliança amb el nou rei sarraí a canvi de duplicar el tribut a pagar així el rei d aragó d acord amb l emir de valència atacà xàtiva i múrcia d on tanmateix va haver de retirar se arran d una incursió de navarra a les fronteres d aragó la pau de sahagún de així com el més gran poder territorial de castella supedità l actuació peninsular d alfons el cast als designis d alfons viii d aquesta manera a canvi d haver col·laborat en la conquesta de conca el per castella fet que bloquejava les futures possibilitats expansives d aragó alfons el cast només va obtenir del rei castellà la renúncia al vassallatge aragonès per saragossa que alfons vii de castella havia imposat a ramon berenguer iv pocs anys després en la negociació de la futura expansió cap al àndalus al tractat de cazola de alfons el cast va haver de cedir la conquesta de múrcia a castella a canvi únicament que alfons viii suprimís el vassallatge dels reis d aragó per valència i dénia un cop les conquerissin ferran soldevila veient en aquest tractat la causa que múrcia ocupada per jaume i al acabés sent castellana atribueix la renúncia a un territori situat en l àrea de conquesta catalanoaragonesa per l anterior tractat de tudellén a la major importància que per a alfons el cast tenia l actuació a occitània per sobre de la possible annexió futura de territoris islàmics entre quan va conquerir villel i alfons el cast va concentrar tots els seus esforços a provença i a la mediterrània on a part de negociar sense èxit amb el rei de sicília organitzar una expedició contra mallorca cau de pirates sarraïns situat en la ruta entre catalunya i el magrib va ajudar la casa de baus a adquirir a sardenya el domini del jutjat d arborea quan va reprendre la seva participació en els afers peninsulars alfons el cast va distanciar se d alfons viii el rei de castella havia abandonat una aliança pactada amb el rei d aragó per repartir se navarra un cop aconseguí annexionar se la rioja a més mantenia pretensions territorials a les fronteres aragoneses i finalment havia fet tractes amb l emperador frederic barba roja enemic a provença del casal de barcelona per això el alfons el cast va arribar a una entesa amb navarra i l any següent s afegiren a l aliança anticastellana els regnes de lleó i portugal tanmateix després de la derrota d alfons viii en la batalla d alarcos el contra els almohades tribu africana islamitzada que s havia apoderat d al àndalus i el magrib després de la disgregació de l imperi dels almoràvits la consciència de tots els regnes cristians peninsulars d estar davant d un perill major i les indicacions del papa celestí iii desitjós d unir forces contra l islam impel·liren alfons el cast a negociar una operació conjunta de tots ells contra els musulmans motiu pel qual arribà a anar de romeria a santiago de compostela aquesta però trigaria un anysa realitzar se i es produiria ja durant el regnat de pere i el catòlic l hegemonia del casal de barcelona sobre les altres nissagues comtals catalanes base de l estructuració política de catalunya durant el represa per ramon berenguer iii i afirmada tal com s ha exposat per ramon berenguer iv va consolidar se definitivament en temps d alfons el cast i pere i el catòlic amb les annexions dels comtats de rosselló i pallars jussà i la supeditació al poder reial català de les cases comtals supervivents empúries pallars sobirà i urgell a rosselló l època del comte gausfred iii fou un període turbulent a causa dels atacs dels pirates sarraïns com també de les males relacions amb el comte ponç hug i d empúries a causa de les seves ambicions territorials sobre rosselló per això en el conflicte emporitanobarceloní de el comte de rosselló es posà de part de ramon berenguer iii per altra banda després d un breu període de treva el gausfred iii i ponç hug i s enfrontaren de nou pel domini del castell de requesens la crisi política rossellonesa s accentuà amb la revolta de girard contra el seu pare gausfred iii aquest va poder conservar el comtat gràcies a l ajuda d hug iii d empúries favorable a diferència de ponç hug i a l entesa amb la nissaga de rosselló el però gausfred iii va reconciliar se amb el seu fill girard obtingué el senyoriu sobre perpinyà i fou reconegut de nou com a hereu del comtat girard ii de rosselló malalt i sense fills deixà el comtat en herència a alfons el cast decisió presa segons manifestà el comte d acord amb el consell dels seus súbdits en els cercles polítics rossellonesos davant de l extinció de la nissaga comtal es devia haver jutjat més convenient unir se al domini reial català que no pas considerar els drets d hug iii d empúries sobre rosselló per la descendència de les dinasties comtals emporitana i rossellonesa d un tronc comú el dels antics comtes d empúries rosselló dels segles ix i x sunyer ii gausbert i gausfred i a la mort del qual els seus fills hug i d empúries i guislabert i de rosselló s havien repartit el domini reconeixent se però certs drets comuns sobre la totalitat de l antic patrimoni comptant doncs amb el suport de l aristocràcia local el després de mort girard ii alfons el cast convocà una assemblea de magnats rossellonesos a perpinyà on el rei va establir hi uns estatuts de pau i treva vàlids per a tot el comtat de rosselló i tota la diòcesi d elna al pallars jussà el comte arnau mir en temps d alfons el bataller s havia mogut en l òrbita del rei d aragó i després de la retirada de ramir ii en les negociacions de la qual havia pres part va ser un fidel aliat de ramon berenguer iv participà en les expedicions d almeria lleida i tortosa i després d alfons el cast que li confià la ciutat de fraga el fill i successor d arnau mir ramon vi ignorà la disposició testamentària del seu pare de reconèixer l alta senyoria de l orde de l hospital sobre pallars jussà però poc després va morir deixant una única hereva menor d edat la seva filla valença posada sota tutela d alfons el cast al seu torn però valença va morir sense fills i el comtat passà a dolça de so cosina germana d arnau mir la qual el féu donació del comtat a alfons el cast en aquest context d enfortiment del poder monàrquic català creat per la nissaga comtal barcelonina el comtat de pallars sobirà no fou gaire més que un reducte muntanyenc aïllat sense importància dins de catalunya tal com seguint sobrequès es dedueix de les poques notícies que se n tenen durant el del comte artau iii només se n sap que era fill del seu antecessor artau ii captiu durant uns quants anys dels sarraïns i que la seva dona es deia agnès no hi ha pràcticament cap menció del comte artau iv el seu fill bernat ii no va intervenir per a res en la successió del pallars jussà que culminà en la integració d aquest comtat en el domini barceloní bernat ii a la seva mort només deixà una filla guillelma la qual després de vendre el comtat al seu marit a roger de comenge es féu monja amb la qual cosa no havent tingut fills guillelma s inicià una nova nissaga pallaresa formada pels descendents de roger i la seva segona esposa tal com observa ferran valls i taberner la inexistència de cap document sobre el pallars sobirà entre i mostra l aïllament del comtat en el cas d empúries a partir de envoltada a tot arreu per dominis reials com eren girona besalú i rosselló el comte ponç hug ii que igual que el seu pare hug iii patí dificultats econòmiques agreujades per les fams i pestes de assistí a l assemblea de magnats convocada a girona el pel rei pere el catòlic la nissaga emporitana va passar a actuar doncs no ja com un poder independent del casal barceloní com fins llavors havia fet sinó com un més dels clans aristocràtics de catalunya el comte ermengol vi d urgell per la seva estreta col·laboració amb ramon berenguer iv obtingué un terç del territori conquerit a lleida repoblada per urgellencs el seu fill i successor ermengol vii seguí l orientació peninsular de la nissaga urgellenca iniciada pel seu avi ermengol v i féu llargues estades a la cort de ferran ii de lleó on es guanyà la confiança del rei mentrestant a urgell en absència del comte la casa vescomtal de cabrera s acostumà a regir el comtat al seu albir per això el comte ermengol viii hagué d enfrontar se entre i a una revolta del vescomte ponç iii de cabrera que només pogué dominar gràcies a l ajuda d alfons el cast a partir d aquest moment la intervenció del rei sempre fou necessària per a defensar els interessos de la casa comtal urgellenca pere el catòlic vencé l alçament dirigit contra el comte ermengol viii per la casa vescomtal de castellbò aliada dels comtes de foix igual com a la mort del comte fou el rei el garant dels drets successoris de la seva filla i única hereva aurembaix menor d edat en detriment de les pretensions de guerau iv de cabrera sobre el comtat alfons el cast va dur a terme la doctrina jurídica dels usatges de barcelona que avalava l autoritat suprema del príncep per damunt de qualsevol altre poder és a dir aliena a qualsevol tipus de dret feudal va començar a aplicar la a l assemblea de pau i treva de la fondarella el fent hi aprovar uns estatuts en què el rei es definia no pas com a senyor de vassalls sinó com a potestat sobirana que manté l ordre públic imposant el respecte a la pau en tot el seu territori des de salses fins a tortosa i lleida aquesta definició geogràfica incloïa doncs els comtats encara independents empúries pallars jussà pallars sobirà i urgell sobre els quals també s atribuïa autoritat tal com ho establien els usatges en el mateix sentit d afermar el seu poder reial va prohibir la datació dels documents catalans segons l any de regnat dels reis francs la pau i treva havia nascut al de la confluència dels interessos de l església i dels pagesos víctimes de la violència feudal tanmateix aviat se n va apropiar el poder comtal i així si a l assemblea de toluges de només hi havien acudit prelats i camperols les assemblees de barcelona de i girona de foren presidides per ramon berenguer i el poder comtal va continuar utilitzant la pau i treva limitadora de les prerrogatives dels clans nobiliaris a causa de la seva interdicció de la violència per afirmar el seu poder com ho féu ramon berenguer iii a olèrdola el i a la cerdanya el o ramon berenguer iv el quan per garantir els privilegis atorgats als cavallers del temple presidí una assemblea de pau i treva juntament amb l arquebisbe oleguer així doncs l assemblea de la fondarella no és sinó el final del procés de conversió de la pau i treva en un instrument del poder regi alfons el cast va obligar els barons i els castlans a ratificar els estatuts de la fondarella que en consonància amb els orígens eclesiàstics de la pau i treva conferien als bisbes una important funció jurisdiccional la potestat de convocar els caps de família per combatre els malfactors sense dotar los pas tanmateix de mitjans coercitius per això el rei va crear les vegueries districtes governats per un veguer nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons i castlans de la zona i així va vertebrar se la primera administració local de catalunya jutges batlles i intendents s encarregaren de fer arribar l autoritat sobirana al territori el monarca va imposar la seva autoritat sobre els clans aristocràtics no sols potenciant la pau i treva sinó també afirmant els seus drets de propietat sobre determinades fortaleses posseïdes pels barons els quals pretenien tenir les en alou i no pas com a feudataris del rei així per exemple un noble de nom pere el respongué a les demandes del rei sobre el castell de lluçà afirmant que la seva família l havia tingut sempre en propietat alfons el cast reeixí a fer valer el seu dret demostrant que guisald de lluçà avantpassat de pere havia obtingut el castell en feu de ramon berenguer i aquesta demostració fou possible perquè el rei havia organitzat un arxiu sobre els seus dominis classificat per castells i llinatges el qual fou la base per a la redacció vers el del gran cartulari dit liber domini regis conegut avui dia pel nom que rebé al liber feudorum maior el redactor fou el fidel administrador del rei i degà de la catedral de barcelona ramon de caldes així doncs alfons el cast legitimava els seus drets sobre les fortaleses mitjançant procediments legals basats en la prova escrita i no pas en la pràctica feudal d imposar convenientiae als barons en contrast doncs amb la política seguida pel seu rebesavi ramon berenguer i a partir de com tampoc el rei no va recórrer a l ordalia del duel judicial aquesta afirmació del poder monàrquic duta a terme a catalunya durant la segona meitat del va completar se amb la reforma del govern reial a partir de pels administradors al servei d alfons el cast ramon de caldes i guillem de bassa aquests oficials de cort procedents no pas del medi social dels grans magnats sinó dels grups d escrivans batlles i comptables reorganitzaren l administració del patrimoni reial mitjançant un control més estricte dels batlles locals es va desenvolupar tot un sistema fiscal i governatiu fent que els intendents presentessin els seus comptes al computum de barcelona aquest fou un progrés evident respecte dels temps de ramon berenguer iv que el havia fet redactar uns inventaris del patrimoni comtal uns capbreus útils només per a avaluar els recursos disponibles però sense gens d interès per a controlar la gestió dels batlles l existència després de la reforma de d una administració més eficaç va permetre al rei finançar la seva política amb els seus propis recursos sense necessitat de recórrer al crèdit ni de manllevar diners als barons a diferència de la pràctica seguida durant la minoria d edat d alfons el cast i els primers anys del seu regnat efectiu pel que fa a la política monetària d alfons el cast aquesta sempre va consistir a tendir a l anivellament dels diversos valors que circulaven per catalunya provença i aragó tot i mantenir les diverses tipologies el billó de barcelona per exemple fou reanivellat a llei quaternar la instauració a catalunya del tipus de principat regalista definit als usatges de barcelona havia de provocar necessàriament l oposició dels nobles que veien limitat el seu poder pel nou sistema monàrquic català per això tot i comptar amb una autoritat indiscutible gràcies als guanys i al botí obtingut pels barons catalans i aragonesos arran de la conquesta de la catalunya nova ramon berenguer iv va considerar necessari prendre una important precaució política no promulgar els usatges sinó atribuir los falsament als seus besavis ramon berenguer i i almodis així la base jurídica del poder monàrquic bastit a catalunya pel casal de barcelona no es presentava pas com una llei nova sinó com un codi existent d antic en la seva actuació política a occitània i a la península ibèrica alfons el cast no va aconseguir cap conquesta territorial comparable a les de ramon berenguer iv per això la seva política reialista plasmada als estatuts de la fondarella de va topar amb el rebuig de les aristocràcies catalana i aragonesa els nobles descontents arribaren a l extrem d utilitzar com a instrument d oposició al monarca la figura d un home que a aragó el afirmava ser el rei alfons el bataller el conqueridor de saragossa aquest impostor després de moure s per terres aragoneses vers fugí a occitània al final alfons el cast va aconseguir capturar lo i el féu penjar a barcelona arran d aquest fet nobles catalans com ara el trobador bertran de born va arribar a acusar el rei d haver fet penjar el seu oncle avi calúmnia repetida també vers per guiraut del luc que a més va atribuir a alfons el cast actituds criptomusulmanes com és obvi entre les nobleses de catalunya i aragó no podia haver hi ningú capaç de creure de bona fe que l home penjat a barcelona fos realment alfons el bataller per una banda el la mort del rei d aragó ningú no l havia posada en dubte i per altra alfons el bataller el hauria tingut més de vuitanta anys edat força avançada per a les expectatives de vida de l època per tant les acusacions contra el rei tenien un rerefons polític l oposició nobiliària a un poder monàrquic autoritari però que no aporta territoris i botí als aristòcrates amb el cas del pseudo alfons el bataller com al seu episodi més pintoresc va traduir se en un rebuig frontal als estatuts de pau i treva el fou assassinat el vescomte ramon folch de cardona un dels partidaris de la pau i treva tot seguit als seus dominis es donà tal caos que l abat de cardona no va poder assistir a un sínode a urgell també morí violentament el l arquebisbe de tarragona berenguer de vilademuls defensor igual que el vescomte de cardona de la pau i treva l aplicació de la qual a urgell el pel comte ermengol viii seguint el consell d alfons el cast havia fracassat per l oposició dels barons locals a l assemblea de pau i treva de girona de els magnats aconseguiren modificar els estatuts de la fondarella imposant al rei la promesa de nomenar de salses a tortosa i lleida veguers únicament catalans el alfons el cast havia confiat el càrrec de veguer de cerdanya conflent al noble aragonès pedro jiménez de urrea així limitaven les possibilitats del monarca de trobar persones alienes als clans aristocràtics catalans a qui nomenar veguer aquesta concessió tanmateix resultà insuficient per a apaivagar l oposició nobiliària el calgué publicar a barbastre els acords de pau i treva de l assemblea de barcelona on l exigència als barons d observar la pau es fonamentava en la legislació dels usatges contrariant la posició nobiliària manifestada en l assemblea de girona el quant al seu vessant cultural tingué fama d acollir generosament els trobadors a la seva cort i de fomentar el seu art fins i tot escrivint ell mateix algunes composicions s han conservat dues peces que se li atribueixen una cançó i un partiment amb giraut de bornelh la vida que figura en els cançoners diu el següent en el seu testament donat a perpinyà el desembre de alfons el cast disposà que a la seva mort esdevinguda el d abril de els regnes havien de repartir se entre els seus dos fills aragó i barcelona per al seu fill pere i provença pel seu fill alfons juntament amb els comtats de millau i gavaldà el qual ja estava involucrat en el govern d aquestes terres des del amb aquesta disposició testamentària ultra dotar d un domini el seu fill petit el rei sancionà la necessitat de provença de disposar per la seva llunyania d un governant propi el després d haver destituït per traïció el seu germà sanç alfons el cast ja havia nomenat alfons nou comte de provença però com que era menor d edat el rei encomanà el govern provençal a procuradors com foren roger bernat de foix barral de marsella i lope ximénez fins i tot la seva mort la va programar com un acte d enfortiment de la sobirania reial alfons va escollir com a panteó de la monarquia que ell iniciava el nou monestir de poblet un any és el període que triga la terra a fer una revolució al voltant del sol el terme «any» també es fa servir per a referir se al període orbital de qualsevol planeta i per extensió s aplica a altres cicles orbitals tot i que no existeix cap símbol d acceptació universal per referir se a l any la nist sp i l iso suggereixen al símbol a al sistema internacional d unitats tot i que a també és el símbol de l àrea una unitat de superfície el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats en la vida quotidiana fem servir l any civil que té un nombre enter de dies al calendari gregorià el més estès a occident hi ha anys civils de dues menes els anys comuns que són els que tenen dies i els de traspàs que són els de que s esdevenen en general cada anys en astronomia i o astrofísica a més tenen el seu interès la llargada exacta d un any astronòmic canvia al llarg del temps les causes principals d aquests canvis són cada quatre anys s ha d afegir un dia per ajustar l any del calendari a l any natural els romans el situaven entre el vint i tres i el vint i quatre de febrer i per motius de superstició no tenia nom ni xifra si el vint i tres era el dies sextum ante calendas martii d aquest dia de més en deien dies bisextum l altre sisè es creu que aquest any du mala sort durant el dia afegit de febrer els dimonis i els mals esperits tenen el domini els nascuts aquest dia són éssers estranys si més no perquè només compleixen anys cada quatre hi ha la creença que en l any de traspàs totes les fulles d olivera es giren cap per avall i els qui neixen en any de traspàs no agafen la verola un any civil és el que té un nombre enter de dies civils per aquest motiu l any civil és el que s utilitza en la vida quotidiana ja que l any tròpic no té un nombre enter de dies civils segons això els anys civils són cadascun dels períodes de o dies que van de l de gener al de desembre i que es numeren a partir de l any any en què hom suposa que es produí el natalici de jesucrist els anys civils que tenen dies s anomenen anys comuns i els que en tenen anys de traspàs al llarg del temps es van alternant de tal manera que equivalen a la successió d anys tròpics o solars d acord amb el calendari gregorià l alt empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l empordà en la divisió comarcal de a les comarques gironines té la forma d un triangle invertit amb corbes que situa la seva base en direcció als pirineus el any de la primera comarcalització oficial de catalunya s aprovà basant se més en criteris econòmics i de mercat que no pas històrics geogràfics o culturals la divisió de la major part de l empordà en dues comarques administratives lalt empordà i el baix empordà el límit de les quals es va fixar aprofitant la línia imaginària que recorre el massís del montgrí i segueix entre la divisòria d aigües de les conques del ter i el fluvià cal tenir en compte que una petita part de l empordà quedà entre els límits del gironès una part de la qual avui pertany al pla de l estany limita amb el vallespir i el rosselló pel nord amb la mediterrània per l est amb el baix empordà el gironès i el pla de l estany pel sud i amb la garrotxa per l oest geogràficament lalt empordà està situat al sector nord oriental de catalunya la comarca fa frontera amb frança amb els pirineus axials on dominen les roques granítiques i pissarrenques destaquen l albera amb el puig neulós m i les salines amb el roc de frausa m i el roc del comptador m aquest darrer el cim més alt de l empordà aquest sector del pirineu axial separa la plana de l empordà de la del rosselló la comunicació entre ambdues planes no és fàcil i la situació dels colls ha condicionat l establiment de les vies de comunicació actualment el coll del pertús m entre la jonquera i el voló i situat gairebé al centre de la franja pirinenca de l empordà és el pas més freqüentat pel pertús passen la carretera nacional i l autopista que uneixen barcelona girona i figueres amb perpinyà i la resta de frança cap altra carretera principal travessa aquestes muntanyes frontereres el ferrocarril passa per l extrem oriental ran de costa entre portbou i cervera de la marenda el traçat del ferrocarril obligà l obertura de nombrosos túnels i la construcció de diversos ponts la carretera que segueix la direcció del ferrocarril fa nombrosos revolts però el pirineu axial no acaba al cap de cervera continua en direcció sud est amb la serra de rodes i tota la península del cap de creus on el pení assoleix m en tot aquest sector la costa és molt retallada i abrupta amb alts penya segats i petites cales entre altres hi ha la serra de la baga d en ferran situada als municipis de garriguella llançà i vilamaniscle amb una elevació màxima de metres o el puig de sant silvestre una muntanya de metres entre els municipis de garriguella i llançà a l oest de l alt empordà hi ha l extrem oriental del prepirineu on dominen les roques calcàries el relleu és abrupte amb cingles i espadats destaquen el puig de bassegoda m i la serra del mont m aquest sector del prepirineu és la continuació de les serres de l alta garrotxa amb les quals tenen moltes semblances per això no ha d estranyar que siguin conegudes com les garrotxes de l empordà entre aquests relleus prepirinencs i la badia de roses hi ha tota una sèrie de paisatges en relació amb el relleu i la litologia les roques a continuació s indiquen els trets més característics de cadascun d aquests paisatges amb el tipus d activitat més destacada a l extrem oest hi ha les serres prepirinenques o garrotxes de l empordà ja indicades amb relleus abruptes hi predominen els boscos sobretot d alzines a l est de les garrotxes de l empordà hi ha uns relleus ondulants amb nombrosos turons poc elevats que constitueixen els anomenats aspres i terraprims a causa de la pobresa de les terres poc favorables a l agricultura hi ha boscos on dominen els pins i conreus de secà de vinya oliveres i cereals en els regadius hi ha sobretot conreus farratgers entre els aspres i la costa hi ha la plana al·luvial que és la plana per excel·lència formada per l acumulació dels materials arrossegats per les aigües de la muga i el fluvià és un relleu molt pla només interromput per alguns turons dels aspres que hi penetren en alguns indrets sobre les terres al·luvials s han format sòls molt fèrtils anomenats fondals a més hi ha molta aigua subterrània a escassa fondària la qual cosa permet regar amb l aigua dels pous a més de l aigua desviada directament dels rius mitjançant canals predominen els conreus de farratges sobretot d alfals i blat de moro amb el temps els rius muga i fluvià anaren fent créixer la plana en dipositar sediments al mar així s ha anat formant la plana litoral que és una franja d uns quatre kilòmetres entre la plana al·luvial i el mar i entre les poblacions de l escala i roses la plana litoral s ha format històricament i els mapes antics mostren que la línia de costa del fons de la badia de roses entrava més endins els mapes també mostren que els cursos dels rius han anat variant els llits i meandres abandonats restaren com estanys allargassats anomenats llaunes també es formaren estanys quan les barres de sorra litorals tancaven sectors de mar la plana litoral naturalment seria una terra periòdicament inundable i plena d estanys i aiguamolls però molts d aquests estanys i aiguamolls foren dessecats i transformats en terres de conreu i pastura o en els darrers anys en àrees turístiques i urbanitzacions com veurem més endavant l interès ecològic i paisatgístic d aquesta plana i el risc que comportava seguir la seva dessecació ha forçat que es declarés reserva natural un sector d aiguamolls que encara es manté amb el nom de parc natural dels aiguamolls de l empordà hi ha dos rius principals la muga i el fluvià la muga és un riu ben empordanès gairebé tota la seva conca pertany a l alt empordà és un riu curt però força cabalós durant tot l any a causa de les pluges abundants que cauen en els vessants de la seva capçalera però com a la plana es rega molt i l estiu és sec ha calgut regular l aigua amb la construcció del pantà de darnius la muga té uns afluents notables com el manol i el llobregat d empordà el fluvià travessa l alt empordà després de recollir les aigües abundants que cauen a la veïna comarca de la garrotxa però això malgrat el seu recorregut curt i tenir una conca no massa gran també és força cabalós i permet regar part de la plana de l alt empordà la muga i el fluvià desemboquen a la badia de roses i els sediments que arrosseguen fins al mar van fent créixer la plana litoral els embassaments fan que cada vegada arribin menys materials al mar i que la plana litoral cada vegada créixer menys les argiles i sorres queden atrapades al fons dels embassaments aquesta regulació del cabal i la canalització dels cursos fluvials fan que les inundacions siguin cada vegada més escasses els altres cursos d aigua de l alt empordà són rieres i torrents que recullen l aigua de la resta de la plana i de les muntanyes del pirineu axial els de la plana són cursos que en els darrers segles han canviat sovint de recorregut en especial en el sector de la plana litoral actualment alguns es confonen amb recs i canals o el seu curs coincideixen amb recs com és el cas del rec del molí o del rec sirvent el clima és mediterrani humit amb influència marina amb diferències segons la situació topogràfica en especial l altitud les temperatures mitjanes giren al voltant dels  c a gairebé tota la comarca amb màximes a les terres litorals als sectors enlairats de les serres pirinenques les temperatures són força més baixes les precipitacions varien força del litoral a les muntanyes interiors prop la costa cau una mitjana anual entorn dels mm a mesura que ens endinsem cap a l interior les precipitacions són més copioses als vessants muntanyosos de l extrem occidental de la comarca cauen més de mm de mitjana anual l estació més plujosa és normalment l hivern excepte la franja costanera on l estiu és molt sec la tardor i primavera solen ser estacions plujoses i humides arreu a la muntanya l estiu és molt plujós és precisament l estiu l estació en què hi ha més contrast entre la plana i la muntanya mentre a la plana plou poc i fa molta calor a l albera a les salines i al puig de bassegoda plou força i la boira cobreix sovint els seus cims però a l empordà i molt especialment a l alt empordà l element més característic del clima és la tramuntana la tramuntana és un vent sec i més aviat fred bufa amb molta intensitat i violència sobretot els mesos de novembre a març és un vent que prové del nord o nord oest bufa fort pel sector oriental dels pirineus i planes properes com el rosselló i l empordà la tramuntana també afecta al nord de l illa de menorca la tramuntana assoleix tal violència que dificulta les activitats normals dels homes no és còmode caminar bufant la tramuntana fins és capaç de tombar vehicles i embarcacions i trencar i arrencar arbres i teulades amb tramuntana forta és molt perillós navegar i els pescadors esperen arrecerats a l abric dels ports o d una cala els pagesos protegeixen els conreus amb llargues i espesses fileres de xiprers que els fan de pantalla el vent de garbí és el vent propi de l estiu la varietat del relleu i clima fa que a l alt empordà creixi una gran diversitat de vegetació de fet com arreu de catalunya a les terres planes la vegetació natural ha estat substituïda per conreus i només trobem extensions notables de boscos a les muntanyes pirinenques es creu que la vegetació espontània dominant serien els alzinars i les suredes als indrets més enlairats més humits i plujosos es farien boscos caducifolis com rouredes i fagedes a la plana litoral i al fons de les planes al·luvials amb sòls fèrtils i humits s establiria una vegetació de ribera amb verns i salzes si féssim el perfil de la vegetació actual el dibuix seria ben diferent de la de fa uns quants segles molts alzinars de la plana i terra baixa han estat substituïts per conreus brolles garrigues i màquies el pi és l arbre més abundant la sureda ocupa àmplies extensions en la muntanya mitjana i baixa afavorida per l home per a l obtenció del suro la devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat grans extensions són actualment colonitzades per brolles garrigues i màquies periòdicament cremades aquests matollers són en bona part resultat de l abandó de vinyes i oliverars en els darrers cent anys als indrets més humits i frescals de la muntanya alta i mitjana domini natural dels boscos caducifolis els boscos s han marginat força a causa de la inclinació dels vessants al costat d algunes rouredes hi ha plantacions de castanyers i sureres amb sectors de màquies i brolles als vessants més humits hi ha restes de fageda amb àmplies extensions de landes i d altres matollars les fagedes assoleixen grans extensions a les comarques veïnes del rosselló i vallespir en terres franceses i de la garrotxa l economia de la comarca ha estat durant tota la seva història de caràcter rural tradicional amb conreus d olivera i vinya i als fondals conreus de blat blat de moro i alfals amb zones d horticultura i arbres fruiters la part més humida de la plana prop dels aiguamolls hi ha una extensa zona de prats naturals o closes utilitzats per a la ramaderia pel que fa a la pesca no té un paper tan important com l agricultura i la ramaderia tot i que hi ha ports de gran importància com els de roses el port de la selva llançà i l escala però avui dia l alt empordà és una comarca molt turística sobretot per la costa brava amb els seus racons de bellesa a les costes que fa que el turisme vingui a masses la bellesa del paisatge tot i que durant els últims anys ha estat demacrat per alguns incendis durant l estiu els seus nuclis arqueològics com els d empúries o roses els antics monestirs romànics com el conegut monestir de sant pere de rodes i també les poblacions de caràcter medieval com peralada o castelló d empúries cal esmentar el turisme artístic de salvador dalí que ha aportat molts turistes a l alt empordà fent esment de figueres i a cadaqués portlligat l empordà és una de les comarques amb més antiguitat històrica i d importància de catalunya la seva història més rellevant començà quan els grecs entraren per les costes d aquest territori i establiren la colònia grega demporion actualment coneguda com a empúries que fou la porta d entrada de les civilitzacions hel·lènica i llatina a catalunya la comarca va mantenir la seva essència en una dinastia pròpia i una gran vitalitat fins al l empordà ha estat font d inspiració per a nombrosos artistes i escriptors entre els quals destaquen noms com els de josep pla salvador dalí o carles fages de climent que des d un localisme extrem han cercat projectar se cap a la universalitat l de desembre de l alt empordà es declara territori català lliure proclamant així la seva independència sobre l estat espanyol actualment està presidit per xavier m sanllehí i brunet alcalde de castelló d empúries de convergència i unió l acompanyen en el govern comarcal els vicepresidents joaquim felip i gayolà convergència i unió monserrat mindn i cortada convergència i unió i josé luís yécora i romero convergència i unió lalt camp és una comarca de catalunya a la vegueria del camp de tarragona limita al nord amb la comarca de la conca de barberà al nord est amb l anoia a l est i sud est amb l alt penedès i el baix penedès al sud amb el tarragonès i a l oest i sud oest amb el baix camp la seva capital és valls que és al centre de la comarca és una de les tres comarques en què va quedar dividit el camp de tarragona en la divisió comarcal de proposada per pau vila tanmateix l actual comarca de l alt camp no coincideix amb la definida per la generalitat de catalunya el i una llei de gener de modificà els límits de diverses comarques entre les quals hi havia l alt camp per aquesta llei el municipi de masllorenç se segregà de la comarca de l alt camp i s agregà a la comarca del baix penedès i el municipi de garidells se segrega de la comarca del tarragonès i s agregà a la comarca de l alt camp es manté el nombre de vint i tres municipis però es perd una superfície de  km i una població de  habitants l alt camp tenia el una superfície de  km i una població de  habitants dels quals més de la meitat es concentraven a valls l alt camp és una concentració eminentment agrícola la indústria és molt concentrada al voltant de valls reforçada per la proximitat del complex petroquímic del tarragonès l alt camp comprèn dues grans unitats de relleu evidenciades per la topografia una plana que és el sector septentrional de la depressió de valls reus inclosa dins de la depressió prelitoral i un conjunt de serres pertanyents a la serralada prelitoral per comprendre la formació del relleu de l alt camp hem d imaginar nos que la plana és un sector enfonsat en relació a les muntanyes que la voregen és com si un gran sector de la serralada prelitoral s hagués trencat i de mica en mica s enfonsés per això es diu que és una depressió que és part de la depressió prelitoral aquest enfonsament tingué lloc fa milions d anys la prova és que al seu fons s hi dipositaren calcàries i argiles del miocè que terraplenaven l antic relleu per això ara la topografia del fons és plana sobre aquests materials miocens els rius gaià i francolí excavaren àmplies valls sobre les quals dipositaren altres materials o al·luvions l entorn de la depressió és com un amfiteatre que tanca la comarca excepte pel cantó meridional el que permet la seva comunicació cap al baix camp i cap al tarragonès en conseqüència resta oberta al mar les serres que l envolten són la serra de la mussara del pou dels motllats i de les serres de prades mola d estat m per l oest les serres de l ermita de miramar tossal gros msnm del el cogulló el cogulló m i de comaverd són al nord la serra d ancosa les solanes m i el montmell són a l est en aquestes serres dominen els materials triàsics amb gresos vermells i calcàries grises blanquinoses que donen lloc a cingles amb fort contrast cromàtic al sector oriental dominen les calcàries i margues a l extrem nord oest al sector de les muntanyes de prades hi ha una àrea amb granits i pissarres aquesta topografia dificulta les comunicacions excepte cap al sud la línia ferroviària i la carretera de reus a montblanc aprofita l estret de la riba que ha obert el francolí la carretera de tarragona a lleida que passa per valls puja pel coll de l illa l autopista de lleida fa com unes muntanyes russes entre el penedès i el segrià primer puja per salvar els relleus de la serra de bonastre al límit amb el baix penedès després baixa fins a la depressió de valls per ascendir suaument cap al nord fins al peu de la serra de miramar s enfila en un fort pendent entre la serra de miramar i la serra del cogulló després de passar el coll de cabra baixa al fons de la conca de barberà abans d arribar al segrià encara torna a pujar pels colls de l albi i vinaixa els rius francolí i gaià travessen l alt camp de nord a sud tenen un curs paral·lel amb nombrosos afluents que baixen de les serres circumdants que divaguen per la plana tots dos neixen més al nord de la comarca el gaià entre les serres de brufaganya i de queralt entre les comarques de l anoia i conca de barberà travessa la plana del pont d armentera querol aiguamúrcia i vila rodona en deixar la comarca hi ha l embassament del gaià ja al tarragonès té nombrosos afluents que reben diferents noms comuns com torrent riu barranc o rasa el seu cabal és molt baix i sovint va sec a causa sobretot de l explotació dels nivells freàtics periòdicament sofreix inundacions en moments de pluges sobtades i torrencials francolí té una conca més gran i penetra a l alt camp pel congost de la riba d onze quilòmetres de longitud un dels estrets més característics i espectaculars que hi ha a la serralada prelitoral rep les aigües del brugent del francolí i del riu glorieta per la dreta el primer descendeix de les muntanyes de prades desguassa al francolí just abans del congost de la riba part del sector occidental de la comarca és drenada pel riu glorieta que desguassa al francolí ja dins del tarragonès per l esquerra rep la riera de sant francesc que passa per valls i el torrent de vallmoll l alt camp té un clima mediterrani amb influència marítima la topografia facilita la influència marítima i dificulta la penetració de les masses d aire fred del nord i sec de l oest és com un gran amfiteatre obert al mar les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre i  c una mica menys en els vessants més enlairats són més baixes a mesura que ens endinsem cap a l interior i a més altitud els hiverns són temperats amb mitjanes mensuals de gener entre i  c les glaçades hi són escasses més freqüents cap a l interior i a més altitud els estius són secs i calorosos amb mitjanes mensuals de juliol entre i  c les precipitacions hi són escasses amb mitjanes mensuals entre i mm un xic més abundoses als cims de les muntanyes de prades l estiu és l estació menys plujosa les precipitacions són més importants a la tardor sovint les pluges són torrencials fet que provoca desbordaments en els cursos d aigua la vegetació actual de la plana és escassa a causa del predomini dels conreus a les parts més baixes a prop dels rius hi predominen els joncs als vessants inferiors també hi predominen els conreus però hi ha força brolles de romaní garrigues formades principalment pel coscoll cues de cavall amb el pi blanc i els salzes a la muntanya mitjana hi dominen les brolles i màquies amb pi blanc amb sectors d alzinar àlbers i oms als vessants més humils i frescals hi ha també rouredes de roure valencià o de fulla petita amb pinassa la vegetació natural estaria constituïda sobretot per alzinars a gairebé tot el territori a l extrem nord est segurament dominarien els carrascars els vessants enlairats són territori propi de les rouredes de roure valencià bona part de les brolles i garrigues actuals provenen d antics conreus de vinya garrofer o olivera que han estat abandonats en els darrers cents anys els incendis periòdics fan que aquestes comunitats arbustives es mantinguin la tendència és si el foc no la deté l evolució cap a boscos diferents segons el clima i els sòls l alt camp és la comarca menys poblada de les tres que integren el camp de tarragona és una comarca essencialment rural amb un sol centre urbà de mida mitjana sens dubte el territori de l alt camp tingué una ocupació important en temps dels romans per la proximitat de tàrraco la plana havia de ser el sector més romanitzat hi havia força vil·les romanes vila rodona alcover d aquesta època destaca el columbari de vila rodona de caràcter funerari i les restes de l aqüeducte romà que anava des del pont d armentera fins a tarragona i passava per on ara hi ha santes creus vila rodona puigpelat i vallmoll amb la desfeta de l imperi romà hi hagué un fort despoblament com també durant el domini musulmà com a la resta del camp la recolonització d aquestes terres fou força tardana les muntanyes de prades quedaren en poder dels sarraïns fins a mitjan la plana devia estar ocupada segurament per extens i dens bosc a partir d aquest moment s inicia la recolonització per gent que procedeix de terres de més al nord de mica en mica la població augmenta i la plana és conreada de nou es calcula una població d uns  habitants a mitjan la pesta negra afectà molt el territori d aquesta comarca ja que la darreria del segle xv hi havia una població que amb prou feines superava els  habitants ja en aquest moment valls era centre demogràfic i econòmic indiscutible del pla al llarg del segle xvi es viu un augment notable i es consoliden nombrosos pobles pel es calcula una població de  habitants i pel de  habitants en aquestes mateixes dates valls té una població de  habitants i habitant respectivament valls concentra el del total comarcal el l augment demogràfic ja no pararà fins a mitjan almenys de forma global es pot considerar la segona meitat del segle xviii i primera del com el gran període de l alt camp el primer cens modern dóna una població de  habitants el cens de registra  habitants aquest darrer dóna la xifra màxima de població en la comarca al llarg de tota la seva història en aquest moment a l alt camp hi ha una gran activitat agrícola i industrial tèxtil alimentària valls amb  habitants té gairebé el de la població comarcal en aquest moment ja s insinua un període de decadència i valls ja perd població respecte al cens anterior hi ha quatre municipis que tenen una població superior a  habitants alcover el pla de santa maria vila rodona i aiguamúrcia i vuit municipis amb més de  habitants com que no es disposa de dades concretes de la primera meitat del és difícil precisar el moment de màxim demogràfic encara que segons els censos moderns seria el a partir d aquesta data pràcticament tots els municipis van perdent població fins i tot valls la localització marginal de la comarca una mica separada de la línia de costa i dels grans eixos viaris i l absència de cursos d aigua importants són factors que no afavoreixen pas una progressió econòmica i demogràfica els gràfics de l evolució de la població mostra clarament aquesta tendència d una comarca relativament força poblada i una capital també relativament important el era la cinquena població poc poblada que té com a capital un nucli mitjà on resideix el de la població comarcal només faltava la plaga de la fil·loxera per accelerar el procés de despoblament ja generalitzat d una comarca que no podia seguir el ritme d industrialització de la resta del camp el valls tenia  habitants i cap altre municipi no superava els  habitants només eren set els que passaven del miler a partir de la població de valls s estabilitza amb alguns petits alts i baixos en canvi el conjunt comarcal continuava descendint fins al aleshores la població era de  habitants dels quals valls en tenia a la capital vivia el del total comarcal durant les dues dècades següents la població comarcal es recupera lentament es detecta que la població de valls augmenta més que el total comarcal això vol dir que el despoblament de la resta dels municipis és molt més elevat que el creixement de valls a conseqüència d aquesta tendència l alt camp té en els últims anys del una plana força poblada i un entorn pràcticament desert des del punt de vista demogràfic valls amb  habitants conté més de la meitat del total comarcal el segon municipi és alcover amb  habitants només dos altres municipis el pla de santa maria i vila rodona superen el miler l agricultura al segle xviii es basava fonamentalment en la vinya l olivera i els cereals durant la segona meitat del la vinya anà guanyant superfície i els cereals van anar retrocedint la vinya s estenia principalment pels municipis del centre i sud de la plana valls vallmoll vilabella i vila rodona els cereals predominaven sobretot cap al nord de la comarca cabra del camp l olivera es feia més aviat als vessants de la serra de prades en l escàs regadiu hi havia hortalisses cereals i cànem valls ocupava aleshores un segon lloc en el comerç de l aiguardent juntament amb vilafranca del penedès i reus que era al davant al llarg del la vinya s estengué encara més alguns municipis arriben a tenir més del de la seva superfície conreada plantada de ceps bràfim nulles puigpelat vila rodona i vilabella a d altres a la riba dreta del francolí on hi ha més regadiu la vinya ocupa menys superfície encara que gairebé sempre superava el de la superfície conreada municipal alcover els sectors més septentrionals de l alt camp són els que tenen menys vinya aquesta extensió de les vinyes afecta molt el paisatge del camp sobretot per haver se plantat en indrets on fins aleshores hi havia bosc o matollar el conreu de la vinya s enfila per vessants molt inclinats fins a pràcticament els cims gràcies a la construcció de feixes aguantades amb parets de pedra seca a vila rodona per exemple les terres no conreades passen del a la darreria del segle xviii a un i valls del a un durant el màxim període la ciutat de valls i altres nuclis es veieren afavorits per la instal·lació de fassines d aiguardent tres quartes parts de la producció de vi es transformava en aiguardent el qual era en bona part exportat a la resta dels països d europa i amèrica els cereals es mantenien en alguns municipis al nord de la comarca el pla de santa maria cabra del camp aiguamúrcia i el pont d armentera el cereal més conreat era el blat seguit de lluny de l ordi el sègol i la civada l oliera també perd terreny i només és important a la riba i l alcover l avellaner encara ocupa un espai molt reduït en el conjunt comarcal és plantat sobretot als vessants inferiors de les muntanyes i només el secà al llarg del l avellaner experimenta un augment notable l ametller no s estén d una manera notable fins a la segona meitat del una tendència semblant té el garrofer arbre que exigia poques atencions i subsistia en terres pobres aquest esquema de la distribució dels conreus es veié modificat per l entrada de la fil·loxera al llarg de la darrera dècada del algunes terres es replantaren amb peus de ceps americans d altres es replantaren amb garrofers avellaners i ametllers d altres en fi les terres més pobres s abandonaren a finals del es conreaven unes ha gairebé la meitat de la superfície en especial a la part central i oriental de la comarca aiguamúrcia vila rodona nulles i vilabella l ametller en segon lloc va anar substituint l olivera l avellaner ocupa gairebé ha de les quals una bona part és regadiu la ramaderia és una activitat en el conjunt comarcal en destaca només l aviram valls cabra del camp la masó i el bestiar porcí valls vilebella i alcover tenen una importància ben escassa la ramaderia bovina i ovina l activitat industrial més activa en el moment de màxim econòmic de l alt camp entre i fou la tèxtil de cotó al pla de santa maria valls picamoixons la riba i pont d armentera hi havia adoberies i aiguardents a valls i papereres a la riba alcover valls vila rodona el milà i el rourell durant la segona meitat del i primera del xx no es continua aquesta tradició industrial a partir de la dècada de l activitat industrial pren una nova embranzida a finals del hi ha una indústria diversificada el sector que ocupa més treballadors és la metal·lúrgia segueix a distància el del paper i arts gràfiques el tèxtil el de la fusta i mobles i el ram de la construcció menys important són les indústries alimentària química i de la confecció la indústria metal·lúrgica és la base industrial de l alt camp ocupa gairebé la meitat de la població industrial i és localitzada sobretot a valls el sector alimentari és constituït per petites empreses ubicades principalment a valls el sector tèxtil que ha perdut importància en els darrers anys és a valls al pla de santa maria vila rodona pont d armentera i vilabella la indústria de la fusta i dels mobles és localitzada també a valls la indústria del paper és a la riba i alcover la indústria química és a valls i al pla de santa maria en materials per a la construcció destaquen algunes indústries de valls i a les pedreres d alcover l alt camp resta aïllat de les línies de comunicació bàsiques la seva localització en un cul de sac no afavoreix pas l establiment de vies principals fins a principis de la segona meitat del la carretera de tarragona a lleida era l eix bàsic en les comunicacions el qual era completat per la carretera del vendrell i la de reus a montblanc els anys l alt camp va estar afavorit per l establiment de l autopista ap que enllaça l ap amb lleida i saragossa l autopista creua en diagonal el pla amb dues sortides l una prop de valls i l altra al pla de santa maria aparentment l alt camp té una bona xarxa de ferrocarrils hi passa la línia de barcelona a lleida per sant vicenç de calders i la línia de reus a picamoixons que enllaça amb l anterior són línies que es remodelen constantment però no tenen pas un trànsit gaire freqüent un dels monuments destacats de l alt camp és el monestir de santes creus que està al municipi d aiguamúrcia és un dels tres monestirs de la ruta del cister un altre monument és l església de sant joan que se situa al barri antic i a la plaça de l església de valls el seu campanar és un dels més alts de tota catalunya el parlament de catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d experts presidida per miquel roca amb la presència de quatre geògrafs el gener del es va presentar linforme sobre la revisió del model d organització territorial de catalunya conegut com l informe roca aquest informe proposa diversos canvis a l alt camp que se situaria a la vegueria del camp de tarragona laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del pirineu aragonès principalment a les comarques del somontano la jacetània alt gàllego el sobrarb i a l oest de la baixa ribagorça els parlants natius solen anomenar lo pel nom del seu dialecte belstan ribagorçano cheso patués així doncs a hores d ara principalment a les valls d echo ansó gistau la zona de panticosa a fueva i la ribagorça occidental es poden considerar pròpiament de parla aragonesa els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l aragonès són graus montsó barbastre fonz echo estadilla samianigo jaca plan ansó ayerbe panticosa lo grau i osca per tot el domini lingüístic s hi reconeixen diversos dialectes de l aragonès que alguns consideren com a meres parles locals hi ha varietats occidentals ansó echo tena ayerbe i varietats orientals gistau fueva benasc ribagorça caracteritzades per trets compartits amb el català com per exemple l ús del passat perifràstic encara que aquest es faci diferent al català per exemple en gistavín o en ribagorçà el benasquès parlat a l entorn de la vall de benasc és un dialecte de transició entre l aragonès i el català amb trets gascons i amb alguns trets en comú amb el dialecte del ribagorçà tenint fortes influències catalanes aragoneses i occitanes gascones aquesta parla té tres zones la nord té més trets catalans i les altres dues zones sud i est tenen més trets aragonesos la principal característica aragonesa del benasquès respecte al català és la diftongació de vocals uello hue vediello viengo tiengo quiero puesco nuevo fuella martiello ye yes té com a origen el dialecte llatí que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles segle vii i segle viii sobre un substrat acusadament vascó entre els lingüistes l aragonès també rep en el seu període medieval la denominació de navarroaragonès per la inicial dependència aragonesa del regne de navarra l expansió del regne d aragó cap al sud sobre terres musulmanes portaria aquesta la llengua per tot el territori conquerit i foren els segles segle xiii i segle xiv quan la llengua hi va tenir la seua màxima extensió la unió dinàstica del regne d aragó amb el comtat de barcelona en el que seria la corona d aragó va suposar una important influència de la llengua catalana sobre l aragonesa la cancelleria reial tindria el llatí el català i l aragonès com a llengües d ús habitual i ocasionalment l occità si bé s utilitzarà un aragonès que també anirà adquirint ja molts trets castellans amb la instauració el de la dinastia trastàmara el castellà es va convertint progressivament en la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa les classes altes i els nuclis urbans seran els primers focus de castellanització i queda l aragonès cada vegada més relegat a llengua d àmbit rural o domèstic i sofrirà un desprestigi social progressiu això mateix va passar li també al català els segles posteriors al decret de nova planta de felip v d espanya mitjançant el qual se suprimia la independència política d aragó i la repressió lingüística de la dictadura franquista del suposarien la implantació gairebé total de la llengua castellana a aragó i també a catalunya on tanmateix no va tenir tant d impacte a partir de la transició democràtica van començar a sorgir diferents associacions defensores i promotores de l idioma com també molts intents d estandardització a partir dels diferents dialectes alguns aragonesos van començar també a aprendre laragonès com a segona llengua segons el cens de hi ha parlants a tot aragó bona part dels quals fora de l àrea de predomini lingüístic segons l enquesta feta pel govern d aragó el nombre de parlants a l alt aragó no és superior als dels quals són parlants inicials de la llengua laragonès és una de les llengües europees amb un major perill d extinció actualment continua tenint molt poca ajuda per part de les institucions i el seu estat de conservació és cada vegada més precari entre els parlants natius d una banda per la baixa transmissió de la llengua als fills i de l altra de la progressiva castellanització de la llengua abans i prop del rafael andolz va fer un treball de camp durant quatre anys visitant distints pobles de parla aragonesa en el seu treball lexicogràfic va constatar que hi havia una castellanització de les parles aragoneses amb un decreixement important de la població aragonesaparlant alhora estaven apareixent productors de literatura en aragonès l any s aprovà la llei de patrimoni cultural aragonès que en el seu article t afirma que «l aragonès i el català llengües minoritàries d aragó en l àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques són una riquesa cultural pròpia» des del l estatut d autonomia d aragó requereix l aprovació d una llei de llengües a les corts d aragó mandat que fins ara ha estat desatès pels governs populars socialistes i regionalistes l ensenyament és íntegrament en castellà amb l assignatura opcional en aragonès en algun nucli s han creat diverses organitzacions per provar de regularitzar l ús de la llengua poc abans de nadal del les corts d aragó van aprovar finalment la llei d ús protecció i promoció de les llengües pròpies de l aragó la llei mana crear dues acadèmies de llengua l una per la llengua aragonesa i l altra per a la llengua catalana dintre d aragó la «llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca» també coneguda de forma extraoficial com «lapapyp» o «lapapyp» fou un glotònim artificiós utilitzat des d instàncies oficials del govern d aragó per referir se a laragonès d acord amb la llei de llengües aprovada el de maig de a les corts d aragó aquesta llei també preveia la creació d una acadèmia aragonesa de la llengua amb l objectiu de determinar els topònims i noms oficials aragonesos aquesta nova denominació va néixer arran d una iniciativa de la diputació general d aragó el projecte de llei d ús protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d aragó que va ser aprovat al parlament d aragó amb els vots favorables del partit popular i del partit aragonès tot i els vots en contra del partit socialista obrer espanyol psoe chunta aragonesista cha i esquerra unida iu des de catalunya però convergència democràtica de catalunya s hi va manifestar en contra aquesta llei suposava la derogació de l anterior llei de llengües de l any els seus promotors afirmaren que l antiga llei «dividia als aragonesos i que ni els seus creadors van complir» que l aplicació d aquella suposaria una despesa total de «prop de  milions d euros» i que va ser elaborada amb «un criteri social i cultural» els seus opositors per contra sosteniren que aquesta denominació no tenia «rigor acadèmic» i la qualificaren de «ridícul i vergonya» totes les esmenes presentades per l oposició de psoe de cha i d iu van ser rebutjades el gener del però amb l abolició de la llei la designació fou suprimida alguns dels trets característics de l aragonès són l aragonès coneix tres ortografies no oficials concurrents una varietat estàndard de l aragonès s està elaborant però topa amb dues concepcions divergents vegeu l informe sobre l ensenyament de l aragonès de martínez i paricio en anglès el güesque és un magazine fet per parlants d aragonès que miren de posar l aragonès dins del panorama de la literatura actual aquest es compon principalment de històries en diferents gèneres de poemes i de il·lustracions la majoria dels textos son en el dialecte ribagorçà o oriental mentre que també n hi ha en el central lasociación cultural nogar religada o simplement nogar és una associació cultural creada el a saragossa que treballa per la promoció la defensa i l ensenyament de l aragonès realitza cursos d aquesta llengua en la ribera de l ebre i gestiona des del lescuela d aragonés on oferix activitats complementàries per a fomentar l ús de l aragonès especialment als territoris on es parlava històricament publica la revista o espiello des del i organitza anualment les chornadas de as luengas d aragón l any va distribuir un osset de peluix que ensenya aragonès als més petits l any el coordinador de l associació fernando snchez exigí la cooficialitat de l aragonés i el català perquè no fossin idiomes «de segona categoria» la presència de l aragonès a la xarxa és encara discreta però augmenta ràpidament fins al era gairebé inexistent n hi havia portals com charrando com i consello org però no hi havia un compromís generalitzat per a introduir lo a internet la joventut compromesa amb l idioma ha fet que la situació canviés sobretot després de la publicació de la proposta ortogràfica a finals del que va donar suport i coherència en l escriptura la viquipèdia en aragonès en aragonès biquipedia en aragonés és l edició en aragonès de la viquipèdia va ser creada el de juliol del encara que el seu primer article antares es va editar el d agost del mateix any per un usuari anònim és la a viquipèdia més grossa per nombre d articles i la primera viquipèdia per nombre d articles en relació al nombre de parlants l aragonés ha sigut una influència sobre el lèxic castellà rafael andolz parla de llengües més que de llengua aragonesa lastronàutica anomenada cosmonàutica a l antiga unió soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l atmosfera terrestre basada en el disseny i construcció d aparells pensats per treballar i funcionar en l espai siguin tripulats o no tripulats d acord amb les definicions de la fédération aéronautique internationale fai l astronàutica es dedica a totes aquelles activitats aeronàutiques situades per sobre de l anomenada línia de karman ubicada a uns quilòmetres sobre la superfície de la terra les lleis fonamentals de l astronàutica són la llei de newton de la gravitació universal i les lleis del moviment de newton mentre que l eina matemàtica fonamental és el càlcul diferencial les lleis del moviment dels planetes de kepler en poden deduir d aquelles i s han d aplicar quan un cos en òrbita està subjecte només a la força de la gravetat d un estel quan s aplica una força propulsiva a un vehicle espacial els seus moviments són el resultat de les lleis de la gravitació modulades pels principis del moviment newton tots ells ja esmentats la fórmula de la velocitat d escapament es dedueix fàcilment com segueix l energia específica energia per unitat de massa de qualsevol vehicle espacial està composta per dos components l energia potencial específica i l energia cinètica l energia potencial específica associada a un planeta de massa m ve donada per mentre que l energia cinètica específica d un objecte ve donada per degut a la conservació de l energia l energia orbital específica total és que no depèn de la distància des del centre del cos central al vehicle espacial en qüestió per tant l objecte pot abastar un infinit si aquesta quantitat és no negativa la qual cosa suposa la velocitat d escapament de la superfície de la terra és d uns  km s però aquesta velocitat és massa baixa per enviar un cos a una distància infinita degut a la gravetat del sol la velocitat d escapament del sistema solar en la proximitat de la terra és d uns  km s alfons el franc o el liberal anomenat també alfons iii d aragó i alfons ii de catalunya aragó valència regne de valència barcelona principat de catalunya fou sobirà de la corona d aragó amb els títols principals de rei d aragó de valència i comte de barcelona i rei de mallorca fou el primer fill de pere el gran i la seva muller constança de sicília a la mort del seu pare el novembre de el succeí al tron de la corona d aragó així com en el dels comtats catalans alhora el seu germà segon jaume el just va heretar el regne de sicília es casà el d agost de a barcelona amb elionor d anglaterra filla del rei d anglaterra eduard i i elionor de castella a les pregàries de la qual accedí finalment alliberant en carles ii d anjou morí sense descendència legítima el de juny de i fou succeït el mateix any pel seu germà jaume ii fou sebollit al convent de sant francesc de barcelona quan fou desamortitzat i enderrocat el les restes foren portades a la catedral de barcelona i instal·lades el en un sepulcre en una capella del claustre juntament amb les d altres persones reials el foren traslladades novament ara a l interior de la catedral on són en una urna esculpida per frederic marés al mur de l evangeli entre el transsepte i la capella de les ànimes al començament del deambulatori per encàrrec del seu pare confiscà les balears al seu oncle jaume ii de mallorca perquè havia col·laborat en la croada contra la corona d aragó un intent d invasió francesa entre el juny i l octubre de el novembre d aquell any alfons atacava les illes d eivissa i de mallorca culminant l expedició amb èxit el gener del just un any després entre el novembre de i el gener de conquerí també l illa de menorca al ra s o moixerif abu úmar ibn saïd sota l acusació d haver pactat el amb el sultà de tunis i de retruc se l acusà per tant també d haver ho fet amb els angevins i els francesos durant la campanya militar de pere el gran per conquerir alcoll i sicília fins llavors els reietons de menorca havien estat vassalls del casal català des dels temps de jaume i el conqueridor la conquesta d alfons fou ràpida i fàcil l illa de menorca quedà gairebé despoblada i segons conta ramon muntaner en la seva crònica fou repoblada de bona gent de catalans alfons el franc menà una política anticastellana probablement per l insistent acostament de sanç iv de castella a les posicions profranceses sobre la qüestió del regne de sicília així doncs alfons es negà a cedir els infants de la cerda al rei castellà els quals s havien refugiat a la cort catalana va participar a jaca en la proclamació d alfons de la cerda com a rei de castella el setembre de fet que desencadenà una guerra fronterera entre els dos regnes que va tenir diverses escomeses entre l abril i el juliol de el setembre de i el febrer de va continuar la mateixa política que el seu pare en les qüestions nord africanes establint punts d enllaç entre el continent africà i la península el va sotmetre a vassallatge el soldà tlemcen obligant lo a acceptar importants concessions político economicofinanceres després va intentar fer el mateix amb el de tunis però amb menys èxit les concessions que en tragué el foren més limitades per acabar de sotmetre aquest soldans del magrib central va amenaçar los d aliar se amb el sultà del marroc el qual ambicionava aquestes terres tot i que va manar la realització de les expedicions navals de roger de llúria bernat de sarrià i berenguer de vilaregut la principal activitat exterior fou diplomàtica així entre el desembre de i el març de la corona participà en la conferència de bordeus el juliol del tingué lloc l entrevista d oloron i l octubre del se signà el tractat de canfranc el febrer de els seus ambaixadors signaven la pau amb frança i la santa seu mitjançant els acords de brinhòlas aquest pacte implicava que per una banda el casal de valois renunciava als regnes catalans que li havia cedit el papa i per l altra el rei alfons es reconeixia feudatari del papa i prometia anar a la croada així mateix alfons havia de retirar l ajuda al seu germà jaume i de sicília anomenat el just amb la condició testamentària que el regne de sicília havia de passar al seu altre germà frederic d aragó va rebre a barcelona l ambaixador del papa i dels reis de frança i d anglaterra per intercedir a l alliberació de carles ii d anjou rei de nàpols que el seu pare havia pres l ambició mediterrània d alfons comportà el desànim de l aristocràcia aragonesa la qual veia en perill els seus privilegis davant una monarquia exitosa i no participava en els beneficis marítims així hi hagué diverses topades entre el rei i els aristòcrates en diferents períodes en aquella època els estaments aragonesos ja havien creat el moviment de la unió i havien aconseguit arrancar de pere el gran el privilegi general d aragó en què es recollien les principals reivindicacions aragonesistes aquest moviment aristocràtic expressava un cert desencant perquè aragó perdia pes específic en el conjunt de la corona i va revifar en temps d alfons el franc en les corts de saragossa de l abril de la unió va voler obligar lo a acceptar una reforma dels oficials de la casa del rei i la creació d un consell reial que els fos favorable el rei es va resistir a les pressions i va promulgar un ordenament de reforma d aquestes institucions deixant de banda les pretensions nobiliàries fet que generà noves tensions en les corts d osca en les quals els estaments d aragó van intentar condicionar la política mediterrània la situació va desembocar en un conflicte armat i diverses represàlies quan semblava que el rei estava disposat a vèncer l oposició unionista per força les dificultats de la política exterior el van afeblir i hagué de transigir en diverses ocasions davant les exigències de la unió en matèria de justícia en l aplicació del fur d aragó al regne de valència en el nomenament de consellers etc la noblesa aragonesa el va fer cedir el desembre de el desembre de i el març de de tota manera alfons va capgirar la situació en les corts de montsó d octubre novembre de en les quals la majoria de catalans i valencians va imposar una nova legislació que enfortia les estructures del poder monàrquic de la corona d aragó i afeblia els poders nobiliaris les arts escèniques són aquelles arts de representació que es realitzen en un escenari com ara el d un teatre o un circ les obres d art que produeixen les arts escèniques són els espectacles exemples d arts escèniques són la dansa el teatre la dansa teatre el teatre màgia el circ l òpera les arts vives la prestidigitació el transformisme i les varietats no tenen un àmbit educatiu bo ja que no són ensenyades ni a primària ni a l educació obligatòria i els batxillers artístics estan començant a desaparèixer a les arts escèniques l espectacle és l objecte creatiu central del procés de comunicació dramàtica consisteix a una presentació davant d un auditori d una ficció executada per uns intèrprets que aporten el seu propi cos i a través d ell la veu el gest i el moviment i en el cas general també un conjunt heterogeni d elements escènics incloent la il·luminació el so que pot ser música veu en off i altres efectes sonors diversos les projeccions l escenografia els objectes accessoris el vestuari la perruqueria el maquillatge i les màscares de tots aquests elements els únics obligatoris són almenys un intèrpret i almenys un espectador en general l espectacle es desenvolupa en un espai donat durant un temps determinat i té una finalitat igual que a les arts plàstiques a partir dels anys seixanta les arts escèniques a europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l estètica realista que es valorava fins aleshores aquests canvis van afectar totes les arts escèniques incloent el teatre la dansa l òpera i el circ sense oblidar l aparició d un tipus d espectacle diferent el happening i l art d acció o performance la dansa amb el postmodernisme es va renovar totalment més enllà de l estil neoclàssic incorporant accions físiques quotidianes o tretes d oficis arts marcials jocs i esports per exemple i incorporant el text en diverses formes incloent fins i tot la veu a més es considera l atzar la forma per la forma dance is motion not emotion i la independència de la música que ocorre al mateix temps però no supedita a la dansa a ella d altra banda els directors teatrals també experimenten amb nous conceptes de l espai i el temps a més de la relació amb el text que pot ser independent del cos en l ús de la veu en off per exemple els dramaturgs van acostar el text a la parla quotidiana el van fer més ritual en van buscar l essència la musicalitat el ritme i també el van desconstruir les arts audiovisuals s incorporen a més de tota mena de tecnologia lartista és la persona que realitza obres d art concernint a diferents activitats i diferents èpoques escultors i arquitectes grecs artesans medievals gravadors del renaixement pintors del barroc poetes romàntics avantguardistes del o programadors de net art són considerats artistes considerant la manca d autonomia de l obra d art el seu inevitable canvi de significat si s observa allunyada del seu moment i lloc de creació el que malraux anomenava la seva metamorfosi la figura de l artista només pot definir se o estudiar se des d un punt de vista historicista i depenent de les idees estètiques de la seva època així atributs que tradicionalment definien a la figura de l artista com el geni o a la seva producció com la bellesa no resulten ja determinants l artista és també un arquetip i part d una mitologia social a qui la cultura occidental moderna pot atribuir certes característiques preconcebudes i prejudicis per exemple sovint es pressuposa que l artista disposa d una especial sensibilitat davant la realitat que l envolta i està dotat de la capacitat de comunicar ne el seu sentit mitjançant l ús adequat de la tècnica la paraula art deriva del grec téchne vegeu també tècnic s acostumava a distingir entre l aptitud artística el talent i la genialitat l aptitud artística era una disposició o capacitat natural o adquirida per a produir un tipus especial d objectes considerats artístics com totes les aptituds l aptitud artística s educava i desenvolupava a través d una aplicació constant el talent fa referència a una aptitud poc freqüent que distingia i singularitzava a qui la tenia normalment el talent s atribuïa als artistes amb cert reconeixement social que havien aconseguit un estil o manera pròpia de fer les coses la genialitat es refereix a una aptitud de caràcter superior aquella de la qual estava dotada una persona amb una gran capacitat d invenció d organització de creació l artista genial no només creava molt i el que creava era singular i duia el seu segell personal sinó que a més influïa sobre la societat i la cultura a la qual pertanyia alfons el benigne anomenat també alfons iv d aragó i alfons iii de catalunya aragó nàpols regne de nàpols barcelona principat de catalunya en aragonès alifonso en occità anfós en llatí alfonsus fou sobirà de la corona d aragó amb els títols principals de comte de barcelona rei d aragó de valència i de sardenya i còrsega començà a regnar a l edat de anys regnà anys i morí regnant a l edat de anys roman enterrat a la seu vella de lleida fou el segon fill del rei jaume ii d aragó el just i de la seva segona muller blanca de nàpols accedí a la línia successòria el quan el seu germà major i hereu de la corona jaume d aragó i d anjou renuncià a casar se amb elionor de castella i portugal i es féu monjo fugint el mateix dia del casament deu anys després seria ell mateix qui es casaria en segones núpcies amb elionor les importants concessions que alfons féu a l infant ferran d aragó i de castella sobretot a valència va provocar un conflicte polític molt important que acabaria desembocant en la guerra que el seu primogènit tindria amb castella la guerra dels dos peres es casà el amb teresa d entença hereva del comtat d urgell d aquesta manera aquest comtat passà al formar part del patrimoni directe dels sobirans del principat de catalunya durant el regnat del seu pare i ja com a procurador general de la corona i hereu estigué al capdavant de l expedició catalana que es féu amb la conquesta aragonesa de sardenya entre i el maridà amb elionor de castella filla de ferran iv de castella amb aquesta unió s arreglà el lleig desaire sofert per elionor el al prometre s en matrimoni amb l infant jaume d aragó i d anjou fill primogènit del rei i successor teòric de jaume ii d aragó els genovesos no acceptaren la pau amb la república de pisa que cedia l illa de còrsega a la corona d aragó i en esclatà la guerra entre la corona d aragó i gènova en la qual guillem de cervelló i de banyeres comandà una armada que va atacar en mònaco i mentone i va assetjar savona i la pròpia gènova per retirar se després a sardenya la guerra acabà en de setembre de després d haver se establert una treva uns mesos abans amb la intervenció del papa benet xii la guerra va permetre guanyar la ciutat rebel de sàsser clau per al domini del nord de l illa de sardenya i les rutes marítimes del seu pare va heretar també el projecte de conquerir al mariyya i per això va posar en marxa una croada per conquerir lo la qual va fracassar i va atacar l emirat de gharnata en ràtzies el i el durant el seu regnat va tenir lloc lo mal any primer el que va passar a simbolitzar l inici de la crisi baix medieval la qual encara s agreujaria més amb la futura arribada de la pesta negra a més a més també fou llavors quan es van incorporar a la corona el ducat d atenes i el ducat de neopàtria el el succeí pere el cerimoniós el segon fill amb la seva primera muller teresa d entença perquè el primogènit alfons havia mort quan tenia un any un any de traspàs any bixest es pronuncia com clixé o guixer o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns és a dir té dies el dia de més s afegeix al final del mes que era el darrer del calendari romà el febrer de tal manera que aquest mes passa a tenir dies aquest dia s anomenà bisextus calendas martii ja que s afegí darrere del sextus calendas martii d aquí el seu nom el repartiment dels anys civils en anys comuns i de traspàs es fa d acord amb el calendari gregorià en cada període de anys n hi ha de comuns i de traspàs s alternen de la següent manera són de traspàs els anys en què les dues darreres xifres de l any són múltiples de excepte si aquestes xifres són aleshores cal tenir en compte les dues primeres xifres de l any si són múltiples de l any també serà de traspàs per exemple el va ser de traspàs perquè és múltiple de el no fou de traspàs perquè no és múltiple de però el les dues darreres xifres també eren i calia tenir en compte el com que és múltiple de quatre també va ser de traspàs en resum és de traspàs cada any múltiple de quatre excepte els múltiples de cent que no ho són i excepte els múltiples de que sí que ho són l any de traspàs també s anomena «bixest» o «bissextil» mots que fan referència al dia bis sextus pridie martias kalendas és a dir al dia que s intercalava entre el sextus i el quintus de les calendes de març al final de febrer en la proposta juliana inicial per això es diu «dia intercalar» també existeix una etimologia popular que fa derivar la paraula bixest del fet que el nombre de dies que té acaba en dos sisos un any sideri és el temps que la terra triga a fer un gir exacte és a dir un any sideri comença en el moment en què el sol la terra i un estel llunyà estan en línia recta i acaba quan després de fer una volta al sol els mateixos tres astres tornen a estar alineats dura dies solars mitjans durant l època j l any sideri és diferent de l any tròpic donada la precessió dels equinoccis l any sideri és minuts i segons més llarg que l any tròpic mitja per l època j dies per entendre aquesta diferència cal tenir en compte la precessió dels equinoccis quan es parla d un solstici o equinocci es parla del punt de l òrbita terrestre on l eix de rotació de la terra s alinea o se situa perpendicularment a la línia imaginària terra sol un d aquests punts l equinocci vernal és la referència per l any tròpic si l eix de rotació de la terra sempre apuntés en la mateixa direcció l any tròpic i l any sideri durarien el mateix però resulta que aquest eix donada la precessió dels equinoccis fa una volta sobre la perpendicular a l eclíptica cada anys per aquest motiu l any tròpic és una mica mes curt que l any sideri quan ha passat un any tròpic la recta imaginària terra sol no apunta cap al mateix punt perquè l eix ha fet una part del gir de la precessió l any sideri es basa en l alineació del sol amb un mateix punt de referència la mateixa estrella i per tant no està afectat pel desplaçament de l eix de la terra un any tròpic del grec antic tropos gir revolució és el temps que s esdevé entre dos passos successius de la terra pel primer punt d àries aquest punt de l òrbita de la terra marca el començament de la primavera perquè l eix de la terra coincideix amb l eix de l esfera celeste després que durant l hivern aquest eix hagi estat inclinat amb el pol nord de la terra cap al costat oposat al sol el primer punt d àries sofreix un lent moviment de rotació retrògrad al voltant de sol anomenat precessió dels equinoccis que fa que la terra el retrobi abans d arribar a fer un gir complet de exactament l any tròpic és un gir de l any civil es fixa a partir d aquest any ja que és el que marca el pas de les estacions precisament per això se l anomena tròpic o solar dura dies civils també se l anomena any solar es denomina any anomalístic al temps transcorregut entre dos passos consecutius d un planeta pel seu periheli l òrbita de la terra és el·líptica l eix major d aquesta el·lipse es diu línia dels àpsides el punt on la terra està més a prop del sol es diu periheli i el punt on està més lluny afeli la terra es troba en el periheli el de gener i en el afeli el de juliol la durada mitjana de l any anomalístic és la durada de l any anomalístic és lleugerament major que l any sideri atès que la línia dels àpsides té un moviment anual en sentit directe d aproximadament segons d arc fet que suposa que al sol li costa més temps cada any entrar en conjunció amb el periheli afrodita era en la mitologia grega la deessa de l amor la bellesa i la fecunditat és probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental de xipre o de les costes fenícies ericina fou un sobrenom d afrodita venerada en un santuari del mont èrix a sicília urània «la celestial» fou el sobrenom d afrodita com a representant de l amor pur a partir de la fusió amb la mitologia romana l anomenaren venus quan cronos va tallar els genitals a urà els va llençar al mar d on es va crear una espuma llavors va néixer la deessa el vent zèfir la va portar fins a xipre on les hores la van cuidar això la converteix en una divinitat molt antiga però com que sempre apareix jove versions posteriors la van fer filla de zeus i de dione era la deessa més bella i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants zeus la va humiliar fent la enamorar d un simple mortal anquises de qui va tenir a enees per ordre de zeus va ser l esposa d hefest un déu lleig i coix però li va ser infidel tenint aventures amoroses amb hermes i ares tenint amb aquest últim a eros va ser la guanyadora de l anomenat judici de paris l origen mitològic de la famosa guerra de troia les deesses atena hera i afrodita van demanar a paris fill del rei de troia que escollís a la més bella de les tres afrodita va seduir a paris prometent li l amor de la dona més bella i paris es va deixar convèncer i la va escollir la dona més bella es tractava d helena esposa de menelau afrodita va ajudar a paris a raptar la i endur se la a troia això va motivar als grecs a unir se per atacar la ciutat i recuperar helena naturalment durant el transcurs de la guerra afrodita va ajudar sempre als troians mentre que atena i hera ajudaven als grecs la paraula grega afrodité està relacionada per l etimologia popular amb afros «escuma» interpretant se com a «sorgida de l escuma» i personificada en un mite etiològic que ja era conegut per hesíode també podria tenir relació amb l idioma parlat pels messapis o l etrusc per als quals significava «abril» hi ha a més nombrosos intents lingüístics per derivar el nom afrodita del semític atoret però per la manca de documentació segueixen sense ser concloents una teoria sobre la derivació del semític una etimologia plausible seria del barrtu assiri un esperit femení trobat en els textos babilònics mitjans i tardans del qual derivaria un possible significat de «la qui ve al vespre» una manifestació del planeta venus com a estel vespertí un atribut ben conegut de la deessa mesopotàmica inanna ishtar un suggeriment d hammarstrm rebutjat per hjalmar frisk relaciona el nom amb el terme prytanis un préstec grec d un cognat de l etrusc pruni «senyor» o similar per altra banda mallory i adams ofereixen una etimologia de l indoeuropeu abhor «molt» i dhei «brillar» fusionant els dos termes en el significat «molt brillant» a finals del els filòsofs van distingir afrodita en dues deesses diferents però no individualitzades en el culte lafrodita urània «filla d úranos» i lafrodita pandemos l afrodita comuna «de tot el poble» relacionada amb una altra tradició que la fa nascuda de zeus i dione entre els neoplatònics i els seus intèrprets cristians la primera era figurada com l afrodita celestial representant l amor pur l amor conjugal la modèstia i les virtuts de la dona casada mentre que la segona estava associada amb el simple desig sexual la representació de l afrodita urània amb un peu descansant sobre una tortuga fou interpretada posteriorment com a emblema de l amor conjugal el principal centre d adoració a afrodita va romandre a pafos al sud oest de la costa de xipre on la deessa del desig havia estat venerada antigament amb els noms de ishtar i astarte es deia que el seu culte havia desembarcat procedent de l est primer a citera una altra illa que era lloc d aturada habitual en els viatges comercials entre la costa jònia creta i el peloponès cosa que ha fet suposar un origen fenici d afrodita l epítet afrodita acidàlia fou ocasionalment afegit al seu nom per una font situada a beòcia on es diu que utilitzava per banyar s hi també era anomenada cipris o cípria kypris i citerea cytherea pels seus presumptes llocs de naixement a xipre i a citera respectivament l illa de citera era un important centre del seu culte afrodita tenia els seus propis festivals les afrodísies que se celebraven per tota grècia però particularment a atenes i a corint el seu culte consistia principalment en ofrenes d encens i garlandes de flors però en alguns llocs se sacrificaven animals en honor seu porcs anyells vedells en el temple d afrodita ubicat al cim de l acrocorint abans de la destrucció romana de la ciutat el  ac les relacions sexuals amb les seves sacerdotesses eren considerades un mètode d adoració a la deessa aquest temple no fou reconstruït quan la ciutat es refundà sota domini romà el  ac però és probable que els rituals de fertilitat perduressin en la ciutat prop de l àgora un aspecte universal del culte d afrodita i les seves predecessores del qual molts mitògrafs dels segles xix i xx han omès és la pràctica de la prostitució religiosa en els seus santuaris i temples sobretot al temple d artemisa situat a jònia a la costa d àsia menor el terme grec que s utilitzava per referir se a aquestes prostitutes era hieródula «esclaves del temple» aquest costum fou una pràctica inherent als rituals dedicats a les antecessores d afrodita també venerades a l orient mitjà la deessa sumèria inanna i la deessa acàdia ishtar aquesta pràctica arcaica ha estat documentada a babilònia síria i palestina en les ciutats fenícies i en la colònia tíria de cartago i sobre l afrodita hel·lènica a xipre citera corint i sicília afrodita va néixer de l escuma marina a prop de pafos xipre després que cronos tallés durant la titanomàquia els genitals a úranos amb una falç i els llencés a la mar en la seva teogonia hesíode explica que els genitals «van ser després portats pel pèlag durant molt de temps al seu voltant sorgia del membre immortal una blanca escuma i enmig d ella va néixer una donzella» ja adulta aquest mite d afrodita nascuda adulta va ser un tema recurrent en l art més conegut amb el nom de venus anadiómena «venus sortint del mar» derivat del terme grec anadyomene «sortint» entre les representacions icòniques antigues la més admirada i famosa fou la pintura d apel·les de colofó avui perduda però descrita per plini el vell en el seu naturalis història per això afrodita és d una generació anterior a la de zeus homer explica al llibre v de la ilíada una altra versió sobre el seu origen segons la qual seria filla de dione que era una deessa mare «dione» significa simplement «deessa» forma genitiva femenina de la declinació de í la forma arcaica de la paraula «zeus» que tenia un oracle a dodona segons homer afrodita va implicar se en una batalla per protegir el seu fill enees i va ser ferida per diomedes llavors va tornar amb la seva mare dione que estava a l olimp davant la qual es va agenollar cercant consol dione sembla equivalent a rea la mare terra però també la mateixa afrodita va ser anomenada de vegades «dione» quan el culte a zeus va usurpar el lloc de primacia de l oracle a la roureda de dodona alguns poetes el van tenir per pare d afrodita alguns autors consideren que afrodita era filla de thalassa la personificació femenina de la mar i de zeus afrodita no va tenir infantesa en totes les imatges i referències va néixer adulta núbil i infinitament desitjable en molts dels mites menors tardans en què participa se la caracteritza com a vanitosa susceptible i fins i tot malhumorada encara que és una de les poques deesses del panteó grec realment casada amb freqüència és infidel al seu marit hefest és una de les deïtats hel·lèniques més equànimes en el relat recollit en l odissea afrodita sembla preferir a ares el voluble déu de la guerra o a adonis és un dels pocs personatges que va ocupar un paper important en la causa original de la mateixa guerra de troia no només va oferir a helena d esparta a paris sinó que el rapte es va dur a terme quan aquest en veure helena per primera vegada es va veure aclaparat pel desig de posseir la fet que correspon a la intervenció d afrodita estava associada amb hespèria i les hores divinitats del cel i la meteorologia anava freqüentment acompanyada per les càrites peito el déu de la persuasió les deesses de les festivitats a causa de la seva immensa bellesa zeus temia que afrodita fos motiu de disputes entre els altres déus per això la va casar amb hefest el sever déu del foc i la farga una altra versió d aquesta història diu que hera la mare d hefest el va llançar de l olimp per considerar lo lleig i deforme aquest va obtenir la seva venjança amarrant la a un tron màgic i exigint a canvi del seu alliberament el matrimoni amb afrodita hefest estava contentíssim d haver se casat amb la deessa de la bellesa i va forjar per a ella un conjunt de joies a més d un cistell i un cinturó que la feia encara més atractiva als homes en la celebració del casament del rei peleu tots els déus estaven convidats excepte eris aquesta per venjar se es va presentar amb una poma d or i la va llançar dient que l havia portat per la deessa més bella afrodita hera i atena reclamaven ser cadascuna la qui es mereixia la poma zeus va proposar que fos un mortal el qui jutgés qui era la més bella i va triar per fer ho a paris fill del rei de troia el qual no va dubtar en donar la a afrodita aquesta llegenda també coneguda com el judici de paris ha estat un tema molt tractat pels artistes la infelicitat d afrodita en el seu matrimoni va fer que busqués la companyia d altres déus normalment ares però també adonis helios va informar a hefest de l adulteri que la seva dona mantenia amb ares com a venjança va enxampar enginyosament a ares i afrodita amb una xarxa de fines cadenes que havia disposat sobre el llit perquè caiguessin al més mínim contacte llavors va cridar a tots els altres déus olímpics per burlar se d ells però «les deesses es van quedar a casa totes per vergonya» i algun déu va comentar alegrement que no li hauria importat sentir tal vergonya hefest no els va alliberar fins que posidó li va prometre que ares pagaria pels greuges però tots dos van escapar tan aviat com va aixecar la xarxa i no van mantenir la seva promesa els fills que se li atribueixen amb els diferents amants que va tenir es poden veure en el següent quadre en primer lloc estan els déus amants i després els humans afrodita és un personatge secundari en la història d eros i psique per la gelosia d una noia anomenada psique la deessa vol fer la casar amb l home més lleig del món i per a fer ho implica el seu fill eros la casualitat fa que eros s enamori d ella però per no ofendre sa mare la deessa afrodita eros es veu d amagat amb ella la qual ni tan sols sap qui és el seu amant ja que li fa prometre que s estimaran a fosques i no preguntarà sobre la seva identitat un dia psique trenca la promesa feta i eros decebut l abandona per tal de recuperar el seu amor psique fa un llarg viatge i ha de superar les proves que li imposa afrodita aquest relat pertany al llibre de luci apuleu les metamorfosis afrodita està present en un altre text de la literatura llatina es tracta de l eneida del poeta virgili aquesta obra és una continuació del relat grec la ilíada però mentre a la guerra de troia és una defensora de paris i dels troians en la continuació del relat que fa virgili els supervivents de la destrucció de troia que desitgen fundar una nova ciutat a la península itàlica es troben amb l oposició continuada d afrodita en moltes altres cultures antigues es poden trobar deesses amb els mateixos atributs o invocades amb les mateixes funcions són equivalents inanna en la mitologia sumèria astarté en la fenícia turan en l etrusca i venus en la romana també té similituds o paral·lelismes amb deesses indoeuropees com ara ushas o aurora aquesta identificació es va fer ja en l antiguitat segons pausànies els primers que establiren el seu culte foren els assiris i després d ells els pafosians de xipre i els fenicis que vivien a ascaló palestina els quals van ensenyar el seu culte als habitants de citera com que havia nascut de la mar els objectes que la representaven podien ser les cloïsses les ostres les perles els dofins i també la mar a partir de la llegenda de la poma de la discòrdia o el judici de paris la poma va esdevenir un altre símbol d afrodita es deia que tenia una corona de flors i fulles amb poders màgics que donava el do de la seducció al qui la portava per això la corona floral era un altre símbol en altres textos s esmenten les fletxes daurades com a objectes sagrats d afrodita des de la seva associació amb la venus romana va adoptar els seus símbols la murtra i les roses plantes relacionades amb el desig sexual també de roma li va venir que la relacionessin amb els ànecs i els cignes animals que habitaven el jardí del temple de venus al capitoli com a afrodita urània l objecte que la representava era la closca de tortuga apol·lo grec apólln o apol·ló és el déu de la medicina de la bellesa masculina de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana també va ser considerat déu del sol en substitució d hèlios és fill de zeus i leto i el germà bessó d àrtemis la deessa de la cacera també se l coneix amb el nom de febus per ser nét de la titànide febe l etimologia n és incerta els autors antics varen recollir diversos exemples d etimologia popular així doncs plató relaciona el nom al seu cràtil amb apólysis «redimir» apólousis «purificació» i aploún «únic» en particular en referència a la forma tessàlia del nom i finalment amb aei bl·lon «qui sempre dispara» també s ha suggerit que apol·lo prové de la deïtat hurrita i hittita aplu que era força invocada durant els anys de plaga aplu prové de l accadi aplu enlil que significa «el fill d enlil» un títol que s aplicava al déu nergal que estava relacionat amb xamaix el déu babilònic del sol oetosir o oetosyrus fou el nom d una deïtat escita l esmenta heròdot que la identifica amb el grec apol·lo els atributs més comuns d apol·lo eren l arc i les sagetes com la seva germana àrtemis o també una lira o una cítara ja que era el déu de la música i també el plectre i l espasa un altre emblema típic era el trípode de sacrificis representatiu dels seus poders profètics el llorer és l arbre que li és consagrat ja que es feia servir en sacrificis expiatoris i també per a elaborar la corona de la victòria dels jocs pitis que se celebraven en honor seu cada quatre anys a delfos la palmera també li era consagrada perquè hi havia nascut a sota d una a delos entre els animals que li estaven consagrats s incloïen els llops els dofins i els cabirols els cignes i les cigales simbolitzant la música falcons cornelles corbs i serps en al·lusió a les seves funcions com a déu de la profecia els ratolins i els grifons mítics híbrids d àguila i lleó d origen oriental com a déu de la colonització apol·lo aconsellava sobre les colònies especialment durant l època de més apogeu del al  ac segons la tradició grega va ajudar els colons cretencs o arcadis a fundar la ciutat de troia tanmateix aquesta història podria reflectir una influència cultural que tingués la direcció contrària texts cuneïformes hittites mencionen un déu de l àsia menor anomenat appaliunas o apalunas en relació amb la ciutat de wilusa esmentada en inscripcions hittites que actualment se sol considerar idèntica a la grega ilió per la majoria d investigadors en el context literari apol·lo representa l harmonia l ordre i la raó característiques que contrasten amb les de dionís déu del vi que representa l èxtasi i el desordre el contrast entre els papers d aquests déus queda reflectit en els adjectius apol·lini i dionisíac no obstant això els grecs creien que les dues qualitats eren complementàries sembla que tant l apol·lo grec com l etrusc arribaren al mar egeu durant l edat del ferro entre c i  ac des d anatòlia homer el presenta en el bàndol troià contra l aqueu en la guerra de troia en el bronze antic de a  ac l aplu hittita i hurrita com l apol·lo homèric era un déu de les plagues i s assemblava al déu ratolí apol·lo esmínteu homer il·lustrà dos aspectes d apol·lo expressats amb els himnes anomenats peà el del déu sanador o apotropaic i el de la cançó amb l aspecte d agraïment o triomf i hesíode també separà totes dues coses en la poesia anterior peà és invocat independentment com a déu de la curació és igualment difícil separar peà en el sentit de sanador de peà en el sentit d himne aquests himnes eren originalment adreçats a apol·lo i posteriorment a altres déus relacionats amb ell cap al  ac el peà es convertí en una simple fórmula d adulació l objectiu de la qual era implorar protecció contra la malaltia i la desgràcia o bé donar les gràcies després de la protecció d aquesta forma apol·lo arribà a ser reconegut com a déu de la música el seu paper com a assassí de pitó portà la seva associació amb la batalla i la victòria de la qual cosa procedeix el costum romà que els exèrcits cantessin un peà quan marxaven i abans d entrar en batalla quan una flota abandonava el port i també després d aconseguir una victòria els vincles d apol·lo amb els oracles semblen també estar relacionats amb el desig de saber el desenllaç d una malaltia és el déu de la música i la lira la curació pertany al seu regne era el pare d asclepi el déu de la medecina les muses eren part del seu seguici de manera que la música la història la poesia i la dansa li pertanyien apol·lo no era gaire usual entre les deïtats olímpiques però va tenir dos llocs de culte amb força influència delos i delfos els cultes de l apol·lo cinti i de l apol·lo piti eren tan diferents que fins i tot podien tenir santuaris al mateix lloc tot de noms teòfors com apol·lodor o apol·loni i ciutats anomenades apol·lònia apareixen per tot el món grec el culte a apol·lo ja s havia totalment estès quan van començar les fonts escrites pels volts del  ac apol·lo tenia un famós oracle de delfos i d altres també força importants a claros i brànquidas el seu altar oracular a abas fòcida del qual prové l epítet toponímic abeu fou tan important com perquè cressus el consultés entre els principals santuaris d oracles hi ha els romans adoptaren el culte a apol·lo dels grecs com a déu genuïnament grec apol·lo no tenia equivalent directe en la mitologia romana tot i que els poetes posteriors hi al·ludiren freqüentment com febus hi havia una tradició en què l oracle dèlfic era consultat des del període dels reis romans durant el regnat de tarquini el superb amb motiu d una pesta el  ac s establí a roma el primer temple als camps flaminis reemplaçant un antic lloc de culte que a partir de llavors es va dir lapollinar durant la segona guerra púnica  ac els ludi apollinares foren instituïts en el seu honor seguint les instruccions d una profecia atribuïda a marció a l època d august que es considerava a ell mateix sota l especial protecció d apol·lo i fins i tot es deia que era el seu fill el seu culte es desenvolupà i es convertí en un dels principals déus de roma després de la batalla d actium que es lliurà a prop d un santuari d apol·lo august amplià el seu antic temple li dedicà una porció del botí i instituí jocs quinquennals en honor seu també va erigir li un nou temple dedicat al mont palatí els sacrificis i oracions al palatí dedicats a apol·lo i diana constituïen la culminació dels jocs seculars celebrats en el  ac per commemorar l inici d una nova era explica un mite que apol·lo va voler competir amb cupido en l art de llençar sagetes cupido enfadat per l arrogància d apol·lo va inventar se un pla per venjar se va llençar una sageta d or a apol·lo que li va causar una passió incontrolable i una de plom a dafne que li va causar un rebuig amorós així que quan apol·lo va veure un dia la nimfa dafne es va sentir ferit d amor i es va llançar a atrapar la però dafne que patia l efecte contrari li va fugir la nimfa va córrer i córrer fins que es va cansar i llavors va demanar ajuda a sa mare la mare de dafne gea la terra va acabar per convertir la en llorer quan apol·lo va atrapar dafne ella ja havia començat el procés de transformació els peus n eren les arrels i els cabells les fulles apol·lo la va abraçar i es va posar a plorar i va dir quan hera descobrí que leto estava embarassada i que zeus era el pare dels futurs fills va prohibir que donés a llum en terra ferma o el continent o qualsevol illa del mar mentre leto buscava on parir trobà una illa errant que era en la que la seva germana astèria havia estat transformada aquesta illa de nom ortígia posteriorment va passar a anomenar se delos i és on leto va poder donar a llum després del part zeus assegurà delos al fons de l oceà més tard aquesta illa fou consagrada a apol·lo també s afirma que hera segrestà ilitia la deessa dels parts per evitar que leto donés a llum els altres déus enganyaren hera perquè la deixés anar oferint li un collaret d ambre de vuit metres de llargada els mitògrafs coincideixen que primer va néixer àrtemis i aquesta ajudà la seva mare perquè donés a llum apol·lo o que àrtemis va néixer un dia abans que apol·lo a l illa d ortígia i que ajudà leto a creuar el mar fins a delos l endemà per donar hi a llum apol·lo apol·lo va néixer el è dia de targelió segons la tradició dèlia o en el mes de bisi segons la tradició dèlfica els dies è i è llunes nova i plena foren des d aleshores consagrats a ell quatre dies després de néixer apol·lo va matar el drac ctònic pitó que vivia a delfos a la font de castàlia aquesta font era la que emetia els vapors causants que l oracle de delfos fes les profecies hera va enviar la serp per perseguir i matar leto per tot el món per protegir la seva mare apol·lo va suplicar a hefest un arc i una sageta després de rebre ls apol·lo va arraconar pitó a la cova sagrada de delfos i després de matar la va ser castigat ja que pitó era un fill de gea hera envià aleshores el gegant tici per matar leto aquesta vegada àrtemis va ajudar el seu germà apol·lo en la protecció de llur mare durant la batalla zeus va cedir finalment a llur ajuda i va llançar tici al tàrtar allà va ser subjectat al terra de roca cobrint nou acres i una parella de voltors li menjaven el fetge diàriament quan zeus va abatre el fill d apol·lo asclepi amb un raig per ressuscitar hipòlit d entre els morts transgredint així temis en robar súbdits d hades apol·lo va matar en venjança els ciclops que havien creat el raig de zeus apol·lo havia d haver estat desterrat al tàrtar per sempre però en comptes d aquest càstig fou condemnat a un any de feina forçada gràcies a la intervenció de la seva mare leto durant aquest temps va treballar de pastor per al rei admetos de feres a tessàlia admetos va tractar lo bé i per això el déu va concedir li grans beneficis apol·lo va ajudar admetos a guanyar alcestis la filla del rei pèlias i més endavant va convèncer les moires perquè permetessin admetos viure més temps del que li corresponia si cap altre ocupava el seu lloc però quan arribà l hora de la mort els seus pares que ell havia assumit que estarien disposats a morir en lloc seu no volgueren ajudar lo en canvi alcestis va prendre el seu lloc però hèracles aconseguí persuadir tànatos el déu de la mort perquè la fes tornar al món dels vius apol·lo disparà sagetes infectades amb la pesta en el campament grec durant la guerra de troia en resposta a l insult d agamèmnon a crises un dels seus sacerdots la filla del qual criseida havia estat segrestada apol·lo exigia el seu alliberament i els aqueus grecs van acabar cedint hi i provocaren indirectament la fúria d aquil·les que és el tema principal de la ilíada d homer quan diòmedes va ferir enees apol·lo el rescatà primer afrodita la seva protectora mare intentà rescatar enees però diomedes la va ferir també llavors enees fou envoltat per un núvol creat per apol·lo qui el portà a pèrgam un lloc sagrat de troia apol·lo ajudà paris a matar aquil·les guiant la sageta d arc fins al seu taló una interpretació d aquest motiu és que fou en venjança pel sacrilegi d aquil·les en matar troilo fill d apol·lo amb hècuba en el mateix altar del temple a ell dedicat níobe una reina de tebes i dona d amfíon va gallejar de la seva superioritat sobre leto perquè havia tingut catorze fills els niòbides set homes i set dones mentre que leto només n havia tingut dos apol·lo matà els seus fills mentre practicaven atletisme tot i llurs súpliques i àrtemis les filles apol·lo i àrtemis van fer servir sagetes enverinades per matar los tot i que segons algunes versions del mite alguns dels niòbides van ser perdonats sovint cloris amfíon en veure morts els seus fills va suïcidar se o bé va ser assassinat per apol·lo després de jurar venjança níobe dessolada va fugir al mont sipilos a l àsia menor i va convertir se en pedra mentre plorava les seves llàgrimes van formar el riu aquelou zeus havia convertit tots els habitants de tebes en pedra per això ningú no va enterrar els niòbides fins al novè dia quan els mateixos déus els donaren sepultura apol·lo és famós per les seves relacions amoroses apol·lo etern kurós imberbe fou el déu grec que va tenir les relacions homosexuals més prominents alguns dels joves amants de la deïtat tingueren tràgiques morts en l art apol·lo és representat com un home jove imberbe i atractiu sovint amb una cítara o un arc en la mà o recolzat en un arbre l apol·lo de belvedere és una escultura de marbre que fou redescoberta a finals del i que des del renaixement fins al ha encarnat els ideals de l antiguitat clàssica per a europa es tracta d una còpia hel·lenística o romana d un original en bronze de l escultor grec leocares feta entre el i el  ac l estàtua de mida natural anomenada adonis trobada el al jaciment d una vil·la suburbana prop de la via labicana al suburbi romà de centocelle actualment al museu ashmolean oxford és identificada com un apol·lo pels investigadors moderns probablement mai no va estar destinada al culte sinó que va ser únicament d ornamentació i exhibició en el mosaic del terra romà de finals del d el djem l antiga tisdro es pot identificar un apol·lo hèlios pel seu halo lluent tot i que aleshores fins i tot el déu apareix amb túnica fet que demostra que ja hi havia influència de l imperi tardà un altre mosaic d apol·lo amb halo d hadrument es troba al museu de sussa les convencions d aquesta representació cap en un costat llavis lleument oberts ulls grans cabells arrissats que cauen pel coll es desenvoluparen en el  ac per representar alexandre el gran a la ciutat de creta de dreros s hi va trobar una estàtua petita d apol·lo realitzada en l estil orientalitzant de finals del  ac o bé cap al  ac fent servir la tècnica de lesfirelàton ço és martellejant làmines de bronze sobre un nucli de fusta que els donava forma té  cm i té uns pectorals molt marcats actualment es troba al museu arqueològic d heraclió en la mitologia grega ares és el déu de la guerra fill de zeus i d hera els romans el van identificar amb mart els seus orígens no són hel·lens sinó que provenen de la salvatge regió de tràcia els grecs ja tenien altres déus guerrers com atenea però ares és diferent ares és temperamental brutal i sanguinari per això els grecs que veneraven l equilibri i la intel·ligència mai no li van donar massa importància en tots els combats que lliura amb atenea o fins i tot amb mortals com heracles o diomedes sempre en surt derrotat això mostra com els grecs preferien una combinació de força i intel·ligència a la força bruta d ares en els assumptes amorosos en canvi va tenir un enorme èxit es va aparellar amb deesses p ex afrodita nimfes harmonia i mortals p ex aglauros i va tenir nombrosos fills els més famosos són eros deimos fobos ànteros i les amazones sol ser representat dalt d un carro de guerra té l elm d or porta escut està cobert d una armadura de bronze i el seu braç és poderós i incansable sol anar acompanyat de deimos el terror fobos el pànic i per la seva germana enió l horror tradicionalment s ha relacionat el nom d aquest déu amb la paraula grega ar la versió en dialecte jònic del terme dòric ara que té les accepcions «maleir destrucció ruïna» walter burkert opina que la paraula tenia antigament un significat més abstracte relacionat amb «el gruix de la batalla» r s p beekes ha suggerit també un origen arcaic anterior a l idioma grec de fet les primeres formes escrites identificades amb aquest nom s han trobat en micènic poble que feia servir el sistema d escriptura lineal b i equival a la forma sil·làbica a re la paraula areios derivada d ares és un epítet que de vegades acompanya el nom d altres déus per a indicar que estan implicats en una guerra zeus areios atena areia afrodita areia en el poema èpic ilíada la paraula ares és emprada com a nom comú i sinònim de batalla per a entendre el caràcter d ares els mitòlegs proposen comparar lo amb atena ares representava la brutalitat de la guerra en oposició a atena una altra deessa grega invocada en temps de guerra però representant l estratègia ares estimava la guerra en si mateixa atena perquè aportava llibertat o independència aquest aspecte es pot veure també en comparació amb eris i zeus mentre que eris crida els homes a la batalla i zeus la dirigeix ares simplement està al mig gaudint de la violència ares tenia dues funcions per una banda era invocat per a imbuir de coratge i ferocitat als guerrers ja en ple combat i per altra era invocat per a desitjar la destrucció sense pietat dels enemics enviant plagues i epidèmies generalment se l representava amb atributs de guerrer casc escut llança de vegades feia venir del santuari de les amazones a la costa de la mar negra una bandada d ocells les plomes dels quals es clavaven com a dards eren els anomenats ornithes areioi el caràcter agressiu d ares feia que en les llegendes mitològiques no fos gaire benvolgut pels altres déus de l olimp a la ilíada ares és ferit per diomedes el qual compta amb els suport d atena i els seus brams expressant dolor són comparables als de mil guerrers ferits alhora també heracles va lluitar contra ell a causa del seu fill cicne i el va vèncer a grècia hi havia diversos temples on se li oferien sacrificis el caràcter guerrer d ares va portar a pensar que era procedent de tràcia o bé tenia la seva residència allà de fet a escítia tràcia era on estava el seu temple principal en aquest temple en lloc d una estàtua hi havia una espasa i se li sacrificaven cavalls o bestiar o fins i tot persones també era venerat a la còlquida on es deia que hi havia una illa consagrada a ell el nom de l illa variava segons les versions aretias aria o chalceritis a atenes tenia un temple a prop de l àgora que contenia una estàtua feta per alcamenes aquest temple va ser traslladat als afores en temps d august i rebatejat amb el nom de mars ultor ja que els romans el van identificar amb el déu mart també era venerat a tegea a olímpia a tebes a esparta hi havia una estàtua dins el seu temple que el representava encadenat potser representant que els ciutadans desitjaven que el seu esperit guerrer no els abandonés mai també els espartans com els tracis li oferien sacrificis humans en la majoria de les ciutats on hi havia un temple dedicat a ares acostumava a estar als afores com a advertiment als forasters que veneraven aquest déu i en conseqüència n estaven protegits a les llegendes més antigues es diu únicament que era fill de zeus i hera posteriorment va circular una altra versió segons la qual hera va concebre ares després d haver tocat una determinada flor història que sembla una imitació de la llegenda sobre el naixement d hefest va ser amant de diverses dones nimfes i deesses la preferida fou afrodita la qual se sentia atreta per la seva masculinitat i bellesa preferint lo al seu marit hefest només persèfone no va cedir a les seves tàctiques seductores segons una tradició tardana es va casar amb eos motiu pel qual fou víctima de la ira d afrodita també va ser el pare d un drac ares va sembrar unes dents i en va sorgir una bèstia que atacava la gent per defensar se cadme va haver de matar el drac i després per congraciar se amb ares es va casar amb la seva filla harmonia llavors cadme va fundar la ciutat de tebes acostumava a anar acompanyat en les batalles de les seves germanes eris la discòrdia i enió la destructora i dels seus fills deimos el terror i fobos el pànic enyalius era el seu fill preferit resultat de la seva unió amb enió i de vegades eren adorats com un sol déu també podia anar acompanyat de kydoimos el qual donava confusió al ple de la batalla makhai l esperit de la massacre hysminai l assassinat alala la personificació del crit de guerra fora del combat la seva germana hebe li preparava banys segons pausànies els habitants de therapnes esparta reconeixien a thero com a la seva dida hi ha un mite que explica l origen del nom areòpag un turó de la ciutat d atenes ares va matar un fill de posidó dit halirrothios en venjança per haver violat una de les seves filles posidó va demanar que fos jutjat pels déus de l olimp i ells es van reunir en aquest turó per fer ho i finalment el van exculpar els atenencs en memòria d aquest esdeveniment van posar al lloc el nom d areios pagos «roca d ares» un antic mite narrat per la deessa dione a la ilíada diu que els aloïdes dos germans gegants van encadenar ares i el van ficar dins d una gerra de bronze allà i va estar tretze mesos fins que la madrastra dels aloïdes ho va fer saber a hèracles qui el va alliberar mentre afrodita distreia els dos gegants amb un engany al començament de la guerra de troia ares promet a atena lluitar al bàndol dels aqueus però després afrodita el va persuadir de lluitar a favor dels troians quan diomedes el va reconèixer entre els combatents va ordenar als seus homes la retirada atena es va queixar al seu pare zeus ja que la lluita era massa desigual tenint a ares en la guerra zeus va accedir que el fessin fora llavors atena va dir a diomedes que tornés a l atac i no tingués por d enfrontar se a ares quan ares va ser amenaçat per la llança de diomedes va acceptar la decisió de zeus i va marxar a l olimp però va estar a punt de tornar quan va sentir que el seu fill ascalaphus havia mort en combat en la mitologia grega atena en grec antic o és la deessa de la saviesa i de l artesania com ara el teixit i la ceràmica també és deessa de la guerra però del seu vessant estratègic ja que el déu de la lluita i la sang és ares era també deessa protectora de la ciutat d atenes i de moltes d altres tenia temples a les ciutadelles de diversos nuclis d esparta mègara i argos és una de les sis deesses principals del panteó grec i era anomenada minerva pels romans atena és una deessa guerrera mai va ser nena mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir se verge parthenos el partenó d atenes a grècia és el seu homenatge més resplendent se la representa amb una llança un casc i l ègida un escut que compartia amb zeus a l escut hi va posar el cap de medusa que li va donar perseu i que tenia la virtut de transformar en pedra tot el que la mirés també se l anomena atenea o pal·les atenea l animal que la simbolitza és l òliba i la seva planta l olivera atena és la divinitat tutelar d atenes l acròpolis d aquesta ciutat era el principal centre de culte de la dea a l antiguitat de fet la semblança entre els dos noms ha fet pensar a molts que un d aquests possiblement el de la dea derivi de l altre els antics explicaven l origen del nom d atena mitjançant els mots grecs athnatos immortal i atithéne sense nodrissa teories avui descartades i plató el considerava una traducció del nom de la dea egípcia neith filla de zeus i de metis la història del seu naixement és curiosa urà i gea van advertir zeus que si metis tenia una filla després tindria un fill que el destronaria quan zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera llavors arribat el moment del part zeus va patir un terrible mal de cap tan fort que va ordenar a hefest que li obrís el cap d una destralada i així va néixer atena ja adulta i armada va tenir un paper important en la lluita contra els gegants lluitant al costat de zeus i la resta de déus olímpics va matar pal·lant i encèlad va treure la pell del primer i se n va fer una cuirassa l ègida al segon el va perseguir fins a sicília i el va immobilitzar llençant li al damunt l illa sencera posidó déu del mar i atena es van disputar la protecció de la ciutat d atenes per decidir quin dels dos s hi imposaria tots dos van fer un regal i van deixar que els atenencs decidissin quin els complaïa més atena va regalar a la ciutat una olivera mentre que posidó hi va fer brollar una font d aigua salada els atenencs van preferir el regal d atena ja que era molt més útil un altre mite relacionat amb atena té a veure amb la gelosia el déus eren molt gelosos de la seva superioritat envers els mortals i s ofenien molt fàcilment quan aquests pretenien superar los això és el que va fer una teixidora anomenada aracne el seu art era exquisit un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la dea atena aquesta incrèdula baixà a la terra a veure el tapís en persona i el que va veure la va meravellar i horroritzar a la vegada efectivament aquell tapís superava qualsevol de les seves obres furiosa per la gelosia el destruí quan aracne veié la seva obra mestra perduda se suïcidà penjant se d un arbre atena tenia prou sentit comú per adonar se de la injustícia de la seva mort de manera que la perdonà parcialment li retornà la vida però convertint la en aranya de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre però una obra que ningú mai no admiraria un altre mite molt relacionat amb la deessa és el que marca l origen de la guerra de troia a les noces de peleu i tetis a les quals assistien molts dels déus eris dea de la discòrdia llençà una poma d or amb aquestes paraules gravades per a la més bella de seguida tres deesses reclamaren la poma com a seva hera atena i afrodita per tal de decidir a qui pertanyia la poma de la discòrdia i per tant qui n era la més bella s escollí paris el jove fill del rei príam de troia les tres dees intentaren subornar lo hera oferí a paris poder atena saviesa i gloria militar i afrodita el temptà amb la dona més bella de la terra helena paris es decidí per afrodita aquest incident fou l inici de la guerra de troia ja que afrodita ajudà paris a enamorar i raptar helena atena i hera en canvi donarien suport als grecs en la futura guerra i afrodita seria la protectora de paris i els troians lendevinació del llatí divinare preveure ser inspirat per déu en relació amb divinus diví és el procés pel qual s arriba al coneixement de coses ocultes procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió els qui la practiquen són els endevins que utilitzen diverses tècniques codificades per tal d aconseguir aquests coneixements segons plató i ciceró el qual va estudiar la qüestió en la seva obra de divinatione es poden distingir dues branques principals en l endevinació la clarividència natural i intuïtiva i la màntica tècnica i inductiva així i ha els endevins clarividents que es considera que tenen un do i els que utilitzen les arts endevinatòries o màncies les quals es classifiquen en funció del mètode emprat com per exemple l astrologia els astres la cartomància les cartes la numerologia els nombres o la quiromància línies de la mà la visió científica i la dels escèptics consideren en general que es tracta de pseudo ciències els somnis s han considerat premonitoris en moltes cultures mesopotàmia grècia roma xina i judeocristiana les primeres proves de pràctiques amb finalitat d endevinació són a la xina del segon mil·lenni abans de crist es feien unes inscripcions de forma oral sobre unes closques de tortuga i o escàpules d ovella i vaca a les quals s aplicava foc per a causar l aparició de clavills que eren interpretats pels sacerdots les consultes eren sobre temes polítics i militars s ha trobat pràctiques d endevinació a la cultura dels zhang zhung es classifiquen en endevinacions directes o automàtiques i endevinacions indirectes o exploratòries exemples d endevinacions automàtiques són l astrologia la quiromància i els auguris la seua fonamentació és que determinants elements o esdeveniments contenen informació sobre el futur que es pot llegir les endevinacions exploratòries consisteixen a llegir les intencions de les divinitats exemples són l oracle de delfos i la necromància a l odissea guillem agulló i salvador burjassot montanejos d abril de era un jove valencià militant en moviments independentistes d esquerres que morí assassinat a mans d un grup de militants de l extrema dreta concretament agulló militava a la seva mort a l organització juvenil de l esquerra independentista maulets de burjassot l horta i al moviment antiracista i antifeixista sharp skinheads against racial prejudice també era membre de la grada ultra del llevant unió esportiva força llevant l any els pares de guillem guillem agulló lzaro i carme salvador van ser guardonats amb la creu de sant jordi pel seu compromís amb la lluita antifeixista i per combatre el creixement de lextrema dreta després de la mort del seu fill a mans dun militant neonazi la matinada de l d abril de guillem agulló es trobava a montanejos a l alt millars per vacances de setmana santa d acampada amb uns amics quan foren assaltats per un grup de joves feixistes al crit de «sieg heil» i «viva espaa» i un d ells li donà una ganivetada al cor fet que li causà la mort els agressors van marxar cantant l himne feixista espanyol «cara al sol» els familiars i les organitzacions d esquerres i independentistes van denunciar que el motiu del crim havia estat polític ja que els joves que van intervenir en l assassinat eren coneguts per la seva ideologia espanyolista i feixista i que també sabien de la ideologia antifeixista de guillem tots els partits polítics van condemnar els fets menys el partit popular unió valenciana i la falange espaola per l assassinat van ser arrestats gerardo mora juan manuel snchez àlies el picha josé cuat àlies el pollo francisco garcia àlies el mody i pedro cuevas àlies el ventosa aquest darrer com a autor material del crim tots formaven part del grup valencià d extrema dreta «komando marchalenes iv reich» denominació en honor del règim nazi en el judici del cas celebrat a castelló de la plana l any fou força controvertit i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació el jutge acceptà un estrany testimoni x presentat per la defensa que declarà sota secret maulets que exercia l acusació popular es retirà del judici finalment el jutge sentencià al confés autor de la ganivetada pedro cuevas «el ventosa» a anys de presó per homicidi i va absoldre els altres quatre acusats posats en llibertat una setmana després de la sentència el jutge despolititzà el cas rebutjant el caràcter ultra de l assassinat afirmant que fou una baralla entre xavals durant el procés judicial la premsa encapçalada pel diari las provincias dirigit per l ultra maría consuelo reyna engegà campanyes de criminalització de la víctima i dels col·lectius antifeixistes i independentistes als quals pertanyia guillem dels anys de condemna a presó pedro cuevas només en complí per bon comportament l any en l anomenada operació panzer fou detingut novament acusat de pertinença a una xarxa neonazi possessió il·lícita d armes robatori i diversos delictes contra la salut pública però fou absolt a les eleccions municipals del de maig de es presentà per les llistes del partit d ultradreta alianza nacional en el número per xiva de bunyol només va rebre  vots el del total de vots d altra banda el setmanari valencià el temps al llarg de tots aquests anys ha investigat i denunciat el vincle entre el principal grup neonazi que va aparèixer a valència els grups d ultres d extrema dreta del valència cf i el grup neonazi espanyol acción radical la plataforma per la impunitat comentà que aquest cas posà en evidència fins on arriba la violència de l extrema dreta a la comunitat valenciana on entre el i el s havien posat vint artefactes explosius prop de les seus de partits d esquerres i associacions culturals el periodista salvador enguix emmarca la impunitat d aquest cas amb la impunitat general que hi ha al país valencià per suportar aquesta tesi assenyala el silenci del psoe de joan lerma respecte el crim i l escàs o nul suport institucional a la família de l assassinat anys després es continuà homenatjant lo i quan es compliren deu quinze i vint anys de la seua mort hi hagué diverses manifestacions d altra banda diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar lo com ara «guillem agulló» cagant melodies «no sé què sent» feliu ventura «no tingues por» obrint pas «company guillem» opció k « d abril» greska « d abril del odi «soldats catalans» orgull roig o «sangre por sangre» non servium el cantant miquel gil el va recordar just abans d interpretar «el jorn dels miserables» al concert per la llibertat celebrat el de juny del al camp nou el el pare de l assassinat denuncià en un programa de ràdio d à punt que després de l assassinat la família va continuar rebent amenaces fins i tot durant el è aniversari de la mort del seu fill i els han pintat la casa amb creus cèltiques per falta de proves no hi ha hagut cap actuació judicial diversos municipis han dedicat carrers i places a l assassinat el ple de l ajuntament de vic celebrat el de juny de va decidir per unanimitat ciu pxc cup psc erc icv euia i si i a instància de la cup dedicar li un carrer amb el seu nom el de juny se celebrà un acte d homenatge a la capital d osona amb motiu de la inauguració del passatge en el que hi participaren els pares de guillem agulló el militant d arran guillem rovira i el diputat de la cup david fernàndez esquerra unida intentà portar endavant una declaració institucional per recordar l assassinat a les corts valencianes el però va ser frustrat pel partit popular de la comunitat valenciana el d abril del les corts valencianes van retre homenatge a guillem agulló anys després del seu assassinat amb una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris pspv compromís podem ppcv i ciutadans i llegida per enric morera president de les corts hi foren presents els pares i la germana d agulló i l exdiputat de la cup david fernndez entre d altres a través d aquesta declaració institucional les corts van crear el premi guillem agulló concebut per reconèixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia el racisme i els delictes d odi» el premi té caràcter anual amb lliurament el mes d abril el primer guardonat a títol pòstum fou l advocat daniel sanjuan guaita que havia mort el de gener de sanjuan fou membre de la comissió d ajuda al refugiat del país valencià cear pv i de la comissió jurídica de la campanya cies no a favor del tancament dels centres d internament d estrangers el premi li fou atorgat per la seva defensa dels drets humans especialment en l ambit de l immigració el s acordà que el passeig central dels jardins del real de la ciutat de valència portaria el seu nom en memòria seua i d altres víctimes de crims d odi la placa fou arrancada pocs dies després de col·locar la el de gener de el senat espanyol va aprovar la creació del fons guillem agulló un fons econòmic estatal per a una indemnització a les famílies de víctimes de delictes d odi el de novembre de es va presentar la campanya «la lluita continua» un ambiciós projecte d iniciativa ciutadana per a fomentar la mobilització social política i de recuperació de la memòria democràtica que va prendre com a punt de partida la figura del jove antifeixista i independentista seguint les previsions la campanya va organitzar al llarg del un concert d homenatge a valència i un altre a l auditori de barcelona un cicle de debats i conferències a les dues ciutats l actualització del web crímenesdeodio info la publicació de la novel·la guillem de núria cadenes centrada sobretot en l assetjament que va patir la família d agulló i la pel·lícula la mort de guillem de carlos marqués marcet sobre l assassinat i el judici el llibre de núria cadenes publicat el amb àmsterdam llibres ara llibres s emmarca en el gènere de novel·la documental i consta de tres episodis vinculats a la mort d agulló l assassinat del jove el posterior judici i l impacte social del cas aquesta darrera secció és un dels punts més importants de l obra i s hi exposa la reacció de part de la societat en general i dels seus pares en particular amb la premissa compartida de «no contestar l odi amb més odi» segons manifestà l autora en aquest sentit també assegurà que «quan les persones reaccionem en positiu som capaces de superar les situacions més punyents» l obra literària va tenir un bona rebuda entre el públic i l any va aconseguir el premi a la millor novel·la del festival valència negra en el cas de la pel·lícula el rodatge va començar el de novembre i va finalitzar el de desembre de i va comptar amb els guions elaborats per roger danès i alfred pérez fargas la producció de lastor media suicafilms i som batabat en coproducció amb à punt mèdia i tv també rebé el suport de la conselleria d educació cultura i esport de la generalitat valenciana l institut valencià de cultura i l institut català de les empreses culturals i la col·laboració de la televisió de les illes balears la conselleria de participació transparència cooperació i qualitat democràtica de la generalitat valenciana i de verkami l estrena es va realitzar el d agost de a la secció malaga première del festival de màlaga el d octubre es va emetre de forma simultània als canals de televisió à punt tv i ib i el d octubre va ser projectada al festival de cinema d espanya de tolosa de llenguadoc cinespaa el guardó més significatiu que va obtenir va ser el premi al millor llargmetratge dels premis de l audiovisual valencià de una gal·la en la que també es va assolir el premi a la millor actriu protagonista per a gloria march i el premi al millor guió per a roger danès i alfred pérez fargas paral·lelament a la pel·lícula un grup d alumnes de l escola superior de cinema i audiovisuals de catalunya escac va enregistrar el curtmetratge ni oblit ni perdó com a mostra de suport a la campanya social i política l obra de ficció dirigida per jordi boquet narra el procés de dol de betlem agulló deu anys després de l assassinat del seu germà enregistrat a les localitats de cervera i burjassot compta amb un repartiment format per raquel ferri com a betlem agulló isabel rocatti com a carme salvador marina alegre com a carmina agulló i pep molina guillem agulló pare el finançament de l obra cinematogràfica va ser possible gràcies al micromecenatge a través de la plataforma verkami el d octubre de es va projectar al festival de cinema d espanya de tolosa de llenguadoc cinespaa i durant aquell mateix any també es va projectar al concurs iberoamericà de curtmetratges del festival internacional de cinema d osca el mateix any va ser guardonada al d a film festival de barcelona amb el premi del públic al millor curt uic i nominada al millor curtmetratge dels premis gaudí de laudició constitueix els processos psico fisiològics que proporcionen a l ésser humà la capacitat d escoltar i és el resultat d un complex mecanisme proporcionat per les dues orelles per permetre la percepció binaural estereofònica uns centres nerviosos que transformen l estímul mecànic de les ones en sons i la participació activa i permanent del cervell més enllà de les ones sonores el procés de l audició humana implica processos fisiològics derivats de l estimulació de l òrgan de l audició òrgan de corti com la transducció sensorial i processos psicològics derivats de l acte conscient d escoltar un so per això podem dividir el sistema auditiu en dues parts en els éssers humans i altres vertebrats l audició es realitza principalment pel sistema auditiu les vibracions són detectades per l orella que les converteix en impulsos nerviosos que són percebuts pel cervell principalment en el lòbul temporal de la mateixa manera que el tacte l audició requereix sensibilitat en els moviments de les molècules externes a l organisme ja que com el tacte fa servir mecanoreceptors el so és una ona mecànica que es propaga longitudinalment i tridimensionalment a través d un medi en el nostre ambient vital l aire els sons poden definir se com a variacions audibles de la pressió de l aire doncs qualsevol cosa capaç de moure molècules d aire pot generar un so les variacions de pressió i els diferents moviments ondulatoris del so són detectats per les cèl·lules ciliades internes localitzades en l oïda interna generant els impulsos nerviosos l audició depèn d una sèrie de passos complexes que converteixen les ones sonores que viatgen per l aire en senyals elèctriques aquestes senyals arriben al cervell per mitjà del nervi auditiu viii parell cranial l òrgan de l audició des d un punt de vista funcional es divideix en el camp auditiu humà correspon a una banda específica de freqüències i un rang específic d intensitats percebudes per la nostra oïda anomenat regió audible de l espectre de freqüència de el so les vibracions acústiques fora d aquest camp no es consideren sons fins i tot si poden ser percebuts per altres animals l oïda humana capta els nivells d intensitat acústica compresos entre db llindar a db això és cert per al rang de freqüència mitjana khz per a freqüències més baixes o més altes la dinàmica es redueix l oïda humana percep només freqüències entre hz to més baix a khz to més alt que són les que inicien els impulsos nerviosos cap al cervell humà i que seran interpretats pel mateix en forma de so tots els sons per sota de hz es qualifiquen com a infrasons encara que alguns animals els escolten com per exemple la rata topo o l elefant de la mateixa manera tots els sons per sobre de khz es qualifiquen com a ultrasons però són sons per a un gat o un gos fins a khz o per a un dofí o una ratapinyada fins a khz no obstant com es mostra en el gràfic a continuació tots els sons superiors a db danyen l oïda interna i fins i tot poden causar danys irreversibles per sobre de db el camp auditiu humà està limitat per la corba del llindar de percepció sonora a baix i una corba que dóna el límit superior de la percepció del so a dalt tingui en compte que més enllà d aquesta corba existeix perill per a l oïda interna còclea en cada freqüència entre hz i khz el llindar de la nostra sensibilitat és diferent el millor llindar al voltant de khz és pròxim a db també és en aquest rang mitjà de freqüències on la dinàmica de la sensació és la millor db l àrea de conversa verd fosc mostra el rang de sons més comunament utilitzat en la percepció de la veu humana quan la pèrdua d audició afecta aquesta àrea la comunicació es veu alterada fletcher i munson van estudiar estadísticament com sentim a diferents freqüències a força d anotar les respostes d un ampli grup de persones davant senyals de prova és molt fàcil apreciar que sentir dos tons diferents amb el mateix nivell spl com per exemple i hz produeix sensació d un nivell percebut molt diferent molt major en el de un to amb freqüència de hz per exemple pot ser escoltat a nivells d intensitat inferiors a db van tenir la idea de crear unes gràfiques d igual sonoritat corbes isofòniques per a diferents nivells des de molt pròxims al llindar d audició a uns altres ja realment fortes cada corba representa el nivell de pressió sonora spl que cal produir a cada freqüència per a aconseguir una mateixa sensació que la que es té amb un determinat nivell a khz prenent com a referència el recorregut entre els llindars d audició i dolor a khz i db spl van crear corbes on per un to amb una freqüència de hz el llindar d audició és de db però un to de hz el llindar d audició hauria de tenir un nivell d intensitat superior a db perquè sigui audible els mínims en les corbes indiquen que l oïda humà és més sensible als sons amb freqüències entre hz i hz algunes conclusions a partir de les corbes isofòniques perquè es puguin fer mesuraments de manera representativa a la nostra percepció subjectiva s han elaborat les corbes de ponderació que són ponderació a un mètode d ajustar els mesuraments perquè coincideixin amb el llindar de sensibilitat de l oïda humana en les seves diferents freqüèncias se empra per a mesurar relacions assenyalis soroll en mesures elèctriques o en corbes de mesurament d aïllament acústic una mesura ponderada a representa a com sentirà l oïda humana un senyal sense ponderar a nivells pròxims al seu llindar d audició donant una importància a les freqüències mitjanes relativament alta si la comparem amb la seva sensibilitat en greus i aguts en el llindar ponderació b un mètode d ajustar els mesuraments perquè coincideixin amb la sensibilitat mitjana de l oïda humana en les seves diferents freqüències és poc empleada una mesura ponderada b representa a com sentirà l oïda humana un senyal sense ponderar a nivells mitjans de la seva capacitat d audició ponderació c un mètode d ajustar els mesuraments perquè coincideixin amb el límit de sensibilitat de l oïda humana en les seves diferents freqüències s empra especialment en aïllament acústic per a donar una sobre importància a les freqüències baixes i establir amb ella diferències respecte a la ponderació a una mesura ponderada c representa a com sentirà l oïda humana un senyal sense ponderar a nivells pròxims al seu llindar del dolor lanime en japonès és el terme que agrupa els dibuixos animats de procedència japonesa al japó es fa servir la paraula anime per a referir se a l animació en general tradicionalment es dibuixava a mà però actualment s ha tornat comuna l animació per ordinador en els seus inicis al voltant de l animació japonesa rep el nom de senga eiga literalment pel·lícules de línies dibuixades més tard es coneixerà amb el terme doga imatges en moviment i finalment sobre passarà a dir animeeshon originalment animshon per aquest motiu es pugui escurçar a «animi» d altra banda es creu que és una paraula d origen francès l anime és un mitjà de gran expansió al japó sent al mateix temps un producte d entreteniment comercial i cultural cosa que ha ocasionat un fenomen cultural en masses populars i una forma d art tecnològic és potencialment dirigit a tots els públics des de nens adolescents adults fins especialitzacions de classificació essencialment presa de l existent per al manga historieta japonesa amb classes base dissenyades per especificacions sociodemogràfiques com ara treballadors mestresses de casa estudiants etc per tant poden fer front als subjectes temes i gèneres tan diversos com l amor aventura ciència ficció contes infantils literatura esport horror fantasia comèdia i molts altres els seus guions inclouen una gran part dels gèneres de ficció i són transmesos per mitjans cinematogràfics transmissió per televisió distribució plataformes d internet dvd i pel·lícules amb àudio paral·lelament a l anime al japó es desenvolupa el món del manga que és el còmic de procedència japonesa entre el manga i l anime sol haver hi molta interacció puix que els mangues que tenen èxit són posteriorment adaptats a l anime el terme anime prové de l abreviació de la transcripció japonesa de la paraula anglesa «animation» animshon d aquí s abreuja «anime» no obstant això en anglès la paraula «animation» no pot ser abreujada a «anime» ja que la «e» no forma part de la paraula original per aquest motiu a occident es va decidir no canviar quadres de gènere i per tant ha de provenir d un altre idioma i és així com neix la teoria del terme francès «animé» animat internacionalment l anime va portar una vegada el nom popular «japanimation» però aquest terme ha caigut en desús els fans pronunciaven la paraula preferiblement com a abreviació de la frase «japanese animation» animació japonesa en anglès va veure el seu major ús durant les dècades de i de que generalment comprenen la primera i segona onada d anime fandom el terme va sobreviure almenys fins a principis de la dècada del on va desaparèixer just abans del ressorgiment de l anime a mitjans del mateix any en general el terme «japanimation» ara tan sols apareix en contextos nostàlgics en el món occidental encara que és molt utilitzat al japó per a distingir les animacions fetes allà japanimation de les animacions en general anime al japó l anime neix a principis del amb una sèrie de curtmetratges similars als trobats en altres països com estats units rússia alemanya i frança entre d altres la primera animació japonesa es va fer el i tracta de la història d un nen mariner la companyia tennenshoku katsudo shashin tenkatsu va ser la primera a reaccionar encarregant el al dibuixant oten shimokawa una pel·lícula d aquest gènere en la dècada de l animació va esdevenir un format alternatiu a la narració de contes la manca de visió d actors occidentals per exemple feia gairebé impossible dirigir les pel·lícules establertes a europa amèrica o a mons de fantasia que naturalment no tenien la participació del japó l animació permet als artistes crear personatges i entorns l èxit de walt disney amb la blancaneu i els set nans va influenciar als animadors japonesos osamu tezuka va adoptar i simplificar moltes tècniques de l animació de disney per reduir els costos i el nombre de marcs en la producció aquesta va ser la intenció d una mesura temporal per tal de poder produir el material en un atapeït programa d animació amb un personal sense experiència durant la dècada de hi va haver un creixement de la popularitat del manga i en conseqüència de l anime especialment els d osamu tezuka que ha estat anomenat una «llegenda» i el «déu del manga» el seu treball i el d altres pioners en el camp estan inspirats en característiques i gèneres que són elements fonamentals en l anime d avui en dia el gènere del robot gegant conegut com a «mecha» fora del japó per exemple desenvolupat en part per tezuka es va revolucionar a final de dècada per yoshiyuki tomino que va desenvolupar realment el gènere dels robots en l anime amb sèries com gundam i macross que es van convertir en clàssics instantanis a la dècada de el gènere del robot en l anime segueix sent un dels més comuns al japó i en tot el món avui dia durant aquesta mateixa dècada l anime es va fer més acceptat en el corrent principal al japó tot i que menys que el manga i va experimentar un apogeu en la producció després d algunes adaptacions d anime d èxit en els mercats estrangers l anime va adquirir una major acceptació en els mercats en la dècada de i encara més a partir del a mèxic les primeres sèries anime que foren emeses foren heidi candy candy i remi i foren emeses a la dècada del en la dècada del s emeteren més sèries robotech l abella maya mazinger z i altres en la dècada del ocorre el boom de l animació japonesa a mèxic aquest fenomen causa l aparició de fanzines i es va vendre marxandatge en la dècada del apareixen canals de televisió de transmissió privada que n emetien dels quals destaca animax per ser ne un especialitzat en animació japonesa el primer fanzine fou anime figuras en movimiento i aparegué el el es van escindir en dos fanzines animanga i domo sobre les característiques notables del gènere destaca el desenvolupament de trames complexes al llarg d un cert nombre d episodis un gran percentatge dels animes estan estructurats en sèries de televisió amb números d episodis definits en els quals es tracta una trama específica que pot implicar el treball de conceptes complexos a la dècada de l anime va començar a prendre un rumb diferent del món de l animació les produccions occidentals es caracteritzen per estar dirigides a un públic infantil mentre que l anime pot tractar temes més complexos com l existencialisme i a vegades es fa servir un llenguatge més madur i on també poden haver hi algunes escenes de violència i sexualitat la demografia objectiva sovint afecta els contextos ideològics de l obra per exemple en el shonen les sèries d acció per a nois es prenen moments que passen a l adolescència com l amistat la companyonia les baralles les aventures el sacrifici per l amor el seinen que també és per a un públic masculí es prenen temes més madurs com polítics sexuals o científics que a excepció del kodomo també poden ser part d altres gèneres demogràfics només que es veuen amb més profunditat també s ha de tenir en compte que quan una sèrie manga té molt d èxit és comú adaptar lo a l anime les relacions entre els personatges se li dóna molta importància en alguns animes especialment els del gènere shjo la gran majoria de les sèries tenen alguna part emocional i connotacions ideològiques les imatges poden crear un fons adequat per a la transferència dels seus pensaments emocionals tot i que les sèries destinades a un públic femení se li prenen més importància als sentiments dels personatges no és quelcom aliè trobar ho en les sèries destinades al públic masculí un element molt important dins dels romanços és que els personatges estiguin desesperats per una persona en especial fet que pot ser tant un drama com una comèdia romàntica un dels millors exemples quant a l expressió dels sentiments és la sèrie candy candy el sacrifici d amor que fa una persona per la seva parella és un concepte que s empra en les sèries d acció quan un personatge femení ha de ser rescatat dels oponents i es dóna un duel entre el personatge principal i el seu enemic es reflecteix per exemple en la sèrie hokuto no ken també hi ha diversos gèneres romàntics on es poden donar de diferent manera tot i predomina la fantasia sobre els successos reals algunes sèries tenen influències del moviment realista fins i tot s han adoptat obres literàries a l anime les històries explicades a través d aquest mitjà poden ser produïdes mitjançant la combinació de diversos gèneres cinematogràfics com a tals hi ha una gran quantitat de temes poden descriure esdeveniments històrics com els esmentats posteriorment és un tret bastant comú veure com un anime reflecteix la cultura i les tradicions japoneses les idees populars dels personatges són la persistència la manca de voluntat de lliurament persones molt poderoses circumstàncies difícils la llibertat de determinació i l elecció de la vida tenen un paper important en la moral també hi ha sèries amb drames històrics que narren diferents successos del japó com rurouni kenshin o d europa com la pel·lícula steamboy on part dels personatges són ficticis però els altres poden ser part de la història la política és un altre tema que pot aparèixer en un anime fins i tot els primers llargmetratges d anime eren publicitat de la guerra i on també el gènere mecha ha format part d un domini de diferents llocs i ideologies dins de les sèries també es veuen els abusos que es cometen en l autoritat que es fan presents en els personatges contraris un altre element molt distingit és l existencialisme on els personatges tracten d analitzar la seva història i els diferents esdeveniments pels quals han passat es pot veure de manera molt profunda en ghost in the shell la tradició xintoista també es pot veure il·lustrada en l anime fent un complex debat sobre la relació entre la naturalesa i la tecnologia que ha estat des de fa molt de temps un tema important en la societat japonesa i en el món sencer per exemple la pel·lícula momotaro s divine sea warriors momotaro el guerrer endeví dels mars es mostra una relació entre el medi ambient que és representat pels animals d una illa i la tecnologia que és representada en forma de propaganda de la segona guerra mundial on també el gran desenvolupament de la tecnologia ha format part de la postguerra també dins dels gèneres de la ciència ficció està el gènere mecha robots gegants on es pot explicar com la tecnologia en comptes de ser un desenvolupament positiu comença a ser una gran font de devastació paradoxalment el dany ocasionat és recuperat per la mateixa tecnologia un altre concepte és el ciberpunk on la pel·lícula akira se la considera una pionera també en la sèrie serial experiments lain el concepte d humanitat és barrejat amb la tecnologia i la humanitat se li pren menys importància generalment van acompanyades amb temes d existencialisme en un altre sentit l home tecnologia en particular és també la cara a través de la qual en l anime pren una transposició de la modernitat i en última instància que va donar lloc a una inseparable combinació entre el vell i el nou aquest gènere narratiu neix d una barreja entre la cultura del japó i la d occident del gènere occidental rescata alguns arquetips dels personatges presentació en capítols de la mateixa durada i tècniques d animació entre altres coses a això se li afegeixen conceptes tradicionals japonesos com l èmfasi en la vida quotidiana i l estil tradicional del dibuix japonès modernitzat a més es poden presentar altres tipus de mitologies com la xinesa la grega o l escandinava si es prenguessin exemples estarien les sèries de bola de drac saint seiya i matantei loki respectivament també cal prendre importància que han pres d altres religions com l hinduisme i el cristianisme el xintoisme és la religió nativa del japó i es caracteritza per una visió animista de la natura la xin to és la forma de conducta dels déus que harmonitzen amb la natura i els esperits dels avantpassats entre les deïtats hi ha els kami déu que en general són esperits bondadosos que contraresten els oni dimoni que són dimonis violents els mites i les llegendes de tradició xintoista són innumerables començant amb els recollits en el kojiki i en el nihon shoki textos que daten del que proporcionen a les ànimes més d un punt de partida per a les històries que es narren al japó en particular un segell distintiu del xintoisme és la combinació dels elements fantàstics situats més enllà del límit normal de la percepció humana ordinària amb la vida quotidiana una característica que també és fàcil de trobar en moltes obres d anime ikakku és un manga sobre un monjo budista on s explica aquest tema en detall uns altres factors que construeixen l anime són les tradicions les anècdotes i les situacions que sens dubte són l ètica marcial que és bàsicament la causa de la complexitat del codi de la conducta que consisteix el bushido la via dels nobles guerrers les històries en l anime en particular tendeixen a combinar els aspectes del bujutsu bujutsu i el budo budo que no només proporcionen el dret capaç de demostrar la lluita sinó també per a representar el camí de la moral i d educació a protagonitzar en alguns casos l heroi també pot ser divinitzat com passa en la mitologia grega no obstant això atès que el bushido es connota per la presència de qualitats del lideratge moral com la justícia el sentit del deure la lleialtat la compassió l honor l honestedat i la valentia és bo recordar que el seu origen cultural no només és representat a l anime que d alguna manera se centren en el combat o directament en el conflicte posat en el japó feudal sinó que també es representa en la modernitat del japó un clar exemple on es marca molt el bushido en el manga és en la història de el llop solitari i el seu cadell en el camí dels budokas hi ha una norma que diu que no es podrà començar el camí de l aprenentatge sense un guia sia un pare o mestre sensei en la societat japonesa en general és representat la figura del senpai khai on el primer és el que es va iniciar per primera vegada i el segon qui va començar més tard això implica el respecte i la devoció del khai cap al senpai el senpai ha d assessorar i orientar en la vida al khai es pot determinar en cada context social de l escola al treball dels esports a la política i també es reflecteix en l anime on moltes vegades els personatges són ensenyats per un mestre trets molt característics en molts mangues shonen com yaiba bola de drac i usagi yojimbo el sentit del deure també se sol representar en l anime la veritable força rau en no preocupar se per la seva pròpia felicitat personal amb la finalitat d assolir els ideals i complir amb un deure és una recerca per tractar de buscar un camí intern les visites tenen el deure de pagar un deute que pot ser contra el rei els pares els avantpassats i fins i tot en contra del seu nom però en les històries de moltes persones arriben a estar en contra de tot el món el respecte en el qual el protagonista sovint més enllà dels seus sentiments personals i l aïllament que implica la seva inevitable diversitat assumeix la responsabilitat pel sacrifici propi que és inspirat per la història militar del japó tanmateix la moral és un terme on l univers és considerat pels japonesos amoral i indiferent el cristianisme com a religió importada ha estat molt influent en la societat japonesa i de gran interès amb els processos de la missió de sant francesc xavier el i les persecucions que van tenir els cristians per voler expandir el catolicisme a l àsia oriental el toyotomi hideyoshi dàimio del moment va ordenar que els missioners deixessin el país després de l era meiji els missioners tornaren fundant universitats actualment l de la població és cristiana els altres tenen una preferència de veure aquesta religió a la cultura popular sense importar si ve de hollywood o tòquio amb aquest motiu s han pres alguns elements com la sèrie neon genesis evangelion amb diverses referències alguns elements es relacionen amb les altres tradicions per exemple un element ha estat l enfrontament dels kami i els oni que tenen similituds amb els conceptes dels àngels i els dimonis que també han estat representats també si es prenen en compte els valors del sentit del deure com l altruisme i l amistat que es relacionen amb l autosacrifici dels personatges per ajudar als altres que constantment és una cosa que es veu en el gènere shonen també estan els antivalors com la supèrbia dels personatges on també acaben derrotats una cosa que es veu tant en les històries de la cultura occidental i la cultura oriental tot i que l anime és considerat a part dels dibuixos animats utilitza moltes característiques comunes com l storyboard l actuació de veu i el disseny dels personatges entre d altres l anime també tendeix a manllevar elements de molts textos del manga en el fons i també els panells de dissenys per exemple un opening pot emprar panells per explicar la història o per dramatitzar una qüestió d efecte humorístic la majoria de les vegades l anime és l adaptació d un manga en vídeo tot i que també pot ser l adaptació d una novel·la lleugera o una novel·la visual tenint comunament menys detalls en els seus traços generalment l anime es refereix al dibuix de cel·les però també s aplica a l animació creada per ordinador com el final fantasy encara que per aquest últim sol haver hi denominacions com cg computer graphics l anime és conegut per tenir una animació molt particular comparada amb la que tenen els dibuixos animats occidentals tals com els de la disney els estudis que realitzen l anime han perfeccionat tècniques per utilitzar la menor quantitat de quadres d animació per segon que sigui possible quadres per segon com ara moure o repetir escenaris imatges dels personatges que llisquen per la pantalla i diàlegs que impliquin animar únicament les boques mentre que la resta de la pantalla roman estàtica altres argumenten que el millor anime ha d accentuar la direcció sofisticada sobre l animació actual moviment del personatge proporcionant una il·lusió de moviment quan en realitat no n hi ha tot i que en els darrers anys tot ha millorat a causa de l ús de tecnologies computacionals utilitzant programari especialitzat en animació d o combinació d d els llocs representen l atmosfera de les escenes també poden haver hi sèries com a suzumiya haruhi no yuutsu on els llocs poden fer referències a diferents locacions a la vida real també hi ha simulació d angles de càmera moviments de càmera que juguen un important rol en les escenes els directors tenen la discreció de determinar angles viables per escenes i fons i també poden escollir efectes de càmera com en la cinematografia primer s escull una temàtica per l animació i a partir d aquí es comença la redacció del guió en virtut de la qual el director amb l assistència del director de producció comença a donar directives al primer disseny dels personatges el director artístic pot realitzar un primer esbós dels personatges i dels ambients amb tots aquests punts complerts es dirigeix cap a la creació de guions es fa una mena de còmic que serveix de base pel seguiment de tot el personal proporciona detalls com ara el nombre de fotogrames per escena els efectes visuals i dels antecedents necessaris càmeres els moviments de càmera la dinàmica i la composició de les escenes per a la creació de minuts de storyboards normalment es requereixen al voltant de tres setmanes de treball un cop establert sota la coordinació del director els storyboards disseny de personatges el disseny de mecanismes i fons es realitzen dibuixos preliminars que van a formar l animatic que és una versió filmada de storyboard necessària per verificar els temps i el ritme de les escenes tant amb la incorporació del diàleg i la música que ha de tenir coherència amb les imatges i sons una de les principals innovacions introduïdes en l anime és la recuperació de tècniques que s utilitzen per compensar l animació limitada molt similars a les utilitzades en la direcció del cinema entre els moviments de càmera i els efectes més utilitzats es poden distingir la correcció o imatges fixes el lliscament el disseny del lliscament a través del marc el zoom en el qual la càmera s allunya o enfoca i tècniques basades en la distància relativa dels dibuixos per accelerar o frenar el moviment d un element el pla quan la càmera realitza una visió general de l estructura horitzontal la inclinació quan el pla és vertical és similar a la paella tècnica d animació amb la càmera que segueix a l acció o d un únic element de la mateixa empresa o el mateix element però un al costat de l altre esvaïment que és descolorida de negre a blanc sovint en un marc fix de molta cura també la tècnica on la imatge empeny a les anteriors i la pantalla es divideix el quadre es divideix en diverses parts cadascuna amb una visió diferent de la mateixa escena la il·luminació de fons el marc que afegeix un cel negre a excepció de la part que es vol il·luminar moltes de les tècniques descrites anteriorment de recuperació són també funcionals en el moment crucial de la dilatació del temps en l anime sobre la mentalitat i l espiritualitat japonesa no té massa sentit parlar de temps en termes cronomètrics objectivament de la mesura ja que no té principi ni fi es pot dir que el que compta és la qualitat d un moment la intensitat amb què es viu aquesta és la raó per la qual en l anime es troben sovint moments abans de l «etern» on el temps coincideix amb la descripció de l entusiasme de manera que com més es tracta de la més intensa s estén fins al moment que es presentin fora de temps en una imatge fixa o en una paella tècniques d animació una desacceleració emfàtica podria portar una batalla o una reunió d uns moments a l última per més d un episodi amb un propòsit que és evident no per estalviar més l elaboració sinó més aviat per augmentar la tensió i la implicació emocional com en les tradicions teatrals com amb l expressionista alemany serguei eisenstein per fer un tipus de cinema americà i cinema negre primer en l anime el disseny dels personatges pot variar de certes maneres depenent de l època o els dibuixants cal destacar que l anime és normalment influït per més d un tipus d estil de brotxa més que la cal·ligrafia del llapis algunes característiques visibles són també cal tenir en compte que les característiques d éssers no humans com animals robots monstres o dimonis varien segons el context i són molt diferents de les dels humans els animals poden tenir un dibuix com realment són tot i que també poden haver hi híbrids entre humans vegeu kemono els robots i els monstres poden ser de mida gegantina com els gratacels tot i que també poden presentar característiques chibi de manera còmica la banda sonora que utilitza en els diferents formats d anime es diu ost com abreviació doriginal soundtrack aquesta pot estar composta de el repartiment d actors de veus a l anime és anomenat seiy la professió de seiy és coneguda i desenvolupada al japó en l anime hi ha gèneres que es troben en els mitjans audiovisuals aquests són acció aventura comèdia ciència ficció drama històries infantils fantasia medieval romanç i terror entre d altres gran part de les sèries d anime poden incloure dos o més gèneres per exemple l acció i l aventura són temes que se solen combinar en el shonen un exemple seria one piece on els personatges recorren llocs diferents i al mateix temps hi ha combats passa el mateix amb el drama i el romanç especialment en el shjo o amb el misteri i el terror com en death note a continuació es mostren els gèneres usats exclusivament per l anime i el manga segons la seva temàtica es poden classificar en diferents tipus les sèries de televisió s emeten de forma regular en general a ritme d un capítol per setmana en la majoria dels casos les sèries d anime tenen menys qualitat que els ovas o les pel·lícules bàsicament pel baix pressupost del qual disposen ja que en una sèrie hi pot haver molts capítols la gran majoria d episodis duren uns minuts que en fan si s hi afegeix la publicitat tanmateix alguns episodis són més curts d uns minuts d aquesta manera que se n poden encabir dos de diferents en el mateix temps les sèries s acostumen a ordenar en temporades una temporada sencera són episodis tot i que alguns títols empren «mitges temporades» de episodis per tant la majoria dels animes tenen un nombre d episodis múltiple de en general l estructura de les sèries permet que es pugui seguir la història saltant se algun capítol gràcies al recordatori del capítol anterior que se sol fer totes les sèries d anime consten d un «opening» una cançó i crèdits a l inici un «ending» una cançó i crèdits al final i sovint un «eyecatch» un «eyecatch» és una escena molt curta d uns o segons que s empra per senyalar el començament o final de la pausa per a publicitat la gran majoria dels animes tenen aquest format els «eyecatch» només solen aparèixer en les sèries per a televisió ova és l abreviació d «original video animation» animació original en vídeo o també «only video available» només disponible en vídeo no té una durada fixa ja que pot anar d uns pocs minuts a a vegades poden ser complements de la història solen tenir un opening i un ending però mai un o diversos eyercatchs són llargmetratges produïts per les companyies poden ser històries inventades per la pel·lícula històries originals basades en algun manga o una història inventada d aquell manga on transcorre una aventura nova fora d ell normalment la seva durada va d entre a minuts es difereixen bastant d altres formats d animació per exemple la qualitat d imatge i en conseqüència causa majors costos de producció són capítols on apareixen els personatges de la sèrie i la història pot estar relacionada o no amb el fil argumental d aquesta s empren per a celebrar una quantitat destacada d episodis per mostrar algunes escenes o seqüeles inèdites com a episodis resum o per celebrar una festivitat concreta del país l ona «original net animation» animació creada per internet és l anime especialment dissenyat per a la seva distribució a internet el format ona encara no és molt usat i la seva durada és en general curta un exemple d aquest és azumanga daioh isao takahata i hayao miyazaki després d abandonar la toei doga es posaren a treballar en sèries de televisió no obstant miyazaki sentia grans desitjos de tornar al cinema i aconseguí signar com a director on la seva primera pel·lícula fou l adaptació cinematogràfica del popular personatge televisiu lupin iii la pel·lícula era the castle of cagliostro gràcies al ritme ràpid que li insuflà miyazaki hi ha uns gags basats sobretot en l acció resultà una obra altament reconeguda miyazaki publicava des del a la revista especialitzada animage el manga nausica of the valley of the wind que gaudia de gran prestigi gràcies a això sorgí el projecte que miyazaki realitzà pel cinema el qual takahata es responsabilitzà de produir per la seva banda miyazaki a més de dirigir s encarregà també de l argumentació el guió i l storyboard així aparegué la pel·lícula amb el mateix títol el on miyazaki retratà una terra devastada per la guerra on la humanitat estava en perill d extingir se tot i tractar se d un tema poc comercial com és el de la relació entre els éssers humans i la natura el públic mostrà un gran interès gràcies a l èxit d aquesta pel·lícula takahata i miyazaki convençaren el magnat del món editorial yasuyoshi tokuma perquè col·laborés en la formació dels seus propis estudis de cinema d animació inaugurant d aquesta manera el l studio ghibli dins d aquests miyazaki dirigí títols com vagament inspirada en els viatges de gulliver de jonathan swift el meu veí totoro amb una estranya criatura dels boscos que només els nens de cor pur poden veure majo no takkybin sobre les penalitats d una jove bruixa i porco rosso per la seva banda takahata dirigí la tomba de les lluernes basada en un argument d akiyuki nosaka que relata la història de dos germans que es queden orfen durant els bombardejos nord americans després d aquesta realitzarà heisei tanuki gasse ponpoko pom poko on els tanuki protagonistes veuen amenaçada la seva casa pel desenvolupament urbanístic i decideixen passar a la defensa emprant les seves habilitats per a transformar la seva aparença totes aquestes produccions tingueren un gran èxit comercial fins i tot a l estranger i feren que el nom de l studio ghibli començà a cobrar fama al japó és molt reconegut l anime de mamoru oshii després de treballar un temps per a la televisió oshii cridà aviat l atenció per la seva sèrie urusei yatsura així com per la molt posterior patlabor tanmateix el nom d oshii arribà a les audiències occidentals gràcies a ghost in the shell en l edició de cannes l abril de presentà que és una seqüela de la pel·lícula de katsuhiro otomo assolí fama internacional gràcies a la pel·lícula akira basada en un manga de creació pròpia després de la qual vingué la pel·lícula memories codirigida amb koji morimoto i tensai okamura anys després tornaria dirigint la pel·lícula steamboy una història de l steampunk més tradicional i amb un pressupost milionari fent que sigui la pel·lícula d animació més cara de la història amb l estrena de princess mononoke tornà a ressonar el nom de l studio ghibli amb aquesta història ambientada en l era muromachi del al es tornà al tema de la natura amenaçada pels éssers humans sobrepassant totes les expectatives la recaptació superà els deu mil milions de iens al japó superant fins i tot a la nord americana et l extraterrestre miyazaki que havia declarat als mitjans de comunicació que aquesta seria la seva última pel·lícula es retractà poc temps després d aquesta afirmació miyazaki tornà a la direcció el amb el viatge de chihiro la història d una noia capritxosa que per salvar els seus pares atrapats per una bruixa arrisca la seva vida en una gegantina casa de banys termals poblada per éssers sobrenaturals aprenent a valer se per si mateixa aquesta pel·lícula tornà a renovar el llistó de la taquilla amb uns ingressos de  milions d euros igual a la del titanic el febrer de a l edició del festival internacional de cinema de berlín aconseguí l ós d or i el març de l oscar a la millor pel·lícula d animació fets àmpliament recollits per la premsa japonesa ja que es tracta de la primera i única de moment pel·lícula d anime en guanyar un oscar miyazaki tornà més tard amb hauru no ugoku shiro el castell ambulant el setembre de miyazaki rebré el lleó d or a la seva carrera en canvi takahata el seu company després del fracàs comercial de my neighbors the yamadas es manté apartat de l anime entre la dècada de i del la producció d anime s ha incrementat considerablement el les pel·lícules els vídeos i les produccions televisives van arribar a una quantitat aproximada de mil milions de iens mil milions d euros i quant a l exhibició s estima que va ser de mil milions d iens  milions d euros també la quantitat d emissions de televisió ha estat molt significativa el nombre de creadors d anime al japó és de i el d empreses de la quantitat de llicències que ha generat és de d euros i en exhibicions més també s ha de tenir en compte que toei animation sent la companyia d anime més gran del japó ha generat grans quantitats d ingressos procedents de les vendes de productes d anime tant fora com dins del japó dins de les companyies estan els estudis d animació en activitat amb principals com l animació japonesa és molt popular a taiwan corea del sud i el sud est d àsia on per exemple la sèrie per a nens doraemon ha estat particularment reeixida a tailàndia i les filipines a principis de la dècada de igual amb pokémon a la televisió de l orient mitjà la sèrie ufo robatori grendizer va tenir molta popularitat a amèrica l anime començà a emetre als estats units el amb la pel·lícula shonen sarutobi sasuke sota el nom de magic boy i després amb astroboy sent la primera sèrie transmesa en aquest país han estat notables tant les edicions a referències culturals com les aplicacions de censura a certes sèries per part d algunes companyies amb l objectiu que siguin aptes per a tots els públics per aquest motiu s han llançat moltes sèries en dvd sota el segell «uncut» sense talls generant molts guanys als distribuïdors al canadà l anime ha tingut un impacte semblant als dels estats units un dels canals més importants que transmet anime és la ytv als estats units d amèrica hi han hagut empreses de doblatge con crimson star media a llatinoamèrica l anime va començar a distribuir se per la dècada de començant per mèxic el perú xile i l argentina amb les sèries heidi la princesa cavaller candy candy i meteora les seguirien i mazinger z els anys moltes d aquestes sèries eren retransmeses per la televisió oberta de molts països llatinoamericans a partir del l anime començà a prendre molta popularitat amb saint seiya sailor moon ranma i les sagues de bola de drac i més tard pokémon sakura la caçadora de cartes i yu gi oh els canals distribuïdors en aquella època eren locomotion fox kids cartoon network i diversos canals de senyal obert actualment a llatinoamèrica els canals distribuïdors d anime són animax successor de locomotion després que fos comprat per la sony cartoon network i etc tv a xile l anime a europa ha tingut una forta radiodifusió televisiva països com espanya itàlia i frança ha patit en les dècades de i una «invasió pacífica» per part d aquest gènere de fet a frança els primers animes que es va retransmetre van ser el amb les sèries ribon no kishi i kimba el lleó blanc però la importació massiva va començar només després de l èxit de la sèrie ufo robatori grendizer retransmesa el a itàlia es retransmet actualment anime pel senyal de mtv a alemanya la programació televisiva d anime és un fenomen força recent les primeres sèries que es van transmetre a l oest d alemanya van ser speed racer el i capità futur el els seus èxits no eren enormes ja que a vegades eren acusats de ser massa violents i inadequats per als nens i només amb la retransmissió de la sèrie la rosa de versalles i les de gènera esportiva com kickers i mila superstar a mitjans dels noranta han trobat més espai en la programació alemanya la situació al regne unit va ser molt diferent l anime pràcticament no havia tingut espai a la tv però quan el mercat del vídeo domèstic de l anime s havia consolidat des del final dels vuitanta amb la venda de pel·lícules vhs dakira i el naixement de manga video aquest fet canvià a diferència d itàlia i frança aquest succés només ha passat a la segona meitat dels noranta els recents èxits internacionals recollits en llargmetratges de hayao miyazaki i l studio ghibli va obrir les portes de la celebració japonesa també en països com finlàndia i polònia mentre que a l abril del a romania hongria i la república txeca han estat el llançament d animax el canal temàtic de pagament per satèl·lit de sony un canal d anime que emet hores del dia més tard integrant alemanya i portugal a espanya es van retransmetre el les sèries heidi i marco i posteriorment mazinger z en els anys es va retransmetre candy candy igual que a llatinoamèrica la popularitat de l anime va començar en els amb les sèries saint seiya bola de drac i kyaputen tsubasa i hi va haver altres títols com kimagure orange road city hunter i sailor moon a espanya actualment són transmesos per buzz cuatro i alguns pel senyal espanyol de jetix a la dècada del s ha incrementat molt la programació malgrat que és molt inferior a la retransmesa al japó recentment s ha llançat a espanya el canal animax dedicat íntegrament a la programació anime a catalunya la televisió de catalunya s ha mostrat sempre partidària de l anime i ha estat una de les televisions que més l ha promocionat va començar el amb dr slump i li seguí el bola de drac també ha emès entre moltes altres capità harlock fushigi ygi sailor moon y y hakusho inuyasha slam dunk musculman el detectiu conan shin chan i one piece cal comentar que l emissió de bola de drac per part de tv va suposar un fenomen de masses que potser explica en part la gran recepció que actualment reben el manga i anime a catalunya altra sèrie que a catalunya va tenir una gran popularitat arran de la seva emissió a televisió va ser shin chan pel que fa a produccions realitzades des de catalunya són pràcticament nul·les tot i que existeix una co producció com és kintí l últim ninja català del d èric antonell producció que ha guanyat entre altres festivals el barcelona visual sound notícia i pel·lícula emesa per tv i el vídeo jove d alella en l última dècada austràlia i nova zelanda també s han convertit en grans importadors d animació japonesa com ho demostren les activitats de l editorial home vídeo madman entertainment i el canal animax per a la telefonia mòbil àfrica va ser l últim dels continents en tenir anime amb excepció de l edició en àrab dufo robatori grendizer que es va transmetre amb èxit a egipte a començaments dels anys vuitanta l animació japonesa només ha trobat espai en el mercat del continent africà a partir del en particular a sud àfrica i en el canal animax per a la telefonia mòbil el però sony va llançar el seu canal de televisió per satèl·lit animax també en diversos estats africans com sud àfrica namíbia kenya botswana zàmbia moçambic lesotho i zimbàbue quan una sèrie és llicenciada fora del japó és possible que pels malentesos culturals s editin el paral·lel creixement de la popularitat de l anime fora del japó pren el creixent del nombre dels adversaris d aquest gènere de l animació la crítica més important és en opinió de molts el nombre excessiu d escenes de violència i erotisme comportament inadequat i la visualització dels esports col·lecció d anime otaku que a vegades porta a les formes patològiques retirada de la realitat a prop de l agressivitat és anomenada toxicomania en els països europeus i als estats units els productes d anime japonesos han de passar una avaluació preliminar com es defineix en edat audiència i a vegades adaptar la trama a una demografia de menor edat per la qual cosa l editor de les obres acurta les escenes violentes als estats units s han editat moltes sèries considerades inapropiades pel públic infantil i per això canvien el seu contingut per fer los més accessible als nens també s editen referències culturals japoneses a americanes per exemple la cadena televisiva kids entertainment fa les edicions abans esmentades però també llença els dvd de yu gi oh i shaman king sense talls tot i que amb la censura de shaman king alguns investigadors també la van trobar inapropiada per al públic infantil molts es van molestar amb l edició de one piece fent la més infantil funimation va adquirir els drets exclusius a amèrica per doblar la l abril de sense talls també per a llatinoamèrica solen tallar algunes escenes quan es transmeten per televisió oberta cal destacar la polèmica que ha tingut l anime retransmès a la televisió per exemple bola de drac z alguns investigadors consideren a la sèrie com sexista i violenta on també es considera inadequat posar les sèries violentes com a programes infantils a europa algunes sèries tenen un canvi similar al dels estats units amb la mateixa finalitat de fer les més apta per a tots els públics la polèmica que ha tingut per exemple espanya i altres països és que es creu que tot el referent a l animació és una mica infantil per això s han donat molts malentesos en la transmissió per les cadenes de televisió també va haver hi polèmiques en fer un estudi amb nens on es consideraven que els que veien aquesta sèrie no entenien el qual realment passava el canal televisiu la sexta va començar a incloure hentai en la seva programació però va ser retirada dies després la combinació de comunitats d internet i l increment del material d anime des de les imatges fins als vídeos han fet el que és el fandom en l anime una de les influències que han tingut els fansubs ha estat per part de bandai qui els va agrair per fer popular la sèrie suzumiya haruhi no yutsu pels que parlen anglès al seu torn aquests mateixos fansubs incrementaren el coneixement de l anime en el món d igual o major manera que els animes en les dècades de i grans èxits al llarg de la història de l anime han difós aquest tipus d expressió en successius èxits normalment pel·lícules d alt impacte que criden l atenció de nous sectors cap a la indústria de l anime dins d aquestes pel·lícules es poden trobar akira ghost in the shell i el viatge de chihiro guanyadora de l oscar a la millor pel·lícula d animació en i d un ós d or al festival internacional de cinema de berlín un exemple clar de l assimilació en el món és la producció espanyola gisaku que és el primer llargmetratge d estil anime realitzat íntegrament a europa el succés fenomenal multimilionari de la franquícia de pokémon ha ajudat molt a la sèrie i als diferents spin off de la sèrie que segueix retransmetent se al dia d avui també existeix l anime influenciat que és animació feta fora del japó però amb l estil anime parts d aquestes sèries estan fetes als estats units europa i altres parts d àsia com per exemple els creadors de les sèries megas xlr i the boondocks han comentat que es van inspirar en l anime per a la seva creació un equip de producció francesa per a la sèrie oban star racers va ser moguda a tòquio per col·laborar amb un equip de producció japonesa sobre l hal film maker els crítics i els fans en general de l anime no consideren l anime influït com anime un altre tipus d adaptació ha estat part de la bíblia específicament l antic testament a la vegada aquesta ha estat amb l assessorament d el vaticà i fet per a tots els públics algunes sèries animades de la televisió americana també han fet paròdies o referències a l anime com a south park «chinpokomon» i l episodi de «good times with weapons» una altra sèrie amb paròdies és perfect hair forever també les sèries de els simpson i the fairly oddparents han fet diferents paròdies igual que en les pel·lícules les sèries d animació poden donar lloc a un seguiment massiu especialment si van dirigides a nens i o joves en aquest cas pot ocórrer que es generi una varietat d articles de màrqueting que s estengui a àrees com videojocs pel·lícules i articles de col·lecció pot ser que la fama d una sèrie quedi confinada en una àrea relativament petita o que en canvi s estengui per mig món gairebé totes les sèries d animació japonesa passen desapercebudes pel públic general malgrat això poden oferir històries personatges escenes frases mítiques referències a altres sèries que passaran a formar part de la cultura otaku les convencions d anime van aparèixer per la dècada del actualment les convencions s han fet en diverses parts del món principalment a àsia europa i amèrica en moltes convencions de manga i anime hi ha concursos de karaoke on els assistents poden interpretar les seves cançons preferides d opening i ending jpop jrock també hi ha gent disfressada dels seus personatges preferits d anime cosplay entre d altres recentment ha aparegut un nou nom per a aquells a qui els agrada molt l anime «akiba kei» usat per aquells fanàtics que se la passen a les botigues d anime conferències concerts de j pop entre d altres cada any l última setmana d octubre a la farga de l hospitalet de llobregat se celebra el saló del manga a partir del xviii saló del manga se celebra a la fira de barcelona a montjuic una convenció sobre els amants del manga i l anime que és coneguda per ser de les més grans del món fora del japó alexandre iii el gran o alexandre el magne grec de juliol del  ac de juny del  ac va ser rei del regne grec de macedònia  ac conqueridor de l imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic convertint el seu petit regne en el centre director de grècia i arribant fins al riu indus és un dels personatges més cèlebres de l antiguitat alexandre va néixer a pel·la la capital del regne de macedònia segons plutarc de queronea el de juliol en el calendari macedoni hekatombain del  ac fou el fill de filip ii de macedònia i olimpia princesa d epir la seva tercera esposa que va conèixer a samotràcia on era sacerdotessa per part de la seva mare fou nebot d alexandre molós rei d epir un territori que és avui dia entre la regió grega d epir i el sud de l actual albània el  ac filip i olimpia tingueren un altre fill una noia la princesa cleòpatra de macedònia des del seu temps es rumorejà que alexandre no hauria estat fecundat per filip potser en una de les freqüents orgies en les quals es veien implicades les sacerdotesses del culte de dionís una llegenda coneguda des de l antiguitat diu que olímpia no va concebre amb filip alexandre perquè filip tenia por d ella i el seu costum de dormir en companyia de serps sinó amb zeus alexandre va utilitzar aquests rumors populars amb fins polítics referint se al déu zeus en lloc de filip quan esmenta el seu pare una altra llegenda del d origen egipci i falsament atribuït a cal·lístenes d olint la novel·la d alexandre és que alexandre és fill de l últim faraó de la dinastia xxx d egipte nectabeu ii per part del seu pare filip alexandre es reivindicava com a descendent de temenos d argos descendent d hèracles fill de zeus per aquesta raó la dinastia macedònia s anomena argédes o téménicresia per la seva mare olímpia la dinastia eàcides es diu alexandre per neoptòlem fill d aquil·les segons una afirmació de l època de què fa esment entre d altres plutarc diu que alexandre va néixer la mateixa nit en què herostrat va calar foc al temple d àrtemis d efes una de les set meravelles del món antic alexandre utilitza més tard aquesta coincidència per a enfortir la seva voluntat política i es proposa finançar la restauració del temple que va ser rebutjada pels efesis plutarc també afirma que filip i olímpia van somiar amb el futur naixement del seu fill prèviament van consultar amb aristandre de telmessos que va determinar que olímpia estava embarassada i que el nen tindria el caràcter d un lleó pel que fa al seu físic sembla que els ulls tenien l iris de diferent color i a causa d una lesió de guerra que li hauria tallat un nervi el cap sempre mirava a la dreta alexandre des del punt de vista dels grecs té una doble consideració d una banda és un salvatge perquè és un macedoni que té un caràcter apassionat i es deixa portar per la ira amb una terrible violència herència atribuïda a la seva mare és capaç de generosos gestos que conreen una forta fidelitat les seves conviccions religioses són barreges de supersticions tanmateix el tret de caràcter dominant del personatge és sense cap discussió la seva voluntat de ferro que pot anar fins a l obstinació i la tossuderia paral·lelament alexandre és profundament influenciat per la cultura grega macedònia situada al nord de la grècia actual és una de les regions dels antics pelasgs l idioma que parlaven era un dels molts dialectes grecs i des de l època del rei arquelau fi del segle v ac la llengua oficial de la cort i la cancelleria de macedònia és el jònic àtic filip que va viure a tebes a casa d epaminondes com a invitat entre el  ac i  ac el parla habitualment com també ho fa el seu fill alexandre segons plutarc només parla macedoni sota l efecte d una forta emoció després d haver estat educat per leònides de l epir un parent de la seva mare olímpia i del seu tutor lisímac d acarnània alexandre rep per a preceptor el filòsof aristòtil de  ac a  ac aquest últim és el fill de nicòmac metge d amintes iii l avi d alexandre redacta una edició anotada de la ilíada per al seu alumne alexandre llegeix igualment heròdot i xenofont autors que sap explotar més tard en el moment de les seves conquestes alexandre es revela un estudiant dotat coneix de memòria nombroses tragèdies la ilíada i va continuar amb l educació grega que estava rebent i va incentivar el seu interès per àmplies branques del coneixement com la geografia la medicina la poesia la zoologia i la botànica diversos companys d infantesa d alexandre entre els quals ptolemeu filotes hefestió es troben al seu costat en el moment de la conquesta de l àsia la seducció del personatge es deu sens dubte a aquesta barreja contradictòria bàrbar i macedoni místic i realista violent i generós portat per la seva imaginació i el seu somni i guiat per la seva lucidesa la seva voluntat inflexible s acompanya d un real oportunisme i d un sentit innat de l escenificació ben aviat  ac el seu pare el va associar a les feines del govern nomenant lo regent el va comandar la cavalleria macedònica en la batalla de queronea després de l assassinat del seu pare l any  ac a mans de pausànias un capità de la seva guàrdia alexandre va heretar el regne quan només tenia vint anys tota la grècia sotmesa per filip es va alçar però alexandre va donar proves de la seva força militar va prendre i destruir tebes i es va fer nomenar general en cap dels grecs títol que ja havia estat donat al seu pare consolidada així l hegemonia macedònia a grècia havia de complir se la premonició que segons refereix plutarc filip li va dir certa vegada al seu fill «macedònia és massa petita per a tu» en efecte alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra pèrsia alexandre va unificar el sistema monetari basat en l argent com a moneda forta seguint els ensenyaments d aristòtil el  ac passà a l hel·lespont venerà a les ruïnes de troia les despulles del seu avantpassat mític aquil·les i inicià una conquesta sistemàtica de la costa d àsia menor la primera batalla fou donada al riu granic el mateix any i li lliurà les satrapies de jònia i lídia seguint la mateixa línia prengué la frígia i la seva capital gòrdion tallà el famós nus gordià conquistà la cilícia i travessà les muntanyes del taure per les portes de cilícia l exèrcit persa l esperava a síria i presentà combat a issos  ac a la costa la batalla fou una gran desfeta per als perses que hi perderen un gran botí el rei darios iii va escapar fugint i foren preses la seva mare i la seva muller aquesta victòria obrí per a alexandre les portes de l orient mitjà dedicà els anys següents a la conquesta de fenícia on assetjà tir d israel palestina on prengué jerusalem i d egipte on fundà una nova ciutat alexandria la primera d una llarga sèrie d aquest nom i visità l oracle de zeus ammó el qual ha estat dit que li profetitzà grans victòries dominada tota la mediterrània oriental el  ac tornà cap al nord per presentar la batalla definitiva al gran rei darios travessà l eufrates i el tigris i a gaugamela prop d arbela tingué lloc el combat que fou una victòria total per als grecs darios fugí cap a la mèdia mentre alexandre s emparava de babilònia susa pasargadas i persèpolis progressivament finalment darios va ser traït pels seus nobles i assassinat alexandre va honorar el seu rival i enemic i va perseguir els seus assassins quan tot l imperi persa va caure en les seves mans alexandre va adoptar el tipus de cort i la condició d un príncep oriental factor que va provocar una violenta oposició entre el grup dels seus generals macedònics i una conjura contra ell resolta amb l execució de parmeni un dels seus generals més antics que datava del regnat del seu pare també aquesta conjura va ser la raó de la mort de filotas fill de parmenió i amintas cosí d alexandre considerat pels insurgents com el legítim rei filip va arribar al tron perquè el seu germà el regent de macedònia havia mort i el seu fill amintas era encara molt jove per a governar temps després hi va haver una nova conjura contra alexandre ideada pels seus patges la qual tampoc no va assolir el seu objectiu calístenes que fins a aquest moment havia estat l encarregat de redactar la història de les travessies d alexandre va ser considerat impulsor d aquesta conspiració de manera que va ser condemnat a mort abans de l execució però es va llevar la vida el canvi de voluntat d alexandre afalagat per la submissió dels perses i per la seva elevació a personatge de rang diví com a gran rei el va portar a preferir la continuació de la política tradicional persa en lloc de la seva idea primitiva i mentre el seu exèrcit i tots els grecs consideraven complert el seu deure de destruir l enemic ancestral ell es va decantar per la conquesta de territoris més a l orient un dels seus generals més benvolguts i l últim de l exèrcit llegat pel seu pare va ser clito el negre que va morir en mans del mateix alexandre una nit de tabola després de sentir se ofès per ell va envair la bactriana després de l assassinat de darios pel sàtrapa d aquella zona es va casar amb la princesa roxana i va portar el seu exèrcit a travessar l hindukush i a dominar la vall de l indus amb la sola resistència del rei poros d hidaspes la seva marxa només fou detinguda per la resistència passiva de l exèrcit que no volgué anar més enllà de l hífasi tornà enrere i dividí les tropes en dos grups l un que tornà per mar al golf pèrsic comandat per nearc i un altre que tornà per terra amb ell al cap de sis anys de la seva absència tornà a susa i recomençà la feina d organitzar l immens imperi i de sotmetre les constants revoltes i divisions tant per part grega com persa alexandre esdevingué més i més un dèspota oriental amb poders divins elevà els seus súbdits perses nobles a la mateixa categoria que el grup dels grecs dits companys i el  ac reuní a babilònia representants de tots els seus estats i regnes poc després alexandre va morir a l edat de anys existeixen teories actuals que assenyalen com a causa de la seva mort la malaltia vírica anomenada febre del nil després de la mort de spitamenes i el seu matrimoni amb roxana roshanak a bactriana per consolidar les seves relacions amb les seves noves satrapies d àsia central el  ac alexandre finalment estava alliberat per a girar la seva atenció al subcontinent indi alexandre convidava tots els caps de l anterior satrapia de gandhara al nord del que és ara el pakistan a sotmetre s a la seva autoritat ambhi grec omphis de taxila el regne que s estenia de l indus al jhelum grec hydaspes va obeir però els caps d alguns clans muntanyosos incloent hi el d aspasios i assakenois seccions dels kambojas noms clàssics coneguts en texts indis com l ashvayanas i ashvakayanas noms que es refereixen a la naturalesa eqüestre de la seva societat que prové del sànscrit en què la paraula ashva significa cavall es negaven a sotmetre s alexandre personalment juntament amb la seva guarda personal companys de peu arquers agrianians i soldats a cavall amb javelines va dirigir los contra els clans kamboja els aspasis de kunar les valls d alishang els guraeans de la vall de guraeus panjkora i els assakenois de les valls de buner i swat escriu un historiador modern eren gent valenta i van donar molta feina a alexandre per prendre els seus baluards dels quals els massaga i aornus necessiten una menció especial va ser una lluita ferotge en la qual alexandre mateix va ser ferit en l espatlla per una llança però finalment els aspasis van perdre d ells van ser esclavitzats els assakenois van enfrontar se a alexandre amb un exèrcit de  soldats de cavalleria d infanteria i elefants havien lluitat valentament i van oferir una resistència tossuda a l invasor en molts dels seus baluards com les ciutats d ora bazira i massaga el fort de massaga només es va poder reduir després d uns quants dies de lluita sagnant en la qual el mateix alexandre va ser ferit seriosament en el turmell quan el cap de massaga va caure en la batalla l ordre de l exèrcit es va acabar i la seva mare vella cleophis q v que també estava viva va decidir defensar la seva pàtria fins al final cleophis va passar a ser la cap suprema dels militars i també portava les dones sanes de la localitat a la lluita alexandre només va poder reduir massaga recorrent a un estratagema polític i a accions de traïció segons curtius alexandre no solament va matar tota la població de massaga sinó que també va esclavitzar tot el poblat i va fer reduir els seus edificis a còdols un destí similar va seguir ora un altre baluard dels assakenois a conseqüència de la massacre general i dels incendis provocats per alexandre a massaga i ora nombrosos assakenians van refugiar se a una elevada fortalesa anomenada aornos alexandre els va seguir trepitjant los els talons i va capturar la fortalesa estratègica però només després del quart dia de lluita sagnant la història de massaga es repetia a aornos i una massacre similar en la gent de la tribu també escrivint sobre la campanya d alexandre contra els assakenois victor hanson comenta tot i haver prometre als assacenis assetjats respectar les seves vides per la capitulació executava tots els soldats que s havien rendit els baluards a ora i aornus van patir assalts similars les guarnicions van ser probablement totalment destruïdes sisikottos que havia ajudat alexandre en aquesta campanya va ser el governador d aornos després de reduir aornos alexandre va creuar l indus i va lluitar i es considera que va guanyar una batalla èpica contra un cap local porus nom indi original raja puru que governava una regió al panjab en la batalla de l hydaspes el  ac després de la batalla alexandre va quedar en gran manera impressionat per porus per la seva bravesa en la batalla i per això va fer una aliança amb ell i el va nomenar sàtrapa del seu propi regne fins i tot donant li noves terres llavors alexandre va anomenar una de les dues noves ciutats que va fundar bucephala en honor del cavall que l havia portat a l índia que havia mort durant la batalla d hydaspes alexandre va continuar cap a amunt per conquerir tots els territoris del riu indus a l est del regne de porus prop del riu ganges nom indi original ganga hi havia el potent imperi de magadha dominat per la dinastia nanda però l exèrcit esgotat per tants anys de campanya i intranquil davant la perspectiva d encarar se amb un altre exèrcit indi fort es va amotinar al riu hyphasis el riu beas modern negant se a marxar més cap a l est aquest riu així marca l extensió més oriental de les conquestes d alexandre pel que fa als macedonis tanmateix la seva lluita amb porus esmussava el seu valor i es quedava el seu avenç més llunyà a l índia es van oposar violentament a lluitar contra un enemic de només  soldats d infanteria i a cavall a alexandre quan ell insistia que creuessin el riu ganges tot això ho van fer perquè se ls va dir que els reis dels ganderites i els praesii els estaven esperant amb vuitanta mil soldats a cavall dos cents mil d infanteria vuit mil carros i sis mil elefants de batalla alexandre després de la reunió amb el seu oficial coenus va pensar que el millor era que retornés alexandre va forçar a anar se n cap al sud al llarg del camí el seu exèrcit corria dins el territori dels clans malli en dia modern multan els malli eren els clans més bel·licosos del sud d àsia durant aquell període l exèrcit d alexandre va desafiar els malli i la subsegüent batalla els va portar a la ciutadella malli durant l atac alexandre va ser ferit seriosament per una fletxa malli les seves forces creient el seu rei mort van prendre la ciutadella i van desencadenar la seva fúria en els malli que s havien refugiat dins després d això el malli supervivents van cedir a les forces d alexandre i el seu exèrcit va moure s enviant bona part del seu exèrcit a carmània modern iran del sud amb el seu general craterus i nomenant una flota per explorar la costa del golf pèrsic sota el seu almirall nearchus mentre anava al davant la resta de les seves forces va retrocedir a pèrsia al costat de la ruta del sud a través del desert de gedròsia ara part d iran del sud i makran ara part del pakistan alexandre va deixar forces a l índia tanmateix al territori de l indus va nomenar el seu oficial peithon com a sàtrapa una posició que ocuparia durant els deu pròxims anys fins al  ac i al punjab deixava eudemus al càrrec de l exèrcit en el costat de la satrapia de porus i taxiles eudemus va restar al panjab a la mort d alexandre però el va abandonar vers el  ac per unir se amb les seves forces a èumenes els dos contingents retornaven a l oest al  ac amb els seus exèrcits al  ac chandragupta maurya va fundar l imperi maurya a l índia i va enderrocar les satrapies gregues als seus trenta tres anys l imperi d alexandre arribava fins a la vall de l indus per l est i fins a egipte per l oest on va fundar la famosa ciutat d alexandria fundador prolífic de ciutats aquesta ciutat egípcia hauria de ser de bon tros la més famosa de totes les alexandries fundades pel també faraó alexandre va ser valent i generós però també cruel i despietat quan la situació política segons la seva opinió ho requeria les seves gestes el van convertir en un mite i en alguns moments en gairebé una figura divina de fet en les monedes encunyades a la seva època i en la dels seus successors la figura d alexandre el gran es fusiona i s arriba a confondre amb la del déu apol·lo així mateix en l oracle de l oasi de siwah se l va proclamar fill de zeus i encara que mai va repudiar públicament el seu pare el rei filip tampoc no va desmentir la seva presumpta ascendència divina com a polític i dirigent va tenir el gran projecte d unificar orient i occident en un imperi mundial basat en la homonoia va fer que uns joves perses fossin educats en la llengua grega i en les tècniques militars macedòniques va fundar unes ciutats per tot l imperi destinades no sols a l exèrcit sinó a ser centres de difusió de la cultura grega el grec es va convertir aleshores en llengua universal amb les seves accions va estendre àmpliament la influència de la civilització grega i va preparar el camí per als regnes del període hel·lenístic i la posterior expansió de roma va ser a més gran amant de les arts alexandre era conscient del poder de propaganda que pot tenir l art i va saber molt bé controlar la reproducció de la seva imatge la realització de la qual només va autoritzar a tres artistes un escultor lisip un orfebre i un pintor apel·les els biògrafs d alexandre relaten que aquest tenia en gran estima el pintor i que visitava amb freqüència el seu taller i que fins i tot se sotmetia a les seves exigències el pas d alexandre per l orient tingué com a conseqüència una extraordinària expansió de l hel·lenisme barreja i descomposició del món clàssic grec amb una amplíssima influència oriental que perdurà fins i tot sota l imperi romà i a les fronteres extremes encara fins més tard com ho demostra l art del gandara la vella democràcia grega fou absorbida per una concepció divina del poder reial absolut concepció que més tard influí en personatges com anníbal o juli cèsar la seva mort representà el desmembrament d aquell gran imperi en diversos regnes locals governats pels sàtrapes o els seus generals que hom coneix amb el nom comú de diàdocs els més importants foren els selèucides a síria i a l orient i els làgides a egipte la cultura de l antic egipte va impressionar alexandre des dels primers dies de la seva estada en aquest país les relíquies gegants que veia per tot arreu el van captivar fins al punt que va voler faraonitzar se com aquells reis gairebé mítics la història de l art ens ha deixat testimoni d aquests fets a karnak hi ha un relleu que representa alexandre fent les ofrenes al déu amon com ho fa un convers vestint la indumentària faraònica en els jeroglífics de la paret es distingeixen a més els dos noms d alexandre faraó i ambdós es presenten dintre de l anell el·líptic a la mort d alexandre van quedar com a familiars i hereus uns personatges que a poc a poc van ser víctimes de l ambició pel poder i de les intrigues de l època assumpte que segons els historiadors no es pot jutjar amb l òptica actual sinó amb la d aquells temps aquests personatges eren així que en el transcurs d uns pocs anys no va quedar cap membre de la família d alexandre el gran el regne també va sofrir grans divisions a causa de disputes entre els generals més propers a alexandre va ser seleuc qui va tractar de mantenir l imperi al més semblant al que havia arribat alexandre el vast imperi d alexandre el gran va quedar dividit a la seva mort de la manera següent lexèrcit macedoni del regne de macedònia és considerat un dels millors exèrcits de lleva de l antiguitat instrument de la conquesta de l antiga grècia en el regnat de filip ii de macedònia després de l orient en el regnat d alexandre magne és el model sobre el qual es van formar els exèrcits dels regnes hel·lenístics sobretot els dels selèucides i làgides als segles  i  ac la seva dominació va acabar amb la conquesta romana que va demostrar la superioritat de la legió sobre la falange macedònia en la batalla de pidna el  ac finalitzant la tercera guerra macedònica les innovacions militars tant en les armes com en les tàctiques dutes a terme per filip ii van forjar l exèrcit que va conquerir un imperi va convertir la guerra i el combat en un estil de vida per als macedonis els qui fins llavors havien considerat l exèrcit com una ocupació a temps parcial per exercir la fora de la temporada agrícola en introduir l exèrcit com una ocupació a temps complet filip va poder entrenar els soldats amb regularitat cimentant ne la unitat i la cohesió aquest va crear una de les millors màquines militars que àsia o grècia havien vist mai gràcies a la suma de temps i esforç invertit tant en maniobres com en innovacions militars les innovacions tàctiques incloïen un ús més eficaç de la tradicional falange grega com dels atacs coordinats en primer lloc la combinació d armes i les tàctiques militars entre les seves unitats d infanteria de la falange cavalleria arquers i armes de setge les armes introduïdes eren la sarisa un tipus de pica llarga de pes equilibrat que va aportar molts avantatges ofensius i defensius per a la infanteria macedònia en particular i per a l exèrcit combinat en general els exèrcits creats per filip comprenien una amalgama de diferents forces macedonis i altres grecs especialment de tessàlia així com una àmplia gamma de mercenaris de l altre costat del mar egeu després del  ac molts dels nous reclutes de filip per a la seva planejada invasió de pèrsia van venir des de totes les parts del món grec i dels balcans encara que la major part de l exèrcit el constituïen els macedonis els aiguamolls de l empordà constitueixen el conjunt de mar més important de catalunya després del delta de l ebre l actual zona protegida és la resta d una extensa àrea que antigament ocupava gran part del litoral de l emporda i constitueix el parc natural dels aiguamolls de l empordà aquest conjunt de maresmes han estat generades pel curs final de la muga i el fluvià a l alt empordà i del ter i el daró al baix empordà els aiguamolls ocupaven antigament tot el pla del litoral del golf de roses i del baix ter però van anar desapareixent per l expansió de l agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació la canalització de la muga i la construcció dels embassaments de boadella sau susqueda i el pasteral sis llacunes petites i la gran llacuna o estany de castelló van desaparèixer en èpoques antigues s hi havia conreat arròs pràctica que s ha tornat a introduir comprèn ha formades per dunes llacunes salabroses i dolces prats inundables i zones de conreu a la segona meitat del la urbanització de la zona especialment amb projectes com el d empuriabrava va posar en perill l àrea el la campanya els últims aiguamolls empordanesos en perill promoguda pel grup de defensa dels aiguamolls empordanesos va alertar ne l opinió pública el d octubre de el parlament de catalunya va aprovar la llei de declaració de paratges naturals d interès nacional i reserves integrals i els aiguamolls de l alt empordà hi quedaren emparats posteriorment han estat reclassificats com a parc natural els aiguamolls del baix empordà exclosos de la llei de estan protegits pel pla d espais d interès natural pein s hi han arribat a observar espècies d ocells entre les quals cal esmentar la cigonyes o gantes com es coneixen a l empordà l ànec collverd el bernat pescaire i la fotja actualment també hom hi pot observar la llúdriga gràcies al projecte de reintroducció d aquesta espècie a l empordà aristòtil estagira grècia  ac eubea grècia  ac va ser un filòsof de l antiga grècia se l considera com un dels grans pensadors de la humanitat la seva lògica naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé anys fins ben entrat el aristòtil va dominar el coneixement de la seva època des de la filosofia a la biologia des de les matemàtiques fins a la psicologia no sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps sinó que a més va fer contribucions significatives en la majoria d aquests dins l àmbit de la ciència aristòtil va estudiar anatomia astronomia economia embriologia geografia geologia meteorologia física i zoologia dins la filosofia va escriure sobre estètica ètica govern metafísica política psicologia retòrica i teologia també va estudiar sobre l educació de les persones els costums estrangers la literatura i la poesia les seves obres constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs s ha suggerit que aristòtil va ser probablement l última que en una serie ordenada ocupa el lloc final i no té una altra cosa de la mateixa espècie darrere o després persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps aristòtil afirmava que l única realitat és el món que tenim al davant no hi ha dos mons com defensava plató el món de les idees i el món de les coses sinó un de sol el món real físic dels éssers i la seva constant transformació amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber el seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història de la filosofia cal destacar el paper dels àrabs en la seva reintroducció a europa encara que aristòtil va escriure tractats elegants i diàlegs ciceró descriu el seu estil literari com un riu d or es creu que la majoria dels seus escrits s han perdut i només al voltant d un terç de les obres originals han sobreviscut la vida d aristòtil es coneix malament hi ha pocs per menuts biogràfics a les seves obres i pocs testimoniatges dels seus contemporanis ens han arribat els doxògrafs dionís d halicarnàs i diògenes laerci que en tenim són posteriors a la seva mort d uns quants segles va ser preceptor d alexandre el gran a qui li transmet l esperit de crítica i filosofia així com el sentiment de pertinença a l hel·lenisme segons els seus biògrafs sobretot diògenes laerci aristòtil tenia humor i era tartamut aristòtil va néixer a estagira a la península calcídica actualment stavros l any a uns quilòmetres a l est de la moderna salònica aleshores pertanyia al regne de macedònia i avui és a la regió de macedònia de grècia no confongueu amb el país macedònia del nord el seu pare nicòmac era el metge personal del rei amintes iii de macedònia la seva mare festies era llevadora originària de l illa d eubea la seva família va pretendre que provenia de macàon aristòtil va ser entrenat i educat com un membre de l aristocràcia els seus pares varen morir quan encara era molt jove degut a la resistència que es va donar a pella durant el regnat d arquelau i de macedònia el joves es trasllada problement a atarneu la seva tutela passa amans de proxenus d atarney a l edat de divuit anys es va traslladar a atenes per continuar la seva educació a l acadèmia platònica i plató va ser el seu mestre platí que segons els escrits que posseïm hi veu un jove talentós i intel·ligent li dona el permís per ensenyar retòrica es torna anagnost de platí que el fa dir el lector o l intel·ligent de l escola en grec antic n aristòtil va romandre a l acadèmia durant gairebé vint anys primer com a alumne i posteriorment com a professor fins després de la mort de plató l any degut al fet que aristòtil va acudir a l acadèmia durant el seu període de màxim esplendor es podria dir que va poder formar se adequadament èudox va ser qui va exercir la primera influència sobre el jove aristòtil en haver hi inculcat l exigència del salvar els fenòmens dit altrament trobar un prncipi que explliqui els fets tot consefvant la genuïtat de presentar se intacta el fet que les idees d èudox diferissin de la filosofia platònica i que això les conduïa a l aporia aristòtil no va fer ne gaire cas encara que sí que va relacionar se amb espeusip felip d opunt erast i corisc tant el primer com el segon varen ser escolarques de l acadèmia durant aquest període de joventut va escriure diversos diàlegs i el protrèpitc una exhortació a la filosofia molt popular adreçada al públic generalista cap d aquestes obres no s ha pogut conservat a excepció d alguns fragments finalment aristòtil va participar possiblement als misteris eleusins d on n hauria escrit l experiència és aprendre quan va morir plató aristòtil va marxar d atenes i en aquest període va confegir les seves pròpies teories allunyant se dels ensenyaments del seu mestre deia que era amic de plató però encara més amic de la veritat durant aproximadament tres anys va viure sota la protecció del seu amic i antic company d acadèmia hèrmies governador de la ciutat es va casar amb píties neboda o filla adoptiva d hèrmies li va donar una filla a qui van anomenar també píties va viatjar amb xenòcrates a la cort del seu amic hèrmies d atarneu a l àsia menor a àsia aristòtil va viatjar amb teofrast a l illa de lesbos on junts van investigar la botànica i la zoologia de l illa poc després de la mort d hèrmies executat per mentor de rodes aristòtil va ser convidat pel rei filip ii de macedònia per convertir se en el tutor del seu fill i hereu alexandre el gran era l any i es trasllada a viure dos anys a l illa de lesbos aristòtil va ser designat com a cap de la reial acadèmia de macedònia durant aquest temps donà lliçons no sols a alexandre sinó també a altres dos futurs reis ptolemeu i cassandre en l obra política aristòtil afirma que només una cosa podria justificar la monarquia i era si la virtut del rei i la seva família eren més grans que la virtut de la resta dels ciutadans en el seu conjunt amb molt de tacte va incloure el jove príncep i el seu pare en aquesta categoria aristòtil va encoratjar alexandre en la gran conquesta oriental i la seva actitud cap a pèrsia era descaradament etnocèntrica en un exemple famós aconsellava alexandre perquè fos un líder per als grecs i un dèspota per als bàrbars per tenir cura dels primers com a amics i familiars i fer front als altres com la que es té amb els animals o les plantes l any  ac va tornar a atenes i va fundar la seva pròpia escola el liceu es va dedicar tant a la investigació com a l ensenyament i va realitzar cursos durant dotze anys mentre estava a atenes va morir la seva dona píties i aristòtil es va aparellar amb herpília d estagira que li va donar un fill nen a qui van donar el nom del seu pare nicòmac segons la suda aristòtil també tenia un eromenos palefat d abidos és durant aquest període de mestratge a atenes entre el  ac i el  ac quan es creu que aristòtil va produir moltes de les seves obres aristòtil va escriure molts diàlegs però només alguns fragments ens n han arribat les obres que han sobreviscut estan en forma de tractat i no van ser majoritàriament destinades a ser publicades de manera generalitzada ja que se sol creure que servien de suport a l ensenyament com a conferències per als seus alumnes els seus tractats més importants són el de física metafísica ètica a nicòmac política de anima sobre l ànima i la poètica a prop del final de la seva vida alexandre va començar a sospitar de complots contra ell i va amenaçar aristòtil en algunes cartes no era cap secret el menyspreu que sentia aristòtil per les pretensions divines d alexandre que a més havia fet executar cal·lístenes d olint un familiar d aristòtil com un traïdor una tradició molt estesa en l antiguitat fou que aristòtil era sospitós d haver tingut participació en la mort d alexandre però hi ha poques proves que ho sostinguin després de la mort d alexandre el sentiment contra els macedonis a atenes va augmentar eurímedon hierofanta va denunciar aristòtil per no lloar els déus aristòtil va haver de marxar a la propietat de la família de la seva mare a calcis i comentà no vaig permetre que els atenencs pequessin dues vegades contra la filosofia una referència a l anterior judici i execució de sòcrates pels atenencs va morir a l illa d eubea de causes naturals l any  ac a l edat de anys aristòtil va nomenar conseller delegat el seu alumne antípater i va deixar un testament en què va demanar ser enterrat amb la seva dona segons la cosmologia aristotèlica el cosmos és finit ordenat esfèric ple geocèntric geoestàtic dividit en dues regions clarament diferenciades pels elements materials amb els quals estan constituïdes i pel tipus de moviment aristòtil considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l objecte al concepte de les coses a les causes distingeix dos grans nivells de coneixement el nivell sensitiu i el nivell intel·lectual si bé accepta com el seu mestre plató que la doxa o opinió comuna és errònia perquè es queda amb l aparença de la veritat sí que considera l enraonament com a coneixement fiable la doxa és l opinió comuna referendada per l autoritat i el debat públic el coneixement intel·lectual es transmet sobretot a partir del llenguatge i la reflexió el llenguatge al·ludeix a veritats universals al món i les seves maneres d éssers i per aquest motiu és comprensible per qualsevol ésser humà el que varien són les llengües particulars subjectes a convencions el filòsof veia l ètica com una ciència pràctica és a dir quelcom fruit de més que mer raonament sinó de l acció pràctica i duradora l ésser humà busca la felicitat eudaimonia el més gran bé la felicitat no pot ser trobada sinó actuant segons la naturalesa del mateix ésser humà la naturalesa que el defineix actuant segons l intel·lecte que busca la raó això ens porta a pensar que una manera de ser feliços és actuar sempre amb un terme mitjà un terme entre l excés i el defecte aristòtil desenvolupa la seva posició ètica en tres obres ètica a nicòmac anomenada així també ètica nicomaquea ètica a eudemi o bé eudèmia i la magna moralia o gran ètica és l estudi de l ésser en moviment aquest sempre es dóna en ordre a una finalitat per això hi ha diverses classes de moviment o canvi de lloc quantitatiu i substancial les lleis del moviment són és l eina que fa servir l enteniment per a la ciència el mètode de la lògica és la deducció sil·logística que permet deduir conclusions vertaderes de premisses vertaderes i fa possible la deducció hi ha uns principis lògics de la deducció que són la ciència és un coneixement necessari universal i cert de les coses que arriba fins a les essències les expressa en definicions i les exposa per les seves causes per tant és un saber demostratiu que segueix un procés progressiu entre categories judicis i raonaments les obres d aristòtil que tracten de lògica es troben recollides en lorganon és la ciència de l ésser en tant que ésser és a dir considera la realitat i les coses en allò que totes tenen en comú el fet de ser existir l ésser humà és un animal polític el bé de l individu depèn del bé de la comunitat la finalitat de la política és l organització de l estat de manera que garanteixi les condicions necessàries per a la vida feliç per això cal un govern recte i una organització de l estat que en fonaments és un sistema educatiu que atengui la formació moral dels ciutadans considera la persona un ésser cívic mentre que animals i déus resulten incívics segons aristòtil hi ha tipus de govern positiu la monarquia el poder està en mans d algú que té el vistiplau del poble l aristocràcia el poder el té gent de qualitat i la democràcia moderada segons aristòtil aquesta és la millor forma de govern sempre que es busqui el bé comú també hi ha formes de govern negatives la tirania l oligarquia i la democràcia radical o demagògia en tots aquests casos hi ha un abús de poder i en cap moment es busca afavorir la comunitat sobre política aristòtil escrigué política aristòtil i la constitució dels atenencs athenaion politeia en l estudi dels éssers vius aristòtil els descriu com un conjunt hilemòrfic de cos matèria i ànima forma atès que l ànima és el principi de tota activitat dels éssers vius l ànima preval sobre el cos però no totes les ànimes poden realitzar les mateixes funcions aristòtil es va plantejar si era lícit el fet que els comerciants s enriquissin simplement amb la compravenda de béns i va distingir entre segons ell les funcions dels diners eren ser unitat de compte mitjà d intercanvi i dipòsit de valor però els diners són estèrils per si mateixos i per tant és il·lícit cobrar interessos idea que més tard adoptà el cristianisme durant molts segles la poètica és una obra d aristòtil escrita el segle iv ac entre la fundació de la seva escola a atenes l any  ac i la seva partida definitiva de la ciutat el  ac el seu tema principal és la reflexió estètica per la caracterització i descripció de la tragèdia pel que sembla l obra estava composta originàriament per dues parts un primer llibre sobre la tragèdia i l epopeia i un segon sobre la comèdia i la poesia iàmbica que es va perdre aparentment durant l edat mitjana i del qual no es coneix res dins la poètica va incloure la seva teoria sobre la literatura va classificar els gèneres aportant normes sobre com fer cada tipus d obra aquestes normes no van ser posades en dubte fins al romanticisme destaca el concepte de catarsi segons el qual la funció de la literatura és alliberar el receptor de les passions no desitjades en sentir alhora que els personatges aristòtil considerava que la poesia èpica la tragèdia la comèdia el ditiràmbic i la música eren imitatives mimètiques i la imitació variava en funció dels mitjans de comunicació l objecte i la forma per exemple els músics poden imitar mitjançant el ritme i l harmonia mentre que la dansa ho fa amb el ritme sol i la poesia amb el llenguatge les formes també difereixen segons l objecte a imitar les formes difereixen en la manera d imitar aristòtil creia que la imitació és natural per a la humanitat i constitueix un dels avantatges de la humanitat sobre els animals si bé es creu que la poètica d aristòtil s estructura en dos llibres l un sobre la comèdia i un altre sobre la tragèdia només la part que se centra en la tragèdia ha sobreviscut aristòtil va ensenyar que la tragèdia es compon de sis elements l estructura de la trama el caràcter l estil l espectacle i la poesia lírica els personatges d una tragèdia són simplement una forma de conduir la història i la trama els personatges no són el principal focus de la tragèdia la tragèdia és la imitació de l acció de despertar la pietat i el temor i es pretén dur a terme la catarsi de les mateixes emocions la poètica d aristòtil conclou amb un debat sobre què és millor l èpica o la mimesi tràgica suggereix que la tragèdia perquè té tots els atributs d una epopeia possiblement té atributs addicionals com a espectacle i música té més unitat i arriba a l objectiu de la seva mimesi de més a prop i pot ser considerada superior a l èpica aristòtil va ser un col·leccionista sistemàtic i profund dels enigmes el folklore i els refranys ell i la seva escola tenia un interès especial en els enigmes de l oracle de delfos i va estudiar les faules d isop garcía yebra opinant sobre la traducció del títol de l obra assenyala el següent «es divideixen les opinions pel que fa a la interpretació del terme poètica s ha d entendre poesia o art poètica » tot seguit cita l opinió d un traductor anglès de la poètica g f else que havent traduït el títol com a art of poetic composition art de la composició poètica es justifica així «per mitjà de la teoria d aristòtil la poiétiké art poètica es concep activament poiesis el procés real de composició és l activació la posada en obra de la poiétiké cal recordar també que aquestes paraules poiétiké i poiesis igual que poiétés poeta es formen directament sobre poiein fer en grec la seva llengua li recordava constantment que el poeta és un creador» garcía yebra tanca la nota justificant la seva traducció així ha estat discutit tradicionalment si de fet aristòtil hauria escrit un segon llibre o no els arguments a favor de l existència d un segon llibre es basen en les indicacions del mateix aristòtil en el llibre iii de la seva retòrica i en la poètica b que més tard es parlarà de la comèdia i del ditirambe i que només es troben referències menors a aquests gèneres d altra banda en tractats antics i de l edat mitjana sobre les obres d aristòtil sovint es troben referències a aquest segon llibre a més s argumenta que si aquest fos l únic llibre en el seu final aristòtil faria una conclusió reprenent tots els temes destacats de l obra a tall de tancament com fa en les seves altres obres els arguments contraris que neguen l existència d un segon llibre es basen en la idea que l opinió clarament negativa d aristòtil sobre la comèdia hauria influenciat el fet de no escriure res al respecte d altra banda i més a tall anecdòtic aquest llibre ii de la poètica la comèdia és el llibre que en la novel·la d umberto eco el nom de la rosa és la causa de l assassinat de diversos monjos la classificació d aristòtil dels éssers vius conté alguns elements que encara preexistien al el que en la zoologia moderna s anomenen vertebrats i invertebrats aristòtil els anomenava animals amb sang i animals sense sang cal considerar que ell no podia saber que els invertebrats complexos fan ús d una hemoglobina d un tipus diferent de la dels vertebrats els animals amb sang es divideixen en vivípars éssers humans i mamífers i d ous fèrtils aus i peixos el grup dels invertebrats animals sense sang comprèn els insectes crustacis dividits en cefalòpodes sense closca i amb closca i testacea musclos en alguns aspectes aquesta classificació incompleta és millor que la de linné que amuntegava tots els invertebrats en dos grans grups insecta i vermes cucs per a charles singer res no és més notable en els esforços d aristòtil per exposar les relacions entre els éssers vius com la scala naturae escala de la natura en la historia animalium aristòtil classifica els animals en relació amb una jerarquia d acord amb l escala de la natura segons la complexitat de l estructura i la funció i en la qual els organismes superiors manifesten una major vitalitat i capacitat de moviment aristòtil per descomptat no és responsable de la posterior utilització d aquesta idea per part de l església aristòtil creia que propòsits intel·lectuals com per exemple les causes formals guien tots els processos naturals aquest punt de vista teleològic d aristòtil dóna peu a justificar les seves dades observades com una expressió del disseny formal observant que cap animal té al mateix temps grans ullals i banyes i altres detalls similars aristòtil suggereix que la natura quan no fa possible l existència d un animal amb dues banyes i bons ullals fa un estalvi de vanitat i ofereix les facultats a les criatures només en el suficient grau en què el sigui necessari prenent nota que els remugants tenien estómacs múltiples i dents febles suposa que l existència dels primers compensen la darrera evidència la natura tracta de preservar un tipus d equilibri de manera similar aristòtil creia que les criatures estaven disposades en una escala graduada de perfeccionament que augmenta des de les plantes fins a l ésser humà la scala naturae la gran cadena del ser el seu sistema tenia onze graus ordenats d acord amb el grau que estan infectades amb el potencial va expressar en la seva forma en el naixement aristòtil també va considerar que el nivell de perfecció d una criatura es reflecteix en la seva forma però no condemnada per endavant per aquesta forma idees com aquesta i les seves idees sobre les ànimes no es consideren com a ciència en tots els temps moderns va fer èmfasi en els tipus de l ànima que un organisme contenia afirmant que les plantes tenen una ànima vegetativa responsable de la reproducció i el creixement els animals una de vegetativa i una ànima sensible responsable de la mobilitat i la sensació i els éssers humans una de vegetativa sensible i una ànima racional capaç de pensament i la reflexió aristòtil en contrast amb els filòsofs anteriors però d acord amb els egipcis ja que l ànima rau al cor més que al cervell notable és la divisió d aristòtil de la sensació i el pensament que generalment anava en contra dels filòsofs anteriors amb l excepció d alcmeó més de anys després de la seva mort aristòtil continua sent una de les persones més influents de tots els temps contribuí a gairebé tots els camps del coneixement humà que existien en el seu temps i fou el fundador de molts nous camps segons el filòsof bryan magee «és dubtós que qualsevol humà hagi conegut tant com ell» entre altres fites aristòtil fou el fundador de la lògica formal pioner en l estudi de la zoologia i deixà tot futur científic i filòsof en deute amb ell per les seves contribucions al mètode científic malgrat això la influència dels errors d aristòtil és considerada per alguns per haver fet considerablement un pas enrere en la ciència bertrand russell assenyala que «gairebé cada avanç intel·lectual seriós ha hagut de començar amb un atac a alguna doctrina aristotèlica» russell també es refereix a l ètica d aristòtil com a «repulsiva» i anomena la seva lògica «sens dubte tan antiquada com l astronomia ptolemaica» russell afirma que aquests errors fan que sigui difícil de fer justícia històrica a aristòtil fins que hom recorda la importància de l avenç a tots els dels seus predecessors la influència immediata de l obra d aristòtil es féu palesa amb la fundació de l escola peripatètica al liceu alumnes notables d aristòtil foren aristoxen dicearc demetri eudem de rodes hàrpal hefestió menó mnasó de fòcida nicòmac i teofrast la influència d aristòtil sobre alexandre el gran es veu en l elecció en la seva expedició com a amfitrió dels zoòlegs botànics i investigadors també va aprendre molt sobre els costums perses i les tradicions del seu mestre encara que el seu respecte per aristòtil disminuí a mesura que els seus viatges deixaven evident que gran part de la geografia d aristòtil era incorrecta quan el filòsof va publicar les seves obres alexandre es queixà «no has fet bé de publicar els tractats acroamàtics perquè en què excel·lirem nosaltres sobre els altres si les doctrines en què hem estat instruïts han de ser ara comunes a tothom » els escribes cristians grecs van jugar un paper crucial en la preservació d aristòtil copiant tots els manuscrits existents grecs del corpus els primers cristians grecs a comentar àmpliament aristòtil van ser joan filopò elies i david al i esteve d alexandria a l inici del segle vii joan filopò destaca per haver intentat una crítica fonamental de punts de vista d aristòtil sobre l eternitat del món el moviment i altres elements del pensament aristotèlic després d un parèntesi de diversos segles el comentari formal per part d eustrat i miquel d efes reapareix a les acaballes del i principis del xii aparentment patrocinat per anna comnè aristòtil va ser un dels pensadors occidentals més venerats en la teologia islàmica la major part de les obres encara existents d aristòtil així com alguns dels comentaris grecs originals van ser traduïts a l àrab i estudiats per filòsofs musulmans científics i acadèmics averrois avicenna i al farabí que va escriure sobre aristòtil amb gran profunditat també van influir tomàs d aquino i altres filòsofs escolàstics cristians occidentals al kindí considera aristòtil com l excepcional i únic representant de la filosofia i averrois va definir aristòtil com a «exemplar» per a tots els filòsofs del futur erudits medievals musulmans descriuen regularment aristòtil com el «primer mestre» els erudits musulmans li van donar primer el títol «mestre» a aristòtil i més tard va ser utilitzat pels filòsofs occidentals com en el famós poema de dant que van ser influenciats per la tradició filosòfica islàmica segons els teòrics grecs els musulmans consideren aristòtil com un filòsof dogmàtic l autor d un sistema tancat i creien que aristòtil compartia amb plató principis essencials del pensament alguns van arribar fins al punt d assimilar aristòtil amb les idees metafísiques neoplatòniques amb la pèrdua de l estudi de l antiga grècia a la part occidental del món romà aristòtil hi va ser pràcticament desconegut des del  ac al excepte per la traducció llatina de lorganon per boeci als segles  i l interès per aristòtil va reviure i diversos cristians llatins el van traduir tant de traduccions a l àrab com gerard de cremona i miquel scot com des del grec original com jaume de venècia i de willem van moerbeke després de la teologia de tomàs d aquino a partir de les traduccions de moerbeke l interès pels escrits d aristòtil va créixer els manuscrits grecs va tornar a occident i es va estimular un ressorgiment de l aristotelisme a europa que es va perllongar fins al renaixement pensadors escolàstics com tomàs d aquino es refereixen a aristòtil com «el filòsof» vegeu summa teològica part qüestió aquests pensadors van barrejar la filosofia aristotèlica amb el cristianisme i van portar el pensament de l antiga grècia a l edat mitjana alhora es produeix un rebuig d alguns principis aristotèlics de les ciències i les arts a causa del descobriment de les lleis de la ciència moderna i els mètodes empírics ausiàs march rep influències d aristòtil el poeta medieval anglès geoffrey chaucer descriu que el seu alumne preferia tenir a la capçalera del llit els vint llibres d aristòtil enquadernats en negre o en vermell el poeta italià dant al·ludeix aristòtil en els primers cercles de l infern el filòsof alemany friedrich nietzsche va assegurar que havia pres gairebé tota la seva filosofia política d aristòtil encara que aquesta afirmació és inversemblant sense dubte la rígida separació d aristòtil entre l acció i la producció i la seva justificació de la submissió dels esclaus i altres a la virtut o areté d uns pocs justifiquen l ideal de l aristocràcia va ser martin heidegger i no nietzsche qui va elaborar una nova interpretació d aristòtil i va mirar de justificar la seva desconstrucció de la tradició escolàstica i filosòfica ayn rand va definir aristòtil com «el filòsof més gran de la història» i el cita com una influència important en el seu pensament més recentment alasdair macintyre ha intentat reformar el que ell anomena la tradició aristotèlica d una manera antielitista i capaç de disputar les tesis tant de liberals com de nietzscheans un asteroide és un objecte sòlid compost majoritàriament per roca i metalls més petit que un planeta i que orbita al voltant del sol un asteroide és un tipus de planeta menor encara que sovint ambdós termes s utilitzen com a sinònims l de gener del l astrònom sicilià giuseppe piazzi descobrí per casualitat el primer asteroide ceres mentre elaborava un catàleg d estels al descobriment de piazzi en seguiren d altres però cap de tan gran com ceres l any ja se n coneixien quatre actualment hi ha més de asteroides catalogats i s ha observat que almenys un d ells el themis té aigua cosa que recolza la hipòtesi que l aigua i altres compostos terrestres van poder arribar des de l espai possiblement d asteroides el terme asteroide que significa semblant a una estrella va ser creat per l astrònom william herschel el poc després del descobriment del segon asteroide pal·les la major part dels asteroides coneguts giren en òrbites el·líptiques en una regió del sistema solar coneguda amb el nom de cinturó d asteroides o cinturó principal aquesta regió està situada entre les òrbites de mart i júpiter a entre i unitats astronòmiques del sol els asteroides del cinturó principal tenen períodes orbitals d entre i anys molts asteroides tenen òrbites molt excèntriques i alguns passen prop de la terra de tant en tant alguns asteroides tenen satèl·lits es creu que la majoria d asteroides són les restes del disc protoplanetari que no es van incorporar a cap planeta durant la formació del sistema solar la definició exacta no està determinada això crea certa confusió a l hora de saber si cert objecte ha de ser denominat com a asteroide planeta menor o qualsevol altre nom actualment la unió astronòmica internacional a través del minor planet center utilitza el terme planeta menor i no asteroide per referir se als objectes més petits que un planeta més grans que un meteoroide i que no són ni satèl·lits ni cometes tot i això el terme asteroide continua sent molt utilitzat per la comunitat mundial d astrònoms el terme planeta menor no porta cap indicació sobre la composició de l objecte o la seva localització general en el sistema solar per raons històriques el terme asteroide porta implícita una composició rocosa de l objecte i una òrbita interior a la de júpiter és per això que a partir del amb el descobriment del primer objecte transneptunià qb i tenint en compte que a partir de llavors s han descobert centenars d aquests objectes la validesa dels termes asteroide i planeta menor com a sinònims ha estat posada en dubte normalment se sol utilitzar el terme asteroide per referir se a un tipus de planeta menor compost majoritàriament per roca i no gel amb òrbites que no van més enllà de la de júpiter el terme objecte transeptunià designa un altre tipus de planeta menor compost per gel i amb òrbites més enllà de la de neptú a més també hi ha el grup dels centaures que són un entremig de planeta menor i cometa i que orbiten entre júpiter i neptú i el dels damocloides que són objectes amb òrbites cometàries però sense cua existeix un especial interès per identificar aquests asteroides a causa del perill que representen per a la terra els tres grups més importants d asteroides pròxims a la terra són els asteroides amor els asteroides apol·lo i els asteroides aton es denomina asteroides troians a un grup d asteroides que es mouen al llarg de l òrbita de júpiter estan situats en els dos punts de lagrange del planeta a graus per davant l i per darrere l de júpiter el mateix nom s aplica als asteroides descoberts posteriorment que ocupen la mateixa posició respecte a altres planetes així mart té almenys un asteroide troià eureka que ocupa el punt l del sistema sol mart i planeta neptú té dos asteroides troians coneguts un d ells és qr descobert el i l altre és up que orbita per davant de neptú en el seu punt de lagrange l l organisme internacional que responsable de batejar i catalogar els asteroides és el minor planet center mpc que forma part de la unió astronòmica internacional quan un asteroide és descobert rep un nom provisional format per l any del descobriment i una sèrie de dues lletres i si cal també una o més xifres concretament després de l any s afegeixen dues lletres que indiquen la primera la quinzena del descobriment i la segona la seqüència dins de la quinzena es comença per aa es continua fins a az i després es passa a aa ab ac i es continua fins on calgui d aquesta manera ac tutatis indica que va ser el tercer c asteroide descobert durant la primera quinzena de gener a de una vegada que l òrbita s ha establert amb la suficient precisió per a poder predir la seua futura trajectòria se ls assigna un número no necessàriament per l ordre en què van ser descoberts i més tard i de forma opcional un nom permanent triat pel descobridor i aprovat per un comitè de la unió astronòmica internacional anteriorment tots els noms amb els quals es batejaven als asteroides eren de personatges femenins de la mitologia grega i romana però prompte es va acabar optant per formes més modernes el primer asteroide que va rebre un nom no mitològic va ser el número de la sèrie liberatrix alliberadora en llatí en honor de joana d arc encara que també s especula que tal nom és un homenatge al primer president de la república francesa adolph thiers per la seua banda el primer nom masculí el va rebre el número eros avui en dia les denominacions són molt menys restringides i van des de noms de ciutats i països com barcelona hiroshima austria xina i uganda fins a noms de persones famoses terradas batejat en memòria d esteve terradas i illa aragó per francesc joan domènec aragó zamenhof per ludwik lejzer zamenhof o piazzia en honor a giuseppe piazzi personatges de ficció mr spock però curiosament no pel personatge mr spock de star trek sinó pel gat del descobridor i altres conceptes com raça gènere d animal i planta etc hi ha una llista considerable de noms d asteroides relacionats amb l àmbit de la cultura catalana les efemèrides dels mateixos estan arreplegades anualment en un volum titulat ephemerides of minor planets que publica l institut d astronomia teòrica de l acadèmia russa de ciències de sant petersburg els asteroides poden ser classificats segons el seu espectre òptic que correspon a la composició de la seva superfície i tenint en compte també la seva albedo amb aquest mètode s obtenen els tipus següents hi ha altres grups d asteroides rars el nombre de tipus continua creixent i estan sent estudiats alguns asteroides tenen satèl·lits com per exemple l asteroide ida i el seu satèl·lit asteroidal dactyl el d agost de es va anunciar el descobriment del primer asteroide amb més d un satèl·lit es tracta de l asteroide sílvia i els seus dos satèl·lits ròmul i rem ròmul es va descobrir el de febrer de amb el telescopi keck ii de metres de mauna kea hawaii té km de diàmetre i orbita a una distància de  km de sílvia en un temps de hores rem té  km de diàmetre i gira a una distància de  km tardant hores a completar una òrbita al voltant de sílvia el principat d astúries en asturià principu d asturies en eonavienc principao d asturias i en castellà principado de asturias és un país constituït en una comunitat autònoma d espanya situada al nord de la península ibèrica limita al nord amb la mar cantàbrica a l oest amb galícia al sud amb castella i lleó i a l est amb cantàbria la seva capital és la ciutat d oviedo però la ciutat més poblada és gijón té dues llengües pròpies que no tenen estatus d oficialitat l asturià i el eonavienc el dia d astúries se celebra cada de setembre coincideix amb la festivitat de la verge de covadonga la santina patrona d astúries la festa establerta per la llei de de juny se celebra institucionalment cada any a la localitat que determini el consell de govern del principat d astúries el terme astúries prové del nom dels antics pobladors els àsturs els primers habitants de les vores del riu astura esla fins a l arribada dels romans astura que abans es deia estura o estula prové de l arrel celta stour que significa riu aquest topònim apareix també a bretanya a la gran bretanya encara hi ha tres rius amb el nom de stour a kent stuffolk i dorset a la desembocadura de l elba riu hi ha un altre riu str que abans es deia sturia també al piemont hi vivia la tribu celta dels esturi prop d un riu que es deia stura la mateixa arrel s ha conservat fins a l actualitat en el gaèlic ster i el bretó stour que també signifiquen riu ocupada per grups humans des del paleolític inferior durant el superior la regió es va caracteritzar per les pintures rupestres de l est de la comunitat en el mesolític s hi va desenvolupar una cultura original l asturià a l edat del bronze la zona es caracteritzà pels megalits i túmuls a l edat de ferro el territori va estar sotmès a la influència cultural celta després de més d un segle sense presència estrangera els visigots van ocupar el territori en el que acabaria a principis del amb la invasió musulmana el territori com havia succeït amb roma i toledo no va ser fàcil de sotmetre establint se el una independència de facto com a regne d astúries la monarquia asturiana donaria pas en el al regne de lleó durant els segles medievals l aïllament propiciat per la serralada cantàbrica i la poca vocació marinera dels naturals fa que les referències històriques siguin escasses després de la rebel·lió del fill d enric ii de trastàmara s estableix el principat d astúries en el el territori va arribar per primera vegada als  habitants fet que provocà la seva duplicació l arribada del blat de moro americà en el segle següent el de maig de la junta general del principat d astúries declara la guerra a frança essent el primer organisme oficial d espanya en fer aquesta passa l de gener de l oficial rafael del riego se subleva a cadis proclamant la constitució espanyola de a partir de comença l explotació del carbó iniciant la revolució industrial a la comunitat més tard s establiria la indústria siderúrgica i la naval el d octubre de es va produir una rebel·lió la revolució de principalment de miners contra l entrada de la ceda en el govern la guerra civil va produir la divisió de la regió en dos bàndols des del de juliol acabant el conflicte el d octubre de després de anys d estancament econòmic en els seixanta es va produir la definitiva industrialització de la regió l antiga ensidesa avui arcelor amb dues grans factories a avilés i veria va ser el principal impuls de l important creixement econòmic fins als amb la incorporació a la unió europea de l estat l altra font tradicional de riquesa el carbó va patir de la reconversió minera el carbó ja no es considerava essencial com a recurs energètic i el seu alt cost d extracció va provocar un canvi total de l economia asturiana avui el creixement econòmic està condicionat per l envelliment de la població i la manca d infraestructures l últim intent de revitalització es basa en la creació d un model metropolità nou ciudad astur ja que el de la població es concentra a la zona central avilés xixón i uvieu se suposa que la creació d aquesta nova entitat amb una població de persones es pot convertir en un pols de serveis i indústria capaç de competir amb altres ciutats en l àmbit de l arc atlàntic europeu astúries es troba a la costa septentrional d espanya entre galícia a l oest cantàbria a l est castella i lleó al sud i la mar cantàbrica al nord la serralada cantàbrica constitueix la frontera natural d astúries amb la província de lleó al sud la serralada de l est el parc nacional dels pics d europa contenen els pics més alts i espectaculars d astúries amb una altitud màxima al pic de torrecerredo amb m també s hi troben el parc natural de redes de pedra calcària al centre est les ubias al sud d uvieu i el parc natural de somiedo a l est les muntanyes cantàbriques ofereixen nombroses oportunitats per escalar esquiar i explorar i s estenen des de galícia a l est cap a cantàbria a l est a la costa asturiana s hi troben les platges del silencio el poble de cudilleru i les platges al voltant de llanes com ara barro i torimbia el clima d astúries és molt més variats que no pas el clima de les regions al sud del país els estius són generalment humits i calorosos acompanyats d algunes precipitacions els hiverns són lleugerament freds sobretot a les muntanyes cobertes de neu des de novembre fins al maig tant la pluja com el sol són característiques regulars dels hiverns asturians la precipitació anual és de mm i s incrementa en allunyar se de la costa amb un màxim de mm als pics d europa atesa la humitat i la vegetació d astúries el principat és conegut com l espanya verda es tracta d una comunitat muntanyosa i costera que compta amb nombrosos i coneguts enclavaments naturals alguns d ells protegits com a parcs nacionals naturals o com a reserves de la biosfera cal destacar la vegetació és variable a les muntanyes d astúries segons l altitud a les parts més baixes hi ha alzines i pins a les zones seques i roures i faigs a les humides a la muntanya hi ha boscos frondosos de fulla caduca i més amunt boscos de coníferes per damunt dels metres només hi ha prats a la part on toca al mar cantàbric la vegetació és molt abundant i variada gràcies a les pluges consta d arbres de fulla caduca com roures castanyers i faigs i de prats naturals l organització i l estructura política del principat d astúries és regit per l estatut d autonomia aprovat el segons l estatut el govern asturià es divideix en tres òrgans institucionals la junta general el consell de govern i el president la forma de govern del principat es basa en el parlamentarisme la junta general és el cos legislatiu que elegeix en nom del poble el president del principat d asturies el president del principat d asturies és el del consell de govern el cap de la branca executiva i és responsable davant la junta general la qual amb una moció de censura o qüestió de confiança pot cessar les seves funcions el poder legislatiu recau sobre la junta general integrada pels representants del poble asturià entre les seves funcions estan l aprovació dels pressupostos i l orientació i control de l acció del consell de govern la junta està integrada per diputats electes per un període de quatre anys per mitjà del sufragi universal dins un sistema de representació proporcional en què l assignació de diputats es basa en el mètode d hondt el principat està dividit en consells equivalents legalment al concepte de municipi els consells al seu torn estan dividits en parròquies que no coincideixen necessàriament amb les parròquies eclesiàstiques cada parròquia està formada per barris encara que l estatut parla de la possibilitat de l ordenació a partir de comarques encara no s han conformat en termes electorals astúries està dividida en tres circumscripcions en termes judicials astúries es divideix en partits judicials el sector primari de l economia del principat està en retrocés i ocupa aleshores el de la població activa dedicada a la ramaderia vacuna l agricultura blat de moro patata poma i la pesca la mineria de carbó encara és molt important encara que no ocupa el paper predominant de fa un segle el sector secundari ocupa al de la població activa en indústries com ara la siderúrgia la indústria dels aliments d armament química i de fabricació d equip de transportació el sector terciari ocupa el de la població activa sobretot als centres urbans i impulsat pel creixent turisme la població actual es caracteritza per posseir la més alta taxa de mortalitat d espanya per mil i la més baixa taxa de natalitat per mil de manera que des del la població ha estat decreixent encara que les ciutats grans mantenen la seva població la taxa de migració neta és negativa el flux d emigrants es dirigeix principalment a la comunitat de madrid i a castella i lleó la capital del principat és uvieu les ciutats més importants són situades a la zona central del principat i la població va descendint des de la mar cap a les muntanyes de l interior la ciutat més poblada és xixón amb  habitants seguida d uvieu la capital amb i avilés amb encara que aquesta té una àrea metropolitana de  habitants la població total d astúries és d  habitants el castellà és l únic idioma que gaudeix de l estatus d oficialitat al principat això no obstant l idioma originari de la major part d astúries és l asturià que està protegit però no oficialitzat deriva directament del llatí el primer text que es coneix en lleonès és la nodicia de kesos que data de l any sent el primer document normatiu escrit en asturià el fur d avilés que data de l any l asturlleonès té algunes variants dintre del principat així mateix existeixen dialectes de la mateixa arrel asturlleonesa a les zones d antic domini del regne de lleó com a lleó zamora o la província del tras os montes a portugal a part de l asturlleonès bable entre els rius eo i navia es parla eonavienc filològicament està adscrit al grup lingüístic gallec portuguès com demostren els textos més antics conservats en aquesta llengua presentant alguns trets semblants a l asturià occidental com en el cas de l asturià l eonavienc no té estatus jurídic de llengua oficial astúries posseeix un ric llegat artístic del qual destaca una arquitectura autòctona preromànica art asturià amb monuments com santa maría del naranco i san miguel de lillo uviéu tots dos i juntament amb la fuente de foncalada formen part del patrimoni mundial de la humanitat segons la unesco l art romànic està molt present ja que tota la regió estava creuada per una de les rutes jacobees en destaca el monestir de san pedro de villanueva prop de cangues d onís i santa maría del junco ribadesella el gòtic no és abundant encara que existeixen bones mostres d aquest estil com la catedral de sant salvador a uvieu entre els pintors del destaquen darío de regoyos i evaristo valle alguns exemples d arquitectura internacional són té elements que l emparenten amb la cuina gallega normanda i bretona el plat més conegut és la fabes potent àpat fet amb fabes acompanyades per xoriço botifarró cansalada i pernil això se serveix a part i es coneix amb el nom de compango a més destaca la varietat de peixos frescos del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou existeixen més de cent varietats diferents de formatges artesans dels que el de cabrales és el més popular si es prefereixen unes postres dolces el més tradicional és l arròs amb llet la beguda asturiana per excel·lència és la sidra entre les seves personalitats cal destacar la música i la dansa són variades i pròpies l instrument més característic és la gaita de tres tubs que es fa servir en nombroses danses populars lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental anomenada també amb diversos glotònims com asturià asturianu lleonès llionés o mirandès mirandés segons el territori on es parli es parla a espanya a astúries i a les províncies de lleó i zamora i a portugal al districte de bragança també és anomenat amb els localismes bercianu cepedanu cabreirés pauezu o senabrés però només les denominacions asturià i mirandès són oficials d alguna manera llionés també ho és tot i que no és un nom popular ja que els parlants patrimonials a lleó utilitzen diversos noms comarcals o locals per a referir se a la seva parla encara que actualment s està estenent el terme lleonés per a englobar en un nom les parles asturlleoneses a lleó l antic asturlleonès conegut com a lleonès medieval fou la llengua oficial del regne de lleó en els segles i fou parlada en tota l extensió que ocupà aquest regne des de l atlàntic fins a extremadura avui dia s utilitza molt poc té un estatut de reconeixement a miranda do duero a portugal on és anomenat mirandès els estatuts de castella i lleó i astúries fan una tímida referència a la protecció de la llengua l asturlleonès es divideix en tres blocs dialectals l occidental el central i l oriental amb formes dialectals diferenciades la televisió pública d astúries fa un ús relativament important de l astur lleonès tant en informatius quotidians íntegrament en aquesta llengua com en programes ens els quals s empra o apareix la llengua asturiana el domini té el seu origen en el llatí vulgar és a dir del parlar comú de les gents que l imperi romà dugué principalment les legions de procedència nord africana situades a asturica augusta i a legió vi a les terres habitades pels àsturs la suplantació d aquesta llengua per la indígena fou lenta però imparable car la llengua imperial era la porta per a molts drets i llibertats entre ells el més important la ciutadania romana la peculiar evolució del llatí a través de l asturlleonès en l actual grup lingüístic no fou pas espontània a cap indret geogràfic ans gradualment el parlar itàlic fou transformant se tal que en el segle x ja n hi ha un abandonament extrem com per ésser considerat una modalitat romanç pròpia aquesta evolució amb els segles donà com a resultat que a mitjans del apareixen les primeres línies d aquest romanç el document de kesos en un monestir de lleó a més aniran sorgint un munt de documents legals en aquest romanç per tots els monestirs d astúries i del lleó els quals indiquen la importància en la societat de la llengua lògic essent la llengua comuna a la corona de lleó però apareixen documents romanços a palència i vestigis lingüístics de la parla en els dialectes de transició com l extremeny dut allà pels repobladors i no s ha d oblidar que l extremadura actual correspon quasi tot a l extremadura lleonesa reparant així en la importància de la llengua natural del regne més important de la corona l asturlleonès és una llengua molt dividida dialectalment sobretot per raons polítiques comprèn tres branques principals l oriental la central i l occidental però a aquestes s hi ha d afegir una divisió independent que passa pel cordal així el domini lingüístic és partit en els blocs asturià i lleonès a més dins de cada grup existeixen algunes diferències i tenen subdialectes amb extremes peculiaritats hi ha a més diverses parles d antiga influència asturlleonesa quasi diluïdes actualment ja en el castellà les parles frontereres del gallec a astúries també tenen marcades influències asturlleoneses entre les varietats regionals de l asturlleonès a lleó s hi poden assenyalar varietats comarcals bercianu cabreirés maragatu ribereu i legionense aquest darrer és el més divulgat a la regió la transcripció es fa d acord amb les normes de l alfabet fonètic internacional el sistema vocàlic de l astur diferencia cinc fonemes en tres graus d obertura mínima mitjana màxima i tres situacions central anterior i posterior no hi ha cap estudi en conjunt de les tres regions del grup ja que a lleó no s hi han fet les investigacions estadístiques necessàries si bé sí que hi ha una aproximació que en dona la xifra de parlants la realitat lingüística de lleó és de desconeixement absolut tant a fora com entre els mateixos lleonesos el fet que el lleonès no estigui reconegut per cap legislació en limita el coneixement també s hi uneix el fet que les administracions competents a l ensenyament no estan sensibilitzades amb el greu perill que té la llengua de desaparèixer per més que la llengua és la històrica del territori actualment viu una situació diglòssica amb un nombre de parlants en la xifra més optimista de i molt dividits geogràficament a l ensenyament no hi ha l obligatorietat ni l optativitat al règim públic o privat ni tan sols hi té cap presència com a assignatura de lliure elecció ni com a matèria extraescolar als col·legis instituts i universitats de la regió andalusia en castellà i oficialment andalucía és un país del sud d espanya limita al nord amb extremadura castella la manxa i la regió de múrcia a l est amb la mar mediterrània i a l oest amb portugal i l oceà atlàntic andalusia té  km de superfície total és formada per les províncies d almeria cadis còrdova jaén granada huelva màlaga i sevilla amb una població de andalusos el andalusia és la comunitat autònoma més poblada d espanya i la segona més extensa andalusia es troba a l extrem sud occidental d europa limitant al sud amb l estret de gibraltar andalusia és reconeguda en el preàmbul de l estatut d autonomia del com a realitat nacional que la constitució espanyola reconeix com a nacionalitat històrica a l empara del disposat a l article segon de la constitució espanyola que reconeix i garanteix el seu dret a l autonomia l origen del mot andalusia encara és controvertit prové del terme al àndalus que es referia a la península ibèrica musulmana al començament tota la península llevat dels petits enclavaments cristians independents del nord des del al durant la reconquesta cristiana aquest nom va designar exclusivament el sud peninsular i va esdevenir com a denominació castellanitzada el terme per referir se al darrer territori a ser reconquerit la primera hipòtesi sobre l origen del mot suggereix que al àndalus és fruit de l evolució datlas cap a antalas andalas ndalus així suggerint que prové del terme mític de atlàntida atès el desenvolupament de la civilització de tartessos una altra hipòtesi suggereix que al àndalus prové de la degeneració lingüística de landahlauts nom germànic del sud d hispània durant el temps dels visigots la pronunciació de la qual era lndalos aquest terme provendria de landa terra i hlauts sorteig segons aquesta hipòtesi els àrabs van afegir hi l article àrab al la història d andalusia com a regió primer castellana i després espanyola va començar al segle xiii amb la conquesta dels regnes de còrdova sevilla i jaén continuat amb la presa del regne de granada al segle xv i culminat en el substancial amb la divisió territorial d espanya de i la constitució d andalusia com a comunitat autònoma d espanya després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d andalusia de no obstant això també és rellevant exposar breument la història anterior del territori actualment integrat en aquesta regió la posició geoestratègica d andalusia a l extrem sud d europa entre aquesta i àfrica entre l oceà atlàntic i el mar mediterrani així com les seves riqueses minerals i agrícoles i la seva gran extensió superficial de  km més gran que molts dels països europeus formen una conjunció de factors que van fer d andalusia un focus d atracció d altres civilitzacions ja des de l inici de l edat dels metalls de fet la seva situació geogràfica com a nexe entre àfrica i europa fa que algunes teories apuntin que els primers homínids europeus previ pas de l estret de gibraltar es van situar al territori andalús les primeres cultures desenvolupades a andalusia los millares el argar i tartessos van tenir un clar matís orientalitzant a causa que pobles de la mediterrània oriental es van assentar a les costes andaluses a la recerca de minerals i van deixar el seu influx civilitzador el procés de pas de la prehistòria a la història conegut com a protohistòria va estar lligat a la influència d aquests pobles principalment grecs i fenicis ampli moment històric en què es va fundar cadis la ciutat més antiga d europa occidental seguida en antiguitat per una altra ciutat andalusa màlaga andalusia va quedar incorporada plenament a la civilització occidental amb la conquesta i romanització de la província bètica aquesta va tenir gran importància econòmica i política a l imperi romà al que va aportar nombrosos magistrats i senadors a més de les figures excel·lents dels emperadors trajà i adrià les invasions germàniques de vàndals i posteriorment de visigots no van fer desaparèixer el paper cultural i polític de la bètica i durant els segles i els terratinents beticorromans van mantenir pràcticament una independència respecte a toledo en aquest període van destacar figures com sant isidor de sevilla o sant hermenegild l any es va produir una important ruptura cultural amb la conquesta musulmana de la península ibèrica el territori andalús va ser el principal centre polític dels diferents estats musulmans d al àndalus sent còrdova la capital i un dels principals centres culturals i econòmics del món aleshores aquest període de florida va culminar amb el califat omeia de còrdova on van destacar figures com abd ar rahman iii o al hàkam ii ja al es va produir un període de greu crisi que va ser aprofitat pels regnes cristians del nord peninsular per avançar en les seves conquestes i pels diferents imperis nord africans que es van anar succeint almoràvits i almohades que van exercir la seva influència a al àndalus i també van establir els seus centres de poder a la península a granada i sevilla respectivament entre aquests períodes de centralització de poder la seva va produir la fragmentació política del territori peninsular que va quedar dividit en primers segons i tercers regnes de taifes entre aquests últims el regne de granada va tenir un paper històric i emblemàtic fonamental la corona de castella va anar conquerint progressivament els territoris del sud peninsular ferran iii de castella va personalitzar la conquesta de tota la vall del guadalquivir al segle xiii el territori andalús va quedar dividit en una part cristiana i una altra musulmana fins que el la conquesta de la península va finalitzar amb la presa de granada i la desaparició del regne de granada al segle xvi és quan andalusia va explotar més la seva posició geogràfica ja que va centralitzar el comerç amb el nou món a través de la casa de contractació d índies amb seu primer a sevilla que va arribar a ser la ciutat més poblada de l imperi espanyol i dos segles més tard a cadis fins a la seva desaparició en aquest mateix segle xviii després de l arribada de cristòfor colom a amèrica andalusia va tenir un paper fonamental en el seu descobriment i colonització no obstant això no va existir un veritable desenvolupament econòmic d andalusia a causa de les nombroses empreses de la corona de castella a europa el desgast social i econòmic es va generalitzar al segle xvii i va culminar amb la conjuració de la noblesa andalusa contra el govern del comte duc d olivares el les reformes borbòniques del no van solucionar que espanya en general i andalusia en particular s anessin perdent pes polític i econòmic en el context europeu i mundial així mateix la pèrdua de les colònies espanyoles d ultramar aniran traient a andalusia dels circuits econòmics mercantilistes aquesta situació va millorar durant el segle següent ja que la indústria andalusa va tenir un important pes en l economia espanyola durant el el andalusia era la segona regió espanyola quant a grau d industrialització un segle més tard estava ja pràcticament a la cua amb un índex d industrialització inferior al per del nivell mitjà espanyol mentre que entre i andalusia tenia un índex d industrialització superior a la mitjana nacional en les branques d alimentació metal·lúrgia química i ceràmica a partir de aquesta supremacia es va reduir a les branques d alimentació i química després d aquest segle expansiu durant la gran part del i començaments del xxi andalusia i malgrat que es constitueix en comunitat autònoma el no aconsegueix igualar els seus índexs de desenvolupament amb la resta d espanya sent la regió amb més atur de tota la unió europea i amb menor renda per càpita d espanya el relleu d andalusia és format per tres unitats fonamentals andalusia és dins del domini climàtic mediterrani amb hiverns plujosos i estius secs i càlids el relleu accidentat hi produeix fortes variacions amb illes de clima de muntanya a les serres més elevades sierra nevada sierra de gdor i zones de tendència més continental vega de granada les precipitacions disminueixen d oest cap a l est el punt que rep més precipitacions és la serralada de grazalema mm anuals i el menys plujós és el cap de gata que alhora és el punt més sec d europa amb mm anuals la temperatura mitjana anual d andalusia és superior als  c encara que amb variacions geogràfiques oscil·lant entre els  c a màlaga fins als  c a baeza el mes més fred és el gener i el més calorós és agost andalusia té una gran diversitat hidrològica ja que els seus rius drenen tant cap a l atlàntic com al mediterrani del vessant atlàntic són les conques de guadiana odiel tinto guadalquivir guadalete barbate i del vessant mediterrani les del guadiaro guadalhorce guadalmedina guadalfeo andarax i almanzora l organització institucional del govern d andalusia es denomina junta d andalusia està integrada pel parlament d andalusia el president de la junta d andalusia i el consell de govern el poder judicial recau sobre el tribunal superior de justícia d andalusia tanmateix el tribunal no és un òrgan propi de la comunitat ans forma part del poder judicial de l estat espanyol únic per a tot el regne i que no pot ser transferit a les comunitats autònomes els partits polítics amb representació al parlament d andalusia són el govern actual està presidit per susana díaz psoe a que va accedir al poder amb el suport de ciutadans malgrat que els andalusos de les grans ciutats han tractat de canviar el mapa polític d andalusia ja que aquest partit porta governant des de fa dècades les entitats socials rurals i la població dels pobles encara son força a favor de mantenir lstatu quo de la comunitat impedint que es produeixi un canvi en la formació que governa el territori més poblat i el segon més gran del conjunt del territori de l estat espanyol andalusia va accedir a l autonomia jurídica per mitjà de l article de la constitució espanyola de andalusia es va constituir com a comunitat autònoma de l estat espanyol el de febrer el seu dret a l autonomia es basa segons l estatut d autonomia de en la identitat històrica i l autogovern que la constitució permet a tota nacionalitat en plena igualtat amb la resta de les nacionalitats i regions que componguin espanya i amb el poder que emana de la constitució i el poble andalús l octubre del la comissió constitucional de les corts generals d espanya aprovà amb els vots favorables de psoe iu i pp un nou estatut d autonomia que reconeix al preàmbul la realitat nacional d andalusia el de novembre el congrés dels diputats va ratificar el text amb cap vot en contra és de fet el primer estatut d autonomia que s aprova sense cap vot en contra va ser aprovat pel senat espanyol el de desembre i ratificat per referèndum pel poble andalús el de febrer andalusia es divideix en vuit províncies que alhora es divideixen en municipis les vuit províncies d andalusia són a més andalusia es divideix en comarques tanmateix aquesta subdivisió territorial no té cap autonomia i no són regulades oficialment com és el cas de les comarques de catalunya ans són reconegudes pel seu àmbit cultural andalusia és la comunitat més poblada d espanya que el era superior als  milions d habitants aquesta població es concentra sobretot a les capitals provincials i a les àrees costaneres la meitat de la població andalusa es concentra en les ciutats amb més de  habitants la capital i ciutat més gran és sevilla que amb  habitants és la quarta ciutat d espanya i la tercera àrea metropolitana d espanya sevilla es troba a l oest de la comunitat a la vora del curs baix del guadalquivir segons dades del el producte interior brut andalús a preus del mercat era de  milions d euros amb un creixment mitjà del entre el i el superior a la taxa de creixement de l estat espanyol i de l eurozona aquest creixement ha permès que andalusia incrementés la seva participació del pib des del en cinc dècimes al de l estat tanmateix durant el mateix període la població andalusa ha experimentat un creixement substancial de persones sobretot a causa de la immigració la qual cosa no ha elevat de manera important el pib per capita andalús en relació amb les comunitats del nord el el pib per capita era poc superior als per persona al de la mitjana de la unió europea l objectiu de convergència avui dia el pib per capita és de euros i el pib total de la comunitat és de millions d euros el deficit en comparació amb el pib és de millions d euros és a dir el lantiga grècia és el període de la història de grècia que té gairebé un mil·lenni fins a la mort d alexandre el gran també conegut com a alexandre magne esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent els antics grecs es troben en una civilització tricontinental que inclou l orient mitjà egipte i una petita àrea de l europa del mediterrani oriental l antiga grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental la cultura grega va tenir una influència poderosa en l imperi romà el qual en portaria la seva versió a diverses parts d europa la cultura grega és una de les bases de la cultura occidental sobre la qual ha influït i continua influint fins i tot en la llengua la política els sistemes educatius la filosofia la ciència l art i l arquitectura del món modern estimulant el renaixement de l europa occidental i durant els ressorgiments neoclàssics dels segles  i a europa i a amèrica aquest període es divideix historiogràficament en la grècia arcaica la grècia clàssica i la grècia hel·lenística lantiga grècia és un terme utilitzat per a referir se al món de parla grega de l antiguitat es refereix no sols a la península geogràfica de la grècia moderna sinó també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonitzades pels grecs es creu que el poble grec immigrà al sud cap a la península balcànica en diverses onades al final del tercer mil·lenni ac l última de les quals seria la invasió dòrica el període del al  ac és el període de la civilització micènica coneguda per la guerra de troia encapçalada pel rei agamèmnon segons els relats èpics d homer el període del  ac al  ac és conegut com ledat fosca perquè no n ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueològiques els texts secundaris i terciaris com ara les històries d heròdot la descripció de grècia de pausànies la biblioteca de diodor de sicília i les cròniques de sant jeroni contenen breus cronologies i llistes de reis que haurien governat durant aquest període la història de la grècia antiga acaba amb la fi del regnat d alexandre el gran que hauria mort el  ac els esdeveniments subsegüents es descriuen com la grècia hel·lenística que acabaria amb la conquesta dels territoris grecs per part de roma encara que per a altres historiadors per la seva influència en l imperi romà acabaria amb l acceptació del cristianisme com a religió oficial de l imperi així doncs la historiografia divideix la història de l antiga grècia en els períodes següents la majoria dels historiadors i polítics grecs les obres dels quals han sobreviscut principalment heròdot tucídides xenofont demòstenes plató i aristòtil eren atenesos o proatenesos per això sabem molt més de la història i política d atenes que no pas de cap altra ciutat grega les obres d aquests escriptors a més es concentren sobretot en la història política militar i diplomàtica i sovint ignoren la història social i econòmica les històries de l antiga grècia han de superar aquestes restriccions amb l arqueologia i altres eines de la historiografia la primera època o l època arcaica va des del segle vii ac al segle vi ac i es caracteritza per l aparició de ciutats estats o polis durant el segle viii ac grècia comença a emergir de l edat fosca grega que havia succeït la civilització micènica i la civilització minoica l alfabetisme s havia perdut i l escriptura micènica havia estat oblidada els grecs però van adaptar l alfabet fenici al grec i començaren a realitzar escrits des del  ac grècia va ser dividida en petites comunitats autònomes un patró imposat per la geografia de la península on cada illa vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes en progressar econòmicament la població grega va començar a créixer més enllà de la seva capacitat agrícola de les terres de conreu disponibles d acord amb l historiador mogens herman hansen la població grega s incrementà de a gairebé deu milions del al  ac des del  ac va començar un període de  anys d expansió en què els grecs van establir colònies en totes direccions a l est la costa egea d àsia menor fou la primera a ser colonitzada després va ser xipre i les costes de tràcia el mar de màrmara i la costa sud del mar negre gradualment la colonització grega a l est arribà al territori de la ucraïna actual a l oest les costes d albània sicília i el sud de la península itàlica van ser colonitzades així com les costes de frança còrsega i el nord est de la península ibèrica al sud es van fundar colònies a egipte i líbia les ciutats actuals de siracusa nàpols marsella i istanbul van tenir els seus orígens com a ciutats gregues de siracusa neapolis massilia i bizanci al segle vi ac el món grec s havia convertit en una àrea cultural i lingüística molt més gran que no pas l àrea geogràfica de la grècia actual les colònies gregues encara que no eren unides políticament mantenien llaços culturals religiosos i comercials entre si els grecs a casa seva i a les colònies s organitzaven com a comunitats independents i les ciutats les polis es van convertir en la unitat bàsica de govern grec durant aquest període es va produir un desenvolupament important en tot el món grec acompanyat del creixement del comerç i la manufactura també es va produir un millorament important dels estàndards de vida de la població general alguns estudis estimen que la grandària mitjana de les cases gregues va ser cinc vegades més gran el  ac que el  ac la qual cosa suggereix un creixement en la renda mitjana de la població al el món grec era el territori més desenvolupat i avançat del món d acord amb els historiadors econòmics era una de les economies preindustrials més avançades el salari diari d un treballador grec era en termes de grans  kg més de quatre vegades més gran que no pas el salari d un egipci  kg les ciutats gregues eren originàriament monarquies encara que moltes n eren massa petites i el terme basileus rei dels seus governants pot ser confús sent una regió amb escassesa de terra per a llaurar eren els terratinents els qui tenien el poder i els qui formaven una aristocràcia guerrera que s involucrava en petites guerres internes i així van eliminar ràpidament la monarquia al mateix temps el naixement d una classe comerciant o mercantil fita representada per la introducció de l ús de la moneda el  ac va produir un conflicte de classes a les grans ciutats des del  ac les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars aleshores anomenats tirans tyranoi una paraula sense el significat actual d opressió dictatorial per al segle vi ac diverses ciutats ja havien emergit com a centres dominants dels afers grecs atenes esparta corint i tebes cadascuna d aquestes havia controlat les àrees rurals que les envoltaven atenes i corint esdevindrien potències marítimes i comercials atenes i esparta van tenir una rivalitat tal que dominarien tota l antiga grècia mitjançant aliances amb altres polis per aconseguir ne l hegemonia política i comercial a esparta l aristocràcia terratinent encara conservava el poder i la constitució de licurg al voltant del  ac afermà el seu poder i va donar a esparta un règim militarista sota una monarquia dual esparta dominà les altres ciutats del peloponès llevat d argos i acaia a atenes per contra la monarquia havia estat abolida el  ac i les reformes de soló van establir un sistema moderat de govern aristòcrata els aristòcrates van ser succeïts per la tirania de pisístrat i els seus fills que farien de la ciutat una potència naval i comercial quan els pisiatrides van ser enderrocats clístenes va establir la primera democràcia del món  ac amb el poder compartit per una assemblea formada per tots els ciutadans barons cal esmentar però que només una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret se n excloïen les dones els esclaus les persones lliures i els no atenesos a jònia sobre la costa egea les ciutats gregues que incloïen els grans centres de milet i halicarnàs no van poder mantenir la independència i van ser conquerides per l imperi persa al segle vi ac el  ac els grecs es van aixecar en la revolta jònica i atenes i altres ciutats gregues van donar los suport el  ac el rei persa darios i després de suprimir la revolta de les ciutats jòniques envià una flota per castigar els grecs els perses van arribar a l àtica però foren derrotats en la batalla de marató per l exèrcit grec encapçalat pel general milcíades el jove el monticle de l enterrament dels atenesos encara es pot veure a marató deu anys després el successor de darios i xerxes i de pèrsia va enviar hi una força molt més poderosa per terra després de ser detinguts pel rei d esparta leònides i a les termòpiles xerxes va avançar cap a l àtica i capturà i cremà atenes però els atenesos havien evacuat la ciutat per mar i sota temístocles van derrotar la flota persa en la batalla de salamina un any després els grecs sota pausànies l espartac van derrotar l exèrcit persa a platees la flota atenesa va perseguir els perses que fugien del mar egeu i el  ac van capturar bizanci en fer això els atenesos van incorporar les forces de totes les illes estat i altres ciutats estat en una aliança anomenada la lliga de delos perquè la tresoreria es trobava a la ciutat sagrada de delos els espartans tot i que havien participat en la guerra van aïllar se i permeteren que atenes s hi establís com a potència naval i comercial única les guerres perses van produir un segle de domini atenès sobre tots els afers grecs atenes era l única senyora de la mar i també la potència comercial encara que corint era la seva rival més seriosa l estadista més important d aleshores era pèricles que utilitzaria el tribut dels membres de la lliga de delos per a construir el partenó i altres monuments de la grècia clàssica a mitjan la lliga s havia convertit en l imperi d atenes un canvi simbolitzat per la transferència de la tresoreria de delos al partenó el  ac la riquesa d atenes va atreure intel·lectuals i artistes de tota grècia l estat atenès també patrocinà l educació i les arts especialment l arquitectura atenes es va convertir en el centre de la literatura la filosofia i les arts alguns dels grans personatges de la cultura occidental i de la història intel·lectual van viure a atenes durant aquest període els dramaturgs èsquil aristòfanes eurípides i sòfocles els filòsofs aristòtil plató i sòcrates els historiadors heròdot tucídides i xenofont el poeta simònides i l escultor fídies la ciutat esdevingué en paraules de pèricles en l escola de grècia els altres estats grecs van acceptar al començament el lideratge grec en la guerra contínua contra els perses però després de la caiguda del polític conservador cimó d atenes el  ac atenes es convertí en una potència imperialista després de la victòria grega en la batalla d eurimedont el  ac els perses ja no eren més una amenaça i alguns estats com ara naxos van intentar separar se de la lliga però van ser forçats a sotmetre s hi els nous líders atenesos pèricles i efialtes van permetre que les relacions entre atenes i esparta es deterioressin i el  ac es va iniciar una guerra després d alguns anys de guerra inconclusa se signà un tractat de pau de  anys entre la lliga de delos i la lliga del peloponès esparta i els seus aliats aquest tractat va coincidir amb l última batalla entre grecs i perses una batalla marítima prop de salami i xipre seguida de la pau de càl·lies  ac entre els grecs i els perses el  ac tornà a esclatar la guerra entre atenes i esparta i els seus aliats les causes immediates de la guerra del peloponès varien segons el relat no obstant això tres en són les causes consistents entre els historiadors antics principalment tucídides i plutarc abans de la guerra corint i una de les seves colònies corcira avui dia corfú van començar una disputa en què atenes va intervenir ràpidament corint i atenes van disputar el control de potidea prop de l actual nea potidaia i finalment atenes assetjà la ciutat atenes va fer pública una sèrie de decrets econòmics anomenats els decrets megaris que imposaven sancions econòmiques sobre el poble megari atenes va ser acusada pels aliats peloponesis de violar el tractat de trenta anys de pau i esparta va declarar formalment la guerra contra atenes cal esmentar que molts historiadors consideren que aquestes són les raons immediates de la guerra argumenten però que la causa fonamental en fou el ressentiment creixent d esparta i els seus aliats contra la dominació d atenes en tots els afers dels grecs la guerra va durar anys en part perquè atenes era una potència naval i esparta una potència militar terrestre l estratègia inicial d esparta era envair l àtica però els atenesos van suportar el setge darrere dels murs una malaltia però hi causà severes baixes incloent hi pèricles al mateix temps una flota atenesa portà tropes al peloponès que guanyarien les batalles de naupacte  ac i pilos  ac després de molts anys el líder moderat atenès va signar la pau de nícies  ac el  ac però l hostilitat entre esparta i l aliat atenès argos els va dur a la guerra una vegada més la qual cosa portaria el partit guerrer al poder d atenes el  ac alcibíades persuadí l assemblea atenesa per iniciar una expedició contra siracusa un aliat peloponesi a sicília tot i que nícies no estava segur de l èxit d aquesta expedició va ser designat amb alcibíades cap de l expedició després però de ser acusat pels seus companys fugí a esparta i persuadí el poble de donar suport a siracusa com a resultat d això l expedició va ser un desastre esparta va construir una flota amb el suport dels perses i va trobar un excepcional líder militar lisandre que ocupà l hel·lespont la font atenesa d importacions de gra amenaçats doncs amb fam els atenesos van enviar l última flota per enfrontar se a lisandre el qual els derrotaria a egospòtam  ac la derrota de la seva flota significaria la fallida d atenes el  ac atenes demana la pau i esparta va establir ne les condicions atenes no sols perdria els murs que l envoltaven i la seva flota sinó a més totes les seves possessions a l exterior un partit antidemocràtic va prendre el poder a atenes amb el suport espartà amb la fi de la guerra peleponesa esparta seria l ama de l antiga grècia però l elit guerrera espartana no pogué prendre el seu lloc en pocs anys el partit democràtic prengué el poder a atenes i a altres ciutats el  ac els governadors espartans van treure lisandre del poder i esparta perdé la supremacia naval temporal atenes argos tebes i corint van amenaçar el domini espartà en la guerra coríntia que quedaria de manera inconclusa el  ac el mateix any esparta sorprengué l opinió grega en concloure el tractat d antàlcides amb pèrsia per mitjà del qual rendien les ciutats de jònia i xipre la qual cosa revertí els cent anys de victòries gregues sobre pèrsia esparta va intentar debilitar encara més el poder de tebes i això els dugué una guerra en què tebes formaria una aliança amb el seu antic enemic atenes els generals de tebes epaminondes i pelòpides van guanyar en una victòria decisiva a leuctres  ac com a resultat d aquesta batalla s acabà la supremacia espartana i es va establir el domini de tebes però atenes va recuperar el seu antic poder ja que el poder de tebes hi seria molt curt amb la mort d epaminondes a mantinea  ac la ciutat va perdre el seu més gran líder i els successors començaren una guerra ineficaç de  anys amb fòcida el  ac el poble de tebes va sol·licitar el suport de felip ii de macedònia per lluitar contra fòcida la qual cosa portaria els macedonis a l escenari grec per primera vegada el regne de macedònia s havia format al segle vii ac i va ocupar un paper poc influent en la política grega fins al segle v ac a principis del segle iv ac el rei filip de macedònia un home ambiciós educat a tebes pretenia ser acceptat com a nou líder de grècia i recuperà la llibertat de les ciutats gregues d àsia del domini persa en prendre les ciutats gregues d amfípolis metona i potídea guanyà el control de les mines d or i argent de macedònia i això li donà recursos per assolir les seves ambicions filip va establir el domini macedoni sobre tessàlia  ac i tràcia i el  ac controlà tota la regió al nord de termòpiles va usar la seva riquesa per a subornar els polítics grecs creant així un partit macedoni en cada ciutat de grècia la seva intervenció en la guerra entre tebes i fòcida li va donar el reconeixement i l oportunitat perquè macedònia fos una potència en els afers grecs demòstenes de peània en una sèrie de discursos filípiques va aixecar una resistència contra l avançament de filip el  ac tebes i atenes formen una aliança per resistir la creixent influència de filip filip va ser el primer a atacar avançà cap a grècia i derrotà els aliats a queronea el  ac aquesta victòria marca l inici del declivi de les ciutats estat encara que van sobreviure amb certa autonomia fins als temps romans filip intentà guanyar els atenesos amb presents i afalacs però amb poc d èxit va organitzar les ciutats en la lliga de corint i va anunciar que encapçalaria la invasió de pèrsia per alliberar les ciutats gregues i venjar les invasions perses del segle anterior però no ho va realitzar fou assassinat el  ac filip va ser succeït pel seu fill de  anys alexandre que es proposaria dur a terme els plans de son pare quan va veure que atenes havia caigut cridà al poble atenès i les seves tradicions per destruir el rei persa viatjà a corint on les ciutats gregues el van reconèixer com a líder dels grecs després viatjaria al nord per reunir les seves forces l exèrcit amb què envaí l imperi persa era fonamentalment macedoni encara que molts idealistes de les ciutats gregues hi havien participat mentre alexandre era a tràcia sentí a dir que les ciutats gregues s havien rebel·lat es dirigí al sud va capturar i destruir tebes com a advertència a la resta de les ciutats gregues que el seu poder no hauria de ser contradit el  ac alexandre avança cap a àsia menor i derrota els perses al riu grànic així va guanyar el control de la costa jònica i va fer una entrada triomfal per totes les ciutats gregues alliberades després avançà de cilícia cap a síria on va derrotar darios iii a issos  ac després va avançar de fenícia cap a egipte on va tenir molt poca resistència els egipcis el rebien com a alliberador de l opressió persa darios volia fer les paus amb alexandre i retornar a casa seva triomfalment però alexandre estava determinat a conquerir pèrsia i més enllà va avançar de síria cap a mesopotàmia i derrotà darios a gaugamela  ac darios va fugir i va ser mort per un dels seus seguidors i alexandre es convertí en l amo de l imperi persa ocupà susa i persèpolis sense gens de resistència mentrestant les ciutats gregues volien fugir del control macedoni a megalòpolis el  ac el regent d alexandre antípater va derrotar els espartans els quals s havien refusat a unir se a la lliga de corint i a reconèixer la supremacia macedònia alexandre continuava avançant sobre les àrees dels estats actuals de l afganistan i pakistan cap a la vall del riu indus el  ac arribà a punjab hauria avançat cap al ganges i bengala però el seu exèrcit el va convèncer que ja es trobaven a la fi del món i es refusaven a anar més enllà alexandre va retornar i va morir de febre a babilònia el  ac l imperi d alexandre es va dividir després de la seva mort però les seves conquestes van canviar per sempre el món grec milers de grecs van viatjar amb ell o després de la seva mort per establir se a les noves ciutats que fundava la més important alexandria a egipte es van establir regnes de parla grega a egipte síria iran i bàctria el període hel·lenístic havia començat guerra a l antiga grècia és el terme usat per descriure la guerra de les polis gregues les ciutats estat de l antiga grècia entre la revolució hoplítica del segle viii ac i l emergència de l imperi macedoni en el segle iv ac poques civilitzacions van ser tan guerreres com les polis gregues malgrat que van ser societats poc militaritzades fins al segle iv ac els temples tenen representacions als seus frontons i frisos amb déus amb indumentària d hoplita els vasos ceràmics glorifiquen les files de la falange els monuments funeraris representen les morts dels soldats d infanteria plató utilitza sovint el model de la guerra per a il·lustrar les seves teories de la virtut i del coneixement i extreu freqüentment els seus exemples de l experiència militar personal de sòcrates per a heròdot tucídides o xenòfanes era aparentment inconcebible relatar altres coses per a sòcrates matar guerrejant per atenes no s oposava a la pràctica de la dialèctica o de la reflexió abstracta l hoplita formava part de la infanteria pesada el focus central de la guerra a l antiga grècia la paraula hoplita del grec hoplits deriva de hoplon plural hopla que vol dir article d armament o equipament aquests soldats van aparèixer probablement a la fi del formaven part d una milícia ciutadana armada com a llancers i amb una formació anomenada en grec antic falange aquests eren relativament fàcils d armar i de mantenir i a més a més podien pagar el cost de l equipament gairebé tots els grecs famosos de l antiguitat van lluitar com a hoplites fins i tot filòsofs i dramaturgs des de la formació dels hoplites com a milícia no van rebre atacs permanents i les campanyes eren curtes l excepció eren els guerrers espartans que eren soldats especialitzats i tenien en els seus estats terres assignades a les classes baixes que eren els que se n encarregaven els exèrcits marxaven directament cap al seu objectiu allà els defensors podien amagar se rere les muralles de la ciutat en aquest cas els atacants havien d acontentar se a destrossar el camp encara que els primers també podien decidir trobar se amb ells en el camp de batalla les batalles aleshores eren decisives eren curtes sagnants i brutals per la qual cosa es necessitava un grau de disciplina molt alt ambdues forces s alineaven en el terreny de batalla amb una formació rectangular aproximadament de vuit fileres encara que era molt variable altres forces eren menys importants com els hippeis cavalleria que se n situaven als flancs i tant la infanteria lleugera com les tropes que llançaven projectils eren insignificants els hoplites més coneguts eren els espartans que eren entrenats des de la infància en el combat i en la guerra per convertir los en una força d atac superior i excepcionalment disciplinada la marina de guerra en l antiga grècia que no es pot generalitzar a tots els grecs sinó a algunes polis gregues va romandre directament sotmesa a l expansió territorial que n era alhora la finalitat i la condició necessària alguns estats de l antiguitat van saber dotar se d una poderosa marina de guerra atenes en el segle de pèricles egipte cartago i rodes en el període hel·lenístic i roma en el curs de les guerres púniques a la darreria de la república des del punt de vista dels instruments la guerra al mar tenia unes exigències pròpies del tot allunyades de les del combat en terra ferma és per això que hi ha algunes contradiccions entre l originalitat tècnica de les activitats marítimes i la seva subordinació a les activitats terrestres contradiccions que són òbvies en les seccions dels vaixells de guerra en les flotes militars i en les tàctiques navals l economia de l antiga grècia es caracteritzava per la gran importància de l agricultura activitat que venia condicionada per la relativa pobresa dels camps de cultiu en consonància amb les característiques de la geografia de grècia al començament del es van desenvolupar l artesania i el comerç principalment marítim que van tenir més rellevància durant el període clàssic cal tenir en compte que el concepte «economia» des del punt de vista actual és relativament anacrònic i en aquells temps tenia un altre sentit la paraula grega oikonomía fa referència als oikos que signifiquen la casa o el forn per tant el diàleg de xenofont titulat oeconomicus està dedicat a la gestió de la llar i l agricultura els grecs no tenien un terme exacte per fer referència als processos d elaboració de productes i intercanvi l economista murray rothbard però comenta que si bé el concepte en si no n existia els antics filòsofs grecs tractaven amb qüestions que avui dia serien identificades com a econòmiques l agricultura en l antiga grècia era la base de l economia de la zona prop del per cent de la població es dedicava a aquesta activitat sent una excel·lent tasca per al ciutadà comú va donar llum a un estil de vida i a uns costums que van persistir durant tota l antiguitat els geoponici forma llatinitzada del grec és un terme que inclou els autors grecs i romans que van tractar aquesta qüestió en les seves obres de ramaderia i agricultura molts llibres i compilacions destinats a la millora de les tècniques agrícoles i ramaderes són considerats pels grecs com tractats d economia la religió de l antiga grècia abasta la col·lecció de creences i rituals de l antiga grècia en forma de pràctiques cultuals homòlogues de la mitologia grega al món grec la pràctica religiosa variava prou com per poder parlar de religions gregues les pràctiques cultuals dels grecs hel·lens s estenien més enllà de la grècia continental a les illes i les costes de jònia l àsia menor a la magna grècia sicília i itàlia del sud i a les colònies gregues disperses pel mediterrani occidental com marsella exemples grecs moderats en són el culte i les creences etrusques i la religió romana hi ha una creença entre els erudits que la primera religió grega va provenir o estava molt influïda pel xamanisme de les estepes de l àsia central fins i tot la colònia grega d òlbia a escítia a la riba nord de la mar negra i d allà cap a grècia la societat grega antiga era radicalment diferent de la nostra la nostra paraula «religió» no existia en grec antic els conceptes que serveixen per a descriure els fenòmens religiosos contemporanis no estan adaptats a l anàlisi del que era per als grecs la divinitat en la religió de la grècia antiga l essencial de les creences i ritus s estructurà en el moment en què va néixer a l època arcaica segles segle viii ac segle vi ac una forma d organització política particular la polis que va tenir per consegüent el redescobriment i la difusió de l escriptura c  ac a partir de l època arcaica van aparèixer els caràcters dominants de la religió grega un politeisme de noves divinitats de déus antropomòrfics proveïts d atributs llamp trident arc i sagetes ègides etc gaudint de poders pletòrics tenint sectors d intervenció modes d accions pròpies i dotades de mites però cada una d aquestes divinitats no n existeix més que pels llaços que les uneixen amb el sistema diví global els grecs eren politeistes retien culte a diverses divinitats honraven principalment els déus theoi i els herois cadascun d ells podia ser invocat sota diversos aspectes d acord amb el lloc el culte i la funció que complia aquests déus dotats de poders sobrenaturals sota el mateix nom podien presentar una multiplicitat d aspectes els epítets cultuals les epiclesis assenyalaven la seva naturalesa i el seu àmbit d intervenció existia per exemple zeus kéraunos tonant polieo guardià de l ordre polític de la polis horkios garant dels juraments i dels pactes ktesios protector de la propietat herkeios guardià del clos xenios protector dels hostes i dels estrangers les altres figures del panteó grec seguien també aquest esquema les característiques úniques de la divisió social de l antiga grècia eren la divisió entre la persona lliure i l esclava els papers diferenciats de l home i la dona la importància de la religió i la poca importància del naixement per a basar hi l estatus social la forma de vida dels atenesos era comuna a tot el món grec a diferència del sistema espartà només les persones lliures podien ser considerades ciutadanes i rebre la protecció completa de la llei en qualsevol ciutat estat en la majoria de les ciutats estat a diferència de roma la prominència social no conferia cap dret especial per exemple néixer en una família en particular no portava cap privilegi especial de vegades eren les unitats familiars les que controlaven les funcions religioses públiques però això no els donava poder de govern a atenes la població es dividia en quatre classes socials basades en la riquesa les persones podien canviar de classe social si tenien més diners a esparta tots els ciutadans rebien el títol d igual omos si acabaven la seva educació no obstant això els reis espartans caps militars i religiosos provenien només de dues famílies els esclaus no tenien poder ni estatus social tenien el dret de tenir una família i comprar propietats però no tenien cap dret polític el  ac el concepte d esclavatge incloïa el concepte de propietat és a dir els esclaus podien ser venuts i comprats al un terç de la població d algunes ciutats estat eren esclaus la majoria de les famílies tenien esclaus com a servents o agricultors fins i tot les famílies pobres en tenien un o dos els amos no podien colpejar ni matar els esclaus els amos sovint els prometien la llibertat per fer que treballessin més a diferència de roma els esclaus que eren alliberats no podien ser ciutadans sinó que es mesclaven amb la població d estrangers les ciutats estat podien tenir esclaus públics amb més independència que no pas els esclaus particulars a atenes els esclaus públics s encarregaven de buscar monedes falses i els esclaus dels temples eren els servents de les deïtats els jocs olímpics de l antiguitat originàriament anomenats simplement jocs olímpics en grec olympiakoi agones foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d olímpia entre diferents polis de l antiga grècia es feren a olímpia entre els anys  ac i dc es tracta d un esdeveniment festiu a més de realitzar se una sèrie de proves esportives s hi retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l època en les proves competien els representants de cada ciutat que havien de ser lliures no esclavitzats i ciutadans grecs aquests s enfrontaven en diferents modalitats de curses atlètiques i curses de carros i altres proves que foren introduïdes al llarg dels anys lluita lliure pentatló antic salt de llargada llançament de javelina i de disc els jocs es disputaven normalment cada anys o una olimpíada que era una unitat de temps durant la celebració dels jocs es promulgava una treva o pau olímpica per permetre als atletes viatjar en condicions de seguretat des de les seves polis o ciutats estat fins a olímpia els antics jocs olímpics eren prou diferents dels moderns hi havia menys esdeveniments i només les persones lliures que parlaven grec hi podien competir a més que se celebraven sempre a olímpia en comptes de moure s a diferents llocs cada vegada els últims jocs olímpics de l antiguitat es van celebrar el gairebé dotze segles després del seu començament després de l adopció del cristianisme com a religió oficial de l imperi amb l edicte de tessalònica de febrer de l emperador teodosi i finalment prohibeix tota celebració pagana incloent hi els jocs quan els nens grecs lliures complien dotze anys ingressaven en la palestra on se ls ensenyava a desenvolupar els músculs i a disciplinar els nervis als setze anys entraven al gimnàs on els grecs realitzaven exercicis físics i atletisme els gimnasos tenien una pista i llocs d exercici a l aire lliure entre els boscos als vint anys els grecs concloïen la formació esportiva se ls lliurava les armes i estaven capacitats per participar en els jocs olímpics per a estar preparats per al servei militar practicaven exercici físic cada dia totes les ciutats estat tenien almenys un gimnàs un edifici per a practicar exercici físic una pista per a córrer banys públics una sala de lectura i un parc en la majoria de les ciutats tret d esparta els gimnasos eren exclusius per als homes i els exercicis els practicaven sense roba els festivals eren un esdeveniment d entreteniment i cultura els déus eren honorats amb música teatre i poesia els atenesos deien tenir una festivitat cada dos dies els esdeveniments panhel·lènics es realitzaven a olímpia delfi nema i ístmia per a la majoria dels grecs d aleshores l educació era privada tret d esparta no obstant això durant el període hel·lenístic algunes ciutats estat van establir escoles públiques només les famílies riques podien pagar un mestre els nens aprenien a llegir escriure i memoritzar les obres literàries també aprenien a cantar i a tocar un instrument musical també eren entrenats com a atletes i soldats no estudiaven per aconseguir una feina sinó per ser ciutadans eficaços les nenes també aprenien a llegir escriure i a realitzar operacions aritmètiques simples per administrar la llar després de la infantesa però ja no rebien educació un petit nombre de nens continuaven amb l educació després de la infantesa en l adolescència estudiaven filosofia com a guia moral i retòrica per fer discursos persuasius en les corts de l assemblea pública durant el període clàssic aquest tipus d entrenament era indispensable per a tots els joves un element important de l educació dels adolescents era la relació amorosa que mantenien amb un home adult el seu mentor l adolescent aprenia del mentor observant les seves activitats polítiques a l àgora li donava suport en la realització de les seves tasques públiques s exercitaven físicament al gimnàs i assistien als simposis els estudiants més rics continuaven l educació en una universitat a les ciutats més grans aquestes universitats eren organitzades pels famosos professors de l antiguitat algunes de les universitats més importants d atenes eren el liceu i l acadèmia en l antiguitat clàssica escriptors com heròdot plató xenofont ateneu i molts altres van explorar els aspectes de l amor homosexual a l antiga grècia la més estesa forma de relació sexual homosexual es donava entre homes adults i nois adolescents coneguda com a pederàstia no és clar com es veien les relacions entre dones en la societat però n hi ha exemples tan antics com el de safo de lesbos la pederàstia grega del grec paiderastia idealitzada pels grecs des de l època arcaica era una relació entre un jove adolescent ermenos estimat i un home adult que no pertanyia a la seva família propera erasts amant sorgí com una tradició aristocràtica educativa i de formació moral els grecs la consideraven per això un element essencial de la seva cultura ja des dels temps d homer és important assenyalar que la diferència d edat entre ermenos i erasts és paral·lela a la que es donava entre els membres del matrimoni a l antiga grècia un home en la trentena i una jove d entre quinze i divuit anys també cal remarcar que lermenos era un adolescent ja entrat en la pubertat i no un nen com s entén en el concepte actual de pederàstia el terme deriva de la combinació de dos vocables grecs arrel de pais paidos nen o noi i erasts amant cf erotisme en un sentit més ampli la paraula es refereix a l amor eròtic entre adolescents i homes adults els grecs consideraven normal que un home se sentís atret per la bellesa d un jove tant o més que per la d una dona només hi havia controvèrsia sobre la forma en què havia d expressar se aquest desig la pederàstia estava molt relacionada amb la tradició atlètica i artística de la nuesa en la gimnàstica amb el costum de matrimonis tardans per als homes amb els banquets i amb el fet que les dones estiguessin recloses a la llar també era una cosa fonamental per a l entrenament militar grec i un factor important en la formació de les seves tropes quan es parla de l homosexualitat en els exèrcits de l antiga grècia s esmenta principalment el batalló sagrat de tebes però aquest no és l únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs eren utilitzades sovint tant en l ensinistrament i l entrenament militar com per mantenir la moral i enfortir els llaços i l esperit de combat de la tropa en temps de guerra el batalló sagrat de tebes una unitat militar separada de la resta i reservada únicament a homes i els seus joves estimats és normalment considerat el primer exemple de com a l antiga grècia s usava l amor entre soldats de la tropa per estimular ne l esperit combatiu els tebans atribuïen al batalló sagrat el poder de tebes durant la generació anterior a la seva caiguda davant filip ii de macedònia que va quedar tan impressionat davant del seu valor en combat que manà construir un monument que encara avui es manté en peus al lloc on es van enterrar els soldats també va criticar durament les opinions que els espartans tenien del batalló diu plutarc en la seva obra pelòpides en la mateixa obra plutarc cita també l opinió de pammenes de tebes aquestes unions estan reflectides en episodis de la mitologia grega com l heroica relació entre aquil·les i pàtrocle en la ilíada en què pel que sembla la seva unió estimulà tant la moral com la valentia les unions en l exèrcit prenien la forma típica de pederàstia i hi eren escasses les relacions més igualitàries aquestes relacions han quedat documentades per molts historiadors grecs i en discursos filosòfics així com en descortesos esments com en el de filip ii de macedònia recollit per plutarc durant la guerra lelantina entre eretria i calcis abans d una decisiva batalla els calcidians demanaven ajuda a un guerrer anomenat cleòmac ell va respondre a la seva petició portant el seu amant perquè observés liderant la càrrega contra els eretris va portar calcis a la victòria pagant com a preu la seva pròpia vida els calcidians li van erigir una tomba al mercat en gratitud i van adoptar la pederàstia el grec antic és el grec que es parlava a la grècia antiga i a les seves colònies segles xi ac a iii ac és l antecessor del grec hel·lenístic o grec koiné segles  ac a iii dc el grec pertany a la gran família de llengües derivades d una llengua avantpassada comuna coneguda com a indoeuropeu la llengua grega de l antiguitat es parlava no sols a l antiga grècia peninsular sinó també a les colònies cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem la llengua grega tal com la coneixem actualment té l origen en aquesta època encara que ha sofert grans transformacions en els seus més de tres mil anys d història des del grec micènic de l edat del bronze fins al grec demòtic contemporani passant pel grec hel·lenístic i el grec medieval l art de l antiga grècia és l estil elaborat pels antics artistes grecs caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal» que recrea el «món ideal» del model platònic o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica la cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental d aquesta van sorgir els conceptes i principis de l art la filosofia i el saber posterior l art grec s inicia de manera autònoma al final de la civilització micènica prop del  ac els historiadors d art defineixen en general l art grec antic com l art produït a la regió de parla grega entre el i el segle i dc i n exclouen en general l art de les civilitzacions minoica i micènica que existia entre el i el segle xii ac tot i que s hagi tractat de cultures que parlaven el grec no existeix continuïtat o n hi ha molt poca entre l art d aquestes civilitzacions i l art grec posterior en lloc de les representacions vegetals naturalistes de l època micènica apareixen els dissenys amb línies geomètriques i només més tard es torna a la representació d animals i persones amb formes esquemàtiques es va passar per diversos períodes copiant d anteriors civilitzacions d egipte i mesopotàmia però sempre amb creacions noves l acròpoli d atenes és l acròpoli grega més important una gran part dels edificis arquitectònics de què consta es van edificar durant l època de pèricles  ac els pintors i escultors grecs van adquirir la seva tècnica per l aprenentatge sovint iniciats pel seu pare i protegits per rics mecenes tot i que alguns se n van tornar famosos i admirats no tenien el mateix estatut social que els poetes o els dramaturgs de la mateixa època només des del període hel·lenístic després del  ac va ser quan els artistes van començar a ser reconeguts com una categoria social de ple dret l arquitectura de l antiga grècia fixà les bases de l arquitectura del món occidental durant segles a grans trets l art grec representà una síntesi transformadora innovadora dels corrents artístics de la cultura egípcia del pròxim orient i de l egeu es tracta d una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d un art a la mida humana lésser humà és la mesura de totes les coses protàgores l arquitectura grega mostra molt poc d interès per l espai interior els edificis més importants els temples es caracteritzen per la seva gran simplicitat amb només una sala allargada i un pòrtic aquesta senzillesa es veu també reflectida en l estructura que serà arquitravada sobre columnes els grecs donen un tractament harmònic a tots els edificis que estan basats en la repetició sistemàtica d uns elements la columna i l entaulament la forma i disposició d aquests elements presenta un repertori limitat de variants que són els anomenats ordres arquitectònics així doncs ordre és el conjunt de columna element sustentador i superestructura element sostingut els ordres es diferencien entre si per la forma de la columna i el capitell per la disposició de les parts de l entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements el nom de hellas hèl·lada del qual deriva hel·lens el nom amb què s anomenaven els grecs a si mateixos corresponia al començament a un petit districte de ftiòtida a tessàlia del qual es va estendre com a denominació de tot grècia no obstant això durant el temps d homer no era comú de la nació grega homer anomena els grecs aqueus dànaus i argius però al començament del període històric el nom ja s havia estès a tota la nació que es considerava descendent d un ancestre comú de nom hel·len qualsevol lloc poblat per grecs era part del món hel·lènic hel·las s utilitzava també per a designar les terres entre el golf d ambràcia i l istme de corint dicearc i escílax l anomenaven hel·las contínua i els historiadors moderns hel·las pròpia els romans van anomenar el país grècia graecia i als hel·lens els van dir grecs graeci el primer autor conegut que va utilitzar aquesta denominació és aristòtil que diu que antigament el poble es deia grec i més tard els van dir hel·lens es creu que el gentilici grecs fou usat pels habitants de l oest de grècia la magna grècia i fou el primer conegut pels romans però no s estengué a tot el poble sinó que el nom usat a l est hel·lens fou el que predominà quan grècia fou dominada pels romans la província central es va dir acaia achaia i no pas grècia el mont pindos forma la frontera entre tessàlia i l epir diverses branques surten de les muntanyes pindos a la zona del mont tymphrestos avui velukhi a l est les dues cadenes d otris i oeta cap al mar a l oest del tymphrestos continuen les muntanyes epirotes cap al sud al sud del tymphrestos la cadena del pindos es divideix en dues branques l una cap al sud oest que passa per etòlia amb els noms de còrax i taphiassos fins al cap antirrhion a l entrada del golf de corint a l altre costat del cap rhion al peloponès l altra branca cap al sud est passa per fòcida beòcia i àtica amb els noms de parnàs helicó citeró i hymettus fins a súnion la punta sud de l àtica i fins i tot les illes ceos citnos serifos i sifnos són continuació de la cadena una altra cadena que surt de l extrem est de l oeta s estén per la costa de la mar d eubea travessa lòcrida i beòcia amb els noms de cnemis ptoon i teumessos fins que s uneix a la cadena parnes branca lateral del mont citeró al sud del parnes hi ha la cadena de pentèlicos on s extrau el cèlebre marbre pentèlic des del mont pindos cap a l est es troba la plana de tessàlia flanquejada per dues cadenes les muntanyes cambunies i el mont otris les primeres tenen final a la costa prop del mont olimp la muntanya més alta de grècia amb uns  metres quasi sempre coberta de neu a la part alta el mont otris arriba a la mar entre els golfs pagàsic i màlic al sud de l olimp una cadena de muntanyes primer anomenada ossa i després pèlion corre per la zona costanera paral·lela al pindos tessàlia tancada per aquestes muntanes només és accessible al nord per la vall de tempe entre l olimp i ossa per la qual el riu peneos corre cap a la mar però al sud tessàlia és oberta al mar i hi forma els dos golfs ja esmentats epir a l oest de tessàlia és completament muntanyós amb muntanyes que van de nord a sud a l illa d eubea les muntanyes són continuació de les cadenes ossa i pèlion i es perllonguen cap a andros tenos mikonos i naxos al peu del mont lacmon avui zygo el punt on les muntanyes pindos es divideixen neixen quatre rius importants l aous i l haliacmon que reguen il·líria i macedònia i el peneios i aquelos que reguen tessàlia i epir el riu aquelos forma la frontera entre acarnània i etòlia fins a desembocar a la mar jònica a l entrada del golf de corint al sud del mont tymphrestos grècia s arronsa per una espècie d istme o dos golfs un a cada costat el golf d ambràcia i el màlic aquest istme separa la península de grècia central de tessàlia i l epir la península de grècia central es divideix en dues parts a l oest etòlia i acarnània muntanyoses com l epir a l est les muntanyes formen un pas conegut per les termòpiles entre el parnàs i l oeta hi ha la plana de dòrida on corre el riu cefís beòcia que desaigua al llac copais també rega beòcia àtica té forma triangular amb la base unida a la terra la serralada del citeró es perllonga a l est amb el nom de parnes arriba al golf de corint i continua formant el país muntanyós de la megàrida on sorgeixen les muntanyes geraneies que creuen megàrida per l oest fins al golf sarònic i l illa salamina és continuació de la cadena les muntanyes oneies paral·leles a les geraneies arriben a corint amb la fortalesa d acrocorint i l istme de corint les muntanyes del peloponès estan desconnectades de les altres muntanyes de grècia sorgeixen a l arcàdia al centre al nord una cadena va cap a l oest i cap a l est i acaba en el mont cyllene zria de  m la punta occidental és lerymanthos olonos de  m i entre aquest i el cyllene es troben les muntanyes aroanies khelmós de  m la part oriental es perllonga cap al sud on forma la serralada de l artemision turníki de  m i parthenion róino de  m la cadena acaba al parnon al sud d arcàdia hi ha una sèrie de muntanyes on neixen els tributaris de l alfeios i l eurotes cap al sud oest la serralada de lycaeos dhiofórti de  m des de les muntanyes lycaeos una cadena corre al sud i es troba amb lerymanthos fent el límit occidental d arcàdia sense tenir cap nom especial excepte al nord on és anomenada pholo la part occidental és trencada per l alfeios que corre cap a la mar les altres muntanyes del peloponès són a lacònia i messènia i al sud d argòlida a l est a l èlide a l oest i a acaia al nord al sud d arcàdia les muntanyes taígetos de nord a sud formen el límit entre messènia i lacònia i acaben al cap de taenarion l extrem sud de grècia i d europa la cadena del taígetos és la més llarga i alta de la regió i arriba als  m des del mont parnon cap al sud est d arcàdia una cadena corre de nord a sud paral·lela a la costa i a la cadena del taenaros i acaba al cap de malea entre aquesta cadena del parnon i la del taígetos hi ha la vall de l eurotes on es troba esparta messènia és regada pel pamisos amb una plana extensa el riu neda separa messènia de l èlide on es troben muntanyes derivades de les d arcàdia però amb força planes la principal la de pisa a la regió del riu alfeios i una més al nord al riu peneios acaia té també una cadena muntanyosa amb planes a la zona costanera i algunes valls argòlida en el seu més ample sentit entre el golf sarònic i el golf argòlic té una cadena muntanyosa amb abundància de planes al nord de grècia el peneios l aquelos l evenos a etòlia paral·lel a l aquelos l esperqueu el cefís l asopos l ilisos a àtica l alfeios l eurotes a lacònia el pamisos a messènia i el peneios del peloponès els llacs són a tessàlia nessonis i boebeis a etòlia triconis a beòcia copais i a arcàdia l estimpalis i altres de menors algunes zones presenten rastres d activitat volcànica aigües calentes a les termòpiles a aedepsos eubea i a la península de methana entre altres llocs a l illa de tera es troba el volcà més important on es va produir una gran erupció el els terratrèmols són freqüents especialment al peloponès un terratrèmol molt greu es va produir el  ac amb milers de morts algunes ciutats han estat destruïdes per terratrèmols com hèlice i bura a acaia el la ciutat de vostitza antiga aegion fou quasi destruïda larquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana l arquitectura romana va esdevenir una de les expressions més visibles del poder de l imperi a imatge romana les ciutats provincials adopten un mateix model urbanístic i arquitectònic espais com el fòrum edificis com el teatre o les termes públiques o la mateixa estructura urbana responen a les necessitats dels centres urbans que vertebraran l imperi a través d una extensa i ordenada xarxa viària els romans foren uns grans innovadors en el camp de l arquitectura la generalització de l ús de nous materials com el formigó i el maó juntament amb la introducció de l arc i la volta van permetre alçar edificis més sòlids i amplis només així es poden entendre edificis tan singulars com el pantheon roma on la combinació del maó i el formigó van permetre crear una amplitud inconcebible amb pedra basíliques teatres amfiteatres i altres equipaments públics van adquirir unes dimensions i proporcions adequades a les necessitats d un imperi eminentment urbà aquestes millores i models a menor escala es tradueixen també a l arquitectura domèstica algunes domus i vil·les adquireixen en època imperial una monumentalitat que mostra el poder econòmic adquirit per les classes dirigents els diferents tipus de construccions es poden classificar en columnes rostrals trofeus al llarg de la història de l imperi van desenvolupar els tres tipus principals d ordres arquitectònics una basílica és una estructura arquitectònica d origen romà que tenia una funció econòmica i jurídica el nom té el seu origen en el terme llatí basilica que alhora deriva del grec fonèticament basiliké que significa regia o reial i que és una el·lipsi de l expressió completa basiliké oikía que significa «casa reial» l edifici originalment servia per a les transaccions comercials a gran escala i era com una mena de jutjat els seus orígens són d època republicana n era un exemple la basílica emília  ac dins del fòrum romà a mesura que avança el temps es van afegint diversos canvis que esdevindran canònics serà la planta que adoptaran els edificis religiosos cristians de l època paleocristiana última fase de l art antic anomenant planta basilical a la planta formada per una nau central més gran que les laterals tant d amplada com d alçada composta per o naus a la central s hi poden obrir galeries de finestres el sostre solia ser pla i en fusta però això evolucionaria construint se en pedra té els costats curts plans a la llarga aquests costats es modificaran i s afegirà una exedra semicircular a un dels costats en època de trajà aquesta «millora» es realitzà als dos costats com el cas de la basílica ulpia dc quan un edifici té aquestes característiques es parla d un espai de planta basilical el fòrum romà en italià foro romano era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues en llatí era anomenat el forum romanum si bé els ciutadans s hi referien més sovint com a forum magnum el fòrum gran o simplement com a forum a mesura que la ciutat va anar creixent es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord els anomenats fòrums imperials el fòrum romà se situa a la vall compresa entre els turons del palatí i el capitoli a roma la vall del fòrum pantanosa i insalubre fou utilitzada entre els segles x i vii ac com a necròpoli dels primers poblats escampats pels turons dels voltants no fou fins al  ac per ordre del rei etrusc tarquini prisc que fou drenada gràcies a la construcció de la cloaca maxima i pavimentada amb terra batuda la plaça de forma rectangular era originàriament on tenia lloc el mercat i on es desenvolupava la vida política i judicial estava situada en un punt central de la ciutat cap on convergien molts carrers importants el principal dels quals era la via sacra que baixava del capitoli fins a l arc de titus el temple romà era l edifici consagrat al culte típic de la religió romana sent altres per exemple els altars i els lararium petits altars dedicats als lars temple deriva del vocable llatí que no només indica l edifici en si sinó el lloc consagrat orientat segons els punts cardinals seguint el ritual de la inauguració o inauguratio orientació que correspon a l espai sagrat del cel l arquitectura romana utilitza els ordres clàssics dels grecs el dòric el jònic i el corinti però en molts casos aquests deixen de ser elements estructurals i passen a ser elements simplement decoratius un canvi important respecte als estils grecs va ser la distància entre columnes que augmentava gràcies a la millora en les tècniques de construcció de voltes els romans evolucionen les tècniques de construcció descobreixen un mineral que convertit en pols i barrejat amb calç produeix un material amb característiques semblants a les de l actual ciment aquest ciment serà molt útil per a la construcció de murs i sobretot per a la construcció de voltes de canó i voltes d aresta si el temple grec generalment semblava el mateix vist pels seu quatre costats no succeïa el mateix amb un temple romà la parontal era accentuada per l escalinata i l elevat pòrtic es veia diferent dels laterals que tenien poca importància i de la part posterior que era insignificant de vegades el temple s adossava per la part posterior en lloc de fer se com un edifici a part els romans van perfeccionar l aspecte dels seus temples seguint les directrius i estils grecs però sense trair els seus tractaments tradicionals l element dels temples grecs que més sorprenia els romans era el peristil exterior de manera que el van intentar reproduir prolongant la columnata del pòrtic i adossant les columnes a les parets laterals de manera que el temple sembla estar envoltat d un peristil el temple romà és hexàstil de planta rectangular la millor perspectiva és la frontal i l escala frontal d accés aconsegueix conferir li majestuositat conjuntament amb l alta façana que domina amb la seva presència l espai que té al davant la pedra era el material més utilitzat encara que hi ha exemples de temples construïts amb maons que revestien de plaques de marbre a l antiga roma el temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la tríada capitolina júpiter juno minerva igual que el capitoli de roma era l edifici més destacat del fòrum tant per la seva posició central com per la seva situació elevada al mateix fòrum com també en altres llocs de la ciutat n hi solia haver altres temples consagrats a diverses divinitats l arquitectura del temple romà es forma sota la doble influència etrusca i grega i per tant els primers temples romans van ser construïts seguint el model etrusc elevats sobre un pòdium al qual s accedeix per una escala frontal que condueix a un porxo sostingut per columnes el porxo arrecera l entrada a l interior cella on solia haver hi una imatge del déu encara que més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega la diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant així és que els constructors romans van intentar acostar se al model grec bé allargant la columnata pels dos costats del temple o bé completant la tot al voltant de l edifici però amb mitges columnes adossades a les parets com es veu a la maison carré de nimes el temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i la funció no era que els ciutadans hi entressin a pregar les oracions i els sacrificis es feien fora raó per la qual l altar era normalment davant l edifici i aquest en no haver d acollir molta gent podia tenir unes estances interiors més petites que en el cas cristià o islàmic no és un edifici per a la celebració litúrgica sinó que serveix per a albergar la figura de la divinitat un mausoleu romà és un tipus de monument funerari que comença a estendre s per tot l imperi a partir del responent a un sentiment de transformació de la tomba en santuari destinat al culte de la memòria del difunt també serveix d enterrament per a diversos membres d una mateixa família des del punt de vista arquitectònic es divideixen en dos tipus l arc de triomf és un monument típic de l arquitectura romana en forma d arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla d aquí el seu nom els més antics són del de la nostra era i es troben a itàlia normalment constituïen l entrada monumental a les ciutats acostumen a tenir un arc i alguns arriben als tres d aquesta època destaquen els arcs de titus i constantí a roma i a casa nostra l arc de berà al tarragonès i l arc de cabanes a la plana alta més endavant es van tornar a construir arcs de triomf durant el renaixement com l entrada del castell nou de nàpols la porta de saint denis a parís la porta de brandenburg a berlín o la porta d alcalà a madrid un altre gran constructor d arcs d aquesta mena fou napoleó que a parís va fer aixecar els arcs del carrousel i el de l étoile a barcelona en commemoració de l exposició universal de se n va construir un a l entrada de l exposició a la confluència dels actuals passeigs de sant joan i lluís companys vegeu arc de triomf de barcelona una columna és un element arquitectònic de suport molt més alt que ample caracteritzat pel fet d ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l arquitrau i l arc s anomena semicolumna la que està encastada en un mur projectant ne la meitat des del pla del parament hi ha diferents estils de columnes un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l arquitectura romana clàssica normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra en llatí arena el qual estava envoltat per tres nivells de graderies cavea en termes generals el primer a tocar de l arena era pels personatges importants de la comunitat imma cavea el segon on seia la plebs romana media cavea i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones summa cavea l arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar hi els gladiadors spolia o les gàbies de les feres carcere a l amfiteatre se solien representar lluites entre gladiadors lluites entre feres o la seva cacera venatio i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital vivicomburium molt excepcionalment en alguns amfiteatres també tenien lloc petites batalles navals entre petits vaixells dites naumaquia omplint l arena d aigua el primer amfiteatre es va construir l any  ac per ordre del màxim pontífex romà i cap d obres públiques gai escriboni curió els primers amfiteatres foren fets de fusta posteriorment es van construir amb pedra el primer que es va construir parcialment amb pedra va ser el d august l any  ac abans que arribés a ser el primer emperador de roma l amfiteatre d august va continuar essent l únic que no estava construït totalment de fusta a la ciutat de roma fins que vespasià va començar a construir el colosseu o amfiteatre flavi inaugurat l any dc que va ser el més gran i complet dels amfiteatres romans el circ romà circus en llatí era un edifici d oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros bigues quadrigues no s hi feien lluites de gladiadors que se celebraven a l amfiteatre era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular al centre es construïa una balustrada que dividia l edifici pel centre spina les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades a la spina hi podia haver de tot temples obeliscs estàtues de dofins per comptar les voltes que eren el símbol del déu neptú déu del mar i protector dels cavalls les voltes també es podien comptar amb ous símbol dels dioscurs càstor i pòl·lux a cada extrem de la spina hi havia les metae pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros al davant de les metae es trobaven les carceres s hi celebraven els anomenats jocs circenses ludi circenses el primer circ fou creat per tarquini prisc després de la conquesta d apiolae als llatins el lloc on es van celebrar les festes fou envoltat de plataformes temporals pels patres i equites i l interior fou anomenat circ bé perquè era rodó o perquè les carreres es feien en cercle abans de la mort de tarquini un edifici permanent fou construït per aquest tipus de celebracions i fou anomenat circ màxim per distingir lo d altres edificis similars més reduïts en un principi estava construït en fusta però al es va fer de pedra un teatre romà és una construcció típica de l arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l antiga roma i la finalitat del qual era la d oferir espectacles teatrals alguns exemples representatius en són el teatre romà de tarragona el de pol·lèntia i el de sagunt pel que fa als països catalans al començament les obres de teatre eren itinerants i conseqüentment s entenia que els teatres es muntaven i es desmuntaven a cada ocasió es feien de fusta i es destruïen un cop l esdeveniment acabava moltes de les característiques principals de les construccions per a teatres a l antiga roma es basaven o derivaven de les del període hel·lenístic de l arquitectura grega una de les diferències més importants té a veure amb l entorn mentre per als grecs la fusió de l arquitectura amb l entorn i la natura la importància de les vistes des dels teatres com la visió d aquest des de l exterior eren extremadament importants als romans semblava no interessar los gens ni potser considerar ho com a element un exemple molt clar es veu a l antic teatre grec reformat pels romans a taormina sicília al qual els grecs havien previst que es veiés com un trampolí al mar i al qual els romans van afegir una paret que trenca completament aquest efecte solien tenir uns càntars que feien que el so retumbara i que aquest tinguera millor acústica naumàquia en llatí naumachia és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l antiga roma per diversió de vegades aquestes simulacions es feien dins el recinte del circ on s introduïa prou aigua per fer flotar els vaixells però altres vegades es construïen estructures amb aquest propòsit anomenades també naumàquia la primera naumàquia es va fer en temps de juli cèsar qui va fer excavar un llac prop del camp de mart que més tard en temps d august es va haver de tapar per salubritat ja que l aigua estancada era l ambient idoni per propagar la malària august va fer excavar un altre llac a prop del tíber amb el mateix propòsit i aquest fou el primer lloc permanent per les naumàquies claudi va celebrar una naumàquia al llac fucinus neró va preferir l amfiteatre per aquestes exhibicions domicià va fer un edifici de pedra on va exhibir naumàquies els participants en aquestes exhibicions eren els naumaquiaris naumachiarii generalment captius o criminals condemnats a mort que lluitaven en combats a mort com els gladiadors fins a la victòria d una de les dues parts excepte si l emperador aturava abans l espectacle i donava la gràcia als qui encara eren vius les naus que hi participaven eren organitzades en dos equips que rebien el nom de dos estats marítims per exemple els tirians contra els egipcis els rodis contra els sicilians etc els espectacles eren de gran magnificència i no tenien cap respecte per la vida humana algunes vegades monstres artificials eren col·locats al mig del llac una de les més grandioses fou la de l emperador titus en la qual van participar homes també molt nombrosa fou la de domicià en què van participar dues flotes equivalents a dues flotes autèntiques probablement la més gran es va fer sota claudi al llac fucinus amb participants la naumàquia de cèsar la localització exacta de la qual a roma és encara objecte d hipòtesi es va fer sens dubte en un simple fossat excavat a la ribera del tíber de la naumàquia d august es tenen dades més precises segons es diu a la res gest el llac excavat mesurava x peus romans tenint en compte les dimensions d un trirrem al voltant de x m a la trentena de navilis utilitzats no els quedava gaire espai per poder maniobrar sobre l aigua d altra banda considerant que la tripulació d un trirrem romà estava composta per uns remers i entre i  soldats embarcats un ràpid càlcul permet concloure que per aconseguir la xifra de homes els navilis de la naumàquia d august van haver de portar embarcats bastants més combatents que els que portava una autèntica flota l espectacle consistiria doncs més en la presència dels vaixells a la immensa piscina i en el combat cos a cos entre les tropes que no en les maniobres de les embarcacions no va anar així en la naumàquia de claudi les dues flotes que es van enfrontar estaven compostes cadascuna per embarcacions la qual cosa correspon al nombre d unitats que formaven les flotes militars amb base en misenum i ravenna durant l alt imperi d altra banda gràcies a la gran extensió del llac fucino del qual només es va utilitzar una part clarament delimitada per a l ocasió els navilis van poder realitzar diverses maniobres d aproximació i envestida la naumàquia de claudi va reproduir amb detall un autèntic combat naval segons frontí les necessitats d aigua de la naumàquia d august i dels jardins veïns del trans tiberim van ser la principal raó de la construcció de laqua alsietina una gran conducció descoberta que recorria els pendents del janícul sobre el monestir de sant cosimato aquest va ser el principal testimoniatge per la recerca arqueològica sobre la localització de la naumàquia de l aqüeducte i la part del text en què s indicava que era al nemus caesarum existeixen diverses hipòtesis concurrents sobre la localització exacta la més recent el situa entre la via aurelia al nord i l església de sant francesco a ripa al sud en el llaç del tíber el viaducte de l època republicana descobert a la via aurelia prop de sant crisogono podria llavors haver servit de canal de buidatge de la piscina la vida de la naumàquia augusta va ser relativament curta va ser envoltada i en part reemplaçada ja des del regnat d august per un bosc el bosc dels cèsars més tard rebatejat com a «bosc de gaius i lucius» aquesta vasta zona va ser ocupada per construccions probablement partir de finals del les termes del llatí thermae eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries són els precursors de les modernes cases de banys saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l antiga roma és a dir constituïen un lloc d oci i de sociabilització per a la societat romana bàsicament patrícia patricii juvenal ss i ii dc es referia en la seva cèlebre sentència mens sana i corpore sano a la salut tant intel·lectual com física la preparació de la qual es duia a terme dins les termes la higiene personal l exercici físic etc les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d aigua calenta o dotades de particulars dots curatius precisament el nom de thermae deriva del grec thermós calent ja que a l antiga grècia ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics amb el pas del temps els romans van continuar amb aquesta tradició d establiments balnearis entorn de fonts medicinals d aquesta mena als països catalans en trobem exemples com les termes de caldes de malavella l antiga aquis voconis i caldes de montbui aquae calidae però havia de ser sobretot durant l imperi quan les termes s acabarien difonent també dins les ciutats sense necessitat de cap font natural d aigua calenta que les alimentés gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d escalfament de l aigua i de l ús d aqüeductes que abastien les termes de les grans quantitats d aigua que necessitaven de termes n hi havia de dues menes una de més senzilla destinada a la plebs i una altra de més luxosa per als patricis que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la ciutat la casa romana en llatí domus fou l habitacle típic de l antiga roma ben conegut gràcies a l anomenada casa del menandre pel nom d un fresc del poeta menandre trobada a les seves ruïnes que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la república i l imperi a diferència de les vil·les habitatges situats fora de les muralles de la ciutat vil·la suburbana o al mig del camp on disposaven d espais annexos per a les feines agrícoles vil·la rústica de tota manera la seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família com es pot observar a pompeia on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia ja que es tractava d una ciutat residencial dels patricis la gent benestant de roma les classes pobres la plebs vivien en cases de pisos anomenades insulae la domus constava d un sol pis o dos com a màxim tenia la planta rectangular i estava aïllada de l exterior per parets uniformes amb poques finestres la claror entrava pel centre a través de l atri o pel peristil la casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts una insula mot llatí que significa illa en plural insulae es pronuncia esdrúixol amb l accent sobre la i era al final del període republicà i durant el període imperial romà un bloc d habitatges normalment en règim de lloguer de diversos pisos les insulae eren utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir habitatges particulars o domus les insulae es construïen de maó i argamassa i eren similars als edificis d apartaments actuals els exemples més ben conservats datats als segles  i es troben a roma prop del capitoli a òstia el port de roma pompeia i vora la vil·la adriana a tívoli entre d altres es poden classificar en dos tipus bàsics en l urbanisme romà també s anomenaven insulae les illes de cases entre carrer i carrer l aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície galeries subterrànies i ponts d arcs aeris de totes maneres el terme s aplica sobretot a aquests últims els aqüeductes aprofiten la inclinació suau del terreny per tal que l aigua simplement flueixi en el sentit desitjat al principi de tot un dic emmagatzemava l aigua i en regulava el cabal quan l aigua arribava a la ciutat anava a parar al castella aquarum des d on es distribuïa en totes direccions a través de canalons els primers a rebre la eren les fonts públiques i les termes i quan les necessitats d aquestes estaven cobertes la resta del cabal emmagatzemat aqua caduca també es distribuïa entre particulars pel que fa a l estil arquitectònic dels ponts és sempre molt semblant a sota uns pilars que sobresurten de terra i a partir d aquí es van succeint nivells o pisos cadascun dels quals està format per arcs semicirculars successius a la part superior s hi troba el canal per on circula l aigua i de vegades al nivell de sota es permetia un camí per al pas de persones viaducte tot i que això no és tan habitual els ponts d aqüeductes antics més coneguts a europa són els que encara avui es mantenen herència de l imperi romà a itàlia sobresurten els diversos aqüeductes de roma a frança es troba el famós pont del gard a espanya destaquen l imponent aqueducte de segòvia i el de los milagros a mèrida a catalunya el més important de tots és el de les ferreres a tarragona són construccions que destaquen per la seva grandiositat i funcionalitat atès que s edificaven per a abastir d aigua poblacions que pel seu gran nombre d habitants no en tenien prou amb les reserves locals que disposaven a catalunya encara es conserven restes menors de ponts d aqüeducte a barcelona pineda de mar can cua i sant jaume dels domenys a les illes balears hi ha restes com l aqüeducte de s argamassa i al país valencià s hi poden trobar les restes de l aqüeducte romà d altea o l aqüeducte de pea cortada a més es construïren aqüeductes a nivell local com l aqüeducte d en caixa de palafrugell les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l imperi romà al seu origen la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l imperi però ràpidament van adquirir importància econòmica facilitant el comerç i les comunicacions el desenvolupament de la xarxa de vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l imperi l anomenat itinerari d antoní és el document antic més complet per a l estudi de les vies romanes i data de finals del fins a finals del les calçades romanes eren poc més que senders que conduïen a roma des de les distintes ciutats del laci des d aquest moment van començar a construir se segons un pla establert dissenyat conjuntament amb el programa tàctic d expansió en tenir un significat militar considerable es van desenvolupar sistemes més complexos de construcció de calçades en vista a fer les més permanents i millors per a suportar diferents tipus de trànsit es van usar pedres de distintes grandàries per a construir unes calçades sòlides les pedres grans es col·locaven en la base i sobre aquestes s establia una capa de pedres més reduïdes en alguns casos normalment en les rutes més importants sobre aquests fonaments es col·locava un ferm de llambordes fou un pilot d avió astronauta pilot de proves enginyer aeronàutic professor d universitat i aviador naval estatunidenc va ser la primera persona que va caminar sobre la lluna el armstrong va ser seleccionat per la nasa com a astronauta va servir com a pilot comandant de reemplaçament per a la missió gemini el el seu primer vol espacial va ser a bord de la nau gemini el de la qual va ser comandant sent un dels primers ciutadans americans a volar a l espai joseph albert walker va ser el primer ciutadà americà a anar hi a bord de la x flight pocs anys abans en aquesta missió espacial va fer la primera maniobra d acoblament de dues naus espacials juntament amb david scott malauradament la missió es va avortar poc després de l acoblament per un mal funcionament dels impulsors de maniobra el mateix any va ser el pilot comandant de reserva per a la missió gemini el va ser el comandant de la tripulació de reserva de la missió orbital apollo armstrong va estar a punt de morir durant un entrenament en un vehicle de recerca lunar llrv el de maig de el segon i últim vol espacial d armstrong va ser com a comandant de l apollo que aterrà a la lluna el de juliol de en aquesta missió armstrong i buzz aldrin van descendir del mòdul lunar i van passar dues hores i mitja explorant la lluna mentre michael collins romania en òrbita en el mòdul de comandament armstrong va rebre la medalla d honor del congrés dels estats units armstrong va néixer el d agost de prop de wapakoneta ohio i era fill de stephen koenig armstrong i viola louise engel d ascendència escocesa i alemanya a l edat de només dos anys ja va mostrar un gran interès pels avions quan el seu pare el va portar a les carreres nacionals aèries d ohio el seu interès es va intensificar a sis anys quan va realitzar el seu primer vol en un aeroplà ford tri motor o oca de llauna com l anomenaven informalment des d aquell moment va tenir una gran fascinació per l aviació a l edat de quinze anys armstrong va començar a prendre lliçons de vol en un aeroport situat al nord de la població de wapakoneta on realitzava diversos treballs pel poble i a l aeroport per guanyar diners i pagar així les lliçons en un aeronca champion a l edat de anys fins i tot abans d haver passat l examen de conduir ja era estudiant de pilot va rebre la llicència abans de graduar se de l escola de secundària blume a wapakoneta l any tan bon punt armstrong es va graduar dels estudis secundaris va rebre una beca de la marina dels estats units posteriorment es va inscriure a la universitat purdue i va començar els seus estudis d enginyeria aeronàutica allà va ser membre de la phi delta theta i la kappa kappa psi dues fraternitats al servei de la universitat el la marina el va cridar per complir amb el servei militar i es va convertir en aviador el va ser enviat a la guerra de corea va servir a la guerra de corea el va ser enviat a corea on va volar en missions de combat des del portaavions uss essex en un grumman ff panther va rebre la medalla de l aire i dues estrelles daurades després d haver reunit suficient experiència en la marina el armstrong es va unir al comitè consultiu nacional d aeronàutica naca la seva primera tasca la va desenvolupar al centre d investigacions lewis prop de cleveland ohio en els següents anys va treballar d enginyer pilot de proves astronauta i administrador de la naca i l agència successora l administració nacional per a l aeronàutica i l espai nasa cap a mitjans de la dècada del armstrong es va traslladar al centre de vols edwards de la nasa a califòrnia on es va convertir en pilot d investigacions en moltes de les aeronaus de gran velocitat incloent hi el conegut north american x avió que arribava a una velocitat de més de quilòmetres per hora armstrong va volar amb més de models diferents d avions incloent hi avions de reacció coets helicòpters i planadors mentrestant buscava assolir els estudis de graduació per la qual cosa va rebre un màster en ciències d enginyeria aeroespacial de la universitat del sud de califòrnia armstrong va esdevenir llavors pilot de proves de la naca a l estació de vol d alta velocitat del centre de recerca de vol dryden ubicat a la base de les forces aèries d edwards a califòrnia armstrong va realitzar un total de set vols en prototip north american x assolint una alçada de peus més de quilòmetres i velocitats mach més de  km h en el x va deixar el centre de recerca de vol amb un total de hores de vol del al va estar involucrat com a pilot en el programa de planejador orbital x dyna soar el va ser seleccionat com l home de la força aèria estatunidenca que participaria en el programa espacial miss man in space soonest el novembre de armstrong va ser triat com a part del grup assessor del boeing x dyna soar un avió militar espacial i el de març de va ser seleccionat com un dels sis pilots enginyers que volaria amb l avió espacial quan aquest sortís del tauler de disseny en els mesos posteriors a l anunci de la selecció d un segon grup d astronautes per la nasa va anar entusiasmant amb les perspectives del programa apollo i de la recerca del nou sector aeronàutic la inscripció d armstrong per a ser astronauta havia arribat una setmana més tard de la data límit de l de juny de però dick day amb qui armstrong havia treballat estretament al centre de naus espacials tripulades a edwards califòrnia va recol·locar la sol·licitud a la pila abans que ningú se n adonés a brooks city base a finals de juny es va sotmetre a un examen mèdic que molts dels aspirants descrivien com dolorós i aparentment sense sentit el de setembre de donald kent slayton va preguntar a armstrong si estava interessat a unir se a la nasa com a part del segon grup de astronautes que la premsa va anomenar com new nine i sense dubtar armstrong va dir que sí les seleccions es va mantenir en secret fins tres dies després tot i que havia circulat el rumor des de mitjans d estiu que seria seleccionat com el primer astronauta civil armstrong va ser un dels dos pilots civils seleccionats per al segon grup l altre pilot civil fou elliot see que igual que armstrong era aviador naval armstrong no es va convertir en el primer civil a viatjar a l espai ja que els russos havien llençat el vostok el de juny de amb valentina tereixkova a bord una treballadora del tèxtil i paracaigudista amateur les tasques de la tripulació del gemini es van anunciar el de setembre de amb armstrong com a comandant i scott i david com a pilots scott va ser el primer membre del grup d astronautes a rebre una assignació de la tripulació principal la missió força complexa fou llançada el de març de amb trobada i amb l acoblament amb el vehicle no tripulat agena com a objectiu i la segona activitat extravehicular eva de scott en total la missió va ser planejada per durar hores i òrbites després que l agena es va enlairar a les del matí est el vol titan ii que dugué a armstrong i scott s enlairà a les am est per entrar en òrbita des d on s efectuaria l acoblament amb l agena la trobada i primer acoblament entre dues naus espacials es va completar amb èxit després de hores en òrbita el contacte amb la tripulació va ser intermitent a causa de la manca d estacions de seguiment que cobrien l òrbita completa sense contacte amb la terra la nau espacial acoblada va començar a rodar i armstrong va intentar corregir la trajectòria amb lorbital attitude and maneuvering system oams de la nau espacial gemini seguint el consell del control de missions va desacoblar però es va trobar que el gir va augmentar dramàticament fins al punt en què voltaven un cop per segon cosa que significa que el problema era en el control de la gemini armstrong va decidir que l única opció era comprometre el sistema de control de reentrada rcs i desactivar l oams les ordres de la missió indicaven que un cop aquest sistema s encenia la nau hauria de tornar en la pròxima oportunitat possible es va pensar més tard que el cablejat malmès feia que un dels propulsors es quedés encallat en l oficina d astronautes unes persones entre elles walter cunningham van declarar públicament que armstrong i scott havien ignorat els procediments de funcionament per a aquest tipus d incident i que armstrong podria haver salvat la missió si hagués girat un dels dos anells de rcs i guardar l altre per als objectius de la missió aquestes crítiques no tenen fonament perquè no hi havia procediments escrits de mal funcionament i només era possible girar els dos anells de rcs no es podien desacoblar gene kranz va escriure l equip va reaccionar ja que van ser entrenats i que va reaccionar malament perquè els entrenaments estaven equivocats els planificadors de la missió i els controladors no van tenir en compte que quan dues naus espacials s acoblen ha de ser considerades com una única nau espacial armstrong es va deprimir perquè la missió es va interrompre cancel·lant la majoria dels objectius de la missió i scott no va fer el seu eva la darrera assignació d armstrong durant el programa gemini va ser com a pilot de reserva de la gemini i es va anunciar dos dies després de l aterratge de la gemini després d haver entrenat durant dos vols armstrong coneixia molt bé els sistemes i va assumir un paper de formador per al pilot novell william anders el llançament va ser el de setembre de amb pete conrad i dick gordon a bord mentre que armstrong va estar al control de vol la missió va completar amb èxit els seus objectius després del vol el president lyndon b johnson va preguntar a armstrong i la seva dona per prendre part en una gira de bona voluntat de dies per amèrica del sud durant la gira al paraguai armstrong deixà impressionats els dignataris per la salutació en el seu idioma local el guaraní al brasil va parlar sobre les gestes d alberto santos dumont nascut al brasil que va ser considerat el primer home a volar amb una màquina més pesada que l aire donant un revés a les aspiracions dels germans wright aconseguint la fita amb el seu santos dumont bis el de gener de la data del foc a l apollo armstrong es trobava a washington dc amb gordon cooper dick gordon jim lovell i scott carpenter per a la signatura del tractat de les nacions unides de l espai ultraterrestre els astronautes van estar conversant amb els dignataris reunits fins a les h carpenter es va dirigir a l aeroport i els altres van tornar a la fonda de georgetown on cada un d ells va trobar missatges al telèfon del centre de naus espacials tripulades es van assabentar de la mort de gus grissom ed white i roger chaffee durant aquestes trucades telefòniques armstrong i el grup va passar la resta de la nit bevent whisky i discutint el que havia passat el d abril de el mateix dia que la investigació de l apollo va donar a conèixer el seu informe sobre el foc armstrong es va reunir amb astronautes per a una reunió amb deke slayton el primer que slayton va dir va ser els nois que volaran les missions lunars primer són els nois en aquesta sala d acord amb eugene cernan armstrong no va mostrar cap reacció a la declaració per armstrong no va ser cap sorpresa l habitació estava plena de veterans del projecte gemini les úniques persones que podien volar en missions lunars slayton va parlar sobre les missions previstes i va nomenar armstrong dins la tripulació de reserva per a l apollo que en aquell moment va ser planejada per fer una prova de l òrbita terrestre mitjana del mòdul lunar module command service després dels retards de disseny i fabricació en el mòdul lunar lm es van intercanviar els equips dels apollo basant se en l esquema de rotacions de la tripulació armstrong esdevingué comandant de l apollo per a intentar donar experiència als astronautes amb la manera en què el lm volaria en el seu descens final d aterratge la nasa va encarregar a bell aircraft construir dos vehicles lunars de proves d aterratge llrt després augmentada amb tres vehicles d entrenament d aterratge lunar lltv l anomenat armadures de llit voladora simula la lluna que té una sisena part de la gravetat de la terra mitjançant l ús d un motor turboventilador per a contrarestar les altres cinc sisenes parts de sobrepès de la nau el de maig de a uns peus m d altura armstrong perdé el control per un defecte dels controls i la lltv començà a caure armstrong s ejectà amb èxit més endavant l anàlisi va suggerir que si l hagués expulsat segons més tard el paracaigudes no s hauria obert a temps la seva única lesió fou una ferida per haver se mossegat la llengua tot i l accident armstrong afirmà que sense la llrv i lltv els allunatges no haurien tingut èxit ja que aportà als comandants una valuosa experiència en el comportament dels mòduls d aterratge lunar després de servir com a comandant de reserva de l apollo slayton li va oferir el càrrec de comandant de l apollo el de desembre de en una reunió que no es va fer pública fins a la publicació de la biografia d armstrong el slayton li va dir que encara que la tripulació s havia planejat amb armstrong com a comandant buzz aldrin com a pilot del mòdul lunar i michael collins com a pilot del mòdul de comandament se li oferí la possibilitat de reemplaçar aldrin per jim lovell després de pensar s ho un dia armstrong preferí quedar se amb aldrin ja que no tenia dificultats per treballar amb ell i pensava que lovell mereixia el seu propi comandament la substitució d aldrin per lovell hauria fet lovell el pilot del mòdul lunar extraoficialment era el membre de menor rang i armstrong no podia justificar la col·locació de lovell comandant del gemini al número de la tripulació el març de en una reunió entre slayton george low bob gilruth i chris kraft determinaren que armstrong seria la primera persona a la lluna en part perquè la gestió d armstrong a la nasa denotava que era una persona sense un gran ego una conferència de premsa celebrada el abril va donar el disseny de la cabina del lm com a raó perquè armstrong baixés primer l escotilla s obria cap endins i cap a la dreta el que feia difícil per al pilot del mòdul lunar al costat dret sortir en primer lloc slayton va afegir en segon lloc només per raons de protocol vaig pensar que el comandant hauria de ser el primer a sortir em va canviar tan aviat com vaig saber que tenia la línia de temps que va posar de manifest que bob gilruth va aprovar la meva decisió en el moment de la reunió els quatre homes no sabien res sobre el tema el primer coneixement de la reunió fora del petit grup va arribar quan kraft va escriure la seva autobiografia el la missió apollo va ser llançada des del centre espacial john f kennedy florida el de juliol del durant el llançament el cor d armstrong va assolir una taxa màxima de batecs per minut va trobar la primera etapa molt sorollosa molt més que el gemini amb la llançadora titan ii i el csm de l apolo era relativament àmplia en comparació amb el confinament de la càpsula gemini aquesta capacitat de moviment se sospitava que era la causa de la malaltia d espai que havia arribat el personal dels anteriors vols però cap dels tripulants de l apollo la va patir l objectiu de l apollo va ser allunar de forma segura en comptes d aterrar amb precisió en un lloc particular durant el descens armstrong va assenyalar que els cràters estaven passant uns dos segons abans d hora el que voldria dir que allunarien uns kilòmetres més enllà de la zona d aterratge prevista quan armstrong es va adonar que es dirigien cap a una zona d aterratge que ell creia que no era segura va prendre el control manual de l lm i va tractar de trobar una àrea que semblava més segura el que va portar més temps del que s esperava en la majoria de les simulacions realitzades per això hi havia la preocupació del control de la missió que el lm es podria quedar sense combustible després d aterrar aldrin i armstrong creien que tenien al voltant de segons de combustible durant l entrenament armstrong havia aconseguit aterrar el lltv amb menys de segons per entrenar ho en diverses ocasions i també confiava que el lm podria resistir a una caiguda lliure de peus m en cas de necessitat una anàlisi després de la missió va demostrar que en el moment de l aterratge hi havia carburant per a segons més de vol l aterratge a la superfície de la lluna va succeir a les utc el de juliol de quan un sensor connectat a les potes del mòdul lunar prengué contacte una llum del panell interior de la lm es va il·luminar aldrin i va cridar contactar amb la llum quan l am es va establir a la superfície aldrin va dir llavors està bé parada del motor i armstrong va dir aturat les primeres paraules que armstrong va dirigir de manera intencional al control de missió i al món des de la superfície lunar van ser houston aquí base tranquil·litat leagle ha aterrat aldrin i armstrong celebraren amb una encaixada de mans i un copet a l esquena abans de tornar ràpidament a la llista de tasques necessàries per preparar el mòdul lunar per a l enlairament des de la lluna en cas d emergència durant l aterratge crític l únic missatge de houston va ser segons és a dir la quantitat de combustible que restava en els dipòsits de combustible quan armstrong va confirmar l allunatge houston expressà les seves preocupacions durant l aterratge manual com tens tothom sense alè tornem a respirar tot i que el pla de vol oficial de la nasa recomanava un període de descans de la tripulació abans de l activitat extravehicular armstrong va demanar que l eva es fes a principis de la tarda hora de houston quan armstrong i aldrin van estar llestos per sortir a l exterior leagle es despressuritzà l escotilla es va obrir i armstrong va fer el seu camí per la primera escala a la part inferior de l escala armstrong va dir jo vaig a baixar el lem ara en referència al mòdul lunar de apollo després es va girar i va posar la seva bota esquerra a la superfície a les utc juliol llavors digué la famosa frase that s one small step for a man one giant leap for mankind això és un petit pas per un home un salt gegantí per a la humanitat armstrong s havia decidit per aquesta declaració després d una sèrie de pensaments que havia tingut després del llançament i durant les hores després de l aterratge la frase va aixecar controvèrsies per haver oblidat l article indeterminat a cosa que provocava una redundància en la frase armstrong va dir posteriorment que esperava que la història em concedeixi la llibertat d oblidar la síl·laba i entendre que la intenció era certa encara que no es digués tot i que bé podria haver se dit des de llavors s ha afirmat que l anàlisi acústica de la gravació revela la presència de la desapareguda a una anàlisi d àudio digital duta a terme per peter shannen ford un programador d ordinadors amb seu a austràlia afirma que armstrong de fet digué a man però fou inaudible a causa de les limitacions de la tecnologia de comunicacions de l època ford i james r hansen el biògraf autoritzat d armstrong que es presenten aquests resultats per armstrong i els representants de la nasa que va portar a terme la seva pròpia anàlisi l article de ford però es va publicar al blog web propi de ford en lloc d una revista revisada per parells científics i lingüistes david beaver i mark liberman en el registre del llenguatge es van mostrar escèptics de les reclamacions de ford armstrong ha expressat la seva preferència per escrit que les cites són de la a entre parèntesis la tripulació de l apollo va retornar a la terra el de juliol del aconseguint el reconeixement mundial per la seva fita els tres astronautes de l apollo van ser honorats amb una desfilada a la ciutat de nova york poc després del seu retorn armstrong va rebre la medalla de la llibertat la distinció més important rebuda per un civil dels estats units altres distincions aconseguides per armstrong en finalitzar la seva missió inclouen la medalla a la distinció per servei de la nasa la medalla al servei excepcional de la nasa la medalla d honor del congrés espacial i disset medalles més concedides per altres països cap a principis de la dècada del armstrong va accedir al càrrec de vicepresident administrador associat per a la divisió d aeronàutica de les oficines centrals de la nasa a washington dc en aquest lloc va ser responsable de la coordinació i administració del treball de recerca i tecnologia de la nasa relacionat amb l aeronàutica després d abandonar la nasa el va començar el seu treball com a professor en enginyeria aeroespacial a la universitat de cincinnati des de fins a durant els anys armstrong va ser president del computing technologies for aviation inc a charlottesville virgínia després d aquests càrrecs armstrong es va convertir en president de la junta directiva d ail systems inc una companyia de sistemes electrònics a deer park nova york de caràcter introvertit neil armstrong ha estat el més evasiu dels membres de la tripulació de l apollo tot i que donava conferències sobre el futur dels vols espacials i apareixia públicament quan es commemora algun aniversari del viatge a la lluna morí el d agost del a cincinnati ohio per problemes cardíacs la missió lunar nord americana apollo va ser la primera a posar una persona a la superfície de la lluna era la cinquena missió tripulada del programa apollo la nau apollo va ser enviada a l espai pel coet saturn v des de cap canaveral florida eua es va enlairar el de juliol de va arribar a la lluna el de juliol a les utc cet cst i va tornar a la terra el de juliol quan l apollo es va situar a l òrbita lunar edwin e «buzz» aldrin i neil a armstrong es varen traslladar al mòdul lunar eagle michael collins va restar a la nau donat suport a les maniobres del mòdul lunar quan armstrong i aldrin van acabar la seva feina a la superfície de la lluna van tornar a leagle i van deixar la lluna en vol vertical fins a acoblar se a la nau on els esperava collins aleshores es van adreçar cap a la terra la nau apollo va caure a les aigües de l oceà pacífic on va ser recuperada prop de les illes hawaii durant els anys i els estats units es trobaven inmersos en la guerra freda un període de rivalitat geopolítica amb la unió soviètica aquesta disputa es manifestà en diversos àmbits entre ells la cursa espacial l any la unió soviètica llançà a l espai l spútnik el primer satèl·lit artificial l esdeveniment sorprengué a tot el món despertant la fascinació i els temors d uns i altres va demostrar que els soviètics disòsaven de la capacitat de llençar armes nuclears a distàncies intercontinentals i va desafiar les reivindicacions nord americanes de superioritat militar econòmica i tecnològica tot plegat va provocar l anomenada crisi de l spútnik i va desencadenar la cursa espacial el president dwight d eisenhower va respondre a l sputnik establint l any una nova agència governamental l administració nacional d aeronàutica i espai national aeronautics and space administration nasa i iniciant el programa mercury que tenia com a objectiu el d enviar un home a l òrbita terrestre tot i això el d abril de els soviètics tornaren a avançar els nord americans amb el llançament de la vostok la qual duia el cosmonauta soviètic iuri gagarin que es convertí en la primera persona a l espai i la primera en orbitar la terra gairebé un mes després el de maig de alan shepard es va convertir en el primer nord americà a l espai completant un viatge suborbital de minuts després de ser recuperat de l oceà atlàntic va ser felicitat pel successor d eisenhower john f kennedy donat l avantatge assolit per la unió soviètica la qual havia mostrat la capdavantera de la seva tecnologia de coets kennedy va escollir entre les opcions presentades per la nasa un repte més enllà de la capacitat dels coets existents en aquell moment de manera que els estats units i la unió soviètica començarien en una posició digualtat una missió tripulada a la lluna serviria per a aquest propòsit lesforç per aterrar un home a la lluna ja tenia un nom el programa apollo quan kennedy es va reunir amb nikita khrusxov el líder de la unió soviètica el juny de va proposar li de convertir programa tripulat a la lluna en un projecte conjunt però khrusxov va declinar l oferta kennedy va tornar a proposar una expedició conjunta a la lluna en un discurs a l assemblea general de les nacions unides el de setembre de la idea d una missió lunar conjunta va ser abandonada després de la mort de kennedy una primera i crucial decisió crucial fou la d escollir la trobada en l òrbita lunar en lloc de l ascens directe i la de la trobada en l òrbita terrestre una trobada espacial és una maniobra orbital en què dues naus naveguen per lespai i s acoplen el juliol de el cap de la nasa james webb va anunciar que s utilitzaria la trobada en l òrbita lunar i que la nau espacial apollo tindria tres parts principals un mòdul de comandament cm amb una cabina per als tres astronautes i l única part que tornaria a la terra un mòdul de servei sm que suportaria el mòdul de comandament en propulsió energia elèctrica oxigen i aigua i un mòdul lunar lm que tindria dues etapes una etapa de descens per aterrar a la lluna i una etapa d ascens per retornar als astronautes a l òrbita lunar aquest disseny es traduïa en que la nau espacial podria ser llançada per un sol coet saturn v que en aquells es trobava en desenvolupament la tripulació inicialment assignada com a reserva de l apollo formada pel comandant neil armstrong el pilot del mòdul de comandament jim lovell i el pilot del mòdul lunar buzz aldrin es va anunciar oficialment el de novembre de lovell i aldrin havien volat anteriorment junts com a tripulació del gemini a causa dels retards en el disseny i la fabricació del mòdul lunar l apollo i l apollo van canviar ordre de les tripulacions principals i de reserva i la tripulació d armstrong es va convertir en la tripulació reserva de l apollo basat en el sistema de rotació de les tripulacions armstrong es convertí llavors en l esperat per comandar l apollo sestima que un milió despectadors van veure el llançament de lapollo des de les carreteres i platges de les rodalies del lloc de llançament entre els dignitaris es trobaven el cap de l estat major general william westmoreland quatre membres del gabinet governadors estatals alcaldes ambaixadors i congressistes el vicepresident spiro agnew va veure l enlairament amb l expresident lyndon b johnson i la seva dona lady bird johnson al voltant de representants de mitjans de comunicació dels quals dos terços eren nord americans i la resta d altres països van ser presents a l esdeveniment a països l enlairament es va retransmetre en directe als estats units hi hagueren uns  milions de teleespectadors milions de persones més van seguir ho a través de la ràdio el president richard nixon ho va seguir des de la casa blanca amb l astronauta frank borman el saturn v as va llançar l apollo el de juliol de a les utc edt als segons del vol el vehicle de llançament va començar a rodar cap al seu azimut de vol de graus l aturada completa dels motors de la primera fase s ic es va produir a uns minuts i segons de la missió seguida de la separació del s ic i l encesa dels motors de la segona fase s ii els motors del s ii es van parar i aquest es va separar al cap de minuts i segons permetent la primera ignició del motor de la tercera fase s ivb pocs segons després l apollo va entrar en una òrbita terrestre gairebé circular a una altitud de quilòmetres per quilòmetres al cap de dotze minuts del llançament després d una òrbita i mitja a les utc una segona ignició del motor de l s ivb va empènyer la nau cap a la seva trajectòria a la lluna amb la injecció trans lunar tli uns minuts després amb collins al seient esquerre i als controls es va realitzar la maniobra de transposició atracament i extracció això implicava separar el columbia de l s ivb ja apagat donar la volta i atracar amb el mòdul lunar eagle que es trobava guardat al coet després de l extracció del lm l apollo es va dirigir cap a la lluna mentre que l s b adoptà una trajectòria més enllà de la lluna això es va fer a propòsit per tal d evitar que la tercera etapa xocés amb la nau espacial la terra o la lluna un efecte de fona al passar al voltant de la lluna el va enviar a una òrbita heliocèntrica els amfibis amphibia són una classe de vertebrats les seves característiques principals són la seva pell rica en glàndules i altament vascularitzada que permet la respiració cutània i la metamorfosi que experimenten en passar de la fase larvària la fase adulta n existeixen unes espècies arreu del món que són classificades en tres ordres els anurs granotes i gripaus els urodels salamandres i tritons i els gimnofions que són els amfibis més desconeguts de tots foren els primers vertebrats a estar adaptats a una vida semiterrestre i malgrat que la majoria d espècies poden viure fora de l aigua necessiten tornar hi per la fertilització i la posta dels ous a més la primera etapa de la seva vida lliure sol ser totalment aquàtica els amfibis són animals de sang freda no amniotes això vol dir que els seus ous a diferència dels dels ocells rèptils i mamífers no estan protegits de la dessecació per una sèrie de membranes els amfibis adults també tenen aquest problema car tenen una pell mancada de plomes pèl o escates que ha de romandre humida per permetre la respiració el cor dels amfibis té tres cambres i és l element cabdal d un sistema circulatori doble filogenèticament els amfibis són definits com tots els descendents de l avantpassat comú més recent dels anurs els urodels i els gimnofions i tots els seus descendents tot i que la classificació també pot incloure els temnospòndils extints des del cretaci i els lepospòndils que s extingiren al permià això implica que alguns grups d «amfibis» extints no són membres del grup terminal amphibia tot i que la majoria d ells tenen moltes de les característiques típiques dels amfibis aquests animals són situats sovint directament dins el clade dels tetràpodes els primers amfibis sensu lato aparegueren a la fi del període devonià fa aproximadament  milions d anys foren els predadors alfa del carbonífer i part del permià però molts llinatges s extingiren durant l extinció a la fi del permià els ordres moderns d amfibis s estengueren als períodes del triàsic i juràssic mesozoic els amfibis són des del punt de vista taxonòmic tetràpodes un grup de vertebrats amb els quals comparteixen entre altres trets morfològics una elevada cefalització la presència d una columna vertebral i la presència de quatre extremitats en els estadis adults a diferència d altres tetràpodes el cap dels amfibis queda unit directament al tronc de manera que manquen de coll tenen una boca ulls amb una parpella superior i una altra d inferior narius orelles en forma d orificis i glàndules paratiroïdals el tronc pot acabar en una cua o no tant els caudats com els gimnofions la conserven al llarg de tota la vida mentre que els anurs actuals no tenen cua en fase adulta a la part posterior del tronc hi ha un orifici cloaca on desemboquen l aparell digestiu l excretor i el reproductor els amfibis tenen un crani pla i un esquelet sovint reduït per exemple la majoria d amfibis i particularment els anurs superiors manquen de costelles autèntiques basant se en la prominència de les vèrtebres dorsals es poden traçar classificacions filogenètiques com per exemple la que separa arqueobatracis mesobatracis i neobatracis la pelvis si no està absent està ancorada a les apòfisis transversals de les vèrtebres sacres mentre que els anurs solen tenir unes vuit vèrtebres dorsals amb un marge d entre cinc i nou els salamàndrids en poden tenir entre i aquesta diferència també es mostra en la mida dels animals algunes espècies de granotes poden mesurar menys d un centímetre mentre que les salamandres gegants poden acostar se al metre i mig en els amfibis que tenen dents a la mandíbula o al paladar són petites i mancades d arrel i es renoven constantment la cintura escapular dels primers amfibis era gairebé idèntica a la dels peixos osteolepiformes tret de la presència d un nou os dèrmic l interclavular absent en els amfibis moderns la cintura escapular presentava dos elements diferenciats d una banda els elements derivats endocondrals de l aleta del precursor pisciforme ancestral que servien per subministrar una superfície d articulació a l extremitat de l altra un anell d ossos d origen dèrmic escates cutànies que s havien enfonsat vers l interior la cintura pelviana està molt més desenvolupada en tots els tetràpodes està formada per tres ossos principals l ílium en posició dorsal i ventralment el pubis en posició anterior i l isqui en posició posterior al punt d unió d aquests tres ossos es forma l acetàbul on s articula el cap del fèmur els cossos submergits en aigua experimenten una pèrdua de pes igual al pes del volum d aigua que desplacen en canvi els primers tetràpodes que sortiren de l aigua es trobaren amb el problema que els calia un esquelet molt més robust per poder sostenir el seu pes a terra ferma en aquest sentit el paper de les potes fou molt important la disposició dels ossos i músculs de les extremitats anteriors i posteriors dels tetràpodes és d una constància sorprenent malgrat la gran varietat d usos pels quals es fan servir a cada pota hi ha tres articulacions l espatlla o maluc el colze o genoll i el canell o turmell els amfibis disposen de dos parells de potes que poden ser de llargada igual o diferent i que en alguns casos estan molt poc desenvolupades o fins i tot absents gimnofions o sirènids les extremitats dels amfibis són de tipus quiridi existeix un llarg os basal húmer fèmur que s articula a l extrem distal amb dos ossos el radi tíbia i el cúbit peroné aquests ossos s articulen al canell o el turmell amb un carp o un tars respectivament que consisteixen quan estan completament desenvolupats en tres fileres d ossets amb tres a la filera proximal una a la central i cinc a la distal cadascun dels ossets distals sosté un dit format per nombroses falanges els urodels són capaços de regenerar membres perduts per predació o per accident després de l amputació l epidermis migra per cobrir el monyó en menys de mig dia formant una estructura que afavoreix la regeneració al llarg dels dies següents es forma una massa de cèl·lules desdiferenciades en proliferació i s activen gens de formació de patrons que ja havien estat activats durant la formació embrionària del membre l extrem distal de la pota on es trobaria la mà o peu és el primer que es forma i després es van afegint les porcions intermèdies del patró mitjançant intercalació les neurones motrius els músculs i els vasos sanguinis creixen amb la pota regenerada i restableixen les connexions presents abans de l amputació el temps que triga aquest procés varia segons l edat de l animal en els adults el membre sol tornar a ser funcional després d mesos els amfibis són animals ectoterms és a dir la seva temperatura corporal varia amb la de l ambient els ectoterms no utilitzen el seu metabolisme per guanyar calor sinó que depenen de fonts externes d energia sovint el sol com que l eficiència dels enzims es redueix molt si no estan a la temperatura adequada els amfibis tenen diversos enzims diferents per cada reacció important cadascun dels quals té una temperatura òptima diferent com a resultat d això els amfibis sovint tenen un genoma més gran i complex que el dels animals endoterms del mateix nínxol ecològic el fet que el metabolisme dels amfibis no els serveixi per generar la seva pròpia calor corporal no significa que siguin incapaços de sobreviure en ambients freds lithobates sylvaticus que viu a la meitat septentrional de nord amèrica fins a alaska és capaç de prosperar en un clima subàrtic és capaç d hibernar congelada utilitzant urea acumulada als teixits i glucosa emmagatzemada al fetge per limitar la quantitat de gel que es forma al seu cos i per reduir la contracció osmòtica de les cèl·lules un altre exemple és el de koolasuchus un gran temnospòndil del mesozoic a mitjans del cretaci els temnospòndils ja havien estat superats pels crocodilis a gairebé tot el món però koolasuchus aconseguí resistir a latituds antàrtiques perquè el clima era massa fred pels seus competidors crocodilians el pas d una vida aquàtica a una vida terrestre requerí una sèrie d adaptacions per enfrontar se a les noves condicions que imposava aquest estil de vida d una banda com que ja no vivien permanentment dins de l aigua es féu necessària una pell que protegís els amfibis de la dessecació per això la pell d aquests animals esdevingué més espessa que la dels peixos s impermeabilitzà parcialment gràcies a la ceratina una substància proteica insoluble i desenvolupà glàndules encarregades de mantenir ne la humitat i evitar ne la deshidratació l aparició de les parpelles serví per evitar que els ulls s assequessin els anurs per exemple en tenen tres a cada ull una és transparent i protegeix els ulls sota l aigua mentre que les altres dues poden ser translúcides o opaques durant la seva evolució els amfibis passaren de respirar l o dissolt en l aigua a respirar el de l aire per fer ho substituïren les brànquies dels seus avantpassats peixos per altres òrgans respiratoris gairebé sempre pulmons tot i que algunes espècies no en tenen tanmateix cal remarcar que les formes larvàries els capgrossos conserven brànquies exteriors més ben adaptades al seu estil de vida aquàtic i només les substitueixen per pulmons molt rudimentaris en arribar a la fase adulta els pulmons són airejats per mitjà de moviments de la boca els amfibis no tenen diafragma i a través de la pell altament vascularitzada i que sempre ha d estar humida per permetre la respiració la pell com a element pertanyent a l aparell respiratori té una gran importància en alguns grups que depenen en gran manera de la respiració cutània n és un exemple la família neotropical dels centrolènids en què més del s efectua a través de la pell en altres els pulmons poden estar atrofiats o ser inexistents com en les salamandres de la familia dels pletodòntids o l anur barbourula kalimantanensis el primer gripau descobert sense pulmons els amfibis tenen un parell de narius que es comuniquen amb la boca i que estan dotades de vàlvules que impedeixen l entrada d aigua contribuint a la respiració pulmonar els amfibis tenen un estat larvari i un d adult amb una circulació diferent a cada fase en l estat larvari la circulació és semblant a la dels peixos surten quatre artèries de l aorta ventral de les quals tres van a les brànquies i l altra comunica amb els pulmons encara no desenvolupats de manera que porta sang desoxigenada a la fase adulta els amfibis particularment els anurs perden les brànquies i desenvolupen pulmons i la circulació esdevé doble amb l aparició d una circulació menor que s afegeix a la circulació major ja existent tenen un cor tricameral format per un ventricle cardíac i dues aurícules segons el cas podrien ser considerades una única aurícula dividida totalment o parcial la circulació major consisteix en un trajecte general pel cos mentre que la menor realitza un trajecte exclusivament pulmonar i incomplet car la sang es mescla al ventricle i en recórrer el cos conté una part oxigenada i una altra desoxigenada a causa de la mescla entre sang venosa i sang arterial la sang en sortir del cor és distribuïda mitjançant una vàlvula espiral anomenada vàlvula sigmoide que s encarrega d enviar la sang oxigenada als òrgans i la desoxigenada als pulmons el funcionament d aquesta vàlvula encara és desconegut la boca assoleix una gran mida i a vegades està dotada de petites dents dèbils la llengua és carnosa i en alguns grups està subjecta per la seva part anterior i lliure per la posterior per tal que pugui ser projectada vers l exterior i capturar preses són animals engolidors car introdueixen les preses directament al tub digestiu sense fragmentar les gaire molent les simplement amb les dents maxil·lars aleshores l aliment arriba a l estómac passant per l esòfag després continua a l intestí prim on es produeix gran part de la digestió els sucs pancreàtics i la bilis contribueixen a digerir l aliment i extreure n els nutrients quan el menjar passa a l intestí gros l aigua és reabsorbida i els residus són excretats per la cloaca una cavitat on desemboquen els aparells digestiu urinari i reproductor amb un únic orifici de sortida a l exterior la cloaca també existeix en els rèptils els ocells i els monotremes una de les adaptacions dels amfibis a la vida terrestre és l eliminació del nitrogen residual per mitjà d urea en lloc d amoníac com en el cas dels peixos la urea requereix menys aigua i per tant permet estalviar una major quantitat d aquest requisit indispensable per la vida hi ha nombroses espècies d amfibi que produeixen secrecions tòxiques principalment com mecanisme d autodefensa contra depredadors per exemple s han identificat més de cent toxines diferents de les secrecions cutànies de les granotes de la família dels dendrobàtids especialment dels gèneres dendrobates i phyllobates aquest últim gènere de granotes compta amb un verí extremament potent que també es troba en unes poques espècies d ocells passeriformes i escarabats melírids es tracta de la batracotoxina un alcaloide cardiotòxic i neurotòxic que és més de mil vegades més potent que el cianur el seu efecte neurotòxic es deu al fet que actua directament sobre els canals d ions de sodi implicats en la generació de potencial d acció modificant ne tant la selectivitat d ions com la sensibilitat de voltatge la batracotoxina també interfereix amb el cor provocant arrítmies extrasístoles fibril·lació ventricular i altres canvis que poden causar una aturada cardíaca la batracotoxina també indueix un alliberament massiu d acetilcolina als nervis i músculs així com la destrucció de vesícules sinàptiques en realitat les granotes no produeixen elles mateixes la toxina es creu que l obtenen quan es mengen formigues o altres insectes del seu hàbitat natural i que al seu torn els insectes obtenen el verí d una font vegetal la toxina ha estat descoberta recentment en escarabats fent que siguin la font més probable de la toxina dels ocells i les granotes les granotes en captivitat no produeixen batracotoxina per la qual cosa no és perillós manipular les algunes tribus ameríndies suquen les puntes de les fletxes i dels dards en verí de granota per tenir més èxit en la caça d altra banda els tritons del gènere taricha compten amb un verí anomenat tetrodotoxina una potent neurotoxina que també es troba en peixos globus estrelles de mar pops i nombrosos helmints tot i ser molt menys tòxica que la batracotoxina la tetrodotoxina és igualment potencialment letal pels humans tot i que només si és ingerida o s absorbeix a través d una ferida els científics creuen que en realitat aquesta toxina és sintetitzada per bacteris que viuen dins dels tritons dels gèneres pseudoalteromonas pseudomonas i vibrio aquest verí fa que els tritons tinguin pocs depredadors naturals però algunes espècies de serps de galons han desenvolupat una resistència genètica a la tetrodotoxina els amfibis s han estès gairebé arreu del món es troben a tots els continents tret de l antàrtida tot i que en aquest últim s hi han trobat fòssils que demostren que hi habitaren en el passat també estan absents de nombroses illes oceàniques la distribució dels gimnofions s estén principalment per les àrees tropicals de sud amèrica àfrica i el sud est asiàtic mentre que els urodels viuen a tots els continents tret de l antàrtida i oceania tot i que la seva distribució africana és molt limitada els anurs tenen la distribució més extensa dels tres ordres vivents d amfibis les úniques regions extenses d on són absents són l àrtic l antàrtida el centre d aràbia el desert del sàhara i l illa meridional de nova zelanda tot i que els amfibis prefereixen els hàbitats tropicals i és en aquestes zones que hi ha la màxima diversitat també han colonitzat una varietat d altres hàbitats se ls troba tant als deserts com les coves en aiguamolls i a les regions polars tot i que algunes poques espècies poden sobreviure en aigua salabrosa i fins i tot aigua marina i que el clade extingit dels trematosauroïdeus està adaptat a una vida marina avui en dia no existeix cap amfibi marí l estil de vida dels amfibis és tan variat com ho són la seva morfologia i els seus hàbitats n hi ha que són diürns crepusculars i nocturns i d altres que són actius de nit i de dia també existeixen importants diferències en el comportament social alguns amfibis viuen en solitari mentre que d altres són gregaris i viuen en grups de molts exemplars hi ha bastants espècies d amfibis que són verinoses la gran majoria d aquestes espècies utilitzen el verí com mecanisme de defensa passiva i només algunes espècies de salamàndrids són capaces d administrar voluntàriament el verí als depredadors els amfibis tenen un timpà a cada banda del cap que els permet percebre sons fora de l aigua manquen d orelles externes i la membrana timpànica pot estar o bé exposada directament a l exterior o bé protegida per una capa de pell a més dels sons transmesos per l aire els amfibis tenen adaptacions que també els permeten detectar amb precisió les vibracions transmeses pel sòl els amfibis han desenvolupat un sentit del tacte molt sensible que en les formes aquàtiques està dotat d un sistema de línia lateral un òrgan sensorial que serveix per detectar moviments i vibracions a les aigües que els envolten aquest sentit els permet detectar amenaces com ara canvis de pressió atmosfèrica o temperatura o fins i tot la presència de verins en l ambient l estil de vida dels amfibis determina en gran manera la qualitat del seu sentit de la vista en les espècies depredadores la vista sol estar ben desenvolupada mentre que els amfibis que viuen en una foscor gairebé completa o bé tenen ulls molt reduïts o bé no en tenen les espècies que tenen pupil·les en forma d escletxa tenen una millor visió nocturna mentre que les pupil·les arrodonides són pròpies de les espècies amb una bona visió diürna el sentit de l olfacte dels amfibis es basa al nas tanmateix els gimnofions tenen un parell de tentacles situats entre els ulls i els narius que probablement serveixen per reforçar la capacitat olfactiva com en altres vertebrats els amfibis utilitzen papil·les gustatives pel sentit del gust però també disposen d un òrgan de jacobson que a més de contribuir a l olfacte també és capaç de detectar canvis químics a l interior de la boca i feromones la majoria de capgrossos són principalment herbívors alimentant se de plantes i algues i en alguns casos juguen un important paper a l ecosistema evitant una excessiva proliferació de les algues algunes espècies són omnívores que també s alimenten de detrits i si és possible d altres capgrossos tanmateix això últim no és gaire habitual car tots els capgrossos d un cos d aigua tenen la mateixa edat i per tant la mateixa mida gairebé totes les espècies d amfibi són carnívores a la fase adulta alimentant se d invertebrats com ara artròpodes anèl·lids i gastròpodes algunes espècies grans poden caçar preses com ara petits mamífers peixos i amfibis més petits algunes granotes i salamandres utilitzen les seves llengües enganxifoses per caçar preses ràpides mentre que d altres l atrapen i se la fiquen a la boca amb les mans tanmateix hi ha algunes espècies d amfibis que mengen principalment plantes l alimentació dels gimnofions ha despertat l interès dels científics els continguts de l estómac de molts exemplars adults inclouen material vegetal i detrits a més de restes d insectes alguns científics han suggerit que aquests elements formen part de la dieta dels gimnofions mentre que d altres diuen que aquests elements no són més que l aliment dels cucs de terra que es mengen els amfibis els amfibis són dioics és a dir tenen sexes separats i en molts casos hi ha dimorfisme sexual presenten fecundació interna i externa sobretot els urodels i la majoria d ells són ovípars com que els ous no tenen protecció contra la dessecació la posta normalment es duu a terme en aigua dolça i la femella pon una miríada de petits ous units per una substància gelatinosa que també els cobreix protegint los dels cops dels organismes patògens i dels depredadors els pares no solen cuidar de les cries car la majoria d espècies tenen una estratègia reproductiva r algunes excepcions són el calàpet de surinam la granota de darwin o les espècies del gènere rheobatrachus extintes des de la dècada del els amfibis han de romandre a prop de l aigua com mínim per reproduir se això és cert fins i tot en el cas de les espècies adaptades a climes secs tot i que algunes com les granotes del gènere eleutherodactylus o les salamandres sense pulmons no necessiten aigües obertes cal destacar el repertori de vocalitzacions que tenen els mascles de molts grups d anurs que són específiques de cada espècie i que emeten per mitjà de sacs vocals la laringe i els pulmons el cicle vital dels amfibis comença amb un ou les femelles solen pondre una fresa una massa de milers d ous dins l aigua els ous són molt vulnerables a la predació de manera que els amfibis han desenvolupat moltes estratègies per assegurar la supervivència de la pròxima generació a les àrees més fredes l embrió és negre per absorbir més calor del sol cosa que n accelera el desenvolupament sovint això implica una reproducció síncrona molts exemplars criaran alhora aclaparant les accions dels depredadors la majoria de descendència morirà a causa de la depredació però hi ha una major possibilitat que alguns sobrevisquin una altra manera en què algunes espècies eviten els depredadors i patògens als quals estan exposats els ous és pondre ls en fulles sobre un estany amb una capa gelatinosa dissenyada per conservar humitat en aquestes espècies els capgrossos cauen a l aigua quan fan eclosió els ous d algunes espècies que ponen fora de l aigua poden detectar les vibracions de vespes o serps depredadores pròximes i es desclouen abans per evitar ser menjats algunes espècies com el gripau gegant ponen ous verinosos per minimitzar la depredació mentre que la durada de la fase d ou depèn de l espècie i les condicions ambientals els ous aquàtics solen descloure s en una setmana altres espècies acaben la fase larvària dins els ous o la mare o tenen un desenvolupament directe els ous es desclouen i continuen com capgrossos que solen tenir el cos oval i una llarga cua aplanada sobre el pla vertical en general les larves d amfibis són completament aquàtiques amb l excepció d alguns gimnofions que també poden passar temps en sòls humits o la granota nannophrys ceylonensis els capgrossos de la qual són semiterrestres i viuen en roques humides les larves manquen de pulmons parpelles i potes i tenen un esquelet cartilaginós un sistema de línia lateral brànquies en un principi externes i després internes i una cua amb plecs dorsals i ventrals per nedar algunes espècies que sofreixen la metamorfosi dins l ou i es desclouen amb la forma d adults però més petites mai no desenvolupen brànquies sinó que tenen zones especialitzades de la pell que s encarreguen de la respiració els capgrossos també manquen de dents autèntiques però les mandíbules de la majoria d espècies solen tenir dues fileres allargades i paral·leles de petites estructures ceratinitzades anomenades ceradonts al maxil·lar superior mentre que el maxil·lar inferior en té tres envoltades per un bec corni però el nombre de fileres pot ser absent o inexistent o molt més elevat les larves són típicament herbívores i s alimenten principalment d algues incloent hi diatomees que filtren de l aigua mitjançant les brànquies algunes espècies són carnívores a la fase de capgròs alimentant se d insectes capgrossos més petits i peixos s ha observat canibalisme entre els capgrossos els capgrossos són molt vulnerables a la depredació per part de peixos tritons escarabats d aigua depredadors i ocells com ara alcedínids la fase de capgròs pot durar només una setmana o en algunes espècies els capgrossos poden hibernar i fer la metamorfosi l any següent en els pípids excepte hymenochirus els capgrossos tenen un parell de bigotis anteriors que fan que semblin petits peixos gat amb l excepció de la base de la cua on algunes estructures vertebrals es desenvolupen per donar origen a l urostil en un moment posterior de la vida la cua manca dels elements sòlids segmentaris esquelètics de cartílag o teixit ossi que són típics de la resta de vertebrats tot i que evidentment conté un notocordi a la fi de la fase larvària els amfibis sofreixen una metamorfosi per la qual passen a la fase adulta la metamorfosi significa una transfomació dramàtica de la morfologia i de la fisiologia a mesura que els capgrossos desenvolupen potes posteriors després potes anteriors perden les brànquies i desenvolupen pulmons els seus intestins s escurcen a mesura que passen d una dieta herbívora a una de carnívora els ulls migren rostralment i dorsal permeten la visió binocular dels adults aquest canvi en la posició dels ulls representa el pas de ser presa a ser depredador a mesura que el capgròs es desenvolupa i depèn menys d un camp de visió ample i més de la percepció de la profunditat la fase final del desenvolupament implica apoptosi mort cel·lular programada i reabsorció de la cua després de la metamorfosi els adults joves poden deixar l aigua i dispersar se en hàbitats terrestres o continuar vivint a l hàbitat aquàtic com adults se sap que l esperança de vida dels amfibis és tan variada com el seu mode de vida o la seva fisiologia tanmateix el que es coneix de la seva longevitat s ha après a partir de l estudi d un nombre relativament reduït d espècies la majoria d estudis sobre la longevitat s han fet sobre animals salvatges i podria ser que se subestimés fins i tot l esperança de vida en captivitat s ha observat una tendència dels amfibis a viure més temps que mamífers d una mida similar sembla que el desenvolupament i la longevitat dels amfibis és molt més variable i dependent de les condicions ambientals que en els mamífers les espècies que viuen en regions nòrdiques o muntanyoses tendeixen a viure més temps i a assolir la maduresa més tard possiblement a causa de la hibernació s ha observat un envelliment gradual com en els mamífers però algunes espècies d amfibi poden presentar un envelliment negligible incloent hi neurogènesi i ovogènesi en la fase adulta algunes espècies d amfibis només viuen uns pocs mesos però la majoria de les espècies viuen almenys alguns anys i algunes salamandres fins i tot superen els  anys el rècord conegut és el d una salamandra gegant del japó que visqué anys fou un dels primers indicadors del declivi dels amfibis antigament considerat abundant fou vist per darrera vegada el l última vegada que crià en quantitats normals fou el el només se n trobaren vuit mascles i dues femelles el només se n trobà un exemplar mascle que fou l última observació de l espècie des de la dècada del s està produint un dramàtic declivi de les poblacions d amfibis d arreu del món que es caracteritza per col·lapses en les poblacions i per extincions massives localitzades l any les poblacions de més de espècies de granotes i salamandres dels cinc continents presentaven un declivi en la seva població el declivi dels amfibis està afectant milers d espècies en tota mena d ecosistemes per la qual cosa ha estat assenyalat com una de les amenaces més crítiques a la biodiversitat global els declivis i extincions massives en les poblacions d amfibis són un problema local amb complexes causes globals entre les causes es troben augments en l índex de rajos ultraviolats conseqüència del debilitament de la capa d ozó nous depredadors als ecosistemes actuals espècies introduïdes fragmentació i pèrdua d hàbitat toxicitat i acidesa ambiental malalties emergents canvi climàtic i interaccions entre tots aquests factors inicialment els informes sobre el dramàtic declivi dels amfibis no foren presos en compte per tota la comunitat científic i alguns científics argumentaven que les poblacions dels amfibis com els altres animals varien amb el temps actualment existeix el consens que han tingut lloc alarmants declivis en les poblacions d amfibis de tot el globus i s espera que els declivis continuïn augmentant com que la majoria dels amfibis estan exposats tant a hàbitats terrestres com aquàtics i tenint en compte que la seva pell és altament permeable es creu que els amfibis poden ser més sensibles a les toxines del medi ambient o als canvis en els patrons de temperatura pluges o humitat que altres espècies de vertebrats terrestres els científics estan començant a descriure els amfibis com canaris en una mina de carbó en referència a un indicador de la contaminació generada per l activitat humana i creuen que probablement aviat es començaran a veure afectades altres espècies d animals davant el nombre creixent d espècies amenaçades s ha implementat una estratègia de conservació a escala internacional per a combatre les múltiples causes del declivi dels amfibis els principals mètodes utilitzats són la protecció dels hàbitats naturals la cria en captivitat la reintroducció d amfibis i l erradicació de determinades espècies invasores sens dubte els amfibis han marcat la història dels humans de manera decisiva des de temps immemorials els humans s han menjat la seva carn i utilitzat el seu verí per a caçar o com a element ritual màgic se ls ha utilitzat en la medicina tradicional de nombroses cultures encara avui se n extreu productes d interès mèdic i se ls utilitza com animals de laboratori de la mateixa manera els humans també han influït de forma important la majoria d amfibis moltes espècies han estès la seva difusió gràcies als humans o han estat introduïdes en noves regions per ells tanmateix les seves poblacions són sovint delmades per la caça i per la destrucció del seu hàbitat i se n ha reduït la difusió molts amfibis s han extingit per l acció directa o indirecta dels humans els humans han utilitzat una sèrie d amfibis en l àmbit de la investigació científica aquests animals de laboratori són organismes model a més també es cacen animals salvatges per consumir los o per utilitzar elements de la seva anatomia i o fisiologia i es crien animals domèstics que viuen amb els humans i que són mantinguts com animals de companyia altres amfibis han estat utilitzats com agents de control biològic i alguns han jugat un paper important en els ritus religiosos o culturals d alguns pobles nombrosos amfibis són mantinguts com animals de companyia és a dir per la felicitat i l afecte que donen i no per un profit econòmic directe per tenir un amfibi en condicions adequades cal tenir un vivari que reprodueixi de la manera més fidel possible l ecosistema original de l animal en el cas dels amfibis aquàtics cal que sigui un aquari mentre que els amfibis terrestres requereixen un terrari el terrari es pot adaptar posant hi còdols fulles petites i sòl quan s humiteja el terrari amb aigua sense clor car aquest és tòxic i pot travessar fàcilment la pell dels amfibis es forma un cicle de l aigua natural dins del microambient la molsa i les plàntules d arbre són plantes aptes per aquest tipus de medis cal alimentar los amb una dieta apropiada que inclogui insectes larves d insecte o cucs entre els anurs més populars com animals de companyia hi ha les espècies dels gèneres hymenochirus ceratophrys i dendrobates el gripau de ventre de foc oriental la reineta gegant la reineta verda i xenopus laevis entre els urodels més populars hi ha la salamandra tigrada els tritons i especialment l axolot preuat pel fet que assoleix la maduresa sexual i viu tota la seva vida sense passar de la fase larvària pel seu estil de vida els gimnofions mantinguts com animals de companyia són molt rars molts amfibis tenen un paper rellevant en la història cultural alguns als quals s han assignat qualitats fantàstiques com les salamandres i el seu suposat domini sobre el foc són animals heràldics o símbols i emblemes molts amfibis especialment els anurs han aparegut en faules i contes de fades sovint com amics de les bruixes o com víctimes dels seus encanteris en almenys una ocasió la granota ha representat la vanidesa també existeixen cultures que han relacionat els amfibis amb la fertilitat la fortuna la protecció i altres aspectes beneficiosos els xamans de les religions primitives els utilitzaven com símbols religiosos i per elaborar drogues al·lucinògenes a l antic egipte la deessa del naixement hequet era representada amb cap de granota i es posaven objectes amb forma d amfibis a les tombes per repel·lir els dimonis de l inframón d altra banda el poble mochica de l antic perú venerava els animals i sovint presentava granotes al seu art els amfibis són probablement un grup monofilètic això vol dir que descendeixen tots d un mateix avantpassat comú i que inclouen tots els descendents d aquest avantpassat comú les seves tres infraclasses lepospondyli temnospondyli i lissamphibia també són tàxons monofilètics es creu que els primers tetràpodes evolucionaren en hàbitats d aiguamolls i aigües somes a l acabament del devonià fa poc més de  milions d anys a l acabament del devonià les plantes terrestres havien estabilitzat els hàbitats d aigua dolça permetent el desenvolupament de les primeres zones humides amb xarxes tròfiques cada cop més complexes en aquest temps també existien hàbitats pantanosos com ara zones humides somes llacunes costaneres i grans deltes fluvials salabrosos i hi ha molts indicis que els tetràpodes evolucionaren en aquest tipus de medi s han trobat fòssils de tetràpodes primitius en sediments marins i com que els fòssils dels tetràpodes primitius en general es troben arreu del món degueren haver se escampat seguint les línies costaneres no podrien haver viscut únicament en aigua dolça durant els trenta milions d anys que separaren els tetràpodes del devonià superior i els amfibis del carbonífer mitjà el buit de romer es desenvoluparen la columna vertebral dels tetràpodes les potes amb dits i altres adaptacions a la vida terrestre les orelles i el crani també sofriren canvis el nombre de dits de les potes quedà estandarditzat en cinc a mesura que els llinatges amb més dits s extingien els amfibis del carbonífer aprox milions d anys ja havien esdevingut diversos i nombrosos a mitjans del període alguns d ells mesuraven fins a sis metres de llarg i els que tenien una vida adulta principalment terrestre tenien una pell escatosa entre ells hi havia el que antigament s anomenaven labirintodonts un grup que ja no s utilitza perquè en descendeixen els amniotes els labirintodonts que sí que eren amfibis tenien un estil de vida principalment aquàtic amb brànquies ben desenvolupades en estat adult i pulmons primitius probablement caçaven en aigües somes i mesuraven fins a dos metres de llarg els temnospòndils del carbonífer incloïen formes semiaquàtiques primitives de mida mitjana dendrerpeton o gran cocleosaure altres més avançades eren petites i s assemblaven a tritons o salamandres limnerpeton i un grup el dels branquiosaures i els seus parents fins i tot conservava brànquies externes com l axolot d avui en dia a l acabament del carbonífer i principis del permià fa uns  milions d anys alguns grups desenvoluparen potes i vèrtebres fortes i robustes i s adaptaren plenament a la vida terrestre cacops i els altres dissoròfids o com depredadors semiaquàtics de fesomia semblant a la dels cocodrils eryops achelomas l últim gran grup d amfibis del carbonífer foren els lepospòndils eren animals amb una varietat de formes curioses d anguila de serp de sargantana de tritó etc es caracteritzaven per les seves vèrtebres senzilles en forma de bobina que no eren preformades en cartílag sinó que creixien com cilindres ossis al voltant del notocordi generalment la part superior de la vèrtebra l arc neural estava fusionat amb el centre n eren exemples els aïstòpodes i els microsaures que segons algunes autoritats podrien ser els avantpassats dels urodels en comparació amb el carbonífer el permià aprox milions d anys fou un període àrid i sec això juntament amb l èxit creixent dels rèptils significà la fi dels temnospòndils terrestres en canvi els temnospòndils semiaquàtics i aquàtics continuaren prosperant a mesura que es diversificaven als rius i llacs del permià superior alguns d ells esdevingueren més dependents de la vida aquàtica se ls feren les vèrtebres dèbils les potes petites i vestigials i el crani pesant se ls féu gran i pla amb els ulls mirant cap amunt en són un exemple els estereospòndils en alguns llocs els temnospòndils semiaquàtics ocuparen el nínxol ecològic dels cocodrils i a vegades fins i tot assumiren una morfologia similar d altra banda els lepospòndils desenvoluparen algunes de les seves formes més conegudes els microsaures arribaren a la seva màxima diversitat incloent hi espècies ben adaptades a la vida a la terra tuditanus i pantylus espècies de vida subterrània i espècies aquàtiques els lisoròfids foren un grup d amfibis semblants als aïstòpodes que prosperaren al permià fa  milions d anys l extinció permiana provocà l extinció del de les famílies i el dels gèneres d éssers vius l extinció eliminà el dels vertebrats terrestres incloent hi dos terços dels amfibis que vivien a la terra i provocà un canvi tan dràstic en els ecosistemes globals que els amfibis ja quedarien desplaçats per sempre més del primer pla ecològic pels animals amniotes en general el clima sec i àrid del triàsic fou molt més favorable pels amniotes i sobretot pels sauròpsids que no pas pels amfibis tot i que encara hi havia amfibis de gran mida estaven limitats als hàbitats aquàtics o semiaquàtics i en clar retrocés per aquest motiu aquests grans amfibis eren especialment vulnerables a les sequeres s han trobat nombroses tombes massives de metoposaures probablement d animals que s havien agrupat al voltant de les últimes masses d aigua que quedaven durant una sequera amb l extinció dels lepospòndils a la fi del permià els temnospòndils esdevingueren de llarg el grup dominant d amfibis però a principis del mesozoic aparegueren els lissamfibis o amfibis moderns fins al descobriment de la forma permiana gerobatrachus hottoni un batraci tija amb moltes característiques semblants a les de les salamandres la granota primitiva més antiga coneguda era triadobatrachus massinoti del triàsic inferior de madagascar el crani és de granota sent ample i amb òrbites grans però el fòssil té trets que el diferencien dels amfibis moderns com ara un ili diferent un cos més llarg amb més vèrtebres i vèrtebres de la cua separades en els anurs moderns les vèrtebres caudals estan fusionades formant un urostil o còccix la tíbia i el peroné no estaven fusionats de manera que és improbable que triadobatrachus fos un bon saltador la granota autèntica més primitiva és vieraella herbsti del juràssic inferior fa  milions d anys només és coneguda a partir d impressions dorsals i ventrals d un únic exemplar i s estimà la seva llargada en  mm des del musell fins a la cloaca notobatrachus degiustoi del juràssic mitjà és lleugerament més recent fa  milions d anys és probable que al període juràssic l evolució dels anurs moderns ja fos completa els canvis evolutius principals inclogueren l escurçament del cos i la pèrdua de la cua les restes fòssils més antigues conegudes d un urodel es remunten al juràssic inferior amb un sirènid d espècie indeterminada descobert a andhra pradesh índia tanmateix es creu que el llinatge que porta als urodels ja s havia separat de la resta d amfibis al permià mitjà superior els primers urodels s assemblaven probablement als criptobrancoïdeus d avui en dia les anàlisis filogenètiques indiquen que tots els urodels basals tenien una distribució asiàtica cosa que implicaria que tots els grups moderns d aquest ordre d amfibis tenen el seu origen en aquest continent els fòssils també indiquen que el pla corporal bàsic dels urodels ha romàs estable al llarg dels últims  milions d anys el primer gimnofió conegut és eocaecilia micropodia del juràssic inferior d arizona estats units compartia característiques amb les salamandres i els microsaures a diferència dels gimnofions moderns eocaecilia tenia potes i posseïa ulls ben desenvolupats que demostren que no tenia un estil de vida subterrani a mitjans del cretaci ja quedaven ben pocs temnospòndils l extinció del triàsic juràssic n havia eliminat totes les famílies de mida més gran deixant només les famílies brachyopidae i chigutisauridae i també havien sofert molt per la competència primer dels fitosaures i després dels crocodilis el registre fòssil dels temnospòndils desapareix abans de l extinció k pg però si encara haguessin quedat alguns supervivents l extinció hauria acabat amb ells no hi ha proves que es produïssin extincions massives d amfibis al límit k pg i les proves indiquen que la majoria de grups d amfibis sobrevisqueren l extinció relativament intactes diversos estudis detallats de gèneres de salamandres en capes fòssils de montana mostren que sis d entre set gèneres romangueren inalterats després de l extinció les espècies de granota semblen haver sobreviscut i haver entrat al paleocè amb pèrdues molt lleugeres tanmateix el registre fòssil de famílies i de gèneres d anurs és desigual un estudi detallat de tres gèneres de granota a montana mostra que no foren afectats per l extinció del cretaci paleogen i sobrevisqueren sense canvis aparents la informació presenta pocs o cap indici d extincions de famílies d amfibis a voltants de l extinció k pg la supervivència dels amfibis fou conseqüència de la seva capacitat de refugiar se dins l aigua així com de construir caus en sediments al sòl en fusta o a sota de roques durant el cenozoic els amfibis han romàs relativament estables i l únic esdeveniment de gran rellevància evolutiva fou l extinció durant el pliocè fa aproximadament quatre milions d anys dels al·locaudats un quart ordre de lissamfibis que havia existit des del juràssic mitjà els amfibis estan subdividits en dues subclasses amb tres ordres vivents en l actualitat i set d extints tots els amfibis vivents pertanyen a la subclasse dels lissamfibis tot i que algunes autoritats pensen que els lissamfibis evolucionaren de formes especialitzades de temnospòndils o de lepospòndils la classificació tradicional dels amfibis afegia una tercera subclasse la dels labirintodonts que incloïa una gran diversitat de formes extintes que visqueren entre el devonià i el cretaci tanmateix amb l aplicació de mètodes filogenètics aquesta classificació canvià i es descartà el grup dels labirintodonts per ser parafilètic els temnospòndils i els rèptils descendeixen d aquest grup però no hi estan inclosos també cal tenir en compte que alguns tetràpodes primitius tot i ser sovint denominats amfibis i ser molt propers a ells morfològicament i evolutiva com ara ichthyostega o elginerpeton no entren dins el grup terminal amphibia ordres extints lanorèxia del grec prefix negatiu i apetit desig és la disminució de la sensació de gana si bé el terme en publicacions no científiques sovint s utilitza indistintament amb el danorèxia nerviosa hi ha causes diferents per una disminució de la gana algunes de les quals poden no tenir importància d altres poden provenir d una patologia greu per exemple lanorèxia per infecció és part de la resposta de fase aguda a la infecció aquesta resposta pot ser activada per lipopolisacàrids i peptidoglicans de la paret cel·lular bacteriana l adn bacterià la doble cadena d arn viral i les glicoproteïnes virals que poden desencadenar la producció d una varietat de citocines proinflamatòries aquestes poden tenir un efecte indirecte sobre la gana per diferents mecanismes per exemple mitjançant un augment en la producció de leptina dels dipòsits de greix les citocines inflamatòries poden també indicar al sistema nerviós central mitjançant mecanismes de transport especialitzats a través de la barrera hematoencefàlica a través d òrgans circumventriculars que estan fora de la barrera o mitjançant l activació de la producció d icosanoides en les cèl·lules endotelials dels vasos del cervell en última instància el control de la gana mitjançant aquest mecanisme es creu que està mediada pels mateixos factors que normalment controlen la gana com els neurotransmissors serotonina dopamina histamina l hormona alliberadora de corticotropina el neuropèptid y i l hormona estimulant dels melanòcits l alcalatén és una comarca del nord del país valencià amb capital a l alcora limita al nord amb l alt maestrat i l aragó a l est amb la plana alta al sud amb la plana baixa i a l oest amb l alt millars geogràficament el territori de l alcalatén correspon a una porció de la façana oriental de les serres ibèriques que des del penyagolosa van descendint escalonadament fins a la mar per açò en sentit invers de la mar cap a l interior ben bé podem afirmar que este territori és una costera una constant pujada que va des de la seua menor cota els metres sobre el nivell del mar a l embassament de maria cristina a l alcora fins als metres del penyagolosa l emblemàtica muntanya situada a l extrem no de la comarca on conflueixen els termes de xodos vistabella del maestrat i vilafermosa són m de diferència en a penes  km de distància en línia recta una espectacular ascensió per un territori cada volta més trencat que ja va descriure el primer dels seus visitants il·lustres el botànic cavanilles quan en creuar la comarca el va anotar al seu diari de viatge desde villafamés se puede decir que siempre se sube pero especialmente desde figueroles quando se llega a lucena casi quiere uno persuadirse que llegó a la cumbre pero pasando acia el castillo se desengaa elevndose siempre y trepando por la serie de montes que se enlazan y continúan con los de reyno de aragón la comarca s estructura al voltant del penyagolosa cim culminant del territori de parla valenciana amb un alt contingut simbòlic per als habitants d estes terres però també per a la resta del poble valencià és una zona esquerpa amb forts desnivells i diversos cims que s enlairen per damunt dels m com ara l absevar m la lloma velada m el tossal de fraga m el batalla m o el tossal de marinet m en són bona mostra en este espai tan abrupte els rius i els barrancs baixen entre els materials secundaris cretàcics i juràssics principalment per valls estretes i profundes tot recorrent aspres muntanyes i rocallosos tossals fins a arribar a l ampla vall que atravessa la rambla de la viuda un afluent del millars situat a l orient comarcal en xodos naix el riu llucena que és el més important de la comarca i tot i que naix en terres aragoneses el montlleó també atravessa la comarca de l alcalatén tots dos desemboquen a la rambla de la vídua a les serres abunda el pi i la savina hi ha nombroses espècies d aus rapinyaires i es pot veure alguna cabra salvatge pel que fa al clima de l alcalatén dins del genèric mediterrani presenta una pluviositat mitjana que oscil·la segons l altitud entre els i els m encara que a la rodalia del penyagolosa pot sobrepassar els la temperatura que disminueix amb l altura presenta unes mitjanes d entre els i els graus la vegetació de tipus mediterrani amb predomini del pi i de la carrasca es veu afectada pels incendis forestals subproductes del massiu abandonament de les activitats agràries en les darreres dècades l actual comarca de l alcalatén és una modificació de l antiga delimitació del territori la tinença de l alcalatén que trobem al mapa de comarques d emili beüt comarques naturals del regne de valència publicat l any aquesta delimitació no incloïa els municipis d atzeneta del maestrat benafigos i vistabella del maestrat que ençà formaven part d una anterior i històrica comarca de l alt maestrat actualment en molts àmbits del país valencià trobem un model de comarcalització que no és oficial és la comarcalització que un grup de geògrafs historiadors sociòlegs i economistes realitzaren en la dècada dels seixanta i que va veure la llum en amb la publicació del nomenclàtor geogràfic del país valencià en aquesta comarcalització amb la finalitat d evitar excessives diferències d extensió entre comarques i d aconseguir una relativa homogeneïtat espacial entre si se suprimiren les unitats històriques més xicotetes i es desdoblaren les més extenses és per això que actualment és molt freqüent que diverses comarques es diferencien amb els adjectius alta alt i baixa baix alt maestrat baix maestrat plana alta plana baixa etc en el nostre cas ens trobem que la comarca de l alcalatén que rep el nom del de l antiga tinença de l alcalatén un senyoriu concedit per jaume i als urrea engloba també segons aquella comarcalització tres localitats vistabella atzeneta i benafigos esqueixades de l històric maestrat de montesa del qual sempre han format part de fet sobretot a atzeneta el poble més gran i dinàmic d aquests tres hi ha cert refús a integrar se en una comarca constituïda en gran part per poblacions amb les quals no han constituït mai una entitat en el passat aquest fet esdevindrà un problema si la generalitat decideix establir una comarcalització formal del país valencià potser és per això que s ajorna ad calendas graecas poc poblat històricament l alcalatén conté jaciments de l edat del bronze i ibèrics alguns tan importants com el de la torre de foios a llucena a l època romana per les troballes efectuades a l alcora i costur bàsicament sembla que els assentaments es limitaven pràcticament a la zona oriental més baixa i no seria fins a l època musulmana que la població començaria a colonitzar definitivament els indrets més favorables de l accidentat interior a aquesta època correspondria per exemple la fundació d atzeneta i diferents alqueries i castells més elevats de l oest del territori el nom de la comarca prové de l àrab i significa els dos castells un d aquests és sense dubte el castell d alcalatén uns quants quilòmetres amunt de l alcora per la carretera de terol l altre no se sap amb seguretat però molt probablement fóra el de llucena la conquesta i posterior repoblació catalano aragonesa del segle xiii constitueixen l inici de l alcalatén actual en aquells repobladors vinguts del nord es troba l origen de la població i de la cultura actual de la comarca una comarca que encara hui manté uns elevats índexs de fidelitat lingüística amb un dels seus habitants que parlen el valencià i un que l entenen poc després d aquella conquesta efectuada el la primitiva població musulmana com a altres llocs del nord valencià seria expulsada del nou territori cristià que esdevindria així homogeni culturalment i religiosa la tinença de l alcalatén en quant senyoriu feudal naix immediatament després de la conquesa cristiana arran de la donació efectuada el de juliol de per jaume i a ximeno ii d urrea noble aragonès company del rei en la conquesta del territori valencià en aquesta donació estava comprés tant el castell d alcalatén com tots els territoris i poblacions que componien la seua demarcació en època musulmana així els urrea es convertirien en propietaris d un dels més extensos senyorius valencians un senyoriu que posseirien fins a la mort sense descendència de l últim d ells en pedro pablo abarca de bolea ximénez de urrea desè comte d aranda el famós ministre il·lustrat de carles iii i carles iv en en aquest any i fins a l abolició definitiva del feudalisme en l alcalatén passaria a ser propietat dels ducs d híxar finalment en l actualitat el senyoriu de l alcalatén encara que a títol simplement honorífic és un més dels molts títols pertanyents a la casa d alba vistabella atzeneta i benafigos per la seua banda van ser des de i segons la concòrdia de montalban entre jaume i i blasc d alagó propietat d aquest altre noble aragonès junt amb la resta de les altres localitats pertanyents al castell de culla culla molinell torre en besora i vilar de canes en el seu nét guillem d anglesola vendrà aquest senyoriu a l orde militar dels templers fins que dissolta aquesta el passarà a propietat de la nova orde militar de santa maria de montesa on constituirà la bailia o setena de culla fins a l abolició del règim feudal el començat bèl·licament amb una guerra contra l invasor francès és també el segle de la revolució liberal espanyola i les guerres civils entre carlistes i liberals uns fets que van afectar plenament l alcalatén aquesta comarca donada la seua situació de pas entre l aragó i la costa i el seu accidentat relleu propici a l emboscada i l amagatall guerriller va ser escenari de tots i cadascun dels episodis bèl·lics del huit cents una cosa que ja havia vist la centúria anterior quan durant la guerra de successió de principis del les seues muntanyes van ser refugi dels guerrillers maulets els miquelets partidaris del derrotat arxiduc carles d àustria així l alcalatén va conèixer el el pas pels camins que provenien de l aragó de les tropes franceses que amb homes van baixar des de les terres de terol cap a la plana i cap a valència al seu pas van deixar un amarg rastre de pillatge i saqueig recordat en la memòria popular i en la documentació de l època durant aquella mateixa guerra de la independència o del francès l alcalatén va ser també l escenari dels fets dels guerrillers liberals d ascensi nebot el frare que des del seu quarter general de vistabella interceptava les comunicacions del mariscal suchet amb frança fustigant contínuament l invasor fins a arribar en a alliberar sense cap altre ajut que el de les seues forces tota la seua zona d influència incloent hi també la plana de tropes franceses posteriorment durant el trienni liberal en l alcalatén serà l escenari de les corregudes dels guerrillers absolutistes del general rafael sempere que emplaçarà el seu lloc de comandament a llucena uns anys després el quan esclatarà la primera guerra carlina la comarca tornarà al llarg de sis anys a veure les seues terres convertides en camps de batalla cremats els seus masos i les seues collites i delmats els seus ramats en el seu transcurs destacaria la resistència liberal de llucena atacada sense èxit repetidament pels carlins un poble on començà la seua carrera política després de les seues gestes militars el jove victorino fabra fundador de la saga política castellonenca dels fabra fou en el transcurs d aquesta guerra al tossal de goçalbo entre les useres i llucena on consolidaria la seua fama militar el general o donnell en derrotar en al carlí cabrera en una batalla decisiva per a aquesta guerra però desgraciadament no seria l última després d alguns nous i afortunadament poc importants episodis guerrillers entre i el va esclatar l última guerra carlista així fins al una altra vegada carlistes i liberals van tornar a matar se pels seus camps i els pobles van patir les conseqüències d un conflicte que semblava eternitzar se posteriorment al esdevindria la guerra civil espanyola de i la seua dura postguerra en la qual una altra volta tornaran les partides guerrilleres els maquis a les terres de l alcalatén als plans que hi ha entre les serres que condueixen al gegant de pedra es conrea una agricultura de secà cereals garrofes olives armela i algunes fruiteres la ramaderia ateny certa importància la vall del riu de llucena situada aproximadament al centre de l alcalatén constitueix l eix geogràfic de la comarca i el seu centre econòmic i demogràfic en tant que la major part de la població comarcal hi viu a les localitats de l alcora figueroles i llucena on es desenvolupa la indústria de la ceràmica en l actualitat el turisme rural s ha desenvolupat encara de manera incipient diversificant una economia comarcal molt monòtona i monotematitzada pel taulell la comarca pertany a la província de castelló i pertanyen tots els municipis al partit judicial de castelló de la plana els municipis d aquesta comarca són la principal carretera que dóna accés a la comarca és la cv que enllaça des de la cv que acaba a l alcora passant pels municipis de figueroles i llucena després de pujar el port del revolcador m s endinsa a la comarca veïna de l alt millars una carretera comarcal la cv que es desvia de l anterior a l altura de la pedania alcorina de la foia comunica els municipis de costur les useres i atzeneta del maestrat amb la capital comarcal a atzeneta també s arriba per la cv després de sortir de la cv o carretera de vilafamés vall d alba albocàsser a partir d aquests municipis per la mateixa via s arriba als municipis més a l interior xodos benafigos i vistabella del maestrat espais naturals aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l alt camp catalunya és el municipi més extens de la comarca situat a la zona muntanyosa que separa el penedès del camp de tarragona limita al nord amb querol i pontons a l est amb el montmell al sud amb vila rodona i a l oest amb el pont d armentera i el pla de santa maria pel terme municipal hi passa el riu gaià i la riera de marmellar afluent del riu de foix s hi pot accedir per les carreteres c i c i per l autopista ap al municipi hi ha cinc monuments declarats béns culturals d interès nacional el monestir de santes creus els castells romànics de l albà selma i ramonet i la creu de terme gòtica d aiguamúrcia aiguamúrcia conté diversos nuclis de població alguns dels quals superen en nombre d habitants el tradicional cap del municipi el poble d aiguamúrcia són més habitats doncs santes creus al voltant del conegut monestir del cister les pobles el nucli més poblat el pla de manlleu i les urbanitzacions del mas d en perers i els manantials el poble d aiguamúrcia que ha donat nom al municipi i que n ha estat el cap tradicional fins que la capitalitat ha passat a santes creus és una petita localitat situada al marge esquerre del riu gaià al sud oest del terme molt a prop del límit municipal de vila rodona es troba en regressió demogràfica el tenia  habitants el i el està comunicat per carreteres locals amb l albà santes creus i la carretera comarcal que porta a vila rodona i a la nacional c d origen romà el nucli actual es va formar al voltant d uns edificis medievals propers al riu hi destaca el celler cooperatiu modernista té diverses masies com ca l estanella situada a metres es diu que el nom d aiguamúrcia prové del llatí aqua murcida aigua marcida morta que ens indicaria que les aigües del riu gaià en arribar al poble quedaven estancades i perdien la verdor del fons com si es marcissin també es dóna com a probable origen la forma aquae murtra que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa murtra un altre dels noms de venus l origen del municipi correspon a l establiment dels castells de l albà i de selma cap al a mitjan s hi establí la comunitat monàstica de santes creus va formar part de la vegueria de vilafranca del penedès fins al després va passar a formar part del corregiment de vilafranca del penedès des del fins al principalment basada en l agricultura de secà vinyes i el turisme derivat de la situació al municipi del monestir de santes creus el la seva renda anual mitjana per capita era de pessetes euros el el terme municipal d aiguamúrcia comptava amb unes explotacions agràries d entre i hectàrees unes d entre i hectàrees d entre i hectàrees i explotacions d entre i hectàrees resultat de les eleccions municipals del l alcalde del municipi des del josep jesús escoda i anguera de ciu fou rellevat per ramon banach i gallard del psc el juny del arran del pacte de govern entre ciu i el psc alcover és una vila i municipi a la banda occidental de la comarca de l alt camp als peus de les muntanyes de prades és creuat pel riu glorieta afluent del riu francolí el qual travessa també part del terme alcover és a metres sobre el nivell del mar des del seu majestuós campanar de l església de nostra senyora de l assumpció o església nova s hi pot veure tota la plana del camp de tarragona inclosa la mar mediterrània s han trobat vestigis de construccions de l època de l imperi romà els musulmans varen fortificar l enclavament però només resten runes de torres de guaita que hi varen construir el ramon berenguer iii i oleguer de barcelona prengueren la ciutat als almohades s inicià la repoblació per butlla papal signada per anastasi iv el de març de i el va tenir carta de poblament atorgada per alfons el cast va pertànyer a la vegueria de tarragona fins al després va formar part del corregiment de tarragona des del fins al es varen construir muralles entre i aquestes muralles medievals varen ser enderrocades l any durant la guerra civil catalana del entre la generalitat i el monarca joan ii d aragó que retenia el seu fill el príncep de viana que la generalitat patrocinava actualment el carrer de la bretxa d aquesta població és situat en el lloc on el d agost d aquell any els canons varen iniciar ne l enderrocament l any durant la guerra del francès al terme d alcover hi esdevingué la famosa batalla del pont de goi l any s inaugura l estació de ferrocarril de la línia tarragona lleida de la companyia mza que va impulsar les millores per la població l any la propera central hidroelèctrica del glorieta començà a subministrar electricitat al poble el la renda anual mitjana per capita era de pessetes euros el el terme municipal d alcover comptava amb unes explotacions agràries d entre i hectàrees i unes d entre i hectàrees a hores d ara però les coses a la vila han canviat com la renda familiar disponible bruta que al era de euros habitant l any la superfície agrícola utilitzada sau entre terres llaurades i les pastures permanents sumen un total de hectàrees el ple de l ajuntament està format per regidors en les eleccions municipals de de maig de foren elegits regidors d alcoverencs pel canvi apc de candidatura d unitat popular alternativa municipalista cup amunt de junts per alcover junts i d esquerra republicana de catalunya acord municipal erc am des de el batlle d alcover és robert figueras i roca d alcoverencs pel canvi apc a alcover hi ha diversos monuments declarats béns culturals d interès nacional les muralles i vila medievals de les que es conserva part de les muralles fragments i portals medievals així com carrers torres i cases d aquesta època el mas mont ravà fortificat amb torres de defensa l església vella o de la puríssima sang romànica del el convent de santa anna d altres punts destacats són el pont medieval sobre el riu de glorieta la casa de la vila amb façana renaixentista així com diverses cases renaixentistes la plaça porticada el museu municipal d alcover el convent de santa anna d alcover l ermita del remei i l ermita de les virtuts ambdues d estil barroc la casa domingo edifici modernista obra de cèsar martinell el barri jueu l església nova i els molins de tarrés hi ha altres edificis com el mas de bessó les barraques de pedra seca d alcover són un conjunt de construccions de pedra repartides pel terme municipal dalcover alt camp incloses en l inventari del patrimoni arquitectònic de catalunya alcover ha tingut diversos fills il·lustres al llarg dels anys els últims són aquests d altres possibles anteriors no se n té documentació alió és un municipi de la comarca de l alt camp aquest municipi s estén al bell mig de la plana a llevant de la ciutat de valls el pla de santa maria formant gairebé un triangle travessat en direcció oest est per la carretera de valls al vendrell al llarg de la qual s estén el poble únic nucli urbà del municipi limita al nord amb el terme de vila rodona per on passa modernament l autopista de barcelona a lleida i madrid i el pla de cabra a l oest amb el de valls i al sud amb el de bràfim i puigpelat a metres sobre el nivell del mar ha estat tradicionalment una població eminentment agrícola i conserva encara el seu caràcter tradicional el poble d alió és al centre del terme a la vora de la confluència dels barrancs de la coma i de la fonollera de cabra la carretera comarcal el nucli antic és centrat per la plaça on hi ha l església parroquial de sant bartomeu notable edifici barroc neoclassicitzant beneït el amb un esvelt campanar de planta quadrada coronat per un pis vuitavat i una torrella inacabada l interior és format per una gran nau amb volta de llunetes i capelles laterals entre els contraforts té com a eixos principals el carrer major i el carrer de la muralla la cooperativa agrícola fundada el té un celler edificat el i ampliat el per cèsar martinell n era fill el polític liberal antoni escoda col·laborador i amic del general prim quasi tot el territori és ocupat pels conreus i pràcticament tota la superfície conreada és dedicada al secà el lloc fou donat a poblar el de gener de per l arquebisbe de tarragona guillem de torroja que es reservava els delmes a ponç de bruguera que l havia de tenir en feu de l església de tarragona tot i que el document diu literalment locus illum cui nomen impossimus alio ut facias ibi populationem sembla que el terme ja es trobava poblat amb més o menys intensitat ja que la butlla de esmenta lecclesiam de alio alió havia estat bastit damunt les restes d una antiga vil·la romana el ponç d alió fill de ponç de bruguera establí un conveni amb els hospitalers de vallmoll el mateix ponç d alió va vendre el per sous la meitat del lloc i dels delmes a l arquebisbe ramon de rocabertí i al paborde ramon de sant llorenç els quals el compraren l altra meitat del terme a ermessenda d alió vídua de ponç de bruguera el l arquebisbe cedí la seva part al paborde i capítol de tarragona la possessió del lloc per les autoritats eclesiàstiques s arrodoní el el quan pere i els cedí tots els drets i les jurisdiccions que damunt el terme de les transaccions jurisdiccions n hauria quedat exclòs el castell d alió que passà després als comtes de peralada el poble fou emmurallat com constata la persistència del carrer de la muralla el alió es negà a pagar l impost reial i els veguers obriren un procés per via d apremi els veïns demanaren ajuda al paborde que ordenà al batlle de la selva que anés en ajuda d alió el batlle enarborà la bandera i cridà els veïns a seguir lo sembla però que la cosa no passà d aquí i que s avingueren els d alió a pagar alió tenia focs el el i el el el i el d on es desprèn que no resultà afectat per les pestes del però que després la seva població reculà i restà estabilitzada més d un segle el quan pero de luna suprimí la pabordia tarragonina els delmes i les jurisdiccions d alió passaren al canonge infermer com la majoria dels pobles del camp formà part de la comuna en la qual consta ja com a membre integrant el el joan i vengué a l arquebisbe ènnec de vallterra tots els drets que damunt alió conservava la monarquia als primers temps la parròquia de sant bartomeu era una vicaria mitral proveïda pel rector de valls però aviat obtingué la independència i prengué importància com ho demostra el fet que el l arquebisbe antoni agustí en fes sufragània seva la de puigpelat que fins aquell moment havia depès de la de vallmoll resulta curiós però que al fogatge de no tingui encara cap capellà alió que es ratificà encara a favor del rei arxiduc carles iii experimentà un notable creixement al llarg del el constava amb cases amb el i el però amb  habitants el i entre els quals un inquisidor el el creixement demogràfic degué anar aparellat a l econòmic tot i la migradesa del terme que el tenia un tomb de dues hores com ho demostra la construcció de l església neoclàssica de sant bartomeu el poble resulta amb la seva agricultura molt delmada el per una forta pedregada encara que el mateix any participà en la reunió corregimental per crear els miquelets per a la guerra contra la república francesa va formar part de la vegueria de tarragona fins al després va passar a formar part del corregiment de tarragona des del fins al alió perdé habitants entre el final del segle xviii i el primer quart del xix en el cens de n hi consten només el aconseguí la màxima xifra demogràfica amb  habitants per caure de nou a el i remuntar fins a el i remuntar fins a el de tota manera l embat de la fil·loxera el marcaria ja de forma ineludible el tenia tan sols hab i va anar baixant a el el el i h el any en què s estabilitzà i va començar de manera lenta fins als hab de a mitjan produïa vi oli blat i llegums entre totes les collites es destacava la primera que donava a tres fàbriques d aiguardent que comercialitzaven els seus productes a través de tarragona i valls el la seva renda anual mitjana per capita era de pessetes euros el el terme municipal d alió comptava amb unes explotacions agràries d entre i hectàrees unes d entre i hectàrees i explotació d entre i hectàrees labat oliba besalú o cornellà de conflent d c sant miquel de cuixà el conflent d octubre del fou un abat benedictí comte de berga i ripoll bisbe de vic i abat de santa maria de ripoll i sant miquel de cuixà a més a més va fundar el monestir de montserrat i va restaurar les ciutats de manresa i cardona oliba va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps en la gestació de la cultura catalana i un gran impulsor de l art romànic tercer fill del comte oliba cabreta de cerdanya i besalú i de la seva muller ermengarda d empúries i per tant besnét del comte de barcelona guifré el pilós tingué tres germans grans bernat tallaferro de besalú guifré ii de cerdanya i adelaida així com un germà petit berenguer posteriorment bisbe d elna tingué també una germanastra de nom ingilberga l any neix a besalú o a cornellà de conflent el tercer fill del comte oliba cabreta en el si de la família més prominent de la catalunya del la qual ostentava l hegemonia dels comtats d urgell cerdanya besalú osona manresa i girona l any el comte oliba cabreta pren els hàbits i es retira a montecassino amb romuald de ravenna a qui va conèixer a cuixà oliba passà a exercir juntament amb els seus germans i la seva mare ermengarda de vallespir les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar així mentre el seu germà bernat heretava besalú i guifré el de cerdanya oliba va rebre els de berga i ripoll entre els anys i oliba va ser comte de berga i ripoll si bé estigué associat al seu germà guifré els anys sobre els dominis de la cerdanya el conflent i el capcir l agost de quan tenia anys renuncià als comtats cedint el comtat de ripoll al seu germà bernat i el de berga a guifré i ingressà a l orde benedictí al monestir de ripoll l any després de la mort de l abat seniofré oliba fou escollit abat pocs mesos després aquell mateix any fou escollit abat del monestir de sant miquel de cuixà oliba inicia un seguit d accions per a promoure una disciplina més austera en els seus monestirs la fama de l abat féu que l any següent també el nomenessin abat de sant martí del canigó i altres monestirs acollissin el seu estil de govern com els monestirs de sant feliu de guíxols i el de sant sadurní de tavèrnoles oliba dedica molt dels seus esforços a defensar els béns i drets de les esglésies a càrrec seu dels atacs senyorials l any va tenir audiència al vaticà i obtingué del papa sergi iv un seguit de butlles per als seus monestirs aquestes butlles papals tenien un poder important el papa representant de déu a la terra afirmava que els monestirs i les terres de la seva propietat quedaven sota la protecció de sant pere del vaticà i una agressió contra el monestir era una agressió contra l autoritat del papa la catalunya de la fi del en ser zona fronterera entre l islam i la cristiandat esdevingué un important nucli cultural l accés directe a la ciència àrab i l important prestigi que acumulaven els scriptoria dels monestirs catalans col·locaren la cultura catalana com a capdavantera a europa d entre tots el scriptorium català més important fou el de ripoll el papa silvestre ii introduí a europa la numeració àrab i el concepte de zero així com l astrolabi gràcies als coneixements adquirits a ripoll la biblioteca de ripoll fou en l època d oliba el qual arriba a triplicar el nombre de volums sota el seu mandat junt amb la de bobbio una de les més importants de tota la cristiandat sota el mandat d oliba el monestir patí grans modificacions arquitectòniques oliba féu construir un deambulatori al voltant del presbiteri amb tres absidioles feu alçar un cimbori sobre l altar major i edificà la cripta de la nativitat la capella de la trinitat i els dos campanars llombards dels quals tan sols se n conserva un el monestir de sant martí del canigó fou fundat pel germà d oliba el comte guifré ii de cerdanya conflent guifré va prendre una vella església a la falda del canigó i la convertí en un cenobi important l any ja havia esdevingut basílica i la seva comunitat era formada per monjos procedents de cuixà fet que convertí a oliba en abat de la comunitat fins al en què la comunitat ja va tenir prou monjos per nomenar un abat d entre ells a la fi de l any amb la intervenció decisiva de la comtessa ermessenda de carcassona de la qual oliba restà com a bon amic i conseller fou nomenat bisbe auxiliar de vic a la mort del bisbe borrell d osona l any següent oliba és nomenat bisbe una de les primeres accions que portà a terme com a bisbe fou donar suport al seu germà bernat tallaferro en l expulsió del cenobi del convent de sant joan de les abadesses el monestir fundat per guifré el pelós cent anys abans era un dels monestirs femenins més importants de l època bernat acusà l abadessa ingelbrega germanastra d ell i oliba i la resta de monges de tenir una conducta deshonesta bernat amb oliba i un grup de prohoms presentà el cas al papa benet viii el qual decretà l expulsió de les monges del cenobi i ordenà que en el monestir s hi instal·lessin monjos nomenant abat el fill de bernat guifré la intenció de bernat de crear el bisbat de besalú fou segurament el motiu últim d aquesta acusació contra les monges de sant joan finalment l any bernat aconseguí que es formés el bisbat de besalú amb tot la vida del dit bisbat fou efímera ja que desaparegué al cap de tres anys el a la mort del mateix bernat el qual morí ofegat en les aigües del riu roine poc després de l episodi de sant joan de les abadesses oliba fou reclamat com a mitjancer per la comtessa ermessenda vídua de ramon borrell vers un alou d ullastret que reclamava per a si el comte hug i d empúries hug portà a judici la comtessa els jutges sentenciaren en favor d ermessenda confirmant la propietat de l alou a aquesta mesos més tard hug ocupà militarment ullastret i oliba fou tornat a cridar per a exercir de mitjancer en aquest conflicte finalment la comtessa de barcelona es quedà la propietat de l alou oliba impulsà la construcció de la nova seu del bisbat d osona la catedral de sant pere la seu construïda per oliba fou enderrocada per acollir una nova seu d estil neoclàssic al afortunadament es conservaren els dos elements més importants de l antiga seu el campanar d estil romànic llombard de metres d alçada i la cripta situada sota l absis principal de planta semicircular i dividida en tres naus sostingudes per columnes amb capitells d estil califal l any oliba fundà el monestir de montserrat al costat de l existent església de santa maria fins a l any el monestir de montserrat depengué de ripoll per tal de poder fundar el monestir oliba hagué de lluitar per tal d aconseguir recuperar la titularitat de la muntanya anys enrere el comte sunyer fill de guifré el pilós havia cedit la muntanya i les esglésies a l abat cesari el fundador de l església de santa cecília mitjançant una butlla obtinguda per oliba del papa sergi el on s afirmava que la muntanya era propietat del monestir de ripoll oliba procurà recuperar la amb tot els comtes de barcelona no atengueren les seves peticions l any oliba ja com a bisbe tornà a reclamar a la cort comtal de barcelona la propietat de la muntanya el de juny ermessenda i berenguer ramon i acudiren a ripoll per a confirmar personalment la propietat del monestir de ripoll sobre la muntanya oliba envià diversos monjos de ripoll cap a santa maria de montserrat amb l ordre de formar un cenobi directament dependent de ripoll així la fundació de l abadia de montserrat se situa l any l any manresa queda destruïda i els seus habitants fets presoners per tropes sarraïnes comandades per abd al malik la ciutat restà en runes durant anys mentre els comtes catalans impulsaven la construcció de castells defensius al llarg de la línia del llobregat oliba també participà activament en la construcció de castells defensius a la frontera del seu bisbat des de calaf fins a queralt l any oliba s implica personalment en la reconstrucció de manresa junt amb els comtes de barcelona i altres nobles viatjà a la ciutat i confirmà per escrit la dotació i el patrimoni de la ciutat un any abans oliba participà en un procés semblant a cardona oliba instigà al vescomte d osona bermon que restaurés la canònica de sant vicenç la formació del nou sistema feudal es deixà sentir amb força a catalunya a partir de la dècada de les disputes entre nobles s intensifiquen els nobles actuaven arbitràriament dins dels seus territoris i la situació de rapinya i espoli dels nobles sobre els pagesos els quals passaren d ésser homes lliures a serfs i contra l església i les seves possessions portà a oliba a plantejar una estratègia amb la intenció de limitar les lluites feudals oliba intervingué nombroses vegades com a mediador entre les disputes dels nobles procurant la concòrdia entre els contendents així a banda del ja mencionat conflicte entre hug d empúries i ermessenda també intervé en els conflictes entre hug i d empúries i gausfred ii de rosselló entre ermessenda i berenguer ramon i posteriorment a la proclamació de la pau i la treva de déu també intervé com a mediador entre la mateixa ermessenda i el seu nét ramon berenguer i i entre aquest i el vescomte udalard de barcelona i el germà d aquest el bisbe guislabert de barcelona el tota aquesta acció pacificadora es concreta en l establiment de la pau i la treva de déu l any oliba acompanyat pel bisbe berenguer de gurb proposa la treva de déu en un sínode celebrat a elna la proposta és proclamada per oliba l any i ratificada en una assemblea que va tenir lloc a toluges la pau de déu establia el dret de refugi que l església oferia dins del temple i a les sagreres la treva de déu prohibia les accions bèl·liques durant un temps determinat inicialment la treva de déu s iniciava dissabte el vespre fins al final de diumenge la pau i la treva de déu varen anar ampliant se en diferents sínodes com els de vic de i en aquest últim presidit per oliba s estengué la prohibició de les accions bèl·liques de dijous a diumenge i la protecció emparava els pagesos i els seus domicilis sota pena d excomunió un avió provinent del francès avion i aquest alhora del llatí avis au és una aeronau més pesant que l aire capaç de volar per l atmosfera conté un cos a la part frontal en el qual s ubica la cabina de comandament i a la part restant del cos hi viatgen els passatgers o la càrrega un avió ha de contenir unes ales que li permeten mantenir a l aire a través del concepte de la sustentació l avió té una cua a la part de darrere formada per un timó i timons de profunditat cua que permet una millor maniobrabilitat i estabilitat per l ús a què es destinen es poden classificar en avions de passatgers de càrrega militars caces bombarders espia d acrobàcia apagafocs etc pot ser d un o més motors situats al cos o a les ales de l avió segons el model o bé no tenir motor en aquest cas l avió és un planador el somni de poder volar comença a la prehistòria on els primers homes ja es preguntaven com volar moltes llegendes i mites de l antiguitat expliquen històries de vols com és el cas del vol grec d ícar leonardo da vinci entre altres inventors visionaris va dissenyar un avió al amb el primer vol realitzat pel ser humà jean françois piltre de rozier i françois d arlandes en un aparell més lleuger que l aire un globus llavors el desafiament més gran va passar a ser la construcció d una màquina més pesant que l aire però que pogués volar pels seus propis mitjans anys d investigació per moltes persones que volien aconseguir aquell repte van ser molt pobres i lents però continuats el d agost de john j montgomery va ser la primera persona a fer un vol controlat amb una màquina més pesant que l aire un planador altres aviadors que van fer vols semblants en aquella època van ser otto lilienthal percy pilcher i octave chanute després el francès clément ader va ser el primer que va fer volar un aparell l èol eole amb un motor de vapor aquest enginy ostenta el molt discutit títol de primer aparell més pesant que l aire capaç d enlairar se del terra pels seus propis mitjans sembla que va recórrer uns m a una altura de cm el d octubre de i el de ser la primera màquina denominada avió ja que així va ser inscrit pel seu constructor en la patent de totes maneres és difícil qualificar lo com a tal ja que aquest aparell no té gairebé controls amb els quals governar les seves evolucions a més de comptar amb un disseny de les ales molt semblant a les d un rat penat que com es demostraria més tard no era el més eficaç de manera que generalment es considera com el primer avió de la història el flyer dissenyat construït i pilotat pels germans nord americans wright wilbur wright i orville wright van treballar junts en el desenvolupament de l aeronàutica l any van construir la seva primera hèlice segons càlculs originals era un més efectiva que altres hèlices que funcionaven en aquella època seguidament van construir un avió de kg amb un motor de cavalls de vapor cv el de desembre de a kill devil hills prop de kitty hawk a l estat de carolina del nord eua van efectuar el primer vol que va durar uns minut el flyer va recórrer uns m a una alçada d uns m i una velocitat de  km h aquell mateix dia wilbur wright va realitzar un vol més llarg que va durar uns segons crítics dels germans wright afirmen que aquest vol no va tenir testimonis considerables salvavides i un noi donat l aïllament en el qual van ser realitzades les proves un altre factor que desmereix tal proesa va ser l ús d una catapulta per a l enlairament de la nau creada pels germans el flyer el els wright van recórrer milles volant durant minuts sense tocar terra altres inventors com henri farman van millorar l invent dels germans wright de fet santos dumont va ser realment la primera persona a realitzar un vol en una aeronau més pesant que l aire per mitjans propis ja que el flyer dels germans wright sols va deixar la necessitat de la catapulta el realitzat a parís frança el de novembre de no només va ser ben testimoniat per locals i per la premsa sinó també per diversos aviadors autoritats i amb la supervisió de l aeroclub de frança malgrat aquestes proves documentades en la premsa de l època santos dumont és considerat com el creador de l aviació moderna només al brasil i en menor escala a frança portugal i catalunya sent un assumpte molt controvertit fins avui després de la primera guerra mundial els enginyers van entendre que el desenvolupament de l hèlice havia arribat al seu límit i van començar a investigar en el mètode de propulsió el es patenten les primeres turbines i en heinkel realitza el primer vol a reacció de la història avui en dia els avions més reconeguts en l aviació comercial són els boeing encara que a mitjans de l any entrarà en funcionament el nou airbus a que amb una capacitat per a persones superarà les que pot transportar el boeing de major capacitat l ala és una superfície que sustenta l avió en l aire a causa de l efecte aerodinàmic i contraresta l acció de la gravetat són informes mòbils que provoquen diferents efectes en el curs del vol els dispositius hipersustentadors els alerons els spoilers i els slats els dispositius hipersustentadors permeten en moviment augmentar la sustentació els alerons permeten en moviment fer girar l avió a les ales també es troben els compartiments de combustible hi ha diversos tipus d ales per als avions simitarra delta doble delta canard fletxa fletxa invertida gavina el buc és el cos de l avió en el qual es troben la cabina de passatgers i la de comandament així com els compartiments de càrrega els sistemes de control són totes les parts mòbils de l avió que en ser utilitzades canviant les de posició provocaran un efecte aerodinàmic són els motors que té l avió per obtenir la propulsió que requereix per aconseguir enlairar se i mantenir la sustentació així com seguir un curs determinat tot contrarestant l efecte del vent els tipus de propulsors principals són els trens d aterratge són uns dispositius habitualment amb rodes que s usen en les maniobres terrestres l enlairament i l aterratge de l avió es poden classificar els avions segons diversos criteris d acord amb el seu ús podem distingir els tipus generals següents l avió gira a l aire gràcies a les seves superfícies de control per girar un avió s ha d inclinar amb l ajuda dels alerons situats a les ales un a l esquerra i un a la dreta els alerons s uneixen de manera que quan un puja l altre baixa el que provoca una major propulsió a un costat que l altre així l avió s inclina i gira per girar sense inclinar es fa servir el timó de direcció situat verticalment a la cua quan el timó va a l esquerra l avió va a l esquerra i quan va a la dreta l avió gira a la dreta aquest gir és semblant al dels vaixells els timons de profunditat situats perpendicularment al timó es mouen amunt i avall per fer ascendir l avió has de pujar els timons de profunditat i si vols baixar s han de moure cap a baix el els germans wilbur i orville wright van ser els primers a volar amb un biplà propulsat a motor aquella gesta va marcar l inici de la història de l aviació des de llavors al voltant de la ciència aeroespacial hi ha hagut tota mena de desenvolupaments tecnològics però cap no hauria servit de res si no s hagués aconseguit abans el que l home buscava des de feia segles guanyar la batalla a la llei de la gravitació universal enunciada per newton amb una altra llei física coneguda com el principi de bernoulli en què es va basar el principi de la sustentació dels avions ambdues demostracions són contemporànies amb la qual cosa la teoria estava anunciada des del es tractava d aconseguir anul·lar la força calculada per newton sobre un objecte l avió aplicant hi el que assegurava bernoulli quan augmenta la velocitat de l aire la pressió disminueix a partir d aquí encara que són moltes més les variants que condicionen el vol l explicació més senzilla per poder entendre les raons per les quals volen els avions se centra en la forma de les ales la sustentació s aconsegueix gràcies al fet que l ala està corbada a la part superior aquest fet provoca que el corrent d aire que passa per sobre l ala hagi de fer més recorregut que a la passada per sota el corrent d aire que circula per la part superior de l ala anirà més ràpida que la passada per la banda inferior ja que la de sobre ha d arribar al mateix temps que la de sota en anar més ràpid el corrent superior provoca una disminució de la pressió de sobre l ala i per tant un augment de la pressió de sota l ala del conjunt de pressions s esdevé una propulsió en direcció oposada a la gravetat cap al cel la propulsió queda mig contrarestada per la gravetat així s arriba a un equilibri si no s arribés a l equilibri l avió seria massa propulsat cap al cel i es perdria o bé aniria cap a terra per tant podem dir que l equilibri permet que l avió quedi suspès a l aire així i tot abans de solcar el cel ha d aconseguir alçar se a la capçalera de la pista el pilot posa els motors a la màxima potència però amb els frens accionats la potència màxima depèn de les característiques de l aeronau del nombre de passatgers i de la distància que es recorrerà dades que determinaran la quantitat de combustible necessària per al vol tot això ho tenen molt en compte els dissenyadors perquè els motors de l aparell han d aconseguir una força equivalent a la tercera part del pes total per exemple en un avió comercial de passatgers i tones de pes cada motor necessitaria tenir vuit tones de força per a aconseguir enlairar se quan s assoleix la velocitat l aparell recorre la pista fins que el pilot eleva el morro de l avió amb el maneig dels flaps dispositius hipersustentadors de cua que fa pivotar l avió i les ales augmenten així la força de sustentació cosa que permet l enlairament el vol conclou amb l operació més difícil l aterratge es tracta d una maniobra complexa en què intervenen molts factors la direcció del vent les turbulències la selecció del camp els obstacles el planatge i l efecte terra tot culmina amb el flare és a dir l operació amb què s obren els flaps amb el propòsit d oferir més superfície a les ales per a aconseguir que amb menys velocitat l avió continuï subjecte en l aire les ales en certa manera es converteixen en una espècie de paracaigudes quan el tren d aterratge toca terra els motors reorienten les aspes de les turbines i la força de manera que en comptes de produir l avanç de l avió el frenen aiguaviva és un municipi català de la comarca del gironès que forma part de l àrea urbana de la ciutat de girona també s anomena aiguaviva de la selva per diferenciar la d aiguaviva de bergantes al matarranya tot i que el iec defensa la forma aiguaviva de gironès que alguns consideren artificial i sense fonaments històrics el terme municipal d aiguaviva en part pla i en part accidentat s estén al sud oest del pla de girona i pels turons que limiten aquest pla d una extensió de  km limita a l oest amb el terme de bescanó al nord amb el de vilablareix i a l est amb el de fornells de la selva municipis tots del gironès al sud afronta amb els termes de riudellots de la selva i vilobí d onyar ambdós de la comarca de la selva el poblament és disseminat i repartit en veïnats daiguaviva de dalt aiguaiva de baix güell masrocs i puigtorrat i a més comprèn l antic terme de vilademany dins el municipi hi ha nombroses masies travessa la part septentrional del terme la carretera de girona a santa coloma de farners principal via de comunicació del municipi la següent carretera en importància és la que comunica el nucli d aiguaviva amb l aeroport girona costa brava que també serveix per vertebrar els diferents accesos a masies del sector més planer i meridional dle municipi a més hi ha tota una xarxa de carreteres menors que comuniquen els diferents veïnats i masies d aiguaviva entre si i amb els municipis i pobles de la rodalia principalment amb fornells riudellots vilobí i salitja dins el terme de vilobí rega la part septentrional del terme el riu güell i la resta el torrent de masrocs i el rec de la torre una part del sector més accidentat és boscada alzines alzines sureres pins i roures els recursos econòmics es basen sobretot en l agricultura principalment de secà on es conreen cereals llegums i melons les explotacions agrícoles són en la seva majoria inferiors a les ha encara que també n hi ha moltes que ocupen entre ha i ha nomes ni ha una que sobrepassa les ha toot i aquest repartiment nomes la meitat de la seva superfície és explotada en administració directe la resta un ho és en parceria i un en arrendament algunes teuleries i una ramaderia d escassa entitat complementen l economia tanmateix també existeix certa activitat industrial centrada en diversos polígons construïts prop de la carretera de girona a santa coloma de farners a l extrem nord del municipi pràcticament en el límit amb el de vilablareix al nucli antic d aiguaviva alt a la part septentrional del terme vora la carretera de girona a santa coloma de farners hi ha la parròquia de sant joan de l ardiaconat de la selva que pertanyia antigament al monestir de breda aquesta església apareix mencionada en la butlla d innocenci iv de que confirma els béns del monestir de sant salvador de breda el el rei pere el cerimoniós va vendre la jurisdicció d aiguaviva a la ciutat de girona l any figura aquest poble com a lloc reial en l època romana sembla que a aiguaviva hi havia un petit assentament de tipus agrícola s han trobat també restes d una torre sepulcral romana construïda amb pedra i morter prop del límit amb vilablareix hi ha l antiga casa dels templers anomenada a causa de la capella adjunta el temple de santa magdalena edificació del segle xvi feta sobre una altra d anterior del amb escuts medievals a la façana força interessants el domini dels templers a aiguaviva fou iniciat vers el i prengué categoria de comanda d aiguaviva el quan el es va suprimir l orde dels templers totes les seves possessions passaren als hospitalers que en tingueren cura fins al havia estat el centre de l anomenada quadra de sant joan per un document de les darreries del segle xviii sabem que la comanda d aiguaviva era formada per unes altres quatre comandes la del temple d aiguaviva la del temple de la vila de castelló d empúries la d avinyonet i la de sant llorenç de les arenes les rendes que es recaptaven a diferents pobles del bisbat de girona provenien en la seva majoria de censos per domini directe des d aiguaviva s administraven els béns dels templers del gironès l any era comanador guerau de regàs durant els anys ho va ser ramon de vilademany i el el comanador era felip d oms que també ho era d avinyonet posteriorment el el comanador nomes tenia jurisdicció de les cases i terres que posseïa a aiguaviva mentre que antigament havia tingut la jurisdicció civil i criminal dels pobles d avinyonet fontanilles i sant jordi desvalls els templers de la comanda d aiguaviva havien posseït també béns a salt en el terme de la parròquia de sant cugat concretament un molí que comprà berenguer d arbós a berenguer de salt la guerra del francès va portar greus danys a aiguaviva pel maig de les tropes de la divisió italiana comandades pel general lechi que veia de vic amb la intenció de col·laborar en el setge de girona van cremar el poble i assaltaren la majoria de les masies de la rodalia durant el curt temps de dominació napoleònica el poble d aiguaviva formava part del cantó de girona i donava el seu nom a un dels subcantons juntament amb vilablareix i estanyol l antic castell de vilademany era situat a l indret de l actual mas del forroll vora el límit amb vilobí d onyar per on s estenia també el seu terme resta la capella adossada al mas del modificada anomenada antigament sant jaume de vilademany actualment s utilitza com a magatzem agrícola els arrendataris van fer una neteja i recuperació de la pedra de l ermita cap al no gaire lluny prop de l aeroport de girona costa brava hi ha la capella de santa maria de vilademany romànica existent ja el el topònim de vilademany és documentat des del eren senyors del castell i antic terme feudal els vilademany feudataris dels vescomtes de cabrera coneguts des del segle xi que al llarg dels segles  i esdevingueren senyors de la varvassoria de vilademany i en aquesta època posseïen els castells de vilademany taradell i santa coloma de farners són dits varvassors del comtat d osona a partir de per tal com hi posseïen l extens terme del castell de taradell amb les seves parròquies o termes actuals de viladrau santa eugènia de berga i vilalleons com a fill il·lustre d aiguaviva es pot esmentar joan vidal i noguera que fou beneficiat de la catedral de girona d on passà a llançà i finalment a l església de sant feliu de girona va morir el juny del en un dels primers setges que els francesos posaren a la ciutat de girona i enterrat a la parròquia esmentada de sant feliu el municipi d aiguaviva tenia focs l any repartits de la manera següent eclesiàstics de ciutadans de cavallers vilademany i de la quadra de sant joan del comte d osona mentre que en el fogatjament del la població havia augmentat fins a assolir focs no trobem més dades demogràfiques fins al moment en què aiguaviva dobla amb escreix el seu nombre d habitants passant de h el a l any el tenia h el i el a partir d aquesta data la població anirà minvant fins a les primeries del segle xxi que va tornar a remuntar i ara sembla tornar a retrocedir encara que molt a poc a poc la minva de finals de segle xx s explica pel fet que aiguaviva va esdevenir un centre eminentment agrícola en detriment de qualsevol activitat industrial també cal avaluar la seva proximitat a la ciutat de girona que atreu a la majoria del jovent que cerca el seu treball fora del sector agrícola i ramader arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la selva se situa al fons d una vall entre el montseny i les guilleries per on s escola la riera d arbúcies antigament els seus habitants estaven dedicats sobretot a l aprofitament dels recursos naturals de l entorn on dominen els boscos d alzina surera castanyer roure i faig en l actualitat el poble viu de les empreses carrosseres i del comerç arbúcies està ubicada al mig de la vall d arbúcies entre el montseny i les guilleries per on passa la riera d arbúcies bona part del terme és del parc natural del montseny el punt més alt d arbúcies és la muntanya de les agudes arreu d arbúcies neixen sobretot suros i algunes alzines tot i que fa anys que hi ha plantacions de faig castanyer i roure i per això es poden trobar llocs on el pi i el castanyer s han escampat sense ajuda humana a part d aquestes espècies n hi ha moltes més a causa del desnivell del municipi a arbúcies també han arribat els porcs senglars que són els mamífers més característics hi ha molta varietat d ocells i de peixos entre els quals destaquen les truites també s hi poden trobar serps entre d elles l escurçó que és l única serp verinosa i hi ha un estany característic la bassa de la farga article principal riera d arbúcies la riera d arbúcies un afluent del riu tordera travessa el poble aquest riu neix al coll de sant marçal i rep les aigües de la riera xica la riera de la pineda i de la riera de les truites en el riu s hi poden trobar una vintena d ànecs situats entre el pont del carrer del pont i el pont vermell a la part central del poble el riu tordera i la riera d arbúcies s ajunten a hostalric poc abans d arribar al poble hi ha el passeig santiago rusiol que és paral·lel a la riera i hi ha bancs per asseure s a l ombra de la vegetació fluvial article principal bassa de la farga la bassa de la farga és un estany natural modificat lleugerament pels humans tot i que no hi ha una hipòtesi segura es creu que es diu de la farga perquè al costat hi ha una ferreteria a l altre costat de la bassa hi ha un parc anomenat parc dels arboços perquè antigament hi havia alguns arboços a part dels pins que encara es conserven la farga del roquer va ser una ferreteria de farga d aram construïda entre i estigué en funcionament fins a l any quan la inestabilitat provocada per la iii guerra carlina impossibilità la continuació de les seves activitats s hi conserva una turbina del que feia funcionar a tots els mecanismes gràcies a l aigua de la bassa encara que al principi era una farga d aram la seva funció va canviar amb el temps a adoberia de pell torneria i finalment un espai vinculat a la indústria carrossera l edifici ha estat objecte d una recent restauració segons un projecte del servei de monuments de la diputació de girona que ha comportat la recuperació d algunes de les seves estructures al de juliol de es va inaugurar un museu satèl·lit del museu etnològic del montseny anomenat la farga del roquer centre d interpretació de la riera d arbúcies on es pot veure tot el funcionament de l antiga farga també es projecta la memòria de l aigua que lluís soler interpreta santiago russiol ensenyant els usos passats de l aigua a la vall d arbúcies el clima és de transició entre el mediterrani i el de muntanya amb estius suaus i hiverns freds amb precipitacions escasses i humitat alta les precipitacions màximes es produeixen durant els tres mesos de tardor a l hivern pot haver hi dies amb precipitacions en forma de neu l any les temperatures mitjanes van ser arbúcies es troba al límit de la comarca de la selva per això es troba al costat de pobles d altres comarques osona i vallès oriental al nord oest espinelves i a l oest viladrau amb osona i al sud oest montseny amb el vallès oriental la resta amb la selva nord amb sant hilari sacalm nord est amb santa coloma de farners est amb sant feliu de buixalleu i sud amb riells i viabrea els límits del poble coincideixen amb els límits de la vall d arbúcies fent que llocs quedin dividits entre pobles com el castell de montsoriu amb sant feliu de buixalleu les agudes amb montseny i fogars de montclús i la petja de sant salvi amb santa coloma de farners vegeu també llista de monuments d arbúcies joanet és una entitat de població darbúcies és un lloc d interès per l església i la part antiga té  habitants en època de vacances d estiu però durant l hivern ronda els té grans plantacions de diferents conreus i boscos i s hi fan rutes amb quads motocicletes i bicis article principal sant marçal de montseny ermita romànica entre el municipi de montseny al vallès oriental i arbúcies a la selva es troba a metres d altitud entre les agudes i el matagalls i prop de la font de la tordera està en el punt de confrontació de les comarques del vallès oriental osona i la selva el castell de montsoriu està situat entre les poblacions d arbúcies i sant feliu de buixalleu a la comarca de la selva i s alça al damunt d un turó de metres d altitud actualment dins del parc natural del montseny article principal museu etnològic del montseny la gabella el museu etnològic del montseny memga és un museu d arbúcies està situat en l edifici anomenat la gabella el nom prové de la denominació donada a un antic impost que es cobrava sobre certs articles de primera necessitat i per extensió sembla que s utilitzava per designar els magatzems on es guardaven aquests productes arbúcies va ser poblada pels ibers i més tard pels romans a l edat mitjana es va instaurar el feudalisme on el castell de montsoriu i els vescomtes de cabrera van ser molt importants el combat d arbúcies es donà el de gener de durant la guerra dels catalans entre els sometents de la rodalia partidaris de l arxiduc carles d àustria i forces valones del duc d anjou l enfrontament tingué lloc prop de la riera d arbúcies davant d un molí del les tropes borbòniques provinents d hostalric i en ruta cap a vic foren totalment derrotades i perderen sis banderes la llegenda popular diu gent d arbúcies gent d astúcies mata valons a cop de bastons la vila d arbúcies fou completament cremada en l onada de repressió desfermada pel duc de pòpoli des de l edat mitjana fins a mitjans del a arbúcies l economia estava basada únicament en l agricultura ramaderia i silvicultura des dels masos llavors comença un abandonament dels masos que acaba el i s acaben les activitats definides com a tradicionals llavors comença un procés d industrialització on destaquen la carrosseria el tèxtil i la torneria de fusta en aquesta època la fusta és la matèria primera i l aigua la font més gran d energia a continuació es mostren una taula amb l evolució demogràfica a arbúcies i dos gràfics el primer sobre el creixement de la població a la vila des de i el segon una piràmide de la població segons el sexe l any l aprofitament forestal dóna feina a força gent al camp que ha reduït molt la seva superfície dominen els farratges per a l alimentació de vaques de llet i les patates molts camps abandonats han estat plantats de pins i avets alguns destinats a arbres ornamentals de nadal arbúcies és coneguda per la indústria de les carrosseries hereva de la indústria artesanal de carruatges de tragina i de passatges berlines tartanes ara es fan carrosseries d autocars camions i automòbils també hi ha indústria tèxtil i de la confecció hi ha plantes envasadores d aigua mineral també hi ha hagut estiueig a la manera tradicional i encara és el lloc preferit per molts estiuejants és un poble turístic molt visitat els caps de setmana i festes llista de fills i filles il·lustres ordenats per dates de naixement article principal miquel pons i riera miquel pons i riera arbúcies selva va ésser un metge que es llicencià a la universitat de barcelona l any fou regidor durant diferents biennis entre i en els anys a causa d aquests fets i també per la seva qualificació professional ocupà càrrecs de responsabilitat dins l ajuntament d arbúcies en l àrea de policia urbana i rural i en l àrea de beneficència i sanitat respecte al catalanisme polític i sota la direcció de la unió catalanista fou nomenat delegat a les assemblees de manresa reus balaguer i olot article principal francesc riumalló i caralt francesc riumalló i caralt arbúcies la selva de novembre de de desembre de fou un músic de cobla la seva producció musical comprèn música religiosa caramelles cançó danses per a cobla corals i sardanes algunes de les quals van assolir un èxit massiu sempre va demostrar no obstant afecció a la música tot i que no tenia antecedents musicals a la família el seu pare era lleter als deu anys va rebre les primeres lliçons de francesc vilaró i ben aviat va interpretar flautí i tible com la majoria de músics de l època no podia viure només de la música i muntà un petit taller d elaboració de taps de suro va seguir amb els estudis de piano i després harmonia i composició amb el mestre josep comelles i ribó deixeble d enric granados fins que el va ser nomenat organista de la parròquia de sant quirze càrrec que va ocupar durant anys l any va fundar la cobla orquestra unió arbucienca de la qual va ser director i instrumentista de piano i tible fins al quan es va dissoldre la seva tasca musical a la vila va ser molt activa amb mostres com ara la creació del grup cants rítmics amb el qual va implantar el sistema educacional de joan llongueres també va participar en les caramelles amb peces pròpies dels cors de clavé i sardanes que ell componia l any per a poder donar sortida a aquests alumnes formà una orquestrina amb el nom l arbucienca que tocava en festes locals i en les poblacions de l entorn aquest conjunt acabà les seves activitats el quan ell es posà malalt cada passada comença als voltants de les h es fa seguint un grup de músics i els vilatans que viuen en el barri van darrere seu portant atxes i acaben amb sardanes vals xotis coca i cava l endemà de la passada es fa l enramada del barri on les parelles i no parelles que viuen en el barri s engalanen per ballar una sardana anar a dinar i al ball a la tarda els diferents barris on es fan la passada i la corresponent enramada són barri de la plaça barri del castell barri del sorrall barri de magnes i el barri de la carretera entre el jovent de la zona la passada més popular és la passada del castell on totes les colles de joves fan samarretes i diferents sopars per assistir després a la passada i al concert que dura fins altes hores de la matinada on els més valents a les segueixen una xaranga pels carrers del poble fins a la zona d esmorzars la denominació d enramada prové de l ornamentació amb brancatges i rames vern freixe avellaner posada al davant de les cases cobrint d un costat a l altre el carrer amb un teixit de garlandes avui es continua engalanant els carrers amb garlandes de paper o plàstic possiblement un dels últims canvis que ha experimentat aquesta antiga festivitat declarada d interès nacional per la generalitat de catalunya al es pot dir que les enramades és la festa més esperada pels arbuciencs fins i tot més que la pròpia festa major la festa de les enramades està declarada d interès nacional comença cada any el diumenge abans de corpus christi fent el tradicional concurs de catifes de flors que vilatans construeixen en els diferents carrers de la població aquesta tradició es remunta al concretament el dia de juny de l any diada de corpus quan s esmenta en una petita ressenya trobada als arxius parroquials un accident mortal a l enramar l antiga placeta d arbúcies segons el document uns treballadors plantaven un pi al mig de la plaça per a engalanar la però a l alçar lo va caure i va aixafar un treballador que va morir fins al segle passat les enramades van tenir un marcat accent religiós i no és fins al que se substitueix la processó encapçalada pel pas del santíssim sagrament per una desfilada o cercavila trenta anys abans però ja s havia incorporat l element més característic i conegut de la festa les catifes de flors tal com es coneixen ara és a dir fetes amb pètals i dissenyades amb anterioritat pels responsables de cada carrer anteriorment les catifes de flors no tenien dibuixos i es feien ofrenes florals que es llançaven al pas del santíssim sagrament el trasllat del dia de les catifes al diumenge anterior de la diada de corpus que a partir del serà un dia feiner i la substitució de la processó per una cercavila acaben definitivament amb el sentit religiós de les enramades a partir d ara la festa serà un gran aparador turístic per a arbúcies i l organització passarà a mans de l ajuntament i de la comissió de festes amb l activa participació de tots els veïns del poble tal com es coneixen avui s inicien al les catifes ornamentaven amb flors tots els carrers per on passava la solemne processó tant la del dia de corpus com la del cap de l octava antigament a la vigília se solia fer la recol·lecció de diferents espècies de flors boscanes especialment lliroia i gallerets roselles a més de margarides flor de sant joan campanetes flor d acàcia les dones s encarregaven d aquest treball a vegades ajudades pels joves i la mainada el dia de corpus s escombrava ben net el carrer i un cop ben regat s escampaven al mig les flors una estona abans de la processó i del pas del santíssim sagrament hi havia veïns que les posaven només d un sol color o espècie mentre que altres feien una barreja de colors creant així les primitives catifes senzilles i espontànies durant la postguerra es comença a complicar la seva elaboració amb dibuixos i filigranes actualment l elaboració de les catifes de flors als carrers implica un treball col·lectiu que dura força dies comença amb el disseny de la catifa continua amb la recollida de flors i fulles la seva selecció i acaba amb la realització de la catifa el diumenge abans de corpus esdevenint una mostra d art efímer en què les obres d artistes reconeguts o de la pròpia vessant artística d algun dels membres veïnals es plasmen al carrer incrementant el valor artístic i qualitatiu de la mostra la passada és l acte que enceta l enramada de cada carrer o barri i es fa el vespre abans els veïns participants porten atxes enceses i fan un recorregut per tots els carrers de dita enramada acompanyats per la música de la cobla que actualment interpreta el pasodoble ligero un ritme marcial que ha esdevingut un element tradicional molt popular l origen de la passada era una crida amb música que antigament es feia als veïns del carrer per a participar en l acte religiós de les completes aquest acte es feia al capvespre el que explica la necessitat de portar llum les actuals atxes de cera han substituït les teies torxes i altres elements de fer llum en el segle passat eren les confraries les qui llogaven les atxes als joves per les passades mentre que actualment són les pastisseries piconaire i mir que fan aquest lloguer o venda en acabar la passada en el lloc més representatiu del barri es ballen dues sardanes un xotis i un vals aquestes dues últimes peces vuitcentistes s han incorporat a principis del i es tracta del xotis el piloto de l empordanès josep serra i el vals mr jacques antigament després de cada acte religiós es feien ballades i en cada època es devia ballar el que era moda en el seu moment en el l església que vetllava pels bons costums recorda diverses vegades les prohibicions del bisbe de ballar corrandes i alemanyes això ens fa pensar que a la penombra de la nit il·luminada per les teieres es degueren ballar aquells balls considerats escandalosos i pecaminosos denunciats per l església l endemà al matí es fa una altra passada al so de l orquestra pels carrers del barri l origen d aquesta passada era la crida que es feia als veïns per assistir al solemne ofici d enramades actualment es continua fent per tal de preparar la dansa en els dies laborables els alumnes d educació infantil els acompanyen i més tard es fa una petita classe musical en què l alumnat pot conèixer els instruments que conformen l orquestra i el seu so la dansa és l acte central o principal de la celebració laica de l enramada cada barri la fa en l enclavament més representatiu el barri de la plaça a la plaça de la vila el barri del castell davant de can torrent en l encreuament dels carrers vern sant jaume i germana assumpta el barri del sorrall a la placeta dels encantats el barri de magnes a la plaça dr turon i el barri de la carretera enmig del carrer francesc camprodon la participació es fa per parelles de totes les generacions seguint un ordre d edats des dels infants més petits que amb prou feina caminen fins als avis o besavis d edat més avançada pel que fa a la mainada els pares s encarreguen de trobar parella als seus fills i fins i tot n hi ha que abans de néixer ja la tenen compromesa és habitual que el noi abans de començar la dansa vagi a buscar la balladora a casa seva moltes parelles primer de tot es fan una fotografia plegats com a record de la diada els balladors van mudats en consonància amb la diada se sol estrenar el vestit d estiu de l any i els homes solen portar un clavell vermell a la solapa aquest costum ja ve de molt antic en les parelles solteres la balladora va a la dreta del seu ballador mentre que a les parelles casades és a l inversa la dansa porta per títol la gòndola i correspon a una música vuitcentista que es balla sense passos ni punt de dansa a arenys de munt també ballen aquesta mateixa melodia la dansa consisteix en un passeig circular amb tots els balladors agafats de la mà de la seva parella mentre sona la melodia després es balla una sardana mentre es fa aquest acte hi ha molta gent de la resta de la vila i forasters que fan d espectadors sabem però que a finals del segle passat es ballava el ball de garlandes i era consuetud antiga que abans d iniciar lo les parelles donessin unes voltes amb acompanyament de música per tota la plaça aquest passeig previ que es troba com a preludi de molts balls sembla que recorda un vell costum de sotmetre la balladora al judici públic per veure si era mereixedora de ser treta en dansa i fins avui en dia ha perdurat aquest preludi que de fet s ha convertit en la dansa actual el ball de garlandes d arbúcies va ser recollit pel mestre francesc riumalló a començaments del en sentir li cantar a un vell d arbúcies qui afirmà que era la dansa autèntica d arbúcies un cop acabada la dansa i sardana és obligació que cada ballador convidi la seva balladora al vermut aperitiu sabem que en temps dels nostres avis quan l economia no donava per tant es feia un refresc a ca la sileta o a can cassó que consistia en un got d aigua amb anís per als petits i una ametlla d arenys per als més grans fins fa pocs anys el concert i el ball de tarda es feia en el casino l orquestra interpretava un parell de peces i un vals en el local del cafè i després hi havia ball a la sala de dalt ball de la carta ball robat d homes de dones ball de solters de casats ball de l escombra etc posteriorment aquest acte de la tarda es va fer en el poliesportiu de can delfí i en els darrers anys s ha eliminat el ball i només es fa el concert en els jardins o patis de diferents establiments de restauració que de forma rotativa s intercalen la processó de corpus fins a la seva desaparició era l element bàsic de la celebració tradicional des de fa més de anys la processó s ha substituït per una cercavila amb els gegants i els grallers d arbúcies carrosses i altres elements festius pel damunt de les catifes de flors s escau l últim cap de setmana de juliol a arbúcies al llarg del temps s han explicat moltes llegendes sobre el mateix poble i llocs del voltant la tradició explica que totes les arbucienques són bruixes pel sol fet d haver hi nascut i que per tant es tracta d una vila maleïda hi ha una dita popular que diu de sant hilari a arbúcies dotze cases tretze bruixes a arbúcies hi ha un banc anomenat el banc dels tres bisbes situat just entre el bisbat de vic de girona i barcelona el nom ve d una llegenda que diu que els tres bisbes es trobaven en aquell banc i així no calia que sortissin dels seus bisbats la mia amor menina la mia amor no pas mon cor menina no pas mon cor que tot és or si l aire és gebre la mia amor no pas mon cor menina no pas mon cor que tot és foc el xicot encuriosit i atret per la veu encisadora no s ho va pensar més i se n anà cap al gorg d on provenia en arribar hi es trobà amb una donzella bella com el sol que s emmirallava a l aigua mentre anava cantant la dolça melodia el jove se n enamorà al moment i li proposà maridatge la noia acceptà però abans li posà una condició mai no havia de preguntar li el seu origen afegint que no se li ocorregués anomenar la «dona d aigua» el noi va estar hi d acord es casaren i foren molt feliços passà el temps i un dia malaurat el matrimoni es discutí i el marit enfurismat va retreure a l esposa el seu origen ignorat motejant la «dona d aigua» mai que no ho hagués dit tan bon punt ho va sentir la noia esporuguida marxà rabent de casa va ésser inútil que el marit la seguís desesperat desaparegué per sempre més cada dia la dona torna per pentinar els seus fills mentre els pentina plora i les llàgrimes es converteixen en perles l home sempre les troba entre els cabells dels seus fills és l únic senyal de la dona que té d aleshores ençà el lloc on el jove trobà la misteriosa donzella s anomena «la dona d aigua» conten que cada any a la nit de sant joan a les campanades de mitjanit una dama nua apareix dalt de la torre del castell de montsoriu amb una llàntia encesa a la mà esquerra i a l altre un corn de caça que al sonar fa aparèixer un cavaller amb cavall negre que pren la dama roja i desapareix en la foscor de la nit qui vulgui guanyar una fortuna cada any a la nit de sant joan quan comencen a tocar les campanes de la població de breda a la mitjanit i s obre una porta del castell de montsoriu ha d entrar a la primera campanada i tractar d omplir un sac de gra de blat i sortir abans de l última campanada de les dotze amb el sac ple ha de córrer fins a passar la riera sense mirar el que duu dintre si ho fa així el gra es convertirà en or però si el guanya la curiositat i ho mira abans d hora es convertirà en sorra d altra banda si no ha pogut sortir del castell haurà d esperar se fins a la mitjanit de sant joan de l any vinent hi ha una roca a prop del castell amb una petjada marcada que segons conten es deu a donya guilleuma fa molts anys aquesta dama gran pecadora fou condemnada a viure dins les ruïnes del castell de montsoriu com ànima en pena causant tempestes i cridòria terrorífica cada capvespre i fent perdre les collites dels voltants els habitants de les contrades per resoldre les desgràcies van determinar acudir al senyor bisbe el qual conjurà els mals esperits amb aigua beneita i donà un termini a guilleuma per precipitar se a les profunditats del gorg negre de gualba va ser amb l impuls per llançar se quan va deixar el peu marcat a la roca de la petxa de sant salvi una vegada el castell de montsoriu presidit pel seu senyor era assetjat pels moros des de feia mesos quan aquests ja s imaginaven la seva entrada triomfal després de la rendició dels cristians que de ben segur estarien agonitzant de set i de gana per manca de recursos el senyor del castell aprofitant una treva convidà a taula segons és costum del temps al cap dels infidels ja que les bones formes no rebaixen el valor el moro acceptà la invitació esperant trobar se un enemic extenuat en estat deplorable i disposat a posar el castell als seus peus en canvi però els seus ulls es van trobar amb uns cristians saludables plens de vida i ufanosos a la taula del cabdill hi havia fines i suculentes carns i peixos que encara conservaven el perfum de la mar tot això acompanyat amb sucoses fruites acabades de collir de l arbre que reposaven en verdes fulles el moro meravellat per aquest fet s afanyà a aixecar el setge veient en tot això un miracle de la verge cristiana a la qual va començar a tributar devoció sense adonar se que l únic i vertader miracle real consistia en una galeria secreta que penetrava per les entranyes de la muntanya sortint a una distància suficient per permetre un segur i abundant abastiment de queviures per a la fortalesa un dia el general maüs estava defensant la terra contra forasters però va ser ferit i va fugir pels boscos fins que va arribar a dalt d un turó i va encendre una foguera llavors el seu ajudant va veure la foguera i el va anar a rescatar per commemorar allò el general maüs va fer construir un castell sobre aquell turó anomenat montsoriu un noi vassall del senyor de montsoriu es va casar amb una de les mosses més boniques de la rodalia com manava la llei la noia va haver de passar la nit de després del casament amb el senyor de montsoriu l endemà quan el noi va anar a buscar la seva esposa els guàrdies li van dir que el senyor encara estava dormint això va passar durant dies i al quart el noi va anar a buscar a la noia disposat a tot i quan el senyor li va entregar la noia el jove va travessar el cor del senyor amb una daga sense que els guàrdies poguessin fer hi res amb el desconcert que hi havia els acabats de casar van tornar al poble on la gent estava disposada a defensar los així va ser com va començar la guerra dels remences amer és una vila i municipi de la comarca de la selva situat a l extrem septentrional de la comarca amb una població de  habitants i una superfície de  km té una densitat de població de hab km amer pertanyent al bisbat de girona es troba a  km de santa coloma de farners a  km de girona i a  km d olot el municipi se situa a la vall del riu brugent afluent del ter el nucli de població més poblat és la vila d amer amb  habitants seguida de solivent amb i la costa de santa brígida amb tots situats a la riba del ter des de temps immemorials que els ibers ja habitaven les muntanyes d amer però no fou fins al que fou fundat el poble com a nucli als primers temps la vila va tenir un fort creixement apareixent al les primeres dades del seu mercat setmanal des d aleshores fins a l actualitat el municipi ha estat marcat per diversos moments històrics com el terratrèmol del l origen del topònim damer és desconegut hi ha diverses teories que n explicarien l origen les traces més antigues de poblament humà a amer es troben als cingles de sant roc a l extrem nord est del municipi en una cavitat coneguda amb el nom de balma de la xemeneia ha estat localitzat un jaciment del paleolític superior on s han exhumat restes d indústria lítica i de fauna a l altre vessant i més concretament en el desconegut però alhora prolífer jaciment neolític del puig de les sorres és on apareixen altres restes més contemporànies en edat de la mateixa època també es coneixen restes en antigues col·leccions privades procedents d altres zones de la localitat d amer seguint amb el llistat de jaciments arqueològics al cau negre de sant roc l any hom hi excavà el que semblaven les restes d una incineració del bronze final  ac de l època ibèrica es troben importants vestigis al cim del puiggalí a llevant del terme una elevació estratègicament situada entre les valls del ter del llémena i del brugent amb un ample domini visual diverses recollides de material i alguna estructura encara visible permeten avançar l existència a l indret d un poblat ibèric però el més interessant és l existència d una torre rectangular de per metres que a manca d excavacions arqueològiques es pot interpretar com una torre romana de vigilància dels segles ii i ac en època romana el poblament degué ser intens al fons de la vall seguint el curs del brugent si bé manquen encara troballes concretes i específiques topònims com els dels importants masos de gallissà i palou documentats ja els anys i respectivament fan pensar hi amb certesa així com la troballa d enterraments en tegula en el subsòl de l església de santa maria aquestes tombes són anteriors a la fundació del monestir l any i possiblement també a la de la cel·la de santa maria vora el riu amera dependent del monestir de sant medir sant gregori gironès i coneguda des de l any va ser precisament la consagració del monestir de santa maria d amer promogut per la mateixa comunitat de sant medir el de novembre de el que va marcar l evolució històrica de la població durant molts segles els dominis del monestir s estengueren al llarg de l edat mitjana per tota la vall i més enllà i l abat exercí la jurisdicció civil del poble durant tota l època feudal essent ne per tant el senyor jurisdiccional l evolució medieval d amer és coneguda per diversos fets ben significatius i els segles xii a xiv se ns presenten com una etapa de gran activitat en primer lloc ja es té notícia de l existència d un mercat des del el mateix moment en què es reformà i s amplià el mateix conjunt monàstic es consagrà també l església parroquial de sant miquel avui desapareguda fora del nucli prengueren forma les parròquies de sant agustí de lloret salvatge i sant genís sacosta i també es té notícia de la capella de sant marçal el castell d estela vigilava el terme des del cim de la carena que al sud oest de la vila separa les valls del ter i del brugent i a sant climent la família roca salva pertanyent a la petita noblesa hi bastí la seva casa forta al l abat d amer obtingué privilegi de notaria i de justícia però les càrregues feudals que suportava la població motivaren un cert despoblament que no cessà fins que l any l abat renuncià als mals usos sobre la població remença del terme la recuperació que seguí a aquesta mesura tanmateix s acabà sobtadament colpejada primer pels fortíssims terratrèmols de i després pels greus conflictes remences dels quals amer en fou escenari privilegiat el de març de una sèrie de terratrèmols va destruir bona part del complex monàstic el claustre per exemple desapareixeria per sempre l església de sant miquel i una vuitantena de cases del poble sense comptar els estralls esparsos arreu del terme la recuperació va ser lenta i més tenint en compte el context de crisi general que afectà tot el país en aquells moments finals de l edat mitjana i les diverses pestes que se succeïren entre les quals en destaca una d esdevinguda l any les guerres remences que afectaren amb força aquests encontorns afegiren un nou factor de crisi amer tanmateix jugà un paper important en la resolució del conflicte ja que primer fou escenari de diverses reunions dels pagesos revoltats i després a dues bandes amb els representants del rei ferran el catòlic el procés culminà amb el compromís d arbitratge del monarca en el conflicte en una reunió mantinguda a la vila el de novembre de que obrí la porta a la resolució definitiva de la revolta l any següent aquests anys també foren importants de cara a la reestructuració de l administració local d amer l any el príncep carles de viana atorgà a la vila el privilegi de nomenar dos cònsols i sis consellers i altres tants per a la vall i el terme el el rei joan ii hi afegí els drets de taverna fleca tall de carns pa pastat peix cansalada i civada finalment el el rei ferran ii concedí a amer el privilegi de nomenar batlle amb bastó reial assistit per un jutge un escrivà i un agutzil el primer batlle fou antoni concs però això encetà un conflicte amb la ciutat de girona que pretenia conservar la jurisdicció sobre amer obtinguda unes dècades abans en plena crisi que no es va resoldre fins al el va veure com el procés de recuperació i reconstrucció es consolidava i tornà una normalitat que no fou estroncada fins a la guerra dels segadors l any amer ja fou l escenari d una de les primeres batalles de la contesa entre els revoltats i els tercios als quals es negà amb èxit l entrada i allotjament al poble pocs dies després d esclatar la revolta a santa coloma i riudarenes una de les principals conseqüències d aquest conflicte que s allargà fins al i en el qual amer oferí una important resistència a les tropes castellanes fou la destrucció de l església parroquial de sant miquel que ja no fou reconstruïda les funcions parroquials passaren llavors a l església del monestir i el solar de l antic temple es va convertir fins avui en una plaça la guerra contra frança de també afectà molt seriosament la vila que fou saquejada i incendiada de tal manera que va caldre un nou procés de reconstrucció en els anys immediatament posteriors el en canvi fou tranquil i els grans conflictes sembla que van afectar el poble de manera molt lleu aquest segle de fet és conegut a amer per diverses obres de relleu fou ara quan la plaça de la vila adquirí la seva fesomia definitiva i quan s ampliaren les estances del monestir i es reformà l església que s enriquí la costa de santa brígida amb l ermita al cim cingles de la barroca amb diversos altars i retaules d estil barroc rococó i neoclàssic però on la prosperitat del queda més clarament reflectida és en el nombre d habitants del terme que passà de l any a l any aquesta població a grans trets es va mantenir durant les dècades subsegüents donat que la guerra del francès tampoc va afectar especialment la vila l any es produí l exclaustració del monestir i l abolició definitiva dels poder feudals que mantenia sobre el terme un fet que va canviar radicalment la vida d amer que es va haver d adaptar als nous temps la momentània recessió que es produí a les dècades centrals del a més vingué acompanyada de l ocupació carlina de la població durant la guerra dels matiners en què amer fou durant un temps centre d operacions de les tropes carlines comandades pel general cabrera fins que foren derrotades a la batalla del pasteral esdevinguda el de gener de malgrat tot l empenta econòmica i demogràfica que havia començat al va permetre contrarestar perfectament aquests successos a amer que amb sant julià del llor inclòs l any ja tenia  habitants la prosperitat de l agricultura va convertir el mercat d amer en un dels més importants de la rodalia i va anar acompanyada ben aviat per una incipient industrialització el procés es va accelerar a partir de amb l arribada de la línia de ferrocarril girona olot de la qual l estació d amer en fou una de les més actives i importants ja que comptava també amb un taller de reparació de vagons i màquines una de les activitats afavorides per l arribada del tren va ser la creació d un balneari a la font picant el qual va ser declarat d utilitat pública l any gràcies a les propietats de la seva aigua carbònica l hotel amer palatín bastit l any en fou l edifici més notable però tot el conjunt va desaparèixer després de la guerra civil amb la decadència generalitzada de l ús dels balnearis es va mantenir i potenciar tanmateix la planta embotelladora d aigua que va canviar el nom pel de fonter i que encara avui és ben activa amer també participà en els importants canvis polítics esdevinguts als anys les eleccions de que comportaren la proclamació de la segona república foren guanyades a amer per esquerra republicana de catalunya per àmplia majoria i la mateixa força política tot i que de manera més mitigada fou predominant al llarg dels anys successius l esclat de la guerra civil comportà la destrucció de bona part del mobiliari litúrgic i de l arxiu de l església i la mort d alguns amerencs al front encara que la població es deslliurà de ser bombardejada la postguerra i la repressió com a tot arreu també s hi feren sentir l any persones el de la població foren empresonades per motius polítics sota la llarga alcaldia de narcís junquera i rigau començaren a produir se les transformacions de la segona meitat del que com a tot arreu canviaren definitivament la fesomia del terme la població del qual anà augmentant encara que d una manera moderada la industrialització si bé no excessiva provocà l arribada de fàbriques i empreses a la zona baixa de la vall a banda i banda de la carretera en un procés que sobretot s accelerà a partir dels anys entre les indústries sorgides a amer en aquests moments destaquen les tèxtils i les de productes farmacèutics la consolidació de l eix girona olot per carretera i l auge del transport privat van comportar a més la crisi i el tancament l any de la línia del ferrocarril que feia més de setanta anys que funcionava i que tant havia influït en l amer de les primeres dècades del segle paral·lelament les grans transformacions al món agrari comportaren l abandó de les petites explotacions rurals tradicionals tant del pla com sobretot de la muntanya i els amerencs passaren a treballar en massa al sector industrial o de serveis així el poblament del terme s anà concentrant al nucli urbà i els diversos veïnats i agregats llevat dels més propers a la carretera van iniciar un acusadíssim procés de despoblament culminat els darrers vint anys l excepció fou la construcció de la colònia de la hidroelèctrica als anys una urbanització ubicada al sud del terme ben planificada creada per allotjar personal que treballava a la presa de susqueda l expansió del nucli urbà que han comportat tots aquests canvis s ha concentrat sobretot a banda i banda de la carretera i també cap a l altra riba del brugent a la zona coneguda com a solivent en una urbanització endegada l any i avui en ple funcionament aquesta darrera etapa històrica ha vist també l aparició a amer de diversos serveis i equipaments dels quals l institut d ensenyament secundari en fou dels pioners inaugurat l any com a cla col·legi lliure adoptat dependent de l institut montsacopa d olot esdevingué definitivament institut l any els anys veieren també la regularització del polígon industrial i l inici d arranjament del nucli urbà especialment els entorns del monestir treballs que foren enllestits al llarg de la dècada següent des de les primeres eleccions democràtiques l any el govern municipal d amer anà a càrrec de la llista local de la coalició convergència i unió sota el govern de josep puigdemont sant julià del llor i bonmatí que fins aleshores havien format part d amer es constituïren en municipi independent l any les urnes donaren per primer cop la victòria a una llista independent encapçalada per joan güell i panosa el va succeir a l alcaldia xavier targa erc el va accedir a l alcaldia alba serra ciu la primera dona alcaldessa d amer per renúncia de serra a l alcaldia hi accedeix el albert plana fins a les eleccions municipals de maig de en què ciu torna a guanyar l alcaldia que actualment ocupa m rosa vila el terme municipal d amer de  km limita al sud amb els municipis de sant julià del llor i bonmatí i la cellera de ter a ponent amb el de susqueda a llevant amb el municipi gironí de sant martí de llémena i al nord amb els municipis de sant aniol de finestres i les planes d hostoles pertanyents a la comarca de la garrotxa s estén per la vall baixa del riu brugent que en entrar a la selva forma la vall d amer d acusat caràcter volcànic entre els darrers contraforts de les guilleries els vessants orientals del pla de sant martí sacalm i un sector molt planer obert vers la depressió gironina fins a la desembocadura al ter aigua avall del pantà del pasteral les aigües del qual són en una bona part dins el municipi d amer i subministren l aigua potable a la ciutat de girona el territori és en bona part muntanyós especialment al nord i a ponent cobert de boscos de castanyers alzinars i pins hi abunden les fonts d aigua mineral el terme comprèn la vila i cap de municipi d amer els veïnats del colomer la costa de santa brígida la jonquera lloret salvatge el mont palou sant climent d amer i sant genís sacosta i les urbanitzacions de solivent i la colònia de la hidroelèctrica fins al data en què es constituïren en municipi independent també en formaven part com a agregats els pobles de bonmatí i sant julià de llor la principal via de comunicació és la carretera c procedent de lloret de mar i en direcció a terres olotines que travessa el terme de sud a nord oest paral·lel a aquesta carretera corria el ferrocarril de girona a olot que funcionà entre el i el una antiga pista de muntanya que ha estat condicionada mena a sant martí sacalm i diversos camins veïnals uneixen masies i agregats el règim de pluges es produeix bàsicament durant la primavera tot i que durant la tardor també es detecta un increment de les precipitacions al llarg del mesos d estiu juny juliol es produeix un període de sequera les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els  c durant l hivern i els  c a l època més càlida els mesos en què es donen les màximes temperatures són el juny i l agost amb  c i  c respectivament i els que representen unes temperatures mitjanes mínimes són el gener i el febrer amb  c i  c la humitat relativa mitjana que presenta amer és relativament elevada al llarg de l any amb uns valors d entre el i durant els períodes més freds tardor i hivern el vent és un altre factor que condiciona la climatologia d amer la mitjana mensual de la velocitat del vent va disminuint des del gener amb el valor més elevat m s al desembre m s les direccions dominants del vent són se i no el incorpora lloret de la muntanya i sant genís sacosta el la jonquera sant climent d amer i sant julià del llor i bonmatí que es desagrega el dos presidents de la generalitat han nascut a amer i altres cinc hi van estar vinculats com a abats del monestir de santa maria d amer amer manté una relació d agermanament amb les següents localitats lafinació és el procés mitjançant el qual s afina un instrument musical fent concordar els sons que produeix amb una freqüència sonora prèviament establerta en el cas d instruments musicals clàssics com és el cas d un violí o un clarinet s acostuma a afinar utilitzant la nota la donada per un altre instrument per un diapasó o revisada amb un afinador els sistemes d afinació busquen construir una sèrie de relacions de freqüència vibratòria que donen lloc a les notes d una escala aquestes relacions s estudien de forma independent de l altura absoluta de qualsevol de les notes i es descriuen exclusivament com intervals entre elles els apartats que segueixen són una relació dels estàndards d altura absoluta no dels sistemes d afinació de l escala així com s utilitzaren diversos sistemes d afinació musical per a determinar la freqüència relativa de les notes d una escala musical també en el transcurs de la història s han usat diversos estàndards d afinació en un intent de fixar l altura absoluta de l escala el l organització internacional d estandardització fixà la freqüència del la en hz a mitjans del michael praetorius habita rebutjat diversos estàndards d afinació alts de més de hz pel fet que provocava el trencament de les cordes més agudes més primes del violí que en aquella època es feien amb intestins o tripes d animals els nivells d afinació no només variaven en llocs diferents o en distintes èpoques fins i tot podien variar en una mateixa ciutat l afinació de l orgue d una catedral londinenca del s xvii podia estar afinat cinc semitons més baix que un virginal instrument de teclat de la mateixa ciutat es pot tenir alguna idea de les variacions d afinació examinant antics diapasons de forquilla tubs d orgues i altres fonts per exemple un petit diapasó de llengüeta o diapasó coral anglès de emetia el la que es troba cinc tecles blanques a la dreta del do central del piano a hz mentre que els orgues que tocava johann sebastian bach a hamburg leipzig i weimar estaven afinats amb el la a hz una diferència de quatre semitons en altres paraules el la que produïa el diapasó anglès sonava com un fa en els orgues que tocava bach en aquella mateixa època la necessitat d estandarditzar els nivells d afinació com a mínim dins d una mateixa ciutat o un mateix país sorgí quan es començà a popularitzar l execució de música combinada d orgue amb ensambles instrumentals de primer es començà a controlar l afinació amb el diapasó de forquilla encara que tampoc aquí es posaven d acord un diapasó associat a georg friedrich hndel aproximadament de estava afinat amb un la hz mentre que un de estava a hz quasi un semitò més greu cap a finals del el la s afinava dins del rang dels a hz durant la primera meitat del hi hagué una tendència a pujar l afinació de l orquestra un diapasó de del semperoper el teatre de l òpera de dresde dóna un la hz mentre que un d onze anys després produïa hz els més intensos oponents a la tendència a aguditzar l afinació eren els cantants que es queixaven per la dificultat que suposa vocalment haver d apujar el to de les obres per culpa de l orquestra degut probablement a aquestes protestes el govern de frança dictà una llei el de febrer de en el que s establia el la a hz aquest fou el primer intent d estandarditzar l afinació a tal escala i fou conegut com el diapasó normal el diapasó normal del la a hz donava com a resultat un do central afinat a hz una afinació alternativa coneguda com a afinació filosòfica o científica fixava el do exactament a hz un nombre molt proper a l anterior que resultava d elevar el nombre enter a la a potència hz aquest do normativitzat donava un la hz però el seu ús no es generalitzà el la conferència de la international standards association reunida a londres recomanà que el la s afinés a hz la diferència entre aquesta afinació i el diapasó normal es degué a la confusió sobre quina era la temperatura a la qual s havia de mesurar l estàndard francès el la hz ara s utilitza pràcticament en tot el món teòricament en la pràctica les orquestres afinen amb el la que genera l oboista principal en les orquestres de cambra i simfòniques de música europees actuals es pren com a referència un la de hz produït per un dispositiu electrònic hi ha instruments d afinació fixa els instruments de vent d una sola peça dels quals no es pot variar l alçada del so el piano per la seva banda necessita afinació periòdica uns dos cops l any té un claviller en el qual es distribueixen les clavilles d afinació la tensió de les cordes es regula girant cada clavilla semblant a com s afina una guitarra els ocells o aus aves són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes un bec mancat de dents un metabolisme ràpid un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust viuen arreu del món i la seva mida va des dels  cm del colibrí nan abella fins als  m de l estruç comú n hi ha unes  espècies vivents més de la meitat de les quals són passeriformes els ocells tenen ales que es desenvolupen en major o menor grau segons l espècie els únics grups coneguts sense ales són els moes i els ocells elefant tots dos extints les ales evolucionaren de potes anteriors i permeten volar a la gran majoria dels ocells tot i que alguns n han perdut la capacitat com ara els ratites els pingüins i algunes espècies endèmiques d illes els aparells digestiu i respiratori dels ocells presenten adaptacions importants per al vol a més a més algunes espècies que habiten medis aquàtics especialment els ocells marins i els ocells aquàtics han evolucionat per nedar els ocells són un grup de dinosaures teròpodes amb plomes i de fet els únics dinosaures vivents els seus parents vivents més propers són els crocodilis els ocells descendeixen dels avialats primitius incloent hi l arqueòpterix que aparegueren fa aproximadament  milions d anys ma en allò que avui en dia és la xina les dades genètiques indiquen que els ocells moderns neornites evolucionaren durant el cretaci mitjà a tardà i es diversificaren molt al voltant de l extinció del cretaci paleogen  ma en la qual desaparegueren els pterosaures i els dinosaures no aviaris moltes espècies socials transmeten els seus coneixements d una generació a l altra fet que es considera una forma de cultura els ocells són socials i es comuniquen mitjançant senyals visuals reclams i cants participen en comportaments socials com ara la cria i la caça cooperatives el comportament de bandada i l assetjament dels depredadors la immensa majoria d espècies són socialment però no necessàriament sexualment monògames normalment per una temporada d aparellament a vegades durant anys però rarament per a tota la vida altres espècies segueixen un patró de poligínia un mascle i diverses femelles o rarament poliàndria una femella i diversos mascles els ocells ponen ous que posteriorment són fertilitzats per reproducció sexual en general els ous es ponen en un niu i són covats pels seus progenitors la majoria dels ocells tenen cura de les seves cries durant una llarga temporada després de l eclosió dels ous moltes espècies d ocells són importants per a l economia com a fonts d aliment o com a matèries primeres per al sector secundari s obtenen ous carn i plomes de diferents espècies domesticades i salvatges els ocells cantadors els lloros i altres espècies són populars com a animals de companyia altres usos inclouen l extracció de guano excrements d ocells per utilitzar lo com a fertilitzant els ocells apareixen en molts aspectes de la cultura humana des del se n han extingit unes espècies com a resultat de l activitat humana i molts centenars abans d aquesta data actualment unes espècies d ocells estan amenaçades d extinció per l activitat humana tot i que s estan fent esforços per protegir les l observació d aus és una part important del sector del turisme ecològic la primera classificació biològica dels ocells fou desenvolupada per francis willughby i john ray a la seva obra ornithologiae el carl von linné polí el seu treball per crear el sistema de classificació taxonòmica que encara es fa servir avui en dia en la taxonomia linneana els ocells constitueixen la classe aves que segons la taxonomia filogenètica se situa entre els dinosaures teròpodes els ocells i un dels seus grups germans els crocodilis són els únics representants vivents del clade reptilià dels arcosaures a finals de la dècada del aves se solia definir filogenèticament com el grup que incloïa tots els descendents de l avantpassat comú més recent dels ocells moderns i archaeopteryx lithographica tanmateix a principis del s estengué una definició anterior proposada per jacques gauthier fins al punt que actualment és emprada per un gran nombre de científics incloent hi els defensors del sistema phylocode aquesta definició circumscriu aves al grup terminal dels ocells moderns i n exclou la majoria dels grups coneguts únicament a partir de fòssils que es traslladen a un grup més ampli els avialats en part per evitar els dubtes sobre la classificació darchaeopteryx en relació amb animals que tradicionalment s han considerat dinosaures teròpodes gauthier i de queiroz identificaren quatre definicions diferents del nom «aves» per tant proposaren reservar «aves» per al grup terminal que consisteix en l últim avantpassat comú de tots els ocells vivents i tots els seus descendents corresponent a la quarta definició de la llista següent així mateix assignaren noms diferents als altres grups la quarta definició exclou l arqueòpterix tradicionalment considerat un dels primers ocells i el situa entre els dinosaures no aviaris aquestes propostes han estat adoptades per nombrosos investigadors en els camps de la paleontologia i l evolució dels ocells tot i que els detalls exactes de les definicions varien els investigadors sovint fan servir avialae proposat originalment per recollir els grups fòssils que tradicionalment s havien inclòs a aves com a sinònim del nom vulgar «ocell» la majoria d investigadors defineixen els avialats com a grup troncal tot i que no tots fan servir les mateixes definicions molts científics empren una definició similar a «tots els teròpodes més propers als ocells que a deinonychus» tot afegint troodon com a segon especificador extern en cas que sigui més proper als ocells que a deinonychus de vegades es defineix com a clade basat en apomorfies és a dir basant se en caràcters físics el gauthier redescrigué els avialats com a tots els dinosaures que tenen ales amb plomes que es fan servir per volar juntament amb tots els seus descendents malgrat que la definició d aves com a grup terminal és una de les més esteses no ha estat exempta de crítiques el lee i spencer argüiren que aquesta definició no milloraria l estabilitat del clade i que sempre hi hauria un cert grau d incertesa sobre el contingut exacte d aves car tots els clades definits formin un grup terminal o no tenen poques sinapomorfies que serveixin per distingir los dels seus parents més propers les proves fòssils i biològiques han generat un ampli consens entre els científics que els ocells són un subgrup especialitzat de dinosaures teròpodes i concretament de maniraptors un grup de teròpodes que inclou els dromeosàurids i els oviraptorosaures entre d altres la descripció de nous teròpodes propers als ocells ha anat difuminant la línia que separa els dinosaures no aviaris dels ocells els descobriments recents a la província de liaoning nord est de la xina entre els quals hi ha nombrosos dinosaures plumífers de petites dimensions han contribuït a aquesta incertesa el consens en la paleontologia contemporània és que els ocells aves són els parents més propers dels dinonicosaures que inclouen els dromeosàurids i els troodòntids en conjunt formen un grup anomenat paraves el dromeosàurid basal microraptor té característiques que li podrien haver permès planar o volar els dinonicosaures més basals són molt petits aquestes proves suggereixen la possibilitat que l avantpassat de tots els paraus podria haver sigut arborícola i o podria haver sigut capaç de planar l arqueòpterix és conegut com a un dels primers fòssils de transició descoberts i dóna suport a la teoria de l evolució a finals del té trets clarament reptilians dents dits amb urpes i una llarga cua semblant a la de les sargantanes però té unes ales ben conservades amb plomes de vol idèntiques a les dels ocells moderns no se l considera un avantpassat directe dels ocells moderns però és el membre més antic i primitiu d aves o avialae i probablement està estretament relacionat amb l avantpassat autèntic fins i tot s ha suggerit que era un dinosaure que no estava pas més emparentat amb els ocells que amb la resta de dinosaures i que avimimus és un avantpassat més versemblant de tots els ocells que l arqueòpterix hi ha hagut moltes controvèrsies en l estudi de l origen dels ocells els primers desacords incloïen si els ocells havien evolucionat dels dinosaures o d arcosaures més primitius dins del bàndol prodinosaures hi havia desacords sobre si els avantpassats més probables eren els ornitisquis o els teròpodes tot i que els dinosaures ornitisquis amb malucs d ocell comparteixen l estructura pelviana dels ocells moderns es creu que els ocells s originaren a partir dels dinosaures saurisquis amb malucs de llangardaix i per tant desenvoluparen la seva estructura pelviana independentment en realitat una estructura pelviana avimorfa evolucionà una tercera vegada en el si d un peculiar grup de teròpodes coneguts com a terizinosàurids alguns científics suggereixen que els ocells no són dinosaures sinó que evolucionaren d arcosaures primerencs com ara longisquama els ocells es diversificaren en una gran varietat de formes durant el període cretaci molts grups conservaren característiques primitives com ara ales amb urpes i dents tot i que aquestes últimes desaparegueren de manera independent en diversos grups d ocells incloent hi els ocells moderns mentre que les primeres formes com ara l arqueòpterix o jeholornis conservaren la llarga cua òssia dels seus avantpassats la cua dels ocells més avançats s escurçà amb l aparició de l os pigostil dins del clade pygostilia el primer llinatge gran i divers d ocells de cua curta en evolucionar foren els enantiornis o ocells inversos anomenats així perquè la configuració dels seus ossos de l espatlla era la inversa de la dels ocells actuals els enantiornis ocupaven una gran varietat de nínxols ecològics des de limícoles que vivien a la sorra i ocells piscívors fins a formes arborícoles o granívores alguns llinatges més avançats també s especialitzaren a menjar peixos com ara la subclasse físicament semblant a les gavines dels ictiornis ocells del peix un ordre d ocells marins del mesozoic els hesperornitiformes s adaptaren tant a caçar peixos en ambients marins que perderen la capacitat de volar i esdevingueren principalment aquàtics malgrat les seves extremes especialitzacions els hesperornitiformes representen alguns dels parents més propers dels ocells moderns gràcies al descobriment de vegavis actualment se sap que la subclasse dels neornis que conté tots els ocells moderns ja havia evolucionat en alguns llinatges bàsics a la fi del cretaci i està dividida en dos superordres els paleògnats i els neògnats els paleògnats inclouen els tinamús de sud amèrica i mesoamèrica així com els estrucioniformes la divergència basal de la resta de neògnats fou la dels gal·loanseris el superordre que conté els anseriformes ànecs oques cignes i txajans i els gal·liformes faisans tetraonins i similars juntament amb els megapòdids i els guans i similars les dates de les divergències són molt debatudes pels científics hi ha consens que els neornis evolucionaren el cretaci i que la separació entre els gal·loanseris i la resta de neògnats es produí abans de l extinció k pg però hi ha opinions diferents sobre si la radiació dels altres neògnats es produí abans o després de l extinció de la resta de dinosaures aquest desacord és causat en part per una divergència en les proves la datació molecular suggereix una radiació al cretaci mentre que les proves fòssils recolzen una radiació al terciari la classificació dels ocells és un tema polèmic la phylogeny and classification of birds de sibley i ahlquist és una obra de referència en la classificació dels ocells tot i que sovint és debatuda gran part de les proves semblen suggerir que l assignació d ordres és correcta però els científics no es posen d acord sobre les relacions entre els ordres mateixos s han utilitzat proves de l anatomia dels ocells moderns de fòssils i d adn però no ha emergit cap consens clar més recentment noves proves fòssils i moleculars estan oferint una visió cada vegada més clara de l evolució dels ordres moderns d ocells tot seguit es pot observar una llista dels ordres taxonòmics de la subclasse dels neornis o ocells moderns aquesta llista utilitza la classificació tradicional «ordre de clements» revisada per la classificació de sibley monroe subclasse neornithes la classificació radicalment diferent de sibley monroe taxonomia de sibley ahlquist basada en dades moleculars ha estat àmpliament adoptada en alguns aspectes car les proves recents moleculars fòssils i anatòmiques recolzen els gal·loanseris per exemple els ocells viuen i crien a la major part dels hàbitats terrestres i als set continents arribant al seu extrem meridional a les colònies de cria del petrell de les neus fins a  km terra endins de l antàrtida la diversitat més elevada d ocells es dóna a les regions tropicals antigament es creia que aquesta gran diversitat era el resultat d una taxa d especiació més elevada als tròpics però estudis recents han trobat taxes d especiació més elevades a les latituds altes que són compensades per taxes d extinció més elevades que les dels tròpics diverses famílies d ocells s han adaptat a la vida tant a sobre dels oceans com a dins seu algunes espècies d ocell marí només venen a terra per criar i s han observat pingüins capbussant se fins a profunditats de metres moltes espècies d ocells han establert poblacions de cria en àrees en què han estat introduïdes pels humans algunes d aquestes introduccions s han fet expressament el faisà comú per exemple ha estat introduït arreu del món com a ocell cinegètic o de caça d altres han estat accidentals com ara l assentament de cotorretes de pit gris salvatges a diverses ciutats nord americanes després que s escapessin de la captivitat algunes espècies incloent hi l esplugabous el caracarà de cap groc i la cacatua galah s han estès naturalment molt més enllà de la seva distribució original a mesura que les pràctiques agrícoles els creaven nous hàbitats apropiats bec capell coroneta o pili part superior del cap anell ocular iris mantell seguit mes avall pel dors i finalment el carpó aquí sota l ala plomes de les ales cobertores petites escapulars cobertores grans rèmiges terciàries rèmiges primàries o secundàries sobre el carpó rèmiges primàries de l ala cobrint les rectrius plomes de la cua cul seguit d infracobertores caudals plomes cobertores de sota la cua cuixa articulació tibio tarsal tars part inferior de la pota peu amb els seus dits anteriors i ungles sense dit posterior aquí tíbia part superior de la pota ventre abdomen flanc costat del cos pit gorja mentó o barbó en aquest cas la fredeluga malabar té una carúncula una excrescència carnosa com una barballera que porta com si fos un bigoti o una subbigotera aquesta marca es diu franja ocular en comparació amb els altres vertebrats els ocells tenen un pla corporal que presenta moltes adaptacions inusuals majoritàriament per facilitar los el vol l esquelet es compon d ossos molt lleugers tenen unes grans cavitats plenes d aire anomenades cavitats pneumàtiques que es connecten amb el sistema respiratori els ossos del crani estan fusionats i no presenten sutures cranials les òrbites són grans i estan separades per un septe ossi la columna vertebral té regions cervical toràcica lumbar i caudal sent el nombre de vèrtebres cervicals del coll molt variables i el seu moviment especialment flexible però el moviment està reduït a les vèrtebres toràciques anteriors i absent a les vèrtebres posteriors les últimes estan fusionades amb la pelvis per formar el sinsacre les costelles estan aplanades i l estèrnum està configurat perquè s hi ancorin els músculs del vol excepte en els ordres d ocells no voladors les potes anteriors estan modificades en ales com els rèptils els ocells són principalment uricotèlics és a dir els seus ronyons extreuen residus nitrogenosos del flux sanguini i l excreten en forma d àcid úric en lloc d urea o amoníac a l intestí a través dels urèters els ocells no tenen bufeta urinària ni una obertura uretral exterior de manera que l àcid úric és excretat juntament amb els fems en forma de residu semisòlid tanmateix ocells com ara els colibrís poden ser facultativament amonotèlics excretant gran part dels residus nitrogenosos en forma d amoníac també excreten creatina en lloc de creatinina que és el que excreten els mamífers aquest material igual que el que treuen els intestins emergeix de la cloaca de l ocell la cloaca és una obertura amb múltiples funcions s hi expulsen residus els ocells s aparellen unint les cloaques i les femelles la fan servir per pondre els ous a més moltes espècies d ocells regurgiten egagròpiles l aparell digestiu dels ocells és únic amb un pap per l emmagatzemament i un pedrer que conté pedres que l ocell s ha empassat i que molen l aliment per compensar la manca de dents la major part dels ocells són altament adaptats a una digestió ràpida per ajudar los en el vol alguns ocells migratoris s han adaptat per utilitzar proteïna de moltes parts del seu cos incloent hi proteïna dels intestins com a energia addicional durant la migració els ocells tenen un dels aparells respiratoris més complexos de tots els grups d animals durant la inhalació un de l aire fresc passa de llarg dels pulmons i flueix directament dins un sac aeri que s estén des dels pulmons i es connecta amb espais aeris dins els ossos i els omple d aire l altre de l aire va directament als pulmons quan l ocell exhala l aire utilitzat surt dels pulmons i l aire fresc emmagatzemat dins el sac aeri posterior és simultàniament forçat cap als pulmons així doncs els pulmons d un ocell reben un subministrament constant d aire fresc tant durant la inhalació com l exhalació la producció de sons es fa mitjançant la siringe una cambra muscular amb diverses membranes timpàniques que es troba a l extrem inferior de la tràquea d on se separa el cor d un ocell té quatre cambres i l arc aòrtic dret dóna origen a la circulació sistèmica a diferència dels mamífers en què està implicat l arc esquerre la postcava rep sang de les extremitats a través del sistema portal renal a diferència dels mamífers els glòbuls vermells dels ocells tenen nucli el sistema nerviós és gran en proporció a la mida de l ocell la part més desenvolupada del cervell és la que controla les funcions relacionades amb el vol mentre que el cerebel coordina el moviment i el telencèfal controla els patrons de comportament la navegació l aparellament i la construcció de nius la majoria d ocells tenen un sentit de l olfacte pobre les excepcions més destacades inclouen els kiwis els voltors del nou món i els procel·lariformes el sistema visual aviari sol estar molt desenvolupat els ocells aquàtics tenen unes lents flexibles especials que es poden adaptar per veure hi tant a dins com a fora de l aigua algunes espècies també tenen una fòvea doble els ocells són tetracromats amb cons sensibles a l ultraviolat als ulls així com a cons sensibles al verd el vermell i el blau això els permet percebre la llum ultraviolada implicada en el festeig molts ocells tenen patrons de plomatge en ultraviolat que són invisibles per l ull humà alguns ocells en què els dos sexes semblen similars a l ull nu es distingeixen per la presència de clapes reflectores de l ultraviolat a les plomes els mascles de mallerenga blava tenen una clapa corona reflectant de l ultraviolat que exhibeixen durant el festeig utilitzant postures i alçant les plomes del clatell la llum ultraviolada també es fa servir per trobar alimentse sap que els xoriguers busquen preses detectant les traces d orina que deixen els rosegadors a terra que reflecteixen la llum ultraviolada les parpelles dels ocells no es fan servir per parpellejar sinó que l ull és lubricat per una membrana nictitant una tercera parpella que es mou horitzontalment la membrana nictitant també cobreix l ull i funciona com una lent de contacte en molts ocells aquàtics la retina dels ocells té un sistema de subministrament de sang en forma de ventall anomenat pecten la major part dels ocells no poden moure els ulls tot i que hi ha excepcions com ara el corb marí gros els ocells que tenen els ulls als costats del cap tenen un camp visual ampli mentre que els ocells que els tenen al davant del cap com ara els mussols tenen visió binocular i poden estimar la profunditat de camp l orella aviària manca de pavelló auricular extern però està coberta de plomes tot i que en alguns ocells com ara els mussols asio bubo i otus aquestes plomes formen flocs que semblen orelles l orella interna té una còclea però no és espiral com en els mamífers algunes espècies són capaces d utilitzar defenses químiques contra els depredadors alguns procel·lariformes poden expulsar un oli desagradable contra un agressor i algunes espècies de pitohuins de nova guinea tenen una potent neurotoxina a la pell i les plomes els ocells tenen dos sexes mascle i femella el sexe dels ocells ve determinat pels cromosomes sexuals z i w en lloc dels cromosomes x i y presents en els mamífers els ocells mascles tenen dos cromosomes z zz mentre que les femelles tenen un cromosoma w i un cromosoma z wz a gairebé totes les espècies d ocells el sexe d un individu queda determinat al moment de la fertilització tanmateix un estudi recent ha demostrat l existència de determinació del sexe dependent de la temperatura entre els talègols cap roig en aquesta espècie les temperatures elevades durant la incubació resulten en una ràtio sexual femella mascle més elevada les plomes són un tret característic dels ocells tot i que també es donaven en alguns dinosaures que actualment no són considerats aus autèntiques els permeten volar serveixen com una forma d aïllament que contribueix a la termoregulació i els serveixen per exhibir se camuflar se i fer se senyals hi ha diversos tipus de plomes cadascun dels quals té les seves pròpies funcions les plomes són processos epidèrmics ancorats a la pell i només sorgeixen en parts específiques de la pell anomenades pteriles el patró de distribució d aquestes zones emplomallades pterilosi es fa servir en la taxonomia i la sistemàtica la distribució i l aparició de les plomes al cos que s anomena plomatge pot variar dins d una mateixa espècie segons l edat l estatus social i el sexe els ocells muden periòdicament el plomatge el plomatge estàndard d un ocell que l ha mudat després de la cria és conegut com el plomatge no de cria o segons la terminologia humphrey parkes plomatge bàsic dins del sistema humphrey parkes els plomatges de cria i les variacions del plomatge bàsic són coneguts com a plomatges alternatius en la majoria d espècies la muda és anual tot i que algunes poden mudar les plomes dues vegades a l any i les grans aus rapaces poden mudar les només una vegada en uns quants anys els patrons de muda varien d una espècie a l altra en els passerins les plomes de vol són substituïdes d una en una començant per la ploma primària més interior una vegada ha estat reemplaçada la cinquena o sisena ploma primària comencen a caure les plomes terciàries més exteriors després de la muda de les terciàries més interiors comencen a caure les secundàries començant per les més interiors i continuant cap a l exterior muda centrífuga les plomes encobertes primàries més grans es muden simultàniament amb les primàries amb què s encavalquen algunes espècies com els ànecs i les oques perden totes les plomes de vol alhora cosa que els deixa temporalment incapaços de volar en general les cues de la ploma són mudades i substituïdes començant pel parell més interior tanmateix els fasiànids muden les plomes de la cua de forma centrípeta la muda centrífuga és modificada en les plomes caudals dels pícids i els cèrtids de manera que comença amb el segon parell de plomes més interior i acaba amb el parell central de plomes de manera que conserven una cua funcional per grimpar el patró general dels passerins és que les plomes primàries són reemplaçades cap enfora les secundàries cap endins i la cua des del centre cap enfora abans de niar les femelles de la major part de les espècies adquireixen una placa d incubació amb la desaparició de plomes properes al ventre aquesta zona de pell està ben alimentada pels vasos sanguinis i ajuda la femella a covar els ous les plomes necessiten ser mantingudes i els ocells les empolainen i netegen cada dia es passen una mitjana del del dia fent això fan servir el bec per extreure n partícules foranes i aplicar hi secrecions ceruminoses de la glàndula uropigial aquestes secrecions mantenen la flexibilitat de les plomes i serveixen d agent antimicrobià inhibint el creixement de bacteris que descomponen les plomes alguns ocells també fan servir secrecions d àcid fòrmic de les formigues que obtenen gràcies a un comportament conegut com a bany de formigues per eliminar paràsits de les plomes les escates dels ocells estan formades per la mateixa ceratina que constitueix el bec les urpes i els esperons es troben principalment als dits dels peus i els metatarsos però alguns ocells també en tenen més amunt del turmell les escates de la major part dels ocells no s encavalquen significativament deixant de banda els alcedínids i pícids es creu que les escates dels ocells són homòlogues a les dels rèptils i mamífers la majoria dels ocells poden volar cosa que els distingeix de gairebé totes les altres classes de vertebrats el vol és la principal forma de locomoció de la majoria d espècies d ocells que l utilitzen per criar alimentar se i per evitar i fugir dels depredadors els ocells tenen diverses adaptacions per voltar com ara un esquelet molt lleuger dos grans músculs de vol el pectoral que representa el de la massa total de l ocell i el supracoracoide a més de potes anteriors modificades ales que serveixen de perfil aerodinàmic la forma i la mida de les ales solen determinar el tipus de vol que té una espècie determinada molts ocells combinen el vol impulsat per la batuda de les ales amb el vol tèrmic menys exigent energèticament hi ha unes seixanta espècies vivents d ocells no voladors a més de moltes espècies extintes els ocells no voladors apareixen sovint a illes aïllades probablement a causa de l escassetat de recursos i l absència de depredadors terrestres tot i que són incapaços de volar els pingüins utilitzen músculs i moviments similars per volar dins l aigua igual que els àlcids les baldrigues i els cínclids la major part d ocells són animals diürns però alguns ocells com la major part d espècies de mussols i caprimúlgids són nocturns i crepusculars i molts ocells limícoles de les costes s alimenten quan arriba la marea apropiada de dia o de nit les dietes dels ocells són variades i sovint inclouen nèctar fruita plantes llavors carronya i diversos animals petits incloent hi com per exemple altres ocells com que manquen de dents tenen un aparell digestiu adaptat per processar aliments no mastegats que s empassen sencers els ocells que posseeixen moltes estratègies per aconseguir menjar o que mengen una gran varietat d aliments són anomenats generalistes mentre que els que gasten temps i esforços per aconseguir aliments específics o tenen una sola estratègia alimentària són considerats especialistes les estratègies alimentàries varien d una espècie a l altra molts ocells espigolen insectes invertebrats fruites o llavors altres cacen insectes que ataquen sobtadament des d una branca les espècies que cacen insectes causants de plagues són considerades agents de control biològic beneficiosos i els programes de control biològic de plagues en promou la presència els nectaròfags com per exemple els colibrís els suimangues i els lorins tenen una llengua raspallosa especialment adaptada i sovint un bec que encaixa amb flors coadaptades els kiwis i aus limícoles tenen un bec llarg que utilitzen per buscar invertebrats les diferents mides de bec i els diversos mètodes d alimentació de les aus limícoles resulten en una separació de nínxols ecològics els gaviformes aitins pingüins i àlcids persegueixen les preses a sota l aigua utilitzant les ales o les potes per impulsar se mentre que els depredadors aeris com ara els mascarells alcedínids i xatracs es capbussen per atrapar les preses els flamencs tres espècies de prions i alguns ànecs s alimenten per filtratge les oques i els anatins són en gran part pasturadors algunes espècies com per exemple les fregates les gavines i estercoràrids practiquen el cleptoparasitisme és a dir roben aliments d altres ocells es creu que aquest cleptoparasitisme serveix per complementar l aliment que obtenen caçant i que no és una part significativa de la dieta de cap espècie un estudi de robatoris als mascarells emmascarats per part de fregates grans estimà que les fregates no robaven més del del seu aliment i que la mitjana era d un altres ocells són carronyaires alguns d ells com els voltors s hi especialitzen mentre que altres com les gavines els còrvids o altres aus de presa són oportunistes molts ocells necessiten aigua tot i que el seu mode d excreció i la manca de glàndules sudorípares en redueix la demanda fisiològica alguns ocells del desert poden obtenir tota l aigua que necessiten la humitat present a l aliment també poden tenir altres adaptacions com deixar que els pugi la temperatura corporal evitant així la pèrdua d humitat a causa de la refrigeració evaporativa o el panteix les aus marines poden beure aigua de mar gràcies a les glàndules de sal que tenen al cap i que expulsen l excés de sal pels narius la major part dels ocells agafen aigua amb el bec i alcen el cap perquè s escoli per la gola algunes espècies particularment les que viuen en zones àrides de les famílies dels colúmbids estríldids còlids turnícids i otídids són capaces de xuclar aigua sense haver d alçar el cap algunes aus del desert depenen de les fonts d aigua les gangues són conegudes per reunir se diàriament al voltant d abeuradors les que tenen cries els porten aigua mullant se les plomes ventrals moltes espècies d ocells migren per aprofitar les diferències de temperatures estacionals a escala global dirigint se a les fonts d aliment més abundants i els millors hàbitats de cria aquestes migracions varien d un grup a l altre molts ocells terrestres ocells limícoles i anàtids emprenen cada any migracions de llarga distància que generalment comencen basant se en la llargada del dia i les condicions meteorològiques aquests ocells migratoris passen la temporada d aparellament a les regions temperades o àrctiques antàrtiques i la resta de temps a les regions tropicals o l hemisferi oposat per preparar se per migrar els ocells augmenten significativament el seu greix corporal i les reserves de greix i redueixen la mida d alguns òrgans la migració requereix molta energia en part a causa del fet que els ocells han de creuar oceans i deserts sense aturar se per menjar els ocells terrestres tenen un abast d aproximadament  km els shorebirds poden volar fins a  km mentre que el tètol cuabarrat és capaç de volar fins a  km sense aturar se els ocells marins també emprenen migracions llargues la més llarga és la de la baldriga grisa que nia a nova zelanda i xile i passa l estiu boreal alimentant se al nord del pacífic a prop del japó alaska i califòrnia cobrint uns  km a l any altres ocells marins es dispersen després d aparellar se cobrint grans distàncies sense cap ruta migratòria fixa els albatrossos que nien a l oceà antàrtic sovint emprenen viatges circumpolars entre una temporada d aparellament i la següent algunes espècies d ocells emprenen migracions més curtes car només cobreixen la distància necessària per fugir del mal temps o trobar aliment les espècies irruptives com ara els fringíl·lids boreals en són un exemple i sovint canvien de regió d un any a l altre aquest tipus de migració sol dependre de la disponibilitat d aliment algunes espècies també cobreixen distàncies més curtes a part de l àmbit de distribució en què els individus de les latituds més altres viatgen a l àmbit d altres individus de la mateixa espècie altres ocells emprenen migracions parcials en què només migra una part de la població generalment les femelles i els mascles subdominants les migracions parcials poden representar un percentatge elevat del comportament migratori dels ocells d algunes regions a austràlia un estudi trobà que el dels ocells no passerins i el dels passerins eren parcialment migratoris la migració altitudinal és una forma de migració de curta distància en què els ocells passen la temporada d aparellament a una major altitud i després baixen a una menor elevació quan arriben les condicions subòptimes sovint depèn dels canvis de temperatura i se sol produir quan els territoris normals esdevenen inhòspits a causa de la manca d aliment algunes espècies poden ser nòmades no tenen un territori fix i es desplacen segons el temps i la disponibilitat d aliment els membres de la família dels lloros o bé no són ni migratoris ni sedentaris sinó que se ls considera dispersius irruptius o nòmades o bé emprenen migracions curtes i irregulars la capacitat dels ocells de tornar a un punt precís després de cobrir grans distàncies es coneix des de fa temps en un experiment de la dècada del una baldriga grisa alliberada a boston tornà a la seva colònia de skomer gal·les en dies després de viatjar uns  km els ocells utilitzen una sèrie de mètodes per guiar se durant les migracions els migrants diürns utilitzen el sol per navegar durant el dia mentre que de nit s utilitza una brúixola estel·lar els ocells que fan servir el sol compensen el canvi de posició de l astre al llarg del dia mitjançant un rellotge intern l orientació per mitjà de la brúixola estel·lar depèn de la posició de les constel·lacions que envolten l estel del nord algunes espècies complementen aquests mitjans amb la capacitat de percebre el geomagnetisme terrestre mitjançant fotoreceptors especialitzats la capacitat per orientar se es troba en la retina els ocells es comuniquen principalment per mitjà de senyals visuals i auditius els senyals poden ser interespecífics entre espècies diferents i intraespecífics al si d una mateixa espècie a vegades els ocells utilitzen el seu plomatge per valorar i demostrar dominància social per ensenyar la seva receptivitat a l aparellament en les espècies amb selecció sexual o per exhibir se amenaçadorament com en el cas del bitó del sol que imita un predador gran per espantar falcons i protegir els polls les variacions en el plomatge també permeten identificar els ocells especialment entre una espècie i l altra la comunicació visual dels ocells també pot incloure exhibicions ritualitzades que s han desenvolupat a partir d accions no comunicatives com ara l empolainament els ajustaments de la posició de les plomes el picoteig o altres comportaments aquestes exhibicions poden indicar agressivitat o submissió a més de contribuir a la formació dels vincles de parella les exhibicions més elaborades són les dels festejos en què sovint es formen danses a partir de combinacions complexes de nombrosos possibles moviments l èxit reproductiu dels mascles pot dependre de la qualitat d aquestes exhibicions les crides i cants dels ocells que són produïts a la siringe són el principal mitjà de comunicació sonor dels ocells aquestes comunicacions poden ser molt complexes algunes espècies són capaces d utilitzar els dos costats de la siringe de manera independent cosa que els permet emetre dos cants diferents alhora les crides tenen diverses funcions com ara atreure una parella avaluar una parella potencial formar nous vincles prendre i conservar territoris identificar altres individus com quan els pares cerquen els seus polls a les colònies o quan una parella es reuneix al començament de la temporada d aparellament i avisar altres ocells de la presència de possibles depredadors a vegades amb informació específica sobre el tipus d amenaça alguns ocells també utilitzen sons mecànics per comunicar se auditivament els becadells del gènere coenocorypha de nova zelanda es fan passar aire per les plomes els pícids tamboregen per marcar territori i les cacatues negres fan servir eines per tamborejar mentre que alguns ocells són territorials o viuen en petits grups familiars altres ocells poden formar grans bandades els beneficis principals de reunir se en bandades són la protecció que ofereix estar en un grup nombrós i l eficàcia a l hora de cercar aliment defensar se dels depredadors és especialment important als hàbitats tancats com ara els boscos on la predació per emboscada és comuna i els grups poden detectar més fàcilment les amenaces això ha conduït a la formació de moltes bandades mixtes d alimentació compostes habitualment per uns pocs individus de cada espècie amb moltes espècies diferents aquestes bandades proporcionen la seguretat d estar en un grup nombrós i redueixen la possible competència pels recursos els desavantatges de reunir se en bandades inclouen la submissió d ocells socialment subordinats per part d ocells més dominants i una menor eficiència a l hora de trobar aliment en algunes situacions a vegades els ocells també formen associacions amb espècies no aviàries les aus marines capbussadores s associen amb dofins i tonyines que empenyen les moles de peixos cap a la superfície els calaus tenen una relació mutualista amb les mangostes nanes africanes en què busquen aliment junts i s avisen els uns als altres de la presència d aus de presa i altres depredadors els ocells complementen el seu ritme metabòlic elevat durant la part activa del dia descansant en altres moments els ocells dorments solen utilitzar un tipus de son conegut com a son vigilant que alterna períodes de repòs amb ullades ràpides que els permeten detectar problemes i fugir ràpidament de possibles amenaces es creu que els apòdids poden dormir en ple vol i les observacions per radar suggereixen que s orienten de cara al vent quan dormen mentre volen alguns ocells també han demostrat ser capaços de caure en un son d ones lentes alternant els hemisferis cerebrals els ocells tendeixen a utilitzar aquesta capacitat segons la seva posició en relació a l exterior de la bandada això podria permetre que l ull situat a l altra banda de l hemisferi dorment romangués a l aguait de depredadors observant la vora exterior de la bandada aquesta adaptació també es dóna en mamífers marins el repòs comunal és una pràctica estesa car redueix la pèrdua de temperatura i els riscos de depredació l elecció del punt de repòs se sol fer segons la seva seguretat i la seva temperatura molts ocells dorments giren el cap contra l esquena i amaguen el bec entre les plomes de l esquena mentre que alguns l amaguen entre les plomes del pit molts ocells reposen sobre una sola cama mentre que altres especialment els que viuen en climes freds amaguen les potes entre les plomes els ocells que dormen a les branques tenen un mecanisme que els bloca els tendons permetent los romandre agafats a la branca mentre dormen molts ocells que viuen a terra com les guatlles i els faisans prefereixen dormir als arbres alguns lloros del gènere loriculus dormen penjats cap per avall alguns colibrís entren en un estat de letargia nocturna que en redueix el ritme metabòlic aquesta adaptació fisiològica es dóna en gairebé un centenar d espècies més incloent hi els egotèlids caprimúlgids i els artamins una espècie l enganyapastors de nuttall fins i tot entra en estat d hibernació els ocells manquen de glàndules sudorípares però es poden refrescar posant se a l ombra o dins l aigua pantejant augmentant la seva àrea de superfície agitant la gola o recorrent a comportaments especials com ara la urohidrosi per refrescar se el d espècies d ocells són socialment monògames aquestes espècies s aparellen almenys durant una temporada d aparellament o en alguns casos durant anys o fins a la mort d un dels membres de la parella la monogàmia fa possible que ambdós pares cuidin les cries cosa especialment important en les espècies en què les femelles necessiten l ajut dels mascles per a criar els polls les infidelitats són habituals en moltes espècies socialment monògames aquests comportaments se sol produir entre mascles dominants i les femelles que s aparellen amb mascles subordinats però també pot ser el resultat d una copulació forçada en els ànecs i altres anàtids en les femelles els possibles beneficis de la infidelitat inclouen l obtenció de millors gens per les cries i prevenció en cas que la parella sigui estèril els mascles de les espècies que practiquen la infidelitat custodien la seva parella amb zel per assegurar se que són el pare de les cries que cuiden també es donen altres sistemes d aparellament incloent hi la poligínia la poliàndria la poligàmia la poliginàndria i la promiscuïtat els sistemes d aparellament polígams apareixen quan les femelles són capaces de cuidar les cries sense l ajut dels mascles algunes espècies poden canviar de sistema segons les circumstàncies l aparellament sol implicar algun tipus d exhibició de festeig normalment pel mascle la majoria d exhibicions són més aviat senzilles i inclouen alguna mena de cant alguns emperò són bastant elaborats segons l espècie els ocells poden picar les ales o la cua dansar volar o fer lekking habitualment són les femelles que escullen la seva parella però en els escuraflascons que són poliandris funciona a l inrevés els mascles poc cridaners trien les femelles amb colors llampants les ofrenes d aliments el becatge i l al·loempolainament són pràctiques habituals entre les parelles generalment després que els ocells s hagin aparellat i hagin copulat durant la temporada d aparellament molts ocells defensen activament el seu territori contra altres individus de la mateixa espècie la possessió d un territori els garanteix una font d aliment per les cries les espècies incapaces de defensar el territori on s alimenten com les aus marines i els apòdids solen reproduir se en colònies per protegir se dels depredadors les espècies que crien en colònies protegeixen llocs privilegiats de nidificació cosa que pot provocar una ferotge competència per conquerir los els ocells solen pondre els ous en un niu la major part de les espècies construeixen nius més o menys elaborats en forma de tassa de cúpula de plat de depressió a terra de monticle o de cau tanmateix alguns nius d ocell són molt primitius els nius d albatros no són més que un forat a terra la majoria d ocells construeixen el niu a llocs protegits i amagats per evitar els depredadors però els ocells grans o colonials que es poden defensar millor construeixen nius més oberts algunes espècies utilitzen matèria vegetal de plantes amb toxines antiparasitàries per construir el niu car això facilita la supervivència dels polls sovint utilitzen plomes per aïllar el niu algunes espècies no tenen niu els somorgollaires ponen els ous directament sobre les roques mentre que els mascles de pingüí emperador protegeixen els ous entre el cos i els peus la manca de niu és especialment prevalent entre les espècies que nien a terra en què les cries són precoces la incubació que proporciona la temperatura més apropiada pel desenvolupament dels polls sol començar després de la posta de l últim ou les espècies monògames solen compartir el temps d incubació mentre que en les espècies polígames només un dels pares s encarrega de covar els ous la calor es transmet dels pares als ous a través de les plaques d incubació unes zones de pell sense plomes situades a l abdomen o el pit dels ocells incubadors la incubació pot requerir molta energia els albatrossos adults per exemple poden perdre fins a g de pes corporal al dia en els megapòdids la calor que escalfa els ous ve del sol plantes en descomposició o fonts volcàniques el període d incubació pot durar entre dies en els pícids cucuts i ocells passerins i més de dies en els albatrossos i kiwis quan surten de l ou l estat de desenvolupament dels polls pot variar entre indefensos i independents segons l espècie de la qual es tracti els polls indefensos són altricials i tendeixen a ser petits cecs immòbils i nus en canvi els polls que són mòbils i tenen plomes al moment de sortir de l ou són precoços als polls altricials els cal termoregulats i covats durant més temps que els precoços entremig dels dos extrems hi ha els polls semiprecoços o semialtricials la durada i el tipus de cura parental varien molt entre els diferents ordres i espècies en un dels extrems la cura parental dels megapòdids arriba a la seva fi quan la femella pon els ous els polls acabats de sortir de l ou són capaços d excavar per sortir del seu túmul i poden defensar se immediatament a l altre extrem molts ocells marins cuiden dels polls durant molt de temps la cura parental més llarga és la de la fregata gran en què els polls triguen sis mesos a plomar i són alimentats pels pares fins a l edat de vint mesos en algunes espècies ambdós progenitors cuiden els polls mentre que en altres només se n encarrega un dels dos sexes en algunes espècies altres ocells de la mateixa espècie sovint parents propers de la parella reproductora com per exemple les cries de llocades anteriors contribueixen a criar els polls aquest tipus d al·loparentatge està especialment estès entre el parvordre corvida un grup que inclou ocells com ara els corbs les garses australianes i els caragolets però ha estat observat en espècies tan diferents com acanthisitta chloris o el milà reial la cura parental pels mascles és rara en la més gran part dels grups animals però en els ocells és bastant habitual més que en qualsevol altra classe de vertebrats tot i que el mascle i la femella solen compartir la defensa del territori i el niu la incubació i l alimentació dels polls a vegades es produeix una divisió del treball en què un dels individus s encarrega majoritàriament o total d una tasca determinada hi ha una gran variació en el punt en què els polls plomen en la major part d espècies els polls abandonen el niu poc abans o poc després d aprendre a volar també varia la cura parental després de la plomada els polls de gavotins del gènere synthliboramphus com ara el gavotí antic abandonen el niu durant la nit de l endemà de la desclosa per a seguir els pares a la mar on creixen fora de l abast dels depredadors terrestres altres espècies com els ànecs treuen els polls del niu quan encara són ben joves els polls d albatros abandonen el niu per si sols i ja no reben més ajuda dels pares mentre que en algunes espècies els progenitors continuen donant aliments suplementaris a les cries després de la plomada els polls també poden seguir els pares durant la seva primera migració el parasitisme de posta en què una femella deixa els ous amb la posta d un altre individu és més habitual en els ocells que en qualsevol altre ésser viu una vegada l ocell paràsit ha post els ous al niu d un altre ocell l hoste sovint els accepta i cria a esquena de la seva pròpia llocada els paràsits de posta poden ser o bé obligats necessiten parasitar els nius d altres espècies perquè són incapaços de criar les seves pròpies cries o bé no obligats a vegades ponen ous al niu d altres individus de la mateixa espècie per incrementar el seu rendiment reproductiu tot i que podrien haver los criat ells mateixos hi ha un centenar d espècies d ocells que són paràsits obligats incloent hi els indicadors els ictèrids els estríldids i alguns ànecs els més coneguts són els cucuts alguns paràsits de posta s han adaptat per sortir de l ou abans que els ous de l hoste cosa que els permet destruir los llançant los del niu o matant els polls assegurant se que tot l aliment que arribi al niu serà per als polls paràsits els ocells ocupen una gran varietat de nínxols ecològics alguns són generalistes mentre que altres tenen un hàbitat o unes necessitats alimentàries molt especialitzades els nínxols que ocupen les diferents espècies d ocells poden variar fins i tot al si d un mateix hàbitat com ara un bosc on algunes espècies s alimenten al dosser altres a sota del dosser i altres al sotabosc els ocells de bosc poden ser insectívors frugívors i nectarívors els ocells aquàtics solen trobar aliment pescant menjant plantes o robant lo d altres animals les aus de caça s especialitzen en la caça de mamífers o altres ocells mentre que els voltors són carronyaires especialitzats els avívors s especialitzen a caçar ocells alguns ocells nectarívors són pol·linitzadors importants mentre que molts dels frugívors tenen un paper clau en la dispersió de les llavors les plantes i els ocells que les pol·linitzen sovint coevolucionen en alguns casos el pol·linitzador principal d una planta és l única espècie capaç d arribar al seu nèctar els ocells solen ser un element important de les ecologies insulars sovint assoleixen illes on no han arribat als mamífers on poden tenir un paper ecològic que generalment pertany a animals més grans per exemple les moes de nova zelanda eren animals pasturadors igual que el colom de nova zelanda i el kokako d avui en dia les plantes actuals de nova zelanda conserven les adaptacions defensives que desenvoluparen per protegir se del moa ja extint els nius d ocells marins també poden afectar l ecologia de les illes i els mars que les envolten en gran part a causa de la concentració de grans quantitats de guano que enriqueix el sòl i els mars contigus es fa servir una gran varietat de mètodes de camp per estudiar l ecologia aviària incloent hi recomptes monitoratge dels nius i captures amb marcatge els humans s han relacionat amb els ocells des de l albada de la humanitat car els ocells són animals molt visibles i comuns a vegades es tracta d una relació mutualista com per exemple la recol·lecció de mel col·laborativa dels indicadors i pobles africans com ara els borana en altres casos pot ser una relació comensal com quan espècies com ara el pardal es beneficien de les activitats humanes algunes espècies han esdevingut plagues agrícoles importants mentre que altres representen un risc per les aeronaus les activitats humanes també poden perjudicar els ocells alguns dels quals estan amenaçats d extinció per motius com la caça saturnisme pesticides atropellament o la depredació per part de gats i gossos domèstics els ocells poden ser vectors que contribueixen a escampar malalties com ara la psitacosi la salmonel·losi la campilobacteriosi la micobacteriosi tuberculosi aviària la grip aviària la giardiosi i la criptosporidiosi sobre grans distàncies algunes d aquestes malalties són zoonòtiques és a dir es poden encomanar als humans els ocells domèstics criats per la seva carn i ous anomenats aviram són la principal font de proteïna animal que consumeixen els humans el es produïren  milions de tones d aviram i  milions de tones d ous arreu del món els pollastres formen la major part de l aviram consumit pels humans tot i que els galls dindis els ànecs i les oques també són relativament comuns també es cacen moltes espècies d ocells per obtenir ne la carn la caça dels ocells és una activitat majoritàriament recreativa excepte a les àrees molt subdesenvolupades els ocells més caçats a les amèriques són els anàtids però també es cacen faisans galls dindis salvatges guatlles coloms perdius tetraònids becadells i becades el muttonbirding la caça o recol·lecció de polls i ous de petrell també és popular a austràlia i nova zelanda tot i que alguns tipus de caça com ara el muttonbirding poden ser sostenibles la caça d ocells ha provocat l extinció de desenes d espècies i n ha posat en perill moltes més altres productes aviaris amb valor comercial són les plomes especialment el plomissol de les oques i els ànecs que es fan servir com a insolació en roba i llenços i els excrements dels ocells marins guano que són una font valuosa de fòsfor i nitrogen la lluita per controlar els dipòsits de guano fou un dels motius que provocaren la guerra del pacífic també coneguda com a guerra del guano els humans han domesticat ocells per tenir los com a animals de companyia i per fins pràctics els ocells amb colors llampants com ara els lloros i els minàs són criats en captivitat o tinguts com a animals de companyia una pràctica que ha dut al tràfic il·legal de certes espècies amenaçades fa segles que s utilitzen falcons i corbs marins per la caça i la pesca respectivament els coloms missatgers es remunten com a mínim a l  ac i encara tingueren un paper rellevant a la segona guerra mundial tanmateix avui en dia aquestes activitats es duen a terme més aviat com a lleure entreteniment turisme o esport curses de coloms hi ha milions d ornitòlegs afeccionats arreu del món molta gent posa menjadores a prop de casa per atreure ocells la cria d ocells ha esdevingut una indústria que mou milions d euros s estima que el de les llars britàniques donen menjar als ocells en algun moment de l hivern els ocells tenen papers destacats i diversos al folklore la religió i la cultura popular en la religió els ocells poden ser o bé missatgers o bé sacerdots i líders d una deïtat com per exemple en el culte de makemake en què els tangata manu de l illa de pasqua esdevenien cabdills o com a assistents com en el cas de hugin i munin dos corbs que xiuxiuejaven notícies a l orella del déu nòrdic odin els àugurs eren sacerdots encarregats d interpretar les paraules dels ocells i d observar els auspicis per predir el futur també poden ser símbols religiosos com quan jonàs en hebreu colom encarnà la por la passivitat el dol i la bellesa que tradicionalment s associen als coloms a vegades els ocells han estat deïficats com és el cas del paó considerat com la mare terra pels pobles dravidians de l índia alguns també han estat vistos com a monstres incloent hi el mític roc o el llegendari pouakai dels maoris un ocell gegant capaç d atrapar humans els ocells han aparegut a la cultura i l art des de temps prehistòrics quan se ls representà a les primeres pintures rupestres més tard els ocells foren utilitzats en l art i disseny religiós i simbòlic com per exemple en el magnífic tron del paó dels emperadors mogols i perses quan els científics començaren a interessar se en els ocells encarregaren molts dibuixos d ocells per il·lustrar els seus llibres un dels dibuixants d ocells més cèlebres fou john james audubon que féu pintures d ocells nord americans que tingueren un gran èxit comercial a europa la national audubon society li deu el nom els ocells també han estat importants en la poesia homer per exemple presentà rossinyols a lodissea mentre que gai valeri catul féu servir un pardal com a símbol eròtic a catul la relació entre un albatros i un mariner és el tema central de l obra de samuel taylor coleridge the rime of the ancient mariner i dugué a l ús modern del nom de l albatros com a metàfora per referir se a una càrrega hi ha altres metàfores derivades dels ocells els fons voltor i els inversors voltor per exemple deuen el nom al voltor carronyaire algunes espècies d ocells són vistes de manera diferent d una cultura a l altra els mussols s associen amb la mala sort la bruixeria i la mort a parts d àfrica mentre que a gran part d europa se ls veu com un símbol de saviesa els puputs eren sagrats pels antics egipcis i símbols de virtut pels perses però a gran part d europa se ls considerava uns lladres i a escandinàvia se ls veia com un presagi de guerra tot i que les activitats humanes han possibilitat l expansió d algunes espècies com ara l oreneta comuna i l estornell vulgar també han causat el declivi de les poblacions o l extinció de moltes altres espècies s han extingit més d un centenar d espècies d ocells en temps històrics encara que l extinció d ocells més dramàtica causada pels humans es produí durant la colonització de melanèsia polinèsia i micronèsia quan desaparegueren entre i espècies moltes espècies d ocells estan en declivi arreu del món l any birdlife international i la uicn comptaren espècies d ocells amenaçades d extinció la principal amenaça d origen humà pels ocells és la pèrdua d hàbitat les altres amenaces inclouen la sobrecaça accidents a causa de col·lisions estructurals o l enganxada accidental en palangres la contaminació incloent hi els vessaments de petroli i l ús de pesticides la competició i depredació per part d espècies invasores foranes i el canvi climàtic els governs i grups conservacionistes treballen per protegir els ocells o bé promulgant lleis que preserven i restauren els hàbitats dels ocells o bé establint poblacions en captivitat que més tard seran reintroduïdes aquests projectes han tingut un cert èxit un estudi estimà que els esforços conservacionistes han salvat setze espècies d ocells que altrament s haurien extingit entre el i el com el còndor de califòrnia i la cotorra de norfolk almoster és un municipi de la comarca del baix camp al camp de tarragona el terme municipal d almoster és petit només té km té una forma allargada itreta mig escanyat entre els de la selva del camp amb el qual limita al nord est i a l est el de l aleixar al nord est el de castellvell i al sud oest el de reus les aigües del terme les arrepleguen el barranc de la llenguadera el de picarany i la riera d almoster la part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als metres d altitud al vessant sud oest del puig d en cama arribant a tocar molt poca part a les muntanyes de prades ial sud tocant als termes de castellvell del camp i de reus és més planer trencat tan sols per petits turons l altitud inferior del terme és de metres els carrers del poble presenten forts pendents en alguns llocs al terreny al peu de la casa de la vila assoleix els metres d altitud la principal via de comunicació és la carretera tp de reus a castellvell del camp i la tv a castellvell del camp a almoster i el camí avui carretera núm d almoster a la selva del camp és a  km de reus i a de la selva del camp també té comunicació per camins rurals amb prades l aleixar l albiol la selva del camp vilaplana i maspujols alguns llocs d interès són l església de sant miquel i cal jardí un edifici renaixentista dins de la població esparsos pel terme hi ha diversos masos la majoria rònecs per la seva importància destaca el mas de carreres que madoz ja anomenava com una hisenda important a mitjan el mas del picarany de la família del poeta reusenc gabriel ferrater i el mas del vícto que va ser propietat de víctor josep rosselló industrial i alcalde de reus el pel que fa a la gent que treballa al poble l economia és bàsicament agrícola i de serveis val a dir però que és un poble dormitori amb molta gent que treballa a reus i altres llocs de la comarca hi ha quatre urbanitzacions principals la urbanització picarany al nord oest del poble el conjunt anomenat l aubareda promoguda per joan maria roig al sud la urbanització pontarrons a la partida d aquest mateix nom i la urbanització castellmoster que és la continuació de la del picarany i que en bona part és dins del terme de castellvell del camp la població va disminuir durant el i va passar de  habitants a començaments de segle a el després la caiguda demogràfica es va aturar i va anar remuntant lentament fins als poc més de mil habitants actuals el hi havia censats  habitants dels quals només viuen a la part antiga del poble s han trobat algunes restes neolítiques al lloc anomenat les masies i també restes romanes a la partida anomenada pontarró l actual vila se suposa que es va originar en una masia mora anomenada al munastir el nom no prové de l àrab tanmateix ja que és d origen mossàrab prové del mot llatí monasterius monestir a la carta de poblament de la selva de s esmenta un lloc anomenat torrent de mosterio i el el lloc de mosterium pertanyia a reus i el castlà de la ciutat bernat de bell lloc en va cedir a un tal bartomeu disputes entre ambdós senyors van fer intervenir el cambrer de reus que va reconèixer el dret d almoster a un batlle propi però com a part del terme de reus a la qual havia de pagar tribut finalment el cambrer va comprar el lloc el el i es van signar pactes amb la selva per les pastures d almoster en extingir se la cambreria el va passar a l arquebisbat de tarragona i va formar part de la comuna del camp amb la grafia el moster apareix el que esdevé almoster el el l església va obtenir pila baptismal un tractat de de maig de va reconèixer el poble com a part del terme de reus a la qual havia de pagar lliures l any però podria nomenar jurats fer ordinacions i posar talls i estaria exempta de contribuir a les despeses de reus l arquebisbe joan de montcada va reconèixer el la pertinença d almoster al terme de reus el batlle de la qual podia exercir hi la jurisdicció civil i criminal el el guerriller catalanista carrasclet va fer gran mortaldat d invasors castellans en un lloc anomenat torrent de na castella i la tradició diu que aquest nom prové precisament dels molts castellans que va matar la partida del carrasclet el va quedar cancel·lat el pacte amb reus del i dos anys després hi consta una població de persones que pugen a el quan ja té la categoria de parròquia sempre sota jurisdicció de l arquebisbat a començaments va augmentar la població però va començar a baixar el passa de a  habitants i amb lleus oscil·lacions arriba als el el va obrir l ajuntament del poble el amb la revolució de joan prim aprova unir se a reus fet que no es va consumar el va incorporar algunes partides que abans pertanyien a l albiol fou federalista el i el els carlins hi foren desfets i perseguits fins a la selva pels liberals de reus i l exèrcit els germans missioners antoni manel i josep aymemí ferrer el de juliol és la festa major dels sants abdó i senén i el de setembre la festa major petita dedicada a sant miquel arcàngel el de maig s hi celebra la festa de sant isidre arbolí és un poble i municipi de la comarca del baix camp abans pertanyia a la comarca del priorat des del segons una llei de la generalitat de catalunya dins del terme municipal hi ha el llogaret de gallicant el terme municipal d arbolí  km d extensió es troba al sector sud occidental de les muntanyes de prades que aquí depassen els m al puig de gallicant m i donen al territori un caràcter molt trencat i accidentat el coll d alforja que forma la partió entre les dues comarques baix camp i priorat es troba dins el terme d arbolí el límit sud oriental ressegueix els cingles d arbolí esplèndid mirador sobre el baix camp és drenat gairebé de manera exclusiva pel barranc d arboli dit també de les moreres afluent al riu de siurana i també pels del bou de la vila i del gorg el poble d arbolí és actualment l únic de població del municipi que limita amb els termes d alforja se la mussara ara de vilaplana a l e i la febró ne tots tres del baix camp i amb els de siurana ara de cornudella i cornudella al nw i w el cim dit el molló o el mirador m és a l extrem del sud del terme i forma un quadrifini entre arbolí cornudella porrera i alforja la carretera comarcal de reus a fraga passa en el sector del coll d alforja ja esmentat pel migdia del territori i en surt un brancal que porta al poble d arbolí camins rurals porten als antics masos una bona part del sòl gairebé les tres quartes parts són de brolla i pineda la part conreada ho és majoritàriament en explotació directa tan sols una propietat supera les ha i una altra les el regadiu és de poca importància tot i tendir a créixer el principal producte és l avellaner mentre s ha reduït fins a quasi desaparèixer el sembrat que encara el ocupava el de les terres conreades la vinya és manté estable uns anys després de la meitat del va cessar l explotació del carbó vegetal i també es deixaren d explotar les dues mines de coure l explotació del guix fou substituïda per la de l argila que no es va mantenir esparsos pel terme hi havia una vintena de masos el més important és el mas d en vinyes ara són tots rònecs excepte dos la ramaderia abans important és viu encara el topònim del pla de les vaques pràcticament desapareguda i substituïda per la creació de granges de porcs i de gallines a la solana vora el riu o barranc d arbolí hi havia tres molins paperers que resten inactius des de quasi fa un segle i dos de fariners que es mantingueren actius fins als anys de el poble darbolí m d altitud queda alhora enclotat i arrecerat en una llenca plana entre el serret dels colls i el barranc d arbolí l edifici més notable és l església de sant andreu neoclàssica de tres naus amb cor i un campanar el va ser cremada i convertida en quadra ara depèn de l alforja diverses cases del poble tenen portalades amb dovelles dels segles  i algunes de les quals s han refet com a lloc de segona residència ca l arrel és considerada la més antiga del poble i guarda arcades de mig punt l antiga rectoria és utilitzada com a casa de colònies la tradició atribueix als àrabs la volta de la font voltada així com una torre de guaita medieval dita dels moros o del manuel el terme fou molt afectat el pel denominat aiguat de sant miquel arbolí és conegut per acollir la casa pairal de la família casals que habitaven al poble fins als anys muriel casals és juntament amb el saxofonista josep teulat filla il lustre del poble en el moment de la seva tràgica mort el de febrer del es van declarar dos dies de dol al poble actualment la casa casals funciona com a casa refugi sota un altre nom arbolí té des d antic l agregat ara del tot rònec gallicant format per mitja dotzena de cases és esmentat ja el com pòdium gallicantum a la carta de donació de l albiol un mas del seu territori fou donat el per la reina sança a la sagristia de poblet la caseria al nord del terme és un replà del vessant septentrional del puig de gallicant damunt la vall del riu siurana el lloc que era també parròquia d arbolí es despoblà després del tot i que algú hi va en els temps de les collites la major part dels seus habitants es traslladaren a arbolí es creu que el seu origen es troba en un antic assentament sarraí la primera referència documental és la que fa ramon berenguer iv dels seus emprius el era escrit herbulino el erbulio i no és fins al que apareix la forma arbolí al hi funcionà una comunitat càtara tres membre de la qual foren condemnats el el lloc devia ser pobre ja que si bé el seu rector pagava sous i cinc diners a les dècimes de l any següent se l declarà exempt per tal com no havia assolit la quantitat necessària des de la seva creació hom creu que va pertànyer a la baronia d entença ja que el hi foren convocats els homes de la senyoria per a atacar alforja al llarg de les disputes entre l arquebisbe i el baró més tard va pertànyer al comtat de prades el el comte ramon berenguer i d empúries va cedir el lloc a la seva muller blanca com a dot amb motiu del seu esponsalici després les terres van passar als ducs de cardona i més endavant als de medinaceli el poble va participar de forma activa en la insurrecció carlista de hi ha un centre estatal d egb a la zona del colls damunt del poble a m hi ha l ermita de sant pau construïda en el té una capella d una nau i espadanya sense massa interès amb la porta d entrada de mitja volta refeta el i el la imatge de fusta del titular es va salvar el i ara es guarda al poble al cingle blanc de cara a la plana del camp s hi han trobat diversos jaciments prehistòrics amb restes de l edat del ferro i de l eneolític coure amb notables i nombroses troballes algunes a flor de terra de ceràmica i sílex la majoria pertanyents a la denominada cultura campaniforme així com d altres d ibèriques i romanes que converteixen la zona en un exemple típic de concentració de poblament prehistòric altres troballes s han fet a la cova de la dou a lavenc del pep anton a la cova de l aleu i al coll del nassot arbolí celebra la seva festa major el primer cap de setmana del mes d octubre el gener se celebra la festa major d hivern coincidint amb la festivitat de sant pau la principal activitat econòmica és l agricultura de secà i hi destaca el cultiu d avellaners tot i que en la zona hi ha dues mines de coure aquestes estan sense explotar també han desaparegut els antics molins de paper i de farina al arbolí experimentà un notable creixement en començar lo compta amb cases el i amb aglutinades el quan es fa constar que tenint un terme de deu quarts de tomb el tenia veïns i el el creixement demogràfic es reflecteix també en el nombre d habitants que passen de el a el la jurisdicció senyorial havia passat dels comtes de prades als ducs de cardona i d aquests als de medinaceli el hi és documentat el conreu de l avellaner el mateix any hi eren actius els molins paperers un dels quals produïa anualment raimes vegeu raima de paper d aquest període semblen datar els masos més notables com el mas d en vinyes i el mas del bruno la importància dels conreus de cereals cal deduir la de la vintena d eres esmentades el l església que anteriorment havia estat vicaria de siurana consta com a parròquia tot i els símptomes apuntats de millora el el poble es lamentava davant les autoritats corregimentals de la seva misèria que l impossibilitava de satisfer els tributs endarrerits a l inici del mantingué una població estable amb veïns el i encara en tenia el aquest darrer any en tenia que passaren a el el el el per assolir la seva fita demogràfica màxima el amb l única notícia política coneguda del és la participació de gent del poble en la revolta dels malcontents el hi havia una important ramaderia en part pertanyent a gent de reus que hi tenia pastors de llana vaques cabres i porcs per aquell temps es talaven sistemàticament els boscs per a destinar la fusta a la construcció essent aquesta una de les principals activitats econòmiques al llarg del i principis del xxi està coneixent una constant davallada demogràfica només amb un increment motivat pel campament militar de los castillejos los castillejos va ser un campament militar destinat a allotjar els qui feien milícies universitàries arribà a albergar homes a l estiu aquest campament va estar actiu des de l any fins al s estenia també per terres de mas dels frares la febró i de la mussara al baix camp alcaldessa magda seriol samarra erc am alcalde armand flaujat viayna erc am alcaldessa elisenda barceló olivé ciu l albiol del llatí alveolus diminutiu dalveus conca és un municipi de la comarca del baix camp limita al nord est amb alcover al nord amb mont ral a l oest amb vilaplana al sud oest amb l aleixar i al sud amb la selva del camp a l alcaldia hi és mario cortés ayén el terme es divideix en tres parts l altitud del terme oscil·la entre i metres el terme té unes hectàrees de bosc sobretot pins i de garriga i erm el principal cultiu és l avellana hectàrees i després l olivera la vinya i els cereals l agricultura es concentra a la vall de bonretorn a la part baixa de la vall de la selva i en alguns planells aïllats la part alta del terme municipal és ocupada per bosc l església parroquial de sant miquel està datada a la seva portalada de tot i que té una sepultura de és d una nau única amb capelles obertes entre els contraforts el seu altar major procedent segons la tradició del convent de sant francesc de reus va desaparèixer i té ara una talla policromada de sant miquel del l ermita de la mare de déu de les virtuts que feia de lloc de reunió de la batllia de samuntà es troba al terme d alcover però pertany a la parròquia de l albiol està enrunada al seu terme hi ha també l ermita del mas de l anguera a l antic camí de reus a prades dedicada a la immaculada concepció és possible que una fortificació sarraïna en aquest lloc fos conquerida després de la batalla del coll ara conegut com a coll de la batalla per guillem de claramunt al començament del i arrasada el apareix un guerau de l albiol company de robert d aguiló el de juny de el comte ramon berenguer iv va cedir el lloc part de la batllia de siurana a joan de martorell en franc alou per repoblar lo i fortificar lo martorell va entrar a la canònica de tarragona i va cedir els seus drets al bisbe de tarragona hug de cervelló el que la va cedir a guerau d avinyó que es creu que llavors es va dir guerau de l albiol el n era senyor guerau dalmau potser el mateix guerau d avinyó i el castell ja estava bastit l arquebisbe va comprar els drets reials el el la senyoria era dels canonges i el la reina vídua na sança en va reconèixer la possessió plena a l església passant definitivament al camp entre el i el dalmau de l albiol hereu de dalmau d avinyó i la seva muller berenguera van vendre els drets al paborde de tarragona ramon de sant llorenç amb diners deixats pel comú de la selva el següent paborde ferrer pallarès va cedir els emprius llenyes aigües menes i pedres del terme als selvatans el es va establir una devesa a bonretorn els pobladors de l albiol ja en tenien una per carta del el poble es va començar a configurar al segle xv aglutinant població esparsa de masos o cases però el encara és descrit pel rector com un gran terme ple de masies escampades l explotació d unes mines d argent a bonretorn està documentada fins a el s esmenta un mas de la fusina lligat a una indústria d aiguardent el en extingir se la pabordia el terme fou cedit al canonge cambrer que també era senyor de reus apareixen jurats documentats des del i un batlle des del en aquests anys l activitat principal era la ramaderia però al segle xv es va introduir l avellaner el durant la guerra dels segadors les autoritats castellanes van obligar a desmantellar el castell feina que van fer els selvatans el extinta la cambreria la senyoria va passar a l arquebisbe el nucli modern es va bastir després de l enderrocament del castell la rectoria fou construïda al el tenia  habitants i va pujar a el després va caure el després de perdre part del terme i va tornar a pujar el el es va incorporar al terme el de samuntà a la vall de rascaç que pertanyia al comtat de prades el una part del terme justament les terres més planes i riques van ser incorporades a la selva del camp alcover l aleixar almoster i castellvell del camp el de setembre de durant la darrera guerra carlina els liberals de reus van intentar atrapar el cap carlí cercós però aquest els va derrotar els liberals es van anar a refugiar al fort de la selva mentre que els seus ferits eren cosits a trets pels carlins del castell en queden restes de la muralla amb algunes torres mig caigudes i s endevinen les edificacions centrals la població era de  habitants el i el però al començament de la guerra civil era només de el va arribar al mínim de  habitants el per anar pujant fins als poc més de  habitants actuals alforja de l àrab alfurg o al furga obertura o separació degut a la seva situació en el coll que uneix reus i el camp amb el priorat és una vila i municipi de la comarca del baix camp alforja es troba en un turó a uns metres d altura a l esquerra de la riera d alforja el terme de  km està situat a una vall emmarcada pels cingles d arbolí la mussara i les muntanyes del mirador o molló metres i puigcerver metres entre les dues muntanyes i pel coll de cortiella el terme s endinsa cap al priorat i arriba fins al límit del terme de porrera els corrents d aigua més importants són el riu cortiella afluent del riu siurana la riera de la vila que també rep el nom de riu d alforja que va cap a vilaplana i la riera d alforja nodrida per barrancs i rieres més petites el barranc de canaleta barranc de llobregat barranc de les comes barranc del roure i barranc de les creus la riera parteix el terme en dues parts de nord a sud el terme limita amb els termes d arbolí nord vilaplana i la mussara nord est duesaigües i també riudecols sud les borges del camp sud est maspujols sud est l aleixar est porrera oest i pradell de la teixeta oest en parts molt reduïdes afronta també amb els termes de botarell sud est i cornudella de montsant nord el terreny principalment està format per bosc i botja tot i que encara es conserven zones cultivades predominant la d avellaners seguida pels olivers ametllers i finalment vinyes i fruiters a les zones de regadiu també es produeix horta al terme hi ha unes pedreres de granit i de roca calcària en direcció a arbolí mines de plom i de barita van tancar ja fa prop de  anys la indústria és molt reduïda formada per algunes empreses familiars nuclis del terme al terme s han trobat fletxes de coure i sepulcres neolítics al camí de les hortes i restes d un antic poblat romà a les barqueres una fortificació romana fou probablement l origen del futur castell hom suposa que l origen del poble fou una antiga alqueria sarraïna que explotava mines d argent el topònim és esmentat en un pergamí de ramon berenguer iv datat el l any la vila i l església d alforja surten esmentades en la butlla que el papa anastasi iv dirigeix a l arquebisbe tarragoní bernat de tort segons referències ja que no es conserva el document original ramon berenguer iv donà el lloc a ramon de ganagot exceptuant el delme i la primícia de la vila que es repartien entre la casa comtal i l arquebisbe tarragoní la carta poblacional és del de juny de i l atorgaren el comte i el bisbe bernat tort ramon de ganagot o gavagou o gavalgand fou un company de primera hora del robert d aguiló la vila havia d assegurar el domini de les serres de prades i siurana tot just recuperades als sarraïns formaria part del terme de prades però amb reserva pel bisbe dels delmes i primícies descomptar la part reial la vila es deia santa maria de la vall d alforja però abans ja existia l església i algun assentament i la tindrien ramon i els seus hereus en alou perpetu el ramon va atorgar una carta als habitants confirmatòria de les seves possessions i donant los els usos i costums de siurana establerts el el l arquebisbe guillem de torroja per a refermar els drets eclesiàstics atorgà una nova carta als ganagot però es reserva els drets eclesiàstics el castell d alforja i una propietat dominical el ramon va cedir a la seva filla romeva la meitat del terme amb motiu del seu enllaç amb bertran de castellet vídua aviat romeva es casà el amb bernat dels arcs unint se les dues senyories alforja i els arcs que van passar al fill comú pere dels arcs aquest no va reconèixer la fidelitat deguda a l arquebisbe va fer diversos actes de guerra a la regió i dilapidà el seu patrimoni va morir el el govern senyorial s extingí a la mort de pere dels arcs que deixà els seus senyorius a l abadessa probablement filla seva i a la comunitat del monestir de bonrepòs el qual un any després el decideix vendre tota la deixa a l arquebisbe pere d albalat que des de llavors es converteix en senyor de l anomenada baronia d alforja i el castell es convertí sovint en residència dels arquebisbes en els seus orígens el terme d alforja arribava fins a cambrils i l integraven alforja les borges riudecols les irles els banys els diumenges o domenys cortiella els arcs les benes les voltes i tascals pere d albalat també va adquirir els drets reials del terme a canvi de la condonació d un deute en els segles  i xiv hi hagué a alforja una activa comunitat jueva documentada entre i i l any el poble hagué de comprar el perdó reial a joan i pels excessos contra els jueus que es produïren dos anys abans al llarg dels segles  i xiv sembla que conegué força prosperitat econòmica el alforja fou assaltat per homes de la baronia d entença que pensaven que hi havia empresonat un home de samuntà i els assaltants rebutjats es van dedicar a assolar el terme i foren excomunicats per l arquebisbe guillem de rocabertí alforja fou membre de la comuna del camp almenys des de l any a les ordes de pere conangles es pronuncià contra joan ii motiu pel qual fou assetjada per la gent de la baronia d escornalbou i s hagué de retre per manca de provisions durant la guerra dels segadors participa d una manera molt activa en la lluita juntament amb tots els pobles de la comuna també durant la guerra contra felip v com a la resta de llocs del camp es posà al costat de l arxiduc carles i aportà soldats a la lluita la guerra del francès provocà una forta crisi econòmica i el poble fou obligat diverses vegades a subministrar aliments a les tropes l any gent del poble atacaren els francesos a les borges però caigueren en un parany i es produïren diverses morts el va arribar a la seva màxima població amb  habitants a final del ja només eren durant el trienni liberal en les lluites entre lliberals i absolutistes alforja es declarà a favor dels absolutistes i es produïren sovint enfrontaments entre tots dos bàndols tres mil absolutistes es van reunir al poble però només soldats i milicians reusencs els van derrotar en agafar los per sorpresa el setembre del fou també durant la guerra dels malcontents la capital dels insurgents del camp sota el comandament de joan rafí vidal que hi va instal·lar la seva junta corregimental fins a poder entrar a reus el fou executat a alforja el cap carlí conegut com el vicari d alforja el gener de el militar liberal iriarte derrotà els carlins entre les borges i alforja va fer presoners dels quals n afusellà a l acte el grups carlins van matar voluntaris isabelins del poble al terme de les borges a les eleccions del van guanyar els monàrquics i el josep antoni mestre fou un dels primers a aixecar se pels carlins al sud de catalunya el el capellà de flix amb carlins va assetjar les forces liberals al poble els assetjats van resistir a l església fins a l arribada del cap carlí moore amb homes i llavors es van haver de retre van rebre paraula de salvar la vida però quan van sortir foren afusellats entre i hi va florir una secta d il·luminats dirigida pel pagès miquel ribas l església parroquial és la sant miquel d alforja amb la data i té un campanar d estil neoclàssic la taula de sant miquel de l anomenat mestre d alforja del és al museu salvador vilaseca de reus a part de l església de sant miquel al poble cal esmentar el santuari de sant antoni de pàdua i el de la mare de déu de puigcerver les muralles que encara van subsistir el van desaparèixer totalment als anys seixanta excepte una porta i algunes restes del castell en els animals laparell digestiu és el sistema d òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió un cop realitzada la digestió l organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer les servir en l obtenció d energia i en el manteniment del cos en l ésser humà consta dels següents òrgans l aparell digestiu és un tub llarg amb importants glàndules associades la seva funció és la transformació de les grans i complexes molècules dels aliments en substàncies simples i fàcilment utilitzables per l organisme des de la boca fins a l anus el tub digestiu mesura uns onze metres de longitud a la boca ja comença pròpiament la digestió les dents trituren de manera mecànica els aliments i les secrecions de les glàndules salivals aporten líquids i substàncies que inicien la seva descomposició química la saliva conté ja enzims que inicien la hidròlisi dels aliments després el bol alimentari travessa la faringe continua baixant per l esòfag i arriba fins a l estómac que és una bossa muscular amb un volum d un litre i mig en condicions normals la mucosa de l estómac segrega un potent suc gàstric i l aliment és remogut fins a convertir se en una pasta viscosa anomenada quim a la sortida de l estómac el tub digestiu es perllonga en l intestí prim d uns cinc metres de llarg encara que molt replegat sobre si mateix en la seva primera porció el duodè rep les secrecions de les glàndules intestinals la bilis i els sucs del pàncrees totes aquestes secrecions contenen una gran quantitat d enzims que degraden els aliments i els transformen en substàncies simples solubles el tub digestiu continua amb la part anomenada intestí gros d una mica més d un metre i mig de longitud la seva porció final és el recte que acaba en l anus per on s evacuen a l exterior les restes no absorbits dels aliments el tub digestiu també anomenat conducte alimentari o tracte gastrointestinal presenta una sistematització prototípica que comença a la boca i s estén fins a l anus en l ésser humà la seva longitud és d entre i metres essent sis o set vegades la longitud total del cos en el seu trajecte al llarg del tronc del cos discorre per davant de la columna vertebral comença al cap descendeix després pel coll per travessar les tres grans cavitats del cos la toràcica l abdominal i la pelviana al coll està en contacte amb el conducte respiratori al tòrax se situa en el mediastí posterior entre els dos pulmons i el cor i a l abdomen i la pelvis està acompanyat dels diferents òrgans de l aparell genitourinari embriològicament el tub digestiu procedeix de l endoderma igual que l aparell respiratori el tub digestiu i les glàndules i òrgans annexos glàndules salivals fetge i pàncrees formen l aparell digestiu histològicament està format per quatre capes concèntriques que d endins cap a fora són els plexes submucós i mientèric constitueixen el sistema nerviós entèric que es distribueix al llarg de tot el tub digestiu des de l esòfag fins a l anus per sota del diafragma hi ha una quarta capa anomenada serosa formada pel peritoneu el bol alimentari passa a través del tub digestiu i es desplaça així amb ajuda tant de secrecions com de moviments peristàltics que es produeixen a causa de l elongació o estirament de les fibres longitudinals i el moviment cap enfora i cap endins de les fibres circulars gràcies a aquests moviments el bol alimentari pot arribar a la vàlvula del càrdies que connecta directament amb l estómac el peritoneu pot presentar una capa subserosa desenvolupada en especial a la zona de l intestí gros on apareixen els apèndixs epiploics segons el sector del tub digestiu la capa muscular de la mucosa pot tenir només múscul longitudinal o longitudinal i circular la mucosa pot presentar criptes i vellositats i la submucosa pot presentar plecs permanents o plecs funcionals és possible d estirar el plec funcional de la submucosa però no es pot fer amb la vàlvula connivent el gruix de la paret canvia segons el lloc anatòmic igual que la superfície que pot ser llisa o no l epiteli que pot presentar és un pla pluriestratificat no cornificat o un prismàtic simple amb microvellositats en les criptes de la mucosa desemboquen glàndules aquestes poden ser de la mucosa o de la submucosa si el plec és acompanyat per la submucosa llavors el plec és de la submucosa el plec de la mucosa i submucosa és anomenat vàlvula connivent o plec de kerckring la vàlvula connivent pot mantenir la presència de vellositats la vàlvula connivent és perpendicular al tub digestiu i només es presenta en l intestí prim la digestió comença a la boca on els aliments són mastegats la saliva és secretada a la boca en grans quantitats litres al dia per tres parells de glàndules salivals paròtida submaxilar i sublingual i és barrejada per la llengua amb el menjar mastegat hi ha dos tipus de secrecions líquides a la boca una és una secreció aquosa prima i el seu propòsit és humitejar el menjar l altra és una secreció mucosa espessa que conté els enzims ptialina o amilasa salival que hidrolitza parcialment el midó i el lisozim que té acció desinfectant sobre determinats bacteris actua com a lubrificant i causa que les partícules d aliment es mantinguin enganxades les unes a les altres formant un bolus la saliva serveix per netejar la cavitat oral i humitejar l aliment i més conté enzims digestius tals com l amilasa salival la qual ajuda en la degradació química dels polisacàrids tals com el midó en disacàrids com la maltosa també conté mucinosa una glicoproteïna la qual ajuda a estovar els aliments en el bolus en el moment d empassar es transporta el menjar mastegat fins a l esòfag passant a través de l orofaringe i la hipofaringe el mecanisme per empassar és coordinat pel centre d empassat a la medul·la espinal el reflex inicial és iniciat per receptors de tacte a la faringe quan el bolus d aliments és empès fins a la part de darrere de la boca l esòfag és un conducte o múscul membranós que s estén des de la faringe fins a l estómac de les incisives al càrdies porció on l esòfag es continua amb l estómac hi ha uns cm l esòfag comença al coll travessa tot el tòrax i passa a l abdomen a través de l orifici esofàgic del diafragma habitualment és una cavitat virtual és a dir que les seves parets es troben unides i només s obren quan passa el bol alimentari l esòfag arriba a mesurar cm i té una estructura formada per dues capes de músculs que permeten la contracció i relaxació en sentit descendent de l esòfag aquestes ondes reben el nom de moviments peristàltics i són les que provoquen l avançament de l aliment cap a l estómac només és una zona de pas del bol alimentari i és la unió de diferents orificis el bucal el nasal les oïdes i la laringe l estómac és un òrgan en què s acumula menjar varia de forma segons l estat de repleció quantitat de contingut alimentari present en la cavitat gàstrica a la qual es troba habitualment té forma de j consta de diverses parts que són fundus cos antre i pílor la seva vora menys extensa es denomina curvatura menor i l altra curvatura major el càrdies és el límit entre l esòfag i l estómac i el pílor és el límit entre l estómac i l intestí prim en un individu mesura aproximadament cm del càrdies al pílor i el diàmetre transvers és de cm és l encarregat de fer la transformació química ja que els sucs gàstrics transformen el bol alimentari que anteriorment havia estat transformat mecànicament des de la boca en el seu interior es troben principalment dos tipus de cèl·lules les cèl·lules parietals les quals secreten l àcid clorhídric hcl i el factor intrínsec una glucoproteïna utilitzada en l absorció de vitamina b a l intestí prim a més a més conté les cèl·lules principals o oxíntiques les quals secreten pepsinogen precursor enzimàtic que s activa amb l hcl formant tres pepsines cadascun la secreció de suc gàstric està regulada tant pel sistema nerviós com el sistema endocrí procés en què actuen la gastrina la colecistocinina cck la secretina i el pèptid inhibidor gàstric pig a l estómac es realitza la digestió de és una glàndula íntimament relacionada amb el duodè és d origen mixt segrega hormones a la sang per controlar els sucres i suc pancreàtic que es vessa a l intestí a través del conducte pancreàtic i intervé i facilita la digestió les seves secrecions són de gran importància en la digestió dels aliments la vesícula biliar és una víscera que forma part de l aparell digestiu amb una mida aproximada per entre a cm de diàmetre es connecta amb l intestí prim duodè per la via biliar comuna o conducte colèdoc la funció de la vesícula és emmagatzemar i concentrar la bilis segregada pel fetge i que assoleix la vesícula a través dels conductes hepàtic i cístic fins a ésser requerida pel procés de la digestió emmagatzema la secreció biliar fins que un estímul adequat causa la seva alliberació per la contracció de la seva paret muscular la segregació de la bilis per la vesícula és estimulada per la ingesta d aliments sobretot quan conté carn o greixos en aquest moment es contreu i expulsa la bilis concentrada cap al duodè la bilis és un líquid de color bru verdós que té la funció d emulsionar els greixos produint microsferes i facilitant així la seva digestió i absorció a més a més d afavorir els moviments intestinals evitant així la putrefacció les situacions que retarden o obstrueixen el fluix de la bilis provoquen malalties de la vesícula biliar el fetge és la més gran víscera del cos pesa grams consta de quatre lòbuls dret esquerre quadrat i caudat els quals alhora es divideixen en segments les vies biliars són les vies excretores del fetge per elles la bilis és conduïda al duodè normalment surten dos conductes dret i esquerre que conflueixen entre si formant un conducte únic el conducte hepàtic rep un conducte més fi el conducte cístic que prové de la vesícula biliar allotjada a la cara visceral de fetge de la reunió dels conductes cístic i l hepàtic es forma el colèdoc que descendeix al duodè on desemboca junt amb el conducte excretor del pàncrees la vesícula biliar és una víscera buida petita la seva funció és la d emmagatzemar i concentrar la bilis segregada pel fetge fins a ésser requerida pels processos de la digestió en aquest moment es contreu i expulsa la bilis concentrada cap al duodè és de forma ovalada o lleugerament piriforme i el seu diàmetre major és d uns a cm la melsa per les seves principals funcions s hauria de considerar un òrgan del sistema circulatori però per la seva gran capacitat d absorció de nutrients per via sanguínia se l pot sumar a les glàndules annexes de l aparell digestiu la seva mida depèn de la quantitat de sang que contingui està situada a la part esquerra superior de l abdomen per darrere de l estómac i just per sota del diafragma en condicions normals les seves dimensions són de mm i el seu pes mitjà és de g és l òrgan més gran derivat del mesènquima està format per masses de teixit limfoide d aspecte granular situat al voltant de venes i artèries hi ha diversos lligaments peritoneals que serveixen per sustentar la melsa l intestí prim comença al duodè després del pílor i acaba a la vàlvula ileocecal per la que s uneix a la primera part de l intestí gros la seva longitud és variable i el seu calibre disminueix progressivament des del seu origen fins a la vàlvula ileocecal i mesura de a metres de longitud la principal funció de l intestí prim és l absorció dels nutrients necessaris per al cos humà i per al cos d altres animals és la part del tub digestiu que inicia després de l estómac i acaba al cec del còlon es divideix en tres porcions el quim que es crea a l estómac del bol alimentari mesclat amb l àcid clorhídric a partir de moviments propulsors o peristàltics es mescla amb les secrecions biliar i pancreàtica a més a més de la pròpia duodenal per no trencar les capes de l intestí prim ja que aquest té un ph àcid i és portat al duodè la velocitat dels resultats dels moviments peristàltics de l intestí és aproximadament cm min el trànsit alimentari continua per aquest tub d uns sis metres al llarg dels quals es completa el procés de la digestió el quim es transforma en quilomicrons s efectua l absorció de les substàncies útils amb moviments de constriccció intermitens i concèntrics localitzats que duren un pocs segons el fenomen de la digestió i de l absorció depenen sobre manera del contacte de l aliment amb les parets intestinals per la qual cosa com més gran sigui aquest i en una superfície més àmplia tant millor serà la digestió i absorció dels aliments això dóna una de les característiques morfològiques més importants de l intestí prim que són la presència de nombrosos plecs que amplifiquen la superfície d absorció com l intestí gros s inicia a partir de la vàlvula ileocecal en un fons de sac denominat cec d on surt l apèndix vermiforme i acaba al recte des del cec al recte descriu una sèrie de revolts formant un marc en el centre del qual estan les nanses del jejú ili la seva longitud és variable entre i cm i el seu calibre disminueix progressivament estant la porció més estreta la regió on s uneix amb el recte o unió rectosigmoïdal on el seu diàmetre no acostuma a sobrepassar els cm mentre que el cec és de o cm el còlon consta de quatre seccions el recte és l últim tram del tub digestiu situat immediatament després del còlon sigmoide el recte rep els materials de deixalla que queden després de tot el procés de la digestió dels aliments constituint la femta el recte és la part final de l intestí gros i té una longitud de cm i d aquí la femta surt del cos a través de l anus l ampolla rectal serveix com emmagatzematge temporal de la femta pel fet que les parets rectals es distenen quan s acumulen els excrements en el seu interior els receptors d estirament del sistema nerviós vegetatiu situat en les parets rectals estimulen el desig defecatori quan el recte està ple la pressió intrarectal empeny a les parets del canal anal el recte s escurça i les ones peristàltiques propulsen la femta cap a l anus l anus és un orifici que es troba a l extrem terminal inferior del tub digestiu de la mateixa manera que la cavitat oral boca és l orifici de l extrem inicial superior està constituït pel múscul esfínter voluntari esfínter extern de l anus recobert de mucosa i es tracta d una obertura a través de la qual els materials de rebuig de la digestió femta surten del cos el múscul elevador de l anus produeix un angle de entre el recte i l anus i això produeix la tanca al pas dels excrements d un mode similar al plegat d una mànega al procés de la defecació s incrementa la pressió intrarectal que omple d excrements el recte augmentat per les contraccions dels músculs del pis pelvià i abdominal un múscul involuntari l esfínter anal intern juntament amb l extern responen a la pressió mitjançant la relaxació permetent així que la femta pugui entrar al canal anal abans de defecar el relaxament de tots dos esfínters anals junt amb el múscul elevador de l anus produeix que l angle entre el recte i anus passi a el que permet l evacuació de la femta onades peristàltiques empenyen els excrements cap a l anus a l estadi més primitiu del seu desenvolupament l aparell digestiu sol dividir en tres parts l intestí proximal l intestí mitjà i l intestí distal l intestí gros procedeix embriològicament de la part de la nansa intestinal primitiva que té un menor nombre de replecs en completar l intestí un gir positiu de contrari a les agulles del rellotge al voltant de l eix de l artèria mesentèrica superior el començament de l intestí gros es troba la fossa ilíaca dreta tenint en compte que existeix un punt fix la cloaca primitiva que posteriorment originarà l anus el recorregut que fa l intestí primitiu dibuixa perfectament el futur marc còlic de l adult el marc còlic enquadra les nanses del jejú i l ili que tenen una situació inframesocòlica en aquest estadi embrionari el tub digestiu està envoltat pel mesenteri el mesenteri ventral degenera durant el desenvolupament excepte en l intestí proximal el mesenteri dorsal està format per una doble capa de mesoteli que suspèn l aparell digestiu una capa de mesoteli s alinea amb la cavitat celoma la futura cavitat peritoneal formant el peritoneu parietal que s alinea amb la somatopleura i el peritoneu visceral alineat amb l esplacnopleura paret de l aparell digestiu composta de mucosa submucosa i dues làmines de múscul l aparell digestiu és un sistema fonamental dins del nostre cos ja que amb base en aquest podem desenvolupar aprofitar assimilar i processar tots els nostres aliments des de la boca fins a l anus les malalties del sistema digestiu tenen com algunes de les principals causes l alimentació i les infeccions quan succeeix alguna anomalia pot estar relacionada amb la manca d higiene i el tipus de dieta entre algunes de les malalties es pot citar el tracte gastrointestinal és també una part important del sistema immunitari es calcula que l àrea superficial de tot el tracte gastrointestinal és equivalent a la d un camp de futbol i per això el sistema immunitari requereix un treball molt important per evitar que els agents patògens entrin en contacte amb la sang i la limfa el ph extremadament baix de l estómac és fatal per a la majoria de microorganismes que hi entren igualment les mucositats de l aparell contenen anticossos immunoglobulina a que neutralitzen la majoria d aquests patògens argelaguer és un municipi de la comarca de la garrotxa a les comarques gironines se situa a l aiguabarreig del torrent del vinyot i del llierca amb el fluvià a la meitat est de la comarca té boscos de pollancres la seva agricultura és de secà principalment cereals i oliveres indústria hidroelèctrica i artesania tradicional espardenyes esclops el nom de argelagorios es troba en documents de l any a principis del segle xiii els senyors de sales passen el feu d argelaguer als de montpalau és la seu de la trobada anual la violinada té una necròpolis del al camp anomenat rost d en pi argelaguer està situat a la confluència del riu llierca torrent del vinyot i el fluvià està dividit en dos nuclis l un a m d altitud al voltant de l església parroquial de santa maria i sant damas i papa de catalunya d origen romànic l altre el carrer major o via annia dels romans i camí de sant jaume format per dues rengleres de cases a banda i banda de la carretera nacional n darrere la filera de cases al mig del poble formant una placeta hi trobem la capella de santa anna d argelaguer d origen romànic el terme municipal d argelaguer se situa a la comarca de la garrotxa de la província de girona pel nord limita amb els termes de montagut i oix tortellà i sales de llierca pel sud i l est amb sant ferriol i a l oest amb el terme de sant jaume de llierca el municipi té una extensió de  km format per unes vint hectàrees de zona de bosc majoritàriament de pins i alzines amb pasturatges a l hivern la vinya i l olivera que havien estat tradicionals ja no es cultiven igual que els carboners han desaparegut activitats que eren tradicionals com la fabricació d esclops de cordes i espardenyes en ramaderia hi ha criança de bestiar oví i boví l economia d argelaguer era bàsicament agrícola però ha anat passant a ser de petites indústries i de serveis pel que fa a la població cal destacar la zona de la carretera i la del carrer major que es desenvolupa paral·lelament a aquest és on es concentra més l animació i activitat de la població en aquesta zona es troben els equipaments més representatius com són l actual ajuntament el casal social la farmàcia a la zona de la carretera al carrer major on actualment hi ha les escoles la pista esportiva i el polivalent llar d infants anys primària edifici fundat en temps de la república a través de la generalitat de catalunya la seva construcció dirigida per l arquitecte rafael snchez echeverría es va iniciar l any i es va finalitzar el l any durant la república es va decidir construir l escola tal com és ara va funcionar fins a l acabament de la guerra civil durant l últim any de la guerra fou utilitzada pels republicans com a magatzem farmacèutic i en la retirada es va cremar entre el i el va ser reconstruïda fou tancada per manca d alumnes l any el es va tornar a obrir fins avui via de traçat recte que passa per l actual carrer major molt estratègic ja que comunicava les planes empordaneses i girona amb la muntanya utilitzant el curs natural del riu fluvià mitjançant camins paral·lels la vall d argelaguer es troba en un lloc estratègic de pas en temps antics els bascos ibers i romans van utilitzar el curs del fluvià mitjançant camins paral·lels els romans van construir una via empedrada anomenada la via ànnia la via va ser utilitzada més tard pels visigots àrabs i francs en els temps moderns hi van passar les tropes de napoleó el i els exèrcits facciosos dels carlins aquests van confrotar se amb els liberals a l anomenada barreja més endavant el es va iniciar el projecte de la nova carretera paral·lela n al camí ral molt més ampla de grava i pedra picada que va ser un element bàsic pel desenvolupament i creixement del poble l autovia actual a passa pel nord del poble amb la construcció d un fals túnel per reduir ne l impacte visual anomenat monti palatio en llatí els visigots van construir un castrum els anys els senyors feudals de sales el van habitar l any convertint lo en el castell de montpalau actualment es conserven els murs i una torre mestra l antic castell de montpalau està ubicat just al puig del davant on actualment hi ha el poble de sant jaume de llierca els montpalau foren els senyors d argelaguer i residien en aquest castell dins del recinte s hi va construir una capella dedicada a santa magdalena cap al els senyors de montpalau van construir un nou castell en el nucli d argelaguer i van deixar el seu castell de muntanya lejarza cal rei és una casa senyorial amb magnífiques sales es diu que antigament dels seus soterranis en sortien uns túnels que anaven al castell i que probablement servien de sortides d emergència capella construïda a mitjan s xvi actualment no consta com església i la seva nau és utilitzada com a magatzem conta la tradició que a mitjan s xvi la pesta feia estralls als pobles de girona la gent d argelaguer va fer la promesa a sant sebastià advocat i protector contra la pesta que si no arribava al poble es construiria una capella dedicada al seu nom la pesta va arribar fins a besalú i va parar el es va construir la capella en un aire senzill i popular al cap d un temps acompanyat de sant sebastià s hi va afegir santa llúcia i sant grau la missa per la diada del sant es va celebrar fins a finals dels anys l any la capella ja totalment abandonada va ser venuda al propietari del mas rafelic els sants van ser traslladats a l ermita del guilar és d origen romànic d una nau i absis amb la porta adovellada fou restaurada pels mateixos veïns d argelaguer la capella de santa anna és d estil romànic no sabem la data exacta de la construcció però per la seva arquitectura sembla de cap al i és un edifici senzill de planta rectangular amb capçalera a llevant formada per un absis sense cornisa ni finestra la nau té volta de canó la porta d entrada es troba a ponent i dóna a la placeta és adovellada i de mig punt edifici construït al és un edifici de planta quadrangular antigament emmurallat i un exemple de fortalesa gòtica catalana a la façana principal situada a ponent hi destaquen un finestral gòtic tres escuts de pedra dels quals el del mig correspon al de la família montpalau i una bonica porta dovellada la família montpalau s hi traslladà abandonant el castell proper en el qual hi havien residit durant molts segles fins a mitjan van ser amos i senyors d argelaguer i van marcar la història del municipi temple romànic de nau amb coberta amb volta de canó i absis semicircular amb finestra cega la porta d entrada és a ponent i té un campanar d espadanya fou construït pels senyors de sales a començaments del s xiii construcció de planta rectangular amb una nau coberta amb volta de canó amb absis semicircular a llevant hi ha cornises de pedra a l absis i a les parets laterals un porxo al costat de ponent refet el aixopluga la porta principal té campanar d espadanya d un sol ull i teulat a dues aigües formant part de la façana el portal d entrada és d època renaixentista i porta la inscripció de segueix la traça romànica amb dues columnes acabades amb un capitell d estil corinti el temple actual es va construir entre els segles xvi i xviii ja que el temple romànic del va patir greus desperfectes durant els terratrèmols del en la construcció actual es van aprofitar diversos elements del temple anterior com la base de l absis en la part baixa encara es poden identificar dues de les columnes adossades que dividien el tambor absidal el temple també està dedicat a sant damas segons la tradició fill d argelaguer que va ser elegit papa l any del romànic original conserva la base de l àbsida que segles més tard va ser alçada on s observen les restes de dues columnes que sustentaven unes arcades decoratives i un interessant pany del mur de migdia que es troba amagat per una ampliació de i que presenta una cornisa amb mènsules decorada amb l estil dent de serra es pot observar la paret des de les golfes de l altar lateral de sant damas el portal d entrada és d època renaixentista i porta la inscripció de segueix la traça romànica amb dues columnes acabades amb un capitell d estil corinti antigues muralles del castell de montpalau situat al centre d argelaguer el castell també disposava de fossars dels quals no en queden vestigis la part que es conserva de muralles queda en el carrer del davant anomenat de la muralla i a la placeta amb la portalada que accedeix al pati del castell és al quan apareixen les primeres referències escrites que esmenten el lloc d argelagarios és durant el durant l època de la baixa edat mitjana quan la família montpalau va edificar l actual castell al pla només s han documentat dos dels trams de la muralla el primer discorre paral·lel a la riera i presenta una alçada de metres el segon tram s aixeca paral·lel al carrer de la muralla i té una alçada de metres posteriorment a la intervenció arqueològica realitzada el l arquitecte valentín llaguno lobato dirigí la restauració de la muralla paratges que es troben resseguint el fluvià i que tradicionalment han estat utilitzats com a horts diversos camins porten al voltant de diferents rierols formats pel fluvià al seu pas per argelaguer un poblat a l aire lliure de finals de l època del bronze s hi van trobar diferents peces i útils així com les estructures de les cabanes dels habitants de la zona arran dels diferents estudis realitzats a la zona finals el material que s ha pogut recuperar és molt abundant i va des de les grans peces senceres que responen clarament a un ús domèstic i estable de l indret fins a ceràmica feta a mà fauna malacologia i objectes metàl·lics es tracta d un petit poblat de cabanes agrupades i organitzades s han pogut trobar els forats dels troncs que es clavaven a terra per sostenir les parets i el sostre de les cabanes els habitatges estaven fets de tovot i branques construcció cilíndrica feta en pedra i gran part soterrada que servia per conservar el glaç a argelaguer n hi trobem dos que es creu que serien del el primer pou situat al costat esquerre del torrent d orriols amb un gruix de paret de m fet de pedra un diàmetre exterior de m i una profunditat de metres orientat cap al sud est hi conserva part de l entrada de m d amplada l altre pou se situa en un extern del municipi al marge dret de la riera de can palomer també de forma cilíndrica amb un diàmetre superior de m i una profunditat actual d uns metres el gruix de la paret és de m i construït amb pedres grans sense escairar la producció del glaç era molt important ja que feia la funció de frigorífic natural la seva activitat començava als primers freds de l hivern fins al febrer es desviava l aigua cap a uns compartiments d uns cm de fondària i un cop l aigua es glaçava se serraven els blocs d uns kg i es baixaven amb cordes al fons del pou i per separar los es posaven branques d alzina aquest petit edifici va ser creat com a capella del castell del guilar que havia fundat el cavaller simó de balbs l any arran d unes promeses de vot sota l advocació de santa maria va ser erigida entre final del i principi del pels senyors d albis la capella és d estil romànic i dedicada a santa maria se sap que es va fer una ampliació cap als segles  o xviii davant la porta d entrada hi ha un pòrtic existeix un document que ens certifica que el ja estava construït lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual els neopagans moderns sovint descriuen el seu sistema de creences com a animista el panteisme doncs iguala déu amb l existència l animisme està present sobretot a l àfrica al sud est d àsia i al carib on es barreja amb altres creences l animisme acostuma a pensar que les ànimes sobreviuen al cos i passen a un món millor o paradís algunes comunitats creuen en la reencarnació i així les ànimes dels éssers i objectes que avui envolten la gent podien ser persones en altres vides fins i tot coneguts per la qual cosa proclamen que cal cuidar especialment la relació amb l entorn per respectar aquests esperits els cultes animistes donen molta importància a la màgia als rituals mortuoris i als somnis en determinats indrets es lliga també al vudú i al xamanisme a banda de la religió hi ha traces d animisme en molts sistemes de filosofia com en plató leibniz o l escolàstica l hilozoisme podria ser una variant d aquest sistema conceptual edward tylor un dels principals estudiosos del tema intenta buscar la justificació racional i social que porta a l expansió de l animisme els seus adversaris li retreuen que no ajudi a esborrar el tòpic que assimila animisme a incultura o a poble primitiu es troben indicis d animisme a l àfrica sud del sàhara austràlia oceania sud est i centre d asia i tota amèrica l arqueologia i l antropologia estudien l animisme actualment present en les cultures indígenes alguns conceptes antics sobre l ànima es poden analitzar a partir dels termes amb què aquesta és denominada per exemple els lectors de dant coneixen la idea que els morts no tenen ombra la qual cosa no és una invenció del poeta sinó una noció que prové del folklore anterior al cristianisme a les illes canàries els aborígens guanxes professaven una religió animista mitologia guanxe l alacantí és una comarca del sud del país valencià amb capital a alacant limita al nord amb l alcoià a l est amb la marina baixa i la mar mediterrània al sud amb el baix vinalopó i a l oest amb el vinalopó mitjà la comarca és pràcticament plana envoltada de muntanyes limita al nord amb la serra del cabeçó d or nom a causa de l iber ja que prové de la paraula ur és a dir aigua al sud la vall del vinalopó a l oest les serres dels plans i a l est el mediterrani comprèn una zona septentrional abrupta on es troba la vall de xixona i una de meridional formada per la planícia litoral que travessa el riu montnegre aquesta privilegiada situació geogràfica i el seu clima càlid i sec ha estat el motiu pel qual aquestes terres hagen estat sempre triades per totes les cultures que han passat des de la mediterrània el tenia una població de  habitants la majoria dels quals a alacant la ciutat d alacant és la seua capital i té  habitants la comarca de l alacantí és de creació moderna l any i comprén l antiga comarca de la foia de xixona i part de la històrica horta d alacant aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d emili beüt comarques naturals del regne de valència publicat l any durant la colonització cristiana a l edat mitjana la comarca de l alacantí va ser de les darreres conquerides als àrabs la conquesta de la qual fou pacífica i el territori va ser adscrit a castella en en virtut del tractat d almizra i esdevé poc després una sublevació musulmana en sufocada amb l ajut d en jaume i després d anys de disputes el dionís i de portugal l infant joan de castella i el bisbe de saragossa per la sentència de torrelles acorden deixar definitivament adscrita al regne de valència les terres de l alacantí sota regnat del rei jaume ii el just la vegetació mediterrània és àrida però els seus habitants han sabut històricament aprofitar l aigua i la terra per fer la fèrtil les temperatures sovint són suaus i les pluges escasses i concentrades a la tardor amb tempestes causades per la famosa gota freda que hi causa inundacions al nord on es troba l antiga comarca de la foia de xixona més freda té conreus d ametlers oliveres raïm i hortalisses a xixona és importantíssima la fabricació del torró a la part meridional part de l antiga comarca de l horta d alacant les aigües del montnegre permeten algun tipus de regadiu gràcies a l embassament de tibi el més antic d europa s tot i qué són els conreus de secà els que més hi abunden la població és considerablement densa i els seus principals nuclis són sant vicent del raspeig amb indústries de ciment i paperera típica ciutat dormitori on es troba la universitat d alacant a agost es produeix rajola destinada a la construcció i cantereria tradicional a sant joan d alacant també un altre municipi dormitori que té una altra universitat la de miguel hernndez a més nombroses grans superfícies comercials i el campello amb port pesquer alacant la capital de la comarca ha experimentat un ràpid desenvolupament especialment a partir del segle xviii a causa del seu actiu comerç marítim té una variada indústria d alumini química tallers metal·lúrgics i de motors ceràmica alimentària del tabac etc a més de ser un centre pesquer això no obstant una de les activitats més importants de la comarca la constitueixen el turisme fonamentalment a la platja de sant joan i els sectors econòmics relacionats l alcoià és una comarca central del país valencià amb capital a alcoi a més s hi inclouen les poblacions de banyeres de mariola benifallim castalla ibi onil penàguila i tibi limita amb la vall d albaida i el comtat al nord la marina baixa a l est l alacantí i el vinalopó mitjà al sud i l alt vinalopó a l oest en la proposta de distribució de comarques de joan soler i riber de també s inclouen a l alcoià totes les poblacions de la vall de biar que en les demarcacions territorials homologades dth de la generalitat apareixen a l alt vinalopó beneixama biar el camp de mirra i la canyada de biar es tracta d una comarca muntanyosa que presenta diverses foies interiors com la de foia de castalla i la d alcoi separades per diverses serralades entre les quals destaca la serra del menejador amb el carrascar de la font roja la mariola o la carrasqueta el clima és mediterrani tot i que més fred que a les comarques costaneres a les serres hi ha una vegetació original de carrasques pinars i espècies aromàtiques sobretot a la serra de mariola l agricultura és de secà cereals raïm oliveres i ametllers això no obstant l activitat principal de la comarca és la industrial especialment la tèxtil la del calcer la del paper i la dels joguets la ciutat més gran és alcoi capital de la comarca amb una important tradició industrial paperera i metal·lúrgica que s han assolit al amb la tèxtil fins al punt que és la més important en l actualitat són també importants les poblacions d ibi amb indústries de joguets mecànics onil dedicada a la fabricació de nines i castalla que s ha especialitzat també en la producció joguetera la comarca de l alcoià és de creació moderna l any i hi comprèn la comarca històrica de la foia de castalla i part de l antiga valls d alcoi aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d emili beüt comarques naturals del regne de valència publicat l any la cuina de l alcoià és del tipus mediterrani de muntanya i incorpora plats típics com la pericana ceba en vinagre i les taretes una forma de tapa l alt vinalopó és una comarca del sud del país valencià situada al nord est de la província d alacant deu el seu nom al fet que geogràficament es troba a la part alta del riu vinalopó i la seua capital és villena té una superfície de  km i l any tenia una població de  habitants la comarca bassa la seua economia en la indústria tèxtil i del calçat entre altres i en menor mesura en l agricultura i els serveis la temperatura mitjana anual és de  c i la precipitació mitjana anual de mm limita pel nord amb la costera i la vall d albaida a l est amb l alcoià al sud amb el vinalopó mitjà i a l oest amb castella la manxa i la regió de múrcia a més a més les localitats d aquesta comarca tenen una relació sociocultural i econòmica important amb la localitat de cabdet que geogràficament en forma part però que es troba dins la província d albacete no obstant haver sigut històricament valenciana es tracta d una comarca heterogènia des del punt de vista històric lingüístic i cultural va ser declarada com a delimitació territorial homologada l any pel decret de de juny del govern valencià els dos nuclis més poblats villena i saix són d origen castellà i van ser integrats a la província d alacant l any encara que inicialment van ser conquerides el pel comanador d alcanyís en nom de jaume i i de la corona d aragó aquestes poblacions van ser cedides a castella pel tractat d almizra el a l alt vinalopó s inclouen també els municipis històricament valencians de salines castellanoparlant i els valencianoparlants de la vall de biar i la vall de beneixama beneixama biar el camp de mirra i la canyada de biar la delimitació actual correspon a grans trets amb el que ha sigut el partit judicial de villena des que va passar a formar part de la província d alacant encara que exclou a onil i castalla que hi van pertànyer fins fa poc les antigues comarques dels plans de villena i les valls d alcoi apareixen al mapa de comarques d emili beüt comarques naturals del regne de valència publicat l any els municipis ja mencionats de villena saix i salines són de predomini lingüístic castellà mentre que la resta de municipis beneixama biar el camp de mirra i la canyada de biar pertanyen a l àmbit lingüístic valencià a el grau de coneixement es distribuïa de la següent manera com es pot observar les quantitats relatives a la capital són mínimes comparades amb les d altres poblacions de la comarca com ara la canyada o biar on quasi el de la població l entén i aproximadament el el sap parlar i són menors fins i tot que les de saix i salines els altres dos municipis de predomini castellà com que des de han augmentat les mesures per a la difusió del valencià en tota la comunitat i ha existit un augment de la presència del valencià en les xifres publicades per la conselleria d educació per a tota la comarca eren sobre un de mitjana superiors a les de feia anys tenint en compte que el de la població pertany a municipis valencianoparlants l alt millars o la conca del millars és una comarca valenciana interior i muntanyosa amb capital a cirat limita al nord i oest amb aragó a l est amb l alcalatén i al sud amb la plana baixa i l alt palància es tracta d una de les dues comarques de l interior de la província de castelló on es parla el castellà els seus municipis són la majoria dels municipis de l alt millars estan integrats en dues mancomunitats la de l espadà millars aiòder argeleta espadella fanzara les fonts d aiòder toga torralba del pinar torre xiva vallat i vilamalur i la intermunicipal de l alt millars aranyel el castell de vilamalefa cirat cortes d arenós lludient montant montanejos la pobla d arenós i sucaina la principal via de comunicació de l alt millars és la carretera cv que uneix les localitats de vila real a la plana baixa i la pobla d arenós a tocar ja de la frontera amb aragó de fet en deixar enrere onda l últim poble de la plana aquista carretera rep el nom de carretera paisajística del mijares la cv fanzara el castell de vilamalefa i la cv l alcora cortes d arenós completen la xarxa viària més destacada de la comarca l alt palància és una comarca de l interior del país valencià amb capital a sogorb limita al nord amb l alt millars a l est amb la plana baixa i el camp de morvedre al sud amb el camp de túria i a l oest amb els serrans i l aragó és una ampla vall separada de l alt millars per les serres de pina i espadà al nord i pel sud la delimita la serra del toro i la serra calderona la comarca està situada en el domini ibèric sent un punt de transició entre els altiplans de terol i la plana costanera valenciana per això les màximes altures es donen en l interior es poden distingir quatre unitats de relleu principals el clima és suau al fons de la vall però fred a les zones muntanyoses el riu de sogorb o morvedre i modernament palància permet àmplies zones de regadiu on es conreen hortalisses creïlles dacsa i arbres fruiters a la zona de secà abunda l olivera el blat el garrofer i el raïm l alt palància és una comarca històrica que ja apareixia al mapa de comarques d emili beüt comarques naturals del regne de valència publicat l any l única diferència és que ençà s hi incloïa el municipi de gàtova que des de es troba a l actual comarca del camp de túria la població actual és de parla castellana de la varietat de l espanyol denominada castellà oriental que té com a base fonamental el navarrès aragonès estès per aragó valència i murcia a partir de la reconquesta alguns dels municipis no obstant això foren de llengua valenciana durant segles com testifiquen elements de la toponímia i sobretot els arxius de la seu sogorbina la generalització del castellà en la comarca va ser en tot cas molt posterior a la repoblació establida arran de l expulsió dels moriscs de la carta de població de soneixa i assuévar per exemple va ser redactada en valencià com valencians són molts noms i cognoms que arreplega hui dia els seus habitants encara són coneguts juntament amb els de la foia de bunyol i els serrans amb el malnom de xurros la indústria hi és escassa tot i que hi ha almàsseres i molins de farina a sogorb la capital de la comarca hi ha indústria tèxtil ceràmica i paperera a banda de sogorb són també importants les poblacions d altura xèrica i viver la comarca pertany a la província de castelló i pertanyen tots els municipis al partit judicial de sogorb encara que antigament existia també el de viver els municipis d aquesta comarca són l autovia a o autovia mudèjar és l eix de comunicació comarcal enllaça amb l a autovia del mediterrani a l altura de sagunt camp de morvedre i arriba fins a la frontera amb aragó al municipi de barraques després de superar el port del ragudo barrera orogràfica que històricament ha estat el pas entre els dos antics regnes i que després de les darreres obres aquesta autovia que actualment es troba en obres comunicarà l arc mediterrani amb la frontera amb frança concretament a la població de somport també existeix una via ferroviària que surt de l estació del nord de valència passa per sagunt i terol i arriba fins a saragossa tant l autovia a com el ferrocarril transcorren pel centre de la vall del palància corredor estratègic de comunicacions entre el país valencià i aragó d acord amb el protocol d internet una adreça ip és un número que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa dins d una mateixa xarxa cada adreça ip que s utilitzi ha de ser única una adreça ip es representa mitjançant un nombre binari de ipv o bits ipv les adreces ipv s expressen com nombres de notació decimal es divideixen els bits de l adreça en quatre octets un octet és un grup de bits el valor decimal màxim de cada octet és el nombre binari de bits més alt és i aquests bits de dreta a esquerra tenen valors decimals d i la suma dels quals és un exemple d adreça ip podria ser aquest és un exemple típic d ip en xarxa local hi ha tres classes d adreces ip que una organització pot rebre de part del registre nord americà de nombres d internet arin o isp de l organització classe a b i c en l actualitat arin reserva les adreces de classe a per als governs de tot el món encara que en el passat se li hagin atorgat a empreses de gran envergadura com per exemple hewlett packard i les adreces de classe b per a les mitjanes empreses s atorguen adreces de classe c per a tots els altres sol·licitants cada classe de xarxa permet una quantitat fixa d amfitrions hosts hi ha certes adreces en cada classe d adreça ip que no estan assignades aquestes adreces es denominen adreces privades les adreces privades poden ser utilitzades pels amfitrions que usen traducció d adreça de xarxa nat o un servidor proxy per a connectar se a una xarxa pública o pels amfitrions que no es connecten a internet moltes aplicacions requereixen connectivitat dintre d una sola xarxa i no necessiten connectivitat externa en les xarxes de gran grandària sovint s usa tcp ip encara que la connectivitat de capa de xarxa no sigui necessària fora de la xarxa els bancs en són bons exemples poden utilitzar tcp ip per a connectar els caixers automàtics atm aquestes màquines no es connecten a la xarxa pública de manera que les adreces privades són ideals per a elles les adreces privades també es poden utilitzar en una xarxa en la qual no hi ha suficients adreces públiques disponibles les adreces privades es poden utilitzar juntament amb un servidor de traducció d adreces de xarxa nat o servidor proxy per a subministrar connectivitat a tots els amfitrions d una xarxa que té relativament poques adreces públiques disponibles segons l acordat qualsevol tràfic que posseeixi una adreça de destinació o d origen dintre d un dels intervals d adreces privades no s encaminarà a través d internet hi ha diverses xarxes dels rangs de la taula anterior que són reservades les típicament utilitzades com adreces de difusió broadcast i la que és l adreça de la interfície virtual de xarxa del localhost loopback també són reservades les xarxes i la amb ips es poden crear subxarxes utilitzant l espai d adreces d una xarxa que pot ser subdividida al seu torn formant subxarxes autònomes separades per exemple una aplicació real pot ser quan es necessita agrupar tots els empleats que pertanyen a un departament d una empresa en aquest cas es crea una subxarxa que engloba les adreces ip d aquests per aconseguir ho cal reservar bits del camp d amfitrió per identificar la subxarxa establint a un els bits de xarxa subxarxa en la màscara per exemple l adreça amb una màscara indica que els dos primers bytes identifiquen la xarxa per ser una adreça de classe b el tercer byte identifica la subxarxa els bits en la màscara són a i el quart identifica l amfitrió a els bits corresponents dins de la màscara hi ha dues adreces de cada subxarxa que queden reservades aquella que identifica la subxarxa camp d amfitrió a i l adreça per fer broadcast en la subxarxa camp d amfitrió a tots els bits a ip fixa una adreça ip fixa és permanent no té una duració màxima determinada ip dinàmica una adreça ip dinàmica és una ip assignada mitjançant un servidor dhcp dynamic host configuration protocol a l usuari la ip que s obté té una duració màxima determinada el servidor dhcp dóna paràmetres de configuració específics per cada client que desitgi participar en la xarxa ip entre aquests paràmetres es troba l adreça ip del client atès el nombre creixent d usuaris i el nombre limitat d adreces ip els operadors no poden donar ne una d específica a cada usuari i donen una adreça nova en cada connexió ips dinàmiques que canvien cada cop que l usuari es torna a connectar per qualsevol causa telefònica pot assignar ips a espanya que es poden canviar les ips públiques quan ho vol l usuari però orange espanya o vodafone no donen aquest servei a espanya els aminoàcids són molècules que contenen els grups funcionals amino nh i carboxil cooh a més a més d una cadena lateral que varia entre els diferents aminoàcids els elements bàsics d un aminoàcid són el carboni l hidrogen l oxigen i el nitrogen tot i així a les cadenes laterals de certs aminoàcids es poden trobar altres elements es coneixen uns aminoàcids els quals podem classificar per la situació dels grups funcionals com a alpha beta gamma o delta aminoàcids també es poden classificar per polaritat ph i tipus de cadena lateral alifàtica acíclica aromàtica amb hidroxils o sofres etc formant proteïnes els aminoàcids són el segon component més abundant l aigua n és el prirmer en els músculs i les cèl·lules i altres teixits un alfa aminoàcid té la fórmula química genèrica hnchrcooh on r és un substituent orgànic el grup amino està enllaçat a l àtom de carboni immediatament adjacent al grup carboxil carboni existeixen altres tipus d aminoàcids quan el grup amino està enllaçat a un àtom de carboni diferent per exemple en els gamma aminoàcids com l àcid gamma aminobutíric el carboni a què està enllaçat el grup amino està separat del grup carboxil per dos àtoms de carboni els alfa aminoàcids es diferencien per la cadena lateral grup r enllaçada al carboni que pot variar de pes des d un sol àtom d hidrogen en la glicina fins a un grup heterocíclic gran en el triptòfan els aminoàcids són crítics per a la vida i tenen moltes funcions en el metabolisme una funció molt important és que serveixen com a blocs de construcció de les proteïnes que són llargues cadenes lineals d aminoàcids els aminoàcids poden estar units en diferents seqüències per formar una àmplia varietat de proteïnes hi ha aminoàcids que són incorporats de manera natural a polipèptids i són anomenats proteïnògens o aminoàcids estàndards d aquests són codificats pel codi genètic universal hi ha nou aminoàcids que s anomenen essencials per als humans ja que no poden ser sintetitzats a partir d altres compostos pel cos humà i per tant s han d incorporar a partir de la ingesta hi ha aminoàcids que no es consideren proteics perquè no són transcripcionals tot i que apareixen en algunes proteïnes aquests tipus d aminoàcids són derivats d altres aminoàcids s incorporen a la proteïna com a aminoàcids proteics que un cop formada la proteïna es modifiquen químicament per exemple la hidroxiprolina és una prolina a la qual s hi ha afegit un grup hidroxil de forma post transcripcional els aminoàcids no proteics s utilitzen com a neurotransmissors vitamines etc per exemple la beta alanina pel seu rol central en la bioquímica els aminoàcids són importants en la nutrició i són utilitzats comunament en suplements nutricionals en fertilitzants en la tecnologia dels aliments i en la indústria en la indústria les seves aplicacions inclouen la producció de plàstics biodegradables drogues i catalitzadors quirals els primers aminoàcids van ser descoberts a principis del el els químics francesos louis nicolas vauquelin i pierre jean robiquet van aïllar un compost en un asparagus que va resultar ser asparagina el primer aminoàcid descobert un altre aminoàcid que va ser descobert a principis del fou la cistina l any encara que el seu monòmer la cisteïna va ser descoberta molt de temps després el la glicina i la leucina van ser descobertes al voltant d aquest temps el el comença l ús del terme aminoàcid en el llenguatge anglès en l estructura que apareix a la part superior de la pàgina r representa una cadena lateral específica per a cada aminoàcid l àtom de carboni següent al grup carboxil s anomena carboni els aminoàcids que tenen la cadena lateral unida a aquest carboni s anomenen alfa aminoàcids aquesta és la forma més comuna que es troba en la natura en els alfa aminoàcids l carboni és un àtom de carboni quiral amb l excepció de la glicina en els aminoàcids que tenen una cadena de carboni enllaçada al carboni com la lisina els carbonis s etiqueten en ordre amb les lletres gregues etc en alguns aminoàcids el grup amino està enllaçat al o carboni i són anomenats conseqüentment beta o gamma aminoàcids els aminoàcids són classificats normalment per les seves propietats o per la seva cadena lateral en quatre grups la cadena lateral pot transformar un aminoàcid en un àcid feble o en una base feble i hidròfil si la cadena lateral és polar o hidròfob si és apolar la frase aminoàcids de cadena ramificada fa referència als aminoàcids que tenen cadenes laterals alifàtiques que no són lineals els quals són la leucina la isoleucina i la valina la prolina és l únic aminoàcid proteïnogen el grup lateral del qual s enllaça al grup amino i per tant també és l únic aminoàcid proteïnogen que conté un grup amino secundari en aquesta posició en termes químics la prolina és conseqüentment un iminoàcid ja que no té un grup amino primari encara que segueix classificant se com un amino en la nomenclatura bioquímica actual i també es pot anomenar un alfa aminoàcid n alquilat els aminoàcids són les unitats estructurals que conformen les proteïnes s uneixen entre ells per formar cadenes polimèriques curtes anomenades pèptids o cadenes més llargues anomenades polipèptids o proteïnes aquests polímers són lineals i no ramificats amb cadascun dels aminoàcids que conformen la cadena units als dos aminoàcids veïns mitjançant un enllaç peptídic el procés de síntesi de les proteïnes s anomena traducció i implica l addició pas per pas d aminoàcids a una cadena proteica creixent mitjançant un ribozim anomenat ribosoma l ordre en el qual els aminoàcids són afegits és llegit a través del codi genètic d un arnm motlle que és un arn còpia d un dels gens de l organisme vint i dos aminoàcids són incorporats de manera natural als polipèptids i són els anomenats aminoàcids proteïnògens o naturals d aquests vint són codificats pel codi genètic universal els dos aminoàcids restants la selenocisteïna i la pirrolisina són incorporats a proteïnes per mecanismes sintètics específics la selenocisteïna és incorporada quan el arnm que serà traduït inclou un element secis que causa que el codó uga codifiqui selenocisteïna en comptes d un codó d aturada la pirrolisina és usada per alguns arqueobacteris metanògens en enzims que fan servir per produir metà està codificada amb el codó uag un codó normalment d aturada en altres organismes en els arqueobacteris però cal que el codó uag vingui seguit d una seqüència pylis a part dels aminoàcids estàndards hi ha molts altres aminoàcids que són anomenats no proteogènics o no estàndards aquests o no es troben en les proteïnes per exemple la carnitina o la gaba o no són produïts directament i de manera aïllada per la maquinària cel·lular estàndard per exemple la hidroxiprolina i la selenometionina els aminoàcids no estàndards que es troben en proteïnes es formen per modificacions pots traduccionals que són modificacions que es donen després de la traducció durant la síntesi de les proteïnes aquestes modificacions són molts cops essencials per a la funció o la regulació d una proteïna per exemple la carboxilació del glutamat permet que els cations de calci s hi uneixin millor i la hidroxilació de la prolina és essencial pel manteniment del teixit connectiu un altre exemple és la formació de la hipusina en la traducció del factor d iniciació eifa a partir de la modificació d un residu de lisina aquestes modificacions poden determinar també la localització de la proteïna per exemple l addició de grups hidrofòbics llargs pot causar que una proteïna s enllaci a un fosfolípid de la membrana cel·lular alguns aminoàcids no estàndards no es troben en les proteïnes alguns exemples són la lantionina l àcid aminoisobutíric la dehidroalanina i el neurotransmissor anomenat àcid gamma aminobutíric els aminoàcids no estàndards sovint es presenten com a intermediaris de les vies metabòliques dels aminoàcids estàndards per exemple l ornitina i la citrulina són presents al cicle de la urea part del catabolisme dels aminoàcids una excepció estranya a la dominància dels alfa aminoàcids en la natura és el beta aminoàcid alanina àcid aminopropanoic que utilitzen les plantes i els microorganismes en la síntesi de l àcid pantotènic vitamina b un component del coenzim a un cop són introduïts al cos humà a través de la dieta els aminoàcids estàndard són utilitzats tant per la síntesi de proteïnes i altres biomolècules o són oxidats per a formar urea i diòxid de carboni com a font d energia la via d oxidació s inicia amb l extracció del grup amino per una transaminasa que és introduït més tard al cicle de la urea l altre producte de la transaminació és un àcid cetònic que entra al cicle de l àcid cítric els aminoàcids glucogènics també poden ser convertits en glucosa a través de la gluconeogènesi la presència de la pirrolisina està restringida a diversos microbis i només un organisme té ambdós pyl i sec dels aminoàcids estàndards són anomenats aminoàcids essencials perquè el cos humà no pot sintetitzar los a partir d altres components al nivell requerit per a un creixement normal de manera que han de ser obtinguts per la ingesta d aliments a més a més la cisteïna la taurina la tirosina la histidina i l arginina són aminoàcids semiessencials en nens ja que les vies metabòliques que sintetitzen aquests aminoàcids no estan plenament desenvolupades les quantitats requerides també depenen de l edat i la salut de l individu de manera que és difícil determinar quins són els requisits alimentaris generals d alguns aminoàcids essencials només en certs casos en humans els aminoàcids que no formen proteïnes també tenen un paper important com a intermediaris en el metabolisme com per exemple en la biosíntesi del neurotransmissor àcid gamma aminobutíric alguns aminoàcids són emprats en la síntesi d altres molècules com per exemple això no obstant no totes les funcions d altres aminoàcids no estàndards abundants són coneguts per exemple la taurina és un aminoàcid predominant en els teixits musculars i del cervell però malgrat que s han proposat moltes funcions que podria desenvolupar encara no s ha precisat el seu paper en el cos alguns aminoàcids no estàndards són usats per algunes plantes com a defensa contra els herbívors per exemple la canavanina és un anàleg de l arginina que es troba en molts llegums i en quantitats particularment importants en la canavalia gladiata espasa de fesol aquest aminoàcid protegeix les plantes de depredadors com els insectes i pot causar malalties en els humans si alguns tipus de llegums són ingerides sense un processament previ l aminoàcid no estàndard mimosina es troba en altres espècies de llegums particularment la leucaena leucocephala aquest compost és un anàleg de la tirosina i pot enverinar animals que s alimenten d aquestes plantes els aminoàcids codificats directament pel codi genètic poden ser dividits en diferents grups basant nos en les seves propietats els factors més importants són la càrrega la hidrofília o hidrofòbia la mida i els grups funcionals comportament de qualsevol aminoàcid quan s ionitza qualsevol aminoàcid pot comportar se com a àcid o base són amfòters depenent del ph del medi i de la ka de làminoàcid els aminoàcids i proteïnes es comporten com substàncies tampons quan una molècula presenta càrrega neta zero es troba en el punt isoelèctric els grups funcionals amino i carboxil trobats en els aminoàcids els permeten tenir propietats amfipròtiques els grups carboxil coh poden ser desprotonats per esdevenir carboxilats amb càrrega negativa co i els grups amino nh poden ser protonats per esdevenir grups amoni amb càrrega positiva nh a valors de ph majors que el pka del grup carboxil tenint en compte que la mitjana pels aminoàcids comuns és de veure la taula d estructures d aminoàcids a la part superior l ió carboxilat negatiu predomina a valors de ph inferiors que el pka del grup amoni la mitjana pels aminoàcids comuns és de el nitrogen és predominantment protonat donant lloc a un grup amoni positivament carregat així doncs a un ph entre i la forma predominant adoptada pels alfa aminoàcids conté un grup carboxilat negatiu i un grup amoni positiu tal com es mostra en l estructura a la dreta donant a l aminoàcid una càrrega total neta igual a zero aquest estat molecular és conegut com a zwitterió de l alemany zwitter hermafrodita o híbrid sota valors de ph la forma predominant tindrà un grup carboxil neutre i un grup positiu d ió amoni càrrega neta i per sobre de valors de ph un grup carboxilat negatiu i grup neutre amino càrrega neta la forma plenament neutra estructura a la dreta és una espècie molt minoritària en solució aquosa en tot el rang de ph trobem menys d una part per cada els aminoàcids també existeixen com a zwitterions en fase sòlida i cristal·litzen amb propietats pròpies de les sals a diferència dels àcids orgànics típics o les amines a valors de ph que es troben entre el dos pka del carboxil i de l amina el zwitterió predomina però coexisteix en un equilibri dinàmic amb quantitats petites d ions positius i negatius amb càrrega neta en el punt exacte entre els dos pka la quantitat d ió net negatiu i d ió net positiu és exactament igual de manera que la càrrega neta mitjana de totes les formes presents és zero aquest ph és conegut com el punt isoelèctric pi sent pi pka pka cadascun dels aminoàcids per separat té un valor pka lleugerament diferent de la resta de manera que també té un punt isoelèctric diferent per aminoàcids amb cadenes laterals carregades el pka de la cadena té implicació en el pi així doncs per aminoàcids com l àcid aspàrtic o l àcid glutàmic amb cadenes laterals carregades negativament el punt isoelèctric ve donat per pi pka pkar on pkar correspon al pka de la cadena lateral la cisteïna també té una cadena lateral negativament carregada amb un pkar de manera que el pi hauria de ser calculat de la mateixa manera que per l asp i l glu tot i que la cadena lateral no es troba significativament carregada a ph neutre per la histidina la lisina i l arginina aminoàcids amb cadenes laterals positivament carregades el pi serà pi pkar pka els aminoàcids no tenen mobilitat durant electroforesi si es troben en el seu punt isoelèctric descrit anteriorment tot i que aquest comportament es veu més evidenciat en pèptids i proteïnes que no pas en aminoàcids sols els zwitterions tenen una solubilitat mínima en el seu punt isoelèctric i alguns aminoàcids amb cadenes laterals no polars en particular poden ser aïllats per precipitació en aigua ajustant el ph al requerit per al punt isoelèctric dels alfa aminoàcids tots menys la glicina poden existir en qualsevol dels dos isòmers òptics anomenats l o d aminoàcids els quals són imatges especulars l un de l altre mentre que els l aminoàcids representen tots els aminoàcids que es troben en les proteïnes durant la traducció en el ribosoma els d aminoàcids es troben en algunes proteïnes produïdes per modificacions post traduccionals enzimàtiques després de la traducció i la translocació al reticle endoplasmàtic com també en organismes exòtics que habiten al mar com els conus també són abundants en components com els peptidoglicans de la paret cel·lular dels bacteris i la d serina podria actuar com un neurotransmissor en el cervell la convenció l o d per a la configuració d un aminoàcid no es refereix a l activitat òptica de l aminoàcid en si sinó a l activitat òptica de l isòmer de gliceraldehid del qual en teoria pot sintetitzar se d gliceraldehid és dextrogir i l gliceraldehid és levogir de manera alternativa els designadors s i r es fan servir per indicar l estereoquímica absoluta gairebé tots els aminoàcids en proteïnes són s en el carboni sent la cisteïna r i la glicina no quiral la cisteïna és inusual ja que té un àtom de sofre en la segona posició de la seva cadena lateral la qual té una massa atòmica superior que els grups enllaçats al primer carboni el qual s uneix al carboni en els altres aminoàcids estàndards de manera que és r en lloc de s aquestes propietats són importants per l estructura de la proteïna i la interacció proteïna proteïna les proteïnes hidrosolubles solen tenir residus hidrofòbics leu ile val phe i trp situats enmig de la proteïna mentre que les cadenes laterals hidròfiles estan exposades a l aigua les proteïnes integrals de membrana solen tenir anells externs amb aminoàcids hidròfobs que serveixen d ancoratge a la bicapa lipídica algunes proteïnes perifèriques de la membrana tenen una regió amb aminoàcids hidrofòbics en la seva superfície que les uneix a la membrana de manera semblant les proteïnes que han d unir se a molècules carregades positivament tenen una superfície rica en càrregues negatives amb aminoàcids com el glutamat o l àcid aspàrtic mentre que les proteïnes que s han d unir a molècules carregades negativament tenen una superfície rica en càrregues positives amb aminoàcids com la lisina o l arginina hi ha diferents escales d hidrofòbia de residus aminoacídics alguns aminoàcids tenen propietats especials com la cisteïna que pot formar enllaços covalents disulfur amb altres residus de cisteïna la prolina que forma un compost cíclic o la glicina que és més flexible que altres aminoàcids moltes proteïnes pateixen una sèrie de modificacions post traduccionals que consisteixen en l adhesió de grups funcionals en aminoàcids d una proteïna algunes modificacions poden produir lipoproteïnes hidròfobes o glicoproteïnes hidròfiles aquest tipus de modificació permet el canvi d orientació d una proteïna en la membrana per exemple l adhesió o eliminació de l àcid palmític que és un àcid gras a residus de cisteïna en algunes proteïnes senyal causa la unió o separació d aquestes proteïnes a la membrana a més hi ha does aminoàcids més que són incorporats per codons d aturada primordials a més dels codis d aminoàcids específics els marcadors de posició s utilitzen en els casos en què l anàlisi química o cristal·logràfica d un pèptid o d una proteïna no pot determinar de manera concloent la identitat d un residu unk s utilitza a vegades en lloc de xaa però és menys estàndard a més molts aminoàcids no estàndards tenent un codi específic per exemple diversos fàrmacs peptídics com el bortezomib i el mg són sintetiitzats artificialment i mantenen els seus grups protectors que tenen codis específics el bortezomib és pyz phe boroleu i el mg és is z leu leu leu al com que els aminoàcids tenen tant un grup amino primari com un grup carboxil primari aquests compostos químics poden patir la majoria de les reaccions associades a aquests grups funcionals aquests inclouen l addició nucleofílica la formació de l enllaç amida i la formació d imina pel grup amino i l esterificació la formació de l enllaç amida i la descarboxilació del grup àcid carboxílic la combinació d aquests grups funcionals permet als aminoàcids ser lligants multidentats efectius d aminoàcids metàl·lics quelats les múltiples cadenes laterals dels aminoàcids també poden patir reaccions químiques els tipus d aquestes reaccions estan determinats pels grups que hi ha en aquestes cadenes laterals i són per tant diferents entre els diversos tipus d aminoàcids existeixen diferents mètodes per sintetitzar aminoàcids un dels més antics comença amb l halogenació de hell volhard zelinsky al carboni d un àcid carboxílic després la substitució nucleofílica amb amoníac converteix l alquil bromur a aminoàcid de manera alternativa la síntesi dels aminoàcids de strecker comporta el tractament d un aldehid amb cianur de potassi i amoníac això produeix un aminonitril com a intermediari tot seguit la hidròlisi del nitril produeix un alfa aminoàcid l ús d amoni o amoníac en aquesta reacció dóna lloc a aminoàcids no substituïts mentre que substituint amines primàries o secundàries es produiran aminoàcids substituïts de la mateixa manera l ús de cetones en comptes d aldehids dóna lloc a aminoàcids disubstituïts la síntesi clàssica dóna lloc a una mescla racèmica d alfa aminoàcids com a productes però han estat desenvolupats gran quantitat de procediments emprant auxiliars asimètrics o catalitzadors asimètrics a la vegada el mètode més utilitzat és una síntesi automatitzada en un suport sòlid per exemple llits de poliestirè utilitzant grups protectors per exemple fmoc i t boc i grups activadors per exemple dcc i dic en les plantes el nitrogen és assimilat primer a compostos orgànics en forma de glutamat format a partir d alfa cetoglutarat i amoníac en el mitocondri per formar altres aminoàcids la planta utilitza transaminases per moure el grup amino a un altre alfa ceto carboxílic per exemple l aspartat aminotransferasa converteix el glutamat i l oxalacetat a alfa cetoglutarat i aspartat altres organismes també utilitzen les transaminases per a la síntesi d aminoàcids els aminoàcids no estàndards es formen generalment a partir de modificacions dels aminoàcids estàndards per exemple l homocisteïna es forma a través de la via de transulfuració o per la desmetilació de la metionina a través del metabòlit intermedi sadenosil metionina mentre que en la hidroxiprolina es realitza una modificació post traduccional de la prolina els microorganismes i les plantes poden sintetitzar molts aminoàcids poc freqüents per exemple alguns microbis sintetitzen àcid aminoisobutíric i lantionina que és un derivat de l alanina amb un sofre de pont aquests dos aminoàcids es troben en lantibiòtics peptídics com l alameticina mentre que en les plantes l aminociclopropà carboxílic és un aminoàcid cíclic disubstituït petit que és un intermediari clau en la producció de l hormona etilè de la planta així com els grups amino i carboxil dels aminoàcids poden reaccionar per formar enllaços amida una molècula d aminoàcid pot reaccionar amb una altra per formar un enllaç amida que les uneixi la polimerització dels aminoàcids és precursora de les proteïnes aquesta reacció de condensació produeix l enllaç peptídic recentment format i una molècula d aigua en les cèl·lules aquesta reacció no succeeix directament en lloc d això l aminoàcid és activat per la unió a una molècula d rna de transferència per mitjà d un enllaç èster aquest aminoacil trna és produït en una reacció dependent de trifosfat d adenosina duta a terme per un aminoacil trna sintetasa tot seguit aquest aminoacil trna és el substrat per a un ribosoma que catalitza un atac vers el grup amino de la cadena proteica sobre l enllaç èster com a conseqüència d aquest mecanisme totes les proteïnes sintetitzades per un ribosoma tenen l inici a l extrem amino i el final a l extrem carboxil de tota manera no tots els enllaços peptídics es formen així a vegades els pèptids són sintetitzats per enzims específics per exemple el tripèptid glutatió que és una part essencial de les defenses de la cèl·lula contra l estrès d oxidació és sintetitzat en dos passos emprant aminoàcids lliures en el primer pas la gamma glutamilcisteïna sintetasa condensa la cisteïna i l àcid glutàmic a través d un enllaç peptídic format pel carboxil de la cadena lateral del glutamat el carboni gamma d aquesta cadena lateral i el grup amino de la cisteïna després aquest dipèptid és condensat amb una glicina per la glutatió sintetasa fins a arribar a la forma glutatió en química els pèptids són sintetitzats per una varietat de reaccions una de les més emprades en síntesi de pèptids en fase sòlida utilitza els derivats aromàtics de l oxima dels aminoàcids com a unitats actives aquests són adherits en seqüència a la cadena peptídica que es troba unida a un suport sòlid de resina la facilitat per sintetitzar un gran nombre de pèptids diferents simplement variant el tipus i l ordre dels aminoàcids per mitjà de química combinacional ha permès que aquesta síntesi esdevingui un fet important en la creació de llibreries de pèptids per usar en recerca farmacèutica mitjançant el cribratge d alt rendiment la degradació d aminoàcids sovint implica una desaminació que consisteix a desplaçar el grup amino a un cetoglutarat que forma glutamat aquest procés necessita l acció de transaminases que solen ser les mateixes que s han utilitzat en l aminació durant la síntesi en la majoria de vertebrats el grup amino és suprimit pel cicle de la urea i secretat en forma d urea tot i així la degradació dels aminoàcids pot produir àcid úric o amoníac en comptes d urea per exemple la serina deshidratasa converteix la serina en piruvat i amoníac els aminoàcids tenen una extensa varietat d aplicacions en la indústria però el seu ús principal és com a additiu en menjar per a animals aquesta funció és important ja que molts dels components majoritaris d aquests aliments com la soja o tenen nivells baixos dels aminoàcids essencials o no tenen alguns d aquests aminoàcids la lisina la metionina la treonina i el triptòfan són els aminoàcids més importants en la producció d aquests aliments en aquesta indústria els aminoàcids també són emprats en quelats per tal de millorar l absorció de minerals dels suplements que poden ser necessaris per millorar la salut o la producció d aquests animals la indústria alimentària és un consumidor majoritari d aminoàcids en particular de l àcid glutàmic que s utilitza com un potenciador del sabor i de l aspartam aspartil fenilalanina metil ester com un edulcorant artificial baix en calories una tecnologia similar a la utilitzada en la nutrició animal s empra en la indústria nutricional humana per alleujar la deficiènica de minerals com l anèmia mitjançant la millora de l absorció de minerals i reduint els efectes secundaris negatius dels suplements de minerals inorgànics la capacitat quelant dels aminoàcids ha estat utilitzada en fertilitzants per a l agricultura per facilitar el subministrament de minerals a les plantes per tal de corregir les deficiències de minerals com ara la clorosi fèrrica aquests fertilitzants també són utilitzats per evitar que es produeixin deficiències i millorar la salut general de les plantes la resta de la producció d aminoàcids s utilitza en la síntesi de fàrmacs i cosmètics des de l any aminoàcids no naturals han estat afegits a una proteïna mitjançant la creació d un codó únic i el seu corresponent arn de transferència la parella aminoacil trna sintetasa per a codificar amb diverses propietats fisicoquímiques i biològiques per tal de ser utilitzat com una eina per explorar l estructura de les proteïnes i la seva funció o bé per crear noves o millors proteïnes els aminoàcids són importants com a matèries primeres de baix cost aquests compostos són utilitzats en la síntesi asimètrica com a blocs de construcció enantiomèricament purs els aminoàcids s han investigat com a precursors de catalitzadors quirals com per exemple per a reaccions d hidrogenació asimètrica encara que no existeixen aplicacions comercials els aminoàcids estan en fase de desenvolupament com a components d una extensa gamma de polímers biodegradables aquests materials tenen aplicacions com a embalatges ecològics i en medicina en l administració de fàrmacs i la construcció dels implants de pròtesis aquests polímers són polipèptids poliamides polièsters polisulfurs i poliuretans amb aminoàcids que o bé formen part de les seves cadenes principals o bé estant units a ells com a cadenes laterals aquestes modificacions alteren les propietats físiques i la reactivitat dels polímers un exemple interessant d aquests materials és el poliaspartat un polímer biodegradable i hidrosoluble que pot tenir aplicacions en la fabricació de bolquers i en l agricultura a causa de la seva solubilitat i capacitat de formar quelats d ions metàl·lics el poliaspartat s utilitza també com a agent biodegradable contra l escalament i com a inhibidor de la corrosió a més l aminoàcid aromàtic tirosina s està desenvolupant com a possible substitut de fenols tòxics com el bisfenol a en la fabricació de policarbonats lalanina representat per les lletres ala és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius és una molècula hidrofòbica amb un grup metil com a cadena lateral és l aminoàcid més petit després de la glicina l abreviatura d una lletra és a i la de tres lletres ala a l arnm codifica com a gcu gcc gca gcg l alanina és un aminoàcid no essencial pels éssers humans però de gran importància existeixen dos enantiòmers diferents l alanina i d alanina la l alanina és un dels aminoàcids més utilitzats en la biosíntesis de les proteïnes després de la leucina ja que es troba en un de les estructures primàries i en proteïnes la d alanina es troba a les parets cel·lulars bacterials i en alguns pèptids antibiòtics es troba a l interior i a l exterior de les proteïnes globulars l alanina és molt comú ja que transfereix el seu grup amino al piruvat per culpa de les reaccions de transaminació a través de l enzim alanina transaminasa la qual es reverteix ràpidament l alanina pot biosintetitzar se amb facilitat a partir del piruvat per tant es troba present als cicles metabòlics de la glicòlisis gluconeogènesis i en el cicle de l àcid cítric s utilitza com a font d energia pels músculs el cervell i el sistema nerviós a més ajuda a metabolitzar els àcids orgànics i els glúcids i es troba involucrada en el metabolisme del triptòfan i de la vitamina b l alanina sintetitzada surt del torrent sanguini i és captada pel fetge on es metabolitzarà mitjançant un procés de gluconeogènesis es transforma en glucosa la qual serà utilitzada pel múscul el cervell l eritròcit la pell la retina i la medul·la renal ajuda l estimulació dels anticossos i a estabilitzar els nivells de sucre en sang a més manté la pròstata en bon estat la seva falta pot ocasionar una sèrie de trastorns a l organisme com per exemple problemes protàtics predisposició a les infeccions alteracions de la glucosa debilitat muscular alteracions nervioses i falta de concentració lalfabet és el conjunt de les lletres emprades en l escriptura d un llenguatge el conjunt de símbols anomenats lletres que codifiquen una llengua escrita la codificació de l alfabet almenys en una primera època quan l escriptura diferia molt poc de la parla consisteix a representar un so per mitjà d un símbol o lletra es contraposa així als sil·labaris i als ideogrames el mot prové del nom de les lletres alfa i beta que són les dues primeres de l alfabet grec val a dir que el seu sinònim abecedari prové del nom de les quatre primeres lletres de l alfabet llatí a be ce i de en llatí abecedarivs cada idioma té el seu propi codi sistematitzat que pot ser particular per a ella mateixa o variacions d un altre així per exemple tots els alfabets en ús a l europa occidental provenen de l evolució de l alfabet del llatí clàssic de forma similar l alfabet llatí i l alfabet ciríl·lic neixen de l alfabet grec el qual prové de l alfabet fenici d on sorgeix també l alfabet iber quant a les relacions entre l alfabet fenici i l ugarític amb altres alfabets més antics i amb l escriptura cuneïforme i jeroglífica en particular així com els lligams amb els alfabets de les llengües indo àries si bé són menys clares també indiquen un origen comú de la majoria d alfabets de vegades no és clar la frontera entre un nou alfabet i una adaptació del mateix alfabet usualment amb diacrítics com passa amb les llengües romàniques que usen grafies no presents al llatí original o accents signes de puntuació i altres modificadors com que l evolució fonètica de cada idioma és més ràpida que la gràfica no hi ha una correspondència unívoca entre les lletres de l alfabet i els fonemes és a dir la pronunciació de cada llengua pot variar tot i referir se a la mateixa lletra per aquest motiu l ortografia dicta les normes per escriure correctament un idioma cap al  ac els antics egipcis havien desenvolupat un conjunt de jeroglífics per representar en forma individual les consonants del seu llenguatge més un vint i tresè jeroglífic que sembla que representava vocals al començament o al final d una paraula aquests glifs eren utilitzats a manera de guies de pronunciació en logogrames per escriure inflexions gramaticals i posteriorment per transcriure paraules i noms estrangers tanmateix si bé el sistema era de naturalesa alfabètica no va ser utilitzat per una escriptura purament alfabètica per això encara que el sistema permetia ser utilitzat com un alfabet va ser sempre utilitzat amb una forta component logogràfics presumiblement a causa del gran vincle cultural existent amb el complex sistema egipci per tant la història de l alfabet comença a l antic egipte més d un mil·lenni després d haver començat l escriptura el primer alfabet formal va sorgir cap al  ac per a representar el llenguatge dels treballadors semites a egipte i es va gestar a partir dels principis alfabètics continguts en els jeroglífics egipcis la majoria dels alfabets actuals del món o bé descendeixen directament d aquesta arrel per exemple els alfabets grec i llatí o es van inspirar en el seu disseny durant els cinc segles subsegüents es va difondre cap al nord i tots els alfabets subseqüents del món han baixat d ell o han estat inspirats en un dels seus descendents amb la possible excepció de l alfabet meroític una adaptació del dels jeroglífics a núbia al sud d egipte tot i que en aquest tema molts estudiosos sospiten que van existir influències del primer alfabet els alfabets de l edat del bronze mitjana d egipte encara han de ser desxifrats tanmateix semblen ja alfabets almenys en forma parcial i probablement ja són alfabets complets els exemples més antics són gravats de la zona central d egipte i datats cap al  ac segons gordon j hamilton aquestes inscripcions demostren que el lloc de la invenció de l alfabet molt probablement hagi estat egipte tanmateix quan l escriptura es dissemina cap a canaan ja era purament alfabètica i el jeroglífic que inicialment representava casa només significava b el primer estat canaanita que va fer un ampli ús de l alfabet fou fenícia i per això les versions posteriors de l escriptura canaanita són anomenades fenícies fenícia era un estat marítim al centre d una vasta xarxa comercial i aviat l alfabet fenici es va difondre per tot el mediterrani dues variants de l alfabet fenici tindran un gran impacte en la història de l escriptura l alfabet arameu i l alfabet grec cap al els grecs van incorporar l alfabet fenici i el van adaptar al seu llenguatge les lletres de l alfabet grec són les mateixes que les de l alfabet fenici i tots dos alfabets estan ordenats de la mateixa manera tanmateix si bé l assignació de lletres vocals haguessin complicat la llegibilitat de l egipci fenici o hebreu la seva absència representava un problema per al llenguatge grec en el qual les vocals tenen un rol molt més important per això els grecs van adaptar aquelles consonants fenícies que no podien pronunciar per representar vocals tots els noms de les lletres de l alfabet fenici començaven amb consonants i aquestes consonants eren el que les lletres representaven el que s anomena principi acrofònic tanmateix diverses consonants fenícies no existien en el grec i per tant diversos noms de lletres es van pronunciar amb vocals en el seu inici atès que el començament del nom d una lletra s assignava al so d aquesta lletra en grec aquestes lletres consonants van passar a ser les vocals el grec es va convertir en la font de totes les formes d escriptura modernes a europa l alfabet dels antics dialectes occidentals del grec com l alfabet de cumas on la lletra eta s usava com h va donar lloc als alfabets itàlics antics i l alfabet romà en els dialectes grecs en els que no tenien el so h eta va continuar com a vocal i es va quedar com a vocal en el grec modern i en tots els alfabets que van derivar de la variant oriental l alfabet glagolític el ciríl·lic l armeni el gòtic que va adoptar lletres gregues i també llatines i possiblement el georgià encara que aquesta descripció presenta l evolució de les escriptures d una forma lineal és una simplificació per exemple l alfabet manxú que baixa del adjasi d àsia occidental va ser molt influenciat pel coreà hangul que segons les interpretacions és un alfabet independent o deriva dels abugides del sud d àsia el georgià aparentment descendeix de la família aramea però va ser fortament influenciat en la seva concepció pel grec l alfabet grec mateix que deriva dels jeroglífics a través de l alfabet semític més tard va adoptar mitja dotzena de signes del demòtic quan va ser usat per a escriure l egipci copte una tribu coneguda com els llatins que es convertirien en els romans també vivien a la península itàlica al nord dels grecs occidentals els llatins van adoptar per a la seva escriptura una variant de l alfabet grec occidental a través del contacte amb els etruscs que en feien servir una transformació i dels mateixos grecs de la magna grècia al voltant del segle vii ac els llatins rebutjaven quatre lletres de l alfabet grec van prendre la efa etrusca que es pronunciava com w donant li el so f també van adoptar la essa etrusca amb tres línies en ziga zaga que posteriorment es corben donant l aspecte actual de la moderna essa per representar el so g en grec i el so k a etrusc es va utilitzar inicialment la lletra que acabaria transformant se en la p aquests canvis van donar origen a l alfabet llatí arcaic que inicialment tenia lletres però que abans del perdre la z els romans usaven la c k i q per escriure el so k la c va adoptar també el so g posteriorment van inventar la g afegint li un bastonet a la c i la van inserir entre la f i la h per raons desconegudes una vegada que l imperi romà va prendre grècia es tornà a introduir la z i es va adoptar la i per transcriure les paraules gregues que es manllevaven col·locant al final de l alfabet d aquesta manera i després desaparèixer les efímeres lletres que va introduir claudi l alfabet llatí va quedar amb lletres durant la resta de l antiguitat i l edat mitjana a l edat mitjana apareixen per primera vegada les lletres minúscules a conseqüència de l evolució soferta per les majúscules al generalitzar l escriptura amb tinta sobre pergamí o paper alfabet àrab alfabet ciríl·lic alfabet grec alfabet hebreu alfabet llatí a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z en françoise briquel chatonnet proposà aquesta taula esquemàtica que recollia linealment l evolució dels alfabets occidentals i del pròxim orient o escriptures protosemítiques o alfabet lineal o protosinaític o alfabet ugarític o alfabet fenici o alfabet paleo hebraic o alfabet púnic o alfabet arameu o alfabet hebreu o escriptures d àsia central alfabet sogdià alfabet uigur alfabet mongol etc o alfabet karoshti o brahmi o alfabet nabateu o alfabet sirià o alfabet àrab o alfabet grec o alfabet etrusc o alfabet llatí o alfabet copte o alfabet georgià o alfabet armeni o alfabet ciríl·lic o escriptures d aràbia o aràbics del nord alfabet safaític alfabet dels thamudens etc o aràbics del sud o alfabet himyarita lalfabet català és la variant de l alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana consta de les lletres de l alfabet llatí algunes de les quals poden ser modificades per diacrítics actualment l alfabet es compon de vint i sis lletres més sis dígrafs conjunts de dues lletres que representen un sol fonema a més a més de les lletres hi ha tres signes diacrítics l accent greu l accent agut i la dièresi i alguns caràcters especials com el guionet i el punt volat · de la ela geminada aquesta versió és l establerta per les normes ortogràfiques proposades per pompeu fabra i poch i adaptades posteriorment per l iec i l avl encara que no són lletres de l alfabet hi ha dos signes que reben un nom especial la ce trencada i la ela geminada el català té els següents dígrafs dues lletres que representen un sol so ortogràficament rr ss i ix intervocàlic se separen en síl·labes diferents a més de l·l el dígraf qu davant e i té el mateix so que la c davant a o u donant com a resultat la sèrie ca que qui co cu en altres casos però el grafema qu correspon a dues lletres que representen dos fonemes diferents per exemple quan aquós qüestió aqüífer etc igualment el dígraf gu origina la sèrie ga gue gui go gu i així mateix hi ha casos en què el grafema gu representa dos fonemes següent pingüí guant el conjunt ix és dígraf des del punt de vista del català oriental perquè la i és muda però no ho seria si és considerat des del punt de vista del català occidental on la i sí que es pronuncia existeix una controvèrsia a l hora de considerar certs grafemes com a dígrafs és el cas dels conjunts tg tj tx tz i ig certs lingüístes com ruaix alarcos llorach wheeller mariner mascaró s inclinen per tractar aquests conjunts no com a dígrafs sinó com a grups bofonemàtics és a dir consideren que són dos sons diferents eines com l optimot per contra inclouen aquests grafemes dins els dígrafs del català antigament s havien fet servir altres dígrafs com el ch so k a final de paraula i de vegades a dintre o a dintre per tx sobretot al país valencià i en gal·licismes i castellanismes il yl ly yll tots al principi representant dos sons una semivocal i una lateral alveolar o palatal i després amb el valor de la ll actual yn per l actual ny gu per g davant a ff per f ch per c th per t ph per f aquests quatre dígrafs en cultismes etc també s havien emprat grafies simples actualment abandonades fora dels cognoms com y per la semivocal i després per la conjunció copulativa l per ll g per gu davant e o i x darrere vocal per ix entre altres històricament el nom d algunes lletres ha estat diferent de l actual s emprava ef el em en er es itzeta idzeta també era diferent la pronúncia de la vocal d algun dels noms de les lletres antoni rovira i virgili va condemnar els noms de les lletres de l abecé a la castellana o la italiana efe ele eme ene esse i va donar hi els noms tradicionals ef el em en es divergint en aquest punt amb pompeu fabra albert rossich sosté que l opció normativa de fabra efa ela ema ena no era sinó una temptativa catalanització dels noms castellans seguint la fonètica del català oriental rovira indica que el timbre de la e era tancat en el nom de totes les lletres tret del de la er que era obert lagricultura ecològica o agricultura biològica és un mètode agrícola que té com a finalitat en contrast amb l agricultura convencional ser ambientalment sostenible a més de respectar la salut i el benestar dels consumidors en general refusa l ús de recursos químics artificials durant el conreu o la cria així com l ús de conservants colorants o altres additius durant la transformació d aliments a la unió europea l agricultura ecològica és regulada pel reglament que especifica les tècniques i les productes que poden utilitzar se el mateix concepte és conegut amb noms diferents en diversos països la terminologia de vegades pot portar a confusió orgànic és l adjectiu que fan servir en anglès biològic en francès alemany portuguès i neerlandès ecològic en català romanès i castellà els productes reben la denominació de «ecològic» o «biològic» abreujat «eco» o «bio» en general les tècniques de cultiu utilitzades per l agricultura ecològica són de caràcter menys agressiu per a l home i el medi ambient que les tècniques convencionals utilitzades després de la revolució verda de caràcter hiperracionalista amb visió a curt termini amb ús intensiu de productes químics altament tòxics i amb ignorància dels danys col·laterals en l ecosistema el moviment va començar prudentment a occident des de principis del segle xx quan els primers efectes negatius de l ús a gran escala de fertilitzants artificials i del monoconreu massiu van fer se visibles després de «l era dels plaguicides» el moviment va accelerar en observar entre d altres els efectes mediambentals desastrosos de l insecticida ddt que ho matava tot sense selectivitat i que els insectes nocius el seu primer blanc van desenvolupar resistència a més el verí ara prohibit a occident reconegut com a contaminant orgànic persistent en acumular se en els mamífers al cim de la cadena alimentària té efectes nocius per a la salut humana i amenaçava de fer desaparèixer certes espècies d ocells com el pigarg americà i el falcó pelegrí el llibre de rachel louise carson silent spring primavera silenciosa va ser un avanç considerable en crear una consciència ecològica en l opinió pública el llibre va conduir a la prohibició del ddt el als estats units malgrat l oposició virulent del molt fort lobby de la indústria química per a primeres matèries toves com entre d altres cafè cotó plàtans oli de palma conreats a orient àfrica i sud amèrica en països amb menys de protecció social a la sol·licitud ecològica s hi va afegir la sensibilitat per a les condicions de treball formació i sou dels productors i es va descobrir la complimentaritat amb els principis del comerç just a occident també s adona que una agricultura sostenible no és possible si els productors no reben una retribució honesta que a més de la producció agroalimentària pren en compte les tasques de manteniment del bé comú els grans grups de distribució exerceixen tal pressió sobre els preus que no li queden als agricultors mitjans per evitar monoconreu per deixar terres verdes per biòtops i passadissos biològiques per prevenir l eutrofització dels rius etc la nova política agrícola comuna de la unió europea vol entre d altres fomentar la sostenibilitat ecològica també en les explotacions convencionals i transformar els productors en gestors del paisatge rural i el seu ecosistema i guanyar una renda viable entre l agricultura ecològica stricto sensu i «l agricultura química» dels anys es desenvolupen tècniques intermediàries com ara la producció integrada l agricultura biodinàmica també és un tipus d agricultura ecològica l any al món hi havia  milions d hectàrees sota conreu ecològic el que representava el de les terres cultivades el nombre d operadors ecològics era de  milions els països amb més superfície ecològica eren austràlia  milions argentina xina i espanya els països amb un percentatge més alt de superfície agrícola de dedicada a la producció agrària ecològica eren liechtenstein samoa i àustria la demanda mundial de productes ecològics creix entre un i un a l any a europa la superfície de conreu ecològic ha augmentat dels  milions de hectàrees el fins a  milions el això és del total el catalunya comptava amb més de operadors ecològics i hectàrees de superfície certificada com a ecològica això és el de la superfície agrària útil destaca particularment el sector de la vinya on més del de la superfície es conrea de segons la normativa de producció ecològica n és exemplar l aspiració de la denominació d origen alella d esdevenir la primera denominació d origen do ecològica les illes balears comptaven amb operadors ecològics que conreen hectàrees això és de la terra arable al país valencià a l inici del hi havia productors ecològics empreses i un total de hectàrees de la terra arable el govern va presentar a principis de l any un pla per duplicar l agricultura ecològica i arribar el als de la terra a andorra el només hi havia hectàrees o de les terres agrícoles la manca d una normativa reconeguda per europa és una de les explicacions d aquesta xifra baixa cosa que el govern andorrà vol paliar el lalfabet grec en grec és un repertori de vint i quatre lletres que s ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles ix o viii ac és el primer alfabet complet és a dir un sistema d escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i cada consonant actualment es fa servir per a escriure el grec modern i també per a designar unitats de diversos tipus en matemàtiques física astronomia etc és l avantpassat de l alfabet llatí i de l alfabet ciríl·lic entre d altres l alfabet grec és un descendent directe de l alfabet fenici sense cap relació amb altres sistemes d escriptura que s havien fet servir abans per a inscripcions en grec com l escriptura lineal b o el sil·labari xipriota en concret l alfabet adaptat al grec sembla venir d un alfabet semític concret una versió cananea o occidental on les formes de les lletres encara són força semblants a l alfabet semític original els mateixos grecs antics dels temps clàssics es referien a la seva escriptura com a lletres fenícies atès que l alfabet semític no anotava les vocals els grecs van haver d adaptar alguns signes fenicis sense valor fonètic en grec per a representar les vocals de la seva llengua aquesta aportació pot considerar se fonamental i va fer possible una transcripció satisfactòria per a les llengües de la família indoeuropea tant si se situa l origen de l alfabet grec en una antiga variant semítica nord com en el fenici o el proto cananeu la innovació essencial de l alfabet grec és la introducció de les vocals les lletres gregues alfa èpsilon eta iota i òmicron que corresponen a vocals gregues o també a una semiconsonant en el cas de iota tenen correspondència directa amb les lletres de l alfabet semític en les mateixes posicions de l alfabet els grecs van adaptar per a les seves vocals algunes de les lletres semítiques per a sons que no calien en grec com les glotals i faringals etc en concret les lletres digamma corresponent a waw la semiconsonant labial a l alfabet semític san una sibilant anàloga a sigma i qoppa corresponent a una oclusiva post velar a l alfabet semític van desaparèixer aviat de l alfabet abans del denominat període clàssic atès que l aparició de les lletres minúscules és bastant posterior no existeixen minúscules d aquestes tres lletres en canvi les lletres ípsilon fi khi psi i omega són afegits dels grecs al final de l alfabet el caràcter sampi és una deformació de la lletra san que es va conservar per a representar el valor numèric el grec va introduir igualment tres noves consonants « » fi « » khi i « » psi afegides al final de l alfabet de manera progressiva i a mesura de llur desenvolupament aquestes consonants van compensar l absència d una aspiració comparable a la del fenici en el grup occidental la khi fou utilitzada per a representar el so de i la psi per al so l origen d aquestes lletres és discutit la lletra san fou utilitzada alhora que la lletra sigma per al so i en l època clàssica aquesta darrera es preferia a la san que va desaparèixer la digamma anomenada al principi wa i la qoppa després foren igualment abandonades la digamma en efecte només servia per als dialectes del grup occidental i la qoppa no tenia pas massa utilitat aquests caràcters tanmateix van sobreviure en la numeració jònica on a cada lletra li correspon un valor numèric de la mateixa manera la sampi que és aparentment un glif rar de jònia fou introduït en la numeració i tenia un valor de originàriament van existir diverses variants de l alfabet grec les més importants eren l occidental grec nord occidental i l oriental grec jònic la variant occidental arcaica és l avantpassat de l alfabet etrusc origen de l alfabet romà que conserva f al lloc on era la digamma o waw h tenia el valor fonètic de fricativa velar i conserva q al lloc on era la qoppa en canvi en la variant oriental que va acabar sent la clàssica i que donaria origen a l alfabet ciríl·lic i l alfabet copte h tenia el valor fonètic d una vocal com que atenes va adoptar l any  ac la variant oriental poc després van deixar de fer se servir les altres formes existents de l alfabet al principi l escriptura del grec era bustrofèdica és a dir s escrivia alternant la direcció del text a cada línia de manera que es començava pel costat on s havia conclòs la línia anterior d esquerra a dreta i de dreta a esquerra invertint tots els caràcters és a dir girant les lletres de costat en aquest procés talment com un bou quan llaura els camps d aquí el nom bustrofèdic del grec bustrofedon «girant com un bou» a l època clàssica el grec ja s escrivia sempre d esquerra a dreta per això les lletres gregues semblen girades especularment respecte a les lletres semítiques corresponents que sempre es van escriure de dreta a esquerra en el període hel·lenístic aristòfanes de bizanci va començar a accentuar les lletres gregues per facilitar ne la pronunciació durant l edat mitjana l escriptura de l alfabet grec coneixerà canvis anàlegs als que afecten l alfabet llatí en la mateixa època els antics dibuixos són conservats com a escriptura monumental i l uncial i després la minúscula acaben per imposar se la lletra sigma és escrita « » a final dels mots de la mateixa manera que l alfabet llatí utilitza l « s llarga » escrita « » a principi o al mig de mot i una s final escrita « s » a final de mot en el grec antic hi havia tres accents no indicaven la intensitat de la vocal sinó l alçada de veu més endavant però va esdevenir un simple accent d intensitat si el mot començava per vocal els accents i els esperits podien combinar se el el sistema d accentuació anomenat politònic va simplificar se i es va reemplaçar pel sistema monotònic on només hi ha un tipus d accent que va ser l accent agut o tancat i es va abandonar també amb aquest canvi d accentuació l ús dels esperits un dígraf és una parella de lletres utilitzades per escriure un sol so o una combinació de sons que no corresponen a cadascuna de les lletres de la seqüència l ortografia del grec tenia diversos dígrafs especialment diversos parells de vocals abans pronunciades com a diftongs que actualment es pronuncien com una sola lletra durant el període medieval l ús fou pres d escriure algunes iotes que hom no pronuncia amb la lletra precedent hom parla de « iota subscrita » cada lletra de l alfabet fenici va rebre el nom d un mot que començava pel so representat per aquesta lletra així que significa « bou » dóna el seu nom a la primera lletra de l alfabet « » bet « casa » que comença per dóna el seu nom a aquesta lletra i així successivament els grecs en adoptar aquestes lletres van mantenir el seu nom fenici o el van modificar lleugerament va esdevenir etc aquests mots manllevats no tenen cap sentit en grec per contra alguns signies afegits o modificats pels grecs tenen un nom amb sentit vol dir « petita o » i vol dir « gran o » de la mateixa manera vol dir « e simple » algunes lletres tenien diverses grafies la major part heretades de l escriptura minúscula de l edat mitjana si bé llur utilització és una qüestió de gust algunes d aquestes variants tenen fins i tot una codificació separada en la norma unicode igual que va passar amb els caràcters llatins va aparèixer una nova escriptura manuscrita al costat dels caràcters impresos algunes lletres prengueren una forma sensiblement diferent de la minúscula medieval i per tant de l escriptura tipogràfica en grec modern hi ha tot de fenòmens d assimilació i palatalització que modifiquen força la pronúncia d algunes lletres resumint i simplificant bastant durant els primers anys d escriptura amb ordinador era difícil escriure l alfabet grec actualment els sistemes més usats són el joc de caràcters iso que només permet escriure grec monotònic adequat per al grec modern i el sistema unicode que permet escriure grec politònic adequat per al grec antic i modern hi ha dos rangs de caràcters unicode per a l alfabet grec grec i copte u a u ff i grec estès u f a u fff l alfabet grec ha estat usat principalment per escriure el grec no obstant això altres idiomes a través dels segles han utilitzat aquest alfabet els símbols grecs s utilitzen tradicionalment com a noms en matemàtiques física i altres ciències molts símbols tenen usos tradicionals com la lletra minúscula èpsilon per a un nombre positiu arbitràriament petit la pi minúscula per a la relació de la circumferència d un cercle respecte al seu diàmetre la sigma majúscula per a sumatori i la sigma minúscula per a desviació tipus existeixen molts mètodes diferents per transcriure textos grecs o noms grecs a l alfabet llatí com en altres transcripcions poden variar segons quina sigui la llengua de destinació en el cas del català hi ha una proposta de l associació catalana de neohel·lenistes a l institut d estudis catalans no aprovada encara que es podria resumir de la manera següent l alfabet fonètic internacional o afi fa servir algunes lletres gregues per a representar alguns sons en concret aquestes lletres gregues l alfabet grec va ser el model per a diversos altres és considerat també un possible avantpassat de l alfabet armeni que al seu torn va influir el desenvolupament de l alfabet georgià lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d escriptura fonètica en la història de la humanitat l escriptura va aparèixer al voltant del i va esdevenir l ancestre de la majoria dels alfabets moderns i alguns altres sistemes d escriptura en aquest alfabet es va usar un principi consonàntic és a dir escriure les paraules només senyalitzant els sons consonants deixant les vocals a la comprensió del lector el text s escrivia de dreta a esquerra el sistema d escriptura fenici va esdevenir un dels més utilitzats es va estendre pels comerciants fenicis a través del mar mediterrani on es va desenvolupar i va ser assimilat per moltes altres cultures l alfabet arameu una forma modificada del fenici va ser l avantpassat de l alfabet àrab modern mentre que l escriptura hebrea és una variant estilística de l arameu l alfabet grec i l expansió dels seus descendents com el llatí el ciríl·lic i el copte va ser el successor directe del fenici encara que alguns valors de les lletres van ser canviats per representar els sons vocals com que les lletres van ser originalment una incisió amb una agulla stylos la majoria de les formes són angulars i rectes encara que amb el pas del temps van anar sorgint versions més cursives que van culminar amb l alfabet neo púnic de l era romana del nord d àfrica el fenici se sol escriure de dreta a esquerra encara que hi ha alguns textos escrits en bustrofedon el la unesco registrà l alfabet fenici al programa memòria del món com a un patrimoni del líban l escriptura fenícia és una de les primeres escriptures alfabètiques del món l alfabet fenici va donar origen a diverses branques de l escriptura alfabètica i avui dia gairebé tots els alfabets del món amb l excepció dels kana japonesos i l alfabet coreà tenen el seu origen precisament en l alfabet fenici altres tipus d escriptura amb una estructura alfabètica com el cuneïforme persa i l escriptura meroítica no han sobreviscut fins avui dia l escriptura alfabètica és l escriptura on un símbol transmet un so a diferència de l escriptura logogràmica i ideogràfica on cada símbol correspon a un concepte o morfema el sil·labari tampoc pot ser considerat com a sistema alfabètic perquè al sil·labari cada signe correspon a una síl·laba però no a un so segons una de les teories més comunes l escriptura alfabètica es va originar a egipte aquesta teoria va ser proposada per françois lenormant i exposada per emmanuel de rougé el normalment els partidaris de la teoria egípcia es divideixen en tres grups el primer grup s inclina cap a la teoria que diu que l escriptura alfabètica prové dels jeroglífics els defensors d aquesta teoria van ser jean françois champollion françois lenormant i alguns altres estudiosos el segon grup tendeix a la versió de l origen de l escriptura alfabètica en el hieràtic els defensors d aquesta versió van ser isaac taylor pierre montet i d altres la tercera teoria defensada per hans bauer suposa l origen de l escriptura alfabètica en l egipci demòtic cosa que no pot ser acceptable ja que l escriptura alfabètica va ser anterior a l egipci demòtic no obstant això la teoria egípcia va ser criticada ja que és inevitable que amb la presència de tantes formes més de hi hagi alguns jeroglífics que coincideixin amb les lletres fenícies a més cal dir que en els jeroglífics inicialment van ser utilitzats els símbols especials per a les parts de la paraula amb una o dues consonants però més tard els símbols d una consonant es van utilitzar amb molta menys freqüència comparant amb els ideogrames també cal assenyalar que a l alfabet per cada so hi ha un símbol el significat del qual no es canvia mentre que a l escriptura egípcia el mateix so pot ser designat amb diversos símbols a més si l alfabet realment provingués d egipte aleshores els egipcis durant uns quants segles abans de la invenció de l alfabet no haurien utilitzat una escriptura molt complexa i uns segles després de la invenció de l alfabet simplificar els jeroglífics i el hieràtic el alan gardiner i kurt sethe durant estudis sobre les inscripcions protosinaítiques descobertes en i per flinders petrie en total s han conservat unes inscripcions una part de les quals es va trobar en el període de a van arribar a la conclusió que l escriptura protosinaítica és un intermediari entre els jeroglífics egipcis i l escriptura alfabètica no obstant això durant el desxiframent de les inscripcions del sinaí es pot parlar més o menys segur sobre el desxiframent de només una inscripció el nom de la qual es deu a la deessa ba alat amb les lletres protosinaítiques no obstant això no hi ha proves raonables que indiquin que l alfabet va ser creat a partir de les lletres protosinaítiques és més raonable considerar que l escriptura protosinaítica en si fou un dels experiments més antics en la creació de l escriptura alfabètica alan gardiner va dir el següent sobre el desxiframent de l escriptura protosinaítica per desgràcia no tinc suficients dades per llegir qualsevol altra paraula excepte el nom de ba alat per això el desxiframent del protosinaític és una hipòtesi no verificable segons la teoria de la «baula perduda» que complementa la teoria de gardiner entre l escriptura protosinaítica i l alfabet nord semític es troba l escriptura anomenada alfabet protocananeu les inscripcions del qual es van trobar a palestina s han conservat onze monuments d aquest tipus d escriptura que es poden dividir en tres grups el primer grup inclou un fragment de ceràmica trobat el a guèzer una placa de pedra trobada el a nablus i finalment la inscripció trobada a una daga de tel laquix que es va trobar el però la inscripció va ser descoberta i publicada només el les inscripcions d aquest grup es daten al el segon grup inclou un fragment de ceràmica de tell el hesi descobert el i trobada el a una olla de tell el ajhula també en aquest o al tercer grup es pot atribuir l ostrakon de betxèmeix que es va trobar el les inscripcions d aquest grup es daten al el tercer grup inclou diverses inscripcions de tel laquix la inscripció sobre un gerro trobat el la inscripció sobre una copa descoberta un any més tard la inscripció feta sobre la tapa de l encens que es trobà el i la copa de tel laquix que es trobà el aquestes inscripcions es daten a la segona meitat del aquest grup també inclou un anell d or de meguidó p l o guy l arqueòleg que va trobar aquest anell el va datar els anys  ac el tercer grup també pot incloure els signes situats als fonaments del temple de jerusalem la teoria de la baula perduda té el suport de molts científics com ara william foxwell albright moses gaster i altres però per una sèrie de factors la legitimitat d aquesta teoria causa moltes preguntes així segons aquesta teoria els signes protocananeus i protosinaítics i les lletres fenícies són iguals encara que de moment no hi ha cap prova que ho siguin a més aquestes identificacions i la lectura d alguns caràcters sovint no coincideixen moltes de les identificacions acceptades no es poden explicar sense basar se en la teoria de la baula perduda en molts casos només van ser llegits els caràcters similars als fenicis segons la teoria d arthur evans l alfabet va ser pres pels fenicis dels filisteus els quals suposadament portaren l alfabet a canaan des de creta no obstant això aquesta teoria és inacceptable ja que la costa de canaan va ser conquistada pels filisteus cap a l any  ac quan l alfabet ja havia existit durant molts segles encara que externament s assemblin molt l escriptura cretenca i nord semítica aquesta semblança només és superficial i s aplica únicament a les formes geomètriques de les dues escriptures a més no es pot parlar de la connexió d aquests dos sistemes d escriptura ja que els jeroglífics cretencs fins ara no han estat desxifrats i la relació entre el lineal a el lineal b i l escriptura fenícia no s ha confirmat per altra banda és possible que l inventor de l alfabet conegués l escriptura cretenca però no comptés amb el valor fonètic dels signes de l escriptura cretenca maurice dunand va suposar que el prototip de l alfabet era el sil·labari de biblos aquesta escriptura fou descoberta el a biblos síria actualment en territori del líban per maurice dunand i té diverses opcions per desxifrar segons la seva teoria en algunes inscripcions de biblos hi ha signes que ocupen una posició intermèdia entre el sil·labari i l alfabet dunand considera aquests signes com a una reproducció lineal dels signes pseudojeroglífics dunand també suposà que si el sil·labari de biblos fou inventat per a una llengua no semítica llavors aquests signes es van simplificar expressament per adaptar se a la llengua fenícia la teoria de dunand es basa en cinc arguments l escriptura pseudojeroglífica de biblos i l alfabet fenici consistentment s utilitzaren al mateix territori la major part dels caràcters fenicis excepte he i qop tenen signes similars al sil·labari de biblos la direcció d escriptura dels dos és de dreta a esquerra les inscripcions sobre l espàtula un tipus especial de monument de l escriptura semítica antiga es feren amb el sil·labari de biblos i amb les lletres fenícies als monuments més antics del sil·labari de biblos i de l alfabet fenici les paraules se separaren amb unes línies verticals a part d això alguns signes que eren semblants als alfabètics van ser trobats en els objectes de biblos que es daten als segles  ac a biblos també es trobà una estàtua de bronze que data del segle xviii ac amb els cinc signes que externament semblen alfabètics segons dunand aquesta inscripció es pot llegir com l amn més aviat ly mn que significa vine amon però si suposem que el segon símbol la barra vertical és un separador de paraula llavors aquesta inscripció es pot llegir com a l mn que significa pertany a amon i la direcció d escriptura d aquesta inscripció és el bustrofedon per tant segons la teoria de dunand l alfabet va aparèixer als segles  ac segons flinders petrie l escriptura nord semítica així com les escriptures de l àsia menor els alfabets sud semítics l alfabet grec el sil·labari xipriota l escriptura de diverses inscripcions no desxifrades d egipte i l escriptura protosinaítica vénen de signes geomètrics prehistòrics que utilitzaren els pobles del mediterrani des de temps llunyans aquesta teoria no ha trobat un gran nombre de seguidors però no s ha d excloure la possibilitat de la influència d alguns símbols els quals coneixia l inventor de l alfabet l any john evans digué que les lletres de l alfabet deriven a partir de les imatges dels objectes que corresponen als noms de les lletres el una teoria similar va ser presentada per lucien gautier vasiliy vasílievitx struve també adherí l principi acrofònic també es presentà una sèrie d hipòtesis de poc èxit sobre l origen de l alfabet a partir de l escriptura cuneïforme el sil·labari cretenc i l escriptura hittita els nazis també formularen la seva hipòtesi segons la qual la invenció d alfabet pertanyia a la raça ària segons aquesta hipòtesi el primer alfabet del món va ser inventat per moisès el qual a la infància rebé una perfecta educació a egipte de part de la filla del faraó i completà les seves habilitats lingüístiques durant el trànsit pel desert gràcies al seu sogre jetró príncep i sacerdot de madian després de l èxode del poble israelià d egipte moisès donà als jueus una nova ideologia i fins i tot un nou alfabet en el qual s escrigueren els textos sagrats les taules de l aliança i el pentateuc el de maig de l any durant les excavacions a ugarit es trobaren diverses tauletes cuneïformes durant les excavacions dels anys es trobà un important nombre de tauletes al lloc de la biblioteca del temple i l escola dels escribes una part era escrita amb el cuneïforme babilònic però la gran majoria dels textos d aquestes tauletes eren fetes en l alfabet cuneïforme ugarític desconegut en aquell temps no obstant això l alfabet ugarític no està relacionat absolutament amb el cuneïforme assiri babilònic excepte el mètode d escriptura és a dir les marques d extrusió sobre les tauletes d argila fetes per mitjà de pals i la direcció de l escriptura d esquerra a dreta normalment les inscripcions en alfabet ugarític es daten el però segons algunes hipòtesis les tauletes poden ser datades el hi ha la possibilitat que l alfabet ugarític fos inventat per una persona que conegués l alfabet nord semític a més diverses troballes confirmen la semblança de l ordre alfabètic dels alfabets ugarític i fenici això pot indicar que l alfabet nord semític existís ja al segle xvi ac és a dir que sigui molt anterior a la data de la majoria de les inscripcions nord semítiques segons bauer l alfabet ugarític va ser creat per una llengua no semítica segons dunand el creador de l alfabet ugarític va tenir una idea sobre l alfabet pseudojeroglífic de biblos el els arqueòlegs trobaren a la cripta de la ciutat de biblos el sarcòfag del rei ahiram a la tapa del qual estava tallada una inscripció en fenici pierre montet qui trobà el sarcòfag i alguns altres dataren la inscripció aprox amb el però als anys gibson datà la inscripció amb el segle xi ac els investigadors moderns basant se en l edat de la ceràmica trobada a la cripta de l ahiram fan la hipòtesi que ahiram visqué al segle vii ac i per tant la inscripció trobada al sarcòfag no podria donar l inici a l alfabet fenici no obstant això l arqueòleg pritchard en durant les excavacions del poble sarepta entre sidó i tir trobà un gerro de fang amb una inscripció possiblement una de les més antigues fetes amb l alfabet fenici la inscripció sobre el gerro es data amb els principis del és a dir fou feta durant la guerra de troia quan els grecs ja havien oblidat la seva escriptura lineal i agafaren l escriptura fenícia al cap d uns segles elements d escriptura fonètica que foren els avantpassats de l alfabet apareixen en les escriptures de l antiga mesopotàmia cuneïforme accadi i sobretot a l antic egipte així en els jeroglífics egipcis ja durant l imperi mitjà es popularitzà el sistema de difusió d una dues o tres fonogrames a més a més els jeroglífics egipcis d aquest període foren una combinació de símbols ideogràfics i fonètics amb predomini d aquests últims ja en aquest temps es feia servir bastant sovint l escriptura fonètica per escriure paraules que no podien ser escrites amb escriptura ideogràfica sobretot per noms propis estrangers i topònims els primers rastres de la utilització de sistemes alfabètics lineals no cuneïformes es daten amb el segle xix ac i són les inscripcions protosinaítiques i protocananees les lletres de l alfabet protosinaític conserven els traços pictogràfics però en el protosinaític els símbols s utilitzen per expressar sons la relació de pictografia i fonètica en aquest alfabet és acrofònica és a dir per gravar un so utilitza una imatge simplificada de l objecte el nom del qual comença per aquesta lletra per exemple la lletra b no és res més que una imatge estilitzada d una casa en hebreu bet o bayt cal dir també que aquest símbol ja no significa la paraula casa sinó que només vol dir la lletra b i al revés per escriure la lletra b es fa servir només el dibuix d una casa l origen de les lletres pictogrames no és clar no obstant això possiblement foren agafades de fonogrames egípcies però canviant els seus valors fonètics per adaptar los al protosinaític més endavant simplificant els alfabets protosinaític i protocananeu es formà l alfabet fenici un sistema simple que consta de tan sols consonants uns processos similars d adaptació passaren amb l escriptura cuneïforme al durant les excavacions d ugarit actual raas shamra es trobaren milers de tauletes d argila amb escriptura cuneïforme una part de les inscripcions estava en accadi i era una correspondència diplomàtica però la majoria de les tauletes contenia un text del caràcter mitològic escrit en alfabet semític occidental adaptat a l argila i amb símbols cuneïformes era alfabet ugarític probablement el primer alfabet no acrofònic la creació de l alfabet fou una important revolució en el món d escriptura l escriptura fou disponible per la majoria de la gent un signe representava un so en la versió original acrofònica l alfabet també tenia una mena de pistes per al qui estava llegint i escrivint probablement la combinació del mnemònic acrofònic el simple traç i poca quantitat de símbols va portar l alfabet fenici a l expansió entre els territoris habitats per pobles que parlaven les llengües semítiques occidentals un avantatge addicional de l alfabet fenici en comparació amb l alfabet ugarític era la seva independència del qui estava escrivint i parlant en fenici en comparació amb el cuneïforme que no podria ser escrit en cap altre material que no fos argila l alfabet fenici era convenient per escriure sobre qualsevol superfície des de les taules encerades i fins a l ostrakon fragments de ceràmica sobre el qual normalment es feien les inscripcions quotidianes un altre factor de l expansió fou la capacitat d adaptació el sistema alfabètic no està lligat a un idioma en particular amb unes quantes desenes de lletres en teoria es pot escriure en qualsevol idioma la facilitat d aprendre l alfabet no es pot comparar de cap manera amb la memorització per exemple de milers de jeroglífics xinesos la introducció de l alfabet va permetre democratitzar l escriptura l evolució de l alfabet fenici va tenir dos processos per una part entre els pobles que parlaven llengües semítiques l alfabet fenici es convertí en arameu que conservà el consonantisme de les lletres i donà origen a molts alfabets de l orient pròxim per altra banda els pobles que no parlaven les llengües semítiques com per exemple els etruscs agafaren les lletres de l alfabet grec on algunes lletres com per exemple alef i ain es convertiren en a i o també afegiren unes quantes lletres més com per exemple i d aquesta manera l alfabet fenici va donar origen a diverses branques d escriptura per tant la major part dels sistemes d escriptura existents avui són els hereus directes de l alfabet fenici lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves rus ucraïnès bielorús serbi macedònic i búlgar així com altres llengües parlades a rússia i en altres estats de l antiga unió soviètica com ara el tàtar una llengua turquesa i l udmurt una llengua finoúgrica l abkhaz l àzeri el bosnià el txetxè el kazakh el komi el moldau el mongol el tadjik l uzbek i el iacut algunes repúbliques exsoviètiques que utilitzaven l alfabet ciríl·lic per a escriure les seves llengües han canviat a l alfabet llatí com és el cas de l azerbaidjan el turkmenistan l uzbekistan i moldàvia el kazakhstan també considera la possibilitat de dur a terme aquest canvi en el futur pròxim és un alfabet bicameral aparegué cap als segles ix x quan fou creat a partir de l alfabet grec les normes de transcripció del ciríl·lic a l alfabet llatí difereixen segons la llengua d origen i la llengua de destinació així per exemple el cognom rus es pot transcriure com a ménxov català menchov portuguès francès menshov anglès castellà menschow alemany o mensjov neerlandès d altra banda la transliteració del ciríl·lic al llatí sol seguir unes normes estàndards internacionals l alfabet o com a mínim una de les seves variants és oficial en diverses organitzacions amb l adhesió de bulgària a la unió europea l de gener de el ciríl·lic es va convertir en el tercer alfabet emprat en un idioma oficial de la ue juntament amb l alfabet llatí i el grec modern el fet que ciril de tessalònica anomenat «el filòsof» creà l alfabet i les primeres traduccions en antic eslau és a hores d ara incontestable tanmateix una de les qüestions més interessants que resta sense resposta unívoca fins i tot a hores d ara tracta de la creació en un període relativament breu de dos alfabets l alfabet ciríl·lic i l alfabet glagolític no hi ha una opinió unànime sobre quin dels dos va ser creat per constantí ciril d acord amb la hipòtesi més estesa sobre la creació d ambdós alfabets el ciríl·lic faria la seva aparició cronològicament després del glagolític des d un punt de vista acústic i gràfic el ciríl·lic està basat en la uncial grega seria el búlgar climent d ocrida un dels deixebles de constantí ciril qui l hauria creat i li hauria donat el nom del seu professor en senyal de respecte correspon a la composició fonètica de l antic eslau i té una grafia original alguns caràcters indiquen que el disseny de les lletres segueix les normes de la secció àuria la relació del costat petit i del gran respecte al conjunt són idèntiques si bé entre l alfabet glagolític i l alfabet ciríl·lic existeix una certa continuïtat no per això hom deixa d apreciar hi diferències significatives l alfabet ciríl·lic reemplaçà ràpidament l alfabet glagolític primer a bulgària oriental i especialment en la capital de l època preslav a l escola d ocrida l alfabet glagolític estigué més estès i fou emprat durant més temps hi ha alguns monestirs a la vora de la mar adriàtica a croàcia on el glagolític fou utilitzat en criptografia fins al segons la segona hipòtesi constantí ciril seria l autor d ambdós alfabets la qual cosa significaria que hauria traduït els principals llibres litúrgics dos cops el hauria creat l alfabet ciríl·lic derivat de l escriptura grega adaptant lo al llenguatge eslau i immediatament hauria traduït els llibres litúrgics per a les necessitats dels eslaus de la regió del riu bregalnica macedònia del nord oest més tard el hauria creat l alfabet glagolític en copiar altre cop els llibres ja traduïts a fi i efecte de donar a la seva missió a moràvia una expressió cristiana universal les representacions lletres per a sons estranys al grec foren preses d altres llocs no ben determinables l obra de ciril i metodi fou continuada pels seus deixebles climent naüm gorazd i sava els quals quan va arribar a bulgària van rebre el suport del rei de bulgària borís i aquest va atorgar reconeixement oficial a l alfabet ciríl·lic i l antic búlgar en el marc del seu imperi la literatura produïda en l antic idioma búlgar aviat va començar a difondre s cap al nord i es va convertir en la lingua franca de l europa oriental on va arribar a ser conegut també com a antic eslau eclesiàstic l extensió de la literatura eslava coneguda com a edat d or fa referència al període en què va regnar el rei simeó el gran de bulgària posteriorment l antic eslau eclesiàstic penetraria a sèrbia i a finals del seria la llengua de l església de la rus de kíev el el tsar pere i va emprendre la reforma de l alfabet rus amb l eliminació dels signes diacrítics l abolició d algunes lletres i la legitimació d altres aproximant se a les fonts llatines d aquell temps es van introduir lletres minúscules en l alfabet anteriorment només hi havia majúscules l alfabet fou dotat de caràcters profans gradanskij rift mentre els antics caràcters restaven com a propis de l ús eclesiàstic l alfabet ciríl·lic profà amb poques variants és usat també en les llengües ucraïnesa sèrbia i búlgara i fou utilitzat pels romanesos vegeu alfabet ciríl·lic romanès fins al quan el príncep alexandru ioan cuza en va decretar la seva substitució per l alfabet llatí durant més de tres segles l alfabet rus ha experimentat diverses reformes en general s ha reduït el nombre de lletres amb l excepció de les lletres i també usades abans però legalitzades al i l única lletra dautor proposada per la princesa iekaterina dàixkova l última gran reforma de l alfabet rus es va produir els anys vegeu reforma ortogràfica russa del com a resultat de la qual va aparèixer l actual alfabet rus format per lletres aquest alfabet va ser també la base del de moltes llengües no eslaves de l antiga unió soviètica i mongòlia llengües que abans del o bé no s escrivien o ho feien amb altres tipus d escriptura àrab xinesa alfabet tradicional mongol etc l alfabet utilitzat per la moderna església eslava de l església ortodoxa i l església catòlica oriental s assembla al ciríl·lic primerenc tanmateix durant els següents deu segles l alfabet ciríl·lic es va adaptar als llenguatges parlats i als canvis produïts en aquests vernacles a les variacions regionals i a les característiques de les llengües nacionals i va ser objecte de reformes acadèmiques i recolzat per decrets polítics avui en dia dotzenes d idiomes d europa oriental i àsia estan escrits en l alfabet ciríl·lic els caràcters de l alfabet ciríl·lic són transliterats generalment en els mitjans científics segons el sistema establert per l institut de ciències lingüístiques de l urss o també segons el sistema iso la grafia manuscrita cursiva dels caràcters ciríl·lics difereix de la lletra d impremta en el mateix grau que les nostres lletres llatines a més a més en certes edicions la itàlica impresa minúscula adopta la forma de les lletres cursives cosa que tipogràficament aporta la diferència entre obliqües i itàliques tanmateix algunes cursives no són idèntiques segons si són manuscrites o impreses en la taula següent aquestes són senyalades pel seu color blau aquesta taula mostra les lletres de l alfabet ciríl·lic rus tot i que hi manca la finalment en serbi i en macedònic les itàliques cursives de les minúscules i tenen encara una altra aparença sovint més propera encara de la grafia manuscrita el desenvolupament de la tipografia ciríl·lica va passar directament de l època medieval al barroc tardà sense una etapa renaixentista com a la resta d europa occidental les lletres ciríl·liques d època medieval tardana encara visibles en moltes icones es caracteritzen per ser força altes i estretes sovint compartint traços entre lletres adjacents a principis del el tsar pere i de rússia va ordenar l ús d una tipografia occidentalitzada la qual fou progressivament adoptada per altres llengües que empren aquest alfabet a diferència de la majoria de famílies tipogràfiques gregues modernes que per bé que per a les majúscules segueixen principis de disseny propis dels alfabets llatins mantenen els seus propis principis pel que fa al disseny de les lletres minúscules com l ús de serifes la forma dels remats de les lletres i regles sobre el gruix dels traços les famílies tipogràfiques ciríl·liques modernes són molt similars a les llatines el desenvolupament de tipografies ciríl·liques per als ordinadors dut a terme a partir de les famílies tipogràfiques llatines també ha contribuït a la llatinització visual de la tipografia ciríl·lica les majúscules i les minúscules ciríl·liques no són tan diferents entre si com en els alfabets llatins les minúscules rodones ciríl·liques són essencialment versaletes amb algunes excepcions com la i la que han adoptat formes minúscules occidentals la minúscula és típicament dissenyada sota la influència de la p llatina i la minúscula és una forma manuscrita tradicional per bé que una família tipogràfica ciríl·lica de bona qualitat inclou glifs específics en versaletes hi ha diversos sistemes per a la romanització del text ciríl·lic incloent hi la transliteració per transmetre l ortografia ciríl·lica a l alfabet llatí i la transcripció per transmetre n la pronunciació els sistemes de transliteració del ciríl·lic al llatí estàndard inclouen a vegades l alfabet ciríl·lic ha estat objecte de polèmica a causa de la seva forta associació amb el rus o el serbi després de la desintegració de la unió soviètica el algunes de les antigues repúbliques van deixar d usar l alfabet ciríl·lic per passar al llatí la transició s ha fet gairebé totalment a moldàvia excepte a la regió de transnístria turkmenistan i azerbaijan però l uzbekistan encara usa els dos sistemes a romania s havia fet la transició a l alfabet llatí al llarg del segle xix i per tant no hi hagué canvis a croàcia per exemple hi ha hagut protestes contra el projecte de posar doble senyalització en alfabet llatí i en ciríl·lic a les zones on els serbis representen un terç o més de la població ja que reobre les ferides de la guerra de iugoslàvia a vukovar uns manifestants arrencaren senyals amb text en ciríl·lic en l unicode les lletres del ciríl·lic inclosos els alfabets nacionals i històrics estan representats per quatre blocs dos caràcters derivats del ciríl·lic són els caràcters en l interval u a u f són bàsicament els caràcters de l iso que s han desplaçat cap amunt els caràcters en l interval u a u són lletres històriques que en l actualitat no s utilitzen els caràcters en l interval u a a u f són lletres addicionals per a diverses llengües que s escriuen amb alfabet ciríl·lic l unicode com a norma general no inclou les lletres ciríl·liques accentuades amb unes poques excepcions per indicar les vocals llargues o accentudades es pot utilitzar una combinació de caràcters diacrítics després de la respectiva lletra per exemple etc alguns idiomes inclòs l eslau eclesiàstic encara no són suportats del tot l unicode que va sortir a la llum el d abril del va introduir canvis importants en els blocs del ciríl·lic les revisions dels blocs ciríl·lics anteriors i l addicció del ciríl·lic ampliat a de dff i el ciríl·lic ampliat b a af que millora significativament el suport per a l alfabet ciríl·lic arcaic abkhaz aleutià txuvaix kurd i mordovià la puntuació per a un text en ciríl·lic és similar a la utilitzada en les llengües europees amb alfabets llatins altres sistemes de codificació de caràcters per al ciríl·lic són cada llengua té la seva pròpia disposició de teclat estàndard adoptat a partir de les màquines d escriure amb la flexibilitat dels sistemes d introducció de dades dels ordinadors també hi ha distribucions de teclats per a transliteració o distribucions de teclat fonètic homofònic fetes pels mecanògrafs que estan més familiaritzats amb altres dissenys com per exemple el teclat qwerty quan no es disposa de teclats o fons en ciríl·lic els usuaris d ordinador de vegades utilitzen la transliteració o una mena de codificació volapuk per escriure les llengües que habitualment s escriuen en alfabet ciríl·lic 
