#Article 1: Lengua lombarda (1730 words)


El lombard o lengua lombarda a l'è ona lengua romanza occidentala parlada principalment in Lombardia e alter canton arent e, per effett de l'emigrazion lombarda, anca in d'on poo de comunità del Sud America.

Per via de la mancanza de ona koiné i vari dialett del lombard gh'hann avuu on desvilupp independent in tra de lor, però cont el mantegnì de la mutua intelligibilità e de 'na solida bas fonetica e grammatical in comun.

El termin lengua lombarda a l'è donca doperaa per indicà el cluster, ossia l'insemma di variant che fan su la lengua.

In la lenguistega italiana a l'è ciamaa despess dialett, per el sò utilizz minga offizial e tipicament sottamiss a la lengua toscana.

El lombard a l'è parlaa in la pupart de la Lombardia, foeura che 'na quaj part meridional di provincc de Pavia e Mantoa, e in del Canton Tesin, in del Grison Italian, in la inscì ciamada Lombardia svizzera, in di provincc de Novara e VCO in Piemont e in di vaj ocidentai del Trentin.

In pratega i confin del lombard a hinn quej del Ducaa de Milan finna al 1426, che 'l gh'eva dent la Lombardia orientala, el Tesin e la Lombardia savojarda, terr che poeu l'ha perduu ma che l'ha tegnuu on fort influss coltural.

Per l'emigrazion el s'è spantegaa anca in Brasil e in Argentina.

I primm testimonianz de l'evoluzion del latin volgar de la Lombardia ja troeuvom in del secol quell de 13, cont el Sermon divin del Peder de Barsegapè.

L'influenza de la lengua occitana a l'era assee forta, e tanc la drovaven inveci che el lombard, e anca quej che scerniven el lombard ghe metteven dent di occitanism.

In realtà el letteraa lombard pussee important a l'è staa el Bonvesin de la Riva, autor del Liber di Tre Scricciur, che 'l parla de l'aldilà e 'l mett ona prima introduzion del contrappass in la letteradura romanza.

In quej agn là, la letteradura religiosa a l'era ciarament la pussee importanta, cont di componiment 'me la Leggenda de San Bassian a Lod o el Mayor gremeza a Bressa, che parlaven de Gesù o di Sant.

I primm citazion del lombard, probabilment in quej agn pussee grand de la lengua d'incoeu, resalissen semper a quej agn.

La prima citazion cognossuda a l'è del 1280 in d'on test del Salimbene de Adam, e se legg:

O ben parlava ben franzes, toscan e lombard. Anca el codes poetich occitan Leys d'amors el cita el lombard insemma a di alter lengov d'Europa in la fras: Apelam lengatge estranh coma frances, engles, espanhol, gasco, lombard.

In di secoi dopo a gh'è staa on perdes del lombard in favor del toscan, lengua favorida anca del riv di omen fiorentin de coltura a Milan voruu del Lodovigh el Mor, però on quaj letteraa, comé el Lancin Curt, l'ha suttaa a doperaa el lombard in di sò composizion. Semper ligaa a Lodovigh on sonett del 1499 in su la sò fin.

A partì del 1500 el lombard l'è staa pussee doperaa, ma a la fin del midemm secol on retorn del latin l'ha menaa tanc intellettuai, 'me el Carlo Boromee, a difend e promoeuv el toscan.

In del 1610 el sortiss el Varon Milanes, dizionari etimologich, compagnaa poeu del Prissian, intregament in milanes, che 'l mett i bas de la grafia milanesa classega.

In tra el 1600 e 'l 1800 i figur de Carlo Maria Maggi e de Carlo Porta han cambiaa la letteradura lombarda: El primm, drammaturgh, l'ha fondaa la moderna ortografia milanesa, inveci el segond, burocrat, l'ha portaa a on nivell pussee volt la letteradura milanesa.

Di alter personn important per el Lombard a hinn staa Giusepp Parin, Domenegh Balestree, Carl'Antoni Tanz e Francesch Cherubin, autor de on dizionari milanes e de ona antologia in 12 volum in sui oeuver milanes.

In del 1900 on poo de gent l'ha scrivuu in lombard, in vari maner. Poeudom cità el Franco Loi, Gioann D'Anzi, Giorgio Strehler, Enzo Jannacci, Dario Fo, Nanni Svampa, Ivan Della Mea, Francesco Magni.

Al principi del 1900 di member lombard del Partii Liberal, comé el Bortol Belott, scriven di poesij in Lombard.

Incoeu el lombard l'ha vist l'unega legg de tutela in sò favor, fada de la Region Lombardia a settember 2016.

A gh'è on poo de band e cantant che sonen e canten in lombard, comé el Dellino Farmer e 'l Longobardeath. A gh'è staa anca di traduzion di liber in lombard.

A gh'è staa, in di agn 2010, anca di tentativ de standardizzazion de la lengua, comé la Scriver Lombard o i adattament de la grafia milanesa.

In del 2017 la Region Lombardia l'ha patrocinaa l'iniziativa de Spiran del Noeuv Festival de la Musica Lombarda.

Tipicamente el Lombard a l'è spartii in dò varietà:

Cont division l'Adda. Al di d'incoeu a l'è tipicament giontaa el lombard alpin, e di voeult a l'è anca scorporaa el dialett trentin ocidental del lombard oriental.

El Lombard ocidental el gh'ha dent i dialett che han avuu 'me dialett de riferiment el dialett milanes, comé el dialett paves, el dialett lodesan o 'l dialett tesines.

I sò tratt tipegh a hinn:

El lombard oriental a l'è parlaa in quej territori de lengua lombarda ch'hinn staa governaa de Venezia. L'ha avuu mai on center linguistich ciar e nett.

I sò caratteristich a hinn:

El lombard oriental, per via de la dominazion veneta, el gh'ha on poo de venetism e gh'è di formi ciappaa de la lengua veneta anca in la grammatica.

El trentin ocidental el conserva di tratt fonetich arcaich respett del lombard oriental. Per esempi:

A gh'è anca di venetism per la svesinanza cont la venetofonia trentina. Per esempi inscì se dis cossì, comé in veneto.

El Lombard alpin a l'è parlaa in di vaj de confin cont el romancc, e l'è influenzaa del retoromanz.

I sò caratteristich a hinn:

A gh'è di particolarità in di singoi dialett a nivell del plural: Se la pupart la seguiss el modell lombard, on quaj dialett el muda l'articol (per esempi la vacca - lan vacca) o dopera el suffiss -en comé in todesch: (la vacca - la vacchen)

El Lombard, comé la pupart di lengov romanz, a l'è ona lengua SVO.

I verb i gh'ha quater coniugazion, che in d'on poo de dialett se resoeulven in trè realizzazion.  La negazion, foeura de on quaj cas eccezional, a l'è domà postverbal e singola. A l'è present anca la forma interrogativa cont inversion de verb e pronomm, voramai perduda in di dialett pussee cittadin.

A gh'è 8 pronomm: 7 a hinn comun a tutta la lengua, 1 a l'è tipich domà de on quaj dialett e l'è lore, ossia la terza plural femminina.

In Lombard a gh'è i articoi determinativ, indeterminativ e partitiv.

L'articol determinativ l'indica on soggett giamò ciar e nominaa in del descors, inveci quell indeterminativ in soggett noeuv e minga definii. El partitiv a l'è domà el plural de l'indeterminativ e 'l indica on numer indefinii de soggett: Per esempi in la fras l'è entrada ona mosca, la mosca l'è andada in sul cavagn con dent del pan se troeuven tucc i modalità de l'articol.

I aggettiv a hinn spartii in dò categorij:

I aggettiv qualificativ spieghen ona qualità del soggett, e i gh'ha di grad. Tucc i alter, 'me quej de possess, a hinn determinativ.

El Lombard el gh'ha on sistema plural che l'è puttost sofistegaa e variegaaee arent a quell di lengov italoromanz.

De fatt, el plural de om el presenta diferent soluzion, a segonda de la zonna e del termen. Quell de donna l'è un cicininn püssee sempliz.

On quaj esempi per el Lombard Ocidental:
El Pont, i Ponc - Tutt, tucc - Tant, tanc
El Tavolin, i Tavolitt - El Cadreghin, i Cadreghitt - El Tognin, i Tognitt 
El Vegett, i Vegitt - El Martinett, i Martinitt - El Povarett, i Povaritt
L'Ann, i Agn - El Pann, i Pagn - El Dann, i Dagn
El Basell, i Basej - el Tarell, i Tarej - El Cavall, i Cavaj
El Sistema, i Sistema - El poemma, i Poemma - El Barista, i Barista
El Mur, i Mur - El Savon, i Savon -  El Moron, i Moron
El Lavandee, i Lavandee - El Sentee, i Sentee - el Pensee, i Pensee
El Fioeu (ö curta e overta), i Fioeu(j) (ö longa e streccia) - El Fasoeu(ö curta e overta),  i Fasoeu(j) (ö longa e streccia)- la Ninoeu(ö curta e overta),  i Ninoeu (ö longa e streccia)
La Massera, i masser - la Ringhera, i Ringher - la Portera, i Porter
La Tosa, i Tosann - l'Omm, i Omen - el Pè, i Pée

El Lombard el gh'ha 9 vocai parnonziaa in d'ona quaj manera differenta e a hinn:

In d'on quaj dialett de confin a gh'è anca la vocal neutra schwa, tipega de la lengua piemontesa.

In la pupart di dialett lombard la longhezza vocalica la gh'ha ona quaj importanza.

In tanc dialett occidentai la definiss anca el participi passaa, per esempi  l'è infinii, inveci  l'è participi.

In d'on quaj dialett tesines e cremones, la longhezza a l'è importanta anca in mezz di paroll. Tipicament però a l'è minga scrivuda, foeura di cas di participi.

El sistema consonantich del lombard a l'è assee normal per ona lengua romanza ocidental. Gh'è, in tucc i dialett lombard, 26 consonant, de che dò a hinn tipich di dialett particolar de la zona bressana.

A gh'è no, al di d'incoeu, on sistema grafich unich doperaa de la pupart di lombardofon. Finna al 1900 circa la pupart di dialett lombard la compartiva on sistema grafich arent di indicazion del Varon Milanes, ma poeu tanc dialett, soratutt del lombard oriental o del Tesin, a hinn passaa a di ortografij ciappaa de l'italian.

Al di d'incoeu donca a gh'è trii sistema doperaa:

El lombard a l'è recognossuu comé lengua individual de part de l'ISO, cont el codes lmo. Anca l'UNESCO la recognoss el lombard comé lengua a ris'c de descomparì.

El lombard a l'è pienament dent de la definizion de lengua minoritaria de la Carta Europea di Lengov Regionai o Minoritari, carta che però l'Italia l'ha no ratificaa, e donca la resta minga tutelata del Stat Italian. L'è inveci recognossuda e salvaguardada de la Region Lombardia dal settember 2016.

Nanca in Svizzera el lombard a l'è recognossu offizialment, anca se l'è salvaguardaa anca di orghen cantonai e federai 'me la television.




#Article 2: Límit (matemàtega) (1552 words)


La noziun da límit l'è bèla-e-intuitiva,  malgraa la suva formülaziun astrata. 
Per dànn una introdüzziun sémplis,
a-parlaremm chí dumà dal cas di sequenz(i) da nümer reaal e da chel di funziun reaal a una variàbil reaal.

I sequenz(i) a-inn i funziun cun dumini da definiziun , u, di voeult  (suratütt in analisa da Fourier).  Chí a-tra(c)taremm dumà ul prim cas.
Cunsideraa che ogni nümer inter l-è isulaa, 
là sa cunsídera nò l’idéa da límit da la sequenza: l'esist, da fatt, dumà la suva valur.
Ind altri paroll, sa-poeu nò acustàss a  per mezz da diferent punt in .
Cunsideremm dunca dumà la noziun da límit per  ; le cjamaremm -bell'e sémplis- « límit da la sequenza».

Sa-scriif alura , e sa-dis che  al-tend (u anca cunverg) a .

Una sequenza a(d)metent un límit finii l'è cjamada cunvergent. Al-var ul teorema seguent:
Ogni sequenza convergent l'è limitada.

A) e B) .
Per ogni «söja da toleranza»  al-cuventa che al sia pussíbil truvà un « nümer inter da cunfidenza »  a partí dal qual i valur da  síen püssee grandi che  e i  se mantègnen positiif -int ul cas A)- e negatiif -int ul cas B)-:

Al cuventa anca, int ul cas A)  e, int ul cas B) .

Sa-dis alura che  al-tend (u  diverg) a: A), B) .

NB: Sa-parla da sequenza convergent dumà quaand chela sequenza-lí l'a(d)met un límit finii, da sequenza divergent int i cas A) e B), da sequenza indeterminada in tücc i òlter cas.

NB: Sa-poeu anca parlà da límit  quaand
. Ches-chí al-resüm i cas A) e B) e, anca ben, ul cas  e però i  pòden cambià segn da manera arbitrària.

Sa-parla da süb-sequenza, u da sequenza extracta, da la sequenza  quaand sa-scerníssen dumà di
element da :
inscí sa-cunsídera dumà una part da l'informaziun. L'esempi ul püssee clàssic l-è chel di süb-sequenz(i)  
di tèrmin da sitt pari, e 
di tèrmin da sitt díspari.
Püssee generalment, sa-designa cunt ul tèrmin « estrazziun » ogni aplicaziun 
 stregjament cressent. Alura una süb-sequenza l'è una sequenza da la forma .

Una proprietaa important l'è che una sequenza  a(d)met límit (finii u infinii) si e dumà si ogni süb-sequenza  a(d)met l'istess límit.

L'operaziun da passagg al límit l-è linear
int ul sentüü seguent :
si  e   a-inn di sequenz(i) reaal convergent, tal che 

e ,
alura anca la sequenza  l'è convergent e la gh-ha per límit .  Si  l-è un nümer reaal, alura la sequenza  l’è convergent cun límit . Inscí, ul conjunt??? 
C da tüti i sequenz(i) reaal convergent l-è un spazi vectorial reaal e l'operaziun da passagg al límit l-è una forma linear reaal sura C. Anca, la sequenza  l’è convergent cun límit LP. Dunca ul spazi ve(c)torial C l-è da fatt un'algebra reaal.
Si P  l-è nò 0, alura sa-poeu truvà  tal che la sequenza   l'è ben definida e cunvergent cun límit  .

Ogni sequenza cunvergeent l'è limitada, cunsideraa che tücc i tèrmin (salvaa un nümer finii), a-inn deent un interval intorn al límit.
Si (xn) l'è una sequenza da nümer reaal, limitada da sura e cresseent  -u anca limitada da bass e decresseent-, alura l-è necessariament convergeent.

Ogni sequenza da Cauchy da nümer reaal l'è convergeent, u, püssee sémplis: ul 
conjunt??? 
di nümer reaal l-è cumplet.

Al cuventa descerní ul cas dal límit ind un punt reaal finii e chel dal límit a l'infinii (positiif u negatiif).

Si  l'è una funziun reaal da variàbil reaal e  un punt dal dumini da definiziun da f, sa-dis che  l-è ul límit da  in  si :

In símbul:

Ind altri paroll, sa-poeu fà  tant vesin a  quaand sa-voeur, sura un interval -si assee piscin-, intorn a .

In chest cas-chí, sa-scriif .

A poeu anca süced che, int ul punt , la funziun  la gh-hàbja nò límit finii, ma infinii.
Ches-chí a-voeur dí che, acustand-u-s a  la valur da  s'acosta a  u a  id est, al-deventa 
graant quaand sa-voeur in valur absolüda e sa-mantegn da segn positiif (cas da ) u negatiif ().

La formülaziun matemàtica l'è alura la segueent : per ogni 

 e:  pel cas
dal límit ,  pel cas
dal límit .

Ind altri paroll, sa-poeu fà  tant vesin a  che sa-voeur, sura un interval -si assee piscin-, intorn a .

In chest cas-chí sa-scriif  (u ).

NB: Anca per i funziun da variàbil reaal, sa-poeu parlà da límit , quaand
. 
Ches-chí al-resüm i cas  e, anca ben, ul cas che  però   la-poeu cambià segn da manera arbitrària. Ches-chí a-poeu minga süced per funziun contínui in .

A-poeu süced anca che ul cumportameent
(/kumpòrta'ment/???) local da la funziun  al-sia difereent « a manzina » da  (i.e. per i ) e « a drita » da  (i.e. per i ). Per esempi, una funziun la-poeu a(d)mett un límit a drita e minga a manzina, u anca a(d)mett düü límit difereent da ogni coté.

A-semm dunca portaa a introdü(r) i noziun da límit a drita e a manzina ; l'ünica diferenza cunt i límit « normaj » l'è che la prossimitaa da  cun  u  l-è dumandada dumà per un coté da . I definiziun e notaziun curespundeent devénten dunca :

I noziun da límit a drita e a manzina a-inn manch resrictiif che la noziun clàssica da límit « bilateraal » : una funziun la-poeu avègh un límit a manzina e un límit a drita senza avègh un límit bilateraal. Da fatt la-var la propietaa :

Una funziun la-gh-ha un límit in un punt  si e dumà si la-gh-ha un límit a manzina , un límit a drita  e 
i düü a-inn istess : 

Adess cunsideremm ul cumportameent d'una funziun f -definida per ogni x assee graant in valur absolüda- « ai límit » dal dumini da definiziun, sia quaand  al-cress indefinidament (límit in ), sia quaand  al-decress indefinidament (límit in ).

Sa-poeu notà che, in chest cuntest-chí, la noziun da límit a drita u a manzina la-gh-ha minga sentüü; da fatt i límit in  a-inn sempru di límit à manzina e i límit in  a-inn sempru di límit à drita.

A-diremm che la funziun  a(d)met ul límit finii  in  si s'acosta a  in la mesüra che  al-deventa püssee grand (u « al-tend a  »).

Matematicament, ches-chí al-sa-tradüss per mezz dal fatt che, per ogni « descart da toleranza »  sa-poeu truvà una 

la-toeu valur deent l'interval da toleranza, da centru  e radi  :

Ind altri paroll, sa-poeu fà  tant vesin a  che sa-voeur, a partí d'una  
söja convenieent, i.e. assee graant.

In chest cas-chí sa-scriif .

Tütt ches-chí al-s'ada(p)ta facilment al cas dal límit in  : sa-dis che  al-tend a  quaand  al-tend a  si per un descart  sa-poeu truvà una söja   tal che :

e sa-scriverà .

Diremm che la funziun  a(d)met ul límit  in  si al-deventa arbitrariament graant in la mesüra che  al-deventa püssee graant (u « al-tend a  »). Da püssee,   resta da segn positiif () u negatiif () per sti x . La permanenza dal segn  l'è minga dumandada si sa-parla dumà da límit .

Matematicament, ches-chí sa-tradüss per mezz dal fatt che, per ogni «söja da toleranza»  sa-poeu truvà una 

prenderà valur dent l'interval da toleranza, i.e.  (cas ),  (cas ) u  (cas ).

Ind altri paroll, sa-poeu fà  tant vesin a  (u ) che sa-voeur, a partí d'una ??? convenieent, i.e. assee graant.

In chest cas-chí sa-scriif  u .

Tütt ches-chí s'ada(p)ta facilment al cas dal límit in  : diremm che la funziun  a(d)met ul límit  in  si al-deventa arbitrariament graant in la mesüra che  al-deventa püssee graant in valur absolüda, ma al-gh-ha segn negatiif (u « al-tend a  »). Da plüü,  la-resta cun segn positiif () u negatiif () per sti x. La permanenza dal segn l'è minga demandada si sa-parla dumà da límit .

Matematicament, ches-chí sa-tradüss per mezz dal fatt che, per ogni «söja da toleranza»  sa-poeu truvà una 

prenderà valur deent l'interval da toleranza, i.e.  (cas ),  (cas ) u  (cas ).

Ind altri paroll, sa-poeu fà  tant vesin a  (u ) che sa-voeur, a partir d'una söja convenieent, i.e. assee graant.

In chest cas-chí sa-scriif  u .

L'operaziun da passagg al límit (u al límit a drita/manzina) l'è linear anca per i funziun da variàbil reaal,
ind ul sentüü seguent: al-sia x0 un punt da la re(c)ta reaal cumpletada, i.e. un nümer reaal finii u .
Si f e g a-inn di funziun da variàbil reaal 
che a(d)meten límit L e P a x0, alura anca la 
funziun f+g í a(d)met límit, e chest límit-chí l-è L+P.
Si a l-è un nümer reaal, alura la 
funziun a f a(d)met límit a x0, e chest límit l-è aL.
Inscí, ul 
conjunt???
 K da tüti i funziun che a(d)meten límit in x0 l-è un spazi ve(c)torial reaal e l'operaziun da passagg al límit l-è una forma linear reaal sura K.
Si f e g a-inn di funziun da variàbil reaal 
che a(d)meten límit L e P a x0, alura anca la 
funziun fg í a(d)met límit, e chest límit l-è LP, inscí ul spazi ve(c)torial K l-è da fatt un'algebra reaal.
Si P  l-è minga 0, alura sa-poeu truvà 
un interval intorn a x0 indúa f/g l-è ben definida; ul sò límit a x0 l-è L/P.

Ciaav da la demostraziun: si , alura .  

Sa-poeu pruvà che  per ogni sequenza  tal che , i.e. per ogni sequenza convergeent a .




#Article 3: Identitaa trigonométrica (513 words)


Una identitaa trigonométrica  l'è una relazziun implicaant da li funziun trigonométrich e  verificada par tüti li valuur da li variàbil í cuntegnüdi.
Sti identitaa a pòden vess ütil, cur che una espressiun cunteneent da li funziun trigonométrich la gh-a besogn da vess semplificada.
Li funziun trigonométrich inn un bell puu ütil in intégrazziun, par integrà da li funziun «non trigonométrich»: un prucedimeent abitüaal, al cunsist a fà un cambi da variàbil ütilizant una funziun trigonométrica, e a semplificà da séguit l'integrala utegnüda cun li identitaa trigonométrich.

Notazziun: cun li funziun trigonométrich, a definiremm  sin2, cos2, etc., li funziun tai  che par ògni real x, sin2(x) = (sin(x))2, ...

Al è fàcil vidé sül círcul trigonométrich che:

(la demustrazziun la depeent sü la definizziun da li funziun cosinus, sinus)

In física, al è important savé che tüti li cumbinazziun lineaal da òndi sinusoidaal da la medésima períoda, ma da fasa difereent, l'è, da l'istessa manera, una ònda sinusoidaal da la medésima períoda ma cunt una fasa diversa.

In d'òlter tèrmin :

intúe

Ul medi ul püssee sveelt par pruvà sti fòrmül al è d'ütilizà  li fòrmül d' Euler in anàlisi cumplessa.

La fòrmüla da la tangeent la seguiss a partí da li òltri dò:

Sti fòrmül a pòden  vess utegnüdi rempiazzaant   inti teuréem d'adizziun, e ütilizaant ul teoréma da Pitàgora par li ültim dò, u anca ütilizaant la fòrmüla da de Moivre cunt .

Si Tn è ul  n-ésim polinòmi da Chebychev alura 

La fòrmüla da de Moivre la sa scriif:

Ul  nücli da Dirichlet Dn al è la funziun definida par :

Ul prudott da cunvulüzziun da una
funziun da quadraa integràbil e da períoda 2p cul nücli da Dirichlet a l'è l'istess che la suma d'òrdin  n da la suva série da Fourier.

Sti fòrmül a permétten da scriif  cos2(x) e sin2(x) in funziun dal cosinus da l'angül dòpi.

Rempiazzaant x par x/2  inti fòrmül da redüzziun da li putenzi, e ricavaant da séguit l'espressiun da cos(x/2) e sin(x/2), nü utenemm:

Mültipliemm tan(x/2) par 2cos(x/2) / ( 2cos(x/2)) e sü(b)stitüemm  sin(x/2) / cos(x/2) par  tan(x/2). Ul nümeratuur al è alura istess a sin(x), grazzia a la fòrmüla da l'angül dòpi; ul denominatuur al è istess a  2cos2(x/2) - 1 + 1 che, da l'istessa manera, al è istess a cos(x) + 1.

La secònda fòrmüla la veen da la prima mültiplicaant par sin(x) / sin(x) e  semplificaant ütilizaant ul teoréma da Pitàgora.

Si punemm , truvemm:

sti fòrmül permétten da semplificà di calcüi trigonométrich arivaant a di calcüi sura di frazziun razziunaal. I permétten da l'istessa manera da determinà ul cungjuunt di puunt razziunaal dal círcul ünitaa.

Sti fòrmül a pòden vess demustraa desvelüpaant i mémber da drita pai fòrmül d'adizziun :

Al è assee da cambià x par (x + y) / 2 e y par (x– y) / 2 inta li fòrmül da trasfurmazziun da prudott in suma.

Si x  0 alura

Si x  0 alura 

Da plüü, per ògni x,y, al var

Un bell puu d'identitaa símil a  a pòden vess utegnüüt a partí dal teoréma da Pitàgora :




#Article 4: Wikipedia (162 words)


Wikipedia (parnunziaa //) l'è una enciclopedia líbera e üniversal, dispunibila sül web e scrivüda in culaburaziun intal Internet dai internauti stess druvanda un prugrama líber wiki numinaa MediaWiki. 
L'è stada fundada in del 2001 e ghe n'è di versiun in 271 lengu. La version inglesa a l'è la püsee grosa e la Wikipedia in lumbard l'è nasüda in del 2005. 
Tücc i Wikipédi insema i riven a püssee da 60 miliun da vísit al dì e l'è vün di des sit püsee visitaa :. 

El fundadur dela Wikipedia, Jimmy Wales, la definiss cumè un prugett d'enciclupedia liberament distribüibila che ognidün la pò migliurà: una enciclupedia libera dela migliur qualitaa pusibil de fà e de distribüì per ogni persona süla tera in dela sua lengua materna.

Però Wikipedia la vöö migna ufrì infurmazion inedit. Insema a tücc i enciclupedì classich, la presenta cunuscenz gemò recugnusüü: i laurà persunai e urugunai i poden migna truà acuglienza.

Wikipédia a l'è custrüida sü cinch pilastri fundamentai:




#Article 5: Internet (116 words)


LInternet l'è staa inventaa in del 1969 e el se ciamava ARPANET. In principi l'eva ona red privada per i comunicazion militaj e universitaj de l'Amèrega, poeu la s'è spantegada e l'è devegnuda famosa in tutt el mond. In del 1993 la s'è povuda slargà semper pussee grazzia al Web, che l'è staa creaa al CERN. La red de l'Internet l'è deviduda in sitt e l'è piena de speranz: se pò trovà pradegament tutt quell che vun el gh'ha bisògn, sia informazion che però anca pericoj comè i virus.

Par navigà in su l'Internet, ga voeuri ona connession, on computer e on Web browser.

Anca la pòsta eletrònega (ciamada in Ingles e-mail) l'è basada su l'Internet.




#Article 6: Buddism (223 words)


El buddism l'è la religon (o la filosofia) basada sora i insegnament de Siddharta Gautama (che l'è deventaa el Buddha).

Questa religion chì la toeu origen in de l'India e la se diffond osca a l'Asia cental, el Tibet, el Sri Lanka, el sud-est de l'Asia, la Cina, la Corea e 'l Giappon. Incoeu, el buddism l'è deventaa relativament popolar anca in del mond occidental. Se calcola che gh'hinn intra 230 e 500 milion de buddista al mond. 

Siddharta Gautama a l'era fioeu d'ona fameja ricca e influenta. Però, a l'etaa de 29 agn el bandona tutta la soa ricchezza e 'l comenza ona vita d'asceta, con l'andà in gir per el mond. El s'introduiss al cognossiment di upanishads e, a l'etaa de 35 agn, el conseguiss quell che l'eva dree a cercà: immobel al pee d'on arbor per quarantanoeuv dì, el descovriss el misteri de la liberazion, el nirvana. Inscì, el se convertiss in del Budda, che 'l voeur dì l'Inluminaa. El moeur a l'etaa de 80 agn, dopo d'avè ottegnuu per primm la fin del desideri e de l'azion (quell chì l'è 'l nirvana).

Despoeu la soa inluminazion, el comenza a cuntà sù in gir el sò dharma, o la veritaa buddista. El nucli del Buddism l'è faa sù del Sermon di Quatter Nobel Veritaa:

I vott pass hinn quei chì:




#Article 7: Paella (145 words)


La paella l'è 'n piat de ris, discriìt per la prìma ólta 'n Spàgna, endela Albufera de Valencia, de precìs, segónt la tradisiù oral de la zona, endela località de Sueca. 

El nòm el vé del nòm català de l'atrès che se dopèra per preparàla cioè 'na padèla (en català apùnto paella) bàsa, de fèr, sènsa mànech lónch ma con du manighì, giü per bànda. 

La paella l'ìa 'n prensépe en maià sèmplice, fat coi quàter ingredièncc che se gh'ìa amanìcc, ensèma al ris : en tòch de càrne (conécc, pól, nedròt, sì), la erdüra (cornazèi, fazöi, pondór, arteciòch, fàe, ài frèsch, bròcoi), òio de ulìa, àiva, zaferà e sal.

Col pasà del tép, endele mà dei cóghi dei restoràncc, la resèta l'è deentàda sèmper piö sufisticàda, e s'è ambiàt a mitìga dét pò a i fröcc de mar compagn de i gàmber, l'aragòsta, ecc.




#Article 8: Svìzzera (2034 words)


La Cunfederaziun Elvetica o Svizera (Italian: Svizzera, Confederazione Svizzera; Tudesch: Die Schweiz, Schweizerische Eidgenossenschaft; Frances: Suisse, Confédération suisse; Rumanc: Svizra, Confederaziun svizra) al è una cunfederaziun de statt (i cantun) de l'Europa centrala; la gh'ha per vesin Germania, Francia, Italia, Austria, e Liechtenstein. Quest paes chì al gh'ha una fort tradiziun de neutralità pulitica e militar, però anca de cuuperaziun internaziunala, vist che l'è la sed de tantin urganizaziun internaziunai.

La versiun latina del sò nom  ufizial: Confoederatio Helvetica, la cunsent da catà minga föra vüna di quatru lengui ufizial. La sua abreviaziun: CH, a l'è quela che se dövra per identificà i dumini web che se referissen a la Svizera a l'Internet.

In del 1291, di representant di trii cantun d'Üri, Svitt e Unterwald a firmen la Carta de l'Alianza, che i üniss in de la lüta cuntra el guvernu di Asburgh, che a quel temp el cuntrulava el tron tudesch imperial del Sacru Imperi Ruman. In la bataia de Morgarten del 1315, i Svizer a baten  l'esercit di Asburgh secüranduss inscí una semi-independenza cume Cunfederaziun Elvetica.

In del Trataa da Westfalia dal 1648, i paes eurupei recugnussen l'independenza de la Svizera dal Sacru Imperi Ruman e la sua neutralità. In del 1798, i esercit de la revulüziun francesa ocüpen la Svizera. El cungress de Viena del 1815 restabiliss la independenza svizera e i putenz europei aceten de recugnuss de manera permanent la neutralità del paes.

La Svizera l'adota una custitüziun federal in del 1848, refurmada prufundament intal 1874, che la stabiliss la respunsabilità federala par la giüstizzia, la defesa e 'l  cumerc. A partì da alura, l'è cuntinua la süperiurità pulitica, ecunomica e suciala che l'ha caraterizaa la Svizera.

I Svizer a hin cugnusüü per la sua storica neutralità e par avè minga participaa militarment ai guer mundial. In del 2002 la Svizera la regiung pienament i Naziun Ünii.

La strütüra da l'urganizaziun pulitica de la Svizera la se basa sü trii nivei: Cumün, Cantun e Cunfederaziun. Quest trii ambit i gh'ha una ampia autunumia. In cas de dübi, la presa de decisiun la gh'ha lögh in de l'ambit cantunal o cumünal. Questa circustanza la permet che 'l nivel püssee a val da la sfera pulitica naziunala, el Cumün, el gh'abia anca un alt spazzi d'autunumia. I materii che 'l Cumün l'è minga in cundiziun de regulamentà deperlüü a hin avucat dal Cantun, i cumpetenz del qual, al sò turn, a hin cumplementaa da quii de la Cunfederaziun. Questa atitüdin de cuurdinaziun e süport se ciama sübsidiarietà, e l'evita la prepunderanza d'una aministraziun centrala e la cunced dumà aziun de süport a la Cunfederaziun.

Cunt urigin in del termin latin confœderatio, el cuncet de federalism el gh'ha cume finalità l'üniun de ent statal equiparabil, la suvranità de la qual la gh'ha da ral è garantida da l'istessa. El federalism svizer se carateriza pel sò interess a mantegnì l'autunumia di Cantun, la qual cossa la süpon un principi de la gestiun pulitica del paes: ciapà el nümer de decisiun püssee grand che se pöö in d'una forma des'centralizada.

El püssee alt pudè legislativ l'ustenta l'Assemblea Federal (el parlament), che l'è cumposta da dò Camer (el Cunsei Naziunal e 'l Cunsei di Stat).

I drecc e i cumpetenz de tücc düü i Cunsei a hin identich. I Parlamentari desenvilüpen i sò atività pulitich paralelament a la sua vita prufessiunala e se reünissen nurmalment quatru völt a l'an int i sessiun urdinari (vöna ogni trii mes), che a düren tre setiman.

El Guvernu de la Svizera a l'è cumpost da un Culegi, che in alter paes a l'è equiparabil al Gabinett o al Cunsei di Minister; el cunsist de set member e 'l se ciama Cunsei Federal. Quest organ chì al custitüiss, dal  1848, l'esecütiv naziunal. Ogni an, vün de quest set member a l'è cataa föra cume President del Cunsei e del stat; de tüta manera, a l'esercita dumà una funziun representativa.

I Svizer cun drecc a vutà poden inflüì sü la marcia de la Cunfederaziun e di Cantun minga dumà a travers i eleziun, ma anca fasend üs de düü strüment: l'iniziativa e 'l referendum.

La Cunfederazziun Elvetica la se divid in 26 cantun:

I cantun a hin dividüü in 2889 cumün. Ogni cantun el gh'ha la sua propia custitüziun, pudè legislativ, guvernu e curt.

El paesagg svizer a l'è caraterizaa dai Alp,  un'alta cadena muntagnusa che la passa a travers de la zona central e del süd del paes. Tra i alt pich di Alp Svizer a gh'è 'l Pich Dufour che 'l tuca i 4.634 meter sura el nivel del mar. In de Pich Dufour sa tröven nümerus valad e giazzee.
Da 'stu lögh i vegnen föra un quaj di fiüm principal da l'Europa, tra i quaj el Renu, el Rodan, l'En, e 'l Tesin; quij fiüm chì a riven fin a di lagh cume per esempi el Lagh Leman, el Lagh de Zürigh, el Lagh de Neuchâtel e 'l Lagh de Custanza. La partida nord de la Svizera, la püssee pupülada, l'è anca püssee averta; de tüta manera l'è mediament muntagnusa. El clima svizer a l'è nurmalment temperaa, però al pöö varià un bell poo secund la lucalità, a partì dal clima sever de l'alta muntagna fin a rivà al dulz micru-clima insübrich de la part süd.

Malgraa l'assenza da resurs natüraj, l'ecunumia svizera la figüra tra i püssee prosper e desvilüpaa del mund. Urientada ai servizzi, cume i banch e i sicüraziun e la mecanica de precisiun, el paes el prudüss suratüt di ben cunt un fort valur giuntaa. El nivel de vita a l'è vün di püssee elevaa in Europa. De pü, la sua stabilità e neutralità i han traa un gran nümer de capital furest e d'urganizaziun internaziunal cume l'Urganizaziun di Naziun Ünii.

Da tradiziun, la prima part da l'ecunumia svizara  che s'è svilüpada l'è quela tesila: la lauraziun di pagn, sura tüt in dal Cantun da San Gal e da Zürich. Cul pasà di agn l'indüstria tessila l'è quasi scumparida: la Svizara la s'è specializada, a l'incuntrari, a fa i machin par ul tesil (i telar mecanich, par esempi). Da quela indüstria chi, l'è nassüü quela da precisiun che anmò incö la vegn ricugnussüda ca l'è impurtanta. 

A Basilea s'è svilüpaa l'indüstria chimica, a la fin dal Votcent e in di prim dal Nöfcent. Prima da la prima guera mundiala l'eva un quint da quela tudesca, ma l'eva istessa, par grandeza, da quela da tüt i paes da l'Europa metüü insema. Dopo la segunda guera mundiala, l'indüstria chimica la s'è cuncentrada süla prudüziun da medisinn. I impres püssee gross e cugnussü a hinn la Novartis e la Roche, che lauran tantu föra da la Svizara.

In dala Svizara rumanda ul desvilüp ecunomich l'è stai tantu inflüenzaa da la Rifurma di Prutestant. A Ginevra a hinn nassüü i prim banch specializaa in dala gestiun di patrimoni privaa e in dal investiment in dal debat püblich di Stat (Piemuntes-Savoia, frances, danes, ...). I banch s'hinn desvilüpaa ben parchè i Rifurmaduu da Ginevra (suratüt ul Calvin) metevan mia da limit a l'interes sü i debat e sü i danee prestaa. Ultra ai banch, ala fin dal Ses'cent i è rivaa in Svizara i prutestant che scapava di catolich frances, che an purtaa scià l'indüstria di urelocc. Ala fin dal Nöfcent l'indüstria di urelocc l'eva in crisi e sa pensava da liquidala, da vendigala ai Giapunes. Però un imprenditur mez american e mez libanes che al stava in Svizara, ul Nicholas Hayek, l'è riüssii a rimetala in urdin: l'ha creaa la Swatch (una parola che la vegn da Second e Watch), la fabrica specializzada a fa di ureloc da plastiga, tantu culuraa, mia tantu custus, ma che i funziona ben. E par che l'è riüssii.

L'indüstria di rop da mangià la fa anca part da la tradizun svizara: chi i gent di munt an sempru lauraa ul lacc e par conserval favan ul furmacc. Anmò in dala svizara rumanda a i incuminciaa a mercia sü ul lacc cul cacao e i nisciöl e an fai ul ciculat. La Svizara la s'è propri cuncentrada süla lauraziun dal lacc e tra i do guer mundiai l'a cuminciaa a fa ul lacc in pulbura da vendigh ai suldaa american e ingles. Pöö l'ha pensaa da fa ul cafè cuncentraa da slunga là cun l'aqua. L'eva la Nestlé che l'ha fai un Nescafé. Mo l'è vüna di impres püssee gros da rop da mangià.

Dala fin dal Votcent i Svizar an cumincià a urganizà ul setur türistich: i prim che vegneva scià evan i Ingles che vureva vidè i muntagn. L'è stai l'ucasiun da fa ammò püssee bel ul paes (da tegnal bel net, mia rüinal cun trop custrüziun, cüral) e da met in cantier i feruvii di muntagn (cum'è la Feruvia Retica, che mo' l'è patrimoni da l'UNESCO). In dal Nöfcent è rivaa sempru püssee türista che sura tüt vurevan scià: s'è svilüpaa suratüt i post di Grisun (Davos, Arosa, San Moritz), in dal Oberland bernes (Interlaken, Spiez) e in dal Goms.

A part quii da Ginevra (che però l'è vegnüda denta in dala Svizara dumà in dal 1815) i banch mist - üniversai - (dunca i banch che fa investiment indüstriai e tiran sü i risparmi) in Svizara hinn rivaa cun un puu da ritard. S'evan difundüü tantu i cass da risparmi in di prim dal Nöfcent, ma bisögna specià la segunda metà dal Votcent par vidè i gross banch indüstriai. I püssee gros in qui da Basilea (ul Baslerbankverein, mo la sa ciama UBS) e da Zürich (Crédit Suisse) che in nassüü per ütà ul svilüpp di feruvii. Poch prima dala segunda guera mundiala s'hinn specializaa a gestì i patrimoni privaa, cumé favan prima i banch privaa da Ginevra. Dopu la guera in Svizara i è vegnü scià un bel puu da danee di alter paes. Da solit sa dis tri mutiv: la stabilità dal paes e dala sua muneda (ul franch, che al sa möf mai e l'ha mia cugnussüü l'inflaziun dal march tudesch, dala lira o dal franch frances), ul principi dala discreziun par ul client (chi ul Staat al po mia dumandat quel che gh'heet da part) e la sicüreza dal paes, sura tüt quela istitüziunala (i legg cambian rarament, mia d'un di cun l'altru) ma anca la sicüreza dala criminalità, che in Svizara l'è pitost basa.

El Paes l'è part de la Suciaziun Europea de Liber Scambi ma mìnga del Spazi Ecunomich Europee.

La Svizera l'è stada inflüenzada da divers di magiur cültür europei, a partì dai sò pràtich cültüral fin a rivà a i sò idiomm. In Svizera esísten quatru idiom ufizial: 
tudesch, frances, italian e  rumanc. 
El tudesch a l'è parlaa al nord e centru dal paes (64%, giald): a l'è par la püpart el dialet svizer cugnusüü cume Schwyzertüütsch, però int i media da cumünicaziun sa dövra el Tudesch.
El frances a l'è parlaa a ovest (19%, purpura).
Al süd al esiist una sitüaziun de diglussia
lumbard/italian (8%, verd), e chì el Lumbard a l'è ben preservaa e vital; in di media de cumünicaziun se dövra l'Italian, però di trasmissiun in lumbard a hin ucasiunalment trasmetüü.
Ültim, ma minga daree, una zica minuranza la parla rumanc, in del cantun süd-est di  Grisun (1%, vermèi). 
Un bell poo de Svizer a parlen püssee d'un idioma; e 'l 20% de la pupulaziun al 'è furmaa da resident e lavuradur tempurari stragnee.

La religiun püssee praticada in Svizera al è el catolicesim ruman o ambrusian, al qual al apartegn ul 41% da la pupulaziun; dopu al ven ul  40% da prutestantesim e, dopu la imigraziun el s'è stabilii l'Islam cunt un 4% da la pupulaziun, e 'l cristianesim urtudoss cunt un 2%. Ul 2,5% el fa part de ges prutestant libar. El 11% el ghe cred no. La stabilità e prusperità de la Svizera, cumbinada cun la sua diversità de pupulaziun l'ha faa sì che vügn i descriven el paes cume un stat cunsuciativ.

I Svizer a hin cugnussüü anca per i sò banch, la sciculada, i furmai e i urulögg.

El 1 d'agust de ogni ann se celebra la Festa Naziunala Svizera. La terza dumeniga da setember, prutestant e catolich ringrazian el Signur per la Svizera.




#Article 9: Lengua rumancia (2118 words)


Rumancc, Returumanich, Retich u Grigiun a hin i nom cunt i quai se cugnussen tüt i lenguv returumanich che se parlen in di valad del cantun muntagnus di Grigiun, Svizzera. El rumancc a l'è vün di quater idioma ufizial de la Svizzera, e le parla el 1% de la sò pupulaziun. A gh'è staa un temp che i lenguv returumanich a eren parlad in d'una zona estesa del center d'Europa. 'Sti lenguv a hin imparentaa cun di alter lenguv che se parlen in Italia, Svizzera e Francia. I cinch dialet returumanich püssee parlaa a hin Sursilvan, Sutsilvan, Surmiran, Puter e Vallader. Puter e Vallader, ai völt, se cunsideren dumà una lengua: el Ladin. El termin Ladin, d'altra part, s'associa cun la lengua di muntagn dulumitich. A esisten di upiniun ben divers sura el grad de relaziun tra Ladin e Rumancc e Furlan; la teuria 
che se sien evulüü indipendentement la rescöt assee da cunsens, però a esisten di stüdius cunt un bel poo de prestisg che a ne demustren una sustanzial ünitaa (G. Hull, The linguistic unity of northern Italy and Rhaetia).

Cume l'è staa giamò scrit, el rumancc l'è parlaa dumà in d'una quai valdada del cantun svizzer di Grisun. I sò variant hin semper staa sturigament dividüü vöna da l'altra, a causa de l'intrüsiun del tudesch (e de l'aleman) e de l'italian (e del lumbard). Per quest ogni variant (ciamaa in rumancc, ils idioms tradiziunals, induve idioms el gh'ha el significaa de lengua) la gh'ha una sua standardizzaziun e una sua leteratüra.
Al dì d'incö el Rumancc l'è spartii in dü toch principai, e ciaschedün el gh'ha di variant interni.

In urigin el teritori atüal del rumancc l'era pupulaa dai Celta e prubabilment tüta la zona de l'est di Grisun l'era di Reti. L'è dificil dàgh una classifigaziun ai Reti e a la sò lengua: se suponn che la lengua di Reti la füdess minga una lengua indueurupea, ma hin minga pussibil fà sü cunstataziun garantii a causa di testimunianz poch e framentari de quela lengua e cultüra.
La denuminaziun returumanigh (Rätoromanisch in tudesch) l'è stada intrudota inturna a la metà del XIX secul dai lenguista italian e tudesch. La ven dal nom de la pruvincia rumana de la Rezia, che la catava dent un teritori multu püssee vast de quei abitaa dai Reti. L'assuciaziun de idei retigh=rumancc l'è dunca in bona part un mitu.
I popul che viveven in del teritori di Grisun del dì d'incö hin staa sutamiss düranta la campagna militar di Ruman in di Alp del 15. a.C. I Ruman han purtaa la lengua latina in di teritori sutamiss (o mej, el latin del popul e di suldaa, ciuè 'l latin vulgar).
L'è minga del tüt ciar 'me l'è capitada la latinizaziun. Prubabilment el gh'avrà impiegaa un quai secul, cume l'è sücess in alter teritori periferigh de l'imperi ruman. A la fin de l'età antigh, i lenguv prerumann pareven, segund i cunussenz atüai, mort e adess ghe n'è restaa ben poch paroll. 'Sti paroll se referissen suratüt a la terminulugia specifiga de la flora e de la fauna e de un quai tuponim.
A partì dai secul VIII e IX el teritori rumancc uriginari l'è staa inflüenzaa dai lenguv germanigh. In del curs del temp el tudesch l'è diventaa semper püssee una lengua ufiziala cume 'l latin.
Se pò vardà cume 'l rumancc el füdess un temp püssee estendüü cul vedè un frach de nom lucai e parol dialetai in regiun che incö hin tudesch, cume 'l cantun Glarona e 'l cantun San Gal. Quei paroll chì mustren che 'l cunfin lenguistigh, fina al temp medieval classigh, l'era multu püssee a nord.
Inscì per esempi la regiun del Lai Rivaun l'era rumancia (anca incö le se ved in del nom Walensee, che l'è parent de welsch, una parola che i germanofun duvraven per designà i gent d'etnia neulatina); in del nord-est el teritori rumancc el rivava fina al inscì ciamaa Hirschensprung, fina a Rüthi e a la Val del Renu sangalesa; inscì cume la püpart del Voralberg (Austria) e del Tirö. I Alp hin pien de sit cun nom lucai di quai la prima silaba latina la ven minga prunünciada, per esempi Bad Ragaz, Sargans, Vaduz (dal latin aquæductus), Montafon, Tschagguns e Galtür. Prubabilment bona part de quei sit chì hin vegnüü germanigh dumà in del XI secul.
I prim ducüment cunussüü che cuntegnen parol rumancc hin uraziun latinn cunt anutaziun in questa lengua. Pö, al temp de la Refurma Prutestanta s'hin svilüpaa indeperlur i lenguv de scritüra di variant diferent del Rumancc, cunt i prim tradüziun de la Bibia e di Salm, in Engadina e in la Surselva. In del mediuev i germanofun ciamaven el rumancc churwelsch, ciuè latin de Coira.

Vöna di resun del fatu che la s'è mai svilüpada una lengua de scritüra cumün per tücc i idioma l'è la cundiziun de regress del Rumancc denanz al tudesch che l'ha purtaa a la mancanza de un centru spiritüal e pulitigh per tüta la Rumancia. La cità de Coira, l'übiga cha la pudess avè 'stu rol, l'era sota l'inflüenza tudesca giamò da un frach de temp, vist che l'era una sede episcupala (e i vescuv eren tudesch, minga latin) e che tra l'alter l'era stada cunquistada dai Got. Dumà da poch temp, in del XX secul, s'hin furmaa a Coira centri, dai quai parten impüls impurtant per la lengua e la cultüra rumancia. Questu svilüp el va inanz insema a una cuscienza lenguistiga cressenta, che la gh'era nò prima del secul XIX.
A la fin de quel secul lì defat l'è vegnüü föra quel prucess che l'è staa ciamaa renassiment rumancc (renaschientscha rumantscha), in del qual gh'han avüü lögh l'espansiun de la stampa rumancia e la prudüziun de testi literee rumancc, la fundaziun de vari assuciaziun, l'aquisiziun de una növa scienza per la lengua e la cultüra grisunesa e la vutaziun de fà vegnì el Rumancc la quarta lengua naziunala svizzera (1938).

El Rumantsch Grischun (ciuè, pü o men, rumancc de tüt el Cantun Grisun) l'è la lengua de scritüra cumün per tücc i idioma rumancc. La sua bas l'è stada svilüpada per l'inizziativa de la Lia Rumantscha del lenguista Heinrich Schmid in del 1982. Da alura el rumantsch grischun l'è dree a vess semper püssee svilüpaa. In del 1996 l'è propi lü a vegnì la lengua ufiziala de la cunfederaziun per la cumünicaziun cun la pupulaziun rumancia, e dunca l'è vegnüda la lengua de scritüra ufiziala in del Cantun Grisun. In di cumün de lengua rumancia però i lenguv ufiziai hin anmò i variant lucai, a volt insema al tudesch.
I prumutur de la lengua scrita cumüna vurarissen che la füdess un mezz per dàgh forza al rumancc e mantegnì 'sta lengua inscì in pericul.
El rumantsch grischun però l'è multu critigaa de una part de la pupulaziun rumancia. Un bel poo de grisunes, minga dumà rumancc, gh'han paüra che una lengua artifiziala la poda vegnì la fossa del rumancc. Alter inveci hin püssee utimista e revendighen el fatu che una lengua cumün la poda dàgh forza a tüti i idioma diferent.
In de l'agust del 2003 el parlament cantunal l'ha scernii de intrudü el rumantsch grischun cume lengua de scritüra in tüt i scöl rumancc e de fà sü semper püssee in questa lengua i növ mezz de istrüziun; de fat, fina a quel mument i mezz de imprendiment eren staa stampaa in di variant tradiziunai.  El Gran Cunsili l'ha decidüü però de fà inscì anca per spargnà un poo de danee. Da quel mument in pö tüt el teritori rumancc püssee germanizzaa questa mesüra però l'è dree a ris'cià de fà vegnì la pusiziun del rumancc anmò püssee debul, vist che i bagai hin dree a imprend una lengua che la se parla minga in gir.  
Inveci tanti personn minga rumancc disen che i diferenz di idioma tradiziunai hin despess sotastimaa e che hin multu püssee marcaa che, per esempi, quei trai dialet del Schweizerdeutsch (dunca, la saria impurtanta una lengua ünificada). Prima de la realizzaziun pratiga de la scerna del parlament inturna al rumantsch grischun 'me lengua de scöla l'è staa miss un temp de transiziun de vint agn. Al dì d'incö però nissün cumün l'ha intrudot 'me lengua sculastiga.

El Rumantsch Grischun l'è dunca una specie de koiné, e 'l sò aütur a l'è staa atent a evità urtugrafii de aspett estrani, per facilità la sua acetaziun. Dunca, i parol cun  e [e] o [i] a gh'han  (tgirar) inscambi de . E i parol cun  seguida da [a], [o] u [u] se scriven cun  (chalanda) già che tant i parlant de l'Engadina (chalanda) quant dal teritori del Ren (calanda) spetarien un'urtugrafia che la meta dent la . De l'istessa manera, 'che' e 'chi' —a causa da chesta norma, ciamada Leza Uffers Kompromiss— se parnunzien [ke] e [ki]. D'altra part, la letera  la se cunvert in d'un grafema innecessari in questa lengua rumanica. Per cunter, la schwa ([ə]) se representa cun , l'üs dal qual al moutra l'influenza del tudesch in questa lengua rumanica. L'istess descurs el se fa cun l'üs de  sia per  che per , e  per .

D'altra part, el fat che a l'esista minga   in del Rumantsch Grischun a l'è forsi minga dumà duvüü a l'assenza de la [y] e de [ø] in la püpart di lenguv returumanich, ma anca a la sua furma grafica, che l'è minga stada cunsiderada una furma rumanica. Quest chì a l'è un esempi che l'aduziun d'una determinada grafia l'è mingaa semper relaziunada cun di fatur funetich. Cume cunclüsiun se pò afirmà che l'urtugrafia del rumancc la se situa tra la tradiziun urtugrafica rumanica del Talian e del Francees e la tradiziun urtugrafica germanica del Tudesch.

I lenguv returumanich a curen el pericul de desparì. A gh'hin apena parlant de 'sti lenguv e la püpart de quei che parlen retich a parlen anca tudesch. La Lia Rumantscha l'è una urganizaziun che la cumprend assuciaziun de lenguv retich. La sua pagina web la furniss püssee d'infurmaziun sura 'sti lenguv.

Videe anca: furlan

I funema cunsunant del Rumancc (in la variant del Rumantsch Grischun) a hin urdenaa in la tavula seguent:

I funema vucalich del Rumancc a hin urdenaa in la tavula seguent:

La Schwa  la pariss dumà in di silab atonich. La lunghezza de la vucala se pò decid a priori:

L'uolp era puspei inagada fomentada. Cheu ha ella viu sin in pegn in tgaper che teneva in toc caschiel en siu bec. Quei gustass a mi, ha ella tertgau, e clamau al tgaper: Tgei bi che ti eis! Sche tiu cant ei schi bials sco tia pareta, lu eis ti il pli bi utschi da tuts.

La vualp eara puspe egn'eada fumantada. Qua à ella vieu sen egn pegn egn corv ca taneva egn toc caschiel ainten sieus pecel. Quegl gustass a mei, à ella tartgieu, ed ha clamo agli corv: Tge beal ca tei es! Scha tieus tgànt e aschi beal sco tia pareta, alura es tei igl ple beal utschi da tuts.

La golp era puspe eneda famantada. Cò ò ella via sen en pegn en corv tgi tigniva en toc caschiel an sies pecal. Chegl am gustess, ò ella panso, ed ò clamo agl corv: Tge bel tgi te ist! Schi ties cant è schi bel scu tia parentscha, alloura ist te igl pli bel utschel da tots.

La vuolp d'eira darcho üna vouta famanteda. Cò ho'la vis sün ün pign ün corv chi tgnaiva ün töch chaschöl in sieu pical. Que am gustess, ho'la penso, ed ho clamo al corv: Che bel cha tü est! Scha tieu chaunt es uschè bel scu tia apparentscha, alura est tü il pü bel utschè da tuots.

La vuolp d'eira darcheu üna jada fomantada. Qua ha'la vis sün ün pin ün corv chi tgnaiva ün toc chaschöl in seis pical. Quai am gustess, ha'la pensà, ed ha clomà al corv: Che bel cha tü est! Scha teis chant es uschè bel sco tia apparentscha, lura est tü il plü bel utschè da tuots. 

La uolp d'era darchiau üna jada fomantada. Qua ha'la vis sün ün pin ün corv chi tegnea ün toc chaschöl in ses pical. Quai ma gustess, ha'la s'impissà, ed ha clomà al corv: Cha bel cha tü esch! Scha tes chaunt es ischè bel sco tia apparentscha, lura esch tü il pü bel utschè da tots.

La vulp era puspè ina giada fomentada. Qua ha ella vis sin in pign in corv che tegneva in toc chaschiel en ses pichel. Quai ma gustass, ha ella pensà, ed ha clamà al corv: Tge bel che ti es! Sche tes chant è uschè bel sco tia parita, lura es ti il pli bel utschè da tuts.




#Article 10: Carlo Porta (725 words)


El Carlo Porta o pussee antigament Carla (Milan, 15 de giugn 1775 - 5 de genar 1821) l'è staa on poetta milanés. L'è consideraa el pussee grand poetta dialettal de Milan e, anca se l'è minga el pader de la lengua (titol ch'el speccia al Bonvesin de la Riva), el sò milanés l'è quell ch'el se droeuva per scrivv ancamò al dì d'incoeu.

Fioeu del Giusepp Porta e de la Violant Gottieri, el Porta l'ha studiaa a Monscia finn al 1792 e poeu al seminari de Milan. In del 1796, quand che hinn rivaa i franzés, el sò pader l'ha perduu el lavorà e l'ha mandaa el Carlett a lavorà a Venezia in del fradell, in dove el s'è fermaa finn al 1799. Del 1804 a la mort, che l'è stada el 5 de sgenee del 1821, el Porta l'ha lavoraa come impiegaa statal primma sotta i franzés e poeu sotta el Lombardo Veneto. In del 1806 l'hà toeu la Vincenza Prevosti in miee.

La fama de gran poetta la gh'è rivada gemò in sui ann 1805-1806, quand l'ha convertii in milanés la Divina Cumedia del Dant Ligher, ma la prima stampa ofizial di so oeuver l'è del 1817 — in coa a la Collezione delle migliori opere scritte in dialetto milanese del Francesco Cherubini. Semper in del 1817, el goern dij Asburg l'interoga per la Prineide, ona satira anonima che la circolava a l'epoca de la mort del Giuseppe Prina. Anca se minga riconossuu colpevol, l'è facil che'l Porta l'ha vutà el so amis Tommas Grossi in de la stesura de l'oeuvra.   

A la mort, in del 1821, l'ha lassaa on quadern de so poesij dedicà al fioeu, per testament. El confessor de fameja, però, l'ha pensaa che l'era on regal trop immoral per on fiolin e l'ha scancelaa ona part importanta di poesij, in de la qual ghe n'era pussee de voeuna inedita. 

El Porta l'ha taccaa su a scriv poesij in del 1792: la so prima opera cognossuda l'è l'almanacch El lavapiatt del Meneghin ch'è mort. L'è rivà fin a numm domàa ona part dij do in de la qual l'era spartida.

La soa oeuvra la pò vess spartida in trè categorij: i poesij contra la superstizziôn e l'ipocrisia religiosa; quij che descriven i popolan milanes; e i satir politegh.

Intra i sò oeuver pussee important se regòrden I desgrazzi del Giovannin Bongee scrivuu in del 1810, Olter desgrazzi del Giovannin Bongee del 1814, El lament del Marchionn di gamb avert del 1816, e La Ninetta del Verzee del 1815, el ritratt-confession d'ona loeuggia, che l'è consideraa de la grand part di critegh el sò tocch maister.

In tra i sò poesij religios i pussee bej e regordaa hinn Fraa Zenever del 1813, On Miracol del 1813, Fraa Diodatt del 1814 e La mia povera nonna la gh'aveva... del 1810.

Anca se el Carlo Porta el se tegniva foeura officialment de la politega, el gross de la sò oeuvra l'è essenzialment satira politega: come i sonett Paracar che scappee de Lombardia del  1814, E daj con sto chez-nous, ma sanguanon del 1811, Marcanagg i politegh secca ball del 1815, Quand vedessev on pubblegh funzionari del 1812. Ma el Porta l'ha ridicolizzaa anca la noeuva aristocrazia milanesa in La nomina del cappellan del 1819, in del parodià l'episodi de la vergine cuccia in Il Giorno (Il Mezzogiorno), de Giusepp Parini (che l'eva anca quella ona satira). In del 1816 el Porta el s'è mettuu cont el noeuv moviment litterari del Romanticismo (Sonettin col covon), ovviament a la sò manera.

El pussee grand espert e critegh del Porta l'è staa el professor Dant Isella.

L'è staa in onôr del Carlo Porta che el Lissander Manzôn l'ha mettuu insemma i soll quater vers in lengoa lombarda de la sò produzziôn: On badee ch’el voeur fà de sapientôn / el se toeu subet via per on badee; / ma on omm de coo ch’el voeur parè minciôn / el se mett anca luu in d'on bell cuntee.

Anca el Tomas Gross l'ha scrivuu 'na poesia in onôr del Porta a la soa mort.

L'Henri Beyle, dì Stendhal, che l'era amis del Carla Porta, ghe diseva le charmant Carline, el simpàtegh Carlìn.

La cantautris Elide Suligoj l'ha faa, in del 1978, on album ciamaa il mio Porta indova che la interpretava in musega i poesij del Porta.




#Article 11: Bonvexin de la Riva (3097 words)


Bonvexin de la Riva (Bonvesin dra Riva in lombard antig; Bonvicinus de Rippa in latin; Milan (?) 1250 ca. – 1313/1315) l'è stait vun intra i prim a scriver in lombard ind el secol XIII, considerad la personalitaa plussee granda del so secol a Milan e pader de la lengua lombarda, ma anca icona de la leteradura in volgar in tut el nord Italia.

Nassud vers la metaa del 1200, el Bonvexin a l'è stait un frad de L'Orden dei Umiliads, autor lombard squas certament milanes, l'ha scrivud œvre in poesia e prœsa in volgar lombard e in latin: la plupart inn de carater relijos; cont el Liber dei Tre Scriiture l'ha anticipad la Comedia del Dant Liger, cont el De magnalibus urbis Mediolani l'ha lassad una granda font storega, cont el De vita scholastica l'ha lassad un test lejud per secoi ind i scœle con plussee de vint edizion domà intra el 1479 e il 1555.

L'indicazion onomastega de l'autor a l'è minga univoca. Principiom de la parentella, la forma drovada dei editor plussee recents, çoè de la Riva, a l'è qella qe la figura denter del codex plussee important dei œvre volgar de l'autor, lItal. Qu. 26, incœ conservad a la Staatsbibliothek de Berlin. 

Ind i codex dei œvre volgar a g'è Da Riva per probabel semplifegazion latinejanta. In duu documents in sul Bonvexin scrivuds in latin se pœden trovar anca i forme de Lariva e in un olter qella de Laripa, inscambi la plupart dei documents l'ha scrivud de la Riva, alternad a de Ripa o de Rippa, forma con la qual l'autor medem al se ciama ind el De magnalibus urbis Mediolani. 

Per el nom, oltre forme inn Bonus Vicinus, Bonvicinus, Bonvecinus, Bovecinus, Bonvisinus, Bonvesinus.

El Bonvexin de la Riva al nass squas certament ind el 1240 a Milan, so pader se ciama Petrus de Laripa, i so jent i stann de cà ind el quartier de Porta Texinesa (la so parentella la vegn de fait de la Ripa de Porta Texinesa), indovè qe anca luu al ciaparaa un stabel el 26 marz 1291.

A l'è stait magister, o doctor gramaticae, segonda l’epigraf de un at nodaril. Despœ de un period de insegnament a Legnan indovè qe al finanzia l'Ospedal de sant Erasm, l'epitafi funeber del Bonvexin ind la giexa san Francesc a Milan, scrivud jo ind el XVII sec. e pœ destrugad, al atribuiss la soa fondazion a l'autor, ma g'è no un quaicoss qe 'l pœda confermar o smentir qella afermazion qì, de la permanenza a Legnan a l'è testimoni un so componiment in volgar cognossud comè De quinquaginta curialitatibus ad mensam, implunemanc se cognoss minga con precision l'arc cronolojeg ind el qual al viv ind el borg. La soa permanenza fœra de Milan l'è forsi per el so ligam ai Visconts ind el conflit de Nap de la Torr contra l'Oton Viscont, del qual l'era un sostegnidor.

A l'è a Milan prima del 1288, ann de stesura del De magnalibus urbis Mediolani, test prosasteg in latin. A l'è stait anca frad terziari de l’Orden dei Umiliads, in su qella adesion qì del Bonvexin a l'è possibel domà dir qe la sia precedenta a la stesura del De quinquaginta curialitatibus ad mensam, perqè de denter de qell componiment qì el Bonvexin al se nomina comè frad. L'ha fait part dei decan de l’Ospedal nœv o de Dona Bona de Milan, a l'è stait confradell dei moneg de l'orden de Sant Giovanni Gerosolimitano, çoè i Ospedaler, ind la giexa de Porta Romana. L'ha iœtad tante istituzion de caritaa, comè dixen i font, i acords ciapads cont i convents, e l’epigraf in su la lapid. Poc coinvoljud ind i desorden citadin, al se posiziona, plussee per prudenza qe per politega, ai Visconts.

La soa prima mier a l'è la Bengedica (o Benghedice o Benghedisia), cont la qual al viv (segond un document datad 26 marz 1291) ind la cà de Porta Texinesa a partir del 1290, vexin a la giexa de Sant Vit, l'istessa cà indovè qe a l'è cert qe 'l Bonvexin al viveva ind el 1313. Inscambi, un document datad 2 febrar 1290 al dix qe 'l Bonvexin l'ha imprestad 200 lire de terzœi ai frads de l'Ospedal de la Colombeta de Milan, prestit in cambi del qual al segura un vitalizi per sé e per la soa mier a careg dei frads.

Grazia a un document datad 9 setember 1296, sem anca a cognossenza de la soa entrada ind la confraternita dei moneg de l'orden dei Ospedaler. De denter de qell document qì, a'l Bonvesin a l'è riferid per cinq vœlte el titol de magister e per una vœlta qella de doctor gramaticae. El Bonvexin al resulta vesser stait member del Collegio dei decani de l'Ospedal Nœv o de Dona Bona ind i agn 1303-1305, period cronolojeg del qual vegnen quater documents ind i quai el so nom a l'è associad a qella soa posizion sociala.

Semper de denter de qest ultem ospedal, el Bonvexin al fa scriver jo el so prim testament, datad 18 otober 1304 e ranzad via nœv agn adree, sostituid de un segond testament del 5 jenar 1313. Ind el prim dei duu documents apena citads el Bonvexin al resulta sposad plu cont la Bengedica, ma cont una fomna de nom Floramonte. Ancaben i duu matrimoni, al resulta minga qe 'l Bonvexin al g'habia havud dei fiœi. A l'è ancamò el prim testament a indicar qe 'l Bonvexin al fudess proprietari minga domà de la scœla indovè qe l'insegnava, ma anca de la catedra, dei banc e de tuts i ojets, anca i liber detegnuds in pegn dei students. Semper del medem document se pœl capir qe 'l Bonvexin al possedeva una quai cà in Porta Tosa qe l'era daita in fiit.

El segond testament del Bonvexin al forniss un terminus post quem per datar la mort de l'autor: qest qì a l'è de fait l'ultem document rivad a num ind el qual el Bonvexin al resulta ancamò in vita e a l'è datad a'l 5 jenar 1313. A qesta data l'autor al g'haveva de haver desmetud de prategar el mester de maister, del moment qe ind el document inn minga menzionads né liber, né olter materiai per l'insegnament. Ind el testament l'autor al lassa in ereditaa ai Frads de la Colombeta el stabel de la giexa de Sant Vit. El Bonvexin a l'era mort segurament prima del 13 marz 1315, data de un decret cont el qual el Matee Viscont, sior de Milan, l'esenta de un quai pagament i frads de la Colombeta, in qell document qì l'autor a l'è citad comè mort.

Grazia ai œvre de caritaa soratut a ents relijos, a l'è possibel capir comè la vita del maister milanes la sia staita caraterizada de l'ativism social, in camp educativ e filantropeg; in mesura menora anca in ambet politeg, ind el qual el Bonvexin al sœmeia elejir comè personalità de riferiment qella de Oton Viscont.

De fait, a l'è propri ind la figura del vescov e pœ sior de Milan qe 'l Bonvexin al trœva la persona qe l'havaria podud garantir la concordia civila. A qest proposit al pœl vesser regordad comè l'Ospedal Nœv, del qual el Bonvexin a l'era stait decan, l'haveva havud ind el 1267 un permess special in su la cernida del minìster prepost a l'ofici liturjeg de part de l'Oton Viscont medem.

El Bonvexin a l'è retegnud la personalitaa plussee rilevanta de la cultura milanesa del XIII secol, el major poeta del Nord Italia, diventad donca icona ideala de la leteradura dedatega in volgar del Nord. El plussee grand poeta de l'intreg Nord Italia, paragonad a'l Gonzalo de Berceo e a'l Gautier de Coinci.

In tante citaa taliane el Bonvexin de la Riva a l'è incœ regordad con vie a luu intitolade e ind la citaa de Legnan una scœla segondaria la g'ha el so nom.

El Bonvexin l'è stait l'esponent plussee grand intra i inteletuai lombards e venet qe ind el XIII sec. hann volzad la lengua parlada a instrument de spantegazion morala scrivuda, de lingua volgaris a lengua leteraria. Una koinè interrejonala, selezionada e nobilitada a padan iluster, nassuda de un insema consapevol dei divers volgar volt-talian. Segond el Gerhard Rohlfs «in Volta Italia la s'era desvilupada una koinè padana, lombard-veneta, de grand usaj leterari. Ind el Duuxent a l'era jamò in su la strada per diventar lengua leteraria nazionala. La vegneva jamò sentuda comè una lengua romanza indipendenta a l'istess nivell dei lengov francesa e toscana». El Janfranc Contin, inscambi, l'è minga de quella opinion qì.

La produzion volgar del Bonvexin a l'è de incirca dexmilla lissandrits. El Contini l'ha assegnad a çascun componiment in volgar una corespondenza cont una letera alfabetega e l'ha spartid i œvre segond tre categorie: contrast, volgar espositiv e narrativ, volgar didateg.

Volgar espositiv e narrativ:

Volgar didateg:

Al g'ha de vesser jontad anca el componiment De Cruce (U), ancamò inedit a'l temp de l'edizion del Contini e publegad domà pœ.

La produzion volgar del Bonvesin a l'è componida de tests poeteg. El sqema strofeg prevalent a l'è qell dei quartine monorima de lissandrits (segond la configurazion strofega aaaa), a part duu componiments (N e V) ind i quai la rima a l'è baxada (sqema strofeg aabb). Studios eminents comè el Contini e 'l D'Arco Silvio Avalle i hann individuad ind el Bonvexin autor de volgar, l'œvra de un voltador e de un volgarizador de preesistents tests latin.

Forsi, el cas plussee esplicit de qesta atitudin a l'è qell dei Disticha Catonis (V) version volgar de l'œvra tard-antiga del Dionisio Catone. Se pœl minga desmentegar el cas del contrast intra i dodex mes de l'ann, ind i quai el Bonvesin al se revela voltador de luu medem: donca el De controversia mensium latin al sarà cronolojegament anterior a la Disputatio mensium (T) volgar. 

De soraplu, anca el poemet De vita scholastica al g'ha denter un quai esempi qe vegnarà parafrasad e ampliad ind una quai œvra in vers lombards.

El Liber dei Tre Scriiture a l'è considerad, in bas a carateristege struturai e formai, el capolavor in volgar del Bonvesin. L'œvra la costituiss un antecedent de la Comedia del Dant Liger: i torments del fœg, del giaç e dei serpents velenos inn de fait elements in comun intra l'infern bonvexinian (descrivud in S I) e qell dantesc. De soraplu, la spartizion dei regn ultraterren in dodex pene e dodex glorie (qest'ulteme descrivude in S III) la resulta un'anticipazion de la distribuzion dantesca in cercc e in ciel. Ind l'œvra del Bonvexin, implunemanc, la trœva minga sit la descrizion del purgatori: S II la costituiss, de fait, una parafras poetega dei vanjei de la Passion.

Ind el jener leterari del contrast, la Disputatio mensium (T) e la Disputatio rose cum viola (G) inn duu dei tests ind i quai el Bonvexin al esprim i so convinzion politege. Ind el segond componiment la Viœla, umil e laboriosa, la venj contra l'aristocratega e boriosa Rœsa, la qual la perd el confront per decret del Lili. In qell poemet qì el Bonvexin al esalta i virtuu civege de Milan representade del so popol, contraposte a la prepotenza de una certa part de la nobiltaa qe la g'ha l'obietiv de otegnir la tirania cont dei guerre interne.

L'atenzion a la convivenza intra persone a l'è un argoment car a l'autor e partegolarment present ind el De quinquaginta curialitatibus ad mensam (N). Ind el componiment a l'è indicad l'atejament adat de tegnir a tavola: qell moment qì a l'è de fait retegnud estremament segnifegativ sota 'l pont de vista dei raports sociai. 

Un quai volgar del Bonvexin al pœl vesser ritenud a la medema manera dei poem ajografeg e inn caraterizads de un andament prevalentement narrativ. In vun de qesti qì, el Vulgare de elymosinis (B) a l'è minga domà contegnuda la narrazion de dex miracoi, ma a l'è anca sostegnuda de l'autor l'utilitaa dei donazion economege per i ospedai. Qella afermazion qì la permet de catar fœra un interessant parallel intra el contegnud de un'œvra bonvexiniana e i azion concretament faite de l'autor, qe l'ha iœtad tants ents ospedaler.

Semper de denter del volgar con tematega analoga, i Laudes de virgine Maria (L) i contegnen la narrazion de cinq miracoi qe i fann de exempla a esposizion dotrinai. Intra qei miracoi qì, frequents fess ind la leteradura de l'epoca inn qei del castellan, del pirata (presents anca ind el De vita scholastica), de la Maria Ejiziega e del frad Ave Maria. 

Oltr componiments ajografeg, qe se configuren ind la tipolojia dei vite dei sants, inn la Vita beati Alexii (P) e 'l Vulgare de passione sancti Iob (O). Cont i so 524 vers, P al costituiss el test narrativ plussee estes del Bonvesin.

El frequent ricors del Bonvexin ai exempla ind i so volgar espositiv e narrativ al vexina la divulgazion de l'autor a la predegazion francescana e anca ai tests de inmaestrament in vers del Iacopone da Todi.

I studi faits infin adess in su la produzion volgar del Bonvexin inn minga reussids a stabilir una cronolojia certa dei componiments. El Janfranc Contini l'individua ind i agn Setanta e Votanta del Duuxent l'arc cronolojeg ind el qual l'autor al scriv i so volgar. I ipotesi intorna a qell argoment qì se basen principalment in su l'analisi de la strutura metrega dei componiments. El Liber dei Tre Scriiture (S) a l'è l'uneg componiment per el qual se pœl fornir un'indicazion plutost precisa, çoè el 1274. 

Qell'œvra qì a l'è formada de quartine monorima de lissandrit, prevalents ind la produzion de l'autor rispet ai quartine de lissandrits cont rima baxada. Del moment qe 'l segond sqema strofeg al par plussee arcaeg del prim e, de soraplu, el De quinquaginta curialitatibus ad mensam (N) a l'è l'uneg volgar certament scrivud ind el period de lojament lignanes (qe al g'ha havud de vesser inanz del 1288), sœmeia qe qest'ultem test al sia de datar minga adree dei primissim agn Setanta del XIII secol. De soraplu, a l'è stait ipotizad del Raymund Wilhelm qe la Vita beati Alexii (P) la sia posterior a'l Liber dei Tre Scriiture (S) e, de conseguenza, la prima œvra citada la sia staita scrivuda passad el 1274.

La produzion latina del Bonvexin la contegn un'œvra in prœsa qe la pœl vesser jontada a'l jener dei laudes civitatum, el De magnalibus urbis Mediolani, e duu componiments poeteg in vers: De controversia mensium e De vita scholastica. 

Ind el 1288 el Bonvexin al scriv el De magnalibus urbis Mediolani, spartid ind un prolog e vot capitoi. Caraterizada de un ton marcatament encomiasteg, l'œvra la g'ha el propisit de elojar Milan. Ind i prim quater capitoi l'atenzion a l'è incentrada in su la descrizion topografega, demografega e edilizia de la citaa e del so contad. La narrazion dei faits de politega interna de Milan la se ferma ind el quint liber a la perdita e mort del Federeg II. La descrizion de la citaa e dei so ativitaa produtive a l'è la part de l'œvra qe l'ha stimolad plussee l'interess dei studios, a discapit de la part politega, anca se a l'è presenta ind el test. De fait, ind el De magnalibus urbis Mediolani el bersali politeg individuad del Bonvexin inn i fazion dei nobii milanes qe partejaven per el Gulielm VII de Monferrad, ciamad a Milan per haver-g la fonzion de capitan de guera ind el 1278 e depost de una rivolta popolara guidada de l'Oton Viscont ind el 1282. L'uneg manoscrit rivad a num qe 'l conserva l'œvra (codex 8288 de la Biblioteca Nacional de Madrid, del 1420-1430), descomparid per secoi, pœ trovad ind la biblioteca de la capital spagnœla ind el 1894 in condizion de fort deteriorament. 

Duu inn i componiments poeteg in lengua latina del Bonvexin, cognossuds sota el titol de De controversia mensium (DCM)  e de De vita scholastica. El prim de qests qì componid de 430 esameter, al rapresenta la version latina de l'omonima œvra in volgar. A l'interna del lavorar besogna probabilment recognosser un'allusion ai guerre politeg-sociai in at in Lombardia e, ind el specifeg, a l'interna de la citaa de Milan, ind la segonda metaa del XIII secol. Plussee precisament, l'œvra la saria una critega a l'inaspriment del rejim autoritari dei Torrian ind i agn Setanta del Duuxent. Ind l'œvra a l'è descrivuda la ribellion dei vundex mes contra Jenar (Ianus in latin), cusad sia de vesser l'uneg de quests qì a lavorar minga, sia de poltronar ind la feçaria e ind el divertiment, ma anca de haver-g un controll dispoteg in su i oltr mes e de smalaviar e trasar el prodot dei fatige dei oltr. Despœ de qei acuse qì la vegn la decision dei vundex de coalizar-s intra de lor per tœver i arme contra el despota. Implunemanc, a la vista de qest qì armad de la soa clava, i balqen e inn costrinjuds a stipular un tratad de pax cont el Jenar.

Ind el De vita scholastica el Bonvexin al se ocupa a nivell teoreg de la scœla, ambient a luu familiar a causa del so mester de insegnant. In qell poemet qì de 936 disteg elejiec el poeta al se fissa el propisit de trasmeter norme de comportament social sia ai students, sia ai maister. A l'interna de l'œvra l'autor al pretend qe i scolar sien pontuai ind el pagament, de manera de far minga preocupar el maister e, de soraplu, al dix qe i scolar i g'havarissen de dar-g a'l maister dei ulterior cadò, anca sota forma de compens economeg. Qest componiment del Bonvexin al g'ha havud granda fortuna in epoca renassimentala, del moment qe pœdom cuntar una ventina de edizion Cinqcentesc.

Per quell qe concern i œvre poetege in latin, el Jovan Orlandi a l'è de la tesi qe De controversia mensium al sia anterior a'l De vita scholastica, qest soratut in bas a l'analis prosodega e a'l studi dei cesure dei esameter presents ind i do œvre. 

Inscambi, per el De vita scholastica, un'ipotesi de datazion plussee precisa la podaria vesser daita de la probabela dipendenza del componiment in disteg del Bonvexin del Speculum morale, œvra falsifegada atribuida a'l Vincenz di Beauvais e cognossuda ind la tradizion del Speculum maius. El terminus ante quem per la stesura de qell test qì al sœmeia de vesser individuad ind l'ann 1297. Se ciapom comè vera qella suposizion qì, el De vita scholastica al podaria minga vesser stait componid prima de qesta data. De l'Orlandi a l'è inscambi el judizi segond el qual i do œvre latine in vers i sien inferior a'l De magnalibus urbis Mediolani.




#Article 12: Milan (2117 words)


 

Milan (Milà in Lombard oriental; Milano in Italian; Mailand in Todesch; Mediolanum in Latin; Mediólanon in Grech Antich; Milão in Portoghes) l'è la segonda cittaa pussee granda de l'Itàlia dòpo Roma, e la se troeuva in de la pianura de la Lombardia, la region pussee desviluppada e pussee popolada d'Italia, oltra che vun di Quater Motor d'Europa. I sò abitant se ciamen milanes, ma ghe disen anca meneghitt del nomm de la mascara de carnoval Meneghin.

Milan l'è capital de la Cittàa Metropolitana de Milan e de la Region Lombardia.

La cittaa la gh'ha 1,3 milion de abitant, ma la soa area metropolitana la riva a 7,3 milion e donca a l'è la pussee granda de l'Italia, depos de Roma e Nàpol.	 
El nòmm de Milan el vegn de Mediolanum o Mediolanium, ona parolla che l'è la manera latinna de scriv el nomm celtich de la cittaa (i Gaj hann minga lassaa scritt el nomm in de la sò lengua, ma l'è probabil che l'era minga tropp different). 

In tra i monument e i palazz famos de Milan se regorden el Domm, el Castell Sforzesch cont i sò musee e el teater a la Scala.

A Milan gh'è i pussee famos cà de la mòda e i sò negòzi (in via Montenapoleone e in la Galeria Vittori Emanuel, che l'è considerada l'area de shopping pussee veggia in del mond). Chi cà chí han fáa diventà Milan vuna di cittaa mondiaj de la moda, compagna de París, Londra e New York.

A Milan se troven anca dò squader de balon; el Milan e l'Inter, che insemma han vinciuu ventinoeuv scudett, noeuv Copp di campion, e cinq copp intercontinentai. 
El sò stadi l'è 'l San Siro, e gh'hann daa anca el nòmm de Giusepp Meazza perchè el Peppin Meazza l'è staa vun di pussée grand giugador de balon italian, ca g'ha giugà ne l'Inter e ne 'l Milan.	 

Al dí d'incoeu, el sindich de Milan l'è 'l scior Giuseppe Sala, de la coalizion de center-sinistra a guida Partii Democrategh.

In del 2015 a Milàn l'ha avuu sit l'Esposizion Mondiala (dita anca Expo).

Milan l'è faa giò in noeuv Municipi, cont on poo de autonomia e cont di President scernii suu di gent. Al dì d'incoeu cinq hinn amministraa da la coalizion de center-destra e quater da quella de center-sinistra.

La cittaa la se trova in mezz a ona pianura in la banda occidentala de la Lombardia. Gh'è trii fiumm che ghe passen in mezz: l'Olona, el Lamber e el Seves. Gh'è anca di canaj e navili che on temp formaven ona red finna in center, anca se a la fin de la guerra la sercia di navili l'è stada interrada. Hinn restaa: el Navili de Gagian (Navili Grand), el Navili Paves, la Martesana, la Vettabbia e el Redefoss (che el toeu l'acqua del Seves e de la Martesana). Milan l'è a 25 km a est del fiumm Tesin, a 25 km a ovest de l'Adda, a 35 km a nord del Po e a 50 km a sud del lagh de Comm e del confin con la Sguizzera.

A Milan s'incontren on sacch de strad e ferrovij important: gh'è di collegament con Turin, con Genova, con Piacenza e donca con tutta l'Emilia-Romagna, con Bressa e de là cont el Venet, con Berghem e cont i Val Orobich, cont i montagn de la Valtellina (per andà in Val Venosta, Engadina e i vallad del Ren), cont el Canton Tesin (San Bernardin, Lucomagn e San Gottard) cont el Passo del Sempion per andà in Francia. Questa sò posizion strategica, insemma alla fertilitaa del sò territori, l'ha influenzaa la storia de la cittaa e la part che l'ha avuu con l'Italia e cont i paes de là di Alp.

I origin de la città a hinn celtegh, compagn de tant alter loeugh del nord de l'Italia. La leggenda de fatt la voeur che Milan el sia staa fondaa del Belloves, capp di Celta Insuber. Giamò al temp, per la soa posizion strategica in del mezz de la Pianura Padana (de chì el nòmm Mediolanum), Milan el gh'aveva avuu ona quaj importanza.
Ma la glòria per la città a l'è vegnuda soratutt dòpo de la conquista romana (222 prima del Crist): tant che intorna al IV secol, in de l'epoca de la tetrarchia, vuna di quatter capitaj de l'Imperi Roman l'era pròppi Milan. In quell'epoca chì Milan l'è staa anca vunn di loeugh de svilupp de la religion cristianna cattòlica: a l'è de fatt l'epoca del Sant Ambroeus e del Sant Agostin (che anca se l'era on african, el s'è convertii al cristianesim pròppi chì). Quand che poeu i invasion barbaregh hinn diventaa on pericol bel e bon per la cort imperial, la capital l'è stada spostada a Ravenna.

Compagn de la maggior part de l'Italia, anca Milan l'è finii primma sòtta aj man di Eruj de Odoacher, poeu sòtta el règn di Visigòtt e, pussee tard, di Longobard e di Franch.
Duranta el Sacro Roman Imperi, Milan e tanti alter comun de la Lombardia hinn diventaa ricch per i commerz (grazie a la posizion de favor in de la Pianura Padana, comè semper), tant che hann cercaa de avègh semper pussee de autonomia in di confront de l'autorità imperial. I contrast a hinn diventaa guerra ver la fin del XII secol, quand che Milan e alter cittaa s'hinn mettuu a sostegnì el Papa contra l'Imperador. Quest chì, che l'era el Federich I de Hohenstaufen, l'è discenduu in Italia e l'ha traa giò Milan. Ma Milan l'ha poduu vess prest recostruii, grazie aj sfòrz di città leaa. Dòpo che hann formaa ona lega, ciamada Lega Lombarda, i comun italian s'hinn scontraa on'altra voeulta con l'imperador e l'hann battuu a Legnan.

Dòpo questa vittòria i comun del nòrd Italia hann poduu conquistà ona autonomia semper maggior (anca se minga semper l'è staa inscì, soratutt quand che al tròn imperial el saliva on quajdun deciduu a toeu via la cris de l'Imperi) e Milan l'ha on poo ottegnii l'egemonia de la region. Ma, cont on fenòmen tipich di cittaa italiann del XIV secol, anca Milan l'è diventada pian pianin ona Signoria, primma sòtta i De la Torr, poeu sòtta i Viscont, che primma hann governaa pròppi 'me viscont, poeu han cominciaa a fass ciamà ducch, anca primma de fass dà el permess de l'Imperador.

Sòtta i Viscont, Milan el gh'ha avuu on ròl de primm pian in de la scena politega italianna. El duca Gian Galeazz I l'ha estenduu i domini milanes a tutta la Lombardia, el Piemont oriental, el Venet occidental e anca a ona bona part del center Italia. La soa mòrt premadura l'ha impedii che 'l podess creà on embrion de Stat nazional italian (còssa che intrattant l'era dree a nass in tutta Euròpa). Per tutt el XIV e 'l XV secol, Milan l'ha luttaa contra Venezia, Napol, Firenz, i Savòia, e 'l Papaa per avègh l'egemonia in su la penisola. L'è staa duranta el XV secol che la Signoria l'è passada de la dinastia di Viscont a quella di Sfòrza, a causa del matrimòni del condottier Francesch I Sfòrza con la Bianca Maria Viscont, unega tosa del Filipp Maria Viscont. El period sforzesch a l'è quell contemporani al Renassiment, che l'ha vist Milan ancamò ona voeulta al center de la situazion, in quant loeugh de coltura e mecenatismo de cort. Duranta 'sto period hinn vegnuu a Milan personagg come 'l Petrarca (lù però quand che gh'eren ancamò i Viscont), Leonard de Vinci e 'l Bramant.

Duranta l'invasion francesa de l'Italia del 1494, el Ducaa de Milan a l'è restaa neutral, perchè el duca Ludovich el Negher el sperava de podè inscì mantegnì el comand de la Signoria, che l'aveva usurpaa al nevod. Ma ben prest Milan l'è diventaa on teater per i guerr di grand potenz europee, come la Spagna, la Francia e Imperi. In particolar, duranta el XVI secol, Milan l'è finii primma sòtta el contròll frances, poeu, in manera definitiva, sòtta quell spagnoeu.
Donca, per circa dusent ann el Ducaa de Milan (che formalment l'esisteva ancamò, e che formalment a l'era ancamò sòtta el Sacro Roman Imperi) a l'è staa governaa de la Spagna, anca se quell period a l'è cognossuu de nòrma come vun de decadenza e malgoverno: de fatt, la Lombardia a l'era diventada domà ona provincia piscininna de on grand imperi, che tra l'alter l'era dree a 'ndà in crisi. Tuttavia, Milan l'ha poduu almanch vess ancamò important per el ròl che la soa diòcesi la gh'ha avuu in de l'età de la Contrariforma, grazie a òmen come i duu arcivescov Carl Borromee e Federigh Borromee e 'l Sant'Antòni Maria Zaccaria.
I ròbb hann segutaa a 'ndà inscì finna a la guerra de Succession Spagnoeula (1700-1714), con la qual el Ducaa de Milan l'è diventaa on domini de l'Arciducaa d'Austria, la qual cà regnant, i Asburgh, a l'era anca quella che la regnava in su l'Imperi. Sòtta el governo austriach, Milan l'ha cognossuu on noeuv period de splendor (anca se 'l ducaa l'aveva perduu la Lomellina e alter territòri del gener, che eren finii in man al Regn de Sardegna) e on grand svilupp econòmich (incoraggiaa de la Rivoluzion Industrial, che l'era dree a nass in quij temp chì). Inoltra Milan, duranta el XVIII secol, a l'è diventaa vun di center de l'Illuminismo italian, grazie a òmen de cultura compagn de Ceser Beccaria, Peder Verri e Giusepp Parini.
Duranta l'età napoleòniga, l'è finii primma in de la Repubblica Cisalpina, poeu l'è diventaa capital del Regn d'Italia: l'è staa pròppi chì che 'l Napoleon I el s'è incoronaa (e l'è de quell period el Palazz Real arent al Dòmm).

Cont el Congress de Vienna, Milan l'è retornaa a l'Imperi d'Austria, però questa vòlta inglobaa in del noeuv Regn Lombardo-Venet. In di moti del 1848, Milan l'è staa vun di loeugh-simbol del Risorgiment (anca grazie a la litteratura romantiga del Carl Pòrta e del Lissander Manzon, per la musega del Giusepp Verdi o per el suciàl de Sandrina Ravizza), cont i famos Cinch Giornad ma el Regn de Sardegna, che l'aveva ciappaa i part di insort italian contra l'Austria, l'è staa battuu, e donca Milan el gh'ha avuu de tornà ancamò ona voeulta sòtta l'Austria, e cont el pagà ona feros repression. Per divegnì part del Regn de Sardegna (e donca del Regn d'Italia), Milan el gh'ha avuu de spettà el 1859. De chì in poeu, la stòria politica de Milan la seguta quell del rest de l'Italia.

Dòpo l'Unità d'Italia, Milan el s'è avviaa a diventà vun di pont cruciaj de l'economia del noeuv Stat. Ma minga per quest tutta la popolazion milanesa a l'era ricca, anzi, per tutta la fin del Vòttcent gh'hinn staa revòlt popolar e sciòper per ottegnì di condizion de vida mejor. El re del temp, l'Umbert I, l'ha voruu minga scoltà i protest e l'ha mandaa l'esercit a reprim i revòlt.
A bon cunt Milan l'è diventaa voeuna di città pussee ricch de l'Italia, e per quest l'è diventaa on center de attrazion per l'immigrazion interna, ma anca per la coltura e l'industria. Tra l'alter, se pò regordà che 'l Benito Mussolini, primma de la guerra el lavorava a Milan, e che anca el moviment futurista el gh'ha avuu chì vun di sò center colturaj.
Dòpo la Primma Guerra Mondial, in del clima de insoddisfazion per i noeuv condizion econòmich e politich (per esempi, tutta la stòria de la vittoria mutilata) l'ha portaa a la nassida a Milan del partii nazional fascista.
Ma Milan l'è staa anca vun di loeugh simbol de la Resistenza, e l'è staa chì che hinn staa appenduu i còrp del Mussolini e de alter gerarca fascista dòpo ch'eren staa coppaa.
A partì del Dòpoguerra finna al dì d'incoeu, Milan a l'è segutada a cress, cont el diventà voeuna di maggior representazion del miracol econòmich, ma anca de la contestazion giovenil, del terrorismo di agn '60 e '70, del cabaret, del teater, de la canzon e de la mòda.
Ultimament, Milan l'è staa protagonista de la proclamazion de part del Silvio Berlusconi de la nassida del partii del Pòpol de la Libertà, el pussee grand e important partii de destra de la stòria de l'Italia repubblicanna.

L'andament del numer de abitant del comun de Milan l'è mostraa in de la tabela chi de sotta:

Milan a l’è gemelaa con:

Milan el gh'ha 'na granda tradizion del folber. I squader de folber puseee cognossuu a hinn el Football Club Internazionale Milano e l'Associazione Calcio Milan, i unegh duu squader de folber europee da la stèssa cittaa ch'hann vingiuu la Coppa di Campion/Champions League. Tuci doi i squader gioghen nel Stadi San Siro, vun dei símbol padron de la cittaa.




#Article 13: Emilio De Marchi (155 words)


Emili De Marchi, nassuu a Milàn in del 1851 e mòrt semper a Milan in del 1901, l'è staa professor de stil a la Academia Leteraria de la soa cità del 1883 fina al 1900. I sò romanz pussee famos ('Il cappello del prete', 'Demetrio Pianelli' in tra i alter) hinn staa scrivuu giò in lengua taliana, ma el sò capolavor l'è la pròsa milanesa 'Milanin, Milanon', publicada dòpo la soa mòrt in del 1902, in de la qual el De Marchi scrivend 'rabios' (inscì el dis) a on amìs (el Carlin), el parla dij cambiament de la soa cità, che l'è adree a diventà una metròpoli ma la ris'cia de perd la soa identidà popolar.
El De Marchi l'ha anca scrivuu racont per i fioeu e l'è staa on gran studios de la leteradùra; in del 1882 l'ha publicaa el liber sora 'Lettere e letterati del sec. XVIII' (Lèter e leteraa del segol XVIII)




#Article 14: Carl Maria Maggi (697 words)


Carl Maria Maggi (Milan, 3 Magg 1630 – 22 april 1699) l'è stad un famos poeta e autor de comedie in milanes, famos anca per havé inventad el personagg del servidor Meneghin che l'è poeu diventà la mascara pussee popolara del carnaval ambroeusian e fin el soranom de tucc i milanes. De sorapu l'è considerad el pader de la leteradura milanesa moderna.

Fioeul unegh del Giovann Battista Maggi, agiad mercant de or e seta, e de l'Angela Riva, el Carl Maria Maggi el nass a Milan el 3 magg 1630 in de la cà de Porta Romana, de denanz al monaster del Lentasi. El se laurea in utroque a Bologna in del 1649 e donca, despoeu un quai viagg in part d'Italia, el se stabiliss definitivament in patria, indova el 14 setember 1656 el sposa l'Anna Maria Monticelli, che ghe darà vundes fioeui. El viv a Milan in fina al 22 april 1699, circondad de la stima di concitadin che 'n apprezzaven la dotrina e la retituden con la quale el trgn i important ufis de secretari del Senad, de insegnant de letere latine e greche in di Scoeule Palatine, de curador di confin e de soraintendent a l'Universitaa de Pavia.

Granda fama, in patria e foeura, per i oeuvre leterarie per i quai el gh'ha volt onor e grand lod e l'è stad fad member de tante academie, in tra i quai la Crusca e l'Arcadia. De giovin el compon melodram, che poeu el refiuda (Augusto in Egitto, Bianca di Castiglia, ecc.). El scriv anca prolegh, intermezz, scene, La Griselda, tragedia derivada de la novella del Boccaccio, du dram sacher, Teopisto, e Il ritorno d'Azoto (in su la parabola del fioeul prodegh), la Ifigenia derivada de l'Euripide e la Troade derivada del Seneca. Ma de tute i so produzzion teatrai se regorden specialment i comedie in vers, in di quai un quai personagg el parla in lombard: Il Mancomale, Il barone di Birbanza, I consigli di Meneghino, Il falso filosofo. Ie compon in di ultem agn de vita. Quei comedie chì hann el merit de render popolara la figura del Meneghin, vegnud poeu la mascara milanesa. El Maggi el compon anca lireghe in latin, in grech e in spagnoeul, tante in talian, in tra i quai minga poche de sogget moral e religios. El comenza cont el seguì el gust del so temp; la so fama de poeta l'era inscì granda ai so dì, che el Muratori el dubita minga de paragonàll al Dant e al Petrarca. Incoeu el Maggi ghe par verseggiador corret, ma fregg e se 'n regorda squas domà i lireghe ispirategh de l'amor de patria. Pussee vive inn i poesie burlesche, tante di quai in lombard. In prosa el scriv orazzion latine e taliane, letere e la traduzzion del frances de du liber spirituai, i Sentimenti di pietà e Il ritiramento delle dame. A quest'ultem el sgionta, coma appendis, un quai so Trattenimenti per le dame (Milan 1687).

El Maggi l'ha scrivud sia in talian, che in latin e fin in spagnoeul.
In milanes el Maggi l'ha scrivud tante poesii e cinch comedi, con protagonista la mascara de Meneghin Pecenna.

In del pass de la comedia I consigli di Meneghino, se ved l'esit necessitàe inscambi de necessitaa, drovad al dì d'incoeu. L'inizzi:

In quest pass de la comedia Il concorso de' meneghini, gh'è na bella difesa del parlà milanes. L'inizzi:

In de la poesìa Racconto di una paura dei ladri in casa, el Maggi el descriv i efet de vegh i lader in cà. L'inizzi:

In de la poesia Trattenimento dell'autore in villa, el Maggi el conta su una giornada intrega passada in campagna. L'inizzi:

La catada pussee granda di so oeuvre l'è quella del Ludovico Antonio Muratori (Milan 1700), che la ciapa denter rime varie, letere familiar e olter scricc. In de l'istess ann se meten foeura a Venezia anca i so scricciure milanes restampade poeu cont el titol de Commedie e rime in lingua milanese (Milan 1701). Ind el 1728 se caten su i componiment latin in di Anecdota posthuma miscellanea. Antonio Cipollini, cont un studi in su l'autor (Milan 1900) el da una Scelta di poesie e prose edite e inedite.




#Article 15: Regn Lombard-Venet (293 words)


El règn Lombard-Vènet (Talian: Regno Lombardo-Veneto - Todesch: Königreich Lombardo-Venetien) l'è nassuu sotta el controll de l'Austria dopo de la restaurazion che l'è vegnuda a la fin del period Napoleonigh. L'è staa instituii el 9 de giugn del 1815 del Congress de Vienna, cont el Francesch II Duca de Milan e de Mantova ch'el divegn Francesch I del Lombard-Venet. Francesch I l'haa regnaa fina al 1835, e dopo de lù l'è vegnuu Ferdinand I de Asburgh-Lorena fina al 1848.

El 22 de marz del 1848, a la fin di cinqu giornad de Milan la popolazion milanesa l'ha casciaa via i austriegh e l'haa nominaa un Govern Provvisori che l'è poeu entraa a fa part del Governo Provvisori de Lombardia. In di dì seguent anca Venezia la casciava via i austriach e la nominava un govern provvisori. L'esercit piemontes a l'éra in socors di volontari lombard (prima guerra de indipendenza italiana) ma a la fin de luj a l'éra sconfitt a Custoza di Austriegh comandaa del Maresciall Radetzky che el dì 6 de agost e podeva rientrà a Milan desmantegand el Governo Provvisori. Venezia la riessiva a resist on ann ancamò, ma el 24 de agost del 1849 la gh'aveva de capitolà anca lee.

El regn Lombard-Venet el vegniva inscì ricostruii sotta el comand de l'imperador Francesch Giusepp I de Asburgh-Lorena (soranominaa el Cecco Beppe del popol milanes), che l'era rappresentaa del Radetzky fina che quest l'è mort in del 1858.

In del 1859 el Piemont, dopo de la Segonda guerra de Indipendenza italiana, l'ha proceduu ad annettess la Lombardia e in del 1866, diventaa in del frattemp Regn d'Italia, l'ha incorporaa anca al Venet a la fin de la Terza guerra de Indipendenza col mett fin a quell ch'el rimaneva del Regn Lombard-Venet.




#Article 16: Governo Provvisori de Lombardia (462 words)


Dopo che i Austriegh hinn staa scasciaa foeura de tutta la Lombardia, i diversi Governi locai che s'eren creaa in quei dì lì s'hinn unii in d'on Governo Provvisori de Lombardia, el dì vott de april del 1848.
El Governo, presieduu del Gabrio Casaa, el se poneva subit contra el Carlo Cattaneo, che l'era staa el vincidor di Cinch Giornad de Milan, perchè in del menter che 'l Cattaneo el voreva l'indipendenza de la Lombardia in del quader de on'Italia federal, el Casaa e i sò omen pensaven a l'annession de la Lombardia al Piemont, e infatt aveven ciamaa i Piemontes a dàggh man forta cont el sò esercit. 'Sto governo a l'era inscì amis del Regn de Sardegna che anca el minister de la guerra, el scior Pompeo Litta, l'è staa sostituii quasi subit cont on piemontes, el Giacinto Provana.
Col doperà on mucc de demagogia, el governo provvisori l'ha 'bolii diversi tass e l'ha sbassaa i dazzi, col dàggh origin a ona crisi economiga.

De part militara, el comandant lombard, el general Teodoro Lechi, giamò el vintises de marz, quand i Piemontes eren rivaa a Milan, l'eva suggerii al sò comandant de imbarcà l'esercit in sui i trenu per andàggh adree al Radetzky in retirada, prima che 'l rivass a unìss cont el gross del sò esercit bloccaa in del quadrilater. El comandant piemontes però l'ha scoltaa minga el consili, col permett inscì ai Austriegh de scappà in sicurezza e de incontràss cont i rinforz de Vienna.
A bon cunt i Piemontes hinn riessii a batt i tognitt a Goit e a ciappà Peschiera sul Garda, voeuna di quatter città del quadrilater.

Intant a Milan tucc i cittadin mas'c eren ciamaa a votà per scernì se annettes al Piemont o rinvià la decision a dopo la guerra (la gh'era minga, per esempi, l'opzion de l'indipendenza). El vintinoeuv de magg gh'è staa i resultaa: 561.002 sì contra 681 nò, inscì el vintott de giugn el parlament sardagnoeu, passada la paura ch'i Lombard ciamassen el trasferiment de la capital de Turin a Milan, hann approvaa l'annession.

Ma quei robb chì hinn staa inutil, perchè l'esercit di Savoia l'è staa battuu a Custoza, el 25 de luj. A quell pont el Governo Provvisori l'ha faa sù on Comitaa de pubblica difesa cont el general Manfredo Fanti, el Pietro Maestri e 'l Francesco Restelli, ma 'sto comitaa l'ha faa quasi nanca in temp a reunìss che 'l quatter de agost i Piemontes hinn staa battuu arent a Milan e 'l sò re Carl'Albert l'ha deciduu de domandàggh on armistizzi al Radetzky.
Inscì i soldaa del Regn de Sardegna s'hinn retiraa a ovest del Tisin, el Radetzky l'è 'ntraa a Milan e l'ha desfaa el Governo Provvisori, col mettegh al sò post on Governador militar.




#Article 17: Josef Radetzky (230 words)


Josef Radetzky (nomm intregh in todesch: Johann Josef Wenzel Anton Franz Karl Graf Radetzky von Radetz; nomm intregh in cecch: Jan Josef Václav hrabě Radecký z Radče; in lombard: Giovann Isepp Venceslaa Antoni Franzesch Carla cont Radeschi de Radetz, Trebenica, 1766 - Milan, 1858) l'è staa on general austriegh.

L'è nassuu in Boemia. L'è 'ntraa in de l'esercit in del 1784 e l'ha tolt part a la guerra contra i Turch in del 1788-1789 e a quei contra la Francia rivoluzionaria e anca quei contra el Napoleon. In del 1831 l'è staa nominaa comandant comandant di trupp austriegh in Italia.

In del 1848, s'cioppada la rivoluzion a Milan, l'è staa bloccaa cont i sò trupp cinch dì in de la città che l'è staa poeu costringiuu e bandonaa per sarràss in del quadrilater, on insemma de de fortezza in tra Mantova, Peschiera e Verona e Legnago, indove l'ha spettaa i rinforz cont i quai l'ha poeu sconfiggiuu el re Carl'Albert.

L'ann dopo l'ha battuu ancamò a Novara i Piemontes, el 23 de marz, cont el constringg i nemis a l'armistizzi e 'l sò re a l'esili.

Nominaa governador militar del Regn Lombard-Venet, el Radetzky l'è vegnuu famos per la soa severità e per la repression d'ogni sentiment de indipendenza, ma el popolin milanes el ghe voreva ben, inscì lù l'ha poduu viv pacificament in la città fina a la mort.




#Article 18: Francesch Giusepp I de Austria-Ungaria (205 words)


El Francesch Giusepp de Asburgh-Lorena (todesch: Franz Josef; ungheres: Ferenc Jószef; in Lombard anca Cecco Beppe; Schönbrunn, 18 de agost 1830 - 21 de ottober 1916), l'è staa l'imperador de l'Austria-Ungheria, oltra che re de Croazia e Boemia e del Regn Lombard-Venet (fina al 1866).

L'è salii al trono imperial a desdott ann d'età, e 'l sò regn el n'è duraa 68: vun di pussee longh de la storia.
In del 1854 l'ha sposaa la soa cusina Elisabetta de Wittelsbach (ciamada anca Sissi). Fina al 1866 la soa politiga l'è stada quella de conservà i sò possediment italian e todesch, ma poeu l'ha dedicaa a maggior attenzion al problema de l'Ungheria, che in del 1867 l'ha ciappaa on'indipendenza maggior.

Dopo d'avè perduu in del 1866 la guerra contra i Todesch e i Italian, el s'è faa amis de 'sti dò nazion, cont ona leanza firmada in del 1882.
Quand, in del 1914 a Sarajevo, l'è staa coppaa el sò nevod e 'rede al trono, l'ha taccaa la Serbia, col dàggh origin a quella che poeu l'è vegnuda la Prima Guerra Mondial. Però lù l'è mort (l'era proppi vegg) prima de la fin de 'sta guerra, e inscì l'ha minga vist la fin del sò imperi.




#Article 19: Cinch Giornad de Milan (309 words)


Cont el nomm de Cinch Giornad de Milan (italian: Cinque Giornate di Milano) intendom ona revolta popolar s'cioppada a Milan in del marz del 1848, che l'ha portaa a la liberazion de Milan del domini austriegh. A l'è vun di episodi pussee cognossuu del Risorgiment italian.

In del 1848, in quella che tutta l'Europa gh'era dree a s'cioppà la revoluzion, anch a Milàn el 18 de marz de quell ann lì la popolazion la tacava a fà su baricad e a sbarà di tecc e di fenester contra el presidi austriegh comandaa del Radetzky, che dopo el primm dì de la revolta el s'è baricaa denter el Castell. 
La resistenza l'è stada trada insemma del Podestà Gabrio Casati e del Consej de Guerra comandaa del Carlo Cattaneo, che 'l menava i sò messagg in gir per la città grazzia ai Martinitt (come se disen i fioeu de l'orfanotrofi milanes). El Radetzky, che 'l gh'aveva paura de vess taccaa di spall de l'esercit piemontes che l'era in sul fà de cobbiàss ai milanes, l'ha deciduu de ciappà el largh e retiràss invers al Quadrilater, indove la se trovava la pupart di sò armad. I austriegh vegniven donca foeura de la Porta Tosa, che de quell dì lì l'ha mudaa el sò nomm in Porta Vittoria.

El poeta milanes Giovanni Rajberti l'ha scrivuu on componiment dedicaa ai Cinch Giornad. Chì de sotta, ona soa citazion:

...L'è staa de quel moment
Ch'è comenzaa ona guerra disperada
D'on popol disarmaa contra on'armada:
Roba che fa spavent!
I s'ciopp contra i baston,
I sass contra i cannon,
E ona cittadinanza sueffada
A tutti i comoditt,
E a scoeud tutti i petitt,
Moresina e pacifica de coeur,
Che tutta insemma salta sù in d'on tratt
A fa quell che Dio voeur.
Fieri come leon,
Svelti come legoratt,
E senza distinzion
De pitocch, sciori o nobil...




#Article 20: Nümar e (271 words)


La custanta matemàtica e (cjamada a li vöölt custaant da l'Euler, in unuur dal matemàtich svízzer Leonhardt Euler o custaant dal Napier, in unuur  dal matemàtich Scuzzees John Napier che al a intrudüii i lugariitm l'è la basa di logarítim natüraal.

Ul nümer e al è istess che exp(1), in dúe exp l'è la funziun espunenziala. Al curespuunt al límit matemàtich

Chest límit-chí al esiist, gja che la seqénza  l'è cresseent e limitada da sura.
Ches-chí al dà aprussimadameent e = 2,71828 18284 59045 23536 02874 ...

Ul nümer e al sa pöö definí anca mediaant la séria infinita

in dúe n! al è ul faturiaal da n. Chesta séria la cunveerc, perchè sa a:

i.e, ul desenvilüpi in séria da e al è duminaa cunt una séria geométrica cunvergeent, in tant che da resun 1/2.

Finalmeent, sa pöö cunsiderà e cuma l'ünica sulüzziun pusitiva x da l'equazziun integrala

Sa pöö pruvà che sti definizziun a inn equivaleent.

La funziun exponenziala [exp(x)] l'è impurtaant gja che a l'è l'ünica (a maanch da mültiplicazziun par custaant) funziun che l'è istessa a la suva derivada, e la ven duvrada abitüalmeent par mudelizà di prucess da cressimeent u decressimeent.

La frazziun cuntínua da e la cunten una strutüra interessaant, cuma sa fa vidé da séguit:

La segueent espressiun, la identitaa da l'Euler, che relazziuna i cinch custaant püssee impurtaant in matemàtica, a l'è stada descuverta par Leonhardt Euler:
 

A l'è un caas particülee (cun x = 0 e y = pi;) da la fòrmüla da l'Euler:

vàlida par ogni  (e da fatt par ogni ).

Al è savüü che e l'è irazziunal e trascendeent.




#Article 21: Carlo Cattani (139 words)


El Carlo Cattani (Carlo Cattaneo in italian, Milan, 1801 - Lugan, 1869) l'è staa on economista e omm politigh italian.

Lù el credeva un d'ona Italia unida e confederal in sul modell svizzer e l'era a favor anca del federalismo europee. El sostegniva anca l'importanza de la libertà economega a patt che 'l ghe fuss on sistema che 'l mett tucc in di midemm condizion de partenza.

L'ha scominciaa a fà politga duranta i Cinch Giornad de Milan, ma quand che i Austriegh hinn vegnuu indree, 'l s'è trasferii a Lugan, indove 'l s'è miss a insegnà materi economigh.

Unida l'Italia l'è staa eleggiuu al Parlament Italian ma l'ha mai tolt part a ona quai settada, perchè 'l s'è refudaa de giuràggh fedeltà al re, degià che l'era contrari ai Savoja e al sò intervent in di cinch giornad.




#Article 22: Schwa (182 words)


Ul tèrmin schwa (parnunziaa ), che  l'è la trascrizion d'ona parola ebràica (שווא) (significaant « zero », « nient »), l'è impiegaa in linguística e in fonología con dò significaa:

Chesta vucala la sa trœva da spess in pusizziun atònica in di lengui rumànich, cuma ul rumantsch, ul català di varietaa piemuntees, purtughees da Lisbona, ul rumeen, ul napuletan evi.
La sa pöö truvá anca in pusizziun tònica in di varietaa da la lengua lumbarda, particülarmeent inti dialett da la pruvenza da Pavía e Varees.
La esisteva anca in francees, però la s'è trasfurmada in «  » (ou « e müta »), che la sa parnunzia [ö] u la sa fa sentí par nieent; in la resgjun da la lenguadoc però, a l'è ancamò ben preseent in francees, suratütt in pusizziun finala. 

La sa trœva  natüralmeent anca in inglees, in dúe la realiza la püpaart di vucaal atònich.

Ul símbul Schwa  al è duvraa cuma graféma in difereent lengui:

Però, duvraant , la lengua Azeri la gh'a di prubleem cul standard Tüürch, inscí a li vöölt 'ä' al veen duvraa in scambi;




#Article 23: Dialet de la feruvia (217 words)


La Koinee ticinesa o püssee popularment Dialett de la feruvia l'è üna varietà de la lengua lumbarda ucidentala parlada in dal Cantun Tesin e druvada anchia di parlancc di dialecc lucai (in particular quii che a divergen de l'istessa koinee, per esempi al dialet de la val Leventina), quand che i cumunichen cunt parlancc de olter dialecc dal Tesin, di Cantun Grigiun, dal Piemunt o de l'istessa Lumbardia.

La parlada l'è üna spece de lengua franca nassüda a la fin dal 1800, quand l'è stada dervüda la linea feruviaria dal San Gutard. I feruvier, che i g'hevan bisögn de capì e de fass capì da tücc, i han finì per crear üna lengua cumün tra Airöl e Ciass, üna mistüra tra le parlade di center magiür dal Tesin cum Lügan, Belinzuna e Lucarn, che la murbidiva tüte le particularità lessicai di dialecc lucai. In de la koinee ticinesa l'è forta anchia l'inflüensa dal dialet meneghin e suratütt de quel cumasch.

Al dialet de la feruvia l'è a la bas dal ticines mudern druvà in de le trasmissiun in dialett de la televisiun de la Svissera tagliana, in particular da Yor Milano. La koinee l'è stada anchia druvada per dupià in lumbard al film de John Ford, The Searchers, cunt al titul de Se ta cati ta copi.




#Article 24: Viena (193 words)


Vièna (Todesgh: Wien; Cech: Vídeň; Italian e Ingles: Vienna; Slovacch: Viedeň; Sloven: Dunaj; Frances: Vienne; Latin: Vindobona; Ungheres: Bécs; Croatt: Beč; Turch: Viyana) l'è la capital de l'Austria e a l'istess temp del sò staa de la federazion 'Bundesland Wien'. La se troeuva a l'est del paes, arent a la fruntera slovacca, in su la riva del Danubi. L'ha gh'ha una popolazion de 1.600.000 abitant, che la vegn 2 milion per tùta l'area urbana, e a l'è la cità pussee granda del paes. L'è anca el sò center coltural, econòmich e politich. 

In Vièna gh'hann la sed diversi organizazion suranaziunaj: la OCSE, la OPEC, l'agenzia internaziunal de l'energia atomica e diversi apparad de i Nazion Unii.

Viena l'hann fondada i Celtegh e colonizada i Roman, che gh'hann daa el nom de Vidibona. In del 180 a Viena a l'è mort l'imperador Marc Aureli. In del quint secol l'hann devastada i Unn. L'è stada la capital de l'imperi austriach e, fina al 1803, la capital del Sacher Roman Imperi.

In del secul XIX la cità l'è stada abelida sòta de un punt de vista architetònich. Al center la gh'è la catedral de Sant Stéven.




#Article 25: Pompeo Litta Biumi (100 words)


El Pompeo Litta Biumi (Milan, 24 de settember del 1781 - Milan, 17 agost  del 1852) l'è staa on istoregh e l'haa studiaa particolarment i famili famos de l'Italia.

In del 1848, dopo dii cinqu giornad de Milan, l'è staa faa minister de la guerra del Govern Provvisori de la Lombardia, ma l'haa dovuu lassà squas subet la carega al Provana, mandaa de Turin.

In del center de Milan, in de la via Capucc al numer sett, gh'è ona targa che la regorda come in quella cà el Litta l'haa vivuu e l'è deceduu el dersett de agost del 1852.




#Article 26: Gabrio Casati (135 words)


Gabrio Casati (Milàn 1798-1873) lè staa faa Podestà de Milàn in del 1837. Politich reformador, in del 1848 durant i cinqu giurnad de Milan l'è staa ciamaa a faa el President del Govern Provisori de Lombardia, e l'è staa favorevol a la anesion lombarda al Piemont. Dopo de la sconfitta de Custoza l'haa cercaa de faa andà innanz la guèra ma quand i Piemuntes han pasaa el Tesin in ritirada el Casati l'è andaa con lur. 

In del 1853 l'è staa faa senator a Turin per el partii de Camillo Cavour, e in de la segunda guèra de indipendenza taliana l'è andaa a combatt volontari. Comé minister de l'istruzion l'haa faa la legg per l'istruzion elementar obligatoria e gratuita per tucc in del 1860. Del 1865 al 1872 l'è staa el president del senad talian.




#Article 27: Brèmb (135 words)


Ol Brèmb l'è ü fiöm, lónch 74 km che al vè zò in de la àl che la ciàpa 'l nòm pròpe dal sò fiöm: la Al Brembana.

La sortida principala del Brèmb l'è ai pé del Pizzo del Diavolo di Tenda 'n del cümü de Caruna. Gh'è però tate ótre sortide de 'ndóe i nas di óter ram del Brèmb, che pò ü a la ólta i se 'ncóntra fina a fà sö i dù ram principài, chèl orientàl e chèl ocidentàl che pò a lur i se 'ncóntra di bande de Lénna.

Ol Brèmb 'l gh'à tancc aflüèncc, tra i piö 'mportàncc gh'è l'Imagna da la Al d'Emagna, 'l Stabina da la Al Tòrta e 'l Èna da la Al Taècc. 

Al fénés la sò córsa in de l'Ada tra Calònega e Cavriàt.




#Article 28: Andy Warhol (165 words)


Andy Warhol (6 òst, 1928 - 22 fevrér, 1987) a l'è stàcc ü pitùr 'mericà e fundadùr de la pop-art.

Ol sò nòm de batès l'éra Andrew Warhola, nasìt a Pittsburgh, Pennsylvania, USA, da d'i 'migracc sluacc. L'à stödiàt art de la reclàm al CIT (Carnegie Institute of Technology, che adès al se ciama Carnegie Mellon University) de Pittsburgh. Dopo che l'éra ciapat la laurea 'n dèl 1949, al s'è trasférit a New York.
Lé l'à cuminsàt a laurà 'n de la reclàm de Vogue e Glamour.

In de la sò éta a l'à facc tante opere, perchè al dorvàa la sèrigrafia e al faa piö còpie de la stèsa. I sò òpere piö cunuside a i è di riprudussiù di someanse de: Marilyn Monroe, Mao Zedong, Che Guevara e tace óter. 

Ol 23 löi dèl 1985 a l'à facc la reclàm a l'urdènadur de la Commodore: l'Amiga 1000.
Mör a New York nel 1987 'ntàt che l'éra drè a sübì öna operassiù al pancreas.




#Article 29: Tram (506 words)


El tram (o tramvai) a l'è 'na forma de trasport publich in su rodaia, tipich, ma minga esclusiv, del trasport urban. L'è distint del treno perchè el circola a vista, quand che el treno el viaggia a segnalament.

Quell che 'l guida el tram a l'è ciamaa manetta, per via del sistema de giuda di tram de Milan che doperen 'na manetta.

El tram a l'è sostanzialment on mezz ferroviari linger e desviluppaa per podè andà sia in sed propria sia in sed promiscua cont i alter veicol e de andà per la pupart del sò percors cont la marcia a vista, a differenza di treni che doperen el segnalament.

A l'è tipicament, per via del facc de vess vincolaa, pussee capient de on autobus e de on filobus. L'è donca doperaa soratutt indova i autobus a hinn no sufficient ma ona metropolitana a l'è tropp costosa.

In princìpi i tram eren a cavaj, el primm a l'è staa in Galles, in su la linia in tra Swansea e Mumbles, attiv dal 1807. In America, in del 1832, a l'è attivaa el primm tram.

In del 1839 derva el primm tram in Europa, in Franza. Progettaa per la trazion a vapor a l'è però faa a cavaj e 'l falliss in del 1848.

A la fin del secol, vist i grand difficoltà in la gestion di sistema a cavaj la pupart di red a l'è elettrificada, cont ona quaj red che l'è restada cont el vapor, anca se i ultim servizzi regolar in di Americh hinn staa finna al 1930. 

I tram a vapor hinn restaa soratutt per i lign suburban, l'è assee famos el Gamba de legn meneghin, che l'è resistii finna al 1958. Per i red urban l'estinzion la gh'è stada intorna al 1900.

El tram-treno a l'è on veicol che 'l pò viaggià sia in su la red tranviaria che in su la red ferroviaria. A l'è particolarment famos el modell Karlsruhe, doperaa anca a Kassel e a Chemnitz.

La metrotranvia a l'è on tram che l'è per la puart in sed propria e cont asserviment semaforich che 'l permett de 'vègh pussee capacità e velocità de on tram comun.

El tram a cav a l'è on sistema indova la gabina a l'è trainada de 'n cav sotta terra. Vuna famosa a l'è 'l Tranvia de Opicina.

I tram su gomma a hinn di bus a guida vincolada de 'na rodaja. Han avuu no gran success e gh'è domà el Translohr e 'l Bombardier Guided Light Transit. Hinn retegnuu pussee limitaa de on tram a rodaja ma el costa men.

I vantagg principai del tram a hinn el bass inquinament local, el consumà men energia di autobus e la possibilità de fà di percors e di curv pussee strengg de quej di alter mezz de straport e l'è pussee economich de 'na metropolitana.

I svantagg inveci a hinn la rigidità del percors, che 'l pò vess no mudaa se gh'è on quaj ostacol e de 'vègh squasi semper men capacità de ona metropolitana.




#Article 30: Mantua (210 words)


Mantoa o Mantua (inscì anca in Latin; Mantova in Italian; Mantoue in Frances; Màntua in Catalan e in occitan) l'è ona cità de la Lombardia de  abitant (dàto del  ), capital de la provincia cont l'istess nòm.

Situada in sul Mincio, l'è stada fondada in del 2000 avanti Crist; pussee tard l'è staa on vilagg etrusch che gh'han daa el nòm ciapaa del diu Mantus. I Roman l'hann ocupada in de la prima e in dela segunda guèra punica, e el famos poetta Virgili l'è nasuu visin a la cità.

Nel temp del rinasiment Mantua l'era governada de i Gonzaga, e pussee tardi dij Austriach.

Napuleon l'haa dovuu combatt vòtt mes per conquistala in del 1796; poeu Mantua l'è entrada a fà part de la Republica Cisalpina (formada de l'union de la Republica Transpadana cont la Republica Cispadana), del Règn d'Italia sòta Napuleon e del Règn Lombard-Vènet. A la fin de la Terza guèra de indipendenza, in del 1866, Mantua l'è entrada a fà part del Règn d'Italia sòta i Savoja.

Mantua l'è stada nominada Capital italiana de la cultura del 2016 e l'è anca vun di Patrimoni de l'Umanità de l'UNESCO.

L'andament del numer de abitant del comun de Mantua l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 31: Camillo Benso di Cavour (364 words)


Camil Benso, cont de Cavour (Turin, 1810 - 1861) l'è staa el politich pussee important del Risorgiment italian. Fioeu del Michee e de l'Adele de Sellon l'ha cominciaa a studià per diventà offizial, ma in del 1831 l'ha deciduu de dedicàss a l'agricoltura e a l'economia. 
L'era de idei liberai e in del december 1847 l'ha fondaa El Risorgiment, on giornal indove l'ha sostegnii el besogn de conced el statut e de fà guèrra a l'Austria per liberà el Regn Lombard-Venet. In del 26 de giugn del 1848 l'è staa eleggiuu per la prima volta al parlament, e in del 1850 l'è staa faa minister de l'agricoltura in del Governo D'Azeglio. In del 1852 l'ha formaa el sò primm governo.

In del 1855 l'ha faa sì che 'l Regn de Sardegna el deciarass guerra a la Russia insema cont i frances, i ingles e i turch e l'ha mandaa in Crimea on esercit de 15.000 omen. El Piemont el gh'aveva nagott contra a la Russia, ma in 'sta manera chi el Cavour l'ha poduu toeu part al congress de Paris di vincidor e cercà de sviluppà di alleanz. 

In del 1858 l'ha firmaa a Plombières di accord cont el Napoleon III che  'l se impegnava a intervegnì in d'ona eventual guerra tra l'Austria e 'l Piemont per dagh man fort a quest ultim. I piemontes taccaven a provocà l'Austria fina a che questa la desideva de fà s'cioppà la Segonda guerra d'indipendenza in de l'april del 1859, ma quand che l'è staa firmaa l'armistizzi de Vilafranca che 'l dava la Lombardia al Piemont. El Cavour el s'è dimetuu per protestà contra el fatt che 'l se lassava el Venet a l'Austria.

In del 1860 però, quand el Giuseppe Garibaldi l'ha conquistaa con la spedizion di milla l'Italia dal sud, el Cavour l'è tornaa al governo per invad i territori del Papa e mett insema inscì tutt el paes.

Con la proclamazion del Regn d'Italia, in del 17 de marz del 1861 in del senad a Turin, el Cavour l'ha dii che dopo de avè fada l'Italia a gh'era de fà i Talian, ma el 6 de giugn de l'ann medemm l'è mort a l'improvvis.




#Article 32: Bèrghem (3191 words)


Bèrghem (ma ach Bérghem in de la Al Seriàna, Bergum o Birgum in Lumbard Ucidental, Bergomum in Latì, Bergamo in Italià,  Bergame in Fransés, Wälsch-Bergen in Tudèsch antìch) l'è öna sità de la Lumbardéa, capitàl de la pruìnsa de Bèrghem, che la gh'à 120.694 abitàncc (2010) e l'è chèla di quàter tra i sità con piö abitàncc de la Lumbardéa, dòpo Milà, Brèsa e Mónsa.

Ol nòm uriginàre de la sità, che l'è mia riàt infìna al dé de 'ncö, l'éra de època preromàna, fòrse l'éra ü nòm cèltech, fòrse l'éra amò piö ècc, de sigür gh'è adóma che 'l nòm latì Bergomum, ol piö ècc nòm de la sità che l'è riàt infìna a nóter, l'è mia de piö d'öna latinizasiù del nòm uriginàre e che m' tróa, ad ezèmpe, in de la Naturalis Historia del Plinio 'l vècc e 'n de la Tàola Peutingeriana.

In töte i manère i è 'n tànce chèi chi à sircàt de spiegà 'l significàt del nòm Bèrghem, che, ad ezèmpe, 'l vegnerès dal nòm del déo celtìch Bergimus, pecàt adóma che a Bèrghem l'éra mia veneràt, opör che 'l vegnerès dal etrösch Barga , che 'l völ dì tàbia e alùra Bargamo 'l sarès la tàbia grànda e gh'è ach chi che tróa ü ligàm col sànscrit tat che Bèrghem 'l völerès dì pòst che 'l isberlös . L'ipòtezi che però al momènt la sömèa piö giösta, dezà che piö de töte la regórda la stòria de la sità e piö de töte la se lìga a la fùrma del teritòre de Bèrghem, l'è chèla portàda 'nacc dal Antònio Tirabósch , dal Bórtol Belòt e da tàce óter studiùs, cioè che Bèrghem 'l vegnerès da Berg che 'l völerès dì colìna e da heim che 'l völerès dì cà, tat che alùra ol nòm uriginare de la sità 'l gh'avrès de ès pròpe ol nòm Bèrghem amò dovràt al dé de 'ncö e che 'l gh'éra alùra 'l significàt de cà sö la culìna.

Vèrs la fì del Impéro Romà l'è registràt ach ol nòm Bergome, in del espresiù Bergome civitas, che s'tróa in del Itinerarium Antoninum che de sigür l'è de la fì del sécol II, ma fòrse scricc zamò a partì söl prensépe del istès sécol. 

Sèmper sö la fì del Impéro Romà l'è però testimoniàt ach ol nòm Bergamum che m' tróa 'n del Itinerarium burdigalense o Itinerarium Hierosolymitanum che 'l sarès istài scricc tra 'l 333 e 'l 334 da ü pelegrì de Bordeaux, alùra ciamàda Burdigala, che 'l cónta sö 'l sò viàs 'nfìna a Gerüzalèm. 

Dal del sécol VII l'Anònimo de Ravèna in de la sò lista de nòm 'l dóvra Pergamom e Pergamum, ma chèsta la sarès adóma öna paraetimologéa.  Chèsto nòm l' sarà dovràt in töt ol medioéf e l'è testimoniàt ad ezèmpe dal Mosè del Bröl che in del sécol XII l'iscrìf ol sò Liber Pergaminus che 'l pàrla de la sità de Bèrghem e del sò teritòre. Ol nòm Pergamus 'l sarès però adóma öna tàrda re-latinizasiù medieàla che la sìrca de lìga la stòria de Bergam a chèla de Pergamus sità elenìstica e capitàl del règn di Atàlidi, ma al momènt s'è mia troàt gnà ü lìgàm tra i dò sità fò che i dù nòm che i sùna quàze a la stèsa manéra.

In del ólt medioéf l'è testimoniàt ol nòm Bergam che se 'l tróa sö 'n d'öna monéda del tép del Carlo Magno, conservàda al Müzéo de Coira in Sguìsera e che l'è dovràda pò cóme sìmbol de la colàna de lìber de la Storia Economica e sociale di Bergamo 

Ol nòm Bèrghem menimà me 'l tróa scricc nìgher sö biànch almànch a partì dal 1553, defàti in de la Bibliotéca Cümünàla Arisotéa de Feràra l'è conservàda öna tradusiù fàcia per grignà del Orlànd Furiùs, tradusiù, stampàda a Venésia, che la tö 'n gir ol parlà bergamàsch, ma che l'è mia scrìcia 'n bergamàsch, e che la gh'à chèsto tìtol: Orland Furius de Misser Lodovic Ferraris novament compost in buna lingua da Berghem e de oter vocabul lombardi adornat. 

La sità e i bórgh, i è chès-ce i dù nòm dovràcc in di sécoi da i bergamàsch per parlà de Bèrghem, 'ndóe la sità l'éra chèla dét in di müre 'ndóe gh'éra i palàs del goèrno, menimà i bórgh i èra fò di müre e strécc in bànda ai stràde piö 'mportànte i corìa zó da i còi 'nfina al pià. 

De quàndo i bórgh i s'è slargài fò fìna a tacàs ü col óter per pò slongàs e spantegàs in de la pianüra, piö che de sità e de bórgh s'pàrla de sità ólta e de sità bàsa, menimà i bergamàsch i è mia üzàcc e i è gnà mai stacc üzàcc a dovrà i dò manére de dì Bèrghem de sùra e Bèrghem de sóta, dientàde famüze co la cansù Nóter de Bèrghem e che i è dovràde quàze adóma da i forestér o 'n televisiù.

I culùr de la sità i è 'l zald e 'l róss, e i è dovràcc e in dela bandéra e in del stèma sitadì.
Ol stèma l'è:

Ol gonfalù modèrno, concedìt con D.P.R. del 20 de zenér del 1960, l'è ü dràpo de culùr róss.

La sità l'è nasìda sö ü ròs de colìne che i se tróa söl confì tra l'ólta pianüra söcia e i preàlp lumbàrde, destacàde però da i preàlp da la piàna de la Quìza a sìra e da la piàna de la Mórla a matìna. Bèrghem l'è nasìda sö i còi piö bas e piö spostàcc a màtina, 'ndóe i gh'éra di sortìde, piö o méno a 350 méter söl lièl del mar, la pónta piö ólta del sistéma colinàr de Bèrghem l'è 'l mut Bastìa, che 'l rìa a 509 méter, menimà la sità basa l'è  piö o méno a 250 méter söl lièl del mar. La sità l'è nasìda in d'ü pòst indüinàt, al vólt, ma con di sortìde, metìt pròpe 'ndóe la pianüra la se 'ncótra co i montàgne e 'ndóe la al Brembàna e la al Seriàna i fénes e i se dèrf fò 'n del pià. 

Bèrghem, compàgn de Milà, Brèsa, Varés e tàte ótre sità la gh'à mia ü fiöm, adóma la Mórla la trèrsa 'mpó la sità bàsa, ma gh'è mai stacc ü ligàm fórt co la sità, che in di sécoi pasàcc la sircàt de tègnes de luntà da la Mórla, de sólet con póca àcqua, ma bùna de fà di dagn mia de schèrs quàndo 'l piöìa.

La geologéa del insèma colinàr de la sità de Bèrghem l’è facìa de quàter dièrse préde: a partì de mesdé s’tróa prìma ‘l Flysch de Bèrghem, pò ‘l Conglomeràt de Sirù, l’Arenària de Sàrnech e ‘l Flysch de Puntìda.

Ol Flysch de Bèrghem, cognusìt ach col nòm de Préda de Credér, l’è la préda che s’tróa in de la méta o quàze di còi de Bèrghem, sùra de töt de la bànda a mesdé, chèla che la àrda sö la sità bàsa. Ol Flysch de Bèrghem s’pöl vèdel signà fò dal teré per ezèmpe ‘n via Fara, pròpe sóta ‘l monastér de Sant’Agostì, ma ach in del cör de la sità ègia, ‘n Piàsa Luigi Angelini. Tra i dò préde, chèla sóta ‘l monastér e chèla ‘n piàsa Angelì, gh’è öna diferènsa de culùr, de fàti ol prim flysch l’è bèl zaldì, menimà ‘l segónt l’è ciàr, quàze biànch. Chèsto perché ‘l flysch l’è öna préda de sedimèncc de mar, isè chèla biànca la s’è fàcia ‘ndóe l’àqua l’ìa ‘mpó piö fónda, menimà chèla zàlda l’è sedimentàda ‘ndóe l’àqua l’éra piö bàsa, piö o méno ‘ndóe la gh’éra öna spiàgia e pròpe per chèsto ol flysch sóta Sant’Agostì ‘l gh’avrès de ès chèl che ‘l rèsta de öna spiàgia de la preistòria, tat che in de la préda se èt i sègn lasàcc da i animài de l’època.

Chèl che l’è ‘mportànt l’è che chèsta préda la gh’à dacc ol colùr a i mönümèncc de la sità, bàsta ad ezèmpe ardàga al monastér de Sant’Agostì per vèt che ‘l gh’à l’istès colùr del flysch che ‘l sìgna fò apéna sóta tra ‘l monastér e la via Fara.

Söbet a i spàle del Flysh de Bèrghem s’tróa 'l Conglomeràt de Sirù métit a fà öna fetìna strécia ma lónga che la traèrsa fò töta la culìna de Bèrghem. Pò a chèsta l’è öna préda de sedimèncc, ma grìza de colùr e con di sedimèncc piö gròss, tat che a ardàla s’vèt bé che ‘n de la préda gh’è de la geretìna e ach di sas bèi gròs mes-ciàcc insèma a öna pàsta grìza piö fìna che la lìga 'nsèma töt ol rèst. Ol Conglomeràt de Sirù s’pöl vèdel in del pàrch del Monastér de Sant Agostì, de fàti se de la bànda de la via Fara ‘l monastér l’è pogiàt sö söl Flysch de Bèrghem de l’ótra bànda l’è stài fài sö sùra a di còrne de Conglomeràt de Sirù. Ol Conglomeràt s’pöl vèdel pò sùra ‘l bastiù di müra ènete de Sant Andréa, ‘ndóe la gh’è la Montagnèta, öna còrna de préda che la sìgna fò ‘n del pràt de bastiù. Ach a i pé del bastiù s’pöl vèt ol Conglomeràt, de fàti töt ol bastiù de Sant Andréa ‘l pógia söl Conglomeràt, per ès piö precìs per fà sö ‘l bastiù di müre i à teàt fò e modelàt sö öna còrna de Conglomeràt fìna a fàga ciàpa la fùrma del bastiù.

Dòpo la fetìna strécia de Conglomeràt gh’è ön ótra fèta fàcia de Arenària de Sàrnech e per finì i öltime còste piö a nòrt, per lo piö metìde a roèrs, i è fàcie de Flysch de Puntìda: gh’è de dì però che chèste dò préde i se tróa fò de la sità ègia e per chèsto i è stàcie dovràde de méno e i è méno ligàde a la sità.

L'abitàt de Parra l'è stài de spès sconfundìt co la sità de Bèrghem, dezà che gh'è ü tòch de la Naturalis Historia del Plino 'l vècc (III 124-125), che 'l fàa quàze crèt che i födès la stèsa sità, dezà che se les: 

Oromobiorum stirpis esse Comum atque Bergomum et Licini Forum, aliquotque circa populos auctor est Cato, sed originem gentis ignorare se fatetur, quam docet Cornelius Alexander ortam e Graecia interpretatione etiam nomis vitam in montibus degentium. In hoc situ interiit oppidum Oromobiorum Parra, unde Bergomates, etiamnum prodente se altius quam fortunatius situm

che 'l völ dì che:

segónt ol Catóne, Com, Bèrghem, Foro Licini e di óter pòs-cc de chèle bànde lé i è de la famèa di Oromòbi, però 'l Catóne 'l sà mia de che bànda la rìa chèsta zét, zèt che 'l Cornelius Alexander 'l pènsa che la ègne da la Grécia, dezà che 'l nòm de chèsto pòpol 'l völerès dì chèi che i stà de cà sö 'ndi mucc. In chèl pòst lé l'è sparìt ol paìs de Parra, de 'ndóe che i vé i Bergamàsch, amò al dé de 'ncö s'pöl vèt che l'è ü pòst piö ólt che 'ndüinàt.

Segónt i rizültàcc di stöde archeològich però Parra e Bèrghem i éra mia la stèsa sità, ma gh'éra de èsga öna bèla diferènsa tra i dò, dezà che da l'età del fèr i còi de Bèrghem e la pianüra i éra abitàcc da i Cèlti de Golasèca, menimà zamò da la fì de l'età del bróns sö 'n di vài e 'n di montàgne la gh'éra la cültüra retica, che se la troàa de ché e de là di Alp. I teritòre de la montàgna bergamàsca, per cültüra, i éra compàgn sùra de töt de chèi de la Al Telìna, del Cantù di Grizù, di montàgne del Bresà, del Trentì e del Süd Tiról; per fà ün ezèmpe 'n di ài de la bergamàsca i éra üzàcc a dizegnà sö i préde compàgn di Camùni. Parra alùra l'éra de cültüra rética e la se troàa 'ndóe al dé de 'ncö 'l gh'è 'l paìs de Par, in de la ólta Al Seriàna, come i à dimostràcc i stöde archeològich portàcc inàcc dal 1983 al 1994 sö 'n d'öna süperfìce de 2.000 méter quàder. Parra l'è stàcia abitàda da la fì de l'età del bróns 'nfìna a che la sità, insèma a töte i ài alpìne, l'è stàcia conquistàda da i Romà in de l'època aügüstéa e sèmper gràsie a i stöde archeològich s'è egnìt a saì che Parra l'éra grànda quàze 20 pertéghe, l'éra öna sità minerària e i sò cà i éra fàce co i mür sóta de préda e sùra de lègn compàgn di bàite del dé de 'ncö .

La sità de Bèrghem e i sò còi i éra zamò abitàcc in del sécol X/XI a.C. da i Cèlti de Golasèca e chèsto prim insedimènt l'à ciapàt l'aspèt de öna sità in del sécol VI a.C. quàndo la Bèrghem de alùra l'éra grànda piö de 360 pèrteghe. Chèsta Bèrghem la comerciàa d'öna bànda co i Etrüschi che si stàa mia de luntà in de la Etrüria Padana, ad ezempe a Màntoa, e de l'ótra bànda con töcc i pòpoi che i stàa sö i Alp e de là dei Alp.

Chèsta prìma Bèrghem a partì dal IV secol a.C. l'à però perdìt importànsa tat che i stöde archeològich i à descuvrìt che se l'è mia stàcia abandùnada del töt, la sità l'è dientàda a belazì a belazì piö picinìna, fòrse perchè a partì dal secol IV a.C. i a tacàt a rià di ótre tribù de Cèlti che i a casàt vià i Etrüschi e isé l'è finìt ol comèrcio che l'éra fài crès Bèrghem 'nfìna ad alùra.

In del II sècol inante Cristo, i Romà i à conquistàt Bèrghem e i l'à ciamada Bergomum. In del 49 innante Cristo, töcc i bergamasch i è dientàcc sitadì de Roma, per öna lègge del Giulio Cesare.

In del V sècol i gh'è i invasiù de i barbari. In del VI sècol i longobàrcc i se fèrmacc in de la sità.

In del IX sècol Bèrghem l'è öna part de l'Impero de Carlo e ol vèscov al regnàa sö la sità.

In del XI sècol la se crèa öna asseblea de la sità, che la cumensa a goernà söl cümü. I cumensa i beghe con Brèsa.

In del 1165 Bèrghem èntra in de la Léga Lumbarda, contra Federico I, insèma a 16 sità de la Lombardia col Züramét de Püntida.
In del 1184 ol Barbarossa l'èntra in Bèrghem, salüdat de la popolassiù.

A la fì del XII sècol cumensa a furmàs la sità basa e l'è cüstrüit ol palàss de la régiù. Po a Bèrghem gh'è di beghe fra i Guelfi e Ghibellini, i Colleoni in di guelfi e i Suardi in di ghibellini. I guère fra le dò famèe i cumensa co i Suardi chi èns, üdacc di Visconti de Milà, ma in di agn chi vè dopo, la guèra la à innante. In del 1335 i fenés ol castel de san Vile.

La sità a l'è conqüistada dei Malatesta in del 1407 e dudès agn dopo, Filippo Maria Visconti al güida öna riòlta di ghibellini.

In del 1428 Bèrghem la èntra in de la Repüblica de Venéssia, che la fa cüstrüì i Müraine, e in del 1437 Filippo Maria Visconti conquista Bèrghem ma Bartolomé Coleù la dà amò a la Repüblica.

In del XVI sècol Bèrghem l'è conquistada dò olte di Francés e sèt olte di Spagnöi. La Repüblica la cumensa a fa cüstrüì i mura in del 1561.

In del 1630 la pèst e i carestìe i copa piö de 10000 persune.

A la fì del XVIII sècol a l'è cüstrüit ol Sentierù. In del 1796 i sòldacc revolusiunare francés i èntra in Bèrghem e i crèa la Repüblica Bergamasca che la fénés col trattato di Campoformio del 1797. In del Congresso di Vienna Bèrghem la fenés a l'Austria come töta la Lombardia e la Enéssia.

In del 1837 l'è creada la Pórta Nöa e ol vial Vittorio Emanuele II. In del 1848 Bèrghem la öta Milà in de le Sic giurnade. Ol tréno al ria a Bèrghem in del 1857.

L'8 de zögn del 1859 Giuseppe Garibaldi a ve dét in Bèrghem e de alùra Pórta San Lurèns l'è stacia ciamada ach Pórta Garibaldi. L'an dopo 178 bergamasch a i è partìcc in de la Spedissiù di Méla insèma a Garibaldi.

In del 1872 ol cümü a l'è spostàt in Sità Basa, in del 1887 i cumensa a viagià i fünicolàre. In del 1901 i è demulide i Müraine.

In de la Ségonda guèra mondial Bèrghem a l'è mia stacia bòmbardada.

In del 1958 Angelo Roncalli l'è papa.

In del 1972 al der fò l'aeroport de Öre e in del 1985 in di Ospedali Riuniti a l'è trapiantàt ol prim cör.

Sità Ólta l'è la part médieval de Bèrghem, protegida di müra venessiane del XVII sècol.

La part piö cunusida de Sità Ólta l'è la Piassa Ègia col Palàss de la Resù, ol Campanù che ai 22 al suna amò 180 ölte la campana, che öna ólta significaa la sérada di pórte de la Sità. In Piassa Ègia gh'è anca la bibliotéca de Bèrghem, ciamada Angelo Maj.

De l'ótra banda de Piassa Ègia gh'è ol Dòm, La Capela del Coleù pensada de l'architèt Giovanni Antonio Amadeo con dèt la tomba del Bartolomé Coleù, ol (battistero) e la césa de Santa Maria Maggiore. L'öltima césa, che l'è mia de la diocesi, la gh'à di sègn de töcc i pèriodi che l'è stacia cüstrüida. 

Via Colleoni, che i Bergamàsch i ciama Corsaröla, la culega Piassa Ègia a la Piassa de la Sitadèla e la via di négose. 

In Piassa de la Sitadèla gh'è ol müseo de scìense natürai Enrico Caffi.

La Sità Basa l'è la part piö granda de Bèrghem. Lè i gh'è ol Cümü, la proìncia e la prèfetüra. La part céntral l'è facia de Pórta Nöa e dal Senterù che öna ólta l'era la stassiù di baghér.

La strada piö imporanta de Bèrghem l'è vial Papa Gioàn XXIII, che 'l va de la stassiù 'n fena a Porta Nöa.

Söl Sentierù gh'è ol Téater, dédicat a Gaetano Donizetti. Ün óter laùr de èt l'è ol monümét ai partigià, de Giacomo Manzù.

In de la part piö a nort gh'è l'Accademia Carrara, fundada de Giacomo Carrara in del 1796.

Bérghem la gh'à 11 quartér: Celadina, Redùna, Sànta Caterina, Lurét, Lönghel, Malpensada, Bócaliù, Colognöla, Campagnöla e Grümelina. Tacc a i éra di frassiù stacade de Bèrghem, ma in di agn 60 e 70 i s'è ünide a la sità.

De la stassiù i part d'i tréni ch'i và a Milà e i pasa per Treì o per Carnàt, a Brèsa, Lèc o Crèmuna.
A Bèrghem i gh'è varie società de autobus ch'i colèga töta la proìncia. 

Isì a Bèrghem gh'è anca ön aeropòrt, chèl de Öre.

Bèrghem gh'à öna squadrà del balù che la zöga in de la Serie A: l'Atalanta Bergamasca Calcio. A i è famùse po di ótre squadre, chèla de la pallavolo d'i fòmne (Foppapedretti) e chèla de football mericà, i Lions.




#Article 33: Vincenzo Gioberti (123 words)


El Vincenzo Gioberti (Turin, 1801 - Paris, 1852) l'è staa on prett, politigh e filosof.
L'è staa faa prett in del 1825 e 'l s'è miss con la Giovine Italia e in del 1833 l'è scappaa in Francia per scampà ona repression. Dopo che 'l s'è slontanaa del Mazzini, in del 1843 l'ha scritt giò el liber Del primato morale degli Italiani (del primatt moral di Italian). Lù el sostegneva che l'Italia, inveci de ona repubbliga centralizzada, la gh'eva de vess ona federazion sotta la guida del Papa.
L'è staa president del Consili del Regn de Sardegna in di agn 1848-1849, ma l'è minga riessii a tirà foeura ona politiga ben ciara. Dopo de la sconfitta de Novara, el s'è retiraa in Francia.




#Article 34: Vitori Emanuell II de Savoja (219 words)


El Vitori Emanuell II de Savoja (Turin, 1820 - Roma, 1878) l'è staa re de Sardegna del 1849 al 1861 e despoeu l'è devegnuu el primm re d'Italia, fina a la soa mort.
Fioeu del Carl'Albert, l'è rivaa in sul trono despoeu de la desconfitta de Novara: l'ha mantegnuu el Statutt Albertin e l'ha desfaa el Parlament che 'l se refudava de firmà la pas con l'Austria. Cont el Proclama de Moncalieri l'è vegnuu a fàggh pression in sui votant per avèggh on govern moderaa. Despoeu del Govern del Massimo d'Azeglio, duraa fina al 1852 (e sotta el qual s'hinn aprovaa i legg del Siccardi, fortament anti-clerical), l'ha ciamaa al Govern el Cavour, cont el qual l'ha scominciaa ona longa colaborazzion piena de problema.
D'acordi cont el Cavour in del 1859 l'ha otegnuu la Lombardia contra l'Austria (con l'ajutt di Frances comandaa del Napoleon III). L'ann dopo, contra el parer del Cavour, l'ha favorii la spedizzion di milla del Giuseppe Garibaldi, e in del 1861 l'è staa inscì proclamaa re d'Italia. In del 1870, cont el profittà de la guerra che l'era s'cioppada in tra i frances e i prussian, l'ha mandaa el sò esercit a ciappà la città de Roma, e inscì l'ha completaa l'unità italiana.
A la soa mort l'è devegnuu re el sò fioeu Umbert I.




#Article 35: Abecee furlan (101 words)


Labecee furlan in la grafía stàndard a l'è chel latin cun da 
plü la cedija (ç), símbul duvraa anca in frances, ucitan, catalan, e purtughes:

Aa Bb Cc Çç Dd Ee Ff Gg Hh Ii Jj Ll Mm Nn Oo Pp Qq Rr Ss Tt Uu Vv Zz 

La q la sa dövra dumà intal cas da nomm stòrich furlan, da lögh o da personn; 
in tücc i òltar cas sa dövra la c. 
Vesin a sti lètar, sa dövren anca k, w, x e y int i paròl furestee.

In furlan sa dövren anca l'acent güzz, l'acent lungh, 
e l'apòstruf.




#Article 36: Vitori Emanuell III d'Italia (259 words)


El Vitori Emanuell III de Savoja (Napoli, 1869 - Lissandria d'Egitt, 1947) l'è staa re d'Italia del 1900 al 1945, re d'Albania del 1939 al 1943 e Imperador de Etiopia del 1936 al 1941.
Despoeu la mort del pader Umbert I l'ha tegnuu 'na posizzion coretta cont el lassà che 'l Giolitti el portass inanz el sò programma de reform liberai e sociai.
L'è staa favorevel a la guerra con la Turchia per conquistà la Libia in del 1911. Duranta la Prima Guerra Mondial, despoeu de la desconfitta in de la bataja de Caporett, l'ha sostituii el general Cadorna cont el general Diaz che l'ha portad a la vittoria in su l'Austria-Ungaria. 
Despoeu de la guerra l'ha ciappaa pagura per la revoluzzion e l'ha favorii el Mussolini che el 28 de ottober del 1922 l'ha ciappaa el podè. Sotta el fascism l'ha man-a-man perduu i sò fonzion, finn'a quand, el 25 de Luj del 1943, l'ha destituii el Mussolini e l'ha ciamaa a guidà el Govern el general Badoglio che el 8 de Settember de l'istess ann l'ha ciamad l'armistizzi, intanta che el Re el scappava de Roma per andà a Brindes che l'era degiamò sotta el controll di Ingles e di Merican. 
In del 1944 el minister Palmiro Togliatti, on comunista, el l'ha constrengiuu a retiràss e a lassàgh el trono al so fioeu Umbert II a titol provisori, ma in del mes de magg del 1946 el s'è retiraa definitivament con l'andà in esili a Lissandria d'Egit indove che l'è mort a la fin de l'ann dopo.




#Article 37: Terza Guerra de Indipendenza italiana (125 words)


La terza guerra de indipendenza italiana la s'è combatuda in del mes de giugn e quell de agost del 1866, e l'è stada favorida de l'alleanza in tra el noeuc Règn d'Italia e la Prussia. I italian a hinn staa battuu sia in tetta, a Custoza el 24 de giugn, sòta el comand del general La Marmora che in mar a Lissa el 20 de luj. La ùnica battaja vinciuda di italian l'è stada quèla de Bezzecca, in Trentin, el 21 de luj. In del menter, però, l'esercit austriach a l'éra sconfigiuu di prussian a Sadowa e el se vedeva costrett a ciamaa la resa, de manera che a la fin de la guèra l'Italia la gh'haa ricavaa el Vènet grazia a i soo aleaa.




#Article 38: Carl Felis de Savòja (101 words)


Carl Felis de Savòja (Turin 1765-1831) l'era el fioeu de Vitori Amedeo III che l'è staa vicere in de la Sardegna del 1799 al 1816, durant el period napuleonich quand el Piemont l'era ocupaa dij frances. In del 1821 l'è staa faa Re quand el fradell Vitori Emanuèl I el s'è ritiraa dopu de i disurdin de piazza. In quel menter el se trovava a Mòdena; l'ha ordinaa al regent, Carl Albert, de ritiraa el Statut che quel l'aveva concess, e tornaa a Turin l'haa sofegaa l'insurrezion cont l'ajuda dij austriach e l'haa iniziaa un regn dispotich, fortement contrari aj liberal.




#Article 39: Prima Guerra de Indipendenza italiana (310 words)


La Prima guerra de Indipendenza taliana l'è s'cioppada el 23 de marz del 1848, dòpo che Milan e Venezia s'eren levaa su contra i Austriech e eren reussii a casciài foeura. In prinzipi de la guerra òlter statt talian, olter al Piemont, aveven deciduu de combatt contra i Austriech: el Stat de la Gesa, el Grandugaa de Toscana e 'l Regn di Dò Sicili, e i talian eren reussii a veng dò battaj a Pastrengh e Gòit, e anca a ciapà Pes'cera, voeuna di fortezz del quaderlater indove i austriech del general Radetzky a s'eren retiraa.

Quand che al prinzipi de giugn i Austriech inviaven rinforz al comand del general Nugent, e in de l'istess temp i stat talian decideven de trass indree e lassà i Piemontes insema ai Lombard e ai Venezian a combatt deperlor, el Radetzky l'è tornaa anmò a combatt e a Custoza, in tra el 23 e el 25 de luj, l'ha battuu l'esercit nemis e l'è 'gnuu ancamò indree in de la Lombardia. Dòpo de avè battuu ancamò i piemontes vesin a Milàn, el 6 de agost el Radetzky el tornava in de la cità che l'eva casciaa foeura cinqu mes innanz e l'esercit Piemontes, comandaa del Re Carl Albert, l'ha poduu pu fà nagòtt ma ciamàggh on armistizi.

La guerra l'ha taccaa su ancamò in del mes de marz del 1849 fomentada del Governa Rattazzi ma i Piemontes, comandaa del general polacch Chrzanowsky ch'el se intendeva minga ben cont i sò omen, hinn staa battuu ancamò in de la battaja de Novara el 23 de l'istess mes. El Re Carl Albert el decideva de retirass in esili, e el sò post el toveva Vittòri Emanuel II che in d'ona cassina arent a la città el se incontrava col Radetzky per mett giò i condizion de la capitolazion che la metteva fin a la guerra.




#Article 40: Carl'Emanuel IV de Savoia (132 words)


El Carl'Emanuel IV de Savoia (piemontes: Carl Emanuel IV ëd Savòja; italian: Carlo Emanuele IV di Savoia ditt l'Esiliato; Turin, 1751 - Roma, 1819) l'è staa on re de Sardegna, princip de Piemont e duga de Savoia.
Segond la ligna de succession giacobita, el gh'avaria poduu vanzà di pretes al trono ingles, cont el nomm de Carlo IV.
L'ha sposaa la Maria Clotilde de Francia, sorella del re Luis XVI. L'è vegnuu re in del 1796, ma dopo duu ann l'è staa costringiuu a scappà in Sardegna sotta la protezion di Ingles, perchè 'l Piemont l'era staa occupaa di Frances e poeu annettuu a la Francia.
In del 1802 l'ha rinunciaa al titol in favor del fradell Vittori Emanuel I e 'l s'è faa fraa. L'è mort a Roma in del 1819.




#Article 41: Carl'Emanuel III de Savoia (199 words)


El Carl'Emanuel III de Savoia (piemontes: Carl Emanuel III ëd Savòja o Carlin; italian: Carlo Emanuele III di Savoia ditt il Laborioso; Turin, 1701-1773) l'è staa on re de Sardegna (el segond de la soa dinastia), duga de Savoia, marches de Monferraa, marches de Saluzz, princip del Piemont e cont d'Aosta, Moriana e Nizza.
L'era el segond fioeu del Vittori Amedee II e l'ha regnaa del 1730 al 1773. L'è staa on re autoritari ma a l'istess temp on combattent valoros.
Del 1734 al 1737, leaa di Frances, l'ha occupaa el Milanes col batt i Austriegh a Guastalla. Sotta el sò regn, el Piemont l'è staa bon de streppà via on mucc de territori al Ducaa de Milan: el Novares, Vigeven e la Lumellina, Tortona, Voghera e tutt l'Oltrepò fin giò a Bobbi, che hinn restaa in di man di Savoia fin'a l'Unità d'Italia.
In del 1744 l'è passaa de l'altra banda e l'ha battuu i Frances e i Spagnoeu a Coni, e poeu trii ann dopo in de la Battalia de l'Assietta.
L'è staa el fondador di università de Cagliari e Sassari, l'ha faa dervì straa e canai e l'ha pubblicaa on codes de legg ciamaa Costituzion regai.




#Article 42: Vittòri Amedee II de Savòia (148 words)


El Vittòri Amedee II de Savòia (Turin 1666 - Rivoli 1732) l'è staa el prim Re de la cà savoiarda: con lù la scomenza ona succession che la se pò vedè in de la Tavola di Re de cà Savòia.

Fioeu del Carl'Emanuel II in del 1690 l'è entraa in guerra contra la Francia, ma l'è staa desconfigiuu diversi voeult per poeu vess constrengiuu a trattà la Pas de Turin in del 1696.

In de la guerra de succesion spagnoeula l'è staa ancamò contra la Francia e cont la pas de Utrecht in del 1713 l'ha ottegnuu la Sicilia cont el titol de Re. Cinch ann pussee tard, però, i Austrìach ghe ciamaven l'isola in cambi de la Sardegna, e l'è staa inscì che del 1718 i Re de cà Savòia s'hinn ciamaa Re de Sardegna.

In del 1730 el cedeva el sò trono al fioeu Carl'Emanuel IV.




#Article 43: Taula dij Re de cà Savoja (118 words)


Giamò in precedenza, finna del quattercent, i Savoja i gh'aveven el titol onorari de Re de Cipro e de Gerusalemm. Eren minga consideraa cà regnant, perchè el titol efetiv che'l ghe spetava l'è staa prima de Cont de Savoja e poeu (del 1416) de Duch de Savoja.

In del 1713 otenèven el domini de Sicilia cont el titol efetiv de Re, ma dopu de sulament cinqu ann se vedèven custrett a scambiaa la Sicilia cont la Sardegna, anca si questa a l'epoca a l'era pusè povera.

De seguit troveree l'elench di tucc i Re de Sicilia del 1713 al 1718, de Sardegna del 1718 al 1861 e d'Italia del 1861 al 1946 quand l'Italia l'è divegnida una republica:




#Article 44: Luis XVI de Francia (158 words)


El Luis XVI de Borbon (Versailles, 1754 - Paris, 1793) l'è staa re de Francia del 1774 al 1792. A l'era nevod del Luis XV, al qual l'è succeduu. L'ha sposaa la Maria Tonietta de Asburgh.
Duranta el sò regn a gh'è staa di gross problema finanziari: lù l'ha cercaa de frontài col nominà 'me minister di finanz prima el Turgot e poeu el Necker, ma quand quei là provaven a promoeuv di misur per contegnì el deficit, i gent privilegiaa se ribellava.

In del 1789 el re l'ha convocaa i Statt Generai, ona sorta de Parlament che l'ha daa el via a la Rivoluzion Francesa e che in del 1792 l'ha depost el re.
L'ann dopo, denanz al period del Terror, e per paura de finì sotta la ghijottina, el re l'ha provaa a scappà foeura del paes, ma l'è staa reconossuuu e ciappaa a Varennes insema a la soa famiglia. Donca l'è staa processaa e ghijottinaa.




#Article 45: Gaitan Bresci (104 words)


El Gaitan Bresci (Coiano 1869 - Porto Santo Stefano 1901) l'era on tessidor a Praa in dove ch'el organizava sciòperi e agitazion. In del 1897 l'è emigraa in America, in dove che l'è entraa in contatt cont i idei anarchich. Quest fatt l'è staa decisiv in l la soa decision de tornaa in Italia per coppà el Re Umbert I. Tornaa donca in del mes de giugn del 1900, el 29 de luj el riessiva in del sò intent a Monza. Condanaa a l'ergastol, i guardij han dii che el Bresci el s'è mazaa in preson, ma la so mort a l'è on mistee.




#Article 46: Segonda Guerra de Indipendenza italiana (482 words)


La Segonda guerra de indipendenza italiana l'è staa on conflitt che gh'è staa in del 1859.

Dopo i accord de Plombières, el Regn de Sardegna l'eva scominciaa a provocà l'Austria per fà s'cioppà la guerra, indove che i Frances aveven proness de intervegnì. In d'on famos discors al Parlament sardagnoeu del genar del 1859, el re Vittori Emanuel II l'eva ditt che 'l podeva minga restà lì bell quiett senza scoltà quei che vosaven de dolor in tutta l'Italia occupada di Austriegh. Tutti quei che ghe daven contra a l'Austria podeven semper trovà on sitt indove sgondes in Piemont.

L'Austria la ciamava al Regn de Sardegna in scus cont on ultimatum che 'l Cavour l'ha respingiuu; inscì, el 26 de april, la guerra l'è s'cioppada. I Austriegh hann taccaa e 'l duu de magg hinn entraa a Vercei, el pont pussee innanz de la soa vanzada. Inveci de andà innanz per Turin de fatt s'hinn fermaa perchè i Piemontes even lagaa i risai, de modo che l'esercit nemis el podeva minga vanzà svelt. I Piemontes s'hinn minga retiraa a Turin, come che 'l saria staa logigh, ma s'hinn fermaa sui coll del Monferraa, pront a colpì i nemis in sul fianch se i avessen provaa a vanzà. Intrattant gh'è rivaa el Napoleon III a dàggh ona man ai Piemontes.

Intant che i Piemontes tegniven occuppa el nemis, i Frances riessiven a passà el Tisin e 'l 4 de giugn, a Magenta, ghe daven ona gran sconfitta ai tognitt; inscì, quatter dì dopo, i duu re leaa hann poduu entrà insemma a Milan. La guerra l'è segutada e 'l 24 de giugn gh'è staa i vittori de Solferin e San Martin: a l'è staa chì che l'è nassuda l'idea de ona cros rossa internazional, quand che i dottor curaven i ferii de tutt i part.
Minga content de come l'è che l'andava la guerra, e dopo d'avè sentii che 'l sò popol el vedeva maa l'operazion, el Napoleon III l'ha deciduu de fermàss senza taccà el Venet (come che inveci eren i pian al princippi de la guerra) e l'ha firmaa l'armistizzi de Villafranca (vundes de luj). I Austriegh s'hinn refudaa de recognoss la Lombardia al Piemont, inscì a november la Pas de Zurigh la confermava la cession de la Lombardia a la Francia; lee poeu l'ha passada al Piemont.

Intant ona motta de statt piscinitt in del centro de l'Italia hann faa di plebisciti per scernì se giontàss o nò cont el Regn de Sardegna: i sì hann vinciuu de brutt, inscì el Piemont el s'è vist grandì de tant el sò territori, anca foeura di sò intenzion. In del 1860 poeu el Garibaldi (che cont i sò omen l'eva giamò faa di operazion militar in del nord de la Lombardia) l'è partii per el Sud Italia con la soa spedizion di Milla, che l'ha portaa a conclusion 'sto period del Resorgiment.




#Article 47: Vercèj (129 words)


Vercej (Italian: Vercelli; Piemontes: Vërsèj; Vercelles: Varséj; Frances: Verceil; Latin: Vercellæ) l'è ona citaa de 46.000 abitant che la se troeuva a medà strada in tra Milan e Turin. L'è la capital de la soa provincia, famosa per l'agricoltura e per i bellezz de la Valsesia.

L'è ona città antiga con di ges famos; in particolar la Basilica de Sant Andreja, del dusent, e la Cattedral de Sant Usebi.

L'è el pussee important center in de l'Euròpa per la coltivazion e la comercializzazion del ris, e in de la provincia se produss on vin famos, el Gattinara, che 'l se recava di ugh de tip Nebbiolo che localment vegnen ciamaa Spanna.

La specialità gastronòmica de la città l'è on piatt de ris cont i fasoeuj ch'el se ciama Panissa.




#Article 48: Armando Diaz (237 words)


LArmando Vittorio Diaz (Napoli, 1861 - Roma, 1928) l'è staa on militar  e senador italian.

Militar de carriera, ai temp de la guerra cont i Turch del 1911 l'era colonnell e 'l conandava el reggiment de fanteria quell de 93.
Quand che l'è s'cioppada la Prima Guerra Mondial, l'era addett al comand supremm come capp di operazion. In del giugn del 1916 l'è staa promovuu a tenent general e l'ha ciappaa el comand de la division quella, e poeu del corp d'armada quell de 23.

In de la sera del vott de november del 1917, duranta la desfada de Caporett, l'è staa ciamaa a capo del statt maggior de l'esercit al post del general Luigi Cadorna. Ciappaa sù quell che 'l restava de l'esercit, l'ha organizzaa la resistenza in sul Mont Grappa e in sul Piav.

In del 1918 l'ha portaa l'esercit italian a la vittoria in de la Battalia de Vittorio Veneto, e l'ha poeu dettaa el famos Bollettin de la Vittoria, indove che 'l se diseva che i trupp austriegh s'eren retiraa in desordin denanz a l'esercit italian che 'l tirava innanz.

A la fin de la guerra el general Diaz l'è staa nominaa senador del re Vittori Emanuel III e, in del 1921, l'ha ricevuu el titol de Duga de la Vittoria; el Benito Mussolini l'ha faa vegnì minister de la guerra e, in del 1924, el gh'ha daa el titol de Maresciall d'Italia.




#Article 49: Roeusa di vent (161 words)


La roeusa di vent a l'è on circol che 'l marca i 32 direzion e che la divid pu o manch la voeulta de l'orizont.

In di cart de navegazion la se representa con 32 direzion giontaa per on'estremità, intant che l'altra la segnala la direzion sora el circol de l'oriziont. De soravia a gh'è on fior de lis cont el qual semm usa a a representà el nord, fatt documentaa a partì del XVI secol; el fior de lis el nass de la forma de la T che se dovrava per marcà la provenienza de la tramontana. De l'istessa manera, l'est se soleva marcà con la L de levant, o anca cont ona cros che la indicava la direzion indove la se troeuva Gerusalemm.

La roeusa di vent l'è anca on diagramma che 'l representa l'intensità del vent in di diferent setor in di quai se divid el circol de l'orizont.

I nomm di vent e i sò direzion hinn




#Article 50: Republica Cisalpina (842 words)


El 29 de giugn del 1797 Napuleoon l'haa deciduu de unii la Republica Transpadana cont la Republica Cispadana e cont la pruincia de Nuara, e l'haa daa inscii vida a la Republica Cisalpina, che l'aveva Milàn come capidal. 

Cont el Trataa de Campoformio del 17 de otober de l'istess ann, l'Austria la riconosseva el nuvell staa in cambi del ricugnossiment de la sùa ocupazion dèl Vènet. La Republica Cisalpina, poeu divegnida Republica Taliana, l'è stada la pusee importanta dij Republich Napuleonich in Italia.

La republica la gh'aveva in principi 42.500 km quadraa de superfizi, cont una populazion de 3.240.000 abitant. L'era dividida en 20 departiment. Milàn, la capital, la gh'aveva 124.000 abitant (datu del 1764).

L'era ùn staat ricch; l'econumia l'era basada in su la pasturizia, l'agricultùra (cereàl) e un poo d'industria, in particolar de la produzion de la seda.

El governo el voreva riunii tùti i gent che parlaven talian, e quest l'haa portaa a una tensiòn cont la Republica Helvetica. La Cisalpina l'haa subit ocupaa Campiòn d'Italia, e el 10 de otober del 1797 l'haa favorii una rivolta in de la Valtelina contra i Grisuni, ciapand inscì i teritori de quèla vall e de la Valchiavèna.

Semper in del 1797 l'haa tentaa de ciapaa de surpresa anca Lugàn, ma l'atach l'è falii.

La republica l'era formada ciapand a esempi l'organizazion francesa: el teritori l'era dividuu in departiment, e l'era governaa de un direttòri de cinqu omen ch'el rapresentava el poder esecutiv. El prim president l'è staa el Gian Galeazz Serbelloni, poeu l'è vegnuu el Francesc Melzi d'Eril che pusee tardi el sarìa diventaa viis-president de la Republica Taliana, ma el poder suprèm l'era in dij man del comandant dij trupp frances. A gh'eren dù consilij: quel dij 'Seniori' (pusee vecc) compost de 40 à 60 personn, ch'el aprovava i legg e ch'el gh'aveva poder per modificaa la custituzion, e quel dij 'Giuniori' (pusee giuini), formaa de otanta a centvint member, ch'el gh'aveva de sugerii i legg che doveven vess provaa de l'alter consilij. Intra quej che se sont trovaa a scriv i legg ghe sont staa omen cume el Peder Verri, el Giusepp Parini e el Lissander Volta (el inventor de la pila).

El 7 del luj del 1797 la costituziòn l'è stada adutada, e l'è staa anca adutaa el Calendari republican frances.

Formalment la Cisalpina l'era una republica indipendenta, ma de fatt l'era vinculada a la Francia de un trataa ch'el permeteva aj frances de controlaa i forz de polizia, de tegnì un esercit de 25.000 omen pagaa da la republica, e de mandaa 35.000 omen a combatt per i frances.

El 4 de marz del 1798 el direttori l'haa presentaa el trataa ai 'Giuniori' per ratificall, ma el consilij el discuteva trovand minga un acord finna a che el general frances Berthier l'haa forzaa i sò member a firmall. I'Seniori' el voreven inveci respingell perchè el sarìa costaa tropp danee à la republica. El Berthier el voreva alora formaa un govèrno militar, ma l'è staa sustituii del general Brune che l'haa cambiaa dj member dj seniori e dj giuniori e l'è riessii a faa provaa el trataa l'8 de giugn del 1798.

In del menter, l'11 de magg, la republica la ciapava come bandera el tricolor quadraa.

El 26 de avrìl del 1799, de front a l'avanzada dij trupp austriach e russ, i francees lassen Milàn e subett dopu el Palazz Reàl el vègn saccheggiaa.

El dì dopu, cont la vitòria de Casàn d'Ada, ij austro-russ se preparen la straa per faa el lor ingress in de la capital el 28. Pena arivaa tajen l'arbul de la libertaa e la statua del Bruto in piazza Mercanti. Vottcent citadìn amìs dj francees vègnen incarceraa o depurtaa; dij sti chi un mezz el murirà per i maltratament subij.

El dì 29 el vègn formaa el Govèrno presieduu del Cont Luis Cocastelli e la cità la vègn aministrada de una congragaziòn delegata cont a capu el Francesc Nava. La represiòn, particolarment sevèra, l'è in dj maan de la commisiòn imperial de Pulizia formada del Manzoni (parent del Lissander), del Drago e del Bezzetta.

La popolaziòn, che l'avevaa festegiaa l'usida dij francees la gh'a avuu minga mod de continuaa a festegiaa cont ij austriach, che dopu quatordes mes, in del giugn del 1800, sont staa ancamò metuu in condiziòn de ritirass cont la segunda vegnida de Napuleon.

Dopu de la sconfida francesa contra de la segunda coalizion, la republica l'è stada ocupada dij austriach, che ijn rimast finna a quand el Napuleon ij a scunfigiuu el 2 de giugn del 1800 in de la bataja de Marengo.

Cont el trataa de Lunéville del 9 de febraar del 1801 la republica l'è stada riorganizada, e el sò territori l'haa comprenduu anca el Vènet austriach e quell che al dì d'incoeu sont i March.

In del genaar del 1802 la Cisalpina, che in del fratemp l'era tornada a usaa el vecc calendari al post de quell republicàn, la s'è trasformada in Republica Taliana per poeu divegnii del 1805 al 1814 el Règn de Italia.




#Article 51: Republich Napuleonich in Italia (166 words)


Republica Ligura (1796 - 1805) poeu giontada insema a la Francia

Republica de Alba (1796 - 1801) poeu giontada insema a la Francia

Republica Transpadana (1796 - 1797) poeu incorporada in de la Republica Cisalpina

Republica Cispadana (1797) poeu incorporada in de la Republica Cisalpina

Republica de Bèrghem (1797)

Republica de Brèscia (1797)

Republica de Crèma (1797)

Republica Bulugnesa (1798)

Republica Cisalpina (1797 - 1802) poeu divegnida Republica Taliana (1802 - 1805) e poeu Règn d'Italia (1805 - 1814)

Republica de Ancòna (1797 - 1798) poeu andada dent in de la Republica Romana

Republica Romana (1798 - 1800) poeu incorporada in de la Francia

Republica teverina (1798 - 1799) cont capidal a Perugia, poeu entrada in de la Republica Romana

Republica Partenupea (1799) cont capidal Napuli

Republica Piemontesa (1798 - 1799), poeu divegnida Republica Subalpina (1800 - 1802) e poeu unida a la Francia.

El va anca regordaa, anca se se trata minga de republica, el Règn de Etruria (1801 - 1807) cont capidal a Fiorenza.




#Article 52: Republica Piemontesa (109 words)


Dopu che cont l'armistizi de Cherasch el Re Vitori Amedeo III l'era staa costrett a dagh al Napuleoon Nizza, la Savoja e tutt i fortess de confin, el 10 de setember del 1798 a Turin la vegniva proclamada la Republica Piemontesa, e i Savoja gh'aveven de scapaa a Cajari in Sardegna. Chela republica lì l'è durada solament poch mes: el 20 de giugn del 1799 i trupp austriach e russ scunfigeven i francees e portaven ancamò in sul tròn a Turin i Savoja cont el Carl Emanuèl IV.
Un ann dopu, cont la vitoria de Marengo, i frances ij turnaven ancamò e rifundaven quèla che l'è divegnida Republica Subalpina.




#Article 53: Republica Subalpina (127 words)


Dopu de la bataja de Marengo el Napuleoon l'è turnaa a guvernaa in sü l'Italia nord ucidental, e el 20 de Gjügn del 1800 l'ha furmaa la Repüblica Sübalpìna in sül territori de la precedenta Repüblica Piemuntesa. Furmalmeent la se tratava de una repüblica independenta; de fatt gjamò in del 1801, a Marz, l'esèrcit sübalpìn el vegniva incurpuraa in de quell frances, e dəspöö un quaj alter mees tüta l'administraziun a l'era in di man di frances. La repüblica l'è düràda fina el 11 de Setember del 1802, quand l'è stada annèssa a la Francia.

La Repüblica Sübalpìna l'è regurdada di nümismàtich perchè l'è stada la prima in Italia a cuniaa muneed segunda el sistèma decimal, inscì cumè se faseva gjà a l'èpuca cunt el Franc frances.




#Article 54: Peder Verri (121 words)


El Peder Verri (Milan, 1728 - Ornagh, 1797) l'è staa on scrittor e òmm polìtich italian. In del 1764 l'ha fondaa a Milan cont i intelletuai illuminista de lAcademia di Pugn el giornal reformador Il caffè. L'ann prima l'aveva faa on progett de reforma aministrativa, e in del 1765 l'è staa ciamaa a fà part del Consej Suprem de Economia publega. In tra el 1780 e el 1786 l'è staa president del Consej Cameral.

La soa oeuvra pussee importanta l'è Meditazion in su l'economia politega del 1771, indove el Verri el ciappa idei del Cesar Beccaria e del filòsof scozzes Henry Lloyd. Òlter oeuver famos hinn staa Osservazion in su la tortura del 1776 e ona Istòria de Milan del 1783.




#Article 55: Bataja de Waterloo (235 words)


La Bataja de Waterloo, el 18 de giugn del 1815, l'è stada l'ultima combattuda de Napoleon, e l'è stada ancasì vuna dij pussè sanguinos del XIX secol.

L'è durada vòtt or, e in quel period gh'hinn staa 48.000 mòrt. L'è stada in fra i camp e i fattorii de Waterloo, in Belgi, in dove che l'esercit de Napoleon el s'è scontraa cont i Ingles del Wellington. El Frances l'èra segur de vincc, e a l'inizzi el pareva che dovess andà inscì, ma i attach de la la cavalarìa francesa hinn staa contegnì de l'artiglieria inglesa. Anca el teren fangos (l'aveva piovuu tùtt el dì prima, e anca el dì de la bataja el temp l'era brutt) l'ha rallentaa l'attach frances.

I sòrt de la bataja hinn rimast incert finna a quand l'è rivaa l'esercit prussian comandaa del general Blücher. El Napoleon el voreva divid i sò avversari per combattij separatament, e l'aveva cercaa de blocaa el Blücher senza riessiv. El se spetava minga però l'ariv di Prussian e el sò esercit, fòrt de 120.000 òmen e 374 cannoni el s'è trovaa de front complessivament 223.000 òmen e 500 cannoni.

La bataja l'ha signaa la fin di Cent Dì e in generaò de tutta l'etaa napoleònega. On quai de dì dòpo el Napoleon el s'è consegnaa ai Ingles. Lor l'hann esiliaa in de l'isola de Sant'Elena, indove l'è mòrt ses agn dòpo (5 mâgg del 1815).




#Article 56: Sant'Elena (isola) (370 words)


Sant'Elena l'è on'isola de l'Ocean Atlantich center-meridional, situada a 15°55' di latitùden sud e a 5° 42' di longitùden ovest. La se troeuva à 1900 km de la còsta de l'Angoeula.

L'isola la s'estend per 16 km de lunghezza e 12 de larghezza masima, cont ona superfiss de 122 km2. L'isola a l'è de origin volcaniga, costituida de la part emergiuda d'on vecc volcan sotamarìn, cont el cradèr che 'l và giò drizz in sul mar de tri ladi, mentra che el quart lado el se troeuva al nivell del mar. La montagna pussee alta l'è el Diana's Peak, che el riva a 824 m, de dove vegnen giò vers el mar dij vallaa strett e ripid.

El clima, che l'è influenzaa de la corent fregia del Bengala e dij alisei, l'è putòst fregg, cont precipitazion normaj.

La vegetazion l'è minga abondanta ma i zònn pussee bass hinn staa rimboscaa cont dij piant che s'hinn importaa.

Anca la fauna l'è puttost povera. Carateristich de l'isola l'è on osèll, l' aegialitis Sanctae Helenae.

L'isola l'è stada discoverta el 18 de agust del 1502 del navigator portughes João da Nova Castella che l'ha batezada cont el nòm de la santa de quèl dì: Sant'Elena. L'isola l'era disabitada.
Dòpo de vess stada brevement in dij man olandes, in del 1659 l'è stada ciapada dij Ingles che gh'han postaa dij abitant bianch e dij s'ciav. Del 1815 al 1821 l'è stada la galera del Napuleon che l'è staa anca sepelii finna al 1840 quand el còrp l'è staa riportaa in Francia.
Al dì d'incoeu Sant'Elena l'è ancamò una colònia inglesa, da la qual i a dipenden anca i isoli de Ascension, Tristan da Cunha e Gough.

L'agricultùra l'è la baas econòmega de l'isola, almen in dove el terren volcanich el permett.
La coltivazion principal l'è quèla dij pòmm de tera. A gh'è anca l'alevament bovin, ovin, caprin e de animaj de curtil. In del ocean se pesca cont profitt.

Capital de l'isola l'è Jamestown, situada in su la còsta à la baas de una strèta val. In Jamestown a gh'è l'unich pòrt de l'isula. Alter villagg famos l'è Longwood, situaa a 500 m. de altèza, in dove che l'è staa tegnuu presonee el Napuleon.




#Article 57: Gebhard Leberecht von Blücher (314 words)


Gebhard Leberecht von Blücher, principp de Wahlstatt (Rostock, 16 de dicember 1742 - Krieblowitz, 12 de settember 1819) l'è staa on militar prussian.

A l'è nassuu in d'ona famiglia de tradizion militar, ma l'ha spartii la soa carrer tra la vita in divisa e 'l mestee de padron de terr.
Entraa in de l'esercit svedes, l'ha combattuu trii campagn contra i Prussian del Federigh el Grand; faa presonee in del 1760, l'è passaa de la part del nemis, e l'è vegnuu on soldaa leal ma pocch controllabil. In del 1773 el s'è retiraa e l'è tornaa ai sò camp, ma l'è staa riciamaa on quai ann dopo per combatt contra la Francia.
I Frances ghe staven talment in sul stomegh che quand el s'è trattaa de combatt contra el Napoleon l'ha mollaa i camp del tutt, carigh d'odi per el nemis.
In de la campagna del 1806, dopo el disaster prussian de Auerstädt, el Bonapart l'ha voruu che 'l Blücher el se retirass ancamò de l'esercit ma, quand in del 1813 la Prussia l'è tornada a combatt, l'è staa riciamaa, cont el August Neidhardt von Gneisenau 'me aiuttant.

Blücher l'ha combattuu con ferocia a Lützen, Bautzen, Katsbach e Lipsia, e poeu in de l'invasion de la Francia del 1814. Chì però l'è staa battuu del Napoleon a Champaubert, Montmirail, Château-Thierry, Vauchamps e a Craonne; ma a la fin la Prussia la gh'è riessida a sconfigg l'imperador a Laon.
Quand el Napoleon l'ha 'bdicaa, Blücher l'è tornaa anmò 'na voeulta ai sò camp; ma quan che 'l Bonapart l'è tornaa indree, anca lù el s'è tiraa minga indree, e l'è tornaa a comandà l'esercit Prussian. L'è staa battuu a Ligny, ma l'è riessii a rimett insema i tocch del sò esercit per rivà in sul pussee bell a Waterloo a taccà de sorpresa l'ala destra di Frances, col segnà inscì la fin definitiva del Bonapart.




#Article 58: Benedetto Cairoli (101 words)


El Benedett Cairoli (Pavia, 1825 - Napoli, 1889) l'è staa on omm politigh italian.
A l'era mazzinian e l'ha tolt part ai campagn del 1848, 1859, 1860 e a la preparazion di agitazion del 1853.
In del 1861 l'è staa eleggiuu deputaa e 'l s'è miss a sinistra. L'è staa con l'Agostino Depretis, e poeu in del 1876 l'è 'ndaa a l'opposizon e infin l'è staa dò voeult (1878 e poeu 1879-1881) president del consili.
L'è staa accusaa de vess staa debol contra i moviment democratigh, in particolar vers la Francia, quand che quella l'ha trasformaa la Tunisia in d'on protettoraa.




#Article 59: Laon (296 words)


Laon (Laudunum in Latin) l'è ona città de la Francia del nord cont ona popolazion de 26.600 personn.

Laon la se troeuva in de la region de la Piccardia, in del departiment de l'Aisne.

La città veggia, fada sù in scima a on coll isolaa in d'ona region fertil, la se trovava probabilment là indove 'l gh'era la città celtiga de Bibrax, incontrada del Ceser in del 57 prima de Crist.
Ghe viveven i Remi. Ai temp di Roman e poeu in del Medioev l'è stada ciamada Laudunum, Lugdunum Clavatum, Laudunensis e Laodunum, toponim che conserven la radis celtiga dun, che la voeur dì fortezza. La città la mostra anca al dì d'incoeu i segn del sò passaa medieval, perchè ai temp di Franch l'è stada on sitt important.
A partì del 496 fina a la Rivoluzion Francesa l'è stada anca la sede de ona diocesi (inveci adess la partegn a la diocesi de Soissons) bella importanta, perchè 'l sò vesch el gh'aveva el titol de para de Francia. Per i sò fortificazion, el coll de Laon l'è ciamaa montagna coronada.
La se trovava anca in la Via Francigena e, in del viagg del Sigerigh, l'è ciamada Mundlothuin.

Laon l'è stada sitt de on fracch de episodi de guerra. L'è stada sediada de Luis IV de Francia, che gh'è mort presonee in del 953; l'è stada sediada de Ugo Capee in del 988, e poeu anca ai temp de la Guerra di Cent Ann; la s'è trovada in mezz ai guerr religios frances, col stà de la part di cattoligh; e poeu, ai temp di guerr napoleonigh, l'ha viduu Napoleon perd contra i Prussian (1814); in del 1870 l'è stada sediada di Prussian; ai temp di dò guerr mondiai l'è gh'ha avuu on fracch de dagn.




#Article 60: Napoleon Bonapart (4675 words)


Napoleon Bonapart (Frances: Napoléon Bonaparte, Talian: Napoleone Buonaparte), l'è nassüü a Ajàss, in de la Còrsega, el 15 de agost del 1769, giust dòpo pòch mes che la repùblica de Genoa la gh'aveva vendüu l'isola ai frances. L'è stàa fatt general durant la rivoluzion francesa, quand che l'ha contribuì a difènd el pais contra i stàa de la reazion ch'el ghe daven contra.

In del 1804 l'è reussìi a fass nominàa imperador de Francia in de la catedral de Notre Dame a Paris, e l'ann despö l'è stàa fàa anca Re d'Italia cont ona incoronazion in del Domm de Milàn. L'è reussìi a cattà su tutta l'Europa cuntinentala, ma cont l'invasion de la Russia in del 1812 e la ritirada de Mosca, quand l'hàa perdüu tutt el sò esercit intra la fin del 1812 e el principi del 1813, l'hàa segnàa la soa fin politega.

Relegàa in su l'isola d'Elba, in del mes de marz del 1815 l'è tornàa a Paris in dove l'hàa governàa ancamò per cent dí, finn a quand l'è stàa definitivament battüu a Waterloo dij ingles e dij prussian. 

Per vess segur ch'el tornava minga un'altra volta, ij ingles l'hann tràa in su l'isola de Sant'Elena, giust in del mezz de l'ocean atlantegh, in dove che l'è morüu el cinqu de magg del 1821.

A part che per i sò vittori milidar, el Napoleon l'è regordàa anca per i sò codes che in quij temp la hann dàa i legg in squas tucc i paes del mond.

Nassüu de Carl Maria Buonaparte e de Letizia Ramorino, a növ agn el pader l'hàa portàa a la scola milidar de Brienne, in dove che l'è restàa per cinqu agn. L'era giamò on ufizial quand che in del 1789 l'è sciopada la Rivoluzion francesa.
Vegnüu indree in de la Corsega a l'epoca de la guèra civil (I corsegan comandàa del Pasqual Paoli s'eren rebellàa aj frances) la soa fameja la gh'ha vüu de gnì indree ancamò indree perchè l'era stada accusada d'avè tradìi e de vess amisa dj frances.

In favor de la rivoluzion, el Napoleon l'è andàa innanz in de la gerarchia militara e in del dezember del 1793, quand che l'era tenent colonell de l'artijeria, l'ha liberàa Tolòn di monarchegh e di ingles e l'è devegnüu general.

In del 1795 l'è stàa fàa comandant de la piazza de Paris del Barras, member del direttori che l'eva giamò favorìi, e l'ha combattüu contra i monarchegh che voreven taccà la Convenzion Nazional. Ajudàa del Murat, el Napoleon l'ha salvàa la Franza de un colp de stàa. In premi el Barras l'ha nomenàa comandant de corp d'armada.

El 9 de Marz del 1796 el Napuleoon l'hàa sposàa la Giusepìna Beauharnais, e dopu solament dù dì l'è partìi per el front talian, in dove doveva combatt contra ij austriach per quela che in del coo dj member del direttori la doveva vess soltant una diversion, perchè l'atacch principal l'era previst in sul Rèn. El sò esercit el gh'aveva solament 38.000 omen e l'era mal equipagiàa.

El gèni l'è vegnüu föra: la scunfigiüu i forz piemontes/austriach a Dego, a Milèsim, a Cairu Muntenott e a Cosseria. El 10 de magg el travolgeva l'ultima difesa austriaca in sul pont de Lod, e el 15 l'è entràa triunfalment a Milàn. In del mes de giugn la veniva proclamada la Republica Transpadana (cont capidal a Milàn) e in de l'otober de l'istess ann la vegniva formada la Legion Lombarda, che per prima la gh'aveva come bandera el tricolor verd, bianch e ross.

I Savoja se vedeven costrett a firmàa el 28 de avril l'armistizi de Cherasco, cont el qual Nizza e part de la Savoja vegniven passàa a la Francia. Ij austriach, spaventàa per l'avanzada che la pareva inarestabil, , el 17 de otober del 1797 firmaven el Tratàa de Campoformio ch'el meteva la parola fin a la campagna d'Italia che l'aveva dervìi ij occh al mond de fronta al genj milidar del corsegan, suranominàa el 'caporal piscinin' per la soa stadura e per el mood che el gh'aveva de stagh vesin aj sò omen.

El Direttori el voreva limitàa el poder dj inglees e la soa capacitàa de lor de viagiàa vers l'India. A l'istess temp el voreva limitàa el poder de Napuleoon avendighel minga intorna. In del 1798 la vegniva inscìi deciduda la spedizion in Egitt.

Metüu insèma on esercit de 40.000 omen, el Napuleoon l'hàa fàa rota su Malta, subit ciapada, e pö su Alesandria che la s'è aresa dopu poch oor de l'ariv de la flota francesa.
 
Napuleoon el viagiava vers l'internu, in direzion del Cairo ling el Nilo, sconfigend i mamalucch prima a El Rahamaniya e pö, el 21 de luj, in de la bataja dj piramidi. El sò esercit l'era però decimàa del cald, dj fever e de la fatiga, e in de menter l'era ridott a 25.000 omen. Ultra tutt la soa flota, de la qual i a dipendeven i rifurniment, la vegniva completament distruta el primm de agost in de la baja de Abukir de l'amiraj inglees Orazi Nelson, de manera che el Napuleoon el gh'aveva püu la posibilidàa de tornàa indree per mar.

A quest punt el decideva de marciàa vers la Siria. Rivàa el 19 de marz del 1799 a Acri, l'antiga fortessa cruciada, el sò esercit el perdeva dù mes in de l'assedi e lù el decideva de tornàa indree. A Abukir, in dove l'ann prima la soa flota l'era stada distruta, el scunfigeva i turch, ma ghe rivaven notizzi preocupant de la Francia in dove l'esercit el vegniva sconfigiüu in sù tutti i front e el Direttori l'aveva perdüu grand part del sò puder.

El 22 de agost el se imbarcava in segrèt in su una barca piscinina per tornàa in Francia, mentra quell che el rimaneva del sò esercit l'era da consideràa perdüu in de l'Egitt.

Gh'è de ricordàa che el Napuleoon l'era partìi per l'Egitt portandes adree diversi scienziàa e studioos. In tra i scovert che questj hann fàa la pusee famosa l'è stada la Stèl de Rosèta, che per la prima volta l'hàa permitìi de interpretàa el significàa dj geruglifici per capìi la stòria de l'antich Egitt.

El 9 de otuber del 1799 el Napuleoon el rivava a Frejus e intant ch'el marciava vers Paris la gent el aclamàva. Rivàa en la capidàl l'hàa reunìi igent che voreven cuspiràa contra el Direttori. De la soa part a gh'eren el fradel Giusèpp e l'alter fradell Lusiàan ch'el presideva el Cunsej dj cinqucent, ch'el gh'aveva el podel legislatìiv insèma cont el consilj dj vecc. 

De la sua part a gh'eren anca el Roger Ducos, member del Direttori, e el Emanuèl Giusepp Sieyès che a l'era l'ideolugh de punta de la burghesia rivuluziunaria, e pö el minister dj esteri Talleyrand e el minister de la pulizia Giusepp Fouchè. Barras, alter member del Direttori, l'hàa decidüu de fass de part per vess minga contra el Napuleoon.

Dopu de avee fatt giràa la voos che i monarchich i eren adree a organizàa on culp, Napuleoon l'hàa ciamàa al Cunsej di vecc e a quell dj cinqucent de trasferiss el 18 Brumaj (9 de November) a Saint Cloud, föra de Paris. Napuleoon l'è anca stàa fàat comandant general de l'esercit. 

El trasferiment el serviva a fàa in mod che ij deputàa contrari al culp de stàat che el Napuleoon l'aveva programàa podessen minga parlàa a la populaziòn. Napuleoon el voreva che i dù camer i passassen a lù i sò puderi de lor. L'è andàa minga inscìi: el Cunsej dj vecc l'è minga restàa impresionàa del sò discors, e l'altra camera la voreva perfin ghijuttinall. 

Per soa fortuna el Fradell president del Cunsej di Cinqucent l'è essìi de la camara e l'hàa parlàa al soldàa che gh'eren de föra contand che a gh'eren dj terrurista in tra i deputàa, e l'hàa fàa in modu che l'istess esercit desperdèss i member de la camara. 

A un cert moment l'hàa puntàa la soa spada al coll del fradell disend che l'avaria copàa si l'avess savüu che lù el voress limitàa i libertàa del paees. 

Dopu che l'esercit l'aveva disperdüu i deputàa i dò camer vegniven desfàa l'istessa sira, e el vegniva votàa la legg che ghe dava tucc i poder aj trì consuli: Ducos, Sieyes e Napuleoon.

Nominàa consoli provisòri, i tri padruni da la Francia scriveven giò una növa costituzion, quèla de l'ann VìiI, che cont una votazion popular la vegniva ratificada e inscìi la legalizava el culp de stàa.

Napuleoon el controlava diretament el poder esecutiv, ma anca el legislativ, dividüu in quatter camer, el podeva vess tegnì sota control. Nominàa primm consol, el Napuleoon l'impostava la strutura centralizada del paes che l'è inscì ancamò al dì d'incö, cont i provinvi, i distrett, e i comun aminisstràa dej prefett, dej sota-prefett e dej sindach.

I cass del stàa vegniven risanàa grazzia aj conquist de la guèra e a la fondazion de la Banca de Francia, e anca cont l'ìintroduzion del franc d'argent. La despariva l'inflazion.

La guèra cont el Papa la finiva cont el concordàa del 1801, firmàa del Pio Vìi, ch'el restituiva minga a la gesa i ricchezz espropriàa duranta la rivoluzion.

Nal camp de l'istruzion vegniven fondàa licei e politecnich, ma se preferiva lassàa el popul in de l'ignuranza per avegh un governo stabil e un esercit ubidieent.

Cont la votazion del 2 de agost del 1802 el consolàa del Napuleoon el divegniva a vida, primm pass per la formazion del imper.

Durant de l'assenza de Napuleoon che l'era in Egitt ij francees ij eren stàa scunfigiüu dij austriach en Italia (Novi Ligure) e in sul Rèn. IN Italia, pö, la coaliziòn contra i francees l'haveva fàa feura la Republica Napuletana del 1799, fundada dj francees, e anca quèla rumana. El 6 de Magg del 1800, dopu ses mes del colp del 18 de Brumaj, Napuleoon el ciapava ancamò el comand de l'esercit francees.

Cont una marcia impunenta l'hàa pasàa ij Alp al Grand San Bernard, in dove che ij austriach s'el spettaven minga, e ij hàa scunfigiüu a Montebello entrand ancamò en Milan. El 14 de giugn s'hàa cumbatida la famusa bataja de Marengo, la pusee famosa dj bataj napuleonich en Italia, e anca la pusee definitiva, vinciuda grazzia a l'ariv del general Desaix che l'è mort in sul camp.

La pàas en Italia la vegniva formalizada cont el tratàa de Luneville ch'el riconfermava el Tratàa de Campoformio. In del 1802 el Napuleoon el vegniva proclamàa President de la Republica Taliana (vìis president a lìera el nobil milanees Francesc Melzi d'Eril), titol ch'el tegniràa sina al 17 de marz del 1805 quand el vegniràa nominàa Re d'Italia.

La nocch de Nadal del 1800 el Napuleoon, la mijee e la scorta s'eren salvàa per un miracol de un atentàa dinamitard mentra che ij andaven a l'Opera. Lù l'hàa ciapàa l'ocasion de mett föra legg i giacobin (esijandj en Guiana e i munarchich. Per dagh un segnal fort aj Burbuni che voreven tornàa in sul tròn l'hàa fàa restàa in sul confin francees del Brabant el Duca D'Enghien, acusàa de cospirazioon contra el primm consul, e l'hàa fàa fusilàa. El minister Talleyrand l'hàa definìi l'assassini del Dura un grand error. Anca el General Moreau el vegniva mazzàa perchè implicàa in del complott munarchich.

In del 1802 anca l'Inghiltera la firmava la Pàas de Amien cont la Francia. El Napuleoon l'aveva distrugìi la coalizion contra de luavendegh anca l'appogg del Tzar Paolo I. Per dù ann l'Europa la saràa finalment in pàas.

In del 1802 el Napuleoon el vendeva la pusee part del Nord America aj Staa Unii, dopu che l'esercit che l'aveva mandàa a ciapàa Santu Domingu l'era stàa distrugìi de la febbr giàla e de la resistenza comandada del Toussaint l'Overture. Cont i sò forz a l'ovest metüu inscìi el Napuleoon l'aveva capìi che l'era minga el càas de cercàa de difènd la Luisiana, come la se ciamava l'America francesa del nom dj Re de Francia.

Dopu che l'aveva largàa la soa influenza in su la Svizzera e in su l'Alemania, dj problema in su de Malta gh'hàa dàa el pretest aj francees de diciaràa ancamò la guèra aj inglees che ghe daven supoort aj munarchich francees.

Uramaj consul a vida, el Napuleoon a l'era el padron total de la Francia. El 18 de magg del 1804 el senàa el proclamava Imperador dj francees e el 2 de divcember del 1804, in de a catedral de Notre Dame, la vegniva fàda la cerimonia de incoronazioon. Se dìis che lù l'aveva ciapàa la curòna dj màan del Papa Pio Vìi per mètela in sul coo de per lù per minga ricognoss l'auturitàa papal, ma prubabilment l'è minga inscìi perchè el Papa l'aveva benedett ij insegni imperiàal. El fatto l'è che el Napuleoon el s'è incoronàa lù e pö l'hàa incoronàa la soa mijee Giusepina Bàauharnais.

En Francia la tornava la munarchia, ma l'era minga quèla veggia. Napuleoon a l'era minga 'Re de Francia e Navarra per grazzia de Diu' come se diseva un temp, ma 'Imperador dj francees per voluntàa populàar'. La gh'era minga la nobiltàa feudàal ma rimanèven i principij de la rivoluzion francesa, e el Napuleoon el divegniva el primm imperador rivoluziunari, el paradoss pusee grand de la storia.

El 26 de Magg del 1805, in del Dòm de Milan, el Napuleoon el vegniva anca incoronàa Re d'Italia cont la Curona Ferrea che l'era (e l'è ancamò ) conservada in del Dòm de Monza.

In del 1805 la vegniva formada in de l'Europa la terza coaliziòn contra el Napuleoon. Lù l'aveva pasàa l'ultim ann in su la costa de la Nurmandia a preparàa l'invasiòn de l'Inghiltèra insèma a la Spagna, ma vidend che la situaziòn la se faseva periculusa l'è tornàa indree per mètes al comand de la Grand Armada per portala in del cör de l'Europa a sconfigg i sò nemìis, anca perchè el 21 de otober la flòta francesa comandada del amiraj Villeneuve la vegniva distrugia al larg de Trafalgar de quèla inglesa del Nelson (ch'el moriva in de la bataja) e inscìi se scancelaven i sogn de invàad l'Inghiltèra.

I forzi prusià, austriach e rùss (sota del nuvell tzar Lissander I ij eren pusee foort. A gh'eren dù front: quell tudesgh, in dove l'imperador el guidava la soa armada, e quèll talian, in dove el Massena el comandava l'ardama d'Italia. El 20 de otober el general nemiss Mack el se rendeva, el 30 ij francees a vinceven en Italia a Caldero e pö el Murat el ciapava Vièna, ma el gross de l'esercit nemìis el rimaneva intatt, ma el dù de dicember al Napuleoon el meteva la parola 'fin' a la guèra cont la bataja de 'Austerlitz', el sò capulavor strategich cont el qual l'è divegnìi el padron de l'Europa. El dì dopu ij sò nemìis ij ciamaven la pàas. L'Austria la perdeva Venèzia, cha la vegniva unida al Règn d'Italia, e la pardeva anca la soa influenza in de sura de l'Alemania che la divegniva Confederazion del Rèn.

Se diss che dopu de avee savüu de Austerlitz el primm minister inglees Gujerm Pitt l'hàa domandàa al sò nevod re rutulà una carta de l'Europa che la gh'era in cà de lù, ricognossend che el continent l'era stàa tutt ciapàa dj francees.

L'ann dopo el Bònapart el umiliava la Prùsia el 14 de otober cont la bataja de jena. 

El 14 de giugn del 1807 a Friedland l'imperador el sconfigeva la quarta coalizion comandada de la Prùsia, dopu de la sanguinusa bataja de Eylau. El Tzar Lissander I el vegniva custringiüu a firmàa la pàas in de l'inconter de Tillsit. L'Europa la vegniva dividida in dù zon de influenza: quèla ucidentala sòta la Francia, quèla urientala sòta la Rùsia. La rimagniva averta la question de la Pulònia, che el Napuleoon vereva indipendenta mentra che el tzar la voreva ciapàa. En Pulònia l'imperador l'aveva incontràa una nobildòna, Maria Walesa, che la divègn la soa amant e la andarà a incontrall anca quand el imperador el andrà en disgrazia.

L'inghiltera a l'era l'unica putenza ancamò in pè contra ij francees, e per indebulila el 21 de november del 1806 el Bònapart l'aveva diciaràa el blocch continental de tucc i materiàal: i nàaf inglees sarissen minga püu entràa in dj port cuntinentaj e ghe saria püu stàa comerc cont l'Inghiltèra. Per ij inglees l'è stàa un prublema, ma per l'Europa el prublema l'è stàa ancamoo pusee grand: la Francia l'hàa perdüu parecc in del commerzi, ma el blocch l'è fallìi perchè diversi paìs aveven minga aderìi completament e gh'aveven ancamò scambi cont i inglees. Quand el Purtugall l'hàa dervìi i sò porti aj Inglees l'imperador l'hàa invadüu la Spagna, e quand che el tzar l'è usìi del blocc l'hàa lanciàa la campagna de Rusia che l'hàa segnàa la soa fin.

In del 1808 in de la famija real spagnola a gh'era sort un diverbi in tra el Re Carl IV e el sò fiö, el Princip dj Asturia Ferdinand. El Napuleoon l'hàa constringiüu tuc e dù a ritirass e l'hàa ciapàa la Spagna per anètela in de l'imper. In del menter i sò trupp a conquistaven el Portugall, in dove però ij inglees sbarcaven dj trupp al comand del Duca de Wellington che l'hàa liberàa el pees e l'hàa creàa dj prublema anca in Spagna, in dove la popolaziun a l'era insorta contra i francees e l'aveva costringiüu el Re Giusepp a scapàa. El Napuleoon el vegniva giò e el 4 de dicember Madrid la se rendeva a l'imperador, ma la nasida de la quinta coalizion la ghe impediva de completàa la soa opera e la Spagna la rimagniva un prublema.

In tra el cinqu e el ses de luj del 1809 l'imperador el sconfigeva la quinta coaliziun a Wagram, dopu de avee ocupàa Vièna includìi el palazz de Shonbrunn. I condiziòn de pàas per l'Austria i eren pesanta: la perdeva el Trentin, l'Altu Adig, l'Istria e la Dalmazia, e la gh'aveva de pagàa un indennizi de guèra enorma. El 7 de magg del 1809 Napuleoon l'haveva anca ordinàa l'anesiòn del stàat Puntifizi in del Imper francees.

In de 1810 l'Europa de Napuleoon a l'era sistemada, la Francia la s'era ingrandida, e tucc ij alter stàa i eren divegnìi sò satellit o leàa. El Règn d'Italia l'era governàa del Vìis rè Eugeni, fiö de la mijee Giusepina, la Republica de Lucca e part de la Tuscana i eren governàa de la sorela Elisa Bònapart cont el sò spoos el princip Felis Baciocchi, el Ducàa de Guastàla l'è andàa prima a la sorela Paulina Bònapart sposada cont el Princip Borghese, e pö al Règn d'Italia; el fradell magiòr Giusepp Bònapart l'era divegnìi Re de Spagna, el fradell Luis Re de Ulanda dopu de avee sposàa la Urtensia Beauharnais, fiöla de la mijee Giusepina. Ancamò, el fradell Girolam Bònapart el gh'hàa avüu el Règn de Westfalia e el general Murat, che l'aveva sposàa la sorela Carulina Bònapart l'aveva avüu el Règn de Napuli.

El Maresciall Bernadotte el gh'hàa avüu el Règn de Svezia (ma l'hàa pö tradìi entrand in de la coalizion cha a la fina l'ha scunfigiüu) dopu de avee sposàa el primm amur de Napuleoon Desiree. Anca la Confederaziòn dèl Rèn l'era sòta el controll de l'imperador.

Dopu de la pàas de Schonbrunn el Napuleoon e el primm minister austriach Metternich i s'eren acordàa per un matrimoni de stàat. el 14 de december del 1809 l'imperador el divorziava de la Giusepina Beauharnais, la mijee infedela ma amada (tant che i dù a remaneven legàa financa ai temp de l'esili de Sant'Elena per sposàa el primm de avril del 1810 la tosa de l'imperador d'Austria, Maria Luisa de Asburg. Essend inscìi legada anca del matrimoni, l'Austria la rapresetava adess una növa leada. Dopu che la prima mijee la gh'aveva minga dàa un fiö, la segunda el 20 de marz del 1811 l'è riessida a dagh a l'imperador l'ered del tron: Napuleoon Francesc, disüu el 'Re de Roma', che però el saria mai andàa verament in sul tron per morì a 21 ann solament in del 1832.

Rusia e Francia ij eren formalment leàa, ma l'ecunumìa rusa l'era danegiada cont el bloc cuntinental contra ij inglees, e el tzar Lissander el serava volentera un occ per quij ch'el violaven, inscìi el Napuleoon l'è tràa insèma una 'Grande Armee' formada de pusee de 500.000 omen per stremill.

El tzar el s'è minga stremìi, e l'hàa ordinàa la formazion de düu armadi, comandàa dij general Barclay de Tolly e Bagration.

El 24 de giugn del 1814 i francees pasaver la frontera e tacaven l'invasion; de front de lor l'esercit russ el se ritirava in ordin senza combatt, salvu bataj de importanza limitada come quej de Smolensk e de Valutino. La vanzada l'è rivada senza prublema a 110 km de Musca quand i russ, adess sòta el comand delgeneral Kutusov, aveven posizionàa 120.000 omen a Borodino.

I francees rimast i eren 133.000, e cont coragg e cont el sacrifizi de la Guardia Imperial eren riesìi a pasàa per entràa in d'ona Musca brusava e abandunada dij sò abitant.

Napuleoon l'è restàa cinqu setiman in de la cità, spedand in d'una resa dij russ che la rivava minga, pö l'è cominciada la ritirada pusee disastrosa de la stòria.

In quel ann la neev l'è vegnida gioo avàant del solit; la fàam e ij attacch dij Cusacc derviven buch tremend in dij fila francees. Per traversàa la Beresina l'è seriva una bataja de düu dì cont la qual i mort s'hann contàa minga.

El 5 de dicember Napuleoon el lassava el sò esercit per corr a Paris a ciamàa rinforz. El sette del istess mes i francees essiven de la Rusia; dij 500.000 che eren partìi ghe n'era tornàa mèn de 20.000!

Dopu de vess tornàa de la Rusia cont el esercit a tocch, el Napuleoon l'è cercàa de rimett insèma una armada per fàa front a la sesta coaliziòn che l'andava montand contra de lu.

L'hàa cominciàa a combatt per restabilìi el sè poder de sura de la Alemània, vincend contra i prusian leàa dij russ a Lutzen e a Bautzen, de modo de firmàa un armistizi e podee ciapàa fiàa. d agost, però, anca l'Austria la decidd de combatt, e i bataj tachenn ancamò.

Ij aleàa eren guidàa del Blücher per i prusiàn, del Schwarzenberg per ij austriach e del Bernadotte per i svedees.
La campagna l'è cominciada cont la vitòria del Bònapart a Dresda contra ij austriach, ma pö la gh'è stada una lunga seri de sconfitt per ij francees: a Kulm l'armada del general Vandamme l'è stada distruda, el Macdonald l'è stàa sconfigiüu del Blücher a Ketzbach e el Ney del Bernadotte a Dennewitz. La tàtica leada de combatt cont ij omen de Napuleoon lasand perd el imperador la funziunava ben!

Decisiva l'è stada la bataja de Lipsia, durada trìi dì, che l'è considerada la bataja pusee granda de tutt el period napuleonich: l'esercit francees l'è stàa squasi distrugìi e lìè stàa on miracol de potee ritirass ancamò cont un quaidun. A quel punt düu leàa del Napuleoon, la Baviera e la Sasònia, i pasaven intra i sò nemìis, e l'esercit de la prima l'hàa anca tacàa i francees che se ritiraven de l'altra part del Ren.

Dopu de vess pasàa per ij campagn disastroos del 1812 in Rusia e del 1813 in Alemània, el Napuleoon l'hàa cometüu l'eror de minga acetàa la pàas che i sò nemìs ghe proponeven, limitand la Francia aj sò confin naturali dij Alp e dèl Rèn.

Adess lù el se trovava cont l'esercit formàa de soldàa nuvej, contra ij ingles del Wellington e ij prusian che eran om de esperienza. El ghe s'era metüu contra giamoo de un quaj temp anca el sò maresciall Bernadotte, che l'era divegnìi princip de Svèzia.

Nonustant tuttscoss el Napuleoon el toeva vitòrij a Brienne, La Rothiere, Champaubert, Montmiral, Chateau Thierry, Vauchamps, Montreau e Craonne, el maresciall Macdonald el vegniva però sconfitt a Bar-sur-Aube e ij maresciall Mortier e Marmont a La Fere-Champenoise.

Anca si l'era pusè debol l'è stàa constrett a lanciàa l'atach contra el Blücher a Laon, in dove che l'è stàa sconfigiüu. Subit dopu l'hàa perdüu ancamò contra el Schwarzenberg, austriach, a Arcis-sur-Aube. Mentra ch'el tornava a Paris per dagh ona mann al Marmont e al Mortier, questi chi s'eren giamoo arees.

El 31 de Marz Paris la vegniva ocupada, e in d'una setimana i sò maresciall el convinceven a abdicàa, cosa che l'è avegnida el 11 de avril.

Despö de la abdicazioun a Fontainebleau el Napouleoun l'è stad mandad a l'Ìsoula d'Elba, indoù che l'è rivad el 4 de maj del 1814.

L'ha poudud tegnir ouna scorta de mila òmegn, e l'ha counservad el tìtoul de emperadour (de l'Elba).

Al principi el Bonaparte el s'è empegnad a refourmar el gouern de l'ìsoula, ma bein prest l'ha coumençad a pensar a retournar a Parix indoù in sul tron l'era stad metud el Louïx XVìiI.

El 26 de fevraer el Napouleoun el scapava de l'ìsoula d'Elba.

Napuleoon, scapand de l'Elba e l'è sbarcàa visin a Cannes con 600 omen de la soa guardia, e el s'è subit rees cont che la Francia a l'era minga suddisfada del re Luis XVìiI. A Grenoble el quint regiment l'era stàa mandàa per restall, ma ij sò omen sont pasàa con't l'imperador.

Tucc i trupp inviàa contra de lù pasaven de la soa part, tant che se dìis che lù l'abia inviàa un mesagg al Re che 'l diseva 'càar fradell, smett de mandamm altri omen, ghe ne hoo asee'.

El 19 del marz el Re el scapava e l dì dopu Napuleoon el formava el nöf Govèrno. Dopu dù mees de quand che l'è rivàa in Francia el gh'aveva 280.000 omen al sò comand.

Contra de lù han cominciàa a movess el Duca de Wellington cont 110.000 omen e el prusian Blücher cont 120.000. Napuleoon l'hàa rapidament invadüu el Belgi cont 125.000 omen per dividd i ingles e i prusian. El voreva tacàa prima i tudesgh, mandand el maresciall Ney conta ij ingles.

El 16 de giugn Napuleoon el tacava i prusian a Ligny, dandegh al Ney el ordin de avanzàa vers Quater Bras. A Ligny i francees han vinciüu, ma a Quatre Brass un grupètt de ingles l'è stàa bon de fermàa el Ney finna a l'arriv dj rinforzi. El fàat de mingia ciapàa la postazion l'è stàa quèl che l'hàa condizionàa la campagna.

El 18 Napuleoon el mandava un corp comandàa del Grouchy contra i prusiàn e l'hàa tacàa el Wellington, ma quand che finalment el pareva riessìi a sfondàa hìin rivàa la plu part dij prusian e la bataja la s'è decidida inscì. In del istess dì el Glouchy a Wavre el bateva solament un corp minor dj prusian.

Tornàa indree a Paris, el Davout l'hàa domandàa al Bònapart de combat ancamò, del moment che in del istess temp un'alter esercit francees l'aveva scunfigiüu i austriach, ma l'imperador el se sentiva stracch e el 22 de giugn l'hàa abdicàa anmò.

Dopu de la sua bataja final a Waterloo, Napuleoon l'hàa pasàa des setiman in sù la nav inglesa 'Northumberland'. La sua destinazion l'è stada Sant'Elena, una isulèta controlada dij ingles a pusee de 2000 km de la costa de l'Africa.

La cà in dove el doveva stàa, ciamada 'Longwood', l'era non anmò finida quand l'imperador l'è arivàa, inscì l'è stàa costrett a stàa près de una familia inglesa, i 'Balcombes', in cà da lor. 

El raport con el governadur de l'isula, Sir Hudson Lowe, l'era minga bon, e l'imperador el s'è lamentàa diversi volt del tratament ricevüu: el Bonapart el se lamentava de podee minga cavalcàa senza la scorta inglesa, e anca del fatt che el Governadur el ciamava 'General Bonapart' mentra che lù el voreva ves ciamàa 'Vossa Maistàa'.

Napuleoon el se lamentava anca de veggh minga roba de mangia suficient per lù e i sò acompagnadoor, ma in dej document de l'epoca el risulta che ij ingles ghe pasaven tucc i dì la belezza de 40 kg de carna, nöf pulaster e dersett butej de vin!




#Article 61: Battaja de Lipsia (323 words)


La battaja de Lipsia l'è stada voeuna de quei di guerr napoleonigh; l'è staa on sconter tra i pussee grand de tucc i temp, inscì important che l'è staa ciamaa anca la Battaja di Nazion.

I Frances, cont i sò leaa, gh'aveven 200.000 omen e settcent cannon, ma contra de lor gh'era i esercit de Svezia, Austria, Prussia e Russia, fort, tucc insema, de 400.000 omen e 1500 cannon.

El problema principal per l'Imperador l'era el fatt ch'i sò nemis rivaven de depertutt, de manera che lù el gh'aveva de divid i sò forz.
El primm attacch el gh'è staa faa a lù de part di Austriegh del Schwartzenberg, la mattina del 16 de ottober 1813 a sud de Lipsia, ma l'è minga riessii a passà e, in gir de ona quai ora, i Austriegh hinn tornaa in sù i posizion de partenza.
A nord el Blücher l'ha tentaa l'attacch a la testa di sò Prussian, ma anca quell lì l'è staa respingiuu di omen de l'Auguste Marmont.
El dì dopo l'è staa on dì de reorganizzazion; el desdott i Leaa, mej organizzaa respett ai dì prima (anca grazzie al fatt che l'era rivaa el Bernadotte cont i sò Svedes e 'l Levin August von Benningsen coi sò Russ), hann taccaa, con 350.000 soldaa.

Per ona desenna de or la battaja l'è stada pussee dura che mai, ma i Frances hinn riessii a tengì i sl posizion; però poeu el numer l'ha faa la soa part, e 'l Napoleon l'è staa costringiuu a ordinà la retirada, col passà per on pont (l'unigh che 'l gh'era). La saria stada ona retirada da manual, ma a on bell moment on colp de cannon l'ha traa giò el pont, che l'è crodaa e l'ha lassaa inscì 20.000 omen isolaa. Ghe n'è staa on quaivun che l'ha provaa a nodà per scappà via, ma on bell poo de lor hinn staa coppaa intant ch'eren dree a fàll.




#Article 62: Battaja de Abukir (122 words)


La Baja de Abukir (arab: Abu Qir), al dì d'incoeu ciamada Mesra l'è situada in su la còsta egiziana del Mediterrani in tra Lissandria d'Egitt e la fos del Nil de Rosetta. In del 1798, el primm de agost, la gh'è stada la battaglia naval in tra i Frances e i Ingles: L'ammiraj ingles Orazi Nelson, cont una flòtta de 12 nav, l'ha sorprenduu la flòtta francesa fòrta de 13 nav e l'ha afondaa 8 di quest e l'ha faa scappà i alter, de manera de compromett la Campagna d'Egitt del Napoleon e tajà foeura i riforniment.

L'ann dòpo in del stess sit, ma in su la terraferma, el Napoleon el sconfiggeva i Turch, ma oramai la soa campagna l'era stada compromettuda.




#Article 63: Horatio Nelson (101 words)


L' Orazzi Nelson (Burnham Thorpe, 1758 - Trafalgar, 1805), viscont e ammiraj ingles, el s'è miss in mostra in di guerr contra la Francia revoluzionaria e contra el Napoleon.
In del 1798 l'ha traa giò la flotta francesa al largh de Abukir, poeu l'è andaa a Napoli a comandà la repression contra i omen de la Repubbliga Partenopea, creada di Frances in del 1799.
In del 1803 l'è staa nominaa comandant de la flotta inglesa del Mediterrani e, in del 1805, al largh de Trafalgar, l'ha battuu ancamò el Napoleon, col lassàggh però la pell a la fin de la battalia.




#Article 64: Lissander I de Russia (177 words)


El Lissander I Pavlovič Romanov (russ: Александр I Павлович Романов/Aleksandr I Pavlovič Romanov; 1777-1825) l'è staa on imperador de la Russia.
L'è staa amis di frances per on poo temp, ma dopo de la mort del Duca d'Enghien, l'ha tolt part a la terza coalizion contra el Napoleon. El sò esercit l'è staa battuu a Austerlitz, Eylau e Friedland, ma lù l'è tornaa a vess ancamò amis di Frances dopo d'avè incontraa el Bonapart a Tilsit.
L'ha deciduu inscì d'entra denter al sistema continental de scambi contra i Ingles, ma el s'è pentii quand che l'ha vist che l'economia russa l'era danneggiada per minga podè commerciaa con quei là.

Quand el Napoleon l'ha s'ceraa l'esercit al confin con la Russia (1812), lù el s'è minga stremii, e l'ha refudaa de parlàggh anca dopo che Mosca l'era finida in man di Frances. Ma quand l'imperador frances el s'è retiraa, el Lissander I l'è tornaa a vess sò amis, e quest l'è succeduu anca dopo i Cent Dì, quand l'ha spingiuu per limità la vendetta prussiana contra la Francia.




#Article 65: Battaja de Borodino (235 words)


La battaja de Borodino l'è stada combattuda el sett de settember in tra i Frances del Napoleon e i Russ comandaa del general Michail Illarionovič Kutuzov. Borodino el se troeuva a 120 chilometer de Mosca, e 'l sitt l'era ideal per difendes.

El Kutuzov l'ha sistemaa i sò 120.000 omen e i sò 640 cannon per spettà i Frances che rivaven con 133.000 omen (quell che l'era restaa di 500.000 partii trii mes prima) e 587 cannon.
El maresciall Louis Nicolas Davout el gh'aveva suggerii al Napoleon de taccà in sù on fianch, ma l'imperador l'ha preferii taccà frontalment, per podè batt i Russ ona voeulta per tutt in d'ona battalia general.

Al princippi el somejava che avarissen vinciuu i Frances, ma quand i Russ hann faa vegnì i reserv, l'ha situazion l'ha taccaa sù a mudà.
A la fin de la mattina, on attacch in sù i fianch del general Gioacchin Murat, l'ha travolgiuu i difes russ, ma el principp Ugeni de Beauharnais el gh'eva minga assee de omen de sfruttà el success.
La Guardia Russa l'era 'dree a contrattaccà, ma l'artijeria francesa l'ha impedii l'operazion. A la fin del dì i combattiment s'hinn fermaa perchè tucc eren tropp debol per segutà, e in de la nott i Russ s'hinn retiraa col lassà in sul camp 44.000 omen.
I Frances de omen n'hann perduu 33.000, ma ormai gh'even la porta de Mosca bella dervida.




#Article 66: Pëtr Ivanovič Bagration (187 words)


Pèder Bagratiòn (Russ: Pëtr Ivanovič Bagration; Armen: Petre Bagrationi; 1765 - 1812) l'è staa on general Russ de la famija nòbil armena dij Bagratiòn.

L'haa cominciaa la soa carrera combatend contra i Polach e contra i Turch, e l'era giamò on general pièn de esperienza aj temp de la Rivoluzion Francesa e dij guèrr Napoleonich.

L'è staa in Italia e in Svizzera sòta el general Suvarov aj temp de la prima vegnuda del Napuleoon, poeu l'haa combatuu a Hollabrunn (in dove cont una azion de retroguardia l'è riessii a salvà l'esercit del general Kutusov), Austerlitz, Eylau, Heilsberg e Friedland.

In del 1809 l'è staa mandaa ncamò a combàtt i Turch, e l'è tornaa indree aj temp de la Campagna de Rùsia in del 1812. L'era minga d'accòrd in su la ritirada senza combàtt, ma l'haa rispetaa i ordin anche se l'haa litigaa cont el Barclay de Tolly. A Borodino el comandava l'ala sinistra dj Rùss e l'haa combatuu cont coragg finna a che l'è staa colpii de ona palòtola de fusiil. La ferida la s'è infetàda e el Bagratiòn l'è mort el 24 de Setember del 1812.




#Article 67: Michael Andreas Barclay de Tolly (194 words)


El Michael Andreas Barclay de Tolly (in Insubregh: Michee Andreja Barclay de Tolly; in Russ: Michail Bogdanovič Barklaj-de-Tolli; 1761 - 1818) un todesch che 'l stava de cà in de la Livònia, ma de origin scozzesa (clan dij Barclay), l'haa servii 14 agn in del esercit rùss prima de devegnì general. L'haa combattuu cont success contra i Polacch, i Svedes e i Turch e in del 1799 l'è devegnuu general. 

L'haa combattuu contra el Napoleon a Pultusk e a Eylau, poeu el s'è cruzziaa de reformà l'esercit dòpo che in del 1810 l'è staa faa minister de la Guerra.

Quand el Napoleon l'haa invaduu la Rùssia l'è staa el primm a dì che gh'era de trass indree senza combatt, ma el s'è scontraa cont l'alter comandant rùss Bagration ch'el voreva inveci combatt e l'è staa sostituii del Kutusov. A Borodino el Barclay de Tolly el comandava l'ala destra dij rùss, ma poeu el s'è retiraa de l'esercit per problema de salut. 

L'è tornaa indree in del 1813 e l'haa comandaa l'esercit rùss a Bautzen, in de la Campagna de Francia e duranta i Cent dì quand che l'haa menaa i sò trupp contra Paris.




#Article 68: Michail Illarionovič Goleniščev-Kutuzov (205 words)


El Michel Kutuzov (russ: Михаил Илларионович Голенищев-Кутузов, Michail Illarionovič Goleniščev-Kutuzov, 1745-1813) l'è staa on general russ. L'è regordaa soratutt per aver battuu l'esercit del Napoleon che l'aveva invas la Russia in del 1812 .

Ai temp de la terza coalizion l'era rivaa tròpp tardi per soccorr i Austrìach a Ulma, ma l'ha savuu tegnì foeura i sò òmen de ona trappola organizzada di Frances.

L'ha minga poduu partecipà a la battaglia de Austerlitz perchè l'era staa retardaa per spiegà i sò piàn a l'imperador Lissander II e al Re prussian, poeu l'è andaa a combatt contra i Turch, l'alter nemis stòrich de la Russia.

Quand el Napoleon l'ha invaduu el sò paes l'è staa ciamaa a ciappà el pòst del Barclay de Tolly dòpo de la bataja de Smolensk, e l'ha deciduu de retiràss senza combatt lassand peroo terra brusada intorna aj Frances. L'ha avuu un mucc de crìtich per questa decision che l'è poeu resultada giusta.

A Borodino l'è staa desconfigiuu e l'ha lassaa Musca al nemis, ma l'ha indebolii e el gh'ha lassaa indree nagòtt.

Intant che i frances se retiraven l'ha colpii durament e, cont on poo pussee de fortuna, el saria riessii a distrugg del tutt el nemis a la Beresina.




#Article 69: Battaglia de la Beresina (401 words)


La Battaja de la Beresina l'è stada on sconter armaa in tra i Frances e i Russ, combattuda in di dì che vann del 26 al 29 de november del 1812.

Quell che 'l restava de la Grande Armée de Napoleon (49.000 soldaa e alter 40.000 personn minga bonn de combatt) l'era dree a retiràss invers l'ovest. I esercit russ, comandaa de Peter Wittgenstein, Michail Kutuzov e Pavel Čičagov, con 140.000 omen, hann cercaa de bloccàggh el passagg arent al fiumm Beresina (al dì d'incoeu in Bielorussia) e fà foeura i Frances ona voeulta per tutt.

El primm problema per el Napoleon l'è rivaa quand, dopo vess rivaa in sù la Beresina, l'ha viduu che 'l fiumm l'era minga giazzaa, e donca el podeva nò fàggh passà sora i sò omen. El dì dopo (el vintisett), l'è scominciada la battaja.  
El pont pussee vesin l'era staa traa giò, ma el general Jean-Baptiste Eblé l'ha ditt de vess bon de fànn sù vun noeuv. L'important a l'era de dàggh protezion a lù contra el Čičagov, che 'l se trovava al de là del fiumm. El maresciall Oudinot a l'è andaa a sud per proteggel e i genier de l'Eblé hinn riessii a mett giò on ponton de cent meter.

La cavallaria francesa l'è passada de corsa per organizzà e defend ona testa de pont. I frances hann miss giò on alter pont e hann faa passà anca i cannon. L'è staa appena in temp, perchè 'l Čičagov l'ha capii el sò error e 'l s'è slanzaa invers i 11.000 frances giamò passaa al de là de la Beresina.

A mezzdì el Napoleon e la soa guardia hann passaa el ponton. Lilinscì el problema l'è staa quell de fà passà anca l'altra part de la retroguardia, che l'era dree a combatt contra i omen del Wittgenstein.
A la bassora vun di ponton l'è staa s'ceppaa, ma i omen de l'Eblé hinn staa bon de giustàll prima de sera. El maresciall Davout e i soldaa de l'Eugeni de Beauharnais hann passaa el pont. In sù l'altra banda i restava domà i soldaa del maresciall Oudinot.

Despoeu de la mezzanott, anca l'Oudinot l'è passaa de l'altra banda del pont, e inscì i Frances hann poduu suttà la retirada. I frances aveven perduu 25.000 omen in del combatt e alter 20.000 in de l'aqua giazzada. Alter 10.000 hinn staa coppaa di cosacch intant che se retiraven.




#Article 70: Ugeni de Beauharnais (145 words)


LUgeni de Beauharnais (frances: Eugène de Beauharnais; italian: Eugenio di Beauharnais; Paris, 1781 - Monegh de Baviera, 1824) l'è staa on general e politigh frances.

L'era fioeu del Lissander de Beauharnais e de la Giuseppina Tascher de la Pagerie (la prima miee del Napoleon). L'ha tolt part ai campagn d'Egitt e d'Italia che l'era anmò 'n bagai e in del 1805 l'è staa faa visrè del regn d'Italia del Napoleon, che l'eva dottaa, col segutà a 'ndàggh adree e a servìll in di sò guerr.

Quand el Napoleon l'ha 'bdicaa, el vundes de april del 1814, l'Ugeni de Beauharnais l'ha cercaa de svincolàss per divegnì re d'Italia, ma el sò tentativ l'è servii a nagott per la rivolta de Milan, indove l'è staa coppaa el sò minister di finanz (Giuseppe Prina) e per l'intervent di Austriegh, che hinn riessii a entrà in Lombardia senza fadiga.




#Article 71: Republica de Bèrghem (178 words)


Dopu che el dì de Nadàl del 1796 i franzes i hinn entraa en Bèrghem senza combatt, d'acordi cont el Podestaa Ottolini che l'aveva concordaa el ritir dj trupp veneziàn, el 12 de marz del 1797 la vegn proclamada la Republica Bergamasca. L'Ottolini, minaciaa de vess menaa via, el part per Brèssa, mentra la vegniva elegiuda la noeuva amministrazion del Comun formada de 24 personn, che la mett insèma anca una parvenza de esercit.

Dopo dù dì la Republica la vota l'annession a la republica Cispadana, e vegnen  brusaa diversi bandér venezian. Se comincia a mett giò in de la citaa e in dj contraad l'arbol de la libertaa.

In di vall la ciappa però forma una sorta de contro-rivoluzion perchè la republica la par vess contra la religiòn e sopratutt in dj paes i pret riessen a portaa el popol de la part dj Veneziàn, ma quest moviment l'è combatuu e eliminaa nel gir de un mes.

A la fin la Republica Bergamasca la entra a faa part de la Republica Cisalpina cont el trataa de Campoformio.




#Article 72: Batàlia de Quatre-Bras (185 words)


Pò che la marcia de Napoleù in dei Cent dé a l'avéa purtada i frances dét a Bruxelles, che la sarèss istada öna imputanta vitòria politiga, ol Duca de Wellington a l'gh'ìa de reurganisà i sò òmegn.

Vòt mela òmegn de Sassonia e de Weimar a i tegnìa la posissiù de Quàter Bras, che l'era fundamentala per cülegà i ingles del Wellington coi prussià del Blücher contra i frances, e 'l Wellington gh'à cumandà de mandarghe töcc i renfòrse ch'a l'pödìa.

Se l'maresciàl frances Ney a l'se födess spustà prest, la matina del 16 de giögn del 1815, a l'sarèss probabilmente riàt a ciapà 'l sit. Ma l'Ney l'à spetàt fin ai dò, quand ol General Reille l'à tacàt con 20.000 òmegn. I Frances i ère dré ad avansà, ma i renfòrse aliàcc i ère zamò dré a rià, e a sira i Aliàcc gh'ìa 26.000 òmegn e 42 canù.

A sira i òmegn del Wellington i ére riàcc a 36.000 e i gh'à cumensàt a recuperà la tera perduda. La bataglia l'èra terminada sansa vincidùr, ma per Napoleù l'è stada öna sconfita tàtica pesanta.




#Article 73: Joachim Murat (178 words)


El Gioacchin Murat (Joachim Murat in Frances; Gioacchino Murat in Italian; Labastide-Fortunière, 1767 - Pizzo Calabro, 1815) l'è staa on general frances, re de Napoli e cugnaa de Napoleon.
L'era on aiuttant de camp de Napoleon e, in del 1800, l'ha sposaa la Carolina Bonapart, sorella del futur imperador. Dopo de la battalia de Marengh, l'ha firmaa in del 1801 on trattaa cont i Napolitan e poeu, dopo di battali de Austerlitz, Jena, Eylau e de l'occupazion de la Spagna l'è vegnuu re de Napoli e l'ha scominciaa ona politiga reformadora.

Comandant de cavalleria in de la Campagna de Russia, dopo de l'abdicazion de l'imperador (1814) l'ha cercaa de mettes d'accordi cont i Austriegh per conservà el regn; però l'ha poeu ciappaa a combatt contra de lor cont ona spedizion vers l'Italia del Nord.
In del 1815 l'ha pubblicaa el Proclama de Rimini, ma poeu l'è staa battuu a Tolentino e l'è staa costringiuu a 'bdicà. Col provà de ciappaa de noeuv el regn, l'è sbarcaa a Pizzo Calabro, ma l'è staa faa presonee e fusilaa di Borbon.




#Article 74: Étienne Jacques Joseph Alexandre MacDonald (196 words)


LÉtienne Jacques Joseph Alexandre MacDonald (Sedan, 1765 - 1840), duca de Tarent, l'è staa un general frances anca se 'l nomm el mostra che 'l gh'aveva on'origin scozzesa.

L'ha scominciaa la carrera militar in del 1786: Insema al general Dumouriez l'ha combattuu a Jemappes e poeu, vegnuu general de brigada in del 1793, a Tourcoing e Hondeschoote.
In la Campagna d'Italia l'ha vinciuu a Modena; poeu l'è andaa sù in Germania insema al general Moreau.

Quand che 'l Moreau l'ha tradii, el MacDonald l'ha difenduu: inscì Napoleon a l'ha scasciaa foeura de l'esercit. Gh'è voruu cinch ann prima che 'l riciamass indree, e quand quella robba chì l'è succeduda, lù l'ha battuu l'esercit austriegh a Wagram.
Inoltra l'ha combattuu cont onor in Spagna, Russia, Germania e Francia, col toeu part ai battali Lützen, de Bautzen, Katzbach, Lipsia (indove che l'è staa quasi ciappaa presonee del nemis) e Hanau.
In del 1814 l'è staa vun de quei che hann convinciuu l'imperador a retiràss e l'ha negozziaa la pas cont i Leaa. In di Cent Dì l'ha vuttaa el re Luis XVIII a scappà foeura de la Francia e l'ha refudaa de tornà a combatt cont el Napoleon.




#Article 75: Charles François Dumouriez (113 words)


Charles François Dumouriez (Cambrai, 1739 - Londra, 1823) l'è staa on general e omm politigh frances.

L'è staa minister di Ester e de la Guerra ai temp de la Rivoluzion Francesa. L'ha combattuu e l'ha portaa a la vittoria i Frances a Valmy e a Jemappes, anca se l'ha perduu a Neerwinden. Per quella reson chì i sò nemis politigh a Paris en profitten per mettel in difficoltà, inscì lù el passa cont el nemis (prima i Austriegh e poeu i Ingles).
Dopo avè combattuu a longh per i Ingles contra el Napoleon (per esempi in Spagna, insema al Wellington), l'è mort in pension in Inghilterra, indove l'era vegnuu on allevador de boeu. 




#Article 76: Battaja de Ligny (172 words)


La battaja de Ligny del 16 de giugn del 1815 a Ligny l'è stada voeuna di battaj di guerr napoleonigh e l'è stada l'ultima vitòtoia de la carrera milidar del Napoleon, che duu dì dopu l'è staa definitivament battuu in de la battaja de Waterloo.

El Napoleon el voreva lassà dividuu i Ingles di Prussian, per taccài separatament, e l'è riessii a rivàggh addoss al Blücher (el comandant prussian) e l'ha travolgiuu quasi del tutt, col mandà el general Jean-Baptiste Drouet d'Erlon a colpìll in sui fianch.

La manoeuvra la saria riessida proppi del tutt, se 'l Michel Ney, che l'era staa retardaa in de la battaja de Quater-Bras, el fuss rivaa in temp per tajàggh foeura la retirada ai Prussian; l'è minga staa inscì e, anca se a la fin la Guardia Imperial l'è riessida a costringg i nemis a la retirada, el Blücher l'ha poduu portà foeura i sò omen in ordin, anca a cost de perden 25.000, e l'è staa bon inscì de tornà a combatt dopo duu dì.




#Article 77: Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont (271 words)


Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont, conossu anca domà 'me Auguste Marmont (Châtillon-sur-Seine, 1774-1852) l'è staa on general frances.

Offizial de artijeria, l'ha combattuu a Tolon e Magonza, prima de vess ciamaa del Napoleon per la campagna d'Italia del 1796, e poeu in quella d'Egitt, indove l'è staa promoss general.
In del 1800 l'ha tolt part a la Battalia de Marengh; in del 1804 l'è staa promoss maresciall e l'ann dopo a l'era al comand del Segond Corp d'Armada che l'ha combattuu a Ulma.
Spedii in Dalmazia l'è staa nominaa duca de Ragusa, per avè scasciaa foeura i Russ de quella città.
In del 1809, dopo de la battalia de Wagram, l'è andaa innanz a segutà i Austriegh che scappaven e l'ha ris'ciaa gross: l'è staa salvaa del rivà di rinforz.
In del 1811 l'ha combattuu in Portogall e Spagna e l'è staa ferii in de la Battalia de Salamanca. L'è tornaa a combatt in del 1813 e l'ha tolt part de Lützen, Bautzen, Dresda, Lipsia e Hanau. L'ann dopo l'ha ben combattuu in de la Campagna de Francia, ma l'è staa critigaa per la sconfitta de Laon.
Insema al Mortier e al Moncey l'è staa vun de quei che s'hinn renduu ai Leaa, e durant i Cent Dì l'è staa fedel al re Luis XVIII.
Dopo de Waterloo, l'è staa tra quei che hann votaa per fà fusilà el Michel Ney. L'ha segutaa a vess fedel ai Borbon e per quest, dopo la Rivoluzion del 1830, l'è staa costringiuu a l'esili, per tornà mai pù in Francia. Quest perchè lì ormai el sò nomm l'era venguu on sinonim de traditor.




#Article 78: Battaja de Montereau (108 words)


La battaja de Montereau l'è ona battaja di guerr napoleonigh combattuda a Montereau-Fault-Yonne, el desdott de febrar del 1814.

Menter che on esercit leaa comandaa del Carl Filipp de Schwartzenberg l'era in marcia in direzion de Paris, el Napoleon, che l'era 'dree a combatt i trupp del Blücher, l'ha ordinaa ai sò omen ona marcia forzada de cent chilometer per frontà la minascia noeuva.

El 18 de febrar i Frances s'hinn battuu 'me di leoni per salvà el sò territori e, grazzia anca a on bombardament precis de l'artijeria, hann liberaa la città de Montereau-Fault-Yonne. La battaja la gh'è costada sesmilla omen ai Austriegh e 2.500 ai Frances.




#Article 79: Emmanuel de Grouchy (214 words)


LEmmanuel de Grouchy (1766-1847) l'è staa on nobil e militar frances.

L'era 'ndaa dent a l'esercit in del 1781 e, dopo ses ann, l'è 'ntraa a fà part de la Guardia Real; per quella reson chì l'è staa scasciaa via in del 1793, ma dopo duu ann l'è staa ciamaa indree e l'è vegnuu general.

L'ha tolt part a la spedizion in Irlanda, poeu l'è staa in Italia per combatt a Novi Ligure; chì l'è staa ferii e faa presonee.
El fatto che 'l fudess bon de combatt el s'è viduu a Eylau e a Friedland; l'è staa anca governador de Madrid. L'ha combattuu anca a Wagram.

In del 1812 l'è staa vun de quei che s'hinn comportaa mej sia duranta l'invasion de la Russia (per esempi in de la Battalia de Borodino) che in de la retirada.

El s'è retiraa per reson de salud, ma in del 1814 l'è tornaa 'nmò indree per vess ferii on'altra volta in de la Battalia de Craonne. L'ha lavoraa anca cont i Borbon, quand hinn tornaa: ma duranta i Cent Dì l'è passaa anmò cont el Napoleon, che l'ha faa vegnì Maresciall. Ma duranta la Battalia de Waterloo l'è staa minga bon de fermà i Prussian del Blücher: l'error che 'l gh'è costaa ai Frances la vittoria.




#Article 80: Louis Nicolas Davout (283 words)


El Louis Nicolas Davout (Annoux, 1770 - Paris, 1823), a l'è staa on nobil e general frances.
Anca se l'era on aristocratigh, l'ha tolt part a la Rivoluzion Francesa e a 23 agn l'era giamò general.
L'ha combattuu in Germania e poeu cont el Napoleon in Egitt; infin in Italia. In del 1804 l'è staa nominaa Maresciall, el pussee giovin de tucc.
L'ha combattuu ad Austerlitz e duu agn dopo (1806) l'ha daa proeuva di sò capacità col vincc a Auerstädt con 26.000 omen contra i 50.000 prussian.
El gh'ha 'vuu di bon success anca a Eylau, Eckmühl, a Ratisbona e a Wagram.
Duranta la Campagna de Russia l'ha suggerii al Bonapart de taccà i Russ in sui fianch a Borodino, ma l'è minga staa scoltaa. Nanca duranta la retirada l'è staa scoltaa, quand che 'l diseva de mudà el percors per cercà de trovà del mangià. L'ha comandaa la retroguardia e l'ha combattuu a Malojaroslavec, Polock e Vjaz'ma. El Napoleon el se lamentava che la soa strategia la faseva perd temp perchè la faseva vegnì la retirada troppa lenta, e inscì l'ha sostituii cont el Michel Ney.

Poeu gh'hann daa l'incarigh de difend Amburgh, e lù l'è staa inscì bravo che l'è staa costringiuu a lassàlla perd domà del noeuv re frances (Luis XVIII), in del 1814.
Duranta i Cent Dì el Bonapart l'ha nominaa Minister de la Guerra e l'ha lassaa a Paris per controllà che ghe fudessen nò di tradiment di monarchigh. Se dis che se a Quatre-Bras e a Waterloo el ghe fudess staa anca lù, i robb forsi sarissen staa different.

Dopo la fin de Napoleon l'è staa fedee anca ai Borbon, per el ben de la Francia.




#Article 81: Battalia de Jena (193 words)


La battaglia de Jena l'è scominciada quand, in de la sera del 13 de ottober del 1806, i Frances comandaa del Maresciall Lannes s'hinn incontraa casualment cont i Prussian del General Friedrich Hohenloe; Lannes l'ha subit ciamaa rinforz e in de la nott i Frances hinn rivaa a 'vèggh 50.000 omen, contra i 35.000 prussian. Alter 40.000 Frances eren in marcia.
I Frances gh'even l'intenzion de portà el combattiment in camp avert, indove 'l numer el cunta pussee; Hohenloe l'ha mandaa a ciamà rinforz de 15.000 del Ruche, col sperà de resist fina a quand sarien rivaa.
El Maresciall Ney l'ha lanciaa on assalt minga autorizzaa in del centro, e l'è stada ona stupidada perchè l'ha miss i Frances in seria difficoltà; el Lannes e 'l Bartrand e tutta la cavalleria francesa hann dovuu intervegnì per tirà foeura di pericol el Maresciall, inscì impulsiv.
A la voeuna dopo mezzdì del 14 de ottober, el Napoleon l'ordinava l'avanzada general e in dò or i Prussian, ormai tropp stracch per i combattiment che aveven sostegnuu, s'hinn ritiraa de front a la cavalleria del Murat, col lassà in sul camp 25.000 omen contra i 5.000 frances.




#Article 82: Napoleon III de Francia (280 words)


El Carlo Luis Napoleon Bonapart (frances; Charles Louis Napoléon Bonaparte; Paris, 1808 - Chislehurst, 1873) l'è staa imperador di Frances cont el nomm de Napoelon III del 1852 al 1870.

L'era nevod del Napoelon (perchè fioeu del fradell Luis) e la soa mamma l'era l'Ortensia de Beauharnais. In del 1815 l'è scappaa in Svizzera, indove l'è vegnuu grand. In del 1831 l'è staa in Italia, indove l'ha tolt part ai mott de la Carboneria, e l'ann dopo, a la mort del fioeu del Napoleon, el s'è proclamaa capp del partii bonapartista. In del 1836, e poeu in del 1840, l'ha tentaa on'insurrezion contra la monarchia francesa, ma el gh'ha 'vuu de scappà in Gran Bretagna.

L'è tornaa in Francia in del febrar del 1848 e l'è staa eleggiuu a la costituent e, in del mes de dicember, President de la segonda repubblica. La soa politiga reazionaria (soppression del vot per tucc, e spedizion contra la Repubbliga Romana) l'ha portaa poeu al sò colp de Statt del duu de december del 1851. On ann dopo, cont ona votazion general, la repubbliga l'è stada scancellada per fà sù el segond Imperi, e lù el vegniva faa imperador col ciappà el nomm de Napoleon III.

Dopo de l'attentaa a la soa vita de part del Felice Orsini (genar del 1858) e dopo la soa relazion con la contessa Castiglione, l'ha ciappaa a coeur la causa de l'Unità Italiana e in del 1859 l'ha vuttaa el Regn de Sardegna in de la Segonda Guerra de Indipendenza Italiana.
In del 1870 l'ha deciaraa guerra a la Prussia ma l'ha perduu: el sò imperi l'è crodaa giò e lù l'è andaa in esili in Gran Bretagna.




#Article 83: Luis Antoni Enrigh de Borbon-Condé (133 words)


El Luis Antoni Enrigh de Borbon-Condé, mej conossuu cont el titol de Duca d'Enghien (in frances: Louis Antoine Henri de Bourbon-Condé, duc d'Enghien; Chantilly, 1772 - Vincennes, 1804) l'è staa on nobil frances, l'ultim de la soa dinastia.
Ai temp de la Rivoluzion Francesa el s'è s'ceraa cont i nobil che hann segutaa a combatt contra el governa repubblican. Quand l'esercit realista (organizzaa del sò pader e del sò nonno) l'è staa battuu, lù el s'è refugiaa in del Baden, indove 'l s'è sposaa.
Quand el Napoleon l'ha sentuu che 'l gh'era on complott monarcigh contra de lù, col pensà che 'l capp el fuss proppi el duca d'Enghien, l'ha faa rapì e fusilà. L'azion l'è stada on grand inscandol per tutta l'opinion pubbliga europea, che l'ha mettuu in cattiva lus el Bonapart.




#Article 84: Jean Victor Marie Moreau (161 words)


El Jean Victor Marie Moreau (Morlaix, Bretagna, 1763-Louny, 1813) l'è staa on general frances.

In del 1789 l'è entraa a fà part de la Guardia Nazional, ma duu ann dopo el passava a comandà on battajon de volontee. L'ha combattuu a Neerwinden e, quand in del 1795 el general Jean-Charles Pichegru l'è staa restaa, l'ha ciappaa el comand di Frances in Olanda, per poeu taccà la Germania.
A l'era in Italia quand el general Barthélémy Catherine Joubert l'è staa coppaa a Novi Ligure e l'ha ciappaa el comand de l'armada d'Italia.
In del 1800 l'ha vinciuu a Hohenlinden, ma el success el gh'ha daa a la crappa, e l'ha scominciaa a pensà a la politiga. L'è staa restaa per vess staa favorevol a on complott monarchigh e l'è staa menaa per des ann in esili in Ameriga. 

In del 1813 l'è tornaa in Europa e l'è vegnuu aiuttant de Lissander I de Russia, per poeu vess ferii a mort a Dresda.




#Article 85: Bataia de Hohenlinden (137 words)


La bataia de Hohenlinden l'è stada combatìda ai 3 de Dezèmber del 1800 'ntra i fransés comandàcc de del General Moreau forte de 100.000 òm, e i austrìaci de l'Arciduca Johann che 'nvéce 'l gh'ìa a dispuzisiù  130.000 òm.

I austrìaci i fàa cönt de culpéser i fransés söl fiànch entàt che i avansàa 'nvèrs Mònaco en Baviera, ma pò l'Arcidùca el g'ha cambiàt i sò piani e 'l g'ha atacàt diretamènte sö la stràda principàla, de le bànde de la citadìna de Hohenlinden.

I fransés i gh'ìa 'na puzisiù defensiva ideàl, e i sò generài Ney, Grouchy e Richepanse i g'ha seghetàt a atacà i autrìaci söi fianch enfìna che chèsti i s'è ritiràcc, condèn totàl de 18.000 òm pirdìcc cutra i sich mìla pirdìcc dei fransés.

Dòpo de trè setemàne l'Austria la g'ha firmàt l'armestése.




#Article 86: Dresda (127 words)


Dresda (Dresden in tudesch; Dreschde in alemann; Dresdn in bavares; Drážďany in cech; Drezno in pulach; Drježdźany in lüsazian; Dresde in frances e spagnö; Drezda in üngheres) a l’è una cità de la Germania de  abitant (dato del ).
A l'è la capital del Land (Stat Federal) de la Sassonia. La se tröa in sül fiüm Elba e la gh'ha anca un port in sül fiüm.

La cità a l'è arent a impurtant riserv de lignite e la se tröa arent a bun vij de cumünicaziun.
Se tröen anca atività cumerciaj e indüstriaj: chimiga, eletrutecnica, mecaniga de precisiun (futugrafia e otica), indüstria de la ceramica, del veder, di vistì e de l'alimentaziun.

A Dresda la gh'è un'üniversità fundada in del 1828 e istitüziun d'istrüziun scentifich e artistich.




#Article 87: Abecee latin (192 words)


Labecee latin, ciamaa anca Ruman, a l'è ul püssee duvraa intra i sistema alfabétich dal mund, 
tant che al sa pö truvá in tücc i cuntinent, in dúe a l'è staa purtaa dai 
culunizadur che a vegníven da l'Europa; da alura a l'è staa adutaa anca par di lengu 
indígen, cuma ul Tagalog int i Filipinn o par l'Indunesian.

I lètar fundamental a hinn:

Chesti lètar a hinn mía assee par representá i divèrs sun in tüti i lengui 
che a dövren l'alfabet latin; par chest, a hinn a staa giuntaa sía di segn diacrítich 
(tilda, çuveta, hacek, sura-lineatura, segn intal mezz ecc.) sía di liadür, 
(es.: ß) sía impurtant lètar da precedent alfabet (es.: þ) sía diagraf, uvera cumbinazion de
püssee caratar come ll o ch.

L'alfabet latin al nass int al VIII secul p.d.C e al deriva da chel etrüsch, basaa su chel grech. 
Finn a l'Etaa da mezz, a esistéven dumà i lètar grand. Cun la fin dal imperi ruman, i lengu növ adòten l'alfabet latin, e inscí anca di pòpul mía indo-europej cuma Ungares e Finlandes; dopu cun la culunizaziun l'alfabet
al sa spantega par tüt ul mund.




#Article 88: Jacques Necker (117 words)


El Jacques Necker (Ginevra, 1732 - Coppet, 1804) l'è staa on finanziee svizzer.
In del 1777 l'è staa ciamaa a menà i finanz de la Francia, governada al temp del re Luis XVI de Borbon.
L'ha provaa de reordinà i entrad e de sminuì i spes e, in del 1781, l'ha pubblicaa per la prima volta el bilansc del paes. Ma i ambient de cort l'amaven minga, perchè 'l toccava i sò privilesg: inscì, semper in del 1781 hinn riessii a scasciàll foeura.
Ciamaa ancamò in del 1788, a l'era in cariga quand che l'è s'cioppada la Rivoluzion Francesa, ma già che la situazion l'era 'dree ancamò a gravàss, in del 1790 el s'è retiraa per semper. 




#Article 89: Dego (131 words)


Dego (en lìgure: O Dê) l'è 'n cümü italià, de la regiù de la Liguria, en Pruvìncia de Savona. 

El g'ha 'na popolasiù de , condena superfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km².

El cunfìna coi cümü de Cairo Montenotte, Castelletto Uzzone (CN), Giusvalla, Gottasecca (CN), Piana Crixia, Spigno Monferrato (AL).

paràgrafo en Milanés, ortografìa clàsica

Vàrda apò: Bataja de Degh

Dòpo de la vitòria de duu dì prima, el Napuleoon el riessiva a ciappaa anca la citaa de Degh aj austriach el 14 de avril del 1796 per vess casciaa foeura dòpo de pòcch or.
El dì seguent el comandava personalment l'attach cont el qual i frances i ciapaven definitivament la citaa.

L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Dego l'è mustràt endèla tabèla ché sóta:




#Article 90: Michelangelo Alessandro Colli-Marchini (125 words)


El Michee Lissander Colli-Marchini (Vigeven, 1738 - Fiorenza, 1808) l'è staa on general italian.
L'è staa al servizzi de l'Austria (perchè al temp la Lomellina la faseva anmò part del Ducaa de Milan) e l'ha combattuu in d'ona motta de guerr de l'Imperi.
In del 1792 l'Austria el gh'ha regalaa el Colli al Regn de Sardegna, vun di primm statt a vess taccaa de la Francia revoluzionaria. Però l'è staa battuu a Ceva e a Mondovì; a bon cunt l'è riessii a tegnì insema i sò soldaa per rivà a firmà l'armistizzi de Cherasch, che l'è staa ona sconfitta, ma minga on disaster.
L'ha anca comandaa alter esercit (semper in fonzion anti-francesa) e l'ha finii la soa carrera 'me ambassador austriegh in del Regn d'Etruria.




#Article 91: Battaja de Mondovì (100 words)


La battaja de Mondovì l'è stada voeuna de quei de la Campagna d'Italia.

Dopo d'avè vinciuu a Cairo Montenotte a Dego, el Napoleon l'era 'dree a cercà la battaja final cont i Piemontes, comandaa del general Colli.
El 21 de april del 1796 l'è riessii a trovài a Mondovì. L'ha taccaa cont ona forza de 17.500 omen contra i 13.000 di nemis. El primm assalt di Frances l'è staa respingiuu, ma el segond el gh'ha 'vuu success e 'l Colli l'ha dovuu retiràss anmò 'na voeulta.
Duu dì dopo i Piemontes hann ciamaa l'armistizzi, firmaa la settemana adree a Cherasch.




#Article 92: Tratàt de Luneville (171 words)


 

Ol Tratàt de Lunéville l'è stacc firmàt a Lunéville ol 9 fevrér del 1801 (20 pluviôse an IX) tra 'l Joseph Bonaparte, rapresentànt de la Frànsa, e 'l cónt Johann Ludwig von Cobenzl, rapresentànt de l'Aüstria. 

Chèsto tratàt l'è stài firmàt dòpo la batàia de Marèngh enzìda dal Napoleù ol 18 de zögn del 1801 e dòpo la batàia de Hohenlinden enzìda dal Jean Victor Marie Moreau ol 3 de dezèmber sèmper del 1801 e l'à segnàt la fì de la segónda coalisiù anti fransèza.

Ol tratàt l'à confermàt chèl che s'éra zamò decidìt col Tratàt de Campoformio e 'l confermàt che i restàa di Fransés töcc i teritòre sö la rìa a mansìna del Reno, l'l'Aüstria la gh'éra de ricognòs la Repüblica Sguìsera, la Repüblica Ligüra, la Repüblica Batava, lasà che la Repüblica Cizalpina la se slarghès e la ciapès Modena e i Legasiù e che 'l Grandücàt de Toscàna 'l pasès da Ferdinand de Habsbourg a Louis I de Bourbon, però la pödìa tègnes i teritòre de la Serenisima.




#Article 93: Giovann Battista de Asburgh-Lorena (202 words)


El Giovann Battista de Asburgh-Lorena, arciduga d'Austria e cont de Meran (Todesch: Johann von Habsburg-Lothringen, erzerzog von Österreich; 1782 - 1859) l'è staa on nobil e general austriegh.
L'era el fradell pussee giovin de l'imperador Francesch I e de l'arcidura Carlo. L'è staa minga on general bon de fà la guerra, miss al comand domà perchè 'l partegniva a la famiglia real.
La soa prima battalia l'è stada in la campagna todesca contra i Frances in del 1800, e per la soa inesperienza i Austriegh hinn staa battuu a Hohenlinden (arent a Monegh) el 3 de december.
Duranta la campagna del Danubi (1809) l'è riessii a batt l'Ugeni de Beauharnais in de la Battalia de Sacile, per poeu però vess sconfiggiuu in l'istess period a Raab.

Dopo de la Battalia de Wagram, el sò fradell Carlo l'ha ditt che la battalia l'è stada persa proppi perchè quell lì gh'è rivaa tardi in sul camp: de quell moment el rapport tra i duu l'è andaa semper pesg.
Col lassà perd i ambizion militar el s'è dedicaa a la Stiria, indove 'l s'è interessaa a la nadura, a l'agricoltua e a la tecnologia. L'è staa on alpinista, on casciador e on collezionista de minerai.




#Article 94: Jean-Baptiste Jules Bernadotte (332 words)


Jean-Baptiste Jules Bernadotte, dopo conossuu 'me Carlo XIV Giovann de Svezia e Carlo III Giovann de Norvegia (in svedes: Karl XIV Johan; in norveges: Karl III Johan; Pau, Pyrénées-Atlantiques,  1763 -  Stuculma, 1844) l'è staa on general frances e poeu re de Svezia e de Norvegia.

L'ha scominciaa la soa carrera militara in de l'esercit frances in del 1780 e in del 1794 l'è vegnnu general.
L'ha combattuu in sul Reno (col vincc a Limburgh in del 1796) e duu ann dopo l'è staa scasciaa via per avè criticaa la guerra contra la segonda coalizion. El s'è sposaa con la Desirée Clary.

Tornaa in de l'esercit, l'ha combattuu ben a Austerlitz, ma in del 1807 l'è staa scasciaa foeura anmò 'na volta per come 'l s'è comportaa a Jena (indove l'è minga 'ndaa a vuttà el Napoleon) e a Auerstädt (indove l'ha minga vuttaa el Davout). El s'è salvaa domà perchè 'l Davout l'è riessii istess a vincc, e perchè la Clary l'era stada on'amanta de l'imperador.
Tornaa ancamò 'na volta l'è riessii a vincc contra i Prussian a Lubecca e poeu a Mohrungen, Spanden e Linz, ma per la terza volta l'è staa mandaa via, dopo la battalia de Wagram.

Però l'è staa eleggiuu princip de Svezia, indove che 'l Carlo XIII a l'era senza fioeu. L'ha mettuu la soa forza militar al servizzi del sò paes noeuv.

De princippi el s'è mostraa amis di Frances, ma quand che quei là hann occupaa la Pomerania, che l'era svedesa, in del 1812 l'ha scominciaa a cambià leanz. In del 1813 l'ha tolt part a la Campagna de Germania contra el Bonapart, col batt l'Oudinot a Gross Beeren e 'l Ney a Dennewitz, poeu l'ha tolt part a la Battalia de Lipsia. Però poeu dopo l'è pù combattuu contra el sò vegg imperador.

In del 1814 la Svezia l'ha nettuu la Norvegia e in del 1818 el Bernadotte l'è vegnuu re. La soa dinastia l'è sul trono de Svezia anca al dì d'incoeu.




#Article 95: Joseph Fouché (107 words)


Joseph Fouché (Le Pellerin (Loire-Atlantique), 1759 - Triest, 1820) l'è staa on politigh frances.
L'era on deputaa giacobin a la Convenzion e l'è staa protagonista in del period del Terror. In del 1799 l'ha poggiaa el colp de statt del Napoleon e l'è staa faa minister de la polizia fina al 1810, e ancamò duranta i Cent Dì.
Dopo che l'è tornaa el Luis XVIII l'è restaa al sò post, ma in del 1816 l'è staa scasciaa foeura in esili, in quant el vegniva consideraa in tra i responsabil morai de l'assassin del re Luis XVI. Nissuna cort europea l'ha voruu, inscì l'è mort pover e soll.




#Article 96: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord (107 words)


Charles Maurice de Talleyrand-Périgord (Paris, 1754 - Paris, 1838) l'era on rapresentant del cleer aj staat general, poeu l'è staa member de la costituenta e in del 1792 l'è staa costrett a emigraa. Tornaa indree in del 1796 l'haa sostegnuu el Direttori e poeu el Napuleoon.

In tra ij artefiis de la restaurazion Burbonica in del 1815 l'haa ciapaa part al Congrèss de Vièna in qualitaa de minister dj esteri francees, e l'haa savuu desfrutaa a favor del sò paiis i rivalidaa in tra i vincitoor.

In del 1834 a l'era ambasciatoor a Lundra e l'haa firmaa el trataa francu-inglees. 

L'haa lassaa on interessant liber de memori.




#Article 97: Prujezziun da Hammer (144 words)


La prujezziun da Hammer l'è una prujezziun cartugràfica pseudo-azimütala equivaleent (la preserva i propurziun di àrei), mía cunforma (la distursiona i àngul).

Chesta prujezziun l'è un artefatt matemàtich, mía una representazziun d'una custrüzziun geumètrica.
La sa fa sü cun l emisferi centraal da la prujezziun azimütala equivaleent a tòcch (par caart lucaal) ul reest dal globus, dupiaant la scala urizuntala finn a furmá una eliss ul dòpi larga che alta.

Süpuneent una scala a l'Equatuur escala e un meridian centraal da lunghezza long0, sti chí a inn i equazziun per catá fö i cuurdenaat x , y intal plan pal lööch cun longitüüt long e latitüüt lat:

  d = sqrt( 1+cos(lat)*cos( (long - long0)/2) )
  x = scala * 2 * ( sqrt(2) * cos(lat) * sin( (long - long0)/2) ) / d
  y = scala * ( sqrt(2) * sin(lat) ) / d




#Article 98: Ateismu (134 words)


Lateismu, in del sens püssee largh de la parola, a l'è l'assenza de fede int l'esistenza de Diu, o de realtà trassendent l'om. Questa definiziun la ciapa dent tant quij che a sustegnen che i dei a esisten minga (la definiziun püssee stregia d'ateismu), quant quij che gh'han nissüna credenza in sü l'esistenza di dei, inscì ciapand dent l'agnosticismu vers la religiun, che l'aferma che se pò minga dì vargot sü un argument del qual se gh'ha minga assee da cugnussenza. 

Malgraa i ateista a hin despess di raziunalista e un bel poo de lur a hin scetich o ümanista, a l'è minga duma un'ideulugia che i ateista a spartissen.
Asca quest chí, una bona part di ateista a hinn nò antireligius, ma religius o spirtüal malgraa l'assenza de credenz in l'esistenza da Diu.




#Article 99: Paolina Bonapart (111 words)


La Paolina Bonapart (Ajaccio, 20 de ottober del 1780 - Firenze, noeuv de giugn del 1825) l'era la sorella preferida de Napoleon.
Lù el se sentiva on poo el sò protettor contra i stravaganz che lee la gh'eva.

In del 1797 l'ha sposaa el general Victor Leclerc e l'è staa on matrimoni feliz, fina a che lù e l'è mort de fever in del 1802.
Poeu donca la s'è sposada ancamò cont el princip Camillo Filippo Ludovico Borghese, ma la passava la pupart del sò temp a Paris cont el fradell.
L'è stada l'uniga di familiar de l'imperador che l'è andada a trovàll in sù l'Isola d'Elba, duranta el primm esili.




#Article 100: Bux neger (727 words)


In astronomia, un bux neger l'è un aster o ojet celest, la densitaa del qual l'è insì forta, qe la forza de gravitaa qe 'l da jo, la lassa scapar via gnanca el ciar. De lì, el nom.

G'è almanc tre class de bux neger : una class inn i bux neger primordiai, traits ind pee insema a l'univers : i soe masse poden vesser difarente.

I esist anca dei bux negar supermassiv, cont massa de divers milion de vœlte qella del sol. Se cred qe a'l centr de la plupart dei galassie ( intra de lor la Via de Lait ) a g'inn dei bux negar supermassiv, anca se i sias asquas tuts inativ. I galassie cont el nucli ativ coma i galassie de Seyfert o i radiogalassie, se cred q' a sien dei galassie cont un bux negar a'l so nucli.

Finalment, un'oltra classa a inn qei de massa istessa qe ol sol.
Vun de qists qì al se forma quand qe una stella da massa 2.5 vœlte qella del sol la se convert in supernœva e la s'ciopa. Ol so nucli al se concentra int un volum sossenn picin, e la densitaa la deventa insì granda qe la gravitaa la fa su un orizont dei events de qe nagot al pœ scapar via, gnanca ol ciar. Per qest motiv qì, qists corp qì a inn nominads ' negar '.

L'ergosfera a l'è la part de fœr del orizont dei events de qe se pœ ancamò scapar via, ind teoria. L'orizont dei events a l'è la frontera marcanta ol limit de qe se pœ miga scapar via, dent' a'l qual a g'è domà ol camin marcad per la gravitaa. Una singularitaa l'è un pont ' infinidament picin ' de densitaa i gravitaa infinide, de volum null e radix zer. Qists infinids e zer mostren qe la relativitaa jenerala a l'è miga bona per descriver, e qe, probabilment, a l'è necessaria una teoria quantega de la gravitazion. Se ol bux negar a l'è adimensional, se traita d'un bux negar de Schwarzschild e se a l'è unidimensional, d'un bux negar d'Einstein.
Una evoluzion de 'ists duu daree a l'è ol bux vermen, qe 'l podaress trar insema duu ponts diferents del spazi-temp.

I esist miga dei prœve dreite de l'esistenza dei bux negar, però i è compatibei cont i teorie atuale de la fisega e, a causa dei soe carateristege fisege, i bux negar se poden descovrir domà a travers la soa influenza a l'intorn. La plupart i fa part d'un sistema binari de stelle, cont una component invisibil ( ol bux negar ) e una visibil ; o anca de nucli de galassie e meda globular. Qists daree se descovren per la plussee granda velocitaa qe i stelle i g'ha ind la soa prossimitaa e per i emission de radi X q' i se orijina per la crodada de materia.

Malgrad l'impossibilitaa fisega de scapar via de un bux negar, qest qì al pœ svaporar, per via de la radiazion de Hawking, descoverta per el fiseg Stephen Hawking. Ligad a la svaporazion a l'è ol concet d'entropia. L'entropia de un bux negar la cress ind la mesura qe la cress la superfix. La peculiaritaa a l'è qe, ind la mesura qe l'entropia e la superfix i diminuiss, la temperadura termodinamega dol bux negar la aumenta. De faits, qest cas qì a l'è l'uneg cognossud int el qual la temperadura la deventa plussee volta quand qe l'entropia la deventa plussee picinina. 

Quand qe la temperadura termodinamega dol bux negar la aumenta, insì la aumenta anca l'emission. Un bux negar grand comè 'l sol, però, al g'havaria una temperadura termodinamega de domà 100 nanokelvin, e al svaporaria no ; anzi, al finissaria per sorbir oltra enerjia de la radiazion cosmega, e 'l cressaria in qella manera qì. De tuta manera, se calcula qe quand un bux negar al pœ svaporar ( quand qe 'l pesa come la Lœna, o men, e la so temperadura termodinamega l'è plussee de quella de la radiazion cosmega ), al finiss per descomparir subit. Un bux negar pesant come una maqina ( 10-24 m de diameter ) al svapora ind un nanosegond, donca vun al se domanda se i microbux i podan esister de forma stabil. Anca qesta domanda qì la pœ miga haver-g resposta senza una teoria quantega de la gravitazion, però.




#Article 101: Bulimia (129 words)


La bulimia a l'è un desorden de l'alimentazion d'orijen nervosa.

I persone bulimege i maia fincora qe i ne pœl plu, d'una manera descontrollada e soratut i maia dei aliments de grand valor caloreg (donca i deventa grass fess).

La bulimia, ind un bell poo de cas la g’ha orijen dei nerv, o de olter fator come mal-vesser, problema fameiar.... e tuts qests fator qì i se soma e se ‘n perd ol controll: despœ de haver trait jo dei grande quantitaa de maiar, se tra su.
 
La bulimia la comporta i medeme malatie qe l'anoressia, però i pœl rivar a vesser sossen grave, al someia qe se provoca ol gomit cond regolaritaa. La pœl menar a dei malformazion del stomeg, del fideg, a emorajie, canqer, e anca mort.




#Article 102: Lengua finlandesa (456 words)


Ol finlandes ( nom nativ : suomi ) a l'è vun dei idiom ofiçai ( insema a'l svedes ) de la Finlandia. A l'è la lengua mader de 5 million de persone, al partegn ai lengov uraliane e la se scriv cont l'alfabet latin. A l'è un idioma vexin a'l estonn e a l'ungares.

Ol finlandes atual al g'ha 13 (o 14) consonant (pvmtdnskhjlr e ng) e 8 vocal (eiaouäöy).

I consonant a inn :

Asca qeste qí, g'è l'oclusiva glotidala, qe la g'ha valor fonolojeg ma miga representada ind la scriitura.

I son consonanteg i pœ vessr curts o long. I consonant longe i se representa dobie per la scriitura.

Anca i vocal i pœ vessr curte o longe. I vocal longe i se representa dobie per la scriitura. L'acent al borla su la prima sillaba de la parolla.

La fonolojia finlandesa la ge va adree a la regola de l'Armonia vocalega, qe la fa cambiar i vocal dei sufiss de acord ai vocal de la parolla radix. In finlandes, i vocal i pœ vessr anterior (a, o, u), posterior (ä, ö, y), o 'neutral' (e, i). Ogni vocal anterior la g'ha una corespondenta posterior : a/ä, o/ö, u/y. Ind un'istessa parolla se pœ domà haver-g vocal anterior o posterior. I sufiss gramategai i cambia vocal de acord a la vocal de la radix. La vocal de la sillaba a'l principi de la parola la decid se ol rest dei vocal i sarà anterior o posterior :

Ol finlandes a l'è una lengua cont un compless sistema de flession q'al influenza miga domà i nom. Se cunta 15 cas diferents ; inscambi, a g'è miga una distinzion de jener gramategal. Ol plural se forma cunt una T. Ol sistema dei verb a l'è particolar, i esist 4 coniugazion diferente, e specificitaa, l'assenza del temp futur. Del pont de vista morfolojeg, se traita d'una lengua aglutinanta.

Ol principi de la lengua a l'è scondud dedree de la mitolojia nordega, qe la parla dei fineg comè parents dei droll, dei creadore del bosc cont un idioma e una relijon so de lor. Ol prim test scrivud in Finlandes a l'è una formola majega de l'Etaa Mediana. Ol finlandes standard a l'è sossenn ligad a'l Kalevala, una grand'œvra de la leteradura finlandesa. Dop ol secol XIX la esist una lengua Finlandesa normalizada ; ind ol secol XX la se spantega fœra del territori del so areal orijinal a causa de l'emigrazion.

Isä meidän, joka olet taivaissa.
Pyhitetty olkoon sinun nimesi.
Tulkoon sinun valtakuntasi.
Tapahtukoon sinun tahtosi myös maan päällä niin kuin taivaassa.
Anna meille tänä päivänä jokapäiväinen leipämme.
Ja anna meille anteeksi velkamme,
niin kuin mekin annamme anteeksi velallisillemme.
Äläkä saata meitä kiusaukseen,
vaan päästä meidät pahasta. Aamen.




#Article 103: Sac de gemecs (723 words)


Al sac de gemecs l è un strüment müsical apartenent ala categuria dii . La sóa pruvenienza l è la Catalugna, al teritòri sitüaa süla còsta nòort-èst dala penisula Ibérica. Strüturalmeent al sac de gemecs l è cumpagn də óltar piv; l è cumpòst də un sac par l'aria (bot) indúa inn inserii əl buchín par bufá (bufador), tri burdún (bordò) e una diana (grall).

Cuma pər tücc i piv, indal sac de gemecs l'aria la vegn acümülava dentar un sac generalment fai sü cunt una pèl da cavrét rivultava cunt al peer da dent (cumpagn dii vécc ótar pa'l vin), carateristica pütòst cumün in tuta l'Euròpa urientala indúa sa drövan anca óltar tipi da pèll.

Una eccezziún la gh'è a Mallorca indúa la pèl l è mia rivultáva, al peer al rèsta da föra e l vegn rasaa. Dal cavrét a vegnan cüsii e saraa sü i scjamp dadré, inveci quèi dananz e l büs dal còll i rèsta dèrv. Indi büs dii scjamp dananz vegnan fissaa la diana (grall) e l buchín; indal büs dal còll al végn fissaa al scjüch da légn indúa sa inserissan i burdún (bordò).

Quèl che a súna chést istrüment al végn cjamaa sacaire indal teritòri Catalán, upüür xeremier indi Baleari.

Al sac de gemecs al végn sunaa in tücc i Paees Catalán, də quèi dala Catalógna dal noort fin al delta dal Ebro (terres de l'Ebre).

Da sòlit al strüment al vegn sunaa acumpagnaa da una speci də fláut tradizziunaal flabiol in furmazziún tipich də müsica pupulara cobla (un tipu lucaal də banda də paees) e anca in divèerz cumplèss folk.

Al sac de gemecs l è un strümeent pensaa par suná a l'aria vèrta, par chésta resúm i sò elemeent sunòor, diana e burdúnn, i gh'á un vulüm e un timbru adatt a chésta cundizziún. 
I tunalitaa püssè cumün par l'acòrdadüra dal sac de gemecs in cumprees tra DoM e Do#M (prevalentemeent indal Principat de Catalunya, indi isúll da Mallorca e i isull Balears) e SiM indala Catalunya dal Nòort.
I burdún a fan nurmalmeent l acòort o al bass cuntinüü in fünziún da chesti tunalitaa.
Al burdún püssè luunch al sóna la tònica dal acòort dó utaaf sóta la tònica dala diana. Al burdún médi al súna la duminanta (una quinta sóra al burdún luunch) e al burdún püssè pinin al súna la tònica də un'utáva sóta la tònica dala diana.

Praticameent, se a gh'èmm una diana acurdava in Do4 (che al curispuunt ala quarta utáva dal piano), i burdún a sunaránn in Do2-Sol2-Do3. Chést acòort da tònica-duminanta-tònica l è mia esclüsiif dal sac de gemecs.
Áltar strümeent gh'ann l'istéssa dispusizziún indal pedál bass (northumbrian small pipes, scottish highland small pipes e áltar), però chésti chi inn strüment de sala che gh'ann un vulüm sunòor bass e inn acurdaa in tunalitaa püssè graaf in cunfruunt al sac de gemecs. Chésti carateristich a fann dal sac de gemecs un strüment ünich dal punt da vista sunòr.

Fin dèss nissün l á mai faa un sac de gemecs fedel al 100% al tipu uriginaal dii temp adré. A gh'è mia tanta ducümentazziún dispunibila e tanti mudèi a gh'ann di carateristich galizzián.
Bén luntan dala gaita MIDI dal Hevia, al sac de gemecs l è dré, in ògni manéra, a incurpurá dii inuvazziún. A cumincjá dai sac sintetich, i püssè inuvatiif che gh'è (ga sumeja al GoreTex), che bütan föra l'ümit, pesan da men e gh'ann mia büsogn de manütenziún.
Esistan anca dii ancji da metáll, par i burdún, che gh'ann büsögn da menu lavurazziún però gh'ann dó incunvenieent in cunfruunt a quèi da cana: prima da tütt fan un sún legermeent metalich, pöö se la pressiún indal sac la aümenta (quaan, par esempi, sa incumincja a suná la diana upüür sa vöör fá i utaaf valt) la nòta la resülta un zich püssè valta da tunalitaa.
Un'altra innuvazziún l è al Politenko, un material sintétic cumpagn dal legn, gjamò druvaa dai Scuzzees. Anca la valvula de ritégn dal buchín la rüva dai nòst amiis dal Nòort (MC Valve), fin incöö i liütari a metevan semplicemeent un toch da pèll ma chésta innuvazziún l'á migljuraa da bún la tegnüva d'aria e dónca la diminüiss la fadiga dal sunaduur.

Cuma strüment tradizziúnal al sac de gemecs al vegn custrüii dumá artisanalmeent da liütari, i püssè cunussüü inn:




#Article 104: Mar Russ (415 words)


El mar russ (in arab البحر الأحمر Baḥr al-Aḥmar, al-Baḥru l-’Aḥmar; in ebraich ים סוף Yam Suf), a l'è un gulf o brasc da mar de l'ucean indian tra l'Africa e l'Asia. La cunessiun cun l'ucean la se tröva a süd, a travers el stregg de Bab al-Mandab e 'l gulf d'Aden. Al nord a gh'è la penisula del Sinai, sitüada tra 'l gulf d'Aqaba e 'l gulf da Suez al funt del qual el se derviss el canal de Suez, che 'l porta al mar mediterani. Quest mar chì a l'è lungh circa 1900 km e, al punt püssee largh, 300km. El fund marin el gh'ha una prufundità massima de 2500 m in la fossa centrala e una prufundità media de 500 m, però el gh'ha anca di piatafurm pocch fund, famus per la vita marina e i cural. La süperfis marina l'è de circa 450.000 km². A l'è l'habitat de püssee de 1000 specii d'invertebraa e 200 de cural. 

El mar a l'era numinaa gulf Arabich in la püpart di fund europei fin al secul XX, nom derivaa dai antigh funt grech. Erodut, Strabun e Tulumee numinaven quest brasc de mar Arabicus Sinus, menter reservaven el termin mar d'Erythrias per i aqui che bagnaven a süd la penísula d'Arabia, cunusüü atüalment cume ucean indian.
El nom del mar a l'indica minga el culur di aqui, già che a hin ben blö da luntan e trasparent a la man. Forsi el fa alüsiun a la fluraziun staziunala di cianubateri numinaa Trichodesmium erythraeum, che se tröven sü la süperfis da l'aqua. Vargün al sügeriss che 'l se referiss ai muntagn russ del circundari, rich de mineral, ciamaa הרי אדום (muntagn di Edumit o muntagn rübin in ebraich).

La temperatüra de l'aqua in süperfis la resta custant a 21-25 °C e la visibilità l'è buna fina a circa 200 m, però el mar al è cunussüü per i vent fort e i curent periculus. El mar el se crea quand che l'Africa la se separa da l'Arabia, un muviment scumenzaa circa 30 miliun d'ann fa: adess a l'è dree a deventà püssee grand e, in acord al mudel del Tuzo Wilson, al deventarà un ucean.

I paes de la costa del mar russ a hin:

Assab e Massaua, in Eritrea; Port Sudan, in del Sudan; Hala'ib, dispütada tra Sudan e Egit; Port Safaja, Hurghada, Suez, Sharm el-Sheikh e Dahab, in Egit; Eilat, in Israel; Aqaba, in Giurdania; Gidda, in l'Arabia Saudita, e Hudaida, in del Yemen.




#Article 105: Itàlia (539 words)


LItalia (in Italian: Italia, Repubblica Italiana) l'è ona republega che la se troeuva in de l'Europa meridionala. La soa posizion l'è al Sud dij Alp, in part in sul continent (Val Padana), in part in su ona penìsola ciamada strival per la soa forma longa e streccia e in part in su di ìsol, regordemmen i dò principaj: la Sicilia e la Sardegna.

La capital de la Republega Italiana l'è Roma del 1870. Prima de chela, i capitaj hinn staa Turin (1861-1865) e Firenz (1865-1870). L'è important anca Milan, consideraa la capital economega del paes.

La popolazion l'è de circa 60 milion de person (stimm de l'Istat del 2011); i dònn hinn circa duu milion pussee di òmen e la densitaa l'è de 196 person per km2. La division aministrativa de l'Italia l'è de 20 region e 107 provins.

La pupart de l'Italia la se troeuva a sud di Alp, foeura che di tochelitt in del nord del paes. Poeu gh'è anch i isol. I pussee important hinn Sardegna e Sicilia. I cost a hinn frastajaa in del versant tirrenich, menter che in sul lat adriatich a hinn bass. El mont pussee alt l'è el Mont Bianch, in tra la Val d'Osta e la Franza. Gh'hinn anca di vulcan pizzaa, ìme l'Etna, el Stromboli e'l Vesuvi. 

L'Italia la se uniss 'me Regn in del 1861, ma la ciapa el Trentin e Triest domà a la fin de la Prima guera mondial. In tra el 1922 e 'l 1943 la gh'è la dittatura fassista del Benito Mussolini, in del 1943 el Nord l'è ciappaa di nazista che ghe fann su el fantocc de la Republega Sociala Italiana, sconfitt in del 1945. In del 1946 i italian voten per la Republeha.

L'inn de l'Italia l'è el  Canto degli italiani, anca ciamaa l'Inno di Mameli, che l'è staa scrivuu in del autunn del 1847 del Goffredo Mameli e l'è diventaa ofizial el 4 dicember 2017 con la legg numer 181. Prima offizialment, l'Italia la gh'aveva nò on inn, e quell provvisori l'era, dal 1943, la Leggenda del Piave. Tre i ròbb che solten ai oeugg subit, perchè hinn speziaj per on in nazional: 

In Italia hinn parlà almanch 33 lengov, ma domà ona quaj lengua l'è ricongnosuda dal govern. La lengua officiala l'è l'italian.

L'Italia l'ha minga ratificaa la Carta Europea di Lengov regional e minoritari.

L'Italia a l'è ona Republega parlamentara unitari decentraa a nivell regional. 

L'Italia la gh'ha i region, i provincc e i comun.

Gh'hinn di region a statut ordinari e a statut special. 15 hinn ordinari, 5 speciai: Trentin - Sud Tirol, Friul Venesia Giulia, Sicilia, Sardegna e Val d'Aosta.

El Trentin-Alto Ades l'è a soa volta dividuu in dò provincc cont ona granda autonomia.

I region a sò volta hinn dividuu in Provincc. Dal 2014 a hinn pu elettiv e hinn domà di ministrazion. Hinn guarnaa però i Provincc del Trentin-Alto Ades

I comun hinn l'ultema division del statt italian cont i reppresentant elegiuu direttament. Hinn circa 8000 e i gh'ha l'autonomia statutaria. I città pussee gross hinn dividuu in municipi.

La capital economega d'Italia l'è Milan, e i region pussee ricch hinn quej del Nord. 

L'economia italiana l'è l'otava al mond, ma incoeu l'è in recession.




#Article 106: Sefardita (233 words)


I sefardiit (dal ebràich ספרדים, Spagnöö), a inn i dessendeent di ebrei ch'i viveva a la Penísula Ibérica, finn al 1492, in che a inn-a-staa mandaa fö. Sefarad al è ul nomm ch'i dava a la Spagna. I aveva vivüü insema aj musulman e aj cristian da manera pacífica par un bell puu da teemp e la suva cültüra l'eva prusperada püssee che in òltar lööch.

Düraant l'Etaa media, i sefardiit i era recugnussüü cuma i líder da la feet e da la cültüra ebràica da chell teemp. Un lideracc religjuus, però sura tütt cültüraal, ch'al sa parlunga par diveers sécul dopu l'espülsiun.

Mandaa fö daj Ré Catòlich Spagnöö Isabela e Ferran, i sefardiit sa van a stabilí al nòort
da l'Africa, al süüt da la Francja e sura-tütt, al andeech Imperi Otoman, intúe i funda cumünitaa e cunserva el sò patrimoni cültüraal.

Al è remarcàbil ul mantenimeent da la suva lengua, cugnussüda cuma Spagnöö sefardita, judezmo, haquitia, judeoespanyol o ladino. La suva urígen la sa tröva intal Spagnöö dal sécul XV, al s'evöölf cul passá dal teemp e al cunserva una graan vitalitaa finn al Olocaust, ch'al stermina la plüpaart di sò parlaant e provoca ul muvimeent da sussenn di süperviveent.Al dí d'incöö, diveers istitüzziun d'Israeel i è dree a lavurá par recüperá l'üüs da chesta lengua. Fra i tant artist, se ricorda la cantanta brasiliana Fortuna.

Al esiist anca una .




#Article 107: Vetuur da Poynting (242 words)


Ul vetuur da Poynting (S) al è ul prudott veturiaal dal caamp elétrich e dal caamp magnétich. Al töö ul nomm dal sò creaduur John Henry Poynting. Anca ul Oliver Heaviside al dedüceva chesta quantitaa-chí da manera independeent.
Par la suva pròpia definizziun e i prupietaa dal prudott veturiaal, ul 
vetuur da Poynting al è sempru perpendicülaar al caamp magnétich e al caamp elétrich. Intal caas d'una onda eletromagnética, al punta in la direzziun da prupagazziun da l'onda e la suva valuur la representa la putenza par ünitaa d'area perpendicülara a la suva direzziun. In cheest sentüü-chí, sa pöö pensá cuma ul flüss d'energía d'un'onda eletromagnética. Al sa pöö derivá cunsideraant la cunserbazziun da l'energía e ul fatt che ul caamp magnétich al pöö mía realizá dal lavurá.
Da manera matemàtica al s'espressa:

intúe E al è ul caamp elétrich H e B i-è ul caamp magnétich e la densitaa da flüss magnétich, respetivameent e μ l'è la permeabilitaa dal mezz. I sò ünitaa i-è W/m2. Par una onda eletromagnética íntal spazzi líber μ al è μ0 e la magnitüüt dal vetuur da Poynting l'è relazziunada cun la densitaa d'energía da l'onda:

intúe D al è ul despiazzameent elétrich. D'òltra banda, cuma i caamp elétrich e magnètich d'una onda i ussilla, la magnitüüt dal vetuur da Poynting la s·cjangja cul teemp. La média da chesta magnitüüt luunch un teemp T (graant cumparaa cun la períuda da l'onda) la sa nòmina iradianza (Ee):




#Article 108: Demineralizzazion (301 words)


La demineralizazion l'è l'operazion de ingegneria de la chimica per trà via i minerai de l'aqua o d'un alter liquid. Normalment, i fa la demineralizazion prima de scaldà l'aqua, inscí el calcar, ma anca i saa del solfor vann minga giò a sporcà i tubi di scambiador.

I process de demineralizazion pussee comun hinn:

Sa mett in de l'aqua de tratà la calsa, tant de mol quant a hinn i mol de solfat in de l'aqua, magara un cicinin pussee. La reazion l'è :

SO4-- + Ca++ rarr; CaSO4

che l'è insolubil, el ven giò in del decantador. Sa podaria anca filtrà dopo el decantador si se veour avègh de l'aqua pussee pura. L'operazion successiva l'è la reazion :

Ca++ + Na2CO3 rarr; CaCO3 + 2 Na+

Anca el CaCO3 (el marmo comun) l'è insolubil, e el ven giò nel second decantador.

I saa in de l'aqua hinn una soluzion, el voeur di ch'a hinn en forma ionica. Alora, sa poeu passa i ion tacaa visin a un prodott chimich ch'el scambia un radical positiv cunt un ion positiv, e istess cunt i negativ. Un prodott faa inscí el se ciama resina de scambi ionich. El radical de la resina l'è picinin, el poeu vess H+ (positiv) o anca OH- (negativ) : inscí, i radicai vegnuu de la resina han forma domà de l'aqua.

Adèss, tucc i saa hinn ligaa a la resina 'me cation C- o anca anion A+ (atenzion! i resin cationich i ferma i anion, e i anionich i cation). Se fa passà de l'acid cloridrich in de la resina cationica, per fà la reazion :

HCl + A+ rarr; A+Cl- + H+ ch'el se tacca a la resina, e per l'anionica

NaOH + C- rarr; Na+C- + OH-

e la resina l'è  bona per un olter passagg.




#Article 109: Vera gesa da Gesüü Crist (104 words)


La Vera Gesa da Gesüü Crist (Cines: 真[Zhēn]
耶[Yē]
穌[sū]
教[Jiào]
會[Huì]) a l'è vüna di denuminazziun da la gesa ünitarista (Antitrinitària) pentecustala cristiana che va scumenzá a l'inizzi dal sécul XX a Pechin, Repüblica popülara da Cina cunt un muviment denuminaa Muviment di tre autunumíi da la gesa prutestant Cinesa. Chesta gesa la dà énfasi ai dun dal Spírit Saant, in particülar al dun di lengu.Tradiziunalment, sa cunsídera che Paul Wei i Ling-sheng Zhang a hinn staa i fundadur da chest muviment cristian, ch'al cünta circa 1.500.000 personn al munt.

I des credenz principal da la Vera Gesa da Gesüü Crist a hinn:




#Article 110: Ünitarismu (101 words)


Lünitarismu a l'è vüna di famei teulògich vegnüü sü prima da la Refurma Prutestant, e che la sa desvilüpa int al medésim sécul che chesta. A l'è cunsideraa cuma vüna di tendenz da la Refurma Radicala e al sa carateriza par refüdá ul dogma da la Trinitaa e la suva fermaziun da l'ünitaa da Díu e da la natüra ümana da Gesüü Crist, inscí cuma pal sò liberalismu in àmbit teulògich e sucial. 
Al representa mía una dutrina ünica, ma al gh'ha avüü diferent manifestaziun lungh la stòria.
I ven cunsideraa teulugii ünitarist ul süburdinaziunismu, l'arianismu, ul servetismu, tra i òlt.




#Article 111: Cansù (troadùr) (464 words)


La cansù l'è 'n zèner de cumpunimènt enventàt e dopràt dei troadùr proensài.

I troadùr i esprimìa i sò sentimèncc per mèzo de la cumpuzisiù ciamàda cansù. El sò téma pricipàl, e quaze esclüzif, l'ìa l'amùr: l'amùr cortés che 'l ciapàa dét aspècc sociài e spiritüài de l'época medievàla.

Isé l'amùr el gh'ìa 'l stès significàt che ai nòscc tép, però 'l g'hà apò en significàt en piö che l'è chèl de la aleànsa (favùr), cioè, el troadùr el pröarà a otègner per mèzo de la sò relasiù, en quàch benefìcio materiàl. 

Gh'è apò de dàga 'l sò valùr al agetìf cortés. La cortezìa l'ìa la paròla che la definìa 'l comportamènt e la puzisiù de l'òm che 'l vivìa 'ndèla córt e che, per la sò edücasiù specìfica, el diènta en modèl del ideàl umàno de rafinadèsa e valùr spiritüài. El troadùr, 'ndèl sò ruòlo de cortezà, el tindìa a chèste caraterìstiche che, 'ntra le ótre, i éra de véser leài, de cör, coragiùs e de comportamènt elegànt,

L'amùr del troadùr el pretènt discresiù zà che la fómna a la quàl el cànta l'è spuzàda. Óltre al troadùr, i personàgi che partècipa de sòlit i è:

Per mìa deciarà i sò amùr, el troadùr el desègna la sò dàma condèn senhal (nòm fals) che de sòlit el sàlta fò a la fì de la cumpuzisiù.

Aisebé che de sòlit i compàr mìa en fùrma esplicita, endèle cansù dei troadùr de sòlit vé fò 'na gradasiù de caràter del enamuràt che i è mìa tròp diferèncc del tìpo amurùs del dé d'encö:

Per lo piö le cansù del troadùr le se tróa al prìm lièl e 'l troadùr l'è bù de deciarà chèl che 'l sènt per la fómna apéna per mèzo del juglar. El troadùr el spèta en pìcol sègn de reconoscènsa de la part de la fómna. Chèsto sègn el pödarès vègner de 'na öciàda, de 'na paròla o de 'n gèsto de niènt. Pöl das che chèsta la sàpes apéna 'na strategìa per embroià l'atensiù del spus — o de 'n quach óter personàgio — che 'l permèt chèsta situasiù o che adiritüra 'l la cunsìdera 'na gratificasiù. En quach spus i se sènt urguiùs che la sò spùza la sàpes cortegiàda de i óter però i acetarès mài che la sò spùza la g'hàpes en drutz.

Guillem de Cabestany, el troadùr català al qual se atreböés giöna de le biografìe piö trìsti de töcc i tép, l'è l'autùr de 'na cansù de le piö bèle e piö cunusìde de töta la lìrica dei troadùr, endèla qual el mèt en móstra la sò totàl consagrasiù a la dama che 'l l'ha fat enamurà:

Nota: L'informasiù per la realizasiù del artìcol originàl en catalá l'è stàda recüperàda de  có la sò autorizasiù.




#Article 112: Kurów (394 words)


Kurów a l'è un paesot qe al se trœva ind el Sud-Est de la Polonia, posizionad intra Puławy e Lublin, sul fium Kurówka. L'è anca la capital de la omonima provinça Gmina qe la se trœva ind el territori de la Rejon Lublin e la g'ha 2.811 abitants (ajornad a'l 2005). 
Tra el 1431 e a'l 1442 el paes al cata i dreits de citaa grazia a la lej de Magdeburg. Dop de vesser diventada una citaa privada la se trasforma in centr de comerci alimentar per tuts i territori vixin. Numeros artixan dei setor de pelliça e coram se stabilissen lí. Ind el secol XVI l'eva diventad un centr del Calvinism, perqè tants apartegnents a la giexa protestanta polonesa (Brethren) a s'evan stabilids a Kurów. Gradualment, infin a'l 1660, la plupart dei abitants la se convertiss a'l Arianesim.

De alora la scompartiss la storia de la rejon intrega. Dop de la spartizion de la Polonia, ind el 1795, la vegn conquistada de l'Austria. Ind el 1809 la diventa part del Ducad de Varsavia, e domá ind el 1815 la vegn incorporada ind el Regn de Polonia. Durant la Insurezion de Novembr, ind el febrar del 1831, la vegn combatuda la Bataia de Kurów cont i armade Polonese sota a'l comand del jeneral Józef Dwernicki qe l'è staita venjuda contra i Russ. Dop la Insurezion de Novembr, ind el 1870, Kurów al perd per sempr la denominazion de citaa. Del 1918 la fa part ancamò de la Polonia.

In quella de la Guerra de difesa Polonesa, quand qe l'eva apena s'ciopada la Segonda Guerra Mondiala, ind el 9 de setembr 1939 el paes a l'eva stait bombardad de la Luftwaffe Todesca. Tra i obietiv destrugads a g'eva l'ospedal civil (segnad cont dei crox rosse) indov diverse persone i g'hann perdud la vita. Durant la guerra, la Jermania l'heva impientad ind el paes duu camp de lavorar obligad (camp de concentrament todesc) e ind el 1942 anca un getto, ma la plupart dei polones imprexonads la reussiva a scapar e meter-s insema ai so soldads qe operaven ind i bosc vixin.

Tra i atrazion turistege a g'è : la giexa del rinasciment restruturada ind el 1692 indova se trœva una tomba de la fameia Zbąski e sculture de Santi Gucci (1587). Kurów l'è anca cognossuda comè el sit indova l'è nassud el jeneral Wojciech Jaruzelski.




#Article 113: Umberto Bossi (1938 words)


Umberto Bossi nassüü in del 1941 a Casan Magnagh (Pruvincia de Varees) l'è on omm pulitegh, fundadur del muiment politegh da la Lega Nord, senadur e minister dij Reform e de la Devuluziun de la Repüblega. 
A l'è maridàà cunt la Manuela Marrone e el g'ha trii bagaj de la sò dona: el Eridano Sirio, el Roberto Libertà e el Renzo. De la sò prima mjee, la Gigliola Guidali, el g'ha avüü el prem bagaj ch'el se ciama Riccardo.

Diplumaa cunt la madüridaa sentifega, 'l s'è iscriüü a l'universidaa int la Facültà de medesina a Pavia, ma l'ha bandunaa ij stüdi inanz de la fin del cors de laurea, in prinzipi dij agn utanta, e 'l s'è dedegaa dumà a la pulitega.

El sò impegn in de la pulitega l'è scumenzaa in dij agn '70, despö che l'eva incuntraa el federalista Bruno Salvadori, che l'era el cap de l'Union Valdôtaine, muiment utonomista de la Val d'Aosta, crepaa 'pena un quaj mes despö int un incident de maghina.

In del prinzipi dij agn utanta l'ha fundaa insema ai varesit Roberto Maroni e Giuseppe Leoni la Lega autonomista Lumbarda, e el devegn segretari naziunal.

El se presenta aij elezion pulitegh del 1983 in Lumbardia insema ad olter leghista suta 'l simbol de la Lista per Trieste, senza vess elegiüü (int la sircoscriziun Vares-Com-Sundri 'l tö 157 preferenz).

A la fin dij agn utanta, na völta che la Lega la nava inanz a nivel regiunal, el porta inanz el sò pruget pulitegh de met insema tücc i muiment pulitegh utonomista de l'Italia setentriunala (Lega Lumbarda, Liga Veneta, Arnassita Piemonteisa, Partito del Popolo Trentino-tirolese, Union Ligure, Lega Padana Emilia, Alleanza Toscana), che inscí devegnen l'Alleanza Nord, pö devegnüda Lega Nord. El devegn Segretari Federal a l'adünada de Puntida (Berghem), ciamaa de'l partii Giürament inscí de regurdass de'l püssee famus Giürament de Puntida de'l 1167 a la Badía de San Giacum in tra i vint cità de la Lega Lumbarda istorega.

El devegn senadur de la X legisladüra (e inscí tachen sü a ciamal in lumbard, el Senatur) e l'è numinaa Minister per i Riform Istituziunaj e de la Devoluzion del II gouerna Berlusconi; l'è staa ben quater völt depüdaa int 'l parlament talian (XI, XII, XIII e XIV Legisladüra) e anca parlamentar uropee.

In de l'istess ann 'l fà a'l Nord cunt Forza Italia] (1994)|Forza Italia (partii pulitegh fundaa int 'l 1994 de l'imprendidur milanes Silvio Berlusconi) la cualiziun eleturala ciamada Polo delle Libertà, che insema a Alleanza Nazionale la veng i eleziun e la guerna el paes fina al 22 dezember 1994. In chela ucasiun chí 'l Bossi 'l lassa la cualiziun e 'l vuda la mozione di sfiducia cuntra 'l prim guern Berlusconi (l'hal faa quel ch'i giurnalista ciamen el ribaltun).

El 15 setember 1996, dopu che la Lega l'eva ciapaa 'l 30% in Veneto e el 25% in Lumbardia, el decid de urganizà la secessiun dij regiun del Nord de l'Italia (indipendenza de la Padania). Inscí l'urganiza una manifestaziun in sü'l Po che la finiss a Venezia, in Riva dij Schiavon, in duè dopu avè traa giò la bandera triculur taliana, el fà met sü quela cunt el Suu dij Alp verd sü bianch, e 'l pruclama l'indipendenza de la Repüblega federala de la Padania in del mument che 'l leng 'na diciaraziun che la dis «Noi Popoli della Padania, solennemente proclamiamo: la Padania è una Repubblica federale, indipendente e sovrana...».

Int l'istess temp el derv a Mantua 'l Parlament del Nord (e de lí a poch 'l Parlament de la Padania) e l'ann che vegn el porta püssee de 6 mijun dij person a vudà suta i gazebu inscí de eleg el Prim guerna de la Padania.

El derv anca el giurnal La Padania, Radio Padania e Tele Padania. A l'è ancamò incö 'l diretur pulitegh del giurnal.

A l'opposizion quant che gh'era el guerno de centro-manzina (Prodi 1996-98; D'Alema I e bis 1998-2000 e Amato 2000-2001), el derviss la porta al Polo in occasion dij elezion regiunai del 2000, e l'ann dopu el fà una nova coalizion ciamada Casa delle Libertà, che la venc i elezion del 13 de magg (la Lega nel prupurziuanl però la pasa dal 10% al 3,9%). Dal 2001 al 2004 a l'è  Ministro per i Riformi e la Devoluzion.

La matena del 11 de marz del 2004 (che l'è anca el dì di attach terroristegh ai stazion ferroviari de Madrid) a l'è stà ricuverà in uspedal in condizion asèè gravi. Infati l'eva ciapà un ictus; la riabilitazion l'ha custringiù a una longa degenza in uspedal in Svizera e anca a una cunvalescensa asèè pesanta, e pò dopu a una longa interuzion de l'atività pulitega.

Anca se i sò condizion de salut ij eren menga bon, a l'è stà candidà coma capolista al Parlament europeo aij elezion de giogn, e l'è stà elegiù in dò circoscrizion del nord, cunt aprusimativament 285 mila voti. Per tegnì el segio de Strasburgo l'ha lasà la carica de parlamentar italian.

L'è più iscrivù, insema ai oltri parlamentari dela Lega, al grupp di euroscettich Indipendenza/Democrazia e, dal 27 de april 2006 a l'è denter al gupp dij membri non iscritti. In del marz del 2006, infati Indipendenza/Democrazia l'eva cascià fò pruvisoriament i parlamentari dela Lega per una question de danèè del grupp e per ij provocazion del Roberto Calderoli dopu la publicazion dij fùmett del Maometto sul Jyllands-Posten che l'hann fà dà ij dimision del guerno.

Bossi a l'è turnà sula scena pulitega el 11 de genaar del 2005 a Lugan (Tisìn), dopu 306 dì del ricover in uspedal, per una manifestazion vorùda de lù a l'ultima cà del federalista lumbard Carlo Cattaneo, manifestazion che l'ha fà discut asèè in Tisìn. Ala manifestazion el gh'eva anca el ministro furzista Giulio Tremonti (cunt el Bossi l'eva stringiù un patt de culaboraziun ciamà dij giurnaij Asse del Nord) e una delegazion dela Lega dei Ticinesi (un moviment pulitech lucalista cantunal svizer) guidada de l'imprenditur lùganes Giuliano Bignasca. Quel dì lì el Bossi el parla contra de L'Europa dij Framasòn.

In dela primavera del 2006, in del periodo dij elezioni politiche, el fà cumizi per sostegné i candidà leghisti al Parlament e anca aij elezion dij comùn. A l'è elegiù capolista dela Lega Nord Padania-Movimento per l'Autonomia, ma el rifùda el post per restà al Parlament europeo.

El 17 de setember del 2006 in Riva dij Schiavon a Venezia, in ucasion dij dees agn dela dichiarazion d'indipendenza dela Padania, el tira fò l'idea de dervè amò el Parlament del Nord, per avech un culegament fra la gent e istituzion centrai, e el regorda la necesità de renuà la class dirigent leghista per pugià i giuen.

El 2 de febraar del 2007 el partecipa ai laurà per la prima riunion del Parlament del Nord a Vicenza. L'assise padana la turna a truass ogni mees nela città veneta. Vers la fin de Agost del 2007, a l'è turnà a fa parlà de lue quant che l'ha dì a pruposit del prutesta fiscala che gh'è semper la prima volta per ciapà in man el fuesil (C'è sempre una prima volta per prendere in mano i fucili), ma anca che se la Lumbardia la paga minga, l'Itaglia la moer in cinq dì (Se la Lombardia non paga, l'Italia muore in 5 giorni.)

El 5 de genaar del 2008, Bossi el ciapa l'ucasion de incuntrà el president cantunal dela Lega dei Ticinesi, el Giuliano Bignasca, dopu una visita al cardiocentro de Lùgan, per parlà dij question pulitech de l'area insùbra. La riunion a l'è al Grott dal Prévat de Bosch Lùganes, insema anca al Cunsiglier de Stato ticines Marco Borradori e el depùtà Norman Gobbi. Per la Lega Nord al gh'è el President dela pruvincia de Comm, Leonardo Carioni. I parlen suratòtt dij trasporti e in particular de slungà la NTFA dopu la fruntera e dij prugett per l'aeroporto lumbard de Malpensa. I svizer i deciden de partecipà cunt ùna delegazione dela lor Lega ala manifestazion federala dij Lumbard prugramada per el 10 de febraar contra la pusibilità de declassà l'aeroporto per la vendita de l'Alitalia ala cumpagnia de bandera frances Air France.

El 20 de lüj 2008, intant ch'el parla al Cungress dela Liga Veneta a Padua, el diis che l'inno de Mameli - in dué se diis Ché s'ciava de Ruma - l'è de cunsiderà inscì e 'l tirà sù el dì mediu per fà vedè che l'è cuntra dela s'ciavizzia dela Padania. El diis anca che l'è necesari fà 'na rifurma dela scòla dopu chela federalista, che la disa che i prufesuri al Nord ij gh'hann de vèss del Nord.

Ul 5 de genar 1994, al prucess ENIMONT, l'Ümbert Bossi ha recugnusüü la culpa de l'amministradur dul muviment Alessandro Patelli per un finanziament minga lecit recevüü dal Carl Sama de la Montedison. Dopu avè daa indree la soma de 200.000 mila franch, catada-sù dij militan leghist, e dopu l'alüntanament dal partii del Patelli, ul Bossi a l'è staa sentenziaa cunt una sentenza definitiva da la Casaziun a 8 mes de galera per viulaziun dela legg sura el finanziament pübligh al partii, cundana definitiva.

Per i fatt de Via Bellerio del 18 setember dul 1996, inquand i leghist hann upunüü resistensa aij agent de pulisia che cercaven ducumentasiun in dela sed dela Lega sura urdin dela magistradüra de Veruna, Bossi a l'è staa sentenziaa a 4 mes, 20 dì de men respett al Rubert Marun.

Bossi a l'è staa prucesaa per giüdissi sora 'l cunt de l'Oscar Luigi Scalfaro dii in del 1993; a l'è staa assolvüü el 7 de utuber 1998 dal tribünal de Milan, che ha recugnusüü l'insidacabilità dij upiniun dii.

A l'è staa pöö cundanaa a 18 mes dal tribünal de Bergum in del 2015 per insült al president Giorgio Napolitano, dii a la festa invernala del Carociu.

Bossi a l'è staa cundanaa a cinq mes de reclüsiun in del nuvember 1995 da tribünal de Bressa, per difamaziun plüriagravada in dij resgüard dul sustitüü prucüradur de Vares, Agustin Abate insültaa in ucasiun d'un quaj cumizi. In del setember dul 1996 a l'è staa iscrivüü in del register dij indagaa da la prucüra de Padua per ij minacc revultaa a la magistratüra in un cumizi. Ij caus, anca civij, intentaa al Bossi dij magistraa a hinn tant.

Ul 7 de magg 1999, i giüdes de la Curt d'Apell de Bressa l'hann cundanaa a un ann per istigaziün a delinqu aij dagn dul Gianfranco Fini e de alter espunent de l'Aleanza Naziunala. I fatt 'l se riferissen al 4 de agust 1995 inquand ul Bossi, nel curs de düü cumizi a Brembaa e a Alban San Lissander aveva invitaa i leghist a cercà cà per cà i fassist e aveva anca dii che, per lüü, i fassist a eren anca i esponent de Aleanza Naziunala (che aveva ciamaa ul fetur pegiur dul Parlament).

Per avè dì che 100.000 bergamasch a eren prunt cont i füsil a fà la secessiun, Bossi a l'è staa sentenziaa a on ann de reclüsiun in prim grad.

In del magg 2012, ul Bossi a l'è staa iscrivüü in del register dij indagaa da la prucüra de Milan cunt l'acüsa de trüfa aij dagn dul Staa a caüsa dul scandul dij rimburs eleturaj, ciuè i danee püblich duperaa per fin personaj (ne l'ambit de l'inscì ciamaa scandul Belsito).

El 5 febrar 2015, la Prucüra de la Republica pasmà el tribünal de Genua ha chiedüü de rinvià a giüdizi ul Bossi e 'l Belsito per trüfa sura i rimburs eleturaj aij dagn dul Staa (40 miliun de euro). L'incesta, da Milan, a l'è stada tradüda a Genua per cumpetenza terituriala.




#Article 114: Partii di Comunista de Catalogna (179 words)


El Partii di Comunista de Catalogna (Partit dels i les Comunistes de Catalunya in catalan) l'è staa 'na sezion pro-soviedega del Partit Socialista Unificaa de Catalunya (PSUC) 'gnuda foeura in del 1982.
Al congress del PSUC del genar del 1981 i idej eurocomunista che vigeven in quij agn hinn staa batuu e 'l pro-soviedegh Pere Ardiaca, member in del 1936 del Partii Comunista de Catalogna, a l'è elegiuu President del Partii

La sottamission del PSUC al Partii Comunista de Spagna la rendeva el boicottagg di eurocomunista pussee facil e Ardiaca a l'éra destituii a luj del midemm ann. La crescent opposizion in del PSUC la provoca l'espulsion del partii al daree mes del 1981, accusaa de s'ceppament.

La sezion pro-soviedega allora la lassa el PSUC e, in l'avril del 1982 la se costituiss in del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual Ardiaca al vegniva elegiuu president.

Adess el PCC a l'è integraa in la Esquerra Unida i Alternativa.

El sò orghen de espression l'è lAvant, che 'l fa tucc i agn ona celebrazion: La festa de l'Avant




#Article 115: Epiciclòit (183 words)


Una epiciclòit al è la cürva generada par un puunt d'un círcul ch'al gira senza scarligá sura un òltru círcul. Dunca l'è un caas particülaar d'epitrocòit (curca ch'al puunt assucjaa al resta cura ul círcul generaduur).
I söö equazziun paramétrich i-è:

intúe R al è ul radi dal círcul fissaa e r ul radi dal círcul generaduur. Se definíssum q := R/r, chel sistema-chí al sa pöö scriif:

La cürva l'è furmada par di aarch iso-métrich separaa par di vèrtes.
Se q al è razziunaal, ul nümeraduur al representa ul nümer d'aarch da la cürva. In particülaar, se q=1 (i.e. i radi di düü círcul i-è istess), la cürva resültaant la sa cjama cardiòit, par q = 2 nefròit.
La cürva la pariss par la prima völta a l'antichitaa: Aristòtil i dopu Ptolemeu i-l'ütiliza par descriif ul muvimeent di pianeet intal mudell geu-céntrich. Intal 1674 Olaus Rømer, stüdiaant di rööt
cunt ingranacc, al re-descuvriss l'epiciclòit, ga dà ul sò nomm atüaal e al demustra che, se i deent d'un ingranacc sa fann in furma d'epiciclòit, ul fregameent intra i deent al è mínim.




#Article 116: Deu Ra (101 words)


In la mitulugía egízzia, Ra (scrivüü anca Re u Rah) al è ul Déu dal Suu d'Heliòpoli, creaduur süpremm. Al pudeva parí in furma da qualsavöör altru deu, però al sa distingueva pal diisch sulaar in sül cuu. 

A causa da la suva impurtanza, ga sa tribüissen diveers stòri e miit luunch la Stòria. Par esempi,
a partí da la quinta dinastía, al sa füsiuna cul deu Amon, par deventá Amon-Ra. Ra al è staa pàdar di dò primm divinitaa, Shu i Tefnut e gran-pàdar da Geb i Nut, i fiöj di quaal
i-era Osiris e Isis, Seth e Nephthys, respetivameent.




#Article 117: Mauritània (145 words)


La Mauritània, o Republega Islamega de Mauritània (in Àrab الجمهورية الإسلامية الموريتانية, - Al-Jumhūriyya al-Islāmiyya al-Mūrītāniyya, in francees République Islamique de Mauritanie) l'è on paes intel nòrd-òvest de l'Afrega. La limita al sud-òvest cont el Senegal, a est e a sud-est cont el Mali, al nòrd-est cont l'Algeria e al nòrd-òvest cont el territòri del Sahara Ocidental, ch'el fà part del Maròch. 

La Mauritania a l'è stada on possediment de la Francia fina al 1960, quand che l'ha otegnuu l'indipendenza.

La Mauritania (nòm ofizial: لجمهورية الإسلامية الموريتانية / République Islamique de Mauritanie) a l'è ona republega.
Al 6 d'agost del 2008 i militar hann faa on colp de stat e hann depòst el president Sidi Ould Cheikh Abdallahi.
El president de la giunta militar (Consèj Alt del Stat) a l'è el Mohamed Ould Abdel Aziz. El sò primm minister a l'è Moulaye Ould Mohamed Laghdaf.




#Article 118: Senegal (102 words)


El Senegal (Sénégal in frances) a l'è un paes de l'Africa ucidentala.

A l'è tacaa a la Mauritania, al Mali, a la Guinea, a la Guinea-Bissau e al Gambia e 'l'a bagna l'Ucean Atlantich.
La capital a l'è Dakar.
Al gh'ha una süperfiss de 196.723 km² e una pupulaziun de pressapoch 12 miliun d'abitant.

El Senegal a l'è staa un pussediment de la Francia fina al 1960, quand che l'ha utegnüü l'indipendenza.

El Senegal (nom ufizial: République du Sénégal) a l'è una repübliga.
El president a l'è 'l Macky Sall (del 2012).
El prim minister a l'è la Aminata Touré (del 2013).




#Article 119: Carl'Albert de Savoia (319 words)


Carl'Albert de Savoia (nomm intregh in Italian: Carlo Alberto Amedeo di Savoia-Carignano; in piemontes: Carl Albert ëd Savòja; in frances: Charles-Albert de Savoye; Turin, 1798 - Porto, 1849) l'è staa re de Sardegna, cont de Barge e settim Princip de Carignan, del 1831 al 1849.

A l'era el fioeu del Carl'Emanuel de Savoia-Carignan e de la Maria Cristina de Sassonia. Ai temp del domini frances del Piemont, con la soa famiglia l'è staa costringiuu a stà a Paris, per tornà a Turin domà in del 1814, quand el Vittori Emanuel I l'è staa miss in sul trono.
In del 1817 el Carl'Albert l'ha sposaa la Maria Teresa de Toscana. In del 1820 l'ha pogiaa i ribei comandaa del Santorre de Santarosa; l'ann dopo, el dodes de marz, l'esercit piemontes el s'è ribellaa al Vittori Emanuel, che 'l gh'ha ceduu el trono al fradell Carlo Felis. El Carl'Albert l'ha promettuu on Statutt, a condizion che 'l noeuv re (che al moment el se trovava a Modena), le confermass. Ma el re l'è tornaa a Turin e l'ha schisciaa i rivoltos e l'ha menaa in esili el Carl'Albert in Portogall a combatt contra i carbonar.
In del 1831 Carl'Albert l'è vegnuu re, ma l'è andaa dree a la politiga conservadris del Carlo Felis. In del 1843 però, quand l'è scominciada ona noeuva stagion politiga grazzie aiminister intellettuai compagn de Vincenzo Gioberti o Massimo d'Azeglio, el governo l'è staa spostaa sù di posizion pussee liberai.

El cinch de marz del 1848 l'ha firmaa el Statutt Albertin, la costituzion che l'è stada in vigor in Italia fina a la nassida de la Repubbliga novantott agn dopo. El 23 de marz l'ha faa vegnì el tricolor la bandera del sò regn e l'ha deciaraa la guerra a l'Austria.
Dopo vess staa battuu, l'ha passaa el trono al fioeu Vittori Emanuel II e 'l s'è retiraa in Portogall, indove che l'è mort dopo pocch temp.




#Article 120: Republica Ligura (190 words)


La Republica Ligura l'è stada formada del Napoleon el 14 de giugn del 1797 in sul territòri de la vegia Republica de Gènoa. Quand che ij frances hinn staaa casciaa foeura de l'Italia in del 1799, la Republica l'haa continuaa a vess governada de lor grazzia anca a la soa difesa organizada del General Massena, ma in del luj del 1800, a la fin de la Bataja de Genoa, anca lee l'è staa costringiuda a capitolà per vess riformada dòpo de pochi mes. In del giugn del 1805 la republica l'è stada unida a la Francia.

Dòpo dij sconfitt dij trupp francees in Italia in de la primavera del 1814 i familij pusè important de Genoa, incoragiaa del rapresentant ingles Lord William Bentinck hann proclamaa ancamò la republica, ma el Congress de Vienna l'aveva deciduu ch'el territòri el fudess daa al Règn de Sardegna e inscii, in del disember del 1814, i trupp ingles scancellaven la republica per fàla annett a la Sardegna el 3 de genar del 1815.

La bandera de la republica Ligura l'era la stèssa de la Republica de Gènoa: una cros rossa in d'un camp bianch.




#Article 121: Pietro Badoglio (130 words)


Pietro Badoglio (Grazzano Badoglio 1871-1956) l'è staa on general e òmm politich talian.
Dòpo de la prima guerra mondial l'è staa nominaa al comand del stat magior de l'esercit. Del 1925 al 1940 l'è staa al comand del stat magior general; in del menter nel 1926 l'era nominaa 'Maresciall de Italia' e in del 1936, a la fin de la guèra de Etiopia quand che l'era entraa per prim in de la capital nemisa Addis Abeba, anca vicerè de Etiopia. El 25 de luj del 1943 l'haa formaa el prim govèrno dòpo de la caduda del Mussolini per tentà de salvà la monarchia. El 8 de setember el se rendeva aj leaa e el rimaneva al comand del govèrno finna a la liberazion de Ròma in del giugn del 1944.




#Article 122: Lengua furlana (604 words)


Ul Furlan a l'è una lengua rumanza de la fameja di lengui retegh, che a l'è parlada suratüt intel Friül, ma anca via pel mund. Ai völt el vegn ciamaa ladin uriental, perchè 'l gh'ha divers punt in cumün cul Ladin; segund la teuria püssee acetada, el s'è desvilüpaa d'una manera independent cul passà del temp, sota l'inflüenza di lengui inturna al Friül (italian, tudesch, sluven, venet).
A l'esist anca di punt in cumün cul Rumancc, parlaa intel cantun Grisgiun, in Svizzera. Per ul sciur Geoffrey Hull tra l'alter quei tre lengui chì (ciuè i lengui retegh) i gh'aressen una sustanziala ünità cunt ul grüp galitalegh. 

I primm furm de Furlan a nassen prubabilment inturna a l'ann 1000, ma per vidè i prim esempi de literadüra el büsögna spetà fina al Trisent, cura che la cumenza la puetega del Piruc myo dolz inculurit e olter över de gender amurus. In la suva övra De Vulgari Eloquentia ul Dant Lighiee, intant che 'l descriveva i divers lengui de l'Italia, el porta cume esempi l'espressiun Ce fastu?.
Intel XVI secul, ul pueta Ermes da Colloredo e di olter creen di över induve anca la vita de ogni dì la vegn mia lassada de part. Ul XIX secul a l'è un periud che 'l ved la creaziun de un bel poo de puesia e prösa. I autur püssee famus a hinn Pietro Zorutti (ul sò capulavur l'è Plovisine) e Caterina Percotto.

De la fin del Votcent a l'è anca ul prim vucabulari furlan, scrivüü giò da l'abaa Jacopo Pirona.
Intel XX secul ul furlan el sembrava destinaa a sparì int un zich de temp: inveci, malgraa che i personn che parla furlan a sien diminüii un bel poo, la lengua a l'è ancamò viva e la ven duvrada in tanti arei. Un gran lavurà a l'è staa faa sü del Graziadio Isaia Ascoli, un famus lenguista gurizian che a l'ha iütaa la difesa de la lengua: el cuventa anca regurdà la figüra del Pier Paolo Pasolini, che a l'ha scrivüü di puesii in furlan e a l'ha daa una man sü la quistiun da la furma standard del furlan.

Ul furlan, in acord ai ültem stimm, a l'è parlaa da püssee u manch 600.000 personn intel Friül storegh, e in particular int i pruvinz de Gurizia, Purdenun, Üdin e intel mandament de Portogruaro in Pruvinzia de Venezia. Chì de sota a gh'è la lista cumpleta di cumün:

Ul furlan el ven parlaa anca in un bel poo de paes che hin astaa meta de emigraziun fina ai Agn Sessanta; i cumünità  püssee grand  de emigrant furlan se tröven in Canada, Australia, Argentina, Brasil, Stat Ünii d'America e Südafrica. In tancc sit a l'è ancamò impurtant l'aziun di Fogolârs furlans, che cerchen de mantegnì un cuntat cul Friül e cun la suva lengua.

Cumpagn de tüt i alter lenguv del mund, anca el Furlan el gh'ha i sò variant lucai. Besogna dì che tücc quei che parlen furlan se capissen vün cun l'alter.
Fà sü la divisiun di dialet del Furlan l'è un lavurà un poo cumplicaa, però podum truvà senza prublema un quaicoss che 'l ghe da una man:

In ogni cas al dì d'incö la se fa una divisiun in trii toch:

Pari nestri, che tu sês tai cîl,
ch’al sedi santificât il to non,
ch’al vegni il to reàm,
che sedi fate la tô volontât,
come in cîl, cussì in tiere.
Dànus vuê il pan che nus covente,
e perinus jù i nestris debiz,
come che nô ur ai parìn jù ai nestris debitôrs.
E no sta molânus te tentazion,
ma libèrinus dal mâl, amen.




#Article 123: Alfonso La Marmora (110 words)


Alfonso Ferrero de La Marmora (Turin, 1804 - Firenz, 1878) l'è staa on general e omm politigh piemontes, poeu italian.

L'ha tolt part ai trii guerr de indipendenza e l'è staa nominaa diversi voeult minister de la guerra in tra l 1848 e 'l 1859. In quell period lì l'ha reorganizzaa l'esercit piemontes, e l'è staa el capp de la spedizion i Crimea in del 1855.

L'è staa el primm minister in del 1859 e in del period 1864-1866, quand el s'è dimettuu per ciappà ancamò el comand l'esercit in del la guerra contra l'Austria (Terza guerra de Indipendenza italiana); però l'è staa battuu a Custoza el 22 de giugn.




#Article 124: Türì (252 words)


 

Türì (Italià: Torino; Piemontés e 'n vàrie lèngue d'Euròpa: Turin; Portoghés: Turim; Olandés: Turijn) l'è öna sità de l'Italia Nord-Ucidentàl, capitàl de la regiù Piemùt, con , 'na superfice de  km² e 'na densità de de  ab./km². La sò area urbana la rìa 'nfina a ü miliü e més d'abitàncc. I abitàncc i è ciamàcc Türinés. 

Ol sò nóm 'l sömèa che vègne dal cèltich Tau ch'a 'l völ dì Mùt, pò latinizàt in Augusta Taurinorum, in onùr de l'imperadùr Aügüst. 

In del sich-sent la sità l'è dientàda la capitàl del Dücàt de Savòia e de alùra 'nàcc la sò stòria l'è 'ndàca 'nacc compàgna de chèla de la faméa sabàuda. Türì l'è stàcia la prìma capitàl del Regn d'Italia, dal 1861 al 1865.

La sità la se tróa i pé di Alp e l'è traersàda fò dal Po e da la Dora Riparia che pròpe a Türì la se böta 'n del Po.

La sò economìa la stà 'n pé sö l'indüstria automobilìstica e la FIAT l'è la sò 'ndüstria piö grànda.

Ol sìmbol de la sità l'è la Mole Antonelliana, ü grand palàs nasìt per vèss öna sinagoga e che al sò tép l'éra 'l piö ólt del mónd.

Gh'è ach ol Müséo Egìsio, ol piö 'mpurtànt del mónd dòpo chél del Cairo.

Ol sìndech de Türì l'è 'l Chiara Appendino.

I squader de folber principal de Türì sont la Juventus e el Türì. In passaa hinn stait tant alter squader de la cittaa: la Turines l'era la pussee cognossuda.




#Article 125: Umbert II d'Italia (115 words)


Umbert II de Savoia (Racconigi, 1904 - Zenevra, 1983) l'è staa on monarca italian, el quart de la nassida del regn.
L'è staa l'ultim re d'Italia prima del referendum istituzional che l'ha proclamaa la Repubbliga, col governà per pocch dì in del mes de magg del 1946, despoeu che 'l sò pader, Vittori Emanuel, l'era partii per l'esili a Lissandria d'Egitt.
Giamò in del 1944 el desvolgeva i fonzion de re al post del pader, cont el titol provvisori de loeugh tenent del Regn. In del mes de giugn del 1946 l'è partii per l'esili anca lù e l'ha vivuu la pupart di sò agn a Cascais in Portogall.
L'è staa soranomenaa re de magg.




#Article 126: Tomas Gross (114 words)


El Tommas Grossi (Bellan, 23 de genar del 1790 – Milan, 10 de dicember del 1853) l'è staa un poetta e scrittor lombard, amis del Carlin Porta e del Lissander Manzon, e de tucc e duu l'ha cattaa ona quai influenza.

L'ha scrivuu in milanes e in italian. El lavor milanes pussee important l'è staa el poema La Prineide (del nomm del minister Prina), scrivuu in del 1816 con sentiment contra i austriegh. In del 1826 l'haa scrivuu in italian 'I lombardi alla prima crociata', ch'el voreva vess ona edizion pussee moderna dela 'Gerusalemme liberata' del Tasso.

El sò romanz pusee famos, scrivuu in italian, l'è del 1834 e el se ciama 'Marco Visconti'.




#Article 127: Battaja de Marengh (161 words)


La battaja de Marengh (Marengh l'è ona frazion de Lissàndria), la pussee famosa de quii combattuu del Napoleon in Italia, l'è stada combatuda el 14 de giugn del 1800.

El Napoleon l'aveva dispers i sò òmen per cercà de circondà l'esercit austriegh che 'l credeva in rotta, ma el general Michel Melas, comandant austriegh, l'aveva concentraa i sò òmen per lancià on attach contra de lù.
Napoleon el ciamava dò division, pussee visin, a dàggh man fòrta, ma i Frances eren 'dree a retiràss contra on nemis superior quand hinn success dò ròbb che hann cambiaa el cors de la battaja: el Melas el lassava el comand austriegh al General Zach, e 'l general Frances Louis Desaix el sentiva el rumor di cannonad e 'l se moveva in quella direzion per juttà el sò comandant.
El rivà e la cariga di òmen de Desaix hann cambiaa el resultaa de la battaja, ma lù l'è mòrt in de l'assalt che l'ha lanciaa.




#Article 128: Derivada (316 words)


En matemàtica, la derivàda de 'na funsiù l'è 'na mizüra de la rapidità co la qual el valùr de chèsta funsiù el càmbia al cambià el valùr de la sò variàbil endependènta. La derivàda de 'na funsiù  l'è 'n concèt locàl, cioè, l'è calculàt come el lìmite de la rapidità de cambiamènt media de la funsiù enden dàto intervàl, quan che l'intervàl ciapàt en cunsiderasiù per la variàbil endependènta el deènta sèmper piö pesèn. Per chèsta rizù se pàrla de valùr de la derivàda de 'na sèrta funsiù enden dàto pónt.

'N ezèmpe tìpich el sàlta fò quan che se stüdia el müimènt: se 'na funsiù la reprezènta la puzisiù de 'n ogèt en rapórt al tép, la sò derivàda l'è la velocità de tal ogèt. 'N aparèchio che 'l fàghe 'n vul transatlàntich de 4500 km 'ntra le 12:00 e le 18:00, el viàgia a 'na velocità media de 750 km/h. Però, el pödarès viazà a velocità piö àlte o piö bàse en en tochèi diferèncc del sò percórs. En particolàr, semài che 'ntra le 15:00 e le 15:30 el percór 400 km, la sò velocità media en chèl ciapèl lé l'è de 800 km/h. Per conóser la sò velocità istantánea a le 15:20, per ezèmpe, ocór calculà la velocità media en intervài de tép sèmper piö pesègn entùren a chèsta ùra: 'ntra le 15:15 e le 15:25, 'ntra le 15:19 e le 15:21, etc.

Alùra el valùr de la derivàda de 'na funsiù enden pónt la pöl véser enterpretàda en fùrma geométrica, perchè la corespónt co la pendènsa de la rèta tangènt al gràfich de la funsiù endel pónt analizàt. La rèta tangènt l'è a sò ólta l'aprosimsiù lineàr piö acüràda entùren al pónt ciapàt en cunsiderasiù. La nusiù de derivàda la pöl véser generalizàda per el càzo de le funsiù con de piö de 'na variàbil co la derivada parsiàl e el diferensiàl.




#Article 129: Umbert I d'Italia (105 words)


LUmbert I de Savoia (Turin, 1844 - Monscia, 1900) l'è staa on monarca italian, el segond dopo de la fondazion del Regn d'Italia.
L'è staa re d'Italia del 1878 finn a la sova mort, in del 1900. Duranta 'l sò regn la s'è realizzada on'union in tra Italian, Todesch e Austriegh (la Tripliz Allianza) e gh'è stada l'espansion colonial vorsuda del primm minister Francesco Crispi.
Anca se l'era staa ciamaa el re bon, invers la fin del secol, denanz ai protest di moviment socialista, l'ha miss in att ona politiga de forta repression; quella robba chì l'ha spingiuu l'anarchigh Gaetano Bresci a coppàll a Monscia.




#Article 130: Irazziunalitaa dal nümer e (134 words)


In matemàtega, ul desenvilüpi in séria da Taylor dal nümer e

al pöö vess duvraa par a pruvà che e al è
irazziunaal.

Süpunemm par  l'absüürd  che al sía e = a/b, par di inteer pusitiif  a e b. 
Cunsideremm ul nümer

Mustremm che la süpusizziun par l'absüürd
ímplica a l'istess teemp che  e che  al è un nümer inteer.
Ches-chí al è impussibil, e chesta cuntradizziun la 
stabiliss la irazziunalitaa da e.

al è divisíbil par , dunca
 al è un nümer inteer pusitiif. Cuma cunseguénza, cunsideraa che anca
 al è un nümer inteer , x al è un nümer inteer.

 inscí

 

Chí, la darera suma l'è una 
séria geométrica. Cunsideraa che a esísten mía di nümer inteer pusitiif püssee piscin che 1, emm utegnüü una cuntradizziun. Ches-chí al finiss la demustrazziun.

Q.E.D.




#Article 131: Arthur Wellesley, duca de Wellington (119 words)


Sir Arthur Wellesey, duga de Wellington (Dangan, 1769 - Walmer, 1852) l'è staa on general e politigh ingles.

L'ha scomenzaa la soa carrera militar in India e in del 1805 l'è 'ntraa in de la Camera di Comun a Londra. In del 1807 l'ha tolt part a la spedizion contra Copenaghen, e pussee tard ai campagn de Spagna e Portogall.

In di Cent Dì el gh'ha avuu el comand de l'esercit ingles e 'l desdott de giugn del 1815 l'ha battuu definitivament el Napoleon a Waterloo; pussee tard l'ha ottegnuu el comand de l'esercit de occupazion in Francia fina al 1818.

Conservador in politiga, l'è staa primm minister del 1828 al 1830, e minister di ester in del 1845.




#Article 132: Venèzia (243 words)


Venezia (Venexia in Venezian; Venice in ingles; Venise in frances; Venedig in todesch; Venecija in di lengov slav; Vignesie in forlan; Benátky in cech; Venecia in spagnoeu; Venetiæ in latin; Venetië in olandes; Venedik in turch; Velence in ungheres; Vaniesa in istriòt) l'e ona cità de 260.000 abitant, capital della provincia cont l'istess nòm e dèla region Vènet. L'è diventada ona putenza comerciàl in del quell de des secol e l'haa stabilii el contròll sora de cità e territòri bej distant come l'isola de Ròdi e quèla de Candia. La flòta de la repùblica Serénisima la gh'ha avuu minga dij par per un mucc de secoj in del Mediterrani, tant che el storich Fernand Braudel l'ha definii Venèzia la prima capital econòmica del capitalìsm. Dòpo de un period de decadenza la republica l'è finida cont el trataa de Campoformio che in del 1796'l dava el sò territòri al Govern austriach.

Tra i sò momument pussee famos a gh'hinn la catedral de San March e el pont de Rialt, faa su in del 1588 cont un progett de Antoni del Pont che l'haa vinciuu on concors che l'aveva partecipaa anca el Michelangiol. Finna al 1854 el Rialto l'è staa l'unich pont a pasaa dessoravia al Canal Grand.

Carateristica principal de Venèzia l'è el fatt che l'hann fada su in suj isol coligaa de canaj che la fann vuna cità romantica e tra i sitt che piasen pussee al mond per i lùn de mèl.




#Article 133: Television (164 words)


Television l'è na parola noeuva ciappada d'el gregh, che la voeur dì vision delonsg. L'è vun di sistema de comunicazion pussee cognossuu e drovaa in del mond, e la consist in de la trasmission e recezion a distanza de imagen e de son. L'è anca vun di mezz de comunicazion de massa pussee important. 

La vegn considerada ona evoluzion de la radio, che la podeva transmett domà i son, e l'è stada desveluppada in disparaa paes a l'istess temp anca per fin militar intra i dò guerr mondiaj. Dopo de la segonda l'è stada mettuda a desposizion de on gran publegh.

El so vess sempliz, e anca el sò cost inscì bass (in di sti dì chi) l'hann portada a mettes in su 'l medemm nivell di giornaj e la radio per quell ch'el revarda l'informazion e particolarment per quell ch'el gh'ha de fà cont el temp liber, per via dj sò film, telefilm e de tucc i programma de varietà che vegnen trasmettuu.




#Article 134: Crusnall (100 words)


Crusnall (Crusinallo in Italian), cunt i söi 4000 parsunn, l'è la frazión cun püssee gent dal cümun d'Umegna (int a la Pruvincia del Verban-Cüsi-Ossula). Crusnall l'eva ün cümun indipendent fin al 1928. Al paes l'è int a la part setentriunal dal cümun d'Umegna e l'è al cunfin cunt i cümugn da Casal, Gravaluna e Germagn. I söi cunfign natürai hin: a nord al turent da San Martin; a est e a süd la Struna; a ovest i busch da la Cola.

A gh'hin mia tanti manifestaziugn a Crusnall ma i püssee tradiziunai scandissan la vita civil e religiusa dal paes.




#Article 135: Elisabetta de Wittelsbach (113 words)


La Elisabetta Amalia Ugenia de Wittelsbach (Monegh de Baviera, 24 de dicember 1837 - Ginevra, 10 de settember 1878) l'è stada duchessa in Baviera (todesch: herzogin in Bayern) e imperadris de l'Austria-Ungheria.

L'è stada la miee del Francesch Giusepp I d'Austria-Ungheria. L'era ona donna considerada proppi bella, e anca puttost rebella per el sò temp: la fumava, la viaggiava, la parlava on bell poo de lengov e 'l ghe piaseva minga el protocoll de la cort imperial.
L'è stada coppada in del 1878 de l'anarchigh italian Luigi Lucheni. 

El sò soranomm l'è staa Sissi, ma l'è devegnuda popolara come la Sissi despoeu de divers film realizzaa in di ann '50 sora de lee.




#Article 136: Battaja de Dresda (324 words)


La Battaja de Dresda l'è stada voeuna de quei di guerr napoleonigh.

Dopo di battaj de Lützen e de Bautzen, in del 1813 el Napoleon l'ha deciduu de firmà ona tregua de des settemann cont i Leaa. La tregua la gh'eva de permett a lù de reorganizzàss, ma i sò nemis intrattant hinn riessii a mett insema on esercit de pussee de 400.000 omen, formaa de:

I forz nemis hann marciaa per ciappà la città de Dresda, capital de la Sassonia. El primm a rivàggh l'è staa el maresciall frances Laurent de Gouvion-Saint-Cyr, cont i sò 20.000 omen; lor hann trovaa la città senza difes e donca subit hann taccaa sù a renforzàlla.

El dì dopo, el 26 de agost, el Schwartzenberg el rivava con 160.000 soldaa e 'l taccava i Frances cont on rapport de vott omen contra vun. Però l'ha faa on quai error strategigh, menter ch'i Frances combatteven 'me indemoniaa, de moeud che in de l'istess dì el Napoleon podeva rivà insema a alter 50.000 omen.

Tra i Leaa la gh'era ona granda confusion: el comand l'ha deciduu de retiràss, ma i sò generai han segutaa l'attacch e hinn riessii a scascià foeura de tucc i sitt strategigh i omen del Saint-Cyr, bei stracch dopo de on dì intregh de combattiment.
El Napoleon l'ha ordinaa a la soa Guardia Imperial de riciappà el sitt, cosa che l'è succeduda in cinch or. La battaja l'è andada innanz anca el dì dopo, ma 'dess l'imperador el gh'eva 150.000 omen, e 'l mandava 35.000 imen per part contra i fianch nemis.

A destra gh'era el maresciall Édouard Mortier, che l'è passaa, l'ha scasciaa via i nemis e j'ha costringiuu a retiràss; a manzina el Murat l'ha spazzaa via i Leaa, col ciappà 24.000 presonee.
A la fin del segond dì de la battaja, el s'è retiraa anca el Schwartzenberg. Tra i mort gh'è staa anca Jean-Victor Moreau, on general frances passaa cont i Russ.




#Article 137: Johann Ludwig von Cobenzl (127 words)


El Johann Ludwig Joseph Graf von Cobenzl (Bruxelles, 1753 - Vienna, 1809) a l'è staa on diplomatigh e omm politigh austriegh.

L'era cusin el cancellee Philipp Graf von Cobenzl. L'è staa ambassador austriegh in Russia a partì del 1779. In del 1795 l'ha tolt part a la terza spartizion de la Polonia e l'è riesii a fàggh avè a l'Austria on bell poo de territori.
Duu ann dopo l'ha firmaa cont el Napoleon el Trattaa de Campoformio e, in del 1800, l'è vegnuu minster di esteri. L'ha reconossuu el titol imperial al Napoleon, ma quest l'ha minga impedii che l'Austria la ghe movess guerra in del 1805, con la terza coalizion. La sconfitta in de la Battalia de Austerlitz l'ha segnaa la fin de la soa carrera.




#Article 138: Allan Kardec (175 words)


Allan Kardec (Liun, 3 d'utùber 1804 - Paris, 31 de márs 1869) a l'è el pseudònim del Hippolyte Léon Denizard Rivail.

El fa i sò primm studi a Liun e i fa sù a Yverdon in Svizzera, a l'istitut del famos professor Pestalozzi, cognossuu per vess vun di pussee respetaa center d'insegnament de tutta Europa, e per el qual hinn passaa famos intellettual de quell'epoca.

El se dedica a fond a la linguistica, e 'l parla correttament todesch, ingles, spagnoeu e olandes.
De retorn a Paris, el fonda là on istitut d'insegnament somejant a quell d'Yverdon.

El pubblica sossenn liber:

In del 1854 a 50 agn, el sent parlà per la prima voeulta del fenòmen di tavol giratòri; el 18 april del 1857 el pubblica Le Livre des Esprits (El liber di Spirit), per el qual al è cognossuu incoeu.
I sò investigazion in del territòri del spiritismo el pòrten a cambiàss el nòmm  de Hippolyte Leon a Allan Kardec, dòpo vesses recordaa d'ona vida anterior in de la qual el gh'aveva quest nòmm chì.




#Article 139: Spiritismu (613 words)


El Spiritismu a l'è una dutrina che la pariss in del XIX secul per man de l'Allan Kardec, che, de fat, a l'è quel che l'ha creaa questa parola. Etimulogicament la significa: sistema per el stüdi del spirit. El trata la natüra, l'urigin e l'avegnì di spirit, inscì cume i sò relaziun cul mund di corp.

A partì di epuch sussen luntann l'ümanitaa l'ha credüü pussibil metes in cumünicaziun cui spirit di mort. I sciaman di popul primitiv d'Asia e Uceania a l'afirmava de avègh 'stu dun. In la Grecia antiga el se dava per cert che i defünt i abitaven a l'Ade e a l'era pussibil vegnì in cuntat cun lur mediant di rit magich.

Inscì in Urient cume in Ucident, i religiun istitüziunalizaa e i credenz pupülar i han semper reservaa un lögh impurtant ai spirit di mort, ai qual se fa veneraziun e rend cült cun divers ritüal. 

In l'Etaa mediana, se credeva che i spirit i turnaven indree a l'ucasiun in del mund di viv, e i se multiplichen i cünt de fantasma. In Amlee, el dramatürgh William Shakespeare el presenta el fantasma del re sassinaa dumandant vendeta al prutagunista, el sò fiö.

El spiritismu el scumenza cui dialugh che 'l Kardec a l'afirma d'avè stabilii cun vargot che sussenn investigadur del temp i pensaven vess anim di defünt. Cume edücadur cun solida furmaziun ümanistica, una völta cunvingiüü de l'urigin spiritüala di fenòmen che l'investiga, el Kardec el cerca una manera de fà de la suravivenza de l'anima ümana e la cumünicaziun cun quela vargüna roba ütil in camp etich e sucial.
El pensa anca che i religiun i eren minga bun de fà mejur i omen in d'un sentüü mural, a causa del sò resültaa disastrus cume istitüziun ümann.
La scenza, al istess temp, la s'era evulüda e l'era rivada a un prestisi cume mai in la storia, purtandu vantagg senza paralell ai omen.
I düü fatur i purtaran a fà cress l'incredülitaa vers la spiritüalitaa ümana a tücc i nivell di sucietaa europei. Kardec el ved in vargot una tendenza minga desirabil, che la gh'avaress de vess reversada da un növ paradigma da intend la realtaa.
I sò carateristich principal i saressen:

Un bel poo de gent ben edücada va gradüalment a brazzà el spiritismu cume spiegaziun logica de la realtaa, suratüt tema relaziunaa cun la trascendenza, e.g. Diu e la vita fütüra. Mijaja de sucietaa spiritista i vegnen creaa. Malgraa vargot, però, cun l'ascensiun di regim tutalitari in susenn naziun europei, la scumenza una fort repressiun cuntra el spiritismu e i dò guer mudial i ghe dan el culp final in la püpart d'Europa.

Al dí d'incö el spiritismu, malgraa el sia cunsideraa una süperstiziun da la scenza e un giögh da sussenn personn, el custitüiss una filusufia da vita sigütada da miliun da personn in del mund, suratüt in Brasil.

L'identificaziun del spiritismu cume credenza religiusa la crea una granda cuntruversia íntal muvimeent spiritista: vargügn el cunsideren una religiun, di alter i ghe reclamen el status de scienza.

La püpart di scöl o muviment spiritista d'ucident i se cunsideren cristiann, malgraa la gesa catolica l'ha refüdaa el spiritismu, categurizandel cume pratica de divinaziun e magia.

El spiritismu el riva in Brasiil in del 1865. Al dì d'incö quest chì a l'è 'l paes che 'l cünta el püssee grand nümer de spiritista al mund. La Federaziun Spiritista Brasiliana la socia aprussimadament 2000 istitüziun e 2.300.000 soci. I spiritista i socien la sua imagin a la pratica del ben e de la caritaa. Una figüra impurtant a l'è 'l Chico Xavier (1910-2002), recugnussüü cume gran medium e divulgadur del spiritismu in Brasiil e in del mund.




#Article 140: Vucala averta anteriuur rundida (100 words)


La vucala averta anteriur rundida (bassa) l'è una vucala da da l'ütilizzaziun incerta. Ul sò símbul in l alfabett funétich internazziunaal al è , e ul sò equivalent in símbul X-SAMPA al è .

L'esistenza da leench ch'i dröven ul funema  l'è mía stabilida. Se na tröva un esempi vesin int i dialett bavarees e austrian dal tudesch, ch'i gh'ha un funema generalment representaa par chest símbul-chí. Da tüta manera, chesta vucala l'è da fatt l equivalent rundii da la vucala bassa süperiuur  e mía da la vucala bassa ; la duvaress dunca pütòst vess representada par .

Esempi :




#Article 141: Albert Einstein (808 words)


LAlbert Einstein l'è staa vün di püssee grand scienziaa dela storia. L'era un fisich, e in de la sò vida l'ha faa un bel poo de scuvert che han cambiaa tüt in del mund de la fisica.

L'è staa però minga dumà un fisich, ma el s'è ucupaa anca de filusufia e, in di sò ültim ann in America, anca de pulitica (eren i ann dela segunda guera mundial).

Albert Einstein l'è nassüü a Ülma, in Germania, el 14 de marz del 1879; i sò gent eren dü giüdee, sa ciamaven Hermann Einstein e Pauline Koch e gh'eren un stabiliment de machinari eletrich. Vist che la sò familia l'è stada spess in dificultà ecunomich, l'ha duvüü cambià cà un muntun de völt quand l'era amò piscinin; l'è stà de cà a Münegh, a Pavia, e pö amò a Berna, in Svizzera.

Propi per quest, Einstein l'era un bagain cunt i sò prublemi (forsi al gh'era anca la dislessia), e al nava minga begn a scöra (adiritüra sa dis che l'era un asen in matematica).

In tüt i modi, l'è andaa inanz cunt i scör e l'ha ciapaa ul diploma ad Aarau, semper in Svizzera, in del 1896.

In del 1898 l'ha cugnussüü una tusa serba che la se ciamava Mileva Maric; quatr'ann dopu gh'han avüü una tuseta, Lieserl (ca però l'è morta amò piscinina). Intant, Albert l'era riüssii a utegnì la citadinanza svizzera e a entrà in del Pulitecnich de Zürich (Eidgenössische Technische Hochschule).

In del 1905, intant che 'l lavurava a l'üfizi di brevet a Berna, Einstein l'ha püblicss un articul de fisica, ciamaa in tudesch Zur Elektrodynamik bewegter Körper (L'eletrudinamica di rob in muviment), induve che se parla de l'interaziun di rob carich (vör dì cunt una carica eletrica) cunt ul camp eletrumagnetich, e de cume tüta 'sta roba la cambia a segunda che la persuna che la varda l'è ferma o la se möv. Da chi la sa svilüparà, in di ann, la teuria de la Relatività ristreta.
Semper del 1905 l'è un alter articul che parla de l'efet fotueletrich; da quel articul chì, dopu un quai ann, la nassarà la broca dela Fisica ciamada mecanica quantistica. Per finì quel'ann triunfal, l'à anca metüü in pee la teuria del motu brownian.

Intant che 'l faseva tüta 'sta roba, l'à anca cuminciaa a insegnà in di üniversità (prima a Berna, pö a Praga e, dopu ul 1914, a Berlin).

In del 1915 Einstein l'ha pö prupost una teuria relativistica della gravitaziun, che la sarà pö cugnüssuda cumè la teuria de la Relatività general; l'è chì che se cumencia a parlà del cuncet del spazi-temp a 4 dimensiun. Da sübit 'sta teuria l'ha cuminciaa a stàgh in süi bal ai alter scienziaa: prim, perché l'era inuvativa, e a dàgh a trà a la teuria el vureva dì trà via un bel toch de la fisica clasica; segund, perchè l'era una teuria che la vegniva da un ragiunament matematich, e minga dai uservaziun; terz, perchè la matematica che l'era duperada l'era tropa dificila.

Ma Einstein l'ha sugütaa a cercà de validàla, e 'l gh'è riüssii in del 1919, ann che gh'è stà un eclissi de Sù; han faa dü misüraziun e 'l s'è vist che la massa del Sù ghe faseva cambià la traietoria a la lüs di stel.
Per ul sò lavurà a pruposit del'efet fotueletrich gh'han daa, in del 1921, ul Nobel per la Fisica.

In di quii ann lì Einstein l'è partii cunt i sò ricerch de truvà di spiegaziun diferent per i fenomen quantistich, vist che anca a lü la mecanica quantistica la ghe nava un poo de travers (vist che se parla de prubabilità e minga de efet reai); ai gent che inveci ghe piaseva 'sta teuria ghe respundeva Diu al giüga minga a dadi.

In del 1933, intant che l'era diretur de l'istitüt de fisica a Berlin, ul guvernu de Hitler l'ha faa una legg aposta per cascià via tütt i prufesur giüdee; a quel temp lì Einstein l'era anca prufesur a l'üniversità de Princeton, in America, e alura l'à ciapaa sü e l'è scapaa da la Germania. In del 1940 l'ha ciapaa la citadinanza americana.

In di sò ann in America, Einstein l'ha lavuraa per truvà una teuria per met insema la gravità e la forza eletrumagnetica. Lü l'era minga amò a cunuscenza di alter dò forz fundamentai: la forza nüclear forta e la forza nüclear debul, che hin staa scuvert dopu che lü l'è mort. La teuria che l'è vegnüda fö l'era minga però tüta giüsta.

Einstein l'è mort a Princeton, ul 18 de april del 1955.

In del mund dela scienza, Einstein l'è stà verament rivulüziunari, instess de Isaac Newton ai sò temp. L'è stà però anca un scienziaa unest, che l'ha minga negaa i rob che ghe piaseven nò (ad esempi cume l'ha faa cun la mecanica quantistica).




#Article 142: Katowice (291 words)


Katowice (parnonzia:  [//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/56/Pl-Katowice.ogg [katɔ'vʲitsɛ]] (Cec: Katovice, Todesc: Kattowitz; Slesian: Katowicy) l'è la dexima citaa plu granda de la Polonia, insì come la capital de la rejon da Silesia, a'l sud de la Polonia, a la vora dei valdej Kłodnica e Rawa. Qella citaa qì l'è vun dei center industriai principai de la Polonia e la citaa plu importanta de la Zona industriala de la Volta Silesia, una megalopoli de 3.487.000 abitants (2001).

L'area intorna a Katowice, la Volta Silesia, a l'è staita abitada de Silesian etneg fin dei prim secoi. L'è staita prima governada de la dinastia Polonesa dei Piaast fin a l'estinzion, per pœ passar int i domini dei Asburg. La citaa medema l'è staita fondada int el secol 19, un period ind el qual l'area l'era sota el domini Prussian, e Katowice l'ha gagnad ol status de citaa int el 1865. Abitada principalment de Todesc, Silesian, Gjüiif e Polones, Katowice l'è deventada part de la Segonda Republega Polonesa grazia ai Powstania śląskie (vardee anca, in Ingles: ), intra ol 1918 e 1921. L'area l'è staita dividuda de una comission alliada, qe l'ha lassad Kattowitz del costad Polones, cont una autonomia importanta. La citaa l'è fiorida grazia a un gross deposit de minerai int i montagne vexine. Una esensiva cressuda de la citaa la dependeva de l'estrazion del carbon e i industrie de l'açal, scomençada durant la revoluzion industriala. De recent, grazia a dei reforme economege, a g'è stait un despiazament de l'industria pesanta vers ol setor terziari. 
Intra ol 1953-1956 Katowice l'è staita renominada Stalinogród dei Comonists Polac.
Un bell poo de dagn ecolojeg i è staits faits durant ol govern comonista, però dei cambi recents ai regollaments, procedure e politege i ha fait diminuir la plupart dei dagn.




#Article 143: Lüna (923 words)


La Lüna (localmènt ciamàda apò a Löna) l'è l'ünech satèlite natüral de la Tera. La ghe gìra entùren a 'na distànsa de 384.000 km e la g'ha 'n diàmetro de 3.476 km, e l'è praticament sférica.

El sò nòm specìfech de spès ólte el vé dopràt compagn de 'n sinònim de satèlite naturàl pò a per le lüne dei óter pianeti.

Aisebé che la sàpe mìa el satèlite natüràl piö grant del Sistema Solar, l'è però, 'ntra i satèliti dei pianéti piö grancc (a lasà föra i pianeti nani 'nsóma) chèl che en prupursiù l'è piö grant en repórt al pianéta al qual el ghe gìra entùren. L'è apò a 'l segónt satèlite per densità 'ntra chèi che se conós la densità, dòpo del satèlite de Giove Io.

Se pènsa che la Lüna la se sàpe furmàda entùren 4.5 milìardi de agn fà, mia tat tép dòpo de la Tèra. Gh'è stat fat divèrse ipòtezi a mèret de la sò formasiù, chèla piö acetàda al momènt l'è che la se sarès furmàda de la agregasiù de detrìcc proietàcc endel'òrbita de la Tèra dòpo de 'n impàt spaentùs che ghe sarès stàt ai tép de la formasiù del Sistema Solar, 'ntra la Tèra de alùra e 'n còrp celèst de le dimensiù del pianeta Marte.

La Lüna l'è 'n rotasiù sìncrona co la Tèra, la ghe mostra sèmper la stèsa fàcia che l'è segnàda de depresiù piö scüre ciamàde mar en mès a altipià de grösta piö antìch e piö ciàr e cratér de impàt bèi gròs. 

L'è 'l segónt ogèt piö lüminùs che se pöl véder de la Tèra (dòpo del Sul). De la Tèra la pöl someà de 'n bianch lüminùs ma 'n realtà la sò superfìce l'è piötòst scöra, condena refletànsa apéna apéna piö àlta de chèla che 'l g'ha 'l sfalt quan che l'è ècc.

La sò aparènsa isé speciàl endèl cél de la Tèra, e 'l sò percórs regolàr isé come le sò fàzi sèmper precìze le g'ha, zamò dei tép piö antìch, fàt en maniéra che la Lüna la g'hès 'na 'nflüènsa cültüràla emportànta sö la mizürasiù del tép, sö l'art, sö la mitulugìa e sö divèrsi aspècc apò a pràtich de la vìta de töcc i dé e pò a söi mestér de campàgna. La 'nflüènsa gravitasiunàla de la Lüna l'è a l'urìgin del fenòmeno de le marèe.

La sò distànsa de la Tèra l'è presapóch trènta ólte 'l diàmetro del nòst pianéta, isé che 'ndel cél la par vìga 'na dimensiù mìa tat diferènta de la dimensiù aparènta del Sul e quan che gh'è 'na eclìsi totàl, el disch de la Lüna el par cuincìder (e dóca quarcià zó) en maniéra quàze perfèta el disch del Sul. 
La distànsa 'ntra la Tèra e la Lüna l'è al momènt dré a crèser a 'n rìtmo de 3.82 ± 0.07 ghèi ogna an, ma l'è 'n rìtmo mìa costànte.

El progràma soviètich Lüna l'è stat el prim a rià a mandà 'na sónda spasiàla sènsa òm sö la Lüna endel 1959. El programa americà Apollo l'è stat el prim e al momènt l'ünech a mandà dei òm sö la Lüna. L'è ambiàt co la prìma misiù ümàna a rià a mitìs en òrbita entùren a la Lüna (Apollo VIII endel 1968), e endei agn dòpo sés misiù ümàne i è ateràde sö la Lüna 'ntra 'l 1969 e 'l 1972. La prìma l'è stàda la misù Apollo XI. Chèste misiù le g'ha portàt endré sö la tèra 380 kg de préde de la Lüna, sö le quàle s'è püdìt stüdià e fà ipòtezi sö l'urìgin geològica del nòst satèlite natüràl, la formasiù de la sò strütüra intèrna e la stória söcesìva. Dòpo de la misiù Apollo XVII del 1972, la Lüna l'è stàda vizitàda apéna de sónde sènsa òm.

Endèl pónt piö arènt a la Tèra, la Lüna la se tróa a 356.410 km (perigeo), envéce quan che l'è endel pónt piö delóns la rìa a 406.740 km (apogeo). Isé che la Lüna la gira sönden òrbita che g'ha 'na circonferènsa de 2.413.402 km condena velocità de 1,027 km/s quan che l'è al perigeo e de 0,96 km/s quan che l'è al apogèo.
A fisà 'n pónt sö l'òrbita de la Lüna, el nòst satèlite el ghe mèt 27,32 dé per fà 'n gir entréch e turnà al pónt de partènsa: chèsto el se ciàma Més Sideràl. Al stès tép però la Lüna la gira apò a sö se stèsa, e la ghe mèt pròpe el stès tép percìs spacàt, e per chèsta rizù la lüna la ghe móstra sèmper la stèsa fàcia a la Tèra.
Gh'è apò a 'n óter perìot interesànte che l'è el Més Sinòdich che l'è 'l tép che la ghe mèt la Lüna 'ntra dò fàzi Lünàre percìze e giöna dré a l'ótra, per ezèmpe 'ntra dò lüne piéne. El més sinòdich el düra 29 dé, 12 ùre e 44 minücc e 3 segóncc. La düràda diferènta de chèsti du perìocc l'è duzìda a la rotasiù contemporànea de la tèra entùren al Sul.
El piàno söl qual la gìra la Lüna entùren a la Tèra l'è 'nclinàt 'ntra 4° 58' e 5° 19' respèt al pià de l'eclìtica, cioè el pià söl quàl la Tèra la ghe gìra entùren al Sul. El cèntro de màsa, entùren al qual el gìra el sistéma Tèra-Lüna el se tróa a 4700 km del cèntro de la Tèra, dóca el rèsta al dedét del còrp de la Tèra (el ràgio de la Tèra l'è de 6371 km).




#Article 144: Umberto Zanetti (549 words)


Ol poéta Ümbèrto Zanèt (1942 - 2018) l’è stàcc, ‘nsèma al professùr Vitòrio Mora e al poéta Carmélo Francia, öna di figüre cültüràle piö 'n evidènsa e laorentuna che l' sirca de tègn ìa la cültüra bergamasca e sura de töt la lèngua oròbega.
Scritùr de tate poesée ‘n bergamàsch ( ad esèmpe l’à enzìt ol “Prémio del Giopì“ a la rassègna del Dücàt de Piassa Püntida, in ocasiù di sò otant’agn de fondassiù), regóndide in quase inte libretì, in chès-ce agn l’à pöblicàt di lìber de gran valùr, ch’i mèrita de èss conossìcc de chi i ghe öl bé e i völ mia dösmentegà ‘l patrimòne cültüràl e lenguìstegh de la tèra bergamasca, magare col tramandàl ai sò s-cècc.  

L'ha lauràt col Cèntro Regionàl di Cültüre Lombarde de Büsti Grandi ‘nsèma con di óter stödiùs de töt ol teritòre regionàl e l’à dacc ol sò contribüt, per chèl che l’è ‘l Bergamàsch, a la composissiù del lìber Parlate e dialetti della Lombardia - Lèssech comparàt di lèngue de la Lombardia (Òscar Mondadori 2003).

Co la Pruinsa de Bèrghem, menimà, l’à püblicàt, in del 2002 e söbet dòpo ‘n del 2003, i Poesie in bergamasco de du di aütùr piö de valùr de la leteratüra bergamasca: ol Cinto Gambiràs (Giacinto Gambirasio, 1896 - 1971), sò maèst ispiritüàl, e ‘l abàt Giósep Ròta (Giuseppe Rota, 1720 -1792), catòlegh de spessùr e aütùr de vèrs in Bergamàsch cóntra i spìricc fórcc e cóntra i barzamì (i miscredèncc).

In del desèmber del 2004 - ol Ümbèrto Zanèt l'à pöblicàt, per i Edissiù Sestante - Bèrghem,  La grammatica bergamasca, ü lìber bèl e belfà (con propemènta tace esèmpe, ch’i ciaréss quase ògne döbe), ötel per chi che l’völ capì e cognòss la fonèdega, la morfologéa e la sintassi del Bergamàsch, sura de töt del Bergamàsch de sità.

In particolàr gh’è la descrissiù precisa di régole per töcc i elemèncc del discórs ch’i cambia (variabèi) e ch’i cambia mia ('nvariabèi): nòm, artìcol, agetìv, pronòm, vèrb, avèrb, preposissiù, congiünsiù, esclamassiù. Töi laùr ch’i döserèss fà 'ntènd a chi che l’sèita a parlà de vernàcol o de “dialèt del italià“, che ‘l Bergamàsch l’è öna lèngua facia e finida, che la salta fò drécia del Latì, compàgn del Català, del Portoghés, del Sardegnöl e de töte i ótre lèngue romanze.

L’è 'nteresànt ol capìtol sö i esclamassiù (pàgina 120), che l’mèt insèma i espressiù de atensiù, de marvéa, de stüpùr, de reciàm, o de rebrèss, compàgn de òcio!, òrpo!, pötarga!, sacramèschi!, cristiandòro!, öh, la Pèpa!, ergògna marsa!, fina a rìa al pòta! che i la dis a’ i frà quando i se scòta (fó memòria de la bèla cansù - col istèss tìtol - del Ciano Raàs, óter alfiér del Bergamàsch.

E amò, al capìtol 3.4 (pàgina 56), chèl sö i agetìv, gh’è öna lónga lésta coi paragù natürài del tipo:

Per fà bèl vèd ol sòch del Bergamàsch, lèngua “cèlto-romanza“, èco che ‘l öltem capìtol del lìber l’è dedicàt pròpe ai fondamécc di paròle (etimologéa) con d’ön’ögiada svèlta a öna lista de circumcirca dösènto vèrb.  

Chèsto lìber l' sirca de salvà 'l patrimòne de la cültüra e de la lèngua bergmasca e 'l sò spéret, compàng de töta l'òpera del Ümbèrt Zanèt, l'è sintetisàt in di öltem vèrs de la sò poeséa “I ótre paròle“:




#Article 145: Senyera (123 words)


 

La Senyera l’éra la bandéra de la Corùna de Aragùna e la gh’à 4 fàse róse in orizontàl sö ü fóndal d’ór e al dé de ‘ncö l’è la bandéra de la Catalògna, ma l’è dovràda ach, con ergotìna de diferènt, da i comünità autònome de l’Aragona, di Baleàr, da la Cümünidà Valensiàna e de tate pruìnse e sità.

Chèsta bandèra la compàr in de la stòria per la prima ólta in del 1150 e per chèsto l’è öna di bandére piö ègie d’Eüròpa e l’è la prìma bandéra nasiunàl. La piö ègia Senyera riàda ‘nfina a nöter l’è ‘l Penó de la Conquesta la bandéra dovràda in del 1238 da i mòri de Valènsia per arèndes al rè Giàcom I de Aragóna.




#Article 146: Geugrafia (386 words)


La geugrafia l'è la scienza che la stüdia e la descriv la süperfis de la Tera insema cun tücc i fenomen che ghe süceden de sura; in de la definiziun l'è cumpresa dunca anca la sucietà ümana. In del sò significaa püsee largh la geugrafia la cuntegn dunca un muntun de alter scienz, cume per esempi la biulugia, la geulugia, la fisica, la storia, la pulitiga, l'agrunumia, l'eculugia.
Di stüdi geugrafigh a vegnen föra di espert, che se rapresenten cunt i strüment de la cartugrafia, che la permet de met in evidenza tücc i diferent fenomen particular che salten föra.

La geugrafìa l'è una scienza antíga; adiritüra dii pupülazziun antighissem, cumè i Egizzian e i Caldée, han pensaa də bütá gjo una rəpresentazziun də la Tèra e dii stèll. Dii prugrèss ülteriuur hin vegnüü cunt i greech (l'è staa pròpi un greech, Eratòsten a scriif el libər c'al sə intitulava Geugrafía) prima e cunt i rumàn dəspöö, anca se la geugrafía l'era amò ferma al cuncètt də rəpresentazziun dəl muund. In də chel perìud chì l'ünich persunagg də una certa impurtanza l'è staa el Tulumeu, un grech dəl II secul dəspöö Criist.

Cunt i invasiun barbàrich e l'inflüenza də la Gjesa Catòlica la geugrafìa (in uçideent) l'ha faa un mücc də pass indréé; a hin staa i Áreb a tegní-la in vida, e anzi han cumenzaa a fá mesürazziun e calcul.

Cun Galileu e Cupèrnich, invers la fin də l'Etaa də mezz, anca in Europa la geugrafìa l'ha rəcumenzaa a desvelupá-s, e in dəl XVI secul han cumenzaa a vedè-s i prim cart geugràfich mudern (pər esempi, Mercatuur in dəl 1569 l'ha tiraa föör una carta cunt una prujezziun cilìndrica).

In dəl XIX secul la nass la geugrafìa muderna, e cumenzen a multiplicá-s i specjalisazziun; in di chij han chì cumenzen anca i esplurazziun scientìfich urganisaa, pər esempi də part də von Humboldt e Ritter. La cressüda də la geugrafìa muderna l'è nada inaanz anca pər el XX secul, fina cə i geògraf də tütc el muund s'hin decidüü e han fundaa l'Üniun Geugràfica Internaziunala.

I broch principaj de la geugrafia a hinn:

In də chela bròca chì hin cumprees tütc i stüdi geugràfich cə hin püssée spustaa invers l'ambieent natüraal. 

I argümeent stüdiaa də la Geugrafìa ümana tenden inveci invers la cumpuneent ümana e cumprenden:




#Article 147: Isaac Newton (939 words)


LIsaac Newton l'era un fìsich, alchimista, matematich, chimich ingles, vivüü a caval del XVII e del XVIII secul; segund la magiur part di filosuf e di scenziaa, l'è staa el püssee impurtant scenziaa in de la storia de la scienza muderna, in sustanza quel che gh'ha daa urigin.

Newton l'è nassüü in Inghiltera, a Woolsthorpe-by-Colsterworth, el 4 de genar del 1643 (segund el calendari gregurian; per l'alter calendari duperaa a quij temp, quel giülian, l'era el 25 de dicember de l'ann prima).
Newton l'è staa tiraa sü da la sua nona, vist che 'l sò pà l'è mort che lü l'era minga ammò nassüü, e quand el gh'aveva dü ann la sò mama l'è andada a viv cunt el sò om növ.

In del 1661 al s'è iscrivüü al'Üniversità, al Trinity College a Cambridge, induve l'ha ciapaa la laurea quater ann dopu; dopu la laurea l'ha lavuraa un poo a cà sua, e l'è in quel periud chì che l'ha metüü giò la sua teuria de la gravitaziun üniversala. Ammò, in di quij  ann chì l'ha pö scuvert el teurema binumial, che pö el purtarà al calcul infinitesimal (anca se 'l Leibniz l'andava in gir a dì che l'aveva inventaa lü).

In del 1667 l'à cuminciaa a culaburà cunt el Trinity College, e cuntempuraneament l'ha püblicaa düü liber: De Analysi per Aequationes Numeri Terminorum Infinitas e De methodis serierum et fluxionum, cunt i quai l'ha metüü in gir i sò scuvert in de la fisica.

In del 1672 l'ha inveci cuminciaa a lavurà a pruposit de l'otica, e l'è rivaa a di risültaa a pruposit dela lüs.

El Newton el le scampa dal 1642 al 1727; ma el sò pensee l'è cumudaa in de la segunda metà del Ses'cent, perchè i descuvert del Newton i tröven post intra el 1665 e el 1667; el s'embat de quel temp che 'l ven sübit despö i stüdi a l'üniversità de Cambridge e rivolt in particular a matematega, astrunumia, fisega e chimega; ma el Newton el ghe lavura adree per tant ann a sistemà pulitu i früt de la sò ricerca prima de andà in tipugrafia. Intant el scumincia a insegnà matematega a l'üniversità de Cambridge e 'l deventa soci de la Sucietà reala de Lundra, l'è in di sò memori che 'l ghe porta là a vessegh dent i prìmm furmülaziun pübligh di sò dutrinn püssee impurtant.

Inscì la prima furmülaziun de la teuria de la gravitaziun üniversala induve el Newton ghe varda a la stessa manera tant a i fenomen del ciel che a quij de la tera, cunt el derivà per via matematega sia i legg del Keplero in sü i orbit di pianet sia i legg del Galileo Galilei in sü el vegnì a bass di ropp pesant del stess prinzìpi, la se tröva denter in d'una cumünicaziun De motu presentada a la Sucietà reala indel 1685.

Pö, despö un para d'ann, indel '87, la ved el ciar l'övra principala del Newton intitulada Philosophiae naturalis principia mathematica induve el principi de la gravitaziun üniversala el ven svolt e teurizzà in larga manera; indel 1690 el balca asquas del tüt el lavurà uriginal del Newton sia in sül teren filusofigh che scientifigh, anca se tanti di sò scritt i vegnen föra pö despö de che l'ann chì, intra de lur gh'è anmò da regurdà la famusaOttica püblicada indel 1704. 

I ültim ann de vita del Newton hinn dedicaa a la pulitica e dessuramaross a la carega de diretur de la Zeca de Lundra; indel 1703 el Newton ven numinaa president de la Sucietà reala e l'è el scenziaa püssee autorevul del sò paes; l'è in de 'sti ann che se sistema la raculada col Leibniz a pruposit de chi l'è rivaa per primm a inventà el calcul infinitesimal. El ven föra che el Newton el gh'era rivaa prima del filosuf tudesch, anca se quest chì el le gh'era pö passaa dinanz in del dighel a tücc.

Gh'è da giüntàgh là che el Newton l'ha scrivüü anca tanti liber de carater religius.

Una prima facia per la qual l'övra per la püpart scentifega del Newton la gh'ha un'impurtanza particulara in filusufia l'è quela del sistema, che 'l preved una sintesi ben riüssida de ricerca sperimentala in sü i fenomeni natürai e de custrüziun matematega. In sustanza, el Newton el ghe varda a un insema de indüziun e de dedüziun che 'l gh'ha el sò precedent püssee impurtant indel Galilei; el s'embat, giüstu cünt, de svilüpà l'uservaziun sperimentala di fenomen fisigh per cavànn föra di legg de validità üniversala; a 'sti legg chichinscì ghe se riva cunt una generalizzaziun semper püssee slargada, che però la gh'ha mai da perd el ligam cunt l'uservaziun e 'l riscunter sperimentai; una volta pö che s'è rivaa sü in scima al basel püssee alt de la generalizzaziun permetüda dal riscunter sperimental, mè de trà inanz cunt la dedüziun per cavà föra di legg bon üniversalment di növ fenomeni da pudè uservà; la matematega l'è deddovera el strüment che 'l serva a scernì föra la presenza d'impiant o ligam püssee generai in di fenomeni uservaa e dessuramaross ja dupera per strulegà fenomeni nananmò uservaa; rispet al Galilei, che 'l parlava de la matematega cume de la lengua duperada da Diu per scrìv el liber de la natüra, el Newton el resta forsi ligaa a un'idea püssee strümentala de la matematega, induve el sò prìmm cumpit l'è quel de dàgh una furma rigurusa a i uservaziun sperimentai. Ai principi del sò sistema el Newton ghe da una furma precisa cun di regul de la ricerca che 'l met in mustra a l'inizzi del terz liber di Principia.




#Article 148: America (490 words)


L'Amèrica l'è vün di countinent, costituìi de vüna part al Nord, vüna al Sud, e un tuchel al cènter, che l'è en pratica un istmo.
La se estend da la latitùden del 82° parallel N (en Groenlandia) fin al el 56° S (Cap Horn, ent la Terra del Foeg, Patagonia); en loungitùden inves la va dal meridian 29° W (un'isouleta che la fa part del Brasil) al 178° E (la püüsse ucidentala de le ìsule Aleutine, che se tröven per un toc ent l'emisfer est del mont). La so superfis l'è de 42.224.000 km².

Sia la part a nord, che quella a sud èn caracterisad de l'aveir-g le mountagne a oucident (le Mountagne Rouçouse ent el nord e la Courdeyeira de le Ande ent el sud) e una pyanura (ou magara, coum ent el nort, un aultopyan che el se sbassa un grizinin a la voelta man-a-man che se va envers oul mar) a ourient.

L'Amèrica Centrala l'è faita de una part countinentala (cyamada ìstmica) e de una part in mez al Mar dy Caraibi; la part countinentala l'è per la part pu granda mountagnousa, e ent un quay pouint l'è ensì strença che l'è stà poussìbel tayar-g dénter un canal (canal de Panamá) che el met en coumunicazioun l'Oucean Atlàntic e l'Oucean Pacìfic.
En Amèrica, vist y grand spazi, gh'èn dy fyum ch'èn y pusseir impourtant del mount, sia coum loungheza, sia per la superfix del baxin imbrìfer, sia per la pourtada; y dou pusseir gross èn oul Mississippi ent el Nord e oul Riou de le Amàzune ent el sud, ma ghe n'èn anca dy àulter un poc mein spectacoular ma sèmper de una certa dimensioun coum oul Colorado, oul Yukon, oul Mackenzie, oul Riou Grand, oul Sant Lourenz, oul Missouri ent l'Amèrica del Nord e l'Orinoco, oul Tocantins, oul São Francisco, oul Uruguay e oul Paranà ent l'Amèrica del Sud.

L'Amèrica, vist y so dimensioun, la tegn dénter tuit y varietad de clima che gh'è al mount, de quel poular ent l'Àrctic, quel temperad freid ent le doue zone subàrctiche (Patagonia e Canada central e septentriounal), quel temperad (latitùden medie, sia a N che a S), quy subtroupical (Pampa argentina e Stad Unid meridiounay), poe man-a-man che se va envers l'Ecuador coumpàren y clima troupicay e enfin quel equatourial ent l'Amazonia.

L'Amèrica la g'ha coumpleissivament pusseir de 800 milioun de abitant; oul gross de la so poupulazioun l'è fait de trei grup ètnic: y nativ american, y discendent dy euroupei ch'èn andad a coulounisar-la ent y sègoul passad (angleis, spagnoey, pourtugheis, italian, touïsc, scandìnav) e y discendent dy african transpourtad ent el countinent coum scyav.

Tuita sta varietad de gent la se reflect anca en su le lengoue, ch'èn per la majour part de ourìgen euroupeia (angleis al Nord e spagnoel al Centro-Sud), anca se souravìven anca al dì d'encoe le lengoue indìgene (per exempy oul quechua, l'aymarà, oul guaranì).

Per un pù pusseir de detay, varda:




#Article 149: Berna (154 words)


Berna (inscí anca in italian e rumanc; Berne in frances e ingles; Bern in tudesch; Bärn in dialet bernes; Bèrna in arpitan) l'è una cità dela Svízzera, e l'è anca la sò capital. La sa tröa in del nord del paes, in del circol aministrativ de Berna-Mittelland, region aministrativa del Mittelland Bernes, in de la part a magioranza linguistega todèsca del Canton Berna del qual l'è anca la capital.

El cumün de Berna al se tröva a una altitüden de 542 meter sura al livel del mar e l'è tacaa ai cumün de Bremgarten bei Bern, Frauenkappelen, Ittigen, Kirchlindach, Köniz, Mühleberg, Muri bei Bern, Neuenegg, Ostermundigen, Wohlen bei Bern e Zollikofen. 

In del  la cità de Berna la gh'eva una popolazion de  abitant, che vegnen pressapoch 300.000 se cunsiderum tüta l'area metrupulitana. La süperfiss del teritori del cumün l'è de 51.6 km²

L'UNESCO l'ha diciarada patrimoni cultüral mundial per el sò patrimoni ürban medeval.




#Article 150: San Lorenz (fium) (126 words)


El Sant Lorenz (ingles: Saint Lawrence river; frances: fleuve Saint-Laurent) a l'è on fium de l'America del Nord, spartid in tra el Canda e i Stad Unid.

El so cors l'è longh arent ai 3.800km, del Lagh Superior (introna a la cità de Duluth) al so estuari in de l'Ocean Atlantich. El Sant Lorenz l'è domà el toch de fium de 1.200km in tra el lagh Ontari e l'ocean. El so basin imbrifer l'è grand circa 1.600.000 km².

L'è on fium de gran importanza economica; l'è inscì important che in di agn gh'hann fad su in tut el so cors on monton de struture per superà i dislivei che se incontren.

I cità pussee importante che se incontren in del so cors inn Quebec e Montreal.




#Article 151: Lissander Manzon (469 words)


El Lisander Manzon, un di scrittor e poetta pussee important de la litteradura taliana, l'è nassuu a Milan el 7 de marz del 1785, fioeu de la Giulia Beccaria. El sò avol l'eva el famos Cesar Beccaria. El sò pader official l'eva el Peder Manzon, ma per davera Lisander l'eva el fioeu de Giovann Verri, el fradèl del Peder Verri. I so lengov mader i eren el lombard e 'l frances, e per imparà l'italian l'ha dovuu studià minga poch.

I sò gent se separen quand che 'l Lisander l'è ancamò piscininn e la sura Giulia la va a viv insèmma al Carl Imbonati. El Lisander el va a scoeura in del colleg di pader Somasch a Lugan e poeu in del colleg di pader Barnabitt a Milan.
In del 1808 a Milan, el toeu per miee l'Enrichetta Blondel che l'eva calvinista e tucc e duu deciden de andà a fà part de la Gésa Cattòlega. Per daggh cunt a tucc de la soa conversion el scriv i Inni sacri. 

In del 1818 el Lisander el gh'ha de vend el patrimoni che l'heva ereditáa del pader.
L'ann apôs el scriv ona tragedia Il Conte di Carmagnola e poeu in del 1821 el poemma Il cinque maggio in occasion de la mòrt de Napuleon Bonapart.

El sò liber pussee famos l'è el romanz I promessi sposi, ona storia de duu popolan in del Sesgent, che però la tratta de la storia europeja in chel period. El liber l'è staa scrivuu pussee d'ona volta; la prima volta l'eva intitolaa Fermo e Lucia, poeu 'l Lisander l'à deciduu in del 1822 de scrivel in toscann, perché el pensava che el dialett toscan el fudess l'italian pussee corregiuu.
In tra i sò oeuver pussee important se regorden anca l'Adelchi e la Storia della colonna infame.

A la fin de la sò vida 'l Lisander el g'ha avuu di gross dispiasè: in del 1833 la moeur la soa miee, sò mader e anch on quejvun di sò fioeu. El Lisander el toeu miee ona segonda volta cont la Teresa Borri, ma anca lée la moeur. Domà duu di noeuf bagaj che 'l Lisander el g'ha avuu di sò duu matrimòni vivaran pussee a longh de lù.

Quand ch'el moeur anca el sò fioeu pussee grand, Pier Luis, in del 28 avril del 1873, el Lisander el ghe la fà pu. El 22 de magg el devegn malaa de meningitt e el moeur anca lù.
Al sò funeral, a Milan, gh'è vegnuu anch i personalitaa pussee important de l'epoca.

In del 1874, Giusep Verdi l'ha scrivuu la Messa di requiem inscí de faggh onor al sò regord.
El Sepólcher del Lisander Manzon, o don Lisander, coma ch'el ciamen i Milanes, el se troeuva in del sitt d'onor in del Famedi del Foppón Monumental de Milan.

 




#Article 152: Riu Grand (148 words)


El Rio Grand (nomm ofizzial: Rio Grande) l'è on fiumm de l'America del Nord. L'è longh 3.034 km e 'l drena on bassin de circa 580.000 km² el se ciama 

Rio Bravo o, mej anmò, Rio Bravo del Norte.

El nass in del statt american del Colorado, in di montagn de San Juan; poeu despoeu el taja in duu tutt el statt del Noeuv Messich, bagnand la città de Albuquerque. Despoeu che 'l vegn foeura del Noeuv Messich, el bagna El Paso in Texas e Ciudad Juárez in Messich; de chì a la fin el marca el confin in fra i Statt Unii e 'l Messich. El se svoeuida in del Golf del Messich, semper in sul confin Statt Unii-Messich.In del sò cors el spartiss despess dò città, vuna americana e l'oltra messicana, che s'hinn desviluppaa vuna in facia a l'oltra (generalment quella messicana adree a quella americana).




#Article 153: Scioper a la giapunesa (109 words)


Un scioper a la giapunesa (ciamaa anca scioper bianch o scioper italian) a l'è un tipu de scioper cunsistent in del lavurà püssee de quel che 'l cunvegn, inscì che la prudüziun la aumenta de manera desmesürada e i prezz di prudot burlen giò, per la legg de l'uferta e dumanda. La redüziun di prez de manera descuntrulada la serviss per fà pressiun devant a l'urganizzaziun cun la qual s'è dree a prutestà.
Pupularment se cred che i scioper in Giapun hin faa 'sta manera, però a l'è evident che, semplizement, a l'è una legenda ürbana. A l'è ducümenttaa che l'urigin de la legenda la vegn d'un giurnalista catalan.




#Article 154: Arpitània (171 words)


L’Arpitania l'è 'l territori de lengua arpitana. Al di d'incoeu i arpitan i gh'ha no el sò Stat e hinn spartii in tra la Franza, l'Italia e la Svizzera.

El nomm Arpitania el vegn da Arp, donca Alp in de la soa lengua.

Ul spazzi arpitan al è cumprees intra ul dumini d'oïl al Noort, 
d'òc al Süüd, del Alemànich e del Gallo-Itàlich a Est.
Al s'esteend sü trii paees Eurupej: l'Itàlia (Val d'Aosta e vargüna valada piemontesa), la Svízzera (la Rumandía a l'ecezziun del cantun Jura) e la Francja (11 departemeent, di quaal 7 in la suva intreghezza u plüpaart: partie: Savoie et Haute-Savoie, Loire, Isère, Rhône, Ain, Jura; e 4 in paart: Drôme, Ardèche, Saône-et-Loire, Doubs.) 
In la paart Noort-òvest da l'Arpitània, intra Roanne et Mâcon,
a gh'è una zona intermediària qualifegada d'Arpitan Francisaa.

L'Arpitan l'è offizial domà in Italia, in tuta la Val d'Aosta e in d'ona quaj vall del Piemont.

In Franza l'è anmò parlaa, ma senza vess tutelaa, inveci in Svizzera l'è squasi 'na lengua morta.




#Article 155: Yukon (fium) (129 words)


Ol Yukon l'è ol fium plussee important del stat ameregan de l'Alaska. Al nass in Canada, ind el territori del qual l'ha ciapad ol nom (Territori del Yukon) e dop 3.185 km al se desvœia ind el Mar de Bering cont un delta ; ol so basin imbrifer l'è grand 840.000 km², qe l'è inscià a dir tre volte l'Italia. Jeneralment l'è jelad de oitober-november infin a april-maj.

Vista la longeza, la so importanza l'è miga tropa, soratut perqè al traversa dei zone q'inn propi poc popolade (l'è assee pensar qe in 3.185 qilometr de percors, se incontra domà 4 ponts stradai); l'è stait plussee important ind i agn 1898-1899, quand qe g'è staita la corsa a l'or ind el Klondike (qe l'è un fium plussee picinin, so afluent).




#Article 156: Cimiteri Monumental (Milan) (146 words)


El Cimiteri Monumental l'è on grand cimiteri de Milan che l'è staa concepii de l'architett Carl Maciachini in del 1866 e che g'ha un fracch de statov, de templi grecch e de obelisch.

El Famedio (che in latin el voeur dì “el templi de la fama”) l'è l'entrada principal del Cimiteri Monumental. Ona vòlta el gh'eva de vess una gesa, ma poeu l'è diventaa el loeugh in dov'hinn sepolt e regordaa i personagg pussee important de l'Italia. Per esempi a gh'è ona targa che la regorda el Giusepp Verdi, che l'è sepolt nò in del cimiteri, ma in de la Cà de Repos di Musicisti che l'ha fondaa lù.
In de la Capela Palanti a gh'è un monument comemorativ di 800 milanes che hinn mòrt denter i lager nazista.
El cimiteri el g'ha anca ona sezion special per i persònn che hinn nò de religion catòlega.




#Article 157: Colorado (fiüm) (176 words)


Ul Colorado l'è un fiüm del'America del Nort, c'al va denter int l'Ucean Pacifich. Al nass in del stat del Utah, dopu ca sa mèten insema dü olter fiüm püssee piscinit, ciamaa Green River e Grand River; dopu 2.900 km in mezz ai Muntagn Rucius del süt, al finiss la sò cursa in del Gulf de California.

Ul Colorado l'è famus perchè al furma, in del sò curs, i canyon püssee spetacular del munt, e tra tücc ul Grand Canyon (furmàà dal fiüm quand al sa tröva in del teritòri del'Arizona) l'è ul mejur.

In dii ültimm cent'ann per tüta la sò lünghezza in stàà custrüii dii sbarament, c'an regalà un muntun de energia eletrica a tüta la zona ma hann anca purtaa dii grossi cunseguenz: ul fiüm al g'à pü la sò curent natüral, inscì al porta pü i sediment russ (ch'hinn stàà la causa del sò nom, vist che in spagnöö Colorado al vör dì culuraa) e suratüt ul sò delta, in del Gulf de California, al s'è praticament secaa e l'è turnà desert.




#Article 158: Fidegh (207 words)


El fidegh l'è ona giandola extramural anficrina. La se troeuva sott al diaframma (in de l'ipocondri dester) e arent al colon e al stomegh.
A l'è la giandola pussee grossa in del corp uman. El pesa pu o manch on chilo. La gh'ha on roeul bell important in del metabolism e la fa tutta 'na serie de process: in tra de lor a gh'è el maganizament del glicogen, la sintesi di proteinn del plasma e la rimozion de sostanz tossegh del sangh. El produs anca la bile (che la serviss a l'escrezion di sostanz de scart) e, in cas de splenectomia, el pò avèggh anca la fonzion de emocateresi inscambi de la nilza. A l'è important anca per la digestion di grass.

La parolla fidegh l'è on'evoluzion del latin ficatum, d'usagg pussee popolar respett al pussee classegh iecur. El termen l'è doperaa in quasi tutt i lengov romanz (italian fegato, frances foie, catalan fetge, portoghes fígado, spagnoeu hígado, asturian fégadu, aragones figado, romen ficat, venezian figà, forlan fiât, ladin fié, sardegnoeul ficadu, ligur figæto, piemontes fìdich, napoletan feteco). In romancc, inscambi, se dopera la parolla dir.
El nomm grech hépar el vegn doperaa per i mai e i agettiv relativ al fidegh (epatite, epategh e via inscì).




#Article 159: Mackenzie (105 words)


Ul Mackenzie l'è un fiümm del Canada.
Al nass dal Great Slave Lake, in de la pruvincia de l'Alberta, e al curr per 1.738 km inver ul Maar Glacjaal Artich. Sa sa cunsídera però ul püssee lünch dii sò dü broch surgentífer, i fiümm Peace e Finlay, tütt ul sistema al vègn a vèss lünch 4.241 km e al diventa ul seguunt in tüta l'America del Nòort. Ul sò basin imbrìfer al sa slarga per 1.805.000 chilòmeter quader. Ul fiümm generalmeent al sa gera in utuber; ul giazz al sa desléngua inver ul mees de macc, e in inveern ul fiümm l'è duperaa cumè strada. 




#Article 160: Orinoco (134 words)


LOrinoco l'è un fiümm del'America del Süüt, lünch 2.151 km e cunt un basin imbrìfer de 948.000 kmsup2;; l'è cumprees per intrech in del stat del Venezuela.
Al nass in dela Serra Parima, e ul sò prim tocch de cuurs l'è in pratica un ünich curvun tüt aturnu ai Muntàgn dela Guayana; dopu chel curvun chì al cumencja a puntà deciss inver Nordest fin a che al riva a svujass dent in del Maar dii Caraibi, cunt un delta de 25.000 kmsup2;.

L'Orinoco l'è famuus per ul Casiquiare, un fiümm c'al sa destaca da lü un quai chilometru dopu la surgeent, e al và a svujà la so acqua in del Riu Negher, un aflüeent del Riu dii Amazzun; l'è l'ünich caas al muunt de cumünicazziun natüral tra dü fiümm de chela dimensiun lì.




#Article 161: Meridian (101 words)


In Geugrafìa, un meridian l'è ul circul püssee lungh utegnüü tajand la süperfiss de la Tèra cunt un piàn iputetich ch'al passa per ul sò ass. Un meridian al sa spartìss in d'un meridian propi e in del sò antimeridian.

Per tüt i punt de la Süperfiss de la Tèra al passa un meridian, ch'al sa identifica cunt un valuur de lungitüdin: donca i meridian hinn infinìì.

Ul nòmm meridian al vègn del latìn meridies, ch'al vör dì mezdì, vist che ul Suu al passa in sü un meridian a metà del periud de temp ch'al và da l'alba al tramunt.




#Article 162: Cuncurèss (140 words)


Cuncurèss  a l'è 'n comun de  abitant (dàto del  ) in de la noeuva provincia de Monscia e Brianza.

La città, cont un impiant medieval, l'è un sitt archeologic per dii ritruvament proto-roman. Citada cuma “Concoretio” gemò a partì del 853 a l'è stada in del XIII secul sed de un muiment eretic ciamaa I Puerìtt de Cuncurèss”, che l'è staa spazaa via del sciur milanes Oldrado da Tresseno.
In del center storegh la gh'è 'na vila del 600' che l'era de la famiglia De Capitani de la Val di Scalve, suravia de Berghèm: in del 1690 el Pirro De Capitani l'ha fundaa el feudo. 
La gesa di Sant Cosma e Damian a l'è un stabil neoclassic prugetaa in del 1810 de Luigi Cagnola.
La bibliuteca comunal a l'è uspitada in de la Villa Del Carretto, costruida in del vòttcent.




#Article 163: Felis silvestris catus (122 words)


El gat demèstech (del pónt de vìsta scentìfich l'è ciamàt Felis silvestris catus) l'è 'n mamìfer carnìvoro de la famìa dei Felidae. 

L'è giü dei anemài de compagnìa piö difundìcc e 'l cönta al dé d'encö 'na sinquantìna de varietà diferènte.

L'è perlopiö teritoriàl e 'l và a càcia de préde pesène, compàgn dei sorèch che l'è 'na sò préda tìpica. I gacc i fà 'na série de vocalizasiù (vèrs) diferènte che le và de le füze (el tìpich ron ron) ai  de tìpi variàcc, aisebé che per comünicà coi sò sìmei 'l dòpre piö che óter le cére del müs, le puzisiù del còrp e l'emisiù de feromòni.

Segónt i rezültàcc de stüde che gh'è stat fat endèl 2006 e 2007




#Article 164: Islanda (623 words)


LIslanda (Ísland in islandes) l'è un isola in del'Oceen Atlanteg setentrional just a sud del Circol Polar Arteg ; la se trœva in su la Dorsal Medioatlantega, qe la taia in duu ol paes de Nordest a Sudovest e l'è ol motiv per el qual l'Islanda la g'ha insí tants volcan e geyser.La metaa incirca del territori islandes l'è constituid de un pian de lava indurida ; ol vundex per cent l'è quaitad de giaç, spartid per la major part in tre grosse vedrete :

Ol clima, tegnud cunt de la latitudin, l'è plutost dolç (a Reykjavìk, la capital, la temperadura la va de -1 °C ind el mes de jenar a 11 °C ind el mes de lui); un poo plussee bòzz l'è ol clima de la zona artega, indove l'è anca possibel q'al jela ol mar. De conseguenza la vejetazion l'è plutost povareta, anca se quand l'è rivad Ereg ol Ross milla agn indree l'isola l'era quaitada per quas ol 40% de la foresta ; a'l dí d'incœ però la major part del territori l'è quaitad de vedrete e tundra.

Ol popolament de l'Islanda al principia ind el secol VIII, quand ge riven dei frats irlandes ; una colonizazion plussee consistenta la riva però a partir de l'ann 874, quand al comença a rivar un quai navigador viqing, qe vegneven per ol gross de la Norvejia ; per i centcinquant'agn dop l'è staita popolada de fameie de guerrier viqing. Inn staits qists qí a fondar, ind el secol X, l'Althing, qe l'è stait ol prim parlament de la storia d'Europa. Pressapoc ind el ann 1000 l'isola l'ha començad a vessr evanjelizada.

La so storia la va inanz pian pianin fina la metaa del secol XIII, quand la passa sota la Norvejia : ind el 1380 la Norvejia la finiss sota la Denimarca, e l'Islanda cont lee. Al comença insí un ligam q'al narà inanz fina a'l 1918, ann qe l'è staita proclamada l'autonomia e a'l 1944, quand l'Islanda l'è diventada completament indipendenta. Ind el 1949 la va dent ind la NATO.

L'Islanda l'è staita ol prim paes de l'Europa qe l'ha havud una dona comè President de la Republega, del 1980 a'l 1996 (Vigdis Finnbogadottir).

L'Islanda l'è semper staita popolada poc, vist anca i so condizion naturai ; la popolazion, ind i secoi, l'è naita su e jo, e l'è rivada a un livell stabel domà ind el secol XX (la g'hera 100.000 abitants ind el 1925, e 200.000 ind el 1967). G'è de dir qe in Islanda g'è miga stait l'istess fenomen qe l'ha colpid l'Europa, çoè la diminuzion de la natalitaa ind i ultim agn ; al vœl dir qe ol so tass de increment natural l'è un poo plussee volt qe in Europa.

La popolazion islandesa a'l dí d'incœ l'è considerada per plussee del 90% comè urbana : l'unega citaa importanta l'è la capital Reykjavìk, e la segonda l'è Akureyri ind el Nord.

La lengua plussee doperada l'è l'islandes, una lengua jermanega ; la relijon dominanta l'è ol Protestantesim.

La bas storega de l'economia islandesa l'è staita la pesca, anca se ind i ultim agn la s'è desvilupada anca l'industria (grazia soratut a l'enerjia jeotermega e idroeletrega a bon mercad).

L'Islanda la g'ha una flota de squas milla nav de pesca e la g'ha una red de stabiliments per ol tratament del pess ( conjelament e intollament ); a l'incontrari, ol rest del setor primari l'è miga trop in forma (agricoltura ge n'è poca, se pienten pom de terra, fen e un poo de fruita e verdura coltivada ind i capanon).

L'economia del paes la par però anc'mò un poo debola, de tute i manere ol livell de vita de la popolazion l'è vun dei plussee volts d'Europa.




#Article 165: Circol Polar (254 words)


Ol Circol Polar, artegh o antartegh, l'è ol paralel che al marca ol confìn in tra i sit in de la Terra indove che ol Sol al va sgiò semper e quei che g'hann almanca un dì che ol Sol al va minga sgiò; pussee precisament, al Circol Polar Artegh ol Sol al resta semper de soravia a l'Orizzont domà al dì del solstizzi d'estad, al 21 de giugn. A l'istessa manera, al dì del solstizzi d'invern (21 de dezember) ol Sol al va minga sgiò. Oviament, in de l'Emisfer sud al capita ol contrari.
I circlo polar a inn metud a la latituden de 67° 33', che la corespond a la diferenza in tra 90° e 23° 27' (che l'è l'inclinazzion de l'ass de la Terra).

El circol polar intorna al polo nord al ciapa el nom de circol polar artegh, inscambi quell intorna al polo sud l'è ciamad circol polar antartegh. I porzion de superfis sferega in di circol polar vengnen ciamade region polar o zone frigide, e hann al so center el rispetiv polo geografegh.

La latituden di circol polar l'è de 66° 33′ 39″ (o 66,56083°) e l'è stada calcolada coma la diferenza in tra la vertegal (90°) de l'inclinazzion de l'ass de rotazzion de la Terra e il piano dell'eclittica (23° 26′ 22″).

Per el fad che l'inclinazzion de l'ass de la Terra rispet a l'eclitega la varia sensibilment cont el passà del temp, el valor de 66° 33′ 39″ per i du circol polar l'è metud per convenzion.




#Article 166: Climatulugia (363 words)


La climatulugia a l'è el studi del clima, definii cume i cundiziun del temp vardaa in sü i periud de temp lungh; i usservaziun del temp che 'l fà dì per dì a l'è el caamp de la meteurulugia. In sustanza, la climatulugia la varda la periudicità di fenomen che süceden a livel meteurulogich (che sarien i cicli climatich) e i fatur climatich, che sien natüraj upür artificiaj; el se capiss inscì che cunt i istrüment de la climatulugia el duvaria vess pussibil fà di previsiun per el fütür.
La climatulugia, in del stüdi de l'evulüziun del clima, la stüdia la circulaziun atmusferica, la cumpusiziun de l'atmusfera, la sitüaziun radiuativa tra la Tera e el Suu e el trasferiment de calur tra l'atmusfera e i cuntinent e tra diferent sit in sü la Tèra.

Al dì d'incö, ghe vör dìl, la climatulugia la pö vess ammò cunsiderada una scenza piuniera, vist che i ricercadur a hin desluntan dal truà di legg per spiegà in toto i mecanism che regulen el clima de la Tera; a l'è minga ammò pussibil, per esempi, fà di previsiun giüst in sül clima de una part del pianeta in d'un quaj periud fütür. A l'è generalment recugnussüü, a livel de ricerca, che el clima a l'è regulaa da equaziun diferenziaj basaa sü legg fisich, ma quaj hin quij legg chì l'a munan de descuvrill nissün; el clima a l'è cunsideraa un fenamen stucastich, e a stüdiàl ghe vör fà aprussimaziun vüna dopu l'altra, che fan vegnì föra un resültaa trop boz per vess afidabil.

I climatolugh a duperen, per el stüdi del clima de adess, i seri de dat meteurulogich (temperadür, precipitaziun atmusferich, pressiun, e.v.i.); tüt quij dat chì a hin necessari per fà cur i mudej, duperaa per cugnuss e prevedè el clima in di periud fütür, che sien trii mes upür vint an; al dì d'incö, in tüt i modi, i mudej an munan de rivà a vess sücür e i previsiun che el fà un mudel a pöden vess anca fisc diferent da quij de un alter.

In manera diferenta a lavuren i stüdius del clima di an indree, segund i regul de la paleuclimatulugia.




#Article 167: Paranà (fium) (162 words)


Ol Paranà l'è un fium de l'Amerega del Sud, long incirca 2.570 km.
Al nass ind el Brasil meridional quand qe se met insema i duu fium Paranaiba e Grande ; pœ dop al corr in vers sudovest, e dop incirca 600 km al comença a marcar ol confin intra Brasil e Paraguay ; 200 km anc'mò e al se metr insema cont ol fium Iguaçu, e al forma la cascada forsi plussee famosa del mond.
Dop i cascade al taca a marcar ol confin intra Paraguay e Arjentina, infin a quand al ricev ol Paraguay, pœ dop al diventa un fium domà arjentin infin a quand al se desvœia ind l'Oceen Atlanteg, ind el Rio de la Plata, insema cont ol fium Uruguay.

L'è un fium de granda importanza economega, doperad comè via d'aqua e comè font de sostentament de un monton de comunitaa de pescador ; almen cinq citaa de dent del continent g'hann dei ports per i nav oceanege.




#Article 168: Tocantins (266 words)


El Tocantins (parnonziaa [tukɐ̃ˈtʃĩs] o [tokɐ̃ˈtʃĩs]) l'è un fium del Brasil centro-settentrional, longh pressapoch 2.450 km: a l’è el segond fium pussee grand che l’è tutt in del territori brasilian, dree del São Francisco. In de la stagion di piogg a l’è navigabel per pressapoch 2.000 km.
Normalment a l’è consideraa coma vun di affluent del Rio di Amazzon, ma in realtàa el và a finì in de l’Ocean Atlantegh fianch a fianch cont el Rio di Amazzon, in d’on alter canal fluvial ciamaa fium Pará. El sò basin idrografegh l’è spantegaa in d’ona area de 803.250 km2, e l’è donca el pussee grand tutt in del Brasil.

El sò nomm el vegn de la lengua Tupì, vuna di principaj lengov indigen de l’America del Sud: el voeur dì “becch del tucan”, e l’è on compost de tukana (tucan) e tĩ (becch). El “becch” a l’è la forma in su i cart geografegh del cors del Tocantins e del so affluent pussee important, el fium Araguaia.El dà el nomm al staa brasilian omonem, el pussee noeuv de la federazion, faa su del 1990.

El nass in di montagn de la Serra dos Pireneus, in del staa de Goiás in del center del paes, minga lontan de Brasília. El bagna i staa de Goiás, Tocantins, Maranhão (frontera cont el Tocantins) e Pará. In del staa de Pará gh’eran finn a i agn ’80 tant cascaa e rapid, che hinn staa inondaa cont la costruzion de la diga de Tucuruí, la segonda pussee granda del Brasil, dree domà de la diga de Itaipù (per metàa in del Paraguay).




#Article 169: Uruguay (fium) (148 words)


LUruguay l'è un fium q'al corr ind la part oriental de l'Amerega del Sud, ind i stats del Brasil, Uruguay e Arjentina ; al nass in Brasil, ind la Serra do Mar quand qe olter duu fium (Pelotas e Canoas) se meten insema. Al g'ha una longeza de 2.400 km incirca e al drena un basin imbrifer de 370.000 km².Ol so cors al fa la forma de un arc : al marca jo prima ol confin intra ol Brasil (stat del Rio Grande do Sul) e l'Arjentina, pœ dop qell tra l'Arjentina e l'Uruguay. Al se desvœia ind l'Oceen Atlanteg, cont un delta in comun cont ol fium Paranà ciamad Rio de la Plata.

Del pont de vista economeg ol fium l'è important per la produzion de enerjia idroeletrega, cont ol sbarament del Salto Grande.
Ol fium l'è traversad de tri ponts stradai, a cavall del confin Uruguay-Arjentina.




#Article 170: Amu Darja (272 words)


LAmu Darja (Tagiich: Амударё, Amudarjo; Persian: آمودریا, Âmudaryâ; Üsbeech: Amudaryo) l'è un fium de l'Asia de mezz, luncc 2.400 km e cont un basin de 530.000 km².
I so sorgent a inn in di montagn del Pamir, in territori tagich a 6.000 meter de quota; al corr in direzzion Ovest per i so prim 900 km, al marca prima ol confin Afghanistan - Tagikistan, poeu quell in tra Afghanistan e Uzbekistan e infin quell in tra Afghanistan e Turkmenistan. Dopo al gira vers nord-ovest e al va definitivament dent in Turkmenistan, al traversa ol desert del Karakum per olter 1.500 km in fin a che al finiss in del Lagh de Aral.

L'Amu Darja al porta l'acqua che la riva di montagn del Pamir, indove che i precipitazzion a poeuden vesser superior a 1.000 mm a l'ann; el svaporament l'è fort in di desert che al traversa, e minga tuta l'acqua la riva a la fin del fium in del Lagh d'Aral.

Ol fium l'è stad doperad in di agn passad di Sovietegh (insema al so compagn Syr Darja) come font de aqua per irigà i camp de coton che hann pientad sgio in mez al desert; a inn andad inanz inscì tant che adess ol volum d'acqua che al riva a l'Aral l'è diminuid almanca d'una desena de voeulte. Come risultad, ol lagh de Aral l'è 'dree a descomparì, in vun di pussee disastros intervent de l'om in su l'ambient natural in de la storia.

L'Amu Darja l'era cugnussud anca in de l'antichitaa classega, cont ol nom de Oxus.

Per savèn pussee a proposit del disaster ecologegh de l'Aral, varda chì.




#Article 171: Amur (fiüm) (119 words)


El Amur (Rüss: Амур, Amur) l'è un fiüm de l'Asia urientala: lünghèzza 4.444 km, basin imbrìfer 1.855.000 km².
Al sa furma in sül cunfìn tra la Rüssia e la Cina, a la cunflüenza di fiümm Shilka e Argun; da lì al cumencia a descrif una cürva prima vers südest, pöö dopu ver nurdest fin a che al sa trà deent in del Strècc dii Tartar, pròpi in facia a l'isula de Sahalin.

L'Amur l'è navigabil per quasi tüt ul sò cuurs, anca sa gh'è ul prublema ca l'è geraa per un quater-cinch meess a l'ann.

In del sò cuurs al marca ul cunfin Rüssia-Cina per quasi 1.800 km, e al bagna quater citaa d'una certa impurtanza, tüt in Rüssia:




#Article 172: ISO 639-3 (421 words)


ISO 639-3 al è un standard internazinal da còdas da lenguagi. Al estend ul còdas alpha-3 in ISO 639-2 con l'ànem da covrí tücc i lenguacc cognüü. Inscí, al è un sura-insemma dal ISO 639-1 e di linguagi individüaj in ISO 639-2. 
La paart 2 apó la tö dent colezion da lenguagi, coura ca la part 3 le fa mia, inscí 639-3 al è mia un sura-insemma da 639-2.

Ul sbozz da 2005-07-30 al cuntegn 7602 entrad. L'inventari di lenguv al è basaa sü trè funt: i lenguagi individüaj dal 639-2 i-è la basa, estendüda par linguagi mudern da la 15ma edizion dal Ethnologue e par varietaa stòrigh, lenguagi andegh e arteficiaj da la Linguist List.

Ul status da chest prugett a Ginée 2005 al è chel da Draft International Standard (DIS). Ul sbozz curent al è referii cuma ISO/DIS 639-3.

Gia che ul còdas al è alfabétich da trè lètar, un límit da sura pal nümar da lench al pöl vess representaa par 26 × 26 × 26 = 17576. 
Dal mument che ISO 639-2 al definiss di còdas spesciaj (2), un rangh reservaa (520) e di còdas nomà-B (23), 545 còdas i pöl mia vess duvraa a la part 3. Dunca un límit da sura plüü bass al è 17576 - 545 = 17032.
Ul límit da sura al vegn plüü bass anmò se vün al resta la culeziun da lenguagi definda in 639-2.

Artícul principaal: macrolenguacc ISO 639.

 
A gh'è dent 56 lenguagi in 639-2 che ul SIL al cunsidera vess di 'Macrolinguacc' in 639-3 .
Vargün da chist macrolinguagi al gh'eva nissün lenguagi individüaal, inscí cuma definii par 639-3 in ISO 639-2, e.g. 'ara'. Di olt cuma 'nor' i gh'eva gianmò i sò part individüal (nno,nob) in 639-2. 
Vargott al vör dí che di linguagi (e.g. 'arb') ch'i era cunsideraa vess di dialett d'un lenguagi par ISO 639-2 adess i-è cunsideraa in in ISO 639-3 vess di linguagi individüaj apó lur. 

Chestu chí al è un tentatif da tratá varietaa ch'i pöl vess linguisticament distint, ma ch'i è trataa pai locudür cuma dò furm dal medém lenguagi, e.g. in cas da diglòssia.

E.g. 

Videe par la lista cumpleta

Vargün còdas ISO 639-2 ch'i è da manera cumüna duvraa par di lenguacc, i representa mia un particülar lenguagi o di lenguacc relaa (cuma i macrolenguagi da sura). I è cunsideraa lenguagi culetif e i è lassaa fö da ISO 639-3.

Lenguacc culetiif e i söö còdas ISO 639-2 i-è:

Par la definiziun da macrolemguagi e lemguagi culetif, vidée




#Article 173: Ural (129 words)


LUral l'è un fium de la Russia e del Kazakhstan, doperad convenzionalment per segnar ol confin intra Europa e Asia.

Al nass ind i monts Urai, in Russia, 150 km a nord de la citaa de Magnitogorsk e al va in vers sud infin a qe al riva a bagnar Orsk ; qiqinsì al fa un curvon in direzion ovest e al va inanz per incirca 1.000 km, al bagna Orenburg e propi vixin a la citaa de Ural'sk in Kazakistan al jira anc'mò in vers sud. Al corr in qella direzion qì per 700 km ind el desert infina qe al se desvœia dent ind el Mar Caspi arent a la citaa de Atyrau, dop 2.428 km del so cors.
Ol so bacin imbrifer al quaita 231.000 km².




#Article 174: Kolyma (468 words)


La Kolyma (in russ: Koлыма́ [kəlɨˈma]) a l’è on fium del nordest de la Siberia, longh 2.129 km. El nass de la confluenza di fium Kulu e Ajan Jurjakh in di mont Čerskij e ‘l va a finì in del Mar de la Siberia Orientala.El sò basin imbrifer l’è spantegaa sora 644.000 chilometer quadraa in trii soggett federaj de la Russia: la republega de Jakutia, el okrug autonom de la Čukotka e la region (oblast’) de Magadan. Questa area chì a l’è vuna di region pussee fregg e voeuj de la Terra.

La Kolyma la nass del versant de sudest di mont Čerskij in de la region de Magadan, a nord del Mar de Okhotsk. La corr prima vers sudest e poeu vers nordest, cont ona granda ansa a ovest de l’altopian di Jukagir.

De l’altezza de Zyrjanka, passaa l’altopian di Jukagir, la devegn on fium de pianura, in del bassopian de la Kolyma ch'el ciappa el nomm del fium. In la pianura, a 641 km de la fos, el se troeuva el paes de Srednekolymsk, el pussee grand in del basin de la Kolyma, cont ona popolazion de 3.490 abitant.
In la pianura, la Kolyma la corr in direzion nordorientala prima de buttàss in del Mar de la Siberia Orientala cont on gran delta.

El primm europee a rivà in del basin de la Kolyma a l’è staa l’esploradô Mikhail Stadukhin in de l’estaa del 1644; l’area a l’era abitada de popolazion Čukči, compagn de quej de la visina Čukotka. L’area, vuna di pussee inospitaj de tutta la Siberia, l’è mai stada colonizzada di russ finn al Noeuvcent.

Intra el 1892 e ‘l 1894 el basin de la Kolyma l’è staa esploraa in de per tutt de ona spedizion geologega del baron Eduard von Toll; in la prima metàa del Noeuvcent, però, la Kolyma a l’è devegnuda famosa per i camp de lavor forzaa del GULag faa su del menagg sovietegh sotta el Josef Stalin per sfruttà i resors mineraj (soratutt or e platin) che boeugnaven per desviluppà l’industria in di alter part del paes. Gh’eren pressapoch 80 camp del GULag in de la Kolyma; vari font parlen de on numer de mort intra 250.000 e on million.
De l’epoca sovietega a l’è anca l’unega strada che la traversa la region e la collega al port de Magadan in sul Pacifegh. El tocch faa su in etàa sovietega a l’è cognossuu coma “Strada di oss” perchè i oss di prigionee di camp che hinn mort menter a eren dree lavorà a la costruzion de la strada a hinn staa mes’ciaa cont i materiaj de costruzion. Al di d’incoeu, questa strada a l’è on tocch de l’autostrada russa M56 che la collega Magadan a Jakutsk e Skovorodino e de lì a tucc i alter part de la Russia.




#Article 175: Tago (187 words)


El Tagh (Tajo in Spagnö, Basch e Catalan; Tejo in Purtughes; Tago in Italian; Tacho in Aragunes; Tagus in Latin e Ingles; Taju in Estremadürian; Tage in Frances e Ucitan; Texo in Galizian) l'è ul fiüm püssee lungh e impurtant de la Penisula iberica.
El vegn föra daj Montes Universales, in sül cunfin tra i regiun spagnöö de l'Araguna e de la Castija, el ciapa la direziun ovest e 'l traversa tüta la regiun de Castija-La Mancha bagnand i citaa de Tulee, Aranjuez e Talavera de la Reina.
Un quai chilometer dopu quest'ültima citaa el va dent a l'Estremadüra, in pruvincia de Caceres senza tucà dii citaa gross; dopu Alcantara el marca per una cinquantena de chilometri el cunfin Spagna-Purtugal, dopu de che 'l va dent in teritori purtughes fin a che el se svöja in de l'Ucean Atlantich, dopu 1.038 km da l'inizi, propi tacaa a Lisbona.

Sia in Spagna che in Purtugal el fiüm l'è duperaa cume funt de energia; l'è sbaraa una desena de völt in Spagna e tre in Purtugal; tücc chi sbarament chì ann creaa in del sò curs di lagh artificiai.




#Article 176: Zambezi (172 words)


Ul Zambesi l'è un fiüm de l'Africa meridiunala, lünch 2.574 km e cunt un basin de 1.570.000 chilometer quader spartii sü sett stat: Zambia, Angola, Namibia, Zimbabwe, Muzambich, Botswana e Malawi.

Al vègn fö da un laghètt palüduss in del nurdòvest del Zambia e al partiss in direzziun süt per 800 chilometer circa, fin a la cunflüenza del sò aflüent Cuando. Dopu de lì al gira inver Est e al mantegn chel'urientameent, cunt una cürva lingera inver südest per i olter 1.600 km del sò curs fin a che al finiss la cursa in de l'Ucean Indian in del staat del Muzambich, cunt un delta.
In del sò curs al furma rapid e cascat: i püssee famus a inn i Cascat Vitoria, in sül cunfin fra Zimbabwe e Zambia.

Ul fiümm l'è duperaa di pupulazziun lucàj anca cumé funt de energia, ca la vègn daj dü sbarament de Cabora Bassa in Muzambich (ca la ga dà l'energia a la Repüblica Südafricana) e da chèla de Kariba, ca la quata Zambia e Zimbabwe.




#Article 177: Tigri (207 words)


Ol Tigri l'è vun dei duu fium plussee importants de l'Irak, insem a l'Eufrad.Al nass sui montagne del Tauru, in Turqia (ind la rejon del Kurdistan), e al corr per 1.800 km incirca ind el desert de l'Irak infin a rivar a'l Golf Perseg cont un estuari in comun cont l'Eufrad, ciamad Shatt al Arab.Insema cont l'Eufrad, q'al scorr un quai qilometer plussee in vers ocident, al delimita ol cœr del stat de l'Irak, ciamad, jamò dei temp andaits, Mesopotamia.Ind el so percors al toca la citaa de Mosul, ind el nord de l'Irak. Bagdad, la soa capital e l'oltra granda citaa de l'Irak, Bassora, qe l'è bagnada del Shatt al Arab.

Ind la storia ol fium l'è semper stait important per tute i jent q'hann popolad l'Irak, jamò dei temp dei Sumer ; ol Tigri, insema a l'Eufrad, defait, al porta l'aqua dei montagne volte de la Turqia infin dent ind el cœr de una rejon intra i plussee colde e seqe del mond.Ol fium a l'è defait sbarad ind un bell poo de ponts, propi per dar-g l'aqua a tute i zone circostante ; jamò dei temp anteg, quand qe i Sumer a popolaven la Mesopotamia, g'è stait costruid una red de canai de inrigazion.




#Article 178: Syr Darja (158 words)


Ul Syr Darja l'è un fiümm de l'Asia centraal, cumpàgn del Amu Darja in del basin del Lach de Aral. Al g'à urígin in del staat del Kirghizistan, in dii muntagn del Tien Shan e al curr per 2.212 km invèr òvest e pöö nurdòvest, fin c'al sa trà dent in del Lach de Aral; ul basin del fiümm al quata suta 800.000 km² in dii staat del Kirghizistan, Uzbekistan, Kazakistan e Tagichistan.

Ul fiümm al cata l'acqua dii muntagn de l'Asia, ma, vista anca l'aridità dii zòon traversaa l'acqua ca riva a la fin l'è puca. Ul fiümm, propi cumé ul sò cumpagn Amu Darja, l'è staa duperaa daj suvietich in dii ann passaa per l'irigazziun del desèrt. N'ann catada sü talmeent tanta da purtà al disaster eculogich del lach de Aral, a partí da i ann '60.

Istèss de l'Amu Darja, anca ul Syr Darja l'era cugnussüü in de l'antichità clàssica; i greech ga disévenn Jaxartis.




#Article 179: Pruvincia de Munscia e Brianza (555 words)


La Pruvincia de Munscia e de la Brianza (Provincia di Monza e della Brianza) la se tröva in de la part ucidental de la Lumbardia e l'è in pratica ul teritori del Nord Milan, in de la vegia Pruvincia de Milan,  con tradissiòn però ca la hìnn minga istess. cuntrariament a chel che se pudaria capì a legg ul nom, la pruvincia la tegn minga dent tüta la zona de la Brianza, ma dumé la part de la pianüra, la püssee meridiunal. Ul rest de la Brianza, che la saria tüta la zona di runch, l'è spartida tra i pruvinz de Com e de Lech.
Dunca ul teritori el se slarga quasi tüt in de la zona de l'altra pianüra, föra che un quai cantun in de l'estremu nord, induvè se incuntra un quai runchet, prevalentement murenigh (uriginaa ai temp de la glaciaziun).
Vist ul livel de pupulament, el se capiss che ul paesagg natüral el gh'è pü in de la Bassa Brianza: cà, strad, feruvii, insediament indüstriai, cumerciai e per ul temp liber a quaten una grossa feta del teritori. Dumé in di zonn prutet a suraviven tuchei de ambient e paesagg che, anca se minga cumpletament natürai, a resten in tüt i modi liber da gross cuntaminaziun.

La Pruvincia de Munscia e de la Brianza la gh'ha la densità de pupulaziun püssee volta in de la Lumbardia, püssee anmò de quela de la Pruvincia de Milan. In de la magiur part di cas, i cà di diferent cumün se salden insema: induvè gh'hinn nò i cà, a gh'hinn capanun, center cumerciai, autustrad.
Tüta chesta presenza ümana la riva dal fat che la pupulaziun di cumün de la pruvincia l'è dree a cress fin dai ann '50, quand l'è cuminciada l'emigraziun (prima dai regiun de l'Italia meridiunal, pö da l'Africa, l'Asia e l'America del Süd). L'emigraziun l'è l'ünica resun de l'aüment de pupulaziun, vist che uramai da una trentena de ann i mort hinn püssee di nassüü (ul saldu natüral l'è negativ). Cumè in tüt i paes ucidentai, dunca, gh'è semper menu giuvin e semper püssee vegg, cunt tüt i publemi che ghe vegnen.

La pruvincia la gh'ha vüna di ecunumii püssee fort d'Italia: anca in de la vegia Pruvincia de Milan ul teritori de la Brianza el cuncentrava un bel poo de la strutüra indüstrial.
L'indüstria l'è svilüpada sü tüt ul teritori, per la magiur part custitüida da aziend medi e piscinit (a völt anca dumé aziend a livel familiar) che lavuren un poo in tüt i setur, anca se ul tessil, i aredament e la mecanica hinn un poo püssee present.
Cumè i  tüt i ecunumii muderni, fin dai ann '70 l'è dree a svilüpàss ul prucess de terziarizzaziun: dunca, insema a l'indüstria forta, in di ültim trent'ann el s'è svilüpaa un setur terziari, fina a riva al terziari vanzaa (marketing, reclam, servizzi infurmatich, ricerch e svilüp, cumünicaziun).

La lengua ufizial e püssee spantegada l'è l'italian.
La lengua lucal la resta ancamò adess el lumbard. Tradiziunalment el dialet de la zona el vegna ciamaa brianzö, e quel chì el var suratüt per la zona strengiüda in tra el Lamber e l'Ada. El brianzö, anca se 'l gh'ha di carateristegh uriginai (suratüt a nivel funetegh), el se sluntana minga tant del mudel milanes, già che la Brianza l'è semper andada dree a Milan.




#Article 180: Baghèt (2059 words)


El baghèt (dal lumbard ‘’baga’’, parola prubabilment d’urigen celtega che la vö dì “sach de pel”) l'è un tipu da piva che la vegniva sunada, fin vèrs la metà dal secul passaa, in dala Pruvincia da Bèrgum. Pürtròp a scumenzá dal dòpu guera, al baghèt l’è stai dismentegaa e, prugressivament, sustitüi da óltar strüment (presempi la fisarmònica).
Dumá ültimament di ricercadur e di stüdius hann cuntribüii a fal riviv e finalment incö l’è ancamò pussibil scultá la sò vus.

In tücc i paes de l'Euròpa hinn cugnusüü di strüment cun nom cuma zampógna, cornamüsa o piva che hinn sta assè impurtant, e in tanti cas hinn ancamò, per l'espressività müsicala dal mond pupular.
Hinn certament antich i sò urigin, dafát a gh'hinn nutizzi sicür che di aeròfún cun la risèrva d'aria evan giamò druvaa a Ruma indal prim sécúl dòpu Crist.
Indal períut medieval una gran quantità da funt icunugrafich la docümenta che l'eva presenta una faméja da strüment che i eva druvaa nurmalment e che la sa diferenziáva in divers tipulugii.
Quèi mudèl diferent hiin i radis dai piv e dai zampógn che ancamò adèss hinn present in tüta l'Euròpa.

Al baghèt bergamasch al sa inseríss indüna area granda cuma tüt al Nòort Itália indúa l’è ancamò testimuniada la presenza de certi tipi de cornamüs. In particular sa distinguen:

La presenza da sunadur indala media Val Seriana l'eva ben radicada ma, sa pò dí, quasi impruvisament e tücc inséma chesta cumünità da müsegh l'a dismetüü de suná vèrs i ann '40. Segund di ricerch püssee recent a resülta che un sunadur da Gazzaniga (BG) l’ha dismetüü de suná indal 1975 e l’è mort indal 1976. Gh'è de nutá che la magiuranza l'eva de estrazión cuntadina.
Quèi pòch che evan mia cuntadít i faseva l’artisan. Al vegn dónca a ment al lögh cumün che al vör ligá al baghèt a la dimensiún suciala dei pastur.
Cuntadit evan i sunadur e cuntadina l'eva la cültura che la impieniva l'espressività del baghèt, ligaa ai sir d'invernu passaa indala stala. Inscí anca l’mument tempural indúa che sa drövava la piva l’eva cunseguentement ligaa al mond cuntadin.
A sa cuminciaa a suná al principi dal invernu quand che i rivaven i prim fregg, al laurá indi camp al lassava püssee respir ai sunadur che pudevan inscí, cun tanta pazienza, mét ancamò in fünziún al sò strüment metüü via l’ann adré e sa nava innanz a suná fin a carnival. Apena la rivava la primavera, sa tacava turna a lavurà indi camp e la piva la vegniva metüda via faja sü indun tòch da stofa par prutegiala in atesa d'un altar invernu.

Ancamò incö in bergamasch sa dupera la paròla maschil baghèt par indicá la piva o, püssee genericament, tücc i tipi da cornamüs. Indal sò Vocabolario dei dialeti bergamaschi antichi e moderni (Tipografia Editrice Fratelli Bolis, Bergamo 1873), Antonio Titaboschi al dá la definizión:

Baghèt, Pia e Gnora Piva o Cornamusa. Tipu da strüment pastural cumpost de un sach (Baga) e de quater cann (Bochí, Pia o Diana, Òrghégn o Bass): al Bochí l’è la cana püssee cürta, cun dumá un bögg in scima che al serviss par sgunfiá al sach cul fiaa; la Diana o Pia l’è la cana un zich püssee lónga che la finiss a campana, cun poch büs, da sará o derví cun i did di man, e dagh inscí una quaj modulazión al sun che l’vegn föra intant che sa strenc al sach pien d'aria tra l’pèt e i brasc; i Bas o Òrghén hinn i altar dü cann druvaa par fá de acumpagnament.

L è dumá grazzia al lavurá seri e prufessiunal dal ricercadúr Bergamasch Valter Biella che l’è sta pussibil ricüperá e valurizzá un patrimòni cültural quasi cumpletament perdüü. Chést stüdiús chì l’á dedicaa part de la sò vita a cercá indizzi, imprunt, testimunianz vütil per la ricustrüzión detagliada da chést strüment e del sò repertòri müsical.

Al nümer di müsich ricüperaa indal curs dai ricerch l’è pütòst limitaa. Vüna di principal necessità per chi che sa visina al baghèt l’è de vegh un repertòri adeguaa che ‘l gh'abia anca una cèrta cuntinüità cülturala cun tüt quel che la tradizión del baghèt la rapresentava.
La tradizión müsicala che l'è püssee visina a chéla del baghèt l’è chéla dal sun di campan a festa par mezz d'una tastadúra metüda in scima al campanil. Chesta tradizión, cumposta quasi ünicament de müsica prufana, indúa i müsich de bal i gh'ha una part mia indiferent, la tröva la massima cuncentrazión de abil müsicista e sunadur indala Val Gandín e la media Val Seriana, i stess sit indúa al baghèt l’eva püssee vivüü.
In pü, a cuminciá dal secul passaa, i cuncert cun vot campan hann truaa semper püssee diffüsiún, e vot l’è anca l'estensiún sunòra del baghèt. Tücc dó i tradizión apartegnissan pöö a la memoria culetiva datu che hinn mai stai tramandaa cun trascrizión müsicaj ma dumá cun metud uraj (5).
Al dí d'incö la trascrizión e l'archiviazión di müsich l’è una necessità fundamentala e l’è in curs ancamò un nutevul laur da racolta e selezión de müsich che pòdan véss sunaa cul baghèt per met insema un repertori che al prumet de rivá a dimensiun raguardevul.

I mutur che i genera al sun indal baghèt hinn di dispusitiv che i vibra quan che hinn traversaa da un buf d'aria. Indal baghèt ga n'è tri: dó indi orghen e vün indala diana. Al nom generich da chesti dispusitiv l’è ancia che la pò vess sempliz se l’è la gh'a dumá una part che la vibra upür dúbia se i part che i vibra hinn dó. Indi cann lungh (i orghegn) a gh'è dent di anci sempliz (vüna indal prim orghen e vüna indal segund orghen) inveci indala diana a gh'è dent un'ancia dúbia.
In urigin i anci I evan fai de un material natüral, la cana da paltüm (Arundo donax) ma incö hinn preferibil i materi plastich che gh'hann püssee stabilità e anca resistenza mecanica. In pratega i anci da plastega a düran püssee e custan da menu. 

I nom uriginai dai anci druvaa indi Vai bergamasch l’eva:

L'aria che la serviss per fá ná in vibrazión i anci la vegn prima da tüt acumülada indala baga (al sach da pèl) pöö, al sunadur al fa aümentá la pressiún dal'aria dent ala baga fasent fòrza cunt al brasc che al schiscia la baga cuntra al pèt. I anci sempliz che gh'è dent indai orghen i cumincia a vibrá per prim parchè hinn calibraa per una pressiún püssee bassa mentre l'ancia dúbia che gh'è indala diana la cumincia cun una pressiún legerment püssee valta.
A l’è mia necessari de cuntinüá a bufá dent indal bochí parchè l'aria cuntegnüda indala baga l’è assee par fá suná al baghèt per 10 - 15 segund (al temp, magari, par cantá una stròfa dala canzún); l'autunumìa d'aria la dipent principalment dala dimensiún e qualita dala baga e dala fatüra di anci.
La tradizión dal baghèt la insegna che i sun di orghen devan vess putent e chel dala diana fort. Al prublema principal indala custrüzión dai anci dala diana l’eva che a duvevan véss sensibil a una pressiún bassa e dónca duvevan vess sutil, quasi trasparent ma cunt i strüment da laur che i gh'eva la lavurazión la vegniva cumplicada e tanti anci i sa rumpeva ancamò prima da pudé vess druvá. Anca dopu che evan prunt par suná i anci da cana i gh'eva mia tanta stabilità e evan fragil. De tüta manera, la pressiún giüsta par suná la g'ha de véss da 30 cm/H2O o anca menu.

Al prim orghen l’è furmaa da dó seziun cuassiái infilaa (per circa 10 ghei) vüna dent in chel'altra. I dó part pòdan inscí scur dent e föra in manera che la lünghezza dala cana la pò variá. La pussibilità de slungá o scürciá la cana la parmet de acurdá al sun che l’vegn föra dal prim orghen. Al sun al sa valza de tunalità se la cana la sa scürcia e al sa bassa se la cana la sa slunga. Al prim orghen l’è acurdaa un'utáva sóta dala diana. Al büs lungitüdinal che l’travèrsa tüta la cana l’è cilindrich.

La strütüra del segund orghen l’è cumpagna da chela del prim orghen, i diferenz hinn da lüngheza e da diametru dal büs. Al segund orghen pöö l’è furma da tri sezión inveci che da dó. Anca al segund orghen al pò véss slungaa u scürciaa fasend scur i tri sezión cuassiái. La sò acurdadüra l’è dó utav sóta dala diana.

Se al scòpu dai orghen l’è de fá dumá una nòta (nurmalment la tònica dala diana) che la serviss de acumpagnament, la diana inscambi la gh’ha de vess manuvrada cui did di man parchè la pòda fá una meludía.
La diana la gh'ha una strütüra fissa, la pò mia véss slungada o scurciada, però la gh'ha vot büs (set da sóra e vün da sót) che vegnan saraa o dervii cunt i pulpit di did di man per l'emissiún da 9 not.
A difarenza dai orghen, al büs lungitüdinal dala diana l’è cònich (strenc in scima largh in fund).

Un altar toch pütost impurtant dal baghèt l’è al bochí. In scima al bochí a gh'è un canel de tegn in buca che al serviss per bufá l'aria indala baga, in fund a gh'è la valvula da ritegn che la impediss a l'aria de turná föra.

La baga la vegniva tajada föra dala pèl mia cunsciada da cavra o pégura cüsida cunt al per da denter.

Dai ricerch fai dal Valter Biella (7) a sem che i baghet uriginaj I evan intunaa in LA magiur cun estensiún da una utáva sü una scara diatònica e dónca i not i evan: (SOL#), LA, SI, DO#, RE, MI, FA#, SOL#, LA. Impunemanch la prubabilità che i strüment avaréssan pudüü suná anca di not föra dala scara diatònica (ul sunadur Ruggeri ja ciamava mezz vus) a gh'hinn mia di testimunianz che i pòda cunfermá, dónca pa'l mument, a devum pensá che i müsich sunaa evan basaa dumá süla scara diatònica da LA magiur.
I orghen, cuma giamò dii prima, in intuna un'utava (prim orghen) e dó utav (segund orghen) sóta dala tònica dala diana (LA).

La ditegiadüra dal baghèt l’è da tipu dervii parchè la sücessiún di not dala scara la sa suna dervend i büs dala diana vün par völta (dal bass vèerz l’alt, tücc sara = SOL#; tücc dervi = LA).
I eventüai mèzz vus (i not agiüntiv dala scara crumatega) sa pòdan utegn cun certi pusiziun di did ciama a pirùn.

Suná ul baghèt, cuma hem giamò vist, l’eva una atività purtada inanz prevalentement dala pupulazión cuntadina e artigiana dai dó secul passaa. Cuma evidenzià dai stüdi dal Valter Biella, a gh'evan di regull mia scrivüü che tücc i sunadur i rispetava.
Prim dal tüt indi part dal baghet a pudevan mia vessegh dent i culur dal diául (ul negher e ul róss) e pöö al períud dal ann indúa sa pudeva suná l’eva praticament dumá l’invèrnu.

Cuma hem giamò vidüü prima, i baghet uriginaj evan intunaa in LA magiur. Incö al Valter Biella, l’ünich liütari che al custrüiss baghet, l’ha faa di ricerch e l’ha pruvaa a elaburá di mudifich ai dimensiún dala diana e di òrghegn. Par esempi, da vün di strüment uriginaj truaa (ul püssee lungh, che forsi l’eva intunaa in LAb) l’ha ricalculaa i misür par fá un strüment intunaa in SOL magiur (tunalità che la parmet da suná insema a óltar strüment pupular da la Pianüra Padana). De tüta manera, a gh'hinn anca di versiún intunaa in SIb che hinn la evolüzión püssee natürala dai strüment uriginaj in LA (defati, i strüment uriginaj I evan mia tücc cumpagn. La tunalità da riferiment l’eva ul LA magiur ma i strüment evan custüii a man e vegnivan o püssee lungh o püssee cürt). La carateristica püssee impurtanta de mantegn l’è la fadiga che sa duveva fá par suná e dónca la custrüzión di anc (semplis e dúpi) l'è vün di detali püssee delicaa.

 

La Bèrghem Baghèt l’è la prima e l’önega bànda de baghèt al mónt; l'è nasìda in del 2006 a Ambìer ‘n Pruìnsa de Bèrghem, dal Utùer del 2009 la s’è spostàda a Palasàch e in del 2010 l'à tiràt in pé ol Bergamo on pipes, ol prim fèstival internasiunàl de cornamüze.




#Article 181: Pruvincia de Milan (776 words)


La Provincia de Milan (Italian: Provincia di Milano) (in cœu ciamada Città metropolitana de Milan) a l'è ona provincia de la Lombardia che la cunta pussee de trii milion de abitant e per quèst motiv a l'è la terza provincia pussee popolada de tuta l'Italia.

La confina a nòrd con la Provincia de Vares e la noeuva Provincia de Munscia e Brianza, a est con la Provincia de Bergom, la Provincia de Cremona e la Provincia de Lòd, a sud con la Provincia de Pavia e a òvest con la Provincia de Noara. La gh'hà anca onexclave, el comun de San Colomban al Lamber, che se troeuva intra i Provincc de Lòd e Pavia. L'è nassuda in del 1797 del vegg ducaa de Milan (al temp sòtta el domini dij Austriach) cont el nòmm de Departement de l'Olòna. In del 1815, quand l'è nassuu el Règn Lombard-Vènet la gh'è stada ona division de la Provincia de Pavia. In del 1862, subit dòpo l'Unitaa d'Italia i Savòja gh'hann giontaa la Provincia de Lòd, che l'è stada tacada fina al 1992. Infin, in del 2004 l'è nassuda la Provincia de Monscia e Brianza, che l'è diventàa ona realtaa in del 2009. 

A partì dal primm de sgenee 2015, la pruincia a l'è stada sopressa e 'l sò post a l'è staa ciapaa da la cità metropolitana de Milan.

La Provincia de Milàn la se troeuva in de la Lombardia del nòrd-òvest, in de la zòna de l'Alta Pianura situada intra el Tisin a òvest e l'Ada a est. El primm el nass in Svizzera e'l finiss in del Pò arent a Pavia; l'alter el vegn del Lagh de Còmm e'l finiss in del Pò intra i provincc de Lòd e Cremona.

Alter fiumm important hinn el Lamber, che'l passa a est de Milàn (quartee de Lambraa) e'l confluiss (finiss dent) in del Pò a Òri Litta (LO), e 'l Seves, che inveci el vegn di colinn del Comasch e poeu el riva drent a la Martesana.

On important aspett de la idrografia milanesa hinn i Navili, canai ch'i hann faa i Duch de Milan duranta l'Etaa de Mezz e anca dòpo per podè trasportà i prei per fà sù el Dòmm (che l'è anmò in costruzion). Anca se la pussee part l'hann sarada, resten anmò in vida el Navili Grand, el Navili Paves e la Martesana. Ma gh'hinn anca alter canai, comè el Villoresi.

In de la Provincia de Milan a gh'è on gran numer de parch, e regordom el Parch Ada Nòrd e 'l Parch de la Val del Tisin.

La stòria de la Provincia de Milan l'è ligada a quèlla del capploeugh, che l'ha avuu i istess sòrt.

Abitada prima di Insuber e poeu di Gall, la zòna l'è stada ciapada di Roman arent al 200 prima de Crist. Vers la fin de l'Imperi roman, Milàn l'è diventada la capital de l'Imperi. L'è stada poeu invaduda di Visigòtt, di Longobard (di quai el vegn el nòmm Lombardia) e di Franch. L'è stada donca sòtta el Sacro Roman Imperi ma l'ha vist la nassida de on gran numer de comun indipendent.

Dòpo el period comunal, tutt el teritòri l'è staa ciappaa di Signor de Milan, che l'hann governaa fina a la rivada di Frances e di Spagnoeu. Per dusent ann el Ducaa de Milan l'è staa rett di Asburgh de Spagna, fina a quand, dòpo la Guerra de Succession Spagnoeula, el domini l'è passaa a l'Imperi d'Austria che l'ha tegnuu (a part duranta i invasion del Napoleon) per alter cent'ann. La Lombardia occidental l'è staa loeugh de on gran numer de batali duranta la Segonda Guerra de Indipendenza (1859), a la fin de la qual l'è stada unida al Regn de Sardegna, che duu ann dòpo (1861) l'è diventaa el Regn d'Italia. De chì, la stòria l'è compagna de quella italiana.

La lengua ofizzial e pussee spantegada in sul territori l'è l'italian. Milan l'è vun di center de iradiazzion de l'italian modern.
In ogni cas, el resist ancamò el lombard 'me lengua local, anca se in d'ona posizzion semper pussee precaria. El milanes l'è la variant pussee prestigiosa del lombard ocidental, che l'è ancamò bona de influenzà i dialett di caploeugh provinciai.
Del pont de vista dialettal, la provincia milanesa la pò vess spartida in d'ona quai sotta-zona, a segonda di center minor: a ovest a gh'è 'l magentin e 'l biegrassin, a sud el binaschin (che 'l se vesina al paves), a sud-est el meregnanin (ormai lodesan), a est e nord-est el brianzoeu. La zona de Legnan la ved la presenza del dialett bustocch-legnanes che, anca se l'è ciarament ocidental, el gh'ha di caratteristegh proppi originai.




#Article 182: Pruvincia de Bèrghem (448 words)


La Provincia de Bergom (Pruìnsa de Bèrghem in Bergamasch) l'è mettuda in del center de la Lombardia; la confina cont i provinz de Lecch, de Monscia e Brianza e de Milan a òvest, con quèlla de Sondri a nòrd, quella de Brèssa a est e quella de Cremona a sud.

El sò territòri l'è spartii fra la montagna, la colina e la pianura.
La part de montagna l'è la pussee granda (pussee del 60% del total) e l'è occupada di Alp Oròbi, tajaa da tré gròss valad profond: la Val Brembana, la Val Seriana e la Val Cavalina, con tutt i sò valètt lateraj (Val Talegg, Val Brembila, Val Serina, Val de Scalf).
Tra la pianura e la montagna gh'è ona zenta de ronch, cont i Coll de Bergom e el Parch di Coll de Bergom, la Val Calepi e la Val San Martin; tutta la part meridional l'è inveci pianura, de origin alluvional e compresa trai fiumm Ada e Òli.
Tutta la part bassa la gh'ha on ambient oramai antropizzaa, anca se in d'on quaj sitt gh'è ammò dii paesagg minga tròpp ruinaa; a bon cunt, la densitaa l'è minor de quella de la provinza de Monscia ò Milan.
L'ambient de la montagna l'è inveci puttòst ben tegnuu: se regòrden a quèll propòset chì tutt i zòn protett (bell grand a l'è el Parch di Oròbi Bergamasch, al confin settentrional).

L'economia de la provincia l'è dominada de l'industria, fada per el gròss (comè in del rest de la Lombardia) de aziendi medi e piscinitt; i settor pussee in forma a hinn el tessil, la mecaniga, la siderurgìa (se regòrda la Dalmen).
L'agricoltura l'è oramai marginal, anca se in pianura l'è eficent e la consent di produzion elevaa; in montagna l'è inveci trascurabil, vist el fenòmen de l'abbandon de part de la popolazion.
Ona risorsa di montagn a l'è el turismo.
In de la Provincia de Bergom gh'è vun di pussee important aeropòrt in Itàlia: quell de Ori (in bergamasch Öre), che l'è diventaa el 4° in Itàlia per i persònn e adiritura ul 3° per i merci.

Compagn de tutt el rest de la Lombardia, anca in de la Bergamasca la lengua ofizzial l'è l'italian.
In ogni cas, l'è ancamò putost conservaa el lombard, in de la soa variant oriental. El bergamasch l'è vun di dialett pussee important del lombard, e l'è parlaa pu o manch in tutta la region, cont ona quai variazzion: i dialett de la Bassa (soratutt quella ocidental: Casiraa, Trevij, Pontiroeu...) e di vai (per esempi la Val Gandin) poeuden avèggh di caratter divergent respett a quell de la città. In ogni cas, el bergamasch l'è putost omogeni in di sò caratter fondamentai.




#Article 183: Pruvincia de Bressa (298 words)


La pruvinzia de Brèssa la sa tröa in de la Lumbardía urientala; la cunfina cunt la Pruvinzia de Sundri a Nord, quela de Bergum a ovest, quii de Trent e Veruna a est, Cremuna e Mantua a süd.
La pruvinzia l'è la püssée granda de la Lumbardìa, e la gh'ha dent tücc i ambient ch'in Lumbardía se poden truà: el lagh (quel de Garda, a est), la pianüra, i Prealp, i Alp, cunt di muntagn ch'è tra i püssee impunent d'Itàlia (l'è assée pensà a l'Adamèl), i runch de la Franzacürta.
El teritòri 'l quata la Val Camònega, la Val Sabia, la Val Trumpia, la còsta est del lagh d'Isee, quèla ovest del Lagh de Garda, la zenta de runch e runchèt murenegh, la volta pianüra.

La pruvinzia la gh'ha püssee de un mijun de abitant; i muntagn hin poch pupulaa, anca se i scirö dij valad püssee impurtant hin semper pütost pièn de gent; i zòn bass hin pupulaa propi de bun. Föra de Brèssa, cità grand ghe n'è minga: i paesòt püssee impurtant hin Muntciar, Lümezàn, Urs Növ, Gheet (indua 'l gh'è l'eruport).

La lengua ufizial l'è l'italian.
El lumbard l'è ancamò pütost cunservaa, in de la sua variant uriental. El bressan l'è parlaa in manera pütost umugenia, anca se gh'è una quai diferenza a segunda de la zona. In general, la zona püssee vesina al mudel del caplögh l'è quela de la Bassa, intant che in di vai e in de la Gardesana se tröven di carateristegh püssee uriginai. El dialet de Bagulin l'è cunsideraa püssee cunservativ respet ai olter de la pruvincia. El cunfin in tra bergamasch e bressan (i dü dialet principai del lumbard uriental) l'è minga inscì ciar cume se pudaria cred, e in sustanza 'sti dü parlà furmen un cuntinuv lenguistegh. 




#Article 184: Pruvincia de Comm (257 words)


La pruvincia de Comm la cunfina a sud cun la pruvincia de Milan, a Est cun la pruvincia de Lecch e de Sundri, a Nord cunt el cantun Grisun, a ovest cun el cantun Tisén. La pruvincia de Comm l'è prevalentemeent muntana e culinaar, la pianüra ghè dumaa al cunfìn cun la pruvincia de Milan.

Quela de Comm l'è la prima pruvincia lumbarda ad avegh pü una aministrazziun pulitica. La giünta del Leunard Carioni, de la Lega Nord, l'è difati decadüda el 31 de magg dal 2012.

La lengua ufizial l'è l'italian.
La lengua lucal, inscambi, l'è 'l lumbard, che l'è un poo dree a descumparì. El lumbard parlaa in del Cumasch l'è de tipu ucidental, pütost vesin al mudel milanes, suratüt a Com e in de la pianüra. Carateristegh dialetai cumasch se tröven anca in del Mendrisiot. El cunfin in tra dialet cumasch e varesot l'è minga inscì precis cume se pudaria cred: in sustanza se trata in tücc dü i cas de dialet de tipu milanes de l'area norducidental. I dialet parlaa in sü la riva del Lagh presenten vari particularità e carater uriginai, anca se partegnen semper al ram ucidental del lumbard: un esempi ciar l'è 'l dialet de la Val Alban, tant 'me in del paes de Germasen (fraziun de Gravedona). In de la zona püssee olta del lagh, cumpagn de Soregh, el dialet el ciapa di culur lumbard alpin, anca se l'è dree a milanesizàss semper püssee.
Un olter dialet particular l'è quel de Türaa, che 'l se vesina al mudel büstoch-legnanes.




#Article 185: Anàlisi cumplessa (139 words)


L'anàlizi complèsa l'è la branca de la matemàtica che la stüdia le funsiù dei nömer complès.

L'anàlisi complèsa la se referés en particolàr a le funsiù analìtiche de variàbii complèse, cunusìde come funsiù olomòrfe.

'Na funsiù complèsa l'è 'na funsiù endoche la variàbil indipendènta e la variàbil dipendènta i è töte dò dei nömer complès. Piö de precìs, 'na funsiù complèsa l'è 'na funsiù definìda enden sotaensèma dal pià complès, a valùr complès.

Par ogna funsiù complèsa, tat la variàbil indipendènta come la variàbil dipendènta le pöl véser scumpunìde endei sò componèncc reàl e imaginàre.

De chèsto se pöl dedùcer che i componèncc de la funsiù,

i pöl véser enterpretàcc come funsiù reàl de dò variàbii reài  e .

L'estensiù de funsiù reàl (esponensiàl, logarìtmo, funsiù trigonométriche) al dumìni complès l'è dopràda de sòlet come entrudusiù a l'anàlizi complèsa.




#Article 186: Funziun merumorfa (562 words)


In anàlisi cumplessa, una funziun merumorfa  sü un sübcungjuunt deerf dal plan cumpless, a l'è una funziun ulumorfa sü tütt D maanch un cungjuunt da puunt isulaa, numenaa i pòol da la funziun. Chí sa dumanda che  la síes ulumorfa e la vàrghes 0.

Cada funziun merumorfa sü D la pöö vess espressada cuma ul rapòort intra dò funziun ulumòorf (cun denuminaduur mia custaant 0) definiit sü D: i pòol alura i-ucüür a i ariis dal denuminaduur.

Intüitivameent alura, una funziun merumorfa a l'è la ratio da dò bunn funziun ulumoorf. Una taal funziun la sarà anmò buna, eceet aj puunt intúe ul denuminaduur da la frazziun al è zero: chí la valuur da la funziun la sarà infinit.

Da un punt da vista algebràich, si D al è cuness, alura ul cungjuunt di funziun merumòorf al è ul caamp di frazziun dal dumini integraal dal cungjuunt di funziun ulumoorf, anàlugameent a la custrüzziun da  a partí da .

Gja che i pòol d'una funziun merumorfa i-è isulaa, ul sò cungjuunt al è al plüü
cuntàbil. Ul cungjuunt di pòool al p8ö vess infinii, cuma mustraa da l'esempi:

Cul duvrá la cuntinuazziun analítica par eliminá i singülaritaa evitàbil, i funziun merumòorf i-pöö vess sumaat, sütraat, mültiplicaat e la frazziun f/g la pöö vess furmada, a maanch che g(z) = 0 sü una cumpuneent cunessa da D. Dunca, si 
D al è cuness, i funziun merumòorf i-furma un caamp, da fatt una estensiun di nümar cumpless.

Sü una Süperfiis da Riemann cada puunt al amett un intuurn deerf isumòrfich a un sübcungjuunt deerf dal plan cumpless. Dunca la nuzziun da funziun merumòrfa la pöö vess definida par tüti i süperfiis da Riemann.

Süra na Süperfiis da Riemann tuci i pönch li gà n'toren uvert ca le isomorfec a un sotensema d'ol pian compless. Par 'sta rasun chilò la nuzziun da funziun merumòrfa la po vess definida par tuci li Süperfiisi da Riemann.

Cura ca D a l'è l'intrega Sfera da Riemann, ul caamo di funziun merumòorf al è simplameent ul caamp di funziun razziunaal sura ul caamp cumpless, gja che sa pöö pruva che qual-sa-vöör funziun merumorfa sü la sfera a l'è razziunala. (Cheest-chí al è un caas spescjaal dal inscí cjamaa principi GAGA).

Par cada süperfiis da Riemann, una funziun merumorfa a l'è l'istess che una aplicazziun ulumorfa ch'a la mapa sü la sfera da Riemann , e ch'a l'è mia custaant . I pòol i curespuunt aj puunt mapaa sura . 

Sü una süperfiis da Riemann mia cumpata cada funziun merumorfa la pöö vess realizada cuma un rapòort da dà funziun ulumòorf glubalmeent definiit. Par cuntra, sü una süperfiis da Riemann cumpata, cada funziun ulumorfa a l'è custaant, cura ca i-esiist sempru di funziun ulumòorf mia custaant.

I funziun merumòorf sü una cürva elítica i-è apó cugnussüüt cuma funziun elítich.

In Divèers variàbil cumpless, una funziun merumorfa a l'è definida vess lucalameent un rapòort da dò funziun ulumòorf. Par esempi, f(z1,z2)=z1/z2 a l'è una funziun merumorfa sül spazzi cumpless afin dü-dimensiunaal. Chí al è mia plüü vera che una funziun merumorfa a l'è l'istess che una aplicazziun ulumorfa ch'a la mapa sü la sfera da Riemann: a gh'è un cungjuunt d'indeterminazziun da cudimensiun dü, íntal esempi, l'urígen (0,0). 
  
Al cuntrari che in dimensiun vün, in dimensiun plüü olta i-esiist di varietaa cumpless sü che i-esiist no di funziun merumòorf mia custaant.




#Article 187: Funziun intrega (180 words)


In anàlisi cumplessa, una funziun intrega a l'è una una funziun, ch'a l'è ulumorfa definida da-par-tütt sül intreegh plan cumpless. Esempi típich i-è i pulinomi, la funziun espunenziala, i funziun trigunumétrich e i summ, prudüii e cumpusizziun da chesti-chí. Cada funziun intrega la pöö vess representada cuma una séria da puteenz cunvergeent da-par-tütt. Ni ul lugariitm ni qual-sa-vöör funziun ariis i-è intreegh.

Una funziun intrega la gh'a una singülaritaa al puunt al infinii, a maanch che la síes custaant. Chesta singülaritaa la sarà un pòol u una singülaritaa essenziala Intal darée caas, a l'è cjamada una funziun trascendenta intrega.

Ul Teurema da Liouville al stabiliss una prupietaa impurtaant di funziun intreegh mdash; :
una funziun intrega limitada la gh'a da vess custaant. Chesta prupietaa-chí la pöö vess duvrada par una pröva eleganta dal teurema fundamentaal da l'Àlgebra. Ul teurema da Picard al è un refurzameent cunsideràbil dal teurema da Liouville: una funziun intrega mia custanta la töö cada valuur cumplessa, eceet magara vüna. La darera ecezziun a l'è ilüstrada da la funziun espunenziala, ch'a la töö mai la valuur 0.




#Article 188: Pruvincia de Cremuna (154 words)


La Pruvincia de Cremuna a l'è 'na provincia de la Lombardia.

La confina con  e l'è fàda su de .

La gh'ha  abitant e 'n area de  km². El president l'è el .

La lengua ufizial de la pruvincia l'è dumà l'italian.
In ogni cas, el se cunserva ancamò adess el lumbard, spartii giò in dò variant principai: el cremasch a nord e 'l cremunes a süd. El cremasch l'è ciarament un dialet lumbard uriental, cun di fort vesinanz cunt i parlà de la Bassa bergamasca. El cremunes el gh'ha di carater püssee uriginai e una quai relaziun cunt el bass bressan, ma anca cun l'emilian. In d'un quai paes, cumagn de Vulungh e Ustian (che se tröven in sü la riva uriental de l'Oj), se parla bressan. Arent a Casal, giò in de la Bassa cremunesa, la lengua l'è urmai emiliana, e la gh'ha di fort cunessiun cunt el parmesan e 'l mantuan.




#Article 189: Lituania (796 words)


La Lituania a l'è un paes de l'Europa nord-oriental, bagnad del Mar Balteg cont 100 km de linia de costa. La confina cont la Polonia e la Russia (exclav de Kaliningrad) a sudovest, cont la Bielorussia a sudest e cont la Letonia a Nord.

Ol so territori l'è squas tut pianura e i uneg muvimeent in representads de un quai montexell moreneg ind la zona sud oriental e nord ocidental ; ind el territori lituan se cunta plussee de 3.000 lag. I fium principai a inn ol Nemunas e ol so afluent Neris.In su la costa baltega la se trœva una laguna, qe la se slunga in vers infina a tocar la citaa de Kaliningrad.

Ol clima l'è intermedi intra quei temperads oceaneg de l'Europa de l'ovest e quei plussee continentai de l'est ; mediament se g'ha dei invern plutost freids, un poo plussee dolç in su la costa (jenar : Kaunas -6 °C, Klaipeda -3 °C) e istad fresqe, squas istess in su tut ol territori (16-17 °C). I precipitazion a vann intra un massim de 700 mm in su la costa e minim de men de 500 mm ind i zone plussee de dent. 

De conseguenza, la vejetazion l'è prevalentement forestal, anca se a'l dí d'incœ la quata domà ol 28% de la superfix total ; ol rest l'è stait regalad a l'agricoltura. L'ambient l'è, de tut i maner, plutost ben tegnud ; i uneg preocupazion per i ambientalista a vegnen dei centrai nuclear, jeneralment ereditade del passad sovieteg (in particolar quella de Ignalina).

I prim abitants de la Lituania inn staits i Balti, infin del I milleni prima de Crist ; a partir del secol XIII ol territori l'è diventad un granducad ereditari.

Ind el secol XIV, cont un matrimoni, l'è començada l'union cunt la Polonia, qe la rivarà infina a la fin del '700. Ind el 1795 la Lituania la passa dent ind la Russia.

Ind el 1918, ocupada dei todesc, la se deciara indipendenta ; la so indipendenza la narà inanz infin a'l 1940 quand, insema cont tut i paes del Balteg, l'è incorporada ind l'Union Sovietega. Del 1941 a'l 1944 g'è la guerra cont i todesc nazista, qe ge mazzen 200.000 juder.

Ind el 1990 ol parlament al deciara l'indipendenza, recognossuda però domà l'ann qe vegn ; la Lituania l'è naita inanz in su la strada de la democrazia, infin a entrar (1/5/2004) ind la NATO e ind l'Union Europea.

La popolazion lituana l'è costituida per incirca ol 85% de lituan etneg, qe parla la lengua lituana, vuna dei dü lengov anc'mò vive de la fameia indoeuropea baltega. 'Sta percentual insí volta la vegn del fait qe, anca sota ol domini sovieteg, la Lituania l'è semper staita una republega tradizionalista, poc industrializada e qe l'è staita per quest miga invasa dei russ.I russ a cunten per ol 6% complessiv, prevalentement ind i citaa grande e cont una curiositaa : a inn ol 55% ind la citaa de Visaginas.I polones a inn incirca ol 6,5%, concentrads ind i rejon del sudest.

Ol moviment natural de la popolazion l'è, dei prim agn '90, in negativ ; la popolazion urbana l'è oramai ol 70% del total, per la plupart dent ind i citaa plussee grosse (Vilnius, Kaunas, Klaipeda, Panevėžys, Šiauliai).

Te i qí i nom del Paes ind i lengov miga ofiçai.

La Lituania, comè tuts i paes de l'ex Union Sovietega, g'hann havud de afrontar ol passaj de l'economia socialista del period sovieteg e quella del liber mercad de dop l'indipendenza ; qell passaj qí l'ha portad dei gross problema (inflazion, crodada del PIL), ma ol process de liberalizazion de l'economia al s'è mai fermad.

Infin a'l 1945 la Lituania l'era un paes q'al scampava de agricoltura e allevament ; a'l dí d'incœ domà ol 7% del PIL al vegn de lí.I colture inn quei carateristege dei paes nordeg : forment, biedrava, lin, pom de terra, orj ; i bestie plussee allevade a inn porcei e vaqe.De notar la pesca (merluz).

L'industria l'è prategament nassuda dop ol 1945, cont i sovieteg, qe g'hann metud in pee stabiliments metallurjeg, qimeg, mecaneg. La strutura industrial l'è restada un poo ferma del period sovieteg, e insí qe la Lituania l'è miga bona de competer cont i industrie ocidentai ; una bella part del so trafeg comerçal al va de conseguenza anc'mò in vers la Russia, comè ind el period sovieteg.

Ol setor terziari l'è dree a desvilupar-s : l'è important ol port de Klaipeda, cont la so zona economega libera.

Article by Rubén Berríos Martínez, THE WASHINGTON POST, Washington, D.C., May 23, 1990 / 05-23-1990

La Lituania (nom ofiçal : Lietuvos Respublika) a l'è una republega.
Ol president a l'è ol Gitanas Nausėda (del 2019).
Ol Prim Ministr a l'è ol Ingrida Šimonytė (del 2020).




#Article 190: Cuntinuazziun analítica (136 words)


Sa cunsíderi un puunt  dal plan cumpless e la séria da puteenz in 

Chesta séria da puteenz la cunveerg in un ceert círcul  da centru
 e dunca ga definiss una funziun ulumorfa ; scrivemm
 par ponn in evidenza ul puunt da desvilüpameent.

Cunsideremm un puunt  e desvilüpemm  in séria da puteenz 
da :

Si al è ul caas che ul círcul da cunvergenza  da hesta darera séria al sia 
mia cuntegnüü in , emm utegnüü una cugnussenza plüü àmpia da ,
par mezz da la definizziun:

Chesta definizziun a l'è ben pusada, par che .

Diremm che l'estenziun inscí utegnüda a l'è una cuntinuazziun analítica 
(u apó un prulungameent analítich) da ;
diremm apó che  a l'è una cuntinuazziun 
analítica da  e viceversa.

Par esempi, sa pöö facilmeent vidé che i dò seri da puteenz

\displaystyle\sum_{n=0}^{\infty}\frac{z^n}



#Article 191: Pruvincia de Lecch (396 words)


La Pruvincia de Lech la se tröva in de la Lumbardia ucidental, sübit a urient del lagh de Com; la tegn dent dunca i Prealp de la spunda est del lagh (tajaa da la Valsassina e la Val Varun) insema cunt un tocch di culin de la Brianza setentriunal.

La densitaa de pupulaziun l'è alta; ghe vör dì però che in del süd (la Brianza e la zona de Lech) la densità la se met inturna ai 1000 ab./km², quand inveci i muntagn a hin poch pupulaa. De cunseguenza, in di muntagn a suraviven anca di cantun sügestiv, poch tucaa da la man de l'om. In de la pruvincia, in del Parch regjunal de Muntavegia e de la Val del Cürun a l'è prutegiüü el paesagg de vün di ültim toch poch ürbanizaa restaa in de la pianüra/culina lumbarda.
In de la pruvincia ghh'in nò citaa gross: Lech la riva nanca a 50.000 abitant, e i alter citadin a hinn un poo de suravia a i 10.000: Mandel, Valmadrera, Meraa, Casanöv.

L'ecunumia a l'è basada in sü l'indüstria, cunt aziend medi e piscinit cume in quasi tüta la Lumbardia; ghe resta ammò un poo de agricultüra (üga de vin, agricultüra in sera). El setur dii servizzi l'è semper püssee svilüpaa.
L'ecunumia muntana tradiziunal la gh'è quasi pü; i gent di muntagn e del lagh adess a scampen quasi tüt de türismu.

La Pruvincia de Lech l'è nassüda in del 1992 e la cünta nuvanta cumün: de quest chì, vutantaquater prima faseven part de la Pruvincia de Com, i alter ses (Calolz, Vercüragh, Mont Marenz, Tur di Büs, Erv e Caren) de la Pruvincia de Bergum.

La lengua ufizial l'è l'italian.
La lengua lucal l'è 'l lumbard, per la precisiun di dialet ucidentai. La Brianza lechesa l'è un poo el cör, strengiüü tra Lamber e l'Ada, del brianzö; anca el dialet de la cità de Lech el gh'ha pü o manch i istess carateristegh del brianzö, anca se in de l'ültem secul el s'è vesinaa un brisinin püssee al mudel milanes. In de la Valsasna e in de la Val Varun (per esempi a Prumana) se parlen di dialet ucidentai cun di carateristegh uriginai, e di carater de transiziun cunt el lumbard uriental. In de la Val San Martin, inscambi, se parla propi un dialet bergamasch, anca per via del ligam secular cun la Pruvincia de Bergum.




#Article 192: Cuntinuazziun analítica massimala (405 words)


In cheest artícul a femm vidé una furmalizazziun plüü astrata da la nuzziun da cuntinuazziun analítica.

Síes  la sfera da Riemann; una süperfiis 
da Riemann regülara 
sura un cungjuunt deerf

a l'è un para 
 
intúe  a l'è una süperfiis da Riemann
(i.e. 
una varietaa cumplessa a una
dimensiun) e 
 a l'è
un biulumurfiism lucaal 
sürgetiif.
Una cuntinuazziun 
analítica regülara
d'un 
elemeent da funziun ulumorfa
la cunsistiss int
una süperfiis 
da Riemann regülar 
sura un cungjuunt

 
taal che  ,
int una 
imersiun ulumorfa 
  
tala che  
e int una funziun ulumorfa 

tala che .

Un murfiism 
intra dò cuntinuazziun
analítich

dal istess 

 
al è una funziun ulumorfa
 
tala che
.

Un taal murfiism 
al è una funziun 
mia custanta,
ünivocament 
determinada in ,
(e dunca da-par-tütt in ) 

. 
Da plüü,
 e 

in  dunca da-par-tütt in .

L'ünich murfiism 
intra una cuntinuazziun 
analítica e la istessa
al è l'identitaa, la
cumpusizziun da düü morfismes
a l'è apó un murfiism; 
si un murfiism al amett 
una funziun ulumorfa 
cuma inversa, chesta-chí a l'è 
apó un murfiism: 
si al è ul caas, a parlemm
d'un isumurfiism 
da cuntinuazziun
analítich.

Definizziun: 
una cuntinuazziun analítica 
 da l'elemeent 
 
a l'è massimala si, 
par cada cuntinuazziun

da  
al esiist un murfiism 
.

Remarchemm che dò cuntinuazziun massimaal dal istess elemeent i è necessariameent isumòorf; dunca
la cuntinuazziun
analítica 

a l'è ünica
a maanch
d'isumurfiism.

Teorema: cada elemeent 
 
da funziun ulumorfa
al gh'a una cuntinuazziun
analítica 
massimala .

Demustrazziun: 
síes 

ul cungjuunt formaa paj elemeent 
liàbil a

e ;

Introdüssemm una relazziun d'equivalenza 
in : 
 e 
 sa i dirà
equivaleent si
 e
 
in un intuurn
da  in .

Síes  ul
cungjuunt quozzient e
 
la prujezziun canònica:
una basa par la 
tupulugía da  
a l'è formada paj
. 

,

,

.

Sti aplicazziun i è ben definiit e cuntínüi; da plüü,
 al è
un omeumurfiism lucaal.

Ul spazzi tupulògich
 al è da Hausdorff: 
da fatt, si 

, cunsideremm
un intuurn cuness
 da , 
taal che
 e  
i síes definii e 
difereent in .
I síes
 e  
les còpies
disgjuunt da  in  
e da
 in : 
s'al veet che
.
da fatt, si ga i füdess
düü puunt
 e  
taal che 
,
s'aress apó
 int un intuurn 
da ,
dunca in , vargott ch'al è 
una cuntradizziun.

Ul spazzi  al è cuness, 
par che 
par cada
para da puunt

 
e ,
al esiist
una cadena 
 
da congjuunt deerf cuness
mia vöj,
taal che, 
par cada , 



#Article 193: Lema dal spazzi métrich (156 words)


Al síes  un spazzi métrich cumplett e  una 
funziun lucalameent limitada.
Al síes : alura, par tücc  al esiist 
taal che:

Demustrazziun Süpusemm par l'assüuurt che ul lema al síes faals: alura al esiist  taal che, par tücc ,
vün almaanch di enuncjaa 1,2,3 al síes faals. In particülaar,  al gh'a da viulá la cundizziun 3. Dunca sa pöö truvá  taal che  però , vargott ch'al implica
che 1 e 2 i è veer par 
 e, par cunsequeent,

Dunca sa pöö truvá  
taal che 
però , dunca .

Cheest-chí al implica che 1 e 2 i è veer par par 
 e, par cunsequeent,

Sigütaant cheest prucedimeent, sa pöö fa sü, par indüzziun, una suquenza
 tala che , 
 e 
.
%
Chesta sequénza-chí a l'è da Cauchy: en síes  la valuur límit.
Al sa veet che  a l'è mia limitada aprööf , vargott ch'al è una cuntradizziun.

M.Gromov,
Foliated plateau problem: part II: harmonic maps of foliations.




#Article 194: Lema da Zalcman (233 words)


Grazzia al lema dal spazzi métrich, sa pöö dá una pröva fisc sémplis dal segueent lema d'anàlisi cumplessa, devüü al matemàtich Israelian Zalcman:

Si una fameja 

da funziun merumòorf sül diisch ünitaa

a l'è mia nurmala sü vargün intuurn da 
, alura al esiist 
di sequeenz
,
,

e una funziun merumorfa mia custanta

sü  
taal che
 
ünifurmameent
sü cada cungjuunt cumpatt da ; da plüü, la derivada sférica

a l'è limitada sür .

Grazzia a la mia nurmalitaa al puunt, i sa pöö truvá di sequeenz  
in  e 
 
taal che .
Sa pöö süponn, senza nöss a la generalitaa, che

al síes cuntegnüü int un sübcungjuunt saraa  
 da .

Par cada , aplichemm ul lema dal spazzi métrich
a  cun la métrica euclidea, 
, 

e ;
s'uteegn  taal che:
{\tt (i)} ,
{\tt (ii)} e 
{\tt (iii)} .

Punemm adess
 e .
%
Cada  al è ben definii sü
 par che:
{\tt (i)}
 e
{\tt (ii)} 
.
La fameja  
a l'è nurmala par che, grazzia a 3,

sü : grazzia al teurema d'Ascoli-Arzelà, sa pöö trá fö da
 una sübsequenza
ünifurmameent cunvergeent sü cada cumpatt da , veers una funziun merumorfa
límit 
tala che , vargott ch'al pröva che  a l'è mia custanta; 
finalameent, par ulumurfía,  
par cada .

F.Berteloot, J.Duval
it Une démonstration directe de la densité des cycles répulsifs dans l'ensemble de Julia
Basel, Birkhäuser Prog. Math. 188, 221-222
(2000)




#Article 195: Teorema del quart de Koebe (145 words)


En anàlizi complèsa, 'na brànca de la matemàtica, el teoréma del quart de Koebe el dis:

Teorema del quart de Koebe. L'imàgine de 'na funsiù analìtica inietìva f : D → C de 'n disch unità D söl l'inclüziù del pià complès la conté el disch che g'ha 'l cèntro f(0) e che g'ha 'l ràgio l'è |f′(0)|/4.

El teoréma el ciàpa 'l nòm del Paul Koebe, che 'l l'ha congetüràt el rezültàt endel 1907.  El teoréma l'è stat pröàt del Ludwig Bieberbach endel 1916. L'ezèmpe de la funsiù de Koebe la g'ha mustràt che la costànt 1/4 endel teoréma la pöl mìa véser migliuràda.

En rezültàt ligàt a chèsto l'è chèl del lèma de Schwarz, ligàt pò a chèsto a la nusiù de ràgio conformàl.

Semai che  l'è 'na aplicasiù conforma, alùra:

per ogna .

Ch.Pommerenke,
'Boundary behaviour of conformal maps',
Springer Verlag, 1992




#Article 196: Anell (matemàtica) (132 words)


Un anell al è una strütüra algebràica furmada par un cungjuunt A intúe i-è definiit dò uperazziun binari ch'a numinaremm suma (+) i prudüit (·), malgraa i-síes mia necessariameent la suma e ul prudüit da nümar reaal (u cumpless) abitüaal. Chesti uperazziun i gh'a da sudisfá i sigütaant prupietaa:

Regurdemm che la cumütativitaa dal prudüit (a·b = b·a) a l'è mia una cundizziun di anell. I anell ch'i la sudisfa sa icjama anell cumütatiif. Da plüü, l'elemeent inveers al è definii par la suma, però mia pal prudüit; íntal caas ch's'al pöda definí anca un inveers pal prudüit, l'anell s'al nòmena còorp.

Ul cunjuunt di nümar intreegh al è un anell cumütatiif, inscí cuma i nümar razziunaal, i nümar reaal e i nümar cumpless: chiist tri darée i-è, da plüü, di còorp.




#Article 197: Lema da Bézout (144 words)


Ul lema da Bézout, numenaa a partí dal matemàtegh Francees Étienne Bézout al cuncerniss una equazziun diufàntega lineara. Al afirma che, se a e b i-è di nümar intreegh (di quaal vün almaanch non zero), cun màssim cumün divisuur d, alura i esiist di intreegh x e y taal che

I x e y s'i-pöö determiná cun l'alguriitm d'Euclídes generalizaa, però i-è mia determinaa ünivocameent. Chiist para da nümar x e y s'i-nòmena nümar da Bézout.

Par esempi, ul màssim cumün divisuur da 12 e 42 al è 6, e a pòdum scriif:

e apó

Ul màssim cumün divisuur d da a e b al è. da fatt, ul mínim intreegh pusitiif ch'a sa pöö scriif da la furma ax + by.

Ul lema da Bézout al è vàlid mia noma al anell di intreegh, si-da-no apó in qual-sa-vöör dumini a ideaal principaal. (DIP)




#Article 198: Igualtaa (114 words)


NOTA: ul tèrmin 'iguaal' al è tòolt dal Pus·cjavin e 'igualtaa' al è custrüii gjuntaant ul prefiss d'astrazziun in manera fisc natürala.
 

Sa la nòmena igualtaa una espressiun matemàtica
ch'a la índica l'equivalenza da dò entitaa.

I igualtaa s'i-índica cul símbul =, da manera che, daat dò entitaa x e y, x=y si e noma si x e y i-è iguaal.

Una igualtaa algebràica a l'è una igualtaa
intúe i dò espressiun equivaleent i-è di espressiun algebràich.

Una igualtaa la gh'a da vess sudisfada independentmeent daj valuur tòolt par i variàbil.

Inscí di igualtaa i-è:

L'espressiun:

al è mia una igualtaa, si-da-no una equazziun, gja che noma sa sudisfa par cèert valuur da x.




#Article 199: Símbul da Levi-Civita (131 words)


Intal càlcül tensuriaal, s'al definiss ul símbul da Levi-Civita, apó numenaa símbul da  permütazziun, in la furma segueent:

Al cata ul sò nomm dal Tullio Levi-Civita e s'al dövra in matemàtica e física: par esempi, in àlgebra lineara, ul prudüit veturiaal da düü vetuur s'al pöö scriif cuma:

u, plüü simplameent:

intúe, in la darera identitaa, a emm druvaa la nutazziun da Einstein, cunsisteent a umett ul seegn da sumatòria paj índes repetüü. Ul tensuur i cumpuneent dal quaal i è daa dal símbul da Levi-Civita s'al nòmena a vöölt tensur da permütazziun (Al cuventa nutá, però, ch'al seguiss i regul da trasfurmazziun tensuriala da curdenaat noma par cambiameent da curdenaat cunt urientazziun pusitiva: oltrameent al pariss un seegn 'maanch').

Ul símbul da Levi-Civita s'al pöö generalizá a dimensiun plüü òolt:




#Article 200: Puunt da desbrancameent (200 words)


In anàlisi cumplessa, un puunt da desbrancameent, u puunt da ramificazziun
al è un puunt singülaar da la cuntinuazziun analíticad'un elemeent da funziun ulumorfa, cuma par esempi la funziun ariis cumplessa u ul lugariitm cumpless.
In cheest puunt-chí s'i scàmbia i difereent determinazziun. Geumetricameent, chesta nuzziun delicada a l'è liada a la süperfiis da Riemann assucjada al elemeent da funziun ulumorfa da partenza e la representa un fenòmen generaal numinaa polidrumía.

Par dá un imàgen, vargott al curespuunt a una scala
a lümaga, da la quaal l'ass (redüii a un puunt) al è plazzaa a la singülaritaa, servaant plüü da plan, vidé una infinitaa. Intal caas d'un nümar finii da plan, la scala la gh'a una prupietaa da periudicitaa: rivaa al darée 
plan, vün al pöö sigütá a ná sü e s'al retröva... al pian-da-tera.

In pràtega, al è assee da girá inturna a un puunt da desbrancameent par cambiá da plan.
I difereent plan i-è cjamaa fujett. L'úrden dal puunt al è iguaal al nümer di fujett.

Ul círcul da cunvergenza d'una funziun analítica cumplessa al è limitaa par vüna u plüü singülaritaa sü la suva fruntera, la circumferenza da cunvergenza. I puunt da desbrancameent i en fa paart. 




#Article 201: Lema da Hurwitz (107 words)


Ul lemma da Hurwitz

Si la sequenza d'aplicazziun ulumòorf sül diisch ünitaa 
e a valuur int una süperfiis da Riemann
 
la cunveerg ünifurmameent sü tütt cumpatt da  vers una aplicazziun ulumorfa , e   la töö la valuur  senza vess custanta, alura, par cada  assée graant, 
 apó
la töö la valuur .

Síes  una carta lucala sü un intuurn 
 da
 tala che ;
síes  taal che ; gja che
 al è isulaa, sa pöö truvá
 taal che 
 par cada .

A patt da diminüí ,
sa a, par cada  assée graant,
 e

cuma ,
 al gh'a da  s'anülá sü ,
grazzia al principi dal màssim
aplicaa a .




#Article 202: Lema da Bohr (127 words)


Reguredemm che par cada funziun intrega  s'al definiss 

.

LEMA: Al síes  ul cungjuunt di funziun ulumòorf
 taal che
 e ; par cada , al síes 

Demustrazziun: süpusemm par l'assüürt ch'al esiist una sequenza 
 
tala che 

alura, 
par cada  assée graant, 
i círcul
,
 e
 
i è mia cuntegnüü in

inscí la fameja

a l'è tala che, par cada 
assée graant,

al lassa fö un cungjuunt
 da
trii puunt: a gh'emm apó
 par cada ;
grazzia al teurema da Montel

a l'è una fameja nurmala.
A maanch d'estrazziun, sa pöö süponn
che  la cunveerg a 
una funziun ulumorfa

,  
a l'è mia custanta e al esiist 
 tal che 
.
Aplicaant anmò ul lema da Hurwitz
a s'uteegn, par cada  assée graant, , vargott ch'al è una cuntradizziun.




#Article 203: Resürgenza (236 words)


Ul A.Hurwitz al a pusaa la quistiun si al füdess pussíbil che una séria da puteenz

representaant una funziun difereent da

,

l'ametess cuntinuazziun analítica luungh un camin saraa inturna a
 e, a la fin da la cuntinuazziun, la tuless la furma:

vargott a dí: sa pöö-la cuntinuá analiticameent una funziun ulumorfa
veers la suva derivada?

Ul H.Lewy al a respundüü afermativameent, e al a daa una sulüzziun dal prublema che presentemm chí int una furma ligerameent mudifegada(vidée A.Naftalevich:
On a differential-difference equation, The Michigan Mathematical Journal, 22 (1975)).

Sa cunsideri la funziun

 a l'è ulumorfa par

e la pöö vess cuntinuada analiticameent
aj semipian
,
da la manera segueent:
al síes  taal che
 e femm
.

Scrivemm, par ,

Chesta darera integrala,
che numinemnm ,
la gh'a da vess calcülada sura la cürva 
 definida par 
.

A emm 
par di custaant reaal pusitiiv 
,  e , dunca 

al teent a
 quan .

Inscí, par
 hom ha 
 
però
chesta darera integrala la cunveerg in

e dunca la ga definiss una cuntinuazziun  analítica da .
Repetemm ul prucedimeent 
vöölt: vargott al na dà finalameent una cuntinuazziun 
analítica da  al semiplan

la pöö vess cuntinuada analiticameent a tücc i puunt
.

Finalmeent, si femm la cuntinuazziun  analítica luungh ul camin , utegnemm, designaant
 l'element da funziun ulumorfa
utegnüü (int un intuurn da ) dapress una girada cumpleta,
 

 

 

 

Vargott al finiss la presentazziun da la sulüzziun da cheest prublema.




#Article 204: Nümar 1 (120 words)


Ul nümar 1 al è ul nümar intreegh ch'al sigüta ul zeru e al ven prima dal düü.

Nomm dal nümar in difereent dialett: M. Vün, ü, gjü.... F. Vüna/vöna, öna, gjöna....

Ul 1 al è l'elemeent néutar dal prudüit, i.e., qual-sa-vöör nümar a mültiplicaa par 1 al turna a dá a.

Malgraa s'al pöda cunsiderá un nümar primm, sa la töö la cunvenziú ch'al le síes mia. Si l'al füdess, alura i nümar natüraal i gh'aress mia una faturizazziú ünega (a maanch dal úrden): par esempi 6 = 2·3 = 1·2·3 = 1·1·2·3 = ... e le definizziú da un bell puu da prupietaa matemàteghe s'i vedaress afetade, cuma par esempi chela di nümar parfett.

Ucürenze dal nümar 1:




#Article 205: Nümar 0 (268 words)


 
Ul zeru al è taant un nümar cuma un nümeraal, ch'al permett da quantifegá la misüra dal cungjuunt vöj. Un cungjuunt vöj al gh'a zeru elemeent.

Sa'l simbuliza cun 0.

Al esiist una certa descüssiú sura si ul zeru al è u mia un nümar natüraal. Chí a cunsideremm che ul zeru al è ul primm nümar natüraal, precedeent ul nümar 1.

A cuntinuazziú sa i descriif vargüne de le prupietaa bàsiche dal nümar zeru, vàlide par nümar natüraal, nümar reaal e nümar cumpless.

Int un grupp aditiif, l'elemeent néutar s'al nomena zeru. In geumetría la dimensiú d'un puunt a l'è zeru.

L'üüs dal zeru cuma nümar in matemàtica al è relativameent tardée, al sécul IX a l'Índia. A l'índia i duvrava un còdas da 9 nümar. Cada nümar s'al simbulizava par un ceert nümar d'àngul. Inscí ul 1 al gh'eva un àngul, ul 2 düü àngul,...Par representá ul vöj s'uptava par un símbul senza àngul. Da chí la nass la figüra rundida che al dí d'incöö a semm anmò drée a druvá.

Ul sistema da nümerazziú hindú al riva a ucideent paj àrab. A ucideent, ul zeru al permett da desvilüpá i sisteem nümeraal basaa sü la pusiziú. I sisteem pusizziunaal, in cuntrapusizziú aj sisteem nümeraal aditiif, cuma i nümar rumà, i gh'eva l'avantagg da facilitá un bell puu d'uperazziú. Però, par simbulizá una pusizziú vöja i gh'eva da druvá un spazzi vöj, vargott ch'al prudüsseva dificültaa da letüra e malintendüü. Cheest prublema s'al resòolf cura ch'al zeru al rempiazza ul spaazi vöj. Adess ul nümeraal u scifra zeru sa'l dövra in la plüpaart di sisteem nümeraal.




#Article 206: Nümar 2 (277 words)


Ul 2 al è ul primm nümar primm pari, e al è anca l'ünech nümar primm pari.
Sa diis che un intreegh al è pari si al è mültipel da 2, i.e.  si x al è pari. Al cuntrari un nümar al è díspari si al è mia pari.
Ul 2 al è fatuur da 10, inscí che le frazziú a denuminaduur 2 i gh'a mia una paart decimala infinida cuma s'al passa cun la plüpaart di nümar intreegh. Gnanca i gh'a una paart decimala infinida le frazziú a denuminaduur una putenza da 2 e una oltra da 5.

Par qual-sa-vöör nümar x:

Ul caamp plüü ziich al cuntegn düü elemeent.

Si sa mültiplica un nümar par 2 s'utegn ul dopi da cheest nümar, cura ca dividiint par 2 na s'utegn la metaa, si cheest al è pari. Ul quadraa d'un nümar s'al representa cul 2 a espuneent: e cura ca l'espuneent al è 1/2 s'al diis ariis quadrada.

Al esiist difereent prefiss ch'i significa 2 e i participa in la custrüzziú d'una gran cumpagnía da parole d'üüs da tücc i dí: bi, di e dü, cuma in bisetimanaal, dicutòmia i düplex.

Ul 2 al è un bú nümar in la cültür Cinesa. A gh'è un pruverbi Cinees ch'al diis che le robe bune i vegn in para. Al è nurmaal druvá düü símbul int i nomm da marca, e.g. dòpia felicitaa, dò munede, düü elefaant evi. Sa diis apó che aj Cantunees ga piaas cheest nümar par che al vöör dí 'fàcil'. In Anglees s'al dröva ul símbul 2 par representá la prepusizziú to u l'averbi too, e.g. P2P (peer to peer), U2 (you too), evi.




#Article 207: Nümar 3 (115 words)


 

Si sa mültiplica un nümar par 3 s'utegn ul trípel da cheest nümar, cura ca dividiint par 3 na s'utegn un teerz, si cheest al è divisíbel par 3. Ul cübi d'un nümar s'al representa cul 3 a espuneent: e cura ca l'espuneent al è 1/3 s'al diis ariis cüba.

Al esiist difereent prefiss ch'i significa 3 e i participa in la custrüzziú d'una gran cumpagnía da parole d'üüs da tücc i dí: ter i tri, cuma in terziari e trinitaa. 

Int un bell puu da cültüre, ul 3 s'al representa par trii puunt u tirett (urizuntaal u verticaal): par esempi, in la nümerazziú rumana (III) e in la nümerazziú cinesa (三).

Ucürenza dal 3:




#Article 208: Nümar 4 (338 words)


Ul 4 al è ul primm nümar cumpòost, gja che i söö divisuur propi i è ul 1 e ul 2. Cuma la suma di söö divisuur a l'è 3  4, sa trata d'un nümar defetiif. Ul segueent nümar cumpòost al è ul 6.

Ul 4 al è ul seguunt quadraa parfett. L'anteriuur al è ul 1 e ul segueent al è ul 9.
Un pulígun da 4 custaa al è un quadrilàter. Si al gh'a mia düü custaa paraleel s'al nòmina trapezzòit: si al gh'a düü custaa paraleel s'al nòmina trapezzi. Si al gh'a i custaa paraleel a düü a düü s'al cjama rumbòit e si i àngul che sa i furma intra i custaa i è da 90º s'al nòmina retàngul. Finalmeent, ul pulígun regülaar da 4 custaa iguaal al cata ul nomm da quadraa.

Un puliédar da 4 fasce al è un tetraédar. Le fasce dal tetraédar regülaar i à di triàngul equilàter. Da deent un tetraédar regülaar s'en pöö inscriif un òolt.

Si sa mültiplica un nümar par 4 s'utegn ul quàdrupel da cheest nümar, cura ca dividiint par 4 na s'utegn un quaart, si cheest al è divisíbel par 4. La quarta putenza d'un nümar sa la representa cul 4 a espuneent: e cura ca l'espuneent al è 1/4 s'al diis ariis quarta.

Al esiist difereent prefiss ch'i significa 4 e i participa in la custrüzziú d'una gran cumpagnía da parole d'üüs da tücc i dí: quadri-, tetra, cuma in quadrilàter, tetraédar.

In la cültüra Cinesa, sa cunsídera ul 4 (四) cuma un nümar da mala sòort, devüü a la suva similitüüt funulògica cun la parola ch'a la signífica mòort (死, sǐ). Chesta süperstizziú sa la dà anca a la cütüra Gjapunesa, in che sa i mantegn le parole Cinese cuma parole cülte. Al Gjapun, par esempi, sa cunsídera mal presagi riceef un dú cumpunüü da 4 parte u tocch.

In la simbulugía Cristiana ul nümar 4 al gh'a una granda impurtanza:

Tradizziunalameent apó i è 4 i elemeent: tera, àigua, ari, fööch.




#Article 209: Atyrau (145 words)


Atyrau (kazak Атырау) l'è una citaa del Kazakhstan ucidentaal, capitaal dela pruvincja cunt l'istess nòmm. La sa tröva in dela Depressiun Caspica, a vint meter suta ul livèll dii maar, visin al sitt indué ul fiümm Ural al sa trà deent in del Maar Caasp.

Fundada in del 1645 cunt ul nòmm de Jaickij (del fiumm Jaik), dal 1708 al 1992 la s'è cjamada Gur'ev dal nòmm del sò fundaduur Michail Gur'ev .

Fin daj urigin la citaa l'era un avampòost rüss in dela regjun del Caasp; in dii ann receent la s'è svilüpada fin a diventà un gròss center indüstriaal e ul pòrt püssee impurtaant del Kazakhstan.La citaa e la regjun tütt inturnu a cunserven però ammò i testimuniaanz del passaa, de quand la regjun l'era traversada daj caruvaan dii pupulazziun nomad de l'Asia centraal.

La citaa la gh'era 142.500 abitaant in del 1999.




#Article 210: Ural'sk (130 words)


Ural'sk (Уральск), ribatezada Oral (Орал) in kazak dopu l'indipendenza del Kazakistan l'è una citaa del Kazakistan de l'ovest, in sü i riv del fiüm Ural. La gh'ha una pupulaziun de 195.500 abitant (censimeent 1999).

L'han fundada i Cusach in del 1622, che l'aveven ciamada Jaitzk dal nòmm che ghe daven a l'Ural, l'a ciapaa el nom Ural'sk in del 1775 dopu una decisiun de la zarina Caterina II.

La citaa l'è un center agricul e indüstrial de riferiment per la sò pruvincia; vist che l'è slungada sü un fiüm, la gh'ha uviament anca un port. Al dì d'incö l'è un punt impurtant in del trafich via feruvia fra i sit de estraziun del petroli in del basin del Maar Caspiu e i center indüstriai de la zona di munt Ürai.




#Article 211: Magnitogorsk (170 words)


Magnitogorsk (in rüss Магнитого́рск) l'è una cità indüstrial de la Rüssia (pruvincia de Čeljabinsk), in di munt Ürai de la part uriental (Siberia), in sül fiüm Ural; la gh'ha una pupulaziun de 418545 abitant (censiment 2002).

La citaa l'è nassüda in di ann '30, cumé cunseguenza de la presenza de un muntun de minier de minerai de fer in de la zona; Stalin gh'ha faa custrüii stabiliment per lavuràll e l'ha pupulada cunt i lavuradur di stabiliment (che eren quasi tücc paisan trapurtaa a lavurà in di fabrich). La citaa l'è dunca muderna, e la gh'ha una strutüra tipica di citaa-stabiliment (ch'hin staa custrüii anca in alter part de la vegia Üniun Suvietica), cunt i abitaziun propi arent di stabiliment.Daj sò stabiliment a hin vegnüü föra la metà di pruietil duperaa da l'Armada Rusa in dela segunda guera mundial.

Al dì d'incöö de minerai de fer ghe n'è pü; adess i rüss a i importen da i giaciment del visin Kazakistan.

La cità la gh'ha un aeruport e tre üniversità.




#Article 212: Orsk (101 words)


Orsk (rüss Орск) l'è una citaa indüstriaal in dii muunt Urali in de l'estremu est dela Rüssia europea, bagnada dal fiümm Ural, in dela pruvincja de Orenburg. In del 2002 la gh'era 250.963 abitaant.

La citaa l'è stada fundada da Ivan Kirillov e daj omen dela sò spedizziun in del XVIII sécul cumé furtèzza süla riva sinistra de l'Ural. La sò crescita la cumencja intrnu a l'ann 1870, cumé center agricul e cumercjaal; in dii ann '30 ul regiim de Stalin al taca a svilüpaa l'indüstria de l'Üniun Suvietica, e la cumencja inscì l'indüstrializazziun dela citaa, suratütt metalürgica, petrulchimica e mecanica.




#Article 213: Orenburg (435 words)


Orenburg (in russ Оренбу́рг [ərʲɪnˈburk]) a l’è ona cittàa de la Russia, in de la part meridionala de la region di mont Urali, capploeugh de la region (óblast’) de Orenburg. La se troeuva in sul fium Ural, a la confluenza cont el fium Sakmàra; el territori de la cittàa el gh’ha on’altezza massima de 154 meter in sul livèll del mar.Al censiment del ann 2016 la gh’era ona popolazion de 562.569 abitant.

La cittàa l’è stada fondada trè volt: la prima a la confluenza del fium Or’ cont el Ural del 1735, in d’on loeugh strategegh per el commerc cont i staa de l’Asia centrala. Del 1739, però, veduu ch’el loeugh l’era inondaa de l’acqua del fium tucc i primavee, l’è staa deciduu de fondà ona noeuva città cont l’istess nomm pussee a mont in su l’Ural, in su d’ona montagna ciamada Krasnaja (rossa); el vegg villagg el gh’hè anmò, ma el se ciama Orsk.

El villagg in su la montagna Krasnaja l’è minga staa faa su, perchè el loeugh l’era roccios, senza alber e lontan del fium, e donca l’è staa consideraa minga bon per insediàss. La Orenburg d’incoeu l’è stada donca fondada del 1743 de l’Ivan Nepljùjev pussee a vall in sul fium Ural, pressapoch 250 km a ovest de Orsk. De l’ann seguent l’è diventada capital del governatoraa omonem.

La cittàa la gh’ha avuu on roeul important in la ribellion de Pugačëv di agn 1773 e 1774; Pugačëv l’ha assediaa la cittàa per ses mes intra l’ottober del 1773 e el marz del 1774; el general Golýcin l’ha battuu el Pugačëv dò volt visin a la cittàa, che però l’è restada in rovina e pressapoch disabitada.

In la metà del Vottcent, dopo l’annession de l’Asia centrala in de l’Imper russ, Orenburg l’è devegnuda on’importanta cittàa per el commerc cont i noeuv territori e, del 1906, cont la costruzion de la Ferrovia Trans-Aral per Taškent, on important noeud ferroviari per l’Asia centrala e la Siberia.

Intra el 1920 e ‘l 1925 l’è stada capital de la Republega Sovietega Socialista Autonoma di Chirghis; del 1925 la republega l’ha ciappaa el nomm de Republega Sovietega Socialista Autonoma del Kazakhstan, ma Orenburg l’è stada giontada a la Russia.

Del 1938 al 1957 la cittàa l’ha avuu el nomm de Čkàlov (Чкалов), del pioniee de l'aeronautega sovietega Valerij Pavlovič Čkalov, e in del period de la Segonda Guerra Mondiala l’ha avuu on grand desvilupp economegh perchè tant fabbregh a hinn staa menaa chì dopo l’invasion tedesca de la Russia.

Al censiment russ del 2016, la cittàa de Orenburg la gh’era 562.569 abitant. La composizion etnega l’era inscì:




#Article 214: Nümar 5 (151 words)


 

Ul 5 al è ul teerz nümar primm dapress ul 3 e prima dal 7. Da plüü ul 5 al è ul seguunt nümar primm da Fermat dapress ul 3 e prima dal 17. 

Ul 5 al è ul quiint tèrmen di Nümar da Fibonacci, dapress ul 3 e prima dal 8.

Un pulígun da 4 custaa al è un pentàgun. Ul pentàgun regülaar al gh'a de le prupietaa interessante, cugnussüde paj Greech andeegh: par esempi, la resun intra la lunghezza da la suva diagunala e la lunghezza dal sò custaa al è ul nümar auri.

Si sa mültiplica un nümar par 5 s'utegn ul quíntupel da cheest nümar, cura ca dividiint par 5 na s'utegn un quiint, si cheest al è divisíbel par 5. La quinta putenza d'un nümar sa la representa cul 5 a espuneent: e cura ca l'espuneent al è 1/5 s'al diis ariis quinta.

Ucürenze dal 5:




#Article 215: Nümar 6 (102 words)


Ul 6 al è un nümar parfett gja che al è istess a la suma di söö divisuur. Ul segueent nümar parfett al è ul 28. Ul 6 al è apó un nümar divisuur armònich e un nümar altameent cumpòost. 

Ul plüü ziich grupp mia abelià al è ul grupp simétrich S3 ch'al cuntegn 3! = 6 elemeent

Ul 6 al è un nümar triangülaar: 6=1+2+3.
Uviameent, 6 al è un nümar esagunaal.
In basa 10, ul 6 al è un 1-nümar autumòrfich.

Ul prefiss esa- apó s'al dövra int i nomm sistemàtegh u difereent cumpuneent chímegh, cuma esametiil.

Ucürenze dal 6:




#Article 216: Nümar 10 (148 words)


Ul 10 al è un nümar cumpòost, gja che i söö divisuur propi i è 1,2,5. Cuma la suma di söö divisuur a l'è 8  10, sa trata d'un nümar defetiif. Ul segueent nümar cumpòost al è ul 12.

Ul 10 al è la basa dal sistema decimaal.
Ul 6 al è un nümar triangülaar: 6=1+2+3+4, dapress ul  e prima dal .

Un pulígun da 10 costaa al cata ul nomm da decàgun.

Ul nümar 10 al è vün di plüü andeegh in la stòria da l'ümanitaa. Un bell puu da pòpul primitiif i cüntava a basa da duvrá i diit de le dò mà, cun che i rivava a 10.
La filusufía pitagòrega la pensava ul 10 cuma mustra da la perfezziú e le relazziunava cunt ul Vess Süpremm. Al è cugnussüü ch'i gjürava par tetractis (10), cuma si a la füdess la roba la plüü sagra.




#Article 217: Blagoveščensk (118 words)


Blagoveščensk (Russ Благове́щенск) l'è una citaa de la Russia, in de l'estrem orient russ; l'è la capital de la provinza de l'Amor e la gh'aveva 219.221 abitant al censiment 2002.

Fundada in del 1856, la citaa l'ha comenzad a ciamàss cont el nom de adess (che in russ el voeul dì sit de l'anunciazzion) du agn dopo. El so desvilup l'è stad favorid de una corsa a l'or in di prim agn del XX secol. In quel secol chì la citaa la g'ha semper havud raport stregg cont la Cina; anca al dì d'incoeu Blagoveščensk e Heihe (la citaa cinesa che la ga sta denanz) a costituissen zona de liber comercc (con di vantagg per tut e do).




#Article 218: Brahmaputra (258 words)


Ol Brahmaputra l'è un fium de l'Asia del sud, in del sub-continent indian; l'è luncc intorna ai 2.900 km e al quata sota un basin de 670.000 km². L'è vun di fium cont la portada d'acqua pussee granda al mond (che la poeul vesser anca de 150.000 m³/s, qund che gh'è ol monson). Ol s nom, in sanscrit, al voeul dì bagai de Brahma.

Al nass in Tibet cont ol nom de Yarlung Tsangpo e al corr vers est per 1.700 km a un'altezza media de 4.000 meter in sul nivell del mar. Come che ol fium al va foeura del Tibet, al sa sbassa de bot e in del stat de l'Arunachal Pradesh, dopo che l'ha ricevud du afluent important (Dibang e Lohit) al sa slarga un bel poo (in d'un quai toch al riva a vesser largh 10 km) e al toeu ol nom de Brahmaputra.

Una voeulta che al riva in Bangladesh al sa spartiss in do broch: vuna la seguta a andà vers sud cont ol nom de Jamuna e la sa trà dent in del Gange, un'oltra la mantegn ol nom de Brahmaputra e la curva in direzzion sud-est. In tut i maner i do broch se retroven un quai chilometer dopo e se tran dent insema in del Golf del Bengala cont un delta che l'è ol pessee gross al mond.

Ol fium, o mej la so part bassa, l'è considerada sacra di Indu, anca se tut i agn, al temp del monson, al vegn foeura e l'inonda tut ol so territori.




#Article 219: Dialett milanes (1489 words)


El milanes (cognossuu anca in manera informal come meneghin) a l'è ona variant ocidental del lombard.
Parlada in de la città de Milan e in del sò circondari (che a segonda di valutazzion el pò tirà denter domà la provincia de Milan o tutt la zona de l'inscì-ciamaa insubregh), a l'è consideraa vuna di variant pussee de prestisg de la lengua lombarda, soratutt in de la banda ocidental.
La variant de Milan la gh'ha 'vuu (e la gh'ha anca adess) ona grossa letteradura, on bell poo de studi lenguistegh e gramaticai e ona produzzion scrivuda che la va inanz anca al dì d'incoeu. La soa grafia l'è regolada del Circol Filologich Milanes.

Storicament, con milanes se intend el compless de variant lombard parlaa in del territori de Milan, in de la Brianza, in del Varesott e in del Lecches. 

A slargà ancamò pussee el camp, a poeudom dì che hinn variant del milanes anca el comasch e i sò variant laghee, el valsasnatt, el ciavennasch, el mendrisiott, el luganes, l'olt noares e 'l verbanes.

A bon cunt, al dì d'incoeu l'è dree a vengg ona vision pussee streccia del termen milanes, che donca saria apena quell de Milan e di paes de la provincia pussee vesin, e che 'l se destaccaria de olter variant lombard ocidentai tant 'me el brianzoeu, el bustocch-legnanes, el tesines e via inscì.

Come che 'l dis el nomm, el center lenguistegh de quella parlada chì a l'è la città de Milan. A Milan se desviluppen tucc i caratter principai e i evoluzzion (fonetegh, morfologegh, lessicai) che poeu se spanteghen anca in del rest de la provincia e de la zona lenguistega milanesa. Foeura de la città, e poeudom vedè quei variant chì:

Di variant milanes a vegnen parlaa anca in de la Provincia de Noara (Arona e Castellett) e in quella de Pavia (Casoraa, Landrian...). Inoltra la parlada milanesa la infulenza fortament anca i dialett urban de Belinzona, Noara, Lod, Pavia, Sondri, Morbegn, Ciavenna e, de là, anca di center minor tant 'me Tiran o Biasca. La koinè tesinesa, che l'è basada in sui dialett luganes e belinzones, donca el gh'ha anca denter on fond milanes.
I diferenz in tra i vari dialett de tipo milanes hinn soratutt de tipo fonetegh e, in minima part, de tipo lessical.
Tradizzionalment, i dialett parlaa in de la provincia de Milan vegnen ciamaa arios, quei pussee a nord anmò inveci bositt. Semper tradizzionalment se cunta su che in de la città de Milan el dialett el cambia on poo a segonda di rioni: defatt, a segonda de la zona, el parlà de la gent el ciappava di tratt de la parlada de quei che vegniven d'infoeura. 

A bon cunt, in quell articol chì a parlaremm domà de la variant de Milan e de la soa provincia.

Corbetta l'è on paes che 'l se troeuva a ovest de Milan, in de la zona del Magentin, minga lontan del Tisin. I dialett de quei band i gh'hann di carateristegh in comun cont i parlà bositt, novares e paves.
Vedemm on quai esempi de diferenz fonetegh in tra el dialett de Milan e quell de Corbetta:

Chì de sotta mettom el confront in tra la varietà de Milan e quei de:

El Milanes del dì d'incoeu el gh'ha di caratteristigh che gh'era minga in de la parlada di temp adree. Tra el XVIII e 'l XX secol gh'è staa on poo de trasformazion in de la parlada e in de la fonetiga:

In part a causa del status minga offizial del Milanes, pussee convenzion ortografegh hinn staa sviluppaa.

La pussee veggia anmò in us, e probabilment la pussee largament doperada, l'è la convenzion adottada de tucc i grand scrittor de la letteratura milanesa, di quai el pussee famos l'è 'l Carlo Porta. L'è tipich de chest sistema el trigraf oeu o œu, significant /ö/, come in Frances. El graf o ammett domà i lettur /ò/ o /u/, come in Occitan. El sòn /ó/ l'esist nò in del Milanés d'incoeu: questa trasformazion fonetega la par avègh avuu loeugh a l'inizzi del secol XIX (vardee: G.Sanga: ). A 'l se pò trovà anmò el son /ó/ in di paes arent a Milan, per paroll 'me quejcóss, vólt, ólter, ó, o per i verb che finissen per oo, come presempi soo, gh'hoo, e quij al futur come ciaparoo, vidaroo,...   

Quella ortografia chì l'è stada contestada e desminuida soratutt a partì de la segonda metà del XX secol, e l'ha perduu semper pussee de terren. Al dì d'incoeu esisten anca di convenzion fonetegh che se vesinen pussee a l'ortografia tesinesa e, in sostanza, al modell de prononzia de l'italian.

Gh'è 'n bel poo de differenz in tra el Milanes e l'Italian, degià che partegnen a dì grupp lenguistegh different. A bon cunt, però, el confront a l'è fazilitaa del fatt che del 1900 squasi tucc quej che parlen Milanes parlen anca Italian.

Alian: la mano = le mani )

Vun di loeugh comun pussee diffus sora el Milanes a l'è quell del sò vess compagn del Frances, a causa di dominazion forestée d'Oltralp a Milan. 'Sta opinion l'è diffonduda anca perchè gh'è di paròll simel (come coeur = cœur; ò bloeu = bleu) e di sòn inguaj (come la oeu che l'è compagna de la eu francesa, ò anca la u, che l'è parnonziada a l'istessa manera anca in Francia).

Ma  st'opinion chì a l'è sbagliada: prima de tutt, i dominazion frances de Milan (la prima in del Rinasciment; la segonda sòtta Napoleon) a hinn staa tròpp curt per avè poduu influenzà in manera inscì permanenta come se cred comunement el dialett milanes. Poeu, ovviament gh'è di paròll milanes de origin francesa, ma per la maggior part a hinn quij neologismi (compagn de armoar, giambòn, mersì...) che hinn comun anca a tanti alter lengov (anca l'Italian) e che gh'hann de vess recondòtt al period in del qual el Frances a l'eva la lengoa de la coltura e de la diplomazia, la lengoa che tucc i òmen cont ona certa istruzion e importanza gh'aveven de conoss e de parlà: a l'è staa inevitabil che on poo di paròll sien entraa in del parlà de ògni dì.

A propòsit de quest loeugh comun la gh'era ona filastròcca che la parlava d'on turista frances che a Milan el s'era trovaa a parlà cont on ortolan che 'l vendeva di nos:

In tucc i cas, la vegn chì propòsta ona tabella de comparazion tra Latin, Frances, Milanes e Italian:

Se pò vedè donca come el Milanes, ma inscì tutta la lengua lombarda, el faga part minga del sistema lenguistich frances ò de quell italian: de fatt el Milanes e 'l gh'ha sì di caratteristich de tucc e duu i sistema, ma quest el succed anca cont alter lengov neolatinn. Se pò dì che 'l Lombard, e tutt i alter lengov gallo-italich sien di lengov a cavall tra i parlad italian e frances, a confin traj dò arei geografich, e che questa situazion de confin l'abbia portaa di caratteristich sia intermedi che originaj.

De la Bibia, Luca 2, 1-7
(Version ingles: 

A podii  chest test registraa per on parlant nativ Italian de Milan

Ortografia originala (asquas l'istess che la classica)

(Circolo Filologico Milanese, I Quatter Vangeli de Mattee, March, Luca e Gioann in dialett milanes, Milan 1995)

Ortografia unificada

Se pò anca comparà l'ortografia classica, l'ortografia Hull, quella insubriga unifigada (voeuna di ortografii doperaa 'me standard in quella Wikipedia chì) e la Scriver Lombard in quest test del Tommas Gross (La fuggitiva):

S'era setada en tèrra, col cau en maun,
e egl gombed sugl genuogl: me zifolava 
el vent ent egl cavegl: demanamaun 
che vegneiva un quagl bof, el me portava 
come una voux che vegna de lontaun: 
ella me pareiva la soa voux, alzava 
egl uogl, guardava entorna: ma el es nuoit, 
el es senza luna, e no se ved negot. 

Clame. Pedrin! Pedrin!. Neissun respond.

Sera setada in tera cul coo in man,
e i gumbed süi genögg: me zifulava
el vent in di cavii: demaneman
che vegneva un quai buf, el me purtava
cumè una vus che vegneva de luntan;
la me pariva la sua vus, alzava
i ögg, guardava inturna; ma l'è not,
l'è senza lüna e nu se ved nagot.

Ciami Pedrin!... Pedrin!, nissün rispund, [...]

S’era setada in terra col coo in man,
e i gombeds sui jenœgg: me cifolava
el vent ind i cavei: demaneman
qe vegneva un quai bof, al me portava
comè una vox qe vegneva de lontan;
la me pariva la soa vox, alzava
i œgg, guardava intorna: ma l'è noit,
l'è senza luna e no se ved nagot.

Ciami Pedrin!... Pedrin!, nissun rispond, [...]

'se:ra se'tadan 'tɛra ku'lkuː 'in mãː,
'ei 'gumbet 'syj d͡ʒe'nøt͡ʃ mesifu'la:va
'el vẽ:t indika'viː; demane'mãː
'ke ve'ɲe:van kwaj'buf, 'elme pu'rta:va
ku'mɛ na'vuːs keve'ɲe:va deluntãː;
lamepa'ri:va la'sua vuːs, a'lsa:va
i øt͡ʃ, gwa'rda:va i'ntuːrna malɛ'nɔt,
'lɜ 'sẽːnsa 'lyna 'e nuse'veːt na'gɔt

't͡ʃami pe'drĩː, pe'drĩn, nisỹː ri'spuːnt...




#Article 220: Aqua (135 words)


Laqua, agua o aiva a l'è on compòst chimegh, trasparent, inodor, insipid, formaa de idrògen e ossigen, e la soa formula chimega l'è H2O. In d'on staat pussee impur la crea pioeuva, el mar, i lagh...

In del stat natural, l'aqua la sa troeuva meessedada cont alter sostanz (come saa mineraj, etc.). L'agua, quella pura, la se troeva domà in di laboratòri, grazzia a d'on quaj process de purificazion, per esempi la distillazion.

L'agua l'è ona sostanza cont ona struttura chimega particulara: la disposizion del spazi di duu atom de idrògen, a rappòrt con l'atom central d'ossigen, la permett la formazion de ligamm flebij intra l'atom de ossigen e quell d'idrogen con different pont d'idrogen. Chess chì l'influenza i propriedaa fisegh de l'aqua, soratutt:

Come tutt i sostanz, l'agua la pò mudà el sò stat.




#Article 221: Principi dal argümeent (102 words)


In anàlisi cumplessa, ul Principi dal argumeent (u Principi dal argumeent da Cauchy) al stabiliss che, si f(z) a l'è una funziú merumorfa deent e sü un cuntuur saraa C, cun nissü Zeru e nissü Pòol sü 
C, alura la diferenza intra i zeru e i pòol a l'è cüntada par la fòrmüla sigütaant:

indúe  N e P i denota respetivameent ul nümar da zeru e pòol da f(z) deent ul cuntuur C, cunt cada zeru u pòol cüntaa cun la suva mültiplicitaa.
Cheest teurema al assümm che ul cuntuurn C al síes sémplis, i.e. senza autu-intersezziú, e urientaa in sentüü antiurari.




#Article 222: Metan (chimega) (143 words)


El metan l'è l'idrocarbur alcan pussee sempliz possibel, descovert del Lissander Volta in del 1776. La soa formula chimega  a l'è

o anca:

Ciaschedun di atom d'idrogen el se uniss al carboni per mezz d'on liamm covalent.
A l'è ona sostanza minga polara che la se presenta in forma de gas a temperadura e pression ordinari. A l'è incolor e per negott solubel in aqua in la soa fasa liqueda.
In natura el se produsiss come final de la decomposizzion anaerobega de la materia organega. On bell poo de microrganism anaerobegh el je genera cont el drovà el CO2 come acettor final d'elettron. El costituiss fin al 97% del gas natural. In di miner de carbon el se ciama grisô e l'è ben pericolos, già che l'è facilment infiamabel e esplosiv.
A l'è on gas serra, per el sò contribuì al scoldament global.




#Article 223: Süperfiis da Riemann (911 words)


In matemàtica, particülarameent in anàlisi cumplessa, una Süperfiis da Riemann, inscí cjamada dapress Bernhard Riemann, a l'è una varietaa cumplessa a una dimensiú.
Le süperfiis da Riemann i pöö vess pensade cuma versiú defurmade dal plà cumpless: lucalameent, intuurn a cada puunt, i sembra cuma di pezz dal plà cumpless, però la tupulugía glubala la pöö parí assée diferenta. Par esempi, i pöö sembrá cuma una sfera, un torus u un para da fööj tacaa insema.
Ul puunt principaal de le süperfiis da Riemann al è che i sa pöö definí le funziú ulumorfe tra da lure: da plüü, i è cunsiderade ul cunteest natüraal par stüdiá ul cumpurtameent glubaal da cheste funziú, spescjalameent le funziú a plüü valuur cuma la ariis quadrada u ul lugariitm.

Cada süperfiis da Riemann a l'è una varietaa reala analítega a dò dimensiú, però la cuntegn plüü da strütüra, i.e. una strütüra cumplessa, da che a gh'è büsögn par una desambígua definizziú da le funziú ulumorfe. Una varietaa reala
analítega a dò dimensiú la pöö vess trasfurmada int una süperfiis da Riemann, generalmeent int un bell puu da manere mia equivalente, si e noma si la è urientàbila.

Inscí la sfera e ul torus i amett de le strütüre cumplesse, però la banda da Möbius, la buteja da Klein e ul plà prujetiif
no.

I fatt geumétrich sü le süperfiis da Riemann  è inscí bú cuma pussíbil, e, da spess, i pruveet l'intüizziú e la mutivazziú par de le generalizazziú a otre cürve u varietaa. Ul teurema da Riemann-Roch al è un esempi impurtaant da chesta inflüenza.

Al síes X un spazzi da Hausdorff. Un omeumurfiism da un sübcugjuunt deerf Usub;X a un sübcungjuunt da C 
al è cjamaa una carta. Dò carte f e g da che i dumini sa i interseca i è cumpatíbile se le mape  e 
i è ulumorfe sura i söö dumini. Si A a l'è una culezziú da carte cumpatíbile e cada x in X al è íntal dumini da vargüna f in A, alura a disemm che A al è un atlaant. Cura ca nüü  gjuntemm a  X un atlaant  A, a disemm che  (X, A) a l'è una süperfiis da Riemann. Si l'atlaant al è sotaintendüü , simplismeent a disemm che  X a l'è una süperfiis da Riemann.

Di atlaant difereent i pöö uriginá essenzialameent l'istessa strütüra da süperfiis da Riemann sü X; par evitá chesta ambigütaa, sa dumanda che l'atlaant al síes massimaal, íntal sentüü ch'al síes mia cuntegnüü in vargü òolt atlaant.
Cada atlaant A al è cuntegnüü int un ünegh atlaant massimaal pal Lema da Zorn.

al è un atlaant par  S ch'al la fa una süperfiis da Riemann.
Chesta particülara süperfiis da Riemann a l'è cjamada Sfera da Riemann par che la pöö vess interpretada cuma 
ul plà cumpless atuurn la sfera. Al cuntrari dal plà, la sfera a l'è cumpata.

Una funziú f : M rarr; N intra dò süperfiis da Riemann a l'è cjamada ulumorfa si, par cada carta g íntal atlaant da M e cada carta h íntal atlaant da 
N, la mapa  a l'è ulumorfa indúe ch'a la síes definida. La cumpusizziú da dò mape ulumorfe a l'è ulumorfa. 

Dò süperfiis da Riemann M e N i è cjamade cunfurmameent equivalente si al esiist una funziú ulumorfa bigetiva da M a N  (Cheest al implica che apó l'inversa la síes ulumorfa). Dò süperfiis da Riemann cunfurmameent equivalente i è sustanzialameent idénteghe.

Cada süperfiis da Riemann simplameent cunessa a l'è cunfurmamaeent equivalenta a vöna de le tré seguente:

Par cada süperfiis da Riemann parabòlega sarada, ul grupp fundamentaal al è isumòrfich al grupp làtes da raanch 2, e par taant la süperfiis la pöö vess fada sü cuma C/Gamma;, indúe C al è ul plà cumpless e Gamma; ul grupp làtes. Cada representatiif d'una classa d'equivalenza (u co-cungjuunt, eng. coset) al è cjamaa dumini fundamentaal.

Da manera símila, par cada süperfiis da Riemann iperbòlega, ul grupp fundamentaal al è isumòrfich a un grupp fuchsià e la süperfiis la pöö vess mudelada par un mudell fuchsià H/Gamma; indúe H  al è ul semiplà süperiuur e Gamma; ul grupp fuchsià. Cada representatiif d'una classa d'equivalenza (u co-cungjuunt, eng. coset) al è cjamaa cungjuunt regülaar líbar e al pöö vess mudelaa int un pulígun fundamentaal métrich.

Cura ca una süperfiis iperbòlega a l'è cumpata, alura l'àrea tutala a l'è , indúe g al è ul genus da la süperfiis; l'àrea a l'è utegnüda aplicant ul teurema da Gauss-Bonnet a l'àrea dal puligün fundamentaal.

A emm nutaa íntal preàmbul che tüte le süperfiis da Riemann i è urientàbile cuma varietaa reale. La resú a l'è che, par de le carte cumplesse f e g cun funziú da transizziú h = f(g-1(z)) , a pudemm cunsiderá h  cuma una mapa de le varietaa reale sotastante. Ul sò Jacobià int un puunt z al è gjüüst la mapa lineara dada da la mültiplicazziú par la derivada cumplessa h'(z). 
Da tüta manera, ul detereminaant reaal da la mültiplicazziú par un nümar cumpless  alpha; al è iguaal a  |alpha;|^2, inscí al è pusitiif, vargott ch'al implica che l'atlaant cumpless al è urientaa.

Cada süperfiis da Riemann mia cumpata a l'amett funziú ulumorfe mia custante (a valuur in ). 
Da fatt a l'è una varietaa da Stein.

Al cuntrari, sü una süperfiis da Riemann cumpata cada funziú ulumorfa a valuur in  al è custanta, grazzia al principi dal màssim, però i esiist sémpar de le funziú mermumorfe mia custante.




#Article 224: Riu di Amazzun (303 words)


El Riu di Amazzun (Purtughes: Rio Amazonas) l'è un fiüm de l'America del Süd; l'è 'l segund del mund per lünghezza, cun 6.400 km de curs (el primm l'è 'l Nilu), ma 'l primm del mund per larghezza e purtada de acqua.
In de la stagiun piuvusa, la sò purtada la pò anca tucà i 300.000 m³/s; el porta inscì tanta acqua dulza inver l'Ucean Atlantich che, in curispundenza del punt indueve el se trà dent in mar, anca a chilometer in del mar avert l'acqua l'è ammò inscì dulza che la se pò bev.
L'è anca el prim del mund per dimensiun del basin: 6.915.000 km², saria a dì el 40% de l'area tutal de l'America del Süd.

El fiüm el nass in di And del Perü, a quasi 5.600 meter de quota, in del Nevado Mismi; l'acqua che la ven dal Mismi la se büta dent in del Riu Apurimac, che 'l và pö in del fiüm Ucayali che dopu el cunflüiss in del Marañon a furmà el Riu di Amazzun ver e propi. Furmalment, a dì la verità, el toch tra chì e la cunflüenza del Riu Negher el se ciama Solimões.
Dopu che l'Ucayali e 'l Riu Apurimac se meten insema, el fiümm el cumencia a cur in del gigantesch basin amazonich. Chichinscì el fiüm el cur adasi, cunt una pendenza minima (Manaus, a 1.600 km da la buca del fiümm, l'è dumà a 44 m s.l.m.); la prufundità media del fiüm l'è de 40 meter, cunt un massim de 60 in curispundenza de la stregia de Obidos.

El fiüm el se svöja dent in de l'Ucean Atlantich, cunt un estüari largh fin a 250 km (330 se se cunsidera anca quel del Tocantins; dent in del sò estüari la se tröva l'isula de Marajò, granda cume la Danimarca.




#Article 225: Nümar natüraal (671 words)


Un nümar natüraal (Lumbart Orientàl: nömer natüràl) al è ü quaal-sa-vöör di nümar 0, 1, 2, 3... , 19, 20, 21, 22, ..., 1059.... un miliú, che sa i pöö druvá par cüntá i elemeent d'un cungjuunt. Par esempi, 24 pomm, 2 camiú u 1123 pess i è da le sitüazziú indúe sa cünta cun di nümar natüraj.
Ul cungjuunt da tücc i nümar natüraj sa al simbuliza cun la lètera .

Vargügn matemàtegh (spescjalameent a la teuría di nümar) i preferiss mia recugnuss ul zeru cuma nümar natüraal, cura ca d'òolt (spescjalameent a la teuría di cungjuunt, lògica e infurmàtega), i gh'a la pusizziú uposta. In cheest artícul zeru al è cunsideraa un nümar natüraal.

Malgraa qual-sa-vöör nani s·cett al inténdes vargott ch'a cugnussemm par nümar natüraal, la suva definizziú a l'è mia sémplis. I pustülaa da Peano i descriif da manera ünívuca ul cungjuunt di nümar natüraj:

Cheest darée pustülaa al assüra la validezza da la tèg·nica da demustrazziú cugnussüda cuma indüzziú matemàtega u recürenza.

In la teuría di cungjuunt al è cumü definí cada nümar natüraal cuma ul cungjuunt da tücc i nümar anteriuur a chel. Cheest al permett da stabilí una relazziú d'úrden intra i elemeent dal cungjuunt di nümar natüraj: al sarà magjuur ul nümar ch'al cuntegna plüü da nümar.

Al è pussíbil definí par indüzziú la suma mediaant l'espressiú:

a + (b + 1) = (a + b) + 1,

vargott ch'al cunveert i nümar natüraj (, +) int un munòit cumütatiif, cun elemeent néutar 0, ul numinaa Munòit líbar a un generaduur. Cheest munòi al sudisfa la prupietaa anülativa e par taant sa al pöö mett deent un grupp. Ul minuur grupp ch'al cuntegn i nümar natüraj al è chel di nümar intreegh.

Da manera anàluga, la mültiplicazziú × la pöö vess definida par: a × (b + 1) = a×b + a .

Vargott al cunveert (, ×) int un munòit cumütatiif; suma e mültiplicazziú i è cumpatíbil grazzia a la prupietaa distribütiva, che sa la espressa cuma:

a × (b + c) = (ab) + (a×c).

Da plüü, sa al pöö definí un úrden tutaal scriveent
a = b si e noma si al esiist un òolt nümar natüraal ch'al sudisfa: a + c = b. Cheest úrden al è cumpatíbil cun le uperazziú aritmétighe in la sigütaant manera:

si a, b e c i è nümar natüraj e a = b, 
alura a + c = b + c e a×c = b×c.

Una prupietaa impurtaant di nümar natüraj a l'è che i è bé urdenacc, i.e. qual-sa-vöör cungjuunt mia vöj da nümar natüraj al gh'a un elemeent mínim (ü plüü zich di òolt).

Cura ca in generaal al è mia pussíbil dividí un nümar natüraal intra qual-sa-vöör òolt e che chesta uperazziú la dàghes un nümar natüraal, par qual-sa-vöör düü nümar natüraj a e b, cun b≠0 , a pudemm truvá òolt natüraj q e r taal che

Ul nümar q al numinemm quozzieent e r ul resídü da chesta divisiú da a intra b. I nümar q e r i è ünivucameent determinacc par a e b.

Otre prupietaa plüü complesse di nümar natüraj, cuma la distribuzziú di nümar primm par esempi, i è stüdiade par la teuría di nümar.

I nümar natüraj i è duvracc par düü prupòsit fundamentalameent: par descriif la pusizziú d'un elemeent int una sücessiú urdenada, ch'a designaremm par un nümar urdinaal; e par specificá la grandezza d'un cungjuunt finit, pal quaal 
a druvaremm un nümar cardinaal. 
Int i cungjuunt finicc, chiist düü cuncett i è cuincideent, cura ca a l'infinit i è mia.

In acordi a Kronecker, un matemàtich Tudeesch (1823-1891)

Déu al a creaa i nümar intreegh, tüta la resta a l'è övra dal omm.
in tücc caas, següür che Kronecker sa referiva aj natüraj, si a la suva épuca la numenclatüra la füdess l'atüala). Inscí, al dí d'incöö al aress dii:

Déu al a creaa i nümar natüraj, tüta la resta a l'è övra dal omm.

 (Cajori, History of Mathematics (London 1919)




#Article 226: Numer intreg (203 words)


I numer intreg ( o anca nœmer intreg ) i è una estension dei numer naturai formada per i numer naturai (1,2,3...), i sœ corespondents negativ (-1,-2,-3...) e ol numer  (nulla). L'insema de tuts i intreg jeneralment al se denota per 'l simbol . I numer intreg i è un subinsema dei numer razionai.

Per somar duu numer intreg de l'istess segn, se soma i valor assoluds dei somants e se met l'istess segn dei somants. Per somar duu numer intreg de diferent segn men, se resta i valor assoluds dei somants e se met a'l resultad ol segn del somant q'al g'ha ol valor assolud major.

Per restar duu numer intreg se soma ol prim a l'opost del segond. Es.: (-5)-7 = (-5)+(-7) = -12

Par multiplegar duu numer intreg, se multiplega i valor assoluds dei fator. Se i è de l'istess segn se met el segn positiv, se i è de segn diferent se met el segn negativ.

Per divider duu numer intreg : al coventa qe vun al sies multipel de l'oltr, se divid i sœ valor assoluds. Se i è de l'istess segn se met el segn positiv, se i è de segn diferent se met el segn negativ.




#Article 227: Nümar razziunaal (313 words)


Sa al nòmina nümar razziunaal tütt chel nümar ch'al pöö vess espressaa cuma resültaa da la divisiú da düü nümar intreegh, cul divisuur difereent da 0. Ul cungjuunt di razziunaj sa al denota Q (u ), par quozzieent. Cheest cungjuunt da nümar al è un süpercungjuunt di nümar intreegh, di nümar decimals, e al è un sübcungjuunt di nümar reaj. I reaj ch'i partegn mia a cheest cungjuunt sa i nòmina irazziunaj.

I razziunaj sa i carateritzen par iga un desvilüpameent decimaal (u in qual-sa-vöör basa) finii u periòdich, i.e. cunt un nümar da scifre decimale finii, u bé che sa i repeet da manera regülara.

I nümar razziunaj i sudisfa la prupietaa da la densitaa. Vargott al vöör dí che, par qual-sa-vöör para da nümar razziunaj, al esiist vargü òolt nümar razziunaal sitüaa intra i düü a la reta reala ( R). 
Da plüü, Q al è deens a  R, i.e intra düü reaj difereent, sémpar a gh'è un razziunaal.
Sa pöö demustrá cun facilitaa che ul cardinaal di nümar razziunaj al è l istess che chel di intreegh, vargott ch'al significa che a gh'è mia da plüü di razziunaj che da intreegh.

In efett, divideent un intreegh par un òolt, (e.g. 1 par 7) noma i esiist un nümar finii da reste pussíbile (a l'esempi: 0,1,2,4,8,5,7). Essent la sücessiú da reste infinida, la parissarà par forza una istessa resta in dò pusizziú diferente. A partí da chele, ul càlcül 

..30

....20

......60

........40

..........50

............10

(in negrett, le pusizziú ch'i curespuunt al istess càlcül).

Reciprucameent, cada nümar cunt un desvilüpameent decimaal finii u periòdich al curespuunt a un razziunaal.
esempi: al síes a = 12,345 67 67 67 67 67 ...

sa i repeet dò scifre; mültiplichemm a par 102 = 100.

.....a = 12, 345 67 67 67 67 ...

faseent la resta, sa n va tüta la paart periòdica:




#Article 228: Strabon (225 words)


Ol Strabon (Latin : Strabo ; Greg : Strábōn) a l'era un jeograf e scritor greg nassud a Amasia a metaa del secol I A.C. e mort vers l'ann 20 D.C.

Al dessendeva per part de la soa mader d'una fameia grega notabila, ind la qual al figurava ol so grand-pader Moaferne. Al studia a Nisia da Caria indov al g'ha per maestr ol retoreg e gramateg Aristotel, ol filosof peripateteg Xenarc de Seleucia, e ol Tiranio. Al completa la soa istruzion cont dei viaj long per la Gregia, l'Italia e l'Ejit e al cognoss dei oltr lœg per dei relata de viajador de la soa epoca. Cont i so esperienze e i relata compilade, al scriv una Jeografia (Geographica) dividuda in 17 liber, prategament tuts conservads. Ind i so descrizion al da preferenza a'l clima, produzion, moralitaa, us, costum, relijon, istituzion, e al cita frequentament i greg Iparc, Eratostenes, Polibi e Omer, e ol roman Juli Cesar per la descrizion dei Gallie. 

Ol Strabon al pœ tœvr i so dats sora l'Hispania Citerior del Marc Vespasian Agripa (+ 12 A.C.), qe comè comandant de la flota romana a l'heva partecipad ai guerre cantaber, e anca del storeg greg Timagenes, nassud a Alexandria e trasferid a Roma ol 55 A.C. (in principi comè prexoner de guerra ; pœ liberad, al derv una scœla de retorega).




#Article 229: Taula periodica (142 words)


La tàola periòdica dei elemencc l'è 'na tabèla con dét indicàcc töcc i elemèncc chìmich, urdinàcc per nömer atòmich a crèser. La tàola l'è dividìda en grùpi diferèncc de elemèncc, che se caraterìza per vìga de le proprietà chìmiche che se 'nsomèa. Chèsti grùpi i reprezènta le colòne verticài de la tàola (grupi) e le rìghe (perìodi).
En generàl, i elemèncc i pöl véser clasificàcc come metài (la pursiù centràla e a sinìstra), mìa-metài (part a dèstra), e semi-metài. 
En piö, el grùpo piö a dèstra l'è chèl dei gas nòbil.
La prima tàola periòdica modèrna l'è stàda concepìda del Mendelejev e difàti l'è ciamàda ale óte pò a tàola de Mendelejev.

 

Cudifica dii culur duperaa per i nümer atòmich:

A vardà i caraterístich minzunaa chí de suravía, sa pöö mètt in evidénza dü caràter difereent dii àtum: metàlich e minga metàlich:




#Article 230: Numer amix (222 words)


Un para de numer amix a l'è ol datum de duu numer intreg relazionads de manera qe la soma dei divisor propi del prim a l'è iguala a'l segond, e la soma dei divisor propi del segond a l'è iguala al prim.

Per esempi, 220 e 284 i è dei numer amix, jà qe la soma dei divisor propi de 220, 1 + 2 + 4 + 5 + 10 + 11 + 20 + 22 + 44 + 55 + 110 = 284, e la soma dei divisor propi de 284, 1 + 2 + 4 + 71 + 142 = 220.

Ol matemateg arab Thàbit ibn Qurra al derivava, a'l 850, una formula qe la permet de jenerar dei numer amix. Se : 

indove n  1 a l'è un intreg qual se vœl e p, q e r i è prim, allora 2npq e 2nr i è un para de numer amix. Al coventa notar qe qesta formula la permet de jenerar dei numer amix, però miga tœts  i numer amix. Per esempi, al ne propon i para (220, 284), (17.296, 18.416) e (9.363.584, 9.437.056), però miga ol para (6.232, 6.368).

Se pœl considerar qe un numer perfeit a l'è un cas speçal de numer amix, jà qe la soma dei sœ divisor propi a l'è iguala a'l numer istess.




#Article 231: Nümar parfett (205 words)


Un nümar parfett al è un intreegh iguaal a la suma di söö divisuur pusitiif, ecett sí istess . Inscí, 6 al è un nümar parfett, par che i söö divisuur propi i è 1, 2 e 3, e 6 = 1 + 2 + 3. I segueent nümar parfett i è 28, 496 e 8.128. 

I nümar parfett i è relazziunaa cuj nümar primm da Mersenne: si M al è un primm da Mersenne (un nümar primm che al è una ünitaa menuur che una putenza da 2), alura M(M+1)/2 al è un nümar parfett, i.e., che 2n−1(2n − 1) al è un nümar parfett. Vargott al è staa demustraa par Euclides íntal sécul IV aC:

Da plüü, Euler al a demustrá íntal sécul XVIII che töcc i nümar parfett pari i è da chesta furma. Apó al è demustraa che la darera scifra da qual-sa-vöör nümar parfett pari al gh’a da vess 6 u 8.

Sa la cugnuss mia l'esistenza da nümar parfett díspari. Malgraa vargott, i esiist vargü resultaa parziaj: si al esiist un nümar parfett díspari, al gh’a da riempí, intra d’otre, le cundizziú seguente:

Sa pöö dí che un nümar parfett al è un nümar amiis da sí istess .




#Article 232: Nümar díspari (110 words)


I nümar díspari i è chij nümar intreegh che i è mia pari e par taant i è mia mültipel da . I primm nümar díspari i è : 1, 3, 5, 7, 9, ... Sumaant u restaant un nümar pari a un nümar díspari s'uteegn un òolt nümar díspari. Sumaant u restaant un nümar díspari a un òolt nümar díspari sa l uteegn un nümar pari.

Matemàticameent sa diis che un nümar intreegh, m, al è díspari si e noma si al esiist un òolt nümar intreegh, n, taal che:

In pràtega vargott al vöör dí che al è díspari cada nümar intreegh che al finísses in , ,,, 




#Article 233: Nümar irazziunaal (467 words)


In matemàtica, un nümar irazziunaal al è qual-sa-vöör reaal che al è mia un nümar razziunaal, i.e., che sa al pöö mia espressá cuma una frazziú a / b , cunt a e b intreegh e b difereent da 0. I nümar irazziunaj i è precisameent chij da che l'espansiú decimalasa la ferma mai, e gnanca la va deent int un ciicl periòdic. 

Vargü nümar irazziunaj i è di nümar algebràich cuma l'ariis quadrada da 2 u l'ariis cübica da 5; 
di òolt i è transcendeent cuma  e .

 Teurema: .
Süpusemm par l’assüürt che ul log23 síes razziunaal.

Alura, par di intreegh pusitiif m e n, tenim log23 = m/n.

Da le völte sa süpusa eroniameent che i matemàtich i definiss i nümar irazziunaal  in tèrmin d'espansiú decimale, cjamaant un nümar ’’irazziunaal’’ si la suva espansiú decimala la sa repeet mia ni la finiss. Nissü matemàtich töö chesta definizziú in cunsiderazziú, gja che la scèrnida da la basa 10 al è arbitrària e la definizziú standaart al è fisc mej. Da tüta manera, al è ceert che un nümar al gh’a la furma n/m indúe n e m i è intreegh, si e noma si la suva espansiú decimala sa la repeet u la finiss. Cura ca l'alguriitm da divisiú lunga che sa la impara a la scöla sa al aplica a la divisiú da n par m, noma i è pussíbil m resídü. Si ul resídü al è 0, l'espansiú decimalasa la ferma. Alura l'alguriitm noma al pöö cuur m - 1 völte senza druvá un resídü 2 völte. Si un resídü sa al repeet, l'espansiú decimala apó! A la inversa, süpusemm che a truvemm una espansiú decimala periòdica, par esempi :

A = 0.7162162162 ...

Cunsideraa che la lunghezza da la períoda al è 3, al cuventa mültiplicá par 103:

e adess restá A di 2 custaa:

A = 715.5/999 = 7155/9990 = 53/74 (truvaant ul màssim cumü divisuur)

Sa saa mia si π + e u π - e i è irazziunaj u mia. Da fatt, al esiist miaun para da nümar intreegh m e n paj quaj sa al sàpies si m·π + n·e i è u mia irazziunaj.
Gnanca sa saa si 2e, πe, π√2 u la γ i è irazziunaj.

Ul cunjunt da töcc i nümar irazziunaj al è mia cüntàbil (gja che i razziunaj i è cüntàbil e i reaj mia cüntàbil). Duvraant ul valuur assulüü par mesurá le distanze, i nümar irazziunaj i è un spazzi métrich mia cumplett. Da tüta manera, cheest spazzi métrich al è omeumòrfic al spazzi métrich cumplett da tüte le sequenze da intreegh pusitiif; l'omeumorfiism al è daa par l'espansiú infinida in frazziú cuntínue. Vargott al mustra che ul teorema da le categuríe da Baire sa l aplica al spazzi di nümar irazziunaj.




#Article 234: Nümar trascendeent (182 words)


Un nümar trascendeent  al è chel ch’ al è mia ariis da vargü pulinomi intreegh. Cada nümar trascendeent al è da plüü irazziunaal, però la prupusizziú inversa al è mia vera: mia töcc i irazziunaj i è trascendeent . I irazziunaj che i è mia trascendeent s'i nòmina algebràich.
Al 1873 sa al demustrava che ’’’e’’’ al è trascendeent , e al 1882 che pi; apó al è . In scambi sa l saa mia si ee al è trascendeent u simplismeent irazziunaal. Da fatt, la pröva che pi; al è trascendeent la demustra la impussibilitaa dal famuus prublema da la quadradüra dal círcul.

La manca d'una régula general par pudé determiná si un nümar al è trascendeent u mia, a l’a purtaa ul David Hilbert a mett deent cheest prublema in la suva lista da 23 prubleem. Una sulüzziú parzial la dà ul teorema da Gelfond, ch’al pruponn una régula generala par determiná si in ceert caas spescjaj alpha;beta; al è trascendeent : in cuncrett, al sa passa cura ca alpha; al è algebràich e beta; al è irazziunaal e algebràich.




#Article 235: Nümar Pi (139 words)


In matemàtica, π al è la custanta d'Archimede, una custanta ch’a la relaziuna ul diàmetar da la circunferenza cun la lunghezza dal sò perímetar. 

Ul símbol π sa l parnúnzia [pi] e al è la letra di 7 dal alfabet grech.

π al è un nümar iraziunal, i.e., la suva part fraziunaria la gh’a un nümar da scifer infinii, e sa l pöö mia stabilí un criteri ch’al determini quala síes-la la scifra sigütanta a una otra. a. Par calcülá in pràtega, sa tö ul sò valur aprussimaa: 3,1416.

Ul nümar π asca parí in la fórmüla da la lunghezza da la circunferenza, al pariss in tüt i equazziú matemàtegh derivaa da chesta: süperfis e vulüm dal círcul, da la sfera... e apó in nümerus equaziun da la física.

π al gh’a da le carine representaziú in fraziú cuntínuv:




#Article 236: Pruvincia de Sundri (433 words)


La Pruvincia de Sundri (Provincia di Sondrio in Italian) la sa estend in de la Lumbardia del Nòrt, in de la Valtelina, ca l'è la part süperiur del basin de l'Ada; la valada scavada dal fiümm l'è prufunda, vist che da i 4.000 meter di muntagn püssee volt sa tuchen i 200-300 meter in del fund. Un muntun de valètt lateraj a tribüten a l'Ada, föra che dò: la val de Livign, in del curnin nurdest, ca la manda l'acqua a l'Inn, e dunca al Danübi, e la val de Lei, in del curnin nurdovest, ca ga la manda al Renu.
La val de Pus'ciaf, anca sa l'è dent in del basin de l'Ada, l'è però minga part de la pruvincia vist ca la sa tröva in Svizera.
Ul paesacc de la pruvincia l'è antrupizaa in manera pesanta dumé in del sciröö de la Valtelina; in di olter part, vist i muntagn, l'ambieent natüral l'è pütòst begn cunservaa. In de la pruvincia a gh'hinn di toch dii zòn prutett püssee graand de la regiun (Parch Naziunal del Stelvi e Parch di Uròbi Valtelines.

La pruvincia l'è la men pupulada e pupulusa de la Lumbardia, vist i sò cundiziun natüraj: de citaa grand ga n'è minga, e anca ul cumün de Sundri al gh'ha un puu püssee de 20.000 abitaant; la segunda citadina a l'è Murbegn, cunt un 10.000 abitant abundant. In di ann passaa gh'è staa, cumé anca in olter sitt, ul spupulameent de la muntagna; da un quaj ann inveci i paesòtt püssee gròss de la media e olta muntagna a inn dree a guadagnà pupulaziun, vist ul svilüpp del türiism.

E propi ul türiism l'è la resursa ecunomica püssee impurtanta de la pruvincia, vist che l'agricultüra l'ha faa di pass indree (la resta impurtanta dumé la prudüziun di pòmm): l'indüstria a l'è in tütt i maner present in sül teritòri, anca se cunt aziend prevalentement piscinitt.

La lengua ufizial l'è l'italian.
La lengua lucal, inscambi, l'è 'l lumbard. Pudarissum dì che la divisiun dialetal de la Pruvincia de Sundri la ghe va dree ai divisiun tradiziunai del teritori: dunca gh'emm el dialet ciavenasch (vegia Cuntea de Ciavena), el valtelin (dividüü in murbegnes, sundrasch e tiranes) e l'olt valtelin (a partì de Gros). La Valtulina l'è una zona de transiziun in tra carater ucidentai e urientai: i prim se senten püssee a nord del curs de l'Ada, i segund inscambi a süd, in sül versant urobegh. I dialet de l'olta Valtulina inscambi hinn el cör del lumbard alpin. A la Briga, per via de la sua pusiziun, el dialet l'è praticament bressan.




#Article 237: Smolensk (251 words)


 

Smolènsk (in rüso: Смоленск/Smolensk, in polàch Smoleńsk, in bielorüso Смаленск/Smalensk, in ücraì Смоленськ/Smolens'k e 'n litüà Smoļenska) l'è öna sità de la Rüsia eüropéa che la se tróa söl fiöm Dnieper e mia de luntà dal cunfì co la Bielorüsia. L'è la capitàl del Oblast' de Smolenk e la se tróa a 362 chilòmeter a südòest de Mósca.

I prim docümèncc che i parla de la sità i è del 862, isè che Smolensk l'è öna tra i sità piö ègie de la Rüsia. In de la sò stòria l'è stacia in del mès a guère e batàie piö de öna e l'è stacia bötàda zó töta; se regórda 'n particolàr la Batàia de Smolensk, la prima batàia combatìda dai soldàcc fransès del Napoleù 'n Rüsia e l'invasiù di Nazìsti in del la segónda guèra mondiàl.

Al dé de 'ncö Smolensk l'è öna sità 'ndüstriala, specializàda in del eletrònga e 'n del tèsile.

Ol 10 de Avrìl del 2010 l'aereoplà endo che gh'era sö 'l presidènt de la Polònia l' se schiànta a tèra intàt che l' sircàa de aterà a l'areopórt de Smolensk: i mör ol presidènt de la Polònia, Lech Kaczyński, la sò moér, el capo de stat magiùr de l'ezèrcit Franciszek Gagor, el vice minìstro dei èsteri Andrzej Kremer, el goernadùr de la banca centràl polàca Slawomir Skrzypek, e töta la delegasiù üficiàla che l'ìa dré a nà a Katyń per prezensià a i selebrasiù en memoria de la stràge sovietica de polàch per mà de Stalin.

Fónte: 




#Article 238: FC Internazional Milan (1190 words)


El Football Club Internazionale Milano (Folber Club Internazional Milan in lombard), mèj cognossuu coma Internazional o pussee semplicement Inter, l'è 'na squadra de folber de Milan. L'hann ciamada Società Sportiva Ambrosiana e Associazione Sportiva Ambrosiana-Inter in dei temp del fassism. I color del club, fincora da la fondazion, hinn el negher e el bloeu. 

Fondaa in del 9 de marz de 'l 1908 da 'n grupp de soci distaccaa dal Milan, el club l'ha sempar tolt part in del pussee alt campionaa  nazional de la soa prima partida offizial, in del Campionaa 1909, e l'è l'unegh ad avè tolt part a tucc i edizion de la Serie A, creada in del 1929. La gh'ha la divisa nera e bloeu, e el sò simbol l'è el bisson, vun di simbol padron de Milan. El sò stadi l'è 'l Giuseppe Meazza, che 'l gh'ha 75923 pòst a settà.

In del sò palmarèss ei gh'hann 18 scudett, 7 Copp Italia, 5 Supercopp italian, 3 Copp di Campion, 2 Copp Intercontinentaj e 1 Coppa del Mond per Club. 

El sò primm scudett l'è staa vingiuu in del Campionaa 1909-1910 e l'ultom, che l'è quell de desdott, in del Campionaa 2009-2010, l'ann del Triplete. In Italia l'è la segonda squadra che l'ha vengiuu pussee titoj nazionaj (de dree a la Juventus e pari a 'l Milan, l'alter squadra de Milan).
I tifus de l’Inter son devot a l’alenatur chi y a faj venc al “triplete” val a dir Josè Mourinho (ciamà nurmalment “Josè”). 
Int al 2016 (as lesa “dumilasedas”) di cines chis ciaman Zhang, son entrà dan la società dl’Inter e incò y en i president.

La fondazion e i primm agn 

El Football Club Internazionale l'è nassuu la sera del 9 de marz 1908 a 'l restorant Orologio de Milan per iniziativa de vün grupp de soci distaccaa dal Milan Football and Cricket Club, cuntrari a l'impusiziun del club ross e negher de fà minga giugà i forèst.

La squadra l'gà daspütaa la soa prima partida ufiziäl in del Campionaa 1909.

El primm success del club l'è staa in del 1909-1910, vengiuu da la squadra appèna duu agn dapress de la fondazion.

Vün alter tìtol italian l'gà vengiuu nel 1919-1920.

L'Ambrosiana-Inter in di temp del fassism

In di temp del fassism, el Football Club Internazionale Milano l'gà dovuu cambiär nòmm prima in Società Sportiva Ambrosiana e dapress in Associazione Sportiva Ambrosiana-Inter per l'opra de l'italianizasion doprada del regim fassist.

L'gà vengiuu trii titoj italian e voeuna Coppa Italia nei Agn 1930 (1929-1930, 1937-1938 e 1939-1940). El giugadur pussee important de chèst period chi l'è staa 'l Giusepp Meazza. 

Dal Segond Dòpuguèrra ai Agn 1970

Dapress la Segonda Guèra Mundiàl, cun la borlada giò del fassism in Italia, lAmbrosiana-Inter turnà a ciamass Football Club Internazionale Milano.

Nel 1946 'l Giusepp Meazza turnò nel club (coma alenador-giogador), però l'èra mia bòn cuma nei Agn 1930, a rasciun de 'n infurtuni avuu prima, e nel 1947 sé ritirò dal folber giogaa, restant l'alenador fincora a l'ann dop.

Nei Agn 1950, sota la guida de Alfredo Foni, l' Inter l'gà vengiuu duu scudett, ne la Serie A 1952-1953 e ne la Serie A 1953-1954.

Nel desenni dei Agn 1960, inveci, l'gà vengiuu trii scudett (1962-1963, 1964-1965 e 1965-1966), duu Coppe di Campion (1963-1964 e 1964-1965) e duu Coppe Intercontinentaj, sota la guida del capitan Armando Picchi e de l'alenador argentin Helenio Herrera, in chèla roeusa ca verà ciamada Granda Inter. 

Dal 1970 al 2001 

Nel 1970-1971 l'Inter l'gà vengiuu n'alter scudett, sota la guida de 'l noeuv alenador Giovanni Invernizzi.

Nel 1973 turnò a l'Inter 'l Helenio Herrera, ma a rasciun de vun problema al coeur sè n'andaa nel 1974 senza vingiar nagòtt.

Dal 1977 al 1982, sota la guida inveci del Eugenio Bersellini, l'Inter l'gà cjapà 2 Coppe Italia e vün Campionaa (1979-1980). 

Nel 1989, chesta voelta chì cun l'alenador Giovanni Trapattoni, dapress asquas un desenni, l'Inter l'gà cjapà n'alter scudett (1988-1989) e nei Agn 1990, dapress 26 agn, l'è turnà a vingiar anca 'n Europa, cun trii Coppe UEFA (1990-1991, 1993-1994 e 1997-1998).

In del 1995 l'gà esordì in Serie A el giugadur argentìn Javier Zanetti.  

Dal 2001 al 2009

In del 2001 el Javier Zanetti 'l diventa capitan de la roeusa e di lì a pressapòcch l'sarà voeuna bandera de la squadra. 

Nel 2005, cul noeuv alenador Roberto Mancini e sota la guida del capitan Zanetti, l'Inter turnà a vingiar, cjapand duu Coppe Italia de infilera. 

Dapress el scandol de Calciopoli, il Campionaa 2005-2006 l'è staa daa da la Juventus a l'Inter, e chi l'è cominscià la segonda età d'òr del club, che dopu ch'el scudett lì l'ne gà  vengiuu alter trii de infilera (2006-2007, 2007-2008 e 2008-2009), sota la guida prima sempar de l'alenador Mancini, e dapress del José Mourinho. 

El 2009-2010 l'è staa l'ann di récord per l'Inter che, alenà dal José Mourinho, l'è rivada a fà el Triplete, cioè a ving el Campionaa (el quint de infilera), la Coppa Italia e la Coppa di Campion, tutt in del istess ann. 

Coppa Italia 2009-2010 
El 5 de magg del 2010 a Roma l'Inter la ving la finala de la Coppa Italia 2009-2010 contra la Roma per 1 a 0, gòl in del primm temp del Diego Milito. La Roma la finiss in 10, vist che 'l Francesco Totti el ciapaa 'l cartelin ross per vegh daa voeuna gran pesciada al Mario Balotelli.

Campionaa italian 2009-2010 
El 16 de magg l'Inter la ving l'ultoma partida del campionaa a Siena per vun a zero contra l'omonima squadra Siena, cun gòl del Diego Milito, e la ving el Campionaa 2009-2010 con 82 pont, segonda inscambi la Roma con 80. L'è el sò Campionaa nomer 18.

Coppa di Campion 2009-2010 
El 22 de magg l'Inter la ving al Bernabeu de Madrid la Coppa di Campion 2009-2010 cóntra 'l Munegh de Baviera, cont duu gòl semper del Milito.
L'è la tèrza Coppa di Campion de la sò stòria.

Dòpo che 'l José Mourinho l'è andaa al Real Madrid, l'Inter l'à ciamaa al sò pòst el Rafael Benitez e 'n de l'estaa l'ha venduu el Mario Balotelli al Manchester City.

Coppa Italia 2010-2011  El 29 de magg la ving  n'altra Coppa Italia contra 'l Palermo.

Supercoppa italiana 2011  
El 21 de agost la ving, a San Siro, la Supercoppa italiana contra la Roma per 3 a 1. 

Supercoppa UEFA 2011 
El 27 de agost la perd, contra l'Atlético Madrid, la Supercoppa UEFA per 2 a 0.

Dal 2011 fincora al dì d'incoeu

Dopu el 2011, coma 'l Milan, l'Inter s'è farmà e l'gà pù vengiuu nagòtt.

In del 2014 el Javier Zanetti s'è ritiraa dal folber e l'capitan l'è devenuu l'italian Andrea Ranocchia. 

In del Campionaa 2017-2018 e nel Campionaa 2018-2019 l'Inter s'è qualificada per la Coppa di Campion, sota la guida de l'alenador Luciano Spalletti.

In del Campionaa 2019-2020 in cors sé giuga con la Juventus e la Lazio il titol, sota la guida del noeuv alenador Antonio Conte, parò al fa mia l'impresa, rivand segonda a 82 pont, vun in men de la Juventus.

Jogadors e Alenadors de la squadra scrivudi in lombard o de far su:




#Article 239: Elba (233 words)


LElba (Cec: Labe; Todesc: Elbe; Polac: Łaba) a l'è un fiœm de l'Europa centrala; a l'è long 1.091 km e al quata sota un baxin de pressapoc 148.000 km².
I so sorjent a i inn ind i Montagn dei Gigant, al confin nord-ovest cech, a un' alteza de 1.400 m, da la confluenza de du torent: Bílé Labé e Malé Labé. Despœ al va in direzion sud, pœ al jira a ovest e anc'mo a nord-ovest; ind i kilometer qe i vegnen despœ, al ciapa l'acqua da tri afluent: el Jizera, la Muldava (Vltava) e l'Ohre.

Despœ, passad el confin Cechia-Germania al ciapa una direzion nord-ovest, qe al tegnarà fin a la fin, al bagna Dresda e Meissen e pœ al va denter a la pianura de la Germania setentrionala; qì al bagna, in fila, i citaa de Torgau, Wittenberg, Dessau, Magdeburgh, Wittenberge, Amburgh, Holstein prim de butar-s denter ind el Mar del Nord arent a Cuxhaven. Ind qel toc qì al ricev i fiœm Mulde, Saale, Elster Negher, Havel e Elde.
L'Elba a l'è colegad, cont una red de canal navigabel, a i plussee grand bande produtiv todesc.

Quand a g'era anc'mò la Germania Orientala, l'Elba al marcava per un toc el cunfin cont la part ovest; qell lì a l'è minga stait però l'uneg confin marcad dal fiœm, vist qe a l'era anca el limit oriental de l'imper de Carlo Magn.




#Article 240: Custanta da Brun (235 words)


La custanta da Brun, B2, al è la valuur a la quaal la cunveerg la suma di inveers di nümar primm gjümej:

La cunvergenza da la séria a l’è staa demustrada ul 1919 par Viggo Brun. Cheest fatt al cuntrasta cul fatt che la suma di inveers da töcc i nümar primm la desveerg. Si la séria da Brun la füdess divergenta, sa demustraress la infinitaa di primm gjümej, però cuma l’è cunvergenta la permett da dí nagott al revaart. Calcülaant i primm gjümej fí a 1014 (e al istess teemp descuvreent l'eruur FDIV da Pentium), Thomas Nicely al stimava la custanta da Brun in 1,902160578. La mejuur stimazziú fí al mumeent preseent al è la da Pascal Sebah e Patrick Demichel püblicada ul 2002, cun töcc i primm gjümej fí a 1016:

Apó al esiist la custanta da Brun par quartett da primm. Un quartett da primm al è un para da primm gjümej separaa par 4 ünitaa (la distanza plüü petita pussíbila). I primm quartets da primm i è (5, 7, 11, 13), (11, 13, 17, 19) e (101, 103, 107, 109). Chesta custanta, B4, a l’è la suma di inveers da töcc i quartett da primm:

cunt una valuur da:

Chesta custanta a l’è mia da scunfuunt cun la custanta da Brun par nümar primm cüsí, para da primm da la furma (p, p + 4), che apó sa denota par B4.




#Article 241: Custanta da Euler Mascheroni (179 words)


La custanta d'Euler-Mascheroni u sémplismeent γ (gamma) al è una custanta matemàtica, druvada principalameent in teoria di nümaar, e sa la definiss cuma ul límit da la diferenza intra la séria armònica e ul lugariitm natüraal: 

La segueent integrala apó al è relazziunada cun la custanta d'Euler-Mascheroni, e la funziú :

La valuur aprussimada da chesta custanta al è:

 γ ≈ 0,577 215 664 901 532 860 606 512 090 082
      402 431 042 159 335 939 923 598 805 767
      234 884 867 726 777 664 670 936 947 063 
      291 746 749 ...

Sa saa mia si gamma a l’è razziunala. Da tüta manera, l'anàlisi par frazziú cuntínue la mustra che si gamma al è razziunala, ul sò denuminaduur al gh’a plüü da 10,000 dígit, i.e., che si γ = a /b alura b  1010000; cheest resültaa al è staa mejuraa e atüalameent ul límit al è in b  10242080. La custanta d'Euler-Mascheroni apó la pariss a una fórmüla par la funziú Gamma.

Ul nomm da la custanta sa deef aj matemàtich Leonardt Euler e Lorenzo Mascheroni.




#Article 242: Nümar àuri (132 words)


La resú àuria, sezziú  àuria u divina prupurziú al è la relazziú intra düü segmeent a e b (u par  estensiú, chela intra dò quantitaa a e b) si intra ul total e ul segmeent magjuur a gh’è la istessa relazziú che intra ul segmeent magjuur e ul segmeent minuur, u, in d’otre parole, si ul tütt al è al segmeent magjuur istess che ul magjuur al è al segmeent minuur. Cjamaant  a ul segmeent (u nümar) magjuur e b ul minuur, la furmulazziú matemàtega da la definizziú sa la pöö scriif cuma:

Ul quozzieent da cheste dò quantitaa al resülta vess un nümar irazziunaal cugnussüü cuma nümar auri u nümar d'òor, e designaa abitüalameent par  la lètera grega Φ (fi majüscula) in unuur al Fídia, scültuur e architett greech dal Partenú:




#Article 243: Teurema da la divergenza (481 words)


In càlcül veturiaal, ul teurema da la divergenza, apó cugnussüü cuma teurema da Gauss,  teurema da Ostrogradsky, u teurema da Ostrogradsky–Gauss al è un resültaa ch’al lazza la divergenza d'un caamp veturiaal a la valuur da le integrale da süperfiis dal flüss definii pal caamp. Ul teurema da la divergenza al è un resültaa impurtaant  par  la matemàtica e la física, in particülaar  in eletrustàtica e dinàmica da flüit.

Al síes V un sübcungjuunt cumpatt da Rn (pensaant  íntal caas n=3) e diferenziàbil a tocch. Si F al è un caamp veturiaal diferenziàbil cuntínü definii int una bula intuurn  da V, alura a gh’emm

indúe S = part;V al è la vora da V urientada par  vetuur  nurmaal in fö, e dS al è NdS, la nurmala in fö da la vora part;V.

Al cuventa remarcá  che ul teurema da Gauss al vé gjo dal teurema da Stokes plüü generaal, che generaliza ul teurema fundamentaal dal càlcül.

Süpusaant  che a vuremm evalüá  , indúe S al è la sfera ünitaa definida par   e F al è ul caamp veturiaal . Ul càlcül dirett da chesta integrala al è fisc difícil, però sa l pöö simplificá  duvraant ul teurema da la divergenza:

Par  simetría,

Alura,

par che la sfera ünitaa W la gh’a vulüm 4π/3.

Aplicaa a un caamp eletrustàtich, al da la legg da Gauss: la divergenza al è una custanta  par  la densitaa da càrega dal vulümm.

Aplicaa a un caamp gravitazziunal, al s’uteegn che la integrala da süperfiis al è -4pi;G par la massa da deent, quala-sa-síes la distribüzziú da massa, e le masse esterne.

Íntal caas da distribüzziú sférica simétrica da masses, sa l pöö cunclüüt che la forza dal caamp a una distanza r dal céntar a l’è interiuur cunt una magnitüda da G/rsup2; par la massa tutala a una distanza petita, qual-sa-síes le masse a una distanza süperiuur.
Par esempi, una sfera vöja la prudüiss mia da gravitaa a l'interiuur. Ul caamp gravitazziunal a l'interiuur al è l istess che si la sfera vöja ga la füdess mia.

Íntal caas da una distribüzziú cilíndrica infinida simétrica da masse, sa pöö cunclüüt che la forza dal caamp a una distanza dal céntar al è interiuur cunt una magnitüda da 2G/r par  la massa tutala par  ünitaa da lunghezza a una distanza cürta, qual-sa-síes le masse a una distanza süperiuur.

Par  esempi, un cilindre vöj infinii al prudüiss mia da gravitaa a l'interiuur.

Ul teurema al è staa descoeert par  Joseph Louis Lagrange ul 1762, e plüü taart redescueert independentameent par  Carl Friedrich Gauss ul 1813, par  George Green ul 1825 e ul 1831 par  Mikail Vasilievich Ostrogradsky, che apó al dà  la prima pröva dal teurema. Sübseguentameent, di variazziú dal teurema da la divergenza sa i nòmina teurema da Gauss, teurema da Green e teurema da Ostrogradsky.

Cheest artícul sa basa sül artícul GFDL da PlanetMath a 




#Article 244: Funsiù panèl (125 words)


La funsiú panèl de Heaviside (segónt el fìzich Olivier Heaviside) l'è 'na funsiú discuntìnua che la ciàpa 'l valùr '0' per ògna x reàl inferiùr a '0' e 'l valùr '1' per ògna x uguàl o superiùra a '0':

La funsiù panèl l'è 'na primitiva de la distribusiù delta de Dirac. El valùr concrét de H(0) 'l g'ha mìa grant importànsa, dàto che la funsiú da pess se la dòpra endèna integràl. En quach autùr i cunsìdera H(0) = 0 e quach óter H(0) = 1. A ólte se dòpra H(0) = 0,5, dezà che la funsiù che se oté le rizülta simétrica; en chèsto càzo la definisiù l'è:

A ólte chèsto se l'ìndica condèn sotaìndice: H0.5(x), che 'l völ dì che H(0) = 0,5.




#Article 245: Funziú ulumorfa (987 words)


Le funziú ulumorfe i è l'ugett centraal da stüdi da l’anàlisi cumplessa: i è da le funziú definide int un sübcungjuunt deerf dal plà cumpless  cun valuur a  (u int una süperfiis da Riemann), e diferenziàbile in sentüü cumpless in töcc i puunt. Chesta chí a l’è una cundizziú fisc plüü forta che la diferenziabilitaa reala e la implica che la funziú a l’è infinidameent diferenziàbila e sa la pöö descriif par la suva séria da Taylor. Ul tèrmin funziú analítica al è druvaa da spess cuma sinònim da funziú ulumorfa. Una funziú ch’a l’è ulumorfa in tütt ul plà cumpless sa la nòmina funziú intrega. La frasa ulumorfa int un puunt a la significa mia noma diferenziàbila in a, plütòost diferenziàbila in tütt un diisch deerf centraa in a íntal plà cumpless. Biulumorfa al è una funziú ulumorfa bigetiva cunt una funziú inversa apó ulumorfa.

Si U al è un sübcungjuunt deerf da  e  al è una funziú, disemm che f a l’è diferenziàbila in sentüü cumpless íntal puunt z0 da U si al esiist ul límit

Ul límit chí sa l töö sura tüte le sequenze da nümar cumpless tendeent a z0, e par tüte cheste sequenze ul quozzieent diferenzial al gh’a da sa aprussimá al istess nümar f '(z0).
Intuïtivameent, si f a l’è diferenziàbilaa in sentüü cumpless in z0 e na aprussimemm a z0 par la direzziú r, alura le imàgen sa i aprussimarà a f(z0) par la direzziú f '(z0) r, indúe ul darée prudüit al è la mültiplicazziú da nümar cumpless.
Cheest cuncett da diferenziabilitaa al cumpartiss certe prupietaa cun la diferenziabilitaa reala:
che i è:

Si f a l’è diferenziàbilaa in sentüü cumpless in töcc i puunt z0 in U, disemm che f a l’è ulumorfa in U. Disemm che f a l’è ulumorfa íntal puunt z0 si a l’è ulumorfa int un intuurn da z0. Disemm che f a l’è ulumorfa int un cungjuunt mia deerf A si a l’è ulumorfa int un cungjuunt deerf che al cunteegn a A.

Una definizziú equivalenta a l’è la seguenta. Una funziú cumplessa f(x + iy) = u + iv a l’è ulumorfa si e noma si la satisfà le equazziú da Cauchy-Riemann e u e v i la gh’a le prime derivade parziale cuntínüe par rapòort a a x e y.

Tüte le funziú polinòmiche in z cun cueficeent cumpless i è ulumorfe in , e apó al i è ul sinus, ul cosinus e la funziú espunenziala.
(Da fatt le funziú trigonométriche i è fisc relazziunade cun la funziú espunenziala e i pöö vess definide a partí da chesta duvraant la formula d'Euler).
La branca principala da la funziú lugariitm a l’è ulumorfa íntal cungjuunt .
La funziú ariis quadrada sa la pöö definí cuma

e par taant a l’è ulumorfa in cada àrea indúe al síes ul lugariitm . La funziú 1/z a l’è ulumorfa in {z : z ≠ 0}.

Esempi típich da funziú che i è mia ulumorfe i è la cunjugazziú cumplessa e töö la paart reaal.

Gja che la diferenziazziú cumplessa a l’è lineara e la ubediss a le régule dal prudüit, dall quozzieent e da la cadena, le sume, i prudüit e cumpusizziú da funziú ulumorfe i è ulumorfe, e ul quozzieent da dò funziú ulumorfe al è ulumòorf in cada àrea indúe ul denuminaduur al è mia zero.

Cada funziú ulumorfa a l’è infinidameent diferenziàbila in töcc i puunt. La cuinciit cun la suva pròpia séria da Taylor e la séria da Taylor la cunveerg in töcc i diisch deerf deent al domini U. Le série da Taylor i pöö cunveerg int un diisch plüü graant; par esempi, la séria da Taylor dal lugariitm la cunveerg in töcc i diisch ch’i cuntegn mia 0, e apó aprööf la línia reala negativa. Vidé le funziú ulumorfe i è analítiche par la demustrazziú.

Si sa l identifica  cun , alura le funziú ulumorfe i cuinciit cun chele funziú -diferenziàbil da dò variàbile reale che i cumpiss le equazziú da Cauchy-Rieman, un cungjuunt da dò equazziú diferenziale in derivade parziale.

Aprööf di puunt da derivada difereent da zero, le funziú ulumorfe i è cunfurme íntal sentüü che i preserva i àngul e la furma (però mia la misüra) da figüre petite.

La fórmüla integrala da Cauchy la afirma che cada funziú ulumorfa int un diisch a l’è cumpletameent determinada paj söö valuur in la fruntera dal diisch.

Da un puunt da vista algebràich ul cungjuunt da le funziú ulumorfe int un cungjuunt deerf al è un anell cumütatiif e un spazzi veturiaal cumplett. Da fatt, al è un spazzi veturiaal tupulògich lucalameent cunvess, cun la seminorma dal süpremm in cungjuunt cumpatt.

Una funziú analítica cumplessa da diverse variàbile cumplesse sa la definiss cuma analítica e ulumorfa int un puunt si sa la pöö esteent lucalameent (int un prudüit cartesià da diisch, centraa in cheest puunt) a una séria da potenze cunvergeent in le variàbil. Chesta cundizziú a l’è plüü forta che le equazziú da Cauchy-Rieman; da fatt sa pöö afirmá che:

Una funziú da diverse variàbile cumplesse a l’è ulumorfa si e noma si satisfà le equazziú da Cauchy-Rieman e a l’è lucalameent da quadraa integràbil.

Ul cuncett da funziú ulumorfa sa l pöö esteent aj spazzi da dimensiú infinide da l’anàlisi funziunala. L'artícul da la derivada da Fréchet al revisa ul cuncett da funziú ulumorfa int un spazzi da Banach.

Incöö, la plüpaart di matemàtich i preferiss ul tèrmin funziú ulumorfa a funziú analítica, gja che cheest darée al è un cuncett plüü generaal. Vargott al è apó par che un resültaa impurtaant da l’anàlisi cumplessa al diis che cada funziú ulumorfa a l’è analítica cumplessa, un fatt che s’al dedüiss mia diretameent da le definizziú. Ul tèrmin analítich al è da tüta manera anmò ampiameent druvaa.

La parola ulumorfa la deriva dal Greech holos ch’al significa intreegh e morphe che significa furma u aparenza.




#Article 246: Fonzion (matematega) (456 words)


En  matemàtica, se dis che 'na grandèsa l'è funsiù de 'n ótra grandèsa semài che gh'è 'na relasiù 'ntra le dò, en maniéra che a ògna valùr de la prìma corespónt en ünich valùr de la segónda, ciamàda apò imàgin. Per ezèmpe l'àrea A de 'n sércol l'è funsiù del sò ràgio r (el valùr de l'àrea l'è prupursiunàl al quadràt del ràgio, A = pi;•r2). A la stèsa maniéra, la düràda T de 'n viàs en tréno 'ntra dò cità separàde de 'na distànsa d de 150 km la depènt de la velocità v co la qual se möf el tréno (la düràda l'è inversamente proporsionàl a la velocità,  d / v). La prìma grandèsa (l'àrea 'ndel prim ezèmpe, la düràda endel segónt) l'è ciamàda variàbil dependènta, e 'l valùr de la quàl la depènt (el ràgio, la velocità) l'è ciamàda variàbil endependènta.

En anàlizi matemàtica, el concèt generàl de funsiù, aplicasiù o mapamènt el se referés a 'na lége che asègna a ògna elemènt de 'n ensèma en ünech elemènt de 'n segónt ensèma (corespondènsa matemàtica). Per ezèmpe, ògna nömer entréch el g'ha ünech quadràt, che l'è 'n nömer natüràl (zéro inclùzo):

Chèsta asegnasiù la costetöés 'na funsiù 'ntra l'ensèma dei nömer entréch Z e l'ensèma dei nömer natürài N. Aisebé che le funsiù che tràta i nömer le sàpes le piö cunusìde, i è mìa l'ünech ezèmpe: se pöl emaginàs 'na funsiù che a ògna paròla de la lèngua lombàrda la asègne la sò lètera inisiàla:

 

Chèsta l'è 'na funsiù 'ntra l'ensèma de le paròle del lombàrt orientàl e l'ensèma de le lètere de l'alfabéto. 

La maniéra piö dopràda per denotà 'na funsiù f l'è:

endoche A l'è 'l dumìnio de la funsiù f, el sò prim ensèma o ensèma de partènsa; e B l'è el codumìnio de f, el sò segónt ensèma o ensèma de arìvo. Con f(a) se denòta la lége o algoritmo per otègner l'imàgin de 'n sèrte ogèt arbitràre a del dumìnio A, cioè, el (ünech) ogèt de B che ghe corespónt. A ólte chèsta espresiù l'è suficènte per specificà la funsiù en töcc i sò aspècc, e se capés el dumìnio e codumìnio del contèst. Endel ezèmpe de prìma, le funsiù «quadràt» e «inisiàla», ciamómele f e g, le negnarès denotàde come:

semài che se convé che V = {Paròle del lombàrt} e A = {Alfabét lombàrt}. 

'Na funsiù la pöl véser reprezentàda en maniéra diferènta: per mès del algorìtmo lüminàt prìma o equasiù per otègner l'imàgin de ògna elemènt, per mès de 'na tabèla de valùr che mète 'nsèma ògna valùr de la variàbil endependènta co la sò imàgin —compagn de chèle mostràde che sùra—, o come en gràfich che 'l dòghe 'na imàgin de la funsiù.




#Article 247: Teurema da Stokes (357 words)


Ul teurema da Stokes in geumetría diferenziala al è una declarazziú sura la integrazziú da forme diferenziale che generaliza in diveers teureem dal càlcül veturiaal. Al deef ul sò nomm a Sir George Gabriel Stokes (1819-1903). Ul teurema al töö  ul sò nomm par l'àbit da Stokes a' l mett deent aj exàmen da Cambridge.

Al síes M una varietaa da dimensiú n diferenziàbila a tocch, urientada e cumpata, e al síes  una furma diferenziala in M da degrée n−1 e da classa C1 n−1. Si ∂M aò denota ul límit da M cun la suva urientazziú indüida, alura

Chí, d al è la derivada esteriura, che sa la definiss duvraant noma la strutüra  da varietaa. Ul teurema da Stokes sa 'l pöö cunsiderá  cuma una generaalizazziú dal teurema fundamentaal dal càlcül; da fatt, cheest seguunt sa 'l pöö trá fàcilmeent dal primm.

Ul teurema sa 'l dövra da spess in situazziú indúe M al è una sübvarietaa urientada sübmergida int una varietaa plüü granda in la quala sa la definiss la furma .

Ul teurema s’al esteend fàcilmeent a le cumbinazziú lineare da le sübvarietaa diferenziàbile a tocch, apó numenade cadene. Alura, ul teurema da Stokes al demustra che forme sarade definide fí a una furma esata sa i pöö integrá  sura cadene definide fí a una vora. 
Chesta chí al è la basa da la realazziú intra i grupp umulògich e la cu-umulugía da Ram.

Ul teurema da Kelvin-Stokes clàssich:

che al relazziuna la integralaa da süperfiis dal rutazziunaal d'un caamp veturiaal sura una süperfiis  íntal 3-spazzi euclidià a la integrala da línia dal caamp veturiaal sura la suva vora, al è un caas spescjaal dal teurema da Stokes generaal (cun n = 2) si identifichemm un caamp veturiaal cunt una 1-furma druvaant la métrica al 3-spazzi euclidià.
La prima declarazziú cugnussüda dal teurema al è par  Wiliam Thomson (Lord Kelvin) e la pariss a la suva carta a Stokes. Sa la pöö rescriif cuma

indúe P, Q e R i è  le cumpunente da v.

Inscí istess, ul teurema da Ostrogradsky-Gauss (apó cugnussüü cuma ul teurema da la divergenza u ul teurema da Gauss)




#Article 248: Tangent (246 words)


Síes-la C una cürva, e A un puunt da chesta. Sa l süponn che A al è un puunt regülaar  da la cürva, i.e., che al è mia un puunt anguluus: la cürva la scambia mia repentinameent da direzziú  in A.

La tangeent a C in A al è la reta TA che la passa par A e che la gh’a la istessa direzziú  che C intuurn  d'A.                           

La tangeent al è la pusizziú límit da la reta (AM) (cjamada corda da la cürva), cura ca M al è un puunt da C che sa la pròssima indefinidameent al puunt A (M al sa mööf sucessivameent par  M1, M2, M3, M4 ...)

Si C la represeenta ul gràfich d’una funziú f (al è mia ul caas in la gràfica precedeent),alura la reta (AM) la gh’arà cuma cueficeent diretuur (u pendeent):

Par  taant, la pendeent da la tangeent TA la serà:

                  

Al è, par  definizziú, f'(a), la derivada da f in a.

L'equazziú da la tangeent a l’è Ta: 

La reta urtugunala a la tangeent TA che la passa pal puunt (a,f(a)) sa la nòmena reta nurmala e la suva pendeent, int un sistema da curdenade urtunurmale, a l’è dada par:

La suva equazziú a l’è: 

Sa l süponn, al è cjaar, che f'(a) ≠ 0. Chesta reta la interveegn mia íntal stüdi generaal da le funziú ma in di prubleem geumétrich relazziunaa cun le còniche, cuma par  esempi, par  pudé   determiná  ul puunt fugaal d'una paràbula.




#Article 249: Nikolaevsk-na-Amure (103 words)


Nikolaevsk-na-Amure (in rüss Николаевск-на-Амуре) l'è una citaa de l'estremu urient rüss, in sül fiüm Amur (defat el nom el vör dì Nikolaevsk in sü l'Amur) 80 km primm del sò estüari. Al censimeent 2002, la pupulaziun a l'era de 28.492 abitant.
Anca se la citaa al dì d'incöö l'è piscinina, la gh'ha avüü la sò impurtanza in di ann indree, quand a l'era el port principal de l'estremu urient rüss e capital del Teritori del litural (Primorje).
Fundada dal Gennady Nevelskoj in del mees de agust del 1850 in d'un teritori che alura l'era cines, la passa sota la Rüssia in del 1858.




#Article 250: Scritüra in TeX (101 words)


El TeX l'è ü sistema da scriif pensat dal Donald Knuth in del 1978.

Dapress Zener 2003, le fórmüle matemàteghe sü la Wikipedia i pöö vess scrivüde cul sistema TeX.

Chesta sintassi al è fisc plüü fàcila a scriif e a legí che ul HTML: chí le fórmüle i è  presentade in HTML si pussíbil, altrameent una imàgen PNG a l’è prudüida pal serviduur.

Le regule da basa i è le sigütante:

Par utegní da le parentesi grafe íntal rendüü, al cuventa dunca teclá \{ u \}.

Si vuu truvee da le dificültaa, esitee mia a dumandá dal jütt aj .




#Article 251: Dì (193 words)


El dé come unità de tép el g'ha divèrse acesiù. Del pónt de vìsta astronòmic eziste 'l dé sideràl, el dé sulàr véro e 'l dé sulàr médio,

Endèl üzo civìl de töcc i dé, se dopèra chèl che l'è definìt cóme dé sulàr médio, cioè furmàt de 24 ùre che corespónt a 86400 segóncc.

Sicóme che la rotasiù de la tèra la ralènta de piö o méno 1.7 ms al sècol, la dürada média del dé sulàr véro al dé d'encö l'è apéna apéna de piö de 86400 segóncc, isé, a belazìne a belazìne, el dé astronòmic el rèsta 'ndré respèt a chèl civìl. Endèi öltem agn, póc méno de 'n segónt al an. Isé, a cumincià del 1972, 'na quac vólta, s'è zontàt en segónt a la fì del 30 de zögn o, piö de spès, a la fì del 31 de dezèmber. Chèsto segónt en piö l'è ciamàt segónt bisestìl, Enfìna al 2005 gh'è stat 23 segóncc bisestìi. 

Endèl parlà de töcc i dé, la paròla dé l'è dopràda apò a per indicà le ùre de ciàr, per fa distinsiù có le ùre de scür che se üza ciamàle nòt.




#Article 252: Pruvincia de Lod (128 words)


La lengua ufizial l'è l'italian, cumpagn de tüta la Lumbardia.
La lengua lucal, inscambi, l'è 'l lumbard. El ludesan l'è un dialet ucidental, cun di carateristegh pütost uriginai respet al mudel milanes, e che le fan vegnì un punt de cuntat cunt el lumbard uriental, suratüt cunt el cremunes e 'l cremasch (Lod e Crema gh'hann avüü tradiziunalment di relaziun bei fort). El dialet de Lod, in ogni cas, l'è dree a vesinàss al milanes, cumpagn de quel che 'l süced anca in olter cità de la Lumbardia. I dialet de la Bassa ludesana presenten di carater de transiziun cunt el piasentin, suratüt in de la zona arent al Pò. El dialet de Sant Angiul, anca se 'l resta denter al sistema ludesan, el gh'ha di carateristegh ünegh.




#Article 253: Pruvincia de Pavia (336 words)


La Pruvincia de Pavia l'è una pruvincia de la Lumbardia ucidentala, traversada dai fiüm Po e Tisin, che se incuntren a quater chilometer a val de la cità de Pavia. La cunfina a nord cun la pruvincia de Milan, a est cun quela de Lod, a ovest cunt el Piemunt (pruvinc de Lissandria e Nuara), a süd cun l'Emilia-Rumagna (pruvincia de Piasenza).

El teritori l'è spartii in trì dai dü fiümm magiur che la traversen:

L'ecunumia l'è simel a quii di alter pruvinc de la bassa lumbarda: l'agricultüra la porta via un nümer piscinin de lavuradur, ma l'è intensiva, cürada e se pö rivà a gross risültaa: el ris, el furment e 'l furmentun a hin cultivaa in de la pianüra, la vid in di runch de l'Ultrepò; i muntagn a hinn quataa de busch e pastür. Tipich de la pruvincia a l'è l'alevameent di och.
Aziend medi e piscinit a rapresenten el gross de l'indüstria pavesa.

La pruvincia la gh'ha una densità de pupulaziun un poo püssee bassa del rest de la regiun, vist anca che gh'hin i muntagn; i center püssee impurtant a hin la capital Pavia, Vigeven (la capital de la Lumelina), Vughera (la capital de l'Ultrepò), Stradèla e Murtara.

La lengua ufizial l'è l'italian.
Del punt de vista di lenguv lucai, la Pruvincia de Pavia l'è semper stada un punt de passagg. Tradiziunalment se dis che la püpart de la Pruvincia la parla emilian, anca se al dì d'incö el quader l'è dipingiüü in manera püssee cumplessa. In general, se cred che in de la zona de Pavia e de la Lümelina se parla lumbard, cun culuridür milanes o nuvares a segunda de la zona. In de la Lümelina ucidental, arent a la Sesia, se parlen anca di dialet de tipu piemuntes (munfrin).
L'Ultrapò l'è püssee cumplicaa de definì, anca se pudarissum dì che l'è emilian. In de la punta püssee meridiunal de la pruvincia (per esempi in de la Val Stafura), a gh'è anca di dialet che se vesinen al ligür.




#Article 254: Pruvincia de Vares (336 words)


Punüda int la Lumbardìa ucidentala, e bagnada a Ovest del Lagh Magiur, la cunfina a Est cunt el Cantun Tesin, a Süd cunt la Pruvinzia de Milan e a Süd-Ovest cunt la Pruvinzia de Nuara.

La püpart del sò teritori l'è fáa sü de runch (46%) e de muntagn (32%); i toch de pianüra se tröen dumà int la part püssée a süd. Una carateristega del teritori varesòt l'è 'l gran nümer de lagh: el Lagh Magiur l'è 'l püssee grand, ma gh'è anca 'l Lagh de Vares e 'l Lagh de Munáa.

La gent la viv asquas tüta int i toch (de pianüra): i center abidáa püssée grand hin Vares, Büst, Galaráa, Sarogn e, in sül lagh, Lüin.

L'ecunumìa de la pruvinzia l'è bela forta: anca se l'agricultüra al didincö la dà 'l pan a ben poca gent, l'è ben mudernisada e intensiva (fiur, agricultüra in sèra, e.i.v.); l'indüstria che l'è ben spantegada in sü tüt el teritori, a l'è forta suratüt in di broch tessij, eletrumecanegh, chimegh, e erunategh (basta dumà pensà a lAermacchi a Venegon e lAgusta a Samaraa). Pö, al didincö, el setur di servizzi el giüga un röl semper püssée impurtant. Anca 'l Türisem 'l ciapa semper püssée pè, suratüt int i paisit lacüster. Bögna pö desmentegass nò de la Malpensa, vün di erupòrt püssée grand e impurtant d'Itàlia, e ben cugnussüü a nivell ürupee.

La lengua ufizial l'è l'italian.
La lengua lucal, inscambi, l'è 'l lumbard, precisament quel ucidental. El dialet de Vares (ciamaa anca busin) l'è pütost vesin al mudel milanes, anca se 'l gh'ha una quai divergenza, suratüt del punt de vista funetegh. El varesot el furma un continuum bel ciar cunt el cumasch e cunt el lüganes. La zona meridiunal inveci la parla el büstoch, un olter dialet ucidental che però el gh'ha di carater uriginai ben marcaa. In de la riva setentriunal del Lagh Magiur se pöden truà di dialet che se vesinen püssee al mudel tesines pütost che a quel de la cità de Vares.




#Article 255: Pruvincia de Nuvara (175 words)


La pruvincia de Nuvara (nuvares: pruvincia da Nuara; piemuntes: provinsa ëd Noara; Italian: provincia di Novara) l'è ona pruvincia del Piemont che la cunta pussee de 373 abitanti e per quèst motiv l'è la settima pruvincia pussee popolada del Piemont.

La lengua ufizial l'è l'italian.
I lenguv lucai parlaa in sül teritori hinn el lumbard e 'l piemuntes. El lumbard l'è parlaa in del caplögh (in d'una variant pütost milanesizada, anca se cunt un quai punt de cuntat cunt el piemuntes), in sü la riva del Tesin, del Lagh Magiur e del Lagh d'Orta e a süd, in direziun de la Lümelina. I dialet lumbard arius del Nuares hinn de tipu ucidental, ma cun di carater pruinciai diferent del mudel milanes. El cunfin cunt el piemuntes l'è atestaa in tra la Gogna e la Sesia.
Inultra gh'è un rosc de dialet che presenten di carateristegh bei uriginai, che se sluntanen de bun del standard lenguistegh lumbard e piemuntes: hinn i dialett de Gajaa, Trecaa, Camra (zona lumbarda) e Burbanee (zona de transiziun cunt el piemuntes).




#Article 256: Provincia de Ast (248 words)


La Provincia de Ast (Provincia di Asti in Italian; Provincia ëd Ast in Piemontes) a l'è ona provincia italiana del Piemont, con capploeugh Ast. Ghe viven circa 220.000 abitant.
La confina a nord-ovest con la Provincia de Turin, a est con la Provincia de Lissandria, a sud con la Provincia de Savona (Liguria) e a ovest con la Provincia de Coni.

La Provincia de Ast la catta dent part di region storigh del Monferraa e di Langh.
L'è ona zona de pianura, anca se a sud gh'è on tocchelin de Appennin Ligur. L'è traversada di fiumm Bormida e Taner.

La provincia l'è nassuda in del 1620 dent al Ducaa de Savoia. L'era formada de 42 comun, la pupart di quai al dì d'incoeu en fann pù part.
Ai temp del Napoleon, Ast e la soa provincia hinn finii sotta el dipartiment de Marengh, sotta la giurisdizion de Lissandria. Dopo la Restaurazion (1814) l'è tornada provincia; ma in del 1859, con la riforma ministrativa de l'Urbano Rattazzi, l'Astesan l'è vegnuu vun di circondari de la Provincia de Lissandria. La situazion l'è restada inscì fina al 1935, quand finalment Ast l'è tornada ona provincia. 

I parlà de la Provincia de Ast partegnen tucc a la lengua piemontesa, pussee precisament al sò brocch oriental. Poden vess spartii in trii tocch: a nord gh'è 'l dialett monferrin, in del centro l'astesan (pussee compagn a la koiné turinesa) e pussee a sud el langaroeu (o langhett), che 'l gh'ha ona quai influenza ligur. 




#Article 257: Pruvincia de Lissandria (126 words)


La Pruvincia de Lissandria l'è una pruvincia del Piemunt che la cünta 438.383 abitant. La se tröva in del süd-est de la regiun, al cunfin con la Pruvincia de Vercei a nord, a ovest con la Pruvincia de Türin e cun la Pruvincia de Ast, a est cun la Lumbardia (Pruvincia de Pavia), a süd con la Ligüria (Pruvincia de Genuva e Pruvincia de Savona) e a süd-est cun l'Emilia-Rumagna (Pruvincia de Piasenza).

La se tröva dunca in d'una pusiziun centrala tra i vari pruvincc del nord-ovest de l'Italia, e per quest la gh'ha avüü l'inflüenza da tüt i cultür regiunal de la zona.

La Pruvincia de Lissandria la ven dividüda de norma in ses teritori, che hin culegaa ai cità püssee impurtant de la pruvincia.




#Article 258: Pruvincia del Verban-Cüsi-Ossula (232 words)


La Pruincia del Verban-Cüsi-Ossula (VB)/(VCO) l'è na pruincia del Piemunt che la gh'ha 159.942 abitant.
La se tröva a nord del Piemunt e l'è tacaa a nord, ovest e a est a la Svizzera (Tisin e Vales), a est a la Lumbardia (Pruincia de Vares), a sud ai Pruinc de Nuara e Vercei. L'è nassüü dop che j'han metüü insema tri sit geugraficament separaa, ma che partegniven tücc a la pruincia nuaresa.

La pruincia la se tröva nela part püssee setentriunal del Piemunt e el so territori l'è principalment furmaa da muntegn. Geugraficament la pruincia l'è furmada da tre realtà: el Lagh Magiur, el Lagh d'Orta e la Val d'Ossula.

Cumpagn del rest de l'Italia, anca in del Verban-Cüsi-Ossula la lengua ufizial a l'è l'Italian. A bun cünt, la lengua regiunal a l'è 'l Lumbard, in di sò variant püssee ucidentai: in sül lagh Magiur se parlen dialet varesot e verbanes; püssee a süd, i parlà se messeden cunt el Nuvares e ciapen carater de transiziun cunt el Piemuntes (per esempi arent al Lagh d'Orta); in la Val d'Ossula se parla un dialet püssee alpin, che in di zonn setentriunai el ciapa i carateristigh del dialet ticines.
Inultra besogna minga desmentegà che in di paes de Macügnaga e de Furmazza l'è parlaa el Walser. 

La pruvincia del Verban-Cüsi-Ossula la gh'ha 74 cumün (). De chest i pussee grand per pupulaziun i hinn:




#Article 259: Pruvincia autonuma de Trent (250 words)


El Trentin (in Italian: Trentino, cugnussüü, suratüt int el passáa anca cuma Welschtirol in Tudesch e cuma Venezia Tridentina in Italian), a nivel üfiziál ciamáa Pruvincia Autonuma de Trent (Provincia autonoma di Trento in Talian), insema al Südtirol el fà sü la regiun Trentino-Südtirol. La capital del Trentin l'è Trent.

El Trentin el fa part de l'Europaregion Tirol-Südtirol-Trentino, che'l met insema tücc e quater i regiun de'l vegg Tirol.

El nom Trentino el revarda el toch de tera inturn a Trent:  chi toch de tera tirulesa chi, ucüpáa per la püpart de Talian e Ladin, int el secul 19° hin gnüü ciamáa Welschtirol. El termen Tirol (Talian: „Trentino tirolese“) a l'è 'ncamò viv al didincö int el nom di cumpagnij di Schützen di sit trentin (Primör, per esempi) e int el nom del  PATT (Partito Autonomista Trentino Tirolese), un partíi ütunumista regiunál che'l partegn a l'üniun furmada inturn al Partito Democratico.

Anca se'l nom üfiziáa a l'è Provincia Autonoma di Trento, la gent cumün el ciama squas semper dumà Trentino.

Al cuntrari de'l Südtirol, la püpart de la gent in Trentin la parla Talian, lengua recugnussüda a nivel üfiziál, e, int el parlà de tücc i dí, anca di dialet Cisalpin e Venet (minga recugnussüü a nivel üfiziál). In di quaj tuchelit de tera 'l se parla anch el Tudesch e int la Val de Fassa e, tant mesedàa al Trentìn, anca in de la Val de Non e in de la Val de Sô 'l se parla 'l Ladin. 




#Article 260: Pruvincia de Türin (118 words)


La situaziun lenguistega de la Pruincia l'è cumplessa.
La lengua püssee parlada l'è l'italian, che l'è anca la lengua ufizial. In di muntagn de la zona ucidental però a gh'è anca i minuranz francupruvenzal e ucitana, recugnussüü anca del Stat italian. In ogni cas, la lengua lucal püssee spantegada l'è de sicür el piemuntes, che 'l gh'ha in del dialet de Türin el sò standard. In del Canaves el se parla un dialet cun di trat bei cunservativ, che le sluntanen de bun de la koinè türinesa. Per via di benefizzi de la legg sura i minuranz lenguistegh, a gh'è staa di cumün che s'hinn deciaraa ucitan e francupruvenzal, anca se in realtà lilinscì s'è semper parlaa piemuntes. 




#Article 261: Àlgebra relazziunala (102 words)


Làlgebra relazziunala a l’è un cuncet matemàtich da relazziú da la teuría di cungjuunt.

L'àlgebra relazziunala al è stada inventada in 1970 par Edgar Frank Codd, ul diretuur da recerca dal céntar IBM da San José. La è custitüida d'un cungjuunt d'uperazziú furmale sü i relazziú. I uperazziú relazziunale i permett da creá una nuvela relazziú (table ) a partí d'uperazziú elemeentare sü d'otre table (par esempi l'üniú, l'intersezziú , u amò la diferenza).

I prinzipi da l'àlgebra relazziunala i è fisc druvaa al dí d’incöö paj SGDB par la gestiú da le  base da daat infurmàteghe cuma ul SQL, DBase, etc.




#Article 262: Antecedent (matematica) (126 words)


In matematica, daa düü cungiunt minga vöj E, F e una aplicaziun , se 'l ciama antecedent (cun f) d'un element y de F tücc i element x de E tal che .

Un antecedent a l'è, dunca, per definiziun, un element de l'imagin recipruca .

Sien una aplicaziun  e A un sübcungiunt da E. Se la ciama imagin  de A per f el cungiunt di element y de F che ameten almanch un antecedent partegnind a A ; se la nota :

In particular, l'imagin de E par f, ciamada imagin de f, a l'è 'l cungiunt di element y da F che ameten almanch un antecedent :

La sia un'aplicaziun .

(l'esempi vidüü pü in alt el mustra che l'esiist vargüna aplicaziun sürgetiva ).




#Article 263: Aplicaziun identica (123 words)


In matematica, unaplicaziun identica o funziun identica f a l’è una aplicaziun che l'ha nissün efet se aplicada a un element: la renvia semper el valur che a l'è druvada cuma argument, i.e. se gh'ha semper f(x) = x.

Furmalment, se M l'è un cungiunt, a definissum l'aplicaziun identica idM sü M e de cungiunt de rivada M e che la satisfà :

Se f : Mamp; →amp;  ' al è una aplicazziú qual-sa-vöör, alura a emm . In particular, idM a l'è l'element neuter del munòid de tüt i funziú de M vers M.

Quand che scernissum M igual al cungiunt di intregh naturaj minga nüj, a utegnem l'aplicaziun identica , che l'è una funziun mültiplicativa cunsiderada in la teuria di nümar.




#Article 264: Aplicaziun recipruca (267 words)


In matematica, unaplicaziun recipruca a l'è, in di termin sempliz, una funziun che la fa esatament l'invers de quel che la fa un'aplicaziun dada. L'aplicaziun recipruca la permet da retruvà un element a partì da la sua imagin per una aplicaziun dada; in alter parol, un'aplicaziun recipruca la disfa quel che l'aplicaziun uriginala l’ha faa.

Per esempi, se cunsiderem la funziun x → 3x + 2, alura la sua aplicaziun recipruca l'è x → (x - 2) / 3, vargot che 'l se scriv abitüalment :

L'espusant « -1 » l'è minga una pudenza e f-1 la curespund minga a l'invers d'una funziun per la multiplicaziun, però a l'invers per la cumpusiziun di funziun. 

De fat, per che una funziun f l'ameta una aplicaziún recipruca, la gh’ha de vess bigetiva.

Furmalament, l'aplicaziun recipruca d'un'aplicaziun bigetiva f d'un cungiunt X sü un cungiunt Y, l'è l'aplicaziú nutada f-1 che a un element ‘‘y’’ del cungiunt de rivada Y, la socia l'ünich antecedent x de ‘‘y’’ da f.

Vargot se 'l pò scriv :  e .

A l'è pussibil de definì la relaziun recipruca d'una funziun, minga furzadament bigetiva, cunsiderand la relaziun g inscì definida:

Sien I e J dò part de  e  una funziun bigetiva.
Se representem graficament la funziun f in d'un pian cartesian, alura rl graf de f -1 a l'è 'l simetrich urtugunal del quel de f per raport a la drita d'equaziun ‘‘y’’ = x.

Se la pò determinà l'aplicaziun recipruca de f resulvend l'equaziun 

d'incognita x, e scambiand ‘‘y’’ e x per utegnì

Quest chì a l'è minga semper facil o materialment pussibil.




#Article 265: Àrbur (matemàtica) (372 words)


Un àrbur al è  ul datum d'un cungjuunt E e d'una relazziú  simétrica R sü E tala che düü puunt distiint qual-sa-vöör x e y da E i síes relazziunaa par noma una geudésica finida : al esiist un ünich camí plüü cüürt da xà y: un camí da lunghezza 'n' ' da x à ‘‘y’’ al è una sequenza da n+1 puunt z0,...,zn da E verifiaant x=z0, ziRzi+1 par in=y. L'àrbur (E,R) al è  dii fini u infinii in acordi a che R al è  fini u mia. Par esempi si E al è  la reüniú da la fruntera d'un diisch e dal sò céntar c e si xRi al è  la relazziú  x=c u y=c, alura (E,R) al è  un àrbur infinii; da tüta manera la plüüpaart di àrbur infinii che sa i rincuntra i è cüntàbil . Paj àrbur finii, la nosta definizziú  al è  equivalenta à chela da la teuría di graaf] ] da che a druvemm la terminulugía. Sa l distinguiss da spess int un àrbur un vèrtas particülaar  cjamaa ariis ; par esempi N, münii da la relazziú  xRy ssi x=y+1 upüür y=x+1, al è  un àrbur infinii ameteent 0 cuma ariis natürala, e cheest chí sa l esteend à Z. Par cuntra, par k1, i ragné Nk e Zk  i gh’a mia da strütüra d'àrbur natürala.

Al síes A un alfabett mia nécessariameent finii e A* ul cungjuunt da le parole (finide) scrivüde à partí da A (parola vöja ε cumpresa), ch’al è  un munòit par la cuncaténazziú. Definissemm di relazziú P (par predecessuur) e S (par sücessuur) intra parole par xSy, u yPx, ssi x al è  utegnüü à partí da y’ ga gjuntaant una lètera à drita ; alura (A*,T), indúe T al è  la simétrisada da P u S, al è  un àrbur. A cjamaremm àrbur sü A cada àrbur (E,R) indúe E al è  una paart da A* stàbil  par cjapada da predécessuur (prupietaa aprööf chela d'un cungjuunt transitiif) e indúe R al è  evidentameent la restrizziú  da T; un taal àrbur al gh'a una ariis natürala, la parola vöja. Cheest esempi, cura che A al è  iguaal à 
 N u  x ,
al sarà desvilüpaa chí-da-sota in teuría di cungjuunt.




#Article 266: Assioma dal cungjuunt vöj (286 words)


In la teuría assiumàtega di cungjuunt e in le branche da la lògica, da la matemàtica, e da l'infurmàtega, l'assioma dal cungjuunt vöj al è ü di assiòom da la teuría di cungjuunt da Zermelo-Fraenkel.

Íntal lenguagg furmaal di assiòom da Zermelo-Frankel, l'assioma sa l scriif :

u in d'òolt tèrmen :Al esiist un cungjuunt A taal che, par cada cungjuuntB qual-sa-vöör, B al è mia un elemeent da A.

Sa l pöö druvá l'assioma d'estensiunalitaa par demustrá che cheest cungjuunt A al è ünich. A apelemm ul cungjuunt A, ul cungjuunt vöj, e al notemm  u {}.

Essenzialameent, l'assioma al afirma che :

L'assioma dal cungjuunt vöj al è generalameent cunsideraa cuma indescütíbil , e al, u ü da i söö equivaleent, pariss in qual-sa-vöör assiumàtega alternativa da la teuría di cungjuunt.

L'assioma dal cungjuunt vöj al pöö igualameent vess vidüü cuma caas particülaar d'una generalizazziú dal assioma dal para.

In vargüne furmulazziú da ZF, l'assioma dal cungjuunt vöj al è repetüü in l'assioma dal infinii. D’otra banda, d'otre furmülazziú da cheest darée assioma i presüpusa mia l'esistenza d'un cungjuunt vöj. Da plüü, i assiòom da ZF i pöö vess scrivüü druvaant un predicaa custaant representant ul cungjuunt vöj ; l'assioma dal infinii al dröva alura cheest predicaa senza preteent da chel ch’al síes vöj, taant che l'assioma dal cungjuunt vöj al è nécessari pal declará vöj. D’otra manera, sa cunsidera da le völte da le teuríe di cungjuunt in le quale nissü cungjuunt al è infinii, e l'assioma dal cungjuunt vöj al è in cheest caas da nissüna ütilitaa. Al pöö vess demustraa druvaant ul schéma d'assioma da séparazziú, che cada assioma ch’al afirma l'esistenza d'un qual-sa-vöör cungjuunt al implica l'assioma dal cungjuunt vöj.




#Article 267: Assioma da la scèrnida (460 words)


Lassioma da la scèrnida, scürtaa in « AS », al è un assioma da la teuría assiumàtega di cungjuunt.

( Vargot ch’al sa tradüiss furmalameent par : Par cada cungjuunt C cuntegnüü in P(E) (indúeP(E)al è ul cungjuunt da le parte d'un cungjuunt E ), al esiist una funziú   cjamada funziú da scèrnida tala che :  )

Al esiist d'otre furmülazziú, intra che le sigütante :

Cheest assioma al fa paart di assiòom upziunaj e cuntruversaa da la teuría di cungjuunt. In efett, l'esistenza d'un uget definii a partí dal assioma da la scèrnida a l’è mia una esistenza custrütiva, i.e. l'assioma al descriif mia cuma custrüí l'uget da che sa l’afirma l'esistenza. Inscí, dí che al esiist una basa dal spazzi veturiaal da le funziú cuntínüe al permett in nissüna manera da dí cuma descriif una tala basa. Da cheest puunt da vista, l'assioma da la scèrnida al pöö parí d'un interess limitaa e al è par cheest che di matemàtich sa i mustra plüü satisfaa d'una démustrazziú s'i pöö evitá da fá recuurs a cheest assioma da la scèrnida. Però la plüüpaart di matemàtich i dröva’l senza reticenza particülara.

L'assioma da la scèrnida al fa mia paart dal zöögh d'assiòom da la teuría di cungjuunt ZF. Sa la cjama teuría ZFS, la teuría ZF münida in plüü dal assioma da la scèrnida.

Al esiist di furme flébil dal assioma da la scèrnida che ul matemàtich al dröva üsüalameent, la plüüpaart dal teemp senza s'en acòorg, a maanch da vess lògicih u « custrütivista »; i serviss a « custrüí » da le sequenze.e i è assulüdameent indispensàbile par esponn a la manera üsüala i fundameent da l'anàlisi. 

Cheest assioma, scürtaa in « AD », al è la restrizziú dal assioma da la scèrnida a le famèje cüntàbile :

Al è par esempi druvaa par demustrá che una funziú f definida sü R a l’è cuntínüa in 0 si e noma si f(xn) al teend veers f(0) par cada sequenza (xn) tendeent veers 0. Al permett apó da demustrá che un prudüit cüntàbil da spazzi cumpat al è cumpat, u amò ul teurema da Hahn-Banach par un spazzi da Banach separàbil.

Cheest assioma, scürtaa in « DS », al assüra che, si R al è una relazziú sü un cungjuunt mia vöj E verifiaant

,

al esiist una sequenza (xn) d'elemeent da E tala che

.

L'assioma DC implica l'assioma AD, senza che cheest chí al síes évöjnt. Al è par esempi druvaa in assioma da fundazziú e plüü generalameent  relazziú bé fundade par stabilí l'equivalenza da dò definizziú.

Par plüü da detaj : teuría assiumàtega di cungjuunt.

Resültaa liaa a l'assioma da la scèrnida :

Una strana cunseguenza dal assioma da la scèrnida : Ul Paradoss da Banach-Tarski




#Article 268: Assioma d'estensiunalitaa (1434 words)


Lassioma d'estensiunalitaa, u assioma d'estensiú, intervient in lògica, in matemàtica, e in infurmàtega. Al è ü di assiòom-cjaaf da tüta la teuría assiumàtega di cungjuunt e, in particülaar, ul primm assioma da la teuría ZF ( teuría di cungjuunt da Zermelo-Fraenkel ).

Lassioma d'estensiunalitaa al è intimameent liaa a la nuzziú d'igualtaa da düü cungjuunt. Al esiist in efett almaanch ciinch manere diferente da definí chesta nuzziú , e cheest assioma al permett da i ünifiá. Al serviss apó a impusá l'ünicitaa da cungjuunt definii par ul datum dij söö elemeent, cuma ul cungjuunt vöj, i singletú, i para, u i Cungjuunt da le parte. 

Par la varietaa da le definizziú da l'igualtaa, al esiist plüü da furmulazziú pussíbil da cheest assioma, però i pöö tüte sa repurtá a l'enunziaa in acordi a:

Si al è pussíbil da restá flou par vargot ch'al cuncerna la nuzziú d'igualtaa druvada in la furmulazziú chí-da-sura, al cuventa la precisá cura che sa vöör esprimm l'assioma int un lenguagg furmaal. Al è par vargott ch'al cuventa esaminá da plüü areent le diferente nuzziú d'igualtaa.

Le diferente teuríe di cungjuunt i definiss mia sémpar da la istessa manera la nuzziú d'igualtaa da düü cungjuunt. A recapitulemm chí le definizziú rincuntrade :

Al è l'igualtaa cuma l'è definida in la teuría naïve di cungjuunt par Cantor; la sarà nutada chí « =ig ». Sa la definiss furmalameent par :

Al è una varianta da la definizziú precedenta; la sarà nutada chí «  ». La fa apell a la nuzziú da inclüsiú, da che la definizziú a l'è :

Ligualtaa par inclusiú recípruca sa la definiss alura furmalameent par :

Cheste dò prime definizziú da l'igualtaa i è evidentameent equivalente; al è assée da remplazzá l'inclüsiú par la suva definizziú e da sa regurdá che : 

Al è l'igualtaa definida par Leibnitz sota ul nomm didentitaa lògica, e nutada una völta « = » par che cunsiderada cuma plüü « forta » che l'igualtaa al sentüü da Cantor par una resú che a vedaremm un pocch plüü luntà; la sarà nutada chí « =P ». Sa la definiss furmalameent par :

Da fatt, sa na retröva in cheest caas cul istess uget sota düü nomm difereent ( ul nomm d'un uget al è mia una prupietaa propia a cheest uget; al è una etichèta ch'a la gh'è apusada ). 

Chesta definizziú, ch'a la pareva natürala a tüta prima, la cascja da fatt una dificültaa : i prupietaa ga i è quantifiade ( « ∀ P » ). Adess, i prupietaa i è di predicaa, e noma la quantificazziú da le variàbile , mia la di predicaa al è auturizada in la lògica abitüala ( lògica di predicaa dal primm úrden' ).

Tré sulüzziú i è pussíbile :

Al è l'igualtaa definida in la teuría NGB ; la sarà nutada chí « =C ». Sa la definiss furmalameent par :

La nuzziú da classa la generaalise chela da cungjuunt. Una classa al è un cungjuunt si e noma si la è elemeent d'una otra classa; si-da-nò , al è un ünivèers.

Chesta definizziú a l'è equivalenta a la par prupietaa :

Però la cumporta mia da quantificazziú da predicaa . In scambi, i è le variàbile da classa ch'i è quantifiade, vargot ch'al è lézzit íntal quàdar d'una lògica dal primm úrden.

La sarà nutada chí « =D ». In la teuría ZF, l'igualtaa a l'è mia definida, però cunsiderada cuma tèrmin primitiif da la lògica süb-gjacenta ( lògica cjamada « cunt igualtaa » ), ch'al cumporta alura i assiòom necessari par definí un cumpurtameent da cheest tèrmin equivaleent a al da l'igualtaa par prupietaa.

Sa cunstata che le definizziú precedente sa i repartiss in düü grup da definizziú equivalente:

In resümii, a gh'emm :

Da plüü, sa pöö mustrá che l'igualtaa paj elemeent al è un caas particülaar da l'igualtaa par prupietaa, cunsiderant la prupietaa P(E) definida cuma x ∈ E. L'igualtaa par prupietaa la implica dunca l'igualtaa paj elemeent. Al è in cheest sentüü che, cuma indicaa plüü in òolt, l'igualtaa par prupietaa a l'è plüü forta che l'igualtaa paj elemeent. A en dedüissemm ul schéma chí-da-sota d'implicazziú dal grup II veers ul grup I :

Par utegní l'equivalenza da tüte cheste definizziú, al resta dunca noma a demustrá le implicazziú inverse, dal grup I veers ul grup II. Però chesta darera implicazziú al è òolt che lassioma d'estensiunalitaa ! 

En passant, sa l pöö infí esprimm cheest assioma da manera furmala; a representaremm i söö difereent enunziaa pussíbil da manera cumpata sota la furma sigütanta :

Al è pussíbil da rincuntrá da le furmulazziú dal assioma indúe l'implicazziú a l'è remplazzada par una equivalenza, però, traa di caas particülaar, chesta equivalenza a l'è süpèrflüa. 

Cada teuría scerniss l'üna da le definizziú precedente cuma definizziú da l'igualtaa, representada pal símbul « = », e le otre definizziú, almaanch le cumpatíbil cun chesta teuría, n i diventa di teurema|teureem] ].

L'assioma d'estensiunalitaa al serviss mia noma a ünifiá le diferente definizziú da l'igualtaa di cungjuunt. Al serviss apó a assürá l'ünicitaa da cungjuunt fundamentaj, taj ul cungjuunt vöj u l para da düü cungjuunt, da che l'esistenza a l'è afirmada par di òolt assiòom.

A cheest efet, cunsideremm un predicaa ünari qual-sa-vöör P. Sa l pöö sémpar definí ul cungjuunt A cuma ul cungjuunt di ugett C ch'i verifica P, i.e. paj-quaj P( C ) al è vera. 

Però definí un uget al süfiss mia a garantí la suva esistenza, ni maanch che al pöda esiist. Al cuventa par cheest :

Ul cungjuunt A al esiist dunca mia si la suva definizziú la porta a una cuntradizziú , par esempi cul predicaa R definii par : « R( C ) » al equivaar a « C al partegn mia a C » (sa l retröva in cheest caas ul Paradoss da Russell).

Cun chesta riserva, i.e. si na limitemm aj predicaa cun dent una definizziú cunsistenta dal cungjuunt A, e si a definissemm un seguunt cungjuunt B da la istessa manera, a partí dal istess predicaa , alura l'assioma d'estensiunalitaa al imponn che i düü cungjuunt i è i istess. 

Inscí, cada cungjuuntA definii a partí d'un predicaa ünari P par la fórmüla :

al è ünich (a cundizziú da tüta manera ch'al esiist). 

Sa l pöö alura intrudüí un símbul particülaar par désigná cheest cungjuunt, par esempi { a } pal singletú custrüii a partí da l'uget a, u { a , b } pal para furmaa par a e b,...

L'assioma d'estensiunalitaa a l'è generalameent cunsideraa cuma indescütíbil , e al, u ü dij söö equivaleent, parisseva in tüta l'assiumàtega alternativa da la teuría di cungjuunt. Da tüta manera, al pöö sübí da le modificazziú par satisfá vargüne esigenze, cuma in l'esempi segueent.

La nuzziú dur-elemeent, u àtum u amò elemeent primitif, la risülta da la furmalizazziú da la nuzziú delemeent da la teuría cantoriana. Cantor al sa ucüpava pocch da la natüra precisa daj söö elemeent; tütt vargot ch'al gh'a impurtava, al era che sa pudess i mett cungjuuntameent. Però, cuj primm sfoorz da furmalizazziú ( Zermelo), al è parüü necessari da distinguí i elemeent ch'i i era sí istess di cungjuunt da chij ch'i era mia : un elemeent al era dunca al síes un cungjuunt, al síes un elemeent primitif. Un elemeent primitif, u ur-elemeent al è dunca un elemeent, i.e. un uget süscetíbil da partegní a un cungjuunt, però ch'al è mia sí-istess un cungjuunt, e ch'al cumporta dunca nissü elemeent. 

In la teuría da Zermelo-Fraenkel atüala, « tütt-coss al è cungjuunt », e a gh'è plüü dur-elemeent, però le prime versiú da Zermelo, ispirade par la teuría naïve, n i cumportava; vargüne assiumàteghe alternative da la teuría di cungjuunt n i gh'a amò. I ur-elemeent i pöö vess cunsideraa cuma lògicameent difereent di cungjuunt; íntal caas indúe A al è un ur-elemeent, « x ∈ A » al gh'a nissü sentüü; inscí, l'assioma d'estensiunalitaa sa l aplica noma aj cungjuunt (si-da-nò , cuma un ur-elemeent al gh'a mia d'elemeent, al sa cunfundaress cul cungjuunt vöj).

Alternativameent, int una lògica mia tipada, sa l pöö avidaa büsögn da dá un sentüü a « x ∈ A » ; chesta espressiú a l'è alura cunsiderada cuma falsa tüte le völte indúe A al è un ur-elemeent. In cheest caas, l'aplicazziú da l'assioma abitüaal d'estensiunalitaa la implicaress, cuma a venemm da vidé, che tütt ur-elemeent sa l cunfund cul cungjuunt vöj. Par evitá cheest-chí, a dévum mudifiá l'assioma d'estensiunalitaa al fí che al pöda s'aplicá noma aj cungjuunt mia-vöj. Sa l núnzia alura par esempi:

I.e. :




#Article 269: Assioma de fundaziun (153 words)


Lassioma de fundaziun, ciamaa anca assioma de regülarità, a l'è  vün di assioma de la teuria assiumatega di cungiunt. 
Intrudot in del 1925 dal John von Neumann, el giüga un grand röl in questa teuria, cura che i matemàtich el dröven mai in alter band. 

El cungiunt y el  pò vess el cungiunt vöj, e 'l gh'ha d'altra part del vess se x a l'è  un cungiunt trasitiv minga vöj.

Inscì i cungiunt descrivüü da la teuria assiumatega rifleten püssee l'imagin intüitiva : 
 

 
Questa darera prupietà la significa che 'l predicaa el gh'ha dò variabil  liber «  » a l'è  ben fundaa. A l'è equivalenta a l'assioma de fundaziun  se lassioma de la scernida dependent a l'è  verificaa. Quest daree a l'è un assioma de la scernida fisc flebil che 'l permet de custrüì di sequenz e che 'l matematich, minga specialista de logica matematica, el  süpun intüitivament semper verificaa, despess senza savèl.




#Article 270: Assioma de l'infinid (368 words)


Ind la teoria assiomatega dei insema e ind i branqe de la lojega, de la matematega, e de l'informatega, lassioma de l'infinid a l’è vun dei assiom de la teoria dei insema de Zermelo-Fraenkel. Al enunzia qe al esist un insema infinid.

Ind el lenguagg formal da l'assiomatega de Zermelo-Fraenkel, l'assioma al se scriv :

o ind olter termen : al esist un insema ω; tal qe ol insema vœi  al partegn a ω e tal qe tute i vœlte qe l’x l’è un element de ω, ol insema formad cond ol tœver l'union de l’x cond ol so singleton {x} a l’è igualament un element de ω.

Per capir qest assioma, apelem tut de prima  Ol sucessor de l’x. Notem qe l'assioma del para al permet de costruir ol singleton {x}, e l'assioma de la reunion al serviss a formar l'union. I sucessor i è drovads per definir e codifegar i numer intreg ind la teoria dei numer. Ind la codifega dei intreg, zero a l’è ol insema vœi , e 1 a l’è ol sucessor de 0:

Ind l’istessa manera, 2 a l’è ol sucessor de 1:

e insì adree. Una conseguenza de qesta definizion a l’è qe cada numer intreg a l’è igual a’l insema de tœts i numer intreg qe al le preced.
A podaressom provar a formar, durant qest procediment qé, ol insema de tœts i numer intreg naturai; però al s'avera qe, durant noma qists assiom qé, la costruzion a l’è impossibila. L'assioma de l'infinid al assegura l'esistenza de qest insema ω e al le definiss per una metuda someianta a qella del rexonament per recorenza, a suppœr da prima che ω al contegn zero, pœ a impœr qe ol sucessor d'un qualsessia element de ω al sies igualament ind ω.

Qest insema al pœl contegnir olter elements qe i numer intreg naturai (qe i forma un sota-insema del prim), però se pœl aplicar ol sqema d'assioma de separazion per retirar i elements indesiderabei, liberants ol insema ω de tœts i numer intreg naturai. Qest insema a l’è uneg dapress l'assioma d'estensionalitaa.
Insì l'assioma al afirma essenzialament qe:

L'assioma del infinid a l’è ind l’istessa manera vun dei assiom de von Neumann-Bernais-Gödel.




#Article 271: Assioma dal para (447 words)


In la teuría assiumàtega di cungjuunt e le branche da la lògica, da la matemàtica , e da l'infurmàtega, lassioma dal para al è ü di assiòom da la teuría di cungjuunt da Zermelo-Fraenkel.

Íntal lenguagg furmaal da l'assiumàtega da Zermelo-Fraenkel, l'assioma sa l scriif:

in d'òolt tèrmen:

L'assioma al esprimm che, par düü cungjuunt qual-sa-vöörs A e B, sa l pöö truvá un cungjuunt C da che i elemeent i è precisameent A e B. Sa l pöö druvá l'assioma d'estensiunalitaa par demustrá che cheest cungjuunt C al è ünich. A apelemm ul cungjuunt C ul para da A e B , e la notemm {A, B}.

Essenzialameent, l'assioma al afirma che: 

{A, A} al è scürtaa in {A}, e al è cjamaa singletú cuntegniint A. Nutée che un singletú a l’è un caas particülaar da para.

L'assioma dal para al è generalameent cunsideraa cuma indescütíbil , e al, u ü da i söö equivaleent,al pariss in dabot tüta assiumàtega alternativa da la teuría di cungjuunt.

Druvaant l'assioma dal cungjuunt vöj, l'assioma dal para al pöö vess generaalisaa in la prupusizziú sigütanta:

ch’al signifía che:

Cheest cungjuunt C al è amò ünich dapress l'assioma d'estensiú, e al è nutaa {A1, ..., An}.

Natüralameent, a pudemm mia rigurusameent sa referí a un nümar finii da cungjuunt, senza gjanmò disponn d'un cungjuunt (finii) a che chiist cungjuunt i partegn. Inscí, chesta prupusizziú sa la aparenta plütòost a un schema, furmaa da plüü da prupusizziú, ognidüna intra chele sucjada a un intreegh natüraal  '. Ul caas n’' = 0 al è semplismeent l'assioma dal cungjuunt vöj. Ul caas n’' = 1 al è l'assioma dal para cun A=A1 e B = A1. Ul caas n’' = 2 al è l'assioma dal para cun A=A1 e B = A2. I caas n  2 i pöö vess demustraa druvaant l'assioma dal para e l'assioma da la reüniú aplicaa mültiple völte. Par esempi, par demustrá ul caas n’' = 3, a druvemm l'assioma dal para tré völte, par prudüí sücessivameent ul para {A1 , A2 }, ul singletú {A3 }, pöj ul para { { A1 , A2 }, { A3 } }. L'assioma da la reüniú al furniss alura ul resültaa desiraa, { A1 , A2 , A3 }.

Inscí, sa la pöö druvá chesta generalizazziú cuma un schema assiumàtegh al sitt di assiòom dal cungjuunt vöj e dal para. Da tüta manera, a druvemm in régula generala i assiòom dal cungjuunt vöj e dal para separadameent, e chesta prupusizziú a l’è alura demustrada e cunsiderada cuma un teurema. Nutée che adutá chesta prupusizziú cuma schema d'assioma, al remplazza mia l'assioma da la reüniú, ch’al è sémpar necessari in d'otre sitüazziú.




#Article 272: Assioma dal cungjuunt da le parte (124 words)


In matemàtica, lassioma dal cungjuunt da le parte al è ü di assiòom da Zermelo-Fraenkel da la teuría assiumàtega di cungjuunt.
Íntal lenguagg furmaal di assiòom da Zermelo-Fraenkel, l'assioma sa l scriif:

Cuma l’inclüsiú a l’è definida furmalameent par :

la scritüra da l'assioma la pöö sa semplifiá in :

u in d'òolt tèrmen:

 
Sa l pöö druvá l'assioma d'estensiunalitaa par pruvá che cheest cungjuunt P al è ünich par E daa. A apelemm ul cungjuunt P « cungjuunt da le parte da E », e al nutemm «  » (u «  »). 

L'assioma dal cungjuunt da le parte al è generalameent cunsideraa cuma incuntestàbil, e al, u ü daj söö equivaleent, al pariss in dabot tüta assiumàtega alternativa da la teuría di cungjuunt.




#Article 273: Assioma da la reüniú (279 words)


In la teuría assiumàtega di cungjuunt e in le branche da la lògica, da la matemàtica, e da l'infurmàtega, lassioma da la reüniú al è ü di assiòom da la teuría di cungjuunt da Zermelo-Fraenkel, afirmaant che, par cada cungjuunt, al esiist un cungjuunt ch’al cuntegn esatameent i elemeent da cada elemeent dal cungjuunt.

Cheest assioma, al permett cul jütt dal assioma dal para da demustrá che la reüniú da düü cungjuunt (ch’a la cuntegn esatameent i elemeent di düü cungjuunt), al è un cungjuunt.

Íntal lenguagg furmaal da l'assiumàtega da Zermelo-Fraenkel, l'assioma sa l scriif:

u cun da le parole:

Par capí cheest assioma, nutée che la fórmüla plazzada intra paréntesi e faseent intervení D in l'afirmazziú simbòlica chí-da-sura, la serviss a declará che C al è elemeent d'un cungjuunt sí-istess elemeent da A. Inscí, l'assioma al afirma realameent che daa un cungjuunt A, sa l pöö truvá un cungjuunt B da che i elemeent i è precisameent i elemeent di elemeent da A. Sa l pöö druvá l'assioma d'estensiunalitaa par pruvá che cheest cungjuunt B al è ünich. A apelemm ul cungjuunt B la reüniú da A, e al notemm . Inscí l'assioma al diis essenzialameent che:

L'assioma da la reüniú a l’è generalameent cunsideraa cuma indescütíbil , e al, u ün equivaleent, al pariss in praticameent cada assiumàtega alternativa da la teuría di cungjuunt.

Nutée che i gh’è nissün assioma curespundeent par l'intersezziú . Íntal caas indúe A al è l'cungjuunt vöj, a gh’è nissüna intersezziú da A in la teuría di cungjuunt da Zermelo-Fraenkel. D’otra banda, si A al gh'a vargü elemeent B, sa l pöö furmá ul cungjuunt  druvaant ul schema d'assiòom da cumprensiú.




#Article 274: Autumurfiism da còorp mia cuntínü da C (213 words)


S’al saa che l'ünich autumurfiism da còorp da  al è l'identitaa e che i ünich autumurfiism da còorp cuntínü da  i è l'identitaa e la cungjügazziú. L'üüs da l'assioma da la scèrnida (par dò völte) al permett da custrüí d'òolt autumurfiism da còorp da .

Al síes E ul cungjuunt di sota-còorp da  cuntegniint mia . E al è mia vöj (par che al cuntegn par esempi ) e urdenaa (parzialameent) par l'inclüsiú. Sa verifica da manera fàcil che al è alura un cungjuunt indütiif. Dapress ul lema da Zorn al gh'a dunca un elemeent massimaal K.
La massimalitaa da K la permett da mustrá che l'estensiú  al è algebràica e  al è algebraicameent saraa; tütt autumurfiism da còorp da  sa l prulunga dunca int un autumurfiism da còorp da  (cheest resültaa al è clàssich e al dröva apó al l'assioma da la scèrnida). Cunsiderant l'autumurfiism da  fissant K puunt par puunt e mandaant  sü  s'utegn alura un autumurfiism da còorp da  òolt che l'identitaa e la cungjügazziú: al al è dunca mia cuntínü (e parfí discuntínü in tütt puunt). Sa pöö in sequenza demustrá che al è mia mesüràbil , u amò che l'imàgen da  al è densa: inscí, l'assioma da la scèrnida l'implica l'esistenza d'un sota-còorp deens da  isumòrfich a .




#Article 275: Bigezziú (398 words)


Una funziú  a l’è cjamada bigetiva u a l’è una bigezziú  si par tütt y íntal cungjuunt da rivada Y al esiist ü e noma ü x íntal cungjuunt da definizziú  X taal che  Sa diis apò in cheest caas che cada elemeent y da Y al amet un ünich antecedeent x (par f).

Da manera equivalenta, una bigezziú a l’è una funziú ch’a l’è cuntempuraniameent ingetiva e sürgetiva. Le bigezziú i è apó cjamade da le aplicazziú biunívuche.

Cura che X e Y i è töcc i düü iguaj a la drita reala , una funziú bigetiva  la gh'a un graaf ch’al intersega cada drita urizuntala in esatameent un puunt.

Si X e Y i è di cungjuunt finii, alura al esiist una bigezziú intra i düü cungjuunt X e Y ssi X e Y i gh’a l istess nümar d’elemeent.
La generaalizazziú da cheest chí aj cungjuunt infinii la porta al cuncet da cardinaal d’un cungjuunt, una manera da distinguí le diferente taje infinide da cungjuunt infinii.

Cjapemm ul caas d'una stazziú da vacanze indúe un grup da turiist al gh’a da vess lugaa int un hôtel. Cada manera da repartí chiist turiist in le cambre dal hôtel la pöö vess representada par una aplicazziú dal cungjuunt di turiist veers ul cungjuunt da le cambre (a cada turista a l’è sucjada una cambra).

Cunsideremm la funziú  definida par ,
Chesta funziú a l’è bigetiva, gja che par tütt nümar reaal arbitrari daa y, sa la pöö truvá esatameent una sulüzziú reala da l’equazziú , d’incògnita x a savé .

D’altra banda, la funziú  definida par  a l’è mia bigetiva, par essenzialameent düü resú diferente.
La prima a l’è che, a gh'emm (par esempi) g(1) = 1 = g(−1), e dunca g al è mia ingetiva; la seguunda a l’è che a gh’è (par esempi) nissü nümar reaal x taal che x2 = −1, e dunca g a l’è gnanca sürgetiva.
L’una u l’otra da cheste cunstatazziú a l’è assée par mustrá che g a l’è mia bigetiva.

D’otra banda, si a definíssumm la funziú  par la istessa relazziú che g, però cuj cungjuunt da definizziú e da rivada restrecc a , alura la funziú h a l’è  bigetiva.
L’esplicazziú a l’è che, par un nümar reaal pusitiif daa y, sa l pöö truvá esatameent una sulüzziú reala pusitiva da l’equazziú y = x2 ch’a l’è .




#Article 276: Classa (matemàtica) (974 words)


In matemàtica sa la dröva la parola classa da manera alternativa a la parola cungjuunt. Da spess al è par ná drée a un üüs particülaar, cuma cura che sa parla da classa d'equivalenza. Da le völte al è par la claritaa d'espressiú : in vargü cunteest, sa scernirà da parlá da classa da cungjuunt plütòost che da cungjuunt da cungjuunt.

In teuría di cungjuunt, la parola classa la gh'a un üüs particülaar. Dapress la descuverta di paradoss da la teuría di cungjuunt al début dal , s’i è vegnüü a dá a cheest tèrmin un sentüü plüü prezziis. Sa i distinguiss i nuzziú da cungjuunt e da classa, un cungjuunt al è una classa, però una classa a l’è mia furzadameent un cungjuunt. Inscí la prupietaa  mia 'partegní a sí-istess (x ∉ x) la definiss mia un cungjuunt, sota pena da paradoss. A l’è una classa.

Par fissá ul vocabülari, sa parlarà in la sequenza da culezziú  par designá un cungjuunt al sentüü intüitif. Sa saveva dapress la descuverta par Russell dal sò famuus paradoss che vargüne collezziú d'ugett, da che sa pöö parlá íntal lenguagg da la teuría, cuma la collezziú di cungjuunt ch’i partegn mia a sí istess, i pöö mia vess di cungjuunt, sota pena da vidé la teuría deventá cuntraditòria. Par ga remédiá Zermelo al scerniss da cunservá noma di caas particülaar dal assioma da cumprensiú generaalizaa, ch’al diis che cada prupietaa (par esempi  mia apartegní a sí istess) la definiss un cungjuunt. In teuría assiumàtega di cungjuunt, cheste collezziú d'ugett ch’i è definide par una prupietaa dij söö elemeent, però ch’i è mia furzadameent di cungjuunt al sentüü da la teuría, i è apelade classe. Le classe ch’i è mia di cungjuunt i è apelade classe propie.

Int una teuría di cungjuunt cuma ZFS, le classe i è da le culezziú ch’i è identifiade par una prupietaa dij söö elemeent esprimida íntal lenguagg da chesta teuría. Sa pöö dunca identifiá aj predicaa dal lenguagg. Al è, da l’istessa manera, da le völte plüü intüitiif da parlá da classa, cul lenguagg cungjuntista afereent (intersezziú , reüniú evi.), che da parlá da predicaa . Inscí sa pöö manipülá le classe cun le uperazziú curespundente a le uperazziú lògiche üsüale süj predicaa : uperazziú booléennes, disgjunziú dunca reüniú, cungjunziú dunca intersezziú e prudüit cartesià, negazziú dunca passagg al cumplementari, quantificaduur dunca in particülaar prugezziú , evi. Da tüta manera le classe i è mia di ugett da la teuría. A l’è dunca mia quistiú da classa da classe, amò maanch da cungjuunt da classe !

Ga sa plazza int una teuría di cungjuunt cuma Z, ZF u ZFS. 
Evidentameent, grazzia al predicaa d'apartenenza, cada cungjuunt a al è  una classa : la definida pal predicaa x ∈ a. I paradoss clàssich da la teuría di cungjuunt i furniss da le classe propie. 

Sa n dedüiss che d'otre classe i è da le classe propie. 

In 1925, John von Neumann al pruponn una teuría assiumàtega di cungjuunt cun düü tiip d'ugett fundamentaj, i cungjuunt e le classe, ch’a l’è derivada da la teuría ZFS (teuría da Zermelo-Fraenkel cunt assioma da la scèrnida). Chesta teuría a l’è stada in sequenza mejurada par Paul Bernais, pöj Kurt Gödel (1941) ch’al en a daa una assiumatisazziú finida. A l’è cugnussüda sota ul nom da teuría di cungjuunt da Von Neumann-Bernais-Gödel (scürtaa NBG). Cura che la teuría NBG al è una estensiú cunservativa da ZFS (la pröva i istess enunziaa da la teuría di cungjuunt), la teuría di cungjuunt da Morse-Kellei al è una teuría da le classe stregjameent plüü forta che NBG.

La teuría NBG la retöö i assiòom da la teuría ZFS, e al è par cheest ch’a sa retröva la nuzziú da cungjuunt, però chiist assiòom i è adataa si necessari par permett l’esistenza d’òolt ugett che i cungjuunt.
I ugett da la teuría NBG i è cjamaa classe. La nuzziú da classa al è primitiva in chesta teuría e sa la definiss dunca mia esplicitameent.

Una otra nuzziú primitiva da la teuría a l’è la nuzziú d’apartenenza, nutada « ∈ ».
Da cheest puunt da vista, al esiist dò sorte da classe :

I dò nuzziú da cungjuunt e d’ünivèers i è cumplementàrie : cada classa a l’è al síes un cungjuunt, al síes un ünivèers, e nissüna classa a l’è i düü cuntempuraniameent.

Al esiist in chesta teuría una classa da töcc i cungjuunt, nutada « Ω » e definida par :

Par cuntra,al esiist mia e al pöö mia esistí da classa di ünivèers e amò maanch da classa da tüte le classe.

La teuría NBG la retöö i assiòom da ZFS, da che vargü modifiaa par tegní cüünt da l’esistenza da le classe: ga gjunta un assioma spécifich, ch’al pöö sa descumponn in vott assiòom plüü sémplis.

Cheest assioma sa l decumponn in 8 caas particülaar:

Inscí sa la termina l'espusada di assiòom da NBG.

Una teuría anàluga a la teuría NGB, la teuría da le cadene d'apartenanza, la part d'un puunt da vista naïf süj ugett matemàtich, la intrudüiss ul predicaa d'apartenenza e la cunsidera i cumpurtameent pussíbil a l'infinii da sequenze d'ugett liaa sücessivameent par cheest predicaa d'apartenenza.

Noma trii cumportameent i è lògicameent pussíbil : 

Dapress éliminazziú di círcül, al resta noma düü cumpurtameent pussíbil in cada direzziú : presenza u absenza d'un elemeent terminal.
In la direzziú , i ugett terminaj i è cjamaa ünivèers e i ugett mia-terminaj cungjuunt.
In la direzziú , i ugett terminaj i è vöj e i ugett mia-terminaj mia-vöj.

Sa retröva a partí da là una teuría sumejanta a la teuría NGB a cundizziú d'identifiá i ünivèers a le classes, però da che ul principaal interess al è da fá parí « natüralameent » al fiir da le definizziú la nécessitaa da la plüüpaart di assiòom druvaa, cuma chí-da-sura.




#Article 277: Cungjuunt da rivada (161 words)


Par una funziú  dada 

ul cungjuunt B al è cjamaa ul cungjuunt da rivada u cudumini da f.

Ul cungjuunt da rivada al gh’a da mia vess scunfundüü cun l'imàgen da f, f(A), ch’a l’è in generaal noma un sübcungjuunt da B.

Síes-la la funziú f definida sül cungjuunt di nümar reaj par

Ul cungjuunt da rivada da f al è , però cjarameent f(x) la töö mai da nümar negatiif|valuur negatiif] ].
L'imàgen a l’è da fatt ul cungjuunt  di reaj pusitiif, l'interval .

Sa aress pudüü definí la funziú g inscí

Malgraa che f e g i gh’a l istess efet cura che i è aplicade a un nümar reaal daa, i funziú i è diferente gja che i gh’a di cungjuunt da rivada difereent.

Ul cungjuunt da rivada al pöö iga un efet sü la sürgetivitaa d'una funziú ; íntal nòost esempi, g a l’è una sürgezziú cura che f al è mia.

Vidée apó: Cungjuunt da definizziú 




#Article 278: Cungjuunt finii (204 words)


Un cungjuunt E al è dii fini si al è mia infinii, i.e. si e noma si al pöö mia vess metüü in bigezziú  cun l'una da le suve parte strege (u amò : cada ingezziú da E in sí-istess al è sürgetiva).

Sa pöö caraterizá cheest staa da fatt druvaant ul cungjuunt di intreegh natüraj : E al è fini si e noma si E al è vöj u si al esiist una bigezziú da E íntal cungjuunt di n primm intreegh natüraj.

Sa la nota alura ul nümar d'elemeent da E, u la cardinalitaa da E :

Par cunvenzziú , ul cungjuunt vöj al gh'a par cardinaal 0.

A nutaremm  ul cungjuunt .

Si F al è in bigezziú cun E un cungjuunt finii mia vöj, alura F al è mia vöj, e card(E) = card(F).

Al síes , E un cungjuunt finii da cardinaal ‘‘n’’, a un elemeent da E (ch’al esiist par che E al è mia vöj).  al è fini da cardinaal n - 1.

Tüta paart d'un cungjuunt fini al è finida.

La reüniú da cungjuunt finii a l’è finida. Plüü precisameent, si A e B i è düü cungjuunt finii, alura  e  i è finii, e .




#Article 279: Cungjuunt infinii (132 words)


In matemàtica, un cungjuunt al è infinii si al è mia finii, i.e. si al cuntegn un nümar infinii d'elemeent. In d'òolt tèrmen, si E al è un cungjuunt infinii alura  : ul cardinaal da E al è mia un intreegh natüraal. Sa diis che al è un nümar transfini.

La classa la plüü sémplis di cungjuunt infinii al è la classa di cungjuunt infinii dii cüntàbil (equipudeent a ). Una otra classa da cungjuunt infinii al è la classa di cungjuunt equipudeent a  ch’i è da le völte cjamaa cungjuunt cuntínü. Un prubleem deerf al è l'ipòtesi dal cuntínü: esiist-al un cungjuunt da che ul cardinaal è stregjameent cumprees intra ,ch’al è ul cardinaal da  e  ch’al è ul cardinaal da ? Chesta prupusizziú a l’è indécidíbil íntal sistema d'assiòom ZFS.




#Article 280: Cungiunt transitiv (148 words)


In la teuria assiumatega di cungiunt, un cungiunt X a l'è dii transitiv  se e dumà se 

I urdinai del John von Neumann hin di cungiunt transitiv:

El cungiunt  di cungiunt minga vöj a l'è minga transitiv; malgraa quest cungiunt E al esist e a l'è minga vöj sí istess (per esempi el cungiunt minga vöj {0}, induve 0 l'è el prim nümar urdinal del von Neumann, a l'è un member, però a l'è minga cuntegnüü in E giamò che 'l sò ünich element 0 -el cungiunt vöj- a l'è minga member de E in acordi a la sua propia definiziun ). De fat E a l'è minga ben fundaa.

Per cuntra el cungiunt  di cungiunt a l'è transitiv (el cuntegn ben el cungiunt vöj e ognidün di sò member a l'è un cungiunt cuntegnüü in ), però a l'è minga ben fundaa (perchè 'l cuntegn sí istess)...




#Article 281: Cungjuunt vöj (513 words)


In matemàtica, ul cungjuunt vöj al è ul cungjuunt cuntegniint nissü elemeent.

Ul cungjuunt vöj al pöö vess nutaa  (ch’al deriva da la lètera Ø da l'alfabet Nurvegées e ch’al è da le völte cunfundüda cun la lètera Grega Φ), u sémplismeent {}, düü acolade dervaant e saraant cuntegniint... nagott. La nutazziú Ø al è stada intrudüida pal matemàtich Français André Weil dal grup Burbaki.

I matemàtich i preferiss parlá  dal cungjuunt vöj plütòost che d`un cungjuunt vöj. In efett, in la teuría di cungjuunt, düü cungjuunt i è iguaj s'i cuntegn i istess elemeent : inscí, al pöö vess noma ü cungjuunt cuntegniint nissü elemeent.

Ul cungjuunt vöj la curespuunt mia a nagot ; al è da fatt un cungjuunt ch’al cuntegn nagot, però in tant che cungjuunt al è mia nagott. Cheest puunt al è da spess difícil a capí al guur. Sa pöö, al fí da mej al cumpreent, cumpará un cungjuunt a un sach : un sach vöj al è vöj, però ul sach in sí istess al esiist.

In l’istessa manera, la nutazziú {Ø} la gh'a mia l istess sentüü che Ø. La darera nutazziú la descriif un cungjuunt ch’al cuntegn nagot cura che la prima la descriif un cungjuunt cuntegniint un elemeent : ul cungjuunt vöj. Sa pöö, al fí da mej cumpreent, retöö l'analugía dal sach vöj. Un casset cuntegniint un sac vöj - {Ø} - al è mia vöj - Ø - e al cuntegn bé un uget.

Sa pöö apó vess scjocaa par la prima prupietaa chí-da-sura, i.e. ul fatt che ul cungjuunt vöj al síes un sübcungjuunt da qual-sa-vöör cungjuunt A. Dapress la definizziú d'un sübcungjuunt, cheest chí al vöör dí che par tütt elemeent x da Ø, x al partegn a A. Resunemm a cuntrario: si ul cungjuunt vöj al è mia cuntegnüü in A, alura al esiist almaanch un elemeent dal cungjuunt vöj ch’al partegn mia a A. Adess, a gh’è nissü elemeent íntal cungjuunt vöj, dunca plüü particülarameent nissü elemeent dal cungjuunt vöj ch’al partegn mia a A. Sa en cunclüüt dunca che cada elemeent da Ø al partegn a A e dunca che Ø al è un sübcungjuunt da A. Plüü generalament, tüta prupusizziú scumenzaant par « par cada elemeent da Ø » al è vera.

Ul cungjuunt vöj al è essenziaal in la teuría assiumàtega di cungjuunt u teuría ZFS, La suva esistenza a l’è assürada par l'assioma dal cungjuunt vöj. La suva ünicitaa la sigüta dal assioma d'estensiunalitaa.

Da plüü, sa pöö demustrá druvaant ul schéma d'assioma da séparazziú , che cada assioma ch’al al afirma l'esistenza d'un qual-sa-vöör cungjuunt al implica l'assioma dal cungjuunt vöj.

Ul cungjuunt vöj al pöö vess caraterizaa fisc semplismeent cuma uget da la categuría dij cungjuunt. Al è in efett l'ünich uget igaant la prupietaa sigütanta:

Par cada cungjuunt E, al esiist una e noma una flezza da Ø veers E.

Bé intendüü, íntal caas da chesta categuría,  flezza  al signifía aplicazziú . Plüü generalament, un uget che, int una categuría, al gh'a chesta prupietaa a l’è cjamaa un uget inizziaal. 




#Article 282: Custrüzziú di intreegh natüraj (179 words)


Al esiist plüü da métude clàssiche da custrüzziú di intreegh natüraj però la di intreegh da von Neumann a l’è da spess revardada cuma la plüü sémplis. Parteent da la teuría di cungjuunt, sa l identifía 0 al cungjuunt vöj, pöj sa l custrüiss ul sücessuur d'un intreegh natüraal cuma ul cungjuunt di intreegh naturaj ch’i vegn prima.

Tütt al scumenza cul cungjuunt vöj, .

Sa gh'a  
indúe la funziú card la dà ul cardinaal dal cungjuunt, i.e. ul nümar d'elemeent ch’i cumponn- al.

Al esiist adess un elemeent, ul 0, che sa l pöö mett íntal cungjuunt da partenza.
Sa pöö dunca furmá ul cungjuunt {0}, cun card({0}) = 1

E inscí da sequenza...

card({0,1}) = 2

card({0,1,2}) = 3

card({0,1,2,3}) = 4

...

Gjuntaant cada völta ul cardinaal dal cungjuunt, sa crea un nuvel cungjuunt, plüü graant d'un elemeent. Repeteenr la procedüra a l'infinii, sa l utegn ul cungjuunt di intreegh natüraj.

Sa pöö verifiá che ul cungjuunt inscí custrüii al satisfà i assiòom da Peano

Par la custrüzziú da l'adizziú , vidé adizziú di intreegh natüraj.




#Article 283: Custrüzziú di intreegh relatiif (712 words)


Ul fí da cheest artícul al è da:

La strütüra d'anell la sarà gjüüst schizzada.

Sa l saa gjanmò che ul cungjuunt di intreegh natüraj, , al è un munòit cumütatiif; dunca ul nòost fí al è sémplismeent da gjuntá un upòost (inveers par l'adizziú ) par cada intreegh mia nüll. Al sa trata mia da gjuntá brütalameent un elemeent, al cuventa apó sa dá i mezz da definí l'adizziú senza duluur!

Al è par cheest che sa partiss da la nuzziú naïve d'intreegh relatiif, che sa la süpusa gjanmò cugnussüda, par custrüí l'uget matemàtich curespundeent. Si sa l vöör definí  cun di intreegh natüraj, sa al gh'a da vidé cuma , u cuma , u ... ; breef, sa al gh'a da vidé cuma la diferenza da düü intreegh natüraj. Cheest chí al ponn una dificültaa, par che sa l veet d'una paart che la scritüra a l’è mia ünica, e d’otra banda, che cheest chí al fa intervegní una uperazziú , la resta , cha la gh'a nissü sentüü cuj intreegh natüraj!

Sa gh'a dunca da cunsiderá di para d'intreegh, da la furma , e cunsiderá che ul para  al curespuunt a l'intreegh relatiif naïf ; e cuma sa a vidüü che al è mia resunàbil da töö  cuma cungjuunt di intreegh relatiif, sa regrupa i para ch’i curespuunt al istess intreegh relatiif naïf.

Par cheest chí, sa la definiss sü  una relazziú d'equivalenza ,par:
. Nutée che intüitivameent a semm drée a scriif che düü para i è equivaleent si cura che sa i resta i seguunt di paar aj primm sa i utegn i istess intreegh relatiif! Però sa la dröva noma la suma par definí , dunca chesta definizziú la dröva mia d'uget naïf.

I relazziú d'equivalenza i è fade par quozzientá; sa definiss dunca: 

Al resta a definí l'adizziú sü : par cheest chí, sa disponn noma da la definizziú süj intreegh; dunca da prima sa la definss una uperazziú cuj para d'intreegh, e cuma la sarà cumpatíbil cun la relazziú , la darà una uperazziú cuj intreegh relatiif!

Sa la definiss la suma da düü para d'intreegh inscí: ; chesta uperazziú a l’è visibilameent gjanmò cumütative, sucjativa e d'elemeent néutar  süj para d'intreegh; la passa cjarameent al quozzieent, par dá sü  una strütüra da munòit cumütatiif.

Al resta dunca noma a truvá un upòost a tütt intreegh relatiif; però chest-chí al è imédiat: si  al representa un intreegh relatiif int i para d'intreegh, sa gh'a  indúe  al è equivaleent a , dunca la classa d'equivalenza da  al è upusada a la classa d'equivalenza da ...

Sa l mustrá che al gh’è un murfiism da munòit ingetiif da  in ; da chesta manera, sa l pöö vidé un intreegh natüraal cuma un caas particülaar d'intreegh relatiif. Da nööf, a l’è l'idea naïve che na sa faseva-la di intreegh relatiif. ch’a la mustra la vía.

Al síes  un intreegh natüral; sa ga socja la classa dal para . Sa veet alura che:

D’otra manera, sa l veet che chesta aplicazziú a l’è ingetiva, gja che dumandá che le classe da  e  i síes iguale, al è gjüstameent dumandá che !

Cada para d'intreegh naturaj (n ; m) sa l tröva in ü da chiist trii tiip da classa

Adess ul cungjuunt da le classe (d ; 0) al è isumòrfich a , sa i nota dunca cheste classe sota la furma simplifiada d.

D’otra banda, par d mia nüll, le classe (d ; 0) e (0 ; d) i è uposte. In efett, (d ; 0) + (0 ; d) = (d ; d) = (0 ; 0) in tèrmin da classe. Sa la nota dunca le classa (0 ; d) sota la furma simplifiada (- d).

Ul cungjuunt  al retröva alura la suva furma plüü classica da .

Sa pöö alura definí la mültiplicazziú cuma al sigüta:
 (sémpar s'ispiraant a l'analogía cuj intreegh relatiif naïf).

Chesta uperazziú definida sü  al è sucjativa, cumütativa, la gh'a un elemeent néutar (1 ; 0) e a l’è distribütiva par l'adizziú. Da plüü, la a è cumpatíbil cun la relazziú d'equivalenza. Par passagg al quozzieent, la cunferiss a  una strütüra d'anell ünitari.

I igualtaa

i permett le scritüre

Chesta scritüra la permett da pruvá che l'anell al è apó integraal.




#Article 284: Custrüzziú di nümar cumpless (161 words)


Ul fí da cheest artícul al è da presentá, d'una part la custrüzziú , fàcila, dij nümar cumpless, e d’otra banda, la demustrazziú ,un pocch plüü cumplicada, che sa trata bé d'un còorp algebraicameent saraa.

In tant che sémplis còorp, i cumpless i è fàcil a definí, par estensiú algebràica par gjunziú da ariis :

La classa da  al è nutada  (da le völte, par esempi in eletricitaa, i físich i preferiss druvá , e i reserva la lètera  a una intensitaa). La verifica cuma sa l desidrava la relazziú : .

Chest-chí al definiss una estensiú di nümar reaj, da dimensiú  (sa pöö dunca bé scriif da manera ünica tütt nümar cumpless sota la furma  indúe  e  i è di reaj). Sa la müniss da la norma d'estensiú algebràica la plüü natürala in cheest quàdar: . La a prulunga bé chela di reaj, e in tant che spazzi veturiaal da dimensiú finida, sü ,  al è bé un spazzi cumplet.




#Article 285: Argument de la diagunala de Cantor (436 words)


Largument de la diagunala de Cantor a l'è una demustraziun del matematich tudesch Georg Cantor de la minga cüntabilità del cungiunt di nümer reaj.

Questa demustraziun a l'è la segunda scrivüda dal Cantor sura la minga cüntabilità de . La prima demustraziun la dröva minga el desvilüpament decimal d'un nümer real.

Dapress che questa tecnica a l'è stada inventada, l'è stada druvada in di nümerus demustraziun e 'l druvament de l'argument diagunal a l'è inscì diventaa un classich de la demustraziun in matematica.

Inscambi de demustrà che  a l'è minga cüntabil se 'l cunsidera per cumudità el sübcungiunt [0,1] de  se 'l custrüiss, per tüta part cüntabil D da [0,1], un element da [0,1] partegnent minga a D; el s'avrà inscì pruvaa che [0,1] el pò minga vess cüntabil . Cunsiderem dunca una part cüntabil de [0,1] nümerada cul jüt d'una sequenza . Cada termin de questa sequenza el gh'ha una scritüra decimala cunt un'infinità de cifer dapress la virgula (un'infinità de 0 per un nümer decimal), i.e. :

Custrüisem adess un nümer real x in [0,1] cunsiderand la cifra de sit n dapress la virgüla del nümer , i.e cunsiderand i cifer sü la diagunala de la tavula . El sia  un nümer da 0 a 9 diferent da  e .

El nümer x a l'è ciarament in l'interval [0, 1] però el pò minga vess in la sequenza { r1, r2, r3, ... }, perchè a l'è igual a nissün di nümer de la sequenza : el pò minga vess igual a r1 perchè la prima cifra dapress el punt decimal de x a l'è diferent da la prima cifra dapress el punt decimal de r1; in l'istessa manera per r2, etc. dunca x a l'è minga element de la sequenza ri.

Cunclüsiun: l'interval [0, 1] a l'è mia infinii cüntabil e a fortiori .

El Cantor a l'ha druvaa una furma generalizada de largüment de la diagunala per demustrà el teurema de Cantor : per tütt cungjuunt S, el cungiunt dai part de S, nutaa generalament P(S), a l'è « stregiament püssee grand » che S se istess, in d'alter termin el pò minga esist sürgeziun de S vers P(S). In efet, se l'esist una tala sürgeziun f de S sü P(S), se 'l pò cunsiderà el cungiunt A di element x de S cume x partegnent a f(x). Cume che A el partegn a P(S), a l'esist, del fat de la sürgetività da f, un element a de S tal che f(a)=A. Se riva a una cuntradiziun anca in del cas induve a el partegn a A che in del cas cuntrari.




#Article 286: Equipudenza (111 words)


Düü cungjuunt E e F i è dii equipudeent, vargot che sa l nota E ˜ F, si al esiist una bigezziú da E sü F.

Sa dirà, cura che düü cungjuunt i è equiputent, ch’i gh’a la istessa cardinalitaa, i.e. la istessa « talja » u amò l istess nümar d'elemeent.

L'equiputenza la curespuunt al fatt da vess isumòrfich in la  categuría  (la categuría di cungjuunt münii di funziú tutale).

Int un cungjuunt da cungjuunt, la relazziú d'equiputenza a l’è una relazziú d'equivalenza. Però sa gh'a mia ul drecc da parlá da relazziú sül iputétich « cungjuunt di cungjuunt » par che cheest-chí al esiist mia ().

Vidée apó :




#Article 287: Famiglia (matematica) (262 words)


In matematica, famiglia a l'è un termin generich sinonim de culeziun u de sübcungiunt. El termin famiglia el gh'ha minga da definiziun furmal, però el gh'ha sentüü, in acordi al cuntest. Una famiglia a l'è 'l püssee despess assimilabil a un cungiunt.

Una culeziun nutada  la cusitüiss una famiglia (indessada da un cungiunt ) d'element  d'un cungiunt . Ogni element de la famiglia a l'è liaa a un element de 
. L'element  de  a l'è l' indes o de . Questa famiglia a l'è un element de  e la curespund dunca al datu d'una aplicaziun  de manera tal che . 
La quistiun de l'ucürenza mültipla d'element de  in la famiglia
al è malauradament indeterminada e la depend dal cuntest.

La se ciama sequenza una tala famiglia cura che  a l'è cüntabil. Videe anca famiglia finida e famiglia infinida.

El termin famiglia a l'è da spess druvaa, in particülar in infurmatica teorica e in logica matematica, per designà un cungiunt de part d'un cungiunt ; questa roba chì al fin d'evità la cunfüsiun intra i düü nivei de cungiunt. 
La se retröva la nuziun de famiglia indessada (in ) grazie a la funziun carateristega da .
De tüta manera i dò nuziun i se upunen in misüra tal che i element de la famiglia i partegnen a  per la famiglia indessada, a   per el cas present.

Se dis che una famiglia (x1,x2,...,xn) d'element d'un spazi veturial E a l'è una famiglia generatris de E se e dumà se el süb-spazi da E generaa da (x1,x2,...,xn) a l'è 'l spazi veturial E tüt intregh.




#Article 288: Imàgen direta (119 words)


Si  a l’è una funziú d'un cungjuunt X int un cungjuunt Y e A un sübcungjuunt da X, alura limàgen direta da A par f al è ul sübcungjuunt da Y furmaa di elemeent ch’i è imàgen par f d'almaanch un elemeent da A :

Si A=X, alura f(X) al è cjamada l'imàgen da f. 

Ga sa vardarà bé da cunfuunt l'imàgen direta par f d'una paart da X, cun l'imàgen par f d'un elemeent x da X.

Cunsidéremm l'aplicazziú , definida par

L'imàgen direta da {2,3} par f al è f({2,3})={c,d} e l'imàgen da f al è {a,c,d}.

Vargüne cunseguenze imédiate da la definizziú : 

l'inclüsiú in l'òolt sentüü al è falsa in generaal

Vidée apó Imàgen recípruca




#Article 289: Imàgen (129 words)


In matemàtica, sa diis che  al è l'imàgen da  par la funziú   si . Par estensiú sala cjama imàgen d'una paart  par una funziú  ul cungjuunt di elemeent  par i quaj al esiist un antecedeent in . Par cada  dal cungjuunt imàgen sa l pöö truvá un elemeent  dal cungjuunt da definizziú , taal che .

Chesta terminulugíe a l’è mia reservada noma a le funziú d'una variàbila reala, però a tüta trasfurmazziú; inscí sa parla da limàgen da la figüra par simétría.

L'imàgen la gh’a da mia vess cunfundüda cul cungjuunt da rivada (u cudumini) da f. Par una funziú dada , ul cungjuunt da definizziú  al è A e ul cungjuunt da rivada a l’è B. L'imàgen f(A), al è in generaal noma un sübcungjuunt da B.




#Article 290: Imàgen recípruca (129 words)


Si  a l’è una aplicazziú d'un cungjuunt X int un cungjuunt Y, e si B al è un sübcungjuunt da Y, alura a definissemm la suva imàgen recípruca cuma ul sübcungjuunt da X faa sü di elemeent ch’ i gh’a una imàgen par f in B :

. 

Cunsidéremm l'aplicazziú , definida par

L'imàgen recípruca da {a,b} par f al è .

Nutemm che cun chesta definizziú , f-1la deventa una funziú da che ul cungjuunt da definizziú a l’è ul cungjuunt da tüte le parte da Y e da che ul cungjuunt da rivada a l’è ul cungjuunt da le parte da X.

Vargüne cunseguenze imediate da la definizziú : 

A disemm in generaal ch’ « cun l'imàgen recípruca tütt-coss al è pussíbil ».

Vidée apó Imàgen direta




#Article 291: Lema da Zorn (185 words)


Ul lema da Zorn, cjamaa apó lema da Kuratowski-Zorn, al è un teurema da la teuría di cungjuunt ch’al afirma :

L'enunziaa al curespuunt a la scèrnida abitüala dal para (1,3) in la definizziú d'un cungjuunt indütiif ; si sa ga scerniss ul para (1,4) sa l utegn un enunziaa (a l’aparenza) plüü fort, da le völte bé ütil. 

Cheest « lema » al è taal noma si sa al amet l'assioma da la scèrnida : in efett, i quàtar enunziaa utegnüü variaant la scèrnida da para in l'artícul cungjuunt indütiif, i è equivaleent a cheest assioma. Sa pöö dunca apó bé cunsiderá ul lema da Zorn cuma un assioma pussíbil, e l'« assioma da la scèrnida » cuma un teurema ch’al saress la suva cunseguenza.

L'interess da cheest lema a l’è dal permett un druvameent fàcil dal assioma da la scèrnida senza iga a druvá la teuría di urdinaj. Da tüta manera, par chij ch’i cugnuss chesta darera, le custrüzziú par récurenza trasfinida i è plüü intütive (malgraa plüü lunghe) e plüü infurmative.

(in vrac e incumplett in cheest cantée)

Category:Teuría di úrden] ]




#Article 292: Teuría naïve di cungjuunt (924 words)


I cungjuunt i è d'una importanza fundamentala in matemàtica; da fatt, da manera furmala, la mécanica da deent da la matemàtica (nümar, relazziú , funziú, evi.) la pöö sa definí in tèrmen da cungjuunt. Plüü da teuríe di cungjuunt i è stade desvilüpade, intra che la teuría naïve di cungjuunt.

La plüü andega da le teuríe di cungjuunt, cjamada teuría naïve di cungjuunt, al è amò druvada al dí d’incöö in resú da la suva relativa simplicitaa. Ul sò nomm al pöö-vess staa impruntaa al líbar da Paul Halmos : Naive Set Theory. A l’è stada desvilüpada a  la fí dal , principalameent par Georg Cantor e Frege, par permett aj matemàtich da laurá cun di cungjuunt infinii cuereent.

La permetteva da tüta manera da fá qual-sa-vöör uperazziú cuj cungjuunt senza vargüna restrizziú , vargot ch’al a menaa a  da le antinomíe, u paradoss lògich, taal ul paradoss da Russell (vidé chí-da-sota).
La teuría assiumàtega di cungjuunt al è stada desvilüpada in risposta, par déterminá precisameent che uperazziú i pudeva vess auturizade e in che cundizziú. Al dí d’incöö, paj cercaduur in matemàtica, « teuría di cungjuunt » al significa üsüalameent teuría assiumàtega di cungjuunt.
Da tüta manera , chesta teuría assée astrata, da le mültiple variante e da pocch d'efett sü la matemàtica urdinària a l’è mia necessària al cumü di murtaj.

Al cuntrari, al è ütil da stüdiá « naïvameent » i cungjuunt, senza ecess da furmaliism, par apreent a  i manipülá, par che i intervegn dabot in töcc i dumini da la matemàtica. Sa pöö d’otra banda dí che ul lenguagg da la teuría di cungjuunt al cunstitüiss un esperanto da la matemàtica. Da plüü, una buna cumprensiú da la teuría naïve al è impurtanta cuma primm aprocc da la teuría assiumàtega.

La teuría naïve di cungjuunt sa la distinguiss da la teuría assiumàtega (a paart ul sò degrée da furmalisazziú) pal fatt che la töö cuma puunt da partenza di elemeent ch’i la rassembla in da le culezziú apelade cungjuunt, cura che la teuría assiumàtega la cunsidera noma di collezziú ch’i satisfà a  un ceert nümar d'assiòom, e da che i elemeent luur istess i è di culezziú.

La teuría naïve di cungjuunt sa la urganiza da la manera sigütaant :

Nuzziú da cungjuunt

Uperazziú cuj cungjuunt

Còpie e prudüit cartésià

Curespundenze e Relazziú

Primm aprocc di cardinaj

Chiist artícuj i presenta la teuría naïve. Definissemm da prima i cungjuunt da manera infurmala e demm in sequenza vargüne prupietaa. I liamm in cheest artícul veers vargü assiòom i serviss mia a  gjüstifiá cada enunziaa, però plütòost a  sutaligná ul paraleel ch’al pöö vess stabilii intra le teuríe naïve e furmala. Par la significazziú di símbuj lògich druvaa int i enunziaa in nutazziú simbòlica, sa pöö sa referí al artícul Càlcül di predicaa.

Ul matemàtich Bertrand Russell al pruponn in 1901 da cunsidérá ul cungjuunt di cungjuunt ch’i è mia elemeent da sí istess.

Al síes M cheest cungjuunt. Furmalameent, A al è un elemeent da M si e noma si A al è mia un elemeent da sí-istess.

Femm l'ipòtesi che M al cuntegn sí-istess, otrameent dii che M al è un elemeent da M. Cheest chí al è cuntraditori cun la definizziú da M. Sa n dedüiss che M al cuntegn mia sí-istess. Però in cheest caas, M al è un cungjuunt ch’al è mia elemeent da sí-istess e al gh’aress a  cheest títul da fá paart da M. Inscí nass-al ul paradoss.

Al mustra che la teuría di cungjuunt al sentüü da Cantor a l’è una teuría cuntraditòria.
La ariis dal prublema la vegn da vargot ch’emm acetaa: che qual-sa-vöör prupietaa la pöda vess druvada par custrüí i cungjuunt. Adess, vargüne da cheste prupietaa ( e al è precisameent ul caas íntal paradoss da Russell ) i génera di círcül autureferenziaal instàbil (otrameent dii di círcül vizziuus) e i gh’aress dunca da vess lassade fö.

La teuría assiumàtega di cungjuunt la posa di restrizziúü aj tiip da cungjuunt da che la custruzziú al è auturizada e la évita inscí i prublema cuma chij dal cungjuunt dij cungjuunt ch’i cunteegn mia sí-istess.

La cuntrapaart da l'éliminazziú di paradoss al è un desvilüpameent fisc plüü difícil.
In particülaar, al è prublemàtich da parlá d'un « cungjuunt da tütt » u, par vess un pocch maanch ambizziuus, d'un « cungjuunt da töcc i cungjuunt ». Da fatt, in l'assiumatisazziú standard da la teuría di cungjuunt, al esiist mia da cungjuunt da töcc i cungjuunt.

Int i dumini da la matemàtica ch’i sembra iga büsögn malgraa tütt d’un « cungjuunt da töcc i cungjuunt » ( cuma la teuría da le catégorie), sa pöö a le völte druvá un cungjuunt üniversaal assée grand par che tüta la matemàtica üsüala la pöda vess custrüida ( vidé l'artícul « sübcungjuunt » ).

Da tüta manera, sa l pöö recurí a  una teuría di cungjuunt auturizaant le classa (matemàtica)|classe] ]. In cheste teuríe, al esiist una classa da töcc i cungjuunt, inscí che una classa da töcc i cungjuunt ch’i cuntegn mia sí-istess. Cuma cheste classe i è mia di cungjuunt, i paradoss cuma al da Russell i è evitaa.

Un òolt recurs al cunsiist a  druvá una assiumàtega diferenta da la teuría di cungjuunt, cuma int i nuvej fundameent (New Fundation) da W. V. Quine, ch’i permett da definí un cungjuunt da töcc i cungjuunt, evitaant ul paradoss da Russell d'una otra manera. Ul prubleem al è resulüü d'una òolt manera, però cheest chí al dà rarameent una diferenza finala cun la teuría clàssica.




#Article 293: Para (matemàtega) (538 words)


In matemàtega, un para da düü uget al è ul dàtum da chiist düü ugett int un úrden determina. Ul para di düü ugett a e b al è nutaa (a,b). Si a e b i è distiint ul para (a,b) al è distiint dal para (b,a). 
Par sutaligná l’úrden saa pöö parlá da para urdinaa. 

I ugett a e b i è cjamaa respetivameent prima cumpusanta e segunda cumpusanta dal para ( a, b ).

Quala-sa-síes la suva definizziú , l'essenza da la nuzziú da para la reseet in la prupietaa caraterística sigütaant : 

Chesta prupietaa a l’è da cumpará a l'igualtaa di dobi, par che b 1  e b 2  i pöö vess permütaa par rapòort a a 1  e a 2 , argot ch’al è mia ul caas paj para.

Chest-chí al è cunfirmaa pal corollari chí-da-sota : 

Par cunseguenza:

L'úrden da le cumpusante int un para al gh'a inscí da l'impurtanza, d'indúe la definizziú : 

Düü para (a1, b1) e (a2, b2) i è iguaj si e noma si:

Ul cungjuunt da töcc i para da che ul primm elemeent al partegn a un cungjuunt qual-sa-vöör X e ul seguunt elemeent a un cungjuunt qual-sa-vöör Y al è cjamaa prudüit cartesià da chiist düü cungjuunt e sa al nota X×Y. I sübcungjuunt da X×Y i è di Curespundenza e relazziú|graaf] ].

I para i è definii in teuría di cungjuunt da la manera sigütanta :

Par chesta definizziú sa gh’a da druvá tré völte l'assioma dal para, par furmá ul singletú {x}, par furmá ul cungjuunt (u singletú) {x,’‘y’’}, par furmá infí ul cungjuunt (u singletú) .

Sa a bé definii la nuzziú da para da manera ünica. Sa la mustra in sequenza fàcilameent la prupietaa caraterística, druvaant da manera repetüda l'assioma d'estensiunalitaa :

Al è assée da druvá la cundizziú d'igualtaa par düü para (u singletú) (vidé ul paràgraf  Singletú e para da l'artícul Cungjuunt), distingueent cun cüra töcc i caas pussíbil.

Notemm P( E ) ul cungjuunt da le parte da E. Sa pöö remarcá che si x ∈ X e y ∈ Y alura {x} ∈ P(X∪ Y) e {x, y} ∈ P(X∪ Y), e dunca 

Chest-chí al è ütil par mustrá che ul prudüit cartesià da düü cungjuunt al è bé un cungjuunt (al cuventa l'assioma dal para, l'assioma da la reüniú e l'assioma dal cungjuunt da le parte).

Reciprucameent süpusemm daa un cungjuunt da para C. Alura le cumpusante da C i partegn al cungjuunt E utegnüü par reüniú da la reüniú di elemeent da C, e dunca sa i pöö definí i cungjuunt di prime e da le segunde cumpusante da C par cumprensiú :

Chest-chí al è ütil par mustrá par esempi che ul cungjuunt da definizziú u ul cungjuunt imàgen d'una relazziú u d'una funziú (vidüü cuma di cungjuunt da para) i è bé di cungjuunt (sa l dröva l'assioma da la reüniú, e ul schéma d'assiòom da cumprensiú).

Un triplet ( a , b , c ) al pöö vess definii cuma ( a , ( b , c ) ) al síes düü para imbricaa. La scèrnida dal úrden d'imbricazziú a l’è pürameent arbitrària. Sa pöö generaalisá a da le n-uple, n intreegh qual-sa-vöör. 




#Article 294: Teuría assiumàtega di cungjuunt (1375 words)


Al esiist plüü da versiú furmale da la teuría di cungjuunt, però cura che sa parla da « la » teuría assiumàtega di cungjuunt, sa designa abitüalameent sota cheest nomm la teuría ZFS, u teuría da Zermelo, Fraenkel e Skolem, cumpletada par l'assioma da la scèrnida. A l’è la teuría sü la quala la plüpaart di matemàtich sa i pögja, però al esiist d'otre teuríe cuncurente. Vargüne i è sémplismeent da le variante, d'otre i reposa sü di aprocc difereent. Citemm à títul d'esempi la teuría di tiip (bandunada a causa da la suva pesantezza), la teuría NBG (da von Neumann, Bernais e Gödel) ch’a l’intruduiva la nuzziú da classa, u i teuríe da Quine...

Cantor al a creaa una prima teuría di cungjuunt, devenüda la teuría naïve di cungjuunt. Però, à custaa da cunsiderazziú elementare, la suva teuría la cumportava di nivej d'astrazziú elevaa. Par esempi, una idea impurtanta da Cantor al è stada da definí l'equiputenza. Düü cungjuunt A e B i è equiputeent, si i gh’a l’istessa cardinalitaa (istess nümar d'element cura ch’i è finii), s'al esiist un mezz da sucjá à cada elemeent da A ün e noma ün elemeent da B e inversameent.
Sa pöö inscí demustrá che ul cungjuunt  di intreegh naturaj al gh’a la istessa cardinalitaa che ul cungjuunt  di nümar razziunaj, malgraa  al síes un sübcungjuunt propi da . Chiist düü cungjuunt i è dii cüntàbil.
D’altra banda, ul cungjuunt  di nümar reaj al gh’a mia la istessa cardinalitaa che  u , però una cardinalitaa süperiura : al è dii mia cüntàbil .
Cantor al a daa dò pröve che  al è mia cüntàbil , e la segunda, ch’a la dröva un argümeent cugnussüü sota ul nomm d'argümeent da la diagonala da Cantor, al è staa straurdinariameent inflüeent e a avüü nümeruse e diverse aplicazziú in lògica e in matemàtica.

Cantor al a aprufondii la teuría e al a custrüii da le gerarchíe infinide da cungjuunt infinii, i nümar urdinaj e i nümar cardinaj.
Cheste custruzziú i era cuntruversade à la suva épuca, l'upusizziú cundüida pal finitista Leopold Kronecker ; però al dí d’incöö i è acetade par la plüpaart di matemàtich.

Ul desvilüpameent da la teuría di cungjuunt par Cantor al era amò « naïf » íntal sentüü che al impiegava gnamò una assiumàtega precisa.
Al dí d’incöö, sa l pöö dí che Cantor al druvava tacitameent l'assioma d'estensiunalitaa, l'assioma da l'infinii, e ul schéma d'assioma da cumprensiú.
Da tüta manera, cheest darée assioma al porta al paradoss da Russell, cura che sa pröva a custrüí ul cungjuunt S = {A | A al partegn mia à A} da töcc i cungjuunt ch’i i partegn mia à sí-istess.
In efett, u

Íntal fí d'evitá cheest paradoss, e d'òolt símil descuveert dapress, íntal 1908, Ernst Zermelo al custrüiss un sistema d'assiòom par la teuría di cungjuunt.
In cheest sistema, al ga mett deent l'assioma da la scèrnida, un assioma cuntruversaa, però da che al gh'eva büsögn par pruvá ul teurema dal bun úrden.
Cheest sistema al è staa redefinii plüü taard par Adolf Fraenkel e Toralf Skolem, daant la teuría ZFS cugnussüda al dí d’incöö.

Al gh’è plüü da resú par le quale l'assioma da la scèrnida al è staa cuntroversaa e al l’è amò al dí d’incöö, apó bé par di matemàtich travajaant in matemàtica püra, che par da nümeruus òolt travajaant in matemàtica aplicada.

Una da cheste resú a l’è che l'assioma da la scèrnida al pariss evideent, intuitivameent veer; inscí evideent che al pöö sembrá strani da evitá da al mett deet int i assiòom par pudé demustrá vargü teurema apó intüitivameent veer.
La situazziú al è amò cumplicada pal fatt che cheest assioma al è independeent di òolt assiòom da la teuría ZF (i.e. ZFS senza l'assioma da la scèrnida). Sa pöö dunca créá düü sorte da matemàtiche distinte e tüte dò parfetameent vàlide, l'una acetant l'assioma da la scèrnida e l'tra al niaant. Ul refüüs d'incurpurá cheest assioma u la suva negazziú al porta à l'eliminazziú d'una enorma paart da la matemàtica (par esempi la plüü granda paart da vargott ch’al a purtaa aj nümar reaj).

Una otra resú a l’è che, malgraa l'assioma da la scèrnida al permett da facilitá vargüne paart da la matemàtica, ul sò druvameent al cundüiss a vargü resültaa senza relazziú, u da le völte cuntrari a le cuncezziú üsüale, e al implica l'esistenza d'ugett bizaar, cuntra-intüitiif.
Ü di mejuur esempi da cheste stranitaa al è certameent la décumposizziú paradussala da Banach-Tarski: druvaant l'assioma da la scèrnida la permett da demustrá che sa pöö descumpusá una sfera int un nümar finii da tocch e i desplazzá par una sequenza da muvimeent rígid (traslazziú e rutazziú),(permetteent a vargü pezz da en traversá d'òolt) par i rassemblá e furmá dò còpie da la sfera d'urígen.
Malgraa cheest teurema al síes cjamaa paradussaal e al sémbles indicá ch’al saress pussíbil da viulá i legg da la física cuma la legg da cunservazziú da le masse, i gh’è da fatt mia da paradoss, però sémplismeent una cumplicazziú: ul teurema al diis noma che la nosta nuzziú da vulümm al è da fatt plüü cumplicada che sa pénses.

Una darera resú al è ul fatt che druvá l'assioma da la scèrnida  al permett da fá di démustrazziú mia custrütive, (ch’i furniss una métuda permeteent d'efetüá i càlcüj u da truvá una sulüzziú), però al permett da mustrá noma che una tala sulüzziú la esiist; vargott ch’i desapröva i partesà dal intuizziuniism.

Al è a nutá che al esiist al dí d’incöö d'otre sulüzziú che sémplismeent i acetá u nía l'assioma da la scèrnida ; al è inscí pussíbil da al remplazzá par una varianta plüü faible, cuma l'assioma da la scèrnida dependeent.

La teuría ch’a la sa basa süj assiòom uriginaj da Zermelo al è cjamada teuría da Zermelo u teuría Z.
Si sa la cumpleta par l'assioma da remplazzameent da Fraenkel, sa la utegn la teuría da Zermelo-Fraenkel, u plüü sémplismeent la teuría ZF, malgraa la furma finala di assiòom al síes devüda a Skolem.
Cura che ga sa gjunta l'assioma da la scèrnida, un assioma ch’al era plüü cuntroversaa al mumeent da l'elaborazziú da cheste teuríe che al dí d’incöö, sa la utegn alura la teuría dida ZFS (cun S cuma scèrnida).

Un aspett important da la teuría ZFS al è che töcc i ugett da che la trata i è di cungjuunt e  i pöö vess noma di cungjuunt.
In particülaar, cada elemeent d'un cungjuunt al è sí-istess un cungjuunt.
D'òolt ugett matemàtich familiaar, cuma i nümar, i gh’a dunca, par cunsegueent, da vess definii in tèrmen da cungjuunt.

I assiòom da ZFS i è listaa chí-da-sota.
Stregjameent parlaant, i assiòom da ZFS i è sémplismeent di enunziaa dal càlcül di predicaa dal primm úrden igualitari int un lenguagg igaant noma un símbul primitiif par l'apartenenza (relazziú binària). Vargott ch’al sigüta al devrà dunca noma vess percepii cuma un tentatiif d'esprimm in Lumbaart la significazziú da chiist assiòom. Da plüü, l'assioma da séparazziú (u cumprensiú) e l'assioma da remplazzameent i è da fatt di schéem infinii d'assiòom.
Cada assioma al è descrivüü da manera plüü detaijada íntal propi artícul.

Ajutá u  mia gjuntá l'assioma da fondazziú  al gh'a mia granda incidenza pal desvilüpameent da la matemàtica üsüala in teuría di cungjuunt. 

L'assioma da la scèrnida al resta cuntruversaa par una minuritaa da matemàtich. Di furme débule i esiist, cuma l'assioma da la scèrnida dependeent, indispensàbil pal desvilüpameent da l'anàlisi reala.

Da nümeruus enunziaa i è independeent da la teuría ZFS.
Chesta independenza a l’è generalameent pruvada par la métuda cjamada dal forcing, i.e. mustrá che cada mudell trasitivameent cüntàbil da la ZFS (plüü da le völte di assiòom da graant cardinaj) al pöö vess estendüü par satisfá l'afirmazziú in quistiú, inscí che, par una vía diferenta, la suva negazziú .
Una pröva d'independenza par forcing la pröva autumategameent l'independenza vis-à-vis di afirmazziú aritmétiche, da otre afirmazziú cuncrete e di assiòom da graant cardinaj.

Voilà vargüne afirmazziú da che l'independenza al è demustràbil par forcing:

Nota: Ul prinzipi da la lusanga al implica l'ipòtesi dal cuntínü e la negazziú da l'ipòtesi da Suslin. L'üniveers custrüíbil al satisfà l'ipòtesi dal cuntínü generaalisada, ul prinzipi da la lusanga e l'ipòtesi da Kurepa.




#Article 295: Teuría di cungjuunt (208 words)


La Teuría di cungjuunt a l’è una branca da la matemàtica e da l'infurmàtega creada principalameent pal matemàtich Tudeesch Georg Cantor a la fí dal .
I cuncett da basa da la Teuría di cungjuunt i è i cungjuunt e i söö elemeent. Un cungjuunt al è vidüü cuma una collezziú d'ugett, cjamaa i elemeent (u mémbar) d'un cungjuunt. In matemàtica, cada ugett matemàtich (cumprees un cungjuunt) al pöö vess elemeent d'un cungjuunt.

Inizzialameent cuntruversada, la Teuría di cungjuunt sa l’è trasfurmada par deventá una teuría fundamentala da la matemàtica moderna, gja che chesta darera a l’è druvada par gjüstifiá le süpusizziú fade in matemàtica cuncerneent l'esistenza d'ugett matemàtich, cuma i nümar u le funziú, e le suve prupietaa.

Atüalameent, sa la separa la Teuría di cungjuunt in düü parte : la teuría naïve di cungjuunt e la teuría assiumàtega di cungjuunt.
La teuría naïve di cungjuunt, igualameent qualifiada « d'intütiva », al è stada desvilüpada in primm löögh.
Par la sequenza, sa l è averaa che süpusá da pudé realizá qual-sa-vöör uperazziú cuj cungjuunt, senza vargüna restrizziú , al menava a di paradoss cuma ul paradoss da Russell. 
Par respuunt a chiist prubleem, la Teuría di cungjuunt al è stada recustrüida, druvaant chesta völta un aprocc assiumàtich.




#Article 296: Uperazziú cuj cungjuunt (194 words)


Cheest artícul al è cunsacraa a un primm aprocc a le uperazziú cuj cungjuunt e da le suve prupietaa : reüniú, intersezziú , diferenza, cumplementazziú , diferenza simétrica...

Par cada cungjuuntA e cada cungjuuntB, al esiist un cungjuunt U da che i elemeent i è chij da A e da B ( cheest chí al sigüta dal assioma da la reüniú ). In nutazziú simbòlica :

L'ünicitaa dal cungjuunt U a l’è garantida pal assioma d'estensiunalitaa.
Sa l nota « A U B » ( lesí « A üniú B » ), e sa l cjama reüniú da A e da B.

Par cada cungjuuntE da che i elemeent i è luur istess di cungjuunt, al esiist un cungjuunt S da che i elemeent i è chij di elemeent da E ( chest-chí al è òolt che l'Assioma da la reüniú ). In nutazziú simbòlica :

L'ünicitaa dal cungjuunt S a l’è garantida par l'assioma d'estensiunalitaa.
Sa l nota« UE » ( lesí « üniú E » ), da le völte « U(E) », e sa l cjama cungjuunt suma da E :

Si E = { A, B, C, ... }, alura :




#Article 297: Matematega (838 words)


La matematega a l'è qella scenza qe la studia dei modei de strutura de corp astrata e de le relazion qe i se stabeliss intra de lor ( de la parolla derivada del Greg μάθημα, máthema: scenza, cognossenza, aprendiment, μαθηματικoς ). 

Istess qe la g’ha de plœ de un us ind i oltre scenze e dissipline ( particolarment fiss ind la Fisega ), e la trata dei relazion q’i pœl sembrar evidente, i matemateg de prima i postula ( vider assioma ), e apos i deduiss e demostra. La matematega l’è miga considerada una scenza sperimentala. I matemateg i è solits definir e investigar struture e concets astrats per dar le rexon purament de dent' a la matematega, jà qe qelle struture qì i pœ provider, per esempi, una jeneralizazion eleganta, o un util per dei calcoi frequents. De plu, un bell poo de matemateg i studia le soe aree de preferenza semplixement per de le rexon estetege, a vider-la insí la matematega l'è come una forma d'art in cunt d'una scenza pratega o aplicada ( anc'pò sì le struture qe i matemateg i investiga i g'ha fiss de spess la soa orijen in osservazion de la natura ).

La matematega a l’è un'art, però anc'pò una scenza de studi. Informalment, se pœ afermar qe la matematega a l'è ol studi dei «numer e simboi», i.e., la investigazion de struture astrate definide de manera assiomatega qe i drœva la lojega e la notazion matematega. 
A l'è anc'pò la scenza de le relazion spaziale e quantitative. Se trata de relazion esate qe i esistex intra quantitaa e magnitude, e dei metods per i quai, d'acordi cont qeste relazion, le quantitaa cercade i è deduxibele a partir d'oltre quantitaa cognossude o presuposte. Dei olter ponts de vista i se pœ trovar ind la filosofia matematega

A l'è frequent trovar vergun q’al descriv la matematega coma una semplix estension dei lenguaj naturai uman, qe la dœvra una gramatega e un vocabolari definid cont estrema precision, ol proposit de la quala a l'è la descrizion e esplorazion de relazion concetuale e fisege. De recent, malgrad qest, i progress int el studi del lenguaj uman i ponta a un'oltra forma de analizar : i lenguaj naturai ( come ol Lombard, ol Catalan e ol Frances ) e i lenguaj formai ( come la matematega e i lenguaj de programazion ) i è de le struture de la nata basegament diferenta.

Se dix qe a la matematega i è assee tri ambits :

( Vargun, speçalment i probabilista, i jonta a qesta lista ol calcol de probabilitaa ).

Çasqeduna de qeste categorie la se divid a so vœlta in :

Malgrad le numerose branqe de la matematega i sies fiss intra-relazionade ; a g’è qì una lista de sezion qe a podem considerar int el so studi : 

Storegament, la matematega la tœv forma cont la finalitaa de far i calcoi int el comerci, per mesurar la terra e per previder i aveniments astronomeg. Qeste tre necessitaa i pœ vesser relazionade in certa forma cont la sudivision ampia de la matematega int el studi de la strutura, ol spazi e ol scambi. 

Ol studi de la strutura al scomença cont i numer, inizialment i numer naturai e i numer intreg.

Le regole q'i comanda le operazion aritmetege i se studia ind l'aljebra elementar, e le propietaa plu afonde dei numer intreg i se studia ind la teoria de numer. La investigazion de metod per resolver equazion la mena a'l camp de l'aljebra astrata. Ol concet important de veitor, jeneralizad a spazi veitorial, a l'è studiad in l'aljebra liniara, e al partegn a le do broqe de la strutura e del spazi. Ol studi del spazi al orijina la jeometria, prima la jeometria euclidia e pœ la trigonometria. 

La comprension e descrizion del scambi in variabel mesurabela a l'è ol tema central de le scenze naturale, e del calcol. Per resolver dei problem qe i se dirij in forma naturala a de le relazion intra una quantitaa e la soa tassa de scambi, e de le soluzion a qeste equazion, se studia le equazion diferenziale. 

I numer drovads per representar le quantitaa continue i è i numer reai. Per studiar i process de scambi se dœvra ol concet de fonzion matematega. I concets de derivada e integrala, introdots de Newton e Leibniz, i representa un palper ciav in qest studi, qe al se denomina Analisi.

Per de le rexon matematege, a l'è convenient per un bell poo de proposits l'introduzion dei numer compless, vargot q'al da orijen a l'analisi complessa. 

L'analisi fonzionala la se orienta a studiar problema, la incognita dei quai a l'è una fonzion, considerada come un pont d'un spazi fonzional astrat. 

Un camp important in matematega aplicada a l'è la probabilitaa e la statistega, q'i permet de dar la descrizion, l'analisi e la predizion de fenomen q'i comporta variabel aleatorie e qe i se drœva ind tute le scenze. 

L'analisi numerega la investiga i manere per realizar i calcoi int i ordenador.




#Article 298: Ingezziú (matemàtega) (236 words)


Una funziú   
a l'è  cjamada ingetiva u a l’è una ingezziú  si par tütt y íntal cungjuunt da rivada Y al esiist al plüü un elemeent x íntal cungjuunt da definizziú  X taal che f(x) = y. Sa diis apò, in cheest caas, che cada elemeent y da Y al amet al plüü un antecedeent x (par f).

Da manera equivalenta, f al è  cjamada ingetiva si par töcc x e x' in X, f(x) = f(x') al implica x = x'.

Cura che X e Y i è töcc i düü iguaj à la drita reala , alura una funziú  ingetiva la gh'a un graaf ch’al intersega cada drita urizuntala int al plüü un puunt.

Cunsideremm la funziú   definida par f(x) = 2x + 1.
Chesta funziú a l’è ingetiva, gja che par töcc nümar reaj arbitrari x e y', si 2x + 1 = 2y' + 1, alura 2x = 2y', i.e. x = y'.

D’otra banda, la funziú   definida par g(x) = x2  al è  mia ingetiva, par che (par esempi) g(1) = 1 = g(-1).

D’otra banda, si a definíssum la funziú   par la istessa relazziú  che g, però cul cungjuunt da definizziú  ristrecc al cungjuunt di reaj pusitiif, alura la funziú  h a l'è  ingetiva.
Una esplicazziú a l’è che, par di reaj pusitiif arbitrari, daa x e y', si x2 = y'2, alura |x| = |y'|, inscí x = y'.




#Article 299: Paradoss da Russell (188 words)


Paradoss da Russell 

Ul matemàtich Bertrand Russell al pruponn in 1901 da cunsidérá ul cungjuunt di cungjuunt ch’i è mia elemeent da sí istess.

Al síes M cheest cungjuunt. Furmalameent, A al è un elemeent da M si e noma si A al è mia un elemeent da sí-istess.

Femm l'ipòtesi che M al cuntegn sí-istess, otrameent dii che M al è un elemeent da M. Cheest chí al è cuntraditori cun la definizziú da M. Sa n dedüiss che M al cuntegn mia sí-istess. Però in cheest caas, M al è un cungjuunt ch’al è mia elemeent da sí-istess e al gh’aress a  cheest títul da fá paart da M. Inscí nass-al ul paradoss.

Al mustra che la teuría di cungjuunt al sentüü da Cantor a l’è una teuría cuntraditòria.
La ariis dal prublema la vegn da vargot ch’emm acetaa: che qual-sa-vöör prupietaa la pöda vess druvada par custrüí i cungjuunt. Adess, vargüne da cheste prupietaa ( e al è precisameent ul caas íntal paradoss da Russell ) i génera di círcül autureferenziaal instàbil (otrameent dii di círcül vizziuus) e i gh’aress dunca da vess lassade fö.




#Article 300: N-uplet (153 words)


In matemàtega, si n al è  un intreegh  natüraal mia nüll alura un n-uplet a l’è una collezziú  da n ugett tala che al síes pussíbil da dí esatameent quaal è  ul primm  elemeent, ul seguunt elemeent, ..., ul di n. I elemeent i è apó cjamaa cumpusante.

Si a nutemm a1 ul primm  elemeent, a2 ul seguunt elemeent, ..., an l elemeent da pòost n, ul n-uplet sa l scriif : (a1,a2,...,an)

L'igualtaa di n-uplet sa la definiss par

Un 2-uplet al è  un para, un 3-uplet al è  un triplet, un 4-uplet al è  un quadruplet, un 5-uplet al è  un quintuplet, ...

Si E1, ..., En i è di cungjuunt alura ul cungjuunt di n-uplett (a1,a2,...,an) indúe  a1 al partegn à E1, ..., an al partegn à En al è  ul prudüit cartesià di cungjuunt E1, ..., En.

Furmalameent, un n-uplet al pöö vess definii in tèrmin da cungjuunt par



#Article 301: Paradoss da Banach-Tarski (520 words)


Ul paradoss da Banach-Tarski al mustra che al è  pussíbil da tajá  una bala da  int un nümar finii da tocch e da rassemblá  chiist tocch par furmá  dò bale idénteghe à la prima, à maanch d'una isumetría. Cheest chí al mustra che al esiist di tocch mia-mesüràbil, senza che sa la utegnaress una cuntradizziú (la lunghezza, la süperfiis e ul vulümm i è di esempi da misüre). Cheest chí al remet in causa la nosta nuzziú  intütiva da vulümm, gja che al  gh'è mia da « créazziú  » da matéria, dunca al esiist da le parte dal spazzi () par le quale la nuzziú  da misüra (e dunca da vulümm)  la gh'a mia da sentüü. Par iga  una idea aprussimada intütiva da vargot ch’al sa passa, al cuventa dí che cheest chí al è  inscí « paradussaal » che a dí che l’intervall [0, 1] al cuntegn « taant » puunt che  tütt intreegh.

La demustrazziú  da cheest paradoss la dröva l’assioma da la scèrnida, ch’al è staa e al è  sémpar cuntestaa par un ceert nümar da matemàtich. D’otra manera, cada tentatiif par esibí di cungjuunt mia mesüràbil al  dröva cheest assioma. In d’òolt tèrmen, u bé sa cunsidera che l’assioma da la scèrnida a l’è faalsc, u bé al cuventa amet che al esiist di cungjuunt mia mesüràbil .

Al síes A,B dò parte d’un cungjuunt E. Sa diis che A e B i è equidecumpusàbile  seguunt un grup da trasfurmazziú G si al esiist dò sequenze finide da cungjuunt  e  tale che :

(par esempi, cada paralelugrama al è  equidecumpusàbil  à un retàngul)
L’equidecumpesabilitaa a l’è una relazziú d'equivalenza, dunca a l’è simétrica, reflessiva e transitive.
À nutá  chí che al   saress mia interessaant da ga mett deent le umutetíe in G. Sa töö  dunca generalameent ul grup da le isometríe (traslazziú e rutazziú).   

Un cungjuunt E al è  dii « dubiàbil  » si al esiist düü cungjuunt A e B mia vöj taj che E=AB (üniú dismidot;gjunta) e A,B,E i síes equidecumpusàbil .

Mustrá  ul resültaa da Banach Tarski al vöör dí à mustrá  che la bala ünitaa da  al è  dubiàbila  seguunt ul grup da le isumetríe da .

Al cuventa infí da remarcá  ul röö essenziaal gjügaa in cheest resültaa pal fatt che ul grup da le rutazziú dal spazzi  al è  mia cumütatiif : sa demustra che ul paradoss  al è  mia pussíbil íntal plà.

Al síes R una relazziú  d'equivalenza definida par :

Sa al custrüiss inscí ul cungjuunt quozzieent , che sa l nota apó  ( in cheest caas, la relazziú  d'equivalenza a l’è sota intendüda.. ).

Al síes Sn un cungjuunt taal che Sn al cuntegn ün e noma ün elemeent da cada classa d’equivalenza da R. (Al è chí che sa al dröva l’assioma da la scèrnida, in efett sa  saa mia custrüí una funziú  da  tala che la  renvía ün e noma ün elemeent da cada classa d’equivalenza, dunca a semm obligaa a druvá l’assioma da la scèrnida.

Sa pöö mustrá  che Sn  al è  mia mesüràbil  (i.e. che al partegn mia à la tribü da Lebesgue).




#Article 302: Tisin (fiüm) (315 words)


 

El Tisin o Tesin (alter parnunzi: [ta'ziŋ] a Bidree e Osch, [ta'ʒiɲ] a Iragna, Ludrin e Biasca, [al tsik] o [dziŋ] a Gajaa, [ul ti'zeŋ] a Dairagh, [ul ti'zɛ̃ː] a Bienaa; italian: Ticino; tudesch e frances: Tessin; latin: Ticinus; spagnö Tesino) l'è un fiüm de la Svizzera e de l'Italia del nord; el quata un basin de 7.230 km². El toch che 'l passa in mez a Pavia l'è ciamaa anca Canal in la tradiziun lucal, menter che in certi zonn de la Leventina l'è ciamaa la Fim.
El nass arent al Pass de la Nuvena, al cunfin tra 'l Cantun Tisin e la Pruvincia del Verban-Cüsi-Ossula, dopu de che 'l traversa la Val Bidree, la Val Leventina e 'l Pian de Magadin prima de bütàss in del Lagh Magiur. Ne vegn föra a Sest e 'l cur in direziun süd-est marcand el cunfin Lumbardia-Piemunt; arent a Pavia (4 km inver val) el cunflüiss in del Po, dopu 248 km de curs, cunt una purtada media anüal de 350 m³/s (che ne fan el püssee rich de aqua tra i aflüent del Po). 

El fiüm al gh'a granda impurtanza ecunomica; in Svizera l'è duperaa per fà 'ndà i centrai idrueletrich, inveci in Italia l'è duperaa per irigaziun de la pianüra padana (el Navili Grand el part dal Tisin).
L'ambient natüral del fiüm l'è, al cuntrari de quasi tücc i fiüm italian, ben tegnüü: i sò spund italiann a hin prutegiüü da dü parch natürai regiunai (Parch natüral de la val del Tisin, quel lumbard e quel piemuntes) cunt una süperfis tutala de püssee de 97.000 ha, che ne fan l'area natürala de fimm püssee granda in Europa.

Un temp gh'era püssee gent 'ntal fiüm: lavandère, giarö e barchirö i fevan i lur mestè tüt i dì. Pisine ghe n'eran mia, e d'estàa s'feva l'bagn. Quei ca van adess i ciaman tisinatt, een poch e matt.  




#Article 303: Adis (191 words)


LAdis o anca Ades (Adige in italian; Etsch in tudesch e bavares; Adesc in ladin; Adis in trentin; Adexe in venezian; Athesis in latin) l'è un fiüm che'l nass in di Alp de'l Norditàlia, arent al Pass Resia (Reschenpass) in de la volta Val Venosta (Obervinschgau) in de la pruvincia de Bulsan e finiss in del Mar Adriatich arent a Chioggia. 

El so basin imbrìfer el gh'ha una süperfis de 12.100 chilometer quadráa e 'l quata tüta la regiun del Trentin-Südtirol e anch un toch de'l Venet meridiunál. Cunt i sò 409 chilometer l'Ades l'è 'l segund fiüm püssée lungh de tüt Italia.

Dré al sò percórs el streèrsa le cità de Trènt, Verùna, Legnago, Cavarzere, Chioggia e 'l ghe pàsa derènt a Meran, Bulsan e Rovereto. 

La àl endóche 'l scór la ciàpa nòm diferèncc a segónt de la zòna: l'è Val Venosta 'ntra la sorgènt e Meran, la se ciàma Val d'Adige 'ntra Meran e Trènt, pò dòpo la ciàpa nòm de Val Lagarina 'ntra Trènt e Verùna e 'ndèla part finàl el scór endèla Val Padana 'nfìna a sbotàs endèl mar.

I sò aflüèncc piö 'mportàncc i è:




#Article 304: Piav (152 words)


El Piav l'è on fiumm del Vènet; al nass dal mont Peralba in dii Alp orientaj, in comun de Sapada (Belun) e al comencia a corr cont ona direzion mediament sudòvest; al bagna ol Cador e al ciapa dent i torent Ansiei e Boite.

Dopo ol paes de Longaron al va dent in Val Beluna e al bagna la cittaa de Belun; on quaj chilometer dopo Felter al va dent in de la provincia de Trevis, al gira inver sudest e al diventa on fiumm de pianura. Dopo ca l'ha bagnaa la citaa de San Donaa al sa buta dent in del Mar Adriatich, dopo 220 km de corsa, arent al pòrt de Cortelàsc.

El fiumm al drena on basin imbrìfer de 4.130 km².

El Piav al g'ha avuu granda importanza storega in de la Prima guera mondiaal, quand a l'è staa ol front de bataja dal november 1917 a l'otober 1918.




#Article 305: Custanta da Legendre (134 words)


La custanta da Legendre al è una Custanta matemàtega prupusada pal matemàtich Adrien-Marie Legendre e che al dí d'incöö la gh'a noma un interess stòrich.

Prima da la descuverta dal teurema di nümar primm, sa tentava a valütá la funziú π(x), ul nümar da nümar primm inferiuur a .

L'esamm di daat nümérich acümülaa paj nümar primm cugnussüü a l'épuca al eva purtaa l'Legendre a cungetürá che, par le grande valuur da x :

indúe , in acordi a Legendre, al deveva varí circa .

Cheest nümar  al è staa cjamaa custanta da Legendre.

Plüü tard, ul matemàtich Tudeesch Goss al esàmina amó i daat nümérica e al cunclüüt che la custanta  la deveva vess inferiuur a la valuur prupusada par Legendre. Da fatt, al sembraress che chesta custanta la síes iguala a 1.




#Article 306: Custanta da Lévy (110 words)


In matemàtega, la custanta da Lévy (a völte cugnussüda sota ul nomm custanta da Khinchin-Lévy) la pariss int una espressiú cunserneent ul cumpurtameent asintòtich di denuminaduur cunvergeent da le frazziú cuntínüade. In 1936, ul matemàtich Francées Paul Lévy al mustra che i denuminaduur  cunvergeent di desvilüpameent da le frazziú cuntínüade da dabot töcc i nümar reaj i satisfà: 

La custanta da Lévy a l'è la custanta dal custaa dritt da chesta espressiú, e a l'è apprussimadameent iguala a 3,275 822 918 7... Ul tèrmin al è apó a völte druvaa par fá referenza al lugariitm dal custaa dritt da chesta espressiú, ch'al è apprussimadameent iguaal a 1,186 569 110 4...




#Article 307: Custanta da Meissel-Mertens (156 words)


La custanta da Meissel-Mertens a l'è una Custanta matemàtega, druvada principalameent in teuría di nümar, e a l'è definida cuma ul límit da la diférenza intra la séria armònega  indúe i figüra noma i nümar primm e ul lugariitm natüraal dal lugariitm natüraal:

La suva valuur a l'è a-poch-aprööf

Chí,  a l'è la célebra custanta d'Euler-Mascheroni, ch'a la gh'a una definizziú similara implicaant una suma sü töcc i nümar intreegh (mia noma sü i nümar primm).

Ul fatt che al esiist düü lugariitm (ln da ln) íntal límit par la custanta da Meissel-Mertens al pöö vess vidüü cuma una cunseguenza da la cumbinazziú dal teurema di nümar primm e dal límit da la custanta d'Euler-Mascheroni.

Chesta custanta a l'è da le völte cjamada sémplismeent la custanta da Mertens. In leteradüra matemàtega, a lìè referida a le völte cuma la custanta da Kronecker, u la custanta d'Hadamard-da la Vallée-Poussin, u la custanta di invèers di nümar primm.




#Article 308: Nümar reaal (2136 words)


Nota: cupá ín la significazziú da tajá al è atestaa íntal LSI, limitadameent a l'uperazziú fada sü un mazz da carte: in cheest artícul sa l'a druvaa la parola in manera estesa, cuma tajá; l'azziú la vegn indicada gjuntaant ul süfiss -meent

In matemàtega, i nümar reaj  i pöö, da manera fisc infurmala, vess cuncepii cuma töcc i nümar sucjaa a da le lunghezze u grandezze físeghe. I è i nümar, pusitiif, negatiiif u nüll, igaant una representazziú decimala finida u infinida. Otrameent dii, i è i razziunaj (ch’i pöö sa scriif sota furma da frazziú) cumpletaa paj nümar a representazziú decimala infinida mia periòdica: e.g.
la ariis quadrada da 2 e π. Chiist darée i è cjamaa nümar irazziunaj. 
Intra i nümar reaj sa i distinguiss i nümar algebraich e i nümar trascendeent.

Ul tèrmin da nümar reaal al parisseva par la prima völta cun Georg Cantor al 1883 in le suve püblicazziú sü i fundameent da la teuría di cungjuunt. Al è un retrònim, daa in risposta a la descuverta di nümar imaginari. I nümar reaj i è al céntar da la disciplina matemàtega da l'anàlisi reala, a la quala i deef una granda paart da la suva stòria.

I nümar reaj i pöö representá qual-sa-vöör misüra físega cuma:

Una paart di nümar reaj al è druvada töcc i dí, par esempi in ecunümía, in infurmàtega, in matemàtega, in físega u in ingegnería.

La plüüpaart dal teemp, noma ceert sübcungjuunts daj reaj i è druvaa : 

Malgraa töcc chiist sübcungjuunt di reaj i síes da cardinal infinii, i è töcc cüntàbil e i representa dunca noma una ínfima paart dal cungjuunt di reaj. I gh’a ognidü di prupietaa pròpie. Düü i è particülarameent stüdiaa : i nümar razziunaj e i nümar algebràich ; sa i cjama « irazziunaj » i reaj ch’al i è mia razziunaj e « trascendeent » chij ch’ i è mia algebraich.

La físega la dröva i nümar reaj cuma cungjuunt da misüra par dò resú essenziale :

Al cuntrari, ul físich al pöö mia realizá da le misüre da precisiú infinida. La representazziú nümérica dal resültaa d'un càlcül la pöö vess aprussada inscí precisameent ch’al sa vöör par un nümar decimaal. Íntal staa atüaal da la físega, al al è parfí teòricameent impussíbil da realizá da le misüre da precisiú infinida. Al è par cheest che, si d’un custaa, par di büsögn esperimentaj e teòrich, ul físich al càlcüla le misüre in , al espressa i resültaa nümérich sota furma da nümar decimaj.

Inscí, ul físich al dröva i prupietaa di nümar reaj ch’i permett da dá un sentüü a le misüre ch’al realiza e ch’i òfar di teureem puteent par demustra le suve teuríe. Paj valuur nümérich, al sa cuntenta di nümar decimaj. Cura che al misüra la distanza che parcuur un sòlid sü un círcul cumplett, al dröva ul valuur π senza sa ponn da quisitiú sü la suva esistenza, però un nümar da decimaal da spess petit gh’al basta paj càlcüj.

Infí, malgraa i nümar reaj i pöda representá qual-sa-vöör grandezze físiche, e malgraa cheest spazzi al gh'a da spess plüü da misüre che al síes pussíbil da ga druvá, i nümar reaj i è mia adatt par travaijá a fisc nümeruus prubleem físich. Di « sura-cungjuunt » faa sü intuurn di reaj i è staa creaa par pudé manipülá di spazzi físich. Par esempi :

I nümar reaj i pöö vess representaa sota la furma d'un desvilüpameent decimaal infinii. In teuría, qual-sa-vöör grandezza la pöö dunca vess inscí representada. In pràtega, chiist nümar a desvilüpameent decimaal infinii i è mia adataa aj càlcüj e i è mia representàbil sü di urdinaduur. I écunumiist e i ingegnée i dröva-j sota una furma rundida, truncaant ul desvilüpameent decimaal infinii. Tipicameent i cumersaant i fa un rundameent a dò scifre dapress la vírgüla.

I infurmàtegh, malgraa i dispusa di tiip da dada cuma la vírgüla flutanta e da la vírgüla fissa i dröva igualameent noma di aprussimazziú adatade aj càlcüj infurmàtech. Par representá esatameent ceert reaj sü un urdinatuur, al cuventaress dispusá d'una memòria infinida u d'un prucessuur dedicaa aj càlcüj simbòlech.

Tütt nümar reaal al pöö vess representaa sota la furma da « nümar a desvilüpameent decimaal infinii ». Si chesta definizziú la sembra iga la parensa da la semplissitaa, la pariss rapidameent cuma poch adata e la implica di definizziú e di demustrazziú fisc plüü cumplesse. Apó, i matemàtich i dröva mia chesta definizziú . La nuzziú da nümar reaal al è intéressanta in taant che cungjuunt. I element tòolt separadameent i gh’a rarameent da l'interess. Cheest cungjuunt al gh'a una addizziú , una mültiplicazziú e una relazziú d'úrden. Cheste prupietaa i è mal refletade par la definizziú « desvilüpameent decimaal infinii » e di prubleem teòrech i pariss :

Dapress i teemp andeegh la representazziú d'una grandezza mesüràbila, par esempi una lunghezza u una dürada la a respundüü a un büsögn. La prima resposta a l'è stada la custruzziú di frazziú (quozzieent da düü intreegh pusitiif). Chesta sulüzziú , metüda in plazza da i Sümerià e i Égizzià a l'è finalameent perfurmanta. La permett d'aprussimá una lunghezza qual-sa-vöör cun tüta la precisiú desidrada.

La prima furmalisazziú fada sü in sistema che sa al cugnuss a l'è ul früt dal laurá d'Eucliit da Megara.

La suva custruzziú redigjüda in 13 líbar cjamaa Elemeent d'Eucliit, la porta dò grande idee majuur in la stòria da la matemàtega.

L'aprocc d'Eucliit al mett in evidenza la prima cuntradizziú intra la nuzziú da nümar da l'épuca - i frazziú - e ul röö atribüii-gh, la representazziú d'una grandezza mesüràbila .

Al esiist da le diferente custrüzziú di nümar reaj, da che le dò métude le plüü riguuruse i è 

Un nümar reaal al è una quantitaa ch’a la gh'a par representazziú decimala , indúe  al è un intreegh, cada  al è una scifra intra 0 e 9, e la sequenza sa la tèrmina ní par una infinitaa da 9 ní par una infinitaa da 0. La definizziú da  a l'è alura ul nümar ch’al al satisfà chesta dòbia inequazziú par tütt k:

Al è la custrüzziú imaginada pal Richard Dedekind ch’al remarca che cada razziunaal r al cupa  in düü cungjuunt : ul cungjuunt  di razziunaj  taj che  e ul cungjuunt  di razziunaj  taj che . Al cjama alura  un cupameent da . Al remarca dapress che  al pöö apó partí  in düü cungjuunt : ul cungjuunt  di razziunaj  taj che  e ul cungjuunt  di razziunaj  taj che . L'idea ga la vegn dunca da definí ul cungjuunt di reaj cuma ul cungjuunt di cupameent da . Al resta adess a definí un cupameent senza druvá la nuzziú intütiva da nümar reaal. Dedekind al prupusa la definizziú sigütaant :

Sa veet inscí che cada nümar razziunaal r al definiss düü cupameent :

Par trá via chesta ambigüitaa, sa la dröva alura la definizziú sigütaant d'un cupameent : 

Sa pöö remarcá che chesta segunda definizziú la permet d'assürá una curespundenza ünívuca intra cada razziunaal r e ul cupameent  definii cuma ul cungjuunt da töcc i razziunaj taj che . Sa al definiss alura  cuma ul cungjuunt da chiist cupameent. Sa remarca che  sa al diviit in düü cungjuunt, ü cuj cupameent da che ul cumplementari al amet un plüü piscin elemeent, i cupameent da la furma , e l'òolt cuj cupameent da che ul cumplementari al gh'a mia da plüü piscin elemeent.

Par esempi l'irazziunaal  al è representaa pal cupameent .
 
Sa al imersiuna natüralameent  in  par l'aplicazziú ingetiva che, a tütt razziunaal r, la socja ul cupameent 

Relazziú d'úrden  : 
Ul cungjuunt di cupameent, münii da la relazziú d'inclüsiú al è alura un cungjuunt tutalameent urdenaa verifegaant da plüü la prupietaa dal límit da sura (cada cungjuunt mia vöj magjuraa al gh'a un límit da sura).

Adizziú  : Sa la pöö alura fá sü una adizziú sü  da la manera sigütaant :

Chesta adizziú la cunferiss a  una strütüra da grup cumütatiif. L'ünega dificültaa la cunsistiss in la definizziú da l'upòost da A :  (si ) u  (si )

Mültiplicazziú  : La custrüzziú da la mültiplicazziú a l’è plüü fina. L'è definida sü töcc i reaj pusitiif da la manera sigütaant: 

La régula di sign la permett alura da fá sü la mültiplicazziú sü tütt 

Ul cungjuunt  münii da cheste dò legg al è alura un còorp cumütatiif archimedià cumplet.

Chesta custrüzziú a l’è plüü difícil a aburdá però la öfar düü vantacc : la custrüzziú di uperazziú a l’è plüü natürala e la gh'a ul mérit da sa generalizá a töcc i spazzi métrich.

L'idea da Cauchy la reseet íntal fatt che sa pöö rivá a cada nümar reaal par una sequenza da Cauchy, i.e. una sequenza  verifegaaant ul criteri da la cunveercnza sigütaant:

L'elemeent límit a che la va burlá gjo al sarà alura definii cuma un nümar reaal. Ul cungjuunt da le sequenze da Cauchy, che a nutemm  al pariss da tüta manera bé trop vaast. In efett, par esempi, par un razziunaal daa, al esiist una infinitaa da sequenze da Cauchy la cunveercent veers cheest límit. Al è nécessari da quozzientá cheest spazzi par una relazziú d'equivalenza intra le sequenze. Si a nutemm  chesta relazziú d'equivalenza intra dò sequenze  e ,  a l'è definida da la manera sigütaant:

Sa al pöö remarcá che la relazziú  al è bé reflessiva par che la sequenza nüla la cunveerg bé veers 0, simétrica par che si una sequenza la cunveerg veers 0, alura la sequenza uposta la cunveerg apó veers 0, e la  transitivitaa a l'è una cunseguenza da la desigualtaa triangülara sü la valuur assulüda in . Si ,  e  i è tré sequenze razziunale, a emm in efett:

Cada relazziú d'equivalenza sü un cungjuunt la definiss una partizziú da cheest cungjuunt. Un elemeent da chesta partizziú al è cjamaa nümar reaal, e ul cungjuunt di nümar reaj al è nutaa .

Remarca : cura che sa la fa teent vargot veers un límit, chí, al è par di  razziunaj che sa la va inquadrá, par che sa disponn gnamò di reaj!

Ul cungjuunt da le sequenze in  al è natüralameent münii d'una strütüra d'anell cun l'adizziú e la mültiplicazziú ereditade da la strütüra da còorp da le sequenze. Si  e  i è dò sequenze, alura cheste uperazziú i è definide par:

Cheste uperazziú i cunserva ul criteri da Cauchy, inscí la suma e ul prudüit da dò sequenze da Cauchy i è amò da le sequenze da Cauchy. Al è inscí pussíbil da müní  d'una strütüra d'anell.

Cheste uperazziú i cunserva la partizziú definida par la relazziú . Inscí quaal-sa-síes i representant scernii da düü classe da  la suma (resp. la mültiplicazziú ) di representaant la partegn a la istessa classa da . Al è inscí pussíbil da müní  d'una strütüra d'anell. Sa verífega che la classa da  al è l'elemeent néutar e la classa da  l'ünitaa. Sa verífega che  al è da plüü un còorp cumütatif.

Sa al imersiuna  in  via le sequenze custante. Sa nutarà  la classa cuntegniint la sequenza cunstanta iguala a .

 

Sa al definiss  da la manera sigütaant :  

 
 da la manera sigütaant :  

Sa la definiss alura una relazziú d'úrden sü  pusaant 

Sa demustra che  münii da chesta relazziú d'úrden al è un còorp tutalameent urdenaa archimédià e che chesta relazziú d'úrden la cuinciit cun la relazziú d'úrden sü 

 

La valuur assulüda a l'è alura definida par 

Sa remarca che si  al è un representaant da  alura  al è un representaant da .

Sa pöö alura müní  d'una distanza 

e ga definí la la cunveercnza da sequenze.

Sa demustra a cheest prupòsit che, si  al gh'a par representant la sequenza da Cauchy razziunala , alura chesta sequenza a l’è apó una sequenza da reaj ( al è imersiunaa in  par la curespundenza sigütaant :  al gh'a par representant la sequenza cunstanta ) e chesta sequenza da reaj la gh'a par límit . Cheest chí al permett, da plüü, da pruvá che  al è deens in  par che tütt reaal al è límit d'una sequenza da razziunaj.

Sa demustra apó che, sü cheest cungjuunt, ul límit d'una suma a l’è iguaal a la suma di límit, ul límit d'un prudüit al prudüit di límit e che ul límit d'una sequenza pusitiif a l’è pusitiif u nül.

Sa al saa gjanmò che, par custrüzziú , tüte le sequenze da Cauchy razziunale i cunveerc in . Però sa demustra che al è apó ul caas par cada sequenza da Cauchy reala.

Chesta métuda da custrüzziú sa la generaliza a tütt spazzi métrich E par utegní un spazzi métrich cumplet E'  taal che E al síes deens in E' .

Sa demustra da plüü che  al verifica la prupietaa dal límit da sura : tütt sübcungjuunt mia vöj magjuraa al gh'a un límit da sura.




#Article 309: Puunt fiss (383 words)


In matemàtega, par una aplicazziú f d’un cungjuunt E in sí-istess, un elemeent x da E al è  un puunt fiss da f si f(x) = x.

Esempi :

Grafegameent, i puunt fiss d’una funziú  f (indúe la variàbila  a l'è  reala) sa i utegn  trassaant la drita d’equazziú  y = x : töcc i puunt d’intersezziú  da la cürva representativa da f cun chesta drita i è alura i puunt fiss da f.

Mia tüte le funziú  i gh’a necessariameent da puunt fiss; par esempi, la funziú    en la  gh'a mia, par che al esiist nissü nümar reaal x iguaal à x+1.

Sa la cunsidera la funziú  cuntínüa  e (un) la sequenza recürenta definida par la suva valuur inizziala u0 e par la relazziú  da recürenza un+1=f(un). In cheest caas, si (un) la cunveerg, al  fà necessariameent veers un puunt fiss da f.

Al cuventa nutá  che una tala sequenza   cunveerc mia furzadameent, parfí si f la  gh'a un puunt fiss.

Un puunt fiss atratiif d’una aplicazziú  f al è  un puunt fiss x0 da f taal che al esiist un intuurn da x0 sül quaal la sequenza da nümar reaj :

la cunveerc veers x0.

Par esempi, la funziú  cosinus la   amet un ünich puunt fiss, ch’al è  atratiif.

Da tüta manera, i puunt fiss d’una funziú  i è mia töcc necessariameent attratiif. Inscí, la funziú  reala  la  gh'a un ünich puunt fiss in 0, ch’al è mia atratiif.

I puunt fiss attratiif i è un caas particülaar  dal cuncet matemàtegh d’atratuur.

Al esiist plüü da teurema ch'al permett da determiná  che una aplicazziú  satisfaseent à vargü criteri la  gh'a un puunt fiss. Ul plüü cugnussüü al è  ul sigütaant (teurema da le cuntrazziú da Banach):

Al síes E un spazzi métrich cumplet münii d’una distanza d e  una aplicazziú  cuntratanta (i.e. tala che al esiist  taal che par töcc , ). Alura f la  gh'a un ünich puunt fiss l.

Cheest resültaa al permett da dí che cada sequenza da la furma  la cunveerc veers l e che , vargot ch’al permett da iga  una estimazziú  da la velussitaa da cunvergenza da la sequenza.

L’autumàtega la cunsiist à fabregá  di sisteem cunvergeent veers un puunt fiss (però regulaa arbitrariameent par l’uperaduur) e che sa al cjama ul puunt da cunsegna.




#Article 310: Uperazziú cungjuntista (795 words)


Le uperazziú cungjuntiste i è i uperazziú perfurmade süj cungjuunt, senza s’ucüpá  da la natüra di elemeent ch’i cumponn chiist cungjuunt.

La reüniú da düü cungjuunt A e B, nutada  (lesíi « A üniú B »), sa la definiss par :

L’esistenza dal cungjuunt resültaant a l'è  garantida par l’assioma da la reüniú. La suva ünicitaa la  sigüta dal assioma d'estensiunalitaa.

Sa pöö remarcá  che al è  pussíbil da stabilí un murfiism intra l’ünivèers di cungjuunt münii da la reüniú e chel di prupusizziú münide dal u lògich.
La reüniú a l’è inscí in l’ünivèers di cungjuunt  una legg da cumpusizziú da deent sucjativa, cumütativa, idemputenta, unitària e distribütiva par rapòort à l’intersezziú  (vidée chí-dapress). Ul cungjuunt vöj en al è l’elemeent néutar.

La reüniú a l’è apó una legg da deent íntal cungjuunt P(E) da le parte d’un cungjuunt E qual-sa-vöör. La gh'a mia noma le istesse prupietaa che chí-da-sura, però al è, da suramarozz, assurbenta e ul sò elemeent assurbeent al è  ul cungjuunt E intreegh. Par cuntra, la   a è  in generaal ní regülara, ní inversíbila.

Ul cardinaal da l’üniú da düü cungjuunt  al è  mia in generaal la suma di cardinaj da chiist düü cungjuunt (traa si i è dismidot;gjuunt, i.e. si la suva intersezziú a l’è vöja) :

L’intersezziú  da düü cungjuunt A e B, nutada  (lesí « A inter  B »), sa la definiss par :

Sa al pöö remarcá  che al è  pussíbil da stabilí un murfiism intra l’ünivèers di cungjuunt münii da l’intersezziú  e chel di prupusizziú münide dal e lògich.
L’intersezziú a l’è inscí in l’ünivèers di cungjuunt una legg da cumpusizziú da deent sucjativa, cumütativa, idemputenta, assurbenta e distribütiva par rapòort à la reüniú. Ul cungjuunt vöj en al è  l’elemeent assurbeent.

L’intersezziú a l’è apó una legg da deent in ul cungjuunt P(E) da le parte d’un cungjuunt E qual-sa-vöör. La gh'a mia noma le istesse prupietaa che chí-da-sura, però al è  da suramarozz, unitària e ul sò elemeent néutar al è  ul cungjuunt E intreegh. Par cuntra, l'è  in generaal ní regülara, ní inversíbila.

La cumplementazziú  d’un cungjuunt B int un cungjuunt A, nutada  (lesí « A maanch B » u « cumplemeent da B in A »), sa la definiss par :

La cumplementazziú a l’è in l’ünivèers di cungjuunt una legg da deent ünitària à drita e assurbenta à mansina cunt elemeent néutar à drita e assurbeent à manzina ul cungjuunt vöj.

La reüniú dismidot;gjunta da düü cungjuunt A e B, nutada  (lesí « A delta B »), sa la definiss par :

Al esiist d'otre definizziú equivalente :

Chesta darera definizziú  la gjüstífega l’apelazziú  da diferenza simétrica da spess dada à chesta uperazziú .

La reüniú dismidot;gjunta a l’è una legg da deent da l’ünivèers di cungjuunt, sucjativa, cumütativa e ünitària d’elemeent néutar ul cungjuunt vöj.

Ul cungjuunt da le parte d’un cungjuunt E, nutaa abitüalameent (E) u (E), al è , cuma ul sò nomm al indica, ul cungjuunt furmaa par töcc i sübcungjuunt dal cungjuunt E:

Par esempi si A = {a,b}, (A)={Ø,{a},{b},A}

L’esistenza dal cungjuunt da le parte al è  assürada par un assioma, l’assioma dal cungjuunt da le parte.
Cheest assioma al esprimm in süstanza che par cada cungjuunt E, al esiist un cungjuunt F cuntegniint töcc i sübcungjuunt da E.

L’ünicitaa dal cungjuunt da le parte al è  assürada par un òolt assioma, l’assioma d'estensiunalitaa.

Ul cungjuunt da le parte d’un cungjuunt, münii da la reüniú, da l’intersezziú  e da l’inclüsiú al furma una àlgebra da Boole.

Ul prudüit cartesià , nutaa  (lesí « A cruus B »), da düü cungjuunt A e B al è  ul cungjuunt di para
da che la prima cumposanta la vegn da A e la segunda da B :

Sa gh'a par A e B finii: 

La reüniú dismidot;gjunta da düü cungjuunt A e B la   gh’a da mia vess cunfundüda cun la suva suma dismidot;gjunta, nutada  u  :

I símbuj  e  in la definizziú  precedenta i pöö vess remplazzaa par d’òolt, par esempi  e . L'ünega esigenza a l’è che i düü símbuj druvaa i síes difereent ü dal òolt.

La suma dismidot;gjunta al è staa cunsepida par che, cuntrariameent à la reüniú, ul cardinaal dal sò resültaa al síes sémpar la suma di cardinaj di cungjuunt cunsernii :

La  pöö vess druvada cuma süstitüü à la nuzziú  da para da cungjuunt, suratütt cura che chiist cungjuunt i è süssetíbil da vess da le classe.

Sa definiss  cuma ul cungjuunt da le aplicazziú da  in .

Sa pöö alura identifiá  ul cungjuunt da le parte d’un cungjuunt , , à  ; cheest chí al vöör dí in efett à identifigá  cada paart da  a la suva indicatriis.

Sa pöö apó cunsiderá  ul prudüit cartesià  cuma ul cungjuunt .




#Article 311: Numer cardinal (546 words)


In lenguistega, i numer intreg naturai zer, vun, duu, tri, e via insì, i se ciama dei ajetiv numerai cardinai.

In matematega, un numer cardinal a l'è una estension de qesta nozion per cuntar i insema, là compres i insema infinids.

Per un insema finid, ol so cardinal a l'è ol so numer d'elements (zer, pe'l insema vœi) : 

Voilà d'oltr esempi, relativ a le fonzion e relazion.

I sies E e F duu insema finids, E de cardinal p e F de cardinal n. Allora :

Se dix qe duu insema infinids i g'ha i stess cardinai se la esist una bijezion de vun su l'oltr. Se dix anc'pó qe i è equipotents. Se mostra qe l'esist nissuna bijezion intra un insema  e l'insema de le soe part  e donca qe esist diferente taie de insema infinids. Qists infinids diferents i è representads dei numer cardinai transfinids : ol cardinal d'un insema E a l'è allora definid come ol plu picin numer ordinal equipotent a E. De manera plu formala, se al definiss un cardinal come un ordinal qe l'è equipotent a nissun dei sœ elements.

Ind la teoria assiomatega dei insema de Zermelo-Fraenkel (ZF), l'esistenza d'un ordinal equipotent a un insema qualsavœl a l'è miga segurada. In qests cas, a l'è judexios se limitad ai insema per i quai un tal ordinal al esist. Per contra, se se jonta l'assioma de la cernida a ZF, qe la da la teoria ZFS, se pœ mostrar qe cada insema a l'è equipotent a un cardinal. 

I cardinai infinids i è representads per mez de la letera ebraega alef . Ol cardinal infinid plu picin a l'è . A l'è ol cardinal de l'insema  dei intreg naturai. Ol cardinal imediatament superior a l'è , etc... D'una manera jenerala, un cardinal qualsevœl le se scriv  indove  a l'è un ordinal.

Se al esist una injezion d'un insema  ind un insema , se scriv. Se l'esist una injezion de  in  però miga de bijezion, se scriv. 

Esempi : 

indove se nota  ol cadinal de l'insema dei fonzion de  in , equipotent a . Qest cardinal a l'è igual a qell de , notad de l’istessa manera , dei cardinai del continov.

In qest paragraf, se considera la possibilitaa de rivar a un ordinal o a un cardinal dait a partir de ordinai plu picinits. Se dix qe un ordinal  a l'è cofinal cont un ordinal  inferior a  se al esist una aplicazion streintament cressenta  de  in  tal qe  al sies ol limit de  a'l teorema qe vegn :

Per esempi,  a l'è cofinal cont nissun ordinal plu picin, jà qe un ordinal inferior a  a l'è un intreg  e qe una aplicazion streintament cressenta definida su  a l'è limitada. Se dix qe  a l'è regolar.

Per contra,  a l'è cofinal cont  pe'l mez de l'aplicazion . Se dix qe  a l'è singolar.

Se se nota  ol plu picin ordinal cont  qe l'è cofinal, se g'ha  e .

Se pœ classar allora i cardinai come quei qe vegn :

A hem enonziad qe . Adess  a l'è ol plu picin cardinal streintament superior a . Se g'ha donca  e l'ipotesi del contínov la pon la quistion de saver se . Se mostra qe qesta propietaa a l’è indecidibel in ZFS. 



#Article 312: Lamber (215 words)


El Lamber (anca Lambar, Lambru, Lambor; in Italian Lambro; in Latin Lambrus) a l'è un fiüm de la Lumbardia ucidental, aflüent de manzina del Pò; l'è lungh 130 km. 

El nass de suravia del Ghisall, dal munt San Prim, e al percor tüta la Val Assina passandu per Canz e Ass; cume 'l vegn föra di muntagn, el se trà dent in del Lagh de Püsian, dopu de che 'l cur per la Brianza fina a Munza.

Propi a Munza el se spartiss in dü bruchet: el Lamber propi (quel del Punt di leun) e 'l Lambret, che l'han faa fà i Viscunt in del secul XIV per resun de difesa.

Al següta la sò cursa inver süd, e 'l passa arent a Milan (quartier de Lambraa); dopu 'vègh traversaa la pruvincia de Lod el se svöja in del Po, 10 km a val de San Culumban.

Civena, Magrej, Barni, Lasnigh, Ass, Canz, Caslin, Castel Mart, Punt Lamber, Erba, Merun, Lambrügh, Inverün.

Costa Masnaga, Nibion

Briusch, Giüssan, Veran, Caraa, Triügg, Albiaa, Suvich, Lesmu, Machee, Biasson, Arcur, La Santa, Munscia, Brüghee.

Sest San Giuvan, Culogn, Milan, Pes'cera Burumee, San Dunaa, San Giülian, Medija, Melegnan, Vizzö, Cer, San Zenun, San Culumban.

Saliran, Casalet, Lod Vegg, Burgh San Giuvan, Castiraga, Sant'Angel, Vilanöva, Grafignana, Burghet, Livraga, Vori, Sèna.

Chignö.




#Article 313: Renu (359 words)


El Ren (pr: reen) (Italian, Reno (pr: réno); Ingles, Rhine (pr: ràain); Ulandes, Rhijn (pr: rain); Tudesch, Rhein (pr: rain); Rumanc, Rein; Frances, Rhin) l'è un fiüm de l'Europa central. Al nass in Svízzera, in dii Grigion, quand sa meten insema i dü turent Hinterrhein e Vorderrhein (arent al paes de Reichenau); da lì, ul fiüm al curr in direzziun nort cunt ul nòmm de Alpenrhein, al marca ul cunfín Svízzera-Liechtenstein e Svízzera-Austria fin a che al sa pucja dent in del Lach de Custanza.
Dopu ca l'è vegnüü fö dal lach, ga sa büta dent l'Aare, vün di sò aflüent püssee impurtant. Ul Renu al marca chì ul cunfin Germània-Svízzera, prima de piegà inver N al ginöcc de Basiléa; al fà da cunfin fra la Francja e la Germània, dopu de che al va dent in Germània per minga vegnì fö püü.
In del teritòri tudesch ul Renu al ricef i sò aflüent püssee impurtant, saría a dì ul Neckar, ul Mèn e la Musèla.
Fra Bingen e Bonn ul fiüm al traversa ul sò trat püsse spetacular, in d'un paes de brich, runch e gur; a l'è ul tòch ciamaa Renu rumantich, prutegiüü da l'UNESCO, quataa de vign e busch. Sübet dopu, inveci, ul Renu al cumencia a curr in de la regiun de la Ruhr, al tuca vüna dopu l'oltra i citaa de Culònia, Düsseldorf e Duisburg e al ciapa dent ul fiüm Ruhr. Chell tòch chì a l'è ul püssee indüstrializaa del sò camín, e l'è dunca anca ul tòcch indué ul fiüm a l'è püsse inquinaa e la sò aqua püssee vuncia.
Dopu de chì, ul fiüm al gira a òvest e al va dent in dii Paes Bass; propi cuma l'è entraa ul fiüm al tuca la sò larghèzza massima (300 meter), perché sübet dopu al sa spartiss in trì bròch:  Waal, Nederrijn (Bass Renu) e IJssel, ca vann ognidün per la sò strada fin ca sa trann dent in del Maar del Nòort, furmant un delta insema a la Musa.

In del sò curs al passa per un badalücch de citaa impurtaant; via Culònia, Düsseldorf, Bonn e Duisburg, gemò minzunaa, sa incuntrenn:




#Article 314: Men (fium) (205 words)


Ol Men l'è un fium de la Jermania, afluent de dreita del Ren ; cont 524 km de longeza (574 se se considera anca la broca sorjentifera plussee longa dei so do) l'è ol plussee grand intra i so tributari. Al nass ind el stat federal de la Bavaria e al traversa anca ol Baden-Württemberg e l'Assia.

Al se forma de l'union de duu fiumexei plussee picinits, ciamads Men Ross (50 km) e Men Bianc (41 km), arent a'l paesot de Kulmbach ; de lì al taia la rejon ciamada Franconia cont un andar a zigzag. Ind el so cors al bagna citaa comè Würzburg, Offenbach, Francofort in sul Men e dei oltre ; al se buta de dent ind el Ren intra Mainz-Kostheim (quarter de la citaa de Wiesbaden) e Gustavsburg, pressapoc in mira a la citaa vegia de Magonza.

Ol fium l'è de granda importanza per ol trafeg comercial in Jermania : 384 km prima de la so boca ind el Ren al se destaca un canal de comunegazion q'al collega ol Ren cont ol Danubi (ciamad defait Canal Ren-Men-Danubi). Per permeter-g ai nav de rivar-g, a quell pont lì, ind i ann è stait fait gross lavorar de sistemazion idraulega del fium.




#Article 315: 30 02 (244 words)


Ol mes de febrer al gh'à 28 o 29 dé. Mia-de-manch, tre ölte al largh de la stòria, e noma in determinacc paes, al gh'è stat ü 30 02. Suéssia (alura Finlàndia a l'era part del Regn de Suéssia) la seguia ol calendare zülià, però la nava a adotá gradüalament ol calendari gregorià. Per ergot, a partí del 1700 la nava a ometí ü dé cada an, per rivá finalament al calendare gregorià ol 1710 (Ergöne fonte i afirma che la nava a ometí i dé de trapass (29 febrér) al largh de 40 agn). Assí, s'à trat éa ü dé ol 1700, però s'à plö fat redüssiú, de manera che ol nomenat calendare Suench s'al avansava per ü dé al calendare zülià, però al gh'éa amò des dé de retard respet al gregorià. La confüsiú la ría a la fí quant, ol 1712 se i gh'à 'du dé de trapass', dunca chel an al gh'à üt ü 30 02. Chèl dé al correspont al 29 02 del calendare zülià e al 11 03 del gregorià. Al final, Suéssia la adota ol calendare gregorià ol 1753. Ol 1929, la Üniú Soviétega la introdüiss ü calendare revolussionare in che cada mes al gh'ia 30 dé e i sich o sis dé restanc i era feste ch'i partegnía a nissü mes. Ol 1930 e ol 1931 i gh'à üt ü 30 02 a l'ÜRSS, però ol 1932 i mes i torna a èss chij de pröma.




#Article 316: Comarca (160 words)


In general, öna comarca a l'è öna estensiú de teritore redüida, igaant öna serta ünità doüda a i condissiú natürale, la stòria o i relassiú de vesinàs intra i mönissipe ch'i la furma.

Aj Paes Català, la comarca sa la dröa come furma d'organisassiú teritoriala. Atüalament, ghe n'è quaranta-öna in Catalogna, organisade a partí de la divisiú comarcala de 1936, malgrat ghe síes in proget de fá-nn de piö. Endel Paes Valencià ol nom ofissial di comarche a l'è Delimitacions Territorials Homologades de 2ª Categoria (Delimitassiú Teritoriale omologade de 2ª Categoréa).

A i ísole Baleare, el consèt de comarca apó al è variat. Per esempe, a la ísola de Mallorca, i comarche i è stade redefinide come i Mancomunitats e al n'è stat definit un total. I otre ísole, Menorca e i Pitiüses, i costitüiss in sí öna ünità comarcala.

Apó ghe n'è a la Catalunya Nord (5 comarche), al Paes Valencià (34) i a la Franja de Ponent (4).




#Article 317: Tever (304 words)


El Tever (Tiber in Latin, Tudesch e Ingles; Tevere in Italian; Tibre in Frances e Purtughes; Tíber in Spagnö e Catalan) a l'è un fiüm de l'Italia central; lungh 405 km, el cata l'aqua de un basin de 17.400 km²; la sua purtada media a livel anüal l'è de 230 m³/s.
El nass in Emilia-Rumagna, arent al munt Fümirö a 1.286 meter de quota; dopu un quai centinee de meter el ghe va dent in Tuscana, e la taja per una trentena de chilometer in pruvincia de Arezz. Dopu che 'l và föra de la Tuscana el va dent in Ümbria, e la percur tüta quanta da nord a süd bagnand, tra i alter, i paes de Cità de Castel e Ümbertid e passand arent a Perügia, Tödi, Marscian. Dopu l'Ümbria al percur el Lazzi, dopu che l'ha marcaa per una quarantena de chilometer el sò cunfin.
In del Lazzi al bagna Ort, el traversa la Sabina prim de girà invers Ruma. El Tever el taja Ruma per intregh da nord a süd, el passa per i famus set runch de la Ruma antiga e 'l sa trà dent in del Mar Tiren in del toch de costa tra Fiümisin e Ostia.
El Tever, in del sò camin, el ciapa l'aqua de un muntun de fiümisei e turent, sò aflüeent: el Chiasc, el Néra, e l'Anien de la mancina, el Nèstur e ul Treja de la drita.

El Tever l'è semper staa el fiüm cunsacraa a Ruma, fin dai temp de Romul e Remu, che han fundaa la citaa propi in d'un punt favurevul in sül curs del fiüm (arent a l'isula tiberina); in di temp ruman, i barch e i nav a pudeven risalì el Tever propi fin a la zona di set runch, e barchet püssee piscinit a rivaven anca in Ümbria.




#Article 318: Castelnaudary (509 words)


Castelnaudary (Castellnou d'Arri en ucità e català) l'è 'n cümü fransés de la regiù Languedoc-Roussillon, endèla Frància meridiunàla. L'è capolöch dei cantù de Castelnaudary-Nord e Castelnaudary-Sud. El fà part del circondàre (arrondissement) de Carcassonne e del dipartimènt de l'Aude. 

El g'ha 'na popolasiù de  abitàncc, dato agiurnàt al .

El sò teretóre el g'ha 'na superfìce de  km² e 'l và de 'na altèsa mìnima de 145 méter a 'na altèsa màsima de 215 méter söl leèl del mar.

Castèl Nòu d'Arri l'è ligàt a l'antìca pruìncia del Lauragais, cüna del catarismo. La citadìna l'è cunusìda per el sò Cassolet e per el sò port söl Canal du Midi.

L'andamènt del nömer dei abitàncc del cümü de Castelnaudary l'è ilüstràt endèla tabèla riportàda ché sóta:

Sö domanda dei abitancc de la cità, Pierre-Paul Riquet, progetista del Canal du Midi (alura Canal Royal du Languedoc), e François Andréossy, geòmetra espert, i g'ha fat del Grand Bassin de Castèl Nòu d'Arri el cör tecnològich del canàl.
L'è l'ünich spècc de àiva de chèste dimensiú (7 ètar) entra Tolosa e Sète. La vista de la cità a l'è miràbil: de 'na bànda le ciàeghe de Sant-Ròch de l'ótra lIle de la Cybèle, ìzola artificiàla ideàda come dìga de contenimènt per vent fòrte che tìra endèla regiù.

Endel 1997 chèsto basí l'è stat classificat a l'inventare del patremóne de l'ümanità de l'Unesco.

Sitüada ai cunfí del nöf Regn de Francia dòpo 'l Tratat de Parìgi (1229), la céza, costrüida a parter del 1240 'nfìna al 1270, a l'è progetàda come 'n tempio fortèsa de stil romànich. 

Endel 1317, al momènt de la creasiú del vescoàt de Saint-Papoul -pensàt per limitá le pretéze del vèscof de Tolosa- la céza la vé eleada al ranch de Colegiada.

Endèla Guèra dei Sent Agn l'è restàda danegiàda. Endèl córs dei sècoi l'è stàda divèrse ólte mudificàda (intervèncc endèi sècoi XIV, XV, XVIII e XIX), e ghè stat fat sö 9 capèle laterài e 'na tór che fenés condèna coertüra piramidàl en stìl gòtich che rìa a 50 méter de altèsa. De dét la consèrva 'n órghen de la fì del sècol XVIII.

Endel 1553, la Caterina de Mèdici, contèsa del Lauragais, la gh'a fat deentà la contèa en baliagio e 'l castèl de urìgin antìche che g'ha pò dat nòm a la cità el deènta en Presidial.
L'è stat dopràt come prizú de la revulüsiú Franseza enfìna al 1926. Al dé d'encö l'è deentàt en muzèo.

Castèl Nòu d'Arri l'è cunusìt apò a per i sò mülí a ènt. Al prensépe del sècol XIX amò vint o trènta mülí i adurnàa le spónde del Grand Bassin. El mülí del Cugarel el costetöés giöna dei öltem rèscc de chèsta época gloriùza e 'l ezebés 'na vista a pèrder d'öcc sö la cità e sö la piana del Lauragais.

Trada sö endel 1783, per i bezògn de l'Öspedàl, l'uficìna la conserva 'na bèla colesiú de àmpole de farmcìa en ceràmica de Moustiers (XVIII sécol) e en porselana de tipo Impér del XIX.

El cassolet l'è 'na specialità de Castnaudary.




#Article 319: Canis lupus (173 words)


Canis lupus l'è 'l nòm scentìfich del luf, en mamìfer carnìvor de la famìa dei Canidae. 

La spéce la s'è trasfurmàda endèl córs de la stória 'nfìna a diferensiàs en divèrse sotaspéci, compàgn del luf europèo (Canis lupus lupus), el luf artich (Canis lupus arctos) e tàte ótre. Pò a 'l cà demèstech l'è cunsideràt 'na sotaspéce del Canis lupus e difàti la pórta 'l nòm scentìfich de Canis lupus familiaris. Gh'è de notà che mìa töte le sotaspéci del Canis lupus le rièntra 'ndèl ensèma de animài che la lèngua de töcc i dé la ciàma luf. El cà, apéna lüminàt, l'è 'n ezèmpe, ma pò a i dingo de l'Austràlia e vergöne ótre spéci minùr de cànidi i è ach enserìde 'ndèla spéce biològica Canis lupus ma le pórta 'n nòm popolàr diferènt.

I ezemplàr de la spéce Canis lupus i pöl vìga aspèt diferènt a segónt de la regiù de urìgin. I lùf i è dei anemài predadùr che vìf e càcia 'n ròs organizàcc segónt 'na gerarchìa sociàl cumplicàda.




#Article 320: Idrògen (688 words)


L'idrògeno (del grech hydor, aiva e gennasin, generà) l'è 'n element chìmich. L'è identificàt col sìmbol H e 'l g'ha nömer atòmich Z=1. L'è l'elemeent piö lezér e piö bondànte de l'üniverso (75% de la màsa e 90% del nömer de àtomi), quaze töcc sota fùrma del sò izòtopo sènsa gne 'n neütrù (pròsio).

Cunsideràt come elemènt pùro, e mìa endena quach ótra molécola, el pöl prezentàs en tré fùrme:

L'idrògeno elementàr el g'ha 'na gran emportànsa per l'üniverso 'ntréch, le reasiù de füziù nücleàr che g'ha löch al dedét de le stèle le part de l'idrògeno, per furmà i vari elemèncc piö gréf e complès che vé dòpo endèla tàola periòdica.

L'idrògeno gasùs en cundisiù normài l'è 'na miscéla de dò fùrme diferènte: òrto-idrògeno e pàra-idrògeno che g'ha spin contràre; de sòlet, el 25% de le molécole i è de fùrma pàra, el rèst òrto. le dò fùrme le g'ha caraterìstiche fìziche en bris diferènte (per ezèmpe, el pónt de ebulisiù el càmbia de 0,1 K).

L'idrògeno l'è dopràt per divèrsi procès indüstriài:

Aisebé che l'idrògeno en fùrma molecolàr H2 l'è mìa tat reatìf en cundisiù normài, el fùrma 'na möcia de compòscc co la magiorànsa dei elemèncc chìmich. Se conós miliù de idrocarbür, ma i se 'nzènera mìa per reasiù dirèta del idrògeno elementàr col carbònio. L'idrògeno el pöl furmà compòscc coi elemèncc piö eletronegatìf, compàgn dei alògeni (fluòro, clòro, bròmo, iòdio) o coi calcògeni (osìgeno, sùlfer, selénio); en chèsti compòscc, l'idrògeno el ciàpa 'na càrica parsiàl pusitìva per vìa de la polarità del ligàm covalènt. Quan che 'l se önés al fluòro, al osìgeno o al azòto, l'idrògeno el pöl partecipà endena modalità de ligàm mìa covalènt ciamàt ligàm idrògeno o put de idrògeno, che l'è fondamentàl per la stabilità de tàte molécole biològiche. L'idrògeno el pöl apò furmà compòscc co elemèncc meno eletronegatìf, compagn dei metài o semi-metài, endei quài el ciàpa 'na càrica parsiàl negatìva. Chèsti compòscc i è ciamàcc idrùri.

L'idrògeno el fùrma 'na gran varietà de compòscc col carbònio. En conseguènsa de la prezènsa de chèsti compòscc endei éser vivèncc, chèsti compòscc i è denuminàcc compòscc orgànich; el stüde de le proprietà de chèsti compòscc l'è la finalità de la chìmica orgànica, e 'l stüde del contèst dei organìsmi vivèncc l'è denuminàt Biochìmica. Segónt sèrte definisiù, i compòscc orgànich i g'ha bezògn de la prezènsa de carbònio per véser ciamàcc isé ma mìa töcc i compòscc del carbònio i vé cunsideràcc orgànich (per ezèmpe el monòsido de carbònio, o i carbunàcc metàlich.

En quach ezèmpe de compòscc covalèncc importàncc che conté l'idrògeno i è: l'amonìaca (NH3), l'idrazina (N2H4), l'àiva (H2O), e 'l peròsido de idrògeno o àiva osigenàda (H2O2), el sulfuro de idrògeno (H2S), etc.

L'idrògeno l'è l'ünech elemènt che i sò izòtopi i g'ha nòm diferènt de l'elemènt bàze:

I valuut marcaa cunt # a inn valuur stimaa, minga calculaa sperimentalmeent. Istèss per i valuur de spin.

L'idrògen al taca fööch cunt facilità; al gréma a l'ària per furmà aqua, e al reagíss de viulénza cunt ul flüòor e ul clòor per furmà idrüür. L'aqua pesànta l'è tòssica per quasi tütt i spéci viveent, anca se ga vöör bévenn tànta.

Al paar ca l'idrògen l'è staa preparaa püür per la prima völta dal scénziaa Theophratus Bombastus von Hohenheim, cugnussüü cumè Paracèls, quaand l'à mis'ciaa metàj e àciit; in tütt i modi, al s'è minga curgiüü ca quèll ca l'è vegnüü föra l'era idrògen de bun.
In del 1671 ul Robert Boyle l'à descrivüü la reazziun de dü tuchèj de fèr cunt àcit mòll, ca g'à vüü cumé resültaa idrògen; in del 1776 ul Henry Cavendish a gh'è reüssii cunt mercüri e àcit. Ul Cavendish a l'è staa ul primm ca l'à cunsideraa l'idrògen cumé sustànza e ca l'à capii ca a l'ària al cumenciava a gremàss a furmà aqua.
Püssee taart, pròpi per quèla resun chí, ul Lavoisier l'à recugnussüü l'elemeent e l'à ciamaa idrògen.Ul seguunt isòtup de l'idrògen, ul deütéri, l'è staa descuveert in dii ann '30 del '900 dal chímich Harold C. Urey; la descuvèrta del trízzi, ul tèrz isòtup, l'è vegnüda da lí a un quaj ann.




#Article 321: Lengua padanesa (1464 words)


Lengua padanesa a l'è ol nom dat per ol lenguesta Geoffrey Hull al gröp di lèngue e dialecc parlacc int ol bassí del Po, estendit à cövrí i Alp e la Ligüria. Segond chesta resserca, i parlade Padanese i ha ü caràcter ünitare. In sostansial acòrde i pont de vesta de Pierre Bec e Andrea Schorta (l’Andrea Schorta – che l’è n'om, già che i Sgüisser ciamen Andrea anch i fiö e minga dumà i tusann – l’ha semper sustegnüü che l'area de lengua returumanega in di secuj passaa, inans del 1500, la gh'eva denter asquas tüt el teritori padan-alpin).

In de la strütüra ètnega de l'Itàlia la prinsipala línia deisòria la coinsiderèss debot co la crinala dej Appenní Tosco-Emilià. La sòlita referensa a töta l'Itàlia come la Penisola al è incorecta: de del punt de ista geogràfegh ghe ör distinguí intra l'Itàlia continentala (i.e. la Val Padana co la costa lígüra e ü tòch de l'Istria) e la Itàlia peninsülara pròpia che la gh'à comè límit a Nord la Toscana.
A nord de chesta resú s'a l'era stabilida in tep andegh öna popülassiú sèltega o seltisada da che la tera a l'era ciamada Galia Sisalpina par i Romà ch'i l'éa conchistada infra ol 193 e ol 78 a.C. Vint sécoj plö tardi l'antropoloséa de la Padània al è poch canbiada, malgrat la profonda romanisassiú de la zona e l'afermassiú d'öna siviltà Tosco-Italiana: rassa compatamènt brachissefàlega e mia mesossefàlega o dolicossefàlega come in de la penísola; abitassiú popolare de tip alpí o sübalpí e mia mediterane; consüm de prodüit böí e mia öí e cotüra al bötér e mia a l'öli (ecessiú: la Ligüria); cant polifònegh, silàbegh e naratif e mia solístegh, melismategh e lírich; cossiensa linguístega e filosòfega tendensialmènt analítega e mia sintétega, e ía assé.
La südivisiú de l'Italia in dò diòcesi (con i capitale respetíe a Roma e a Milà) compiüda da Dioclessià in del 298 d.C. a la metérèss in eidensa mia noma le diferense ètneghe e ambientale de le dò Itàlie, ma l'inserìa la Padània pienamènt in del nöf e rich mond galoromà che al éa da tep eclissat Roma e ol sò retrotera peninsülar. 
Ergot al sarèss confermat, intra óter, per la tradissiú  scolàstega latina che sa la mantegnía piö salda in Padània che in de la penisola, e dal prestis de la gesa Ambrosiana in di santüari de la quala sa la selebrava öna litürzéa de tip galicà plötost che romà; i fedej i era stacc converticc fresch del paganism e mia per mes d'ün elemènt cristià Grech in de la popülassiú locala. 
S'i nàa desvilüpanc dunca in de l'Italia continentala dij dialecc de stap galoromànegh ch'i era mia diferenc in nissü particolar important del proto-Fransés. Al podènt söperstrat Franch de la Fransa setentrionala al coresponderèss in Padània la dòbia presensa Longobarda e Franca. In de la tarda età Mediana s'i era zamò defuse in del Nord i lengue leteràrie Francesa e Provensala ch'i erà assé assessibile aj cisalpí da ostacolà, a la visília del 'miràcol florentí', la 
formassiú  d'öna senüína e düradüra koiné Padana.

Isolant de del sistema linguístegh italià i parlade Ladine, G.Ascoli al lassàa int ü limb terminolòsegh i dialecc che ol Biondelli, trenta agn pröma, al éa denominacc Gallo-Itàlegh. . In acorde al dialetòlegh Gorissià, ol Piemontés, ol Lígür, ol Lombart e l'Emilià-Romagnöl, si distaccano dal sistema italiano vero e proprio, ma pur non entrano a far parte di alcun sistema neolatino estraneo all'Italia. Dürat i pröm tep de l'ünità nassiunala, i glotòlegh i pröàa a definí plö cjaramènt ol status del gallo-itàlegh in comparassiú co chel del ladí d'ü costat e di dialecc peninsülar d'óter costat.
A chela época de nassiunalism fiss stüdius i gh'à propügnàt l'italianità sies del gallo-itàlegh sies del Ladí, cura che l'insistensa d'óter linguis-c (suratöt germanòfon) sö la fisionaméa palesamènt galloromànega di du gröp la pudéa mia sembrá nò, alura, culurida de presödís antiresurgimentaj. Che la léngua indígena de la Val Padana, resú da consideráss la 
preda angolara de l'ünità italiana, la podess resültá, da l'anàlisi strütüralesta, sorèla del Francés e noma cüsina del Toscà a l'sarèss istacc, per molta zent, öna considerassiú assé intoleràbela che erétega. Al vegnarèss donca canonisat ü sistema de classificassiú spessifegamènt italià e  ribadit plö per la tradissiú classicista che pel métod sientifegh in 
basa al qual italià (o italoromànich) i resültàa chei dialecc ch'i s'era de longh tep sübordinacc al Toscà leterare. In acorde a chest critere, ü dialett come l'Emilià o 'l Ticines, ch'al compartiss töte o debot i caraterísteghe fondamentale col Francés al podéa èss definit Italià.

Per chei ch'i asseta mia la tesi italianesta, la denominassiú de gallo-itàlegh aplicada a di dialecc parlacc si in teritore politegamènt Italià però a nord de la línia Spessia-Rímini la resta inesata e desvianta: in acorde al linguista Geoffrey Hull, al sarèss mia possíbel dedüí de de aspecc segundare de söperstrat che chest dialet al sies strütüralmènt italoromànegh: la reductio ad absurdum la consistiss in del fatt che, lungh l'istessa línia de resunamènt, ol Còrs al podaress èss zödegat ü dialett Gallo-romànegh a casú dij inflüss Zenués e pö Fransés ch'i a l'à trasformat per secoj.  
De piö, in acorde a l'Occitanesta Pierre Bec  ol sistema Nord-Italià al è part integranta del sistema Gallo-romànegh e parent strecc del Francés (con det ol Franco-Provençal) e de l'Occità-Català. Semper in acorde al Pierre Bec ol tèrmen gallo-itàlegh al gh'à de èss coresit in Gallo-romànegh Cisalpí.
Preda angulara de chest laurá a l'è la tesi de PhD presentada dal linguista Geoffrey Hull, ol 1982, a l'üniversità de Sydney, titolada The linguistic unity of northern Italy and Rhaetia. Fiss linguis-c Ladí i s'è declaracc derf a la resserca di ariis de l'ünità linguístega Padanesa, a patt che se renönsies a ergün tentatif de colegá chest sistema a l'Italià strictu sensu: segund ol linguista Svízzer Andrea Schorta al esist perfí öna piö granda ünità 'ladino-cisalpina' , e ol sò connassiunal Heinrich Schmid al afirma che: i tracc che ol Reto-Romancc al gh'a in comü con la zona alto-italiana (...) i partegn debòt sensa eccessiú a la basa comüna dal Romans d'ocident, la quala la indica giöstamet el caràcter mia Italià de chis-c dialecc. (Im Rätoromanischen treten uns schließlich Mundarten entgegen, die -was die grudlegenden Sprachzüge betrifft- von solchen Überlagerungen nahezu frei sind und in der echtesten Form noch Heute einen rein westromanischen Typus (eigener Prägung) darstellen. Jene Merkmale, die das Rätoromanische mit den oberitalienischen (Rand-) Gebieten teilt gehören fast ausnahmslos dem gemeinsamen westromanischen Charakter Grundstock an, der ja gerade den unitalienischen Charakter all dieser Mundarten ausmacht [Schmid, 1956, 79-80]. 
) .
(In insübregh: In de la parlada returumanega tröum dumà dialet che - per quel che 'l revarda i carateristegh lenguistegh prinzipaj - de chi inflüss/interferens chi (Chichinscí 'l Prufessur Schmid el se referiss ad un toch del so descur che chi 'l gh'è no) ghe n'hann gnanca vün e in di so form pü s'cèt presenten un carater ünigament rumanz ucidental. Tücc quij trat (lenguistegh) che 'l returumanegh el gh'ha in cumün cunt el Norditalian (periferegh) partegnen sensa alcüna esclüsiun al cumün carater rumanz ucidental che 'l definiss la radis minga taliana de tüt chi parlad chi [Schmid, 1956, 79-80].)

Chel pensà chi del Prufessur Heinrich Schmid el presenta anca lü un punt un cicininn dübi: el mantegniment del son palatal in parol returumanegh cuma glatsch(pr:glàcc) (giazz in Lumbard – glazz in Lumbard Alpin) l'è un trat cumünabel intra 'l Returumanegh e 'l sistema lenguistegh Italian, e dunca Rumans uriental. El Lumbard giazz/glazz, al cuntrari, chinscí 'l presenta un trat sensa dübi rumans ucidental che 'l strepa del sistema lenguistegh italian e 'l giunta a quel del Franzes.

Geoffrey Hull, a chest pont, al batezaa chesta lengua ünitària Lengua Padanesa, significant lengua de l'anfizona Reto-cisalpina, e mia noma del bassí del Po.

Ametida l'ünità de la lengua Padanesa, la vegnarèss zò ipso facto l'ünità de la lengua Lombarda.

Ol plüral feminí in Lombart e Padanés al è derivat generalament dal acüsatif Latí de la prima declinassiú -as; i nom di otre declinassiú i à culassat da prima ilò det; di realizassiú possíbele:

Al contrare, ol plüral mascülí al ven zo dal nominatif de la segunda declinassiú -i; però chesta desinensa la burla zo o la dà löch a palatalisassiú u a metafonesi; di realizassiú possíbele:

Öna forma de koiné sotastanta a l'è stacia desenvilüpada per Prof Hull en la sò tesi de PhD , capítol 13, ont ch'al vegn presentat öna tradüssiú en lengua Padanesa del Vangeli de Sant Marc (El Vangeli de Saint Marc tradòit en lengua Padaneisa).
Apó in forma de koiné Padana (diferenta de la koiné dal Hull) al è scricc ol Johan Padan a la descoverta de le Americhe del Premi Nobel Dario Fo.

 

Laurà bazàt apò a sö le teorìe del Hull:




#Article 322: Elio (element chimich) (923 words)


LÉlio l'è 'n element chìmich che g'ha nömer atòmich 2 (cioè endel nùcleo el g'ha dù prutù) e sìmbol He. L'è 'l prim dei gas nòbii, cioè chèi elemèncc che g'ha i leèi energétich complécc, e chèsto 'l völ dì che l'è mìa reatìf perchè el g'ha mìa eletrù de mèter en cundiviziù condei óter àtom.

En cundisiù stàndard l'élio l'è un gas monoatòmich sènsa gne culùr gne udùr; el g'ha ek pónt de evaporasiù piö bas de töcc i elemèncc de la tàola periòdica, e 'l pöl deentà lìquit apéna sóta àlta presiù  (entùren ai 100 MPa) e temperadüra bàsa (entùren ai 0 K). A presiù normàla l'è al stat gasùs pò al zéro asolùto. L'élio 'l g'ha 'na capacità calorìfica àlta, cioè el sò vulüm el crès en frèsa al crèser de la temperadüra. La sò temperadüra crìtica l'è de apéna 5,2 K.
L'élio 'l pöl apò a deentà sòlido a 'na presiù de 100 MPa e temperadüra entùren ei 15 K; en chèste cundisiù  l'élio 'l ciàpa 'na strutüra cristalìna, cübica o ezagonàla.

Dopo de l'idrògeno, l'è l'elemènt piö difundìt endel Ünivèrso. L'è generàt del procès de füziù nücleàra endel intèrno de le stèle.

L'élio al dé d'encö l'è dopràt enden möcc de camp diferèncc:

L'éli, cumè gemò dí chí de suravía, a l'è ul seguunt elemeent per abundànza in de l'Ünivèers, vist c'al custitüíss ul 20% de la matéria dii stèll; l'éli, uviameent, a l'è ingabulaa in dii prucèss de füsiun nücleaar stelaar.

In de l'atmusféra de la Tèra l'éli a l'è preseent a stèmm in 5 ppm (paart per miliun), cumè resültaa de la desintregazziun de mineràj radiuatiif de l'uràni e tòri; a l'è preseent
anca in d'una quaj fuunt de aqua mineraal, in d'un quaj gas vülcànich e in d'un quaj giacimeent de gas natüraal in dii Staat Ünii de América, ch'inn la fuunt mundiaal püssee impurtànta de éli.
In dii ültimm ann, i SUA ann cataa ul 90% de l'éli mundiaal; dal princípi del sécul XXI anca dii ólter nazziun (cumè Algéria e Qatar)ann cuminciaa a crèss de impurtànza in del mercà.

A l'è pussíbil sintetizaa l'éli anca in laburatòri, bumbardaant dii nücli de liti u de bòor cunt prutún a vólta velucità.

Vist ca l'éli a l'è deent in del grupp dii gas nòbil, in pràtica al ciàpa minga paart in dii reazziun chímich; dumè in d'un quaj caas, suta dii cureent elétrich upüür un bumbardameent de eletrún al pö rivà a furmà cumpòost cunt ul tüngstéen, ul jòdi, ul flüòor e ul fòsfur.

L'izòtop piö cümü cumün de l'élio l'è 'l 4He, col nùcleo furmàt de du prutù e du neütrù; l'è 'n izòtop stàbil fés. La sò fónt principàla l'è 'l decadimènt de nùclei piö gréf: chèsta fùrma de decadimènt ela se ciàma decadimènt àlfa e la partezèla che é fò l'è ciamàda partezèla alfa (apò a se 'n pràtica l'è 'n nùcleo de élio).
'N óter izòtop l'è el 3He, ma l'è praticamènte mìa prezènt sö la Tèra.
Töcc du chèsti izòtop i éra stacc generàcc apò al momènt del Big Bang, e dòpo i g'ha seghetàt a éser pruducìcc al intèrno de le stèle.

L'élio lìquit el se tróa sóta dò fùrme diferènte, élio-4 I e élio-4 II, 'ntra le quàle gh'è 'na tranzisiù brösca a la temperadüra de 2.18 K (pónt lambda) e a la presiù de vapùr. L'élio I l'è 'n líquit normàl, envéce l'élio II, de sóta del pónt lambda, l'è 'n superflùido: chèsta caraterìstica l'è uriginàda de efècc quantìstich. La superfluidità de l'élio II l'è stàda giöna de le prìme a éser oservàda sö scàla macroscòpica.

L'élio l'è stat scuprìt en maniéra endependènta dei scensiàcc Pierre Janssen e Norman Lockyer; l'ìa 'l 1868 e i éra dré a oservà el spétro de le radiasiù de la lùce del sùl al momènt de 'na eclìsi. I sò rezütàcc i è stacc confermàcc quach agn dòpo del Eduard Frankland, che 'l g'ha apò prupunìt el nòm helium en unùr a la divinità gréca del Sul. Però alùra se pensàa che l'élio el födès en metàl; per rià a capì che 'nvéce l'ìa 'n gas gh'è ülìt spetà 'nfìna al 1895, l'autùr de la scopèrta l'è stat el William Ramsay.
Endedel 1907 l'Ernest Rutherford e 'l Thomas Royds i g'ha demustràt che le partizèle alfa i éra nùclei de élio. Endel 1908 el fìzich todèsch Heike Kamerlingh Onnes l'è riàt a rafredà l'élio 'nfìna a fàl vègner lìquit a la temperadüra de 0,9 K; per rià a fal nì sòlit bezognerà spetà 'nfìna al 1926, coi esperimèncc del Willem Hendrik Keesom.
Endel 1938 el fìzich rùso Pyotr Leonidovich Kapitsa el se nencórs che l'izòtop 4 de l'élio (élio-4) 'l g'ha 'na viscozità praticamente a zéro, a temperadüra arènt ai 0 K; al dé d'encö chèl fenòmeno ché l'è cunusìt col nòm de süperflüidità. Endel 1972, la stèsa proprietà l'è stàda utignìda col élio-3, dei físich americà Douglas D. Osheroff, David M. Lee, e Robert C. Richardson.

L'élio l'è mìa velenùs ma a respiràl en gra quantità el pórta a asfisìa. I contenidùr empinìcc de élio gasùs a 5÷10K i g'ha de éser tignìcc compagn che se i födès empinìcc de elio lìquit per vìa de la gran espansiù che 'l g'ha al crèser de la temperadÞra e dóca el créa presiù àlte fés semài che vé portàt a temperadüra amiènt. Se 'l vé 'n contàt co la pèl de l'òm, l'elio liquit el pöl dà brüzadüre de frèt gràvi per vìa de scàmbe de calùr repentì provocàt de levaporasiù imediàda.




#Article 323: Element chimich (102 words)


I elemeent chímich a inn sustaanz ca pödenn minga vèss spartí in ólter püssee sémplis. 
Tütt i elemeent chímich a inn custitüii da àtum ca g'ann l'istèss nümer de prutún in del nücli; a quèll nümer chí ga dísenn nümer atòmich e al sa índica cunt la Z.
Per esémpi, l'àtum de carbòni a l'è faa da 6 prutún, quèll de uràni da 92. Sa cugnússenn püssee de 100 elemeent chímich difereent, dii quàj 93 a inn natüràj e ul rèst artificiàj.

I elemeent sa rapreséntenn cunt un símbul de vüna u dü lèter, e inn urganizaa in de la taula periòdica.




#Article 324: Nümer atomich (103 words)


El nömer atòmich, de sòlit indicàt co la lètera Z, a l'è 'l nömer de prutù che gh'è 'ndel nùcleo de 'n àtom; l'è 'na proprietà tìpica per ognü dei elemènt chìmich, e 'l permèt de clasificà i elemèncc endela tàola periòdica.
De sòlit al se scrìf en bàs a mansìna de le lètera sìmbol de l'elemènt (per ezèmpe, el carbònio el vé reprezentàt come 6C, dàto che 'l g'ha sés prutù).
L'è diferènt del nömer de màsa (A), che 'nvéce el dìa el nömer de prutù + neütrù del nùcleo e e 'l permèt de distìnguer i izòtopi de 'n stès elemènt.




#Article 325: Grupp de la taola periòdica (106 words)


Un grupp de elemeent a l'è istèss de una culòna de la taula periòdica, dunca ga n'è desdòtt in d'una taula stàndard. Taant de chii grupp chí érenn gemò cugnussüü prima ca sa füss bütàda giú la taula periòdica.
Tütt i elemeent de l'istèss grupp g'ann l'istèssa cunfigurazziun eletrònica; g'ann de cunseguénza anca prupietà chímich e físich símel.
I grupp de la taula periòdica sa cúntenn cunt dii nümer àrap dal 1 al 18 (cunvenziun IUPAC), in sustitüzziun del vècc sistéma CAS c'al duperava i nümer rumàn.

I grupp de la taula periòdica a inn chí de suta (tra i paréntes, i vècc sisteem de nümerazziun):




#Article 326: Milanin, Milanon (1075 words)


Milanin Milanon l'è el capolavor in pròsa milanesa del Emili De Marchi, che l'è nassuu a Milàn in del 1851, l'è mòrt semper a Milan in del 1901 e l'è 
staa professor de stil a la Accademia Letteraria de la soa città del 1883 fina al 1900.
 
In 'Milanin, Milanon', pubblicada dòpo la soa mòrt in del 1902, el De Marchi scrivend 'rabbios' (inscì el dis) a on amìs (el Carlin, che tanti disen vess la figura del Porta), el parla di cambiament de la soa città, che l'è adree diventà una metròpoli, inscì perdend la soa identità popolar.           

Te scrivi rabbios, Carlin, dal mè stanzin depoos al campanin de San Vittor di legnamee. Chì de dree l’è trii mes che fann tonina di cà de Milan vècc: e picchen, sbatten giò camin, soree, finestre, Toorr e tecc, grondaj, fasend on catanaj in mèzz a on polvereri ch’el par propi sul seri la fin del mond. 

Dov’el va el mè Carlin, quel noster Milanin di noster temp, inscì bell e quièt, coi contrad strett in bissoeura, dent e foeura, sul gust d’ona ragnera? Ma sta ragnera la ciappava denter el coeur, te la teneva lì che pareva squas de morì, se, dininguarda, el destin el te ciamava foeura, on poo lontan, a Lesmo, a Peregall, o magari fina fina… a Barlassina o a Bagg.

Dov’el va sto car Milan di Milanes, minga quell di Viscont, disi el noster, Carlin, che dai Figin girand adree al Cappell el tornava bell bell dal Rebecchin, da Pescheria su in di Mercant d’or,e poeu giò per i Oreves in Corduus, de lì per el Brovett, Sant Prosper, Sant Tomas, i duu Mur, el Niron e fina al Malcanton, con tanti bei stazion d’osteria de vin boon e bòna compagnia che faceva legrìa al penser de la brasera?
E on poo foeura de man, duu pass a bass di pont, pareva subet on aler paes, cont quii sces tiraa tra i mur cont denter quii campagn de ortaj cont quii giardin inscì fresch, ombros vestii de fior, de foeuj, de maggio rana, con quii sces de fambroos e quii toppiett de riber e d’uga moscadèlla. Se trovava la bella compagnia coi tosann, cont la frotta di parent e se giurava ai bocc sott a la toppia – el pestonin a moeuj – infin che in mezz ai bocc se vedeva ballin.

Là giò in Quadronn – Te se regordett? – sott on porteghett el se faceva el teater. Mi s’eri Aristodèm e ti Gonip; e se la stava ben la Carolina! In quella soa vestina tajada giò alla greca e alla romana che lassava vedè quii so brascitt pienn de boeuc e boggit. Ah, car Carlin, che temp!

E quii giornad del tredesin de Marz? Gh’era la fera, longa longhera, giò fina al dazi, coi banchitt de vioeurr, de gerani, coi primm roeus, e tra el guardà, l’usmà, el toccà, se vegneva via col coeur come on giardin, pensand al bell faccin de Carolina che sott al cappellin a la Pamela e col rosin sul sen la pareva anca lee la primavera.

Adèss, longa longhera, el mè Carlin! El temp el ne trà a tocch quii quatter dent, el ne rovina el tècc e la cantina, el porta via i amiis, el desfa el nost Milan, che meneman se troeuva pu la strada de andà a cà; el cambia el nom di strad e, quell che l’è brutt, el cambia el visual de sti tosann che a desdott ann ghe veden pù per ti.

Sto Milan Milanon el sarà bell, no disi. Gh’è di piazz, di teater, di cà, di contrad, di palazz, di bottegh, di istituzion che al noster temp non gh’eren che a Paris; gh’è gent che va, che corr, che tas, che boffa, su e giò per i tramwaj, su e giò per i vapor, de dì, de nott, che no se troeuva on can che faga el quart. Tutt se dis, tutt se stampa, tutt se cred e se bev all’ingross, ma quell vinett salaa, nostran, che se bevevo a la Noos, alla Pattona, in del tazzin, cont quii duu amaret, tra ona carezza al can e on’oggiada alla padrona, Carlin, el ch’è pu, Carlin.

Sto Milan Milanon l’è on cittadon, no disi. De nott ghe se ved come del dì (te piaas a ti?), se va in carrozza cont duu sold, e fina mort te porten in carrozza; ma quii bei contradei in drizz, in sbièss, cald d’inverno e frècc el mes d’Agost, quii streccioeur cont in aria el lampadin che fava ombria, quii presepi de cà, de spazzaci, coi ringheritt, tutt a fior, quii scalett, quii cortitt, quii loggett, miss su come niaad fina al terz pian, quii tècc vècc vècc che sponta erbos coi grond pensos, veduu sul scur, col ciar de luna che giuga in mezz ai mur, gh’aveven el so bell, vera Carlin?

Per mi sont vècc e morirono in del mè streccioeu. Ma di’, Carlin, quii casonn inscì bianch, tutt drizz, tutt mur, che paren caponer coi beviroeu, quii strad tutt polver e soo, cont quell su e giò de bruum, de tram, de carr, de gent, de sabet grass, hinn nanca bei de vedè e de andà a spass.

E poeu, te par Carlin – sia ditt sott voos – che sto noster Milan el sia tutt noster? Sèmm italian, l’è vera; el mè l’è to, el to l’è minga mè; ma s’ciao, quel Milanin de Carlambroeus, grand o piscinin, el stava intorna al Domm, coma ona famiglia che se scalda al camin. E se parlava milanes, quel car linguagg sincer e de bon pes, che adess el se vergogna de parlà, el tas, el se scruscia in on canton come se Milan el fuss Turchia. El Porta, pover omm, l’è là, lu de per lu, su la sciattèra, e sul coors no se sent che gniff e gnaff… che nol par vera nanca el quarantott.

S’ciao destin! Ma a nuun del taccuin vècc, che gh’emm i noster vècc a San Gregori, sto progress che boffa e sgonfia, che sconquassa i noster cà, e che no lassa requijà, a nuun mett el magon. E se torna volentera al Milanin faa sul gust d’ona ragnera, al Tredesin, longa longhera, ai ringher, a Carolina che la dorma, poverina, al Gentilin, a quii ciaccer faa d’intorna al fogoraa, col gottin in del tazzin, col coeur che sentiva on profumin quaas de vioeur.




#Article 327: Period de la taola periòdica (160 words)


In de la taola periòdica, on period a l'è on righ de la taola.
El period indovè el se troeuva on element el vegn dal massim numer quàntich principal che gh'hann i sò elettron; tucc i livèj eletrònich a hinn spartii in sòttalivèj, che vegnen impienii, al cress del numer atòmich, in de la manera mostrada chi de sòtta:

 1s 
 2s           2p  
 3s           3p  
 4s        3d 4p  
 5s        4d 5p  
 6s     4f 5d 6p  
 7s     5f 6d 7p  
 8s  5g 6f 7d 8p  
 ...  

I propietaa chimich e fisich a hinn determinaa per el gròss domà di elettron pussee de foeura; donca element che fann part de l'istèss grupp a hinn semper puttòst simel in del comportament, anca se gh'hann gròss differenz de màssa atòmica; inveci i element de l'istess period, anca se gh'hann valor de màssa atòmica semper puttòst arent fra lor, a manifesten propietaa chimich e fisich diferent.

I period in de la taola periòdica a hinn sett:




#Article 328: Metall alcalin (166 words)


I metall alcalin a inn i element chimegh del grup 1 de la tavola periodega, foeura che l'idrogen; a inn donca:

Tut i metai alcalin gh'hann domà un eletron in del nivell de valenza; donca, per la regola del votet del Lewis, gh'hann la tendenza a perdell e a deventà di catiun. A inn de solit de aspet argentad e cont una densitaa putost bassa.
Fann reazzion cont i alogen per formà sal ionegh, e cont l'aqua per formà idrossit.

L'agetiv alcalin al vegn de l'arab al-qali; con quell termin chì ghe se referiva a la potassa, otegnuda coma sotaprodot de la combustion del legn (el verb qalaa in arab al segnifega arrostì). Per el fad che la potassa la gh'ha carateristeghe baseghe, la se spantega la convenzion de ciamà alcal tute quei sostanze che, coma la potassa, inn bone de neutralizzà i acid. Donca ancamò incoeu con alcalin se poeul intender o un metall del prim grup de la tavola periodega o un compost basegh.




#Article 329: Gas nòbil (126 words)


I gas nòbil a hinn i element chímegh del grupp 18 de la taula periòdica, quei metüü püssee a dríta:

Tütt quei element chí a g'hann ul livèl eletrònegh estèrn cumplet: al vör dí che i reagiss minga cunt i ólter element (da chí ul nòmm de gas nòbil), specialment quei che g'hann ul nümer atomegh püsee bass, e in natüra se presenten cumè gas monuatòmich. Per fai reagí ghe vörenn cundiziun de energía elevada, cumè per esémpi suta bumbardament de eletrún o sedenò cunt curent elétregh. I primm cumpost de gas nòbil a hinn staa descuvert in del 1962, in particular l'esafloruro de xeno (XeF6, cumpost da xeno e fluoro); in dei ültimm ann s'hinn truvaa anca cumpost de argon, kripton e xenon cunt l'üràni.




#Article 330: Metai de transizzion (136 words)


I metai de transizzion (ciamad anca metai del bloch d, element de transizzion, element del bloch d) a inn i element de la tavola periodega cont i numer atomegh in tra 21 e 30, 39 e 48, 71 e 80, 103 e 112. Chimegament, i metai de transizzion inn definid coma i element che formen almanca un ion cont un sotaguss d parzialment impienid de eletron.

A inn element chimegh cont i orbitai d mez pien; generalment a inn moresin, cont densitaa, pont de fusion e pont de buidura volt.
I s propietaa chimegh carateristegh a inn:

I metai de transizzion formen bon Catalizzador omogeni o eterogeni, per esempi el ferr l'è el catalizzador per la produzzion de ammoniaca cont el process Haber. El nichel o el platin inn deparad in de la idrogenazzion di alchen.




#Article 331: Massa atomica (149 words)


La màssa atòmica (u anca, mègn precisameent, pées atòmich) de un'isòtup de un elemeent chímich a l'è la sò màssa, dàda in d'una ünità de misüra (UMA) de manéra ca l'isòtup Carbòni-12 al g'à una màssa atòmica de 12. De sòlit, ul valuur de màssa atòmica furnii per un àtum a l'è la média de tütt i sò isòtup natüràj, in de la sò percentüaal.

Per esémpi, per truvà la màssa atòmica del líti, ga vörenn chii daat chí:

Un cuncètt símel al sa dupéra per i mulécul: la màssa la sa ciàma màssa muleculaar.

Ul valuur de màssa atòmica a l'è culegaa cunt ul cuncètt de mòl. In particulaar, ul valuur de la màssa atòmica (in UMA) a l'è istèss de la màssa (in gramm) de 1 mòl; per esémpi, la màssa atòmica del fèr a l'è 55,847 UMA, dunca 1 mòl de fèr la pésa 55,847 g.




#Article 332: Metal (115 words)


In chimica, sa ciama metàl un element chimich che pöl furmà catiun e ligàm jonich; i metaj a custitüissen vün di grüp principaj de element, insema cunt i gas nobil, i minga metaj e i mezz-metaj. In de la taula periodica, i metaj a hinn i element a manzina de la linia tra 'l bor e 'l puloni.
Generalment i metaj i sbarlüscen, i gh'hann densità e punt de füsiun volt, a hinn maleabil e dür e gh'hann buna cundütività termica e eletricità; quij prupietà chí a vegnen dal fat che i gh'hann poch eletrun de valenza.

I metaj a furmen la püssee part de la taula periodica, e se spartissen in ses seri chimich:




#Article 333: Nucli (fisega) (203 words)


Ol nucli a l'è ol cirœl de l'atom, ol sit indovè qe la sa trœva manemàn tuta la so massa ind un spazi picin fiss.Ol nucli a l'è formad de partexei ciamade barion, jeneralment proton e neutron ; i neutron a inn de solit plussee dei proton, fœra qe ind i atom plussee linjer, indovè qe a inn l'istess numer opur de men, comè ind l'idrojen (l'isotop plussee frequent, ol prozi, al g'ha nanca un neutron).Ol numer de proton a l'è important per definir l'atom e dei l'elements qimeg q'al ge corespond, e defait al se ciama numer atomeg (Z) ; se se considera ol total dei partexei qe g'è ind el nucli, al vegn fœr ol numer de massa, q'al consent de indentifegar i diferents isotop de l'istess atom.La forza qe la tegn insema i partexei ind el nucli a l'è la forza nuclear forta.

G'è dei atom qe se desfenn per dei process radioativ, q'al vœl dir qe spantegenn eletron (emission beta) opur nucli de eli-2 (emission alfa) a volta enerjia.Ind la tavola periodega a g'è dei elements stabei e olter men stabei, cont una vita media de frazion de segond. I rexon de qei comportaments qí a inn do :




#Article 334: Davide Van de Sfroos (613 words)


El Davide Bernasconi (Monscia, vundes de magg del 1965), cognossuu cont el nomm d'art de Davide Van de Sfroos, l'è on cantautor e scritor lombard.

L'è nassuu a Monscia el vundes de magg del 1965. L'ha abitaa in del rion de Triant (via Biancamano) fin'a ai quatter agn, quand che la fameja l'è andada a viv a Mezzegra, in sul Lagh de Comm, e indove 'l viv anca incoeu.
La soa prima esperienza musicala l'è stada cont i Potage, on grupp che 'l faseva musega punk. Dopo 'n quai ann l'ha mettuu su on grupp, i De Sfroos, e l'ha taccaa a scriv i sò primm canzon in laghee insemma al sò amis Alessandro Giana. Quei canzon chì hinn staa mettuu in di sò primm produzion musicai: la cassetta Ciulandàri! (1992) e Viif (1994). Col cantà 'sti canzon hann scomenzaa a vess famos arent a Comm e in del Tesin.
Dopo el terz album del 1995 (el primm CD) ciamaa Manicomi, el grupp el s'è dividuu. L'eva el 1998.
In del 1997 el Davide l'ha publicaa el sò primm liber, Perdonato dalle lucertole, cont el nomm de Davide Bernasconi. L'è anca tornaa a fà musega con la Van de Sfroos Band. El primm disch de la band l'è vegnuu foeura in del 1999 e l'è staa ciamaa Brèva e Tivàn (i nomm di duu vent che boffen in sul Lari). Quell'oeuvera chì l'ha faa cognoss anca de la critega musical, tant l'è vera che l'ha anca vinciuu la Targa Tenco 'me artista emergent pussee bravo. In de l'istess temp l'ha publicaa anca Per una poma, on EP con trii canzon che cunten su in d'ona manera minga troppa seria i stori de l'Adamm e Eva, del Cain e Abel e del Noè.

In del 2000 el vegn foeura el sò segond liber, Capitan Slaff, che 'l gh'ha avuu anca on gran sucess a teater.
In del 2001 el ved la lus E semm partii, vun di disch pussee cognossuu. In del 2002 l'ha vingiuu la Targa Tenco per el pussee bell album in dialett.
Intra el 2003 e'l 2005 l'ha scrivuu alter duu liber: Le parole sognate dai pesci (I paroll che se insognen i pess) e Il mio nome è Herbert Fanucci (El mè nomm l'è Herbert Fanucci).
In del 2005 l'ha publicaa el sò sest album Akuaduulza e l'ann dopo on DVD Ventanas, cunt i video di sò concert. 
In del 2008 el sortiss el disch Pica!, consideraa vun di sò album pussee bei.
In del cors del 2009 el vegn foeura 40 pass, ona serie de registrazion e de esibizion per la RSI, con scià anca el DVD del concert al Filaforum de Sagh.
El 2011 l'è on ann bell important: el Davide Van de Sfroos l'è invidaa al Festival de Sanremo, e lì el presenta la canzon Yanez, la prima canzon a vess cantada in lombard in tutta la storia del festival. Yanez la riess a rivà anca in di finalista e, a la fin de la competizion, la se piazza a la quarta posizion.
De lì el vegn foeura on gran bell sucess per el Davide, che de lì a poch el publica l'album Yanez. A la fin de l'ann el ved la lus on Best of di sò canzon del 1999 fina al 2011.

I trii agn sucessiv hinn dedicaa ai tournée in gir per tutta l'Italia. In del 2013 el tacca cont el sò noeuv progett musical, compagnaa anca de on videoclip, ciamaa Terra  Acqua, che 'l vegnarà terminaa in del 2014 con la publicazion de on DVD.
In del 2014, infina, el vegn publicaa el disch noeuv, ciamaa Goga e magoga, preceduu del singol omonim.

  
 




#Article 335: Chímica (372 words)


La chímica a l'è la scénza ca la stüdia la cumpusizziun e i reazziun de la matéria.
A vardà chèla definizziun chí, al paar ca g'è minga un cunfín bèll ciaar tra la chímica e la física; de sòlit sa cunsíderenn cumè chímich i fenòmen ca riguàrdenn i cambiameent de ligàmm chímich tra i difereent cumpuneent de la matéria.
A scaar püssee piscinítt de quii de l'àtum sa va deent in del dumíni de la física (física nücleaar, física dii partisèj).
In tütt i mòdi, sa pö dí ca la física la tègn deent la chímica.

La stòria de la chímica la cumença in de la preistòria, quaant a l è staa descuveert ul fööch, 40.000 ann fà: e l'è pròpi duperaant ul fööch ch'al s'è pudüü cumincià, cunt ul princípi dii teemp antích, a laurà i metàj, ca gh'érenn de vèss tiraa föra da i mineràj natüràj. De menemàn ch'al sa nava inaanz, a vegnéven descuveert ul véder e i primm leech metàlich, cumè l utún.

Invèr ul sécul IX primm de Criist la nasséva, in de la cità de Lissàndria d'Egítt, l'aart cunsiderada la màma de la chímica: l'alchímia. I alchimiist érenn dree, al paar, dumè a cercà la manéra de vultà i metàj nurmaal in òor (cunsideraa ul metàll perfètt); ubietiif secundàri a érenn truà la préa filusufaal, fabricà la panacea üniversaal (una spéci de medesína per guarí tütt i maladii) e creà la vída.
Anca sa i alchimiist i gh'éren di ubietiif impussíbil, e ga curéven adree cunt dii métud ca gh'éren pròpi nigútt de scentífich, in dii sécul ann metüü insèma un patrimòni de cunusceenz fisc gròss (suratütt elemeent, cumpòost chímich e maneer de fabricàii).

In del Renassimeent, Paracèls, cunt i sò ricerch de medesína, l'è cunsideraa ul pà de la chímica mudèrna; da chèl mumeent lí i stüdiuus de chímica ann descuveert un muntun de cumpòost chímich difereent e perfezziunaa sémper püssee i tècnich per utegní i difereent mulécul. 

In dii teemp mudèrn sa fann dii gròss pass inaanz:

I bròch principàj de la chímica a inn:

L'indüstria chimica l'è un'impurtanta atività ecunomica: incö materiai sgresg cume l'oli, el gass natüral, l'aqua, l'aria, i metai e i minerai, a hinn trasfurmaa in püsee de 70000 prudott.




#Article 336: Grupp del carbòni (112 words)


I elemeent del grupp del carbòni a inn quii del grupp 14 (püssee giüüst sa sa cunsidera i nòmm IUPAC) in de la taula periòdica:

Chii elemeent chí g'ann 4 eletrún in del sò livèll energétich püssee de föra, e g'ann la tendénza a mètii insèma cunt i ólter àtum; de menemàn ca l'àtum al vègn gròss, la crèss la tendénza de pèert i eletrún.
Del grupp, dumè ul carbòni a l'è bun de furmà aniún (C4-); ul silíci e ul germàni, tütt e dü mèzz-metàj, a fúrmenn jún pusitíff (catiún (Si4+ e Ge4+); ul stàgn e ul piuump a inn metàj e da ültimm l'unünquàdi a l'è un elemeent sintétich, radiuatiif.




#Article 337: Atum (317 words)


Un àtum a l'è la paart püssee piscinína de un sistéma chímich; saría a dí ca l'è la quantità mínima de un elemeent chímich ca la mantègn i sò prupietà.
Anca sa la paròla àtum la vègn dal grech atomos, c'al vöör dí minga spartíbil, al s'è descuveert dòpu ca l'è cumpòost de trí partisèj püssee piscinítt ammò:

I prutúni e i neütrúni insèma, ciamaa nücleúni, ga stann deent in del nücli, invéci i eletrúni ga gírenn intuurn; chèla visiun chí a l'è in acòort al mudèll de l'àtum de Bohr.
Seguunt i régul de la mecànica quantística, invéci, i partisèj a g'ann una funziun de unda ca la definíss la prubabilità de la partisèla de truvàss, in d'un bèll mumeent, in d'un quaj spazzi; dunca, l'òrbita a l'è dumè ul spazzi de prubabilità püssee vólta.

Ólter prupietà a inn:

I àtum a inn generalmeent néuter (g'ann minga de càrica elétrica); quaand un àtum al pèert u al ciàpa un eletrún, al cambia e al devénta un jún, pusitíff (catiún) sa n'al ciapa, negatíff (aniún) sa n'al pèert.

Ul cuncètt de àtum a l'è staa prupòost per la prima völta da i filòsuf greech cumè Demòcrit e ul grupp dii Epicüree; in dii sécul dòpu g'inn minga staa pass inaanz, anzi a s'è desmentegaa tüscòss, fin almaanch a dopu l'Età de mèzz.
La teuría l'è stada rimetüda in pè dal John Dalton, chímich inglees; l'Amedeo Avogadro, in del sécul XIX, al cumencia a tegnii spartii àtum e mulécul.
Ul primm scenzià a mètt in ciaar la strutüra de deent de l'àtum a l'è staa, in del 1911, ul Rutherford; dòpu de lü, un quaj ann adree, Niels Bohr al püblica in d'un librètt ul sò mudèll de la strutüra de l'àtum. Per rivà a vècch magiuur detàj ammò, ga vöör però specià un quaj ólter ann fin al nassimeent de la física quantística e del micruscòpi eletrònich.




#Article 338: Grupp 11 de la taula periòdica (100 words)


I elemeent del grupp 11 de la taula periòdica a inn:

I primm trí a inn metàj, invéci l'ültimm a l'è un elemeent sintétich.
Raam, óor e argeent a inn duperaa fin da i teemp antích per i sò caraterístich de resisténza a la curusiun e a l'ussidazziun e, al dí d'incöö, de cundütività elétrica e tèrmica.
A inn duperaa da sécul per cunià i muneet, anca se in dii ültimm ann a inn püssee duperaa i pastún de difereent metàj (al s'è cuminciaa a duperà anca ul níchel); in paart a i muneet, sa dupérenn de fà i bisgiuu.




#Article 339: Cinc Claus (117 words)


Cinc Claus a l'è ü paisèl picinì picinì che l' fà part del mönisépe (cümü) de l'Escala (Alt Empordà), e l' gh'à dóma sich cà de masér e öna césa.

Töte i cà i gh'à la sò ciàf: sich cà, sich ciàf. Èco spiegàt cóme l'è nasìt ol nom de Cinc Claus. 

Al dé de 'ncö Cinc Claus l'è stacc bandunàt e ghe piö nisü che l'istà lé de cà, perchè la zét la s'è trasferida a l'Escala: chèsto l'è söcedìt 'mpó perchè chi de Cinc Claus i à decidìt de cambià mestér (i à bandunà l'agricültüra e la casa che i rendìa piö) e 'mpö per i comodità che ü paìs piö gròs l' pöl dà.




#Article 340: Cadaqués (316 words)


Cadaqués al è ol pais plö oriental de la penísula Ibérica; ol sò tèrmen münissipal al ocüpa la plö part de la costa de leant del massís del cap de Creus. Isolat per i muntagne del Pení de la resta de l'Empordà, Cadaqués al à vivit de fassa a la mar e prategament separat, per tera, de la resta de l'Empordà, fí al final del sécol XIX.

I atimiddot;ità de sössisténsa i è stade prinsipalamènt la pesca e la vigna. Chesta öltima la ernichía la comarca al sécol XVIII, però apó la ruinàa quant che la rivàa la plaga de la filòssera al comensamènt del sécol XIX, fat ch'al impülasàa de manera notòria la migrassiú vers Amèrica.

L'isolamènt del pais, malgrat ergot, al deenía alura ü fatur de prosperità: a l'inisse del sécol XX i scomensàa a riá di turis-c, disseminanc-es intra i zone d'acess plö fàssel però ignorant i sò parasg plö recòndic e, come conseguensa, preservant la virzinità ürbanístega.

Ol pais, sitüat a la cala de l'istess nom, al è presidit per la gesa de Santa Maria, che la contegn ü notàbel 
 retaule 
baroch. 
Salvador Dalí, che, tornant indré de Növa York, sa l'instalàa a Portlligat (öna di cale del tèrmen) al pensàa d'übegá ol sò müsée prinsipal a Cadaqués invesse de Figueres ndo s'al tröa atüalmènt. La sò presensa  la féa ch'i  gh'a riass personàs assé destacacc com García Lorca o Picasso i en öna ocasiú propi ol Walt Disney. Però fiss óter artis-c s'i à senticc sedüicc per la plasticità di case blanche inturna a la gesa de Santa Maria: Eliseu Meifrèn, Albert Ràfols-Casamada, Roca-Sastre, Àngel Planells (fiöl de Cadaqués), Tharrats, Eduard Arranz Bravo, Ramon Aguilar Moré, Marc Aleu, Jordi Curós, Benguel, Rafael Bartolozzi, Shigeyoshi Koyama, Ramon Moscardó, Josep Moscardó, Francesc Todó, Maria Girona, Isabel Garriga, Josep Rovira, Antoni Pitxot, Maurice Boitel e, natüralamènt, fiss fiss plö in l'àmbit di arte plàsteghe.




#Article 341: Figueres (Alt Empordà) (153 words)


Figueres a l'è la capitala de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres, a la província de Girona, España.

Al è sitüat a 39 meter damut la mar, apröf di Pirineus e de la frontera Fransesa.

Ol nom atüal al dería de Ficaris, de l'época visigota. Ol 1297, ol rei Jaume I gh'al consedía furs e, agn piö tard Hugo IV, cunt d'Empúries, la insendiàa.
De l'antiga müraja la resta in pé la torre Gorgot, integrada al Teatre-Museu Dalí.

La sità a l'è la cüna de la sardana, de che i prime composissiú i è devüde al Pep Ventura, mösegh militar natüral de Jaén ch'al era destinat a la banda de mösega del castell de Sant Ferran.

Intra otre, Figueres la cönta söj seguenc monümenc:

I feste de Figueres i è i Festes de la Santa Creu (Feste de la santa crus), s'i cèlebra aj prim de mas.




#Article 342: Val Fosca (133 words)


La Val Fosca a l'è öna al di Pirinee de formasiú glaciala per la quala l' cór ol Flamicell, l'è sitüada 'n de la part a nord de la comarca del Pallars Jussà. La tö 'l nòm da la paròla Fosca per i fórte pendènse di muntagne ch'i l'la furma.

I sò montagne i ria fina a i 2.500 méter e tra i cime gh'è piö de vinte lach. 

I gh'è trè ai picinine, Ricuerna, Filià e chèla d'Estany Gento. Indóe gh'è 'l paìs de la Torre de Cabdella i se zónta ste trè ai e i furma ol ri Flamicell, che l' cór per ol münissépe de Senterada, vers a Pobla de Segur 'ndóe l' se zónta col Noguera Pallaresa.

In del 1914 i à fai sö la prima sentrala idroelétrega pallaresa.




#Article 343: Element sintetich (152 words)


I element sintétich a hinn element minga stàbil, cunt una mèza vída inscí cürta (da i fraziun piscítt del segund a un quaj miliun de ann), relativament a la vída de la Tèra, ch'al sa pö dí ca tüt i àtum ca gh'eren quand la s'è furmàda s'hinn desfaa cumpletament. Dunca, sa cugnüssenn dumà perchè sa fúrmenn in di reatur nüclear upür in di aceleradur de partisèj.
Ul prim element sintétich a l'è staa ul tecnézi, ca l'è andaa a impiení un bögg in de la taula periòdica: la descuvèrta de la sò mèza vída (4,2 miliun de ann) la metüü in ciar ca ga na pudéva vèss pü in natüra, vist ca tüt quèll c'al g'era al mument de la furmaziun del pianéta a l'è naa desfaa.

I element sintétich a hinn (indicaa anca ul nümer atòmich):

In de la lista gh'hinn denter anca i element ch'hinn minga staa ammò descuvert:




#Article 344: Elettron (104 words)


Lelettron a l'è ona particella sub-atòmica, con carica elettrica negativa de -1.6·10-19 coulomb, massa de 9.10·10-31 kg e spin de 1/2 (e donca a l'è on fermion); a l'è reppresentaa de sòlit cont el simbol e-. A l'è dent in del grupp di particej ciamaa leptoni.
L'elettron el gh'ha ona antiparticella, ciamada positron, che l'è istèss precis de lù foeura che per la carica, che l'è igual in valor assolut ma 'l contrari in del segn.

Insema cont el proton e 'l neutron, a l'è ona particella che la forma i atomi; el se troeuva minga in del nucli, ma 'l ghe gira intorn.




#Article 345: Neütrun (129 words)


El neütrun a l'è una partisela sübatomiga senza carega eletriga e de massa 939.573 MeV/c² o 1.008 664 915 (78) u (1.6749 × 10−27 kg, poch püssee d'un prutun). El so spin a l'è ½, e l'è dunca un fermiun. La so antipartisela a l'è l'antineütrun. El neütrun a l'è minga una partisela elementara perchè l'è fada de alter partisel: i quark. El neütrun a l'è classifegaa 'me bariun, e l'è faa de dü quark down e un quark up.

Föra del nücli, i neütrun gh'hann una vida cürta, cun semivita de pressapoch 15 menüü. I decaden in d'un prutun e emeten un eletrun e un neütrin, in acordi a la reaziun:

Insema ai prutun, i neütrun furmen el nücli de l'atum. Neütrun e prutun vegnen ciamaa anca nücleun.




#Article 346: Antipartisèla (107 words)


In física, ga dísenn antipartisèla a una partisèla ca la g'à l'istèssa màssa e spin de un óltra, dumè ca la g'à càrica elétrica, interazziun fórta e débul al cuntràri.
Tütt i partisèj g'ann la sò antipartisèla assuciàda (es., ul pusitrún e l'eletrún); anca i partisèj cumpòost, cumè i prutúni, ga i ann. G'inn però dii caas (cumè ul futún) de partisèj ca inn anca la sò antipartisèla.
Sa sa incúntrenn una partisèla e una antipartisèla, sa dèsfenn e finíssenn in energía upüür in d'una quaj partisèla püssee lingéra; al cuntràri, un pàra de partisèj (partisèla+antipartisèla) a l'è pussíbil ca sa fúrmenn da un s'ciòpp assee energétich.




#Article 347: Meteurulugía (427 words)


La meteurulugía a l'è una bròca dii sceenz de l'atmusfera ca la stüdia ul teemp atmusférich; i meteuròluch g'ann de uservà e misürà i fenòmen atmusférich, elaburà chii daat chí cunt i elaburaduur e mètt giú i previsiun del teemp.

La paròla meteurulugía la vègn dal greech antích e la vöör dí discuurs (lògos) a prupòsitt dii ròpp ca búrlenn giú dal cèl (metéur); metéura la g'à un urígin püssee prufúnda ammò, vist ca (sémper in greech) la vöör dí ròpp c'al stà in cèl cunt ul Signúr.
I primm tentatiff de prevedè ul teemp a i ann fà i greech antích, ma fin al sécul passaa la meteurulugía a l'era minga vista bègn da i geent, suratütt i paisànn, ca cunsideràvenn ul teemp cumè la vuluntà del Signúr. Ul teemp al sa prevedéva minga, fursi dumè da un dí a chel ólter; sa vardàvenn i scrizítt, per esémpi i níver de un culuur pütòost ca de un ólter, ul veent c'al giràva in d'una manéra invéci de un óltra, e.v.i.
A l'è dumè da una quaj desèna de ann ca la meteurulugía a l'è duperàda in manéra scentífica per vütà i geent in dii sò atività.

I meteuròluch a càtenn un muntún de daat per mèt giú i previsiun, e per catài a dupérenn difereent istrümeent:

Sa dupérenn anca istrümeent per catà i daat anca in de l'atmusféra:

Dòpu l'uservazziun dii fenòmen meteurulògich e dii variàbil meteurulògich (temperadüra, pressiun, e.v.i.) e la sò trascrizziun, ul previsuur del teemp al scriff giú chii daat chí in sü la càrta del teemp, induè a l'è pussíbil vèch, in d'una ugiàda, la sitüazziun meteu de una quaj àrea (suratütt, sa mètenn giú i isòbar e sa mètenn in evidénza i fruunt).
Cunt i gròss elaburaduur sa fann curr i mudèj, ca inn dii algurítmi de calcuul per prevedè i cundizziun futüür de l'atmusféra dopu elaburaa i daat misüraa.

A segunda de quànt a l'è grànda l'àrea de stüdi i previsiun sa spartíssenn in:

Uviameent, cunt püsse l'àrea l'è grànda, cunt mègn i previsiun a inn preciis.

A segunda invéci de quantu teemp a vàrenn, i divisiun a inn:

Anca chí, altertaant uviameent, cunt püssee ul períut a l'è lünch mègn la vaar la previsiun; al dí d'incöö a l'è minga pussíbil fà previsiun giüüst per i períut de teemp püssee de dées dí; da una stagiun a l'óltra sa parla pü de previsiun, ma dumè de línea de tendénza.

A segunda dii istrümeent duperaa e de l'ubietiif ca ga sa curr adree, la meteurulugía la pö vèss spartída in:




#Article 348: Moto Guzzi (193 words)


Moto Guzzi a l'è una fabrica italiana che la fa so i moto. 
L' ha fai so pusee de 50 mudel da quant l'è stada fundada. 
La fabrica atualmeent l' è specializada a fa so i mutur cunt 2 cilinder e la disposizion de 90° a V.

A Mandello del Lario (LC) in via E.V. Parodi 57 esiste, all'interno della fabbrica, anche un Museo aperto al pubblico che espone svariati dei modelli più rilevanti.

Moto Guzzi da diverso tempo fornisce i suoi motori bicilindrici a V a piccoli costruttori di special quali ad esempio Ghezzi  Brian e Magni.

Molti pensano che le Guzzi non siano affidabii, invece è stato osservato che un motore Guzzi con una buona manutenzione è altamente affidabile. L'intervallo di servizio per i motori più vecchi è di 3000 km e se si rispettano le indicazioni, il motore, in parte anche grazie alla sua semplicità, si conserva a lungo.
Sulla gamma attuale gli intervalli di manutenzione sono intorno agli 8.000-10.000 Km.

(da completare)

Alla fine del 1957 le maggiori case motociclistiche italiane a causa dei costi decisero di astenersi dalle gare di velocità e stipularono un patto in questo senso.




#Article 349: Canz (354 words)


Canz l’è on comun italian de 5035 personn de la provincia de Còmm, in del Triangol del Lari, in di Prealp lombard. 

L’è l’ultim paes de l’Alta Brianza al confin con la Valassina, piazzaa in d’ona vall cont in gir in gir i mont Corniscioeu, Corni o Colonghej, Barzaghin e Scioscia. 

L’è traversaa del torrent Ravela, ch’intorno gh’è nassuu el paes vecc, e, a ponent, un pô del fium Lamber in manera de torrent, ch’el ven giò da la Valassina lì tacada; poeu gh’hinn tanti font in di montagn del paes, e on lagh, el Lagh del Segrin, in comonanza cont i paes de Eupili e de Longon. A Canz la se parla ona varietaa del brianzoeu, el Canzes.

El nomm del loeugh Canz el ven forsi del latin Cantius, che in de l’istessa manera el vegn de ona parola celtica (= spigol, parland di montagn; vedè ted. Kantzel=pulpit, Kante=spigol  lmo. ins. mil. canton; vedè ing. Kent).

I primm omen ch’hinn vegnuu a stà a Canz, per quell che se sà, hinn vegnuu in de la fin de la giazzada del Würm, in de l’etaa mezana de la prea (press a 10000 ann fà). El casott de cascia a 900 meter sul mont Raj l’è staa doperaa d’estaa fin a l’etaa mezana del bronz.

L’etaa del ramm (press a 4000 ann fà) l’è marcada de la testimonianza de ona tomba a cavagna cont cepp, trovada in di loeugh di Budracch. La tomba l’è stada fada anmò su tutta in del giardin di scoeul “F. Turaa”.

De l’etaa vegia del bronz gh’è on alp su la riva del Lagh del Segrin de la part de Canz. L’avè trovaa i rest de quell alp chì l’à avuu un bell pês per cognoss i primm gent stabil in Alta Brianza.

El primm paes in del sitt d’incoeu l’è de l’etaa di Roman, quand hann marcaa i strad maggior per soldaa e mercant. De quell temp chì l’è stada trovada on cepp arent al Lagh del Segrin per marcà i distanz su la strada, inveci in del 1822 l’è saltada foeu ona tomba romana cont i sò arnes.




#Article 350: Jun (308 words)


In física e chímica, sa ciàma jun un àtum u una mulécula cunt una càrga elétrica, ca la pö vèss pusitíva (catiún) upüür negatíva (aniún); ul prucèss de pèert u ciapà eletrúni a l'è la junizazziun.
I iuni sa rapreséntenn cunt ul símbul de l'àtum curespundeent cunt un segnètt + u - a segunda de la càrga ca gh'è: per esémpi, ul sòdi al pèert un eletrún, al diventa un catiún e al sa scriff Na+, quant invéci l'ussígen, de eletrúni, na ciàpa dü e al vègn O2-.
La paròla jun la vègn, giüüst per cambià, dal greech ion, particípi passaa de iénai (andà).

L'è staa ul Michal Faraday ca l'à prupòost, in del 1830, l'esisténza dii iuni, anca sa l'è staa l'Arrhenius ca l'à desvilüpaa la teuría: per quèst, l'à ciapaa ul Prémi Nòbel per la chímica in del 1903.

L'energía ca ga vöör per strepàch vía un eletrún a un àtum ga dísenn putenziaal de iunizazziun, ca inn dii custaant físich caraterístich per i difereent àtum.
De sòlit, i valuur dii putenziàj de iunizazziun sa sbàssenn de menemàn ca sa va (in de la taula periòdica) dal vóolt al bàss: istèss sa sa va da drita a manzína. L'andameent de chii valuur chí a l'è prupurziunaal al cuntràri a i valuur del racc atòmich; a l'è natüraal, vist ca in d'un àtum piscinín i eletrúni a inn püssee areent al nücli e dunca a séntenn püssee fórta la fòrza de atrazziun.

Ul primm putenziaal de iunizazziun a l'è quèll ca ga vuraría per strepà vía ul primm eletrún de un àtum; ul seguunt valuur al diss l'energía per strepà vía ul seguunt, e.v.i. I difereenz tra i putenziàj sücesiif a inn gròss (vàrda la taulèta chí de suta), dunca i àtum a fúrmenn dumè puch tiip de iun, quii ca pödenn furmàss cunt dii energii nurmàj.




#Article 351: Mulecula (177 words)


In chimica, una mulecula l'è la part püssee piscinina de un cumpost che la mantegn i so prupietà; una mulecula l'è dunca furmada da atum ligaa.

Una prupietà impurtanta di mulecul l'è la so furmüla empiriga, che la descriv la prupurziun che gh'è tra i so atum custitüent; per esempi, l'aqua (H2O) la gh'ha un atum de ussigen e dü de idrogen.

El cuncet de mulecula l'è staa metüü in pè per prim dal scenziaa italian Amedeo Avogadro, in del 1811.

In d'una mulecula, se pö imaginà che i urbitai di diferent atum se meten insema, fin a furmà un ünegh urbital bel gross, ch'el tegn dent tüt i atum de la mulecula; a segunda de la diferenza de eletru-negatività di atum che furmen la mulecula, el ligam el sarà pür, u el gh'avarà una pularizaziun.

Asca quei tra i so atum, i mulecul gh'hann, de solit, anca di ligamm tra de lur; tra i principai a gh'hinn:

Quij ligam intramulecular chi hinn suvent impurtant per i efett in sü i pünt de bülizziun u la sulübilità.




#Article 352: Fisica (562 words)


La física (dal greech antích φυσικός (phusikos), natüraal e φύσις (phusis), natüra) a l'è la scénza ca la stüdia la natüra in del sò significaa püssee làrch, vist ca la vàrda ul cumpurtameent de la matéria, de l'energía e dii fòorz fundamentàj ca guvèrnenn i relazziun tra i partisèj. L'era inscí prufundameent mis'ciàda cunt ul cuncètt de natüra ca, fin almaanch al sécul XIX, a l'era ciamàda filusufía natüraal.
I físich a stüdienn dunca un ventàj fisc làrch de fenòmen físich: a partí da la ròba piscinína (i partisèj süb-atòmich) a rivà a i ròpp püssee graant (l'Ünivèers intréch). Tanti vöölt s'è rivaa a dí ca la física l'è la mama di tütt i ólter sceenz (la scénza fundamentaal), vist ca tràtenn de fenòmen ca ga ubedíssenn a i lécc físich; dunca, i descuvèert de la física g'ann aplicazziun anca in tütt i ólter sceenz natüràj.
La física a l'è ligàda sü in d'una manéra particulaar cunt la matemàtica, vist ca, a la fin de la féra, la física la descriff i lécc e i fenòmen natüràj duperaant la léngua matemàtica; quèla manéra chí de laurà la permètt de dimustrà la pussibilità u l'impussibilità d'un quaj fenòmen físich anca senza usservàll diretameent, ma dumè cunt i calcul matemàtich.
Ga vöör però tegnii spartii: la matemàtica a l'è no una scénza, vist ca la g'à minga cumè ubietiif la descrizziun del muunt materiaal, ma l'è dumè una specülazziun, un mèzz duperaa da i sceenz reàj per parlà del muunt.

La física clàssica la tègn deent i bròch tradizziunàj de la física, saría a dí tüta la visiun del muunt desvilüpàda dal Newton a i sò teemp, pöö scancelàda da i descuvèert del sécul XX; la g'à anca lé difereent tòcch:

La física clàssica la laúra in sü scaar nurmàj de usservazziun; d'óltra paart, la física mudèrna (ca la saría la física ca l'è vegnüda fö da tütt i descuvèert del princípi del sécul XX) la vàrda i cumpurtameent de la matéria suta cundizziun estreem (per esémpi velucità areent a quèla de la lüs) upüür sü scaar altertaant estreem (piscinítt, cumè i partisèj süb-nücleaar, u graant, cumè l'Ünivèers).
A chii scaar chí, i nòster nurmàj cuncètt de velucità, spazzi, teemp a vàrenn püü; i nöff fenòmen c'inn saltaa fö a vègnenn descrivüü da i bròch de la física quantística, da la relatività generaal e da la relatività stréncia.

I dü bròch de la física del títul chí de sura a vörenn dí ca, in del muunt dii físich, ga n'è de chi c'al preferíss stüdià i teurii nöff per spiegà i resültaa utegnüü cunt i esperimeent e fà dii previsiun per ul futüür e chi c'al laúra per esperimeent, per esplurà muunt nöff e vedè sa i lécc teòrich a inn bun.
A sa capíss ca la teuría de par lé la pö minga dà resültaa sücüür, sa l'è minga cumpagnàda anca da i esperimeent, e la pö purtà föra de la stràda giüsta; però ga vöör dí ca suveent i riceerch teòrich a cunséntenn de pensà e fà sü dii esperimeent nöff, ca pödenn anca purtà a un quaj còss.
La física l'è l'ünica scénza induè l'è pussíbil de vèch teuría e pràtica inscí spartii: in tütt i ólter sceenz natüràj (biulugía, chímica, geulugía) la teuría e la pràtica a inn insèma, e vün al pöö minga vèss dumè l'un u dumè l'ólter.




#Article 353: Architetüra (278 words)


Larchitetüra l'è la disciplina che g'ha come propózet l'organizasiù del spàsio endóche vif i òm. A semplificà, se pöl dì che la riguàrda suratöt la progetasiù e la custrusiù de 'n imòbil ma apò de töt l'ambiènt custrüìt.

L'architetüra l'è nasìda prim de töt per sudisfà dei bezògn biològich de l'òm compàgn de la protesiù de le 'ntempérie e pròpe per chèsto l'è ,tra le disciplìne piö prezènte en töte le civiltà. Apéne endène segónt momènt, col svilüpàs de la diviziù del laurà endèla società, a la funsiù primària s'è zontàt dele funsiù segondàrie en nömer sèmper piö grant. 

Co l'aparisiù de caràter estétich s'è cuminciàt a concepì l'achitetüra apò a come 'n'art vizìva, condèle caraterìstiche sò particolàr.

'Na definisiù làrga del concèt de architetüra la ciaparès dét apò 'l progèt de töt l'ambiènt custrüìt: de l'urbanìstica, al progèt ürbà 'nfìna al progèt dei mòbii. l'è giöna de le sés bèle arcc. Sèrte palàs o ótre custrusiù i è percepìde come dei sìmboi cültürài e pulìtich e 'n sèrte càzi come de le òpere d'art, dato che le pöl véser cunsideràde prim de töt en funsiù de la sò fùrma o strütüra sensìbil o de la sò estética.

El progèt architetònich l'è caraterizàt suratöt de la manipolasiù de la màsa, del spàsio, dei vülüm, la strütüra e la consistènsa, de la lùce, i materiài, e i elemèncc pragmàtich, copmàgn dei cósti, la custrusiù e la tecnologìa, per rià 'n obietìf che l'è estétich, funsiunàl e de spès artìstich. Chèsto 'l diferènsia l'architetüra de la' ngenierìa, che 'nvéce la se caraterìza principalmènt per la manipulasiù creativa dei materiài e de le fùrme, per mès de prensépe scentìfich e matemàtich.




#Article 354: Carboni (651 words)


Ul carbòni a l'è un elemeent chímich de nümer atòmich 6, de sòlit tetravaleent, minga metàlich e sòlit a temperadüra ambieent. 
A l'è l'elemeent de baas de la vida in sü la Tèra, inscí cuma la cugnússum, vist ca tütt i mulécul impurtaant per i sisteem viveent g'ann deent ul carbòni, àsca idrògen, nitrògen, fòsfur, ussígen; nissügn de chii elemeent chí al g'à però l'impurtànza del carbòni. I resún de chèsta impurtanza a vègnenn dal fatt ca ul carbòni a l'è bun de ligàss sü cunt quater àtum, e al pöö mètt in pè strutür cumplicaa, ca fann vegní föra fin a 10 miliun de cumpòost urgànich difereent.

Ul carbòni al g'à difereent fuurm alòtrup: grafiit, diamaant, fülereen a inn quii püssee cugnussüü; in del 2004 n'è staa descuvèert un ólter. Ga vöör dí ca ul carbòni al pö anca esíst cumè mineraal amòorf, a l'öcc símel a la grafiit, e cumè furma isutròpica de la grafiit, cunt i fujètt ca stann minga vün de suravía a l'ólter ma a inn metüü in tütt i direzziun. La fibra de carbòni la sa utègn slüngaant dii fíber urgànich, de manéra ca i piàn del carbòni sa mètenn in línea cunt la direzziun de la fibra; chèll prucediment chí ga dà una resisténza iguaal a l'azzàl.

L'aplicazziun püssee impurtànta del carbòni a l'è cumè cumbüstíbil e fuunt de energía, cunt i idrucarbüür: gas natüraal, petròli, sciustra. Chii cumpòost chí a inn anca la fuunt de tütt i plàstich.
Ólter maneer de duperà ul carbòni, in dii sò fuurm, a inn:

Ga vöör dí, a la fin, ca ul fülereen al paar c'al g'à un futüür in de la nanutecnulugía.

Ul carbòni, cumè gemò spiegaa, a l'è l'elemeent püssee impurtaant de la vida in sü la Tèra, e l'è preseent in quantità in tütt i strutüür urgànich e biulògich. In del muunt inurgànich, ul carbòni a l'è preseent in d'un muntún de mineràj (tütt i carbunaa) e in de l'anidriit carbònica (CO2).
I diamaant sa trövenn in d'un quaj giacimeent de un mineraal ciamaa kimberliit, specialmeent in Repüblica Südafricàna, Sibéria, Congo, Australia; la grafit la sa cata in quantità in Mèssich, Rüssia, India, Gruenlàndia.
Ul carbòni al sa furma in dii stèll, cunt un s'ciòcch tra trii partisèj alfa (nücli de éli), in d'un prucèss ciamaa defatt prucèss triplu alfa. Una quaj grígula de carbòni a l'è deent in dii meteuriit, suta la furma de diamaant piscinítt.

Ul carbòni al furma, cuma gemò dii de suravía, un muntun de cumpòost (10 miliun).
A catà tra i püssee impurtaant, a g'inn:

I cumpòost del carbòni, vist ul nümer, a g'ann un bel puu de difereent azziun tòssich: per esémpi, ul munòssit de carbòni (CO), preseent in dii scàrich dii mutuur a cumbüstiun intèrna, e ul cianüür (CN-) a inn tòssich per i mamífer. 
I cumpòost cumè i idrucarbüür (per esémpi ul metàn, la benzína, l'acetileen a tàchenn fööch a svèlta, in d'un atmusféra de ussígen.
Ga vöör dí, a la fin, ca anca ul metàn a l'è vün dii gas sèra, e anca püssee puteent de la CO2 u del vapuur de aqua.

Ul carbòni al g'à dü isòtup stàbil, dispuníbil in natüra: ul 12C (98.89%) e 13C (1.11%); ul carbòni-12 a l'è staa ciapaa da la IUPAC cumè baas per la misüra de la màssa atòmica. Ul 14C a l'è un isòtup radiuatiif, c'al sa dèsfa in, a stèmm, 5.730 ann e al vègn duperaa per datà lègn, fòssil, sítt archeulògich.

Ul carbòni (dal latín carbo, c'al vöör dí sciustra) l'è staa, uviameent, vün dii primm elemeent c'inn staa descuveert, in de la preistòria, quand i òmen s'inn curgiüü c'al sa furmàva quand sa gremàva ul lègn.
In de la furma del diamaant a l'è staa cunsideraa da sémper una prea de valuur; ul sò ültim alòtrup, ul fülereen, l'è rivaa dumè in dii ann '80, ma al paar c'al g'à un gran futüür.




#Article 355: Ragg atòmich (180 words)


Ul racc atòmich a l'è la distànza ca g'è dal cénter del nücli fin a l'urbitaal püssee de föra, in d'un àtum isulaa; de sòlit, al sa misüra in picòmeter (1 pm=10-12 m) upüür in Ångström (1 pm=10-10 m).
I partisèj del nücli e i eletrúni a inn partisèj quàntich, e dunca ga ubedíssenn al princípi de indeterminazziun de Heisenberg; inscí i misür dirètt g'ann minga significaa e dunca, per cunvenziun, sa díss ca ul racc atòmich a l'è la metà de la distànza ca g'è tra i cénter de dü àtum ligaa.
A segunda de cum'inn ligaa sü i àtum, sa pödenn catà föra difereent tiip de racc:

I racc atòmich dii elemeent a crèssenn dal vóolt al bass e da la drita a la manzína de la taula periòdica: elemeent cunt püssee eletrúni a inn uviameent püssee graant; invéci, demenemàn ca sa va inver drita in sü la taula, cunt l'istèss livèll energétich a g'inn püssee eletrúni e püssee prutúni, dunca a g'è püssee fòrza de atrazziun: ul racc atòmich al diminüirà dunca cunt l'aümeent del nümer atòmich.




#Article 356: Densità (155 words)


La densità, de símbul ρ (lètera rho de l'alfabeet greech), una quaj völta scrivüda d, a l'è la relazziun ca g'è tra la massa e ul vulüüm d'un ròpp; la densità a l'è uviameent diretameent prupurziunaal al valur de la massa, u prupurziunaal al cuntràri cunt ul vulüüm.
Furmüla generaal:

L'ünità de misüra, in del Sistéma Internazziunaal, a l'è ul kg/m3; per resún pràtich al sa misüra anca in g/cm3. Per esémpi, la densità de l'aqua a 3.98 °C a l'è iguaal a 1000 kg/m3 = 1 g/cm3.

La densità in d'un mèzz cuntín a l'è una grandèzza scalaar, definída in tütt i pünt materiàj.
Al sia P un pünt materiaal de un mèzz cuntín, ga sia una sücessiun de vulüüm materiàj cunt vulüüm Vi e massa mi, taal ca tütt a cuntègnenn ul pünt P; a ciàmum densità del pünt P ul límit de la sücessiun dii quozieent  quaand Vi a téndenn a 0:




#Article 357: Donald Duck (110 words)


El Donald Dock (El Nedròtt Donald o anca Donald l'Aneda; in italian Paperino) l'è vun di personagg pussee cognossuu de la Walt Disney, tant in disegn animaa comè in di giornalett. 

El Donald l'è on nedròtt bianch a forma d'omm cont el becch, i gamb e i pee de color narancion. De sòlit el vest ona camisa da marinarett e anca on cappell, senza pantalon (a esclusion de quand el và a nodà). Quaidun el cred che, par 'sta caratteristega, el personagg el sia staa censuraa in Finlandia, però l'è minga vera.

Second el disegn animaa dal 1942 Donald Gets Drafted, el sò nomm complet el sariss Donald Dock Fauntleroy.




#Article 358: Barba Scrooge (157 words)


Barba Scrooge u Scrooge McDuck al è un caràtar fizziunaal Scuzzees creaa pal Carl Barks, parüü par la prüma völta in Dell Comics Four Color Comics #178 Christmas on Bear Mountain in Dicembru 1947. Sura i décad, ul Scrooge al è emergjüü dal vess gjüüst un caràtar da süpòort dal Àned Donald, generaant la sò pròpia séria da líbar da còmich, Barba Scrooge, cun di aparizziun in difereent specjaal da televisiun, film e videogjööch. La séria animada del 1987, DuckTales la sigüta i aventüür dal Scrooge e di sò nevuut Àned Donald e Huey, Dewey and Louie Duck e da la sò vita sitüada in la citaa fizziunala de Duckburg. 

Ul nomm dal Scrooge al è basaa sül Ebenezer Scrooge, un caràtar da la A Christmas Carol dal Charles Dickens. Ul Scrooge, insema a fisc òolt caràtar da Duckburg, al à gudüü da pupularitaa internazziunala, particülarameent in Europa, e al è da frequeent tradüii int òolt lénguf.




#Article 359: Grafiit (128 words)


 

La grafiit l'è la furma del carbòni a pressiun nurmaal. L'è un mineraal muresín, deent del qual ul carbòni a l'è ligaa sü cunt trii ólter a furmà un piàn esagunaal; al g'à trii eletrúni in dii urbitàj bidimensiunàj ciamaa sp2 e un eletrún in de l'urbitaal s. Dal pünt de vedüda macruscòpich, la grafiit a l'è furmàda a fujètt cumè un líber.La grafiit la sa pö presentà in dò fuurm: alfa, esagunaal, e beta, rumbuidaal, cunt i istèss prupietà físich ma cunt una strutüra cristalína diferenta; in natüra, ul 30% de la grafiit la sa tröva in de la furma beta, invéci la grafiit sintética la g'à dumè la furma alfa.La grafiit la fà passà la cureent, vist ca i sò eletrúni a inn líber de mövess.




#Article 360: Diamant (104 words)


Ul diamant a l'è una furma alòtrupa del carbòni, caraterística dii pressiun volt. Dent in del diamant un àtum a l'è ligaa sü cunt quater ólter; la strutüra l'è l'istèssa del silíci e del germàni, e grazzia a la fórza dii ligàm carbòni-carbòni a l'è la sustànza püssee düra ca gh'è in natüra (10 in sü la scàra Mohs).Ul diamant al cünta quater eletrúni in dii urbitàj sp3; cunt ul temp, al tend a trasfurmàss in grafit, anca se a temperadüra ambient al prucèss a l'è lunch. Un óltra furma del diamant a l'è la lunsdalèit, una spéci de diamant cunt una strutüra esagunal.




#Article 361: Fülereen (107 words)


Ul fülereen a l'è una furma alutròpica del carbòni; in de la sò versiun püssee cumün, 60 àtum de carbòni sa mètenn insèma in dii trii dimensiun per furmà una strutüra a furma de balèta. Chèla urganizazziun chí la vègn dal vècch anca, asca la strutüra esagunaal, anca una pentagunaal e una utagunaal.
I prupietà del fülereen ann munàn de vèss staa descuveert tütt; a inn staa truaa anca dii ólter materiàj de la sò famèja, anca se püssee cumplicaa ammò, cumè per esémpi ul fülereen a tübu (nanotübi), cun la strutüra de la grafiit sarada sü a furmà un tübètt, duperàda in del caamp dii nanutecnulugii.




#Article 362: Lach de Aral (1161 words)


El lagh de Aral (Kazak: Арал Теңізі, Aral Tengizi; Üzbech: Orol dengizi) a l'è un lagh in de l'Asia central; a l'è spartii trai stat del Kazakistan a nord e Üzbekistan a süd. El lagh de Aral a l'è 'l teater, a partì dai ann '60, de vün di püssee grand disaster ambientai in del pianeta Tera. Da quij ann lì el lach l'ha perdüü la püpart de l'aqua che ghe rivava dai sò düü aflüent principai (l'Amu Darja e 'l Syr Darja); cume resültaa, el lagh el s'è strengiüü e l'ha perdüü i 3/4 de la sò süperfis.

Un alter prublema a l'è la presenza de un center de ricerca süi arm biulogich ins un'isulèta (Vožroždenija) che, una völta, la se truvava in mezz al lagh; adess, cunt el livèll de l'aqua di meter püssee in bass, l'isula l'è dree a fàss arent a la teraferma, cunt tüt i pericul che gh'hinn de inquinameent del teritori.
Inultra i paisan de la zona hin dree a duperà da almanch cinquant'ann fertilizant minerai per cercà de mejurà i camp de cutun de l'area: tüt 'stu carich de sàj l'à gemò purtaa a inquinameent del teren.

I guvernant de l'Üniun suvietica, in del 1918, han decidüü de duperà l'aqua purtada da i düü grand fiümm de la zòna, l'Amu Darja e ul Syr Darja, de bagnà el desèrt per fà cress ris, meluni, cereai e, suratütt, cutun.
I lavur de custrüziun del canal de irigaziun a hin cuminciaa in di ann '30; a eren faa mal, e un muntun de aqua la nava strassada per evapuraziun o assurbiment in del teren secch (han calculaa che dal püssee impurtant di canaj, el Qaraqum, dal 30% al 70% de l'aqua la rivava no induve la gh'era de rivà).
Rivaa al 1960, una quantità de aqua tra 20 e 50 chilometer cübich a l'ann la nava a la tera inveci de nà al lach: dunca, el lagh l'ha cumenciaa a strengess. Tra el 1961 e 'l 1970, el livel de l'aqua in del lagh al s'è sbassaa de vint ghej l'ann; in di des ann sücessiv, 'sti vint ghej chì a hin diventaa cinquanta o sessanta; in di ann '80, el s'è rivaa a vutanta-nuvanta ghej de men ogni ann. Cun tüt 'stu sbassament, la quantità de aqua duperada per l'irigaziun la cresseva ann per ann (in del 1980 sa na cateva el dupi del 1960), vist che l'agricultüra la rendeva ben.
I suvietich hin minga restaa lì quand s'hin curgiüü che 'l lagh a l'era dree a sbassàss: adiritüra, l'aveven previst un muntun de temp prima, e 'l ghe pareva natüral, ch'el gh'aveva de sparì in d'una quaj desena de ann; el lagh, segund lur, a l'era una speci de erur de la natüra, e dunca negot de mal s'el scumpariva.

In del 1960, l'Aral a l'era el quart lagh del mund per dimensiun, cunt una süperfis de 68.000 km² (a stemm) e un vulüm de 1.100 km³; la salinità media l'era arent a 10 g/l.
Rivaa al 1998, la süperfis a l'era de 28.687 km² (l'utav del mund), e la salinità l'era rivada a i 45 g/l.
In del 2004, el lagh al s'era strengiüü ammò, fin a rivà a 17.160 km², 1/4 de la sò area uriginal, e l'era ammò dree.
In del 1987 el restringiment l'ha pruvucaa la spartiziun del lagh in düü lagh difereent, l'Aral setentriunal e l'Aral meridiunal; adiritüra, el lagh meridiunal el s'è ülteriurment spartii in düü basitt.
Anca el clima a l'è cambiaa: l'è turnà de tip cuntinental desertich, quand inveci prima sa vedeven di piöv purtaa da l'evapuraziun de l'aqua del lagh.

L'ecusistema del lagh de Aral e del delta di düü fiüm che ghe se tran dent l'è staa quasi desfaa, sia in di part induve l'aqua l'è evapurada sia in quej ammò quataa da aqua, ma cun prublema de salinità.
El lagh ch'el se tira indree el lassa un teritori de pianür cumpletament quataa de saa, sia natüral sia pruenient da i fertilizaziun chimich; 'stu saa chì el vegn spantegaa dal vent, e inscì la zona quatada da saa e pulver tossich la cress.
Cume resültaa, anca i gent che viven inturn al lach gh'han prublema de salüt (cancher, maladii ai pulmuni) e de mancanza de aqua de bev.

Un alter prublema a l'è che, in del passaa, gh'eren di cità che surgeven in sü i riv del lagh, e scampaven de pesca; adess, cunt el lagh a desenn de chilometer de distanza, quij cità chì han perdüü i sò ecunumii: nav da pesca a vegnen bandunaa in del bel mez de la pianüra, in mez a i crust de saa, e i cità se svöjen.

Hin staa faa, suratüt in di ültim an, di lavur per cercà de mett a post un poo i rob: per esempi, hinn staa metüü a post i canai de irigaziun del Syr Darja, per strasà un poo men de aqua. El guvern del Kazakistan l'ha custrüii, dal 2003, una diga (ciamada Korakal) in mez ai düü lagh setentriunal e meridiunal. 'Sti lavurà chì han permetüü de fà cress el livel del lagh setentriunal fin a cunsentì la navigaziun e la pesca.

In di prossim an, el Kazakistan al völ creà un sistema di dighe e canai che i gh'avress de portà l'aqua fina al (ex) port de Aralsk.

Una sitüaziun diferenta a l'è dree a vivela el lagh meridiunal, dent in del stat püssee pover de l'Uzbekistan: un quajvün el calcula che el lagh meridiunal al pudarà scumparì in una quindesena de ann. In de l'estaa del 2003, al paréva che 'l lagh a l'era dree a sügàss püssee a svalta del previst: in de la part püssee prufunda, l'aqua in fund l'è püssee salada de quela in süperfis, e, dunca, dumà la part de aqua in alt la se sculda in estaa; cume resültaa, l'evapuraziun l'è püssee rapida de quel che se prevedeva.
In di ann hin staa prupost diferent sulüziun al prublema:

In pagament, el guvern de l'Uzbekistan l'ha faa savè che un cunsorzi (creaa in del setember 2005) de cumpagnii petrulifer l'ha cumenciaa i lavur per tirà in pee camp per cavà petròli e gas natüral in de la zona del lagh. Per provà a fermà i prolemi de l'ambient, i sarà piantade 300000 Haloxylon ammodendron, che i pöl cress in quele condizion de salinità.

In del 1948, un laburatori süper segret de ricerch süi arm biulogich l'è staa metüü a punt ins un'isulèta che alura la se truvava in mez al lagh; in del 1992, quand l'è cruada l'Üniun Suvietica, l'isula l'è stada bandunada.
Una spediziun scentifica, un quaj ann dopu, l'è riüssida a pruà che l'isula l'è stada duperada per an cume sit de prudüziun, de test e a la fin cume ruera de arm biulogich. In del 2002, cunt un pruget urganizaa dai Stat Ünii cun l'assisténza de l'Uzbekistan hin staa truvaa e netaa sü 10 sit induve gh'eren spor de antras.




#Article 363: Balun (115 words)


El balun (in Lombard Oriental balù) ciamàa anca fulbal, fùbal, furbal, folber, fusbal o fólbal, da l'ingles football (che 'l vör dì bala-pee) l'è un giögh d'urigin inglesa. L'è giügaa da du squader che i henn faa de vündes giügadur int un camp a furma retangular cun di righ che le delimiten. El giögh 'l cunsist int el fà 'ndà dent la bala int la porta da l'altra scuadra. La porta l'è marcada da na riga e gh'è denter un giügadur ciamaa purtee che 'l cerca da lassà miga segnà. L'è una specialitaa ulìmpica.

Competizion de folber scrivude in lombard:

Squader de folber scrivud in lombard:

America del Sud

Stadi de folber scrivud in lombard:




#Article 364: Blòch p (101 words)


I elemeent chímich del blòch p a inn quèj ca stann in dii grupp dal 13 al 18 de la taula periòdica; in chèll grupp chí i livèj energétich püssee de föra a curispúndenn a urbitàj p. La cunfigürazziun eletrònica per 'sti elemeent l'è  ns2npx , (indue x= 1 a 6: 1 per ul grupp del bòor, 2 per ul grupp del carbòni, ..., 6 per i gas nòbil).
Deent in chèll grupp chí g'inn dii elemeent ca preferíssenn pèert un quaj eletrún per svujà ul sò ültimm urbitaal, e na g'inn ca invéci preferíssenn ciapàn per rivà a vèghell pièn.




#Article 365: Geulugia (196 words)


La geulugia, dal grech γῆ- (gê-, tèra) e λογος (lógos, discurs), l'è la scienza che la stüdia la cumpusiziun, la strutüra, la storia e l'evulüziun del pianeta Tera, a partì da quand al s'è indürii fin al dì d'incö; la geulugia la tegn dunca cünt anca de fenomen fisich, biulogich e chimich. Da la fin del secul XX, la geulugia l'ha cumenciaa a met i man anca in del stüdi di alter pianeta e alter corp del Sistema Sular.
La geulugia l'è, in tüt i möd, dumà una broca di scenz de la tera: i alter scienz ligaa sü stregg cun la geulugia a hin:

La geulugia la pò vess spartida in d'un badalüch de broch diferent, semper dent in del grüp dii scienz de la tera:

A gh'hin di alter südivisiun, duperaa per definì el camp de lavurà di geolugh: ghe poden vess la geulugia ürbana, che la varda i ambieent di cità, la geulugia aplicada, che la dupera i cugnussenz geulogich per met a pòost i prublema de l'om, la geulugia marina, per stüdià i mar, la geulugia mineraria, che la varda cunt l'ögg del geolugh i maner de mandà inanz i minier, e.v.i..




#Article 366: Eculugia (193 words)


Leculugia a l'è una scénza ca la stüdia i relazziun ca g'inn tra i urganism e ul sò munt inturn e tra i diferent urganism tra de lur; a l'è una bròca de la biulugia. Ul cuncètt de bas dii stüdi eculògich al sa ciama ecusistéma, c'al cumprent la cumünità biulògica (biucenuus), ul sitt fìsich indue a vívenn e i relazziun ca g'hinn tra lur, cumpagn dal traspòrt de matéria e de energía.
L'eculugìa a l'è una scénza mültidisciplinar, ca la ciapa cuncètt e mecanism da i ólter scenz cumpagn de la fìsica, la chìmica, uviament la biulugia, la geulugia.
La paròla eculugìa l'è stada creàda in del 1866 da l'Ernst Hackel, ca l'à ciapaa i paròll greech οικος (oikos, cà) e λόγος (logos, discuurs).
In dii ültimm trent'ann la paròla eculugìa l'è stada duperàda de spèss per dii muvimeent (ciamaa eculugist) ca g'erenn per ubietiif un puu de cuntròl in matéria de ambient, suratütt cunt i guvèrn a tütt i livèj (varda per esémpi Greenpeace u WWF); püssee in general, in di chí ültim ann generalment la gent la sa scunfunt de spèss tra eculugìa e ambient, ch'inn no la stèssa ròba.




#Article 367: Filusufia (284 words)


La filusufia a l'è una scenza (u disciplina) che la dupera la logica u el 
ragiunament per cercà de dà una spiegaziun del mund, de la natüra e del post de l'om
in del mund (e, in manera püssee estesa, in de l'Ünivers); l'è stada anca definida cume el stüdi dii cuncètt fundamentaj ingabulaa cunt el pensee, l'aziun, la realtà. In general la filusufia la gh'hà no un metud rigid, vist che anca quel che rapresenta la filusufia el cambia a segunda de la cultüra de riferiment.
El termin filusufia l'è staa cataa dal grech: Φιλοσοφία (filosofía) al vör dí amur per la cunuscenza.
La filusufia l'è no, uviament, una scenza esata, vist che i quistiun filusofich se poden minga tratà cunt un metud empirich, ma l'è gnanca cumè la religiun perchè l'è minga nassüda da una rivelaziun. Una definiziun la vegn dal Diziunari Oxford de Filusufia, che la definiss la riflesiun filusofica cume derivada diretament da la pratica nurmal de tutt i camp de ricerca inteletüal. In di ann indree, defat, la fisica l'era inscì ligada al cuncett filusofich che l'era ciamada filusufia natüral; prima ammò, al temp di grech antich, la filusufia l'era cunsiderada semplicement cume desideri de cunuscenza e dunca cume stüdi, cume usservaziun del mund, spartii da i rob materiaj cunsideraa roba bassa.
Ghe vör dì che, generalment, in del parlà de tütt i dì, se dupera la parola filusufia de indicà tütt i credenz e i maner de vedè la vida di diferent persun.

La filusufia la gh'ha tanti broch diferent, vist che se pò truà una filusufia per tütt i rob ca vegnen stüdiaa; in particular, però, gh'è una quaj broca che la gh'ha püssee impurtanza di alter:




#Article 368: Canegraa (236 words)


Canegraa (Canegrate) l'è on comun de 12.160 abitant in provensa de Milan.

El comun de Canegraa gh'ha minga de frazion, ma 'l sa dividi in contradi o quartier:

Anca se gh'è on'etimologia comun, chella del stemma de Canegraa (can dieter la graa), el nomm del comun gh'ha nò atinenza né coi can, men che cont i graa. El suffiss -aa l'è present in tanti toponim lombard. Forsi l'etimologia l'è Cà Negraa. On'altra possibilità de l'origin del nomm l'è la derivazion dal nomm latin Cannetulae, derivant d eon alter nomm latin, Cannicum, col regordà la caratteristiga ambiental de on quai temp innanz. Alter disen che la radis celtiga Cannicus l'è la derivazion del nomm: per i storigh, perchè gh'hann retrovaa reperti celitigh.

A Legnan g'he 'l pussee tacaa access a l'autostraa A8, inveci a Rò gh'è l'access per la A4. La SS33 del Sempion l'è facilment raggiungibil in poeucch minutt.

La stazion de Canegraa l'è in sù la direttris 4 Milan-Vares-Port Ceresi di Ferrovii Statai. A la stazion de Canegraa el ferma ol treno suburban che 'l collega Vares a Trevili, cont passagg in del passant ferroviari de Milan.

In Canegraa l'è nassuu in del 1861 el senator Felice Gajo, imprenditor brillant e politigh. Hinn dedicaa a lù la piazzetta davant a la Parrochial noeuva e la via de fianch.

L'andament del numer di abitant del comun de Canegraa l'è mostraa in la tabella chi de sotta:




#Article 369: Aeroport Internassiunal de Barcelona (410 words)


L'Aeroport Internassiunal de Barcelona - El Prat del Llobregat al è l'aeroport ch'al dà servisse a Barcelona, Catalunya, Spagna. Al è sitüat a 10 km al süd-oest de Barcelona, ind el münissipe de El Prat de Llobregat, a 6 meter sura ol nivel del mar. Al è ol segund aeroport piö grand de Spagna, ol primm de Catalunya e de la costa mediterrània, e ol nöé co piö tràfich de passager d'Europa, in acorde a di stadístiche de l'an 2004. Ol 2005 i à dövrat chest aeroport 27.131.448 passager, e i è stade realisade 307.798 operassiú. Ind El Prat i opera ü gran nömer de gur domèstich, prinsipalament di compagnie Iberia e Spanair, e apó öna gran quantitat de gur internassiunaj e ergü d'intercontinentaj. Pit a pit, ind i darer agn, al s'à convertit ind ü destí important de fiss aerolínie de bass cost. L'aeroport al gh'à ol còdes d'aeroport de IATA: BCN, e ol còdes ICAO: LEBL.

L'aeroport al gh'à 3 zone de decolàs i ateràs igant da chesta manera ü total de 3 piste in servisse, dò d'ele en paralél nomenade 07L/25R i 07R/25L (chesta darera inaügürada ol 2004), i öna tersa scaàda, la 02/20. De piö, al disponn de tri terminaj A, B e C, con 114 mostradur de fatürassiú, e 24 piataforme d'imbarcamènt.

L'aeroport del Prat al è assessíbel co Renfe per la línia de Rodalíes, dapress del senter de Barcelona (Estassiú Aeroport), con öna línea de autobusos direta, nomenada Aerobús i per ü servisse de taxi permanènt.

Atüalament l'aeroport al è in pié prossèss d'ampliassiú, con la costrüssiú d'öna nöa terminala, ch'al è previdit inaügürá ol 2008, sitüada intra l'antiga pista, i la nöa pista paralela. Apó s'é dré realisá d'otre atüassiú comè la costrüssiú de nöf assess per strada i per tren, la riada de la fütüra línia 9 del metró, l'ampliassiú di plasse de parcamènt, assé comè la ürbanisassiú de piö de 300 ectàrie com a zona de servisse per al desvilüpamènt comersial e indüstrial de l'aeroport.

L'aeroport al è la basa de la compagnia de bass cost Vueling Airlines, assé comè la segonda basa d'Iberia in Spagna. Al è oert noma a gur strümentaj, i è proibicc i gur VFR (Vol a esta), essett i gur VFR sanitare, d'emergensa i de stat.

Öna detajada descrissiú de l'aeroport, manere d'assedí-gh, stat di gur in tep real, trasport, sitüassiú di diferente aerolínie det l'aeroport, informassiú meteorolòseghe, etc, i pöl èss consültade in la .




#Article 370: Sinistra Republegana de Catalogna (408 words)


Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (Sinistra Republegana de la Catalogna':) l'è on partii catalan de sinistra, favorevol a l'independenza de la Catalogna e di Paes Catalan.

El partii l'è staa fondaa a la Conferència d'Esquerres celebrada i dí 17-19 de marz da 1931 a Barcelona, per la union del partii Republicà Català, el grup de L'Opinió e Estat Català.

Cont ol Francesc Macià 'me líder, al vinc i elezzion l'istess ann, e Macià al proclama la República Catalana, in compiment dal Pacte de Sant Sebastià (1930), malgraa che prest al gh'ha de conformà cont on Statut d'Autonomia, e ol restablissmeent da la Generalitat de Catalunya ch'al passa a pre·sedé.

Al 1934, ol Lluís Companys al torna a deciarà ona Republega Catalana. L'intent a l'è fermaa subit di spagnoeui, che sospenden l'autonomia e menen via Companys.

L'establissmeent al País Valencià al sa produss in del1934, a Castelló de la Plana col nomm d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), comandaa par Gaietà Hogoet che posteriorment al dà suport a on process da convergenza con Esquerra Valenciana.

In del 1936, Esquerra la toeu part dal Front Popular ch'el vinc i elezion. Donca ciapa el govern de la Generalitat, però al sa troeuva prest con l'alzament militar ch'al desboca in de la Guerra Civil Spagnoeula. De puu, el govern catalan al sa ved anca pressaa a nivell da dent paj diveers grupp ch'a ga dava suport.

Despoeu la guera, Esquerra la ven metuda foeura-legg, e l'è l'ultim partii catalan a vess legalizaa durant la Transizzion democratica.

Al dí d'incoeu, el president del partii a l'è el Oriol Junqueras i Vies e el segretari general a l'èla Marta Rovira i Verges. El partii el gh'ha 23 deputaaal Parlament da Catalunya, 1 al Parlament europea, 8 al Congress di Diputaa Spagnoeu e 5 cunsejee al comun da Barcelona.

Al dí d'incoeu, ul partii a l'è stabilii da par tutt i Països Catalans, levaa che a la Franja de Ponent, in gran part grazia ai daree resultaa di elezzion dal Principaa e anca, par on fort rilanciament, durant i ultim agn, al País Valencià, a i Illes Balears i Pitiuses.

Al mantegn anca un vincol dirett cont i Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) per quell che 'l riguarda la popolazion giovanil.

La soa publicazzion a l'è la revista Esquerra Nacional e al drova, senza distinzion, la bandera stelada cun triàngul bloeu e stela bianca o la bandera stelada col triàngol giald e stela rossa.




#Article 371: Madignà (526 words)


Madignà (Madignano in Italià) l’è ‘n paìs da  da la Pruincia da Cremuna.

Al cümü l'è töt lielàt a matina, ma a séra gh'è le còste dal Sère e dal Sère Mòrt, che le rìa fin a dés méter sóta la pianüra. Sa va da 59 a 71 méter söl lièl dal mar.

La temperatüra media da genàr l'è 'nturne a 'n grado, chèla media da löi l'è da 24,5 gradi. Da sòlet 'l pióf püsé 'n aütön e an primaéra e meno an estàt e an invèrne.

Sa ‘l sa mia bé quant l’è nasit al pais, forse ai témp quant gh’era che i rumà. La prima carta che la parla da Madignà la porta la data dal 5 d’agost da l’an méla, quant a Türà Ludezà, an d’an prucès sa parla da Lanfranch da Madignà. An dal 1095 sa comincia a parlà di fracc, ch’i dipendia da San Paolo d’Argon, e che i è stacc a Madignà fin a dopo al 1400, quand al paìs l’è dientat ‘na cuménda (‘l pröm cumendatare l’è stacc Giülià della Rovere, che dopo l’è dientat papa Giulio II). La cumenda l’è terminada ‘n dal 1797.

Dopo al 1100 Vinisù da Riultèla al g’ha lasat i solcc per fa sö do céze da ‘ntitulà a Santa Maréa (Marsal) e Sant’Imére. L'è propre ‘nturne a la céza da Sant’Imére che l’è nasit ‘l paìs da Riólta. Gh’è da dì che ‘n di temp andré ‘l Sère l’era püsé spustat e Riólta ‘al sa truàa sö la ria déstra. Al  Sère ‘l g’ha cambiàt ‘l so lecc tra al 1100 e al 1400, quant sa cumincia a parlà da Riólta “Magra”, mentre da l’otra banda dal Sère l’è nasida Riólta “Grasa”. An dal 1868 il cümü da Riólta Magra l’è stac suprès e metit ‘nsèma a chèl da Madignà.

L’è ‘l pòst püsé ‘mpurtant dal Cümü da Madignà: che i ga truat tri tumbe con di petàss dal 300 o 400 dopo Gésö. An dal 1965 i g’ha truat amò tri tumbe e ansèma a cheste i g’ha truat pò ‘n bracialet che l'è druàa le dóne lungumbarde. Sa pensa che la parola Marsal la è da do parole lungubarde: “marka” la ol dì cunfì (argü i dis po’ che la ol dì Maria) e “sale” la ol dì la costa dal Sère. E pròpe sö la costa dal Sére che Vinisù da Riultèla al g’ha urìt la céza ‘n dal 1100. A chi témp la, an di pòst che 'nturne, Crèma (‘nsèma a Milà) e Cremuna i sütàa a fas la guèra per 'urì cuntrulà l’Isola Fulcheria; an da l’an 1202 che vizì al Marzal le do cità le g’ha firmat la pröma carta per ricuncilias. An dal 1403 gh’è stacia ‘n otra guèra tra guelfi e ghibelì e i morcc i a sutracc prope che al Marsal. La cesa ‘n di témp andré l’era püsé lunga: l’è stacc al Sère che al ga n’ha sbatìt zo ‘na part, forse pröma dal 1500 e l'è per chesto che 'l campanil l'è isé sprupursiunat rispèt a la ceza.

L'andamènt del nömer de abitàncc l'è mustràt in de la tabela ché sóta:




#Article 372: Lenguv Rumanz (405 words)


 
I Lenguv Rumanz j'hinn un ram de la familia indo-europea ch'el cumprenda tütt i lenguv che j'hinn 'gnüt giò dal latin, la lengua de la Ruma 'ntica.
Gh'è püssè de 700 milion de gent ch'i parlen una lengua rumanza, principalment in di Americh, in Europa e in Africa, ma anca in d'una quaj regiun chi e la pr'el mond.
I radis di lenguv rumanz j'hinn quej del latin vulgar (da vulgus, popul in latin), che l'era un suciulet sparpajaa per tütt i ter dl'imper e l'era parlaa dai suldaa, dai culoni e dai büteghè de l'imper. El se distinguiva dal latin classich, che l'era la lengua di class elevaa de Ruma, e l'era el dialett che se druvava per i scritt. 

I lenguv rumanz püssee cunussüü hin quei che hin anca lenguv naziunai de vün o püssee paes, ciuè: Purtughes, Spagnö, Frances, Italian e Rumen.

 

I lenguv rumanz muderni gh'han vari diferenz cul latin classigh:

La lengua rumanza püssee vesina al rumanz l'è 'l Sardagnö, che a causa de la sua pusiziun isulada el gh'ha avüü poch mudifigh düranta i secul. Un'altra variant multu cunservativa l'è 'l Tuscan. I lenguv püssee inuvativ hin i lenguv d'oïl, in del nord de la Francia, per la sua pusiziun de cunfin cunt el mund germanigh. El Rumen l'è una sorta de sintesi tra una bas forta latina e element inuvativ albanes, grech, slav e türch.

El latinista italian Massimo Pei l'ha marcaa in quel möd el gradu de variaziun di lenguv rumanz respet al latin:

Una distinziun impurtanta da fà l'è quela tra rumanz insülar (el Sardagnö) e quel cuntinental. Quest chì l'è spartii in dü toch principai: el rumanz ucidental e 'l rumanz uriental.
De norma el prim el gh'ha el plüral sigmatigh (che 'l finiss in /s/) e 'l segund inveci el ghe l'ha vucaligh (che 'l finiss in /i/). A bun cünt besogna savè che i lenguv del nord Italia (el grüp galuitaligh, el venet e l'istriota), che fan part del grüp ucidental, gh'han despess un plüral vucaligh e mai sigmatigh. Quela roba chì la süced a volt anca in Furlan (che 'l gh'ha di parol che finissen in /i/) e in del Rumancc (che 'l gh'ha di parol che finissen in /a/). Inultra in del Frances la /s/ la sent asquas pü.

Chì de sota la ven pruposta l'istessa frase prima in Latin e pö in d'un quai parlà rumanz da ovest a est.




#Article 373: Lissún (115 words)


Lissún (Lissone in Italian) l'è un cumün de la Pruvincja da Munza e Brianza.
La fa part del teritori de la Bassa Briansa.
I sò abitant i g'hann la scurmagna da crapun.

L'evoluzzion demografica in quel paes chì l'è stada esagerada in quest ültim deseni perchè gh'è stada una fort espansion de la süperfici costrüida. L'è cunsideraa el paes en Italia con la püssee alta densità de populasiun, con l'80% de suol construii. Gh'ha gemò de gross problem de servissi e de viabilità in del cumün, che l'è staa minga progetaa par vess inscì pupulaa.

L'andament del nümer de abitant del cumün de Lissun l'è mustraa in de la tabela chi desutta fin al 2011:




#Article 374: Pèire Bec (189 words)


Pèire Bèc (in Francees: Pierre Bec) (Paris, 1921-Poitiers, 2014) al è stai un poeta e linguista Occitan. Nassü a Paris, al à passú la infantezza a Comenge, e ilò al apreent l'Occitan. Al è stú deportú in Germania dal 1943 al 1945; int al torná indröö, al studia a Paris, e s'al dotura ilò int al 1959. 
Al è stu ün di fondaduur da l'Institut d'Estudis Occitans, dal quaal al è stu presideent dal 1961.

Al è professuur titülaaar da l'üniversitaa da Poitiers e diretuur gjontú dal Centre d'Études Supérieures de Civilisation Médiévale da Poitiers. Al è considerú ün di principagl spescjalist in dialetologia da la lengua d'oc e leteradüra Occitana da l'edaa mediana. La sò ativitaa a l'è compartida intra l'azzion occitanista, la recerca filològica e la creazzion literària. Al à colabarú a di püblicazzion coma Cahiers de Civilisation Médiévale , Revue de Linguistique Romane, Estudis Romànics, Oc, etc.  

Al 1982, al formaraaf paart da la Comissió de Normalització Lingüística de l'Aranès con Jaume Taupiac e Miquel Grosclaude, ch'i han stabilí di normi linguístighi ofizzializadi al 1983, e chi seguían li indicazzion dadi par l'IEO respett al Gascon.




#Article 375: Mursia (168 words)


Mursia l'è'l nòmm de'n editor fondaa a Milan in del 10 de febbrar del 1955 del scior Ugo Mursia (Carini, 1916 - Milan, 1982), grazie a l'aquisizion de l'Alberto Corticelli e l'A.P.E.

L'attività in princippi la s'è concentrada sù la pubblicazion de classich per bagaj e de test per la scoeula (soratùcc i elementar e i medi), settor de poeu venduu a la Mondadori in del 1998.

Incoeu la Mursia la gh'ha 'na gròssa specializzazion sù la Segonda Guerra Mondial, ma la gh'ha anca di alter collann: saggistica e memorialistica stòrica, filosofìa, manualìstica, gioeugh, scàcch, bridge, golf, narrativa italiana e forestèra, bibliotècca del mar, letteratura per bagaj, e liber per forestèr.

In del 1990 l'editor l'è diventaa Gruppo Ugo Mursia Editore, e con la Fiorenza Mursia (la fioeùla de l'Ugo) amministrator delegaa, la s'è dervida a l'editoria multimedial.

El catalogh de l'editor el gh'ha a l'ann 2006 pussee de 5000 titol, dividuu in 80 collan. Per numer de titol in del catalogh la Mursia l'è'l terz editor italian.




#Article 376: Nostradamus (163 words)


El Michel de Notre-Dame (14 de dicember 1503 - 2 de luj 1566), famos in del mond cont el nòmm de Nostradamus, l'è consideraa, insema del San Malachia, vun di pussee famos scrittor di profezij de la storia. El pussee important di sò liber l'è I Profezij, di quartin in rima in grupp de 100, ciamaa Centurij.

I sostegnidór del Nostradamus a disen che l'è staa bon de induvinà'n numer sproposità de profezij (arent la storia del mond), come la Rivoluzion Francès, la bomba atòmica, la vegnuda de l'Adolf Hitler, i attacch de l'undés de settember aj Torr Gemèj de Noeuva York. 
'Chi che ghe creden no disen, a l'incontrari, che i profezij a hinn di esempi de chiaroveggenza retroattiva e de ambiguità: tucc i predizion hinn staa interpretaa domà dopo che i fatt a hinn succeduu. Parament, i quartin del medegh francès a hinn inscì tanto minga ciàr che l' interpretazion l'è foeura de misura soggettiva.

Nostradamus l'è'l titol de'n quej film:




#Article 377: Monscia (417 words)


Monscia (Monza in Italian; Modicia in Latin; Montsch in Todesch antigh) l'è ona città de la Lombardia de 122.000 abitant in provincia de Monscia e Brianza.

La scormagna di sò abitant l'è Bilot, dal nom de on general frances del 1800 che 'l vivea a Monscia.

Monscia la se troeuva in el Monsciasch, taca a la Bassa Brianza, appena sora Milan (a quindes chilometer de distanza). L'è la capital storiga de la Brianza, oltra a vess, del 2009, el capploeugh de la provincia omonima.
L'è traversada del Lamber, che arent al center storigh el fa nass on brocch artificial, el Lambrett (che 'l ritorna in del sò cors original on poo dopo).
Inoltra per Monscia el ghe passa anca el Canal Villoresi, che l'incontra el Lamber arent al quarter San Rocch.

Monscia la gh'ha minga di frazion, però el gh'ha on quaj rion: tra de lor regordom Cederna (sud-est), San Bias (nord), San Carlo (nord-est), San Frutüs (sud), San Giusepp (sud-ovest), Triant (nord-ovest), San Carlo Borromee, Cazaniga (nord vesin a Lisson).

Ai temp di Roman l'esisteva giamò col nomm de Modicia, ma l'è probabil che la città, o almanch i insediament uman, la sia molto pussee antiga.
Ai temp di Longobard Monscia la gh'ha avuu on moment de gran splendor, vist che l'era la capital estiva di re. Per la pù part del Sacher Roman Imperi, i imperador che vegniven giò de la Germania per fàss coronà re d'Italia andaven o a Roma o a Monscia: chì de fatt la gh'è la Corona Ferrea, che la gh'ha dent (segond la tradizion) vun di ciod de la cros de Gesù.
Intorna al XIV secol Monscia l'è finida sotta el domini milanes, e del quell moment chì la gh'è andada dree ai sort de la città meneghina. In del 1900 a Monscia l'è staa coppaa el re d'Italia Umbert I.
In del 2008, con la creazion de la noeuva provincia de Monscia e Brianza, la città per la prima voeulta de tant temp l'è andada foeura de la giurisdizion milanesa.

Ai temp di piev milanes l'era el capploeugh de la Cort de Monza, che in del 1786 (ann de la soa soppression) la cattava dent anca i comun de Cassina di Gatt, Cologn, Moncucch, San Lissander, San Damian, San Giulian, Sest San Giovann, Villa San Fioran e Vimodron.

L'andament del numer de abitant del comun de Monscia l'è mostrada in de la tabella chi de sotta:

Monscia el gh'ha el stadi de folber Brianteo, doe giogha l'Associazione Calcio Monza.




#Article 378: Lengoa Veneta (380 words)


El Venet anca ciamà Venezian (nomm nativ: Vèneto) l'è ona lengua neolatina parlada de 8 milion de personn in de l'Italia oriental e in d'on quai sitt de l'America.

La lengua veneta la s'è spantegada in tucc i territori de la veggia Repubbliga de Venezia, ma anca foeura di sò confin.
In Italia l'è parlada in tutt el Venet (foeura che in de la Transpadana Ferraresa, in del Cador, arent a Portogruaro e in sù l'Altopian de Asiago), in Friul (a Pordenon), in la Venezia Giulia (foeura che la zonna de Gorizia e in la Slavia Veneta) e in del Trentin oriental.
Foeura de l'Italia l'è parlada in Slovenia e in Croazia, in tutt quei sitt che gh'even ona forta presenza italiana fina ai Ann '50 del secol passaa (Istria e Dalmazia, fina giò al Montnegher), oltra che in quei loeugh in gir per el mond indove s'hinn spantegaa via i Venet.

I lenguista gh'hann pussee de on'idea per fà sù ona division dialettal Venet: ghe n'è voeuna che la spartiss el Venet inscì:

Alter inveci gh'hann daa quella division chì:

La lengua véneta la s'è desviluppada del latìn parlaa in del Tard Impér Romàn in di región in dove che primma se parlava el venètich (la lingua de la popolazzión di Veneti). In di sécol, a l'è vegnuda su me ona lengua letteraria a bastanza formada e l'è stada drovada me lengua uffizzial de la Serenissima Repùblica de San March. Nel sécol XIX l'era anchmò la lengua de comand in de la Marina Aostro-Ungarés. Ona forma de la lengua véneta, el vénet colonial, l'era diffonduda largament in de l'Adriàtegh in d'ona situazzión de bi- e trilingoism (l'altra lengua l'era on quai dialett del crovatt). On scritór comè l'Enz Bettiza, nassuu e cressuu a Spàlat, el parlava correntament el vénet colonial. Fra i lengov regional de l'Italia, el vénet l'è vunna di quei che han resistii mèj a l'espansión de l'italian.

Pare nostro che ti xe nei ciei,
sia santificà el to nome,
vegna el to regno,
sia fata ła toa vołontà,
Come nei ciei così in tera
Dane ancuo el nostro pan quotidian,
e rimeti a nialtri i nostri debiti,
Cussì come nialtri i rimetemo ai nostri debitori.
E no sta portarne in tentasion,
Ma łiberane dal mal, Amen.




#Article 379: Cernobi (391 words)


Cernobi (Italian: Cernobbio) l'è ün cumün de la Provincia de Còmm che gh'ha , 'na süperfis de  km² e 'na densità de  ab./km². 

L'è staa fundaa cun l'uniun de tre rialtà ministrativ: Cernobi, incöö induvè che gh'è ul münicipi, Piazza (Santu Sc'tefan) e Ruena, incöö i düü fraziun püssee grand.
In del 2005, cunt ul decree de ul President da la Repüblica Ciampi, Cernobi l'è deventada üna Cità.

Ul sit principal l'è cognussüü in Italia e anca in del mund per i sò meeting internaziunai ca vegnan faa a la Vila d'Esc'te, vün di albergh püssee famus e car ca ga sian al mund.

Cernobi l'è ul prim cümün ca sa truva venend de Comm e andand sü per ul Lagh de Comm, ram ucidental, spunda ucidental. Ul sò teritori cumünal l'è grand pü u menu 11 km quadraa. Ul port süra ul lagh l'è a 199 m (süra ul level de ul mar), la muntagna la püssee alta l'è ul Bisbin, ca 'l mesüra 1325 m. Questa muntagna l'è famusa en tüt ul comprensori parchè gh'è ün santuari induvè che tüta la gent (anca di cumün svizar ai pè da la muntagna) in del passaa veniva par adurà e ringrazià la Maduna.

In de la pianüra pinina vicin a ul lagh gh'è la Cernobi residenzial e industrial, cunt i fabrich, i palaz e i vil püssee bei, tücc cun parch pien de giardin storic (Vila d'Este, Vila Erba, Vila Belinzagh, Vila Bernascun). Sü la culina de Piazza gh'è ün'altra zuna residenzial, tücc vilet e viletin cuntüna abundanza de vert. Ruena, inculada a la muntagna la riempis la culina sempar de vilet, anca si püssee vecc di quii de Piazza. Sura questa granda conurbaziun Cernobi - Piazsa - Ruena inn i bosch de castagn sota, e de fagg e betui sura. La cima de ul Bisbin l'è cunerta de Abee, ma l'è üna piantumaziun artificial dii agn '30.
In mez a ques'cc bei bosch a truvum i Munt e i Alp, grüp de cà pinin induvè che sa praticava la pasturizia; i Munt inn a meza costa (600/700 m), i Alp un pu püssee alt (900/1000 m).

Fraziun püssee grand:

Fraziun arumai mangiaa de la conurbaziun de Cernobi:

Fraziun pinin:

Fraziun de muntagna

L'andament del numer de abitant del comun de Cernobi l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 380: Aztech (175 words)


I Aztechi i era una di grandi populaziun preculumbiani, la pusè viva quan chi ie entrac en cuntat cunta i Spagnol. I se ha svilupat en la regiùn mesoamericana del Mesic dal tresent fin al cincent.

En nahuatl, la lengua di i'Aztech, Aztec el vul dì quel che'l ven de Aztlàn, na regiùn mitica en del nord del Mesic. I Aztech i se riferivan a se stes cuma Mexica o Tenochca: l'us dela parola aztechi cuma termine generic per designà tuci quili genti acumunadi da tradiziun, abitudini religiun i lengua ai Mexica lè stac intrudutt dal geografu tedesc Alexander von Humboldt per fa na distinziun cunta gli attuali mesican.

L'etimologia dela parola Mexica l'è incerta. Alcun'i iputizza che la sia la parola Nahuatl che la vol di Sô, altri i pensa che la posi deruvà dal num del cundutier Mexitli. Altri amò i dis che'l se po tratà de'n tipu de pianta che la creseva dinta'l Lach Texcoco. Leon Portilla'l sugeris che'l podia stà per umbelic dela luna dal Nahuatl metztli (luna) e xictli (umbelic).




#Article 381: Germania (297 words)


La Germania, official Republega Federala de Germania (todesch: Bundesrepublik Deutschland) l'è on paes de l'Euròpa centro-ocidentala cont pussée de 82 milion d'abitant. El confina cont la Francia, el Belgi, i Paes Bass, el Lussemburgh, la Danemarca, la Polònia, la Republega Ceca, l'Austria e la Svizera.

Das Deutschlandlied l'è l'inn nazional todesch (incoeu però l'unega strofa cantada l'è la tersa)

Deutschland, Deutschland über alles, 
über alles in der Welt, 
wenn es stets zu Schutz und Trutze 
brüderlich zusammen hält. 
Von der Maas bis an die Memel, von der 
Etsch bis an den Belt. 
Deutschland, Deutschland über alles, 
über alles in der Welt. 

Deutsche Frauen, deutsche Treue, 
deutscher Wein und deutscher Sang, 
sollen in der Welt behalten ihren alten 
schönen Klang. 
Uns zu edler Tat begeistern unser ganzes 
Leben lang. 
Deutsche Frauen, deutsche Treue, 
deutscher Wein und deutscher Sang. 

Einigkeit und Recht und Freiheit für 
das deutsche Vaterland, 
danach laßt uns alle streben brüderlich mit 
Herz und Hand. 
Einigkeit und Recht und Freiheit sind 
des Glückes Unterpfand. 
Blüh' im Glanze dieses Glückes, blühe 
deutsches Vaterland! 

Germania, Germania inanz de tüt el rest al mund, 
se l'ha resta semper ünida cunt fradelanza 
in de la difesa e in del sustegn. 
Del fiüm Maas finn al Memel, 
de l'Ades finn al Belt. 
Germania, Germania inanz de tüt el rest al mund. 

Tusann tudesch, fideltaa tudesca, 
vin tudesch e cant tudesch 
gh'hann de mantegnì 'l so bel, vegg sun 
in del mund.  
E ispiràn a nobij aziun per tüta la vida. 
Tusann tudesch, fideltaa tudesca, 
vin tudesch e cant tudesch. 

Ünidaa e driss e libertaa per 
la patria tudesca 
pruèmegh tücc insema a utegnij, 
tücc insema cunt anema e corp 
Ünidaa e driss e libertaa hinn 
la prumissa a la felizidaa. 
Fiuriss in del sberlüsciá de chela felizidaa chi, 
fiuriss, patria tudesca! 




#Article 382: Stanislao Konarski (242 words)


El Stanislaa Konarski (in polacch: Stanisław Konarski; el nòm, real: Hieronim Franciszek Konarski; nassuu el 30 settember 1700 a Żarczyce; mòrt 3 agost 1773 a Varsavia, Polònia) l'era on pedagogh polacch, on riformador educativ, on scrittore politich, on poeta, on drammaturgh, on mònach de Piari (Scolòp) e 'l precursor principal de l'Illuminismo in Polònia.

El Konarski l'ha studiaa in del period 1725-1727 al Collegium Nazarenum a Roma, indove l'è diventaa on maester de retòrica. Poeu l'ha viaggiaa a travers la Francia, la Germania e l'Austria per aumentà la soa educazion. 

In del 1730 l'è tornaa in Polònia e l'ha scominciaa on lavorà sù ona noeuva edizion de legg polacca (Volumina legum). 

A partì del 1736 el Konarski l'ha insegnaa al Collegium Resoviense a Rzeszów e in del 1740 l'ha fondaa el Collegium Nobilium, ona scoeula de Varsavia d'élite per fioeu de la nobiltà minor (szlachta). In seguit, l'ha riformaa l'educazion de Piari in Polònia, conformement al sò programma educativ (Ordinationes Visitationis Apostolicae..., 1755). I sò riform hinn diventaa on pont important in de la lòtta del XVIII secol per modernizzà el sistema educativ polacch. 

A l'inizzi, el Konarski l'è staa associaa politicament cont el re Stanislaa Leszczynski; pussee tard, con la Familia di Czartoryski ed il re Stanislaa August Poniatowski cont el participà ai famos pranz de giovedì. Stanislaa August Poniatowski l'ha voruu che ona medaja fuss coniada a l'onor del Konarski, cont el sò ritratt e l'iscrizion benemerita latina Sapere auso.
 
 




#Article 383: Arcur (262 words)


Arcur l'è un cumün de la pruvincia de Munscia e Brianza. El cünta  abitant (dàto del  ). 

L'è tacaa ai cumün de Biasson, Cuncurezz, Munscia, La Santa, Vimercaa, Camparada, Lesmu.

I ducüment püssee antigh a hin del IX secul e a hin dunaziun a ges de part di abitant de Vico Arcole o Loco Arculi. In de l'Età de mezz la se tröva in la Piev de Vimercaa: el gh'ha düü munastee, quel de San Martin e la Cà di Ümiliaa a Sant Apulinar.
In del libar de Gufred de Büssur (el Notitiae Sanctorum Mediolani) l'è citada la gesa de Sant Üstorgg, che l'è diventada parochia ai temp de San Carlu Burumee.
A partì del XVII secul se scumincia a fà sü un poo de vil de delizia, cumpagn de la Vila Burumee, la Cazzöla e la San Martin; la gesa del dì d'incö l'è del 1716. 
El cumün l'è cressüü in di ültim secul prima grazie cun la custrüziun de la feruvia e pö dopu cunt indüstri 'me la Falck, la Gilera e la Peg Perego.

A Arcor se parla ona variant brianzoeula de la lengua lombarda. Te 'l chì on quai esempi de diferenza cont el standard milanes.

Fina al luj de 2012 a Arcor a gh'era on cartell stradal bilengov italian/lombard a l'entrada del comun.

La furmaziun geulogiga d'Arcur l'è fada sü de un teren flüvial e glacial e de deposit murenigh. L'è rich d'argila e gh'è un bel poo de fald.

L'andament del nümer de abitant del cumün de Arcur l'è mustraa in de la tabela chi desuta:




#Article 384: Vilnius (1842 words)


Vilnius, (vardii anca d'olt nomm da la citaa) a l'è la capitala e la püssée granda citaa da Lituània, cont una povülazzion da 553.904 (1.4milion insema con la contea da Vilnius) in Dicémbru 2005 .

 

Vargün istorian al identifica la citaa con Voruta, una capitala legendària da Mindaugas, incoronaa in 1253 comè Rei da Lithuània. La citaa a l'è menzionada in font scrivüd in 1323 ind i Lètar dal grandüca Gediminas, ch'iè stad mandad a di citaa Tudesch e i invitava i comünitaa Tudeesch e Giüdée a sa stabilí in la capitala. In 1387, la citaa la vegn assignada i drecc da citaa par Jogaila, vün di sübsequent dal Gediminas.

Intra 1503 e 1522 la citaa la vegn incircolada con di mür ch'i eva növ acess e trè tor. Vilnius la rivava al pich dal sò desenvilüpament sòta ul regn dal Sigismund August, ch'al möv la so curt a là in 1544. Ind i sécol sübsequent, Vilnius la deventa una citaa constantament cressent e sa desenvilüpant. Chesta cressüda a l'era devüda in part a l'establissment da l'Üniversitaa da Vilnius pal rei 
Stephen Bathory in 1579. L'üniversitaa sa la desenvilüpa prest in vün di püssée important céntar cültüraj e sientífich da la reson e ul püssée notàbel céntar sientífich da la commünitaa Polonesa-Lituaniana. I activitaa social, polítich e econòmich i era in pien gir in la citaa. In 1769, ul Cimiteri Rasos, vün di püsée andegh cimiteri suravivent da la citaa, al vegn fondaa. Pendent ul sò ràpid desenvilüpament, la citaa la vegn derva ai migrant de fö e fina dapress da l'esteriur dal Grandücaa da Lituània. Cada grupp al feva la sò ünica contribüzzion a la vita da la citaa e i art, ul comers e la sienza i propserava. Dürant la guèra Rüsso-Polonesa (1654-1667) la citaa a la vegniva ocüpada par la Rüssia per püssée d'agn. La citaa la vegniva pijada e brüsada, e la so povülazzion massacrada. La citaa la perdeva ul sò momentum per fisc agn, però la povülazzion la taché amò a cress, e al comenzament dal 19ein sécol i abitant da la citaa i rivava a 200.000, fent-en vün di cénter püssée larg in Nòrd Europa.

Dapress de la Terza partizzion da la comünitaa Rüsso-Polonesa in 1795, Vilnius la vegniva annessada par Russia e la deventava la capitala d'una guberniya. Pendent l'ocüpazzion Rüssa i mür da la citaa i vegniva traa giü, e, in 1805, noma la Porta da l'auba la restava in pée. In 1812 la citaa a l'era ocüpada pal Napoleon in la sò rüsada vers Moscova. Sigütant la rebelion da Giné da 1831, l'üniversitaa da Vilnius la vegniva sarada sü e la repression Rüssa la fermava ul desenvilüpament da la citaa. Dürant la rebelion da Giné da 1863 di combatt pesant i sa passa par la citaa, dürament pacificaa pal Mikhail Muravyov, nominaa La cadena par la popülazzion, par via da l'òlt nümar d'esecüzzion ch'al eva faa sü. Dapress i rebelion, tüti i libertaa civil i vegniva retirad e l'üsasg da la lengua Polonesa bandii.

Pendent la Prima guèra mondiala, Vilnius — compagn ul rest da la Lituània — la vegniva ocüpada par Germagna da 1915 fina a 1918. L' Att da restorazzion da l'independenza da Lituània al vegniva proclamaa in la citaa al 16 da Fevrée, 1918. Dopu la retirada di forz Germànich, i forz Lituanian i vegniva rüsad indrée par i avanzant forz d'ocüpazzion Rüss. Vilnius la passva da man püssée da völt: par un zichinin a l'era sota controll di ünitaa d'auto-defensa Polones, ch'i voreva mia la citaa vess ocüpada par i Bolscevich. Pöö l'armada Polonesa la regagné ul controll, e i Soviétich amò. Par unzich dopu la so desfada in la Bataja da Varsòvia (1920), la'rmada rossa in retirada la dava indrée la citaa a la Lituània col signá un trataa da paas ul 07 12 1920. La Pològna apó la recognosseva Vilnius e la rreson compagn part da Lituània col Trataa da Suwalki, signaa ul 07 10 1920 ([Image:Border-Lithuania-Poland-1919-1939.svg]).
Da tüta manera, ul 09 10 da l'istess an, l'armada Polonesa sota ol general 
Lucjan Żeligowski la ropmé ul trataa e la ciapé Vilnius dapress un colp fizzius. La citaa e i sò vesinasg i vegniva proclamaa un separaa stat da Lituània centrala (Vidurio Lietuvos Respublika).

Ul 20 Fevrée da 1922 l'intrega àrea la vegniva fada part da Pologna, con Vilnius capitala da la Wilno Voivodship (Wilno essent ul nomm da Vilnius in Polones). 

Ul governament Lituanian al sa mové a una capitala temporària, Kaunas, e al disé che la Pologna l'eva ocüpaa e anessaa Vilnius illegalament e i relazzion diplomàtich intra Lituània e Pologna i vegniva rompüd usca al 1938. I Polones e i Giüdée i feva sü la magioritaa da la povülazzion da Vilnius, cont una pita minoritaa da noma ul 0.8%. 

Intal temp da mezz, la citaa, per una oltra völta in la sò istòria, la godé d'una períoda da desenvilüpament dinàmica. L'üniversitaa la vegniva rederva sota ul nomm da Üniversitaa Stefan Batory e l'infrastrüctüra da la citaa la vegniva significantament amejurada. 
In 1931, la citaa la gh'eva 195.000 abitant, fent-en la cinquena citaa püssée larga in Pologna. Vargün Lituanian al dispüta chesta pitüra da la cressüda ecomòmica e al fa notá che ul standard da vita al era considerabelment inferiur che mia int oltri part da Lituània.

 

Nant drée al protocoll secrett dal Patt Molotov-Ribbentrop, ul 19 Setembru Vilnius la vegniva ciapad e anessada par l'Ünion Soviétiga. Al 10 10 1939, dapress un ultimatum, ul governament Lituanian al aceptava la presenza da baas militar Soviétigh in scambi da la restorazzion da la citaa a la Lituània. Malgraa ul process da transferiment da la capitala da Kaunas a Vilnius al comenzass sübit dapress, tüta la Lituània la vegniva ocüpada par l'Ünion Soviétiga in Giügn 1940, prüma che ul transfer al füdess completaa. Un növ governament comünista al era instalaa, con Vilnius capiala da la növa RSS Lituaniana. Fin a 40.000 inabitant da la citaa i vegniva arestaa e mandaa int i gulag intal est delons da l'Ünion Soviétiga.

In giügn 1941, la citaa la vegniva ciapada par la Germagna. Dü ghettos i vegniva faa sü in la citaa vècia per la larga povülazzion Giüdéa; ul püssée piscinin al vegniva liquidaa in Otóbar. Ul püssée largh a düré fin a 1943, malgraa la sò povülazzion la füdess regülarament decimada in chij ch'i era nöd comè Aktionen. Un falii solevament dal ghetto ul 01 09 organisaa par l'   
Fareinigte Partizaner Organizacje al vegné sigütaa par la destrüzzion completa dal ghetto. Apröv ul 95% da la povülazzion Giüdéa da la citaa la vegné trada giò par i ünitaa Alemand e i sò colaboradur locaj, fisc da lur in Paneriai, apröf 10 km daspus dal céntar vecc da la citaa.

In lüj 1944 Vilnius la vegniva ciapada amò par l'armada Soviétiga. Ul NKVD al arestava i soldaa Polones. Vilnius al era incorporaa in l'Ünion Soviétiga.
compagn capitala da la RSS Lituaniana imediadament dapress. Sübit dopu la Segonda guèra mondiala, un largh nümer da Polones al vegniva espülsaa da la Lituània ocüpada vers la Pologna. Acoblaa con la migrazzion di Lituanian in Vilnius, chest desenvilüpament al resültava in un canbi in la fàbrica demogràfica da la citaa.

Ul 11 da Marz 1990, ul consèj süpremm da la RSS Lituaniana al nunziava la sò independenza da la Ünion Soviétiga e al restorava l'indipendenta Repübliga da Lituània. I Soviétigh i respondeva ul növ da Giné mandant di trupp. Ul 13 01, pendent l'Atacch Soviétigh a l'edifizzi da la Television e Radio da stat, quatòrdas civilian i vegniva traa giò e püssée da 700 seriament ingiüriaa. L'Ünion Soviétiga la recognussiva l'indipendenza da la Lituània in Avost 1991.

Dapress da alura, Vilnius sa l'à rapidament tranformaa int una atent a scancelá ul sò passaa Soviétigh e la citaa a l'à emergii compagn una citaa moderna Europeana. Fisc di sò vecc construzzion i è staa renovelaa e una àrea comerzala e finanzera a l'è in desenvilüpament, espetada deventá ul principal distrecc administrativ sül costaa Nòrd da la flümm Neris. Chesta àrea la töö dent spazzi residenzial e al detaj, con l'edifizzi da la münicipalitaa e la moderna Tur Europa, 129m olta.

In 2009, Vilnius la sarà la capitala Europeana da la cültüra.

Vilnius a l'è sitüaa in Südèst Lituània (), a la conflüenza da la flümm Vilnia e Neris.  

La locazzion mia centrala da la citaa la pöl vess atribüida al canbiament int i confin da la nazzion al cors di sécoj; Vilnius al era, una völta, anca ul céntar geogràfic dal Gradücaa da Lituània.

Vilnius al è 312 km da la Mar Bàltica, e Klaipėda, ul principal port da mar. Vilnius al è conetaa par autopist a d'olt citaa magiur Lituaniann, compagn Kaunas (102 km), Šiauliai (214 km) and Panevėžys.

L'àrea corent da Vilnius a l'è 402 km quadraa. I edifizzi i cövar 20.2% da la citaa e in la restanta àrea, ul verd (43.9%) e aigua (2.1) i prevar.

Il climaa da Vilnius al è transizzional intra continental e oceànich. La temperadüra mediana anüala a l'è da +6.1 °C (43°F); in Giné la 
temperadüra mediana a l'è da −4.9 °C (23 °F), in Lüj +17.0 °C (62.6 °F). La precipitazzion mediana a l'è da apröf 661 milímetar par an.

I estad i pöö vess cald, cun temperadür sura 30 °C e i ivern frecc (anca -25 °C). I flümm e i lagh i giazza in chesta períoda da l'an.

In acordi al census 2001 par l'ufizzi resonal da stadístiga da Vilnius, al gh'era 542.287 inabitant in la münicipalitaa: 57.8% da Lituanian, 14% da Rüssian, 4.0% da Belarüssian e 0.5% da Giüdée.

Vilnius al è una citaa cosmopolitana con divers architetür. I a püssée da 40 gees; restaurants, hotel e müsée i s'à desenvilüpaa daspus che Lituània a l'à declaraa l'independenza e i gióan da Vilnius i è drée a fá sü una repütazzion da citaa opsitala.

Cume un graan nümër de citaa de l'Etaa de Mèzz, Vílnius  la s'è svilüpada intùrn al Münissipi. 

La Citaa vecia da Vilnius, ul cénter istòrich, al è vün di püssée largh in Europa (3.6 km²). I püssée valüàbel sitt istòrich e cültüral i è concentraa chí.
I edifizzi da la citaa vecia (i en gh'è apröv 1500) i è staa faa sü al lungh da sécoj, creant un spléndid mélange da diferent stil architectüraj. Malgraa Vilnius la sia cognossüda comè citaa baròca, i gh'è di esempi da Gòtic, Renassenza e d'olt stil. I principal vist da la citaa i è ul Castell da Gediminas e la plazza da la Catedrala, símboj da la capitala. La citaa vecia da Vilnius la fa part dal patrimoni monidal da l'UNESCO.

Vilnius al è ul magiur cénter comerzal da Lituània e vün di püssée largh int i stat Bàltich. Malgraa al faga sü noma ul 15% da la povülazzion Lituaniana, al génera aprossimadament ul 35% dal prodüit interiur gross (PIG) .

Vilnius al è mültireligius e mülticültüral.

A la fin dal 19ein sécol ul nümer da sinagòg al feva püssée da 100.

La citaa da Vilnius a l'è fada sü da 20 elderat:




#Article 385: Lista da münicipalitaa Lituaniann (176 words)


La Lituània a l'è spartida in 10 conté (Lituanian: singülar - apskritis, plüral - apskritys) ch'i è da plüü, spartid in 60 münicipalitaa (Lituanian: singülar - savivaldybė, plüral - savivaldybės).  ---. I gh'à trii típus da münicipalitaa:

Chist distrecc i è staj creaa compagn una version locala da raion.

Chesti 6 citaa i è anca capital di sà corespondent münicipalitaa distrecc, donca chesti münicipalitaa citaa i podaress corespond a di münicipalitaa ürbann, cura ca i münicipalitaa distrecc i è rüral. Ul stàtus spescial da la münicipalitaa citadina da Visaginas (basada sü la 13éina citaa püssée larga) al pöö vess spiegaa pal fatt che la magioritaa di resident i è Rüssian. La münicipalitaa citadina da Palanga a l'è ciamada inscí a dispett ch'a la töö dent da fatt un grupp da popülar vilagg marin pütòst che mia una söla citaa.

Tüti i münicipalitaa i è nomad pal nomm di sò capital, con trè ecezzion: 

I münicipalitaa i è spartid in sura 500 elderat (Lituanian: singülar - seniūnija, plüral - seniūnijos). Par plüü d'informazzion, vardí Sübdivision da Lituània.




#Article 386: Mediolanum (1092 words)


Mediolanum l'eva la cittaa antiga de epoca romana de la qual s'è desveluppaa la cittaa de Milan del dì d'incoeu. I etnograf antich grech l'even citada col nomm de Mediólanon, quei latin appunt col nomm de Mediolanum o Mediolanium. El significaa etimologegh par vess quel de localitaa in mezz a la pianura o sedenò loeugh intra mezz a cors d'acqua, per via de la presenza de l'Olona, del Lamber e del Seves).

El storegh frances Henri Martin l'ha proponuu che Mediolanum el podes significaa center de la region e che l'identifichi un santuari central e tant studios despoeu de lu pensen che la soa teoria l'è giusta . Tre hinn i insediament che de segur se poden faa remontaa a ona stessa derivazion: Milan, Châteaumeillant e Mont-Miolant. La tesi però l'è minga recognossuda de tutt i studios perchè divers localitaa con quest nomm e significaa se troven in del stess territori: tre per esempi hinn in del territori di Ambiani, di Allobrogi, di Edui e di Segusiavi, do in quell di Biturigi e di Ausci.

A proposit de la fondazion de Milan, al dì d'incoeu se fan di teurii basaa in su le investigazion archeologegh del territori:

Par che Mediolanum la sia stada fondada intorna al 600 prima del Signor da la tribuu galega dei Insuber, i qual hann anca daa el nomm a la part de l'Italia del nord ciamada Insubria. Segond la legenda contada dal Livi, el rè Ambicatus l'ha mandaa el so nevoeu Bellovesus in de l'Italia al coo de un esercit furmaa de tant tribuu gàleghe; inscii el Bellovesus l'hares fondaa Mediolanum (ai temp de Tarquini Prisch, segond questa legenda).
I Roman, menaa del consol Gnaeus Cornelius Scipio Calvus, i hann combattuu e vinciuu i Insuber e ciappaa la cittaa in del 222 prima del Signor;  el capo di Insuber el se sares sottamettuu a Roma, e i Roman hann ciappaa inscii el control de la cittaa. A la fin i Roman hann conquistaa anca tutt el rest de la region e hann ciamaa la provincia noeuva Galia Cisalpina (cioè Galia de chi di Alp) e i haress daa al sit el nomm latinisaa del original Galegh: in de la lengua gàlega *medio- significaress in del mezz e l'element -lanon el saress l'equivalent Celtegh del Latin -planum cioè pianura, cioè *Mediolanon (Latinisaa come Mediolanum) el significaress villagg in del mezz de la pianura.

Mediolanum l'è staa important per la soa ubicazion central in de la red stradal de l'Italia settentrionala. Polibi el descriv la region 'me bondanta de vin, de ogna sort de granaja, e de lana fina. Branch de porsel, tant per la utilizzazion pubblega che privada, eren levaa foeu in di so forest, e la gent l'eva cognossuda per la soa generosità.

In de l'epoca Augustana, Mediolanum l'eva famosa per i so scoeur; gh'eren on teater e on anfiteater (129.5 X 109.3 m). On sercc de mur de preia el protegeva la cittaa al temp de Cesare, e successivament l'eva staa anca slargaa foeura in del secol III dopo del Signor, per orden de Maximian. Mediolanum l'eva stada scernuda de l'Adrian 'me sede del prefet de Liguria (Praefectus Liguriae) e Costantin l'eva mettuda 'me sede del vicari d'Italia (Vicarius Italiae). In del III secol Mediolanum el gh'eva ona zecca,, on horreum (cioè on magazzin pubblegh de grand dimension) e on mausolee imperial. In del 259, i legion Roman comandaa de l'Imperador Gallien hann battuu i Alemann in de la Battaja de Mediolanum.

In del 286 Dioclezian l'haa spostaa la capital de l'Imperi da Roma a Mediolanum. L'ha deciduu de stabiliss a Nicomedia in del Imperi d'Orient, e l'ha lassaa la so contrapart Maximian a Milan. Maximian l'ha faa su divers oeuver monumental, el circus (470 x 85 meter), i thermae o Bagn d'Ercole, on gran compless de palazz imperial e alter costruzion de servis dei qual gh'è restaa poch o nigott. Maximian l'ha anca slargaa foeu la cittaa e l'ha faa mett in pee on sercc noeuv de mur de preda (pressapoch 4.5 km de desvelupp) con divers torr. L'area monumentala la gh'eva di torr giumele; ona de quest, l'è stada inglobada in del convent de San Maurizi Maggior e l'è alta ben 16,60 m.

L'è staa a Milan che l'imperador Costantin l'ha pubblegaa l'Edit de Milan in de l'ann 313 prima del Signor, che 'l garantiva toleranza a tutt i religion de l'Imperi, ai cont el qual el ghe derviva la strada a la Cristianitaa per deventà la religion dominanta de l'Imperi. Costantin l'eva a Milan anca per celebrà el matrimoni de la soa sorella col Imperador d'Orient, Licini. A gh'eva di comunitaa Cristian a Mediolanum, che le gh'eva avuu la soa part de martir in del epoca di persecuzion, ma el primm vesch de Mediolanum che l'ha ona presenza storega stabil l'è el Merocles, che l'eva staa al concili de Roma del 313. In vers la metaa del quart secol, la bega dei Arian l'ha dividuu i cristian de Mediolanum; Costanz el sostegneva i vesch Arian. Ausenzi de Milan (mort in del 374) l'eva on teologh arian respettaa.

Al temp del vesch Sant Ambroeus (vesch dal 374 al 397), che l'eva reussii a quietaa via i Arian, e de l'Imperador Teodosi I, Mediolanum l'è riaa al massim de la potenza e splendor.

La cittaa la gh'eva anca on grand numer de besilegh, faa su in vers la fin del secol quart, 'me la Basilega de San Simpliciano, quella de San Nazar, San Lorenz e la cappella de San Vittor, in de la basilega de Sant Ambroeus. In del period del Tard Imperi a Mediolanum s'è encoraggiaa el desvelup di art applicaa e i lavor in avori e argent eren comun in di progett de edifizzi pubblegh. In de la cripta del Domm de Milan se poeul ved anmò i rovin de la gesa antiga de Santa Tecla e del battister inde che l'è staa battezzaa el sant Agostin.

In del 402, la cittaa l'è stada assediada di Visigot e la residenza imperiala l'è stada spostada a Ravenna. In del 452, l'è stada assediada de l'Attila, ma la rottura definitiva cont el so passaa imperial l'è vegnuda in del 538, ai temp de la guerra gòtega (535–552), quand che Mediolanum l'è stada devastada de l'Uraia, on nevoeu de Vitige, Re di Got, cont on gran numer de mort. Pussee innanz,  dopo l'invasion di Longobard, i padron noeuv a hinn scernuu Ticinum (renominada de lor ‘Papia’, che l'è la Pavia del dì d'incoeu) 'me capital, e la Mediolanum de l'alt medioev l'eva governada di so arcivesch.




#Article 387: Tredesin de Marz (284 words)


El Tredesin de Marz l'è ona veggia festa tradizional milanesa, festeggiada el 13 de marz de tucc i ann.  

A Milàn la gh’è ona preia ronda cont on boeucc in mezz e ona raggera de tredes linej incis cognossuu ‘me “preia del Tredesin de Marz”, ligada al cult de S. Barnaba e oggett de gran venerazion in di secol. 
La preja, a l' origen, l’era mantegnuda in S. Dionigi a Porta Venezia, menter incoeu la troeuom incastonada in del palchè central, in S. Maria al Paradis, in cors de Pòrta Vigentina al 14. 

Segond on racont antigh, el 13 marz de l’ann 51 d.C., S. Barnaba l'ha predicaa el Vangel de Crist in d’on praa in mezz a on bosch arent Milan: on sitt in doe se eren reunii di cittadin Milanes, in doe l’era ancamò viva la tradizion celtega, per ona celebrazion intorna a la preia. El sant l'ha tiraa su la cros, sora ona preja rustega ronda e sforada per evangelizzaa i Milanes. 

L’antiga festa del “Tredesin de Marz” la se perd in di nòtt di temp e la gh’ha origin celtegh spettasciaa.
I Celt eren sòlet celebrà la roeuda de la Vita con di festività ligaa al moviment del Sô; con sta preia voeureven presentà el disch solar cont i sò ragg e l’Anema di Milanes.

Proppi el 13 de marz se festeggia ancamò in quei dii d’incoeu, ‘me faseven i nòster antigh, la rinassita del Sô e la noeuva Primavera con la festa di fior che se metenn in mostra sora i poggioeu e sora i fenester: fior che se ciappen in di pasquee, specialment in quella de Sant Angel in doe che la gh'è la statoa de San Francesch.




#Article 388: Feha Gìbuss e 'l Liber de la Profezia (468 words)


  
Feha Gìbuss e 'l Liber de la Profezia a l'è 'n románz de fantasia scrivuu de Ewn Garabandal e pubblicaa a Milan de l'editor Mursia. El liber l'è staa pubblicaa la prima voeulta a Venezia de l'editor NRed in del 2005, firmaa cont el nòmm fals de Ewan McWallace. De poeu la prima edizion el liber l'è staa pù stampaa, ma l'è andaa 'dree a passà di man in man cont el passaparòla, fin tanta che i diritt hinn staa venduu a l'editor Mursia de Milan.

El primm tomm Feha Gìbuss e il Libro della Profezia el g'ha'n bookcrossing, ciamà Fehacrossing; vegnen liberaa, segund el gerg de'l bookcrossing, centinaia de copij in di sitt citaa in de'l ronmanz; la stazion centrala de Milan, la Basilica de Sant'Eustorgi, la Pasquee del Domm de Milan, la Villa Reala de Munscia, e alter sitt fra Milan e la Brianza..

  
Feha Gìbuss a l'è 'n bagaj de 11 ann, e'l viv in d'una poeura ca' de ringhiera in de la Via Gluck a Milan. El sò papà a l'è 'n Ghisa. In d'ona mattinna, intanta che l'è 'dree a ravanà in del soree, l'ha trovaa, sconduu sota de'na trav de'l paviment de legn, un liber misterios ; l'è saraa cont un sigill indistruttibil. El Feha ghe scond el liber a la soa mamma, e'l va a cercà di indizi per capij de che liber. De poeu el scoprirà di segrètt che cognossen domà i angioi, e insiema a el so amis, el bassott Sagace, el vivrà di avventur fantastich, per difender i omm contra i esercit de la Scurità.

Se ghe credij aj Angeli Custodi / Allora ghe credarij a tucc quell che l'è contaa sù in chell liber chì, / a la storia del Feha Gìbuss e del sò can Sagace / che gh'han combattuu la battalia contra i Forz de la Scurità. / Inscì a l'è scrivuu in del vegg Liber de la Profezia; / domà vun l'è el prescelt, / domò vun el podarà salvà i Omm de la Scurità. 

Feha Gìbuss e 'l Liber de la Profezia l'è scrivuu in italian, ma el gh'ha denter anca di part in lombard, in vèneto, in francès, in polacc e in di alter lengov inventaa (quei di Angel e di Dianzen).

   
El liber el conta 'na storia che l'è ambientada in numeros sitt; la partenza l'è da Milan, ma de poeu la narrazion la se sposta in di alter città real (Paris, Londra, Venezia, Triest, Istanbul, El Cairo, Lalibela, Galway, l'Isola de Man...) ma anca in di sitt de l'Aldelà (Orumvèis, Hège, Ozihb, Blewgrewus, Upanà...).   
La differenza pussee grossa a l'è proppi la variazion de la dimension induè che l'è ambientaa el romànz: l'Aldelà e l'Aldechì. El passàgg a l'è possibil grazie a di pass Angelic (quattòrdes) e del Demoni (quatter).   




#Article 389: Bautzen (217 words)


Bautzen (Budyšin in lusazian; Budziszyn in polacch; Budyšín in cech) l'è ona città de la Germania oriental. Ghe viven  abitant (dato del ).

La se troeuva in la Lusazia Alta, in del Land de la Sassonia e in del circondari omonim.
Bautzen l'è traversada del fiumm Sprea.

I archeologh hann trovaa in de la zona di insediament germanigh del terz secol prima de Crist, ma el primm document che 'l parla de la città l'è del 1002.
In del 1018 la gh'è stada firmada ona pas tra el re todesch Enrigh II e quell polacch Boleslaa I: con quell trattaa chì, Bautzen l'è finida sotta la Polonia. In del 1033 l'è passada anmò sotta l'Imperi; poeu in del 1319 l'è passada a la Boemia e in del 1635 a la Sassonia. In del Medioev l'è stada leada in d'ona lega de ses città con Görlitz, Zittau, Löbau, Kamenz e Lauban.
In del 1813 gh'è stada ona battalia di Guerr Napoleonigh.
Sotta i Nazista a Bautzen el gh'è staa on lager e ona battalia tra Todesch e Russ (21-30 april 1945).
Anca sotta i comunista de la DDR Bautzen l'è stada doperada 'me preson: al dì d'incoeu vun di duu compless che le formen l'è anmò doperaa, menter l'alter el gh'ha la fonzion de memorial de la dittadura.




#Article 390: Vimercaa (294 words)


Vimercaa (Vimercàt in Lumbàrd orientàl, Vimercate in Italià e Vicus Mercati in Latì) l'è ü cümü de la  Pruìnsa de Munscia e Briansa. 

Vimercaa l’se tróa a 8 km da Munscia e l'è in de l'ólta pianüra padana a i pé di còi de la Briansa, tacàt ai cümü de Agraa, Arcur, Bellusch, Bernaregg, Buragh, Carnaa, Concorezz, Ornagh, Sulbiaa e Usmaa.
Per Vimercàt la pasa la Molgora che la scór a matina (èst) del paìs e la pasa sóta ‘l put de San Ròch.

Vimercaa l'gh'à .

Ol put de San Ròch che l’è l’óltem put fortificàt che gh’è restàt in Lumbardéa.

La cà del nòbel.

La éla Sottocasa.

Ol palàs Trotti.

La frasiù de Urén col convènt di Francescà, la éla Borromeo e ‘l sò casìno de casa e sura de töt la éla Gallarati Scotti. 

Ol cèntro comerciàl I Tur Bianche che i se tróa a la periferéa del paìs e i si à èt de luntà de tat che i è ólte.

La sagra de Sant Antóne abàt che la se tè in del mis de zéner e la fenés ol dersèt col falò preparàt in del lècc de la Molgora pròpe sóta ‘l put de San Ròch.

La féra de Sant Istéen, patròno del paìs che la se tè ol 3 de agóst.

La Sagra de la patata che l’a se tè in de la frasiù de Oreno, a metà setèmber, ma dóma in di agn pari, ‘ndóe che s’ pöl comprà e maià i patàte de Oreno, che i è pròpe particolàr, e ‘n piö gh'è ü cortéo stòrech e i fà öna partìda a dama con di personàgi 'n cöstöm medieàl.

L'andament del nümer de abitant del cumün de Vimercaa l'è mustraa in de la tabela chi desutta:




#Article 391: Dialett ticines (2775 words)


Cula paròla Ticines a sa inteend i dialett che i è parlaa in Tesin (vün dai 26 cantón svizzer) e in Mesulcina e Calanca (dó vall dal Canton Grison).

In realtà a parlum mia da na lingua, ma da n dialètt da la lengua Lumbarda.

Da na part a l'altra dal Canton a sa parla vari dialett e spéss i è anca veramént diferént vün da l'altru: par esémpi i dialètt dala Leventina, dala Val da Blégn, dala Val Magia e dala Val Verzasca i è cunsideraa dialett lumbard alpin.
Vist che gh'è tüta sta diferénza a sa parlarà sura tütt da chell püssée parlaa: ul dialett da Lügan. 

In dal dialett ticines i è staa dubiaa par la prima völta in lengua lumbarda düü film american, ciuè Se ta cati ta copi e Düü testimoni scomod. 

Besogna dì che 'l nom tisines el gh'ha una funziun suratüt pulitiga e 'l serviss a ciamà in d'un modu cumpagn tücc i parlà del Cantun: intant podum truvà una bela diferenza tra i dialet che se tröven a nord e a süd del Munt Scender: quei de sota (ciuè quei de la zona de Mendris e de Lügan, ma anca quei de la cità de Belinzona e de Lucarn), se sluntanen minga tant del mudel insübrigh central (ciuè quel de Milan, Brianza, Com, Lech, Vares); quei de sura inveci (dunca i parlà di distret de Belinzona, de Lucarn e di vai) gh'han di carateristigh alpinn, e hin el tisines ver e propi. Inultra di vai Magia, Unsernun, Cent Vai e Verzasca (che varden in direziun del Lagh Magiur) gh'han una sua inflüenza sura l'Alt Ussulan, intanta che quei de la Riviera e di vai Bregn e Leventina hin ligaa a quei de la Mesulcina e de la Calanca e, in fund, anca un poo al Rumancc.
Tendenzialment, i dialet tisines, cume 'l diseva anca l'abaa Pietro Monti in del 1841, cunserven di carateristigh püssee arcaigh respet ai dialet de la Lumbardia, püssee inflüenzaa di inuvaziun del Milanes (e dunca, de luntan, de l'Italian):

Una roba interessanta l'è che in certi paes, spantegaa un poo per tüt el Tisin (ma suratüt in de la zona central, in Val Mesulcina e in de la Bassa Leventina), la [y] la s'è perdüda e la ven pü druvada, sustitüida de una nurmal [u]. Quel lavurà chì el süced a Belinzona (in de la fraziun de Carass) Pronz, Lümin (in dialet, Lumin/Limin), Molen, Cree, Crescian, Ludrin, Iragna, Personegh, Bodi, Sovri, Cavagnai, Anzonegh, Chironegh, Isurn (in di fraziun de Arvess, Lögh e Berzona), Musogn, Brissagh, Runch, Scona, Lusun, Mergöscia, Alt Malcantun (fraziun de Fescogia e Bren), Cavriasca (in di fraziun de Cagial, Lupagn, Bidogn e Ruvered), Sunvigh, Lügan (in de la fraziun de la Vila), Cader, Cama, Gron, Legia, Ruree, San Vitur, Verdabi, Lustal, Suazza e Mesoch.

De norma quei là a hinn anca i sit induve la spariss anca la [ø], che la vegn una [e] semplis (o 'na [o], a segunda de la pusiziun). Anca in d'un quai paes de l'Ossula el se ved quel mestee chì (per esempi a Dravegn, che un temp el se ciamava Dravögn).
In ogni cas, cul passà del temp l'è nassüü una specie de dialet cumün, una koinè basada suratüt sül dialet de Lügan e de Belinzona, i cità püssee grand e impurtant del Cantun.

In di alter zonn de la Svizzera italiana (Val Bregaja e Val Pus'ciav) se parlen alter variant de l'Insübrigh: in de la prima val, un dialet de transiziun cunt el Rumancc, in de la segunda un dialet valtelines.

I létri i sa prunüncia cumè l italian, ma:

urigin: la Bibbia, Lüc, capitul 15, dal 11 al 32

Un omen ul gh'ieva düü fiöö.
El piü ponzel de 'sti düü u gess al pà: Pà, dam er part der mè robe ch'am vengg a mì! e 'l pà u 'j dividè e de longh ugh dè 'r part.
Da gnò a poich dì, el piü ponzel el se tirè el tut sot lüi e 'l se 'n giè da luntagn, dove 'l burdigò er sostanze malament con or bozerre.
Quand u iva 'biüü magjou el tut, in quii part u vignè una gran carestia, e cominsiè a balà biot.
L'è näicc ad atacàss ad una cà d'un bon starent de quel paes, e u l'ha mandou a pastürgà i purghi.
Là a l'auress volüü impinì er büseghe der corobia che maghiavan i porsei, ma nessün i 'gh davan brigh.
Finalment, avend rifletrii, ul dis: Quäncc famej in er cà du mè pà i maghien assessenn, e mì assidi qui der fam!
A vuj levà, e pù a vuj nà dal mè pà, a 'gh vuj dì: Pà, hoo pecou contra er siel e contra tì;
mì ne son piü degn d'esser ciamou tò fiöö; fam servizzi de metem co gli tuò famej.
El s'è vultou intant, e l'è vegnüü con er pà. E l'era ach mò da lungg e 'l sò pà ul vidè, u s'è metüü in compassion, l'è corüü a vetàss sül ciul e u l'ha pasciou sü.

Ma 'l pà ugh dis ai servitor: Portè chilò una sgiaghe 'r piü boriola e vestìl, metìgh nel dit un anel, e metìgh sü i calzei in di pee;
Menègh fuori un videl grass e strübièl giù, maghièm e stèm alegri.
Perchè 'sto mì fiöö l'era mort e l'è tornaa a vivà; l'era perdüü e u s'è troväicc e i han incominsiaa a fà festin.
Intant el fiöö maiuu, che l'era in er campagna, l'è tornäicc e quand l'è stäicc aprö der cà, l'ha sentii ch'i sonavan e cantavan.
E domandè a vügn di sò servitor: Quel chi fan in cà mea?
Ugh dis el servitor: Qui l'è vegnüü el sò fradel, e 'l sò pà l'ha fäicc mazzà el videl piü grass, perchè l'ha ricüperou el filiu sagn e sald.
Quest ignora, rabiou, u n'ìva volüü piü nà en er cà; e lo pà, näicc fora, u l'è metüü dress a pregàl.
Ma lüi u gi ha respondüü al pà: Guarda, quäncc agn l'è che mì son er tò comandament; e ti m'è mai däicc un iörì perchè stassom alegro con i mè amis;
Ma l'è vegnüü el tò fiöö, che ti ha gh'la maghiou tut er sò part der robe con i pitann, e tì ti j'è fäicc strübià giü er videl piü grass.
El pà u gh'ha respondüü: Fiöö, tì ti see semper stäicc con mì, e tut el mè l'è tò;
Ma bentava ch'a stassom alegri e che a festeggiassom, perchè 'l tò fradel l'era mort e l'è tornaa a vivà; l'era perdüü e 'l s'è tornaa a trovà.

Ün um o gh'eva doi fant. 
E r'ha dicc ol pü piscen de quigl: Oh, pà, dem ra part dra roba ch'o 'm toca! e lü o gh'ha spartii ra roba.
E 'd lì a poch, miss insema tücc cuss, ol fant pü piscen o l'è nacc viagiand 'n ügn pais luntagn, e là r'ha bütou ol facc sò vivend in bagurd.
E dapù ch'r'ha 'biüü consümou tücc cuss, r'ha facc 'na gran carestria in col pais, e corü r'ha 'menzou a ess nessità.
E r'è nacc e o s'è miss con ün zitadin 'd col pais; e 'l r'ha mandou a ra soa campägna a pass i pörsc.
E o bramäva d'impì ol sò botasc dil scörsa ch'i majava pörsc, e onzügn ga 'n dava.
Ma lü, tornou in sè stess, r'ha dicc: Quancc famej in cà dol mè pà i gh'ha pagn a sbach, e mì chì sbasiss dra fam!
Am drizzrò e narò al mè pà, e 'gh dirò: O pà, hoo pecou contr'or sciel e inass a voi;
Mò 'n sun mia degn d'ess ciamou vust fant; fèm cum vügn di vust famej.
E o s'è alzou e r'è nou da sò pà. E r'era ancamò luntagn lontagn che sò pà o r'ha vist e o s'è möss a compasgion e, corend, o gh'è saltou al cöl, e o r'ha basou.
E ol fant o gh'ha dicc: O pà, hoo pecou contr'or sciel e inass a voi; mò 'n sun degn d'ess ciamou vust fant.
Ma ol pà r'ha dicc ai sò famej: Prest, tirei fora ol sgiupogn dra festa, e meteigla indöss, e meteigh ügn anil in deit, e i calze in pee.
E tirei fora ol vedil ingrassou e mazzèl, e majem e fem past.
Ché 'sto mè fant r'era mört, e r'è resüssitou; r'era pers e r'è trovou. E i ha 'menzou a fà past.
Intratant ol sò fant majoo r'era in campägna e, quand r'è tornou e r'era arent a cà, r'ha sentüü ol sangh e ol bal.
E r'ha ciamou vügn d'igl famej e o gh'ha dmandou cuss i era 'sti cuss.
E corü o gh'ha dicc: Vust fradil r'è tornou e vust pà r'ha mazzou ol vedil ingrassou, perchè o r'ha ricovrou sagn e salv.
E o gh'è 'gnüü ra räbia e no 'r vurìa mia nà in cà; donca sò pà, vegnüü 'd fò, r'ha 'menzou a pregà.
Ma lü, rispondend, r'ha dicc a sò pà: A ra fé, da tancc agn mi a ov servia, e n'hoo maigl trapassou ugn vust prezet; e maigl no m'hei dacc ugn cauret da fà past coi mè amis.
Ma dapù che 'sto vust fant, ch'l'ha majou ol facc sò coi sgualdrign, r'è vegnüü, hii mazzou per lü ol vedil ingrassou!.
Ma lü o gh'ha dicc: Oh, fant, tì t'è sempra con mì, e tüta ra roba mia r'è tou;
Ma 'zügnäva bé fà past e stà alegro, perchè 'sto tò fradil r'era mört, e r'è resüssitou; r'era pers e r'è trovou.

On um a l'ha 'vüd düü fiöö. 
E 'l piü giovan da custor o gh'ha dii al padar: Pà, dem la mea part ch'a 'm toca! e 'l padar o gh'ha fai fora i part. 
Da lì a poch dì, dop che l'ha metüü insema tütcoss, el fiöö piü giovan o s'è toi sü e o 's n'è andai via luntan, e lì l'ha fai balà tütcoss in stravizzi.
E pö, quand l'ha 'vüd finid da sgürà tant com o n'aveva, l'è vegnüda ona gran carestia in quel paes, e lü l'ha comenzad a sentìssla in di cost.
O 's n'è dunca 'ndai e o s'è tacad adree a on sciur da quel paes, ch'o l'ha mandad in d'ona sova vila a cürà i porscei.
E costü o voreva pür anch podèss intesnà la büseca con quii giandasse ch'a mangiava i porscei: ma nissün a ga 'n dava.
Alora l'è tornad in sè stess e l'ha dii: Quanta servitoraja là in cà 'd mè padar la noda in bondanza, e mì intant chinscì a crep da fam!
A vöj propi tòm sü, e andarò dal mè pà e a 'gh dirò: Pà, a l'hoo propi faia grossa col Signur e con vü;
Ormai a no merit piü da vess ciamad vost fiöö; fèm come vügn di vost servitur.
E, tojendas sü, l'è vegnüd dal sò pà. Quand pö l'era anch mò lontan, o l'ha vedüd el sò pà, e o s'è movüd a compassiogn e, corendagh incontra, o si gh'è bütad sül col e o 'l basà sü.
E 'l fiöö o gh'ha dii: Pà, a l'hoo propi faia grossa col Signur e con vü; ormai a no merit piü da vess ciamad vost fiöö.
Ma el padar l'ha dii ai servitur: Presto, portee chì el piü bel vestid e vestìl sü, metìgh l'anel in did e i scarp in pee;
E menee scià on vedel ingrassad, e mazzèl sgiò, e mangem e fem past;
perché 'sto mè fiöö l'era mort e l'è tornad in vita; l'era pers, e o s'è trovad. E lì i s'è metüd adree a fà past.
L'era mò el sò fiöö magiur in campagna e, in dal vegnì e in dal vesinàss a la cà, l'ha sentid a sonà e cantà.
E l'ha ciamad on servitur e o gh'ha domandad quel ch'l'era 'sta roba.
E costü o gh'ha dii: L'è vegnüd el vost fredel, e 'l vost pà l'ha mazzad sgiò 'n vedel ingrassad, perché l'è tornad salv.
L'è donca andai in colera, e o no voreva miga andà in cà; peró l'è vegnüd fora el sò pà, e o s'è metüd adree a pregàl.
Ma costü, respondend, o gh'ha dii al sò pà: Ecco, i è già tanci ann che mì av stagh in obedienza, e a no son mai andai fora ona volta dai vost comand; e a m'hii mai dai on cavret par stà on poo alegar coi mè amis.
E inscambi, apena ch'o l'è rivad 'sto vost fiöö, che l'ha consümad tüt el fat sò coi strasciunn, a gh'hii mazzad sgiò 'n vedel ingrassad.
Ma lü o gh'ha dii: Fiöö, tì te seet sempar con mì, e tüt el mè l'è tò;
Ma bisognava fà past e stà alegar, perché 'sto tò fredel l'era mort e l'è tornad in vita; l'era pers, e o s'è trovad.

Av disaroo donchia chie in di timp dur prim re de Cipru, dopu chie Gotifré de Bügliom l'ha fäcc sova 'r Tera Santa, l'è chiapitoo che r'üna femna polida de Guascogna l'è näcia a trovà 'r Santo Seporcro e, vignend indree, cand r'è büda a Cipro, l'è stäcia urtregiada da certi discrianzä. E lee, sbofferomnazzo, tüta marinconica de 'sta roba e sanz'un zich de cunsuraziom l'ha pansäcc de nà r'a cerchià sgiüstizia dar re; ma intramezz o gh'è stäcc dicc chie la traress via er fadighia, perchié lü l'era un umenazzu poch permaros e chie o s'an lassäva fä aicì lü e o vendichiava né quij de lü stess né quij dei älcc, anzi o 'j sustegneva: e ingora vüm che l'avess um poo de rabia o 's vendichiava e o 's sfughiava col fägn a lü. Sentend 'sta roba quela femna e sanza vess pussibru fä er vendeta, par pudè 'vègh um poo da pas l'ha pansoo de tuchiàl propi in du vivo der suva vita; e näcia piansgind denanz a lü, la gh'ha dicc: El mè sciur, mì a vegni micia ar tova presenza par 'vègh sgiüstizia dei dispressi ch'i m'ha fäcc, perchiè a m'an speci gnanchia; ma, par 'vègh um poo 'd pas, mostrum tì ar manera de sufrìi cume tì quij chie 't vegn fäcc, e ignora a pudrò imprend ar manera de supurtà cun pazienza 'r mea disgrazia, chie o 'r sa ur Signor, se mì 'r pudess fàl, vuruntera 't daress ar mea, perchiè tì ti seet inscì bom de supurtài.
Ar re, fign ignora purtrom, squasi chie o 's dessedass, scumenzand da r'ingiüria fäcia a 'sta femna, chie l'ha vendichioo, l'è daventoo tremendo perseguitor de tücc chie contra r'unor der sò regnu quaicossa i fasess da quel dì inanz.  

Donca a geva che in di tiemp du prim re de Cipru, dopu la cunquista dla Tera Santa fada da Gotifré Bujon, una sciora de Guascogna l'è nada in pelegrinagg al Santu Sepolcru; e quand, nel turnà indree, l'è rivada a Cipru, a j'ha truväcc di baloss ch'a ghi ha fäcc di dispresi da vilan. Lii, 'sta povra femena, tuta sciagrinada, e nö pudend meghia dàss pas, la j'ha pensov da nà a lamentàss cul re; ma quichiün i ghi ha dicc che l'era fadeghia butada veia, perchè quel re l'era tantu rilassov e inscì un linecc che l'era meghia dumà incapazz da punì i tort de leit, ma con viltà vergognosa u 'n sufriva täncc ch'i 'gh feva a lui; tant che chissesseia ch'a ghi ess 'biuu di querel, u 'j sfugava cul fàgh quech dispet o insult. Quela femena, sentend inscì, e perdend vormai la speranza de vendicàss, par truvà un poo de refrigeri al sé dulor la s'è metuda in ment da ponsg i miseri da quel re. La s'è presentada donca piansgend da lui e la ghi ha dicc: Scior, mei a vign meghia inanz a tei par utignì vendeta du dispressi ch'i m'ha fäcc; ma, par dàm sudisfazion, at pregh da insegnàm cumè ti fee a suportà quij ch'i m'ha dicc ch'i 't fa a tei: par ch'a pussa imparà da tei a tulerà u mié, che sa pudess, u 'l za 'l Signor sa te 'l daress vuluntiera, postu che ti siee un fachegn inscì brav.
U re, che fign alora l'era stov lent e pegrizios, cumè ch'u 's dessedass dal segn, u j'ha cumenzov a vendicà durament da l'ingiuria fada a quela femena, e pee l'è diventov un tremendo persegutor de tut quij che de depos d'alora i fava calcossa contro l'unor dla só curona.

Tücc quei pruverbi chì hin staa ciapaa del Vucabulari di Dialet de la Svizzera Italiana.




#Article 392: Lügan (140 words)


Lügàn (Lugano in Talian, Lauis in Tudesch vegg; Lügang o Loowasch in del walser de Busch; Luganum in Latin) l'è la cità püssée granda del canton Tesin, Svízzera.

Al gh'ha  abitant (dato del ), pressapoch 124.000 se cüntum tüta l'area meterpulidana, e al s'afascia in sül lach da Lügàn: ul Ceres.

El cumün de Lugàn a l'è tacaa ai cumün de Arögn, Biögg, Cadro, Campiun d'Italia (Italia), Canöbi, Carona, Culina d'Or, Granscia, Lanz (Italia), Massagn, Melii, Müscian, Paradis, Purza, Savusa, Sorengh, Valsolda (Italia), Vescia.

Ul sindich a l'eva ul Giorgio Giudici (dal 1984), mo a l'è ul Marco Borradori(dal 2013).

La gh'è na squadra da hockey, l'HC Lugano, ciamà da tücc ul Lügann, cuma la squadra da fotball, l'FC Lugano. La gh'è anca na importanta squadra da palacanester: Lugano Tiger, che l'è vuna da le püsse important in dala Svizera.




#Article 393: Lombardia (940 words)


La Lombardia (parnonziad [lumbar'dia] o [lombar'dea], istess in Italian) l'è una region de l'Altitalia che la gh'ha una superfis de 23.861 km2 e una popolazzion de 9'9730397 abitant (2013).

La confina cont i region italiane del Piemont a ovest, del Veneto a est, de l'Emilia-Romagna a sud e del Trentin-Süd Tirol a nordest; a setentrion la confina con la Svizzera, cont i canton Tesin e Grison.

La Lombardia l'è abitada di temp de la preistoria di popolazzion nativ, che inn stad poeu sostituid di etrusch prima e di celt poeu. Inn rivad poeu i roman poch prima del nass del Cristo e ghe resten fina al 400/500 dopo de Cristo: il del fratemp Milan a l'è 'n important center de l'Imperi, tant che l'è capital de l'Imperi Roman de Ocident e lilinscì l'è firmad l'Edit de Milan che 'l tolera la religion cristiana.

Borlada Roma ghe riven i Lombard antigh, che hann dad el nom a la Region, e la zona la finis sota el control del Sacher Roman Imperi del Carlo Magn: in del fratemp i Lombard germanegh se mes'cen ai popolazzion latin che ghe seren prima e la popolazzion la taca a parlà 'na lengua romanza, un volgar che l'è vun di prim sbozz de la lengua lombarda.

Intorna a l'an 1000 i Lombard se organizzen in forma comunal, cioè ogni granda cità l'era pu o manch autonoma e sotaponuda a l'Imperi: quela situazzion de autonomia la va minga ben al Federigh Barbarossa che 'l moeuv guerra ai comun che se lien in la Liga Lombarda e riven a bat l'Imperi e a garantìss l'autogoverno in la pas de Costanza.

'Sta Liga la resta in pee fina al 1250, quand che in la pupart di comun tachen a desvilupàss i signorie, cioè di governi in forma de nobiltà ligad a di famili important. La pussee importanta l'è quella di Vescont, che la deventa poeu familia ducala con la fondazzion del Ducad de Milan e sota el Gian Galeazz Vescont la riva a dominà la pupart de la Lombardia d'incoeu e squasi tuta la Lombardia storega.

I sò ered inn manch fortunad e perden part del domini, fina a rivà domà a l'Insubria, cont el perder de la Lombardia orientala vers la Republega de Venezzia e di alter zone vers di alter governi.

In del 1453 la riva al trono la familia di Sforza, che la da gran splendor coltural al Ducad, ma che intorna al 1500 la forniss e la passa al Regn de Franza, per circa 30 agn, e poeu ai Asborgh de Spagna, in d'on period regordaa per el malgoverno, e intorna al 1700 a quej d'Austria, che se demostren pussee boni e con la Maria Teresa d'Austria se renden protagonista di reforme important compagn del cadaster teresian e di prim razionalizzazzion di comun.

In del 1797 la Lombardia la passa sota el regn del Napoleon e i color de la Milizia urbana meneghina saran a la bas del Tricolor catad foeura del leader frances 'me bandera d'Italia. I Lombard, in principi ben orientad vers el noeuv governo, se mostren despess indiferent dopo o adiritura contrari, come se pò lenger in di poesie del Carlo Porta dedicad al Giuseppe Prina, poeu brutalment mazzad di milanes in del 1814, o in Paracar che scappee de Lombardia.

Con la Restaverazzion i austriegh tornen in possess de la Lombardia orientala e anca del Veneto e fonden el Regn Lombard-Veneto. In del 1848 i milanes se ribelen a l'Austria, ma infina Radetzky l'è bon de tornà a governà del Castel Sforzesch.

In del 1970 a l'è istituida ofizzialment la Region Lombardia 'me Region a Statut ordinari de la Republega Italiana.

Dal 2015 a l'è vert on percors per domandàgh al Stat pussee autonomia comé da articol 116 de la Costituzion. In del 22 de otober del 2017 l'è staa votaa 'l referendum autonomista, che l'ha vest ona vitoria del sì. El 28 de fevrer del 2018 Maroni l'ha firmaa l'accord col govern per fà partì 'l process.

El sò teritori l'è formad da una part de montagna a nòrd, cont i Alp e i Prealp e da un tòch de la Pianura Padana a sud; el canton de sudòvest (Provincia de Pavia) el riva a tocà i montagn de l'Apenin. 

La Lombardia l'è rica de aqua: gh'è tanc fium che vegnen giò di montagn e gh'è anca di lagh, che hann ciapad el post di giazzer che gh'eren in di ann indree. Tra i fium, i pusee gròss inn el Pò, l'Ada, el Tisin, l'Òli, el Mens, el Lamber, el Bremb, el Seri; i lagh 
i pussee important inn quei de Còmm, Lugan, Garda, Magior, Isee.

El clima l'è putost temperad: d'invern el fà un poo pussee fregg che in di cost del Mar Mediterani, inveci in estad la temperadura l'è l'istessa. In di montagn el clima l'è de tipo alpin, pussee fresch che in pianira.

La Lombardia l'è piena de gent (l'è la segonda in Italia per densità de popolazzion, dopo de la Campania); tuta la zona intorna a Milan la gh'ha dent pussee de quater milion de abitant, e la sò conurbazzion la gh'ha ses million e mezz; ma anca el rest de la pianura l'è bell pien, cont un mugg de cità e paes. La part de montagna l'è inveci pussee voeuja, foeura che in di valad.

La Lombardia l'è spartida in dodes provincc e 1.546 comun (el pussee popolad l'è quel de Milan, quel men popolad l'è Morteron, in Provincia de Lecch, sòta al Resegon).

La Lombardia l'è ona region a statut ordinari, e l'è governada da una Gionta; el president incoeu l'è el Attilio Fontana.




#Article 394: Galeria Vittori Emanuel (115 words)


La Galeria Vittori Emanuel l'è la galeria ca la va de la Piazza del Domm al teater La Scala, disegnada da l' architet Mengoni. Al so temp l' è stada la pusse' granda galeria de l' Europa . Vittori Emanuel l'era el re dell'Itàlia.

Ona nota canzon del Walter Di Gemma la decriv l'abitudin de la gent de schisciagh i ball al tòr:
...Ste gh'ee pòcca fortuna, ste see disoccupaa, stà minga lì a lagnàssela, te see ste ghee de faa? Fà on salt in Galleria Vittori Emanuèll, e in terra dent'on stèmma te vedaree on torèll...
L'è el tòr de la speranza dai doti eccezionàl, la gent in abondanza la voeur schisciàgh i ball..:




#Article 395: Repüblica Centrafricana (157 words)


La Repüblica Centrafricana, (Ködörösêse tî Bêafrîka in lengua sango, République Centrafricaine in frances) a l'è un paes de l'Africa centrala.

A l'è tacada al Ciad, al Sudan, a la Repüblica Demucratica del Congo, al Congo e al Camerun.
La capital a l'è Bangui.
La gh'ha una süperfiss de 622.984 km² e una pupulaziun de pressapoch 4 miliun d'abitant.

La Repüblica Centrafricana a l'è stada un pussediment de la Francia, cunt el nom de Oubangui-Chari, fina al 1960, quand che l'ha utegnüü l'indipendenza.
In del 1977 el ditadur Bokassa al s'è pruclamaa inperadur cunt el nom de Bokassa I. In del 1979 a l'è stada restaürada la repübliga.

Al dì d'incö el paes a l'è in d'una fas de transiziun, dopu vess staa 'na repüblega presidenzial.
Chi che l'è dree a 'vègh i funziun de president l'è la Catherine Samba-Paranza (del 2014).
Chi che l'è dree a 'vègh i funziun de prim minister l'è l'André Nzapayeké (del 2014).




#Article 396: Repüblica Demucratica del Congo (154 words)


La Repübliga Demucratiga del Congo a l'è un paes de l'Africa centrala.

A l'è tacada al Congo, a la Repüblica Centrafricana, al Sudan, a l'Uganda, al Ruanda, al Burundi, a la Tanzania (cunt el cunfin che l'è el lach Tanganica), al Zambia e a l'Angola, e 'l la bagna l'Ucean Atlantich (Gulf de Guinea).
La capital a l'è Kinshasa.
La gh'ha una süperfiss de 2.344.858 km² e una pupulaziun de pressapoch 63.655.000 abitant.

La Repübliga Demucratiga del Congo a l'è stada un pussediment privaa del rè del Belgi Leopold II del 1870 al 1908 e pöö una culonia belgi fina al 1960, quand che l'ha utegnüü l'indipendenza.
Del 1971 al 1997 l'ha müdaa el sò nòm in Zaire.

El nom ufizial de la Repübliga Demucratiga del Congo a l'è (in frances) République Démocratique du Congo.
El president a l'è el Joseph Kabila (del 2001).
El prim minister a l'è l'Augustin Matata Ponyo (del 2012).




#Article 397: Kenya (105 words)


El Kenya a l' un paes de l'Africa urientala.

A l'è tacaa a l'Etiopia, al Sudan, a la Sumalia, a l'Uganda e a la Tanzania, e 'l'a bagna l'Ucean Indian.
La capital a l'è Nairobi.
Al gh'ha una süperfiss de 582.650 km² e una pupulaziun de pressapoch 34.700.000 abitant, cun püssee de 70 grüp tribaj.

El Kenya a l'è staa un pussediment del Regn Ünii del 1890 al 1963, quand che l'ha cunquistaa l'indipendenza dopo d'una guera lunga de liberaziun.

El Kenya (nom ufizial: Jamhuri ya Kenya Republic of Kenya) del 1963 a l'è una repüblica.
El president a l'è el Uhuru Kenyatta (del 2013).




#Article 398: Burkina Faso (102 words)


El Burkina Faso a l'è un paes de l'Africa ucidentala sub sahariana. A l'è tacaa al Ghana, al Mali, a la Costa d'Avori, al Togo, al Benin e al Niger, la capital a l'è Ouagadougou e al gh'ha una süperfiss de 274.000 km² e una pupulaziun de pressapoch 13.300.000 abitant.

El Burkina Faso a l'è staa un pussediment de la Francia, cunt el nom de Volt Vòlta, fina al 1960, quand che l'ha utegnüü l'indipendenza.

El Burkina Faso a l'è una repübliga, el president a l'è el Blaise Compaoré (del 1987) e 'l prim minister a l'è el Luc-Adolphe Tiao (del 2011).




#Article 399: Omosessüalità (109 words)


 

La parola omusessüalitaa la definiss l'atraziun sessüala u afetiva de quaidün vers un olter de l'istess sess. La se desferenzia de l'eterusessüalitaa (atraziun vers l'olter sess), de la bisessüalitaa (atraziun vers tücc i sess), e anca de l'asessüalitaa (atraziun vers nissün sess). Ch'le definiziun chi reguardun la sfera de l'urientaziun sessüala ümana, e minga l'identitaa de gener, che la parved anca la transessüalitaa.
 
Int al ucident modern, di studi magiur i indica una prevalenza da 2% a 13% da la popülazion. 

Un stüdi dal 2006 al sugestiunava che 20% da la popülazion al repurtava qual sentiment omosessual, anca se poch participant int al stüdi s'idientifiaress in tant che omosessual. 




#Article 400: Końskowola (166 words)


Końskowola al è ü pais de la Pulonia süd orientala, sitüat 'ntra Puławy e Lublin, arent a Kurów, sö le spnde del fiöm Kurówka.
Al è la capitala de 'n cümü separat (gmina) in de la Contèa de Puławy. La sò popolassiú in del 2004 al era de 2188 abitancc.

Ol pais l'è stat fondat probabilmet in del XIV sécol, col nomm de Witowska Wola. Ol sò nomm al vegnarà cambiat piö tàrde en Konińskawola, la sò forma del dé d'encö, in del XIV sécol.

Ai 8 de magio del 1532 el pais el vé 'ncorporat. Końskowola la fà de cèntro de afàre per l'àrea 'ntùren.
Tàte persùne i è imigràde lé de le ótre regiù de la Polonia.

A partí de alura, l'ha condividit la stória del rèst de la regiú. Dopo la tersa spartissiú de Polonia, in 1795, la vé anitìda a l'Austria. In del 1809 la deenta part del dücat de Varsàvia, noma per deentá part del regn de Polonia in del 1815. 




#Article 401: Puntiröl (261 words)


Puntiröl (Növ) l'è 'n cümü déla proìncia de Bèrghem. Al sò nóm talià l'è Pontirolo Nuovo.

El g'ha 'na popolasiù de , cond'öna süperfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km²

El cunfìna coi cümü de Àrsen, Boltér, Brembàt, Calòniga, Ciserà, Fara Gera d'Ada, Treì.

Sìndech: Pierangelo Bertocchi (nassìt 'n del 1964), elesìt al 14/06/2004

Centralì del cümü: 0363 332811

Inderìs de pòsta-eletrònega del cümü: sindaco@comune.pontirolonuovo.bg.it

L'andamènt del nömer dei abitàncc del cümü de Puntiröl l'è mustràt in de la tabela ilüstrada ché sóta: 

Puntiröl 'l tra al sò nóm del latì Pons Aureoli, al Pónt d'Auréol. An dî anài medieài sa pöl zemò troà di sègn dela presènsa de 'n bórgh ciamàt Puntiröl Növ ma ga sarà reconussìt al stato de cümü a dóma 'n del 1570. L'agetìv növ l'ucurìa a chî tép per mìa sconfont chèsto bórgh con chel de Puntiröl Vècc, che al dé d'encö l'à müdàt zemò de 'n bel po de tép al nóm an Canònega d'Ada. Söla derïassiù latina del nòm Puntiröl, i è decórde töcc i stórech e i cumpiladùr de dissionare orogràfech.

A 'm gh'à tacc indésse ch'î fa pensà che Puntiröl 'l sabe stacc edificàt söle fundamènta d'ön castrum romà, o mèi, de 'n acampamét militàr fàcc sö per difènd al pónt d'Auréol. Al castrum 'n prensépe 'l gh'éra öna furma quadrada dividida 'n quàter parcc: al centro sa troàa la piassa d'àrme e, töt inturen, i tènde, i abitassiù dî militàr o i edefésse d'ütilità pöblega o de cölt. I parcc restante i egnìa dividide amò 'n quàter tòch.




#Article 402: EuroBillTracker (131 words)


EuroBillTracker (EBT) l'è un sito web vèrt dè 'l pröm de zenàar 2002, 'ndu sa pöl cuntrulà la circulassiù d'i banconote dè l'euro. I sò culaburadùr i sègna zó al nömer de serie dè la banconota, per cuntrulà se l'è zemò stacja segnalàda dè ergü d'oter, dè n'ótra bànda. Chi ca 'nserés 'na banconota al pöl decìt de ricéf 'na risposta via posta eletronica quanda ca ergü d'óter la tróa.

Det an dè 'l sito gh'è pò d'i pàggine con töcc i tipi de infurmassiù statistiche sö la circulassiù d'i banconote 'nde l'Eurozona.

Dè 'l 2004 i è stacc urganizacc d'i incontri annuali de la community:

Dè 'l 2007 pò la comunità italiana la g'ha al sò incontro annuale: al prömm al s'è tegnìt al 25 de april 2007 a Bològna.




#Article 403: Grecia (141 words)


La Grecia (Ελλάδα -Ellada- od Ελλάς -Ellas-) l'è öna nasiù de l'Eüròpa.

La Grécia l'è facia sö da 13 Periferée (περιφέρειες) de chèste 9 i è sö la tèra fèrma, 4 i è fàce da ön insèma de ìsole e pò gh’è de zontàga pò la repüblica federada del Mut Athos.

I periferée i'è facia sö da 51 prefetüre ciamàde nomos (νομός in lèngua gréca).

a  Monte Athos

Segónt ol censimènt del 2001, la Grécia la gh'à öna populasiù de 10.964.020 abitàncc. Ol 58,8% l'istà in di sità e adóma 'l 28,4% l'istà 'n campagna. 5 miliù de Gréci i stà in de le dò sità piö grande Atene e Salonica. 

La Grécia l'a gh'à ü probléma demugràfech dal 2002, dezà che per la prima ólta in de la sò stòria mudèrna 'l nümer di mórcc l'à süperàt chèl di nasìcc.




#Article 404: Juventus FC (109 words)


La Juventus Football Club (Juventus Folber Club in lombard), ciamada ànca domà Juventus (dal latin iuventus, che'l vör dì giuinessa), o püssè amichevulment Juve, l'è 'na sucetà de balon fundada a Türin ind al 1897 cume Sport Club Juventus da un grüp de stüdent d'un liceo turines. La squadra l'e anca cunissida cun le scumagne de Vecia Sciura e de La Göba.

La Juve l'è el ters clüb italian püssè vecc de quei che i en amò in vita e, insema al Türin, l'è vün d'i dü ch'i rapresentun ind al folbal prufesuinistich la capital piemuntesa.

Jogadors e Alenadors de la squadra scrivudi in lombard o de far su:




#Article 405: Lengua Islandesa (310 words)


Lislandes (nom nativ íslenska) l'è una lengua del ram Nord Germanic, e l'è la lengua de l'Islanda. I so parent püssè stret j'hinn i dialett nurveges ucidental.

L'islandes el gh'ha un bel po' d'inflession gramatical ins i nom, al cuntrari dla magiur part di lengu dl'Europa ucidental. El gh'a un sistema numinal paragunabil a qul del Latin, o mej incura del Nors Antich.

A l'è na lengua indoeuropea dal ramm di lengu gérmànich.
Giamò che i geent che'i parlaven l'Islandes i hènn mai na via da l'Islànda, la lengua l'è restada l'istessa ch'a l'eva 200 ann fa.
Da fatt se'n abitaant da l'Islanda al legia vüna di stori nordich, anca se al se trata da'n test scrivüü in dal IX° secul d.C., al pò capill.
Restaant isulada cum'al è, l'Islandees al è propi restaa cungelàa in dal temp; dunca quan che sa parla cunt'un islandes sa def savé che s'è dré parlà la stesa lengua che i pupulaziun germanich i parlavan mila e pasa ann fa.

La gramatica islandesa l'é mia vüna di püsé facil a'mparà.
A l'è dabon multu antica e la üsa ul caso.
A diferenza da tanti altri lengu germanich muderni, al à preservàa na declinaziun verbala par persona e mia sulament par modu e teemp. Da püssee la üsa ul congiuntif, che i altri lengu i han perdüü.

Mi = ég
Ti = þú
Lü = hann
Lee = hún
Al = það	
Nüm = við
Vi = þið
I = þeir/þær/þau

(chi a ghè da besögn che sa faga na tabéla).

Faðir vor, þú sem er á himnum.
Helgist þitt nafn, 
til komi þitt ríki,
verði þinn vilji,
svo á jörðu sem á himni.
Gef oss í dag vort daglegt brauð.
Fyrirgef oss vorar skuldir,
svo sem vér og fyrirgefum vorum skuldunautum.
Og eigi leið þú oss í freistni,
heldur frelsa oss frá illu, amen.




#Article 406: Chimica urganiga (140 words)


 

La chimica urganiga la stüdia i caraterìstich chìmich e fisich di mulècul urgànich. Se üsa ciamà cumpost urgànich i cumpost del carbòni, asca i ossid, l'acid carbonich e i sò saa, ed una quej altra eceziun.   
L'agetif “urganiga” l'era staa dupraa perchè questa bròca de la chimiga la stüdiava i compost tiraa fö di urganism vivent. Questa definiziun chì l'è pöö stada minga pü duprada de quand che l'è staa descuert che i sustànz urgànich sintetich a hinn istess de quij natüraj.
Alter element che gh'hinn de spèss in di mulècul urgànich a hinn l'idrogen, l'ussigen, l'azot, el fosfur, el bor, i alogen (fluor, clor, brom, iodi), e anca alter element cume i metaj: i compost  urganmetallich, indue che'l gh'è un ligam diret intra el metall e l'atum de carboni (i püssee impurtant a hinn i urgan-lìti, -sòdi e -magnési). 




#Article 407: Femtuchimica (101 words)


La femtuchimica a l'è el broch de la chímica física che 'l stüdia quel che süced in d'una reaziun chimica in toch de temp de l'urdin di femtusegund (10–15 segund). Grazie ai prim speriment in del camp de la femtuchìmica, l'Ahmed H. Zewail l'ha vingiüü el premi Nobel per la chímica in del 1999.

La tecnica del Zewail la dupra i laser che cascien föra impüls che van inanz dumà per poch femtusegund, el temp che'l ghe vör per i reaziun chìmich (che a hinn la rutüra e la furmaziun di ligam chimich). In d'un temp inscì cürt el diventa pusibil:




#Article 408: Cinetica chimica (174 words)


La cinetiga chimiga a l'è un broch de la chimiga fisiga che 'l stüdia la velucità di reaziun chimich e cumè che la dipend de:

In natüra a gh'è di reaziun cunt un ΔG0, (che a hinn permetüü per la termudinamiga) ma che al pòst de rivà a la fin i van inscì adasi che a la fin de la fera süceden minga, se veden nanca. El mutiv a l'è che questi reaziun chì gh'hann una cinetiga che la va propi adasi.
Dü esempi a hinn la carta che la brüsa a l'aria e la trasfurmaziun de la grafit in diamant. Reaziun che duarien süced senza prublema ma che inscambi süceden minga in cundiziun nurmaj. La carta e el diamant a hinn dunca ciamaa cumpost metastabil: cumpost minga stabil per la termudinamiga ma stabil per la cinetiga.

Stüdià la velucità d'una reaziun al vör dì: 

La cinetiga chimiga a l'è impurtanta perchè a l'è a la bas di prucess chimigh de l'indüstria per la progetaziun di impiant e per la sigüreza di prucess indüstriaj.




#Article 409: Howard Phillips Lovecraft (119 words)


LHoward Phillips Lovecraft (Providence, Rhode Island, 20 agust 1890 - 15 marz 1937) a l'era un scritur american de literadüra fantastica. 
A l'è staa minga trop stimaa e tegnüü de cünt al sò temp e l'ha avüü la sua fama dumà dopu de la sò mort. Incö l'è cunsideraa vün di püssee impurtant scritur de la literadüra de l'urur (horror) insema a l'Edgar Allan Poe.
L'è staa el creatur di Miti de Cthulhu, un insema de entità suranatüraj che se pöden truà in di sò racunt, e del Necronomicon, un pseudobiblium (un liber inventaa che l'è staa metüü dent in d'alter oper cume se 'l füdess ver) che 'l gh'ha dent i invucaziun per i divinità di sò stori.




#Article 410: Corea del Nòrd (302 words)


La Corea del Nòrd a l'è on paes de l'Asia orientala.
A l'è tacada a la Russia, a la Cina e a la Corea del Sud.
La gh'ha ona superfiss de 120.540 km² e ona popolazion de pressapocch 23 milion d'abitant. La soa capital l'è Pyongyang.

Offizialment l'è ona republega socialista a economia pianificada, ma in di facc l'è ona dittadura, vuna di pussee gramm che la storia l'ha vist, cont di violazion di diritt uman costant in del temp.

El Capo de Stat de facto l'è 'l Kim Jong-un dal 2011, anca se de jure l'è anmò el vegg President Kim Il-sung, mort in del 1994.

La Corea del Nord a l'è 'na republega socialista de stamp stalinista e maoista, che la reclama el governo de tutta la Corea intrega. El partii pussee important a l'è el Partii del Lavorà de Corea, che 'l concorr per l'elezion de l'Assemblea Popolara Suprema insemma a di alter partii e sociazion. La Corea del Nord l'è guidada di politegh de Juche, ossia autosufficienza, e Songun, ossia la supremazia di soldaa.

La Corea del Nord, stat unitari, a l'è dividuda in 9 provincc, 3 città governaa direttament e trii region speciai:

L'informazion in Corea del Nord a l'è fortement controllada e gh'è pocch giornài, television e sitt de informazion, tutt gestii del governo.

El giornal principal del Stat a l'è el Rodong Sinmun, l'agenzia de stampa a l'è la Korean Central News Agency, la television la Television Centrala Coreana. Di sitt gestii de la Corea del Nord a hinn Uriminzokkiri e Naenara.

A bon cunt, però, la pupart de la Corea del Nord la gh'ha mìnga access a Internet ma la dopera ona intranet de Stat ciamada Kwangmyong.

El sistema operativ offizial del Paes se ciama Red Star OS e l'è fondaa in sul Linux.




#Article 411: Csesznek (213 words)


Csesznek (todesch: Zeßnegg, croatt: Česneg e slovacch: Česnek) l'è on paes in de la contea  de Veszprém, in Ungheria. El comun a l'è conossuu comè perchè l'òspita, in sul sò territòri, el castell medieval de Csesznek.

El castell medieval de Csesznek l'è staa costruii intorna al 1260 del baron Jakab Cseszneky che l'era el scudee del re Béla IV. El baron e i sò discendent hann ciappaa el nòmm del castell. Tra el 1326 e 'l 1392 l'è staa on castell real, fina a quand el re Sigismond el gh'ha daa a la famiglia Garai inscambi del Banaa de Macsó. 

In del 1482 la discendenza maschil di Garais la s'è spengiuda e 'l re Mattia Corvin l'a donaa el castell a la famiglia Szapolyai. In del 1527 l'è staa occupaa del baron Bálint Török. Duranta el XVI secol i famili Csábi, Szelestey e Wathay gh'hann avuu el possess de Csesznek. In del 1561 el Lőrinc  Wathay l'ha respingiuu con success l'assedi di Turch. Tuttavia, in del 1594 el castell l'è staa occupaa di trupp turch, ma giamò nel 1598 i ungheres l'aveven recuperaa. 

In del 1635, el Dániel Esterházy l'ha acquistaa el castell e 'l paes e a partì de quel temp Csesznek l'è restada proprietà de la famiglia Esterházy (fina al 1945).




#Article 412: Futùn (111 words)


Un futun l'è vüna dii partisej elementar del mudell standard e el so nom l'è stada un'idea del Gilbert Lewis in del 1926. El futun l'è respunsabil dii fenomen eletrumagnetich e l'è el traspurtadur de la radiasiun eletrumagnetica de tücch i lunghess d'unda (ragg gamma, ragg X, lüs ultraviuleta, lüs visibil, lüs infrarüsa, micru-und e und radiu. 
A diferensa de alter partisei elementar, cume i eletrun o i quark, la masa a ripos del futun l'e 0, e per quest motif el se möf in del vöj a la velucità de la lüs. 
Cume tücch i quant, el futun el gh'ha i prupietà de l'unda e de la partisela (dualism unda-partisela).




#Article 413: Neütrin (135 words)


El neütrin a l'è una partisela elementara cunt un spin de 1/2, e che l'è dunca un fermiun. La sò massa a l'è inscì piscinina che dumà grazie a esperiment de poch temp fà (cume el Super-Kamiokande) l'è staa demustraa che l'è minga zeru: a l'è dumà 100.000-1 miliun de volt püssee piscinina de quela de l'eletrun. 
Vist che i neütrin gh'hann minga una carega eletrica o una carega de culur, poden interagì dumà per l'interaziun nücleara fiaca e senten nò l'interaziun nücleara forta e la forza eletrumagnetica. 
I neütrin gh'hann una massa e alura poden sentì la forza gravitaziunala ma, vist che la gravità a l'è un'interaziun propi fiaca e'l neütrin al gh'ha una massa che l'è asquas zeru, 'sta interaziun chì se pö cunsiderala trascürabila se la se cunfrunta cun quela nücleara debula.




#Article 414: Muún (206 words)


In del mudell standard dii partisej, un muun (se ciama inscì perchè'l gh'ha la μ (mu) cume simbul) l'è una partisela fundamentala cun carica eletrica negativa e spin semi-intregh de 1/2. El muun el gh'ha una vita media de 2.2 μs, püsee lunga de quela dii alter leptun instabil, mesun o bariun, asca el neütrun. Insema al'eletrun, al tauun e i neütrin, el muun l'è clasificaa cume un leptun. Cume tücch i partisej fundamental, anca el muun el gh'ha la sò antipartisela, che la gh'ha l'istesa masa e l'istess spin de lü, ma la gh'ha la carica upòsta: l'è l'antimuun. I muun gh'han dunca el simbul μ− e i antimuun μ+.
Per mutif storich, i muun a hin de spess indicaa anca cunt el termin mesun mu, anca se a hin minga clasificaa cume mesun per la muderna fisica dii partisej. I muun gh'han una masa a ripos de 105,6 MeV, che l'è 207 volt püsee granda de quela del'eletrun. Vist che i interasiun dii muun a hin cumpagn de quii del'eletrun, se po pensà che el muun el sia un eletrun propi pesant.
Cume anca per i leptun carich, a'l gh'è anca un neütrin-muun, che'l gh'ha l'istess savur del muun, che'l gh'ha cume simbul νμ.




#Article 415: Pittura (115 words)


La pittura a l'è l'art che la consist in del taccà el pigment suspenduu in d'on element portant e on agent a vun suppòrt come la carta, la teila, el legn o on mur. El process el consist in del pitturà ona superfis. L'insema di form, color e segn resultant pòden avègh el scoeup d'imità la realtà visibla o de reportà in su ona superfis element metafìsich o astrazion pu o men desligaa de l'element figurativ. Gh'hinn divers moeud de pitturà: gh'è la pittura a òli, gh'è la pittura magra che la se fa cont l'oeuv (la pussee vegia trai vari maner), gh'è la pittura acrillica (la pussee noeuva), tegnuda insema de on legant chimich.




#Article 416: Silvio Berlusconi (2486 words)


El Silvio Berlusconi (Milan, 29 setember 1936), l'è on imprenditor e politegh milanes, fondador del Popol de la Libertà e de Forza Italia e President del Consili di Minister italian per quater mandaa. L'è staa vun di pioner de la television privada in Italia, e l'è popolarment ciamaa Cavaliere, soranomm inventaa del Gianni Brera, perchè 'l gh'ha avuu l'onoreficenza de Cavalier del Lavorà.

Primogenit de 'na familia de la piccola borghesia milanesa, l'ha passaa la soa infanzia in la bassa bosina, in tra Saronn e Lomazz, indova che l'è staa durant de la guerra e l'ha vist no el pader, Luis, dirigent de la Banca Rasini refugiaa in Isvizzera per trii agn. La mader, Rosa Bossi, l'era 'na casalinga e, in precedenza, secretaria a la Pirelli. 

Cressu in del quartee Isola, el se diploma al licee classich al licee di Salesian e 'l se laurea in del 1961 a l'Università di Studi de Milan in giurisprudenza cont 110 e lod, cont ona tesi in sul dirizz commercial cont relator el Remo Franceschelli. A l'è esentaa del servizzi militar 'me primm fioeu.

In del 1964 el cognoss la Carla Elvira Lucia Dall'Oglio che l'ha maridaa e de che la gh'ha 'vuu du fioeui: La Maria Elvira e 'l Pier Silvi. In del 1980 el cognoss l'attris Veronica Lario e scomincen 'na relazion, in del 1985 el divorzia de la miee per sposàss civilment in del 1990, cont el Bettin Craxi e miee, el Gianni Letta e 'l Fedele Confalonieri a fà de testimon. Prima de sposàss han avuu trii fioeui: La Barbara, l'Eleonora e 'l Luis. In del 2009 la Lario la domanda la separazion e in del 2012 el tribunal el decid per la separazion cont on gross assegn de manteniment, che però a l'è, dòpo di ricors, tolt via. In del 2011 el nonzia de avègh 'na noeuva morosa e in del 2012 el nonzia che l'è la Francesca Pascale, showgirl, candidada in del 2009 cont el PdL ai elezion provinciai e fondatris de 'n fan club del Berluscon.

Dal 1974 al 2013 l'ha avuu la soa residenza in l'istorega Villa San Martin de Arcor, in del settember 2013 el se trasferiss a Palazz Grazioli, a Roma.

Dopo di sò primm lavorà comè intrattenitor in sui nav de crosera insemma a l'amis Fedele Confalonieri e 'me venditor de scov porta a porta cont el Guido Possa, el tacca a lavorà 'me agent immobiliar e 'l fonda i Cantieri Riuniti Milanesi Srl in del 1961 e 'l fa el primm acquist de terren cont ona fidejusson de la Banca Rasini, indova che 'l lavorava el pader. In del 1963 el fonda la Edilnord e in del 1964 el scomincia a fà su la città modell de Brughee con 4'000 post de viv, cont i primm condomini giamò pront in del 1965 ma che venden no con semplicità.

In del 1968 la derva 'n oltra Edilnord, fondada de la cusina del Berluscon, che la crompa 712'000 meter quader in tra Milan e Segraa e in del 1971 el scomincia a costruì el quarter residenzial de Milan 2, cont ona forta attività de lobbying a Romma per spostà i rott di repolan de Linaa per fà mia rumor. Dopo di alter lavorà in del 1977 l'è nomenaa cavalier del lavorà del president de la Republega Giovanni Leone.

Fornida la soa esperienza in del camp edilizzi el scerniss de spostàss in del camp di media e de la comunicazion degià che in del 1976 'na sentenza de la Cort costituzional l'ha vert el settor, in precedenza esclusiv del Stat, e donca el crompa Telemilan del fondator Giacomo Properzj, che l'era la red televisiva via cav de Milan 2, che pocch dopo la deventa el Canal 5 e la se slarga a nivell nazional e in del 1978 la nass la holding Fininvest che la coordena tucc i sò investiment.

In del 1982 el sò investiment el se slarga e 'l crompa Italia 1 de l'editor Edilio Rusconi e in del 1984 la Red 4 del Grupp Mondadori, che 'l tacca a deventà 'n pol alternativ a la television de Stat. In del 1984 i pretor de Turin, Pescara e Romma fermen la trasmission perchè in violazion di legg che vieten ai privaa de trasmett a nivell nazional, situazion sanada du dì dopo del Bettin Craxi cont on decrett legg e definitivament in del 1990 con la Legg Mammì. 

El grupp el s'è slargaa anca in Europa con La Cinq (1986-1992) in Franza, Tele 5 (1987-1992) in Germania e Telecinco in Ispagna, ancamò in pee.

El deventa el pussee grand editor di liber e giornai d'Italia quand che in del 1990 el crompa la pupart di azion de la Mondadori, che l'ha poeu ciappaa dent el Silvio Berlusconi Editore, ma giamò prima l'eva crompaa in del 1977 el 12% de il Giornale per deventà poeu in del 1979 l'azionista de riferiment cont el 37,5%.

In del camp di film l'ha posseduu del 1994 al 2002 di quott de Blockbuster Italia e l'è anca proprietari de Medusa Film. L'ha partecipaa anca al desvilupp de 'na video-enciclopedia ciamada OVOpedia, che però l'ha avuu minga de success.

In del 1988 el crompa i supermercaa Standa de la Montedison e in del 1991 i Supermercaa Brianzoeui. In del 1995 el grupp Standa el vend l'Euromercaa al grupp GS. 

In del 1998 el divid la Standa e 'l vend el settor minga alimentar a Coin e la part alimentar al Gianfelice Franchini, vegg proprietari di Supermercaa Brianzoeui. Dopo el deciara che l'è staa costrett a vend perchè dopo de la soa entrada in politega i comun de center-sinistra ghe daven no i licenz per dervì i noeuv pont de vend, ma per i critegh a l'è staa inveci per dà de liquidità a la Fininvest che l'era in difficoltà.

El sò grupp, cont i partecipazion in la Mediolanum, l'è impegnaa anca in di sigurazion.

Anca se in predecenza l'eva provaa a crompà l'Inter el deventa in del 1986 proprietari de l'AC Milan, che 'l vend in del 2017 a la holding de l'imprenditor cines Li Yonghong.

Durant de la soa proprietà el Milan l'ha vengiuu vott campionaa, ona Coppa Italia, 7 supercopp italiann, 5 UEFA Champions League, 2 Copp Intercontinentai, 5 Supercopp UEFA e 'na coppa del mond per club e l'ha anca slargaa l'attività del Milan in sens polisportiv che però, dopo de la soa elezion in del 1994, fornissen e i vari società se separen.

In del 2018 el crompa, tramit de la Fininvest, el deventa proprietari de l'AC Monscia.

I primm posizion politegh de Berlusconi resalissen al 1977 quand che 'l sostegn che 'l Partii Comunista Italia el gh'abia de restà confinaa in d'ona opposizion a 'n governo guidaa de la Democrazia Cristiana renoeuvada inscì de tirà dent el Partii Socialista Italian, che in del 1976 l'ha vist el Bettin Craxi salì a la secreteria, che l'eva cognossuu pocch temp prima grazia a l'omm de fiducia del Craxi, el Silvano Larini. Craxi e 'l PSI eren a favor de 'na vertura ai television privaa deventada poeu el decrett Berlusconi che l'ha regolarizzaa la posizion de la Fininvest.

In di agn '80 e finna al 1992 el Berlusconi el sostegn con la soa red l'amis Craxi e l'è, in del 1984, guidazz de la fioeula Barbara e l'è testimon di nozz del Berlusconi con la Lario in del 1990 e tant de fà capì la svesinanza in tra i dò in del 1992 l'è staa giraa 'n spot de 12 megnuu de mandà in sui red Mediaset indova che 'l Berlusconi, arent a 'n pianofort, el commenta l'operaa di governi Craxi inscì: Ma la gh'è 'n oltra roba che la me par importanta e l'è quella de la granda credibilità politega de 'sto governo. La granda credibilità politega in sul pian internazional che l'è - per chi de imprenditor el lavora in sui mercaa, on vergott che l'è necessari per podè lavorà in manera positiva in di ambient politegh despess assee gramm per nunch italian, di voeult finna ostil.

Infinna, in del daree period politegh del Craxi, a l'ennesima autorizzazion a proced negada de la Cambra di Deputaa l'ha espress la soa solidal soddisfazion.

In l'invern del 1993, a seguit del scandol de Tangentopoli, el decid de scend in camp cont on messagg videoregistraa, publegaa el 26 de genar 1994. De l'esperienza di Sociazion ligaa al Berluscon e di personagg che lavoraven in Mediaset el nass donca el moviment Forza Italia, che 'l gh'eva de donà de noeuv reppresentanza ai elettor moderaa e combatt el center-sinistra. In del midemm period el se dimett di incarich esecutiv in di sò aziend. 

I elezion del 27 de marz del 1994, contrariament ai pronostich, dann la vittoria a la coalizion del Berluscon, che 'l correva insemma a la Liga Nord de l'Umbert Bossi e 'l Moviment Social Italian del Gianfranco Fini. In la pupart de la campagna elettorala di personagg de la Mediaset s'hinn deciaraa publegament a favor de Forza Italia, ròba che l'ha menaa a di legg per la par condicio.

El 10 de magg 1994 el giura el Governo Berlusconi I, che però el finiss giamò a dicember, degià che l'è lassaa de la Liga, che 'l tacca e 'l dis che l'è vesin a la mafia. El 22 de dicember el se dimett e 'l president Scalfaro el dà l'incarich al Lamberto Dini per el primm governo tecnegh italian. In d'on primm period el Berluscon l'ha daa la colpa de la fin de l'esecutiv al Bossi menter che dòpo, quand che la Liga e Forza Italia s'hinn svesinaa, l'ha daa la colpa a 'n progett di magistraa e del Scalfaro.

I elezion dopo a hinn vengiuu de L'Oliv guidaa del Romano Prodi e sostegnuu de la Refondazion Comunista e donca el guida l'opposizion finna al 2001. El collabora cont el Massimo d'Alema a la bicameral che la se occupa di riformi giudiziari e costituzionai.

I elezion del 2001 menen la Cà di Libertà, coalizion unida de tutt el center-destra, a la vittoria. Durant de la campagna elettoral el firma el Contratt cont i Italian a Porta a Porta del Bruno Vespa, ciovè 'n impegn in tra luu e i sò elettor indova che 'l se impegna, se 'l vincc, a fà di important sgravi fiscai, el smezzament de la disoccupazion, pussee de pension minim e men de criminalità.

El 11 de giugn 2001 l'è nomenaa per la segonda volta president del consili e 'l dà inizzi al Governo Berlusconi II e in del segond semeter del 2003 l'è President del Consili de l'Union europea.

Dopo de 'na forta sconfitta de la Cà di Libertà in del 2005 el se dimett e 'l dà inizzi a 'n noeuv governo per guidà el Pajes finna ai elezion de l'ann dopo, el Governo Berlusconi III, che 'l ricalca per la pupart la composizion politega del Berlusconi II.

El period pre-elettoral del 2006 l'è caratterizzaa di sondagg che dann innanz L'Union del Romano Prodi, foeura che per on quaj sondagg commissionaa del Berlusconi istess. In del marz 2006 l'è ciamaa in visita al Congress di Stat Unii indova che 'l dà on descor in sul roeul american in la liberazion d'Italia. El se descovriss poeu, di document de l'imbassada americana relassaa de WikiLeaks, che 'l descor a l'era vorzuu del Berlusconi 'me ocasion de propaganda elettoral per pontà in su 'na politega pro-Stat Unii e altantista, inversa a quella europeista del Prodi.

El Berlusconi e 'l Prodi s'hinn afrontaa in di dibattit televisiv assee seguii indova che 'l nonzia de vorè abolì l'Imposta Comunal Immobil e la tassa in sul ruff. I elezion se caratterizzen de 'na granda incertezza ma a la fin l'ha vingiuu, de pocch, la coalizion del Prodi. El Berlusconi el denonzia donca di broeuj e 'l parpoeun 'na granda coalizion in sul modell todesch, che però l'è refudada de la Liga Nord e de la pupart del center-sinistra. La gionta di elezion la deciara regolar el resultaa del vot ma el ghe recognoss no la vittoria ai avversari.

In del november 2007 el parpoeun 'na petizion per andà a di elezion anticipaa, che per el Sandro Bondi l'ha faa pussee de 7 milion de firm, anca se cont di dubbi in su l'effettiv resultaa e in su la validità di vot via Internet e SMS. Con 'sto mandaa el Berlusconi el 18 de november el desliga Forza Italia per fondà el Popol de la Libertà, insemma al Gianfranco Fini, e l'ha dii de vorè sostegnì on modell proporzional cont on sbarrament volt.

El 14 de april 2008 'na coalizion in tra el PdL, la Liga Nord e 'l Moviment paj Autonomij che la candidava el Berlusconi la vincc i elezion cont el 47% di consens e 'n ampia maggioranza, inscì el 8 de magg el Berlusconi el giura in di man del president Giorgio Napolitano: el nass inscì el Governo Berlusconi IV.

In l'agost del midemm ann el firma, insemma al colonnell Mu'ammar Gheddafi, on trattaa de mesizzia e de collaborazion a Bengasi, indova che l'Italia la accetta de pagà 5 miliard in cambi de pussee controll de part de la Libia in su l'immigrazion clandestina, trattaa poeu ratifegaa in del 2009.

In del 2010 l'è 'l primm leader italian a parlà a la Knesset, indova che 'l definiss i legg razziai on'infamia e l'ha siguraa che i italian varden ai giudee 'me di fredej pussee grand.

La sira del 12 de november 2011, dopo avè approvaa la legg de stabilità del 2012 in di dò camber el se dimett, inscì 'me deciduu cont el Napolitano, degià che 'l retegniva de avè perduu la fiducia di camber per la grama crisi economega. Del 16 november el va su el governo Monti.

In di elezion politegh italian del 2018 la Liga del Mattee Salvin la supera Forza Italia: Degià che 'l Berluscon a l'era incandidabel el se decid che 'l candidaa del partii pussee votaa el saria staa premier in cas de vittoria, e 'l sò candidaa a l'era l'Antonio Tajani. El Salvin el deventa donca candidaa premier per el center-destra. Ai consultazion, dopo 'na visita autonoma, deciden de presentàss 'me coalizion, cont el Salvin leader, e compagnaa de la Giorgia Meloni.

El 12 de magg 2018 el Tribunal de Sorvelianza de Milan el deciara an'mò candidabel el Berluscon, che 'l pò tornà in la vita politega dòpo 6 agn.

In di elezion europee del 2018 el se candida 'me capolista in tucc i circoscrizion italian, foeura che per quella centrala, indova che metten el Tajani e l'è el segond pussee votaa dopo del Salvin, che ciarament el renonzia al segg degià che l'era minister, in Italia, in del midemm moment. El scerniss de entrà in la circoscrizion Nord-Italia ocidental, e l'ha tolt via el post a la Lara Comi. Cont i sò 82 agn a l'è el deputaa pussee vegg de la legislatura.




#Article 417: Panatton (233 words)


El panatton (scritt anca panetton o panetùn. Parnonzia IPA: /panətʊŋ/)) l'è un dolz tradizional milanes, che 'l se mangia a Nadal. El panatton l'è cognossuu in tutta l'Italia, e l'è devegnuu vun di simboj de la gastronomia milanesa e de la cittaa de Milan. Al di d'incoeu, el panatton l'ha varcaa i confin nazionaj e l'è cognossuu anch in del rest de l'Europa e perfinn anch de la del mar.

In del fà el panetton el se trà insemma l'agua, la farina, el butter, i oeuv, i candii, i ruschitt de naranz e de zeder, e l'ughètta passa.

Segond el dizionari del Cherubin, on temp, el panetton, quell ver (pesant on chilo o pussee anmò), el se faseva domà per el dì de Nadal. In di alter temp de l'ann, i offellee i faseven di panattonitt pussee piscinitt. E foeura de Milan (in del contaa), el panatton l'era minga de farina de forment, ma de formenton, con dent di tocchelitt de pomm e di grann d'uga.

Al dì d'incoeu, la manera de coeus el panatton l'è mudada inscì de vess in regola cont i regolament de l'agenzia europeja de sanitaa: on temp le se lassava coeus per on temp pussee curt, de manera che la pasta la restava moeuja e l'uga la podeva fermentà on cicininn, menter che adess la cottura l'è pussee longa e el panatton l'è pussee succ de ona vòlta.




#Article 418: Domm de Milan (436 words)


El Domm de Milan l'è la gesa la pu granda de Milan, e la se troeuva in mezz a la Piazza del Domm, in del center de la cittaa. L'è vunna di costruziun gotich pussee famos e pussee grand del mond.

El Domm l'è dedicaa a la Santa Maria Nassent, e in scima a la gulia pu alta del Domm gh'è ona statoa tutta d'ora de la Madonna (ciamada, per l'appunt, La Madonnina).

Indova che gh'è adess el domm, ona voeulta gh'era la cattedral veggia veggenta de Santa Maria Maggior e la Basilica de Santa Tecla, la pussee granda di dò. 

Quij che han deciduu de fà su el Domm hin staa l'arcivescov Antoni de Saluzz e el scior de Milan Gian Galeazz Vescont. In del 1418 el papa Martin V l'ha consecraa l'altar maggior.

In del 1400, dopo Filippin di Organi e Giorgg di Organi gh'è staa March Solee e Giovann Solee de Carona, in del XV secol Giovann Antoni Amade che l'ha faa sù el lanternin de la cupola, Gian Giacom Dolcebuono e Pellegrin Tibald, finna a tant che, in del 1572 San Carlo Borromes l'ha consecraa la gesa, ancaben che la fabbrica l'era nanmò finida.

In del XV secol gh'han lavoraa dent Martin Bass, Francesch Maria Richino, Lelio Buzzi e Carlo Buzzi, i Quadrio. In del XVIII secol han faa sù la gulia pussee alta, dove che gh'han miss desoravia la statua dora de la Madonnina.

Finalment, in del 1813 s'hin decis a finì anca la facciada, squas cinqcent ann dopo ch'hann mettuu giò la primma preja, dal moment che Napoleon el voreva toeu chì la corona de re d'Italia.

Per tutt el XIX secol el lavorà principal l'è staa quell de finii i guli, i decorazion de architettura e mett a post el porton principal, de bronz, faa de Ludovich Pogliaghi: tra quej che gh'hann lavoraa in di primm ann del Vottcent, podom regordà Luigi Acquisti.

In temp de la Seconda guerra mondial la Madonnina l'è staa coverta de strasc, per minga corr el ris'c de fà la gibigianna che la podess vess vista di aeroplan che vegneven a lassà giò i bomb. Dopo la guerra, el Domm, che gh'aveva avuu di dagn, l'è staa restauraa e al post di ultim port che eren anmò de legn gh'hann miss di port de bronz, faa di scultor Arrigo Minerbi, Giannino Castiglioni e Luciano Minguzzi.

La manutenzion de la cattedrala la pertocca a la Veneranda fabbrica del Domm, che la desmett mai de lavorà, e l'è per quest che a Milan se dis la Fabbrica del Domm per tutt quej lavorà che finissen pù.




#Article 419: Scala (teater) (166 words)


El Teater a la Scala (in milanes vegg Scara) de Milan, l'è vun di teater de musica lirica, musica classega e ballett pussee famos del mond. El teater sa troeuva in la Piazza de la Scala, che la toeu el nòmm dalla Gesa de Santa Maria a la Scala, impientada nel 1381 e ciamada inscì in onor de Regina de la Scala, miee de Bernabò Visconti.

El teater l'è opera de Giuseppe Piermarini e l’è stà impientaa per volontà de ona societaa de palchettista che gh'hann avuu la permission de Maria Teresa d'Austria a fabricà on teater noeuv, dopo che nel 1776 el Teater Ducal, che gh'era prima, e che se trovava dent in del palazz real, l'è andà a foeugh. Per avegh semper on teater taccaa al palazz, insemma a la Scala hann faa sù on alter teater, quell della Cannobiana, che adess se ciama Teater Lirich.

L'inaugurazion de la Scala la s'è tegnuda el 3 agost 1778, con l'opera Europa riconosciuta, de Antonio Salieri.




#Article 420: Brèsa (2408 words)


Brèsa (en Lombàrt Ucidentàl: Bressa o Brèscia; en Cremunés: Brésa; en Italià: Brescia; Latì: Brixia; en verunés: Bressia; en todèsch stòrech: Wälsch-Brixen), l'è 'na cità dèla Lombardia e la g'ha . L'è 'l capolöch de la sò pruvincia.

La cità la se tróa endel'àlta Pianüra Padàna a la bóca de la Val Trómpia, ai pè del Mut de la Madaléna e del còl Cidneo. El teretóre — delimitàt a nòrt de le Preàlpi Bresàne, a est de le Preàlpi Gardezàne e a òvest dei teretóre de la Franciacürta — l'è perlopiö de pianüra però töta la còsta meridiunàla del mut de la Madaléna (e pò a la séma) i è dét endèl teretóre del cümü , isé che 'l cümü de Brèsa el se tróa a ìga 'n escursiù altimétrica de 770 méter.

El centro stòrich el rèsta al intèrno dei rèscc del sércol de le müre de l'época medievàla, e l'è sormontàt del còl Cidneo endóche l'è bèl en móstra 'l castèl. El rèst de la cità el se svelöpa sö töt el teretóre 'ntùren, enfìna a sfiorà le còste de le preàlpi, compàgn del mut de la Madaléna (a est), e 'l mut de Sant'Onòfre che però 'l rèsta zò sóta i cümü de l'hinterland Boès, Consés e Nàe.

El rés•cio de teremòt segónt chèl che gh'è riportàt endèl'ordinànsa PCM 3.274 del 20 de mars del 2003 l'è clasificàt cóme zona 3, cioè de bàsa sismicità, aisebé che a póca distànsa ghe sàpe la zòna del Lach de Gàrda che l'è clasificàda come rés•cio médio.

La cità la se tróa 'n mès a la tèrsa zòna 'ndüstriàl piö grànda de töta Itàlia, gràsie prim de töt a la sò 'ndüstria mecànica e dèle màchine utènsili. Le aziènde iè de sòlit médie o pesène e a gestiù familiàr. Pò a la finànsa la g'ha 'na cèrta 'mportànsa e ànche 'l turìsmo l'è mìa de póch per vìa del Lach de Gàrda, del Lach d'Izé e del turìsmo invernàl endèle zòne de mut de la pruvìncia (Val Camònega, Val Trompia e Val Sàbia).

L'andamènt del nömer de abitàncc del cümü de Brèsa l'è ilüstràt endèla tabèla ché sóta:

Se sa mìa de precìzo chi che sàpes stàcc a fondàla e quàndo; a parte 'na quàt legènda de póch crèdet, chèla che sömearès vìga 'na bàze piö séria la völ che Brèsa la sàbes stàda fondàda de Cìdno, el re dei Liguri, che 'ndèla tàrda età del bróns, riàt endèl teretóre 'ndóche adès gh'è Brèsa, el garès fortificàt el culmèt del còl Cidneo, là 'ndóche adès gh'è 'l castèl.

Endèl sècol IV prima de Cristo, i Celti Cenòmani i g'ha 'nvadìt le tère a oriènt del Àda e i g'ha fat de Brèsa la sò capitàl. Brèsa la cumìncia isé a guadegnà 'n pó de 'mportànsa, ma l'è suratöt dòpo véser stàda ciapàda dét endèl'òrbita Romàna (dòpo la vitòria söi cèlti dèla Gallia Cisalpina) che Brèsa la cumìncia adilbù a vìver en perìodo de pàce e splendùr, endóche la cità la crès e la diènta giü dei cèntri piö 'mportànti de l'Italia del Nòrt.

Al desfantamènt del Impero Romano, l'Itàlia la g'ha cuminciàt a patéser le invasiù dei barbari, e Brèsa la s'è troàda isé a véser mitìda al sach prìma dèi Gòti de Alarico, pó dòpo dèi Unni de Attila (452 d.C.).

Endèl 476 d C., Odoacre el ciàpa 'l contròl de la pianüra a nort del Pò, ma pò a lü 'l vé batìt e casàt vià, méno de vint agn dòpo, dèi Ostrogòti de Teodorico, che 'l farà de Brèsa (ensèma a Verùna) giöna de le sò cità piö 'mportanti.

Endèl 568 l'è la ólta dei Longobàrdi, che i farà deentà Brèsa la séde de giü dei sò dücacc che cöntàa de piö.
I restarà padrù de Brèsa e del Nort de l'Itàlia per de piö de duzènt agn, enfina a quànche 'ndèl 774 el Re Desiderio l'è stat asediàt a Pavìa e a la fì batìt e fat prizunér de Carlo Magn. Isé Carlo 'l g'ha püdìt fas encurunà Re dei Longobardi e dòpo, 'ndèl 800, Imperadùr del Sacro Romano Impero.

De chèsto perìodo val la péna regordà en pér de figüre che g'ha ìt 'na part centràl endèla stória del medioevo 'n Itàlia:

La scunfìta de Re Desiderio la g'ha significàt la fì dei Longobàrcc e 'l prensépe de l'época Carulìngia 'n Itàlia.
Se conós póch fés de le facènde che g'ha 'nteresàt Brèsa 'nde chèl perìodo lé.
Endèl 888 Brèsa l'è stàda el teré dèle prìme batàie 'ntra Guìdo duca de Spoleto e Berengàre del Friuli.
Guido 'l mörarà 'ndèl 894, e isé Berengàre el pödarà ambiàs dré a mèter a pòst 'n pó le ròbe 'n Itàlia, ma la presiù dei Ungari ai cunfì orientài la ghe 'mbroiarà i progècc. Endèna batàia söl Brènta, Berengàre 'l vegnarà batìt e isé 'l perdarà töta la stìma e la autorità che 'l gh'ìa guadegnàt dei sò feudatàre.
Endèl sècol X, dele ótre scuribànde dei Ungari e le béghe 'ntra Berengàre e i sò feudatàre le farà vìver en perìodo 'n gran bröt 'n pó a töta l'Itàlia, e isè, per difindìs i siòr de Brèsa e dei paés entùren i g'ha 'ncuminciàt a fa sö castèi 'n pó 'mpertöt. Pò a 'l Castèl de Brèsa, söl Cidnèo, l'è stat furtificàt en chèsti agn ché e per difènder la popolasiù, i Bresà i g'ha 'ncuminciàt a mèter en pé 'na milìsia che la sarà la somésa per l'autonomìa de la Brèsa comünàl.

El cümü de Brèsa 'l nas endèl 1090, có la istitusiù dei Cònsoi che i éra dèle autorità politico-militàr che le gh'éra 'l doér de goernà 'l cümü.
Endèl 1182 i Cònsoi i vegnarà süstituìcc del Podestà.

Come töcc i óter cümü lombàrcc, pò a chèl de Brèsa 'l ga fat i sò prim pas en cunflìt cól potére del vèscof e cónde 'na 'mpostasiù aristocràtica che giràa 'ntùren a la potènsa che i representàa i convèncc de S.Giulia e de S.Benedèt de Lé.

Cól crèser e 'l madürà del cümü, gh'è 'ncuminciàt a le guère de espansiù cùtra le comunità rürài, che i éra amò sóta i siòr che i éra i padrù del teretóre.

Le milìsie de Brèsa le g'ha ambiàt a sercà de slargà i cunfì del cümü zà 'ndèl 1121, envèr la Gardezàna.
De lé a póch ambiarà pò a le béghe cón Bèrghem per el contròl de tré castèi de cunfì (Qualì, Vulpì e Seredèl), béghe che le fenesarà 'ndèl 1156 có la vitória de Brèsa, 'ndèla batàia dèle Grumóre combatìda 'ndèle piàne 'ntra Palósch e Pontòi.

Aisebé che 'nde chel perìodo lé, l'éra 'na guèra dré a l'ótra, i cümü de la Lombardìa i è stacc bù de meter en bànda le béghe, quan che 'n bèl momènt s'è fat aànti 'n perìcol che 'l ghe fàa póra 'n pó a töcc.
Endèl 1154, Federico I de Svevia, dit  el Barbarósa, rè de Germania e dei Romani, l'è nit zó 'n Itàlia per fas encurunà Sacro Romano Imperadùr e per fàga capì ai cümü che chi che comàndàa l'éra l'Imperadùr.
I cümü però i éra mìa piö i fèudi de Carlo Magno e Ottone I, e i gh'èra nösöna edèa de öbedéser.

Brèsa la g'ha aidiàt a Milà quan che chèsta la g'ha pröàt a rezìster ai fonsiönàre todèsch.
El Barbarósa isé 'l g'ha ìt l'ocaziù de fa éder la sò severità per la prìma ólta. A tö sö de mès i è stacc i cümü de Asti, Chieri (1154) e Tortóna (1155).
Dópo de véser stat encurunàt Imperadùr del Papa Adriano IV, 'ndèla Bazilica de San Piéro a Róma (més de Zögn del 1155), el Barbarósa 'l riturna 'n sö 'n Germània. 
Ma 'ndèl 1158 ghe tóca turnà a nì 'n zó 'n Itàlia, en pó per vìa de le béghe teològiche che 'l ghéra 'n bal col Papa, ma 'n pó apò a perchè Milà la gh'éra turnàt a ciapà tròp tànta autonomìa.
Brèsa e Piacènsa, che le gh'éra fat aleànsa ensèma a Milà, i éra prónte a rezìster.

La vanguàrdia todèsca, menàda del re de Boémia Ladislào, la g'ha asediàt Brèsa e la g'ha sbatìt pelària el teretóre töt entùren.
Dòpo de 15 dé de asédio, 'l cardinàl de Brèsa, Ottone, per schiàga la distrusiù total, el g'ha domandàt al Imperadùr 'na réza con unùr. El Barbarósa 'l g'ha acetàt en càmbe de 'n sègn de sotomisiù e de 60 ostàgi. L'imperadùr isé 'l g'ha fat la sò entrada trionfàl 'ndèla cità e pò dòpo 'l g'ha proseguìt per Milà che la se arendarà dòpo d'en més de asédio (setèmber 1158).

Chèsta ólta, la vitória cùtra le cità che s'éra riultàt la gh'è mìa sirvìt a gran chè, difàti, póch dòpo i cümü lombarcc i g'hà tacàt tùrna a rügà.

Piacènsa la s'è rüfüdada de sbater zó i sò mür, Crèma e Milà le g'ha casàt vià i fonsiönare todèsch, e iséni l'Imperadùr el g'ha turnàt a ciamà i sò soldàcc en Itàlia per sistemà le ròbe.

Endèl més de Löj del 1159 cumincia l'asédio de Crèma che 'l dürarà òt més, enfìna a la fì zenér del 1160. 

El Giöedé Sànt del 1160 el Papa Lisander III (Alessandro III) el scomünica l'Imperadùr amò per vìa de le béghe che i söghéta a vìga 'n bal le dò autorità del tép. Chèsta nutìsia la fa óter che scaldà amò de piö el spìrit dei Milanés che i prufìta dei póch soldacc che gh'éra restàt ensèma al Imperadùr per atacàl a San Romà, ma 'l Barbarósa 'l se tìra 'ndré. Alùra i Milanés i decìt de nà a atacà 'l castèl de Carcà, de le bànde de Cóm.
E ché vé 'n bal tùrna pò a i Bresà, che i cór a dàga 'na mà ai Milanés a asedià 'l castèl.

El Barbarósa per taiàga la stràda ai ezèrcicc de Milanés e Bresà, el càta sö 'n pó de òm de Pavìa, Vercèlli, Cóm e Novàra e 'l ia mànda cutra a chèi de Brèsa e Milà.
L'8 de óst del 1160, s·ciòpa 'na batàia che la vét alcc e bass per töte dò le parcc, ma a la fì, Milanés e Bresà i ghe rìa adòs al càmp del Imperadùr e i bat el sò ezercit e a lü, 'l Barbarósa, ghe tóca de scapà a gàmbe leàde per mìa fa 'na bröta fì.

Pò a staólta però la sarà mìa 'na vitória definitìva e difàti du agn dòpo (1162) Milà la vegnarà asediàda e a la fì scunfigìda e completamènte desfàda fò del Imperadùr e de le milìsie de chèi cümü che i cuàa nimicìsia envèrs Milà (Lodi, Cremùna, Cóm, Pavìa, ecc.).

Dòpo la batòsta de Milà, pò a Brèsa (sò aleàda) gh'è tocàt de sbasà 'l có e acetà le cundisiù  del Imperadùr che fra le ótre ròbe el g'ha comandàt de sbàter zó töte le tór e i mür de la cità.

L'imperadúr Federìco 'l dientàa sèmper piö potènte e prepotènt, e chèsto 'l g'ha cuminciàt a spaentà pò a chèi cümü che i l'éra sèmper aidiàt.

Endèl 1166 el Barbarósa 'l túrna a ègner en Itàlia, staólta per mèter sö 'n Papa che 'l ghe nàes bé a lü. Dré a la stràda, zà che 'l gh'éra dicidìt de pasà per la val Camònega, quanche l'è stat de le bànde de Brèsa, per fa sènter la sò presènsa, el g'ha sbatìt pelària en pó la contràda.

Entàt che 'l Barbarósa l'éra 'n Itàlia centràl, i cümü del Nort i se aleàa 'ntra de lur e i se acordàa per difindìs de giü con l'óter. La tradisú la öl che i pàcc de aleànsa i sàpe stacc züracc endèl convènt de San Giàcom de Puntìda el 7 de Bril del 1167.
El cümü de Brèsa l'è giü de chèsti, ensèma a Cremùna, Màntoa, Bèrghem e Milà.

A Róma, entàt, endèl'istàt del 1167, l'ezèrcit del imperadùr el vé decimàt de la pèste.
En chèle cundisù lé l'Imperadùr el decìt che l'è mìa 'l momènt de fa guère e 'l se ritìra 'n Germània. Endèl pasà de Sùza però gh'è mancàt póch che Federìco I el fàes 'na bröta fì. Sicóme che 'l gh'éra fat empicà 'n nòbil Bresà, che 'l gh'éra dré come ostàgio, la zént la s'éra 'nversàda cùtra de lü, e gh'è tocàt de scapà de nòt traistìt de servidùr, per mìa fenéser mal.

L'Imperadúr, el turnarà a vègner en Itàlia per la quinta ólta endèl 1174, ma la batàia finàl la vegnarà combatìda a Legnà a le fì de Màgio del 1176. El Barbarósa el gh'éra 'n ezercìt en pó mal trat ensèma, perché el s'éra ustinàt a ülì ciapà Alesàndria (che l'éra stàda custrüida póch agn prìma da le fórse dei cümü de la Lega) ma gh'éra tocàt lasà pèrder perchè la cità la cidìa mìa e l'éra dré a pèrder trop tancc òm.

La rezistènsa de Alesàndria l'éra guidàda dal sò podestà Rodòlf de Consés, en nòbil bresà.

A Legnà, dopo de 'na batàia füriuza, Federìco I el vé batìt e 'l sò ezercìt el vé desfàt quàzi del töt.

Al Barbarósa ghe tóca céder, e có la pàce de Costànsa (1183) ai Cümü Lombàrcc ghe egnarà ricunusìcc i sò posedimèncc e i sò dirìcc che i pritindìa.

Brèsa la na prufitarà per engrandéser le müràie, mèter a pòst le stràde e fa sö i palàs che ucurìa, cóme 'l Broletto. 

El 15 de Löj del 1184 n'incèndio 'l gh'à brüzàt 'na tèrsa part de la cità; le fiàme le gh'à sorpasàt a le müraie ècie e le gh'à tacàt föch pò a la pórta che minàa a Milà, che de alùra la vegnarà ciamàda Pórta Brüzada.

Pörtròp, 'na ólta finìt el perìcol del Imperadùr, i Cümü i s'è ambiàcc dré tùrna a fas la guèra 'ntra de lur, 'ntra guèlf e ghibilì.

El 17 de Löj del 1191 'na guèra sciopàda tra Brèsa e Milà de 'na bànda e Bèrghem e Cremùna de l'ótra per el contròl de Sàrnech, la vegnarà a có 'ndèla batàia de Pontòi, ciamàda ànche batàia de la Malamórt. El 'carroccio' cremunés el vegnarà portàt a Brèsa e mitìt en móstra 'ndèl Dòm.

I culùr de la sità i è 'l biànch e l'azör, e i è dovràcc e in dela bandéra e in del stèma sitadì. Ol sìmbol piö importànt de la sità l'è ol Liù.

Brèsa l'è 'nzemelàda co:

La squadra de folber principal de Brèsa l'è el Brèsa Calcio.




#Article 421: Castell Sforzesch de Milan (191 words)


El Castell Sforzesch de Milan l'è staa faa su in del XV secol del Francesch Sfòrza, che l'era diventaa de pòcch Duca de Milan, sora di rest de ona fortificazion del XIV secol. 

Di temp del Ducaa milanes e spagnoeu a l'era 'na fortificazion proppi importanta e strategica, tant che 'l sò castellan a l'era in tra i caregh pussee important del Stat, sotta i austriegh l'ha perduu importanza e l'è deventaa sed de la Milizia Urbana. In di primm agn del Regn d'Italia a l'era borlaa in disgrazia e on poo de gent l'ha parpognuu de sbattél giò per fàgh su 'na zona residenziala, tant che 'l sindegh Giulio Bellinzaghi l'ha approvaa el progett, ma a la fin la volontà di gent de coltura l'ha prevals e l'è staa restaveraa a la veggia gloria di Sforza, anca per desmentegà i secoi de domini militar.

Al dì d'incoeu l'è vun di sitt pussee visitaa de Milan, e denter el castell gh'è di musee, ligaa sia a la storia del Castell sia a l'art che a la storia antiga.

L'è servii de du stazion de la metropolitana milanesa: Cadorna FN e Cairoli.




#Article 422: Sest San Giovann (117 words)


Sest San Gioann (Sesto San Giovanni in italian) l'è on comun de  abitant de la Provincia de Milan, in Lombardia.  L'era vun di sitt di acciaierij Falck e Marelli (che hinn tucc dismess al dì d'incoeu).

Sest, situada a nòrd de Milan e al confin con la Provincia de Monza, l'era anca ciamada Stalingrad per el volt numer de Comunista che ghe abitaven ona voeulta.

L'andament del numer di abitant del comun de Sest San Giovann l'è mostraa in la tabella chi de sòtta:

La squadra de folber principal de Sest San Giovann l'è el Pro Sesto. Di alter squader minór hinn el Sesto 2012, la Rondinella, la Rondò Dinamo, el San Giorgio ela Città di Sesto




#Article 423: Cazzoeula (mangià) (475 words)


La cazzoeula l’è on stuvaa de la tradizion lombarda faa cont verz e carna de porscell, tipegh de l’autugn e de l’inverna.

La cazzoeula, inscì coma l'è fada incoeu, la nass a l'inizzi del secol quell de XX, ma la soa origin l'è minga certa. 

Ona primma ipotesi la voeur che l’origin de la parolla cazzoeula la poeud vess collegada al temp de la dominazion spagnoeula in del Dugaa de Milan.

Quand che la gh’è stada la primma carestia, i autoritaa doveven dà de mangià a sbiocch che vegniven in cittaa per cercà on quaicoss de mangià e la cazzoeula di magutt l’eva dovrada coma unità de mesura per dà razion inguai don mangià faa cont i tòcch poeur de la lavorazion del porscell e cont la verdura de la stason. El dovrament de la cazzoeula, per la distribuzion del mangià dii indree, l’era staa stabilii del governador spagnoeu cont do vosaa.

La gh'è poeu ona leggenda che la dis che la nass don soldaa spagnoeu che el seva in amor dona tosa milanesa, coeuga dona fameia nobbila, e che el gh’eva insegnaa la recetta don mangià che poeu la tosa l’eva preparaa con success a i sò padron.

La version de l'origin al temp de la dominazion spagnoeula l’è mettuda in discussion de l’esistenza in del secol quell de XII don abitant de Busti Grand ciamaa mangiacaxöla, de chi el dubbi che l’origin de sto mangià la saria ancamò pussee veggia.

El passà di agn l’ha minga faa desmentegà ona pitanza povera ma bona: viduu che la mazza del porscell l’eva de l’istess dì de Sant’Antoni Abaa (17 genar), protettor di besti, la cazzoeula l’era anca diventada on mangià de ricorenza.

La cazzoeula l'è on piatt de preparà

pussee cont el cervell che coi man

se se voeur, in sul seri, fa provà

el gust di milanes del noster Milan.

Costaioeur e pescin, va ben se sa,

coi codegh e coi verz, adree a la man,

mettuu dent in cassiroeula a morisnà

poeuden fa ona cazzoeula; ma el villan

ch'el se intend de porscell el dis tegn a ment

che a preparagh la poccia ghe voeur un coeugh

ch'el sa quell che occorr de condiment

e ch'el saria bon de regolagh el foeugh:

la cazzoeula la gh'ha de vess ben ben tacchenta

e minga sbrodolada e sbrodolenta.

de El ghiotton lombard de Antoni Strazza

Ciapà ona cassiroeula granda e fà palpà i scigoll e i carotul in de la songia. Giontà el pescin spaccaa in quatter e fa coeus per 45 minutt.

Mett dent i codegh taiaa a quadraa piscinitt e i costaioeur, coeus per alter 90 minutt e giontà poeu i verzitt e i foeui de verza senza la costa central.

Finì la preparazion dopo alter 45 minutt o finna che la cazzoeula la sarà diventada ben tacchenta.

Compagnà cont polenta de melgon.




#Article 424: Risòtt (237 words)


El risòtt l'è on piatt tipich italian. El se troeuva in vari version in tutt el paes, anca se l'è pussee mangiaa al nòrd. La caratteristica principala l'è 'l mantegniment de l'amid che quand l'ha finii de coeuss el liga intra de lor i grann del ris, in sü'l fà d'ona crèma. 

In de la tradizion de la cusina milanesa in de'l fà el risòtt a la milanesa el se droeuva: la scigolla, el broeud, el zaffran e ona voeulta cossuu el se fa mantecà cont on cicininn de butter.

Al dì d'incoeu, el termen risottaa el definiss on piatt cusinaa cont la tecnega del risòtt, ma doperand on alter ingredient de baa, comè per esempi la pasta risottada. Alter pitanz a baa de cereai poden vess anca ciamaa risottaa comè 'l far risottaa, l'òrz risottaa putost che el forment risottaa.

El risòtt zingher a l'è ona rizetta tradizionala di zingher piemontes. El risott a l'è faa cont ris, formai de vacca semi-stagionaa, spumant succ, acqua, broeud de pollaster, panera da cusina, butter, pever, saa, parmigian. Ona variant a l'è la version al cacao: el cacao se mett on pizzegh a la finn de la cottura e poeu el se fà mantecaa on cicin.

Ognidun tipo de risott el voeur on divers tipo de vin local e, si come de spess in de la rizetta ghe va dent on spumant, poeu se dopera chell lì per pasteggià.




#Article 425: Navili de la Martesana (149 words)


El Navili de la Martesana (scritt anca Martesanna già che la penultema a l'è curta) l'è vun di Navili de Milan.

L'è on canal largh de 3 a 18 meter, fond da vun a 3 meter e longh pressapòcch 38 km che collega l'Adda con Milan. On temp el finiva in del tombon de San March che l'è staa quattaa in di ann Trenta.

Ona voeulta el ciamaven Navigliett, ma poeu l'ha tolt el nomm de Martesana che l'era quell del paes che 'l traversava.

El ciappa l'acqua de l'Adda a Trezz su l'Adda e traversa i territori de Vaver, Cassan su l'Adda, Inzagh, Bellinzagh, Gessaa, Busser, Cassina di Pecch, Gorgonzoeula, Cernusch sul Navili, Vimodron. El va denter a Milan arent a via Padova (quarter de Crescenzagh, Precott, Gorla e Grech) e riva fin alla Cassina de' Pomm al canton de via Melchiorre Gioia, dove 'l va sott terra.




#Article 426: Pedrioeu (129 words)


El pedrioeu (ciamaa pur pidrioeu in d'ona quai zona o anca cornasell o tortaroeul in Lombard Oriental), l'è on tub cont ona bocca larga e ona bocca stretta. L'è dopraa per incanalà e trasferì i liquid ò i ròbb a grana fina dent in di contenitor cont on'apertura stretta, per esempi i bottili.

I pedrioeu a hinn normalment faa de ferr, de veder ò de plastica, a segonda del perchè se doperen. Per esempi, quii faa de ferr a hinn dopraa per trasferì la nafta ò la benzina, quii de veder a hin dopraa in di laboratòri chimich e quii de plastica in cusina.

La radis de la paròla pedrioeu l'è l'istessa dela paròla antiga italiana , che l'è un pedrioeu dopraa per travasà el vin denter i bott.




#Article 427: Oh Bej! Oh Bej! (313 words)


La fera di Oh bej! Oh bej! l'è el mercatin caratterìstich del prenzipi del mes de dicember a Milan. La comenza el 7 dicember, dì de la fèsta de Sant Ambroeus, patron de la cittaa, e la seguta fin a la domenega dopo.

L'origin de la festa la se fà risalì a la vegnuda a Milan, in del 1510, de Giannetto Castiglione (o Giannotto), Gran Maester de l'Ordin di Sant Maurizi e Lazar e fedel del Pio IV, che l'era andaa in cittaa per riportà nei milanes el spirit de devozion in di Sant. Giannotto el gh'aveva pagura de trovass denanz l'ostilitaa de la popolazion, che l'era minga tropp favorevol al Papa, e allora l'ha decis de vegnì denter a Milan per primm, cont dree el so seguito, e quand l'è rivaa denanz al popol e ai bagaj, l'ha comenzaa a distribuì di regall. 

El nomm el derivaria dal vosà soddisfaa di fioeu a la vista di bellee e di dolz distribuii da l'ecclesiastich: Oh, bej! Oh, bej!. l'era el 7 de dicember, anniversari de l'elezion a Vescov de Milan de Ambroeus (in del 374), e de quell dì comenza la tradizion de la fera intorna a la  Basilica de Sant Ambroeus.

Quand che gh'è la fera di Oh bej! Oh bej!, gh'è semper di problemm per via de la gran quantitaa de gent che ghe và per comprà e per vend di robb, e gh'è semper on fora-fora che rovina on poo la festa.  Per gionta, l'è minga facil tegnì foeura quej che gh'hann minga la licenza, e del spess gh'è di lit per trovà on sit per mett i banchett, e i ghisa gh'hann el sò de fà per mett on poo d'ordin. Nel 2006 el sit de la fera è staa spostaa perché in piazza Sant Ambroeus gh'è di lavorà, e i banchett hinn staa miss intorna al Castell Sforzesch.




#Article 428: Sant Ambroeus (364 words)


L'Aureli Ambroeus, mej cognossuu 'me Sant Ambroeus (latin: Aurelius Ambrosius; italian: Aurelio Ambrogio; Trevir, 339/340 - Milan 397) l'è staa on vescov, scritor e sant roman. L'è veneraa 'me Sant de la Gesa Catolega, de la Gesa Ortodossa e anca di luteran; la Gesa Catolega le considera anca vun di quatter pussee grand Dotor de la Gesa, insemma a San Girolom, San Gustin e San Grigoeu. Inoltra, insemma al San Carlo e al San Galdin, l'è 'l patron de Milan, indè che gh'è anca ona basilega dedicada a lu: la soa importanza per la città de Milan l'è stada ben granda, tant l'è vera che vun di soranomm di milanes anca incoeu a l'è ambrosian.

L'Ambroeus l'è nassuu a Trevir (al temp in Belgi, incoeu in Germania) de ona fameja romana importanta: el sò pader l'eva el prefett de la Gallia. El gh'aveva duu fradei: Marcellina e Sater. In tra i sò antenaa a gh'era ona Sotere, che l'era stada martira cristiana ai temp di persecuzzion.
L'era destinaa a la cariera ministrativa tant 'me 'l pader: l'ha studiaa a Roma e 'l s'è impiendii de tutta la coltura classega del temp (cont el studià el grech e la retorega), per poeu toeu part a la vita publega de la città.
Dopo cinch agn de vocattura a Sirmi, in del 370 l'è staa mandaa a Milan (che alora l'era la capital de l'Imperi), per quattà la carega de governador de la Provincia de Emilia e Liguria. Lilinscì l'è deventaa ona figura importanta a la cort de l'imperador Valentinian I. L'eva on fonzionari inscì bravo che l'era bon de resolv in manera pacifega i contrast tra arian e catolegh, e quest l'ha faa devegnì popolar in tutt e dò i fazzion.
In del 374, quand che l'è mort el vescov arian Aussenz, l'è parud che l'equilibri in tra i dò fazzion el saria crodaa. E l'è staa alora che l'è saltada foeura l'idea de nominà 'me vescov noeuv proppi l'Ambroeus: on'idea che la gh'è piasuda de bon ai milanes, che l'hann proclamaa subet vescov. Ma l'Ambroeus el se sentiva minga l'omm giust per quella carega, perchè l'era gnamò batezaa, e de teologia ne saveva proppi poch.




#Article 429: Letteradura milanesa (1040 words)


Tradizionalment el termin litteradura milanesa el se riferiss de norma la produzion litteraria che la vegn de la zona del vegg Dugaa de Milan, cont el doperà 'me lengua la varietà del Lombard Occidental conossuda 'me dialett milanes: in quell sens chì el pò vess consideraa on sinonim de litteradura lombarda occidental, già che tucc i pussee important scrittor dialettai insubrigh vegniven a Milan.
In temp pussee moderni, el termin l'è anca doperaa cont on significaa pussee stregg, cioè 'l pertocca domà la produzion litteraria de Milan e del sò contad.

La litteradura original in Milanes l'è fada sù de on gran numer de poeta, che in d'on quai cas gh'hann avuu ona gran fama anca foeura de la Lombardia (el Carlo Porta, tant per dìnn vun, ma anca el Giusepp Parin) e d'on quai romanzee che l'ha scritt giò i sò romanz direttament in Milanes. 

El Ferdinando Fontana el diseva che 'l scrittor pussee vegg de la litteradura milanesa l'è de considerà el Peder de Bascapè, nassuu in del XIII secol e scrittor d'on Sermon Divin con sora la data del primm de giugn del 1264. I sermon hinn l'unega òpera datada de la letteradura didattico-religiosa del nòrd Italia, che l'aveva giamò daa di test notevoi grazie a l'òpera de autor come el Gerard Pategh de Cremona ò el Giacomin de Verona. 

Ma l'autor lombard pussee important del Dusent l'è senza dubbi el Bonvesin de la Riva. Nassuu a Milan tra 'l 1240 e 'l 1250 e mòrt in del 1313, l'è famos per el sò Liber di Tre Scrittur, poema in quartinn, in del qual el parla de l'Inferno, de la Passion de Gesù e del Paradis. L'è donca on'evidenta anticipazion de la Divina Commedia del Dante Alighiee.
Hinn molto important anca el Trattaa di Mes in forma de apòlogh e 'l Vulgare de elymosinis, descrizion cruda de ona quaj maladia important, cont on realismo compagn del Jacopone da Todi. Ona sòrta de galatee medieval l'è 'l De quinquaginta curialitatibus ad mensam, representazion viva e realistica mettuda in de la tradizion manualistiga del temp. Alter òper hinn i Contrast, ona serie de disput come la Disputatio rose cum viola, indove i virtù borghes vincen quij aristocratich.
El Bonvesin l'è staa anca autor de òper religios come la Passion del Giòbb, La vita del Sant'Alessi e soratutt i Laudes de Virgine Maria.

L'us scritt del Milanes el ciappa alter vigor a Milan sòtta la signoria di Viscont, come in del cas del Lancino Curti de l'Andrea Marone. I testimonianz scritt del Quattercent hinn anmò indecis per quell che 'l reguarda la grafia: el Benedetto Dei el compònn el primm glossari in milanes in 'sto period. In del secol quell de sedes el Gian Paol Lomazz (pittor manierista)  el fonda l'Accademia de la Vall de Blegn, che la forniss informazion anca sora alter dialett de quell temp.
In del 1606 l'Ambroeus Biffi, cont el sò Prissian de Milan de la parnonzia milanesa el proeuva a fà sù ona prima codifica del Milanes.
Pù o manch in quel period el sortiss el Varon Milanes, che 'l proeuva a mostrà di etimologii grech e latinn de vari paròll milanes. El librett l'è compagnaa de ona quai poesia che, cont ironia, la difend la dignità del Milanes 'me lengua litteraria.
Se cuntom minga el Fabi Vares (1570-1630), el pader de la litteradura milanesa moderna l'è 'l Carlo Maria Magg (1630-1699): òmm de coltura e de ona certa importanza in del Milan del sò temp, el scriv commedi e poesii d'occasion. L'è lù l'inventor de la maschera del Meneghin e quell che ghe porta ona standardizzazion de l'ortografia milanesa.

In del Settcent vegnen foeura i over de Carl'Antoni Tanz, Geronim Biragh, Francesch Geronim Coeuri, Giusepp Parin (che però l'è conossuu soratutt per el sò contribut a la litteradura italiana) e, soratutt, Domenegh Balestreri.
Quell secol chì el ved nass la polemiga de la Brandana, che la ved i letteraa milanes mettes a difend la lengua ambrosiana di accus che ghe mandava l'abaa Onofrio Branda: la resposta la sortiss cont ona serie de articol e poesii, e la vegn inscì appassionada che i autorità austriegh se veden costringiuu a ordinà de moccàlla lì.

I primm desenni del Vottcent inveci veden el pussee important, famos e grand di poetta milanes: el Carlo Porta. La soa overa l'è bella granda e la catta dent ona motta de argoment. L'è consideraa vun di poetta pussee important del Romanticismo italian. Intorna a lù se incontren on bell poo de alter letteraa milanes, tra i quai cuntom Tommas Gross (che 'l scriv anca in lombard) e Lissander Manzon.
In del 1814 el Francesco Cherubini el pubbliga el primm dizionari milanes: la soa ristampa (in cinch tomm, tra el 1839 e 'l 1843, cont on'appendis sortida in del 1856), l'è vun di monument de la coltura dialettal milanesa. In del 1816 el studios el tira foeura ona raccolta in dodes volumm cont on'antologia di pussee grand autor milanes, del Varon fina al Porta.

El XIX secol (soratutt in la segonda metà) l'è l'età dorada del teater: a troeuvom per esempi el Carlo Bertolazzi (autor de El nost Milan), Cletto Arrighi e Ferdinando Fontana. Manchen minga i poeta (compagn de Giovanni Rajberti), i scrittor (Emilio De Marchi) e sortissen alter quatter dizionari: el Cappelletti (trilengov: milanes-italian-frances), el Banfi, l'Arrighi e l'Angiolini. Vegnen foeura anca i primm autor che scriven minga in milanes, ma che doperen i dialett di proppi sitt (compagn del Speri Della Chiesa Jemoli). El Ferdinando Fontana el pubbliga ona noeuva antologia (1901).
In del Noeuvcent i poeta e i scrittor (anca quei d'occasion) cressen semper pussee, senza cuntà che la vegn foeura anca ona tradizion de canzon d'autor (regordom Giovanni D'Anzi, Nanni Svampa, Enzo Jannacci). El poetta pussee famos e important del secol però l'è 'l Delio Tessa che, per el sò vess antifascista, el viv isolaa de la coltura del sò temp. Tra i alter poetta milanes del Noeuvcent a troeuvom Giovanni Barrella, Luigi Medici e Franco Loi.
El teater milanes el seguta a 'ndà innanz grazie a l'opera del Giorgio Strehler e de attor compagn del Piero Mazzarella.
Al dì d'incoeu la produzion litteraria milanesa la gh'ha anmò 'na soa presenza, anca se l'è minga tant considerada.




#Article 430: Cadrega (289 words)


La cadrega o scagna (anca  o cardega) a l'è on element de arredament doperaa de settàss giò, generalment costituii de on pian orizontal ch'el poeuggia su quatter gamb e da on pian vertical per poggià la s'cèna. I materiai pussée doperaa per fabbricà i cadregh hinn: legn, plastica, ferr, ma anca l'alumini e l'azzal.

La forma pussee antica de cadrega cognossuda l'è quella dij Egizian, de legn tenc o intarsiaa con materiai prezios comè l'eban o l'avòri. I babilones doperavan cadregh faa de legn de palma, on material bell moresin e facil de lavorà.

El termen cadrega l'è bell cognossuu in Italia anca per via d'on sketch del trio comegh de Aldo, Giovanni e Giacomo, propost prima in di teater e poeu in del cine Tre Uomini e una Gamba. In del sketch, l'Aldo (che l'è de origin siciliana) el finiss per sbali in de là cà de duu paisan leghista e razzista (el Giovanni Storti e 'l Giacomo Poretti). Quei lor, che sospetten che l'Aldo el sia on teron (anca se lu, tutt stremii, el dis de ciamass Brambilla Fumagalli) el ghe fann el scherz de la cadrega: ghe dann on pomm e ghe disen che l'è ona cadrega: inscì l'Aldo, che 'l sa nò el milanes (proppi perchè l'è sicilian) el the creda lor e 'l dis: Mmm, buona questa catrèga!.

El nomm cadrega l'è on'evoluzion popolar del latin cathĕdra, prestet del grech antigh kathédra. El termen l'è doperaa e cognossuu in tutt el nord Italia: in piemontes (carega o cadrega), in genoves e in venezzian (carega), in forlan (cjadree) e in emilian (cadrega), ma anca in del sardegnoeu (catrea, cadrea o cradea) e in del catalan (cadira).
El termen scagn(a) inscambi el riva del latin scamnum.




#Article 431: Varon Milanes (491 words)


El Varon milanes de la lengua de Milan o a la corta Varon milanes l'è vun di pussee antigh test de la leteradura milanesa. Quell che l'ha scrivud l'è 'l Giovann Capis, nassud a Dom intorna al 1550, mort despoeu del 1610. El Varon l'è un poo un dizzionari etimologegh di parole milanes (pressapoch 570), che vegnen, segond l'autor, del latin e del grech. El titol el fa vegnì in ment el Varon, che l'è famos perchè l'ha scrivud el De lingua Latina.

El Varon l'è stad stampad la prima voeulta a Pavia cont i stamp del Bartoli, ma quella prima edizzion chì la se cognoss domà perchè l'è regordada in de la segonda, fada a Milan del Giovann Giacom Como in del 1606. Quell edizzion chì, reveduda de l'Ignazio Albani (de Meraa, nassud a la fin del cinch-cent e mort intorna al 1650), la contegn anca el Prissian de Milan de la parnonzia milanesa, scrivud del Giovanni Ambrogio Biffi.

Ancaben che el sia no scrivud in milanes (al contrari del Prissian), el Varon l'è importantissem per quell dialet chì e la so leteradura, al pont che el Porta 'l fa el so nom coma prim di cinch pilaster de la leteradura milanesa (insema a Carl Maria Maggi, Meneghin Balestrer, Carl'Antonio Tanz e Giusep Parin), in d'un famos sonet che el scomencia inscì:

Despoeu de quei prim edizzion, ghe n'è stad di olter: in del 1750 a Milan, per oeuvra del Giuseppe Marelli; in del 1816 del Francesco Cherubini, in del prim di dodes tom de la soa Collezione delle migliori opere scritte in dialetto milanese (pp. 23-47); in del 1901 del Ferdinando Fontana in de la so Antologia Meneghina (Bellinzona, Tip. Em. Colombi, pp. 63-73). L'ultema edizzion l'ha fada el Dante Isella (2005), che gh'ha giontad ona lista de vos che inn stad doprad di autor milanes, del Bonvesin de la Riva al Delio Tessa.

El tratad el poeul vesser spartid in d'un poo de toch. El Varon Milanes el scomencia cont una dedega de l'editor in italian al nobil milanes Ercol Gallaraa, scrivuda el 6 marz del 1606. Poeu gh'è noeuv sonet de l'autor, che inn revolt a collega poeta, a di persone polemeghe in di so confront, a l'Ercol Gallaraa, a l'antigh orator roman Ciceron, opur che parlen de la natura del dialet milanes. Poeu gh'è una segonda introduzzion de l'editor per la segonda edizzion e un'introduzzion a l'argoment del Varon.
Donca inn presentad circa 570 parole milanes, cont el so significad in toscan, propi come 'l capita in d'un dizzionari. A la fin de l'elench, gh'è una spiegazzion etimologega de tute i parole, al fin de provà la so origin o greca o latina.
A l'è donca un tentativ de conferì al dialet milanes una dignitaa compagna de quella del toscan, operazzion assee coraggiosa ai inizzi del 1600, period in del qual el modell vincent de la leteradura de la penisola taliana a l'era el petrarchism bembian.




#Article 432: Pulimer (129 words)


Un pulimer l'è una macrumulecula (l'è una mulecula cunt un pes mulecular propi grand) che l'è fada sü de toch che se ripeten un bel poo de völt, ch'a hinn ciamaa ünità strütüraj, e a hinn ligaa intra de lur cun ligam cualent. I esempi püssee cugnussüü de pulimer a hinn la plastica e'l DNA.
I ünità strütüraj poden vess istess intra de lür (alura el pulimer el se ciama omopulimer) o discumpagn, (cupulimer). 
De spess cun la parola pulimer vegnen in ment dumà i macrumulecul sintetich, 'me i plastich, i gom sintetich e i fiber di tessüü, ma a hinn pulimer anca i macrumulecul naturaj, cume i pruteinn, i acid nücleich e i polisacarid.
El grad de pulimerisaziun el fa vidè el nümer medi de monomer del pulimer:




#Article 433: Strachitunt (630 words)


El strachitunt, (leteralment strachin redond), a lè un formai a lacc crud, a pasta cruda, eventualment erborinad, producid con lacc vacin intregh cont la tecnega di do caggiade.

Formai storegh che ben l'incarna, insiema al Talegg, la tradizzion casearia de la Val Talegg. In del marz 2014 la comunità Europea l'ha recognossus a quell prodot chì la Denominazzion de Origen protegiuda, formai DOP (reg. 244/2014 entrad in vigor el 04/04/2014). El Strachitunt el representa donca el segond formai Dop de la Vall.
Segond el dissiplinar scrivud sgiò del Consorzi de Tutela el gh'ha de vesser producid domà in di duu comun bergamasch de la Val Talegg, Talegg e Vedeseta, ma anca in di territori arent de la Vall Brembilla, Gerosa (del 2014 diventada frazzion del comun de Brembila) e Blel.

El fa part de la granda familia di Strachin.

Ritenud l'antenad del gorgonzoeula e el nevod del talegg, el vegn producid ancamò cont i tecniche tramandade in di secoi.
A partì del lacc, che a l'è lavorad crud, donca senza pastorizzazzion inscì coma se faseva un temp. El dissiplinar el prescriv che el lacc el venga mongiud de vache domà de razza Bruna Alpina, che viven stabilment in de tut l'ann in del territori de la Vall Talegg (e arent) e che vengan alimentade con razzion che sien componide per almanca el 70% de erbe o fen e che habien minga de denter del mais.

In tra la version invernala e quella estiva, coma tucc i formai a lacc crud, gh'è di diferenze i quaj deventen sostanziai in tra la version de alpegg (baite in montagna) e quella de caseifis, semper in montagna, in del comun de Vedeseta.

I carateristegh del Strachitunt DOP che el fann unegh in del so gener inn:

In del 2015 la DOP a l'è stata temporaneament sospesa per problem de idoneità al dissiplinar per i dimension de la forma.

Prima de tut l'ingredient principal a lè el lacc, rigorosament crud, e provenient de vache de razza bruna alimentade prevalentement con erbe del sit. El lacc el gh'ha de vesser mongiud in di pascoi e in di stalle di territori de Talegg, Vedeseta, Blell e Gerosa, o ben in del comprensori de la Vall Talegg. El lacc el vegn lavorad senza giontàgh di ferment.
La tecnega de produzzion unega e ametuda del Consorzi per la produzzion del strachitunt a l'è antiga fess e la consist in de l'union de 2 caggiade: una de la sira, freggia, e una de la matina, colda. Quella tecnega chì a l'è anca ciamada di 2 paste. I do caggiade, metude a strat in d'un stamp vengnen lassade riposà per 12 or, temp in del qual se compaten. I do past o caggiade, ancaben in quell temp chì riescan a tràs insema saran mai completament amalgamade ma, a l'interna de la forma remarann di spazi d'aria. In de la fas che vegn, despoeu de un quaj dì de vita del prodot, cont una guggia de ram i forme vegnarann sbusade manualment per permeter a l'aria de andà denter in quej spazi voeud che vegnarann donca la sed per i mufe tipeghe di formai erborinad. L'è ben però specifegà che per el Strachitunt i muffe inn completament naturai, inscambi per erborinad coma el Gorgonzoeula Dop l'erborinadura la se fà principià con el giontàgh de pennicillum. Questa un oltra carateristega unega del prodot.
La produzzion la finiss cont una stagionadura minima de 75 dì, period in del qual el prodot el vegn continuament girad e la soa crosta lavada con aqua e sal. Despess in su la crosta se formen anca dei fioridure de p. camemberti natural che vegnen dilavase cont i periodeghe spugnadure (per quest a l'è un strachin anca a crosta lavada coma el pader talegg).

(per 100 gr. de prodot)




#Article 434: Polònia (1416 words)


La Polònia  o Republega de Polònia (in polacch: Polska o Rzeczpospolita Polska) l'è ona republega che la se troeuva in de l'Europa centrala.

La capital de la Republega Polonesa l'è Varsavia (Warszawa) del 1596. La popolazion l'è de circa 38.484.000 de person.

A l'è tacada a la Slovachia, a la Republega Ceca, a l'Ucraina, a la Germania, a la Russia Bianca, la Lituania e a la Federazion Russa (exclave de Kaliningrad).

Del magg del 2004 a l'è on member de l'Union Europea e dal 15 de febrar 1991 del Grupp de Visegrád.

In la Polònia viveven da temp popolazion slav, ma se unissen domà lung el secol quell de 10.  El cap di tribu l'era el Mieszko I. 

In quej agn la se spantega la religion cristiana, e i fan di persecuzion contra i pagan. 

Proppi in de l'ann 1000 la Gesa Polaca la fa su la sò prima provincia. 

A metà del secol quell de 13, la Polònia la diventa on vassal de ona importanta fameja litoana, quella di Jagellon. Questa fameja la fa su on potent regn, e per la Polònia l'è on period de grand splindor.  

Semper in quej agn, i Cavajee Teutonegh recognossen la Polònia. I du paes eren staa in guerra per tant agn. 

Ma, in del secol quell de 15, la fameja la finìss. La Polònia la cad in man di potenz forest, el sò apparat social el vegn dominaa da la nobiltà, e hinn perduu tant terr.  
Tra l'alter, la monarchia la vegn a elezzion, e i nobil paghen minga i tass. 

In del secol quell de 18, la Polònia la scompariss di cart e i sò terr vegnen part di Austria, Prussia e Russia. 

In del ann 1815 el Congress de Viena desìd de fa ona Polònia sota 'l controll del Imper de la Russia. 

A la fìn de la prima guera mondiala la Polònia la rinass 'me Stat indipendent sota la guida del General Jozef Pilsudzki, che 'l tira in pè on regim dittatorial. 

In di fatt, in Polònia, già dal ann 1830, i gh'eren di mot rivoluzionari.

El 1 de setember del 1939 la Germania nazista entra in Polònia. 
L'è l'inizi de la seconda guerra mondial.
La Francia e l'Inghiltera dichiaren guera ala Germania per difendé la Polònia. 

In cinch dì i soldat polach i eren giàmo ritiraa in su la Vistola. 

El sedes de setember Varsavia l'era giamò circonsada dai todesc. 

El dì dessett, l'Armada Rossa entra in Polònia.  L'intervent l'era giamò deciduu cont el Hitler. El govern polach da ordìn de combàtt i todesc e scapà dai sovietigh. 

Dop quaj temp el govern 'l capìss che la guera l'è perduda e mett me priorità de mandà foeura da paes pussee soldat posibil per fai combàtt cont  i aleaa. 

El 25 settember i todesch fan el atacch final a Varsavia, e in du dì i polach se renden.

El prim de utuber la marina polonesa la se rende. Quaj di prima el Molotov e el Ribbentrop cambien i territori assegnaa. 

A la fin de la guera la Polònia hà perduu 6 milion de person, 2,5 i eren giudee. 

El comunism l'era present in Polònia prima de la fin de la guera. E han fa anca on massacher. 

Despoeu la guera, la Pulònia va sota l'influenza dela Uniona Sovietiga del Stalin. 

La Conferenza di Jalta la approeuva on progett che 'l partiss l'Europa in di zon di influenza, la Polonia la va sotta l'URSS. 

I politegh del Hitler e i migrazion hann garantii a la Polònia on paès quasi intregament cattolegh e i gh'eren minga minoranz etnegh. 

On governo controlàa dai sovietegh 
el fa stampà on Manifest che el rispetta i idee sovietegh, minga quei di polacch. 

Per esempi, a l'éra scancelada la proprietà privada, eren collettivizzaa i industri e i spazzi. 

Lung i agn 1950 el Occident se rend cunt che el governo comunista l'era ona dittadura, vist anca che i sovietegh, inveci de collaborà cont i polacch, voeur la pussee total obidienza e la riva foeura ona ribellion e 'l KGB el mett in pee 'na campàgna de repression. 

In del ann 1947 el Partii Comunista el vinc i consultazzion, anca se i eren minga tropp liber. 

Sota la guida del Stalin, la Polònia istituìss ona nazion stalinista.  

I polacch, per la pupart cattolegh, hinn minga tropp felìs di atacch a la Gesa, ch'hinn quaj sistemategh. In l'ann 1950 el governo el confisca tucc i ben de la Gesa, ma minga i Gess e i cimiteri.

Cun la costituzion del 1952 la nass offizialment la Polska Rzeczpospolita Ludowa, in lombard Republega Popolara Polacca.  Legalment, el sovran a l'era el Popol, ma in pratega governava domà el Partii, minga democraticament. 

Quand el nass el Patt de Varsavia , l'esercit polacch l'era el segund puusee fort de la lianza. 

Quand che el moeur el Stalin la scomincia la destalinizzazion, che la voeur eliminà i trasc del Stalin.

In del midemm annn el president polacch, el Bolesław Bierut, el moeur in Russia. 
El popol fa di manifestaziun contra el governo, e moeuren 53 personn in du dì. 

L'è elegiuu 'me noeuv president el Gomulka. 
El noeuv president l'era contra el Stalin, che l'avea faa menà via. 

I sò riform voreven tirà in pè on Socialism nazional. I van minga tropp ben e, in l'ann 1970, dop di rivolt a Danzica, el se dimett 

In del ann 1980 el governo, vist di rivolt, mett il diritt de scioperà. 

El Sindacaa di operari del Port di Danzica, el Solidarność, el nass in l'ann 1980 dopo di protest, e a l'è mituu foeura legg del Regimm. 

El general Jaruzelski, el cap di comunista, el fa menà via el Lech Wałęsa, che l'era a cap del sindacaa. El regim mett anca la legg marzial 

In l'ann 1988 el Rakowski a l'è nominàa noeuv premier. El sò governo el fà di riform che aumenten i libertà, e scancelen tanc idej del comunism.

La scomincia la transizion in tra 'l comunism e 'l capitalism democrategh. 

Anca se i pussee radicai di tucc e du i grupp voreven minga incontràss, el se fa e hinn organizaa di consultazion liber. Quej consultazion hinn vinciuu palesement dal Sindacaa. 

Anca se el podè di comunista l'era minga finii, l'era drè a sgretolass, grazie anca a la noeuva idea del Gorbaciov, che la consentiva ai paes amis del URSS de abolì liberament el comunism.

El passagg a la democrazia l'è stà assee calm e tranquili.

El president comunista fa minga problemi al govern, e quand el Walesa voeur consultazion presidenziali prima del termin, el se dimett senza fa problemi. 

I consultaziun venien vinciuu dal Lech Walesa, che 'l diventa president de la Polònia dal 1991 al 1995, anca se dop el so partit el perd on fracch de vot. 

Incoeu l'economia polaca l'è assee granda, e i sò cittadin viven ben, soratutt per vess staa in on paes comunista. 

Dal 2004 la Polònia l'è in de la NATO, e dal 2004 del Union Europea. 

In Pulònia, prima de entrà in ona cà, boeugna cavàss i scarp. Quasi semper el padron el gh'hà di sciavatt per i ospiti. 

La Polònia l'è on paes molt catolegh, e i fest me el Natal e la Pasqua hinn important. 

El inn de la Polònia l'è ona canzon scrita in Itàlia in onor de on general per chiedegh de tornà a ca, in de la Polònia dividuda.

Quest inn el cita l'Itàlia e quel talean cita la Polònia, l'è on cas unic al mund. 

La bandera de la Polònia l'è assee semplice, dò striss uguai, vuna rossa l'altra bianca. 

La nass a fin ann 1700 e lung el regim di Zar l'era illegal. 

Lung el comunism, per drovà la bandera i vureven i permess, e l'era quasi semper drovada 'me segn de protesta. 

La moneda ofiziala a l'è el zloty.

Da quand l'è finìi el comunism, el PIL e i condizion de vida di cittadin hinn aumentàa de brut. 

La Polònia (nòmm offizial: Rzeczpospolita Polska) a l'è ona republega.
El president a l'è el Andrzej Duda (del 2015).
El Prim Minister a l'è la Mateusz Morawiecki (del 2017).

El parlament el se ciama Zgromadzenie Narodowe, in lombard Assemblea nazional. L'è dividuu in del Senat e in de la Camera dei deputat (Sejm). I president dei du rami de la Zgromadzenie Narodowe se ciàmen maresciài. Lung el comunism gh'era domà el Sejm.

El president de la Republega polacca l'è elegiuu direttament di cittadin ogni 5 agn. 
El sò supplent l'è el Maresciall del Sejm.




#Article 435: Dialèt bresà (3611 words)


El bresà (bressan en lombàrt ocidentàl; en Italià dialetto bresciano), l'è 'na parlàda che fa part del ram gallo-italico de le lèngue romànze. Se 'l pàrla, 'ndèle sò diferènte varietà, endèl teretóre de la pruvìncia de Brèsa. 

'Na bùna part de le paròle del Bresà le g'ha urìgin latìna, compàgn de l'italià: difàti i dialècc del Lombàrt i vé del latì volgàr parlàt en chèle zòne abitàde al tép de la culunizasiù romàna de zèncc de stìrpa cèltica. El teretóre bresà, en particolàr l'è stat séde dei Galli Cenomani che i s'è stabilìcc a sò ólta sùra a le popolasiù che gh'èra za lé, facilmènt de stìrpa compàgna ai Liguri e ai Euganei endèle ài e de zèncc de urìgin Etrüsca 'ndèle pianüre.
Piö tàrde 'l teretóre bresà l'è stat envadìt dei Longobardi, popolasiù germànica che vignìa de la Scandinavia. La lèngua dei Longobardi la g'ha lasàt mìa póche órme 'ndèle paròle bresàne.

El Bresà 'l fà part del ensèma de le lèngue romànze, e 'n particolar, secóme che l'è 'n dialèt lombàrt, el fà part del ram Gallo-itàlico. 

Endèla categurìa dei dialècc del Lombàrt, el Bresà 'l se piàsa, 'nsèma al Bergamàsc e al Cremàsc, 'ndèi dialècc Lombàrcc Orientài.

Le variàncc del dialèt bresà i è tàte. Per lo piö se tràta de variasiù de prunùncia piötòst lezére, ma  sèrte parlàde, compàgn per ezèmpe del Mezanés (dialèt de Lemezàne) e i dialècc de la Àl Camònega, le ezebés diferènse piö marcàde, al pónt che 'l deènta difìcil pò a capìss de giü con l'óter.

La distribusiù del Bresà la corespónt piö o méno ai cunfì aministratìf de la pruvìncia. Secóme che la Pruvìncia de Brèsa l'è piötòst grànda, apò a le varietà de dialèt i è tàte e le resènt de la 'nflüènsa dei dialècc parlàcc endèle pruvìncie vizìne. 
Endèla zòna ucidentàl el Bresà 'l sföma 'ndèl Bergamàsc (che 'l se 'nsömèa fés) sènsa 'n cunfì nèt. Endèle parlàde de la bàsa (teretóre de pianüra 'ndèl sud de la pruvìncia) l'è fàcil reconóser l'acènto cremunés e mantoà, aisebé che l'è 'l Bresà che 'n realtà 'l scunfìna. I dialècc parlàcc a Àsola (MN), Castiù (MN), Castèl (MN), Ostià (CR), Robèc (CR), ecc. i è dialècc piö vizì al Bresà che nó al Mantoà o al Cremunés.
A nòrt, endèla pàrt setentriunàla de la Al Camònega i dialècc i è piötòst de tìpo Lombàrt-Alpìno, sul de la média àl a nì 'n zó i ciàpa le caraterìstiche tìpiche del Bresà. El Bresà 'l scunfìna apò a 'ndèl teretóre de la pruvìncia de Trènt. I dialècc de la àl de Léder e la àl d'Àmpola i è cunsideràde variàncc locài del Bresà. 

La descrisiù e i ezèmpe riportàcc en chèsto artìcol i se referés a la varietà parlàda 'ndèl'àrea urbàna de Brèsa. I prensépe generài i è bù apò a per le ótre varietà del Bresà, aisebé che 'l sape normàl troà de le diferènse locài importànte.

El Bresà 'l g'ha 9 vocài e 20 consonàncc.

El Bresà 'l g'hà 9 fonémi vocàlech:

Apéna tré fonémi vocàlech i è pirmitìcc endèla sìlaba finàl semài che chèsta l'è mìa acentàda:

Dèle ótre vocài le pöl véser prezènti 'ndèle paròle töde 'n prèst de ótre lèngue.

El suòno finàl endèle paròle caàj, mài, formài, ecc. l'è 'n realtà la consonànt aprosimànt /j/.

Endèna bùna part de le varietà del Bresà, 'l fonéma  'l vé rindìt condèl alòfono  quan che chèsto l'è l'öltem suòno de 'na paròla (semài che la sìlaba l'è mìa acentàda; bizògna sta atènti a mìa cunfundìl condèl fonéma ). 

Ezèmpe de /a/ finàl:

A diferènsa del Lombàrt Ucidentàl, el Bresà — isé cóme i óter dialècc del Lombàrt Orientàl — el g'ha mìa vocài lónghe 'n upuzisiù a vocài cürte. Endèle paròle cóme caàl (it. cavallo), caaöcc (it. libellula), péer (it. pepe), deèrt (aperto), ecc., le dò vocài le fùrma 'n iàto.

Del pónt de vìsta stòrich, chèsta situasiù l'è sèmper creàda de la sparisiù de la consonànt intervocàlica -v-, per ezèmpe: caàl 
e vel dirò cum grandt dolor
Al tempo de quey malvas Zuthé
Un grant consey de Christ sì fé

Chi vol othí grant pietath
Ascolt la Virgen ch’à parlath.
Quant ela vith el so fiol
Morí in cros a xí grant dol

Contra tug i pechathor conclusiva
La quala Yesú Christ nos Segnor darà
Quant a la fí del munt lu si vegnirà
Xí cum De veras in sua mayestath
E che ognom sí serà resuscitath
Cum el proprio corp e cum l’anima 
I quay in quest munt viveva insema.

En bèl pó piö cunusìda l'è però la Massera da bè en cumpunimènt en vèrs de Galeàs dei Urs (en italià: Galeazzo dagli Orzi), segretàre de Mariotto Martinengo, en nòbil del pòst, püblicàda a Brèsa 'dèl 1554, endóche gh'è descriìt le virtü de la bràa maséra Flor de Coblat, endóche Coblat l'è la versiù antìca de Cobiàt, en italià Collebeato, che alùra l'èra en paizì tacàt ai mucc a nort de la cità de Brèsa. 

Al dé d'encö, la prudusiù leterària l'è crisìda 'n quantità e se tràta per lo piö de comédie 'n dialèt e cumpunimèncc de poezìa. Àngel Canòssi (1862-1943) l'è la figüra piö 'mportànte de la poezìa en Bresà, ma i mèrita de véser regordàcc apò l'Aldo Cibaldi nasìt a Salàdega 'ndèl 1914 e mórt a Gösàc endèl 1995, el manerbiés Ricardo Regósa, e 'l Franco Fava de Izé, ecc.

Ön òm el gh'ìa du s'cècc.
E 'l piö zùen el dizè al sò bobà: Bobà, dèm la part de béni che me pertóca! e lü el ga fé le parcc.
Póch dòpo el piö zùen, fat sö töta la sò ròba, el se metè 'n viàs per ön paés lontà, e là 'l maiè föra töt el sò, endèi vése.
Dòpo che 'l g'ha consömàt töt, s'è fat en quèl paés öna gran caristìa, e lü 'l scomensè a troàs en bizògn.
E l'andè e 'l se metè a sèrver giü de quèl paés che 'l la mandè endèi sò camp a fà pascolà i porsèi.
E l'aerés volìt impienì la sò pànsa de le taèle che i mangiàa i sì, ma nisü ghe 'n dàa.
Tornàt pò 'n lü, 'l dizè: Quàcc servitùr en cà del mè pàder i g'ha abondànsa de pà, e ché mé möre de fam.
Learò sö, e 'ndarò da mè pàder e ga dizarò: Bobà, ó pecàt cóntro 'l Signùr e cóntro de vó;
Zà no só piö dègn d'èser ciamàt vòst fiöl; tignìm cóme giü dèi vòst servitùr.
E, leàt sö, l'andè de sò pàder. Sò pàder el la vedè, che l'éra amò de lóns, el s'è moìt a compasiù e, corèndogh incóntra, el gh'è sbalsàt al còl e l'ha bazàt.
Alùra 'l fiöl el g'ha dit: Bobà, ó pecàt cóntro 'l Signùr e cóntro de vó; zà no só piö dègn d'èser ciamàt vòst fiöl.
Ma 'l pàder el dizè ai sò servitùr: Zó, prèst, portè ché 'l piö bèl àbit e vistìl, e mitìga l'anèl en dit e le scàrpe 'n pè;
E menè föra 'n vedèl engrasàt e copèl, e mangióm e stóm alégher!
Perchè 'sto mè fiöl cheché l'éra mòrt e l'è resösitàt; l'éra pèrs e l'è stat catàt e i sa metè a tàola.
E s'cèt piö grant l'éra 'ndèl camp, e 'ndèl vègner a càza, quant che l'è stat vizì, el sentè a sonà e cantà.
E ciamàt föra 'n servitùr, el ga domandè che noità gh'éra.
E lü 'l ghe rispondè: L'è riàt tò fradèl e tò pàder l'ha copàt ön vedèl engrasàt perchè 'l l'ha ricüperàt sà.
E lü l'è andàt en còlera, e no 'l volìa andà dét; ma sò pàder l'andè föra e 'l se metè a pregàl.
E lü 'n rispòsta 'l ghe dizè: Ardè, l'è tacc agn che ve sèrve e no v'ó mài dizübidìt; e vó no m'ì mai dat gnà 'n cavrèt per godìmela coi mè cameràde;
E adès che quest àlter cheché, che l'ha maiàt föra 'l sò có le dóne, l'è tornàt, ì copàt per lü 'l vedèl engrasàt!
E 'l pàder el g'ha rispòst: Car el mè s'cèt, té te sé sèmper con mé, e quèl ch'è mè l'è tò;
Bizognàa fà past e godìsela, perchè 'sto tò fradèl cheché l'éra mòrt e l'è resösitàt; l'ìe pèrs e l'ó catàt.
 

Al dì d'incoeu Avenon l'è ona frazion del comun de Pertega Bassa, in de la Val Sabbia.

Dìze dóca che ne tép del pròm rè de Cìpri, dòpo che Gotifré de Bugliù l'ìa conquistà Tèra Sànta, l'è vignìt fò che öna sciùra de Guascógna l'è nà a pelegrinà al Sepólcro. Dòpo che l'è turnà a Cìpri, da vargü borlandòcc de òmegn l'è stà maltratà. Éla, sènsa negüne consolasiù, la 's dulìa; e la pensàf de nà dal rè; ma vargü i g'ha dét che la fa la faìga endàren, perchè l'éra tant sènsa spìret che, ólter no èser bù de vendicà i detòrcc di óter, el sofrìa da bislàch i fat a él, sichè quèi che gh'aìa quàlch magù, i se sfogàa cóntra de él. Quand 'sta fómla l'ha sintìt 'sto laùr, desperà de vendicàs, per sentìs om pó solevà del sò mal la pensàf de vulì mortificà la mizéria del rè. La gh'è nà avànti e la ghe dit: Car el mè sciòr, mé no vègn mìa da él perchè 'l me vendicàs di ensülcc che i m'ha facc; ma per saì cóme 'l fa él a sofrì quèi che i ghe fa, che pòse 'mparà da él a soportài. El sa 'l Signùr come gh'éi dunarès volontèra, da che l'è isè bù de soportài!.
Ol rè, che fìna alùra l'éra stà tardìf e pégher, compàgn che 'l se disciàs fò dal sòn, l'ha scomensàf a vendicà de razù l'ingiüria fàta a 'sta fómla, e dòpo el s'è mit a perseguità de cör quèi che fàa dizonùr a la sò curùna.

Bagolin el se troeuva in de la Val del Caffer (ona lateral de la Val Sabbia), al confin cont el Trentin.

Déch tóca che 'ndài tép dal pröm rè de Sìpri, dòpo che Gofrét de Bugliù l'àa ciapàda Tèra Sànta, süsedé che 'na nòbela de Guascógna la né pelegrìna al Sepólcher, e de liò egnéndo, reàda 'n Sìpri, da quàlcie balòs de òm la reseé dle bröte asiù. De la quàl còza, sènsa consolasiù crösàndose, la pansé de reolgìs al rè; ma 'l ghe egné dét da argiü ca l'éra fadìga tràda ìa, perchè a l'éra sé dèbol e sé bascòt che no mìa s'afróncc dèi àtre con östìsia l'endecàs, ma 'l ne toleràa abòt pròpe da coió de quì facc a èl, tat che quì che gh'ìa qualcie rògne a i le sfogàa col fàch dei detòrcc o di ensülcc. Santìda quèla còza liò la fómla, desparàda de endecàs, per véch quàlcie consolasiù del sò dolùr la 's fisè de olì mordì la meschenetà de quèl rè; e, nàdasan pianzèndo denàcc a èl la 'gh déde: Vö, siór, mé no égn mìa da ö per endèta che 'm spète del detòrt che m'é stà fat, ma 'nvéze de quèla, ev prégo che m'ensegnàf comparté fé a sofrì quì che mé sènte ca i ve fa, asiochè, emparàndo da ö, mé pòse con pasiènsa soportà 'l mè. Ché 'l le sa 'l Segnùr, se 'l podès fà, de töt ciör v' donarès, dal momènt che gh'ì sé bùne spàle.
El rè, che fina aliùra l'éra stà mezariù e pégar, comià s'al se fós desadà, ha scomansà dal tòrt fat a quèla fómla, ca 'l vandeché seeramènt, al persagueté con töt regùr tócc quì che d'aliùra inàcc fàa argót cùtra l'onùr de la sva corùna.
  

Dìze dóca che ai tép del prim rè de Cìpri, dòpo che Gofrét de Bugliù l'ha ìt ciapàt la Tèra Sànta, l'è sücedìt che öna zentildóna de Guascógna l'andè pelegrìna al Sepólcro, e de là endèl tornà, quàndo la riè a Cìpri l'è stàda maltratàda de quàch birbànti. E lé la se 'n dolìa sènsa consolasiù; la pensè de 'ndà a fàn istànsa al rè; ma ergü i g'ha dit che sa perderès el fiàt, perchè l'ìra isé schif e isé póch de bé che gné 'l vendicàa le ingiürie di àlter, ma ànsi el toleràa con gran debolèsa quèle sènsa fì ch'i ga fàa a lü, cóze che quèi che i gh'ìa de le ràbie i ia sfogàa a fàga di despècc. Quàndo la fómna l'ha sintìt 'sto laùr, disperàda de vendicàs, per consulàs del sò mal l'ha pensàt de pià la mizéria de 'sto rè; e l'è 'ndàda de lü a piànzer e a dì: El mè siòr, mé no vègne de té per ìga vendèta de l'insolènsa che i m'ha fat, ma per ìga sodisfasiù, ta préghe a ensegnàm cóme ta fé a tolerà quèle che i ta fa a té, perchè, a 'mparà da té, a mé pòse tolerà con pasiènsa la mia, perchè 'l la sa 'l Signùr che se mé 'l podès fà, te la donerès, perchè ta sé ön fachì isé brào.
El rè, che fìna alùra l'ìra stat pégher e tàrde, cóme se 'l se fös desedàt, l'ha scomensàt a vendicà 'l mal de 'sta fómna, e l'ha podìt fàl sènsa fadìga, e pò l'è deentàt persecüdùr di piö sevéri de töcc che i fès ergóta cóntra l'unùr de la sò corùna.
     

Mé dich dóca che al tèmp del prim rè de Sìpro, dòpo che Gofrédo de Buglióne l'ha ciapàt la Tèra Sànta, è sücès che öna sciùra de Gascógna isè pelegrinàt l'è nàda al Sepólcro, e nel tornà endré, riàda a Sìpro, l'è stàda maltratàda da dièrs balòs. E, per el dispiazér che la g'ha ìt, l'ha pensàt de lamentàs dal rè; ma ergü i g'ha dit che la fàa la fadìga endàren, perchè 'l rè l'éra tat timorùs e tat da póch che no se podìa sperà che 'l castighès i tórcc dèi àlter, se con ergógna el sorbìa i tórcc che isè despès i ga fàa a lü; e per quèst töcc quèi che gh'ìa con lü quàch brüzùr, no i lasàa de sodisfàs sènsa fàga le piö bröte asiù. Sentìt isè la fómna, e ést che no la podìa endicàs, per soleàs dal dispèt, la s'è risolvìda de pià la mizéria del rè. E isè, pianzìt l'è nàda dignàns a lü e la g'ha dit: Sciór, mé no ègne da té perchè spére d'éser endicàda de l'afrónt che i m'ha fat, ma per pregàt d'ensegnàm envésce cóme te fé a soportà quèi che sènte che i te fa a té, e al tò ezèmpe a emparà a béer zó el mè, che se podès, el la sa el Signùr, de bóna òia te 'n farès ön regàl, tant che te sarès brào de sorbìtel.
El rè, che fina alùra l'éra stat ön minciù, cóme se 'l se füs desedàt, l'ha scomensàt a castigà sènsa remisiù l'oféza che i gh'ìa fat a 'sta fómna, e per l'aègner l'ha castigàt a bòt töcc quèi che gh'aès ofés l'onùr de la sò corùna.

Dìze dóca che nèi tèmp del prim rè de Cìpri, dòpo la conquìsta fàta de la Tèra Sànta da Gottifrè di Buglione, è sücès che 'na gran dàma de Guascógna l'è andàda en pelegrinàgio al Sepólcro e turnàndo 'ndré, rivàda en Cìpri, da dèi gran berechì l'è stàda 'nsültàda en módo vilà; de 'sta ròba lé, lamentàndose sènsa nesöna consulasiù, l'ha pensàt de andà a reclamà dal rè. Ma gh'è stat dit da qualchedü che se bötoràs vìa la fadìga, perchè gl'ìra de vìta isè mischìna e de sè póch, che non soltànt el no vendicàva con giüstìsia le insolènse dèi àlter, ànsi con viltà de biazimàs el soportàva quèle che gh'éra fàte a lü; entant che ognü che gh'ìa quàlche crüsio, el lo sfogàva col fàch insolènsa e vergógna. La fómna, sentèndo 'ste ròbe, desperàda de vendicàs, per quàlche consolasiù de la sò nòia l'ha stabilìt de volì schernì la mizérgia de 'sto rè; e, andàda pianzèndo davànti a lü, l'ha dit: El mè siòr, mé no vègne a la tò prezènsa perchè spète vendèta de l'insolènsa che m'è stàda fàda, ma a sodisfasiù de quèla, te préghe che te m'ensègne cóme te patìset quèle che mé sènte che i te fa perchè, emparàndo da té, mé pòse portà con pasciènsa la mia; che, 'l la sa 'l Signùr, se 'l podès fà, volentéra te dunerès, perchè te ne sé cozé bù portadùr.
El rè, enfìna alùra stat tard e pégher, cóme se 'l se descès dal sòn, scomensàndo da l'insolènsa fàta a quèsta fómna, che con ràbia l'ha vindicàt, l'è deventàt gran persecütùr de töcc quèi che, cóntra l'unùr de la sò corùna, quàlche ròba ei fès d'alùra en avànti.
    

Dìze dóca che nèi tép del prim rè de Sìpro, dòpo che Gotifé de Bugliù l'ha quistà la Tèra Sànta, öna nòbela de Guascógna, pelegrinànd, l'è nà al Sànto Sepólcro, de dóe tornànt en Sìpro, quàlch barù i l'ha isé vilanamét maltratà. Che, lamentàndes töta sconsolà, l'ha pensà de nà a ricórer al rè. Ma i g'ha dit quàlch d'ü che l'éra fià bütà vìa, perché l'éra isé fiàch e isé de niènt che, óltre no éser bù de castigà con giüstìsia l'insült fà ai óter, el sgorlìa de bislàch sènsa vergógna tancc e tancc dèi óter vèrs de lü, finchè quèi che gh'ìa di crüsi i se sfogàa con dèi dispréze cóntra 'l rè. Endèl séter 'ste laùr, disperàda de no podì vendicàs, tat per podì ìga öna quàlch consolasiù de la sò nòia, l'ha pensà de spónzer la debolèsa del rè. E, prezentàndes pianzèndo, la g'ha dit: El mè siòr, mé no vègn mìa ché a domandàch giüstìsia de l'asiù che i m'ha fà, ma per sodisfasiù de quèla el préghe de insegnàm cóme 'l fa töte quèle che gh'ó sintìt che i ghe fa a lü, per imparà la maniéra de soportà con pasiènsa la mia; che 'l sa 'l Signùr cóme la dunarès volentéra a lü, che l'è isé bù de portàsela vìa.
    

Dìze dóca che 'ndi tèmp del prüm rè de Cìpri, dòpo fàda la conquìsta de Tèra Sànta da Gofrédo de Bügliù, gh'è sücés che 'na siùra de Guascògna l'è 'ndàda per diusiù fìna al Sepólcro, e 'ndèl turnà 'ndré, riàda 'n Cìpri, l'è stàda maltratàda da sérte balòs sènsa creànse. E sicóme per 'ste laùr l'éra föra de lé, la g'ha pensàt de 'ndà del rè; ma gh'è stat de quèi che i g'ha dit che la tràa vìa 'l fiàt per negót, perchè lü 'l menàa 'na vìta isè fiàca e isè 'nsülsa per el bé, che 'nvése de vendicà con giüstìsia le oféze dèi àlter, el na soportàa ànse con sò gran dizunùr 'na infinità ch'i ghe fàa a lü stès. Al pünto che töcc quèi che gh'ìa vargóta per i còrni, i se sfogàa col fàga di dispècc e col mancàga de rispèt. Sintìda 'ste ròba, la fómna, pèrsa la sperànsa de pödìs vendicà, la g'ha pensàt, cóme per cunsulàs, de spónzer la viltà de 'ste rè; e, 'ndàda töta pianzolènta deànti a lü, g'ha dit: El mè siòr, mé no vègne mìga a la tò prezènsa perchè vòe éser vendicàda de la oféza ch'i m'ha fat, ma 'n sodisfasiù de quèsta, te préghe che te me 'nsègnet comè té te sopórtet quèle che g'hó sintìt che i ta fa perchè, 'mparàndo da té, pöde soportà con pasiènsa la mé che, 'l Signùr 'l la sa, te donarès ontéra se pödès, zà che te sé isè brào de supurtàle.
'L rè, che 'nfìna alùra l'éra stat lónch e pégher, comè se 'l se desedès 'n quèl momént da 'n sòn, 'l g'ha scomensàt a vendicà fis la vilanàda che i gh'ìa üzàt a 'ste fómna, e pó l'è deentàt ön bòia d'ön persecütùr de töcc quèi che d'alùra inàns i gh'ès fat argót cóntra l'unùr de la sò curùna.
        

Dìze dóca che al tép del prém rè de Cìpro, dòp che Gofréd e Buiù l'ha ciapàt Terasànta, è sücidìt che una sióra nòbila l'è nàda al Sepólcro en pelegrinàgio, de dóe 'ndèl vègner endrè, riàda a Cìpro, da di balòs l'è stàda maltratàda pròpe da paezà; del qual laùr lé, fàndo i sò lemèncc sènsa consolasiù, la g'ha pensàt de nà a ricórer al rè; ma gh'è stat dit da vargü che la sarès stàda fatìga sbatìda vià, parchè l'éra tat slenàt e bù de póch che 'nvéze de vendicà con giustìsia i tórcc di óter, el na mandàa zó ànse tancc che i ga fàa agh a lü, con una iltà de fà ergógna; e isè töcc quii che gh'ìa quàch brüzùr endèl stòmech, i sa sfugàa col fàga di afróncc a lü. Sentèndo isè la fómna, pèrsa la sperànsa de pudì ès vindicàda, per refàs a la mèi del sò dispiazér, l'ha decìs de pià 'l rè en la sò mizéria; e, nàda aànti de lü pianzènt, la g'ha dit: Mè siùr, mé no ègne mìga dinàns de té parchè spére che ta ma èndichet de la oféza che i m'ha fat, ma en compènso, te préghe che ta ma insègnet cóme te fét té a supurtà quèle che sènte che i ta fa, en manéra che mé, 'mparàndo de té, pòse supurtà con pasiènsa la mè; che, el Signùr el la sa, se pudès te la darès a té olontéra, tànto che té g'hét le spàle bùne.
El rè, che fina alùra l'éra stat tardìf e pégher, cóme che 'l s'ès de desmisià in chèl momènt, scomensànt da l'asiù fàda a 'sta fómna, che l'ha castigàda a quèl Dìo, l'è deentàt persecutùr rigurùs fis de töcc quèi che fès vergóta cóntra la dignità de la sò curùna.




#Article 436: Eupili (117 words)


Eupili (nom ufizial in italian: Eupilio in Italian) l'è on comun de la Provincia de Còmm che gh'ha , 'na süperfis de  km² e 'na densità de  ab./km²  

El comprend i frazion de Carela, Cornén, Gajàn, Mariaga e Pensciàn. Se troeuva aj pee del mont Corniscioeu,  in ona zòna prealpina cont on fracch de lagh e situada in de l'òlta Brianza. L'è staa loeugh d'on cas de cronaca negra in del giugn del 1975 per el rapiment de la Cristina Mazzotti, finii con la mòrt de la tosa, che adess l'è in del cimiteri de la frazion de Gajàn.

L'andament del numer de abitant del comun de Eupili l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 437: Monguzz (169 words)


Monguzz (nom ufizial in italian: Monguzzo in Italian) l'è ün cumün de la Provincia de Còmm de , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km². 
Part del sò teritori cumünàal se troeuva in del Parch Regiunàal de la Val del Lamber.

Mongòzz se truva sü'na culina ai pè d'ün castel feudàal, che incoeu l'hann in man i fràa di Fatebenefratelli; l'è pusibil vardal dedént dumàa la segunda dumenega de setember.
In del paes gh'hinn du gesi: la gesa di Sant Biàas e Sebastiàn (via Chiesa) e'l Santuari de la Madùna de Lourdes (via Santuario), che tücc dùu hinn stàa metüdi a post in di ültim temp.

Se poeu divider il cumün in trè part principai:

A Monguzz gh'hinn anca ün frach de cassini metüdi a post e cunt tücc intur noeuvi casètt; quij pussee impurtant sun i cassini Noeuva, Sulferìn, Bindèla, Enrichèta (ciamada anca el Cassinùn) e Bassètt.

L'andament del numer de abitant del comun de Monguzz l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 438: Mozzaa (632 words)


Mozzaa (prononzia local: [mu'tsa:]; nomm ofizzial in italian: Mozzate  in Italian) l'è on comun de la Provincia de Còmm de , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km². 

El se troeuva a metà strada in tra Saronn e Tradaa, in su la via che la va a Vares, in de la zona de confin in tra l'olta e la bassa pianura, indè che scominciom a vedè i primm coi morenich. On temp, inoltra, l'era ona zona piena de bosch. El paes l'è traversaa del Bozent e del Gradalus (o Bozentin). On tocch del territori de Mozzaa a l'è denter al Parch Natural de la pineda de Pian e de Tradaa.

Se sa minga de indè che 'l riva el nomm del paes: gh'è chi che dis che 'l rivaria del celtich môta (cassina sora on bricch), e quei che dis che 'l saria derivaa del nomm Mozz.
La prima menzion del paes a l'è del 712: in d'on document a lengiom che 'l re Liutprand di Longobard el ghe da al monastee de San Peder de Pavia on bell poo de terr, e anca el paesin de Mozao. A bon cunt, se cred che 'l paes el sia pussee vegg anmò, per via de la presenza de gesett dedicaa ai sant militar del IV-V secol, come San Martin e San Lissander; donca, el paes el podaria vess staa on castrum roman sotta l'influenza del cristianesim. Al temp di piev a l'era denter a la Piev de Pian.
In del Medioev gh'è sucess quasi nient de rilevant: a bon cunt, el Giulin el ne dis che in del 1160 gh'è rivaa on rosc de soldaa milanes che eren scappaa via de la città, trada giò e brusada del Barbarossa. In del 1270, inoltra, gh'è passaa 300 balestree ai orden di Viscont, che hann traa giò ona torr che gh'era in del paes. De lì in avant, el paes l'ha seguii l'istessa storia de tutt el Comasch.
In di agn dopo, el paes l'è staa dominaa de vari famej milanes: i Mainee, i Luitt, i Del Main, i De Riva, i Castion, i Carchen, i Cornaggia Medegh, i Carena, i Litta Modian e i Giussan. Intant, el paes el s'è slargaa, fina a rivà a l'estension del dì d'incoeu. 
Per vintcinch ann (1928-1953) l'è staa atacaa aj comun de Carbonaa e Locaa in del comun de Sever.
Compagn de tanti olter paes, Mozzaa l'è passaa de on'economia contadina a vuna pussee moderna e industrial, anca se i cassinn hann seguttaa a viv fina a incoeu.

La gesa pussee importanta l'è quella de San Lissander e quella de la Vergin Dolorenta, in de la frazzion de San Martin: tutt dò i ges hinn documentaa giamò in del XIV secol. La gesa de San Lissander la gh'ha tre navad e ona pianta a cros latina: l'è vegnuda parocchia el vundes de settember del 1581 per vorè del San Carlo. L'è stada slargada in del 1887-1888.
In de la gesa de la Vergin Dolorenta a gh'è on quader che 'l par che 'l sia de la scoeula de Gaudenzio Ferrari. A l'è de soravia a l'altar.
Inoltra a Mozzaa a gh'è anca el gesioeu de San Bortol, che l'è staa miss in pè in tra el 1385 e 'l 1433. El cardinal Federigh Borromee l'ha faa deventà 'na badia, e l'è restaa inscì per tanti secoi (l'ultem abaa l'è staa el cont Carlo Verr). Poeu l'è deventaa la gesa sussidiaria de la parocchia de Mozzaa: in del 1925 l'è staa restauraa.
Inoltra a Mozzaa a gh'è di vill de sciori: la Villa Merlina (del Settcent) e la Villa Cornaggia (del Ses'cent), che prima l'era di Castion.

L'andament del numer de abitant del comun de Mozzaa l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 439: Turaa (139 words)


Turaa (nom ufizial in italian: Turate in Italian) l'è on comun de la Provincia de Còmm de , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km².

L'è tacaa ai cumün de Scirimid, Cislagh (VA), Fenegrò, Gerenzan (VA), Limid, Lomazz, Rovell.

L'è citaa per la prima voeulta 'me Thurao in del 712, quand che 'l ghe vegn donaa del re Liutprand al monastee de San Peder a Pavia.
La storia del borgh medieval e moderno l'è ligada con quella de la fameja di Caimm. L'è deventaa on comun autonom del tutt con l'età napoleonega. In del 1802 el vegna spostaa de la Provincia de Milan a quella de Comm. El primm timber ofizzial del comun de Turaa l'è del 1827.

L'andament del numer de abitant del comun de Turaa l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 440: Galbiaa (138 words)


Galbiaa (nom ufizial in italian Galbiate) al è un cumün briansö da , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km² da la Pruvincia da Lech.

El paes al sa tröva in mezz tra 'l lagh de Anon e 'l lagh de Garlaa, ai pee dal munt Bar e al cunfin tra la Briansa e 'l teritori da Lech.

L'è tacaa ai comun de Anon, Civaa, Crimela, Ell, Garlaa, Lecch, Malgraa, Ugiòn, Olginaa, Pescaa, Carghentin, Valmadrera.

Galbiaa 'l gh'ha quatar frasion, ciuè Sala al Bar, Bartesaa, Punt e Vila Vergan: i prim dò i eran cumün indipendent fina al 1927, segütaa des agn dopu da Vila Vergan.

Ai temp di piev al sa truvava in quela da Garlaa.

L'andament del numer de abitant del comun de Galbiaa l'è mustraa in de la tabela chi de sutta




#Article 441: Dialett brianzoeu (1752 words)


El brianzoeu (parnonzi locaj: [brjaŋ'søː], [brjaŋ'tsøː], [brjaŋ'søːl]) l'è on insemma de dialett ocidentai de la lengua lombarda. 

El brianzoeu el ciappa el sò nomm de la Brianza, ona region a nord de Milan, e che al dì d'incoeu l'è spantegada in tra i provincc de Monscia, Lecch e Comm (e on tocchell anca de quella de Milan).
La Brianza, che la gh'ha mai avuu ona storia politega indipendenta de quella milanesa, la gh'ha nemanch di confin ben precis: storicament l'era ciamada inscì domà el tocch de terra strengiuu in tra el Lamber e l'Adda; menter al dì d'incoeu la Brianza la s'è slargada almeno fina al Seves a ovest e fina ai laghett prealpin e a la Vallassina a nord; inoltra l'ha tiraa dent anca la città de Monscia.
Donca l'è ciar che poeudom minga trovà on nucli precis del brianzoeu comè dialett lombard: a segonda di zonn a gh'è influenz milanes, comasch, lecches e, arent a l'Adda, anca bergamasch.
Ona division geografica di vari parlà brianzoeu la pò vess quella chì:

Come emm giamò ditt, el brianzoeu l'è on grupp de dialett parlaa in Brianza che, a segonda de la zonna, porten el Milanes a vegnì Comasch o Lecches. Besogna poeu savè che fina al Noeuvcent el Brianzoeu l'era mai staa consideraa 'me on dialett indeperlù, ma semper compagn de ona variant del Milanes

In de l'Appendis del dizionari del Cherubin (de indè che l'è stada ciappada la citazion chì de sora) gh'era ona prima descrizion di caratteristegh del brianzoeu, che la faseva vedè comè che in 'sto dialett ghe fudessen di variazion de parnonzia e de lessegh (despess vesinn al milanes antigh).

Storicament s'è scrivuu el brianzoeu con la grafia milanesa]. Al dì d'incoeu, per via de l'influenza coltural de l'italian (ma anca tesinesa), s'hinn spantegaa anca grafii pussee fonetegh.

Disi donca che al temp dal primm re da Cipro, dopo fada da Goffredo da Buglion la conquista di Terra Santa, l'è succeduu che ona gentildonna de Guascogna l'andass in pellegrinagg al Sepolcar da Nostar Signor e, in dal tornà indree, arrivand in Cipro la dass in certi infamm ca gh'hann faa on tir da baloss. La povera sciora, foeura da lee par ol dolor da l'affront, l'ha pensaa d'andà a sfogàss in dal re e mett giò 'n ciocch contra quei birboni. Ma gh'hann dii che la teness a man ol fiaa perchè quell re l'era inscì bombason e lasagnon che, oltar ca castigà i tort faa ai oltar, ga 'n fasevan a lù sine fine e de quij che se scuriss la vista, e lù el ga faseva la ricevuda e bon dì scior Rocch; sicchè chi ga l'aveva con lù no 'l teneva goss, ma 'l ga diseva sul muso roba de ciod senza mandàgghel a dì. La sciora, a 'sti paroll l'ha capii senz'oltar che quant a vendetta l'eva bell e fada: ma tant e tant in dal re l'ha decis d'andàggh l'istess par avèggh almen on diversiv al sò magon col dàggh ona bona staffilada da quella soa porca flemma da incuràss da nient. La ga sa presenta donca coi madonninn ai oeugg, e Signor mio la ga dis, che no 'l creda nò ca mì venga a la soa presenza con la speranza da vedèmm vendicada da la grand ingiuria che m'hann faa, nò, che non m'aspetti da lù questa soddisfazion; ma inscambi al preghi d'insegnàmm coma 'l fa lù sopportà quei ca ga fann, coma senti, tutt i dì. Parchè, imparand da lù, potrò portà in pas anch mì la mia. Ca sa mì podess dàlla via, la sa ol Signor sa va la daravv volontera a lù ca l'è inscì bravo a dàggh passada ca l'è peccaa a no fàgghen.
L'è staa coma sa ol re, staa fina allora coma on omm de strasc, al sa svegliass in quell pont da ona gran dormida; e, cominciand dal vendicà l'ingiuria fada a 'sta signora, guai da lì innanz a chi fasess on scrizz ca fuss da smacch a la soa corona; ol perdon l'era a Meregnan; al ga dava addoss con ona furia ca, povar lù, non l'era nanch salv in gesa.  

Erba l'è vun di centri pussee important de la Brianza comasca.

Disi donca ch'al temp dol primm re de Zipro, dopp che Goffred de Buglion l'ha vengiuu la Terra Santa, l'è capitaa che ona gran sciora del paes de Gascogna l'è andada a visità ol Sepolcher e, tornand indree, appena l'ha mettuu pee in Zipro, l'è stada maltrattada da cert barabba degn de galera. Foeura de lee per ol magon de no avèggh nanca on can che l'agiutàss, l'ha pensaa ben d'andà dal re a dimandàggh giustizzia; ma quaichedun gh'ha ditt che la trava via ol fiaa, perchè lù l'eva on omm inscì flosc e mal in gamba, che non solament no 'l faseva minga giustizzia a quij ch'even staa ingiuriaa, ma senza pont d'onor ol buttava 'dree di spall tucc i despett che la gent ghe faseven a lù; sicchè tucc quij che gh'aveven on quai despiasè se sfogaven contra de lù svergognadol. La donna, sentuu 'sti bei coss, col magon de no podess refà, per consolàss on poo del sò despett l'ha risolvuu de andà a inzigà la poltronaria de 'sto re e, andandeggh innanz coi lagrem ai oeugg, la gh'ha ditt: Ol mè scior, mì vegni minga da tì perchè specci d'avèggh soddisfazion di ingiurii che m'hann faa; ma, per sollevàmm on poo, te preghi d'insegnàmm come te feet tì a no badàggh a quij che, come senti, te fann a tì; inscì impararoo anca mì a rassegnàmm in santa pas a la mia che, le sa ol Signor, come te la regalaria volontera a tì, già che te gh'heet i spall gross assee per portàlla!.
Ol re, che fin allora l'eva staa come indormentaa, l'ha paruu dessedàss e, scomenzand a gastigà de bon pes quij che aveven trattaa de villan 'sta donna, l'è doventaa fier e senza misericordia con tucc quij che dopp d'allora gh'avessen 'biuu coragg de mancà de respett a la sò corona.
      

Massajoeula l'è ona frazion del comun de Massaja, al dì d'incoeu in provincia de Lecch.

Disi donca che ai temp del primm re de Cipri, dopo che 'l Gottifrè de Buglion l'ha conquistaa la Terra Santa, l'è capitaa che una bella donna de Guascogna l'era andada in pellegrinagg al Sepolcher e, tornand indree, prima de rivà in Cipri l'ha trovaa una compagnia de scellerati mascalzoni che hann avuu el coragg de oltraggiàlla.
Lee, naturalment, nò podend dàss pas de l'offesa ricevuda, l'ha pensaa de ricorr al re per avèggh una soddisfazion; ma gh'è staa gent che l'hann visada che la perdeva el temp e la fadiga, che 'l re l'era un lifrocch senza voeuja de fà ben e che 'l sarav staa l'ultim di sò penser quell de vendicà l'onor di sò suddit; lù, che 'l se lassava vegnì coi pee sul coll de tucc senza sbrottà! Allora lee, sentend inscì, desperand de podèss vendicà, la s'è risolta, tant per fà quaicossa, de andà del re a rinfacciàggh i soeu viltà. Difatti la va, la ghe se presenta denanz piangend e la ghe dis: Oh, el mè scior! Cred minga che vegna a seccàtt la gloria per ottegnì giustizia de la balossada che m'hann faa ma, per mia soddisfazion, te preghi domà d'insegnàmm come te feet tì a mandà giò senza scomponnet tutt quij infamità che senti a dì, che te fann tutti i momenti; inscì almen impararò anca mì a sopportà con pazienza la mia disgrazia, che Dio sa cossa pagaria a savè fà oreggia de mercant come te feet tì!.
El re, che fina allora l'era staa pigher e senza pontili, a 'sti paroll el s'è comè dessedaa d'un sogn e, cont una forza de sciavatt tutta noeuva, l'ha vendicaa l'ingiuria fada a quella povera donna, e dopo d'allora nissun ghe la podeva fà che, ovei!, al minim insult che ghe fasevan a la sua corona, el casciava foeura i griff comè un leon.      

Preserp l'è vun di comun pussee a nord de la Brianza, in del Triangol Larian, ai pee de la Valassina, tant che oramai el gh'ha on dialett quasi pussee comasch che brianzoeu.

Scià che ve la cuntaroo. Ai temp del primm re de Cipri, dopp che Gottifrè de Buglione l'eva faa la conquista de la Terra Santa, ona bella sciora de Guascogna, che l'eva faa ol viagg par vidè ol Santo Sepolcro, la tornava in scià e l'eva ruvada a Cipri. Là la s'è imbattuda con di villanoni che gh'hann faa di scherz minga bei; e lee, 'sta sciura, inscì mai travajada, gh'è vegnuu in del coeur de rimostràss al re; ma gh'è ben staa l'omm che gh'ha dii che la trava via ol temp par nigott; perchè ol re l'eva on omm inscì poch de ben che, denanz che fà giustizzia ai olter, el gh'eva gnanca ol coragg de fà vendetta de quell che ghe pertoccava a lù; e se on pover omm el nava a lumentàss d'on quai dintort, l'eva inguaa de dàggh el gust a lù de colmà el stee. 'Sta sciora, a sentì costù, siccome l'ha comprenduu che l'eva inutel a vorèlla toeu con quij baloss, in allora, tant par consolàss on poo lee, l'ha volsuu fàgghela a ol re. E la ghe s'è ripresentada e la s'è missa a piangg, e l'ha gh'ha dii:Ol mè scior, mì gh'hoo golza a vegnì denanz a vuscioria, minga perchè mì speccia ona vendetta del dintort che m'hann faa a mì; ma, tant par spazzàss via on poo del dispiasè, son tant de recomandàss de fàmm la bona grazia de fàmm imprend come fee vù a mett ol vost coeur in pas e portà tanta pascienza tucc i voeult che v'en fan vuna a vù, che ve 'n fann tanci, almanca per quell che se sent intorna; che mì 'sta voeulta boeugna che imprenda de vù, perchè l'è buttada tant grossa che, ve 'l disi dal bon (e al le sa Quell là volt, che 'l lengg in del mè coeur), ve la regalariss propri a vù, de tant che sii bravo a scurlìi giò.
Ol re, che l'eva sempro staa quas incantaa, a sentì 'sto detto, l'è pars che che 'l se dessiass; e, subet al present de 'sto success chì, l'ha comenzaa a fà ona gran vendetta; e poeu, andanden innanz, l'è duventaa propri cattiv desformaa per tucc quij che tenteven de fà on dintort a l'onor de lù o del sò trono.




#Article 442: Dialett de Bellinzona (799 words)


El dialett bellinzones l'è quella varietà tisinesa del Lombard Occidental che la se parla a Bellinzona, el capploeugh del Canton Tisin.

Respett ai parlà del sò distrett (e anca a quei di sò frazion, compagn de Carass, Dar e Raveccia), el dialett de la città de Bellinzona l'è ben pussee vesin al lombard parlaa a Milan e a Comm; inscambi, i dialett arios poden vess consideraa squasi di dialett lombard alpin.
Chì de sotta sarann scrivuu giò di caratteristegh fonetegh del dialett de la città de Bellinzona, cont on quai confront cont i dialett di sò frazion e di città lombard pussee important.

Anca se al dì d'incoeu la s'è spantegada de bon la koiné ticinesa (e che certament el dialett de Bellinzona l'avarà influenzaa quell di paes intorna), i parlà di paes del distrett de Bellinzona i gh'hann ona serie de caratteristegh particolar, per esempi in de la fonetega.
Tendenzialment, i dialett de la riva de mancina del Tisin hinn pussee vesin al dialett de la città, menter quei l'altra banda i gh'hann di caratter pussee lombard-alpin. I dialett de Molen, Pronz, Gnosca e Gordun hinn pussee vesin a quei de la Val Riviera, menter che quell de Lumin l'è minga tropp different de quell grisones de Roree, in de la Mesolcina. 
E poeu a gh'è i dialett de Ison e de Medea, che hinn staa isolaa per on bell poo de temp (soratutt Ison, che 'l se troeuva in del fond d'ona vall) e che donca i gh'hann di proppi caratteristegh che gh'entren pocch con quei del rest del distrett. Medea, tra l'alter al dì d'incoeu la partegna pù al distrett de Bellinzona, perchè l'è vegnuda ona frazion del comun de Monscendra, in del Luganes.

On cert omm el gh'ha avuu duu fioeu.
E 'l più gioven de lor l'ha dii al pader: Pà, damm la part de la sostanza che me tocca! e 'l gh'ha dividuu la sostanza.
E dopo migna tanti dì, mettuu insemma tuttcoss, el fioeu più gioven l'è partii in paes lontan, e lì l'ha fai nà la soa sostanza col viv lussuriosament.
E dopo che l'aveva consumaa tuttcoss, gh'è vegnuu ona gran famm in quell paes, e lù l'ha cominciaa a trovàss in bisogn.
E l'è andaa e 'l s'è taccaa a vugn de quell paes e 'l l'ha mandaa foeura in di soeu fondi a guidà i porcei.
E 'l desiderava de impienìss al sò venter di giand che i porcei i mangiaven; ma nissugn ghe 'n dava.
Tornaa donca in lù, l'ha dii: Quancc lavorant in cà del mè pà i abbonden de pan, e mì mò chì a moeuri de famm!
A staroo sù e a naroo dal mè pà e ghe disaroo: Pà, i hoo peccaa contra el Ciel e denanz a tì
oramai a som più degn de vess ciamaa tò fioeu: famm come vugn di toeu lavorant!
E stand sù l'è vegnuu del sò pà. Ma essend ancamò de lontan, el l'ha veduu el sò pà, e 'l s'è movuu a compassion e, correndogh incontra, el ghe s'è buttaa al coll e l'ha basaa sù.
E 'l fioeu el gh'ha dii: Pà, i hoo peccaa contra el Ciel e denanz a tì, oramai som più degn de vess ciamaa tò fioeu.
Ma el pader l'ha dii ai soeu servitor: Prest, tiree scià el più bell vestii e vestìll sù, e déggh on anell in man, e di scarp ai pee!
E menee scià on vedell ingrassaa e mazzéll, e mangemm e femm past.
Perchè 'sto mè fioeu l'era mort e l'è risciuscitaa, l'era 'ndaa perduu e l'è staa troeuvaa. E i hann cominciaa a fà past.
Intant, el sò fioeu maggior l'era in campagna e, tornand e avicinandos a la cà, l'ha sentuu la musica e 'l cantà.
E l'ha ciamaa vugn di servitor e l'ha domandaa cossa i eren 'sti coss.
E colù el gh'ha dii: L'è vegnuu el tò fradell, e l'ha mazzaa giò el tò pà on vedell ingrassaa, perchè 'l l'ha riavuu san.
L'è andaa in collera per quest: e 'l voreva migna nà dent. Sortii foeura donca el sò pà, el l'ha cominciaa a pregà.
Ma quell, rispondendogh, l'ha dii al sò pà: Ecco, i henn tanti ann che te servi e mai no i hoo trasgredii on tò comand, e mai no te m'eet dai on caverett de fà past coi mè amis.
Ma dopo che 'sto fioeu, che l'ha divoraa la soa sostanza coi puttann, l'è vegnuu, te gh'eet mazzaa giò 'n vedell ingrassaa.
Ma lù el gh'ha dii: Fioeu, tì te seet semper con mì, e tutt i mè coss i henn toeu.
Ma bisoeugnava fà past e stà alegher, perchè 'sto tò fradell l'era mort e l'è tornaa in vita, l'era perduu e 'l s'è troeuvaa. 

()




#Article 443: Lengua greca antiga (1564 words)


El Grech Antich (nòmm nativ: ἡ Ἐλληνική γλῶσσα o Ἐλληνικόν; trasliterazion: hē Hellēniké glôssa o Hellēnikón; in Grech Modern: Αρχαίο Eλληνικό; trasliterazion: Archaío Ellēnikó ) l'è l'union di dialett parlaa in de la Grecia Antiga e, in de la soa varietaa Iònegh-Attega, l'è cont el Latin la lengua che l'ha fondaa la civiltaa occidental.
On esempi de Grech Antich l'è: Eu bainómenoi en têi Ouikipaideía, têi eleutherêi engkuklopaideía hê pántes dúnantai sôizein gráfein (= Ben vegnuu in la Wikipedia, l'enciclopedia lìbera che tucc pòden juttá a scriv).

El Grech l'è ona lengua indoeuropea come 'l Latin, el Persian, l'Armen e 'l Celtegh. I Indoeuropee che hinn migraa in Grecia in del 2000 A.C. parlaven el Protogrech, che poeu el s'è evoluu in d'ona varietaa granda de dialett. Perchè l'è avegnuda ona ròbba simel? Perchè la Grecia l'è ona region che la gh'ha on numer grand de mont, che hann separaa i vari gent Ellenigh, donca el s'è nò formaa on Statt unii. Se 'l gh'è nò on Statt unii, nanca la lengua la pò vess istèssa (per esempi, anca in Italia l'è avegnuu l'istess).

Del Protogrèch hinn nassuu on numer d grand e varietaa: el Micenee (parlaa a Micén, in del Peloponnes), el Dòregh (parlaa in Lacònia, in Macedònia e a Creta), l'Eòlegh (parlaa in de la Grecia Central e in di isol del Mar Egee), l'Arcadegh-Cipriòta (parlaa in Arcàdia e a Ciper) e 'l Iònegh (parlaa in Attega e in de la part de l'Asia Minor ciamada Iònia). Nun gh'hemm minga testimonianzi de tucc 'sti dialett chì, anca perchè la maggior part di scrittor hann scrivuu in Attegh. Ona menzion particolara la spetta a la lengua che l'è stada doperada per scriv i duu poema epich del poetta Omee, var a dì L'Iliad (ἠ Ἰλιάς) e l'Odissea (ἠ Ὀδυσσεία). A longh la soa lengua l'è stada considerada on'union tra l'Eòlegh e 'l Iònegh, ma in temp vesin a nun l'è staa stabilii che in realtaa l'eva ona lengua artificial, fada per el meter cont el qual eren staa scritt (ciamaa esameter). I duu poema hinn staa diffonduu a longh per via oral, fin al moment in cui el dittator de Atene, el Pisistraa je ha minga faa copià. 

Poeu, dòpo la vittòria contra i Persian (479 A.C.) la s'è dervida per la Grecia on'etaa de splendor coltural immens, in de la qual Atene la gh'ha avuu el ròl principal. Questa etaa l'è ciamada classega. Chì la lengua Attega l'è devegnuda la lengua de la poesia, de la filosofia (cont el Platon e l'Aristòtel), del teater (con l'Eschil, l'Euripid e 'l Sòfochel) e de la storiografìa (con l'Eròdot e 'l Senofont). Poeu, quand che Atene l'ha perduu la Guerra del Peloponnes, l'Attegh l'ha mantegnuu el sò valor.

Infin, in del IV sec. A.C. Lissander III el Grand, re de Macedònia, l'ha prima ciappaa tuta la Grecia, e poeu tucc i territòri di Persian, e l'ha faa sù l'imperi pussee grand de l'antichitaa. Donca, per amministrà on territòri d'ona natura tal, la serviva ona lengua unega e comun. Lisander l'era Grech, ma minga Attegh, donca l'ha contribuii a fà ona varietaa del Grech (con bas el Attegh, peroo) che la uniss la maggior part di dialett e che la fuss comprensibil a tucc i sò dominaa (nanca lor eren Grech). Inscì l'è nassuda la lengua Greca comun, ciamada in Grech per l'apunt κοινή διάλεκτος (= koiné diálektos). Questa lengua chì la gh'ha avuu l'istess ròl del Toscan in Italia e l'è anca la lengua che la ven studiada a scoeula. Anca i Roman, che hann ciappaa la Grecia in del 146 A.C. hinn staa affasinaa de questa lengua e infatt tucc i òmen de coltura la studiaven. El Ceser quand di congiuraa l'hann coppaa l'ha dii i sò ultimm paròll in Grech (Kaí sù, téknon?, ch'el voeur dì: Anca tì, fioeu?). De la koiné l'è vegnuu el Grech Medieval e poeu quell modrno (con tucc i sò dialett). Anca i Vangee hinn staa scrivuu in chesta lengua.

In particolar, el Iònegh (ὀ Ἰάς διάλεκτος, ho Iás diálektos) l'eva parlaa in dij Ciclad, in la còsta turca e su quella del mar Egee (in Attega, per esempi). El sò abecee l'e quell che poeu l'è diventaa l'abecee grech moderno. Come differenz de la koiné, el Iònegh:

De 'sto dialett chì se sa minga tant, anca se l'è conossuu 'l fatt che l'eva vun di lengov grech che la somejava pusse al Micenee. Come l'è indicaa del sò nòmm, l'eva parlaa in de l'Arcadia (Peloponnes) e in de l'isola de Ciper, indove, al dì d'incoeu, l'è parlaa on dialett pussee compagn del Grech Antich che de la lingoa parlada in Grecia.

La lengua omèrega l'è ona lengua artificial in de la qual hinn staa mis'ciaa form de pussee dialett, come l'attegh, el iònegh e l'eòlegh. Donca l'è puttòst difficil trovà i caratteristegh principal. Tel chì on quai esempi:

El Grech l'è comenzaa a vess restudiaa al inizzi del Renasiment, quand l'è nassuda la corrent del Umanism, anca se gianmò in de l'Etaa de Mezz l'eva doperaa in dij monastee e daj Arab (che gh'aveven ciappà dij part del territòri dij Bizantin) comè lingoa de la filosofia. Ora, in Grèsa l'è studiaa comè da nun el Latin, perchè el gh'hà la soa istessa funzion. In Italia l'è materia de studi in dij licee clàssegh cont el Latin. I numer, i preposizion e i desinenz del Grech vegnen anca mò doperaa in la nomenklatura scientìfega e médega.

L'Alfabee Grech l'è derivaa de l'alfabee fenìss e el gh'hà 24 letter (6 vocaj e 18 consonant):

Α, α (álfa): A 

Β, β (bêta): B

Γ, γ (gámma): G (parnonzia: GH)

Δ, δ (délta): D

Ε, ε (épsilon): E (parnonzia: É)

Ζ, ζ (zêta): Z

H, η (hêta): Ē (parnonzia: È)

Θ, θ (thêta): TH (parnonzia: TZ)

I, ι (ióta): I

K, κ (káppa): K

Λ, λ (lámbda): L

M, μ (mu): M

N, ν (nu): N

Ξ, ξ (xi): X

O, ο (ómikron): O (parnonzia: Ó)

Π, π (pi): P

P, ρ (rho): R

Σ, σ/ς (sígma): S; l'è scrivuda anca C.

T, τ (taû): T

Y, υ (úpsilon): U (parnonzia: U)

Φ, φ (fi): F

X, χ (chi): CH (parnonzia: KH)

Ψ, ψ (psi): PS

Ω, ω (òmega): Ō (parnonzia: Ò)

ATENZION: Se la S l'è in del mezz d'ona paròll, la se scriv σ, ma se l'è a la fin l'è scrivuda inveci ς.

Del alfabee grech deriven l'alfabee latin (ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ) e chel cirìlegh (АБВГДЕЁЖЗИЙКΛМНОПРСТУФХЦЧШЩЪЫЬЭЮЯ).

ΑΙ, ᾳ: ĀI (parnonzia: A).

AI, αι: AI (parnonzia: AI).

AY, αυ: AU (parnonzia: AO).

ΓΓ, γγ: GG (parnonzia: NGH).

ΓΚ, γκ: GK (parnonzia: NK).

ΓΝ, γν: GN (parnonzia: GHN).

ΓΞ, γξ: GX (parnonzia: NX).

ΓΧ, γχ: GCH (parnonzia: NKH).

EI, ει: EI (parnonzia: EI).

EY, ευ: EU (parnonzia: EO).

HI, ῃ: ĒI (parnonzia: È).

HY, ηυ: ĒU (parnonzia: EO).

KK, κκ: KK (parnonzia: NK).

OY, ου: OU (parnonzia: O).

ΩΙ, ῳ: ŌI (parnonzia: Ò).

Derent'al Grech Antich gh'hinn dij leter che, si vegnen mettuu insèmm, l'è comè se farissen ona soeula lètera. Chest grupp chì hinn ciamaa dittongh e hinn: αι, αυ, ει, ευ, οι, ου.

Aj inizzi de paròll (se comenzen per vocal o per R) el doeuv semper vess present el spirit, ona partisela che la se mèt sora la prima lètera e che la determina se ona vocal l'è aspirada o nò. Se l'è aspirada, el spirit el se ciama asper, se l'è minga aspirada el se ciama dolz.

Esemp: Ἁγαθός (bon) el se traslitera Agathós parchè el spirit l'è dolz. Ma Ὁράω (vedè) el se traslitera inveci Horáō, per el motiv contrari.

I accent pòden vess sguzz o sirconfless. L'accent sguzz poeud stà sora tucc i vocaj e sin a la tersultima silaba, ma el sirconfless soeul sora i vocaj longh (α, η, ι, υ, ω, ᾳ, ῃ, ῳ) e i ditongh (αι, αυ, ει, ευ, οι, ου) e sin a la penultima silaba. Sora i ditongh, l'acent el vien mettuu adòss a la vocal final ma s'el parnonzia sora la prima (esemp: ἀγαθοί el se traslitera agathoí ma el se parnonzia agatzòi). La α, la ι e la υ pòden vess sia longh che cort.

Chesta modalitaa de parnonzia la se ciama etacista (parchè la η la se parnonzia E). In Grèsa inveci la vien dovrada ona oltra fòrma de parnonzia, ciamada itacista, per el motiv che la η, la υ e i dittongh οι, υι e ει hinn parnonziaa I. Semper con chesta parnonzia, αι el se legg E, δ DH, β V, μπ B, MP, MB e ντ D, NT, ND.

El Grech Antich l'è ona lingoa indoeuropea, donca el gh'hà similtuden cont i alter lengov de chesta familia lingoistega. 

Πάτερ ἡμῶν ὁ ἐν τοῖς οὐρανοῖς (Pader nòster, quell in di cej)
ἁγιασθήτω τὸ ὄνομά σου· (sia santificaa el tò nòmm)
ἐλθέτω ἡ βασιλεία σου· (vegna el tò regn)
γενηθήτω τὸ θέλημά σου, (sia fada la toa volontaa)
ὡς ἐν οὐρανῷ καὶ ἐπὶ τῆς γῆς·(come in cel, inscì anca in terra)
τὸν ἄρτον ἡμῶν τὸν ἐπιούσιον δὸς ἡμῖν σήμερον· (damm incoeu el nòster pan de tucc i dì)
καὶ ἄφες ἡμῖν τὰ ὀφελήματα ἡμῶν, (e rimettom i nòster debit)
ὡς καὶ ἡμεῖς ἀφίεμεν τοῖς ὀφειλέταις ἡμῶν· (come anca nunch i rimettom ai nòster debitor)
καὶ μὴ εἰσενέγκῃς ἡμᾶς εἰς πειρασμόν, (e portem minga in tentazion)
ἀλλὰ ῥῦσαι ἡμᾶς ἀπὸ τοῦ πονηροῦ, ἀμήν.(ma liberom del mal, amen)




#Article 444: Veneto (253 words)


El Veneto l'è ona region de l'Italia del nòrd, che la confina a sud con la Emilia-Romagna, a nòrdest cont el Friul, a nordòvest cont el Trentin-Sud Tiroeu e a nòrd, per on tocchell con l'Austria; a est l'è bagnada dal mar Adriatigh. El gh'ha ona superfis de 18.239 km2 e ona popolazion (al dicember del 2011) de 4.956.146 abitant. L'è spartii in sett provinz e 581 comun. El president l'è el Luca Zaia.

La pù part del territòri l'è costituida da la part pussee bassa de la Pianura Padana, percoruda dal Po, da l'Adis, dal Brenta, dal Bacchiglion, dal Piav e da on quaj alter fiumm pussee piscinin; in su la còsta la se troeuva la laguna veneta. A nord de la pianura gh'è ona zenta de montagn bass e ronch, che la saria la zòna di Prealp venet; pussee ammò a nòrd, praticament domà in de la Provincia de Belun, el Veneto al pòrta via on tòcch de la cadena di Alp, con montagn che riven a pussee de 3.000 meter (hinn famos i Dolomit).

A diferenza del Piemont e de la Lombardia, in Veneto gh'è minga ona città tant pussee granda dij alter, ma gh'hinn tanti città minga tròpp gròss spantegaa ben in sul territòri. El capp-loeugh regional l'è la città de Venezia; i alter capp-loeugh de provincia hinn Verona (granda quasi comè Venezia), Padoa, Vicenza, Trevis, Rovigh e Belun. Paesòtt important, anca se gh'hann minga ona soa provincia, hinn Schio, Coneglian, Legnagh, Vittòrio Veneto, Miràno, Chioggia 'e Mira .

 




#Article 445: Piemont (390 words)


El Piemont l'è ona region de l'Italia del nòrd; la confina a sud con la Liguria, a est con la Lombardia, a nòrd con la Svizzera e a òvest con la Franza. El gh'ha ona superfis de 25.399 km2 e ona popolazion (al dicember del 2011) de 4.464.399 abitant. L'è spartii in vòtt provinz e 1.206 comun. El president l'è l'Alberto Cirio.

El Piemont l'è faa su del tòcch pussee occidental de la Pianura Padana, tajaa dal Po. Tutt intorna gh'è i montagn, i Apenin al sud, pussee bass (sòta i 2.000 meter) e i Alp a òvest e a nòrd (che inveci riven a toccà i altitudin maggior de). In Piemont gh'è minga una zenta de montagn bass e de ronch come i Prealp de la Lombardia e del Veneto, e pròppi per quella reson chì la region la gh'ha quell nòm chì, ch'el voeur dì a i pè di montagn.

I fiumm pussee important hinn el Po, ch'el nass in de la region, e i sò tributari de drizza e de mancina: i pussee gròss hinn la Dòra Baltea, el Sesia, el Tesin (ch'el scusa de confin con la Lombardia), el Tanaro. La fà part del Piemont la riva occidentala del Lagh Maggior.

El capp-loeugh l'è Turin, voeuna di città pussee important d'Italia; la gh'ha on poo manch de on milion de abitant, anca se in dij agn indree l'è rivada anca a superàll; a cuntà anca i paesòtt intorna, la riva à toeu dent asquas la mità de la popolazion piemontesa intrega. Gh'è minga alter città gròss, vist che i capp-loeugh de provincia (Novara, Vercej, Cuni, Lissandria, Ast, Verbania) gh'hann di 30.000 a i 100.000 abitant; alter paesòtt hinn Civass, Ivreja, Alba, Bra, Mondovì, Fossan, Pineroeu.

In Piemont l'è parlaa comè lingova regionala el Piemontes (nòmm nativ: Piemontèis) che l'è voeuna di lingov galloitàlegh (comè el Lombard), ma gh'è anca di territòri indoe hinn parlaa olter dialett: in de la Provincia de Noara e in quela de Verbania e Versèj se parla dialett insùber, in vargoeuj comun de la Provincia de Cuni se parla el ligur e in di vallad de la provincia turinesa inveci l'arpitan, el frances e l'occitan. Bögna desmentegà no poeu la comunidaa di Walser (che l'è on dialett del Todesch) sù a Alagna (Provincia de Versèj). Ma la lingova pussee parlada l'è l'Italian.




#Article 446: Lissander III de Macedònia (538 words)


El Lissander III de Macedònia, dii el Grand (in Grech Antich: Aléxandros III toû Filíppou ho Mégas, basileùs tôn Makedónōn) l'è staa vun di pussee grand imperador de la stòria.

El Lisander III l'era fioeu del Filipp II de Macedònia (però lù el diseva che 'l sò pader l'era el dio Zeus) e de l'Olimpia (ciamada anca Olimpiad), tosa a soa vòlta del rei epiròta Neotolèmm I. La famiglia del Filipp II se diseva cha la fuss derivada de l'Eracle, quella de l'Olimpia inveci de l'Achill; donca el Lisander l'era fòrsi dissendent di duu eròi pussee fòrt e famos de l'antichitaa. Lù el gh'aveva ona sorella, ciamada Cleopatra, e on numer molto grand de fradei naturai, trai quai gh'era anca el Tolomee, devegnuu poeu vun di sò generai miglior e rei d'Egitt cont el nòmm de Tolomee I.

Come tucc i re macedon, che eren on pòpol portaa a la guerra, lù l'ha imparaa a combatt e andà a cavall, ma 'l gh'ha avuu anca on grand insegnant per la coltura, el filòsof Aristòtel. El gh'aveva la passion per l'epiga, e se diseva che 'l dormiva con l'Iliad sòtta 'l cussin.
L'è quand che l'eva ancamò on bagaj che l'ha incontraa i amis che poeu l'avarien segutaa in tutt i sò avventur, diventand i sò generai: gent come 'l Seleuch (el futur Seleuch I de Siria), el Tolomee, el Cratee, el Perdicca e l'Efestion.
La soa prima battaglia l'ha fada che 'l gh'aveva nanca vint ann. Infatt, al temp el sò pader el gh'aveva l'ntenzion de comandà tutta la Grecia, e anca si di Grech eren de la soa part, alter, comè i Teban e i Atenies, inveci voreven fermàll. La battaglia traj dò part la gh'ha avuu loeugh in del 388 a.C. a Cheronea, cittaa arent a Tebe. El Lissander, contra i ordin del pader, che voreva che lù el restass indree a l'esercit, per ris'cià minga de morì, l'ha caregaa coi sò soldaa a cavall e l'ha faa foeura ona part imporatanta de l'armada tebana e inscì i Macedon hann povuu avègh la vittòria.

Donca adess el Filipp II l'era pradigament el re de la Grecia, ma duu agn dòpo l'è staa mazzaa de on sò soldaa, in del dì in del qual la tosa Cleopatra la divegniva miee del re epiròta Lissander I, fradell de l'Olimpia. Subit el consigli del regn l'ha nominaa el Lissander come monarca noeuv, mestee che l'aveva giamò faa quand el Filipp, quatter ann prima, l'era andaa a fà ona guerra contra Bisanzi.

Però, con la mòrt del vegg re, on gran numer de cittaa grech el s'è ribellaa, e inscì anca di tribuu dij Balcan. El Lissander l'ha sconfiggiuu tucc i sò nemis continentai e per dàggh ona lezion l'ha tiraa giò tutta la cittaa de Tebe, a eccezion de la cà del poetta Pindar, del qual lù l'era on ammirador.

Ma el Lissander el voreva nò domà la Gresa, la soa ambizion el portava a 'ndà vers orient, a la fin del mond conossuu e contra el pusee gran nemis di Grech: l'Imperi Persan.

Donca, dòpo avè lassaa la Gresa in di man del general Antipater, l'è partii a la vòlta de l'Asia, de indove 'l sariss mai tornaa.




#Article 447: Lengua italiana (315 words)


L'italian o, de spess in Lombard Oriental taià (nòmm nativ: Italiano), o anca toscan l'è ona lengua latina moderna. L'italian l'è anca, in d'on quaj canton, ona lengua franca, perchè i sò parlant parlen anca lengov different e i doperen l'italian domà per parlà con i gent forest, ma l'era ona situazion pussee spantegaa in del secol quell de 19-20, perchè poeu i politegh de genocidi lenguistegh del Stat italian han portaa la noeuva lengua a la pupart di italian. L'italian l'è lengua offizzial de l'Italia, de San Marin, de la Svizzera (insema al franzes, al todesch e al romanc) e de la Citaa del Vatican (insema al latin). L'è lengua offizzial in Istria insema al Croatt e al Sloven. L'è parlada anca in del Principaa de Monaco, a Malta, in Corsica, a Nizza e provincia, e minga tropp in Albania, Tunisia e in Libia.
I so dialet de spess hinn influenzaa da vari lengov regional e local parlaa in 'sti teritori chì.

La lengua italiana la vegn del dialett fiorentin del Toscan del XIV secol. A l'è pròpri duranta sto temp chì che l'è nassuda la literadura toscana, eree de quèlla siciliana (che l'è staa el primm volgar italian dopraa dij poeta). Hinn staa di autor comè Bonagiunta Orbicciani de Lucca e Guidon d'Arezz in d'on primm moment e poeu quij de la scoeura del Dolz Stil Noeuv a fà diventà el Toscan la lengua literaria pussee importanta de la penisola. El pussee grand autor del temp l'è staa el Dant Alighiee, seguii del poetta Franzesch Petrarca e del scrittor Gioann Boccaccio. Duranta el Renassiment e in di secol dòpo, tucc i autor italian scriveven o in latin o cont el Toscan di quij trii litteraa. Donca se pò dì che l'Italian medieval l'è restaa in vida a longh (basta pensà a quij che in ann vesinn scriveven anmò degl'impiegati, de, allor che etc.).




#Article 448: Vad Vuc (170 words)


I Vad Vuc hinn on grupp musigal svizzer che 'l canta canzon in Lombard ticines e, ona quai volta, anca in Italian.

I Vad Vuc nassen a Coldree (Canton Tisin), in del 2000.
Poden vantà d'avè venduu 25.000 album, e inscì hinn vun di grupp folk-rock pussee cognossuu in Svizzera.
Lor hinn tra quei che sostegnen l'autoproduzion s'hinn faa cognoss prima in de l'underground svizzer e poeu, ann dopo ann, anca la notorietà in television.
Col passà di ann i Vad Vuc hinn staa invidaa anca foeura de la Svizzera e hann tolt part a diversi festival.
Hann collaboraa cont on mucc de star internazionai, compagn de Steve Wickham (The Waterboys), Marino Severini (The Gang), GnuQuartet, Yo Yo Mundi, e hann spartii el palco con Simone Cristicchi, Frankie HI-NRG MC, Misfits, No Use For a Name, e poeu anmò coi SKA-P e i Modena City Ramblers, con Massimo Bubola, i Gotthard, Davide Van de Sfroos e tant alter. Anca se gh'hann tucc 'sti impegn, hinn minga on grupp de professionista.




#Article 449: Garbagnaa (LC) (368 words)


Garbagnaa (nomm ofizzial in italian Garbagnate Monastero) a l'è on comun de la Provincia de Lecch con , cont ona superfis de  km² e ona densità de  ab./km².

L'è tacaa ai comun de Barzagh, Bülciagh, Còsta Masnaga, Molten e Siron.

A l'è on comun de la Brianza central, in de la zona de collinn a sud-est del Lagh de Pusian. L'è traversaa de la Bevera e, oltra al center comunal, el gh'ha anca la frazzion de Brongg (it. Brongio), che la se troeuva a sud-est, in su la strada che la va a Barzagh.

El par che 'l sò nomm el poeuda rivà del latin garbus, che 'l voeur dì spiazz d'erba. El monastee regordaa in del nomm ofizzial italian (e che l'è disegnaa anca in del stemma comunal) el par che l'è staa faa su in del VIII secol, ma al dì d'incoeu el gh'è pu.
L'è de origin gall-romana, e in del Medioev l'era denter ai territori ministraa del monastee de San Martin, che poeu hinn staa passaa ai famej Corbetta e d'Ada. El s'è desliberaa del domini feudal in del 1671. Prima l'era denter a la piev de Ogionn, e poeu l'è passaa sotta a quella de Inscin.
Fina al XIX secol el paes el viveva de agricoltura, soratutt forment e formenton. Poeu l'è passaa a l'industria di bigatt.

Garbagnaa el gh'ha minga ona soa parocchia, ma l'è denter a quella de Molten. A bon cunt, in del paes a gh'è l'oratori di Sant Nazari e Cels (patronn del paes), che l'è del XII secol: el gh'ha ona pianta rettangola e on'absida a semi-serc. I restaur del 1891 hann tiraa foeura un'absida che forsi l'è del VI-VII secol.
Inscambi Brongg la gh'ha ona soa parocchia, che l'è dedicada al San Bernard (el patronn de la frazzion). La gesa che gh'è adess l'è stada fada su in del 1923-1933, ma prima ghe n'era on'oltra, che l'era deventada parocchia in del 1608 per vorè del cardinal Federigh Borromee; el sò campanin inveci l'è del XVI secol. De dent a gh'è on afresch del XVI secol con su San Rocch.

L'andament del numer de abitant del comun de Garbagnaa Munastér l'è mostraa in la tabella chi de sotta




#Article 450: Brignà (135 words)


Brignà (nòm uficiàl en italià: Brignano Gera d'Adda) l'è ü cümù de la pruinsa de Bèrghem e l' se tróa 'n de la Géra d'Ada, chèl tòcc de la média pianüra bergamasca apröf al cunfì co la pruinsa de Milà che storicàmènt l'à sèmper fai part del Ducàt de Milà e l'è mia stacc sóta la Serenisima.

El g'ha 'na popolasiù de , cond'öna süperfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km²
 
Ol paìs l' se tróa a 18 km de la sità e a 131 méter söl lièl del mar e 'l cunfìna coi cümü de Careàs, Castèl Russù, Cològn, Lürà, Morèngh, Pagassà, Spirà e Treì.

Ol palàs Visconti ciamàt pò Palàs Ècc o Castèl.

L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Brignà l'è mostràt in de la tabela ché sóta




#Article 451: Carvensà (128 words)


Carvensà o Colvensà, Corvensà (nòm uficiàl en italià: Calvenzano) l'è ü cümù de la pruinsa de Bèrghem e l' se tróa 'n chèl tòcc de la basa pianüra de la bergamasca ciamàt Géra D'Ada chèl tòcc de la média pianüra bergamasca apröf al cunfì co la pruinsa de Milà che storicàmènt l'à sèmper fai part del Ducàt de Milà e l'è mia stacc sóta la Serenisima. 

El g'ha 'na popolasiù de , cond'öna süperfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km²

Calvensà l'è a 24 km de la sità e a 110 méter söl lièl del mar.  El cunfìna coi cümü de Arsàch, Careàs, Casiràt, Misà, Treì, Ailàt (CR).

L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Carvensà l'è mostràt in de la tabela ché sóta




#Article 452: Treì (161 words)


Trèì (Treviglio in Italian, Tervillium in Latin), l'è ü cümù de la pruinsa de Bèrghem e l' se tróa 'n de la bàsa pianüra a 20 km de la sità e a 125 méter söl lièl del mar. 

El g'ha 'na popolasiù de , cond'öna süperfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km²

El cunfìna coi cümü de Àrsen, Brignà, Carvensà, Careàs, Casiràt, Cassà (MI), Castèl Russù, Fara Gera d'Ada, Puntiröl.

L'è ü di cèntri 'ndüstriài piö 'mportàncc 'n de la pruinsa. Ol nòm dèl pais l'è nasìt e l'è derivàcc de trè sità (de che el nòme latin: Tres Villæ, o Trè pais) ciamacc Cusarola, Pisignà e Pòrt (= Cusarola, Pisignano e Portoli in Italian). 

A Treì gh'è nasit ol zögadùr de fóbal de l'Inter Giacinto Facchetti (Trèì, 1942- Milà 2006) e pò a 'l vescov emèrit de Lòd, Giosèpe Merisi.

L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Treì l'è mostràt in de la tabela ché sóta




#Article 453: Biassòn (152 words)


Biasòn (Biassono in Italian) a l'è un cumün da  abitant (dato del  ), in da la Pruvincia da Munscia e Brianza.

El territori fa part de la Brianza bassa.

L'è tacaa a Lèsm, Àrcur, Machee, Lissùn, Vedàn, La Sànta e anca Munscia a traves in dal Parch.
El territori l'à gh'à una fraziun ciamàa Cassin de San Giorg, l'è arenta dal Parch da Munscia.

El paés l'è culegaa 'nca con Milan con ul treno de la ligna de Milàn-Multén-Lèch. Gh'à anca una stasiùn che sa ciama Biasson-Leesm-Parch. Al passen tüti i dì i treni regiunal per i pendulùr e i uperàri.

A Biassonn a se parla ona variant brianzoeula de la lengua lombarda. Chì de sotta, on quai confront in sui diferenz de prononzia in tra la parlada del paes e quella del standard milanes.

L'andament del nümer de abitant del cumün de Biassòn l'è mustraa in de la tabela chi desutta:




#Article 454: Vedan (MB) (117 words)


Vedàn, ciamaa anca Vedàn al Lambar (Vedano al Lambro in Italian) al è un cumün cun  abitaant (dàto del  ), 'na süperfis de 2,9 km² e 'na densità de . Al sa tröva in da la Pruvincia da Munscia e Briansa. Al cunfina cunt i Cumoun da Biasòn, Lison e Munscia.

Al stà visen al Lamber e al è chì che sa faa ul Gran Premio di F1. 

In Italian l'è ciamaa Vedano al Lambro) per fà minga cunfusiòn cunt ul paees da Vedan sitüaa in da la Pruvincia da Varees (che in Italian dunca al sa ciama Vedano Olona).

L'andament del nümer de abitant del cumün de Albiaa l'è mustraa in de la tabela chi desutta:




#Article 455: Latin (504 words)


El Latin (nòmm nativ: Lingua Latina o Latine) l'eva ona lingoa indoeuropea del grupp itàlegh parlada in de la region del Lazzi e che poeu, quand i Roman gh'han conquistaa tutt el mond cognossuu, l'è diventada la lingoa ufficiala de l'Impee (Imperium Populi Romani). Del Latin hinn nassuu i lingov neolatìn, che hinn diffonduu in tutt el mond, de l'Euròpa a l'Amèrega del Sud. Sin al 1964 l'è staa la lingoa ufficiala anca de la Gesa Catòlega. Cont el Grech Antich l'è la lingoa che la gh'hà fondaa la civiltaa occidentala e l'è stada doperada da grand autor, comè Ciceron, Ceser, e Titi Livi.

El latin el nass comè lengoa de Roma e del Lazzi da l'ann 1000 prima de Nòster Signor.

El latin el s'è spantegaa, comè lengua de l'Imperi Roman, in tutta Europa. La maggior part di lengov de l'Europa del dì d'incoeu vegnen del latin (lengov latin moderni), o pur gh'hann squas tutt i paròll che vegnen del latin. El latin l'è semper staa la lengua de la coltura, e anmò adess l'è important comè lengua de la Gesa e de bona part di nòmm scentifigh.

Quand i Indoeuropee gh'hàn ciappaa possess de pradegamet tuta l'Euròpa, ona part de lor hinn andaa in de la penìsola taliana: chest grupp chì l'è ciamaa Itàlegh: i lor lengov eren l'Umber, el Sabin, el Sanìta, l'Osch, el Falìsch e anca el Latin, ciamaa inscì perchè el veniva parlaa in del Lazzi (Latium). I primm testimonianzi scrivuu de quella lingoa chì hinn i Carmina, cant religios per l'agricoltura e i cerimòni. Tra i citaa latin quella che la gh'hà avuu puu success l'è stada Ròma, che la gh'hà ciappaa prima tutt el Lazzi e poeu l'Itàlia. Peroo el Latin de sti temp chì l'eva nò el Latin studiaa a scoeula, ma vun pussee arcàegh. Quand infin i Roman gh'han conquistaa la Grèsa, gh'hànn ciappaa comè s'ciav on gran numer de Grech, e pur dij literaa e filòsof, che a Ròma gh'hànn portaa tuta la lor cultura, de la qual i Roman hinn staa colpii e afasinaa, anca se el gh'eva vargun comè el Caton che l'amava minga (lù el diseva che la cultura Grèga corumpeva i costùm Roman). Vun di chest literaa el ciamava Livi Andrònegh (Livius Andronicus in Latin e Líbios Andrónikos in Grech) e el gh'hà scrivuu la version latina de l'Odiséa, e la gh'hà ciamada Odysia. De chì ghe hinn staa on gran numer de autor, che eren sostegnuu de la famija dij Scipion, che amaven l'art e la coltura. Tra chest scritor se recorden el Plaot (Titus Maccius Plautus; el scriveva dij comedi), el Nevi (Nevius; el gh'hà faa ona componimet sora i guèr punegh) ed el Ènni (Ennius; poetta èpegh). 

Pater noster, qui es in cælis,
sanctificetur nomen tuum,
adveniat regnum tuum, 
fiat voluntas tua,
sicut in cælo et in terra
Panem nostrum cotidianum dona nos hodie
et demitte nobis debita nostra,
sicut et nos demittimus debitoribus nostris.
Et ne inducas nos in tentationem,
sed libera nos a malo, amen.




#Article 456: Ösmaa Velaa (131 words)


Ösmaa Velaa, cunussüü in in dialett brianzöö anca 'me Ös Velaa (Usmate Velate in Italian) al è un cumün da la Pruvincja da Munza e Brianza da , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km². 

Al paees de Ösmaa al s'è tacaa (in dal 1869) anca chel da Velaa (Velate Milanese), e inscé al è spiegaa al nòmm Italian.

Ul paés a l'era un témp ciamaa anca Ös (it: Osio) perchè chèl lì a l'era ul nom da la fameja di feüdatari dal sit. Tra i membar da chela fameja se regorda ul Gian Paul Ös, vön di prutagunista da la trista storia da la Moniga da Munscia, cüntada sü anca in dal rumanz dal Lissandar Manzon I Promessi Sposi (in dal libar, l'Ös el gniva ciamaa Egidio).




#Article 457: Imbersach (151 words)


Imbersach u Imbersagh (Imbersago in Italian) al è un cumün da la Pruvincia da Lecch ch'al gh'ha  abitant (dàto del  ). Al se tröva visin al fiumm Ada.

Imbersach al se divit in tri part:

G'hin anca alter toch de paes che g'han nom diferent e temp indré eren dumà tri o quater cà, ma adess s'hinn sgrandì.

La roba püssè famusa che gh'è a Imbersach l'è ul traghet del Leunard da Vinci, ca l'è giò a l'Ada.
Alter rop che gh'hinn in gir hinn i cà d'i quei signurot che i gh'avevun i dané. Per esempi in del paes gh'è la vila Castelbarco, che l'è amò abitada da vüna de la famija. Püssè avolt, sura 'l col de Sabiun gh'è la vila Orsini-Colonna.

I sò abitant i g'hann la scurmagna de perseghet.

L'andament del numer de abitant del comun de Isen l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 458: Cesàn Madèrnu (132 words)


Cesàn Madèrnu (upüür Cesan; in Italian invéci a l'è ciamaa Cesano Maderno) al è un cumün da la Pruvincia da Munscia e Brianza cun , cunt una süperfis de  km² e 'na densità de  ab./km². 

Al è ciamaa Madèrnu per fà diferénza cunt ul cumün de Cesàn Buscón, ch'al sa tröa in la Pruvincia da Milan.
Al cumün al cünta i frazión da Binsàch, Vilàcc Snìa, Sàcra Famèja, Cassìna Gaéta, Mulinèl e Cassìna Savìna.

El nomm del pais al ven prubabilment del nomm propi Cisius, menter per chel che revarda la segunda part del nomm la ven quasi de segür de Maternus, per indicà la trasmissiun ereditaria del center ürban per via feminil. 

L'andament del nümer de abitant del cumün de Cesàn Madèrnu l'è mustraa in de la tabela chi de sutta




#Article 459: Muntisel (LC) (126 words)


Muntisel (nom ufizial in italian Monticello Brianza) l'è un cumün brianzö de la Pruvincia de Lech. El gh'ha una pupulaziun de , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km².

El se ciama inscì perchè l'è sura de un muntisel, in del cör de la Brianza.
El paes el se tröva al cunfin cun la Pruvincia de Munscia e Brianza (cumün de Besana e de Renaa) e 'l gh'ha quater fraziun ciamaa Casiragh, Curt Növa, Prebun e Tur Vila.

Ai temp di piev el partegniva a la Piev de Massaja.
A Muntisel hin nassüü el biblista Piero Maggioni e 'l pret e patriota Giuseppe Sirtori.

L'andament del numer de abitant del comun de Muntisel (LC) l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 460: Put San Piéro (198 words)


 

Put San Piéro l'è ü cümü de la pruìnsa de Bèrghem che l' se tróa a 7 Km de la sità e a 224 méter söl lièl del mar e l'è n de l'ólta pianüra bergamàsca. 

El g'ha 'na popolasiù de , cond'öna süperfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km².

El cunfìna coi cümü de Bunàt Sura, Brembàt de Sura, Cüren, Mapèl, Mós, Prezès, Albrèmb.

Ol paìs de Put San Piéro l'è traersàt fò dal Bremb, ma 'n del teritòre cümünàl la pàsa pò la Lésna, tra Locàt e Put san Piéro, e la Quisa che pròpe a Put San Piéro la se böta dét in del Brèmb.

Per Put San Piéro i pàsa: 

L'è ciamàt Put San Piéro da i sò abitàncc, ma de spès l'è ciamàt ach Put San Péder sura de töt da i abitàncc di paìs che i ghe st'à 'ntùren: Brembàt de Sura, Mapèl, Prezès, Bunàt Sóta, ecc.
De spès l'è ciamàt adóma Put.

L'andamènt del nömer de abitàncc del cümü de Put San Piéro l'è ilüstràt endèla tabèla ché sóta:

L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Put San Piéro l'è mostràt in de la tabela ché sóta




#Article 461: Nöa (110 words)


Nöa (Noeuva cun l'urtugrafia milanesa; uficialment Nova Milanese in Italian) a l'è un cumün da la Pruvincia da Munscia e Briansa cun , cun una süperfis de  km² e una densità de  ab./km².

Ul paes al cunfina cun la Pruvincia da Milan (cumün da Cinisell Balsum e Paderna Dügnan) e l'è traversaa dal canal Villoresi.
El sant patron da la cità l'è 'l Sant Antunin.

El num da la cità el vegn dal fat che antigament al sa truvava a növ miglia da Milan, lungh la strada che la purtava a Caraa.

L'andament del nümer de abitant del cumün de Nöa l'è mustraa in de la tabela chi de suta:




#Article 462: Al Camònega (188 words)


La Al Camònega l'è giöna de le ài piö grànde de le Alpi, l'è longa presapóch 90 kilòmetri e 1347 km² de superfìce. La cumìncia en corespondènsa de la Córna Trentapas de le bànde de Pizògne, endèla part setentriunàla del lach d'Izé, le la fenés al Pas del Tonal, a 1883 méter sura 'l leèl del mar. El sò teretóre l'è per entréch sota la regiù de la Lombardìa, dividìt 'ntra le pruvìnce de Brèsa e Bèrghem (apéna i cümü de Rògn e Còsta Ulpì)

La àl l'è streersàda de 'nsìma a 'n fónt del fiöm Òi, che 'l nàs endèl teretóre del cümü de Put de Lègn, en corespondènsa de la conflüènsa dei torèncc Frigidolfo e Nacanèl e che 'l fùrma el Lach d'Izé endóche 'l se sböta 'ntra ii cümü de Pizògne e Còsta Ulpì. La sìma piö àlta l'è 'l mut Adamèl, che 'l rìa a  3.539 méter sùra 'l leèl del mar.

Se pöl spàrter el sò teretóre en tré zòne:

La Àl Camònega, en àmbet cültüràl, l'è cunusìda per le sò inciziù rupestri che i è stàde pò a deciaràde patremóne de l'UNESCO.




#Article 463: Treviöl (114 words)


Treviöl l'è ü cümü de la pruinsa de Bèrghem e l' se tróa 'n de l'ólta pianüra bergamasca sö la ria a drécia del Brèmb.

El g'ha 'na popolasiù de , cond'öna süperfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km²

L'è 'nzemelàt co la cità de Łęczna (Polònia). Öna di sò frasiù, Albegn (Albegno/Albègn) on temp l'era ü cümü 'ndependent ('nfina al 1928).

Ol paìs l' se tróa a 6 km de la sità e a 225 méter söl lièl del mar. El cunfìna coi cümü de Bèrghem, Bunàt Sura, Bunàt Sóta, Cüren, Dàlmen, Lai.

L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Treviöl l'è mostràt in de la tabela ché sóta




#Article 464: Malgraa (130 words)


Malgraa (nom ufizial in italian Malgrate in Italian) a l'è un cumün da la Pruvincia de Lecch cun , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km². Gh'è nasüü ul Cardenal Angelo Scola, Patriarca da Venezzia. 

L'è tacaa ai comun de Galbiaa, Lecch, Valmadrera.

La scurmagna di abitant l'è fideghètt. Ul cumün al gh'ha dò fraziun, Port e Gacc. A lur al gh'avariss de vess giüntaa anca ul paes da La Roca, ca però al è drent al teritòri cumünal da Valmadrera.
A Malgraa a l'è nassüü ul cardinàl Angelo Scola ca, dopu vess staa prima Vescuv da Grussee e pö Patriarca da Venezia, a l'è staa Arcivescuv da Milan.

L'andament del numer de abitant del comun de Malgraa l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 465: Ulgiaa (VA) (123 words)


Ulgiaa, on temp pronunciaa 'me Ulgiò (nom ufizial in italian: Olgiate Olona) al è un cumün da la Pruvincia da Varés cun , 'na süperfis de 7 km² e 'na densità de  ab./km². 

L'è tacaa ai cumün de Büsti Gràndi, Castellanza, Fagnan, Gòrla Minor, Marnaa e Solbiaa Olòna.

In Italian al è staa ciamaa pür Olona par dù resùn: ul prim al è parchè al sa tröa in la val dal fiüm Ulona; ul segùnt al è par fá mia confüsiùn cunt alter düü paés da la Lumbardia ca i gh'han l'istèss nòmm: vün al sa tröa derent'al Cumasch, l'alter inveci al è intal Lechés. 

L'andament del nümer de abitant del cumün de Ulgiaa l'è mustraa in de la tabela chi de sutta




#Article 466: Delio Tessa (220 words)


Delio Tessa (1886 - 1939) l'è staa on poetta de Milan. L'è staa el pussee grand scritor in lengua milanesa dòpo el Carl Porta.

L'originalità de la sò poesia l'è stada pussee in del sò espressionismo ossessiv e ne la soa manera allucinada e satirica de descriv la Mort. El sò capolavor l'è L'è el dì di Mort, alegher! (ona collezion di sò poesij, 1932).

I sò poesij pussee celebraa hinn A Carlo Porta, De là del mur (suj matt al manicomi de Mombell), El cavall de bara, La mort de la Gussona (on epitaffi ironegh a ona madàm de on bordell), La pobbia de Cà Colonnetta e el sò capolavor, L'è el dì di Mort, alegher, che'l fà on parallel fra la celebrazion di mort e la desfatta de Caporett, e el sò drama esistenzial.

Stilisticament, el Tessa el dopera regolarment l'enjambement e i frasi parentetigh; el mes'cia su el Milanes con l'Italian e i lengov forest com'el Frances o l'Ingles.

L'eva on antifascista e per quell, fintant che l'eva in vita, l'è staa semper confinà fouera de la coltura officialla. A part L'è el dì di Mort, alegher!, tutt i sò poesij e i sò oper hinn staa publicaa domà che l'eva mort. Adess el possa in del Famedio, al Cimiteri Monumental de Milan, visin al Lisander Manzon.




#Article 467: Pò (567 words)


El Pò (in latin Padus) l'è on fiumm de l'Italia del nòrd.

El nass dal Pian del Re (comun de Crissolo, in Provincia de Cuni), pròppi sota al Monvis, e el corr vers orient per tutta la granda pianura che la ciappa el nòm de lù; dòpo 652 chilòmeter de percors el se trà dent in del Mar Adriatich cont on delta spartii fra l'Emilia Romagna e el Veneto. I fiumm pussee important che se trann dent hinn la Dora Baltea, el Tisin, l'Adda, el Bremb, l'Òli, el Mincio da manzina e el Tanaro, el Taro, el Panaro da dritta.

El cadì idrogràfich del Po l'è de lè de 71.000 km² e la sò portàda l'è bèla bondànta perchè 'l càta sö 'na gran part de l'àiva del versànt meridiunàl de le Alpi (el sò cunfì orietnàl l'è 'l grùpo de l'Ortles-Cevedale), gràsie ai sò aflüèncc de mansìna che i è chèi che i ghe pórta la pàrt piö gròsa. 

De sòlet el fiöm l'è piö gròs en primaéra e autùno e l'è piö sèch a le fì de l'istàt. Le piéne piö dizastrùze de sòlet el i a fà 'ndèi més utunài. 

La portàda màsima l'è stàda registràda endèle inondasiù del 1951 e del 2000, con de piö de 13.000 m³/s endèl córs medio-bas del fiöm.

El Pò 'l streèrsa trè cità capolöch de pruvìncia Türì, Piacènsa e Cremùna, ma 'l ghe pàsa derènt a divèrsi óter cèntri 'mportàncc compàgn de Pavìa, Feràra, Rovìgo ecc.

Endèla zòna de Feràra, el Pò 'l cumìncia a slargàs endèn dèlta bel deèrt e grànt, 'nfìna a cuarcià zó 'na superfìce de 380 km². El se divìt en sich ram principài (Po de Maestra, Po de la Pila, Po de le Tole, Po de Gnoca e Po de Goro), En óter ram segondàre (el Po de Volano) el pasàa per la cità de Feràra. 

El delta del Po, per vìa del sò valùr ambientàl, l'è stat deciaràt endèl 1999 Patremóne de l'Umanità de l'Unesco, 

Dré al sò percórs endèla Pianüra Padana, el Po 'l se divìt de spès en divèrsi ram, isé de furmà ìzole fluviài, la piö grànda de chèste, se se làsa fò chèle del Delta, l'è l'Ìzola Serafini, sitüàda en corespondènsa co la conflüènsa de l'Arda e che la mizüra presapóch 10 km². 

Töt ensèma, el Po 'l streèrsa (de la sorgènt enfìna al mar) 13 pruvìnce: Cuneo, Türì, Vercelli e Alesàndria (endèla regiù del Piemónt), Pavia, Lod, Cremùna e Màntoa (endèla regiù de la Lombardìa), Piacènsa, Pàrma, Regio Emìlia e Feràra (endèla regiù de l'Emilia-Romagna) e Rovigo (endèla regiù del Vèneto). I cümü tocàcc del fiöm i è 183.

I aflüèncc de mansìna i vé zó töcc de le Alpi e i è:

I prim aflüèncc de dèstra i vé zó töcc de le Alpi Còsie e Lìguri, dei quài i piö 'mportàncc i è:

piö 'n zó 'l Po càta sö le àive che vé zó dei Apenìni setentriunài, i piö 'mportàncc i è:

El Pò l'è sèmper stat cunsideràt el fiöm piö lónch d'Itàlia, ma l'è mìa 'l fiöm piö lónch che 'l tóche alméno per en ciapèl e teretóre italià, perchè la Drava, che la nas endèl cümü de Dobbiaco, e che dòpo la và a sbötàs endèl Danubio, coi sò quàze 750 chilòmetri, l'è piö lónga. El Pò 'nvéce l'è 'l fiöm piö lónch che 'l scóre per entréch söl teretóre italià.




#Article 468: Lazzaa (294 words)


Lazzàa (nom ufizial in italian: Lazzate in Italian) l'è on comun de la Provincia de Monscia e Brianza cont ona popolazion de , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km².

El paes el se troeuva al confin con la Provincia de Comm (Bregnan, Cermenaa, Rovellasca). A l'è pussee vesin a Comm (17 km) che a Monscia (22 km). On temp a Lazzàa gh'era quatter laghett e ona ronsgia (ciamada La Rota): 'dess i laghett a gh'è pù, menter la ronsgia la se troeuva sotterra.  

Compagn de tanti alter comun milanes e brianzoeu, Lazzàa el ven nominaa per la prima voeulta in del Liber Notitiae Sanctorum Mediolani del Goffred de Busser. Del paes se parla anca in d'on censiment del 1398 e in d'on para de document del 1476 e del 1564. Ai temp di Sforza, i scior del paes a hinn i Massaja, che però chichinscì gh'hann mai abitaa; dopo i Massaja hinn rivaa i Biragh, che gh'hann daa el nomm a la villa che l'esist anca al dì d'incoeu. I alter feudatari de Lazzàa hinn staa i Carcassoeula e poeu i Casned, che hinn restaa i padron fina al 1787, quand che l'è mort l'ultim di eredi. Al temp, Lazzàa el partegniva a la Piev de Seves.
In del XVIII secol l'è nassuu a Lazzàa el Lissander Volta, quell che l'ha inventaa la pila.
Ai temp de Napoleon l'è staa taccaa a Lentaa; e anca sotta el Regn d'Italia, per on poo de temp (fina al 1905) l'è staa taccaa a Misint.
Dopo la Segonda Guerra Mondial Lazzàa l'ha viduu cress la soa popolazion, per via de l'immigrazion de la gent del Sud.

L'andament del numer di abitant del comun de Lazzàa l'è mostraa in la tabella chi de sotta




#Article 469: Misent (125 words)


Misint (nom ufizial in italian: Misent in Brianzoeu; Misinto in Italian) l'è on comun de la Provincia de Monscia e Brianza che 'l gh'ha ona popolazion de , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km².

El paes el confina con la Provincia de Comm (comun de Rovell e Rovellasca) e 'l gh'ha dò frazion: Cassina Noeuva e Cassina Sant Andrea.
Ai temp de Napoleon l'ha faa part prima de Lentaa e poeu de Lazzaa, anca se poeu dopo, al temp del Regn d'Italia, a l'è staa Lazzaa a vess ona frazion de Misint (period 1869-1905). Ai temp di piev el partegniva a quella de Seves. 

L'andament del numer di abitant del comun de Misent l'è mostraa in la tabella chi de sotta




#Article 470: Friul-Venezia Giulia (164 words)


El Friul-Venezia Giulia l'è ona region a statut special de l'Italia de nòrdest; la confina cont el Veneto a occident, con l'Austria a nòrd e con la Slovenia a est; a sud el varda el Mar Adriatigh. La region l'è fada da dò part diferent: el Friul (i provinz de Pordenon e de Udin) e la Venezia Giulia (provinz de Gorizia e Triest), o mej quell ch'en è restaa in Italia dòpo i dò guerr mondiaj.

La regiun l'è spartida a mezz fra la pianura e i montagn del nord (la zòna ciamada Carnia), saria a dì i Alp orientaj (Alp Giuli), che riven a toccà i 2.780 meter (mont Coglians); i fiumm pussee grand hinn el Tagliament, l'Isonz e el Natison.

El capp-loeugh l'è Triest e i alter capp-loeugh de provincia hinn Gorizia, in sul confin con la Slovenia, Udin e Pordenon; alter paesòtt important hinn Latisana, Monfalcon, Muggia, Codroip, Cordenons e, minga tròpp grand ma famos per la stòria, Palmanoeuva e Aquileia.




#Article 471: Emilia-Rumagna (234 words)


L'Emilia-Romagna l'è ona region de l'Italia del nòrd. La confina a nòrd con la Lombardia e el Veneto, a òvest con el Piemont, a sudòvest con la Liguria, a sud con la Toscana e i March; a est la varda el Mar Adriatigh per on dusent chilometer. La region l'è formada da dò part different, saria a dì l'Emilia (al center e a òvest e la Romagna, slungada tutt intorna a la còsta adriatega.

El territòri el se slunga in direzion òvest-est; a nòrd el confin al passa giust giust in sul fiumm Po fin al sò delta, oppur al massim el se destacca per on quai tocchell; el confin a sud (con la Toscana specialment) el passa in su l'Appennin. La region la toeu via on bell tocch de la Pianura Padana, che la pòrta via on poo pussee de la metà del territòri total, i montagn de l'Appennin quasi tutt el rest, foeura che ona zenta de ronch specialment in de la zòna de la Romagna.

El capp-loeugh de la region l'è Bològna, vuna di città pussee important de tutta l'Italia del nòrd; anca tutt i alter vòtt capp-loeugh de provincia (Mòdena, Piacenza, Regg Emilia, Rimini, Forlì, Ravena, Ferrara, Parma) gh'hann pussee de centmila abitant (ghe saria anca Cesena, che però l'è in de l'istessa provincia de Forlì). Alter città e paesòtt de on quai importanza hinn Carpi, Imola, Sassoeu, Cento, Faenza.




#Article 472: Art (978 words)


 

Lart, endèl sò significàt piö làrch, la töl dét ògna atività umàna - ezercitàda de 'n òm sul o de 'n grùpo - che, co l'üzo de sulusiù tècniche, braüra, talécc personài e spertìsia guadegnàda col stüde e l'esperiènsa, la pórta a fùrme creatìve de espresiù estética. Endèla sò acesiù modèrna, l'art l'è ligàda a la capacità de trasmèter emusiù, isé, le espresiù artìstiche, aisebé che le pùnte a trasmèter mesàgi, le costetöés mìa 'n linguàgio véro e pròpe, perchè le g'ha mìa 'n còdes inequivocàbil cundividìt de töcc i früidùr, ma al contràre le vé 'nterpretàde de ògna sogèt a la sò fòza. 

L'art la pöl véser cunsideràda apò a sóta l'aspèt de 'na profesiù de tradisiù antìca ezercitàda co l'oservànsa ve sèrte cànoni cudificàcc col tép. En chèsto sènso, le profesiù artezanàle - cioè chèle che se referés a l'artigianàt - le risàl de spès amò al Medioévo, quan che le s'è svelöpàde come atività specializàde e chèi che fàa 'n mestér i s'è reünìcc endèle corporasiù. Ògna art la 'gh'ìa 'na sò tradisiù, e i sò concècci vignìa mitìcc zó 'ndèna régola de l'art, a la quàl ògna artiér el gh'ìa de alineàs.

A analizà la stória del concèt de art se èt che 'ndèl córs del tép el se trasfùrma póch a la ólta ma 'n maniéra profónda.

Antichità: Sanscrit Are (urdenà), Latì: Ars, Grech: Τέχνη l'indica la capacità dei òm de fà sö i ogècc. La capacità la stà 'ndèla conoscènsa de le régole. Chèl che i se nintindìes per art i antìchi se pöl capìl se se pènsa a le nöf müze (mitulugìa)müze che protigìa e persunificàa le àrcc. Endèla lìsta, endóche mànca le àrcc figurtìve compàgn de la pitüra e la scültüra, envéce vé reprezentàt suratöt le arcc del spetàcol: la dànsa (Tersìcore), la tragédia e la comédia (Melpòmene e Talìa), la mìmica (Polìmnia), i tìpi diferèncc de poezìa, che 'ndèl'antichità, apò a quan che l'ìa scriìda, l'ìa destinàda prim de töt a véser declamàda o cantàda: épica (Calìope), amurùza (Erato) e lìrica (Eutèrpe). En piö, endèle arcc gh'ìa dét apò dò disciplìne che al dé d'encö i è cunsideràde scènse: la Stória (Clio) e l'Astrunumìa (Urània).

Col elenìsmo s'è ambiàt a fà le clasificasiù e le arcc i è stàde dividìde en cümü e liberài, a segónda che per ezercitàle ghe ülìes en sfórs fìzich o 'nteletuàl.

Endèl Medioévo s'è ambiàt a rivalütà le arcc cümü, che le vegnarà ciamàde mecàniche, me le seghetarà a ìga 'n ranch inferiùr respèt a le arcc liberài. De le arcc mecàniche gh'ìa stat lasàt fò divèrse de chèle che nóter encö cunsideróm bèle arcc, compàgn de la pitüra e la scültüra; le arcc liberài e mecàniche i éra stàde rüdìde al nömer de sèt, e 'n mès a chèle che domandàa sfórs fìzich, gh'ìa dét apéna le arcc che migliuràa la vìta de l'òm, che le i a nütrìa, che le i a riparàa de le 'ntempérie, cioè le arcc cunsideràde ütei. Se conós de chèste arcc mecàniche medievài, dò lìste de riferimènt: chèle de Ugo de San Vitùr e Rodólfo de Longo Campo.

La poezìa la rientràa gnemò 'ndèl concèt medievàl de art, perchè 'l poéta l'ìa cunsideràt en vàte che 'l cumpunìa i sò vèrs sö ispirasiù del Signùr. Izistìa m,ìa la régola de le cumpuzisiù poétiche, alméno per chèl che riguardàa 'l contenùto. A fà la part principàl perchè la poezìa la vignìes cunsideràda 'na art l'è stat Bernardo Segni che 'ndèl 1549 el g'ha traducìt en lèngua volgàr la Poética de Aristòtele, òpera 'ndóche l'autùr el cöntàa la poezìa 'ntra le arcc.

La cundisiù sociàl dei artìsti, che l'è migliuràda mìa de póch endèl Rinascimènt, la g'ha cuntruibüìt a separài dei scensiàcc e dei artezà.

Endèl 1735 el Baumgarten l'envènta la paròla estética e 'l la dopèra per la prìma ólta endèla sò tézi de làurea. Endèl 1750 el püblica en sàgio col tìtol de Æsthetica.

Charles Batteux endèl 1746 el defenés, endèl sò lìber Le bèle arcc rüdìde a 'n prensépe ünich, el sistéma de le bèle arcc, e l'ìindica sich arcc en sènso pròpe - la pitüra, la scültüra, la poezìa, la müzica, la dànsa - ensèma a le quàle 'l mitìa dét apò dò arcc relasiunàde - l'eloquènsa e l'architetüra - che le gh'ìa 'l caràter cümü de l'imitasiù de la realtà col propózet de creà ogècc bèi.

De la fì del sècol XVIII àmbia le prìme crìzi del concèt de bèl e de art.
Gh'ìa dré a nàser dele fùrme nöe de espresiù compàgn de la fotografìa, l’architetüra 'ndustriàl, l’ogetìstica per la cà, e bizognàa fàle stà dét endèl concèt de art.
Isé 'ndèl Nöfsènt s'è abandunàt l'edèa de 'na definisiù che tignìa dét art e òper d'art. La paròla art la deènta 'n concèt deèrt, endóche và dét töte de definisiù pusìbii de art.

El Nöfsènt el se fà portaùs de la créscita 'ntimìsta portàda 'n nacc dei pensadùr del sècol prìma, ma 'l rinöa i bizògn piö interiùr de l’artìsta e 'l se fà portaùs apò de l'inöasiù tècnica, de la quàla i materiài nö compàgn del fèr e dei componèncc prefabricàcc i è elemèncc findamentài.
L'architetüra nöa la g'ha de éser el sègn de rinöamènt cültüràl e sociàl, per chèsto se và vers ena omogeneità dei caràter de la custrisiù architetònica nöa, se stabelés en caràter nöf, en “stile moderno”.

Quan che de l'entuziàsmo per el progrès endüstriàl industriale se pàsa a la coscènsa de la trasfurmasiù che agés endèle strütüre de la vìta e de la società, entùren al 1910, endèl “Modernismo”, se fùrma dt dele “avanguardie” artìstiche che g'ha l'obietìf de cambià le modalità e le finalità de l’art.

Endèl mont, giöna de la capitài principài de l'art de sigür l'è Firènse, che la g'ha la piö grànda concentrasiù al mónt de òpere d'art en prupursiù a la sò enstensiù.




#Article 473: Gianfranch Miglio (970 words)


Gianfranco Miglio (Còmm, 11 genar 1918 – 10 agust 2001) l'è staa un pulitegh, custitüsiunalista e scensiaa pulitegh lumbart. L'è staa anca un senadur de la Repüblega Taliana 'me indipendent per la Lega Nord (1992-1994) e per el Partii Federalista (in talian Partito Federalista) (1994-2001).
L'ha insegnaa a l'Üniversità Catolega del Sacher Cör de Milan, indue che l'è staa anca el preside de la Facultà de Sciens Pulitegh del 1959 al 1988. L'è staa un aliev del Alessandro Passerin d'Entrèves e del Giorgio Balladore Pallieri e cun lur l'ha stüdiaa i classegh del penser giüridegh e pulitulogegh.

El s'era laüreaa in Giürisprüdensa in del 1939 cun la tesi Origini e i primi sviluppi delle dottrine giuridiche internazionali pubbliche nell'età moderna. Dopu l'ha faa l'asistent vuluntari per la catedra de Storia dij dutrin pulitegh, che'l d'Entreves l'aveva tegnüü fina a la fin dij agn quaranta.
In del 1948 l'era diventaa un liber prufesur; in di agn cinquanta l'aveva stüdiaa i oper dij storegh e dij giürista, suratütt quij tudesch: per esempi i quater vulümm del Deutsche Genossenschaftsrecht che l'Otto Von Gierke l'aveva scrivüü intra el 1869 e'l 1913 e i sagg de storia aministrativa del'Otto Hintze, che seren staa anca vultà in talian  del sò aliev Pierangelo Schiera (O. Hintze, Stato e società, Zanichelli 1980).
E propi in quij agn là, el Gianfranco Miglio l'ha cugnusüü la granda prudüsiun scentifega del Max Weber e l'è staa anca vün dij primm che l'ha stüdiaa ben l'Ecunumia e Sucietà, l'opera püsee impurtanta del suciolegh tudesch, che prima l'era stada minga cunsiderada in Italia. 

El Miglio storegh de l'aministrasiun 
A la fin dij agn cinquanta, el Miglio l'ha fundaa insema cunt el giürista Feliciano Benvenuti l'Istituto per la Scienza dell'amministrazione pubblica ISAP (Istitütt per la Scensa del aministrasiun püblega), che l'è staa anca el sò vice-diretur per un quej agn. In d'un sagg memurabil del 1957 ciamaa Le origini della scienza dell'amministrazione (I urigin de la scensa del aministrasiun), el prufesur cumasch l'ha descrivüü in manera ciara e eleganta i radis storegh de la disciplina. El s'era interesaa a la püblega aministrasiun perchè in quij agn là i statt aveven tacaa a duprà pulitegh pianificatris per fà cress la crescita ecunomega.

La Fundasiun taliana per la storia aministrativa (La Fondazione italiana per la storia amministrativa) F.I.S.A. 
Sübet el Miglio l'ha sentüü el bisogn de stüdiaa in manera püsee sistematega la storia dij pudè püblegh eürupej e, in di agn sesanta, l'ha fundaa la Fundazione Italiana per la storia amministrativa: un institütt che'l faseva dij ricerch in manera rigurusa e scentifega, e per quest mutif l'aveva preparaa per i sò culaburadur un schema de istrüsiun che l'era pöö vegnüü anca famus perchè l'era ciar e ben urganisaa.
Cun la F.I.S.A. el Miglio el gh'aveva un ubietif propi ambisius: el vureva scrif una storia custitüsiunala che la tirava dent i aministrasiun püblegh de sitt e temp diferent per fà una tipulugia dij istitüsiun del Mediuevu al età cuntempuranea, cunt i sò tratt distintif e i element cumünn de tücc i pudè püblegh.
Un altra resun del sò laurà l'era che'l vureva stüdià i pudè püblegh in d'una manera analogeca-cumparativa, cunt un metud scentifegh che l'Hintze l'aveva duprà in manera parsiala in de la prima metà del Nöfcent: el prufesur cumasch el vureva definii l'evulüsiun storega del statt mudern.

Ij Acta italica 
La fudasiun la püblicava tri culesiun: gli Acta italica, lArchivio (dividü in dü culan: la prima la parlava dij so ricerch e dij laurà pratech, la segunda la parlava dij laurà dij püséé impurtant storech de l'aministrasiun) e ij Annali. Fra i püsèè impurtant laurà storech püblicà in de l'Archivi, a regordum el liber sòi comün talian del Walter Goetz e el sacc famus del Pietro Vaccari sòla teriturialità in del contado medieval. Nela prima serie dij giuen studius ij han scrivü ij loor laurà dela storia dij istituzion: Gabriella Rossetti, alieva del storech Cinzio Violante, l'ha püblicà un liber asèè aprufundì sò la sucietà e ij istituzion a Culògn Monzes in de l'alto medioevo; Adriana Petracchi l'ha püblicà la prima part de n'interessanta ricerca sò la crescita storega de l'istitüt de l'intendenza in dela Francia de l' ancien règime; el va anca regurdà el liber cunsistent del Pierangelo Schiera sòl cameralismo todesch e l'asolutismo in di paes germanich püsèè impurtant. Un olter discurs el va fa inveci per la culezion de la F.I.S.A. che ciamen Acta italica: denter lì gh'eren de püblicà ij docüment de l'amministrazion püblica dij nazion talian prima de l'ünificazion: a l'è pusibil che l'ispirazion per quest'ültima serie la ghe sies vegnüda al Miglio dopu avèch stüdià i laurà de l'Hintze: vers la fin del XIX secolo, el storech tudesch l'eva scrivü dij laurà sò l'aministrazion prüsiana püblicà in sò ij Acta borussica, una culana asèè impurtant che la gh'eva denter i urigin storech dela nazion dij Hohenzollern.

Inquand el parlava del contrast in tra i regim giuridegh fregg e cald, el Miglio el poggiava el besògn de desviluppà, dent i divers societaa e cultur, vorden giuridegh capazz de respond a specifegh esigenz. A l'è anca rivaa a dì de vess favorevol al «mantegniment anca de la mafia e de la 'ndrangheta. El Sud el gh'ha de dass on statutt che 'l poggia sora la personalitaa del comand. Se l'è la mafia? Podè personal, spingiuu fin al delitt. Mi voeuri minga ridù el Meridion al modell europeo, el sarïa on'assurditaa. El gh'è anca on clientelism bon che 'l determina on cressiment economigh. Donca, el besogna partì dal concett che ona quaiduna manifestazion tipega del Sud el gh'ha besogn de vess costituzionalizzada». La sò riflession la voeureva cattà-foeura quaj eren i reson profond a la baa de la mafia, de la camorra e de la 'ndrangheta, perchè domà istituzion che vann insemma cont la comunitaa poden creà ona vera alternativa al present.




#Article 474: Re del Portogall (162 words)


Re del Portogal (portoghes: Reis de Portugal)

Tel chì i primm cont e i re del Portogall, de la cà de Borgògna: 

La fìn de la cà de Borgògna l'ha lassaa el Portogall senza re, che poeu l'è diventaa el fioeu natural del Peder I, Giovann I, ciamaa Scior de Aviz. Lù l'ha creaa ona dinastia che l'è durada anca lee per circa dusent ann (1385-1580).

L'ultim re de la Cà de Aviz l'eva on prelaa, donca el podeva nò avèggh di eredi. Quand l'è mòrt, la coróna l'è passada ai vesin re de Spagna, ch'eren de la Cà de Asburgh. El primm re de quella dinastia chì l'è staa el Filipp I, fioeu del famos imperator Carlo V. 

Poeu, l'aristocrazia portoghesa se l'è rebellada ai Spagnoeu e l'ha proclamaa re el Giovann IV, duca de Braganza (discendent cadett de la Cà de Aviz). Quella dinastia chì l'ha regnaa sin a la fin de la monarchia in Portogall (avvegnuda in del 1910).




#Article 475: Òi (146 words)


LOli (in italian Oglio, in lombard oriental Òi, in cremones Ùi) a l'è un fiüm lungh 280 km, ch'el quata sota un basin imbrifer de 6.650 km² in de la Lumbardia uriental; la sua purtada media (anüal) l'è de 130 m³/s.

L'Oli el se furma arent a Punt de Legn, in di Alp Urobi, da dü fiümisel de la zona: el Narcanèl e 'l Frigidulf, che se meten insema a 2.600 meter de quota.

Dopu vess nassüü el cur in de la Val Camonica, arent a Pisugn el finiss in del Lagh de Isee, da indue el vegn föra a  Sarnich e 'l cumincia a cur in de la pianüra (el marca el cunfin fra i pruvinz de Cremuna e Bressa); el se trà dent in del Po in de la zona de Mantua.

El fiümm l'è duperaa cume funt de energia idrueletrica e per l'irigaziun.




#Article 476: Dialécc dela Al Camonega (1129 words)


I dialécc dela Al Camonega (italià dialetti camùni) i è ün insèma de dialécc del Lumbàrt e per ès piö precìs del Lumbàrt Orientàl che i è parlacc en Val Camonega.

I dialet de la Val Camonega poden vess spartii almanch in dü toch: i dialet de la bassa val e quei de l'alta val Camonega
 

L'è parlaa pü o manch de Pisogn fina a Gnard e l'è un bel poo vesina al Bressan e al Bergamasch.

El se spantega a partì de Cedegul, cunt una quai carateristega in di vai de Saviur e de Corten. 

Ün óm el gh'ìa du matèi.
E 'l piö zùen de lur el g'ha dit al pàre: Bubà, dam la part de la sostànsa che 'm tóca! e lü l'ha diidìt a lur la sostànsa.
E póch dé dòpo el fiöl piö zùen, töt sö la sò ròba, l'è 'ndàt en d'ün paìs lontà, e là l'ha consömàt el fat sò a godìsla.
E dòpo ì consömàt töt, el gh'è gnìt öna gran caristìa en quèl paìs, e lü l'ha scomensàt a patì.
E l'è 'ndàt a ìer con giù de quèl paìs, che 'l l'ha mandàt endöna sò campàgna a pasturà i porsèi.
E 'l gh'ìa vìa d'empienìs el vèter de le giànde ch'i maiàa i porsèi; e nigù i ghe 'n dàa.
E, pensàndo sö, l'ha dit: Quacc laurècc en cà del mè pàre i è 'n mès al pà, e mé cràpe de fam!
òi leà sö e 'ndà de mè pàre e dìga: Bubà, ó pecàt aànte 'l Ciél e aànte té
no só piö dégn ch'i me dìze tò fiöl; tègnem compàgn d'ün tò laurét.
E l'è leàt sö, e l'è gnit de sò pàre. E 'ntat che l'ìra amò lontà, sò pàre l'ha ést e 'l g'ha ìt compasiù, l'è curìt, e l'ha brasàt e l'ha bazàt sö.
E 'l fiöl el g'ha dit: Bubà, ó pecàt aànte 'l Ciél e aànte té; no só piö dégn ch'i me dìze tò fiöl.
E 'l pàre 'l g'ha dit ai servitùr: Prèst, mitìga 'ndòs la piö bèla gìpa; mitìga l'anèl en dit e i laùr en di pè.
E menè ché 'l vedèl ingrasàt, cupèl e mangiómel e stóm alégher;
perchè 'sto mè matèl l'ìra mòrt e l'è resüsitàt, l'ìra pèrs e 'l s'è troàt. E i s'è mès drè a fà 'l past.
El sò matèl piö ècc l'èra en di campQuand  e 'ndèl tornà e gnì vizì a la cà, l'ha sentìt a sunà e cantà.
E l'ha ciamàt giù di servitùr, e 'l g'ha domandàt cóza l'ìra quèla ròba.
E lü 'l g'ha dit Tò fradèl l'è gnit, e tò pàre l'ha cupàt ün vedèl ingrasàt, perchè l'ha troàt frànco.
Lü 'l s'è 'nrabiàt e 'l volìa mìga 'ndà de déter; ma sò pàre, gnit de fò, el l'ha ciamàt.
E lü 'l g'ha respondìt a sò pàre: I è tacc agn che te sèrve, che no ta dezübedése; e mai ta m'è dat ün cavrèt de maià coi mè amìs;
e dòpo che l'è gnit 'sto tò fiöl, che l'ha dioràt el fat sò có le pórche, ta gh'è cupàt ün vedèl ingrasàt.
E lü 'l g'ha dit: Matèl, té ta sè sèmper có mé, e töcc i mè laùr i è tò;
e l'ìra nesesàre fà past, e stà alégher, perchè 'sto tò fradèl l'ìra mòrt e l'è resüsitàt, l'ìra pèrs e 'l s'è troàt.

Dìze dóca che ai témp del prim rè de Cìpri, dòpo che Gottifré de Buglione l'ìa conquistàt Tèra Sànta, l'è sücidìt che una siùra de ràngo, de Guascógna, l'è andàda per diosiù al Sepólcro e, 'ndèl tornà endré, riàda a Cìpri, l'è stàda insültàda de quàch strasù de òm. Alùra lé, disgüstàda, l'ha pensàt de nà a cüntàghel al rè; ma ergü i g'ha dit che zà l'éra inütil, perchè lü l'éra tat indiferènt a tüt, e tat fiàch, che ànsi che vendicà i àlter per giüstìsia, lü stès el ne portàa vìa de gròse e de spórche; e tücc quì che gh'ìa argóta söl gòs i se sfogàa cóntra de lü. Sintìcc 'ste laùr la siùra, desperàda de podì mìga fà vendèta, per fàsla en pó pasà la s'è mèsa nel có de fà moì föra el rè; e, andàda pianzèndo deànti a lü, l'ha dit: Siòr, mé no ègne mìga a la tò prezènsa perchè té te àbiet a vendicà de l'ingiüria che i m'ha fat, ma envéce de la vendèta te préghe a insegnàm cóme te fé té a soportà i afróncc che sènte che i te fa, perchè isé, emparàndo de té, pòse con pasiènsa soportà el mè, che 'l sa 'l Signùr, se podès, te 'l cederès vontéra a té, zà che té te sé isé brào de portàtei vìa.
El rè, che fìna alùra l'éra stat isé pégher e indolènt, cóme se desedès d'un grant sòn, l'ha scomensàt de l'ingiüria fàta a quèla siùra, che l'ha vendicàt bé, ma bé, e l'è deentàt tànto fièro che dòpo guài a quì che comitìa vergót cóntra l'onùr de la sò corùna.

Dìghe decò che ai tép del prim rè de Cìpri, dòpo che Gofrét de Bugliù l'ha ìt ciapàt la Tèra Sànta, l'è sücidìt che üna zintildóna de Guascógna l'è nàda piligrìna al Sepólcro e de là endèl turnà, quànd che l'è riàda a Cìpri, l'è stàda maltratàda de quàch bindù. E de quèst, lé la penàa sènsa consolasiù; l'ha pensàt de nà a fà istànsa al rè; ma argü i g'ha dit che 's perderàs 'l fiàt, perchè l'ìra iscè schif e iscè póch de bé che gnà 'l vindicàa le ingiürie di óter, ma ànse 'l toleràa con gran debolèsa quìle che sènsa fì i ghe fàa a lü; e 'ntat quì che i gh'ìa de le ràbie, i ghe sfogàa a fàga di dispècc. Quàndo che la fómna l'ha sintìt 'sto laùr, disperàda de vindicàs, per cunsulàs del sò mal l'ha pensàt de pià la mizéria de 'sto rè; e l'è nòda de lü a pianzì e a dì: 'L mè siòr, mé no ègne de té per ìga vendèta de l'insolènsa che i m'ha fat, ma per ìga sodisfasiù, te préghe a 'nsegnàm cóme te fé a tolerà quìle che i te fa a té, perchè, a 'mparà de té, a mé pòse tolerà con pasiènsa la mia, perchè 'l la sa 'l Signùr che se 'l podès fà, te la donarès, perchè té te sé ün fachì iscè brào.
'L rè, che fìna ilùra l'ìra stat pégher e tàrde, cóme se 'l se fös desedàt, l'ha scomensàt a vindicà 'l mal de 'sta fómna, e l'ha podìt sènsa fadìga, e pò l'è deentàt persecüdùr dèi piö rigurùs de tücc che i fès argót cóntra l'unùr de la sò curùna.




#Article 477: Stat de la materia (207 words)


 
I stat de la materia a hinn i maner che la materia la pö interagì per fa sü di fas umugeni e macruscopich.
I esempi püsee cumün chì sü la Tera a hinn i solid, i liquid e i gass ma in del ünivers quel püssee cumün a l'è el plasma. Quij ch'a hinn cugnussüü e familiar de men a hinn: el plasma quark-glüon, el cundensaa de Bose-Einstein, el cundensaa fermiònich, la materia degenerada, la materia strana, i süperflüid, i süpersòlid e prubabilment anca i string-net liquids. 

In del stat solid atum o mulecul a hinn ligaa bej stret intra de lur per furmà un reticul cristalin rigid o una strütüra amorfa isòtrupa (anca se minga tücc cunsideren i solid amorf di solid). I solid a hinn incumprimibil (se puden minga schiscià) e gh'hann una sua furma definida. 

In del stat liquid i mulecul a hinn ligaa intra de lur in manera debula e se poden möf. I liquid gh'hann un vulüm ma minga una sua furma definida. 

In di gass i mulecul interagissen dumà in manera propi fiaca e a hinn quas indipendent in di muiment; dunca poden ucüpà tüt el volüm del sò cuntenidur. I gass a hinn cumprimibil e gh'hann minga una sua furma.




#Article 478: Calluna vulgaris (176 words)


Calluna vulgaris (in lumbard ucidental: Brugh) l'è 'na piànta perène semperverda de la famìa botànica de le Ericaceae. L'ìa 'na pianta tìpica de la brughiéra lombàrda.

L'è 'na piànta de dimensiù pesène e a portamènt de boscài col gamp lignùs, mìa pilùs, prostràt e 'na ramificasiù spèsa.

Le fòie i è a fùrma de ucìne, sempervérde (le cröda mìa 'n envéren), opòste e altèrne a còpia (cioè ògna còpia la se prezènta en puzisiù altèrna en rapórt a chèla prìma), spése e 'ncaalàde l'öna a l'ótra en quàter fìle per lónch, a sesiù triangolàr. I è sèsii e a la bàze le g'ha come dò uricìne picinìne. I è lónghe 2 o 3 mm e làrghe 0,7 mm.

I fiùr i è de culùr viòla, ròza o piö de rar biànch. I è portàcc sö grizimbulì apicài.

L'è 'na piànta che se càta 'n Europa, en Sibéria, en Azia e 'n America setentriunàla. 

Sö l'arch alpì la crès dré ai pàscoi, endèl sotabósch e 'ndèi ambièncc che ciàpa östa 'l nòm de lé, cioè le brughiére. 




#Article 479: Mecanism de la reassiun (334 words)


El mecanism de la reassiun l'è l'insèma dij prucess elementar che süceden in d'una reassiun chimiga. Un mecanism el descrif tütt quel che'l sücet in urdin de temp in di pasagg de la reassiun: la descrissiun del stadi de transissiun, dij ligamm che se rumpen e de quij che se furmen, insema a la velucità de tücc i passagg che l'è – in pocch paroll – la custant cinetiga (se l'è pusibil de misürala) e l'urdin de reassiun. Un mecanism cumplett a'l dà anca infurmassiun del laurà del catalisadur, dij reatif dupraa, de la stereuchimiga, dij prudott e de la sò quantità. 
I infurmassiun per descuvrì el mecanism a hinn i datt cinetich e termuchimich o anca i risültaa de speriment püsee cumplicaa, per esempi, de quij che dupren mulecul segnaa cunt i isòtup. In particular, el cambiament de la velucità de la reassiun quand che una mulecula la se segna cunt un specifich isòtup el se ciama efètt isutòpich cinetich. Quest fenomen a l'è dupraa per capì qual è'l stadi che'l cumanda la cinetiga de la reassiun chimiga, che l'è el stadi che'l va püsee adasi. 'sta segnadüra l'è buna anca per capì induè che l'è el sitt de ligamm tiraa denter in del prucess de s'cissiun. El svilüpp de la femtuchimiga a'l vütarà a determinà in manera sperimentala el mecanism de reassiun, che fina a adess el s'è podüü dumà pustülà. 
Se ciama mulecularidà el numer de sustans chimich ch'a g'hinn in d'un prucess elementar. Reassiun munu- o bimulecular a hinn quij püsee nurmaj rispett a quij trimulecular, ch'a hinn propi rar.
I mecanism de reassiun a hinn impurtan per la chimiga urganiga, e a hinn stüdiaa in manera sistematisada per un fracch de reassiun. Per la biuchimica el mecanism el serviss anca per definì cundissiun fisiulogich o fisiupatulogich. Per la chimiga indüstriala i mecanism a hinn impurtant perchè dann i infurmassiun per truà i cundissiun püsee bün per i reassiun: suratütt i cundissiun uperatif de cuncentrassiun, pressiun, temperadüra e la catalisi. 




#Article 480: DNA (192 words)


LAcid desossiribunücleich, cugnusüü cun la sigla DNA (ma anca ADN ind la plœpart dei paes qe i parla lengue romanze) a l'è un acid nücleich che'l tegn dent i infurmaziun genetigh ch'a hinn dupraa per el desvilüpp e'l funziunament de tücc i urganism vivent. El laurà principal del DNA l'è la cunservaziun di infurmaziun per un temp lungh. I toch (segment) del DNA che gh'hann i infurmaziun genetigh a hinn ciamaa gen, anca se alter sequenz de DNA gh'hann alter funziun per la strütüra o el regulà i prucess che dupren i infurmaziun genetich. 
El DNA l'è un lungh pulimer che l'è faa de ünità piscininn ch'a hinn ciamaa nücleutid, che gh'hann un schelter de zücher e grüp fusfaa giuntaa insema cun ligam esterigh. Tacaa al zücher la gh'è vüna di quater bas azutaa. A l'è propi la sequenza de 'sti quater bas del schelter chì che la cudifega i infurmaziun; la sequensa la se legg cunt el codes genetigh che'l specifega la sequensa di aminuacid de la pruteina. 
El codes a l'è legiüü sü toch de RNA, che l'è la cobia del DNA. El prucess de cobia el se ciama trascriziun.




#Article 481: Biuchimica (150 words)


La Biuchimica (del grech βίος, bíos, vita e del egizian kēme, tera) a l'è 'l stüdi di prucess chimich in di urganism vivent. A l'è ligada a la strütüra e ai funziun di cumpunent celülar 'me i pruteinn, i carbuidraa i lipid, i acid nücleich, e i alter biumulecul. La chimica biulogica la pröa a respunt ai dumant de la biuchimica cunt i istrüment de la sintesi chimica. 
Anca se gh'en è un bel poo de biumulecul, un frach de lur a hinn mulecul gross e cumpless (pulimer) ch'a hinn faa de ünità püsee piscininn che se ripeten (i munomer). Tücc i sort de biumulecul pulimerich gh'hann un diferent insema de sub-ünità: per esempi, i prutein a hinn i pulimer de 20 o anca püssè de aminuacid. 
La biuchimica la stüdia anca i prupietà chimich de'sti impurtant mulecul biulogich: un esempi l'è la chimica di reaziun che i enzima catalisen.




#Article 482: Véder (201 words)


El veder l'è un material solid amorf, che de solit l'è el prudot d'una sulidificaziun svelta d'un material viscus. La conseguenza d'una svelta sulidificaziun l'è che la se furma minga una strütüra cristalina regulara. 
Se l'è pür, el veder l'è trasparent, dür assee, e'l gh'ha anca una granda inerzia chimica e biulogica, e la sua süperfiss l'è propi liscia. El sò difet a l'è che'l se rump in tòch tajent, anca se cunt un tratament termich o cun la giunta de alter element la se pö sistemà questa magagna. 
El veder di finester a l'è'l veder de silici, che l'è dupraa anca 'me cuntenidur, material de fà i decuraziun, etc. L'è faa de diossid de silici (SiO2), ciamada anca siliss, e de la sua furma policristalina, la sabia. La siliss püra la gh'ha un punt de füsiun de quasi 2000 °C ma de spess per sbassal se giunten alter sustanz 'me la soda (carbunaa de sodi Na2CO3) o la putassa (carbunaa de putass) che riessissen a tirà giò la temperadüra anca de 1000 °C. El prublema de la soda l'è che la fà dislenguà el veder in del aqua: dunca se met dent anca de la calcina (ossid de Càls, CaO). 




#Article 483: Tera (349 words)


La Tèra l'è 'l tèrs pianéta del Sistema Solar en ùrden de distànsa del Sul. L'è el quint per grandèsa dei òt pianéti del nòst Sistema Solar, ma l'è chèl che g'ha la densità piö àlta. 'Ntra i quàter pianéti ruciùs l'è chèl piö grant, apéna póch de piö de Venere).

L'è el pianéta söl quàl vif töte le spéci vivénti cunusìde, l'ünech ogèt celèst del Sistema Solar che g'ha le caraterìstiche adàte a la vita isé come la conosóm nóter. Sö la superfìce del Tèra de fat gh'è àiva en töcc tré i stacc (sòlido, lìquit e gasùs) e 'n atmosféra cumpunìda perlopiö de azòto e osìgeno. Chèsta, ensèma al sò camp magnétich, la la schìa dei ràgi còsmich e de le radiasiù che vé del Sul.

La formasiù de la Tèra l'è stemàda en 4,54 miliardi de agn fà. De satèliti natürài la ghe n'ha giü, la Lüna. L'as de rotasiù de la Tèra l'è 'nclinàt en relasiù al pià de l'eclìtica de 23,439 ° e chèsto en cumbinasiù col sò müimènt de revulusiù entùren al Sul el dà urìgin al cambiàs de le stagiù.

Le cundisiù de l'atmosféra al prensépe dòpo la sò formasiù i è cambiàde perlopiö per vìa de la formasiù de fùrme de vìta, che le g'ha creàt 'n equilìbrio ecològich diferènt e mudifucàt la superfìce del pianéta. Entùren al 71% de la superfìce l'è ocupàda dei océani de àiva salàda, el 29% che rèsta l'è reprezentàt dei cuntinèncc e de le ìzole.

La grösta estèrna l'è spacàda sö en divèrsi segmèncc rìgidi, ciamàcc plàche tetòniche, che le se möf l'öna en rapórt a lótra de póch milìmetri ogna an ma endel arch dei miliù de agn de azistènsa del pianéta, le s'è spostàde en cuntinuasiù e cambiàt divèrse ólte la fiziunumìa de la superfìce de la tèra. 

La part dedét, atìva del pónt de vìsta geologich, l'è cumpunìda de 'n leèl bèl spès, ciamàt mantèl, e de 'n nùcleo, dividìt a sò ólta en nùcleo estèrno, endóche se gènera el camp magnétich, e nùcleo intèrno sòlido, custitüìt perlopiö de fèr e nìchel. 




#Article 484: Gass natüral (138 words)


El gass natüral l'è el cumbüstibil fosil gasus che l'è faa suratütt de metan ed una quantità impurtanta de alter gass 'me l'etan, el prupan, el butan (e alter idrucarbür püsee pesant che vegnen pöö traa via 'me cundensaa ), l'anidrit carbonica, l'Asott, l'eli e'l sulfür de idrogen. 
El gass natüral el se pö truall insema al petroli e'l carbun o anca indeperlüü. I gass ricch de metan che se fann per decumpusisiun anaerobica di materiaj urganich minga-fosil a hinn ciamaa biugass. El biugass se pö truall anca in dij marscit, in dij padü e se pö ciapall de la ruera e del letamm per sürbüidüra. 
Prima de duprall 'me cumbüstibil, el gass natürall l'è lauraa per tö via tücc i alter cumpunent asca el metan: el gass natüral cun dumà el metal l'è ciamaa gass natüral sücc




#Article 485: Pitura a oli (339 words)


La pitura a oli l'è na teghnica de piturà che la sa fà mettend insèma un pigment e vuna bàs inerta e dell'oli.

I sò origin eren minga cognossuu: i ruman Galen, Vitruvi e il Plini ul Vecc. Il Diversarum Artium Schedula del Teofil l'è el pussee vecc ricettari di tecnich per l'art parlava dassè dela pitura a oli. 

La tecnica l'è poi stata perfezionada dai pituri ulandes nel milases'cènt (el Vasari invece el pensava che l'aveven inventada i ulandes, ma l'è minga ver).

Una voolta s'adupevan var oli: oli de lin crud, oli de nus, oli de papaver e anca l'oli d'ulif.I enn da preferì gli oli vegetai, mea pesant e che sa ossidan mea tropp: il pusè usaàl'è quel de lin. L'è usà crud per fa su i culur, anca con dei siccatif. L'oli de lin cucinà al sa seca prima, ma in del tèemp el fa diventà gial tuch i culur.

La pitura a oli la se pò fà su svarià suport.Ul lègn l'è sta ul prim (piopp, fagg e l'abete i enn i pusè usaà). In del XVI seculal sè iniziaà a pitùrà su la tèla (il lin le la pusè indicada ma anca la pusè custusa, ma ghhe inn anca il cotone, la juta eda quei ann de poliester da met de foe ma l'oli s'attaca mea tant ben).

Prima de piturà con l'ooli ta ghè de preparà ul suport, se tal fet minga il culur scure mea ben e l'asorb tuch. La pussè usada l'è quela fatta de gess de Bològna e colla de cunigli.Nei negozi ta pudet truvà anca ul gess prunt per preparài suport ma l'è mea gess l'è del bianc de titanio cunt un medium acrilic.
La carta la se poe preparà cunt l'oli de lin cucinàa o cunt del culur ben ipastàa.

La tecnica l'è mea facil. L'oli al s'asciuga in sett dì(anca se l'dipend dal pigment queivoen s'asciuga pussè velus). L'oli sa poe usà in pussè de un moed ta poedet fa i velatur o usal a impast.




#Article 486: Eletruchimica (110 words)


 
Leletruchimica l'è el broch de la chimica che'l stüdia i reassiun chimich che süceden in sulüssiun al interfassa d'un cundütur d'eletrun (l'eletrud, che l'è un metal o un semicundütur) e un cundütur jonich (l'eletrulita) e che gh'è un trasferiment d'eletrun intra l'eletrud e l'eletrulita o alter sustans in sulüssiun.
Una reassiun eletruchimica la pö creà un vultag, cume in dij baterij, o la pö andà inans grassie al aplicasiun d'una diferensa de putensial.
I reaśiun chimich che gh'è un trasferiment de eletrun a hinn ciamaa reasiun redox.
De solit, i reassiun de ridüssiun e ussidassiun a hinn separaa in spassi e temp, e a hinn ligaa cunt un circuit estern. 




#Article 487: Bussor (342 words)


Busser (Bussur in del dialett del loeugh; Bussero in Italian, parnonziaa Bùssero) l'è on comun milanes cont  abitant. L'è traversaa del Navili de la Martesana e d'ona fermada de la metropulitana milanesa. Chì l'è nassuu el Gofree de Busser, stòregh de l'Etaa de Mezz.
In sùul teritori cumunal g'è ona fermada de la linea 2 de la Metropulitana Milanesa che la culega cun Milano. Ches cumun chi l'è traversàa dal Navili de la martesana, che in del dialett del loeugh se ciama dùmà El Nuiri.

Dal bòss, pianta semper verda, peralter a l'origin d'on diffus cognòmm lombard, vegn el nòmm del paes, tant antich che in del 1906 s'è trovaa un sarcòfagh femminil roman. Giemò  present in di cart di topografii de la pianura a orient de Milan fin dal 852, pù ò men tri secol pussee tard Bussur l'ha daa nòmm a ona famija importanta, che in del capoloeugh lombard l'avaria fondaa l'ospidal de San Barnaba (con el Goffred da Bussur, parent e omònim de pussee cognossuu stòrich, in del 1145) e de la qual l'è staa member Pagan, podestà in del 1212.

L'origin de chest stemma chì l'ha ona sò motivazion de caratter stòrich ben precisa: l'ha intezion de recordà i tri famij che anticament hinn staa feudatari de chest borgh chì. Primm fra tucc i da Bussur (da Bussero), on'antiga famija lombarda originaria pròppi de chesta terra chì; quela de Olgiaa (Olgiati), feudatari de Bussur dal 1698 al 1778 e quela di Grepp (Greppi), feudatari dal 1778. Dal stemma de la famija da Bussur, hinn staa ricavaa i dò stell de la part de sorevia a l'intersaa, dal stemma de la famija Olgiaa l'è stada recavada la figura del pess mettuu in de la part inferior. Dal stemm de la famija Grepp, inveci, l'è staa tratt el gilì et inserii in de la fascia central del intersaa.

Al lombard el cambia chighinscì in manera particular rispett a quell di alter paes visin.

 

L'andament del numer di abitant del comun de Bussur l'è mostraa in la tabella chi de sotta:




#Article 488: Chímica teorica (133 words)


La chimica teorica l'è el broch de la chimica fisica che'l dupra la fisica per spiegà i fenomen chimich. In 'sti agn chì, la chimica teorica l'è suratütt chimica quantistica, che l'è l'aplicassiun de la mecanica quantistica in dij prublema de la chimica.
La chimica teorica la se pö fà in trì tocch:

Alter arej de ricerca a hinn l'aplicassiun de la matematica (per esempi la tupulugia), e quest broch chì a l'è anca ciamaa chimica matematica.
'Sta roba chì a l'è minga chimica cumpütasiunala, che l'è l'aplicasiun de la chimica teorica segunt schema de aprusimasiun 'me Hartree-Fock, teuria de la densità funsiunala, metud semi-empirich.
A gh'hinn anca chimich teorich che dupren la mecanica statistica per truà un ligamm intra i fenomen micruscopich del munt quantistich e i prupietà del bulk d'un sistema.




#Article 489: Ferrari (102 words)


La Ferrari l'é una fabrega de machinn fundada del Enzo Ferrari.
L'é prubabilment la püssee famusa del mund.
El simbul de la cà l'à un caval rampant, che l'eva el simbul del Francesco Baracca, aviatur italian dela Grande Guera.

(P per la màchina che l'à enzìt ol Tìtol Mundiàl di Pilòcc, M per la màchina che l'à enzìt ol Mundiàl Marche.)

A Milà gh'è ü negòse monomarca de la Feràri, ciamàt in Inglés Ferrari Store, che l'è 'n piasa San Babila e l' vènt de töt, da i gaget a i mutùr e a i caréne de la Ferari de Formula 1. 




#Article 490: Brünaa (1728 words)


Brünàa (Brunate in italian) l'è un cumün lumbard de la Pruvincia de Comm ch'el gh'ha , 'na süperfis de 1,96 km² e 'na densità de  ab./km². 

El paes l'è cugnusüü per i sò villi eclettich e Liberty, per la funiculàar che la mena a Comm e per i sitt panoramich in duvè se poeurun vedè i Alp ucidentai, la Pianüra Padana e i Apenìn. Per 'sta rasùn chì, Brünàa l'è ciamada el Balcùn süi Alp.

El territori cumünàal de Brünàa el se troeuva in dij Prealp lumbaart, in del vertis süd-ovest del Triangul Lariàn, ad ün'altezza tra i 562 ed i 1027 meter (in del sitt ciamàa CAO). Il paes l'è ad ün'altezza de 715 meter, in sü la part meridiunàal del Munt di Tre Crus. El terren l'è pien de calcàar, ma gh'hin i deposit glaciàal murenich chi gh'hann fertilizàal el sitt.
Ün poeu pussee a vall ghè ün altupiàn piscinìn (ciamàa Pian de Brünàa), che l'è culegàa al paes vecc cunt üna strada strèta e tütta a curvi inaugürada el 15 giügn 1935.
El territori l'è per la pussee part cuverta de busch: gh'hin acer, fràssen, pin, betüi, rubìnij, querc, castègn e fòo.
Fiüm gh'hin minga, ma dumà di pisarott chi hinn gross gnanca quand el pioeuv fort. Ma gh'hin ün frach de funt: la pussee famusa l'è la Funt Pissarutìn, in duvè che ghè vün di pussee bej punt panuramich de Brünàa.

A Brünàa ghè ün clima de mezza muntagna. D'estàa l'è fresch e'l tira vent (hin rar i temperadùr sura i 25 grad a l'umbria): anca per quest i turist vegnen sü dai cità pussee cald, propi per stàa un poeu al fresch. I invern hin frecc e'l fioca ün frach (fin a 50 centimeter in del center del paes ed 1 meter e 50 al CAO); ma, anca s'el fioca inscì tant, Brünàa el resta minga isulàa perchè la Funiculàar Comm-Brünàa la và semper.
El D.P.R. 26 agust 1993, n. 412, el Cumün de Brünàa l'è in de la zona climatica F: per quest l'è semper pussìbil pizzà i riscaldamént e gh'hin facilitaziùn fiscai per 'sti impiant chì.

El nòmm Brünàa l'e de urigin minga certa; gh'hin tre pussibij soluziùn:

I primm sègn d'ün sit stabel in duvè al dì d'incoeu Brünàa hin del 1240: stabel perchè in del V secul prima de Crist gh'eren dij tribù celtich che se spustaven.; cent'ann dopu, hann fàa sü il munaster de Sant'Andrè. D'alura, Brünaa l'è stàa cognosüu cumè un sit isulàa, anca perchè l'era dificil rivàa là. In del 1817 han fàa la mulatéra che da Brünàa va giò fin a Comm. Pussée tard han fàa anca i dùu stradi (vüna da Comm, l'oltra da Taverneri), che anca incoeu vegnen dupràa per venir sü a Brünàa.
Tra'l Vottcent e'l Noeufcent Brünàa la diventa ün sit de vilegiadura per i famili milanes pien de danee, ch'han fàa sü ün frach de villi Liberty. Il 11 nuvember 1894 l'ha iniziàa a funziunà la Funiculàar Comm-Brünàa, che la va sü e giò anca incoeu. L'è stàa anca fàa sü ün casinò, ch'han saràa sü in del segund Dopuguèra. In del 1943 Brünàa l'è diventada üna fraziùn de Comm; ma quattr'ann püssee tardi, dopu üna petiziùn di Brünatees, Brünàa l'è turnàa cumün de per lüuEl test e i firmi de la petiziùn populàar se troeuven in de l'archivi cumünàal.
In di ültim ann Brünàa l'è passàa da sit de vilegiadüra per sciuri a sit da türism de massa, cunt i visitadùr che vegnen specialment da l'America e dal Giapùn per vedè el panurama süi Alp, la Funiculàar e'l Fàar Vultiàn.
In del primm de marz 2008 l'è entrada in vigur ün urdinanza del SindichUrdinanza n. 1100 del 18 febrar 2008 che la pruibiss de venì sü a Brünàa cui machini ch'hin pussee largh de 184 centimeter e chi gh'hann i roeud pussee grand de 73 centimeter. 'Sta urdinanza chì, che l'ha fàa ün quarantòtt tra i cumerciant e i albergadùr brunatés, la gh'ha cumè fin fà minga venì sü a Brünàa machin trop gross per i strad strèt del paes. El mezz de trasport pussee racumandàa per rivà a Brünàa l'è la funiculàar, anca perchè in del paes i post in duvè parchegià i machini hin tropp poch.

El stèma de Brünàa l'è stàa recugnusüü cunt ün Decret del President de la Repüblica in del 1973. L'è ün scüd sannitich cun sura üna curuna fada de tur e sot ün ram de lòr e ün ram de quercia. L'è divis de sbies da sinistra a destra da üna striscia blü, curvada ün cincinìn vers destra, cunt dent tre stell gialt; la part in vôlt a destra l'è russa cunt un sùu gialt cunt la facia de òmm; la part in bass a sinistra l'è grisa e gh'hin dent tre muntagn (quèla in mezz l'è'l Munt di Tre Crus) e'l lach ai lur pè.
Quest stèma chì l'è stàa truvàa a la fin del XIX secul dal Sindich de Brünàa Antonio Monti in del sò archivi: gh'era ün stèma simil a quel che ghè incoeu cunt el nomm Brunate scrivüü de sot, furs fada dal storich Maurizio Monti.
El stèma l'ha cuminciàa a fas fedè süi timber, süi cart ufficiai e süi sigill del Cumün a l'inizi del XX secul; in del curs di ann l'è stàa pusse volt mudificàa (de poch), fin a la sò ufficialisaziùn del 1973.
Dal 1990 süi timber e süi cart del Cumün l'è cumpars üna variant del stèma ufficiàal - che l'è semper quèll -, de culur bianch e negher e cunt la furma de gòta al cuntrari.

Al primm censiment fàa in Italia, in del 1861, Brünàa el gh'aveva dumà 295 abitant; 'sto numer chì lè cresüü fin a rivà, in del 1936 a 845 abitant. Dopu la Segunda Guèra Mundiàal i abitant del paes hinn cresüü ün frach: in del 1951 i abitant i eren 1.861 (117,46% pussee del 1936); hin düü i pussibil fatùr de quest'aument: i bagaj nasüü a Brünàa i eren aumentàa ün frach ed i eren vegnüü a vif a Brünàa per laurà, perchè in quij temp lì gh'eren post de laùr in del paes.
Tra il censiment del 2001 e'l 2007, dopu üna situaziùn de calma, la pupulaziùn de rünàa la cuminciàa de noeuf a crèss: al 31 dicember 2011 gh'eren 1.794 abitant, 64 pussee del 2001. 'Sta situaziùn chì l'è strana per ün Cumün de muntagna cumè Brünàa, ma la se spiega da la sò pusiziun strategica resguard a Comm, che l'è distant dumà 7 minüt de funiculàar.
L'aument de la pupulaziun in di ultim ann l'è dovüda principalment a l'immigraziùn de gent ch'i vegnen da l'ester (specialment da Maroch, Rumania, El Salvador, Ucraina e Türchia) per laurà in dij imprés artigiàn de costruziùn che gh'hin a Brünàa e in dij vìli cumè òmen e dòni de servìzzi.
Al 31 dicember 2010 a Brünàa gh'hin 162 strané: 116 vègnen da Paes chi fànn minga part de l'Uniùn Europea.

El paes de Brunate ver e propi l'è l'insèmm de ca' ch'hin sot al vecc munastér de Sant'Andrè, che incoeu el ghè pü (l'è restada dumà la gesa).
In del territori del Cumün gh'hin olter center abitàa:

L'agricultüra e la silvicultüra üna volta i eren impurtant per l'ecunumia de Brünàa: i camp se truvaven visìn al Laghètt e i eren dispost sü di terrassament artificiai; se cultivava tücc i sort de verdüra, ma minga i pomm de tèra, perchè'l terren el nava minga ben. Brünàa l'era famusa in de la zona per i sò scigòll. I eren anca cultivàa i castégn.
Da i ann de la Segunda Guèra Mundiàal i camp de verdüra sun stàa abandunàa; incoeu süi vecc terrassament gh'hin ün frach de rubìnij.

Fabrich a Brünàa gh'hin mai stàa. Gh'eren di cav: de sabia (ciamada Cassinèla), de sass (dupràa per i terrassament) e d'argilla (per fà sü i beoli per i tecc di ca'). Anca questi cav hin stàa abandunàa in di ann de la Segunda Guèra Mundiàal.

Anca incoeu a Brünàa gh'hin busch: inscì in del paes l'era svilupàa l'artisanàa del lègn: cunt el castègn se faseven i telàr di finester e di port, cunt el fràssen i möbil e cunt l'ulm (pianta incoeu scumparsa da Brünàa) i cepp per i macelàr.
Incoeu i artigiàn del lègn hin quasi del tücc scumpars; i imprés artigiàn che gh'hin a Brünàa se ocupen de costruziùn de ca'.

Anca se in del segund Dopuguèra l'arivi di türist l'è stàa ridimensiunàa, incoeu l'ecunumia de Brünàa la se basa quasi del tücc sül türism. Ma i vecc grand albergh chi gh'eren a Brünàa hann saràa sü ed incoeu gh'hin albergh piscinìn a cunduziùn familiàar, Bed  Breakfast (frequentàa specialment da türist de l'ester) e ustarij chi fann i mangià tipich del sitt (pulenta, brasàa e selvagìna).

Brünàa l'è anca ün sitt de partenza de diversi caminadi ch'interssen el Triangul Lariàn. In particulàar hinn düu i percurs da segnalà per chi'l ghe piàas de nà a caminà:

Image:Vicolo M. Monti 1.jpg|Vicolo M. Monti
Image:Sant'Andrea Apostolo.jpg|
Image:Madonna di Pompei.jpg|
Image:Sacro Cuore ai Piani 2.jpg|
Image:San Maurizio.jpg|
Image:Santa Rita al CAO 2.jpg|
Image:Faro Voltiano.jpg|
Image:Panorama dal Pissarottino.jpg|
Image:Como dal Belvedere.jpg|

I rob pussee bej de vedè a Brünàa hin:

A Brünàa fann ün frach de manifestaziùn cultüraj (cuferenz, letüri, cuncert, proieziùn de film), che vegnen fàa in partiuculàar in de l'Auditorium de la noeuva Bibbliuteca cumünaal, inaugürada el 28 utuber 2006 in del vecc Albergh Volta. Olter manifestaziùn de müsica se fann in di parch di villi e in de la zona végia del paes.
Brünàa l'era famusa in de la zona perchè in magg gh'era la Festa del Narcis, che üna volta l'era il fiur tipich di pràa brünatés. La prima ediziùn l'hann fada in del 1936; in del 1966 l'ha cambià nòmm in Brünàa in fiur e in del 1967 in Armunij fiuridi; l'ultima festa l'è stada in del 1973E. Casnati, Pro Brunate in centenario, pp. 43, 48-49.
Olter manifestaziùn impurtant hin:

El center spurtif del Nidrìn, che incoeu hin adree a metel a post, gh'ha ün camp de balùn de vündes giugadùr, üna palestra ed ün camp de tennis; hin adree a fàa sü anca ün camp de balùn de cinch giugadùrDeliberaziùn de la Giünta Cumünàal nn. 31, 32 e 33 del 29 marz 2006.
Brünàa la gh'ha üna squadra de balùn, l'ASD Brunatese, che la gioeuga in dij campiunàa amaturiaj.




#Article 491: Bosinada (548 words)


La bosinada (bosinava in varesott) a l'è ona composizion poetiga popolar scritta in lombard sù di foeuj volant, cuntada o cantada sù de bosin sù on tema de solit satirigh. La gh'ha 'vuu la massima popolarità in del Vottcent.

Originari del Varesott, hinn rivaa a Milan e poeu s'hinn spantegaa anca in alter zonn de la Lombardia (a Cremona, per esempi).

Bosin a l'era forsi el diminutiv de Ambroeus, nomm ligaa particolarment a Milan. Però in Milanes l'è come dì brianzoeu: i bosin hinn quei che viven a nord-ovest de Milan, in la Provincia de Vares.
In effett i bosinad, anca quei scritt di autor, vegniven presentaa 'me over de on bosin, cont on dialett bell sagorii in paragon a quell de Milan, e che 'l s'adattava mej a la vivacità de la composizion rustiga.
Gh'è anca chi che dis che bosin el vegna del nomm del fiumm Bozzent, che 'l bagna la region del Varesott.

I bosinad pussee vegg che se cognossen j'hann faa in del princippi del XVIII secol, ma del moment che de rar i foeuj indove eren stampaa ghe je metteven sù la data, se pò minga esclud che i primm componiment poden vess de la fin del XVII secol. De fatt el C. Repossi el fa notà: el princippi [...] a l'è de pensà de la fin del Cincent, ma de tutta la fase arcaiga a gh'emm minga testimonianza: [...] i bosinad pussee vegg fina a 'dess a hinn de collocà tra la metà del XVII secol e 'l princippi de quell dopo.

Come esempi se poden cità noeuv bosinad de Gaspar Fumagai, intorna al 1723:

Tanti alter bosinad hinn staa scrivuu in del primm volum del Cherubin (1816-1817) e del Ferdinando Fontana (1901).

Anca i poetta pussee grand, compagn del Porta, a gh'è piasuu ciamàss bosin, anca se i sò composizion eren ben different de quei improvvisaa di bosin ver. In de vun de quei lì se descorr in de la Ninetta del Verzee. La pora tosa, perseguitada del sò moros-sfruttador, la tacca litt insemma a lù che, per vendicàss, el se fa fà ona bosinada per mettela a la berlina:

I bosinad hinn andaa innanz per tutt el Vottcent e anca in di primm agn del Noeuvcent, sora argoment moderni. Per esempi, La Balonada del Gaetano Crespi (1907) che 'l descriv ona gara tra ballon aerostatigh o quella anonima de l'ann dopo, che la descriv i tentativ de record de vol de part del Léon Delagrange (giugn del 1908, cont el titol Delagrange volerà! Satira e Businada de rid de Ambrosian / le a sura l'om che vula su l'Areoplaan).
Ecco l'incipit de la prima:

Col passà del temp i bosinad hinn staa pubblicaa.
In de l'album de I Gufi Milano canta n. 1 (1965), a l'è presenta ona bosinada, ciamada El ridicol matrimoni:

In la bosinada gh'era minga ona forma rigida. El meter el podeva vess de tanti mesur (di volt anca dent a l'istessa composizion: i vers zopp eren ona caratteristiga che la mancava mai in quei composizion, di volt de ordinari proposit) e l'andava de l'ottonaei a l'endecassilleb. I vers de norma eren taccaa insemma in distigh a rima basada e la longhezza complesisva de ogni composizion l'era anca lee variabila.
Despess i bosinad podeven anca vess cantaa.




#Article 492: Funiculàar Comm-Brünàa (324 words)


La Funiculàar Comm-Brünàa l'è stada inaugurada in del 1894 e culega insemm i düu cumün lumbaart.

Fin a l'inizi del XIX secul Brünàa l'era praticament ün sit isulàa; sulament in del 1817 han fàa'l sentee che da Comm vegn sü fin al paés e pussee tard, in de la segunda metà del secul, hann fàa sü i du stradi strett e pien de curvi che vegnen sü da Comm e da Taverneri. Ma la situaziùn l'era minga tant cambiada.

La famiglia Bonacossa, che gh'ha anca amò ün villùn a Brünàa, la vuleva far sü üna fünicular che da Comm la vegniva fin sü al paés per levàl del tücc da la süa situaziùn d'isulament.

Inscì, dopu gnanca ün an de lavuràa, il 11 nuvember 1894, la Funiculera la vegn inaugurada; tra i olter, l'era present anca'l Cardinaal Andrea Carlo Ferrari, che l'èra da poch temp vescuv de Milàn.

La costruziùn de la funiculàar l'ha fàa sì che'l turism a Brünàa l'è aumentàa ün frach, anca perchè menter se fà'l viagg se poeu vedè ün gran bel panurama sü Comm e sül lach.

La Funiculàar la gh'ha i staziùn de partenza e de arivi in piazza A. De Gasperi a Comm e in piazza A. Bonacossa a Brünàa;
gh'hin olter düu fermadi: vüna a Comm Vôlta, l'oltra a Caresciùn (fraziùn de Brünàa).

La Funiculàar, che l'ha gh'hàa ün binari ed ün scambi in duvè che s'incuntran il vagùn che va sü cun quel che va giò, la va sü per üna diferenza de livell de 500 meter, cun pendenza media del 50% e massima del 55%.

El viagg el düra 7 minüt e'l servizi cumincia ai 6 e finiss ai 22,30 (in estàa fin a mezzanot), cunt partenzi ogni mezz'ura, oppür ogni quart d'ura in di mument quant gh'hin ün frach de persuni.

A metà del tracciàa gh'è ün spingardìn, rimetüu a noeuf in del 1990, che tücc i mezdì'l dà üna s'ciupetada a salv.




#Article 493: Catalògna (593 words)


Catalògna (in Catalàn: Catalunya; Spagnoeu: Cataluña; Occitan: Catalonha), l'è ona region de la Penisola Iberica che la partegn al Regn de Spagna anca se la Generalitat de Catalunya la reclama la sovranità del territori.

L'area de la Catalògna l'é 32,114 km² e la populazion offiziala l'è 7,210,508, al 12.3% hinn imigraa. La confina con la Francia e Andorra a nord, Aragona a ovest, con la comunidaa de Valensia a sud, e cont el mar Mediterani a est. 

I lengov ofiziai hinn Catalan, Spagnoeu, Aranes e Ocitan. La capital l'è Barcelona.

El president de la Catalògna l'è Quim Torra, quell del Parlament l'è el Roger Torrent e l'inn l'è Els Segadors.

El 27 de ottober del 2017 la Catalogna l'ha proclamaa l'independenza, e l'ha dervii donca on contenzios in tra la Spagna, che in vertù de la sova Costituzion la considera la Catalogna 'me comunità utonoma e la gh'ha sospenduu l'utonomia cont l'articol 155 e 'l Governa de la Catalogna, che per i resultaa del referendum per l'independenza l'ha ciappaa on mandaa per fà su on Stat sovran.

La Catalogna, dal 718, l'è stada sota 'l controll di arab, ma poeu in del 801 i Carolingg hann liberaa 'l territori.

Despoeu, la Corona de Aragona e quella Catalana s'hinn giontaa, anca s'hinn restaa cont i different govern. Quel paes lì el diventa vun di pussee important in Uropa.

Finn ai Borbon, la Catalogna l'è restada ligada a la Castija, ma semper assee libera e cont i sò legg.

El Re Filipp VI, vist el sostegn catalan ai Asburgh, l'aboliss i istituzion catalan e 'l tra biotta la lengua catalana.

In de la Segonda Republega Spagnoeula, la Catalogna l'ha ciapaa de noeuv la sò autonomia, e 'l catalan l'è devegnuu 'ncamò lengua offiziala.

El regim franchista, al contrari, l'ha abolii tutt i libertaa del paes, tant de fà ilegal el catalan.

In del 1975 i catalan han deciduu de toeu part a la formazion de la democrazia spagnoeula, e la Catalogna l'è stada on motor progressista del Stat spagnoeu.

In Catalogna in del 2010, dopo del recors del governa del Mariano Rajoy contra del Statut d'Autonomia de la Catalogna del 2006, assee utonomista e che 'l definiva la Catalogna nazion del Stat spagnoeu, a l'è nassuu on fort moviment independentista, che l'ha faa on referendum consultiv in sul devegnì politegh de la Catalogna in del 2014 e l'ha vengiuu i elezion catalan del 2015 cont la lista Junts pel Sì (giontaa per el si) che l'ha formaa on governa traa inanz del Carles Puigdemont insemma al partii de estrema sinistra CUP.

Chell govern chi l'ha faa on referendum vincolant in su l'independenza, minga recognossuu de la Spagna.

El 10 de ottober del 2017 el Carles Puigdemont e 72 Deputaa independentista hann sotascrivuu 'na deciarazion simbolega de independenza, sospenduda per provà a trattà cont la Spagna.

I partit catalan hinn:

Ai elezion del 2012, el parlament l'era componuu inscì:

In Catalogna, el servizzi de Polizia l'è principalment faa de la Comunidaa:  In tutta la Catalògna a gh'è el corp di Mossos d'Esquadra, gestii localment, anca se di voeult la polizia spagnoeula la fa di intervent. A Barcelona a gh'è anca la Guardia Urbana.

I Parch e i zonn naturai de la Generalitat a hinn protegiuu del Cos d'Agents Rurals.

La giustizia l'è per la pupart gestida del Stat, l'orghen pussee volt in la Comunidaa a l'è el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La reforma del Statut del 2006 l'avaria faa del TSJC la massima istanza di process catalan, reforma poeu s'cepada del Tribunal Costituzional spagnoeu.




#Article 494: Longitüda (130 words)


La longitüda o lungitüdin l'è la cuurdinada geugrafica che la diss la distanza angular de un quai punt de la süperfiss dela Tèra dal meridian fundamental u meridian de Greenwich.
Chel angùl chì l'è misüràà in gradi duperanda un piàn perpendicular a l'ass dela Tèra e al pö andà da 0° (meridian del Greenwich) a 180° E e da 0° a 180°W. Uviament i meridian 180° E e 180 °W hinn ul stèss meridian, cjamàà antimeridian de Greenwich.

Ul meridian de riferimeent al pö vèss anca un olter, l'è minga necessari c'al sia quel de Greenwich: ad esempi, in Italia l'è suveent duperàà quel de Monte Mario.

Vist che ul meridian 0 l' ul centru del Füüss uràri 0, ul meridian 180° l'è cjamàà anca linea del cambiament de data.




#Article 495: Lengua catalana (252 words)


La lengua catalana l'è una lengua rumanza parlaa da circa des milion ad person in Andora, Francia, Spagna (Catalogna) e incasi' in Sardegna (a Alghero). Al dialet parlaa int'la comünità Valensiana l'è ciamaa valencià, mentar cul parlà in t'jisul Balear l'è ciamaa balear. Al Catalan l'ha influenzaa tanta lengu regiunal d'Italia, suratüt cui che j'henn parlaa int'i region che j'henn stat suta a la duminazion d'Aragona.

Del 1861, Manuel Milà e Fontanals i hann prupost una division del catalan in dü bloch dialetal: Catalan uriental e Catalan ucidental.
Quela division chì la gh'ha no una linea precisa che, l'è pütost un grüp de zonn de transizion, föra che per el cas di isul. 

Pare nostre, qui esteu en el cel, (Pader noster che te seet in céel)
sigui santificat el vostre nom, (che'l sia fáa sant el to nom)
vingui a nosaltres al vostre regne, (che'l vegna 'l to regn)
faci’s la vostra voluntat, (che'l sia fáa 'l to Vurè)
aixì en cel come en la terra. (inscí 'ma in Céel, anch in sü la tera)
El nostre pa de cada dìa doneu-nos avui, (Dan incö el nost pan de tücc i dí)
i perdoneu-nos les nostres culpes, (e perdunen i noster pecáa)
aixì com nosaltres perdonem els nostres deutors. (inscí cum anca nüm ghe perdúnum a quij che n'hàn fáa un tòrt)
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació (e ménen minga in de la tentassiún,)
ans deslliureu-nos del mal, amen (ma libéren del máa e che'l sía inscí!).




#Article 496: Lungubard (4340 words)


I Longobarcc (Langobardi in latín, Langbärte in germanich antìch) i era 'n pòpol germanich che per divèrsi sècoi el s'è spostàt come 'n pòpol nòmade e 'ndèl cors de le sò migrasiù el s'è spostàt de le valàde del fiüm Elba 'nfina a la penìzola italiàna. Del 568, guidàcc del sò re Albuì, i s'è stabilìcc 'n Italia, endoche i g'ha fondàt en régn indipendènt, che pò 'l s'è slargàt fò 'nfìna a ocupàla quàze tota. El Regn Longobart l'è pò stat cunquistàt de Carlo Magn (endèl 774) che 'l g'ha ciapàt isé 'l tìtol de Re dei Franchi e dei Longobàrcc, e piö tàrde el sò teretóre l'è nit a fà part del imper carolìngio.

I Longobàrcc i ìa cunusìcc dei Romàni zamò 'n época antìca: endel'an 98 dòpo del Signùr, el stòrich Tàcito el i a lüminàa zabèlia endèna sò òpera söi Germani, Germania, ma i restarà amò per dei sècoi endel'ómbra e la sò stória amò 'ndèl sècol V l'ìa mal cunusìda. El pòpol dei Longobàrcc el partècipa mìa a le 'nvaziù e a le migrasiù barbàriche dei sècoi IV e V.

La sò tradisiù oràl tàrda  (l’Origo gentis Langobardorum) la descrìf come i Longobàrcc i g'hape lasàt la Scandinàvia, sóta la guìda de du càpi fredèi, Ibor et Agio, e come i se sàpe stabilìcc endel'Europa centràla. La dà 'na spiegasiù de l'etimulugìa del sò nòm, cioè i «Longhe-Bàrbe»: chèsto nòm el sarès stat dat de Odino a la tribù picinìna dei Winilli (che völ dì «Gueriéri»), dòpo che le fómne de chèsta tribù le s'ìa taiàde i caèi e le i ìa dopràcc per fas sö de le bàrbe postése; el trüch, sügerìt de Freia, el gh'ìa l'obietìf de fà somèa l'ezèrcit dei Longobàrcc piö nömerùs endèn momènt che i éra envadìcc dei Vàndali, piö nömerùs de lur. I Longobàrcc i se cunsideràa i preferìcc de Odino.

L'òpera la g'ha per modèl la stória de la migrasiù dei Goti (discriìda del stòrich Giordàno) e fórse apò de la stória de la migrasiù dei Angli, dei Juti e dei Sàssoni vers l'ìzola de Bretàgna riportàda endèla Crònaca anglo-sàsone. Adognimòdo, el caràter mitològich de la tradisiù longobàrda la òbliga a cunsiderà l'ipòtezi de l'urìgin scandìnava e l'etimulugìa prupunìda con circuspesiù.

Endèl prim sècol dòpo del Signur, i Longobàrcc i s'ìa stansiàcc dré al córs süperiùr de l'Elba 'ndóche i s'è confrontàcc co l'Imperdùr Romàno Tibério. El sècol dòpo, i s'ìa spostàcc söl córs medià del Danùbio e 'ndèl an 167, i è prezèncc en Panònia 'ndóche i rèsta per divèrsi sècoi. Envèrs la fì del sècol V, i oté 'n chèsta regiù en tratàt de l'imperadùr Giüstinià, che 'l i a 'nquàdra come foederati de Róma. Divèrsi gueriér longobàrcc i sèrf a pàrter de l'an 551 come mersenàre endèla penìzola italiana cutra i Ostrogòti.

'Na ólta riàcc en Panònia, i atàca 'l régn dei Éruli 'nvèrs el 505 e dòpo i òcupa la pruvìncia romàna de Panònia Prìma (fórse entùren al 527) e dòpo la Panònia Segónda a pàrter del 547. I lìga aleànsa 'nsèma ai Avar, en pòpol de le stèpe öltem riàt endèla regiù. I bat i Gèpidi che i gh'ìa 'n mìra de slargà fò i cunfi del sò régn (presapóch 567). 'Na part dei Gepidi i se önés ai Longobàrcc e i se möf ensèma vèrs l'Itàlia endóche i consèrva per en pó de tép le sò légi. A cumincià de le metà del sècol VI, par che sèrte Longobàrcc i se convertése al Critianézem e al stès tép, i vé tocàcc del arianìsmo (fórse 'nflöensàcc dei Ostrogoti?). En ògna càzo, la gran magiurànsa dei Longobàrcc l'è amò pagàna.

A stà a chèl che le cönta le fóncc, el sò rè Albuì el fà 'n acòrdo col khagan dei avàr: per duzènt agn, i Longobàrcc i pöl turnà 'n Panònia e ìga amò 'l sò teretóre. Il Longobàrcc isé, compagnàcc dei Gépidi, ma apò a de bànde de Sàsoni, Eruli e apò dei Avari., i se mèt alùra en màrcia per l'Itàlia endóche la destrüsiù del regn de Teudorìch la gh'ìa creàt en vöt de potére: quàze 25 agn de guère entra i Bizantì e i Ostrogoti le gh'ìa portàt l'Itàlia 'n ruìna e la recunquìsta de Giüstinià la s'è demustràda fiàca.

Jörg Jarnut, e 'nsèma a lü 'na bùna part dei autùr, i stéma che la cunsistènsa 'n nömer dei pòpoi en migrasiù 'ntra sènto e i sentosinquantamìla 'ntra gueriér, fómne e mìa-combatèncc; ma gh'è mìa l'acórde generàl söl nömer.

La rezistènsa dei bizantì l'è stàda fiàca; i mutìf de chèsta rezistènsa dèbola l'è amò ogèt de discusiù 'ntra i stòrich. A chèl'época là la cunsistènsa nömèrica de la popolasiù l'ìa al mìnim stòrich , dòpo le destrüsiù de la guèra gòtica; en piö i Bizantì, che dòpo la réza de Teia, l'öltem dei rè Ostrogoti, i gh'ìa ritiràt le fórse piö bùne e i comandàncc piö brài de l'Itàlia perchè i éra 'mpegnàcc al stès tép apò a cutra i Avari e i Persià, i s'è difindìcc apéna 'ndèle cità grànde e furtificàde. I Ostrogoti che gh'ìa restàt en Italia se pènsa che i g'hape mìa upunìt 'na gran rezistensa, perché i vidìa 'ndei Longobàrcc dei Germani compàgn de lur.

La prìma cità a éser ciapàda de Albuì l'è stàda Cividale del Friuli (alùra Forum Iulii); e pò dòpo giöna dré a l'ótra i g'ha cunquistàt Aquileia, Vicènsa, Verùna e quase töte le ótre cità de l'Italia nordorientala. 

Endèl setèmber del 569 i Longobàrcc i s'è 'mpadrunìcc de Milà e Lucca e 'ndel 572, dopo de tré agn de asédio, i g'ha ciapàt apò a Pavia; Albuì el fà deentà chest'öltema la sò capitàl.

Endèi agn che gh'è ignìt dòpo i Longobarcc i è nacc en nacc co la cunquìsta de l'Italia e i è nacc zó dré a la penìzola 'nfìna a la Bàsa Itàlia, 'ndóche Faroaldo e Zottone i g'ha ciapàt el contròl dei Apenìni centrài e meridiunài, e i è deentàcc isé i prim dùchi de Spoleto e Benevento. I Bizantì i g'ha mantignìt 'na part de le zòne de còsta de l'Italia cuntinentàla: l'Ezarcàt (la Romagna, co la sò capitàl Ravenna), la Pentapoli (coi teretóre de còsta de le sich cità de Ancona, Pesaro, Fano, Senigallia e Rimini) e 'na gran part del Làsio (inclüza Roma) e de l’Italia meridiunàla (le cità de la còsta de la campània (fa che Salerno), la Puglia e la Calabria).

En prensépe la duminasiù logobàrda l'ìa düra fés, co l'edèa de sachegià e cunquistà: 'n ategiamènt diferènt de chèl dei bàrbari foederàcc, che gh'ìa ìt piö tat tép per sorbéser la 'nflöènsa latìna. Però, zabèlia 'nvèrs la fì del sècol VI, el comportamènt dei Longobàrcc el s'ìa fat méno dür, pò a per vìa del procès de conversiù de l'arianesimo al crédo de la céza de Roma.

Co l'invaziù dei Longobàrcc, l'Italia la s'è troàda a éser spartìda 'ntra chèsti e i Bizantì, conde cunfì che 'ndèl córs del tép i è cambiàcc de spès. I nöf riàcc i s'è stabilìcc 'ntra la Langobardia Maior (l'Itàlia setentriunàla e 'l Dücat de Tuscia) e la Langobardia Minor (i dücàcc de Spoleto e Benevento endèl'Itàlia centro-meridiunala), e 'nvéce la tèra restàda sóta 'l contròl bizantì (Romània) la gh'ìa come cèntro de gravità l'Ezarcàt de Ravenna. Dòpo 'l dücàt del Friuli, creàt endèl an 569 del re Albuì stès, i óter dücàcc i è stàcc creàcc en chèle che i éra le cità piö 'mportànte dei teretóre cunquistàcc: la sulusiù l'è stàda sügerìda de ezigènse suradetöt militàr (i dùchi i éra prim de töt dei comandàncc), ma isé gh'è stat apò bötàt la somésa de la debolèsa strütüràla del potére centràl longobàrt. Endèl 572, dopo che i gh'ìa cunquistàt Pavìa e che i l'ìa fàda deentà la capitàl del régn, Albuì l'è stat vìtima de 'na tràma organizàda a Verùna de sò moér Rosmunda e de quach óter gueriér .

Piö tàrde, endèl stès an, i duchi i g'ha mitìt sö come re Clefi. Chèsto 'l g'ha slargàt fò amò 'n pó i cunfì del régn: el g'ha finìt de cunquistà la Tuscia, e 'l g'ha pröàt a nà 'n nacc co la pulìtica de Albuì, e per chèsto 'l g'ha fat fò la ècia aristocrasìa latìna per guadegnà tère e patremóne. Clefi el vegnarà copàt, fórse sö instigasiù dei Bizantì, endèl 574. A chèsto pont i dùchi i g'ha dicidìt de fà sènsa numinà 'n óter re e per des àgn ognü 'l g'ha regnàt sènsa rindìga cönt a nisü endèi sò dücàcc.

Endel 584 i duchi, denacc al bezògn de ìga 'na monarchìa bèla gaiàrda e centralizàda per püdì tignìga bòta a la presiù dei Franchi e dei Bizantì, i g'ha 'ncurunàt Autari come sò re e i g'ha consegnàt la metà dei sò patremóne. 

Isé Autari el g'ha reorganizàt i Longobàrcc e e la sò prezènsa stàbil 'n Italia. El g'ha ciapàt el tìtol de Flavius, col qual el fàa cönt de proclamàs apò a protetùr de töcc i romà. Endèl 585 el g'ha casàt endré, endel Piemont del dé d'encö, i Franchi e 'l g'ha ubligàt i i Bizantì a domandà, per la prima ólta, 'na trégua. Endel 590 el g'ha töt come moér la principèsa de Baviera Teodolinda, de sànch letingio, 'na cazàda longobàrda prestigiùza. 

Autari l'è endèl cors de chèl stès 590 e a ciapà 'l sò pòst gh'è stat ciamàt e duca de Türì, Agilulfo, che póch dòpo el töarà come moér la stèsa Teodolinda; a catàl fò come spus e re, a stà a la legènda, l'è stàda lé stèsa. La 'nflöènsa de la regina sö la pulìtica de Agilulfo l'è stàda 'mportànta e le deciziù piö gròse se pènsa che le sàpe stàde ciapàde de töcc du 'nsèma.

Agilulfo e Teodolinda i g'ha garantìt i cunfì del régn per mès de tratàcc de pàce coi Franchi e coi Avar; le trégue coi Bizantì, 'nvece, i è stàde sistematicamènt violàde e i des agn enfìna al 603 i è stàcc segnàcc de de 'n ótra espansiù dei Longobàrcc. Al nord Agilulfo el g'ha ocupàt, 'ntra le ótre cità, apò a Parma, Piacènsa, Pàdova, Monselice, Este, Cremùna e Màntoa, entàt che al sud i duchi de Spoleto e Benevento i slargàa pò a lur i sò posedimèncc.

El rinforsàs dei potéri atribüìcc al re, ambiàt là del Autari prima e del Agilulfo dòpo el g'ha segnàt apò 'l pasàgio a 'na concesiù teritoriàla nöa bazàda sö 'na diviziù stàbil del régn en dücàcc. Ogna dücàt l'ìa comandàt e aministràt de 'n duca, che l'ìa mìa piö apéna 'l càpo de 'na fara, ma apò a 'n funsiunàre del re, al quàl gh'ìa afidacc dei potéri püblich e che l'ìa aidiàt de funsiunàre minur (i skuldheis e i gastàldi). Con chèsta maniéra nöa de organizàs, el Regn Longobàrt el cuminciàa a cambià caraterìstica: de 'na ocupasiù militar a 'n Stat. La 'ncluziù de le zécc scunfigìde (i Romànich) l'ìa 'na tàpa inevitàbil e l'Agilulfo el g'ha ciapàt dele deciziù simbòliche che miràa a fàga ciapà crèdet endèla popolasiù latìna: per ezèmpe, el s'è definìt Gratia Dei rex totius Italiae (Per gràsia del Signùr, re de l'Italia 'ntréga) e mìa piö apéna Rex Langobardorum (Re dei Longobàrcc). L'è 'n chèsta diresiù che se pöl lèzer la presiù — fàda suradetöt de la regìna Teodolinda, che la gh'ìa 'n rapórt epistolar col papa Gregorio Magno stès — per fà convertéser i Longobàrcc al Catolicézimo, che 'nfìna a chèl momènt là i ìa amò perlopiö pagàni o ariàni, e per la recumpuzisiù del Scisma tricapitulì. Pàol Diàcon endèla sò òpera l'ezàlta el leèl de sigürèsa al quàl s'ìa riàcc, dòpo le baraónde de l'invaziù e dòpo 'l perìot dei duchi, sóta 'l régn de Autari e Teodolinda:

Dòpo che gh'è mort l'Agilulfo, endel 616, el trono l'è pasàt a sö fiöl amò zùen Adaloaldo. Teodolinda, che la g'ha fàt de regidùra la g'ha tignìt en mà 'l potéra apò a dòpo che 'l fiöl l'è dientàt magiorène e l'è nàda 'n nacc co la sò pulìtica filo-catòlica e de pacificasiù coi Bizantì, che però l'è nàda a finì de creà malcontét 'ntra i óter nòbii Longobàrcc; el cunflìt l'è s•ciopàt endèl 624 capegiàt de Arioaldo, el zèner de Teodolìnda, che 'ndèl 625 el rìa a destetöéser Adaloaldo e aciapà 'l sò pòst. Chèsto cùlpo de Stat el g'ha dirvìt 'na stagiù de béghe 'ntra le dò componèncc religiùze de magiurànsa, dedré de le quài se scundìa l'upuzisiù 'ntra chèi che sustignìa la pulìtica de pacificasiù coi Bizantì e de integrasiù coi Romànich e chèi che ülìa 'na pulìtica piö agresìva e de espansiù (i nòbii arià). El régn de Arioaldo l'è stat distürbàt de töte chèste béghe intèrne e de minàce estèrne.

Endel 636 el pòst del Arioaldo l'è stat ciapàt de l'ariàno Rotari, duca de Brèsa, che 'l g'ha regnàt enfìna al 652 e cunquistàt quàze töta l'Italia setentriunàla, el g'ha ucupàt Oderzo e la Ligüria e finìt de cunquistà l'Emilia dopo ìga insìt endela batàia del Scultenna endel 643.. La sò memória l'è ligàda suradetöt al sò famùs Edìt, prumulgàt el stès an e che 'l cudificàa le norme germaniche, ma 'l dirvìa la pórta apò a nuità 'mportànte (compagn de la sustitusiù de la faida col guidrigildo).

Endel 653, col Ariperto I, gh'è turnàt a ciapà 'l tròno la dinastìa bavaréza, sègn de 'na fórsa ritroàda de la fasiù catòlica a despèt de chèla ariàna. Ariperto el s'è mitìt en móstra per la represiù cùtra l'arianézimo; a la sò mórt (661) el g'ha spartìt el régn 'ntra i sò du fiöi, Pertarito e Godeperto. La spartisiù però l'è nàda sübet en crìzi: 'ntra i du fredèi s'è ambiàt fò 'na béga che g'ha ciapàt dét apò a 'l dùca de Benevento, Grimoaldo, che 'l g'ha ciapàt l'ocaziù per caàs de tùren töcc du i fredèi e otègner la 'nvestidüra dei nòbii longobàrcc. Grimoaldo el g'ha favurìt l'òpera de 'ntegraiù 'ntra le dò componèncc del régn e 'l g'ha ezercitàt el sò potére conden apienèsa che 'nfìna alùra la s'ìa mai vésta 'ndèi sò predecesùr.

Quan che gh'è nìt a mörer pò a 'l  Grimoaldo, endèl 671, Pertarito l'è riturnàt en Italia e 'l g'ha portàt en nacc 'na pulìtica en lìnea con chèla de la sò dinastìa. El g'ha utignìt la pace oi Bizantì e 'l g'ha smorsàt zó 'na prima ribeliù del duca de Trènt, Alachis, che però el g'ha tentàt amò 'n ólta de ribelàs, el g'ha coalizàt i upuzidùr de la pulìrica filo-catòlica, a la mórte del Pertarito, endel 688. Sò fiöl Cuniperto che 'l gh'ìa ciapàt el sò pòst endel 689 l'è riàt a tignìga có a chesta ótra ribeliù, e 'l g'ha copàt Alachis endela batàia de Coronate. La crìzi l'ìa 'l rezültàt de la divergènsa che cuntrapunìa de dò regiù de la Langobardia Maior: de 'na bànda le regiù ucidentàle (Neustria), ligàde ai re de la dinastìa bavaréza, filo-catòliche e sostenidùre de la pulìtica de pacificasiù coi Bizantì e Roma; de l'ótra le regiù orientàle (Austria), che se rasegnàa mìa a che se 'ndebulìes el caratèr de gueriér del sò pòpol.

Dòpo la mórt de Cuniperto, endèl 700, s'è ambiàt fò 'n ótra béga per la söcesiù. Dòpo divèrse batàie, ribeliù, regènse che s'è mai stabilizàt, endèl 702 Ariperto II el rìa a bàter Ansprando e Rotarit, che i ghe se upunìa, e isé 'l pöl turnà a dedicàs a 'na pulìtica de pacificasiù. Endel 712 Ansprando, rientràt de l'ezìlio al qual l'ìa stat ubligàt, el g'ha sbatit zó Ariperto, ma pò l'è mórt apéna dòpo de tré més de régn.

Söl tròno alùra gh'è nat sö Liutprando, fiöl de Ansprando zamò asociàt al potére; el sò régn el sarà 'l piö lónch de töcc chèi dei rè longobàrcc en Italia, che sóta de lü i g'ha tocàt el pónt piö alt de la sò evulusiù stòrica. El sò pòpol el ghe recunusìa coràgio, valur militàr e öcc pulìtich, ma a chèsti valùr tìpich de la tradisiù germànica, Liutprando — che oramài el regnàa sùra 'na nasiù en magiurànsa catòlica — el g'ha zontàt apò a le virtü del piissimus rex. A testemognànsa de l'amirasiù che i gh'ìa 'nvers de lü i Longobàrcc el Pàol Diàcon el la descrìf isé:

Liutprando el g'ha fat aleànsa coi Franchi, per mès de 'n acórde curunàt de l'adusiù simbòlica del zùen Pipì el Cürt, e co i Avari, ai cunfì orientài, en maniéra de garantìs 'na sèrta sigürèsa cutra le minàce estèrne e de püdì isé ìga le mà lìbere 'n Itàlia. Endèl 726 el g'ha ciapàt divèrse cità de l'Ezarcàt e de la Pentàpoli, e al stès tép el s'è mustràt come protetùr dei catòlich; per mìa fàsela ciapà dré del papa, però, el g'ha duzìt renönsià a l'ucupasiù de Sutri, che che 'l g'ha mìa dat endré al imperadùr ma «ai apòstoi Piéro e Pàol». Chèsta donasiù, cunusìda col nòm de Donasiù de Sutri, la g'ha creàt el precedènt legàl per atribüìga el potére temporàl al papa, che g'ha ìt come öltem rezültàt la custitüsiù del Stat de la Céza. 

La béga col papa la gh'ìa ciapàt 'na bröta piéga quan che Liutprando 'l gh'ìa mitìt sóta asédio Roma e che 'l papa 'l gh'ìa domandàt de aidiàl a Carlo Martel. Chèsto, per vìa diplomàtica l'è riàt a fàga cambià edèa al re longobàrt (739). Endèl córs dei agn che gh'è nit dòpo, Liutprando l'è riàt a portà pò a i dücàcc de Spoleto e de Benevento sóta la sò autorità: mai nisü óter re longobàrt l'è riàt a otègner isé tat. La saldèsa del sò potére la se fondàa, söl sò carìsma persunàl ma apò a sö la reorganizasiù de le strütüre del regn che 'l gh'ìa zabèla ambiàt là amò 'ndei prim agn. El pàpa nöf (Zaccaria) el gh'ìa utignìf dele ótre concesiù teretóràle de Liutprando, che 'ndel 742 el g'ha trasferit al papa, en bel pó de tère de l'ex Dücat Romàno.

Dopo che gh'è mort el Liutprando (744) 'na ribeliù la g'ha sbatìt zó el sò niùt Ildebrando e la g'ha mitìt sö al sò pòst el duca del Friuli, Rachis, che però 'l g'ha dimustràt de mìa ìga 'l caràter fòrte asé. El g'ha sercàt de fas sostègner de la nobiltà pesèna e dei Romànich, ma l'è nat a finì de fà 'nversà la bàze dei Longobàrcc che la l'ha ubligàt en póch tép a turnà a atacà la Pentapoli. El papa el l'ha cunvincìt a lasà pèrder e chèsta deciziù la g'ha cuntribüìt a mèter a zéro del töt el sò crèdet; i duchi i g'ha isé iligìt al sò pòst come rè nöf, sò fredèl, Astolfo, e a Rachis gh'è cunvignìt de ritiràs a l'Abasìa de Montecassino. 

Astolfo, che l'ìa reprezentànt de la corènt piö agresìva dei duchi, el g'ha praticàt 'na pulìtica enèrgica e de espansiù e 'n prensépa el g'ha apò a utignìt pò a dei bèi söcès, che s'è concretizàt co la cunquìsta de Ravenna (751); co le sò campàgne i Longobardi i ìa riàcc a duminà quàze del töt l'Italia, co l'ocupasiù (750-751) apò a de l'Istria, de Ferrara, de Comacchio e de töcc chèi teretóre a sud de Ravenna 'nfìna a Perugia, e 'ndèla Langobardia Minor l'è riàt a 'mpunì 'l sò potér pò a söl dücàt de Spoleto e, en maniéra indirèta, a Benevento. Pròpe quan che Astolfo el someàa lanciàt a duminà töte le upuzisiù en Italia, Pipì el Cürt, el rè nöf dei Franchi, el s'è mitìt decórde col papa Stefano II che, en càmbe de l'unsiù reàl, el g'ha utignìt che i Franchi i vegnès zó 'n Italia. Endèl 754 l'ezèrcit longobàrt l'è stat batìt dei Franchi e Astolfo el g'ha duzìt acetà de consegnà ostàgi e céder dei teretóre. Du agn dòpo el g'ha turnàt a ambià fò guère col papa, e chèsto el g'ha turnàt a ciamà i Franchi. Batìt tùrna, Astolfo staólta el g'ha duzìt acetà de le cundisiù amò piö düre: Ravenna la vegnarà cidìda al papa, che 'l g'ha slargàt fò isé i teretóre dei Patremóne de San Piero e 'l re el g'ha duzìt acetà 'na sort de proteturàt. 

Astolfo el mör endèl 756 e alùra Rachis el g'ha lasàt el monastér endóche 'l s'ìa ritiràt e 'l g'ha tentàt, en prensépe con 'na auach söcès, de turnà a 'mpadrunìs del tròno. El g'ha troàt però sö la sò stràda Desiderio, duca de Tuscia, che l'ìa riàt a troà el sopórt del papa e dei Franchi. I nòbii Longobàrcc i s'è sotametarà a Desiderio e Rachis el turnarà a ritiràs a Montecassino. 
Desiderio el turnarà a afermà el contròl longobàrt söl teretóre, el ligarà relasiù coi Romànich, el crearà 'na rét de monastér goernàcc de aristocratich longobarcc e 'l troarà 'n acórde col papa nöf, Pàol I. 
Desiderio e g'ha spuzàt Ansa 'na fiöla de la nobiltà bresàna e 'nsèma con lé i svelöparà 'na pulìtica matrimuniàla miràda a consolidà el potére dei Longobàrcc. I farà spuzà giöna de le sò fiöle al duca de Baviera, Tassilone, e 'n ótra a chèl che 'l sarà cunusìt de töcc col nòm de Carlo Magn, alùra érede del tròno dei Franchi.

Endèl 771, la mórt del sò fredèl Carlomàn la g'ha lasàt libertà de asiù a Carlo Magn che, oramai sigür del sò tròno, el g'ha repüdiàt la fiöla de Desiderio e l'an dòpo el pàpa nöf, Adriano I, de la fasiù che ghe dàa cùtra a Desiderio, el g'ha cuminciàt a pretènder che 'l re longobàrt el ghe dàes endré sèrte teretóre che 'l gh'iìa 'mprumitìt ma che 'l gh'ìa mai dat e isé 'l la puciàt a turnàa a fàga guèra a le cità de la Romagna. Carlo Magn l'è stat ciamàt per aidià 'l papa e 'ntra 'l 773 e 'l 774 l'è calàt en Itàlia e 'l g'ha cunquistàt la capitàl del régn, Pavia. El fiöl de Desiderio, Adelchi, l'è riàt a riparàs dei Bizantì; Desiderio e sò spùza Ansa i è stacc portàcc en Francia e seràcc sö 'ndèn monastér. Carlo de alùra 'l s'è fat ciamà Gratia Dei rex Francorum et Langobardorum, e 'l g'ha reünìt sóta la sò curùna i du régn. El g'ha mantignìt le Leges Langobardorum ma el g'ha reorganizàt el régn söl modèl de chèl dei Franchi e 'l g'ha sustitüìt i duchi coi cóncc .

I Longobarcc i éra 'n pòpol de guerièr che gh'ìa 'na aristocrasìa furmàda de cavaliér comandàcc de 'n rè pò a lü gueriér. El tìtol se 'l pasàa mìa per dirìt dinàstich ma 'l vignìa atribüìt per elesiù: l'elesiù la se svulgìa endèl ambiènt del ezèrcit, che 'l fàa de Gairethinx (cioè l'asemblèa dei òm lìber o arimagn). La clàs piö bàsa de la piràmide sociàla l'ìa furmàda deo sèrf, che vivìa 'n cundisiù de schiàvi; el leèl mezà se troàa i aldii, che gh'ìa 'na libertà limitàda ma i gh'ìa alméno 'na sèrta autonomìa 'n àmbet econòmich. Al moment de l'invaziù de l'Italia (endèl 568), el pòpol l'ìa spartìt sö 'n divèrse fàre , che i ére dei ragrupamèncc bazàcc sö la famìa ma che gh'ìa apò funsiù militàr che favurìa la coeziù endèi momèncc de grancc spostamèncc. A càpo de ogna fara gh'ìa 'n duca..

Apò a dòpo che i s'ìa stabilìcc en Itàlia, i Longobarcc i g'ha mantignìt el valùr e la funsiù che i ghe dàa quan che i éra nòmadi a l'asemblèa del pòpol lìber, el Gairethinx, che 'l dicidìa de l'elesiù del rè e de le scèlte pulìtiche, diplomàtiche, legislatìve e giüdisiàrie piö 'mportànte. Col radicàs de l'ensediamènt 'n Italia, el potére l'è deentàt teritoriàl, organizàt en dücàcc. I skuldheis i goernàa i abitàcc piö pesègn, e 'nvéce i gastalcc numinàcc del re i aministràa la part de proprietà longobàrde asegnàde, a cumincià de l'elesiù del re Autari (584).

Dòpo che la prezènsa 'n Italia la s'è stabilizàda, endèla strütüra sociàla del pòpol g'ha ambiàt a idìs i prìma sègn de evulusiù, registràcc suradetöt endèl Edit de Rotari (643). El caràter de gureriér, che 'l portàa conde lü dei elemèncc de coletivìsmo militàr, el g'ha lasàt de menemà pòst a 'na società diferenziàda, condena gererchìa ligàda apò a le dimensiù piö o méno gròse de le proprietà de tèra. L'Edit el làsa capì che, el pòst de le furtificasiù piö o méno provizòrie, i Longobarcc i stàes oramài endèle cità, endèi paés o - fórse piö de spès - en faturìe indipendèncc (curtis). COl pasà del tép pò a i aspècc de segregasiù i è nacc a stemperàs, suradetöt col procès de conversiù a la religiù catòlica ambiàt là de la dinastìa bavaréza. El sècol VII l'è stat segnàt de chèsto nì piö derènt, ensèma a 'n mes•ciàs sö piö marcàt de le gerarchìe sociài. 'Ntra i Longobarcc gh'è stat de chèi che i è nicc a troàs söi panèi piö bas de la scàla economica-sociàla, e al stès tép crisìa el nömer dei Romanich che gh'ìa bù de rampegà sö e rià a pizisiù de valùr. A confermà che chèsto porcès l'ìa dré a verificàs en a la svèlta gh'è apò a l'üzo de la lèngua latìna per töcc i docümèncc scriìcc.

Aisebé che le égi de rotari le pruibìes, en lìnea de prensépe, le spùze 'ntra la zét de stìrpa longobàrda e i romànich, l'ìa però pusìbol per en longobart spuzà 'na schiava, pò a se romànica, a pat che la sìes emancipàda prìma del dé de le spùze. I öltem re longobarcc, come 'l Liutprando o 'l Rachis, i g'ha crisìt amò i sfórs per rià a 'na integrasiù, col prezentàs sèmper de piö come re d'Italia envéce che re Longobarcc. Le nüità legislative che 'l stes Liutprando 'l g'ha spuciàt, le móstra apò a la funsiù sèmper piö 'mportànta che gh'ìa le nöe catefirìe de persùne, compagn de chèla dei mercancc e dei artezà. Endèl sècol VIII, i Longobarcc se pöl dì che i éres adatàcc en pó sota töcc i aspècc a le üzànse e le tradisiù de la magiurànsa de la popolasiù del sò régn.




#Article 497: Castigliòn (277 words)


Castiglion (Castelleone in Italian, Castigliòn in castigliones, Castigliù in Cremasch) a l'è un cumün de la Pruvincia de Cremuna con  abitant (dato del ).

El cumün de Castigliòn al cunfina cont i cumün de Capela Cantòn, Fièsch, Gombii, Isan, Rivoltela, San Basàn, Suresina, Trigol e Madignan.

In del 967 dopo del Signur, un docüment l'atesta che in quel lögh chi gh'è una cort, Brixianorum (Bressanoro), ciamada inscì perchè l'eva colocada in sü la strada per Bressa. Al de dent de la cort, al post de la gesa de S. Maria in Bressanoro del dì d'incö, gh'eva una Piev, intitulada a San Lorenz. 

A Castiglion gh'eva anca do altre cort: quela de Fepeniga e quela de Castel Manzan. Püssee tard, al vegn faa sü un castel, ciamaa Castel Manfredi, de prupietà del Vesch de Cremuna. El dos inde che l'eva pustaa l'è ancamò esistent.

In del 1186, l'imperadur Federich I Barbarossa, in d'üna de le sue guere in del Nord de l'Italia l'ha sbatüü gio tüt el Castel Manfredi, föra che una tur: la Tur Isso, che i abitant de Castiglion i ciama “Turàs”. Du an püssee tard, al 18 de abril del 1188, el Vesch de Cremuna, Sicardo, l'ha metüü gio la prima preia de un catel tüt növ, ciamaa Castrum Leonis, che facilment l'ha dat el nom al paes: Castelleone. Al prim del mes de mas del stes an, quan che anca una gesa növa l'eva stada trada in pé quel tant assee per pudee dì sü la Messa, Sicardo l'ha celebraa 'n maniera sulenn e i sant de quel dì lì: i Sant Filip e Giacum, i henn devegnüü i patron de la cità növa.




#Article 498: Vughera (213 words)


Vughera (Voghera in Italian; Iria in Latín) l'è un cumün ad  abitant (dàto del  ) in pruincia ad Pavia. L'è al centar principal dl'Oltrepò Paves. La nassa ins i spond dla Stafura, che la riva zü da una valada di Apenen. Vughera l'è pusiziunaa tra dü lini feruviari principal: la Milan-Genua e la Türín-Piasensa.

Al cumü de Vughera al cunfìna coi comün de Casé, Sëvsèina, Cudvila, Curäna, Lungavila, Mumbèl, Pancaräna, Al Pissà, Puncròu (AL), Al Turbi, La Riva, Silvän.

L'andament del numer de abitant del comun de Vughera l'è mustraa in de la tabela chi de sota

I monüment impurtant i henn al Dom ad Vughera (17esim secul) dedicaa a San Lurenz; la cesa ad San Giüsep, ch'la gh'à una bona faciada baroca; la ciesa dal Carmin, che la rapresenta un pasagg tra al rinasiment e al baroch; Piaza dal Dom, con la cà d' Nava e al palazz Gounela, indè ch'a gh'è al municipi; al castee di Viscont, fat sü tra al 1335 el 1372. Gh'è incasì un picul müseo muderen indè ch'a gh'è la A 112 del General Dala Chiesa, e un s'ciop che i disan ch'lè cul ch'j'hann druaa da cupà el Mussolini.

Un grüp de citadin vugheres l'ha lanciaa l'idea de candidà la cità per i Ulimpiad del 2020




#Article 499: Dialett comasch (1475 words)


El Comasch l'è on dialett occidental de la lengua lombarda, parlaa a Comm, in la soa provincia e in del Canton Tisin.

El dialett comasch el ciappa el nomm de la città pussee importanta indove l'è parlaa, cioè Comm, in de la Lombardia del nord, arent al lagh con l'istess nomm. Fondamentalment, l'è ona variant settentrional de la lengua parlada a Milan, con la qual l'è collegada grazie al pont formaa di parlà brianzoeu. Despess se sent parlà anca de dialett comasch-lecches, anca se 'l dialett de Lecch (anca per reson storigh), l'è pussee legaa al Milanes respett al Comasch.
Ultimament s'è taccaa a fà sù distinzion tra el dialett de Comm e quell de la sponda del lagh, el laghee: in effett, 'sto parlà (del qual en troeuvom ona motta d'esempi, grazie a l'opera del cantant Davide Van de Sfroos, de Mezzegra), l'è minga istess del Comasch de città; anca i dialett de la val de Brengia, de la Val Cavargna e de la Vall Alban hinn minga proppi compagn del Comasch. A bon cunt, quei là poden vess consideraa tutt variant arios del Comasch, che le porten a vegnì pussee vesin al dialett Tisines o al Ciavennasch.
On'altra variant interessanta del Comasch l'è quella parlada a Turaa: de fatt lilinscì se parla on dialett puttost vesin a quei de la zona de Bust e Legnan e, a la lontana, de Gajaa, Trecaa e Borbanee.
El dialett comasch l'è parlaa anca in del Canton Tisin: de fatt i parlà de Mendris e de Lugan hinn proppi compagn de quell de Comm, anca se per reson de division politiga tra Italia e Svizzera la se sent minga tant quella vesinanza chì e donca despess se fa ona distinzion, per esempi, tra dialett comasch e dialett luganes. 

Anca on quai dialett de la bassa Valtellina (la zona de Morbegn) e de la Val Ciavenna (per esempi quell de Novaa) la gh'ha di influenz comasch.

In tra i differenz che podom trovà in tra el dialett de Comm e quell de Milan a troeuvom:

Per el confront cont el milanes (che ciappom 'me standard del lombard) emm mettuu esempi di dialett de 

El lessegh comasch (soratutt quell de la città) el se deslontana minga tropp de quell milanes. A l'è anca vera però che, anca a causa de la posizzion autonoma de Comm respett a Milan, a gh'è ona quai diferenza, che la deventa ancamò pussee netta in de la zona setentrional del lagh, indè che se poeuden sentì anca di influss valtolitt.
Te 'l chì on quai esempi de paroll comasch, a confront con quei milanes:

On omm l'ha 'biuu duu fioeu.
E ol più giovan da lor l'ha dii al sò padar: Pà, damm la part da la sostanza che me tocca! e lù al gh'ha spartii foeu la sostanza.
E dopo minga tant dì, mettuu insema tutt i soeu robb, ol fioeu più giovan l'è andaa foeu da la patria in on paes lontan, e lì l'ha buttaa via ol fatt sò baraccand.
Dopo che l'ha 'vuu fogaa foeu tutt, l'è vegnuu ona gran miseria in quel paes, e lù l'ha comenzaa a vess in besogn.
Al s'è movuu e al s'è mettuu a servì on zittadin da quell sitt, che al l'ha mandaa foeura in la soa campagna a curà i porci.
E l'aveva ona gran voeuja d'impì ol ventar coi guss che mangiavan in porci, ma nissun ghe 'n dava.
Donca, tornaa in sè, l'ha dii: Quanti giornadee in cà da mè padar gh'hann pan in abbondanza, e chì mì moeuri da la famm!
Lassaroo lì e andaroo da mè padar e ga diroo: Pà, hoo faa on gran error contra Dio e contra tì;
Adess mì no meriti più d'ess ciamaa tò fioeu: tegnom come un di toeu garzon.
E soltaa in pee, l'è tornaa da sò padar. Quand l'era ancamò lontan, ol sò pà al l'ha veduu e al s'è sentii toccà ol coeur, e correndagh incontra al ga s'è buttaa al coll e l'ha basaa sù.
E ol fioeu al gh'ha dii: Pà, hoo faa on gran error contra Dio e contra tì: mì no meriti più da vess ciamaa tò fioeu.
Ma ol padar l'ha dii ai soeu servitô: Tiree foeura sù l'ato ol vistii più bell e vistìl sù; metìgh l'anell in dii e metìgh i scarp;
e menee foeu on vedell da grassa, scannéll e mangemmal e femm on bon disnà;
parchè 'sto mè fioeu l'era mort e l'è tornaa viv; l'era perduu e 'l s'è trovaa. E lì hann comenzaa a pasteggià.
Intant ol sò fioeu maggior l'era in campagna; e tornand e visinandas a cà, l'ha sentii la musica e 'l ball.
E l'ha ciamaa foeu vun di servitô e al gh'ha domandaa: Cosa l'è 'sta robba?
Quel al gh'ha responduu: L'è vegnuu tò fradel e ol tò pà l'ha mazzaa on vedell da grassa parchè al gh'è tornaa san e salv.
Ma a lù gh'è saltaa la bozzera e al voreva minga andà in cà. Ol sò padar allora l'è vegnuu foeura e al s'è mettuu a pregàll.
E ol fioeu l'ha responduu e l'ha dii al sò pà: L'è tanti ann che ta servi e son mai andaa foeura on grizz di toeu ordan; e tì ta m'heet mai daa on cavrett da fà on poscena coi mè amis;
ma mò che l'è vegnuu a cà 'sto tò baraccon che l'ha mangiaa foeu ol fatt sò coi slandri, tì par lù t'heet mazzaa on vedell da grassa.
E lù al gh'ha replicaa: Tì, ol mè fioeu, ta seet sempar staa con mì, e tutta la mia sostanza l'è toa;
L'era però giust da fà on past e on rabadan parchè 'sto tò fradell l'era mort e l'è tornaa a viv; al s'era perduu e 'l s'è trovaa. 

Coma diseva, donca, in di temp del primm re de Cipro, quand el famoso Goffred de Buglion l'ha conquistaa la Terra Santa, l'è succeduu che una bella sciora de Guascogna l'è andada in pellegrinagg al Sant Sepolcar e, vegnend indree, l'è arrivada proppri a Cipro, e là la s'è imbattuda in certi forlin che ghe n'hann faa de tutt i razz. E lee, avendigh minga poduu vegnìnn a vunna d'avèggh giustizia, l'ha pensaa ben d'andà in del re; queivedun però gh'ha dii che l'era inutil andà in del re, perchè lù l'era un trasandaa, bon de nagott, che invece de tegnì in regola i baloss, se ne faseva fà 'dree anca lù de ogni manera: e 'l diseva mai nient. A sentì 'sta pocca pinola quella donnetta, savend pù come fà a vendicàss, tant per sfogàss un poo del sò dispett, l'ha pensaa de dàggh una staffilada al re; l'ha trovaa el mezz de andàggh in cà, e caragnand la gh'ha dii: El mè scior, mì son minga vegnuda chì per 'vèggh soddisfazion de l'insult che m'hann faa nò; ma tant per incavànn queicoss, voress che 'l m'insegnass coma 'l fa a toeuss in santa pas tutt i scherz che soo che ghe fann, perchè inscì impararoo da lù a mandà giù anch mì quell che m'hann faa; che la sa el Signor come ghe daress volontera anca el mè de sopportà, dal moment che se n'infotta de tutcoss.
El re, sentend 'sta robba, de poltron e insognaa che l'era semper staa, come l'avess bevuu la grappa, l'ha comenzaa a dervì i oeugg, e l'ha ordinaa subit de fà giustizia a quella donna, ma giustizia in sul seri; e poeu minga domà per lee, ma contra tucc quij che se fuss ciappaa el gust de fà di villanad a la soa maestà.

Son per cuntàvv sù che in di temp dal primm re da Cipro, dopo che Goffredo da Buglion l'aveva conquistaa la Terra Santa, è success che ona bella donna da Guascogna l'è andada a visità ol Sant Sepolcro, e quand lee l'è tornada a Cipro gh'è staa di oman cattiv che l'hann scehrzada. E lee l'ha creduu ben d'andà a ciamà ol re; ma a gh'è staa quaidun che gh'ha dii da minga andà, perchè ol re al sa sentiva migna ben e l'avaress faa ol viagg inutilment, e che la saress stada piuttost rimproverada. Quand quella donna l'ha sentii 'sti robb chì, mezza disperasa per vendetta, la s'è messa in ment d'andà dal re fasendigh cognoss la sova povertà; e, arrivada là, la gh'ha dii: Ch'al senta, scior, mì son migna vegnuda da lù per cuntàggh sù la vendetta che m'hann fai, ma per sentì da lù coma 'l fa a sopportà quij che ga fann a lù, affinchè anca mì possa imparà a sopportài, e Dio voeur che podess ottenèll.
Allora ol re, che l'era sempar stai lì quiett, al s'è faa risentì, e da quell dì innanz al s'è mettuu a difend rigorosament tutt i sò popol che fuss maltrattaa.




#Article 500: Genua (138 words)


Genua (Zena in Genues; Genova in Italian; Genua in Tudesch; Gênes in Frances; Gènoa in Ucitan; Genoa in Ingles) l'è la capital dl'a Ligüria.
L'è la terza cità püssee indüstrializada d'Italia, la fa part del Triangul Indüstrial.

L'è una cità cunt una storia impurtanta con tant tradizion antich ligaa a la cultüra ad sit ad mar. L'era ancasí ciamaa la Süperba, e al dí d'incö l'è anmò vöna di püssee impurtant metropoli d'Italia.

A Genua hinn nassüü un fracch de omen impurtant, cumè el Cristòfor Colomb; el Balilla; el Giüsepp Mazzini; el Giüsepp Pericu, sindich de la cità del 1997 al 2007, e di alter ancmò.

I'enn anca nassüde Angela Cavagna cantanta e balerìna, e Carolina Stramare, Miss Italia 2019.

I squader de folber principal de Genua sòn el Genoa Cricket and Football Club e l'Unione Calcio Sampdoria.




#Article 501: Consés (247 words)


Consés (pronunciàt [konˈhes] endèl dialèt del pòst. En Italià: Concesio) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) de la Pruvìncia de Brèsa. El se tróa apéna föra del cümü de Brèsa, en diresiù Nort. L'è 'l prim paés de la Val Trompia. 

Per vìa de la sò puzisiù, el sò teretóre l'è stat per sècoi cuntindìt de le pupulasiù de la àl e chèle de la cità, isé la formasiù de 'n cèntro de agregasiù l'è stàda trübülàda. Adognimòdo, facilmènt el bórch uriginàl l'éra Triumplì aisebé che per póch tép, e sul dòpo l'è dientàt Romàno. 
La sò colocasiù a la bóca de la Val Trompia la 'l rindìa 'l pónt giöst per meter el cunfì de la colònia romàna de Brixia (la Brèsa del dé d'encö) e 'n quach stòrich i pènsa che Consés el sàpe stat el pónt de partènsa de l'ezèrcit de Publio Silio Nerva, endèl 16 a.C., per la guèra cùtra i Triumplì che dòpo la s'è trasfurmàda 'ndèla guèra rética del 15 a.C. portàda aànti de Druso.

Endèl Medioévo Consés (ensèma co Böegn, Inzì, Lemezàne e Nàe) l'è stat séde de giöna de le prìme piéf de la àl. La sò giürisdisiù la ciapàa dét töta la part bàsa de la Val Trompia, de Cogós enfìna a la Stochèta e la tölìa dét pò a San Vigìlio, Cobiàt, Boès, Vìla, Prègn, Cailìna e Carsìna.

Consés l'è cunusìt suratöt perchè gh'è nasìt el pàpa Pàol VI (Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini).




#Article 502: Ligüria (579 words)


La Ligüria (Italian: Liguria; Lengua ligür: Liguria, parnuziaa Ligüria; Frances: Ligurie) a l'è una regiun italiana cun püü de un miliun de abitant sitüada in del nòrt de la penisula. La cunfina cun la Tuscana, l'Emilia-Rumagna, el Piemunt, la Francia e'l Mar Ligür. El sò capplöch a l'è Genua e 'l sò president a l'è el Giovanni Toti.

Cun i sò 5421 km quadraa de süperfiss la Ligüria l'è la regiun italiana püssé piscinina, dopu el Mulìs e la Val d'Aosta, ma l'è pür vüna di regiun cun püssé cuncentraziun de abitant, dopu Campània, Lumbardia e Lazzi. La regiun l'è stringiüda trai Alp, i Penìnn e'l Mar Ligür, che l'è un bràss del Mar Mediterranee. Düü gulf impurtant hinn quèll de Genua (el gulf püssé grand) e quèll de La Spessia (el segund). La Ligüria la gh'hà un clima mediterraneu.

El nòmm Ligüria el ven de la pupulaziun di Ligür, che peruu abitaven in un territori assé püü grand, ch'el cumprendeva anca tütt el Piemunt sota al Po, la Pruvincia de Pavia, una part de la Pruvincia de Piasenza, la Lünigiana e'l territori de Nissa. I Ruman hann ciappaa la regiun dumà in del segund secul prima de Crist, e l'hann fada diventà la IX Regio. Dopu la fin de l'Imperi, l'è stada sota el dumini di Visegòtt, di Bizantin, di Lungubard, e del Sacru Imperi Ruman e dunca la pupulaziun l'ha capii che per svilüpàss cun fasilitaa la gh'aveva de andà per mar. L'è staa inscì che l'è nassüda la Repüblega de Genua, che cunt el passà del temp l'è diventada padruna de tüta la Ligüria e una putensa eurupea sül mar. In stu periud chì la s'è scuntrada assé cun l'altra pussenta Repüblega de mar, var a dì Venèzia. Traj territòri ciapaa dij Genues se pöö cüntà, par esempi, l'isula de Créta. 

La putenza genuesa l'ha scumenzà a vegnì men quand l'è stada truvada l'Amerega in del 1492; Gh'era minga püü büsogn dij mercant del Mediterranee, che vöreven anca assee danee, parchè se podeva ciapaa i materi primm del növ cuntinent. In quèll temp, pöö, hinn rivaa in Europa i Türch, che hann cunchestaa tütt el Mediterranee uriental, anca i culòni de Venèzia e de Genua. Dopu i guèrr d'Itàlia, cun la pas de Cateau-Cambrésis, la Repüblega de Genua l'è finida, cumè la magiur part de la penisula, sota l'inflüensa de la Spàgna, e pöö, dopu la guèra de Sücessiùn Spagnöla (1714), sota quèlla di Austriach e dij Piemuntes.

In del 1797 el Napuleun Bunapart l'ha tacaa i territòri Austriach in Itàlia, ma per fàll el doveva passà anca per el Piemunt e la Ligüria. L'è passaa anca de lì e l'ha ciappaa la vecia Repüblega genuesa, e pöö l'ha giüntaa aj territòri del sò Imperi, nassüü in del 1804.

Cun la cadüda del Napuleun, tücc i paes vincitur hann faa un cungrèss a Viena per stabilì la dispusiziun del növ orden del cuntinent. Tücc i vecc paes che gh'éren prima de la rivada de l'Imperatur hinn staa repristinaa, a part le dò Repüblegh de Venèzia e de Genua. La prima l'è andada a l'Austria, la segunda al Piemunt, del qual l'ha següii i destìn sin a l'ünificaziun de l'Itàlia in del 1861. L'è impurtant savè che propri de una citaa ligür, Quartu (vecc cumün e adess quartee de Genua) l'è partida in del 1860, la spediziun dij Mill de Garibaldi (che, cumè Mazzini e Mameli, l'era ligür), che l'ha cuntribüii a cunchestà el Süd del Paes.




#Article 503: Val Trompia (191 words)


La Val Trómpia l'è giöna de le trè ài principài de la pruvincia de Brèsa. 
L'è lónga 'ntùren ai 50 km e come dimensiù l'è la piö pesèna de le trè. L'è 'na àl de tipo flüviàl furmàda del fiöm Mèla che 'l la streèrsa de 'nsìma a fónt e l'è l'ünica dèle trè ài Bresàne che la prezènta mìa nüsü sègn de glaciasiù.

La part piö àlta de la àl la g'ha 'n andamènt de Èst a Òvest, có la testàda 'ndèla zòna del Pas del Manìva-Dòs Alt.
De Böegn a Gardù l'andamènt el ciàpa 'na diresiù Nordèst-Sudòvest.
De Gardù a Consés, endóche la al la sbóca 'ndèla piàna de Brèsa, la diresiù l'è de Nòrt a Sud.

I cümü de la al, a pàrter de 'nsìma, i è: Còi, Böegn, Ìrma, Pezàze, Marmintì, Taèrnole, Ludrì, Marché, Gardù, Polàen, Sarès, Lemezàne, Vìla Carsìna, Consés.
Chèsti cümü i costetöés la part principàl de la comunità montàna de Val Trómpia, de la la qual però i fa pàrt pò a Boès, Nàe e Caì che del pónt de vìsta geogràfich i se tróa mìa 'n Val Trómpia ma 'ndèla al del Gàrza.




#Article 504: Cobiàt (333 words)


Cobiàt (prununciàt [koˈbjat] endèl dialèt del pòst. En Italià: Collebeato) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) de la Pruvìncia de Brèsa. El se tróa apéna föra del teretóre del cümü de Brèsa en diresiù nordòvest. Del pónt de vìsta geogràfic el se tróa giöst giöst a la 'mbocadüra de la Val Trompia sö la spónda dèstra dèla Mèla.

A Cobiàt gh'è ambientàt La masséra da bé de Galeàs dei Urs, la piö antìca òpera scriìda 'n dialèt bresà. 

El nòm Cobiàt el par vègner del latì copulatum (= emperàt, acopiàt) ma 'l sarès mìa come se pensàa per vìa de la diviziù del paés en dò frasiù principài (chèla de Vìla de Sùra e chèla de Vìla de Sóta) ma piötòst de 'na quistiù de tàse. Somearès enfàti che la popolasiù la gh'ìes de pagà dò tàse: al monastér de San Salvadùr de Lé (che zà 'ndel 1014 l'ìa padrù de la part bàsa del teretóre) e a chèl de San Faüstì de Brèsa (che l'ìa padrù dei teré de la part àlta del paés).

Endèi docümèncc el paés el vé lüminàt prìma col nòm de Copulatum e pò dòpo 'ndèi sècoi che gh'è nit dòpo col nòm de Cubiatto e Cubiate 'ndèl 1014, Cubiate 'ndèl 1019, Cubiado 'ndel 1186 e 1194, Cobiado 'ndel 1237, Cobiato 'ndel 1350, Cobeatum 'ndel 1505 sö dele màpe, Coblat e per la prìma ólta Colle Beato 'ndèla segónda metà del Sich-sènt, Cobìad endèl 1574, Couiat endèl 1580 sö le màpe vaticàne, Cobiàt endèl 1610.
El nòm Collebeato, töt tacàt come che l'è adès el sò nòm uficiàl el compàr per la prìma ólta 'ndèl 1653 sö dele càrte ecleziàstiche e pò amò 'ndèl 1701 sö màpe dei fransés. Endèl 1779 l'è lüminàt amò come Cobiato sö dele càrte lombàrde ma pò a come Collebeato sö cartìne del Lombardo-Veneto e de alùra 'n aànti sö le càrte de Napuliù, Austrìache e del Regn d'Italia sèmper col sò nòm uficiàl che amò al dé d'encö l'è Collebeato




#Article 505: Salàdega (116 words)


Salàdega (nòm uficiàl en lèngua italiàna: Cellatica) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) de la Pruvìncia de Brèsa, colocàt al prensépe de la zòna a òvest de la cità ciamàda Franciacürta, a 7 chilòmetri de la cità.

El teretóre de Salàdega 'l vànta 'na produsiù de vì a Denuminasiù de Urìgin Controlàda ciamada col stès nòm del paés (Cellatica Superiore D.O.C.), ma 'l fa part apò a del consòrse de prudusiù del Franciacürta D.O.C..

El cümü de Salàdega l'ìa zamò lüminàt 'ntra chèi che fàa part de la quàdra de Gösàch endel Estimo Visconteo del 1385.
La sò céza parochiàla l'è dedicàda a S. Giorgio e la fà part de la diòcezi de Brèsa.




#Article 506: Vìla Carsìna (186 words)


Vìla Carsìna (Villa Carcina en Italià) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) de la pruvincia de Brèsa, endèla bàsa Val Trompia. El cümü de Vìla Carsìna el se tróa a 10 km a Nort dèla cità de Brèsa.

L'è custitüìt de 'na fàsa centràl che va de Nort a Sud, postàda endèl fónt de la àl, söle dò spónde de la Mèla. A Est e Ovest el teretóre l'è caraterizàt de mucc de altèsa média entùren ai 1.000 méter (M. Palòs, 1151 méter). Sö la spónda orientàla (sinìstra de la Mèla) gh'è le frasiù de Carsìna e Prègn, sö la spónda ucidentàla (dèstra de la Mèla) gh'è le frasiù de Cailìna, Vìla (séde del municìpio) e Cogós.

Quan che la Val Trompia l'ìa sóta la Repüblica de Venésia, en prensépe al paés, piö o méno 'n località Strà, gh'ìa 'n arch che segnàa i cunfì aministratìf de la Val col distrèt aministratìf de Brèsa.

El cümü isé come che l'è adès l'è stat istitüìt endèl 1927 co l'agregasiù dei cümü de Villa Cogozzo con chèl de Carsìna (che 'l tülìa dét apò a Prègn).




#Article 507: Sarès (159 words)


Sarès (prununciàt [saˈrɛs] en bresà, e [haˈrɛh] o [heˈrɛh] endèi dialècc de la Val Trompia; en Italià Sarezzo) – l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) abitàncc dèla pruvìncia de Brèsa. 

El se tróa endèla bàsa Val Trompia, a 13 km a Nort de la cità. Sarès el ciàpa dét pò a le frasiù de Crocevìa, Zanà, Put de Zanà e Nòboi. El teretóre del cümü l'è streersàt de Nort a Sud de la Mèla e a Est e a Ovest el rìa 'nfina söle crèste de mut che le delìmita la bàsa àl.

El paés de Sarès l'è nit sö pròpe a la bóca de giöna dèle ài laterài dèla Val Trompia, ciamàda Al de Sarès e streersàda dèla Redócla. Endèl 1850, de chèsto trut, che zà 'ndèi sécoi prìma 'l gh'éra fat en mòcc de dagn, gh'è nit zó 'na piéna che la g'ha proocàt 'na aluviù dizatrùza con ànche 'n pér de mórcc.

Abitàncc censìcc




#Article 508: Sère (129 words)


Al Sère (Serio 'n italià) l'è 'n fiöm da la Lumbardia che 'l traèrsa le pruincie da Bèrghem e Cremuna. 

L'è lunch 124 chilòmetri con purtada media 23 m³/s e 'l finés 'n da l'Ada visì a Bóca Sère.

Al nóm l'è ècc bé e 'ól dì aqua curént o magari caminà sö l'aqua.

Al Sère (altitüden de la surgeent 2.583 méter) 'l traersa la Val Seriana e l' cumincià a 'na 'n pianüra visì a Seriàt e 'l va 'nanc sempre 'n pruincia da Bèrghem. 

Tra Musànega e Castèl Gabià entra 'n Pruincia da Cremuna e 'l traèrsa la cità da Crèma. Dopo 'l scór tra le còste, prufunde 10-15 méter, fin a rià a l'Àda.

'N pianüra i g'ha facc pó 'n parch, 'al parch dal Sère.




#Article 509: Gösàch (308 words)


Gösàch (endèl dialèt del pòst Güsàch, prununciàt [gyˈhak]; Gussago en Italià) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) de la Pruvìncia de Brèsa. El se tróa apéna föra de la cità de Brèsa, en diresiù Ovest.

Come i óter paés de la Franciacürta, zòna geogràfica de la qual el fa part, Gösàch el vànta 'na produsiù de vì de alta qualità. 
Famùza l'è la sò fèsta de l'ùa che la vé fàda 'ndèi més de Setèmber e Utùer còi car de le contrade che i pàsa per le vìe del paés. Le contràde de Gösach i è: la Piàsa, Cazài, Piedeldòs, Ruch, Sàle, Naèze, Le Siìne e La Crus.

Gösàch l'è lüminàt endèi docümèncc medievài con nòm diferèncc: de vico et fundo Gussiago (960), Gussiacho, Guxiacho (piö aànti), in vico Gixiago (1100), in fundo Gusiago (1107), de Gusiago (1114), de Gusciago (1154), de Guxago (1174), apud Gussciacum (1185), de Gusago (1195).

El teretóre de Gösàch l'ìa zamò abitàt en época romàna e de chèsta prezènsa rèsta sés làpidi, e dù capitèi, retroàcc chèsti du öltèm endèla canònega de la frasiù de Ruch. A chèl tép là Gösàch el gh'ìa de véser en pagus tocàt de la stàda che colegàa Bèrghem a Verùna.

Piö tàrde, endèl Alt Medioévo, Gösàch el deènta séde de 'na piéf cristiàna, e l'è de chèla época lé la prìma edificasiù de la céza pievàna en località Piedeldòs, che la consèrva testemognànsa de la prezènsa longobàrda col pülpèt Mavioranus, amò 'ncö en bèla móstra al intèrno de la céza.

Endel Estimo Visconteo del 1385 Gösach el rizülta come capoquàdra e 'l sò teretóre el tülìa dét i cümü de Gösàch, Salàdega, Sàle, Ruch, Rodènch e Saià (Saiano cum Rotingo), Óme (Omis), Montezèi, Polàen, Alensà, Proài d'Izé, Mompià, Cobiàt (Cobiato) e Üràch (e 'n cümü segnàt col nòm de Pranzii che 'l pödarès véser Proèze).




#Article 510: Vaver (MI) (100 words)


Vaver (in brianzoeu vavarin Vavar, in bergamasch Àer; in italian: Vaprio d'Adda) a l'è on comun de  abitant de la Provincia de Milan, traversaa del Navili de la Martesana. 

L'è situaa proppi taccaa al fiumm Ada, che 'l definiss el confin tra' provincc de Milan e de Bergom (comun de Caloniga, Cavriaa e Fara). Chinscì el riva anch el fiumm Bremb. In Italia el gh'è anch on alter paes ciamaa Vaprio, e 'l se troeuva in de la Provincia de Noara (Vaprio d'Agogna).

L'andament del numer di abitant del comun de Vavar l'è mostraa in la tabella chi de sotta:




#Article 511: Crèma (643 words)


Crèma (Crema in Italià e Latì; Krem in Tudèsch) l’è 'na cità da  da la Pruincia da Cremuna.

Par che Crèma la sìes nasìda 'n da i témp di Lungubard, 'n dal 600 dòpo Gesö. Al sò nóm 'l vègn pròpi da 'na paròla lungubarda, crèm che la 'ól dì dòs. 'Na tradisiù la disarès che la cità l'è nasìda al 15 d'agóst dal 570, quand le persune che le stàa sö l'isola Mòsa (o Isola Fulcheria) i è scapade so 'n dòs vizì 'l Sère. 'L capo da chèste persune 'l sa ciamàa Creméte, cunt da Palàs. Gh'è pò 'n ipotesi che la parla dala fundasiù che l'e stacia 'n dal 400, quand Milà l'era la capitàl da l'Impero Rumà ucidental. Gh'è po' 'n ótre stüde che 'l dìs che ché i stàa i cèlti, o magari i etruschi.

La pröma carta che la parla da Crèma però l'è dal méla e la dis che Crèma l'è 'na tèra che la partenìa ai Cunt da Camisà. Dòpo gh'è ignìt Bunifas da Tuscana e la sò fióla Matilda. 'N dal 1098 Matilda regala Crèma al Vèscof da Cremuna.

'N dal 1159, dopo che Crèma la sa aleàda con Milà e mia con Cremuna, la cità l'è stacia sbatìda zó dal Barbarósa, che 'l g'ha pò tacat fóch. L'asédio l'è stacc própe bröt: i tudèsch i g'ha pò tacat via dèle persune cremasche a le sò machine e tante persune i è mòrte.

'N dal 1185 gh'è ignìt la Pace da Custansa e la cità l'è stacia trada sö amò. Crèma la dienta 'n Libero Cümü e i gh'a facc da nóf le müra, i fòs e l pòrte (1199). 'N dal 1200 i gh'a tirat sö po' al Dòm e al palàs cümünal.

Crèma 'n dal 1335 la diènta pusés da Gian Galeas Viscunt. 'N chèi agn che (1361) sa ricorda pò la pèste. Tra al 1405 e 'l 1423 Crèma la diènta Signoria da la familia Benzuna. Dòpo Crèma la diénta amò pusès di Viscunt e 'nfine, 'n dal 1449, l'è 'n pusès da la Repüblica da Venesia.

Quanta Crèma l'è dientada 'na pruincia da la Repüblica da Venesia l'ecunumia l'è fiurida e i gh'a facc sü da nóf le müra, al palas cümünal e'l Palas di Nudar, che adès l'è dientat al Palas dal Vescof. 'N dal 1490 i ga tirat sö 'l Santüre da Santa Maréa e 'n dal 1580 i gh'a facc pò la Diocesi.

'N dal 1797 la finès la Repüblica da Venesia e 'n cità i vé i francés. 'N dal 1814 'l finés l'impero da Napuliù Bunapàrt e i ria i striaci e la vè facia la pruincia da Crèma e Lód.

'N dal 1861 Crèma la diènta italiana.

L'andamènt del nömer de abitàncc l'è mustràt in de la tabela ché sóta:

Al 2 da febràr gh'è la Madòna da la Serióla 'n du i sa benedés le candéle. Sö la fine da mars visì al santüare da Santa Maréa gh'è la féra. Al 10 da giögn sa fà la fèsta a San Pantigliù, co la procesiù. 'N da la metà d'agost gh'è la turtelada, 'n du sa mangia i turtèi.  A setémbre gh'è la sagra da la bertulina. La sera dal 12 da dicémbre gh'è la féra da Santa Lüséa, cò le bancarèle 'n Piasa dal Dòm. Dala metà da dicémbre a la fine da genàr gh'è 'l presepio di Sabiù.

Töcc i cunós i turtèi: i ga 'l ripié duls e per fai i dróa i amarècc, le üghète, i mentì e 'l mustasì.
Gh'è pò 'l salva, che l'è 'n furmài che l'è facc da chèste bande che.
Sa parla pò da la spongarda e dala bertulina, che l'è facia co l'öa mericana.
Quand gh'è 'l carneàl sa fa i chisói (o chisulì), fai sö co 'l limù, 'l póm e 'l strüt.




#Article 512: Rògen (158 words)


Rògen o Roeugen (nom ufizial in italian Rogeno in italiàn) l'è ün cumün de , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km² in de la Pruvincia de Lecch.

L'è tacaa ai comun de Bùsis, Còsta Masnaga, Eupili (CO), Meròn (CO), Multee.

Ul teritori del cumün de Rògen l'è bagnàa a nord dal lach de Pusiann e ad ovest dal fiüm Lamber; l'è anca traversàa dal turent Bevera in de la süa part süd-est.
In del cumün de Rògen gh'hinn düu grand fraziùn, chi se troeuven su düu culini divisi da la feruvia Comm-Multee-Lecch:

Rògen g'ha anca oltri fraziùn pussee piscinini:

Rògen g'ha dàa i nataj ai af de Achille Ratti, che'l 6 febràr 1922 l'è diventàa papa cul nom de Pio XI.

Caslett e Rògen gh'aevan duu municipi fin ala segunda guera mundial, quand hinn staa unificaa.

L'andament del numer de abitant del comun de Rògen l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 513: Geröla (253 words)


Geroeula o Sgeröla (Gerola Alta in italiàn) l'è ün cumün de la Pruvincja de Sundri, a 1050 meter sül nivel del mar.

Al gh'ha , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km².

Geroeula se troeuva in fund a la Vall del Bitt de Geroeula, üna vall lateràl de la Valtelina che la part da Murbègn e la va vers süd, in di Alp Urobich.
El paes l'è traversàa dal turent Bitt, che dà'l nom al furmàg che vegn fàa in 'sti zoni chì.
In del paes ghè la gesa de San Bartulumè.

In del teritori cumünàal gh'hin divers fraziun, ch'hin pussee che olter di piscinìn aglumeràa di baiti che vegnen abitàa dumà dürant l'estàa: Vall, Nasunc, Caa de Sura, Ravizz, Foppa, Castèll, Laveggiöö, Fenìil, Pescegàl.
La fraziùn de Pescegàl, che se troeuva a m. 1350 d'altezza a cinch chilometer de Geroeula, l'è la pussee impurtant; l'è üna impurtant sit per i sport invernai (sci e snowboard), atrezada cunt di segiuvìi che riven fin al Pass de Salmuràn.

La festa pussee impurtant de Geroeula l'è la Sagra del Bitt, che l'è a la terza dumenega de setember. In 'sta sagra chì i furmagiàt del sitt i mustren i lur furmi de furmagg Bitt, che l'è fàa cun lat de vaca e de cavra mesculadi insemm, ch'el vegn dupràa per fàa di mangiàa tipich de tütta la Valtelina, cumè i pizzoccher e i sciatt.

L'andament del nümer de abitant del cumün de Geröla l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 514: Salviróla (140 words)


Salviróla (Salvirola in Italià) l’è ‘n paìs da  da la Pruincia da Cremuna.

Salviróla l'è ciamàda 'n pó per schèrs la Berlino de la bàsa perchè 'l paés, pò a se l'è pesèn, l'ìa 'nfìn a póch agn fà separàt en dò pàrcc: el cunfì l'ìa segnàt del canàl Madonna Gaiazza, diviziù natüràla antìca 'ntra 'l stat de Milà e la Repüblica de Venésia e 'ntra la diòcezi de Crema e chèla de Cremùna. Gh'ìa dò paròchie, i cimitéri i è du amò 'ncö, e i abitàncc del pòst i se ciàma 'ntra de lur i cremàsch e i cremunés a segónda che i stàghe de sà o de là del fòs. Al dé d'encö le paròchie i è stàde reünìde e colocàde 'ndèla diòcezi de Crema.

L'andamènt del nömer de abitàncc l'è mustràt in de la tabela ché sóta:




#Article 515: Canàl Marsà (206 words)


Al Canàl Marsà (che i cremàsch i ciàma apéna  'l canàl; an Italià 'l è ciamàt Canale Marzano o Canale Vacchelli) 'l è 'n canàl pensàt da l'ingegnér Piéro Vacchelli da Cremuna e i la fàt tra 'l 1887 e 'l 1892.

'L è lùnch 34 chilòmetri e a 'l g'à 'na purtàda da 38,5 métre al secùnt e 'l permèt da daquà i teré per püsé da ü miliù da pèrtighe.

Al Canàl al nàs an da l'Àda a Marsà, cümü da Merlì, pruinsa da Lód, 'ndù gh'è 'n üs-céra 'n dal fiöm per fa pasà i aque 'n dal Canàl. Dòpo 'l traèrsa töt al Cremàsch e 'l pàsa per Spì, Palàs, Vaià, Trescùr e Crèma. Che 'l traèrsa al Sère sùra 'n pùnt. Dòpo a 'l và vèrs Izà e Salviróla. Che gh'è dù ram: ü al và a finì 'n dal Naéle da Cremuna e l'àltre 'l và aànti 'nfìna a le Tumbe Mòrte, vezì a Geniólta.

Al Canàl 'l è quàzi töt drécc, e le póche cürve che gh'è i è particulàre. G'à n'è mia da tübasiù che le sbàt déntre i liquàm, isé l'aqua l'è nèta e piéna da pès.

Sö la rìa gh'è pò 'na pìsta per le biciclète.




#Article 516: Gardù (190 words)


Gardù (pronunciàt [garˈdu] endèl dialèt del pòst. En Italià: Gardone Val Trompia) l'è 'n cümü de   abitàncc (dàto del  ) (dàto del dezèmber del 2009) de la Pruvìncia de Brèsa. El se tróa endèla média Val Trompia, a 18 km a nort de la cità de Brèsa. L'è cunusìda suratöt per via de le sò fàbriche de àrmi. La Berèta (en italià Fabbrica d'armi Pietro Beretta) fra chèste l'è giöna dèle piö importanti del mónt.

Gardù 'l g'ha dò frasiù principài: Magn, colocàt a 580 méter de altèsa söi mùcc a la dèstra orogràfica de la Mèla, indipendènt enfìna al 1927 e Inzì, frasiù de fónt de àl e séde de 'na piéf antìca arènt a'n put romànich che scaàlca la Mèla, colocàda a nòrd de Gardù, prìma de rià a Marché.

Ai 17 de setèmber del 2001, Gardù l'è stat unuràt de del tìtol de cità, asegnàt del presidènt de la Repüblica Italiana, Carlo Azeglio Ciampi, per vìa de la sò 'mportànsa stòrica e civìl. Del 2002 difàti al stèma del cümü gh'è stat zontàt la curùna mürària con sich tór che reprezènta 'l tìtol de cità.

Abitàncc censìcc




#Article 517: Lemezàne (262 words)


Lemezàne (en bresà prununciàt [lemeˈzane]; endèl dialèt locàl Lömedhàne, prununciàt [lømeˈδane]; en Italià: Lumezzane) l'è, có i sò  abitàncc (dàto del  ), el tèrs cümü piö pupulùs dèla Pruvìncia de Brèsa, dòpo Brèsa e Dezensà. 
El paés el mèt ensèma divèrse frasiù sparnegàde söle còste dei mucc dèla Val Gòbia, 'na lateràl de la Val Trompia, aisebé che oramài gh'è mìa piö sulusiù de continuità de 'n paés con l'óter. L'è colegàt a la Val Sàbia col Pas del Caàl.

El cümü de Lemezàne l'è stat creàt endèl 1927 e l'è 'l rezültàt de la fuziù de tré cümü che finamài alùra i gh'ìa fat de per sò cönt: Lemezàne Piéf (con chèle che i éra le sò pfrasiù: Piatüch, Gazöl, Fontàna, Rèns, Dòs, Al, Mezalüna e Tèrmen), Lemezàne San Bas·cià (co la sò frasiù de la Faidàna) e Lemezàne Sant'Apolóne (con  Montagnù, Sunìch, Pregnà e Musnìga). Ai 3 de utùer del 2012 Lemezàne l'è stàda unuràda uficialmènt del tìtol de cità.

I abitàncc de Lemezàne i è cunusìcc per la prupensiù a ambià là e mandà aànti — con gran braüra e 'na dedisiù omènti fanàtica — uficìne a cundusiù familiàr. Chèste realtà picinìne i è pò col tép deentàde, mìa de rar, de le aziènde cunusìde 'n töt el mónt. I setùr piö presèncc i è i cazalìnghi (pentolàm e pozàde 'n particolàr), la metalurgìa e la rübineterìa.

Lemezàne l'è cunusìt en töta la pruvìncia apò a per i sò dialècc (diferèncc de frasiù a frasiù), difìcii de capéser pò a per le persùne dèi paés piö vizì.

Abitàncc censìcc




#Article 518: Munt San Primm (109 words)


El Munt San Primm (Monte San Primo in italiàn), muntagna di Prealp de 1682 meter, l'è la pussee vôlta dal Triangul Lariàn.
La muntagna l'è fada da ün custùn erbùs pütost lungh; in sü la cima pussee vôlta de la cresta ghè üna crus e ün ripetitùr. La vista l'è spetaculàar: se poeu vedè la Pianüra Padana, i lach de Comm, Lügàn e Magiùr, i zon d'inturn e i Alp.
In de la part urientàl del custùn ghè ün impiant de risalita per scià ch'el cumincia ai pè del versant nord. Dal sò grüpp muntuùs (Munt Furcèla) al nass el fiümm Lamber, vün di pussee lünch de la Lumbardìa.




#Article 519: Gölem (292 words)


El Gölem (en Italià l'è ciamàt Monte Guglielmo) l'è 'n mut de le preàlpi bresàne de 1957 méter de altèsa. 

El nòm Gölem (en bresà prununciàt [ˈgølem]) l'è stat italianizàt en Monte Guglielmo alméno del sècol XVII, ma la versiù italianizàda la rènt mìa l'etimulugìa giösta che l'è piötòst ligàda a la paròla latìna culmen (en Italià: culmine), de la qual derìa apò a le paròle del dialèt  cùlem e cùlma cioè mut de média altèsa còi fiànch mìa tròp en pé.

Càzo rar endèna regiù cóme la Lombardìa — endóche al momènt l'è mìa ricunusìda nösöna segónda lèngua uficiàl en bànda al Italià — la denominasiù locàl l'è riportàda 'nsèma al topònimo italianizàt apò a 'ndèla cartografìa uficiàl del Istituto Geografico Militare e söle cartìne del Touring Club Italiano.

El Gölem el se tróa a caàl de la crèsta de mut che la sepàra la média Val Trompia de la cónca del Lac d'Izé. 
El pónt piö alt del Gölem l'è ciamàt Dòs Pedàlta (1957 méter) ma la méta piö frequentàda l'è piötòst el dosèl ciamàt Castèl Bertì (1948 méter) che 'l se tróa 'n quach sentenér de méter piö a Sud e 'ndóche gh'è 'l monüment del Redentùr.

La crèsta del Gölem la prezènta dele ótre vète minùr, come la Córna Tiràgna (1857 méter) a Sudèst, la Pónta Caravìna (1847 méter) a Nordòvest e 'l Dòs dèi Stalècc (1717 méter) a Est.

El Gölem l'è séde de 'na córsa a pè de 'mportànsa nasiunàl, la Proài-Gölem, che de Proài d'Izé la rìa 'nfìna sö 'n sìma al mut. El percórs l'è lónch piö o méno 30 chilòmetri e 'l ràta sö dré ai sentér che pórta sö 'nfìna a la vèta. La gàra la vé fàda 'ndèl més de zögn.




#Article 520: Nàe (373 words)


Nàe (Nave en Italià) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) de la Pruvìncia de Brèsa. El se tróa a 8 chilòmetri de Brèsa endèla Àl del Gàrza. El cunfìna coi cümü de Brèsa, Lemezàne, Caì, Boès, Consés, Sèrle e Butizì.

L'è inserìt endèla Comunità Montàna de la Àl Trómpia.

Se tràta de 'na piéf dedicàda a l'Anönsiàda. La custrusiù come che l'è adès l'è stàta rifàda 'ndèla prìma metà del sècol XIII e pò restrütüràda a la fì del sècol XV. Del pónt de vìsta architetònich la prezènta aspècc de stìl gòtich mes·ciàcc sö a particolàr de stil rinascimentàl. Al intèrno gh'è dele òpere datàbii del sècol XIII a töt el sècol XVI, vergöne i è stàde atribüìde al Maestro de Nàe. Gh'è apò a 'na Pietà atribüìda a Vincenzo Civerchio..

La cizìna uriginàla, prìma de la ricustrusiù, l'ìa datàbil entùren al sècol IX, colocàda sö la stràda romàna che pórtaa al pas de le Còste de Sant'Özébe. Amò piö antìch i è 'na bàze de 'n pilàster, fàda condèn blòch de màrmo del sècol IV che reprezènta 'na Fadìga de Ercole ('n altoriliéf che reprezènta 'n òm che 'l lòta condèn animàl, fórse 'n liù) e 'n quach óter capitèl ach antìch che a chèl che somèa i è materiàl reempiegàt.

Vergü i pènsa che 'l nòm Mitria el vegnarès del fat che 'l sit l'ìa zamò 'n antichità 'n löch sàcro dedicàt cülto del dio Mitra, de derivasiù orientàla, ma chèsta ipòtezi la par mìa éser fondàda perché el nom Mitria el compàr mai atestàt prìma del sècol XVIII. Par envéce che el nòm el pöde vègner del fat che 'n bànda a la céza gh'ìes 'na locànda che la gh'ìa come 'nsègna 'na mitria, cioè 'l capél del vèscof. 

La piéf de Nàe la g'ha de éser stàda per tat tép l'ünica de la àl del Gàrza e l'ìa 'l cèntro religiùs e aministratìf al quàl fàa riferimènt apò a l'Eremo de San Costànso (Santöàre de le Cùche) e l'Eremo de San Durt (San Giorgio) adès endèl teretóre del cümü de Caì.

Endèl Estimo Visconteo del 1385, Nàe l'ìa capolöch de la quàdra omònima che tülìa dét apò i cümü de Caì, Lemezàne, Consés, San Vigìlio e Boès.

 




#Article 521: Caì (173 words)


Caì (Caino en Italià) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) de la Pruvìncia de Brèsa. 

El se tróa a 15 chilòmetri de Brèsa endèla pursiù piö a Nort de la Al del Gàrza a 'na altèsa de 365 méter sùra 'l leèl del mar.

El cümü de Caì 'l cunfìna coi cümü de Gnùzen, Lemezàne, Nàe, Vài e Sèrle.

L'è lüminàt come cümü zamò 'ndel Estimo Viscontèo del 1385 'ntra chèi che fàa part de la quàdra de Nàe: Sóta la duminasiù de Venésia el g'ha fat part per en perìot de la quàdra de lemezàne ma pò l'è turnàt a la quàdra de Nàe. Endel 1928 l'ìa stat agregàt al cümü de Nàe ma 'ndel 1956 l'è stat tùrna dizagragàt e l'è turnàt a fà de per sà cönt.

La sò paròchia l'è dedicàda a San Zenù. La céza parochiàla l'è 'na custrusiù del '700 ma gh'è nutìsia de 'na céza piö antìca, ach dedicàda a San Zenù, che la gh'ìa de éser übicàda piö o méno endel stès sit. 




#Article 522: Piasensa (111 words)


Piasensa (Piasëinsa in Piasenten; Piacenza in Italian; Piaṡänza in Bulugnés; Placentia in Latin; Plaisance in Fransés; Placencia in Spagnö; Placência in Purtughés) l'è una citaa italiana ad  abitaant.
 

La se tröva tra l'Emilia e la Lumbardia, e tant la cità cume la so pruencia i hann semper sentüü l'inflüenza de Milan, cità con la qual Piasensa l'è stada culegaa sia ecunumicament che sturicament.

El comün de Piasensa al cunfìna coi comün de Calendasco, Caorso, Caseli Landi (LO), Cor Giun (LO), Gossolengo, Gragnano Trebbiense, Podenzano, Pontenure, Rottofreno, San Roch (LO) e San Steu (LO).

L'andament del numer de abitant del comun de Piasensa l'è mustraa in de la tabela chi de sota




#Article 523: Gnùzen (100 words)


Gnùzen o Gnùzegn (Agnosine in italià) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) dèla Pruvìncia de Brèsa sitüàt a 26 km de la cità de Brèsa.

Gnùzen el se tróa 'n Val Sàbia, söndèna teràsa, a n'altèsa de 465 méter söl lièl del mar, che dà sö la Cónca Dóra (l'è ciamàt isé el teretóre dei cümü de Ódol, Prezéi, Biù e Gnùzen). L'è postàt söndèn fiànch de la àl bagnàda del torènt Vrènda, endel qual el se sböta el trut locàl ciamàt Bondài. 

L'andamènt del nömer de abitàncc del cümü de Gnùzen l'è ilüstràt endèla tabèla ché sóta:




#Article 524: Astruchimica (171 words)


L'astruchìmica l'è el stüdi di element chìmich che gh'hinn in del spazi, suratüt in di nivul de gass mulecular, e de la sò furmaziun, interaziun e destrüziun. Podum dì che l'astruchìmica a l'è chimica e astrunumia insema. 
L'astruchìmica la gh'haa de spess bisogn de duprà telescopi per fa i sò misür d'un bel poo de grandez 'me la temperadüra o la cumpusiziun. Per determinà i mulecul che se tröen in del spasi, se dupren tecnich spetruscopich. I carateristich di cumpost vegnen del cunfrunt cunt el sò speter carateristich, che se'l pö truà in d'un database o se'l pö ciapà d'un speriment. 
A gh'hinn però un bel poo de prublema per i interferenz magnetich e, suratüt, per i diferent prupietà di mulecul in del spasi. 
Un esempi de la fadiga de fà i misür a l'è cun l'idrogen mulecular H2 perchè'l gh'ha minga un mument de dipol: dunca al da nissün segnal in del IR (infraruss) e'l se vet minga cunt el telescopi. Per el CO el discurs a l'è a l'incuntrari. 




#Article 525: Franciacürta (183 words)


La Franciacürta (Italià: Franciacorta) l'è 'na zòna geogràfica de la Pruvìncia de Brèsa che la töl dét töt o alméno 'na part del teretóre dei cümü de Àder, Breó, Cavreöl, Castegnàt, Casàch, Salàdega, Cocài, Cològne, Córt Frànca, Erbösch, Gösàch, Montezèi, Óme, Padéren, Paràdech, Pasirà, Polàen, Proài d'Izé, Rodènch-Saià, Roàt. El teretóre de vergü de chèsti cümü l'è completamènte en Franciacürta, envéce sèrte óter i è tocàcc apéna 'n pàrt (còme per ezèmpe i cümü de Cocài e Roàt endóche apéna la pursiù Nort l'è cunsideràda Franciacürta).

El teretóre l'è perlopiö furmàt de culìne che al dé d'encö i è cultiàde a ìcc per la prudusiù dei vì che i è giü dei fiùr al büzèt de la prudusiù vinìcola italiàna. Difàti i prudutùr de vì de la zòna i s'è custitüicc endèn consòrse per la protesiù e la garansìa de la qualità dei sò vì che i è: Franciacorta D.O.C.G. (vì de tìpo spumànte) e Terre di Franciacorta (biànch e rós).  

Al cunfì Sud de la Franciacürta gh'è el Mont'Òrfen, de ciàra urìgin morénica, che 'l rìa a 451 méter de altèsa màsima.




#Article 526: Lecch (369 words)


Chela vus chi la parla de la citaa lumbarda - olter signifegaa i truee chinsci:  Lech (desambiguassiun)

Lecch (Lecco in italiàn, Leucum in latìn; Leck in tudesch) l'è ona città italiana de , cont ona süperfis de  km² e ona densità de  ab./km². L'è la capitàal de la Pruvincia cunt l'istess nomm.

Lecch la se tröva in de la part püssee a süd del ram del lach de Comm che'l gh'ha el sò istess nomm, in sü la spunda urientàal, in duvè dal lach vegn föra il fiüm Adda. Lecch l'è culegada a l'oltra spunda del fiüm da trìi punt: el Punt Kennedy o Punt Nöf (de la metà di ann Cinquanta del secul passaa), el Punt Azzone Visconti o Punt Vècc (el pussee vècc, che l'è del Mediuéf) e'l Punt Alessandro Manzoni o Terz Punt (inaugüràa in del 1985)La cità l'è circundada da'n frach de muntagni: el San Martìn, el Düü Mann, el Melma, el Piz d'Erna, el Resegùn e'l Magnöden hin i pussee impurtant.
Lecch l'è traversada da trìi turent: el Gerenzùn, el Caldùn (per la gran part interàa), e'l Biùn.

El teritori del cumün de Lecch inscì cumè l'è al dì d'incö l'è stàa fàa sü tra'l 1923 e'l 1928, quand hann metüu insemm i teritori de vündes cumün: Lecch, Castèll, San Giuàn, Rancc, Laurca, Ulàa, Quàa, Germagnee, Belee, Magiànech e Ciüs.Incö el cumün de Lecch l'è divìs in cinch circuscriziùn:

Dumà i sindegh elegiüü direttament, per quej numenaa del Cunsili Cumünal varda la vus linkada.

L'ecunumia de la cità de Lecch la se basa amò incö sül setùr de la siderurgia, anca se i vecc fabrich pussee famùs (Fiocchi, Badoni e Caleotto) sun sparidi u ridimensiunàa de bun, cumè anca la Leuci (fabrica de lampadini), la Riello (fabrica de caldai) e lIcam (fabrica de ciculàt, che nel gir de pöch ann la narà a Ursenich, in Pruvincia de Comm).
In di ültim ann s'è svilupàa'l turism, atiràa dai (pöch) spiagi del lach, dai muntagni d'inturn e dai Sit manzuniàn, val a dì i sit in duvè il Manzoni l'ha ambientàa el sò rumanz pussee famùs, I Promessi Sposi.

I munument pussee impurtant hin:

I persunagg pussee famùs ligàa in üna quaj manera a Lecch hin:




#Article 527: Musca (Rüssia) (143 words)


Musca (in rüss: Москва, trasliterasion Moskva; Maskva in bielurüss; Moskau in tudesch; Mosca in italian; Moscow in ingles; Moscou in frances; Moscú in spagnö; Μόσχα/Móscha in grech; Moskwa in pulach; Moscovo in purtughes)  l'è la capital de la Rüssia, e anca 'l so center principal. La nassa ins'i spond dal fiüm Muscova (in rüss Moskva anca lü: de fat el fiüm el da el nom a la cità), e la gh'a un'area ad 878,7 chilometer quadraa. 
Musca l'è stata fundaa dal 1147, e l'è tacada ai pais de Babuškin, Kuncevo, Ljublino, Perovo, Tušino e (nel 1986) ad Solncevo. La fa 10.470.318 abitant (2008), e l'è la cità con püssee abitant in tüt l'Europa.

Tra el 1703 e 'l 1917 l'è stada minga la capital, sustitüida de San Pederburgh.

'L sindich a l'è 'l Jurij Michajlovič Lužkov (del 1992).

Musca a l'è gemelada cun:




#Article 528: Mós (Crèma) (305 words)


Con la paròla Mós (an italià: il Moso) sa parla di teré che i sa tróa a séra da Crèma

I teré dal Mós i è prufund 4 méter rispèt a la campàgna e 'na ólta i era pié d'aqua stagna. I era i funtanìi che gh'era sura a purtà l'aqua mentre sóta gh'era l'Aqua Rósa e al Cresmére a purtàla ià.

Al nóm al derìa dal tudèsch mos, che ól dì aqua stagna. Nüsü i ga sügat sti teré, gnà i fracc, gnà la Republica da Venesia: ansi, la Republica la urìa pròpe mia, perchè isé gh'era 'na difésa per la cità da Crèma.

Apena 'n dal vòtcént i ga cuminciàt a tirà fóra la turba e dòpo i ga facc só al Canàl Marsà che 'l ga sügat sö töta l'aqua.

Isé i ga facc sö da le casìne, 'na scóla e 'na césa 'ntitulada a Santa Caterina (che ancó l'è seràda sö).

Gh'è dele casìne che le brigùla zó, ma töta chèsta area l' pròpe bèla per i fós che gh'è e per al Canàl Marsà che la traèrsa. Visì al canàl i ga facc pò 'na strada apòsta per le biciclète.

Sö le rìe di fòs che amò da le piànte e di animài che da sòlet i stà apéna 'ndu gh'è l'aqua stagna; i è particular e per chèsto sa pénsa da fà 'n parch; al sarès 'n di cümü da Bagnól, Crèma, Cremusà, Palàs, Trescùr e Vaià.

Visì a Umbrià gh'è la Casina Umbrianèl; l'è na casìna particular, facia sö co stile e ben urganizada per 'l laurà e per staga déte. 'Na ólta gh'era pò 'n viàl che partìa ché e l'riàa fin a Umbrià , ma adès al gh'è pö. Adès a Umbrianel i ga fà déte le fèste e gh'è pò 'n teré per al golf.




#Article 529: Forza de gravità (156 words)


La gravità a l'è vüna di quater interaziun fundamentaj de l'Ünivers. Per la mecanega classega la gravità a l'è una forza cunservativa che la gh'è intra i corp che gh'hann una massa, e alura la gh'ha anca un'energia putenziala gravitaziunala. Per la teuria de la relavità generala a l'è ligada a la geumetria (che l'è minga euclidea) del spazi-temp.

Tucc i còrp che gh’hànn ‘na massa se tìren visin vun l’alter con ‘na fòrza proporzional al’invèrs del quadràa de la distanza intra i sò baricentri e al prodòtt tra i dò mass.

In del caso de la Tèrrà m1 l’è la massa de la Tèrra, d a l’è el ragg de la Tèrra R, G m1/R2=g e l’è l’accelerazion de gravità e la var in media g=9,81 m/s2, variabel con l’altitudin e la latitudin (de già che l’è influenzada de la fòrza centrifuga). La fòrza de gravità esercitada de la Tèrra l’è anca ciamada fòrza pes.




#Article 530: Sère Mòrt (257 words)


Al Sère Mòrt (an suresinés: Séri Mòrt; an Italià: Serio Morto) l'è 'n curs d'aqua da la Pruincia da Cremuna. Al nas da di funtanìi vizì a 'Idulasch e 'l traèrsa Risénch, Fanénch, Madignà, Riultèla, Castiglù, San Basà, Capèla Cantù e Pisighetù e finés 'n da l'Àda.

'Na ólta al curs che va da Madignà a Pisighetù l'era al vècc curs dal Sère e l'era al cunfì tra al cremàsch e al cremunìs. Gh'è pò argü che 'l dìs che 'na ólta al Sère al nàa püsé zo, dopo Aquanégra, o magari fin al Pò

Chèi che i ga stüdiàt le càrte i ga ést che al Sère al cambiàt al curs tra 'l 1100 e al 1400; sö le sò rìe l'è nasìt Castigliù, 'n dal 1188.

Comunque bèa 'n dal 1361 al Sère al fàa 'l stès curs che 'l fa adès e 'l finés 'n da l'Àda a Bóca Sère, vizì a Muntóden.

Ma perché al Sère al ga cambiàt curs? Sa pénsa che i è stàcie da le piéne, ai témp che le aqua di fiöm i era mìa sfrütade cum'è ancó. Magari per an pó da témp l'aqua la nàa 'n da töte e dó le bande.

Vizì al vécc curs i è restàde dèle aqua stagne: büsógna spetà fin al 1900 per vèd 'n canàl che 'l ga sügàt sö töta l'aqua.

Töta l'àrea però l'è amò bèla, piéna da còste e da piànte e gh'è pò qualche mòrta. Per chèsto i ga facc 'n parch, al Parch dal Sère Mòrt.




#Article 531: Regn Unid (328 words)


El Regn Unid de Gran Bretagna e Irlanda del Nord (in ingles: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland), de solit breviad 'me Regn Unid o UK (sigla del nom orijinal, in ingles United Kingdom), l'è de sovent ciamad a volte cont el nom plussee jeneral Inghiltera, e l'è un stat de l'Europa ocidentala. A'l moment la soa monarca l'è l'Elisabeta II del Regn Unid.

El Regn Unid l'è el resultad d'un grup de acords d'union qe hann jontad insema i so nazion: Ingilterra, Irlanda del Nord, e Galles. La plupart de l'Irlanda la s'è spartida del 1922 con la costituzion del Stat Liber d'Irlanda (qella qe adess l'è ciamada Republega d'Irlanda), menter la part qe l'è anc'mò sota a'l Regn Unid l'è ciamad Irlanda del Nord.

El Regn Unid se trova ind su la costa ocidentala de l'Europa del nord. L'è circondada a est del Mar del Nord, a sud del Canal de la Manega, e a ovest de l'Ocean Atlanteg e del Mar d'Irlanda.

El Regn Unid l'è padron de quatordex teritori qe inn restads in ereditaa del so imper colonial (comè per esempi Bermuda, Gibilterra, i Isole Pitcairn e i Isole Falkland). 

El Regn Unid al g'ha no una lengua ofiçala, anca se i so abitants parlen tuts l'ingles. I lengov rejonai recognossude inn el galles, el gaeleg scozes, l'irlandes, el cornovaies, el scots e l'Ulster Scots.

Anca se el Grand Imper colonial l'è ormai finid e a'l so poter ind el mond l'è desminuir, el Regn Unid l'è restad istess una potenza mondiala. L'è vœna dei member del G8 e l'è intra i paes plussee desvilupad a'l mond, cont un'economia qe l'è considerada la quinta mondiala e la segonda in Europa. L'è staita anca vœna de prim stats a far part de la NATO e de l'ONU, indovè qe l'è un member permanent cont el dirit de vet. El Regn Unid l'è una potenza militara mondiala, e la g'ha anca i arme nucleare.




#Article 532: Séf (327 words)


Séf (localmènt prunuciàt apò a Héf; nòm uficiàl: Cevo) l'è 'n cümü de la Al Camònega, en Pruvincia de Brèsa, endèla regiù de la Lombardìa. 

El g'ha , condena superfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km²

El se tróa en Val de Saviùr, 'na lateràl mansìna de la Al Camònega, sö le còste del mut Pian della Regina, a 1100 méter de altèsa söl leèl del mar, a 90 km tat de Brèsa come de Bèrghem. Del sò teretóre comünàl fà part apò a le frasiù de Andrista a ovest e part dei abitàcc de Ìzola e Frézen (spartìcc col cümü de Saviùr) a est. El pónt piö alt del sò teretóre l'è 'l mut Rè de Castèl (m 2819).

El sò teretóre al fà part del Parch regiunàl de l'Adamèl e 'l cunfìna coi cümü de Bèrs Dém, Sedégol, Sét, Simbèrch, Daù (TN), Saviùr e Sónech.

L'è lüminàt 'ntra i cümü che fàa part de la Al Camònega zamò 'ndel 1493, al prensépe del sècol XVII l'ìa discriìt come furmàt de dò tère, chèla de Séf e chèla de Andrista (Da Lezze 1610).
Endel 1765 l'ìa lüminàt come giü dei cümü del pievàdech de Sém (Elench dei cümü de Al Camònega, 1765).

Endel 1928 l'ìa stat agregàt al cümü denuminàt Valsaviùr, ma 'ndel 1954 l'è stat destacàt e 'l g'ha turnàt a fà cümü de per sò cönt.

La sò céza parochiàla l'è dedicàda e S. Vigilio e l'è stàda custrüìda endel sècol XV. La fà funsiù de paròchia a pàrter del 1536. Prìm de alùra, la funsiù de paròchia l'ìa fàda de la céza de S. Nazaro e Cèls, zamò de quan che l'ìa stàda destacàda de la piéf de Sém (sècol XII). Chèsta cizulìna la g'ha dét òpere de valùr artìstich e stòrich a testemognànsa de 'na cumunità cristiàna antìca e l'è giöna de le póche céze de la Al Camònega che la g'ha amò 'l cimitéro tacàt ai sò mür.  




#Article 533: Paìsch Loé (180 words)


Paisch Loé (nòm uficiàl: Paisco Loveno) l'è 'n cümü de la Al Camònega, en Pruvincia de Brèsa, endèla regiù de la Lombardìa. L'è furmàt de tré cèntri principài : Loé, l'è chèl piö a mut, Grömèl, a quach sentenér de méter de Loé e Paìsch, sitüàt piö a àl.

El g'ha presapóch  257 abitàncc, 'na süperfìce de 35 km², per 'na densità de 7 ab./km². El cunfìna coi cümü de Bèrs Dém, Co de Pùt, Servé, Córten, Malòn, Dò, Scülpér (BG), Sèler, Tei (SO).

Paisch e Loé zà prìma del 1500 e 'ndèl prim perìodo de duminasiù Vèneta, i furmàa 'na sùla entità cumünàla e i éra aministràcc ensèma. A pàrter del 1600 i è 'nvéce stàcc dividìcc e i è restàcc separàcc per tré sècoi , sóta Venésia, sóta l'Impér Austro-Ungarico e sóta 'l Regn d'Italia. 
Co l'üniù al Regn d'Italia, endèl 1859, gh'è stat creàt el cümü de Loé-Grümèl (prim de alùra endèl nòm rezültàa apéna Loé). La situasiù l'è restàda isé 'nfìna al 1928, quan che Loé-Grümèl e Paisch i è stacc tùrna ünìcc endèn cümü sul.




#Article 534: Put de Lègn (656 words)


Put de Lègn (en bresà cunusìt perlopiö col nòm de Pont de Lègn o Put de Lègn; nòm uficiàl: Ponte di Legno) l'è 'n cümü de la Al Camònega, en Pruvincia de Brèsa, endèla regiù de la Lombardìa. 

El g'ha , 'na süperfìce de 100 km², per 'na densità de  ab./km². 

Put de Lègn el se tróa a l'estremità de la Al Camònega endena puzisiù che fà de crocevìa 'ntra la Lombardìa e 'l Trentì (per el Pas del Tunàl) e 'l Al Telìna (per el Pas del Gàvia). A Put de Lègn se önés le àive che é zó dei gias del Pisgàna col torènt Narcanèl e le àive de la Al Marsa e del Lach Négher col torènt Frigidólfo. El pónt endoche le se önés l'è cunsideràt el pónt endóche nas el fiöm Òi.

Put de Lègn el cunfìna coi cümü de Édol, Peio (TN), Saviùr, Sondel (SO), Spias (TN), Temù, Valforba (SO), Varmèi (TN), Èza e Viù.

El nòm uficiàl del paés el par fà riferimènt a 'n put fat de lègn ma l'è piö realìstech pensà che 'l vègne de la denuminasiù geogràfica antìca de Dalègn/Dalegno. 

La prìma atestasiù docümentàda de 'na fùrma riferìbil a Dalègn l'è del löi del 774, enden diplóma 'ndèl qual el Carlo Magno el ghe afidàa la Al Camònega al Monastér de Tours:  

L'indicasiù Dalania o Dalaunia a chèl tép là la par riferìs a töta la part piö àlta de la Al Camònega, en pràtica chèi che adès i è i teretóre de Put de Lègn e Temù, coi paés de Temù, Le Canù, Mulìna, Puntàgna, La Vìla, Póia, Pónt (custitüìt de le contràde de Pónt, Cuzìcla, Nì e Sancampél), Suàn, Parchezài e Pés. 

Endel docümènt còdes 188 del Seminàre de Pàdova e püblicàt endel 1886 de Antonio Medin, docümènt del 1493 che 'l discriìa le tère bresàne, se lümìna el cümü de Ponte de Legno.

'Na sinquantìna de agn piö tàrde, endel 1548, vé istitüìcc i statuti de Put de Lègn e 'n chèsto docümènt se dòpra ach la denominasiù de Comune de Ponte di Legno

Endel 1624 le tère de Ponte di Legno le vé separàde en dò entità: Le terre di fori di Ponte di Legno, cioè Villa, Pontagna, Themù e Lecanù le se destàca de le terre di dentro, cioè Ponte di Legno, Pezzo, Precasaglio, Zoanno e Poia Le prìme le furmarà chèl che 'l deentarà el cümü de Dalègn e le segónde le costetöés el cümü de Put de Lègn.  

Co la denuminasiù Dalègn difàti se indicàa uficialmènt 'nfìna al 1810 el cümü che fàa riferimènt al paés che adès se ciàma Villa Dalegno, che al dé d'encö l'è frasiù del cümü de Temù e che alùra l'izistìa a fiànch del cümü denuminàt uficialmènt Ponte di Legno.

Del 1810 al 1816 Temù, Vìla Dalègn e Pontàgna i vé riagregàcc a Put de Lègn ma a pàrter del 1816 i è stacc turna separàcc.

Ai 27 de setèmber del 1917, endel córs de la prìma guèra mondiàl, le frasiù centràle del paés i è stàde ogèt de 'n bombardamènt per mà de l'artiglierìa austrìaca efetuàt co granàde 'ncendiàrie che g'ha lasàt en pé 'n gran póche abitasiù e ubligàt la popolasiù civìl a bandunà 'l paés. 

A la fì de la guèra gh'è ambiàt sübet la recustrüsiù e ai 3 de setèmber del 1922 gh'è stat celebràt la fì dei laurà, co la prezènsa del rè Vitorio Emanuele III de Savòia.

Endel córs de l'öltem sècol Put de Lègn la s'è afermàda come 'na località türìstica tat d'istàt come 'n envéren. En particolàr, per i spòrt de la néf, la g'ha atresàt e preparàt presapóch sènto chilòmetri de pìste de scià, equipagiàde per sbarà la néf artificiàla e con 'na trintìna de impiàncc per portà la zét ensìma a le pìste 'ntra ki quài 'na cabinovìa che 'n méno de 'n quart d'ùra la coléga Put de Lègn col Pas del Tunàl.




#Article 535: Bièn (159 words)


Bièn (nòm uficiàl: Bienno; en latì: Biennum) l'è 'n cümü de la Al Camònega, en Pruvincia de Brèsa, endèla regiù de la Lombardìa. El g'ha presapóch  3.510 abitàncc, 'na süperfìce de 30 km², per 'na densità de 117 ab./km². El cunfìna coi cümü de Bagulì, Bèrs, Böegn, Bré, Siidà, Còi, Prèsten.

Bièn l'è colocàt endèla Al Grigna, ('na lateràl sö la sinìstra orogràfica de la Al Camònega) che l'è ciamàda apò àl dei Mài, per vìa de la laorasiù tradisiunàla del fèr batìt per mès dei mài asiunàcc a àiva. 'Na part de l'aiva del torènt Grigna la vignìa deviàda 'ndèn córs artificiàl che 'l pàsa amò 'ncó 'n mès al paés de 'nsìma a fónt, e la müìa a ògna sbals i mülì de le uficìne dei frér. 

Amò 'ncö 'ndèla zòna i è divèrse le aziènde che laùra 'ndèl setùr de la mecànica-siderurgìa.

El cèntro stòrich de Bièn l'è 'nserìt endèl club dei Bórch piö bèi d'Itàlia.




#Article 536: Lengua piemuntesa (813 words)


La lengua piemuntesa (nomm nativ: Piemontèis codes ISO 639-3 pms) a l'è una lengua rumanza gall-italega, recugnussüda in del 1981 'me vüna dij lenguf minuritari del'Europa e che l'ha censida l'UNESCO intra i lenguf che meriten la tütela. 
Se stima che sien almen 2,5 miliun i gent ch'a hinn bun de parlà o de capì el Piemuntes, e 500-600 mila quij bun anca de legell e de scrivell.

Se parla in piemuntes, cunt i sò variant lucaj, in:

In de la pruincia del Verban-Cüsi-Ossula e la püssee part de chela de Nuara se dupren dij dialett de la Lengua Lumbarda. In dij cumün de la pruincia de Cüni al cunfin cun la Ligüria se parlen dij dialett ligür. In dij val dij pruinc de Türin e de Cüni, el Piemuntes a'l vif insema al Ucitan a süd e'l Franch-pruvensal a nort. 
Gh'è anca de dì che in del bass Piemunt a l'è bell cumplicaa stabilì indua l'è che'l finiss el Piemuntes e indua'l scumincia el Lumbart o el Ligür.

Pare nòstr, ch'it ses ant ij Cej,
sia santificà tò nòm,
ch'a ven-a tò regn,
sia faita toa volontà,
coma 'n cel parèj an tèra.
Dane ancheuj nòstr pan quotidian,
e perdona a noi i nòstri débit,
coma noi i-j perdonoma ai nòstri debitor.
E fane nen droche an tentassion, 
ma liber-ne del mal, amen.

Anca se l'è una lengua ünitaria, el Piemuntes a'l gh'ha i sò dialett. La furma de riferiment a l'è el Piemuntes cumün, che l'è quell de Türin e inturnavia: 'sta furma chì a l'è chela püssee duprada in de la literatüra e tücc i alter piemuntes l'aceten e a hinn bun de capila. El piemuntes cumün a'l se dupra per parlà cun gent che parlen minga l'istess sò dialett. A bun cünt, se cunsidera el piemuntes de la zona de Türin, Süsa, Cher, Pinaröl e Salüss chel püssee bun (gh'è però de sta 'tent che a Türin gh'è gent che la dupra un dialett cuntaminaa del talian). 
I dialett del Piemuntes de poden fà in trì grüpp:

I prim ducüment scrit in piemuntes hin di cürt iscriziun in ges de Casal Munferaa e Vercei. Inturna a la fin del XII secul hin scrit i Sermun sübalpin, una racolta de vintidü predigh. Dal 1300 i test in piemuntes quaten tücc i gener literari. I prim liber a stampa in piemuntes hin di fars in astesan del Giovanni Giorgio Allione, pübligaa in del 1521. In di secul XVI e XVII de test in piemuntes en sorten poch. De cumedi del Cincent cun di part in piemuntes, incö s'hin perdüü i test.

L'età classica de la literatüra piemuntesa la scumincia a la fin del Ses'cent. El marches Giovan Battista Tana (1649-1713) el cumpon la cumedia in vers Ël Cont Piolet. Francesco Tarizzo el scriv L'arpa dëscordà, puema epigu-storigh in sü l'assedi de Türin del 1706. El se svilüpa el gener literari del tòni: puesia pulitiga, satiriga o didascaliga, de la qual i espunent de prim pian hin Ignazio Isler (1702-1788) e Giuseppe Ignazio Avventura (1733-1777).

In del 1783 la gh'è la prima gramatiga, el diziunari e l'antulugia piemuntesa, opera del medigh de Curt Maurizio Pipino, scrit giò per mustràgh la lengua a la fütüra regina, la Maria Adelaide Clutilda Saveria de Francia. Cun l'ucüpaziun napuleoniga del 1796 la ven föra una prudüziun rica de libret e de puesii pulitigh de tüt dò i part pulitigh in lota. El türines Edoardo Ignazio Calvo (1773-1804), giacubin, el scriv canzun e puemet vigurus fina a che, disgüstaa di ucüpant, el scriv dudes favul murai, puesii in terza rima piemuntesa, cuntra quei che hin diventaa traditur di ideai de la Revulüziun.

Cun la restauraziun la literatüra piemuntesa la gh'ha de növ un periud de prudüziun bundanta. Da la metà del XIX secul el fiuriss el teater: una lista del 1887 la regorda per i agn 1859-1887 i nom de 60 scritur e i titul de püssee de 300 cumedi. El capulavur el resta Le miserie 'd monsù Travet (1863) de Vittorio Bersezio (1830-1900). Nassen i prim giurnal in piemuntes e hin pübligaa vari rumanz. In questa epuca se pò marcà che la lengua duperada l'è despess cuntaminada de italianismi, cunseguenza di sforz de italianizzaziun furzada de quel temp.

Al prinzipi del XX secul i suget diventen püssee leger e d'ucasiun, fina a quand el riva el Giovanni Costa (1886-1945), che 'l fa sü de növ un salt de qualità a la puesia. In del 1927 el ven föra el prim nümer de la rivista Ij Brandé e, inturna a Giuseppe Pacotto (1899-1964) la se strengg la növa generaziun de pueta che furmen la Compagnia dij Brandé, che anmò al dì d'incö hin vöna di ispiraziun de la literatüra piemuntesa muderna.

I ültim deseni han vist la rinassida del giurnalismu e quela de la prosa scientifiga, suratüt in de la critiga literaria, la lenguistiga e la sturiugrafia.




#Article 537: Dialett canaves (1196 words)


El Canaves (nomm nativ: Canavzan) a l'è on insemma de dialett del Piemontes che 'l costituiss vun di trii ramm de 'sta lengua, cont el Piemontes central e quell oriental. A l'è parlaa in de la region omonima.

El dialett canaves, in di sò variant, l'è parlaa in la region storiga omonima, che la quatta dent territori di provincc de Vercei, Biella e soratutt Turin. Compagn de alter grupp dialettai (el Monferrin, el Langaroeu), el Canaves l'è minga istess depertutt, ma a segonda de la zona el gh'ha dent influenz turines, vercelles, bielles o anca arpitann.

Trai aspett de quell dialett a troeuvom:

Trai alter che hann scrivuu in di dialett canaves podom regordà el Peder Corzat Vignòt.

Un òm a l'avìa dui fieui.
Ël pì giovën a-j ha dit a sò pare: Pare, i veui ch'i 'm daje lo ch'a 'm ven! e 'l pare a-j ha dèt soa part.
Da lì 'n pòchi ëd dì a s'è fèt sò fagòt e a l'è andèt ënt un paìs lontan, e a l'ha sguliardà tut.
Dòp d'avéj sgherà tut, a-j è vnù 'na gran carestìa 'n col paìs; e chiel a l'ha comensà a provar ëd fam.
Batend për lì la sgheusia, a s'è sercà 'n padron për là, ch'a l'ha mandà a 'na soa cascina a largar i porchèt.
Chiel l'avrìa vorsù ëmpìsse la pansa ëd l'agian ch'a mangiavo i porchèt; ma gnun a-j në dava.
Ant l'ora a l'è tornà 'n chiel e a l'ha dit dspërchiel: Quanti servitor a cà ëd mè pare a mangen a crpapansa e mi i ston sì a morir ëd fam!
I 'm daró ardriss e i andró a cà ëd mè pare e i-j diró: Pare, i ho fèt mal contra Nossgnor e contra ëd voi;
I dovrissi pì nin ciamàme vòss fieul; ma tratème m'i fuss 'n servitor.
E s'è aussà e a l'è andèt dë sò pare; a l'era 'ncora lontan ch'sò pare a l'ha vist e, pià dë la compassion, a-j è corù 'ncontra, a l'ha pià 'nt 'na brassà e a l'ha basà.
E chiel a-j ha dit: Pare, i ho mancà contra ëd Nossgnor e contra ëd voi e i son pì degn d'esse ciamà vòss fieul. 
Ël pare a l'ha dit aj servitor: Tirèje fòra prest ël vestì pì bèl, ch'a 's lo buta adòss, butèje l'anèl al dì e i stivalin aj pé;
Andè piar ël bocin pì grass, sagnèlo, mangiomlo e stoma alegher;
Porché cost mè fieul a l'era mòrt e l'è 'rsussità; a l'era perdù, e a s'è trovà. E a l'han comensà la ribòta.
Ël fieul pì vèj a l'era 'n campagna e, tornand a cà, l'ha sentì sonar e balar.
Ciama a 'n servitor: Lo ch'a l'era 'st rabèl?
E l'àut a-j ha rispondù: A-j è tornà tò frèl, e tò pare l'ha massà un vèl grass, porché ch'a l'è vnù san. 
Chiel a l'è sautà 'n bèstia e a vrìa pì nin entrar. Ma ël pare a l'è sortì fòr a pregàlo.
Ma chiel a l'ha rispondù a sò pare: A son tanti agn ch'i 't servo e i t'ho mai dsubidì, e ti 't m'hè mai dèt 'n cravòt ch'i 'ndèissa a mangiàlo ansèm aj mè amis
Ma adèss ch'a-j è vnù cost tò fieul, ch'a l'ha mangià ël fat sò con le pòrche, t'hè massà ël vèl grass për chiel.
Ma ël pare a-j ha dit: Fieul, ti t'è semper mè, e lo ch'a l'è mè a l'è tò;
ma a ventava far 'na ribòta e star alegher, porché tò frèl a l'era mòrt e a l'è 'rsussità; a l'era pers a s'è trovà.

Mi i dìo doncra che 'nt ij temp dël prim re 'd Cipri, dòp la vìncita fèta dla Tèra Santa dë Gofré di Buglione, j'è rivà che 'na noblassa ëd Guascogna l'è 'ndèta pelegrin-a al Sepolcro; e 'na vòta ch'a tornava 'ndré, apèina l'è rivàsne torna a Cipri, elo pa stèta maltratà da 'na partìa ëd baleuss. Ëd sò-lì céla s'è sigrinàsse 'n quant e j'è gnù 'n ment d'andar a lamëntàssne dël re; ma j'è stèt chi j'ha dit ch'a perdisava sò tèimp, përcoè 'sto re a l'era tanto matass, che non pa ëd dfèinder ij èt, l'era gnanch bon a rvoltàsse quand a-j në favo a cèl, e 's j'a ciuciava sensa brajar; e parè tùit coi ch'a vorëvo soràsse ij còrn, a 's sfogavo fasèindne vesser pés che Giuda. 'Sta fomna, a sèinter sò-lì, pì nin podèind sperar vendeta, tant parè për avèj comisìa quàich sodisfassion, s'è pensà ëd mortificar ël re. E parè 's n'è 'ndèta piansèind dvant dë cèl e j'ha dit: Sor re, i vegno gnin dë ti për ciamè giustìssia dla svergognà ch'a m'han fèt, ma për consolàme 'n pò ël cheur i 't prego che t'ën mosse 'me ch'a 't range për sofrir cole ch'a 't fan a ti, parè mi 'mprendo a sofrir con passiensa la mia, ch'i vorissa franch podèj cariàtla a ti, dë già che 't sè portàje parè con bon deuit.
'Sto re, che fin-a 'ntlora l'èra stèt parè pigher e gargh, com s'a 's fuss svigà dë la sogn, prinsipiand dë cola fèta a cola dòna, fasèindje far giustìssia rés'cia d'antlora a l'ha comensà fàsse portar rispèt, castigand sèch e sensa misericòrdia tùit coi ch'a l'èisso fèt quàich balossada contra l'onor dla coron-a.           

Diso donch ch'aj temp dël prim re 'd Cipro, dòp che Gofrè 'd Bojon a-j ha pià Terasanta, a l'è acadù che 'na gentildòna ëd Guascògna a s'è vëstìa da pelegrin a visitar ël Sant Sepolcr; e tornand da là a l'è arivà a Cipro, doe dotrèi birbogn a l'han dëspresià brutament. Aor, mentre che chilà a 's lumentava ëd sosì sensa consolassion, a-j è vgnù an ment dë 'ndar dal re a fàsse far rason; ma un a-j ha dit ch'a-j avró perdù la pèina e 'l savon, përchè 'l re a l'era sì da poch e bon da nin, ch'a soportava con sò disonor tanti dëspresi fèt a chil: àut che far giustissia ëd coj fèt a j'èt! E se quarcun a-j avià da dir con chil, a 's sfogava con fàj quàich dëspet. La dòna, sentend sosì, dësprà ëd podèir avèir vendeta, a se butà ant la testa, për consolàsse 'n pó, dë 'ndar a tacar ënt ël viv ëst re bon a nin; e brajand a l'è 'ndà a chil e a-j ha dit: Mè car Signor, mi e vegno nin da ti përchè të 'n fasse vendeta dël disonor ch'a m'è stèt fèt: ma për cola 't prego che 't më mostre come 't fè ti a soportar tutè j'ingiùrie che seu ch'at fan, përchè mi e possa con passiensa soportar la mia che, Dio sa, se 't la poèiss dar, e 't la darìa volanter, përchè t'è tant fòrt che 't sopòrte tut.
Ël re, che fin alora a l'era stèt pigr e da poch, come ch'a 's fuss dësvià dal seugn, comensand da l'ingiùria fèta a 'sta dòna sì (che a-j ha vendicà sensa misericòrdia), a l'è dventà brusch a castigar tùit coj che d'alora 'n peu a-j avèiss fèt quàich dëspresi contra la soa përsona.




#Article 538: Rógn (132 words)


Rógn (Rogno in Italià) l'é 'n comú de  abitàncc (dàto del  ) dela Provinsa de Berghém, situat nela bàsa Al Camonega, a presapóch 5 km de la còsta setentriunàla del Lach d'Izé.

L'é situatt a 215 meter d'altèsa sura 'l leèl del màr e 'l sò teretóre 'l cuàrcia zó 'n area de 15,6 km².

La densità l'é de  abitàncc per km².

Sìto ìnternet del cümü = 

Rogn, in del medioéf, l'è stat ol capolöch de öna di quàter circuscrisiù (pievàtech) in de le quài l'ìa spartìda sö la Al Camònega. Ol pievàtech de Rógn 'l ciapàa dét chèi che adès i è i teretóre dei paés de Rógn, Darf, Giànech, Artògne, Erbàn, Gordù, Sciano, Anfurro, Àngol.

L'andamènt del nömer de abitàncc del cümü de Rógn l'è mustràt endèla tabèla ché sóta:
 




#Article 539: Darf (571 words)


Darf (nòm uficiàl: Darfo Boario Terme) l'è 'n cümü de la Al Camònega, en Pruvincia de Brèsa, endèla regiù de la Lombardìa. 

El g'ha , condena superfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km². 

El cümü de Darf el se tróa a la conflüènsa del fiöm Dès e 'l fiöm Òi, entùren a 'na culinèta de arenària rósa postàda en mès al fónt de àl de la Al Camònega ciamàda Montécol e colocàda pròpe endóche se 'mbóca la Al de Scalf. El cunfìna coi cümü de Àngol, Artògne, Ézen, Giànech, Piancógn e Rógn (BG).

Del teretóre comünàl fà part apò a le frasiù de Boér, Pelalégor, Gorsù, Scià, Erbàn, Angù, Bèsem, Codelàch, Montècc e Còrna.

El cèntro comünàl el se tróa a 220 meter d'altèsa sùra 'l leèl del mar.

La prezènsa de cumunità umàne zamò en época preistòrica l'è testemognàda de le divèrse inciziù rüpèstre 'ntra le quàle le piö 'mportànte i è chèle che se tróa en località Atóla (sit ciamàt dei Córegn Frèsch), ai pè del Montécol, e 'ndel Parch Comünàl de le inciziù rüpèstre de de Lüìne, isé come i ogècc de l'Età del Bróns (terecòte al Lach Móro, segür de bróns söl Montécol)

Se g'ha póche nutìsie sö la prezènsa en época romàna. Dei tép de le invaziù barbàriche g'harès de éser la necròpoli troàda endel 1808 de le bànde de la frasiù Córna e le tombe scuprìde 'ndel 1939 e 'ndel 1958 arènt al Municìpio.

Endel Medioévo el cèntro piö 'mportànte l'ìa Montècc endóche par che ghe fös apò a 'n pórt (amò 'ncö gh'è 'na piàsa ciamàda Piàsa del Pórt). L'abitàt l'ìa duminàt de 'n Castèl con funsiù de controlà i tràfech comerciài co la part piö àlta de la Al Camònega e co la Al de Scalf. Endel 1200 l'è regordàt come burgus furnìt de 'n castrum, endóche gh'ìa séde la cüria, che gh'ìa ciapàt el pòst de la piéf de Rògn che oramài la gh'ìa perdìt emportànsa.

Endel 1047, l'imperadùr Enrico III l'estetöés Darf a Córt Regia, e 'l stabelés che i abitàncc de la Al de Scalf i nàghe en nacc come per tradisiù a portà a Darf ògna an 1000 lìbre de fèr. Chèsto öl dì che a Darf gh'ìa de stàga 'n vicàre imperiàl.

Endel sècol XV la Repüblica de Venésia la iàpa el contròl de la Al Camònega e la fà sbàter zó töcc i castèi de la àl, el Castèl de Montècc isé el vé distrügìt e al dé d'encö rèsta óter che póche ruìne. Póch agn dòpo 'na fràna aluviunàla la g'ha sotràt quàze del töt el bórch de Montècc che de alùra el riarà mìa piö a ìga l'emportànsa che 'l gh'ìa prìma.

'N ótra aluviù la g'ha devastàt i abitàcc de Darf endel 1923. L'evènt l'è cunusìt come 'l dizàster del Gleno e 'l gh'ìa caüzàt la mórt de 150 persùne.

Endel 1929 al cümü de Darf gh'è stat agregàt i teretóre dei cümü de Erbàn e Gorzù che vignìa suprimìcc.
Endel 1959 le frasiù de Bèsem de Sùra e Có de Lach le vognìa destacàde del cümü de Angol e agregàde a Darf.

Ai 8 de màgio del 1968 el cümü el ciàpa la denuminasiù uficiàla de Darfo Boario Terme (prìma el se ciamàa apéna Darfo, e ai 28 de zenér del 1969, el decrét del Presidènt de la Repüblica n.38 el stabelés che Darf el ciàpa el tìtol de Cità.




#Article 540: Òsem (177 words)


Òsem (nòm uficiàl: Ossimo) l'è 'n cümü de la Al Camònega, en Pruvincia de Brèsa, endèla regiù de la Lombardìa. 

El g'ha , condena superfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km².

El cunfìna coi cümü de Bùren, Siidà, Lós, Malégn, Piancógn e Scülpér (BG).

El teretóre del cümü de Òsem el töl dét la part setentriunàla de la àl del Trubiöl, ciamàt apò Altopià del Sul. Òsem l'è furmàt de du abitàcc: Òsem de Sóta e Òsem de Sura. El cèntro comünàl l'è a Òsem de Sura e 'l se tróa a 869 meter d'altèsa sùra 'l leèl del mar. Per Òsem de Sóta pàsa la Stràda Puvinciàl SP5 che de Malégn la mìna a Bùren e pò la và 'nvers la Al de Scalf.

'Na part del teretóre del cümü la scaàla 'l spartiàive co la àl del Lànech, 'ntra i cümü de Bùren e Lós, e la rìa a tocà 'l cunfì co la Pruvìncia de Bèrghem (cümü de Scülpér). El pùnto piö alt del cümü l'è 'l mut Susì (2398 m).




#Article 541: Édol (264 words)


Édol (nòm uficiàl: Edolo) l'è 'n cümü de la Al Camònega, en Pruvincia de Brèsa, endèla regiù de la Lombardìa. El g'ha , condena superfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km². 
El cunfìna coi cümü de Córten, Incüzen, Luàr (SO), Malòn, Mòn, Put de Lègn, Saviùr, Sernio (SO), Sónech, Temù, Tuv (SO), Èza e Viù.

L'abitàt l'é sitüat a 720 méter d'altèsa sura 'l leèl del mar, endel pónt de conflüènsa de la Al de Córten co la alta Al Camònega e dóca el reprezènta apò 'n pónt de colegamènt 'mportànt 'ntra la Al Camònega e la Al Telìna via el Pas de l'Aprica.

Le frasiù de Vich e Cortenédol le se tróa endela part bàsa de la Al de Corten envéce la frasiù de Mö la se tróa sö la spónda mansìna de l'Òi e la fùrma 'n abitàt ünech col cèntro de Édol.

Par che 'ndel 1450 Édol l'ìes 'na stasiù de pagamènt del pedàgio come pòst de cunfì. Chèsta colocasiù la g'ha valìt en perìot de prosperità, testemognàt de divèrse demóre nòbii endel cèntro stòrich, concentràde perlopiö en via Battisti, dedré de la piàsa che g'ha 'n mès el stèma de la Val Camònega. En chèsta stèsa vìa gh'è apò Casa Zuelli, monümènt nasiunàl, che a stà a l'aspèt se stéma che 'l pöde éser stat fat sö endel sècol XVI, ma che 'ndel part piö bàsa l'ezebés dei detài architetònich piö antìch. En particolàr en capitèl con tré figüre che le somèa barbàriche e 'na iscrisiù en caràter quàze gòtich, endoche par de lèzer la dàta 1350.




#Article 542: Incüzen (220 words)


Incüzen (nòm uficiàl: Incudine) l'è 'n cümü de la àlta Al Camònega, en Pruvincia de Brèsa, endèla regiù de la Lombardìa. El g'ha , condena superfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km². El cunfìna coi cümü de Édol, Mòn e Èza. L'è giü dei cümü piö pesègn de la Al Camònega.

L'abitàt el se tróa a 910 meter d'altèsa sùra 'l leèl del mar e l'è streersàt del fiöm Òi. El pónt piö bas del sò teretóre l'è 'l put de S.Brixio a 842 m s.l.m. e i póncc piö eleàcc i è la Bochèta del Fupù (2728 m) e la testàda de la Al Andrina (2907 m).

La tradisiù popolàr la tramànda la stória che 'l paés l'è stat fondàt en época romàna o medievàla, come località endoche se reünìa e tignìa sóta sorvegliànsa i schiàvi; 'n ótra tradisiù la dis envéce che 'l sìes stat fondàt de zécc nòmadi de urìgin ungheréza.
En docümènt del 1032 el ripórta el decrét del vèscof de Brèsa, che 'l destàca 'n quach paés de Édol, 'ntra chèst i gh'è apò Incüzen che isé la deènta entità aministratìva autònoma.
I agn entùren al 1630 i è stacc difìcii per i abitàncc de Incüzen, martoriàcc de la pèste e vìtime de 'na gròsa enondasiù e dòpo de 'na bröta caristìa.




#Article 543: Temù (313 words)


Temù (nòm uficiàl: Temù) l'è 'n cümü de la àlta Al Camònega, en Pruvincia de Brèsa, endèla regiù de la Lombardìa. 

El g'ha , condena superfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km².

El cunfìna coi cümü de Édol, Put de Lègn, Èza e Viù.

El teretóre de Temù el fàa part de la tèra ciamàda Dalaunia o Dalania, lüminàda zamò 'ndel 774, enden diplóma 'ndèl qual el Carlo Magno el ghe afidàa la Al Camònega al Monastér de Tours:  
.

Chèste tère le tülìa dét i nùclei abitàcc de Temù, Le Canù, Mulìna, Puntàgna, La Vìla, Póia, Pónt, Suàn, Parchezài e Pés.

Endel 1624 chèste tère, che 'ndel'ocaziù i è mensiunàde co la denuminasiù de Ponte di Legno, le vé separàde en dò entità: Le terre di fori di Ponte di Legno, cioè Villa, Pontagna, Themù e Lecanù le se destàca de le terre di dentro, cioè Ponte di Legno, Pezzo, Precasaglio, Zoanno e Poia Le prìme le fùrmarà chèl che 'l deentarà el cümü de Dalègn e le segónde le costetöés el cümü de Put de Lègn.  

Co la denuminasiù Dalègn difàti se indicàa uficialmènt 'nfìna al 1810 el cümü che fàa riferimènt al paés che adès se ciàma Villa Dalegno, che al dé d'encö l'è frasiù del cümü de Temù e che alùra l'izistìa a fiànch del cümü denuminàt uficialmènt Ponte di Legno.

Del 1810 al 1816 Temù, Vìla Dalègn e Pontàgna i vé riagregàcc a Put de Lègn ma a pàrter del 1816 i vé turna separàcc e 'nfìna al 1927 i fà ognü cümü de per sò cönt. Endel 1928, endel quàder de la reorganizasiù generàl de le autonomìe locài mitìda en camp del goèrno de Musolìni, Temù, Vìla e Pontàgna le vé riagregàde amò 'na ólta, sóta 'l cümü denuminàt uficialmènt Temù.

L'abitat el se tróa a 1150 meter d'altèsa sùra 'l leèl del mar.




#Article 544: Sónech (165 words)


Sónech (nòm uficiàl: Sonico) l'è 'n cümü de la àlta Al Camònega, en Pruvincia de Brèsa, endèla regiù de la Lombardìa. 

El g'ha , condena superfìce de  km² e 'na densità de popolasiù de  ab./km². 

El cunfìna coi cümü de Bèrs Dém, Séf, Édol, Malòn e Saviùr.

L'abitat el se tróa a 650 meter d'altèsa sùra 'l leèl del mar.

L'è lüminàt zamò 'ndel 1233 come cümü preprezentàt de du cònsoi al zuramét de fedeltà al vèscof Guala (Valetti Bonini 1976), el cümü l'ìa furmàt de tré tère: chèla de Sónech, chèla de Re e chèla de Garda.

Endel 1928 l'ìa stat agregàt al cümü de Édol ma 'ndel 1948 l'è stat tùrna destacàt e l'è turnàt a fà cümü de per sò cönt.

La sò céza parochiàla l'è dedicàda a San Lorèns e l'è almeno del sècol XV, l'è però stàda recustrüìda endel sècol XVI. Piö antìca amò l'è la cizulìna de S.Andrea, de fùrme romàniche, che la par véser uriginària del sècol XI.




#Article 545: Lengua galesa (807 words)


Al Galés (in gales Cymraeg), al fa part di lengu celtich. L'è parlaa in Gales (che al fa part ad la Gran Bretagna ucidental) e int la pruencia ad Chubut, una colonia galesa int la Patagonia argentína. 

Seconda un censiment dal 2001, al 20,5% di galés (circa 3 milion) i parlan al gales (un nümer magiur rispet al 1991, quand a gh'era dumà al 18,5% ch'i la parlavan). Quela percentual chi l'è particularment impurtanta se a s' cunsidera che l'inclüda ancasì gent nasüü föra dal Galess. Quand a s' cunsidera dumà la pupulazion nasüü in Galess la percentual di parlant la va sü fina a rivà al 30%.

La magiur part di gales i henn bilingu Gales-Ingles, anca se a gh'ne tanti ch'is sentan püssee bon da parlà al Gales pütost che l'ingles. I du lengu i henn comunque part ad la vita ad tüt i dì, e la magiur part i dröban sia vöna che l'altra.

Al gales cume prima lengua us tröva supratüt int i post meno indüstrializà a nord e a ovest dal Galess, tant me Gwynedd, Denbighshire, Merioneth, Anglesey (Ynys Môn), Carmarthenshire, Nord Pembrokeshire, Ceredigion, e in part dal Glamorgan ucidentaal.

El galés antich (Hen Gymraeg) l'è el nom daa a la lengua galés ind el temp andue al s'è desvelüpaa del brittonegh e che al ven de spess cataa föra del VI/VII a i inizi del XII secul quand che a s'è desvelüpaa ind el galés mezz.

Un badalöcch de puesii e di över in prosa henn rüvaa de chest temp fin al dé d'incö, anca se in di manüscricc taard e minga uriginai, cume per ezempi el puema Y Gododdin. El test püssé antich in antich galés rüvaa intrech l'è forsa chel cataa föra in sö un piött fopal ind la Cesa de San Cadfan (Tywyn), a Tywyn (Gwynedd), anca se l'è databil a i inizi del'VIII secul. Se pensa che un test ind el Liber de San Chad al sia staa scriüü in tra la fin del VIII e el IX secul, ma pö vess la copia de un test del VI/VII secul.

El galés medi (Cymraeg Canol) l'è el nom daa al galés di secul XII-XIV, andue ghe restan debon püssé atestaziun de a chel antich. L'è la lengua, o sia ghe va arent a chela ch'a gh'è ind el Mabinogion, anca se i storia cöntaa sö henn püssé vecc. L'è anca la lengua dela grand part di manüscricc de la legislaziun galesa.

Adüs del censiment del 2001, el 20,5% de la popolaziun tutala galesa (3 miliun de persun) deciarava de parlaa el galés (in via a cress respett al 18,5% del 1991). Chesta percentüal, giamò de per sé granda, la ciapa un valur ancamò püssé grand se a se pensa che, de i dacc del stess censiment, el 25% del la popolaziun tutal l'era fada sö de persun nassüü föra del Galles. In tra i Galés devera del lögh, la percentüal di parlancc la lingua nativa al sarìa el 30%. El nümer de persun che i druva el galés 'me lengua veicolar, o che gh'ha un savér assé bon de chest idioma ind el rest del la Gran Bretagna l'è minga cugnussüü.

La grand part di temp la pö vess fada sö druvand l'aüsiliar bod (vess). I gh'han dü form: el galés pupular (Cymraeg Byw) e 'l galés leterar.

Il galés pupular al druva fundamentalment form cuntracc de chel leterar.

Cume aüsiliar pö vess: Dw i'n cerddeg = Mì camini (sunt dré a caminà).

Ind i dumand

Wyt ti'n cerddeg? (te seet dré a caminà?) ydw (sé) - nag ydw (no).

Ydw i'n cerddeg? (sunt dré a caminà?) wyt (sé) - nag wyt (no).

 
Anca se al Gales l'è stat minaciàa dal puter pulitich e sucial ad l'ingles, a gh'è stat un mügg ad campagn in favur dal Gales a partì dala metà dal 20esim secul, in particular da part ad urganisasion nasiunalista cme al partit Plaid Cymru e la sucietà dla lengua galees (Cymdeithas yr Iaith Gymraeg).

Int al 19sim secul, in quasi tüti i scöl dal Galess i lesion j'eran in inglees, ancasì int i post indè che i fiö i la capivan no. Int una quai scöla i drubavan ancasì di metud barbaric, tant cme al 'Welsh Not' (al No Gales), ch'l'era un tocc ad legn con insima i leter WN che i mester i metivan al cool di fiö chi parlavan galees. Cui fiö la pö i pudivan pasà al legn a un'alter fiö che lur i sentivan parlà galees. Gnuta sira, al fiö ch'u gh'ava al legn al cool u gniva picà sec dai mester.

La situasion l'a pö cumincia a cambià aturn al 1890 quand Hugh Owen l'a fat presion per cambià i leeg, e j'ann vert la prima scöla indè ch'as parlava galees; la Ysgol Syr Hugh Owen. L'era al 1894.




#Article 546: Linux (578 words)


 Linux l'è ona fameja de sistema operativ unix-like fada cont el kernel Linux e i tool GNU. Per quest l'è ciamaa anca GNU/Linux.

Al dì d'incoeu gh'è tant sistema Linux, e hinn dividuu in di olter famili.

La prima version del Linux la vegn foeura in de l'ann 1991, el 25 de agost dal Linus Torvalds, per capì el fonzionament del sò noeuv computer Intel 80386. L'era desviluppaa in sul sistema Minix del professor Andrew S. Tanenbaum. 
In realtàa el nomm original de Linux l'era Freax, ma la persona che 'l dava el spazzi FTP al Torvalds l'ha scernii comé nòmm per la directory Linux.

La prima version autonoma, ossia che la fonzionava indeperlee senza Minix, la vegn foeura in de l'otober del 1991, e la podea fà partì el gcc e Bash. 

El 29 de genar del 2002 l'Andrew Tanenbaum, inventor de Minix, el scriv in di newsgroup on messagg Linux l'è vegg. El criticava soratutt el kernel monolitegh del Linux, per lu vegg in confront al microkernel Minix, oltra a la bassa portabilità. L'è vegnuda foeura ona flame war che l'ha faa el gir de l'Internet.

In la primavera del 1992 l'hacker Orest Zborowski l'ha faa fonzionà el server X in sul Linux, e donca l'ha avuu de mett tutta la struttura de Red del UNIX in sul Linux. Anca se l'era scrivuu mal e integraa mal in del sistema, el Linus Torvalds l'ha approvaa istess la patch, perchè la metteva on stack di red e l'interfaccia grafega.

El 14 de marz del 1994 el Linus Torvalds el presenta a l'universitàa de Helsinki la prima version stabil del kernel Linux.

El desvilupp commercial del Linux l'è scominciaa in la metà di agn 1990, con la soa adozion in la comunità di supercomputer, con aziend comé la NASA che han mittuu di  sistema Linux inveci di vegg, costos, sistema proprietari. Poeu anca la Dell, l'IBM e la HP han scominciaa a dà di computer cont el Linux, per provà a scappà dal monopoli de la Microsoft.

Proppi in del 2003 la SCO l'ha faa causa a IBM perchè, per lor, han copiaa di codes del sò UNIX dent el Linux. A la fin, el giudes l'ha daa reson a la comunità Linux.

In del 2007 sortiss foeura Android, on sistema per smartphone a bas Linux. In di agn hinn vegnuu foeura di olter sistema per smartphone a bas Linux, comé Maemo, Firefox OS e Ubuntu Touch.

Incoeu el Linux l'è dopraa in tucc i settor de l'informatega: In di supercomputer, indova l'è 'l pussee drovaa, in di server, indova el gh'ha ona larga utenza, in di sistema embedded, e 'l sò us in del marcaa normal e di aziend l'è dré a cress.

Impunemanch l'ha avuu anca on bon success in di netbook, con distro comé Xandros, tròpp pocch potent per fà girà ben Windows XP e Windows Vista, e 'l sistema per i netbook Google, ossia Chrome OS, l'è ona distro Linux.

Ma probabilment el success pussee grand del Linux  l'è staa la soa adozion in del marcaa di smartphone e di tablet con Android, semper sistema de Google.

On sistema Linux l'è on sistema Unix like, a kernel monolitegh modular, ossia i component del sistema pussee important hinn dent el kernel, e di component manch important hinn caregaa quand che gh'è bisogn.

On sistema Linux normalment l'è faa inscì:

I distribuzion Linux hinn tradizionalment dividuu sia per la derivazion sia per el gestor de pacchett.




#Article 547: Computer (230 words)


On computer (anca calcolator o elaborator) a l'è ona macchina automatizzada bona de eseguì di cunt matemategh, e despess anca di àlter operazion accessori de elaborazion di dacc, segond ona lista d'istruzion scrivuu in d'on lenguagg formal.

In del cors de l'istoria l'implementazion e i fonzion di computer hinn cambiaa drasticament: I primm computer eren no intregament elettronegh e seren assee grand, pussee de 'na stanza e pensaa per l'elaborazion centralizzada. Doma di agn '50 i computer hinn rivaa anca in di aziend, e a metà agn '60 hinn faa i primm computer per l'utent singol professional, i primm personal computer, 'me la Programma 101 e l'HP 9100A. A metà agn '70 i primm home computer riven in dal mercaa e dann 'na granda spinta per la diffusion de l'informatizzazion, che la ved on sò standard de facto in del PC IBM di primm agn '80.

Al di d'incoeu la pupart di computer a l'è 'na macchina de Turing elettronega, se fonden in su l'architettura de Von Neumann e hinn progammabij a scopp general, anca se gh'è despess di computer pensaa per di compit specìfich doperaa in di varij camp de la tecnega.

In 'sta forma generala l'ha permettuu de modifegà assee, insemma a la television, el comportament uman dòpo de la segonda guerra mondiala, cont el nass de l'inscì ciamada società de l'informazion dovuda a la terza rivoluzion informatega.




#Article 548: GNU (130 words)


GNU (GNU is Not Unix) a l'è un sistema uperatif che l'è faa tütt de software liber. El nomm a l'è un acronim de GNU's Not Unix perchè'l sumeja al Unix, ma a diferensa del Unix, a l'è un software liber e'l gh'ha minga dent codes Unix.

El desvilüpp del GNU l'ha scuminciaa el Richard Stallman e l'era el laurà principal de la Free Software Foundation (FSF).

El prugett de desvilüpp del GNU l'è cugnusüü 'me GNU Project, e i prugramm relasaa per el GNU Project a hinn ciamaa GNU packages (Pachett GNU) o GNU programs (Prugramm GNU).

Cume cumpunent de bas del sistema a gh'hinn el GNU Compiler Collection (GCC), el GNU Binary Utilities (binutils), el bash shell, la GNU C library (glibc), e i GNU Core Utilities (coreutils).




#Article 549: Richard Stallman (164 words)


El Richard Matthew Stallman (nasüü el 16 de Mars del 1953 a New York), de spess scürtà rms, a l'è un ativista american per el software liber, un hacker, un desvilüpadur de software, cunsideraa de quejvün un radical e un estremista. In del setember del 1983 l'ha scuminciaa el GNU Project (Prugett GNU) per creà un sistema uperatif 'me Unix ma liber, e lü l'era el capo e l'urganisadur. Cunt el GNU Project l'ha scuminciaa el muiment per el software liber e, in del 1985, l'ha faa la Free Software Foundation (fundasiun per el software liber).
El Stallman l'è staa anca el piunier del cuncett del copyleft e l'autur de un fracch de licens 'me la GNU General Public License, la licensa per software liber püsee duprada.
El Stallman l'ha anca desvilüpaa dij bej tocch de software dupraa un fracch, come l'uriginal Emacs, la GNU Compiler Collection e'l GNU Debugger. L'è staa anca in del 1989 el cu-fundadur de la League per Programming Freedom.




#Article 550: Lengua curnuvajesa (206 words)


Al curnuvajees (noom natiiv: Kernowek) l'è vöna di lengu celtich dal grüp britonich, assema al galees e al breton. Al curnuvajees l'è parlaa in Curnuvalia e circa l'80% d'al so vucabulari u se sumija a cul d'al breton e d'al galees.

Int al 20esim secul a gh'è stat un quaj tentativ da fa resüsità al cunruvajees e da incuragià la gent a drubàl cme lengua ad tüt i dì sia int'al parlà che int'al scriv. Seconda un stüdi ad Kenneth MacKinnon, dal 2000 a gh'era 300 personn ch'i parlavan curnuvajees a un bon liveel. Dal 2007 l'è cuminciaa la Strategia dl'a Lengua Curnuvajesa (The Cornish Language Strategy), un pruget ad ricerca per calculà al nümer ad parlant. A sumija che al tentativ ad recüper a l'è adrè andà ben perchè dal 2007 a gh'era gnentemeno che 2000 personn bon da parlà al curnuvajees.

Agon Taze nye, eze en Neve,
Benegas bo tha Hanow.
Tha Gwlaskath gwrenz doaz;
Tha Voth bo gwreze,
En Noer pecarra en Neve.
Ro tha nye an journama gon bara pub death,
Ha gave tha nye gon pehasow
Pecarra tel era nye gava angye
Neb eze peha war agon bidn.
Ha na raze gon lewa en antall,
Buz gweeth nye thurt droeg, amen.




#Article 551: Marmintì (126 words)


Marmintì (pronunciàt [marminˈti]. En Italià: Marmentino) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) de la Pruvìncia de Brèsa. 

El cümü de Marmintì l'è furmàt de trè frasiù principài, Vìle, Dòs e Ombrià, che le se tróa dré a la stràda che de la Val Trompia la ràmpa sö dré a giöna de le sò ài laterài, söla sinìstra orogràfica, e che la mìna 'n Val Sàbia per mès del Pàs del Tèrmen. De la Frasiù del Dòs (località Santilù), 'n ótra stràda la mina a Ìrma per la vià che la pàsa póc sóta de 'n ótra frasiù, frequentàda, per lo piö, de turìsti, che l'è la Vaghèsa. El cümü de Marmintì 'l fa part de la comunità montana de la Val Trompia.

 

Abitàncc censìcc




#Article 552: Pezàze (125 words)


Pezàze, (en bresà prununciàt [pɛˈzaze] ma la prunùncia locàl l'è [pɛˈδaδe]; en Italià: Pezzaze) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) de la Àlta Val Trompia, en la pruvìncia de Brèsa. 
El se tróa endèna àl lateràl de la Val Trompia, söla dèstra orogràfica e l'è furmat de le Frasiù de Pezazöle, Straignì, Mondér, Daà, Canèi, Mut, Èto, Còl de San Zé, Laù e L'Aiàl. Le ölteme dò le se tróa söle spónde de la Mèla endèl fónt de la al. Pezàze el comünica có la Val Camònega per mès del Pas del Còl de San Zé.
El municìpio e la céza de la paròchia de Sant'Apolóne i è 'ndèla frasiù de Straignì, a 625 méter de altèsa, a 34km de Brèsa.

Abitàncc censìcc




#Article 553: Brós (185 words)


Brós, (endèl dialèt del pòst prununciàt [broh], en Bresà [bros]; en Italià: Brozzo) l'è 'na frasiù del cümü de Marché. La g'ha presapóch en miér de abitàncc e la se tróa 'ndèl font de àl de la Val Trompia sö la spónda dèstra de la Mèla.
L'è streersàda de la stràda pruvinciàl BS-345 de le Tre Ai e de Brós part giöna de le vìe de cumunicasiù 'ntra la Val Trompia e la Val Sàbia, la stràda pruvinciàl SP-III che la mìna a Ludrì e pò a Nòza.

Del teretóre de la frasiù fà part apò a la località che g'ha nòm Cascàda, ciamàda isé perchè 'nfìna ai agn otànta gh'ìa 'na cascàda furmàda de 'n torènt che fàa 'n sàlto de divèrse donzéne de méter per sbötàs endèla Mèla.

L'è mensiunàt come cümü endèl estimo Visconteo del 1557, e piö tàrde, 'ndèl més de zögn del 1805 gh'è stat agregàt al cümü de Sezöf. Endèl 1927 ensèma con Sezöf l'è stat agregàt el cümü de Marché.

Brós el fà paròchia de per sò cönt e la sò céza l'è dedicàda a San Mighél Arcàngel.




#Article 554: Murterun (115 words)


Murterun (nom ufizial in italian Morterone) al è un cumün de , cunt una süperfis de  km² e una densitaa de  ab./km² suta al Resegun, in de la Pruvincia da Lecch.

A l'è el cumün cunt la pupulaziùn püssee bassa da tüta l'Itàlia (riserca ISTAT dal 2007), anca parchè in realtaa a Murterun ghe viven dumà des persunn e el cunsej cumünal el sa tröva in del cumün de Balabi, che l'è là aren't (15 km). La pupulaziun però la crèss in di mes estif, quand che ghe riven i türista e i vegg abitant dal lögh. 

L'andament del nüumer de abitant del cumün de Murterun l'è mustraa in de la tabela chi de suta




#Article 555: Büsti Gràndi (124 words)


Busti Grand (Büsti Gràndi in del dialett del loeugh; Busto Arsizio in Italian) l'è on comun de la Provincia de Vares con , cont ona süperfis de 30.27 km² e 'na densità de  ab./km².

L'è la cittaa pu granda de la region a nòrd de Milan e l'è on center industrial ed econòmegh assee important. El confina con la Provincia de Milan e a òvest cont el fiumm Olòna. El sò dialett l'è ciamaa bustòcch e 'l gh'ha di particularitaa respett aj òlter varietaa del Lombard. L'è s'gemelaa cont el comun piemontes de Dòm.

L'andament del numer di abitant del comun de Büsti Gràndi l'è mostraa in la tabella chi de sotta

La squadra de folber principal de Busti Grandi l'è la Pro Patria.




#Article 556: Polàen (439 words)


Polàen, (prununciàt [poˈlaɛn]; en Italià: Polàveno) l'è 'n cümü de  abitàncc (dàto del  ) de la pruvìncia de Brèsa, colocàt endèla zòna del pas che coléga la Val Trompia al Lach d'Izé. Chèsta stràda (pruvinciàl SP48) l'è amò 'ncö la piö 'mportante vìa de comünicasiù 'ntra la media àl e la zòna del lach.

El teretóre del cümü el ciàpa dét pò a le frasiù principài de San Gioàn e Gómbio. Polàen e San Gioàn (isé cóme Breó) i se tróa sö l'altipià che 'l sovràsta la basa Val Trompia, la part bàsa del lach e la Franciacürta; Gómbio 'nvéce 'l se tróa en prensépe a la Al Gombéra, lateràl de la Val Trompia (dèstra orogràfica), póch de lóns de Put de Zanà, che l'è 'na frasiù de Sarès.

Per vìa de la sò puzisiù 'ntramès a divèrsi teretóre, pò a del pónt de vìsta istitusiunàl l'è stat de 'na ólta con l'ótra asegnàt a giürisdisiù diferènte: entùren al sècol XI l'apartignìa ai teretóre dei frà cluniacènsi e 'ndèl èstimo Viscontèo del 1385 el rezülta 'nserìt endèla quàdra de Gösàch. Endèl sècol XV, quan che 'l gh'ìa 'na popolasiù de 450 àneme, l'è stat asegnàt del Pandolfo Malatesta, che 'l comandàa a Brèsa, come fèudo a la famìa Avogadro de Zanà. L'è sóta la giürisdisiù de chèsta famìa che par che sàpe stat fat sö 'l castèl che g'ha lasàt tràse 'ndèl nòm de la contràda che amò 'ncö l'è 'l cèntro aministratìf del paés.

Endèl sècol XVII el fàa part amò de la Quàdra de Gösàch e l'ìa custitüìt, a stà a chèl che 'l scriìa el Da Lezze, de 'na popolasiù de 1000 abitàncc dei quài 220 i éra àbii a laurà e i éra regrüpàcc en 100 föch.
Le atività principàle i éra la prudusiù del carbù, l'aleamènt, la prudusiù de castègne e 'n agricültüra che dàa póch fröt. Endèla Descrisiù Generàla del 1764 se lès che la popolasiù l'ìa calàda a 811 àneme.
	
Sóta l'aministrasiù de Napuliù Polàen l'è pasàt a fà part de la Val Trompia. Endèl gir de poch agn el vé a fà part del Cantù de la Mèla (1797) al distrèt de le Armi. A pàrter del 13 de màgio del 1801 el vé 'nserìt endèl Distrèt I de Brèsa e pò, sèmper endèl Distrèt de Brèsa, endèl cantù V de Gardù (1805). 
Del 1810 al 1816 l'è stat ünìt al cümü de Óme e dòpo l'è stat enserìt endèl distrèt VII de Öspedalèt e sübet dòpo (endèl 1817) endèl Distrèt VI de Gardù.
Endèl 1861, a l'epoca de la custitüsiù del Regn d'Itàlia, Polàen el gh'ìa 926 abitàncc.

Abitàncc censìcc




#Article 557: Gàrza (183 words)


El Gàrza (o la Gàrza) l'è 'n fiöm a regìme de torènt de la pruvìncia de Brèsa.

El nas endèl cümü de Lemezàne, endèla zòna del Pas del Caàl, piö o méno a metà stràda 'ntra Lemezàne e Gnùzen e 'l percór la Al de Bertù e la Al del Gàrza, àrea de 'nterès stòrico che la ciàpa 'l nòm del chèsto fiöm. El streèrsa i teretóre dei cümü de Caì, Nàe e Boès e pò 'l ghe cór dré al percórs de la Stràda Statàl 237 del Càfer. La ghé gìra 'ntùren a le müre vènete de la cità de Brèsa e pó la va 'nvers San Pól (frasiù de Brèsa) e la tóca anche i cümü de Borsadól, Castinìdol e Ghét, endóche 'l se pèrt endèla zòna de la località Santa Lucia.

A l'altèsa de la cità de Brèsa, se destàca 'n óter ram, ciamàt Garzèta, che 'l ghe cór dré a la Stràda Pruvincial IX (Quinsanéza), el streèrsa la frasiù de le Fornàs e 'la frasiù dei Finìj Belàzi e 'l va a finì 'ndèla Mèla 'ndèl teretóre de Cavreà.




#Total Article count: 556
#Total Word count: 199863