







#Article 17: Afa (159 words)


L’afa ie n mamifer che tuca pra le dominium di eucarioc, pra l rëni di tiers tla ordin di Primates. Aldó de Linnaeus (1758) tuca ënghe la persona moderna pra chësc ordin.

Aldó dla classificazion moderna é i Primates partii su te doi sot-ordins: Strepsirrhini e Haplorrhini . 



#Article 18: Al Plan (170 words)


Al Plan é n paisc dla Val Badia olache al é la sënta dl Comun de Mareo. Al é a na altëza de 1201 m danter Plan de Corones, Pares y le Parch natural Fanes -Senes -Braies.
Le Sant patron da Al Plan é S.Vigile (festa ai 26 de jügn).




#Article 19: Albrecht Dürer (159 words)


Albrecht Dürer é nasciü a Nürnberg ai 21 de má dl 1471 y é mort dailó ai 6 d’aurí dl 1528. Al é sté na artist depënjadú, intaiadú, matematichers y tratatist todësch. Al vëgn conscidré le maiú esponënt dla pitöra todëscia dl Renascimënt.
A Aunejia él gnü en contat cun ambiënc neoplatonics. An arata che aladô de chël al se ais dé jö cun l’esoterism. N ejëmpl de chësc orientamënt é dé da süa opera intitolada  y depënta dl 1514, te chëra che al vëgn dant deplü simbologies ermetiches.





#Article 20: Alcia (219 words)


L’alcia(Anser anser domesticus) é n vicel tla familia di anatidae y tla sotfamilia di anserinae. Ara alda pro le domëne di eucarioc y pro le rëgn di tiers.




#Article 21: Alexander Balletta (139 words)



Pli che settonta unvierns han blihiu mes caveigls; mes mauns tremblan, 5 … miu pass ei vacillonts; ils eigls han piars lur splendur. Cura ch' ils auters abandunan nies vitg per guder l' aria pli pura dils cuolms, cura che la giuventetgna sedivertescha sin praus verdegonts et ella frestgia umbriva della puméra, sto jeu secuntentar de seser davon casa e spitgiar tocch' in pietus vischin vegn per scatschar la liunga uriala al pauper 10 vigliuord . . . . E tonaton ei quei buca adina stau aschia. Era jeu hai semiau atras ils dulschs siemmis della giuventetgna, era jeu currevel ded in temps per cuolms e valls, gleiti partgirond las muntaneras sillas alps, gleiti persequitond de peza en pe(r)[z]a ils camuotschs. 




#Article 22: Alexander le Gran (143 words)


Alexander III de Macedonia, conesciü sciöche Alexander le Gran (tl grech antich: Ἀλέξανδρος Γ' ὁ Μακεδών, Aléxandros trίtos ho Makedόn) é nasciü a Pellas ai 20 o ai 21 de messé dl 356 dan C. y é mort a Babilonia ai 10 o ai 11 de jügn dl 323 dan C. Al é sté n soldá y re dla Macedonia dla dinastia di Argeads a pié ia dal 336 dan C. Al vëgn conscidré un di maius concuistadus y strategs dla storia. Al á porté inant la concuista di raiuns dl’Antica Grecia che ê bele gnüda a se le dé cun so pere, le re Filip II de Macedonia y te dodesc agn ti él sté da concuisté döt l’Imper persian, m raiun che jô dala Turchia d’aldedaincö al Egit cina al Pakistan, Afghanistan y India.
Le filosof Aristoteles é sté so maester.




#Article 23: Alfabet (145 words)


N alfabet iel sistem de sënies che dà esprescion scrita al lingaz. I alfabec plu utilisei tl mond ie:

La scritura latina ie n sistem de scritura che ie unì laurà ora dai romans antichs y che vën adurvá te deplù formes te gran pert di scric a livel mundiel.

L alfabet grech ie unì laurà ora dai grechs antichs; l vën mo adurvá cun mudazions tl grech.

L alfabet arab ie l sistem de scritura tl lingaz arabich.

I caraters cineji ie i sënies dla scritura cineja, n pert nce adurvei cun modificazions te autra scritures dl Uriënt estrem. La testemonianzes plu antiches dl alfabet cinej d'aldinacuei vá zeruch al 1250 dan C.

La scritura cirilica ie l sistem de scritura dla gran pert dla rujenedes slaves.

La scritura braminica ie un di alfabec dl subcontinënt indian che fova unì laurá ora dai bramins.




#Article 24: Alpes (116 words)


Les Alpes é la ciadëna de munts plü importanta dl’Europa danter Talia, Franzia, Svizera, Lichtenstein, Paisc Todësc, Austria, Slovenia y Ungaria. Le Mont Blanc é la munt plü alta dles Alpes y ince la plü alta dl’Europa. 

Le poplamënt di raiuns dles Alpes á metü man cun la fin dl’ultima dlaciaziun, dan da ca. 15.000 agn. Ala perioda plü tardia dla preistoria, danter le 3300 y le 3100 dan C., vá zeruch la mumia de Ötzi, l’Om dl Similaun, ciafé dl 1991 sön le Dlaciá dl Similaun a 3.213 m s.l.m. danter Talia y Austria. 



#Article 25: Alphons Tuor (120 words)


La stad mun cul muvel — ad alp cun ardur: 
Leu stundel e vivel — sc' in niebel signur. 
Sin l' alp, leu oduran — las flurs aschi bein, 
Fontaunas leu neschan — cun spieghel serein. 

Che tunan e sunan — schi bein e schi clar. 
Sin l' alp sai jeu beiber — bien pèn e bien latg 
E grom' ed in aria — schi frestga finfatg! 
Sin l' alp sper la pezza — strusch tscharner jeu sai 

Sin l' alp las montognas — jeu vesel stupent, 
Che stendan lur tschemas — el blau firmament. 




#Article 26: America dl Sud (154 words)


LAmerica dl Sud ie n cuntinënt. Cun na spersa de 17.843.000 km² y na populazion de 355 milions de abitanc iela l chert cuntinënt n con'de grandëza.

Dl ann 1494 fova l'America dl Sud unida spartida su tl tratà de Tordesillas dal papa Alesc VI  danter la Spania y l Portugal. La pert orientela, ulache l ie aldidancuei l Brasil, ti fova unida data al Portugal, la pert ozidentela ala Spania. Per chël rejonen encueicundì portughesc tl Brasil, y spanuel tla majeranza di autri stac sudamericans. Mé tl Suriname rejonen coche lingua franca l shranan tongo y l olandëisc coche lingaz ofiziel. Tla Guiana vëniel enveze rujenà nglëisc, entan che tla Guiana franzëusa, che ie de per se nia n stat suvran, ma n departemënt souramer dla Franzia (DOM), veniel rujenà franzëus.

Il lingac indijens plu rujenei dl'America dl Sud ie l quechua, l guaraní y l aymara.





#Article 27: Ander de Conturines (676 words)


L ander dles Conturines - fova bele da zacan conesciù, ma degugn ne s'ova enfidé ite te cheles scurités y te chel subuì. Empermò ai 23 de sember 1987 l'à Willy Costamoling, ostier da Corvara, vagheda y cie che al à vedù itensom fova sensazional.Sternus via per fonz picòvel dlonch fora cefs y osc de lors. La novela à fat la roda dl mond y les universités s'à fat inant per studié la sensazion, dantfora la facolté de paleontologia da Viena con l dr. Gernot Rabeder. 

Al à atira sapù da ti dé n inom a la lors, al fova osc dl ursus spaeleus, la lors di andri, entratant denominé Ursus Ladinicus, davia che da studes plu aprofondis àn vedù che les ossadures é mendres dles autres lors di andri, da reporté al adatament dla lors al clima a la mont. Per sconé l ander (za. 200 m lonch) él vegnù saré ju con does feriedes, una atira tl meteman y l'autra en valgugn metri plu enite per impedì che persones vae ite zenza autorisazion. Tl temp che al é vegnù fat les escavazions scientifiches àn tamben metù su n pice agregat dal strom y lumes tl ander per luminé l intern. Ma al é empò zenzauter miec da se tò do ciamò na lum da gaiofa. La posizion dl ander é bendebot dezes da les semenes de Fanes. Chesta é ence la gauja che degugn ne l'à mai esploreda enfin al ann 1987, canche Willy Costamoling che rabiva a l'archirida de colec (fossils),  à devent la tema dal scur y é ju ite.

 
L troi (la semena) - La semena per ruvé su conduj defata do Col de Locia (la porta da San Ciascian te lors dles ConturinesFanes) via sun l'autra spona dl ruf y s'entorcoleia spo su anter de gran taces de barantli y crepes enfin su tla pruma gran majiera. Chesta vegn sareda ju sunsom da n ponton che pèr che sere ju l troi da jì inant. Da jì viadedò su rùven endere dorata saurì tla seconda gran ciavuelera (Kar): bludra, con glereis enorms y zenza vegetazion, n mond dut nuef, solent, desman y con degunes fueres de jent. Demé l rondenì dla ousc y valch pera che drumbla ju romp vignitant l gran chiet. Te n parei sunsom a manciancia veiden bele da dalonc l parei con l gran portal misterious dl ander. Ence sce al pèr damprò él endere empò ciamò valgamia de troi da jì su. Tl ander enstes ne él plu degugn osc dl ursus ladinicus da vedei, ma dedò pòn eventualmenter vijité l Pice Museo Ladin a San Ciascian. Ma nia manco demarevueia é l ander enstes per sia grandeza y les formazions de sinter y de pera regorenta (toghe). Al é l ander plu alauta tles Alpes olàche an à giaté osc de chestes lors. Al é  situé a ben 2.800 m de auteza. L ander, chest veiden da la conformazion geologica, s'à formé tl temp che les forzes dla tera lubriva su les Dolomites desche an veid da la souraposizion dla crepadura. Ai temps canche les lors di andri vivova te Fanes (dant da 80.000 enfin a 40.000 agn) fova l raion dles Conturines ciamò n ciadin (na fopa) verdient y plajoul con vegetazion da mont. Aldidancuei él depierpul demé plu lasteis. Enlaouta ne fòvel nience degunes vals sotes, fergnons y pales ertes desche encuei. Chest aspet à la contreda empermò giaté con les glaciazions dant da za. 20.000 agn, milesc de agn do la mort dl'ultima lors. La forza dla glacia y dl'ega a permò soulcé fora l crep. L ander é sté la tana per truepes generazions de lors. Al é vegnù giaté dorata trueps dents da lat de lors joenes, cie che confermeia che ales vivova te chest raion soura dut l ann, arlevova si lorsins y sourainvernova tl ander. Perchel messova l clima ester cotant plu ciaut y selt a chestes autezes. La lors dles Conturines ne se nudriva nia de cern, ma dantaldut de plantes,  de bromores y de fruc.




#Article 28: Andrea Mohr (113 words)


Andrea Mohr Autur rumanc

Nella conferenza antecedenta ha eu tentà, da 'Ls metter in ögl ils 
principals rams da nossa litteratura vocala; hoz a diluzidaziun finala del 
tema, am propon da 'Ls dar que ch' els viavant avessan spettà, üna survista 

Il material da quaist' ultima, in globo tut, es main defect, main 
fragmentaric, co quel della prüma. Essendo plü complet, es el eir bler 
plü ampel. Ma qualitativmaing il chattain nus, almain in part, main original, 
main immediat, main indigên o nazional, e plü sco provenienza importada 
d' utro, in spezial dalla Svizra bassa o dalla Germania. Cognitamaing füt 
el da plüs fingia perlustrà. E tocca ch' eu aquia releva da chi. 
 




#Article 29: Andrea Nicka (432 words)


Andrea Nicka ie n autur rumanc (nasciü 1646, † 1704 a Preaz)

O celestial Bab, jou greig bucca, ca ti els prendias navend d' ilg Mund, mo 
ca ti parchiras els da tut mal: ca ti els prendas si suenter ilg tieu bien 
plascher sut l' umbriva da las tias alas, ad ils velgias parchirar da tutta 
miseria a strofs, cun ils quals ti smanatschas da castigiar ilg Mund paramur 
d' ilg puccau ca regia. Ner scha ti els castigias, cun tortas da carstiauns, 
ad anquieras a casa cun strofs d' ils Filgs d' ils carstiauns, scha velgias pô 
bucca trer navend dad els la tia misericorgia a buntad da Bab, par ch' ilg 
fieuc da lur tribulatiuns fetschig lur cardienscha tont pli ferma, lur vitta 
tont pli soingchia, ad ilg lur ifer tont pli caults, ad ils aulzig si tiers tei, 
a tiers la tia perpetna beadienscha. Soing Bab, ti sas, ca quest temps ei 
tut lavagaus, a ch' ils lasters [p. 346] regian da partut. Ti sas, quont fleivla 
la Natira da quests paupers uffonts ei, ad anclinada tiers ilg mal. Dai ad 
els tut quei ch' els han da basengs da star ancunter ad ün tal tissi, ca la 
nauschadad d' ilg Mund prendig buc ent lur cors, ner ch' ilg Satan ils surmeinig, 
ner ca mala cumpangia lavgig lur bunnas damanonzas. Dai ad els 
ilg antalleg, dad ancanuscher tei, ün cor da taner char, ün arsantim da ta 
tschaffar anturn par vangir uni tuttavia cun tei. Ch' ils tês buns Aungels 
ils parchiran gi a noig, ca la tia providentia ils cumpongig, tieu plaid ils 
autruvidig, tias amparmaschuns ils cunfortig, ilg tieu soing Spirt ils renoveschig, 
a turnentig ad els la sumelgia da Deus. Dai ad els ne richezia 
ne pupira, mo dai ad els lur vivonda ordinariameng. Dai ad els avont 
tuttas caussas ilg paun, ca ven giu da Tschiel, a dat la vitta alg Mund, a 
lai els schigiar ilg dun celestial, a las vartids d' ilg Mund, c' ha da vangir. 
Anvide els cun tia charezia a vastchesche els cun da tutta sort Christiaunas 
vartids, mo principalmeng ils fai soings tras ilg tieu spirt, a fai els novas 
creatiras, damaica senza la soingchiadad naginna pô vêr tei. Fai els ferms 
[p. 347] a semper enten la tia ligia, a ca quella restig fin la lur Prosteritad 
sco ünna custeivla hierta. Parca ti vengias glorifichiaus da schlatt' en schlatta, 
antroqua la fin d' ilg Mund. Parca ne 'lg Mund ne lg uffiern possian els 

charezia, la quala ti has mussau en Christo Iesu ilg tieu Filg.




#Article 30: Andrea Rosius à Porta (121 words)


Andrea Rosius à Porta Autur rumanc 16. 11 1754 in Fideris; † 10. 8 1838 in Ftan

Conversatiun tra ün Anvolt ed ün Stüdent nell' Engadina bassa sopra 'l Stylo velg e nouf. [Stampà da B. Otto a Coira] 1793. 

Siand il sar Anvolt, meis ami, chi s' ingianna raramaing in sias conjecturas, … es del maniamaint, (sco 's veza qui davo,) chia scha 'ls Sigrs. Paurs udissen las raschuns allegadas in quista conversatiun, schi ch' els pigliessen sü sainza fal il stylo nouf, e siand quist fuoss üna buna chaussa; schi n' hai eug miss dalunga detta conversatiun per scrit, per ch' ella possa 10 gnir publichiada e leta. Col che giavüch ch' elle prodüa l' effet desiderà. [p. 5] 




#Article 31: Angelo Trebo (158 words)


 

Angelo Trebo- poet ladin dla Val Badia nasciü ai 24 de jené dl 1862 a Biei da La Plí de Mareo y mort dl 1888. Al é sté un di maius poec ladins. Al á scrit 27 poesies por ladin mareo cun chëres che al á metü man la lirica ladina y te chëres che al vëgn dant so amur por la tera ladina, por les muntes y por la natöra. Al á scrit döes operetes, “Le ciastel dles stries” (1884) y “Le scioz de San Jenn” (1885) metüdes en musiga da Jepele Frontull. 

Net tan dejidrada, vi! 
Vi, o regno scür dai semi! 
Vi con töa pêsc dal ci! 
Tèmo sö te tü bi grëmi! 

Stopa con to velo grisc 
düć chisc gragn tormonć dla vita! 
Pôrtemo tʼ en bel paîsc, 
co ligrëzes inće pîta! 

Döt le bel spo ôi somié; 
da zacan spo les ligrëzes 
dötes ôi alerch cherdé, 
desmonćé mʼ ôi les tristëzes.

Leteratöra ladina




#Article 32: Angiul dl Seniëur (118 words)


Angiul dl Seniëur

L Angiul dl Seniëur à anunzià a Maria
y ëila à cunzepì per opra dl Spirt Sant.
Ave Maria
Maria à dit: “Ie son la fancela dl Seniëur, 
l sibe fat cun mé sciche tu es dit”.
Ave Maria
Y la Parola de Die ie deventeda cërn,
y la ie unida a viver danter nëus.
Ave Maria
Prëia per nëus, santa Oma de Die,
che deventonse dënies dla mpermetudes de Gejù Crist.

Prion!
Die uniputënt, mplenësc nosc cueres de ti grazia! Cun l’anunziazion dl angiul ons cunesciù
Gejù Crist, ti Fi, deventà un de nëus. Per i meric de si pascion y mort lascenes arjonjer la
gloria dla ressurezion. Per Gejù Crist, nosc Seniëur. Amen.




#Article 33: Anpezo (1858 words)


Anpezo o Ampez é n comun dla provinzia de Belun olàche al vegn rejoné ladin.
Anpezo é l comun plu grand dla Ladinia Dolomitica, cun ntourn 6000 abitanc.
L é n zenter renomé dl turism internazional y dl jet-set.
Storicamenter ova Anpezo derc importanc de autogovern tles Regoles, per la pastures, i bosc y la cuntrada aministrada dai Regolieres locai.
Do i seculi sota l Patriarcat de Aquileia, é Anpezo rové sota Aunejia y dapò sota Maximilian I de Austria.
I monumenc plu mportanc é la Dlijia de ploania cun n bel auter de Brustolon y n ciampanil scialdi aut de model venezian-furlan, simbol dl comun.
Mpurtanta é ince la dlijia dla Madona dla Defesa.
Storicamenter mpurtanc é i resc' dl Ciastel de Podestagn (Peutelstein) y la residenza De Zanna.
De bela pitures murals é sun la vedla Ciasa de Comun y la Ciasa de Ra Regoles, che à n bel Museum local y la colezion de pitures Rimoldi de gran valuta artistica.
Storicamenter nteressant é l Comun, che fova dant la senta dla Bezirkshauptmannschaft de Anpezo, Col y Fodom, la plu pitla dla Monarchia Austriaca.
Tres la Olimpiades da d' invern dl 1956 é Anpezo gnì cunesciù soura dut l mond, cun infrastrutures y implanc de gran inom, coche l purtoi dles Tofanes, senta de garejedes internazionales de Copa dl Mond.
Dal pont de veduda naturalistich recordons l Parch Natural dles Regoles de Anpezo te Traonanzes y Fanes.

L zenter urban de Ampez é loghé plu o manco al zenter tla lergia ciavuelera ampezana, encertleda da dutes les pertes dai creps dolomitcs plu auc. Zacan fova l paisc partì su te na schira de viles sternudes fora te tradizionalmenter 28 frazions/viles che se à unì plu tert sot al inom Cortina, una dles viles logheda plu amesa ite. Les viles ampezanes é: Agabona, Cadelverzo, Ciadin, Cianpo, Ciamulera, Fiames, Fraina, Mortija, Pian da Lago, Pocol, Socus, Socol, Staulin, Zuel, Graa o Gnoche, Alverà, Ciae, Ronco, Lazedel, Col, Jilardon, Guargné, Cortina, Pezié, Doneà, Meleres, Crignes y Cianderìes. Con la orida dl turism tla seconda pert dl Nuefcent se à n valgunes de chestes viles deslarié tant che encuei ne ciàfien nia plu saurì da les cerne dal zenter de paisc.

Demé les viles plu dezes é restedes enfin a encuei a la vedla, dalonc dal fracac dl zenter. La streda plu conesciuda de Cortina é l Corso Italia (n iade Corso Vittorio Emanuele) y les stredes dlongia olàche an enconta n grum de boteighes renomedes (Bulgari, Benetton, Geox y e.i). 

Un n simbol de Cortina é endere dutaorela la Cooperativa de Cortina metuda en pe dl 1893 sot al inom de Consumverein Ampezzo. Te chest zenter comerzial, olàche al laora 200 persones, pòn compré ite n pue de dut, dal guant a la speisa enfin a feramenta. Plu inant tla plaza Venezia tròen l Café Lovat, un di plu conescius de Ampez y dlongia la Ciasa de ra Regoles, un di edifizes plu emportanc per la comunité ampezana con laite la aministrazion regoliera y n museum etnografich. Chilò végnel aministré i bens comuns, i bosc y les pastures, aladò de vedles regoles, clamedes laudes, che va bonamenter endour al temp di langobards. Tla ciavuelera ampezana y raions entournvia él 11 Regoles raionales desvalives: la Regola auta de Lareto, la Regola auta de Ambrizora, la Regola de Zuel, la Regola de Cianpo, la Regola de Pocol, la Regola de Rumerlo, la Regola de Ciadin, la Regola de Ciae, la Regola bassa de Lareto, la Regola de Mandres y la Regola de Freina.

Te temps preistorics fova la ciavuelera de Ampez bonanementer nuzeda d'isté da ciaciadours de cerfs y de ciamourc. Dl 1986 àn descorì  tla picera fopa de Mondeval de Soura, dlongia la Croda da Lago a 2150 m, sot a n pedron ite na sepoltura dl temp castelnovian da chela che an à podù tré l prum iade conclujions sun la vita di ciaciadours alauta anter la fin dl Mesolitich y l scomenciament dl Neolitich (7000-8000 dant Crist). Dessegur ésen ence che tla Ciadoura él ruvé i Paleovenec, n popul indoeuroepich, dal VI secul dant Crist inant. Tl IV secul dant Crist él derot ite tribus celtiches.
 
Dl 225 dant Crist à i Romans metù man de gre en gre de tó ite la Gallia Cisalpina, dl 181 dant Crist él vegnù fondé la colonia latina de Aquileia desche stazion per les relazions con l regn norich di Celtesc. I Carnesc na tribù celtica tla Cergnia (encuei provinzia de Udin, Friul) é vegnus sotmetus dai romans en l ann 35 dant Crist. Entourn a chest aveniment dateien ence la romanisazion dl Ciadoura y dl raion ampezan che fajarà spo pert dl municipium Julium Carnicum. Tl VI secul do Crist fondeia i Langobards l Ducat dl Friul che tol ite ence l ciadin ampezan. Dl 774 sotmet Carl Magn i langobards y l Ciadoura deventa na contea dl regn franch. Dl 1077 ti sourandà l re franch Enrì IV al patriarch de Aquileia Sigert dut l Friul con la Ciadoura y Ampez. 

Enfin al 1335 fej Ampez pert dl raion di grofs trevisans de Camino. Tl temp anter l 1335 al 1420 giaud Ampez, deberieda con duta l Ciadoura, de n temp de autonomia sot a la giurisdizion de Aquileia. L patriarcat aquileian se desfej endere su y ruva sot al domine de Aunejia. En l ann 1511 tol ite l emperadour Massimilian dl'Austria do veres longes con la Serenissima Ampez y l confin vegn metù anter Ampez y San Vit de Ciadoura tla localité che an clama dutaorela Dogana Vedla. Condut che les dominazions se barata ju ti garétel a Ampez de mantegnì si statuc dl 1338, regoles y leges per stravardé sia autonomia legislativa y aministrativa, enceben sot a la giurisdizion dl Patriarch de Aquileia empruma y de Aunejia dedò. Ence i imperadours austriacs reconfermeia chisc privilegs. L comun de Ampez podova enscì se autogoverné a na maniera da envidié. An rejona ence di temps d'aur dla republica ampezana. Tout fora na curta spana dal 1796 al 1813, entant les invajions napoleoniches, é Ampez sot al Imper austriach y Tirol per ben 400 agn, desche les autres valedes ladines enfin al 1918 tres dutes les veres y desgrazies che chest à ence comporté.

I ampezans é dagnora stés dret enjignoui ence devers les autorités austriaches. Canche dl 1968 él vegnù istituí te duta l'Austria i Capitanac y les bachetes se à i ampezans atira fat inant a Desproch per cialé de giaté na sia zircoscrizion politich-aministrativa, zenza messei jì a Bornech per formalités burocratiches. Deberieda con Fodom él enscí vegnù metù su l mender capitanat dl Imper Austroungarich y l soul dut ladin.

Na menzion se merita ence l Ciastel de Potestagn de chel che an afustia demé plu n valgunes ruines. Al se trata de na forteza medievala che é bonamenter vegnuda costruida dl 1077 dai patriarcs aquileians y passeda plu tert ai grofs trevisans de Camino.  La rejoneda ampezana pertegn clermenter al dia-sistem linguistich ladin, enceben che ala à sourantout n valgunes inovazions dal aunejian, p.ej. l vocal final. Na carateristica che l ampezan partesc con l badiot, dantaldut l idiom mareo, é l rotazism, vuel dì l -l- deventa -r- anter does vocales: p.ej. scora vs. scola. L ampezan va ciamò n vare plu inant, ence l articul fenimin sona ra.

Cie che la storiografia taliana ascon via é i movimenc autonomistics che peia via da Ampez do la pruma vera y dantaldut do la seconda vera mondiala. Sot al regim fascist é Ampez y Fodom dl 1923 vegnus metus pro la provinzia de Belun. Tla storia de Ampez fova chest l prum iade che al fova n folestier a cef dl comun y che ne respetova nia i vedli derc/privilegs ampezans. Pro les opzions dl 1939 ova gran pert di ampezans dé ju declarazions che sie lingaz ne fova mai sté l todesch, cie che fova ence veir. Demé n 4% di ampezans à opté forapert. Sot a la ocupazion todescia, raion operazional Alpenvorland, anter l 1943 y l 1945, é Ampez deberieda con Fodom y Col endò ruvés pro la provinzia de Bulsan. Prums rais de speranza lomina a la fin dla seconda vera mondiala. Atira do la vera jia esponenc ampezans n rodul clef pro l prum moviment politich-cultural.

Al é ampezans, i recordon Sisto Ghedina y Sisto de Bigontina (respetivamenter president y secreter), che se met a cef dl moviment Zent Ladina Dolomites che se damana n cianton autonom ladin dl tip svizer confederé a la provinzia de Bulsan. Les ghiranzes politiches metudes ju enlaouta dl 1946 deberieda con les unions di ladins fova:

Chisc ponc vegn spo splighés tl menú tles anotazions.

Ai 15 de jugn dl 1946 se à raprejentanc de dutes les valedes ladines abiné sun jouf de Frera per mete su ofizialmenter l moviment politich Zent Ladina Dolomites che à arjont enuncheltant enfin a 10.000 adejions. L moviment laora deberieda con la Svp, mana fora memorandums, tol su contac con les autorités talianes, partesc fora jolantins, tegn  y se damana n plebiscit y la reunificazion de duc i ladins sot a Bulsan. Via en Ampez arjonj Zent Ladina Dolomites dl 1946 la maioranza tl consei de comun. Ma la desfata dl 1948 fova antia. Tl statut nuef de autonomia per la region Trentin-Sudtirol végnel confermé i confins trac dal fascism dl 1923, Ampez y Fodom resta defora. L moviment Zent Ladina Dolomites dà su les ativités, ma la colaborazion y la identificazion con i ladins dl Sela é juda inant enfin a encuei con les unions di ladins che é nasciudes en chi agn damprovia te Gherdeina, tla Val Badia, te Fascia y ta Fodom. 



#Article 34: Antelao (365 words)


L’Antelao, a chël che al ti vëgn ince dit “le Re dles Dolomites” é le secundo crëp plü alt dles Dolomites cun na altëza de 3264 m.

Aladô dla tradiziun dles liëndes ladines â le Re di Rajes dl Antelao maridé Merisana, la reina di Lastuns de Formin.


#Article 35: Antica Grecia (199 words)


Cun la definiziun Antica Grecia é minada la zivilté che s’á svilupé tla Grecia continentala, tl’Albania, tles ijoles dl Mer Egeo, söles costes dl Mer Fosch y dla Turchia dl vest, tla Sizilia, söles costes dla Talia dl Süd (a chëres che al ti é spo gnü dit Magna Grecia), tl’Africa dl Nord, tla Corsica, söles costes dl ost dla Spania y dl süd dla Franzia. 



Tla cultura dl’Antica Grecia s’ál svilupé unités politiches autonomes, les polis y al ti gnô dé na gran importanza ala conescënza, ala filosofia, ala matematica y ales sciënzes. Danter i filosofs plü importanc dl’Antica Grecia él Aristoteles, Socrates, Platon y Herodot. 
Tl IV. seco dan C. él gnü a se le dé tröpes veres danter les cités dla Grecia, insciö che Filip II dla Mazedonia á porté ite so sistem de govern. Cun les concuistes da pert de so müt Alexander le Gran é roada a na fin la liberté dles polis (cités) dl’Antica Grecia. 




#Article 36: Antone Pizzinini (181 words)


Siur Antone Pizzinini é nasciü tl 1868 a Picenin a La Ila y é mort dl 1944. Al s'á dé jö cun le ciamp dl vocabolar dl ladin badiot por tröc agn alalungia y al á metü adöm le “Vokabulare badiot tudësk”, na gran recoiüda de parores ladines foss zënza en gran pert gnüdes desmentiades, dé fora da Guntram Plangg dla Université da Desproch dl 1966. Al á metü jö tl ladin dal todësch “La vita del servo de Dî Usöp Freinademez” de J.Baur y dl 1943 al traslaté dal todësch tl ladin la “Dottrina Cristiana pur l popolo “dl 1943 (resté manoscrit) .

Reverendo Siur Primiziant! 

Al ê un de chisc agn n te möt da Sotrú, 
Che dijô al pere: Lasceme jí a Porsenú, 
Iö ess tan ligrëza de jí a studié, 
I se prëii tan bel, dijede de sce. 

Mo al â ligrëza ince ël cun le pinsier, 
Chël Bel Dî, se ponsâl, se dëida pa vir', 
An mëss ma se mocé y indertöra se möie, 
Al é pa ince sües mëdes, ch' á dër n bun cör. 




#Article 37: Apostul Paul (192 words)


Paul de Tarso, nasciü cun l’inom de Saul y consciü sciöche San Paul (Tarso, 5-10 do C.– Roma, 64-67), é sté n scritur y teolog cristian. Al ti vëgn ince dit “l’apostul di pagans” y al é sté le maiú evangelisadú danter i pagans grecs y romans. Al n’á nia conesciü Gejú y te süa converjiun miracolosa sön la strada danter Ierusalem y Damascus, olache al jê por mëte man na porsecuziun di cristians, él deventé verc aladô de na löm dër sterscia cun laite la usc de Dî che ti dijô Saul, Saul, ciudi me perseghitëies pa?  y spo varí da Anania, le surastant dla comunité cristiana de Damascus. Al á pordiché tla Giordania, tla Grecia y tla Turchia y é mort sciöche martir tl medemo tëmp dl apostul Pire che al á conesciü. 

L’importanza dles operes de Paul tl svilup dla teologia cristiana é stada grandiscima y é gnüda surantuta dai maius studiá dl cristianejim cina tla storia moderna. Deperpo che i Vangeli cunta dla vita de Gejú, scrí Paul te sües Lëtres dl valur y dl significat dla pasciun, mort y ressoreziun de Gejú Crist.

Iadi de San Paul




#Article 38: Apostul Pire (108 words)


Simon (שמעון, tl ebraich chël che ascuta), a chël che al ti vëgn dit Pire (Betsaida, I seco dan C. – Roma, 64-67), é sté un di dodesc apostui de Gejú Crist, che é por la Dlijia catolica le pröm Papa y le pröm vësco de Roma. Al ê n pëiapësc ebraich da Cafarnao y é gnü cherdé da Gejú sciöche apostul pro le lech de Galilea. Al é sté por ca. 30 agn vësco da Antiochia y é mort sciöche martir tratan les persecuziuns sot al imparadú Neron. Al é sant te dötes les confesciuns cristianes. L’inom che Gejú ti á dé, Pire, vá zoruch ala frasa:




#Article 39: Archeologia (187 words)


Larcheologia (dal grech ἀρχαιολογία, metü adöm dales parores ἀρχαῖος, antich y λόγος, discurs o stüde) é la sciënza  che studiëia les cultures umanes dla storia y süa relaziun cun l’ambiënt tres la racoiüda, la documentaziun y l’analisa di sëgns materiai che ares á lascé (architetöres, ogec, resć biologics y umans).

 
Ti tëmps passá éra gonot gnüda conscidrada na sciënza che aldî pro la storia, cun la funziun da inrescí y pité documënc materiai por epoches che n’â nia dan man na documentaziun scrita consistënta. Dantadöt di Stac Unis d’America êra dagnora gnüda conscidrada üna dles cater seziun dl’antropologia cun l’obietif da porté a conësce les cultures umanes tres le stüde de sües manifestaziuns materiales. 

La nasciüda dl’archeologia á porté a de gran mudamënc de mentalité, conscidron che tl’Europa, tl Medieve gnôl tut ca i resć de monumënc dl’antichité sciöche ciavares de pera. Dl 1748 âl metü man les prömes escavaziuns regolares a Ercolano y a Pompei, a chëres che Johann Joachim Winkelmann, che vëgn conscidré le fondadú dl’archeologia moderna, ti á dediché süa pröma opera. Dl 1764 âl publiché l’opera dër conesciüda Geschichte der Kunst des Altertums.




#Article 40: Asteroid (110 words)


L term asteroid descriv n pice ojet planetar che se muev sun n orbita kepleriana entourn al suredl. Al prejenteia la medema composizion de n planet telurich, sciche la Tera o Mert, ma al é mender y sovenz nia de forma sferica. L term é sovenz sinonim de planetin o planetoid.

An conesc al moment entourn a 338.000 asteroids, ma demé puec à n diameter majer de 100 km. Tla centa de Kuiper àn abiné ojec sciche Quaoar con 1250 km de diameter, Orcus con n diameter de 1600–1800 km y Eris cun 2500–3200 km. De autri gran asteroids é Sedna, Pallada, Junon, Viesta, Astrea, Ebe, Iris, Ijea y Eunomia.




#Article 41: Augustin Wendenzen (169 words)


Augustin Wendenzen (nasciü ca. 1620 y mort 1695) ie n autur rumanc.

La vita de nies signier Jesus Christus. Cuera. de Gion Gieri Barbisch. 1675. [p. 98] L.

O Tuts vus auters, clom el sets tier nus pauper puccons, tuts vus che passeis per questa via de questa Vita, fiei persen, a urdei, scha vus vaseits, scha vus 25 enfleits ina dolur sco mia dolur. O. S. I. charecia mia, dulschecia mia, mia speronsa, mia fidonsa, miu bien regiert, miu grõd cõfiert, miu dulsch I. has ti bein endirau grõdes peines, biaras anguschas, a pitres dolurs per mei pauper schi grond [p. 99] puccont! A encuenter comi sund jau bein a tgi schi mal enconoscheiuels, schi mal engracieiuels! caudenui pia, miu char 30 segner, vi jau bein empruar dadesser pli bein patertgiaus; jau vi quei tiu S. piter Marteri flissiameing emprender, a vi quei era ad auters bugiẽ mussar; … da quei vi iau savens plidar, ragiunar, a se patertgiar, ordigl miu cor vi iau quei mai schar passar.




#Article 42: Austria (114 words)


LAustria ie n stat dl'Europa. Si ciapitela ie Viena.

Si spersa ie de 83 858 km².

Si populazion ie de 8,902,



#Article 43: Aztecs (116 words)


I Aztecs (inom original Mexica o Tenochca) é na popolaziun morta fora che toca pro les ziviltés precolombianes tl Mesoamerica y che viô tl Mexico tla perioda tla concuista di teritors mesoamericans da pert di Spagnoi dal XIV. al XVI seco. I Aztecs adöm cun i Acolhua de Texcoco y i Tepanechi de Tlacopan á fat la Alianza Tripla y á metü sö l’Imper Aztech, che é gnü concuisté da Hernán Cortés dl 1521 canche al ê l’imparadú Montezuma II. I Spagnoi á fonde Zité dl Mexico sön les ruines dla vedla capitala dl Imper Aztech Tenochtitlán.
I Aztecs ê conesciüs por sü rituai cruënc pro chi che al gnô ince fat sacrifizi umans ales divinités.




#Article 44: Babilonia (119 words)


Babilonia ê na cité dla Mesopotamia antica dlungia le rü Eufrat che á arjunt so majer podëi tl VI. seco dan C. tartan le rëgn de Nabucodonosor, canche ara ê la cité maiú dl monn cun na spersa de 10 km². Al vëgn araté che i mürs che incërtlâ Babilonia (ziqqurat) ias ispiré la cuntia dla Tor de Babel tla Bibia. Babilonia ê la capitala dl Imper achemenid. Danter i resc plü importanc de Babilonia él Hammurabi. Cirus le Gran á desdrüt Babilonia dl 539 dan C. y l’á fata sö danü cun l’inom de Etemenanki. Babilonia é spo deventada na provinzia dla Persia cina al 331 dan C., canche ara é roada pro l’imper de Alexander le Gran.




#Article 45: Badia (587 words)


Badia (por todëschAbtei, por talian Badia) é en comun de 3.237 abitanc dla Provinzia Autonoma de Balsan. Al tol so inom dal paisc de Badia cun sües fraziuns de Pedraces y San Linêrt y al é senté ite amesa la Val Badia.

Chësc toponim é da ciafé le pröm iade dl 1325 sciöche Aptei, spo por talian sciöch Abbazzia dl 1379 y Abbadia (1411) y dl 1831 sciöche Badia.

La popolaziun se á detlaré dala cumpëda dl 2001 por la maiú pêrt sciöche ladina:
Lingaz de apartenënza

ladin = 93,43

talian = 3,88

todësch = 2,69 

Le comun de Badia, sciöche döta la valada, fej pert dla comunité comprensoriala dla Val de Puster.

Dai agn '60 inca á le turism determiné le tru dl'economia te na manira dezisiva. Porchël é incö l'economia dl Comun de Badia dominada de gran lungia dal setur di sorvisc. Por rajun dl florí economich á oramai 2/3 dla popolaziun ciafè laur te chësc ciamp.
Le setur dl'industria, che é dandadüt rapresentè dal ciamp dl frabriché y dal artejanat, é dassënn lié al turism y é te na posiziun de gran dependënza da chësc. Ca.le 21% dla popolaziun ativa laora te chësc setur, ca. mec de chisc tl ciamp dl frabiché.
Ma plü ca. le 10% dla popolaziun laora tl setur dl'agricoltöra, che ê naota le ciamp de laur tradizional tla Val Badia.

Tl setur di sorvisc él 508 unitês de laur. Le 68,7% dla popolaziun laora te chësc ciamp y plö avisa le 38% tla hoteleria y le 18% tl comerz. Al esist indöt 68 unitês de laur tl comerz y 346 tla hoteleria, de chëstes é 138 strutöres alberghieres. Te döt le Comun ciafun na capazité de prësc 8.000 lec pur foresti, chël uress dì che sön vigni abitant tomel 2,6 lec. Tl ann 2001 él gnü registré daimpró da 127.000 presënzes de turisc y na totalité de 812.000 pernotamënc. La maiù pêrt di turisc vëgn d'invêr (60%) y ca. 1/3 vëgn da fora dla Talia. Tl Comun él 22 furnadoies, che á na capazité de trasport (=portada oraria pur deslivel) de prësc 5,7 miliuns de unités.
Tla agricoltöra él 300 eserzizi che laora n areal de 7456 ha. Por 2/3 di paurz é chësc laur na entrada secundara, deache tröc d' ai á n ater laur, d'inver dantadöt prò i lifc y d'isté pro le frabiché. Les arees vëgn sfrütades de dorada sciöche pre.
Le 17,8% dla popolaziun ativa é pendolars, chël ó dì che chîsc mëss jì vigni de a lauré fora de so Comun, deperpo che le 12,4% de chi che laora tl Comun de Badia é pendolars da foradecá, chël ó dí che ai n'á nia süa residënza tl Comun de Badia, olache ai laora. 



#Article 46: Balena (234 words)


La balena alda pro i Cetaceae y so inom vëgn dal latin bālaena, bāllaena o bālēna (dal grech antich: φάλαινα, phálaina o φάλη, phálē dala medema raisc indoeuropeica dl todësch Wal, dl inglesc whale y dl svedesc val). Danter i antenac dles balenes él mamifers che viô söla tera frëma y che ca. dan da 50 miliuns de agn á metü man da s’adaté ala vita t’ega. 

Les balenes alda pro i eucarioc y pro i tiers plü gragn che á vit söl planët tera. La balena blea (Balaenoptera musculus) é danter i tiers plü gragn dla tera cun na lunghëza de ca. 33 m y n pëis de ca. 200 tonelades y mangia dantadöt pancton. La balena Physeter macrocephalus é danter i tiers da rapina plü gragn dla tera.

Les balenes é danter i tiers che pó vire plü dî. La sort Balaena mysticetus pó vire cina passa 200 agn. 

Ales balenes ti él dagnora gnü dé la ciacia por l’öre, la cern y l’ambra grija. Dal 1986 inant él gnü a se le dé na regolamentaziun dla ciacia dles balenes tres la Comisciun internazionale por la ciacia dles balenes. Danter i stac che pratichëia la ciacia ales bales él la Norvegia, l’Islanda y le Iapan. Porater él ince popolaziuns autoctones dla Siberia, dl’Alaska y dl Canada dl nord che ti dá la ciacia ales balenes te süa tradiziun culturala y por suravire.




#Article 47: Balthasar Arpagaus (171 words)


Balthasar Arpagaus ie n autur rumanc


Quei ch' jeu seregordel vi jeu requintar, jeu erel ius cun plirs giuvens en Frontscha /. Lyon ./ per encurir leu survetsch tier enqual casa sco biars de nos grischuns van, aber nus vein nuot survigniu e stoviu turnar anavos en la patria, nus vegnin pia en la Schwizzera, sch' eren ils franzos che vevan ujarra cun ils kaisers, schon leu se resai vi e neu, nus  vegnin a Schwyz per ira la via cuorta e sil bien marcau a casa nomnadamein … per vuler vegnir dil meun de Dursèra en Surselva, aber ils franzos lein nus bucca passar, nus stuein turnar anavos, vegnin a Turitg e survegnin … leu scartiras de recomendaziun per puder passar per Cuera, jeu vegnel pia dil meun de Ragaz alla Pun Zol (Zollbruck), leu en ils kaisers serasai per tut entuorn tier quels eran era eung in gron diember truppa nazionala u compignias de quellas vischneuncas leu entuorn jeu cregel sut comando de barun Heinrich .   



#Article 49: Bandiera ladina (165 words)


La bandiera di Ladins dla Dolomites é nasciuda ai 5 de mei 1920 sun jouf de Frera.

En chela ocajion se ova i reprejentanc dles cinch valedes ladines enconté sun jouf de Frera per protesté contra la dezijion dl Traté de Saint-Germain, che ne ti reconesciova nia l dert de Autodeterminazion, un di catordesc ponc de Woodrow Wilson, no ai ladins no a la populazion todescia de Sudtirol. 

I ladins se damanova ence l reconesciment desche grup etnich per sie cont. En gaujion de chesta enconteda él vegnù prejenté la bandiera a risses dl viaicà Brum-Blanch-Vert.

A la fin dl dì fòvela vegnuda declareda sciche bandiera nazionala di Ladins. Entant la perioda fascista fova la bandiera ladina vegnuda anterdita da la Rejenza taliana. Puech do la fin dla vera fòvela endò vegnuda adoreda ai 14 de messel 1946 sun l jouf dl Sela, en ocajion de na enconteda de passa 3 000 ladins.

I colours fova vegnus chiris fora per simbolisé la natura dles Dolomites:






#Article 51: Bibia (121 words)


La Bibia (dal grech antich βιβλίον, plur. βιβλία biblìa, che ó dí libri) é le test sacher tla religiun iudaica y tl cristianejim y é metöda adöm da deplü libri de sortes desvalies y te deplü lingac che é gnüs scric te na gran perioda de tëmp. 

Le cristianejim tol ite tla Bibia ince d’atri libri y i partësc sö te Vedl Testamënt -cun i tesć scric dan dala nasciüda de Gejú Crist- y Nü Testamënt -cun i tesć scric do la nasciüda de Gejú Crist. 

La Bibia de Gutenberg é le pröm liber stampé tl’Europa cun la tecnica di caraters mobils dl 1453. 

Mons. Christian Moroder á scrit por ladin la Bibia di Sandis, le Vedl y le Nü Testamënt.





#Article 53: Biologia (1135 words)


La biologia (dal grech 	βιολογία , metü adöm da 	βίος ,  bìos  = vita y  λόγος ,  lògos  = stüde) é la sciënza che stüdia la vita, chël ó dí i prozesc fisics y chimics di fenomens en cunt di sistems viënc tolon ite süa biochimica, i mecanisms molecolars, la genetica, l’anatomia, la fisiologia y d’atri prozesc sciöche l’adatamënt, le svilup, l’evoluziun, l’iteraziun danter i organisms y le comportamënt.

Tla biologia vëgn la zelula reconesciüda sciöche la basa dla vita, i gens sciöche la strotöra de basa dl’arpejun genetica y l’evoluziun darwiniana por la seleziun naturala sciöche le prozes che regolëia la nasciüda y l’estinziun dles sortes viëntes. Düc i organisms viënc sides monozelulars che plurizelulars è sistems daverc che suravire tres la trasformaziun dl’energia y la reduziun dl’entropia locala dl sistem por regolé so ambiënt intern y tigní inant na condiziun stabila y vitala a chëra che al ti vëgn dir omeostasa. Tla biologia vëgnel a se le dé inrescides tres la metoda scientifica por confermé la varënza de na teoria te na manira razionala tres la formaziun de ipoteses, la sperimentaziun y l’analisa di dac por roé ala definiziun de na teoria scientifica. Tla biologia y te sües disciplines desvalies vëgnel studié la vita a pié ia da dan da 4 miliarc de agn y süa evoluziun tres n aumënt progressif dl sistem.  

Le stüde dla filosofia naturala á metü man bele pro les ziviltés antiches dla Mesopotamia, dl Egit, dl subcontinënt indian y dla Cina. La biologia moderna á metü man tl’Antica Grecia 
 dantaldöt cun le stüde de Aristoteles, che á porté a n gran svilup de chësta disciplina cun süa opera “La storia di tiers” y d’atres operes. 

Tratan le Renascimënt él gnü a se le dé n gran svilup dla biologia cun William Harvey che á desmostré la zircolaziun dl sanch tla porsona y Leonardo da Vinci cun sü stüdi tl ciamp dl’anatomia. Cun Galileo Galilei él gnü a se le dé na gran müdaziun tl stüde dla biologia aladô dla aplicaziun dla metoda scientifica basada sön l’osservaziun, la descriziun y la reproduziun di fenomens naturai tl labor.

Dl 1735 á Linneus publiché na classificaziun (tassonomia) de basa por le monn natural y sl 1750 ál 
scrit sö i inoms scientifics de dötes les sortes che al conesciô

Le pinsier dl’evoluziun á metü man cun les operes de Jean-Baptiste Lamarck, che á porté dant por le pröm iade na teoria coerënta dl’evoluziun 

La teoria dl’evoluziun che á albü le suzes maiú é stada chëra elaborada da Charles Darwin y basada sön la seleziun naturala por la conservaziun y estinziun dles sortes viëntes tl tëmp dla storia dla Tera y svilupada a pié ia dai stüdi de Alexander von Humboldt, Charles Lyell y Thomas Robert Malthus. ​

Aladô dla teoria zelulara é la zelula l’unité fondamentala dla vita y düc i organism viënc é metüs adöm da öna o deplü zelules o da produc de derivaziun de chëstes zelules (por ejëmpl concores, polans, aundles y i.i.). Dötes les zelules se formëia da d’atres zelules tres la despartiziun zelulara. Ti organisms plurizelulars se formëia vigni zelula dl corp de n organism da na zelula singula de n ü fecondé. La zelula vëgn ince conscidrada l’unité de basa de tröc prozesc patologics. Les funziuns de trasferimënt dl’energia vëgn a se le dé te na zelula giulan a prozesc sciöche le metabolism. Te na zela él les informaziuns genetiches d’arpejun (tl DNA)  che vëgn dé inant da na zelula al‘atra tratan la despartiziun zelulara (mitosa).

N conzet fondamental tla biologia é les müdaziuns di organisms viënc che vëgn a se le dé tres l’evoluziun. Aladô dla teoria dl’evoluziun é düc i organism dla Tera, sides chi ciamó viënc che chi morc fora che vëgn dal medemo antenat o da n pool genetich anzestral. Al vëgn araté che chësc antenat s’ais svilupé söla Tera dan da ca. 3,5 miliarc de agn. Aladô de chësta teoria ess düc i baters, i archeobaters y i eucarioc le medemo antenat

I gens é les unites d’arpejiun fondamentales de düc i organisms. N gen corespogn a na pert dl DNA y á n influs sön la forma o sön la funziun de n organisms te na manira spezifica. Düc i organisms, dai baters ai tiers, á le medemo mecanism de basa che copiëia y traslatëia le DNA te proteines. La zelula ti é da fá la trascriziun de n gen che é tl DNA te na copia dl gen te RNA y le ribosom (n organ zelular) traslatëia le RNA te na proteina, chël ó dí te na secuënza de aminoaji. Le codesc genetich che codifichëia n aminoaje é le medemo por la maiú pert di organisms, mo n pü’ desvalí por n valgügn. Por ejëmpl na secuënza de DNA che codifichëia por l’insulin tla porsona codifichëia por l’insulin ince canche ara vëgn metüda ite de d’atri organisms sciöche les plantes.

Normalmënter é le DNA te cromosoms linears ti eucarioc y te cromosoms torogn ti procarioc. Pro i eucarioc é le DNA genomich tl zënter (nucleus) dla zelula cun de piceres cuantités ince ti mitocondri y ti cloroplasć. Pro i procarioc é le DNA te te n corp cun na forma nia regolara tl zitoplasm a chël che an ti dij nucleoid. Ala totalité dles informaziuns en cunt de n organism ti dijon genotip.

Aladô de deplü evënc en cunt dles sortes de organisms vëgnel a se le dé n sistem strotoré sciöche n lëgn de relaziuns danter les sortes desvalies, le Lëgn filogenetich. Le rode dla sistematica é chël da studié chëstes relaziuns y da ciafé fora les desfarënzies y les somëies danter les sortes y i grups de sortes. Te vigni caje ne él tla sistematica nia sté saurí da ti jí do a na metoda de inrescida coreta denant che al se svilupess la teoria dl’evoluziun

Normalmënter vëgn i organisms viënc partis sö te cinch rëgns: monera, protisć, fonguns, plantes y animalia.  Mo deplü scienziá arata che chësta divijiun ne sides nia plü atuala, insciö che pro i sistems moderns de classificaziun él trëi domëni: ​

Chisc domëni se desfarenziëia aladô de zelules che á o n’á nia le zënter (nucleus) y dales desfarënzies tla composiziun chimica de biomolecoles fondamentales sciöche i ribosoms .

Porater é vigni rëgn ciamó partí sö insciö che che vigni sort sides classificada singolarmënter. 

L’ordin é:

Al é porater ince i parassic intrazelulars che vëgn classificá “söl ur dla vita” cun referimënt al’ativité metabolica. Chël ó dí che tröc scienziá ne arata nia chëstes strotöres sciöche formes de vita aladô dla mancianza de öna o de deplü funziuns carateristiches fondamentales che definësc la vita. Ares vëgn classificades sciöche virus, viroids o satelic.

Tla tabela dessot i ciamps dla biologia che se dá jö cun le stüde de sortes particolares de organisms:




#Article 54: Bosch (294 words)


N bosch é n majer raiun nia antropizé curí dala vegetaziun metöda adöm dantadöt da lëgns y brüsces. 
Aladô dla lege taliana é n bosch n raiun curí da lëgns y brüsces gran almanco 2000 m², cun lëgns gragn almanco 5 m, na perzentuala dl 20% dl grund curí da lëgns y na larghëza de almanco 20 m .
Le bosch maiú dl monn é le Bosch dl’Amazonia tl'America dl Süd.


#Article 55: Bulsan (156 words)


Bulsan ie na zità dla region Trentin-Südtirol tla Talia dl Nord. La zità ie l cë-luech dla Provinzia Autonoma de Bulsan.

La zità de Bulsan cumpëida na populazion de 98.057 (Merz 2005) y la spersa dl chemun ie de 52,34 kmc. L 73% dla populazion rejona talian, n 26% tudesch y l 1% ladin. I fulestieres fej ora entëur l 7%.

Tl Musée d'Archeologia de Bulsan iel da udëi la mumia de Similaun (dita ence Ötzi)

 

Bulsan 6  1856  Busang  (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268) 
gad. Balsan grd. Bulsan fas. Busan bra. Busan fod. Bolsán col. 
Bolzan amp. Busan LD Bulsan
topon. 
città capoluogo dell’omonima provincia (gad. DLS 

/ I patrioc da Soraga / I li trasc te aga / E chi da Vich i ge 
met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga 
/ I li tras te aga / E chi da Vich i gie met le man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

Südtirol




#Article 56: Calender (185 words)


Le calënder é n sistem por partí sö, calcolé y ti dé inom a periodes de tëmp desvalies.

Les unités de tëmp fondamentales sön chëres che al se basëia n calënder vëgn ciafades fora dal’osservaziun dl sorëdl y dla löna:

 

I calëndri dl sorëdl se basëia sön la durada dl ann dl sorëdl de ca 365 dis. Danter chësta sort de calëndri él le Calënder gregorian y le Calënder iulian.

Tla gran pert di stać dl Ozidënt sciöche ince te organisaizun suranazionales sciöche l’ONU vél le calënder gregorian.

I calëndri dla löna se basëia sön la durada dl mëis dla löna de ca. 29 dis y mez. Te chisc calëndri scomëncia le mëis dagnora cun la löna nöia. Danter chësta sort de calëndri él le Calënder islamich.

I calëndri dl sorëdl y dla löna è sincronisá sides cun la durada dl ann dl sorëdl che cun chëra dl ann dla löna. Danter chësta sort de calëndri él le Calënder ebraich y le Calënder celtich.

Tla Cina vél le calënder cinesc.

Tl’India vél le calënder nazional indian.

Tl Iran y tl Afghanistan vél le calënder persian.




#Article 57: Calfosch (1225 words)


Calfosch é n paisc dla Val Badia tl Comun da Corvara a na altëza de 1645 m danter i crëps de Sassongher, dl Parch natural Pöz- Odles y dla pert a nord dl Grup dl Sela.

Les strîs da Colfosch. 

I Salvans y les Ganes é morc fora ëi, almanco nʼ aldon mai plü nia de chisc. Mo ci chʼ un pa ciamó assá ite por chi Ladins, chël él les stries; mascimamënter da Colfosch sö nʼ él pa ciamó assá; al nʼ é de jones y de vedles, cochʼ an ó, mo ester éres pa feter dötes burtes. I proi ó pa se tó a dí de les conësce, mo vignun, che vëiga sües aziuns, mëss les traodëi, scʼ al nʼ é propi n macaco. Le plü da temëi éres por la tempesta chʼ ares fej gní, canchʼ ara ti salta. Gonot les vëigon moscedan cun bachëc te chëres eghes, te fistis, intan chʼ ares bruntora, insciöche ares dijess paternostri; mo chi é pa de fetri paternostri ëi, cun chëres oraziuns tlameres le malan en aiüt. Datrai les vëigon 
jon sö por chi crëps tan snel chʼ al pé, chʼ al sî loui: nia dainré váres pa les domënies o les atres festes da Pöz ite dal lech de Ciampëi y de Crespëna; cun le bel tëmp sʼ un váres, cun la tempesta vëgneres; tan maradëtes éres pa, che sü ciamps por le plü resta zënza dann, mënter che chi di atri vëgn döt roviná. 

Sciara dala möra, 
Chegora de cioura 
Caca de menin, 
Föm sö por ciamin. 

Lʼ gran malan da Colfosch.

Al fô ti Ladins lʼ usanza de mëte te dlijia sö dal gran alté da öna pert lʼ angel custode cun na creatöra y dalʼ atra S. Michil cun le malan sot ai pîsc. Fina che chi da Corvara fô sot Badia, ne nʼ âi ciamó degun S. Michil y degun malan, mo spo chʼ ai é rová sot ala curazia da Colfosch, spo nʼ ái ʼci ëi ciafé un. Chi da Colfosch capî sëgn, che so malan sî massa pice por dui lüsc. Ci fá? Ëi dá so san Michil cun le malan ia Corvara y se fej fá n ater bel malan plü gran en Gherdëna burt sciöche le diau.


#Article 58: Camel (101 words)


L camel (Camelus bactrianus LINNAEUS, 1758) ie n mamifer rumient che tuca pra l dominium di eucarioc, pra l rëni di tiers tla familia di Camelids y pra l genus Camelus. L camel á doi gobes y ie mparentà cun l dromedar. L ie aut ca. 2 m y l vif ti raions desertics dl Asia zentrela danter l’Anatolia y la Mongolia.

Prësc duc i camei ie aldidancuei tiers de cësa, che vën utilisei per la cërn, l lat, la lana, l gras y per l trasport. Tla Mongolia y tl desert dl Gobi tl China iel ënghe deplu camei salveres.




#Article 59: Canada (144 words)


Le Canada é n Stat independënt dl’America dl Nord che confinëia a ost cun l’Ozean Atlantich, a nord cun le Mer Dlacé Artich y a vest cun l’Ozean Pazifich.

Al é le secundo Stat al monn do la Ruscia sciöche estensiun cun na spersa de ca. 9.897.170 km² y al confinëia a süd cun i Stac continentai di Stac Unis d’America y a nord-vest cun l’Alaska. Ara se trata dl confin terester danter dui Stac plü lunch dl monn cun 8.893 km.

Dan dala colonisaziun da pert de poolaziuns europeiches ê le Canada abité da popolaziuns aborigenes. Dal mëte man dl XVII. secul él gnü colonisé da pert dla Franzia y dl’Inghiltera. Le Canada á ciafé l’independënza cun le Statut de Westminster ai 11 de dezëmber dl 1931.
I lingac ufiziai é l’inglesc y le franzesc y la capitala é Ottawa.

America dl Nord




#Article 60: Carl le Gran (129 words)


Carl le Gran (por todësch Karl der Große, por franzesc Charlemagne, por latin Carolus Magnus) é nasciü ai 2 d’aurí dl 742 a Aachen y é mort dailó ai 28 de jené dl 814.

Al é sté re di Francs dal 768, re di Longobarc dal 774 y dal 800 pröm Imparadú di Romans incoroné dal papa Leon III. Tres sües concuistes militares ál slarié fora le Rëgn di Francs sön n gran part dl’Europa ozidentala. Cun l’istituziun dl Imper carolingh él gnü a se le dé la fin di rëgns romans-barbarics y la Renasciüda carolingia, te chëra che al é gnü a se le dé n svilup te deplü ciamps culturai cun i monasters y la religiun cristiana tl zënter, sciöche ince deplü reformes tl’economia y tla iurisdiziun. 




#Article 61: Caspar Decurtins (133 words)


Caspar Decurtins Autur rumanc 23-11-1855 a Trun, † 30-5-1916

Sur dellas detgas, ils usits e la poesia dils Sursilvans 
jerta dils nos babuns. Quei scazzi, che tarlischa era de stgira notg ei la 
semper giuvna e casta poesia populara. Tgi che vul capir il pievel ella 
profunditat de siu patertgar e sentir, quel emprendi d' enconoscher las 
detgas e poesias dil pievel. Nus figiein mo attents sin ils bials patertgaments, 
che quellas contegnan. Mo enqual garnetsch d' aur ord quei scazi havein 
nus rimnau e parigliau culla mythologia celtica e germanica. En quellas 
simplas detgas ei zuppada ina reha fontauna de profunds patertgaments, 
ord la quala ils pli gronds poets de tuts temps e tuts pievels han buiu. 
Faust era ina persuna ellas detgas, avont che Goethe ha dau ad el la 
immortalitat. 




#Article 62: Casper Collemberg (135 words)


Autur rumanc
 1733-1794

Viadi, che jau, Gion Casper Collemberg vai faig il oñ 1765. en L' isla de Frontscha.
(Ineditum nach Ms. Col.)

essen davent de Fronscha. Cau Suenter vus vij jau far la descriptiun de
L' isla de Fronscha, La quala ei, scho jou vus vai vizau, à 4. Millis uras
da Paris, ent la partida dil mont, nomnada l' Affrique. Il emprem vus
feisch jou de Saver, che quella isla Seigij ad il Reig da Fronscha, depli

che en bucca da Lonsch de quella; l' ina ha num L' isla de bourbon, en la
qualla ei ven Bia et bien Caffè, et Biara Solida Biestgia, Scho era biars
et Buns Cavals, Bien grann et feig buns freigs Auter, quei Biaras oranges,
che ei in dils mellers fregs, che in po millar Sil mont.




#Article 63: Catarina Lanz (2658 words)


Catarina Lanz, la «eroina con la fourcia» (1771 – 1854)

Fòvela traumatiseda do la bataia per avei copé saudés franzeisc?  Dedò ne àla nia rejoné sovenz o gen de chisc fac - Empermò te si ultims agn àla dé inant sia testemonianza, contan de ester propi ela la muta da Spinges - Al vegn a lum ence na fauza Katharina Lanz.

Dassen interessant y informatif l referat de Lois Craffonara tegnú ai 8 de messel 2004 da seira tl Museum Ladin Ciastel de Tor soura Catarina Lanz, la muta da Spinges (* 20.09.1771 a Col sot Ciasé/Al Plan de Mareo; † 08.07.1854 a Andrac/Fodom) en gaujion di 150 agn da sia mort. Al remona su con certes ipoteses y interpretazions faledes de documenc che roda dutaorela y met en valgugn fac sun meisa y en cler. Una na cossa ti dova da pensé a Craffonara, la frasa che Ludwig Steub, l storich y etnologh da Minca, á scrit te sie liber Drei Sommer in Tirol: Die Wissenden wollen eigentlich von dieser Heldin Nichts wissen .... (Chi che savova ne volova nia nen savei de chesta eroina) che Steub ova audì da n cert Schuler. A cie moda ne volovei pa nia nen savei? Se daudova na pert che Catarina fova na ela combatenta o ti fòvela massa scleta, davia che al fova na Krautwalsche? 
Dantaldut i Ladins, dantfora prevesc fodoms y badioc, à mené do per arjonje sie reconesciment ofizial desche eroina pro les autorités da enlaouta. Rie da s'imaginé che i prevesc se ae inventé valch, sce al ne fova nia n nojel de verité. Cie che ne é nia ciamò segur é, sce Catarina Lanz sie comparida dant da la comiscion dl vescul per testemonié di fac eroics suzedus a Spinges desche ala vegn depenta sun n cheder de Jan Batista Rudiferia. Segur él che ala fova vegnuda cherdeda: na pert dij che ala fova juda y na pert dij che ala ne à nia volù jì. Chest detai mess ciamò vegnì verifiché ti archifs.

L comandant dles trupes tiroleises, Wörndle, scriv tl raport sun la bataia di 2 d'auril 1797 a Spinges: Man sah eine Bauernmagd .... an vedova na fancela da paur con la fourcia ...
Ma al é ence zenza bastan testimonianzes tla tradizion che comproveia con segurté che Catarina Lanz d'Al Plan de Mareo fova Das Mädchen von Spinges, la muta corajousa che ova tout pert ai combatimenc contra i franzeisc ai 2 d'auril dl 1797 su Spinges. Enlaouta fòvel na joena de 26 agn. L comandant dles trupes tiroleises enstes, Wörndle, raporteia: Man sah eine Bauernmagd .... an vedova na fancela da paur con la fourcia che à sciolé ju dal mur de cortina trei franzeisc .... Catarina Lanz n'à enstessa enfin a puec agn dant sia mort nia rejoné gonot o gen sun i fac suzedus entratant la bataia, bonamenter fòvela traumatiseda  che ala ova ence copé n valgugn saudés franzeisc, fician permez perdementer con la fourcia. An conesc entratant valch letra, p.ej. chela de na certa Catarina Agreiter che vivova via en Fascia che ti scrivova a sia compagna Maria Piccolruaz de Catarina Lanz, ti dijan ence olache Catarina fova da ciasa: a Al Plan tla ciasa de Burcia do gliejia (plu tert nomineda Al Trogher), olache la familia Lanz s'ova trasferì do che l pere fova ju alania. Nasciuda é Catarina Lanz su Col sot Ciasé a Al Plan. L degan da La Plie de Mareo da enlaouta, siour Antone Alvije Trebo, ti ova desconsié de conté inant  cheles cosses.  
Catarina Lanz ruva ta Col de Santa Lizia. Ala vegn descrita desche na ela gaierda y da la bona luna

An ne sà nia avisa canche ala é ruveda ite a Col de Santa Lizia pro siour Piere Antone De Thono desche cuega, sce dl 1804 o dl 1808. Segur él che ala é resteda ilò enfin al 1847-1848, enultima con siour Jan Matie Dejaco che fova entratant ruvé curat a Col. Ala resta inant ta Fodom ence canche Dejaco fova en chi agn vegnù trasferì a Corvara. Dal 1851 enfin al 1854 laórela desche cuega pro siour Jan Maneschg, benefiziat a Andrac. A chest ti còntela de plu cosses sun i fac suzedus tla bataia ai 2 d'auril 1797 a Spinges contra i franzeisc, ma cotant deplù ti confideiela al fré de siour Jan, Carlo, student de teologia, che ruvova d'isté ta Fodom a ciaté sie fre. El fova un de chi che plu tert à daidé abiné adum documentazion per podei mete su i monumenc a Al Plan de Mareo deberieda con l vicar Kasper Ruepp. An sà ence che al volova scrive n liber sun la vita de Catarina Lanz, ma baudi él mort a gauja de malatia bele a la eté de 67 agn y ne à nia plu podù ruvé la opera. Catarina Lanz, grana y gaierda, fova enzai na ela dret da la bona luna y se davagnova zeche permez con mioré valch videl. 

An ruva al 1870 y n articul tles Neue Tiroler Stimmen conta dla bataia y de Catarina Lanz

Dl 1870, donca 16 agn do la mort de Catarina Lanz y 73 agn do la bataia de Spinges comparéscel per l prum iade n articul plu lonch, nia firmé, tles Neue Tiroler Stimmen che contova dla bataia de Spinges y di fac suzedus che Catarina Lanz enstessa ova conté, dan prò de ester ela la muta da Spinges. Empermò con chest articul vegn l ampl publich te Tirol al savei dla dreta identité dla muta da Spinges. Al à scomencé la enrescida da pert de de plu persones, anter chisc propi ence l storich y etnograf Ludwig Steub. Al proa n prum iade dl 1870 y n secont iade dl 1875, rodan da ciasa a ciasa, ence a Spinges, de giaté valch testemonianzes pro cie paur o te cie ciasa che Catarina Lanz  podessa ester steda a patron desche fancela. Ma degugn ne l savova con segurté. An conesciova per tradizion demé l'esistenza dla Muta da Spinges/Das Mädchen von Spinges. Dal prof. Mairhofer végnel ence alsavei che l fat é veramenter suzedù y che la ela é morta im hinteren Enneberg (tant che Fodom) desche cuega.Ti agn dal 1894-1895 sàn che siour Carlo Maneschg à ciamò fat en valgunes enrescides pro jent vedla te Mareo sun Catarina Lanz, per dé fora n liber soura la vita. Dl 1897 met la comunité de Spinges na tofla te cortina a recordanza de Katharina Lanz, minan samben chela d'Al Plan. Plu tert, dl 1910, làscen ence fé n viere de gliejia con la rafigurazion dla sauderina desche ala tegn la fourcia y basvia i nemisc franzeisc a si piesc. 

La fauza Katharina Lanz da Natz. Prevesc ladins se para

Ma zachei ne vuel nia azeté che ela sie la eroina. Dl 1911 sautel fora n paur da Neustift, n cert Johann Mair, con n vedl document che dess rejoné dl matrimone de Andreas Mair da Spinges, nominé Widmer  (al dij de ester enzai parenté con el) con na certa Katharina Lanz da Natz (paisc dlongia Persenon). Mair scraia encantourn y preten che chesta fova la veira Muta da Spinges, no chela de Mareo, che Natz é plu dlongia Spinges y enscì pòn se splié plu saurì che na fancela ruve da cheles pertes che no da Enneberg, tant dalonc adalerch. El rejona ence che al fova enzai na tradizion a ousc te sia familia, che al vegniva conté, dut baujies desche al resulteia plu tert. Chesta ipotesa vegn empruma valuteda plausibla dal professour y storich Anselm Sparber da Persenon, enlaouta dl 1912 propi caplan a Natz. Ma al la contradij defata, davia che a Natz ne fòvel deguna tradizion locala de chest vers desche al ova enstes verifiché te paisc. Catarina Lanz y sia azion de coraje fova conesciuda dret ben ti Ladins, ma daldut nia a Natz pro i todesc, na cossa dassen demarevueia che ti dova clermenter tort a Johann Mair da Neustift. Sun chesta provocazion à metù man ence de plu prevesc ladins da se paré y à dé ju testemonianza per scrit, desche Alfonso Quellacasa da Fodom, professour tl ginase a Persenon y  Augustinian dl convent de Neustift. Al fova enstes chersciù su a Larcionei de Andrac, donca davejin a Catarina Lanz. Al ova 11 agn canche ala fova morta y al savova da conté che al vegniva rejoné de chestes cosses te familia. Ence n auter preve ladin, siour Alvije Alfreider, ova audì da jent vedla contan dles azions corajouses de Catarina Lanz y les à metù ju per scrit dant dal degan Corradini de Fodom che les à mané inant desche document a les autorités. 

L prum gran monument a La Plie de Fodom dl 1912

Dl 1903 méten man ta Fodom, sun iniziativa dl ostier Eugenio Vinatzer, de s'enjigné ca per ti fé su n prum gran monument a Catarina Lanz. Dl 1909 prejenteia i Fodoms a Dispruch, en gaujion dles festes a onour de Andreas Hofer, sie plan al imperadour Franz Josef che à paroles de laut. Ai giata ence l sostegn dles autorités y dl arziduca Ferdinand per corì les speises de entourn 12.000 corones, n bel sciold enlaouta. L monument a onour de Catarina Lanz vegn enaudé dl 1912 a La Plie de Fodom. 

Ciamò n iade n tentatif de ti tó i meric

Dl 1937 végnel fora de n saren l storich Karl Klaar da Desproch con n articul tla Tiroler Heimat che met endò en discuscion che Catarina Lanz sie na ladina de Mareo y al cuei su la teoria dl paur da Neustift Johann Mair, ridicolisan dut cie che é vegnù scrit denant, ence l articul dl 1870 tles Neue Tiroler Stimmen che ova reporté per l prum iade les testemonianzes de Catarina Lanz, vedan n grum contradizions laite. Ma al vegn contradit y splumé dl 1948 con n articul de apeina 8 plates tl sfuei Der Schlern dal storich Anselm Sparber che desmostra che l document dl paur Johann Mair da Neustift - che Anselm Sparber ova entratant podù vedei - fova falsifiché. L document fova en melester y fova vegnù emblagné entratant t'ega, ma la falsificazion fova empò da vedei: trei iadesc fòvel scrit Helene Lanz y trei iadesc sfrié fora y scrit souravia Katharina Lanz. Bonamenter ova l paur souravedù trei iadesc l inom Helene. Anselm Sparber à spo verifiché ti libri dla ploania de Natz y al ne fova nia na Katharina Lanz nasciuda en chi agn, ma ben na Helene desche al fova scrit sun l document. Chesta Helene ova na sor plu vedla che ova belavisa inom Katharina, ma chesta ova maridé l ann dant la bataia, dl 1796, n paur da Schabs y fova romagnuda ilò enfin a sia mort. Y en plu ne stova la tradizion locala nience en pé: desche al ova bele constaté dl 1912 ne contòven tl paisc de Natz nia de na Katharina Lanz. Dut cant se achieta endò via. 

I ultims tentatifs de sburlé dut tl regn dla liejenda, tla confujion

Empermò dl 1997 met n storich sudtiroleis, Christof von Hartungen, endò en discuscion la identité de Catarina Lanz con n gran titul tla FF Katharina die Unbekannte ....Catarina, la nia-conesciuda, tiran endò ca les idees de Karl Klaar, ma zenza endere fé l inom, völlig auszuschließen ist wohl die ennerbergisch-buchensteinische Pfarrhäuserin Katharina Lanz, wenn da nicht der Name wäre, doch bei der Menge von Verwechslungen, Irrtümerrn und Legenden, kann darüber wirklich nur mehr spekuliert werden/Da scluje fora deplen él ben che Katharina Lanz sie chela cuega de calonia marora/fodoma, sce ala ne essa nia l medem inom, ma pro l cogol de confujions, de fai y de liejendes, ne pòn fé nia auter che speculé. Degugn ne l'à contradit, tant inant che an é informés. Ence l film metù en ona dal Sender Bozen en l'edema passeda per recordé i 150 agn va te chesta direzion, se damanan demeztroi chi fòvela pa, fòvela mo ... él demé na liejenda ...., na cossa nia da creie canche la identité é tant clera y segura, testemonieda da ela enstessa (cie rejons éssela pa abù de mentì te si vedli dis?) y ofizialmenter da de plu prevesc che l'à conesciuda de persona y à testemonié. An rejona dutaorela sovenz, ence sun plates y te scritures ofiziales, de wenig gesichert/puech documenté. Ciuldì pa?

N cheder storich di fac suzedus n di d'aisciuda, ai 2 d'auril dl 1797

L Tiroler Landsturm  vuel ataché i franzeisc aclapés entourn Aicha y Mühlbach - La bataia cioda de jí fora mel, ma al ruva a la jonta Catarina Lanz che deida outé l destin.

La revoluzion franzeisa dl 1789 y sies idees revoluzionares ti ova dé na scasseda a duta l'Europa. Dl 1796 ova Napolion Bonaparte, nominé general con apeina 26 agn, sourantout les brenes dl'armeda franzeisa tla Italia y sies trupes avanzeia devers les Alpes. Dlonch s'á l Tiroler Landsturm aclapé per paré demez i invasours franzeisc, enscí ence tl raion da Persenon y tl'Auta Val d'Isarch. Ai 2 d'auril dl 1797 á scomencé la ofensiva di 3000 oms dl Tiroler Landsturm dal jouf de Vals ju, comanés dal avocat Philipp Wörndle, contra i ocupadours che ova si aciampamenc militars a Aicha y a Mühlbach. Ma i tiroleisc fova vegnus embanis. 

Les trupes franzeises fova avertides y ti fova judes adencontra. La pruma bataia rump perchel bele fora sun les autures de Spinges soura Mühlbach. I franzeisc, ben armés, ova tl prum abú la souraventa sun les trupes tiroleises, armedes plutost mel, ma i tiroleisc fova plens de ardiment. Al manaciova de ti jí fora la munizion y tlaruveda ái messú tó ca ence fauces y fources sciche ermes te n combat om contra om che á costé truepes vites umanes.Te chest moment végnel a la jonta sun mur de cortina la fancela Catarina Lanz armeda con na fourcia. Ala ova 26 agn, fova na ela extra grana y gaierda y deida ouje la fertuna de combatiment.  I franzeisc mess se retré per chest iade. Ma les veres ne fova endie ne nia ruvedes te Tirol.

L'aparizion dla muta da Spinges sun mur de cortina á fat la roda y é deventeda na conteja tla tradizion, sibe a Spinges che anter i Ladins, dantaldut te Mareo oláche Catarina Lanz fova nasciuda y ta Fodom oláche ala á spo passé gran pert de sia vita desche cuega de calonia. Do che ala fova arciaseda l'á l vescul lasceda chirí per la damané fora sun i fac eroics suzedus. L comandant Wörndle la nomineia enstes te sie raport, conferman sie coraje y ortú. Chestes azions de vera aud da vegní vedudes tl contest plu ampl dles veres napolioniches te Tirol anter l 1796 enchin al 1809 a cheles che compagnies de scizeri ladins á tout ativamenter per defene i confins de Tirol, enscí sun l Monte Baldo y tla Valsugana. Al fova temps stritousc y con trueps movimenc de trupes militares.  Nience les valedes ladines ne é  vegnudes sconedes da chisc fac de vera, da arobaries y da meldefuesc. Dl 1796 é n clap de saudés franzeisc ence passé tres Fodom y ju per la Val Badia. L caplan de Badia, Jan Gasser, á organisé l acertlament y á pié 58 franzeisc. Do na curta trieva va les veres de Napolion inant dl 1805. Dl 1806 ti sourandá i franzeisc l Tirol al Regn dla Baviera. Dl 1809 métel man les veres de liberazion de Andreas Hofer che arjonj la retrata dles trupes bavareises y franzeises. A dutes chestes veres tol pert scizeri dles 5 valedes ladines: maroi, badioc, fascians, gherdeines, fodoms y ampezans che se deida fora l un l auter tl debujegn. Fodoms, badioc y maroi fova plu iadesc jus a daidé defene Ampez y fascians a defene i confins ta Fodom. Deberieda óvei combatú tamben fora dles valedes ladines, tla Val dl Isarch, dlongia Dispruch y autró ai confins.

Persunaliteies ladines








#Article 66: Chimica (1472 words)


La chimica (da kemà, le liber di socrëc dl ert dl Egit antich, dal arab al-kimiaa الكيمياء) é la sciënza che stüdia la composiziun dla materia y so comportamënt sön la basa de chësta composiziun. Al ti vëgn ince dit la “sciënza zentrala” deache ara conliëia les atres sciënzes naturales sciöche l’astronomia, la fisica, les sciënzes di materiai, la biologia y la geologia. .

Dal II seco dan Crist inant s’ál svilupé a pié ia dal Egit tolemaich l’alchimia, na totalité de conescënzes sön la materia y sön sües trasformaziuns aladô de convinziuns filosofiches y esoteriches. Dal’alchimia s’á svilupé la chimica moderna do la revoluziun scientifica y se svilupëia tres inant. 

La chimica se dá jö cun le stüde dles:
carateristiches di componënc dla materia (atoms);

carateristiches dles entités molecolares, por ejëmpl ions o molecoles metödes adöm da atoms singui o dala combinaziun de deplü atoms;

carateristiches dles sortes chimiches (vignöna mostra sö na sort de entité molecolara y carateristiches particolares che la desfarenziëia da d’atres sortes chimiches);

carateristiches dles misceles y di materiai metüs adöm da üna o da deplü sortes chimiches. 

Tla Grecia Antica êl döes scores de pinsier en cunt dla filosofia naturala. Democrit aratâ che la natöra foss metöda adöm da pertes che ne podô nia gní despartides (i atoms), che se mët adöm y se despartësc te na lerch öta, deperpo che Aristotele aratâ che la strotöra dla materia foss le resultat dla combinaziun danter i elemënc dl’ega, dl’aria, dla tera y dl füch. 
Danter le II e le V seco do Crist se svilupëia a Alesandria d’Egit l’alchimia, che tignî sö l’origina filosofica cun lapró deplü elemënc esoterics. 

Les fondamëntes por le svilup dla chimica moderna vëgn a se le dé dl XVII seco cun la pröma definiziun de reaziuns chimiches (tl Tyrocinium Chymicum de Jean Béguin) y cun le svilup gradual dla metoda sperimentala giulan al laur de deplü scienziá, danter chisc Robert Boyle. La data por la nasciüda dla chimica sciöche disciplina autonoma respet al’alchimia vëgn aratada le 1661, cun la publicaziun dl liber de Boyle The Sceptical Chymist, (Le chimich scetich) the chël che al vëgn porté ite i conzec de elemënt chimich y de composiziun chimica. 

Tla natöra él 92 elemënc cun lapró d’atri 28 che é gnüs zertificá cina aldedaincö. A vignun de chisc ti corespogn n atom cun n zert numer de protons y cun na strotöra y carateristiches desfarëntes. 
Canche al vëgn a se le dé na combinaziun danter atoms vëgnel generé molecoles, che pó ester metödes adöm da atöms düc anfat danter ai y che formëia insciö les sostanzes scëmples (por ejëmpl N2, O2 e S8), deperpo che les molecoles metödes adöm da atoms desfarënc danter ai formëia les sostanzes combinades (por ejëmpl H2O, C12H22O11 y H2SO4). 
Por indiché la cuantité dla sostanza vëgnel tut l’unité “mole”. Na mole de sostanza é metüda adöm da n numer de entités molecolares (por ejëmpl atoms o molecoles) che corespogn ala costanta de Avogadro (6,02214179 x 1023) . Na mole d’ega apësa ca. 18 grams. 

I elemënc chimics vëgn classificá tla tabela periodica. I atoms dl medemo elemënt pó ester desfarënc en cunt dl numer dla (A), o en cunt dl numer di neutrons (mo nia en cunt dl numer di protons, deache scenó ne fossi nia atoms dl medemo elemënt). A chëstes sortes ti vëgnel dit “isotops”.

Chiló na tabela cun n valgönes informaziuns en cunt di elemënc, te na lista sön la basa dl numer atomich:

Na reaziun chimica é n prozes chimich tres chël che atoms, ions o molecoles de chëres che ares è metüdes adöm les sostanzes iniziales (a chëres che an ti dij reagënc) interagësc danter ai y originëia les sostanzes finales (a chëres che an ti dij produc).
N valgügn ejëmpli de reaziuns chimiches: 


La saita cuntra man dërta (→) indichëia de ci vers che al vëgn a se le dé la reaziun. Te chësc caje dessel ince gní dé dant te ci che condiziuns che ara vëgn a se le dé (temperatöra y presciun), deache la reaziun contrara (chël ó dí cuntra man ciampa) pó gní a se le dé plü saurí te n valgönes condiziuns. En general é i reagënc (le pröm mëmber) despartis dai produc (le secundo mëmber) tignin cunt dla reversibilité dla reaziun. 
Le simbol cun la saita che vá jö pert (↓) indichëia na sostanza che vá a funz. La prezipitaziun ne vëgn nia a se le dé sce les condiziuns te chëres che al vëgn operé fej a na moda che la sostanza sides massa lüja. Tla notaziun chimica vëgnel ince tut ca la notaziun cun la saita che vá sö pert (↑) por indiché che le produt é te na forma de gas canche al vëgn a se le dé la reaziun.  

Ecuiliber chimich

L’ecuiliber chimic é na condiziun de ecuiliber dinamich te chël che i produc de na reaziun chimica reagësc danter ai insciö che al se formëia i reagënc che ê da mëte man dan dala reaziun. 
Na reaziun chimica de ecuiliber vëgn indicada cun les saites doples che vignöna te n ater vers.

Dötes les reaziuns chimiches y les trasformaziuns fisiches vëgn a se le dé aladô de leges chimiches y fisiche. Chiló n valgönes danter les leges chimiches y fisiches plü importantes: 
Leges söi gas 

Lege di gas perfec: ara mët en relaziun danter ares funziuns de stat che é cuantité de sostanza, presciun, volum y temperatöra de n gas perfet.

Lege dles presciuns parziales: la presciun totala che vëgn a se le dé da n moscedoz ideal de gas ideai fej fora la soma dles presicuns parziales che al gniss a se le dé sce i gas foss despartis tl medemo volum.

Lege de Boyle-Mariotte: te condiziuns de temperatöra costanta é la presciun de n gas inversamënter proporzionala a so volum.

Pröma lege de Gay-Lussac: te condiziuns de presciun costanta vëgn le volum de n gas plü gran en proporziun al aumënt dla temperatöra.

Secunda lege de Gay-Lussac: te condiziuns de volum costant vëgn la presciun de n gas plü grana en proporziun al aumënt dla temperatöra.

Lege de van der Waals: ara mët en relaziun danter ares les funziuns de stat che é cuantité de sostanza, presciun, volum y temperatöra de n gas real. 

Lege de Henry: cun la temperatöra costanta é la cuantité de gas che devënta lüje te na sostanza lüjia diretamënter proporzionala ala presciun parziala dl gas en ecuiliber cun la sostanza lüjia instëssa.

 
Lege de conservaziun dla massa o lege de Lavoisier: te na reaziun chimica é la massa di reagënc avisa anfat ala massa di produc.

Lege dles proporziuns definides o lege de Proust: te na composiziun chimica spezifica al stat pur i elemënc da chi che al é metü adöm é danter ai te na proporziun de massa definida y costanta. 

Lege dles proporziuns multiples o lege de Dalton: canche dui elemënc se combinëia te manires desvalies por formé composiziuns desvalies na massa spezifica de n elemënt se combinëia cun masses dl ater che é danter ares te n raport che pó gní dé dant cun fraziuns scëmples

Lege dl'aziun de massa: la velozité de na reazun chimica é proporzionala ala conzentraziun dles sostanzes che fej para 

Prizip de Le Châtelier: vigni sistem te n ecuiliber á la tendënza da reagí a na müdaziun dal estern a na moda che i efec sides manco intensifs che ara vá. 

Lege de Raoult: ara mët en relaziun la presciun dl tanf de na sostanza lüjia cun süa presciun dl tanf tl stat pur y süa conzentraziun tuta ca sciöche fraziun molara. 

Lege de Hess: la variaziun de entalpia de na reaziun chimica é independënta dal percurs danterite tres chël che al vëgn a se le dé i produc dai reagënc. 

Lege de Debye-Hückel: ara definësc le coefiziënt d’ativité mesan dles soluziuns di eletrolic.

Lege dla mobilité independënta di ions: la conduziun ecuivalënta de na soluziun de n letrolit cun diluiziun infinida é anfat ala soma dla mobilité dl cation y dl anion da chi che al é metü adöm l’eletrolit. La mobilité di dui componënc dl eletorlit n’á te chësc caje nia n influs üna sön l’atra. 

Lege de Lambert-Beer: ara mët en relaziun la cuantité dla löm tuta sö da na sostanza cun süa natöra chimica, süa conzentraziun y la grssëza dl meso fora por chël che ara passa.




#Article 67: China (168 words)


China ie una dla gran putenzes mundieles da aldidancuei cun 9,6 milions de km2 y nteur 1,4 miliardes de abitanc.

Gran pert dla populazion rejona mandarin, ma l ie mo truepa autra etnies te chesta republica fromalmenter comunista, ma defin capitalista te si economia.

La China ie tl leur de deventé la majera putenza economica, aldidancuei iela segonda al mond, de grá a n svilup scialdi sterch ti ultimi dejeneies.

La zità capitela ie Beijing, che bele anticamenter fova la capitela dl imper cineisc.

la cultura cineija ie una dla plu antiches al mond y possa mustré su invenzions fundamenteles coche la stampa o l polver da stlop, mo dan l' Europa. Tla storia antica dla China fova mpurtanta la Dinastia Han.

L’inuem China vën da “Qin” o Ch'in, cun referimënt al imparadú Qin Shi Huangdi.

Gran pert de si cultura ie mprenseda dal pensier de Confuzius, che se dumanda respet per la chemunanza, respunsabeltá y mpeni de duc.

La China á raions aministratives speziei sciche Hong Kong.




#Article 68: Chrest Glianard Arpagaus (112 words)


Chrest Glianard Arpagaus ie n autur rumanc dl Grijon.

Carissims Conpatriots

Amitgs!

Jeu vai la honur de avus far de Saver, che nossa Ligia Seigi Cunpleina … dano Calanka, La Ligia dellas diesch dartgiras ei Cunpleina, quella da Cuera bucca, Engiadina, Surseisa romontscha, a Bergung ein eung bucca 20 vigni, aber per Cuolpa digls Caus. giu a Rihenau vessen ei a nus fatg Tata, Sche nus vessen voliu rischeiver cun da beiber a de migliar, aber nus essen stai pli garmadis en quei grau, che Sco ei veven manigiau. La gronda a principala mira digls Aristocrats fus, de meter denter igls Deputai … Disuniun, per vignir ton pli maneivel a lur intenziun. 




#Article 69: Christian Moroder (183 words)


Mons. Christian Moroder é nasciü a Urtijëi ai 14 de forá dl 1924 y é mort a La Ila ai 31 de merz dl 2016. Al é gnü consacré prou a Dorf Tirol dal vësco Oreste Rauzi ai 27 de jügn dl 1948 y al á zelebré süa mëssa noela ai 4 de messé dl 1948 a Urtijëi. Al é sté caplan a Santa Crestina dal 1948 al 1952. Al é sté educadú, regens, professor y aministradú tl seminar Johanneum a Dorf Tirol dal 1952 al 1993 y al é sté ploan a La Ila dal 1993 al 1999. Do süa ponsiun él sté inant curat a La Ila cina ala mort. Por 50 agn alalungia él sté editur dl Calënder de Gherdëina. Al á scrit publicaziuns importantes tl ladin de gherdëna: ordinars dla mëssa, di sacramënc y dles benedisciuns, la Bibia di Sandis, le Vedl y le Nü Testamënt. Al é gnü onoré cun la medaia dla Diozeja, la medaia y la crusc de mirit dl Land Tirol y la variëta d’or dl Comun da Urtijëi. Al é sopolí a La Ila.




#Article 70: Ciampedel (399 words)


Ciampedel (Campitello di Fassa par talian), l'é n comun de 729 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia.

Sie inom ladin l vegn cà dal latin campus, ciamp; l paìsc l'é a 1.448 m.s.l.m. e l'à 730 sentadins (ai 31.12.2017). 

L paìsc l'é logà japede l Col Rodela, cognosciù ence desche Barcon de la Dolomites, a cajon del bel panoram che se pel se goder da colassù. Sun Rodela se rua da Ciampedel sù, tras l modern impiant portamont. Da la man a nord-ovest se veit l grop dolomitich del Saslonch e a nord est la bela crepa de Sas Pordoi, l Sela e la Marmolèda. 

Paa la speisa jir a pe te Val Duron, con sie bie pré e fiores; Duron l'é la valèda che spartesc l grop del Ciadenac e chel del Saslonch. Te chest raion chi da Ciampedel i mena scialdi la besties sa mont e i và a a fèr fegn, e da da chiò ponta via l troi che mena aló da la crepes de la Mont de Sousc, percors preistorich de coleament e de barat comerzièl co la jent de Sousc, Ciastelrot e Tires. 

La gejia parochièla, dedichèda a Sèn Felip e Giacum, l'é una anter cheles più veies de la val de Fascia, e la vegn nominèda per la pruma outa te n document del 1245. Del 1525 la é stata fata sù aldò del stil gotich atuèl. Sul parei da la man a sud de la gejia, apede a duc i depenc a fresch, l'é stat depent n gran Sèn Crestofol (1689).

Na carateristica frazion da mont, stravardèda dal pont de veduda urbanistich e ambientèl, l'é Pian, vila logèda soravìa Ciampedel, a 1540 m s.l.m. 

Ciampedel l'é stat l prum zenter turistich-alpinistich de Fascia, con i Hotìe Mulino e Agnello d'oro.

Paìsc de nonzech tel mond scientifich internazionèl (vedù l gran valor geologich che à chest lech), endèna la seconda metà de l'Otcent l'é doventà l lech de departida de sacotanta esplorazions su la Dolomites. 




#Article 72: Cianacei (708 words)


Cianacei (Cianacé per moenat, Canazei par talian) l'é n comun de 1901 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia.

Cianacei l'à 1.907 sentadins (ai 31.12.2017) e l'é a 1.465 m s.l.m.; fosc l'é l paìsc de Fascia che à maor nonzech dal pont de veduda turistich, vedù che l'é a doi varesc dai Jouves Dolomitcs (Pordoi, Sela, e Fedaa), l'à a la leta n marut de portoes sun chi che se pel ruèr sorì dal zenter del paìsc, e amò apede sacotanta bela strutures turistiches modernes. 

Passà Ciampedel, dant de ruèr ta Cianacei, olache la val se slèria, se pel se goder l Gran Vernel con sie giacees che i é duc sot al limit de la neif sempiterna.

A jir en sù per la val de Fascia, la pruma vila che se scontra l'é chela de Gries, frazion de Cianacei. Valentino Rovisi, om nasciù te na familia gardenera che se à plindernà a Moena e arlef de Tiepolo de Unejia anter l 1728 e l 2750, sul parei de la gejiola de la Madona de la Neif de Gries, fata sù del 1595 con sie ciampanil carateristich a cigola, via per l 1700 l'à depent Sèn Crestofol (personaje scialdi depent dai pitores fascegn). L picol tempie gotich l'é stat restaurà e col 1979 aló se à podù dir messa.

Aló apede, l'é n muie enteressant ence jir a veder la veia vila de Magoa, lech te chel che amò anchecondì stèsc jent, e olache l’é restà dotrei cèses de legn biot fates sù prescipaech del scomenz del 1600. 

A Gries l'é ence la gejia parochièla de Cianacei dedichèda al Sacro Cher de Gejù e fata sù ti egn de la seconda vera mondièla. La gejia de Sèn Florian, sènt protetor contra l mèl da fech, enveze la é del 1500 e la é tel zenter storich de Cianacei. La gejia da pech la é stata restaurèda. Daìte troa lèrga i utères laterai de stil baroch, n bel depent a fresch da la man a nord, con depent sù la sombologìa de Sèn Florian e i bie ujes de bron. Te chesta gejia vegn dit messa.

L'autra frazions del Comun de Cianacei l'é Dèlba (1.517 m s.l.m.), che l'é una de la vejinanzes de la veia regola de l'età de mez e che la é da la man cencia de la Veisc. La gejia parochièla la é dedichèda a Sèn Antone; la é stata sagrèda l'1.07.1561 dal Piscop de Belun Biagio Aliprandini, piscop suffragan de chel che Persenon. L frabicat gotich, che l'à n ciampanil spiz, fazile l'é stat fat sù del 1400, soravìa a n veie lech de cult, e col passèr del temp l'é stat resturà e fat fora. Dèlba l'é ence la senta de la direzion e aministrazion de la Azienda de Promozion Turistica de Fascia e del stadie de la giacia, olache l'é stat endrezà doi edizions di campionac mondièi de hockey de la giacia. 

Penìa (1.555 m s.l.m.), sie inom l vegn cà da l’agetif latin pendivus paìsc logà su l'ert, l'é n paìsc logà enlongiajù l ruf de Dolèda e sun sia pèrt più auta troa lèrga la gejia de Sèn Bastian e Sèn Roch, sagrèda ai 3 de aost del 1562 dal Piscop de Belun. L frabicat l'é de stil gotich e l'à l ciampanil a cigola: i doi utères depenc col mèrmol faus i à n stil renascimentèl. 

A 1.631 m s.l.m. e 1.673 m s.l.m. l'é Lorenz e Vera, che l'é avisa la viles loghèdes su la quota più auta sul livel del mèr de duta Fascia; chiò no se pel ruèr coi auti, ma se pel se goder n panoram da marevea visavì a la gran crepa de Vernel. 

L'é da dir che Cianacei l rec sia economìa sul turism, che va inant ence de gra a strutures de delet e sportives de gran valor (nodadoa e sauna publica, stadie de la giacia a Dèlba e lifc portamont modergn), ma l'é da tegnir cont ence che te la frazions de Dèlba e Penìa vegn tegnù sù la usanzes populères de chisc egn, de gra ence a gropes de folklor e culturèi che duc i egn, te ocajions particolères, i viventea festes e manifestazions.




#Article 73: Ciaval (340 words)


Le ciaval (Equus ferus caballus) é n mamifer mangiaerba che alda pro le domëne di eucarioc y pro le rëgn di tiers tla familia di equidae.

Danter les sortes plü presëntes ti raiuns dles valades ladines dles Dolomites él i Haflinger y i norics.




#Article 76: Ciöf (183 words)


Le ciöf é l’organ reprodutif dles angiospermae, na sort de plantes y alda pro i eucarioc. Tres le ciöf fecondé se svilupëia i früc.

Danter i ciöfs da ciafé tl ambiënt natural dles muntes dles valades ladines dles Dolomites él:

ciof Ⓔ nordit. ciof/ciuf ‘ciocca di capelli’ con passaggio semantico a 

gad. ciüf mar. ciöf Badia ciüf grd. ciof fod. ciof LD ciof
s.m. Ⓜ ciofs
pianta che produce fiori, spec. ornamentali (gad. B 

Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fiore Ⓓ Blume ◇ a) Sciöch’ al 
spunta ales otes inanter l’erba o les spines dl bosch n bel 
ciüf cöce nia atramënter se preparâl por Genofefa te chël 
desert ascognü le plü amabl dover de familia. Sceoucch’ 
el spunta alles outes inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng 
bel ceuff coucce nia atramentr sè preparāle pur Genofefa 
t’ chel deſert ascognù ‘l plou amabil dover de familia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Vigni doman i 
portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć 
de rötes Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o 




#Article 77: Conradin de Flugi (138 words)


Conradin Flugi d'Aspermont ie nasciù a a San Murezzan ai 22.9.1787, ie mort a Cuira ai 17.05.1974; l fova n poet y scritëur de rujeneda rumancia dla Engiadina.

Salüd del spus all' arivo in chasa della spusa. 
(Romanische Studien I, Flugi, p. 310.) 

Alla marusa sum rivô, 
Avaunt sia porta m' he farmô: 

Scha tü fest que schi sun containt.“ 

Ais que amis o disamis? 
Da quistas uras usche tard; 
Eu völg savair, non he resguard.“ 

Ma nun vuless ch' ingiün savess 
La noss' amur la declaress. 

Ami eu sum ed ami bum, 
Ve giò schi vezzast schi ch' eu sum; 

Ed eu sum quel chi ama te.“ 

Ch' eu crai chi saia mia cher marus . . . 

Accio ch' eu possa' t abbrancler; 
Sajast bainvgnieu, mieu cher amur, 
Quaist at dia bain da tuot mia cour.“ 




#Article 78: Conturines (110 words)


Le Piz de Conturines é n crëp alda pro les Dolomites orientales dla Val Badia tl Parch natural Fanes–Senes-Braies y co é alt 3.064 m.

Tl Ander de Conturines, n ander ander sot le Piz de Conturines a ca. 2800 m él gnü ciafé dl 1987 i resć dl Ursus ladinicus, che vá zeruch a ca. 60.000-30.000 agn y é da odëi tl Museum Ursus ladinicus  a S.Ciascian.

A nord-vest dal Piz dles Conturines él le Piz dles Döes Forcelles dlungia chël che al é a 2940 m d’altëza le lech a chël che an ti dij Büj dal Ega o Le Cenote. Dessot él l’entrada al ander dl Cenote.





#Article 81: Corvara (1615 words)


Le Comun da Corvara é n comun dla Val Badia metü adöm dai paisc da Corvara y da Calfosch tla Provinzia da Balsan cun na spersa de 38,92 km². 

Corvara é a na altëza de 1568 m sot ai crëps dl Sassongher y al Piz da Lech tl Grup dl Sela.

 (Tita Alton)
En chël ann che le Barbun â gorné i Bavareji fora en „Berg Isel” él sté dlunch n püʼ de valʼ da dí, finamai sö a Corvara. Al fô vers lʼ altonn zirca catercënt Franzeji a Belun destiná a gní sö por Agort, Fodom, passé Inzija y Frara por sʼ abiné a Tlüses cun dʼ atri Franzeji, che gnô da Verona. Fá messâi pa döt de nöt, porcí chʼ ai se temô dai briganc dl Tirol sciöche dal malan. Traditurs él dagnora sté, che por grosc ess venü süa patria; insciö nʼ ái ʼci ciafé ta Fodom de chi chʼ i fajô da spia y i condüjô de nöt por les munts. Inrescí i án massa tert chʼ ai gnô, scenó fossel pa bëgn salté sö döta la bachëta de Marou y de Codon y Ciastelrot a i sorví cun bales de plom y cun pedruns sön 
Frara y fora por Pontives. Al é vëi, ai á soné ciampana martel ta Fodom, Corvara y Colfosch, valgügn de bravi Fodomi y Ladins é ʼci piá ia ëi y i sciomentâ ados cun le stlop da Inzija sö y da Ciaulunch fora, mo chësc 
á ma sorví a dessené ciamó plü le nemich. A Corvara se despartësci y vá a piceres schires fora por les ciases a se fá dé da mangé. Ciamó anter les ciases i vëgnel valʼ stlopetada incuntra.

   (Tita Alton)

Ia Plaza dessura da Corvara fôl na vedla ciasa de lëgn cun la cianoa de mür y söl mür de fora fôl fat sö diversci Sanc. I patruns da zacan fô ric y prepotënc, de manira chʼ i püri vijins sʼ i messâ temëi. Sü bos y les vaces pestâ jö i ciamp y pra de chisc püri cosci y guai, scʼ ëi dijô valch, spo i scecâi ciamó deplü. Sëgn é döt passé y chi da Plaza é morc fora düc y Plaza é deventada na ciajara.Te chëra y tles majuns fôl n bur bau, che sprigorâ i cajers y i patruns todësc, scʼ ëi gnô da Puster ite, insciö che ëi ne sʼ infidâ ʼci plü ad albergé iló ne; y sce valgügn dormî tl fëgn, fôl le medemo berghen. An dij, chʼ i vedli dailó ais cometü de gran iniustizies cun le termoné cun le comun y cun i vijins. 

Insciö fôla cun chi gragn patruns de Costa da Colfosch. Aldedaincö vëigon ciamó gonot la nöt na picera löm bröma jö en chi pra de Sorega jon ia y ca. An á ʼci odü cians sciampan da bosch sö a tó la ota impede jí por strada. Cez diau mëssel donca ester iló. Plü dessigü él les animes di defunc, che mëss pené iló te chi pra robá incina la fin dl monn. ﻿



#Article 82: Credo apostolich o pice Credo (118 words)


Credo apostolich o pice Credo

I crëii te Dî,
Pere onipotënt,
creatur dl cil y dla tera,
y te Gejù Crist, so Fi su, nosc Signur,
che é nasciü tres le Spirit Sant dala Viria Maria,
à patì sot a Pontius Pilatus,
é gnü metü söla crusc,
é mort y é gnü sopolì;
al é rové tl rëgn di morć
y le terzo dé él ressorì;
al é jü sö al Cil,
olach’al sta a man dërta de Dî, Pere onipotënt,
y da dailò gnaral a iudiché i vis y i morć.
I crëii tl Spirit Sant,
tla santa Dlijia catolica,
tla comuniun di sanć,
tl pordonn di pićià,
tla ressoreziun dl corp,
y tla vita eterna. Amen. 




#Article 83: Credo nizeno-costantinopolitan o gran Credo (231 words)


Credo nizeno-costantinopolitan o gran Credo

I crëii te n Dî su,
Pere onipotënt, che à cherié le cil y la tera,
döt ći ch’i odun y ne n’odun.
I crëii te n Signur su, Gejù Crist,
Fi su de Dî,
nasciü dal Pere dan da düć i secui.
Dî da Dî,
lominus da lominus,
dër Dî da dër Dî.
Generè y nia cherié,
dla medema sostanza dl Pere.
Tres ël él gnü cherié döt cant.
Por nos y por nosta salvëza él gnü dal cil.
Por opra dl Spirit Sant s’àl fat ćern
tl gremo dla Viria Maria
y é gnü porsona umana.
Al é gnü metü söla crusc por nos
sot a Pontius Pilatus;
al é mort y é gnü sopolì
y le terzo dé él ressorì, do les Scritöres.
Al é jü sö al Cil y sta sentè a man dërta dl Pere.
Al gnarà tla gloria a iudiché i vis y i morć,
y so rëgn n’arà mai na fin.
I crëii tl Spirit Sant che é Signur y dà la vita,
y vëgn dal Pere y dal Fi. 
Cun le Pere y le Fi vëgnel adorè y glorifiché.
Al à baié por boćia di profeć.
I crëii tla Dlijia:
öna, santa, catolica y apostolica.
I reconësci n bato su por le pordonn di pićià
y aspeti la ressoreziun di morć
y la vita dl ater monn. Amen.






#Article 85: Cristianejim (144 words)


Le cristianejim é na religiun monoteistica universalistica, che nasc dal iudaism dl I seco y se basëia sön la revelaziun de Gejú Crist ti Vangeli sciöche Messia, le Fi de Dî mort y ressorí. Al é la religiun plü slariada fora tl monn adöm cunca. 2,2 miliarc de fedei. Le cristianejim vëgn ince definí adöm cun le iudaism y l’Islam ne “religiun abramitica” .

Le cristianejim d’aldedaincö é partí sö te Dlijia catolica, Dlijia ortodossa y Protestantesim.

I pröms cristians é gnüs porseghitá sot al Imper roman. Dl 380 á l’imparadú Teodosio declaré le cristianejim la religiun ufiziala dl Imper roman cun l’Edit de Tessalonica. Dl 1054 él gnü a se le dé la spartiziun dl cristianejim -le Gran Scism- danter Dlijia catolica y Dlijia ortodossa.
Dl XVI seco, do le scandal dles indulgënzes, él gnü a se le dé la fondaziun dl Protestantesim.




#Article 86: Crujades (172 words)


Le crujades ê veres religioses metüdes a jí dala Dlijia catolica danter l’ XI y le XIII seco do C. por concuisté la Tera Santa y la delibré dal domëne dl Islam. Al é ince gnü a se le dé crujades ti raiuns dla Turchia d’aldedaincö, tla Tunisia y tl Egit. La definiziun crujades vëgn ince tuta por d’atres aziuns metüdes a jí dala Dlijia Catolica cuntra le paganesim y movimënc eretics. La pröma crujada (1095-1099) é gnüda invocada dl 1095 dal papa Urban I por ti pité aiüt militar al Imper bizantin cuntra i türcs por ti garantí ai pelegrins cristiagn l’azes ala Tera Santa. Al é insciö gnü metü sö i pröms cater stac crujá -la Contea de Edessa, le Prinizipat d’Antiochia, le Rëgn de Ierusalem y la Contea de Tripol. Ales crujades tolô pert orentars de düc i liví soziai che ciafâ por süa partezipaziun indulgënzes mo ince vantaji economics. Al é sté deplü crujades, mo la concuista dla Tera Santa ne é nia gnüda a se le dé. 




#Article 87: Crëidum (110 words)


Crëidum

Ie crëie te Die,
Pere uniputënt,
Criator dl ciel y dla tiera,
y te Gejù, si sëul Fi, nosc Seniëur,
cunzepì tres l Spirt Sant,
nasciù dala Vergin Maria,
che à patì sota Ponzio Pilato,
ie unì metù sun la crëusc,
ie mort y ie unì suplì,
ie jit ju tl rëni dla mort,
ie l terzo di ressuscità,
ie jit al ciel,
y ie sentà a man drëta de Die Pere uniputënt;
da iló uniral a giudiché i vives y i morc.
Ie crëie tl Spirt Sant,
la santa Dlieja catolica,
la cumenion di sanc,
l perdon di picëi,
la ressurezion di morc
y la vita eterna. Amen.




#Article 88: Cultura ladina (2394 words)


 

L lingaz ladin s’à furmá cun la romanisazion di raions dla Elpes (Rezia) a pié via dal 15 dan G.Crist cun la concuistes de Drusus y Tiberius nscí che l lingaz latin vulgher di soldeies romans se à muscedà cun l lingaz autochton dla popolazions retiches dl post y à furmà n lingaz neuf, l retoroman o ladin. 

L’arpejon culturela ladina plu antica ie la lijëndes ladines dla Dolomites, cun chëiles che al mët man la leteratura ladina. Tla vedla tradizion dla tradizion orela univa la lijëndes cuntedes da generazion a generazion.

Tla valedes ladines dla Dolomites fova i reprejentanc dla sunieries y la dliejia i prims a adorvé la rujeneda dl’oma per scrit . L fova “prutlamazions” o “cridati”, coche n ti dijova, che univa scraiei ora sun plaza do la gran mëssa.
Cronologia di prim documënc scric per ladin nchin al 1922.

Tla Val Badia fovel rota ora na discuscion drët ciauda n cont dla rujeneda da adurvé te scola, a chëila che an ti à pona dit l “Ennberger Schulstreit” aldò dla reforma dla scola nueva apurveda tl 1868. L cuntrol dla scola passova dala Dlieja al Stat y per la scoles dla Val Badia y de Gherdëina univa stabilida la ntroduzion dl tudësch coche sëula rujeneda de nseniamënt nce per la religion. Nchin a chël mumënt univel te scola nce adurvà l talian y l ladin ova la funzion de rujeneda veiculera. Pervia de chësc prugram de tudëschisazion iel rot ora dantaldut tla Val Badia la prutest dla jënt, purteda inant dai prevesc y dantaldut dal digan de Mareo Jan Matî Declara, che se temova che l fossa ruvà tla valeda ideies prutestantes. L’ ispetëur Ujöp Mischí fova stat bon de argumenté cun motivazions plu scolastiches y educatives. Tl 1895, ala fin dla pustejedes che trajova giut alalongia, ti à l’autoriteies cunzedù l nseniamënt per talian de cin ëura al’ena te uni tlas. Chësc sistem scolastich à durà nchin ala fin dla Prima viera mundiela, canche, cun l’anescion ala Talia, ie l tudësch pona unit scunjerà defin ora de scola. Dl 1905 mët man chël che n pudëssa tlamé l “Grödner Schulstreit” cun pusizions per l plurilinguism da pert dl ambolt Franz Moroder (“Warnung”) y dl ispetëur scolastich Ojöp Mischí (1910). La autoriteies scolastiches prova de tò ju l talian coche contenut curiculer. L talian resta materia de ublianza per 4 ëura al’ena nchin ala Prima Gran Viera, dantaldut per nteressamënt di ambolc dla valeda che vëija ite l nteres economich dl talian per l artejanat y l turism. Dl 1916 vën la scola fata mé plu per tudësch ajache la Talia fova tla viera cun l’Austria dal 1915 inant. La populazion de Fedom vën mandeda demez dala front y na pert di sculeies de Fedom ruva tla Val Badia. 

Tla segonda pert dl Otcënt nchin ala Prima viera mundiela scumëncia i ladins dla Dolomites -ntëur 20.000 ala fin dl secul- a svilupé na si cusciënza d’identità. La rejons prinzipeles dla prima pertendudes de recunescimënt de na identità ladina ie da crì n pert tl svilup economich che fova unit a s’l dé cun l turism, tres chël che la valedes dla Dolomites ie unides cunesciudes oradecà, ma dantaldut nce tl fat che la lies naziunalistes defrëntes, sibe tudësces che talianes, cialova da se mpadrunì politicamënter y culturalmënter dl raion ladin.Cun i prim studies scientifics sun la rujeneda ladina, la publicazion dla prima gramatiches, la valorisazion di prim scric per ladin y la nasciuda dla prima lies interladines per la defendura y l sustëni dla rujeneda y dla cultura dla valedes ladines dla Dolomites devënta i ladins cusciënc dl valor de si particularità y ai se damanda de uní recunesciui dlongia la doi grupes etniches tudëscia y taliana. 

Sot al rëni de Habsburg, che recunesciova te si Costituzion dl 1867 i dërc dla mendranzes che vivova sun si teritore, ne pudova i ladins nia lité si reprejentanc ladins y avëi na zircoscrizion litela, y pra la cumpededes dla populazion univi ratei pra la populazion taliana. Ai ladins ti fovel unì pità na ocajion mpurtanta aldò dl articul 19 dla Costituzion dl 1867, che ti recunesciova a duta la grupes etniches prejëntes sun si raion l dërt ala cunservazion de si naziunalità y de si rujeneda, che ëssa pudù unì adurveda tla scoles, ti ufizi y tla vita publica. Ma i ladins ne fova mo nia njiniei y ne se à nia fat inant. 

Tl 1870 à studënc badioc, anpezans y fodoms de teologia tl Vizentinum a Persenon metu su la lia Naziun Ladina, che á ënghe scumencià a se dé ju cun la strutura gramatichela dl lingaz ladin. Tl 1905 iel unit metù su a Dispruch da studënc y impieghei la prima lia politica ladina tlameda “Union Ladina/Ladiner Verein” cun si prim periodich “L’amik di Ladins/Der Ladinerfreund”, che se tulova dant l’unificazion de duc i ladins dla Dolomites y si recunescimënt tl Impere asburgich. Cun chësta lia mët man la storia dla Union Generela di Ladins dles Dolomites. La revista “Der Ladiner” dada ora dl 1908 a Persenon à mé arjont dui numeri y l “Kalënder de Gherdëina” ie la publicazion che ie unida ora plu giut danter i ani 1911-1915. Chisc prim tentatifs de devulgazion de na stampa ladina foca de gran mpurtanza per dé cunëscer i ladins oradecà y per i fé pensé do n cont de si identità. 

Nchin ala Gran viera ne ova i ladins degun deputac ladins y i univa reprejentei iant da politics tirolesc per la valedes Badia, Gherdëina, Fodom y Ampëz y da politics trentins per Fascia. Cun l rumpí ora dla Prima viera mundiela univa dut l mpulsamënt de scumenciadives da pert di ladins destuda ju y cun l’anescion ala Talia scumencerà n szenar nuef tl ciamp politich, culturel y economich.

Mo dan la fin dla viera, d’utober dl 1918, à i ladins manifestà te n prim apuntamënt storich a Sterzing si vester fulestieres ala Talia y si ulentà de fé pert dla populazion tiroleja y de ulëi ti jì do a si destin. Dadedò iel mo stat truepa d’autra prutlamazions, por ejëmp à i chemuns dla valedes ladines dl Sela de fauré dl 1919, mo dan l trat de pesc de St.Germain di 10 de setëmber dl 1919 cun chël che la valedes ladines dla Dolomites univa anetedes definitivamënter al Rëni dla Talia, sostscrit , for adum cun i südtirolesc, n memorandum publich te chël che i detlarova de ulëi resté pra l’Austria. Te chësta ucajion ài nche abù l sustëni di rumanc di Grijons che ova mandà ala cunferënza de pesc a Paris n documënt de solidarietà cun i ladins dla Dolomites. I se dumandova che l unisse aplicà l prinzip d’autodeterminazion di popui se refajan ai prinzips cunedii dal presidënt american Wilson, aldò de chëi che i cunfins dessova unì trac tenian cont dla ulentà dla populazions interessedes. 
La prejentazion ufiziela dl Muvimënt ladin do la viera, che se ancuntova ntëur la Union di Ladins, renasciuda do la fin dla viera, fova l’ancunteda de 70 raprejentanc de duta la cin valedes ai 5 de mei dl 1920 sul jëuf de Frea: ëi prutestova contra la refudeda dl guviern talian de cunzeder l’autodeterminazion y damandova l recunescimënt di ladins coche grupa etnica a pert. Te chëla ucajion iel unit purtà per l prim iede la bandiera ladina, simbul dl “popul ladin”. 

L “Deutscher Verband”, che se ova furmà tl 1919 dala union di doi majeri partic südtirolesc, la “Katholische Tiroler Volkspartei” y la “Deutschfreiheitliche Partei” à ti ani 1919-’20 plu iedesc tëut pusizion per la cuestion ladina pra l guviern de Roma: l se damandova che la populazion de duc i comuns ladins -ora che de Fascia, che univa lasceda al Trentin- restëssa lieda al Südtirol tudësch, per chël che n ulova la furmazion de na provinzia autonoma. La prima veles politiches do la Prima viera ai 15 de mei dl 1921 à cunfermà la crëta dla valedes ladines tl “Deutscher Verband”: i candidac dla lia südtiroleja à abù na gran apruvazion te Gherdëia y Badia, ntan che tl’autra valedes à nce abù n cër suzes l partit populer catolich de Alcide Gasperi. Pra la cumpededa dla populazion dl prim de dezëmber dl 1921 ti à l guviern talian (guviern Bonomi) cunzedù ai ladins da se detlarè ufizialmënter per l prim iede te si storia. Te truep chemuns se à detlarà ladins dal 95% al 100% di abitanc. Tla Val Badia , Gherdëina y Fascia resultovel 14.932 persones de rujeneda ladina sun na populazion de puech plu de 20.000 abitanc. Ma n jiva de viers dla ditatura fascista y ch’la detlarazion publica de ladinità ne n’ova deguna fazion. Les teses de Ettore Tolomei à abù na pert mpurtanta tla talianisazion dl Südtirol y tla negazion dl’esistënza de na etnia linguistica ladina: i ladins fova, a dì de ël, mé talians cun n dialet plu arcaich de chëi d’autra regions dla Talia y la “cuestion ladina” ne fova per ël nia auter che “n slunfamënt crià y sustenì dai pangermanisć” .

Dl 1921 vën la scoles tla valedes ladines talianisedes aldó dl decret Credaro, mo dan chëles dl rest dl Südtirol.

De jené dl 1923 ie i trëi chemuns de Fodom, Col y Cortina unic anetei ala Provinzia de Belun y tl 1927 ruva Fascia pra la provinzia de Trënt purtan a na spartizion dla valedes ladines dla Dolomites danter doi regions y trëi provinizies che se à mantenì nchina ncuei. Tl tëmp dl fascism iel unit scunjerà dala stieres publiches -scoles y ufizies- duta la persones locales de chëles che n se temova che les pudëssa se mëter contra l rejim y les ie unides remplazedes cun persones politicamënter de crëta che univa dala Talia y che ne cunesciova defin nia la cultura dl raion. Dl 1921 iel unit promulgà la lege Corbino, che udova danora la ublianza per la families talianes y ladines dl Südtirol de scrì ite si mutons te socles talianes. Tres la reforma Gentile doi ani do iel unit tëut ju definitivamënter tla scoles l nseniamënt dl tudësch per duta la trëi grupes linguistiches. Cun la acurdanza danter Hitler y Mussolini dl 1939 messova i ladins opté sce mantení la zitadinanza taliana tl cheder fascist o sëurantò chëla tudëscia cun la cunseguënza da messëi jí ora tl “Reich”. Te chësc tëmp ie l destin di ladins inò n iede lià a chël di sudtirolejes de rujeneda tudëscia. Tla acurdanza sun la opzions ie la doi populazions liedes zënza deguna defrenziazion etnica y tl test ne vëniel mei rujenà de ladins, ma mé de “alogens tudësc”, cun l’intenzion da stlù ju chël prozes de tudëschisazion che ova bele metù man tla segonda pert dl Otcënt. La comunanza tla valedes ladines fova spartida te doi pertes coalisedes la una contra l’autra, danter i optanc y che che restova, cun boicoc de viers de chi che ova fat na vela defrënta. Tla valedes ladines ne n’iel nia stat n muvimënt de resistënza organisà contra l nazism o l fascism: ma tlo y iló iel unit a s’l dé scumenciadives ndividueles d’oposizion che ie unides paiedes a n prisc sciaudi aut. 
Feter l 30% di ladins che fova jic a sté ti teritoresc dl Reich ie inò unit de reviers te si luesc de pruveniënza do che la vera fova fineda. 
Dl 1945 se formea da n grup de “Dableiber” ladins y dantaldut da fodomi y ampezans l muvimënt Zent Ladina Dolomites, che vën metu su ufizialmënter ai 15 de juni sun Jëuf de Frea. De messel dl 1946 organisea l muvimënt Zent Ladina Dolomites na manifestazion storica sun jëuf de Sela per l’unità ladina cun la partezipazion de passa 3000 persones. 
Cun l Cuntrat de Paris -o Cuntrat De Gasperi-Gruber- do la Segonda Viera (ai 05/09/1946) ti él unit reconesciui ala populaziuns dla regiun Trentin- Südtirol n valgun dërc speziei y n valguna competënzes autonomes, ma i ladins ne vën nia numinei. Dl 1946 vënel metu su la Union di Ladins de Gherdëina y dl 1948 la Uniun di Ladins dla Val Badia. Dl 1948 vëniel publicà l Decret dl minister G.Gonella sun la istituzion dla scola paritetica di luesc ladins.
Dal 1948 inant vën l Calënder de Gherdëina dat ora uni ann y dl 1949 vëniel stampá la zaita mé per ladin “Nos Ladins” che vën ora n iede al mëns y che vën manajeda dal diretëur de scola Silvester Erlacher da La Plí de Mareo.
Aldidancuei se à la identità ladina n pert renfurzà, ma l resta mo truep da fé per arjoinjer la unità ladina de dut l raion dla Dolomites.

Cun l 1. Statut d’Autonomia ratificá dala Costituente taliana  ti vëniel conzedu ala regiun Trentin-Südtirol la majera pert dla competënzes y ma pueces ala provinzies de Trënt y da Bulsan. I articui 2 y 87 rejona de respet dla cultura, dla toponomastica y dla tradizions dla populazions ladines. L articul 87 de chësc statut ti conzed ai Ladins l dërt da nsigné so lingaz ladin te scola y da valorisé süa toponomastica, süa cultura y süa tradizions. L vën ma aplicà tla provinzia de Bulsan y nia te chëla de Trënt. 
L Parlamënt talian dá pro l 2. Statut d’Autonomia cun normes y dispusizions a dl bën dla populazion ladina y tudëscia cunzedudes ala Provinzia de Bulsan y nia plu ala Region Trentin-Südtirol. Per i ladins ie mpurtanc i articui:

La comiscions “di 12” y “di 6” laura ora normes d’atuazion dl Statut che regulea uni ciamp dl’aministrazion. 

Tl 1975 vëniel metu su la Ntendënza ladina a Bulsan y l Istitut Culturel Majon di Fascegn te Fascia y tl 1976 vëniel metu su l Istitut Ladin Micurá de Rü. Tl 1987 vëniel metu su l Istitut Pedagogich Ladin.

Tl 1988 ciafa l ladin n carater d’ufizialitá tl’aministrazion publica cun na norma d’atuazion che integrea l Statut d’Autonomia
Cun l’apruvazion dla Lege Costituzionela di 31/01/2001 vëniel sotrissà la colaborazion anter la doi provinzies y l vën dat la puscibltà ai Ladins da tó pert al Guviern Provinziel nce nia respetan l proporz. 

Cun la “Lege ladina” dl 2017 vëniel miurà la normes de raprejentanza te deplu gremiums politics y aministratives y nce odu danora la puscibltá che le vize-presidënt dla Provinzia da Balsan sibe n raprejentant ladin. 





#Article 89: Cumeta (103 words)


Na cometa o o stëra cometa é n corp dl cil plütosc pice, che ti somiëia a n asteroid mo che é metü adöm dantadöt da dlacia, crëp y metai. Tl Sistem dl sorëdl vá les orbites dles cometes iadelá da chëra de Pluton. Les cometes che é da odëi dala Tera á gonot orbites elitiches y è metüdes adöm da sostanzes dlaciades sciöche biossid de carbonium, metan y ega moscedá cun agregac de polber y minerai desvalis. La sublimaziun de chëstes sostanzes che vëgn a se le dé canche na cometa é dlungia le sorëdl gaujëia la formaziun dla coda dla cometa.




#Article 90: DNA (137 words)


Te na vijiun moderna é l’informaziun genetica di organisms da ciafé tla strotöra chimica dles molecoles dl DNA. Les carateristiches “mendelianes” (dal scienziat Gregor Mendel) dl individuum corespogn a secuënzes de DNA (aje desossiribonucleich) y de RNA (aje ribonucleich) a chëres che an ti dij gens y che vëgn dant tl genom. 
Normalmënter é le DNA te cromosoms linears ti eucarioc y te cromosoms torogn ti procarioc. N cromosom é na strotöra organisada metüda adöm da DNA y da istons. 
Pro i eucarioc é le DNA genomich tl zënter dla zelula cun de piceres cuantités ince ti mitocondri y ti cloroplasć. Pro i procarioc é le DNA te te n corp cun na forma nia regolara tl zitoplasm a chël che an ti dij nucleoid. Ala totalité dles informaziuns en cunt de n organism ti dijon genotip.




#Article 91: Daniel Bonifaci (272 words)


Daniel Bonifaci ie n autur rumanc (nasciü 1572 - mort 1639).


Siạunt cha la sạnghia scrittüra, Hundrevels Signurs, da per tutt igl Mund eintin da tuttas sorts linguaghs ees rasad' ora  messa per scritt, da  tal sort  aschi clær, cha bigchia namæ ils Docturs  Mussạạs da quella, la cognuschan, mò era ạuter commün pievel  infạunts tras las schkolas  Catechisems, quegl ees, curtas formas  conpigliameints da tutts principals punctgs della Christianevla Cretta  Religiun vegnan mussạạs  intraguidạạs, … ch' els quella ear cognuschan  tier üna veera cretta vegnan tratgs sij: Scò nus bein vesein, cha nua cha nus vegnign or' da nossa terra, cateins cha bunameng münchiadün [fol. av] sa ün qual chiạusa or' d' la scrittüra sạnghia: Schi ees igl pija ear per basünghs cha nus la nossa Giuventütna eintin veera cretta, dretgia cognuschientscha da Deu, buna  descheinta manạuntza della vita tragian sij. Siạunt cha la experientia da münchia gij ans mussa, cha pür lura ün pievel  Regemeint ün ventürevel  paschevel beinstadi  bein esser ünandretg sa gudêr, cur cha eintin las Baselgias, quegl ees eintin veera cretta  servetsch da Deu vean mess ün bun fundameint, … se intzaigl qual na pò esser nagün bein esser, ne vid' corp ne vid' orma, mò blear plij l' ira da Deu sur tals Christiạuns vean à d' esser. Schinavạunt  era la Giuventütna ees üna ragijsch della Baselgia da Deu,  Deus vutt cha quella vignig manada à lgui tiers, vut ell duvrar Babb  Mamma la tiers, ch' els quella à lgui megnan tiers cum dretchia forma  ünandretg trær sij, igl qual ees à Deu igl plij grạund bein plaschêr. 




#Article 92: Daniel de Bagnolo (137 words)


Daniel de Bagnolo Autur rumanc (1685-1760).

DEFENSIUN.

della vera, cattolica Romana Cardienscha. Squicciau a Banaduz tras Mathias
Moron. 1746.

CAP. III. 25

[p. 9] Encunter ils Türcks.

ILS Türcks vegnien nau de Machomet, il qual tegnien ad honur bunameing

in pur della Tiarra della Arabia; il siu Bab fuva Pagaun, sia Mumma
fuva Giudiua;  ei vivius Pagaun per in temps, alura ha priu si de pertgirar 30
ils Camels d' ina Vieua, la quala cul temps ha priu per sia Donna. Questa
fuva bein richa;  aschia con quellas richezias, è con biars lists tardiment,

che cun quei el podeva nauta scafir, ei sa faig numnar Profet Divin,  ha
priu per compoing de sias schelmarias in, che sa numnava Sergio, igl qual 35
fuva staus Monig, è fugius ord della Claustra veva priu si la Heresia dils
Nestor[i]aners;




#Article 93: De gran zités y zités d'ert (102 words)


Nosc tempes de aldidancuei ie ben chei dla gran megalopoles de passa 10 milions de abitanc, coche Istanbul, Tokyo, Beijing, Mecca, Zitá dl Mexico, Mumbai, Ierusalem, New York, London, Singapur, São Paulo, Mosca, Lagos y i.i.

La urbanisazion for plu intensiva crieia problems de carater soziel y urbanistics, ma nce ambientei, nia surìi da resolver.

La gran ziteies d' ert, coche p.e. Paris, Unieja, Flurenza, Roma resta nce tl cunfront cun la megalopoles mpurtantes coche ponc de atrazion de masses for plu grandes che possa nce gaujé fenomenns de ouvertourism, coche p.e. a Bracelona, cun reazions nce radicales da pert di abitanc.




#Article 94: Delfin (134 words)


Le delfin (dal grech δελφίς) é n mamifer che alda pro i eucarioc tl ordin di Cetaceae y tla familia di Delphinidae (delfins di ozeans) y di Platanistoidea (delfins di rüs). Al é gnü descurí ca. 40 sortes desvalies de delfins partides sö te 17 jëni che á dimenjiuns danter 1,2 m y 9,5 m y apësa danter 40 kg y 6 tonelades. La maiú pert dles sortes apësa danter 50 kg y 100 kg.

Ti raiuns dl Mer Mediterane gnôl araté bele dai tëmps antics incá che i delfins ess na inteligënza cotan maiú respet ai atri mamifers y pësc. I delfins á n sistem de comunicaziun bindebó compliché, tres chël che ai fej ince ultrasonns.
Tla mitologia classica é le delfin simbol dl’ega y colié ala divinité de Netun y de Venus.




#Article 96: Dinastia Han (100 words)


La dinastia Han (漢朝, 汉朝, Hàncháo) á governé la Cina dal 206 dan C. al 220 do C. do la dinastia Quin y dan dala epoca di Trëi Rëgns. Ara ti á dé inom ala popolaziun etnica cineja por la desfarenzié dales tröpes atres etnies che viô tla Cina. Sot la dinastia Han é l’Imper cinesc deventé le terzo plü gran danter les ziviltes antiches, do l’Imper achemenid y Xiongnu cun na spersa de 8 miliuns de km². Al ê le terzo maiú imper ince en cunt dla popolaziun che al governâ, encër le 40% de chëra mondiala. 

Storia antica
 




#Article 97: Dinastia Tang (134 words)


La dinastia Tang (唐朝, Tángcháo) á governé la Cina dal 618 al 907 do C. tla perioda danter la dinastia Sui, che â porté l’unité politica tla Cina y la epoca dles Cinch dinasties o di Diesc Rëgns, te chëra che i raiuns cineji é gnüs despartis. 
La dinastia Tang á governé le maiú imper dl VIII seco do C. y le cuinto maiú tla storia dla porsona, che â na spersa de 13, 72 miliuns de km². 
L’imparadú Tai Zong (627 – 649) á porté ite le domëne cineje tla regiun dla fopa dl Tarim tl’Asia zentrala, á unifiché le Tibet cun la Cina y á concuisté la Corea. Cun l’imparadú Xuan Zong (713 – 756) él sté na perioda de pesc te chëra che al é gnü realisé operes artistiches dde valüta. 




#Article 98: Diplomazia (142 words)


La diplomazia é la sciënza da traté, da pert dl Stat, les cuestiuns de politica internazionala. Ara tol ite les prozedöres tres chëres che le Stat porta inant i raporc cun d’atres entités de dërt internazional -stac foradecá y d’atres entités cun personalité internazionala- por porté ite na buna colaboraziun y ciafé soluziuns a conflic y contrasć. 

La diplomazia moderna tl’Europa á sües raisc ti stac dl nord dla Talia tratan le XV. secul. Milan, Aunejia y la Toscana ê te chël tëmp zëntri importanc por les relaziuns diplomatiches. La Spagna é sté le pröm Stat che á mené n rapresentant sciöche ambasciadú ala curt dl’Inghiltera dl 1487. A pié ia dal XVI. secul s’á la pratica da mené fora ambasciadus slarié fora a düc i Stac dl’Europa.

Soluziun di conflic

Danter i stromënc plü adorá por la prevenziun di conflic él:




#Article 99: Ditatura (106 words)


 

Storicamenter fova la ditatura na forma de guviern monocratica che univa metuda su per n temp curt n cajo de pricul, coche sota i romans republicans.
Cun l temp se à chesta forma de guviern mudà, deventan a luesc permanenta, tant che la ditatura ne pudova nia plu unì teuta jù cun mesuns democratichs.
Te truepes caji ie la ditatura metuda su dala forzes armedes de na nazion che uel a chesta maniera tenì ju forzes revoluzioneres o priculi de carater soziel.
Te truepes caji ie la ditatura nce n mesun per strenjer ite o tò ju defin i derc dla persona y la garanzies costituzioneles.




#Article 100: Dlijia ortodossa (110 words)


La Dlijia ortodossa é üna dles dlijies te chëres che al é partí sö le Cristianiejim y ara é metüda adöm da deplü Dlijies nazionales. Al ti vëgn ince dit Dlijia ortodossa orientala, Dlijia cristiana d’Oriënt o Dlijia catolica ortodossa. Ara é l’arpejun dl cristianejim dl Imper bizantin y é sëgn partida sö danter i cater Patriarcac storics de Costantinopol, Alessandria, Antiochia y Ierusalem. Les dlijies ortodosses plü conesciüdes é la Dlijia ortodossa greca, la Dlijia ortodossa ruscia, che é chëra cun le maiú numer de fedei y la Dlijia ortodossa serba, che é gnüdes reconesciüdes dal patriarcat ecumenich de Costantinopol dl 1850, dl 988 y dl 1054 do C..




#Article 101: Dolasila (546 words)


Dolasila é la protagonista dla liënda dl Rëgn de Fanes, la cuntia epica zentrala tla tradiziun orala di Ladins dles Dolomites. Ara é la beliscima möta dla Regina y dl Re de Fanes y la jomelina de Lujanta, che crësc tl rëgn dles muntagnoles, aliades dla Regina y che pita proteziun al Rëgn de Fanes. 

Tla liënda vëgnel cunté che le Re de Fanes, por arjunje podëi y richëzes tres maius, va cun Dolasila y n tlap de soldas a chirí le scioz dl Lech d’arjënt. I soldas ciafa le scioz y ti al dá a Dolasila, mo ara se mëna picé di zbergli che ti damana da ti al lascé. Insciö ti dij i zbergli da sciuré le polver d’arjënt tl lech por fá flurí le scioz. Adinfora dessel garaté saites d’arjënt che ne fala mai, cun chëres che Dolasila gnará na gran combatënta. Porater ciafa Dolasila dai zbergli na pilicia blancia de belora. Ara dess lascé fá adinfora na coraza da jí te vera. I zbergli fej na profezia, aladô de chëra che Dolasila ne dess nia jí a combate sce la pilicia ess da deventé scüra. La prinzëssa Dolasila condüj les armades de Fanes te tröpes devëntes y vëgn incoronada cun la Rajëta, le maiú tesur di crëps slauris, sön Plan de Corones. Te n some ti comparësc le Prinz di Cajutes, che ara â copé te vera y che ti dij da la dé sö da combate cun ermes strinades. 

Le striun Spina de Mul condüj adöm i nemisc di Fanes por contrasté les concuistes tres maius arjuntes giulan ales ermes strinades de Dolasila y por ciafé zoruch la Rajëta, che dandaia ê te sües mans. Le jonn Ey de Net, Prinz di Durans, ti ê sté dal bate y ti â scinché la Rajëta, che le striun â pordü tl combatimënt, ala picera Dolasila, che gnô zoruch dal barat di jomelins fat fora dal Re de Fanes cun le Variöl dla flama, so alié socrët. Tla batalia de Fiames combat ince Ey de Net cun Spina de Mul y i nemisc de Fanes. Aladô de n plan dl striun, dessel ti jí pormez a Dolasila y la condüj fora dala batalia, a na moda che ara ne tires nia sües saites strinades. Ey de Net ti é da ti jí pormez a Dolasila, mo Spina de Mul ferësc la prinzëssa cun na saita strinada. Ey de Net se dessëna cun le striun, che ti fej n strinët. Canche Ey de Net röia indô pro se instës mëtel man da chirí Dolasila, de chëra che al s’á inamoré y va dala striona Tsicuta por ti damané consëi. Ara ti dij da lascé fá dai zbergli dl Latemar n scü striné che degügn adinfora d’al sides bun da alzé sö. Tl medemo tëmp á ince le Re de Fanes inciarié i zbergli dl Latemar da lascé fá n scü che scones Dolasila da ermes strinades. Chi co ti sará da l’alzé sö dess deventé le ciavalier de Dolasila. Ey de Net se presënta ala curt de Fanes sciöche n scëmpl soldá, mo Dolasila le reconësc atira. Al ti é da alzé sö le scü y do avëi combatü cun Dolasila te tröpes batalies ti damanel al Re de Fanes da podëi la maridé. 




#Article 102: Dolomites (593 words)


Les Dolomites é na morona de crëps dles Alpes.

Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit “Crëps slauris” é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul y danter les provinzies de Balsan, Trënt, Belun, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince tl’Austria (les Dolomites de Lienz).
Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmolada (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera.

Ales Dolomites ti á la jënt dl post che viô a sü pisc dagnora ciaré cun tëma y respet y degügn ne s’ess infidé da jí tan insö, dach an minâ che al viess dailó salvans y bai. 
Les Dolomites á ciafé so inom dal scienzié franzesc Deodat de Dolomieu, che á le ciafé sö dl 1789 che i “crëps slauris” ê fac de na pera speziala y de morvëia. Les Dolomites gnô insciö conesciüdes sura döta l’Europa y al metô man da roé adarlerch scienziá y alpinisć da vigni naziun che proâ da roé söles pizes plü altes. Paul Grohmann da Viena roâ por pröm sön Saslunch (1869), Georg Winkler da Minca söi ciampanins dl Vajolet, Paul Preuß y Emilio Comici â daurí n gröm de vies che roâ söles pizes plü altes. Ti 70 agn dedô ên spo bogn da roé damproia sön dötes les pizes dles Dolomites. La maiú pert di alpinisć ê da foradecá y gnô daidá da iagri y da mënacrëps dl post. Insciö metôl man le tursim dla munt. Ince ai mënacrëps dl post ti garatâra da roé por pröms sön val’piza y da porté ite so inom tl liber dla descurida dles Dolomites, sciöche Angelo Dibona d’Ampëz, Jan Batista Vinatzer de Gherdëna, Giuvani Alton da Calfosch y Tita Piaz de Fascia. 






#Article 104: Domëne Moling (260 words)


Le scoltur Domëne Moling (La Val, 28 d’agost 1681 – 27 de má 1761) á realisé deplü operes artistiches de valüta che é da odëi danter l’ater tla dlijia da La Val, tla dlijia da S.Ciascian, tla dlijia da Andraz, tl Dom da Porsenú, tl Dom da Desproch, tla Plaza C.Battisti a Rorëi -la fontana dl Netun d’ermo-, a Riva del Garda.





#Article 106: Durich Chiampel (280 words)


Durich Chiampel ie n autur rumanc. L ie nasciü  ca. 1510 a Susch, † ca. 1582 a Tschlin.

IN tuott ilg muond ch' huossa par gratzgia da Deis s' preidgia lg Euangeli, suun chi scrywen è chiauntan Psalms è bellas Chiantzuns, a laud è dingratzgiamaint da Deis, éd auisamaint da lg proassem, choa eir quell dee crair è s' impissar. Sul proa nuo in noassa Ingadina mauncka 10 blear in quai. Brickia chia lg' Euãgeli nun uénnga in noassa terra pradgiad. (Parchè ch' ell ais imprüm schkumantzad a ngyr pradgiad in Ingadina dsur è dsuott in ls' 1524. anns: da mai imprüm, è dalãdrinaun eir dad auter fidels pradgiaduors d' la [p. 4] noassa terra blears, fina ch' eir alchiüns our d' Lũmbardia, naun sũn lg' dawoa suun ngüds proa 15 nuo). Improa nuo nun haweiwan Poëts è parsunas sapgiauntas chi ns' pudessen eir in quai gnyr in agiüdt. Parchè tü Christiaun lectur deisch ssawair ch' és chiatta aunt uaingk u trenta alatrads, è chi uschelgoa pür bain sapgian, choa pür ün Poet, chi hagia ilg mœd è lg ssawair da faar indrett schantadas chiantzuns, chia ls' plaeds tuotts s' cumbütten è s' raspuondan, 20 … schkoa è dee esser éd auda in üna tngyn ouwra. Moa huossa haa Deis eir a la noassa terra fatt quella gratzgia è datt quell duun, ch' ella haa brickia pür la uiua preidgia da lg saingk Euangeli, moa eir lgieut, chi ssaun metter in lg noass languack la Scrittüra saingkia (schkoa haa fatt huossa dincuort cun lg Nouw testamaint ilg bain sapgiaũt Iachiam 25 Bifrun) è faar Psalms cun quella déschauntza schkoa huossa ais ditt (ilg qual ais ün spetzial duun da Deis). 




#Article 107: Educazion linguistica integreda tles scoles ladines (1428 words)


Educazion linguistica integreda tles scoles ladines

L segondo volum dla seria “Sprachen im Vergleich”, prejentà ai 6 d’auril 2011
pra l cunvëni scientifich sun “L ladin tl sistem furmatif ” n gaujon di 10 ani dla
Repartizion ladina dla Università Liedia de Bulsan, ie dedicà ai determinanc y
ai pronoms. Si titul cumplet ie:

I determinanc y i pronoms ie paroles che ne fej nia ora scialdi de plu che za. l 1%
de duta la paroles de na rujeneda, ma che vën adurvedes cun gran frecuënza pervia
de si truepa funzions per la comunicazion. Les ti dà esprescion a senificac gramatichei
schiche “numer” (singuler - plurel: chëla - chëles), “jëne” (masculin - feminin:
degun - deguna), “persona” (1., 2., 3. persona singuler: ie, tu, ël / ëila; 1., 2., 3. persona
plurel: nëus, vo, ëi / ëiles), “pussedimënt” (mie, tie, sie...), “cuantificazion” (nia, degun,
puech, n valguni, truep, dut ...) y mo trueps d’autri. Nce i articuli toca leprò. I
articuli determinatifs permët danter l auter de desferenzië la entiteies cunesciudes
o bele a vel’ maniera identifichedes da chëles che ne n’ie mo nia determinedes y
che vën mé numinedes sciche reprejentantes de na categuria o grupa; chësta ultimes
se damanda i articuli indeterminatifs (Ncuei ei giapà la lëtra che Silvia m’à
nvià. – Ncuei ei giapà na lëtra da na mi cumpania de scola.). I determinanc ie for liei
a n sustantif y ne azetea nia n articul danora, i pronoms alincontra ie ndependënc,
sta da sëui y ie boni de sustituì sustantifs y nce pertes plu longes de n test.
Chësta publicazion, unida ora d’autonn dl ann passà, ie l segondo volum dla
seria “Sprachen im Vergleich”, che ie n proiet dedicà ala descrizion dla gramatiches
dla trëi rujenedes adurvedes y nseniedes tla valedes ladines de Gherdëi
na y dla Val Badia. L se trata perchël dla descrizion dla gramatiches dl tudësch,
dl ladin de Gherdëina, dl ladin scrit dla Val Badia y dl talian, realiseda te na
pruspetiva cuntrastiva per mustré su chël che ie medem y chël che ie defrënt
danter chësta rujenedes.

L proiet ie unì nvià via dan n valgun ani per scumenciadiva dl Istitut Pedagogich
Ladin tres si diretëur Theodor Rifesser. La ncëria per l proiet ti ie unida
sëurandata a Horst Sitta dla Università de Turic y a Peter Gallmann dla Università
de Jena, tramedoi germanisć y esperc de gramatica tudëscia y teorica, y
a Heidi Siller-Runggaldier dla Università de Dispruch, romanista cun spezialisazion
tl ladin y tl talian. Per la pert gherdëina ala pudù se nuzé dl sustëni de
Marco Forni y per la pert badiota dl sustëni de Giovanni Mischì. Giovanni
Mischì à ora de chësc sëurantëut la ncëria nia saurida de urganisé l material
ejemplificatif per l ladin scrit dla Val Badia aldò dl’autra rujenedes, respetan tl
medem tëmp la strutures y la formes de chësta varietà ladina. Zënza l aiut di
doi cunlauradëures dl Istitut “Micurà de Rü” ne fossel nia stat mesun purté a
bon fin l lëur nchina śën fat. Per seguré na azetabltà l plu puscibl auta di ejëmpli,
ie pona ala fin mo duta la pert ladina unida cialeda tres da Paul Videsott
(Università de Bulsan). A duc ti val n gran rengraziamënt da pert di autores.
Sciche prim volum dla serie iel unì publicà, tl 2008, la gramatica n cont dl verb.
Chësc volum ie unì prejentà ai 23 de mei dl medem ann tla Università de Bulsan
a Persenon. L terzo volum n cont di costituenc dla frasa ie tl lëur. Sce dut va
bën, messëssel vester finà per l ann 2012. Y per cumpleté l proiet saral pona mo
da traté l sustantif, l agetif y l averb te un n volum, y la frases liedes adum te
strutures cumplesses te n auter volum.

L obietif zentrel ie zënzauter chël de sensibilisé a udëi chël che ie medem y
chël che ie defrënt danter nosta rujenedes dal pont de ududa de si gramatica y
de mustré su, a chësta maniera, la fundamëntes linguistiches de nosc trilinguism.
Ma cun chësta gramatica dëssel nce unì metù a despusizion di nsenianc
y dla nseniantes cunescënzes de chëles che ëi y ëiles possa se nuzé tl nseniamënt
dla trëi rujenedes. L se trata de cunescënzes de utl dantaldut per chëi
nsenianc y chëla nseniantes che ie nciariedes dl nseniamënt ntegrà dla rujenedes.
L valor de na tel gramatica ie n ultima da udëi nce te si senial de viers de
na majera toleranza linguistica y de na majera cunvinzion che uni rujeneda se
merita l medem respet y la medema dinità. Chësc pudëssa pona purté pro nce
a na miëura cunvivënza danter la jënt tla valedes ladines, nce sce la rujeneda de
familia ne n’ie nia la medema per duc.

N cunfront se damanda for almanco doi persones o doi cosses da paredlé, y l
muessa vester tler n relazion a cieche les vën paredledes. Per ejëmpel: Sce n dij
Silvia ie majera che Rita, pona vënieles cunfruntedes n relazion a si grandëza o
autëza. Sce n dij Silvia ie plu acorta che Rita pona vënieles cunfruntedes n relazion
a si nteligënza. La entità n relazion a chëla che l vën fat l cunfront vën tlameda
tertium comparationis. N tertium comparationis va de bujën nce per l cunfront
linguistich. N possa per ejëmpel cunfrunté nosta trëi rujenedes n cont de
coche les ti dà esprescion al jëne gramatichel (Genus). Pona uderan che te nosta
doi rujenedes romaniches vëniel mé desferenzià danter l feminin y l masculin,
ma che l tudësch à cun l neutrum mo n jëne de plu. Y sce tl cunfront vëniel
pona mo tëut ite sciche tertium comparationis la desinënzes cun chëles che chisc
jënes vën realisei per ejëmpel pra i articuli, pona possen cunstaté che nosta doi
rujenedes romaniches desferenzieia l femin y l masculin tl singuler y tl plurel, l
tudësch i trëi jënes mé tl singuler, ma nia tl plurel, ulache i ie neutralisei te una
na sëula forma (tud. der / die / das – die; gherd. l / la – i / la; bad. le / la – i / les;
tal. il / la – (gl)i / le). Ma l tudësch desferenzieia mo l casus, y chësc sibe tl singuler
che tl plurel (tud. masc. der / des / dem / den - die / der / der / die).
La terminologia adurveda tla gramatica ie na sort de cumpromis danter chëla
tudëscia y chëla taliana per ti dé la puscibltà a nteressei che vën da tradizions
de reflescion linguistica desferëntes de ntënder chël che vën desmustrà. Per la
descrizion iel unì tëut l tudësch.

Chësta ie stata dessegur una dla pertes plu ries da realisé. L problem ie unit a
se l dé, ajache la trëi rujenedes ne n’ie nia struturedes unfat. N cont de vel’ carateristiches
se semea de plu l ladin y l talian, n cont de d’autres inò de plu l ladin
y l tudësch. Ma la prejentazion messova purempò vester sistematica acioche
chi che chier nfurmazions plu avisa sibe bon de les giaté. La carateristiches
dla trëi rujenedes ie perchël unides descrites l plu puscibl una dlongia al’autra.
Canche n fenomenn linguistich se damandova na descrizion plu longia, ie si
carateristiches tla trëi rujenedes unides tratedes ndolauter. Per ti permëter ai
nteressei de abiné riesc la nfurmazion crissa, iel unì metù dancà tl liber n indesc
bendebò ala menuda di argumënc tratei, y dovia n indesc dla paroles tecniches
adurvedes y n indesc dla paroles tratedes, spartides su aldò dla rujeneda.
La descrizion gramatichela, dantaldut chëla di determinanc y di pronoms ladins,
s’à damandà na cunzentrazion particulera, danter l auter ajache si formes
y l’adurvanza de chësta formes ne n’ie mo nia codifichedes nchin ti ultimi detai.
N pert vëniel tëut formes desferëntes per l medem fenomenn, y chësc nce

Heidi Siller-Runggaldier
tla scritura. Nsci iel tl mumënt n droa cater variantes scrites per l pronom partitif,
che ie chël pronom che curespuend plu o manco al talian ne y al tudësch
davon te na frasa sciche Ne ho mangiate due [di mele]. Davon habe ich zwei gegessen
[von Äpfeln]. La formes ie: nen, n (Tanta possen pa ti nen / n cunzeder ai
mutons [de lidëza]?), n’ (Tanc n’ es’a maià [de mëiles]?), y tl badiot nce un do i
pronoms me, te, se (T’ un aste inće tö cumpré un [n auto]?).




#Article 108: Educazion y mendranzes (888 words)


La situazion dla mendranzes ne ie nia dlonch medema; l n ie de teles che se n stà miec y de teles che à de gran problemes a sëuraviver. Sanbën depëndel da deplu gaujes coche na mendranza se n stà y ciuna puscibiliteies che la à de crëscer n pesc y de flurì. La situazion iuridica de na mendranza ie l pont fundamentel, ma nianca de bona leges y normes de scunanza ne jova a truep sce la situazion soziela o economica o culturela de na populazion ne ie nia bona.

L vën dit “Na mendranza seuraviv sce la uel!”, ma chësc ie saurì dit, sce la cundizions dut nteurvia ne tleca nia… L seuraviver de na mendranza ne ie nia assé te n mond che se muda tan dassën sciche l nost. L uel nce vester n plan per na mendranza, na vision per si daunì y chel mancia suvënz, ajache l ne ie nia prospetives aldò o i problems de uni di ie tan pesoc che n se vëij nia seurora de svilupé idees y visions per l daunì.

Pona possen usservé, y chël ie bën na mueia, che la mendranzes à suvenz la tendënza a se spartì dassën dedite, iust la plu dëibles, y chësc ne porta sanbën nia pro a n anterveder per i destins dla populazion, che se dumandëssa alincontra n tenì adum sterch, almanco sun i ponc plu mpurtanc per seguré la prospetives per l daunì.

Dantaldut l mpëni per l seuraviver y l crëscer dl lingaz. Sun chësc pont se gëura suvënz bele l cunfront danter la pertes de chësta chemunanzes, davia che suvënz mancia mpue la autostima da pert di cumpunënc dla mendranza n cont dl valor dla rujenedes de mendranza cunfront a de autra rujenedes che n cunësc y che n rata sibe plu mpurtantes. Chësc ie l fenomenn che n tlama “defizit de prestige” che ti dà tan da cë a chëi che se cruzia de mantenì la pitla rujenedes.L ie tler che na gran rujeneda , dantaldut sce l ie la rujeneda ufiziela de n Stat o de na Region, à n majer pëis y n majer prestige de na pitla rujeneda de mendranza, unfat sce la ie o ne ie nia la “rujeneda de la oma”, chëla dl cuer, te chëla che n se sënt da cësa y cun chëla che n se identifichea…

La mpurtanza de na rujeneda coche mesun de comunicazion te n cheder plu lerch, che ne sibe nia mé la familia o l pitl paesc, ie de n zaron plu determinanta dla rejons sentimenteles che nes fej bater l cuer plu dassën per nosta rujenedea dla oma. Tlo possen bën se stizé sun gaujes economiches o zeviles, davia che suvënz l degré de padronanza de na gran rujeneda determinea la posizion soziela de na persona. Chësc vel mo de plu te raions ulache n adrova deplu rujenedes, sciche tlo da nëus, ulache n spiza scialdi de plu la urëdles y n mët scialdi plu averda sce na persona sa bën da adurvé na gran rujeneda sciche l se toca che no te autri raions, ulache a chisc details ne ti vëniel nia dat gran pëis…

Per dì: a n Ladin ne ti vëniel nia tan gën perdunà fai gramaticai o nce mé stilistics, cunfront a n cumëmber de na gran chemunanza de populazion, sciche talians o tudësc, che se prova a vel maniera de adurvé la autra rujeneda. Dai Ladins se pertendun belau na perfezion de un de rujeneda dla oma tudëscia o taliana, canche n ne abadea nia tan sce l sebe bën avisa si lingaz dla oma…Chësc ie paradox, ma la ie nscila…Sce n pënsa do avisa, ie nce l sistem scolastich te nosta valedes de Gherdëina y Badia, fat aldò che n arjonje n livel scialdi aut de cumpetënza tl tudësch y tl talian, y aldò de chël vënien mesurei suvënz, nia tan sce n rejona bën aldò l ladin…

Da chësc fat possen interpreté n prestige soziel dl ladin scialdi sota chël dl tudësch y dl talian, per nia rujene´ dl inglëisc che ie aldidancuei deventà n “must” per uni persona che uel se fé streda sun chësc mond globalisà.

Dal’ autra pert possen nce usservé che ti ultimi tëmpes vëniel scialdi metù plu averda de coche n rejona ladina, almanco ti media o te situazions ufizieles, canche dal’ autra pert vëniel nia dinrer scialdi slaudernà tla adurvanza privata cun l ladin. Chësc ie l resultat de na cërta ufizialisazion dl ladin ti ultimi dejeneies y chësc ie inò gaujà sanbën dala aplicazion de cërta normes de scunanza che à pià pé nce tla valedes ladines, per ejëmpl l duvier de cunëscer la trëi rujenedes ufizieles y de les adurvé te cërta situazions formalisedes.

Cun chësc uei mé dì che l possa nce vester na cërta discrepanz danter adurvanza publica y privata de na rujeneda de mendranza, nscila che p.e. la adurvanza formaliseda te situazions ufizieles possa miuré, canche chëla a livel spontann te familia o te situazions informeles possa nce deventé piecia… L ne ie nia n automatisma danter la doi cosses y l fossa na ilujion miné che n posse, te na democrazia, sfurzé la jënt a se urienté linguisticamënter o culturalmënter de un n viers o de n auter, mé tres regulamënc o normes …




#Article 109: Educaziun (117 words)


La parora educaziun vëgn dal verb latin educĕre (“trá fora”, “trá fora ci che é daite), che e meüt adöm da ē- (“da, fora da”) y dūcĕre (condüje). Al é ince la ipotesa che la parora vëgnes dal verb latin educare (trá fora, trá sö).

L'educaziun é l’ativité che sostëgn le svilup y la formaziun de conoscënzes y abilités cognitives, soziales y de comportamënt de na porsona. Tres les periodes storiches á l’educaziun albü influsc da cultures desvalies.

La pröma sciënza soziala che á studié l’educaziun é stada la pedagogia, che s’á conzentré sön l’educaziun di pici. Tl tëmp él spo nasciü les sciënzes dla formaziun y dl’educaziun, che se dá ince jö cun formaziun di adulc.







#Article 112: Elefanc (143 words)


I Elefanc toca pro le dominium di eucarioc y pro le rëgn di tiers tla familia de mamifers proboscidá di Elephantidae (Gray, 1921) che tol ite trëi sortes viëntes; l’elefant asiatich (Elephas maximus), l'elefant african dla savana (Loxodonta africana) y l'elefant africano de bosch (Loxodonta cyclotis).

I elefanc pó vire normalmënter cina a 70 agn, mo al é documenté che n elefant á vit 82 agn .  I elefanc é adöm cun i rinozeronc y i ipopotams i tiers plü gragn dla tera. N pice elefant nasc do 21 mëisc y apësa impormó nasciü ca. 150 kg. Le Mammut alda pro i antenac dles sortes viëntes dla familia di Elephantidae. 
Les carateristiches prinzipales dl elefant é la proboscida y döes zanes d’avore, n material dër prezius por chël che al ti é gnü dé la ciacia por sechi y che é sëgn proibida.




#Article 113: Elisabeta I (111 words)


Elisabeta I Tudor (Greenwich, ai 7 de setëmber dl 1533 – Richmond upon Thames, ai 24 de merz dl 1603) é stada regina dl’Inghiltera y dl’Irlanda dal 17 de novëmber dl 1558 cina ala mort. Ara é conesciüda sciöche “la Regina Viria” y ara é la cuinta y ultima regnanta dla dinastia Tudor. Ara á sostigní la Dlijia d’Inghiltera cuntra la Dlijia catolica y cuntra süa jormana Maria Stuarda, che araá lascé saré ia por ca. vint agn y che ara á fat iustizié. 

L’inom dla pröma colonia ingleja d’America, la Virginia, vá zoruch ala Regina Viria. 
Danter les maius personalités dla perioda dl rëgn de Elisabeta I él William Shakespeare.




#Article 114: Emil Roussette (140 words)


Emil Roussette (1847 - 1910) ie n autur rumanc dl Grijon.

Tras quista giassa stretta sto '1 passar;
A Küssnaclit atra via non concliia —
Propizi' ais T occasiun — eau vögi gujar.
Davo quist samviicr ani zopparà,
Dallà la liizza non il po sbagiiar;
La giass' ais strctt' el 11011 am po mütsclrir.
Ea piir teis quint cu '1 tschel, tii vil tiiastlaun!
Davent stos tii, tas uras sun quintadas.
Quict e prus hai eau fln qua vivii —
Be siilvaschina hai ncls guatls chatschà,
Siin raordraretsch nia non m' hai impissà —
Cun spiert inagiin la pasch m' hast involada;
lu tössi da scrpaint has tii corrof
Meis spiert bandus, racis cor chi T nial liigiva;
Tii m' has diisà à iatts abominabels —
Quel chi per schaibia seis ufauiit pigliet,
Quel sa tuccar nel cor riel adversari.




#Article 115: Engelbert Demetz (433 words)


Engelbert Demetz (1868 - 1922) ie n preve dl Sëlva ie n autur ladin de Gherdëina.

S̄toria del vödl tes̄tamënt. 

Tel s̄cumenciamënt à Iddie cherià l ciel y la tiërra. Ma la tiërra fōva mō zënza fŏrma y ueta, s̄cura y curida d'èga. Iddie a pō ditt: Sibe fatt l linëus. Y en chël mumënt ie s̄tat fatt l linëus. Chës̄ fōva l prim di. 
L segŏndŏ di à ditt Iddie: Sibe fatt l firmamënt. Y t'en mumënt fōvel fatt. Al firmamënt i a pō chel böl Die mettü l inuem ciel. 
L tèrzo dì à ditt Iddie: L'èga della tiërra dëssa s'abinè adùm te un luec y l dëssa cumparì tiërra sutta. Y ens̄ì iel suzzedù. La tiërra sutta à Iddie numinà tiërra y all'èga, che s'ōva abinà adùm te un luec, i àl dat l inuem mèr. Pō à ditt Iddie: La tiërra fèḡe crës̄er iërbes y plantes da frutts̄. Y ens̄ì iela deventèda. T'en iëde à la tiërra s̄cumencià a vardië y l chers̄ōva iërbes y lëns y d'ùgni sōrt de plantes. 
L quartŏ dì à ditt Iddie: Sul firmamënt sibe žën fattes luns. Y ens̄i iela ḡita. Iddie à fatt l surëdl, la luna y la s̄tëilles, acciōcche les luminësse ḡiù sulla tiërra. 
L quintŏ dì à pō ditt chel böl Die: Sibe fats̄ i pës̄ tell'èga y i ucciei tell'aria! Y t'en iëde fōvel tell'ega d'ùgni sōrt de pës̄ y tell'aria d'ugni sōrt d'ucciei, de grands̄ y de pitli. 
L sès̄tŏ di à ditt Iddie: L dëssa unì d'ùgni sōrt de tieres sulla tiërra! Y t'en mumënt fōvel fatt. Da dedō à pō chel böl Die mō cherià l uōmŏ y à ditt: Sëura i pës̄ tell'èga y i ucciei tell'aria y sëura dutts̄ i tieres sulla tiërra pōsses tu cumandè. 
L sèttimŏ dì finalmënter à Iddie pausà y l à benedì chel dì y l à santificà. 

Iddie à encie cherià en gran numer de cröatures spirituèles, che en ne vëis̄a nia, pervìa che les n'à degùn cōrp. A ch's̄ta cröatures i diḡiŏnse nëus angiuli. Dutts̄ cants̄ chis̄ angiuli fōva tel prim, canche Iddie i à abùi cheriëi, biei, bŏni y cuntents̄. 
Ma de chis̄ angiuli n'ie1 trueppes deventèi supèrbes̄ y i n'ullōva plu nia fè al sënn a Iddie. San Michiel y i bŏn angiuli à cumbattù cui rìe angiuli supèrbes̄. Chis̄ rie angiu1i l'à perdùda y ie unìi battùi ḡiù dal paravìs y ciaccèi tell'infiërn. Al mas̄er de i rie angiuli supèrbes̄ tell'infiërn i digiǒnse nëus malàn. 
Ai bǒn angiuli i à dat chel böl Die per prèmia l paravis̄ per fǒrt, per dutta l'ètèrnittà. 




#Article 116: Entourn 3000 Ladins desmostra sun l Jouf de Sela (1195 words)


Manifestazion ladina sun l Jouf de Sela.

N meis do sia fondazion à “Zent Ladina Dolomites” metù a jì ai 14 de messel dl 1946 la manifestazion storica sun l Ju de Sela, a chela che passa 3.000 Ladins à tout pert se ghiran sie reconesciment y sia reunificazion tla provinzia de Bulsan.

La manifestazion ladina sun l Jouf de Sela (14 de messel 1946). Al rejona dr. Sisto Ghedina, president de „“. 

Te n telegram a De Gasperi vegniva les ghiranzes ladines cumpededes su plu avisa:

Ma davia che De Gasperi ne ti ova nience responù, à “Zent Ladina Dolomites” – tres n memorandum – tout su ai 18 de messel dl 1946 diretamenter contat con la Conferenza de Pesc a Paris. A Paris s’à dantaldut i raprejentanc de Südtirol Friedl Volgger, Otto von Guggenberg y Hans Schöfl sciche ence la delegazion austriaca dassen dé da fé per arjonje les ghiranzes di Ladins, dantaldut da i tò ite duc tl raion d’autonomia prevedù. Ma ai sforc de “Zent Ladina Dolomites” ti soflòvel dantaldut tla provinzia de Belun n vent freit decontra: al memorandum di 18 de messel ti ova responù l CLN ai 6 d’aost con n contramemorandum, a chest ova “Zent Ladina Dolomites” repliché ai 9 y l CLN endò ai 18 de setember.

 
L tenour di contramemorandums dl CLN fova tresfora l medem: la popolazion di trei comuns é taliana; la reunificazion con Südtirol é demé voluda da n valgunes pueces persones, a cheles che al ti encresc do l temp nazist. Sce Cortina ruvassa pro Südtirol, podessa la Talia adora o tert la perde. De Gasperi à sourantout chisc argomenc y à mantegnù tla chestion ladina na posizion dura. Al à enfinamai manacé da lascé sauté l’acordanza sun l’autonomia de Südtirol, sce la SVP y l’Austria essa inant batù sun les ghiranzes di ampezans y fodoms. Chesta é ence la gauja ciodì che i Ladins ne vegn – con duc i sforc dl’Austria y dla delegazion de Südtirol – nience nominés ne tl Tratat de Paris di 5 de setember 1946. An pò desmostré che De Gasperi se lasciova consié tla “chestion ladina” da Ettore Tolomei: te na letra ti metova chest a cuer con insistenza de rejoné tres demé de “doi” grups etnics te Südtirol y de conscidré y traté i Ladins dagnora sciche talians. 

Ciamò da d’auton dl 1946 ti vegnìvel ortié al govern talian a Roma na petizion sostegnuda da 90 % dla popolazion per l destacament da Belun y na reunificazion con Bulsan, cie che à atira gaujé la reazion dl vedl CLN, che se damanova te na contradomanda al president dl Consei di Ministri enfinamai che “Zent Ladina Dolomites” vegnissa proibida per “tendenzes antitalianes”. De Gasperi ti ova responù de ester informé sun la “volonté separatista” de “Zent Ladina Dolomites” y che al se stravardarà perchel da azeté ence demé una dles ghiranzes metudes dant. Canche i raprejentanc de Südtirol damanova ciamò n iade la delegazion taliana a Paris da jì ite sun les ghiranzes di trei comuns de Souramon
t, ti ova l ambasciadour talian Carandini responù che ala se tratova de na popolazion demé ciadorina y perchel taliana, de chela che Südtirol n’ova nia bria da se cruzié.
Pro les lites de comun di 10 de november 1946 à “Zent Ladina Dolomites” ciafé sibe a Anpezo (16 de 20 mandac) che ence a Col Santa Lùzia (12 de 15) la maioranza assoluta (ta Fodom n’àn nia podù lité, davia che al ne s’ova prejenté deguna lista alternativa a “Zent Ladina”). Danuef él vegnù ortié na petizion, en chest iade a la Enduneda Costituenta, ma endò zenza suzes.

Te chest temp vegnìvel bele laoré pro l dessegn de n statut d’autonomia per Südtirol. Dal prefet dla provinzia de Bulsan Silvio Innocenti ciafova “Zent Ladina Dolomites” al 1 d’otober 1946 l’assegurazion che al fossa vegnù scrit fora n referendum per la reunificazion. N referendum per la reunificazion prevedova ence l dessegn de statut d’autonomia laoré fora da Karl Tinzl per la SVP. Ence la proposta dl moviment autonomistich trentin ASAR prevedova na region ti confins dl 1922 sciche ence na terza “curia” per i Ladins, dlongia chela taliana y todescia. Ma ence chilò plovòvel delujions: ai 27 de jugn 1947 deliberova la Enduneda Costituenta da mete su na region unica per l Trentin y l Südtirol zenza i trei comuns ladins.

Empò ne volova i trei comuns aministrés da raprejentanc de “Zent Ladina Dolomites” nia la dé su. Do n auter memorandum ai aliés ai 8 de mei dl 1947 s’ài apelé con trei deliberes ai 17, 18 y 19 de messel 1947 al Ministere di Interns a Roma con la domanda da reporté i confins a coche ai fova dant l fascism o de conzede altamo n referendum. Ma atira à la jonta de comun de Belun protesté energicamenter.

Oramai parova la provinzia de Bulsan n travert nia plu meso da arjonje, tant sterscia fova la politica d’ostruzionism taliana. Perchel ova i trei comuns damané – sciche ultima poscibelté da vegnì empò ciamò touc su tl raion d’autonomia – ai 28 de november 1947 (con l’enjonta de na lista de sotescrizions dl 70 % di peresc de familia) y ciamò n iade ai 13 de jené dl 1948 da vegnì metus almanco pro la Provinzia de Trent. Sceben che i parlamentars trentins sostegniva adum a la maioranza dla DC chesta ghiranza (bele ai 16 de november dl 1947 s’ova duc i partic trentins pronunzié per n referendum), s’ova l vizepresident dla DC da enlaouta, Paolo Emilio Taviani (aposta – sciche al à scrit enstes te sies recordanzes) metù adum te chesta chestion con l’oposizion fajan enscì tomé la mozion. Enscì fova ence l’empermetuda dl president dla region Luigi Menapace, fata sun domanda dl deputat Defant (ASAR) y touta su con gran aplaus di prejenc tratant la pruma senteda dl Consei Regional ai 13 de dezember dl 1948, de s’impegné da conduje derevers i trei comuns ladins, demé plu na empermetuda vueta. La SVP fossa steda a una con l’agregazion di trei comuns a Trent, sce l Unterland fossa passé pro Bulsan: chesta seconda ghiranza é vegnuda azeteda, depierpul che la pruma é romagnuda per streda.

Roma se mostrova demé desponibla ti confronc di Ladins de Südtirol, speculan de mete empé n contrapeis italofil a la SVP. Con chestes intenzions él vegnù tout n valgugn provedimenc che contrastova enlaouta la linia di raprejentanc ofiziai di Ladins y dla SVP y che vegniva perchel tl prum conscidrés sciche sforzés su (enscì p.ej. l’introduzion dl sistem scolastich paritetich, che vegniva demé sostegnù da na mendranza di Ladins, sceben che al s’à a la fin desmostré ideal per i debujegns de nostes valedes). Nience les ghiranzes giustifichedes di Ladins de Fascia ne vegniva toutes en conscidrazion, condut che chisc essa audì pro la medema region Trentin-Südtirol. Da vigni mesura de sconanza dovova endere romagne scluc fora i Ladins di trei comuns tla provinzia de Belun. Do che la polizia ova sprigolé ju y ensciautrì con truepes manacedes y percuisizions de ciasa i raprejentanc de “Zent Ladina Dolomites”, à chisc dé su demoralisés sia batalia a la fin dl 1947.




#Article 117: Erich Kostner (122 words)


Erich Kostner (Corvara, 26 de jené 1921 – 18 de jügn 2018), müt de Franz Kostner, é sté un di pioniers dl turism tl’Alta Badia y danter i fondadus dl Dolomiti Superski dl 1974. Dl 1947 ál metü sö la pröma sciovia dla Talia sön Col Alt. Dl 1978 ál metü sö l’”Associazione Nazionale Esercenti Funiviari” (ANEF), de chëra che al é sté presidënt cina al 1991. Al á svilupé na gran rëi de implanc tl’Alta Badia y al á metü sö deplü consorc: le Ski Carosello Corvara – La Ila – S.Ciascian dl 1983 y le Consorz di esercënc di implanc Alta Badia dl 1974. Dl 2009 ál ciafé dal Presidënt la Republica dla Talia le titul de “Cavaliere del lavoro”.




#Article 118: Ert (423 words)


Lert tol ite duta la ativiteies dla persones tla formes dla creatività y dla esprescion estetica y ie perchël n lingaz cun chël che l vën comunicà emozions. 

L'ert visuela ie la soma dla formes artistiches che n representea cun mesuns visivs, coche la pitura, la scultura, la fotografia, l video y i.i.

l ie la tecnica fundamentela de representazion tl'ert per mesun de linies o ponc, l ie adurvà sibe coche forma d'ert a pert che nce coche preparazion a autra formes artistiches.

la ie na forma d'ert tres l mesun coloristich cun tecniches de plu sortes, dal acuarel ala pitura a uele o tempera o cun tecniches mescededes.

La scultura ie na forma d'ert tridimensionela fata tulan demez pertes da n tlapon o pez de sas, cun scarpiei y mazes o nce juntan pro pertes , p.e. metan leprò mauta de curzelon o peton o autri materiai.

Do i primes tentatives via per l '800 ie la fotografia deventeda n'ert a sé cun de gran arjontes dantaldut via per l '900 y ti tempes contemporans.

L film ie aldidancuei n'ert autonoma cun n gran aparat de produzion te plu stac dl mond (dantaldut USA y India). L ie la forma d'ert dla imajes che se muef, dant stomia, depona plu tert cun sonns y mujiga leprò.

L'animazion ie na forma d'ert fata de representazions deseniedes che se muef. L se dumanda na grandiscima  lingia de chedri movimentei.

La mujiga ie é l’ert y la sciënza dla organisazion di sonns ciantei o sunei, dla fueres y dl chiet tl tëmp y tla lerch y aldò di prinzips dl’acustica. 

L teater tol ite deplù disciplines artistiches per concretisé n spetacul, na rapresentazion de na storia nce cun musiga, bal y d’autra disciplines performatives.

L romantizism ie n muvimënt te ciamps desvalives dla cultura nasciù bele ala fin dl '700 che uel crì l jol dla fantajia te n mond alternatif idealisà y che ie stat dominant via per dut l '800, ruvan nchina ite tl ´900.

Modernism ie na definizion de posizions y esprescions artistiches tl passé dal realism dl '800 a inovazions 
y tipologies artistches dl '900.

L realism ie n muvimënt te ciamps desvalives dla cultura che se tulova dant de representé l mond y la vita te formes concretes, auzan ora dantaldut la problematiches sozieles.

L astratism ie l'esprescion artistica che ne se tol nia dant la imitazion dla natura y de si formes, ma plutosc de representé emozions o situazions estetiches cun l mesun de umbries, tonalieteies, representazions astrates.




#Article 119: Estetica (100 words)


Lestetica ie la pert dla filosofia che se cruzia di aspec liëi al bel y a si realisazion y definizion.
La nasciuda dl'estetica ie tradizionalmënter tl 1750 cun la publicazion dl liber Aesthetica de Alexander Gottlieb Baumgarten.

Dantes i majeri autores taliani che á dè n gran contribut ala nrescida estetica iel:



#Article 120: Eté Medievala ti raions ladins (620 words)


Ampez y la Ciadura fej pert dl patriarcat de Acuileia y à na autonomia estenuda che é fisseda te statuc aposta. 
Tl 1420 (con la fin dl Patriarcat) toma Ampez sot a Aunejia, tl 1511 végnel concuisté dal imperadour Massimilian y entegré tl Tirol. 
Con l davagn da la venuda de legnam, ti paia Ampez i laours publics y les coutes al govern. Al é na gran ercia: la blava vegn compreda ite a l'engrana y deda inant a la jent zenza sourapriesc (regoles).

L raion ladin fova ntan l Medieve defin sota patrons da ora de cà.

I majeri senëures fova tl meter man I vesculi de Persenon, de Trënt y de Aquileia (per la pert de Anpezo). Nce l vescul de Coira ova na gran puscion tl Venuest (Vinschgau) che te chëi tëmpes fova mo n bona pert retoromans. Do y do se à fat inant I seniëures de Tirol, che da funzioners y vassai dl vescul ie deventei seniëures de gran pert dl raion, nce de pertes dla Dolomites ladines, coche p.e. la suneria de Gudon, che tulova ite gran pert de Gherdëina. L vescul de Persenon à mantenì la suneria sun Tor, Fodom y Fascia. La munighes de Ciastelbadia ova suneria sun Mareo y da chësc nasciova suvënz cunflic cun Persenon.
Cun l passé de Tirol al' Austria dl 1363 univa l pudëi di vesculi mo plu strënt ite, ajache l messova se cunfrunté cun n majer pudëi de carater europeich.
La aministrazion dla suneries de valeda univa n pert seurantëuta da ministeriai di vesculi o di grofs, ma la pudova nce unì venduda o data n pëni, coche l ie suzedù cun i Schöneck o i Avoscan te Fedom.

Te nosta valedes se à mantenì l ciastel de Tor a San Martin, l ciastel de Sëlva (Fischburg) te Gherdëina y l Ciastel de Andrac te Fedom. L ie mo da udëi la ruines dl ciastel de Val te Sëlva y dl ciastel dl Balest (Stetteneck) te Val d' Ana a Urtijëi. Seurapro iel mò vel residënza nebula, sciche Ciastel Colz a La Ila o Freyeck a Picolin. Te Fascia se à mé cunservà la Torn de Poza, ntanche chëla de Vich ie scumparida. Mpurtanza storica à nce la residënza dl Maier a Picolin, La Gran Ciasa a La Pli de Mareo y Castel Zanna te Anpezo. Dl ciastel de Botestagn (Peutelstein) te Anpezo restel mé vel sedim.

I Ladins de chëi seculi ne ova nia pudestà de autoguviern, mé te Anpezo fovel regules che garantiva n pert i dërc dla populazion locala cunfront ala suneria. Te gran pert dla suneries dl raion ladin ne ova i abitanc tan che degun dërc politics.Dala suneria de Val (Sëlva te Gherdëina)ons testemunianzes de lëtres al grof de Tirol de protest di abitanc contra i patrons dl ciastel de Val che teniva sot y manaciova la jënt de chëla suneria. De tel lamentanzes ie nce documentedes per la suneria de Tor. L ladin ne fova ntlëuta sanbën nia lingaz de aministrazion y de suneria y perchël fovel debujën che danter l pudëi fulestier y la populazion ladina fossel na sort de cianceres o de scrivans de iudize che pudova fé da intermediadëures, n pert univa chësta funzions nce seurantëutes da nëubli locai sciche i Colz o i Brach tla Val Badia..
Nce ti cunfronc dla dlieja vëniel dumandà te petizions di abitanc dla valedes ladines che l vënie segurà prevesc che ntënde y rejone nce ladin.

N possa bën dì che tres dut l Medieve fova i Ladins obiec y nia subiec dl dërt y dla aministrazions.

Plates sun i ciastiei dla Ladinia:

L Ciastel Colz a La Ila y l Gran Bracun

L Ciastel de Andrac ta Fodom




#Article 121: Eté dles descurides (165 words)


L’Eté dles descurides, a chëra che al ti vëgn ince dit Eté moderna o Eté dl’esploraziun á metü man dl XV seco y é jüda inant cina ala fin dl XVIII seco. L’esploraziun dla tera á metü man cun les descurides di archipels de Madeira y dles Azores da pert di portogheji dl 1419, cun la navigaziun do les costes dl’Africa do le 1434 y la daurida de n percurs maritim cina tl’India dl 1498 da pert de Vasco da Gama, cun la descurida dl’America da pert de Cristoforo Colombo dl 1492 y la pröma zircumnavigaziun dla tera dal 1519 al 1522 da pert de Ferdinando Magellano. Tres les descurides él gnü a se le dé deplü spediziuns tres i Ozeans Atlantich, Pazifich y Indian cina dl XX seco cun les spediziuns ti raiuns polars. 
Al á metü man le colonialism di raiuns descuris, le globalism y le mercantilism tles politiches nazionales dl’Europa y ince da espanjiun dl cristianejim sura döt le monn. 

Storia moderna




#Article 122: Eté medievala (101 words)


L’Eté medievala é üna dles cater periodes dla storia dla porsona te chëres che al vëgn partí sö la storia dl’Europa tla storiografia moderna. Ara tol ite la perioda dal V al XV seco do C. do la fin dl Imper Roman d’Ozidënt dl 476 do C. cina ala descurida dles Americhes, cun chëra che al mët man l’Eté moderna. La parora Eté Medievala vëgn dant por le pröm iade dl XV seco por latin por definí na epoca te na contrast cun la cultura classica y insciö en oposiziun al Renascimënt. Elemënc fondamentai dl’Eté medievala:

Eté Medievala ti raiuns ladins


#Article 124: Evoluzion storica di raions ladins (1681 words)


La nasciuda de n popul

I tëmpes dan la storia

Tl Ander de Conturines sun Fanes (auteza 2800m) àn ciapé n gran numer de osc de lors. L'eté de chisc osc é anter 40.000 y 100.000 agn. Les lors vivova de erba; la prejenza de erbivors desmostra che sun Conturines, olache al é encuei graves, fòvel enlaouta pres verc. 

L ensediament dles valedes ladines scomenciova dant ca. 9.000 agn. Enlaouta passòvel d'isté per i pres sot Sas de Pütia iagri y abinadours. 
Tl 1987 àn abiné sun Mondeval de Sora (2150m, anter Col y Anpezo) l schelet de n capo de n popul che vivova dant entourn 8.000 agn, con n gran numer de ogec enjontés pro la fossa. 
Za. dal 1700 d. C. inant él ensediamenc permanenc desche Sotciastel (Badia) o Plan de Crepei (Fascia).

Ai popui che vivova tles Alpes ti secui dant la concuista romana ti dìjen normalmenter Rec; ai ova svilupé dal 5. secul d. C. inant na cultura conscidrabla. Sun la cultura y sun l lingaz di Rec ne savonse belau nia. Ai adorova l alfabet etrusch y se desferenziova clermenter da les cultures vejines dl nord.

Tl 15 d. C. vegn l raion dles Alpes concuisté dai Romans. 
La popolazion dles Alpes sourantol l lingaz latin che se svilupeia inant tl ladin (retoroman) sot l'influenza dla rejoneda indigena (substrat). 

Paroles de derivanza retica :

Con l avanzament di Baiuvars y di Alemans da nord, di Longobards da sud y di Slafs da ost, vegn l raion ladin-retoroman (che se destenova dal Jouf de San Gotert y dal Lech de Costanza enchin a l'Adria) despartì. Al resta ijoles linguistiches despartides l'una da l'autra. 
Entourn l ann 600 concuista i Baiuvars Bulsan. 
Entourn l 800 é la Val dl Isarch dessoura y l raion de Bulsan ciamò bilings. Resc' de popolazion ladina se mantegn a Regensburg, a Salzburg y a Minca. 
Entourn l ann 1000 é l entier cianton Grijon ciamò ladin. Tla Svizera orientala, olache la germanisazion à scomencé plu tert, él n gran numer de toponims che documenteia l arpejon rumancia.

Ampez y la Ciadura fej pert dl patriarcat de Acuileia y à na autonomia estenuda che é fisseda te statuc aposta. 
Tl 1420 (con la fin dl Patriarcat) toma Ampez sot a Aunejia, tl 1511 végnel concuisté dal imperadour Massimilian y entegré tl Tirol. 
Con l davagn da la venuda de legnam, ti paia Ampez i laours publics y les coutes al govern. Al é na gran ercia: la blava vegn compreda ite a l'engrana y deda inant a la jent zenza sourapriesc (regoles).

L raion ladin fova ntan l Medieve defin sota patrons da ora de cà.

I majeri senëures fova tl meter man I vesculi de Persenon, de Trënt y de Aquileia (per la pert de Anpezo). Nce l vescul de Coira ova na gran puscion tl Venuest (Vinschgau) che te chëi tëmpes fova mo n bona pert retoromans. Do y do se à fat inant I seniëures de Tirol, che da funzioners y vassai dl vescul ie deventei seniëures de gran pert dl raion, nce de pertes dla Dolomites ladines, coche p.e. la suneria de Gudon, che tulova ite gran pert de Gherdëina. L vescul de Persenon à mantenì la suneria sun Tor, Fodom y Fascia. La munighes de Ciastelbadia ova suneria sun Mareo y da chësc nasciova suvënz cunflic cun Persenon.
Cun l passé de Tirol al' Austria dl 1363 univa l pudëi di vesculi mo plu strënt ite, ajache l messova se cunfrunté cun n majer pudëi de carater europeich.
La aministrazion dla suneries de valeda univa n pert seurantëuta da ministeriai di vesculi o di grofs, ma la pudova nce unì venduda o data n pëni, coche l ie suzedù cun i Schöneck o i Avoscan te Fedom.

Te nosta valedes se à mantenì l ciastel de Tor a San Martin, l ciastel de Sëlva (Fischburg) te Gherdëina y l Ciastel de Andrac te Fedom. L ie mo da udëi la ruines dl ciastel de Val te Sëlva y dl ciastel dl Balest (Stetteneck) te Val d' Ana a Urtijëi. Seurapro iel mò vel residënza nebula, sciche Ciastel Colz a La Ila o Freyeck a Picolin. Te Fascia se à mé cunservà la Torn de Poza, ntanche chëla de Vich ie scumparida. Mpurtanza storica à nce la residënza dl Maier a Picolin, La Gran Ciasa a La Pli de Mareo y Castel Zanna te Anpezo. Dl ciastel de Botestagn (Peutelstein) te Anpezo restel mé vel sedim.

I Ladins de chëi seculi ne ova nia pudestà de autoguviern, mé te Anpezo fovel regules che garantiva n pert i dërc dla populazion locala cunfront ala suneria. Te gran pert dla suneries dl raion ladin ne ova i abitanc tan che degun dërc politics.Dala suneria de Val (Sëlva te Gherdëina)ons testemunianzes de lëtres al grof de Tirol de protest di abitanc contra i patrons dl ciastel de Val che teniva sot y manaciova la jënt de chëla suneria. De tel lamentanzes ie nce documentedes per la suneria de Tor. L ladin ne fova ntlëuta sanbën nia lingaz de aministrazion y de suneria y perchël fovel debujën che danter l pudëi fulestier y la populazion ladina fossel na sort de cianceres o de scrivans de iudize che pudova fé da intermediadëures, n pert univa chësta funzions nce seurantëutes da nëubli locai sciche i Colz o i Brach tla Val Badia..
Nce ti cunfronc dla dlieja vëniel dumandà te petizions di abitanc dla valedes ladines che l vënie segurà prevesc che ntënde y rejone nce ladin.

N possa bën dì che tres dut l Medieve fova i Ladins obiec y nia subiec dl dërt y dla aministrazions.

Tl 1607 végnel fondé tl contest dla Contrareformazion l seminar di prevesc a Persenon. Les valedes ladines ciapa da sen inant plu sovenz prevesc ladins. Plu iadesc ova i comuns damané de ciapé prevesc con conescenzes de ladin. 
Per chël che reverda la Ladinia iel da lecurdé I prozesc per striunaria de Fascia di ani 1617-18, 1627-28 y 1643-44, frut de na reazion ora de mesura contra priculi imaginei y conta chëles che univa ratedes pratiches paganes, che ti à custà la vita a truepa ëiles y truepes ëi de chëla valeda.

Tl scomenciament dl 17. secul végnel ciamò rejoné ladin a S. Michil de Ciastel, sciche ence a Nueva Ladina (Welschnofen). Ence la Val de Flem, la Ciadura, Zoldo, Egort é ciamò ladins. Ladina é ence la Venosta Dessoura (Obervinschgau) che vegn germaniseda tl 17. secul con na proibizion dl lingaz. Da l'autra pert dl confin, a Müstair, rejona la jent ciamò aldidancuei rumanc. 

Trueps cognoms ladins à encuei na forma todescia. Ai à ciapé desinenzes todesces o talianes, aldò dla valeda y dl lingaz ufiziel dles aministrazions.
p.e.: Costa deventa Kostner, Costalungia deventa Kastlunger,Alnei deventa Allneider, Alfarei deventa Alfreider, Bernard deventa Bernardi etc.

Nazionalism tl 19. Secul
Tl 19. secul provova l nazionalism tl Tirol de germanisé i Ladins, almanco tla valedes de Badia y Gherdëina: l unich lingaz te scola, gliejia y vita publica dessova ester l todesch. Popolazion y clerus se para. (Enneberger Schulstreit).
Ence da pert taliana fovel tentatives de strumentalisazion dla question ladina per fins nazionai, p.e. te Fascia y te Anpezo. I Ladins gniva sfrutei per I nteresc dl nazionalism tudesch y talian y ne gniva nia reconescius desche Ladins.

Tl 19. secul se descéidel na coscienza nazionala ladina generala. L ie I tempes dl Romantizism y dla union anter lingaz, nazion y patria. La idees dla Revoluzion Franzousa porta al nascer de na cuscienza nazionala ence ti populi de mendranza. Entan les veres revoluzionaries vegnel constaté la vijinanza culturala y linguistica cun i Romontsches. La incuntada de companies de scizeri ladins de Mareo, Gherdëina y Fascia ntan les vere napoleoniches contribuesc al sentiment nazional ladin.
Tl 1870 végnel fondé te seminar a Persenon l'assoziazion Naziun Ladina 
Tl 1905 végnel fondé la Uniun Ladina a Dispruch. Al vegn dé fora les prumes zaites y i prums calendri per ladin.

L front dles Dolomites passa fora per la Ladinia (Cristallo, Tofanes, Col de Lana, Marmoleda). Fodom vegn despartì te does pertes. Les trupes talianes ocupeia Ampez y na pert de Fodom. Les trupes dl'Austria mess sclopeté sun Fodom (sia valeda!). La Pli vegn desdruta defin. Te Fodom végnel desdrut 301 ciases (nia cumpedés i tablés), demè 55 ciases resta entieres. 
Trueps Fodoms mess se n jì - enfin tla Boemia y tl Abruz, ma ence tles valedes vejines.

Tl 1919 ruva la Ladinia con l Südtirol pro la Talia. I Ladins ghira de podei resté pro l'Austria y l reconesciment sciche grup etnich (che ne fova perauter nia vegnù conzedù sot al imper austro-ungarich), l'autonomia politica y la sconanza dl lingaz ladin: 

La Talia nazionalista y plu inant l Fascism vuel degradé l ladin a n dialet talian. 


Ampez y Fodom con Col vegn destachés y sourandés a la Provinzia de Belun, tl 1927 vegn la Val Badia y Gherdëina metudes pro la nueva Provinzia de Bulsan, Fascia resta pro Trent. L obietif declaré dla tripartizion é na assimilazion svelta di Ladins. L'ingiustizia fascista dla tripartizion é ciamò encuei empé. Tl 1964 vegn i confins dles diozejes adatés a la tripartizion - la gliejia à daidé realisé l obietif politich dl Fascism de spartì su i Ladins. 

Entourn 3000 Ladins desmostra sun l Jouf de Sela contra la tripartizion y se damana plu derc. Chisc derc ne é per gran pert nia vegnus conzedus enchin a encuei. 

Tles autres provinzies végnel endò metù su la scola taliana. Do la vera él tentatifs massifs de mete su na scola demé todescia tles valedes ladines de Südtirol. Al vegn sovenz declaré che l ladin ne se paia nia de ester ensegné. 

Agn 70 La maioranza de Südtirol fej con l consei provinzial l tentatif da germanisé les scoles dles valedes ladines. Le tentatif de assimilazion dla mendranza ladina vegn tegnì su dla Court costituzionala a Roma (1976).

La lege vegn anuleda dal tribunal costituzional de Roma, l tribunal la rata contra les mendranzes y incostituzionala. 





#Article 125: Fascia (318 words)


 

La Val de Fascia o Fascia (per todesch Fassatal o storicamenter Faßtal, per talian Val di Fassa) l'é na valèda ladina de la Provinzia de Trent, te les Dolomites. La comunità de val l'à inom Comun General de Fascia.

I comuns de la Val de Fascia i é:

Primi principi della Valle di Fassa. 

La Val de Fascia era dut na 
folta boscura, non se sà segur 
so scomenz; però i disc, che 
da la veres de Attila se abie 
refugì doi familia franzeises. Sie 
come se vel, ma se sà, che la 
val che ades é abitèda, era n 
bosch folt pien de bestia ferozes 
e de jent selvatica; donca 
chisc tèi che é vegnui a popolèr 
la val i abitèa sui monc e i vivea 
el più de bestiam. La fémenes 
salvères se nominèa Bregostènes


 

La Marmoledes. 

Te la comune Cianacei sula mont de Fedaa dala pert de mesdì é la rinomata Marmoledes. Ai tempes olache adés é la Marmoledes na outa era prà. Ai cinch dʼ aost é segra a Gries, che lʼ é la Madonna dala Neif e come festa de voto duta la 
jent ven ju dela mont per jir in procescion a Gries e scutèr messa. Su i prè che lʼ é adés la Marmorledes era una femena, che aea amò da restèler fen e canche lʼ à vedù che el se snigola invez de vegnir a festa lʼ à stat a restèler so fen e fenì che lʼ à abù de meter el fen te tobià a scomenzà a neiver e la disc: “Madona dala Neif in ca, lʼ é bon che é mi fen te tobià.” Ma ela à stat lò infin che el nevea e lʼ é vegnù net e in chela net lʼ à fat tanta neif che la é resteda sepolida sot la neif e no lʼ é mai più vegnù teren e cojì a scomenzà la Marmoledes. ﻿




#Article 127: Filosofia (169 words)


La parola filosofia vën dal grech antich φιλοσοφία (philosophía), metu adum da φιλεῖν (phileîn), ulëi bon, y σοφία (sophía), savëi, chël uel dí  amur por le savëi). La filosofia ie n ciamp de stude che se fej domandes sun l monn y sun la persona, fej nrescida sun l significat dl vester y dl’esistënza umana, pro da definí la natura y analisea la pocibilteies y l limit dla conescënza. 

La filosofia nasc sciche disciplina tla Grecia antica. N valgun filofs drët mpurtanc ie Platon, Socrates, Aristoteles, René Descartes y Immanuel Kant.

Filosofia dla sciënza

La Filosofia dla sciënza ie la pert dla filosofia che se dà ju cun la implicazions filosofiches di fenomenns scientifichs.

Lestetica ie la pert dla filosofia che se cruzia di aspec liëi al bel y a si realisazion y definizion.

Lepistemologia ie chëla pert dla filosofia che se dà ju cun la cundizions per
arjonjer cunescënzes scientifiches.



#Article 128: Fisica (203 words)


.

La  fisica  ( parora che vëgn dal latin physica , natöra, che vëgn dal grech ( τὰ )  φυσικά  ( (tà) 
physiká ),  é la sciënza dla natöra en general. 

Ara stüdia i fenomens naturai, düc i evënc che po gní mosorá y de chi che al po gní fat na 
descriziun tres les grandëzes fisiches corespondëntes por definí i prinzips y les leges che 
regolëia les interaziuns danter les grandëzes instësses y sües variaziuns tres astraziuns 
matematiches. Chësc obietif vëgn arjunt tres l’aplicaziun de na metoda scientifica por pité n 
model del fenomen descrit

I prinzips y les leges fisiches cun referimënt a na zerta classa de fenomens osservá definësc na
teoria fisica dedutiva apié ia dal’induziun sperimentala.

La fisica é ince conesciüda sciöche la regina dles sciënzes y aldî denant pro la filosofia. Almanco cina al XVIII seco ti dijôn filosofia naturala. Impormó do dala codificaziun dla metoda scientifica da pert de Galileo Galilei s’á la fisica tan svilupé che ara é deventada autonoma y s’á destaché dala filosofia. 

Le sistem de mosoraziun che vëgn azeté universalmënter dai fisics é le Sistem Internazional 
(SI), che se basëia sön set grandëzes fondamentales da chëres che al derivëia dötes les 
atres  :




#Article 129: Florian Grand (256 words)


Florian Grand 

La chanzun populera ladina. 

(L' Engiadinais, Nr. 21, 23, 1879.) 

La poesia ho, scu la lingua, si' origine nella natüra umauna: naschida 
col umaun l' ais ella, per usche dir, üna necessited. Scu cha gia l' infaunt 
demuossa in sieus gös ün' irresistibla inclinaziun al fabuler, scu ch' 
el s-chaffind tres sia fras-cha … e productiva fantasia las pü müravgliusas 
figüras, personifichand e dand vita ad oggets inanimos e didichand a 
quaistas creatüras da sia fervent' immaginaziun ün' amur ed ün' affecziun 
usche sincer' e cordiela scu ad essers vivaints palesescha cleramaing sia 
vaina poetica, eir cha sias producziuns sajan auncha minimas ed irrelevantas: 

figürer e da' s depinger ils oggets da lur vart estetica, e la poetica favella 
dell' eterna natüra, il gnir ed ir dellas variantas stagiuns, las sensaziuns, 
las delizias ed il cordöli della vita comouvan las cordas del cour a dutschs 
accords. E scu cha nell' aurora della vita l' activited della fantasia ais 
ün' intensiva, usche chattains nus eir nellas pü rimotas eteds dels pövels 
e dellas naziuns, chi non resentittan auncha l' influenza d' avanzeda coltura, 
ün' inclinaziun ferventa a producziuns poeticas. 

Parallelmaing con quaist dalet vo eir la paschiun nel chaunt e da 
lander originescha la lingua poetica e sia natüra musicala. 
Scha nus non possedessans perque neir üngünas nouvas da noss 
antenats concernente la poesia e' l chaunt, schi podessans nonobstante presumer 

poeticas già ad ün' epoca, nella quela la lingua romauntscha non gniva 
auncha scritta, dimperse vivaiva be nella buocha del pövel, as transplantand … 




#Article 130: Fodom (1986 words)


 
Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la eté dla pera, dla preistoria, dl mesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura i joufs fora per jì da na val a l'autra: al é sté ciapé reperc sun Pordou, sun Ciaulonch, Fauzares, Valparola ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun Mont de Poure con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de Bulsan. I Romans ne à nia lascé truepes fusties te nostes vals, tout fora l lingaz ladin y la parzelisazion dl teritore te Ampez y a San Martin de Tor.

L prum medieje che à da cie fé con Fodom, ence sce la val ne vegn nia menzioneda, é l 1027 do Crist, canche l emperadour todesch Konrad II ti scinca al vescul de Persenon la val dl En (Inn) y dl Isarch con laprò bonamenter ence la val da Fodom.

Samben à l vescul de Persenon mané ta Fodom y ta Col colonisadours da la val Isarch y da Puster per runcé plu che ala jiva chest piz y chesta jent se à mescedé con la popolazion che vivova bele chilò. Bele tl undejeisem secul ti ova l vescul scinché valch mesc a la claustra (convent) de Neustift (ti prums documenc pòn lieje i inoms Pouchberg, Puchperc, Wersil per la zona de Col, plu tert Puechenstein y Livinal o Livinalilongo). 

La val vegniva spo tost deda ju en feud a signours che scodiva les coutes y les diejimes. Ai fajova da giudesc tl inom dl vescul. Al se trata dles families di Schöneck, di Avoscans, di Stuck y di signours da Villanders. Ma coche ai ciapova tres plu podei à l vescul dezidù de i mudé fora tres i capitans (dal 1426 inant). Chisc é restés tl ciastel d’Andrac enfin a la secolarisazion dl prinzipat vescovil tl 1803. L zenter dla aministrazion é, per chest trat de temp, dagnora sté l ciastel. Chest, someiel, é vegnù venù a la Curia vescovila da Hartwig de Puochenstein bele entourn al 1200. Ti secui vegnus do à l vescul tres deplù perdù sie podei ti confronc dl grof dl Tirol. Sie prinzipat depenova enscí diretamenter dal Imper todesch y formalmenter ne fajòvel nia pert dl Tirol. Ma defat ével dassen lié, o an podessa dì confederé, con el: tl ciamp dla defendura teritoriala per ejempl o dles coutes. L vescul tolova ence pert a la dieta dl Tirol a Dispruch (Tiroler Landtag).

Al ruva l 1400: Tl 1454, 1457, 1458 y dl 1460 él sté te chest piz l cardinal y filosof Nikolaus da Kues (Cusanus), enlaouta vescul de Persenon, che se ova asconù tl ciastel, do che al s'en fova sciampé dant al grof dl Tirol Sigismund. Y sun l ciastel àl scrit o fenì n valgunes de sies operes. Dl 1451 él ence l prum statut scrit (per todesch) dla val da Fodom con laite leges y regolamenc.

La popolazion à abù te duc chisc agn na vita stentousa: ciaresties, l dieje a si patrons (l vescul), debic, malores de vigni sort, la gran mueria. Ma ala é empò steda bona de jì inant, a laoré i ciamps, a tegnì la ciaussa (bestiam), a fé vita de comunité.

Na tesa enteressanta é chela proponuda dal studious Lois Craffonara y che reverda ciamò l Medieve: aladò de el vivòvel tla pert auta de Fodom ciamò tl Medieve na mendranza celtica: Craffonara dij che l inom Artesena, ciapé te n vedl document, é l vedl inom dla mont de Chierz. 

Artesena é spo vegnù tradut te mons Urser (mont da la lours): defat ence Artesena à l medem significat (artos=celtich= la lours). Chesta traduzion é gnuda fata da na popolazion che fova bona da descore celtich y che conesciova ence l significat de Artesena. Craffonara á ciapé na autra parola celtica ta Fodom: Rin Cocen, che fossa l Ruf de Ruacei. Rin é la paròla celtica per ruf; cocen l é la vedla parola ladina (adoreda ciamò ti prums agn dl 1900 ta Fodom) per l colour ros.

Tl 1603 adum con Fascia y Mareo formeia Fodom l gran decanat de „Cis et ultra montes enfin al ann 1788. Dal 1824 inant é Fodom n decanat a pert con laprò la curazia de Calfosch y la espositura de Corvara.

I ruvon al 1797, l ann de Caterina Lanz, l’eroina/sauderina de Spinges, nasciuda a Al Plan y morta ta Fodom. Ala à paré ju dal mur de cortina de Spinges i nemisc franzeisc. Entourn ela él nasciù duta na liejenda. Do agn a Spinges y Persenon éla juda cuega dl preve a Col, spo ta Andrac olàche ala é morta tl 1854.

Tl 1803 él sté la secolarisazion dl prinzipat vescovil de Persenon, da chesta data fej la val da Fodom definitivamenter pert dl Tirol. Tl 1809 él spo sté la insurezion dl Tirol sot a Andreas Hofer contra i franzeisc y i bavareisc. Ai 2 de november 1809, enscì nes conta Pietro Favai y Johann Alton, é 13 fodoms stés bogn de fermé a Plan de Sala, sun col de batalia, 1100 saudés franzeisc per na mes’ora.

Do l 1815, temp de restaurazi on, él belavisa endò ruvé la pesc. Fodom tl 1800 é dagnora sté al de fora di gran avenimenc: giudesc (vicar) de terza classa (Landgericht III. Klasse) dal 1817 al 1849 pro l Certl de Bornech, encandenò, dal 1868 enfin a la pruma vera adum con Ampez formòvel l Capitanat (Bezirkshauptmannschaft) dut ladin. Tl 1848, 1859 y 1866, entant les veres de independenza dl’Italia, à tout pert i fodoms a la defendura dl Tirol y dla Austria.

Spo él vegnù la pruma vera, dret conesciuda da la popolazion ajache i on trueps libri che descor de chest burt temp: al basta demé recordé i laours de Luciana Palla.
Cinch agn do la fin dla pruma vera, tl 1923, é la val da Fodom vegnuda destacheda da Bulsan o miec da Trent y lieda a la nueva provinzia de Belun.

Al é ruvé l temp fosch dl fascism, dl nazionalsozialism y dles opzions che à lascé sies pedies ence ta Fodom.

Do la seconda vera à l comun y la popolazion da Fodom damané de vegnì endò tacheda pro al Sudtirol. Sibe l’Austria che la SVP (Südtiroler Volkspartei, nasciuda tl 1945) ova cialé de tré ite tles tratatives empruma per l’autodeterminazion, spo per l’autonomia ence i trei comuns de Souramont, ma Degasperi, l minister talian, se à dassen paré decontra. Fodom, Col y Ampez tl 1946 damanova endò de jì con Bulsan, tl 1947, foradenia, con Trent, ma ai é empò restés pro Belun contra la volonté dla popolazion. Tentatifs de ruvé endò pro Bulsan é vegnus fac tl 1973 con na delibera dl Comun da Fodom y tres n prereferendum ti agn '90.

Y per scluje ju con l 1964 é passé Fodom y Col da la diozesa de Persenon - olache ai audiva bele da plu de 900 agn - sot a chela de Belun y al se à cherpé l ultim fil che liova adum dutes les vals ladines.

L fedom vën rujenà ti chemuns de:

Coche se fesc ta Fodom a governé la fëmena. 

Mio compere M..... de F ..... se l ava pa studiada bela, vedeiso, a governé la fëmena. A chëste maladëte, se mossa dagnëra dé rejon per la venjer. 
Un dì sente un remou e un braglament te sua stua, che me pense, che mosse jì a vedei, cie malan che l é. E come che in affari sceri non se dëssa mei jì zenza destimoni, ciame ancora l G.... e l M.... e jon a vedei. Se gioura l usc de stua: Eu, cie spetacol! berba M.... sot taula ite sun doi cater e la fëmena de fora coi ogli de fora come n sgnech co la garnea per aria! Oe, oe, dighe mi, se mossa fè la pesc, ne someia nia chëste comedie. Nia, nia, disc mio compere M ...., e ven da brao sot a taula fora: Cojì se mossa fè a governé chëste maladëte. 

La Plié de Fodom 6  1843  la Plìe (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428) 
gad. La Pli de Fodom grd. La Plief da Fedom bra. Pief da 
Fedom fod. La Plié, La Plie †, La Plié da Fodom col. La 
Piof, Piof amp. Pieve de Fodom LD La Plié de Fodom
topon. 
capoluogo  del  comune  di  livinallongo (gad. DLS 

cò  che  l’sonerom  /  Te  glieṡia  dalla  Plìe! PescostaC,  OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

Funifor Arabba Porta Vescovo 2.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo 2.jpg7 360 × 4 912; 18,4 MB
 
Funifor Arabba Porta Vescovo top station.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo top station.jpg7 360 × 4 912; 17,32 MB
 
Funifor Arabba Porta Vescovo.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo.jpg7 360 × 4 912; 27,56 MB
Map of comune of Livinallongo del Col di Lana (province of Belluno, region Veneto, Italy).svg|Map of comune of Livinallongo del Col di Lana (province of Belluno, region Veneto, Italy).svg4.108 × 4.413; 98 KB
 



#Article 131: Franz Angel Rottonara (232 words)


Franz Angel Rottonara é nasciü a Corvara dl 1848 sciöche möt dl ustí Angel dl’ostaria Posta. Bele da pice insö mostrâl n gran talënt da dessigné. Al á frecuenté la Scora d’ert a Urtijëi y la Cademia d’ert a Minca, olache al á studié cun i professurs Schwindl, Wagner y Strähuber. Giulan a na sovenziun da pert dl govern dl’Austria ál frecuenté la Scora d’ert a Viena. I maestri C.Briosky, H.Burkhard y J.Kautsky ti á porté daimpró la decoraziun de scenes de teater y operistiches, cun chëres che al á arjunt gran suzes. 

Dl 1890 i mituns dl maester Kautsky á arpé la firma metüda sö da so pere y á metü sö la Ciasa Kautsky-Rottonara, olache Rottonara se dê jö cun la pert artistica dles scenografies. Franz Angel Rottonara á depënt operes scenografiches por i maius teatri de so tëmp: Praga, Zürich, Hamburg y Berlin, sciöche ince por teatri dl’America, dl’India, dla Cina y dl Iapan.
 
Danter les scenografies depëntes él chëres por les operes Le nozze di Figaro, Il Mercante di Venezia, Die Zauberflöte, Romeo e Giulietta, Amleto, sciöche ince depënc por le re de Bucarest y por la sala da bal Romacher da Viena.
 
Tla Val Badia él resté n afrësch pro l’ostaria Crusc Blancia a San Linert che rapresënta la badëssa Gisela de Ciastelbadia y val’cheder te sües ciases. 

Al é mort dl 1938 a Semmering dlungia Viena.




#Article 132: Franz Moroder (315 words)


Franz Moroder de Janmatie Lenert é nasciù ai 4 de setember dl 1847 a Urtijëi y é mort dl 1920. Al é stà ora per l’Europa a vëne chiena cun sie fre Levisc y dl 1869 á i doi fredesc metù su la firma de laour ziplé Gebrüder Moroder. Al é stá caranta agn tl consei de comun de Urtijëi dal 1872 inant y set schiche ombolt. Dl 1902 él vegnù nominé prum ombolt ofizial de Urtijëi. Al é stà iniziadour dla scomenciadiva por auzé le comun da Urtijëi a comun de comert dal 1907 al 1908. Al é vegnù nominé zitadin de onour de Urtijëi y dl 1909 àl giaté la crousc de merit de or cun la corona. Al á scrit su trueps inoms de nosc raions y al é stà un di di fondadours dla Lia da Mont di Paisc Todesc. Dal 1887 al 1890 fòvel sourastant dla Lia da Mont de Gherdëina sot a l’Austria. Al s’á dè ju cun le lingaz y la cultura ladina y á dè ora le jorantin “Warnung” contra l’pericol de todeschisé defin les scoles de Gherdëina. Dl 1891 al dé fora l liber Das Grödner Tal, na monografia sun Gherdëina. Al á scrit y publiché toc de prosa y poejies y à for defenù con forza la rejoneda ladina .

L saudè. 

Mo n iede al’ oma i bossel la man, 
Po i cëlel mo drët y dij bradlan: 

Prëia per me nfin ch’ inò s’ udon!” 
L’ oma cialan dut grama, zitran 
Sul cë a l senië i mëtela si man. 

Tëniet’ su drët da bravo saudè!” 
El cinia de sci. Tla viera iel po jì. 
Tramedoi la parola ai po mantenì: 
N’ ie passà via truepes dis, 
Ch’ ëi doi s’ à prësc udù – sun paravis. 
L fi mazà dala bala dl Rus 
y l’ oma tosc morta, do dal ferdrus.

﻿


#Article 134: Friul (262 words)


L Friul ie na region dla Talia ulache l vën rujená te deplu pertes l ladin furlan. 
Tl Friul fova l lingaz vegnù adorè publicamenter enchin a che an ova enstesc tles mans l'aministrazion con l Patriarcat de Acuileia (1420). An conesc documenc p.e. dla scola notarila de Cividât dl 14eisem secul. 

Do l'anescion a Aunejia ne vegn l furlan nia plu adoré tla aministrazion. La storia dla leteratura furlana met man tl Renasciment con de plu figures de emportanza. Pier Paolo Pasolini. Al n'é nia na leteratura religiousa, nience leteratura popolara, de folclor, ma leteratura profana dla mondanité. Da chest temp àn ence les prumes traduzions da d'autres leteratures. Ti secui vegnus do à la leteratura furlana abú trueps poec ezelenc, desche Ermes di Colorêt, Pieri Zorut (che à tres si calendri porté pro a renforzè la koiné furlana), Caterina Percude. N sbunf nuef giata la leteratura furlana entratant la Seconda Vera tres Pier Paolo Pasolini. 

L talian Pasolini empara l furlan, lingaz de sia uma, y scriv poesies y n toch de teater (I Turcs tal Friûl) per furlan. Tres la fondaziun dla Academiuta de lenga furlana dl 1945 à Pasolini metù na pera de cianton nueva, na generazion de poec entiera é vegnuda ispireda da el. Pasolini, atif ence politicamenter, fova n sostegnidour apascionè dla gauja ladina - dl furlan dìjel: Lingua ladina dunque, non dialetto alpino. Encuei é la leteratura furlana dret rica de direzions stilistiches y formes desvalives, da la poesia enfin ai comics. Na istituzion de tradizion é ormai l concurs leterar y musical Premi Friûl.




#Article 135: Furchëta (337 words)


La Furchëta é n crëp co alda pro les Odles tl Parch natural Pöz Odles y é alt 3025 m. 
La pröma arpizada dla Furchëta é stada dl 1870 da pert de Johann Baptist Vinatzer.

 



#Article 136: Gaius Iulius Zesar (161 words)


Gaius Iulius Zesar (por latin Gaius Iulius Caesar) é nasciü a Roma ai 13 de messé dl 101 dan C.  o ai 12 de messé dl 100 dan C.  y é mort ai 15 de merz dl 44 dan C. Al é sté n soldá, consul, ditatur de Roma dal 49 dan C. inant, pontifex mascimo y scritur roman y vëgn conscidré üna dles personalités plü importantes dla storia . 
Cun la concuista dla Gallia ál porté le domëne dla res publica romana cina al ozean Atlantich y al Rhein. Al á porté les armades de Roma tla Britannia y ti Paisc Todësc y á scrit de sües concuistes tl’opera De bello gallico, publicada dl 58 dan C. 
Dl 44 dan C. él gnü copé da n grup de senaturs cun a ce Marco Giunio Bruto, Gaio Cassio Longino y Decimo Bruto. Dl 42 dan C. él gnü detlaré divin dal Senat de Roma. So arpadú é sté so nu Augustus.  




#Article 138: Ganes, salvans, dragons y stries (124 words)


I ritms de vita se à mudé dassen ti ultims cent agn tles valedes ladines. La busia turistica ne à nia demé mudé la maniera de se tré l vive, ma ala à ence stopé via na tradizion longia, chela dles conties. Les conties vegniva zacan tramanedes da na generazion a l'autra a ousc, ence ajache puec y degugn ne savova da scrive. Dantaldut tl temp dla contra-reforma tl XV-XVI secul cialova ence la gliejia catolica de desraijé chestes contejes, ma ales se à empò tegnù vives enfin a la fin dl Otcent canche an enconta i ultims contastories che se recordova endere demé plu valch spidic plu o manco lonc de cie che dova ester n iade de dretes stories con plu capitui.




#Article 139: Ganes y salvans (1553 words)


Ganes y salvans

I ritms de vita se à mudé dassen ti ultims cent agn tles valedes ladines. La busia turistica ne à nia demé mudé la maniera de se tré l vive, ma ala à ence stopé via na tradizion longia, chela dles conties. Les conties vegniva zacan tramanedes da na generazion a l'autra a ousc, ence ajache puec y degugn ne savova da scrive. 

Dantaldut tl temp dla contra-reforma tl XV-XVI secul cialova ence la gliejia catolica de desraijé chestes contejes, ma ales se à empò tegnù vives enfin a la fin dl Otcent canche an enconta i ultims contastories che se recordova endere demé plu valch spidic plu o manco lonc de cie che dova ester n iade de dretes stories con plu capitui.

Anter chi che se à tout soura l laour sfadious de mete ju per scrit y de varenté chest patrimone popolar él da recordé i prevesc fascians Giuseppe Brunel y Tita Cassan, l artist gherdeina Wilhelm Moroder da Jumbierch y l professour Tita Alton da Colfosch. Sie laour de reguei ne pò encuei nia vegnì arpriejé assé. La analisa dles contejes te n raion plu ampl nes conta ence te cie contest storich-cultural che i ladins à tout su chestes stories. I motifs va gonot cotant soura les seides dla Ladinia fora. I reporton na pruma pert con n valgunes figures dles liejendes ladines. 

Tita Alton (1845-1900) conta te si: , Innsbruck 1889 - stampa anastatica, Arnaldo Forni Editore, Sala Bolognese 1985, che les ganes dess ester les femenes di salvans, jent saurida y valenta, ma che pò se vendiché aricioulamenter, sce ai vegn ofenus o meltratés. Ai é plutost da pelam, de statura umana, ma dret gaierc. Ai viv te andri y anter i creps y mangia salvadrins y é dagnora dret arfamés. Vistì se vìstei de peles de loufs, de lors y de bos salvaresc. D'invern patéscei l freit y vegn gen anter les persones per se sciaudé pro fuech. 

Ai azeteia gen scincondes, dantaldut ceif, ma ne damana mai. Ai rejona puech y empara demé con fadia valch parola de ladin. Ai dess avei na poura mata dl tarlì y osserveia avisa cie che les persones fej per ti fé do. Ai ti vuel dret ben a les feides (biesces) y datrai deurei enfinamai les antines di vilins per les conduje de nuet a pastura. Les ganes veiden do rata plu gonot di ei, ales dess avei plu n bel stim y ester manco salvaries. Ales é dret servijioules pro massac (scufs de ciasa) y deida gen les ciasarines ladines.

Chestes descrizions ova Tita Alton audì te sia familia che abitova a Pecei a Colfosch, un di luesc olàche les ganes y i salvans se à fat vedei plu outes. Ai é perauter descomparis bele dadie vegnìvel dit. Ai vivova particolarmenter su per Puez y ti pres entournvia. D'invern, canche al fova n ferdon y che ai ova fam jìvei dantaldut ju a Lungiarü (an dijova ence che i abitanc de Lungiarü fova i descendenc di salvans) y a Pecei a Colfosch. N iade ova n el de Pecei maridé na bela gana che ti fova steda na bona femena y na bona oma, ma canche sie om ova per caje rot la empermetuda de ne la aziché mai sun l redous dla man, s'en fòvela steda te n aiet, dlon bradlan y an ne la ova mai plu veduda.

Te Fascia encònten enluegia dles ganes y di salvans les vivenes y i vivans. Ai é sciche les ganes y i salvans, ma ai dess vive enfin a la fin dl mond y ai conesc l ert da ne se fé nia vedei. Les vivanes sà da tiesce dret ben, ma ales roba ence pezes y vistis. Te Fascia vìvel ence i bregostans y les bregostanes. Ai é n pue cochemai, valch iade bonac, ma aboc ence riac. An conta per ejempl che les bregostanes robe mutons y i barate fora con i siei; ma ales ne ti fej nia de mel, y a certes condizions éles a una da i rete.

Alton minova che i bregostans fova empruma perdret bonac sciche i salvans y al ti parova che la jent confonessa anter ei les vivanes y les bregostanes. A La Val tla Val Badia ti dìjen a les ganes y ai salvans panteganes y pantegans. Ai dess rejoné mel ladin y storpié les paroles.  Ence tl Friul conéscen i salvans y les ganes (dites aganes) con valch trac che ti someia.

L orco é n malan che vegn dant te cie forma che el vuel. Al pò parei n ciaval y enzaludé na persona da se senté sun sia gruepa y spo se smaioreiel fora de mesura y peia via a sperons tres l ciel y enfin la làscel tomé ju, dut stancia, stara y sangonenta, belavisa olàche al é pié via. O al sourantol la someia de na picera cogola luminousa. Apeina che l viandant passa dlongiavia, métela man da ti raidé entourn.

Ala se slunfa su y ti va debota dlongia enfin a che al toma via per tera. L orco fej ence enrabì y perde l troi al viandant, l fajan rodé ores alalongia encantourn te luesc pericolousc y dedò él endò belavisa olàche al é pié via. Al orco ti pléjel dantaldut da coioné a na maniera plulere grovia. Al fej sparì gialines o guant metù a tene, o ence l lat y canche na coionaria ti é garateda se la rìel con plajei malign. Divert endere che an l coione o che an asmate sie scrai, enlò se desçiadeneiel y chel che la à vagheda la empaiarà soura dassen, sce al ne perduj nia da arciasé adora assé, ajache tles ciases ne ciafia l orco nia da jì da porta ite.

Perdret pòl aparì dlonch, enceben che sies aparizions vegne dant plu gonot te cerc luesc, te bosc spesc y sun i joufs. L orco pò ence comané l temp, ajache valch iade deloujel tempestes y ventac, freit y ferdons amesa isté. N valgunes de sies vitimes é vegnudes auzedes su y sciuredes dalonc da sbofs de vent te n aiet. Enultima canche al s'en va làscel endò n rie tof y an dij ence tofé sciche l orco.  Ence tl Friul y conéscen l Orco sot al inom de Orculat.

Tles contejes popolares ne végnel nia dant trueps dragons tles Dolomites. L plu conesciù é dessegur chel lié a la liejenda dl Gran Bracun, personaje storich che à vivù tl XVI secul tla Val Badia. Alton conta ence de un enclaudé sot al Col de Lana y che delouj con si movimenc levines y rovijes. Dragons déssel ester ti lec da mont de Boà y de Crespeina sun Puez. Te chisc luesc auden, dantaldut canche al tampieia dassen, fueres che ti someia a tons dalonc y an dij che i dragons se enjigna ca a jolé tl ciel. Alton nes conta ence dla cherdenza che i dragons brance tla coda i armenc che pascenteia damprò da la spona dl lech y i strefle te ega. An dij ence che ai jole da n lech al auter.
 

 é n malan da na cialadura burtiscima y al averda i ciamps, dantaldut chi dles faves. Al à na sejola de aur che al aguza decontin y con chela ti tàiel via les giames ai mutons che la vaiga de jì te ciamp. Al à ence brac che se destira. Al é na sort de spaventadl, perchel ti dìjen ence pavaró per badiot o pargaró jun Mareo al spaventadl. Te Fascia se clàmel pavaruch.

Janmatie Declara (1815-1884) scriv dles stries te sies recordanzes ladines: zacan, en chi agn, che i ladins fova stés dret die zenza prevesc se àl formé les stories dles stries. Can giatòven te na outa valgó te n plan, te n pre, te n bosch, na ostaria, dut en lumes y jent de bona vueia laite o valgó entourn a n gran legn con n fuech na clapeda de ei, eles de bona vueia, poester ence de urté valch cef da mort sun les rames de legn. Al fova bel cerc luesc, olàche les stries stova y se abinova gen, p.ej. 

Plan dles Stries, doi pici plans da cortesc sun les costes dl Sassongher, Biei, sot Cianins, Pütia, fosc ence Col dla Vedla soura Rina, Sas de Stria ta San Ciascian. Ajache normalmenter végnel d'isté  i temporai, datrai ence con granijoles y tempesta, da les pertes de Lijon y de Funés, dijòven che al fova les stries de Pütia che fajova temp y tempesta. Sun les stries végnel conté de vigni sort: gonot moujeles les vaces di autri, zenza jì te stala. Chietes te n cianton de stua, tàcheles sun na brocia n valgunes coreies y mouj sciche da les tetes dla vacia. 

Valch iade vàles ence tla pegna y l paur o la paur pò torné dis alalongia zenza che al vegne smauz. La pegna é strineda. Tles contejes ladines encònten datrai ence la figura dl strion, sceben che plu d'inrer che les stries. Ai é plu riei y plu da temei che les stries. En chi temps vegnìvel ence conté les stories de baoi sun Col Maladet y Col dla Salverjina. Da enlaouta encà végnel ence conté dles lumes de Pontac y de Rara.




#Article 140: Gazela (225 words)


La gazela ie n mamifer maiaerba che tuca pra l dominium di eucarioc, pra l rëni di tiers tla familia di Antilopinae (Gray, 1821) y pra la sotfamilia di bovidae. La vif dantaldut tla Savana tl’Africa. L ie 14 genus y 42 sortes de Antilopinae:


#Article 141: Gejú Crist (184 words)


Gejú Crist o Gejú de Nazaret (Betlem, 7-2 dan C. , 23-36 do C. ) é le fondadú y la figöra zentrala tl cristianejim, te chël che al é le Messia, le Fí de Dî gnü söla tera, mort y ressorí. Al é üna dles figöres plü importantes tla storia dla porsona. Süa storia, dantadöt i ultims agn de süa vita cun l’indicaziun de 24 mirachi, é cuntada tl Nü Testamënt, dantadöt ti Vangeli y tles Lëtres dl Apostul Paul. 

La crusc sön chëra che Gejú é mort é le simbol dl cristianejim. Tl iudaism é jú n predicadú itinerant, mo nia le Messia Fi de Dî. Tl islam él un di maius profec dan da Maomet. 
 
La numeraziun di agn dla storia Anno Domini, che é na abreviaziun dla scrita “anno ab Incarnatione Domini nostri Iesu Christi” (chël ó dí ann dal'Incarnaziun de nosc Signur Gejú Crist), indicada cun “dan C.” (dan la nasciüda de Gejú Crist) y “do C.” (do la nasciüda de Gejú Crist) é chëra plü adorada al monn y ince scrita dant da istituziuns internazionales sciöche les Naziuns Unides.




#Article 142: Gen (223 words)


I gens é les unites d’arpejiun fondamentales de düc i organisms. N gen corespogn a na pert dl 
DNA y á n influs sön la forma o sön la funziun de n organisms te na manira spezifica. Düc i 
organisms, dai baters ai tiers, á le medemo mecanism de basa che copiëia y traslatëia le DNA 
te proteines. La zelula ti é da fá la trascriziun de n gen che é tl DNA te na copia dl gen te RNA
y le ribosom (n organ zelular) traslatëia le RNA te na proteina, chël ó dí te na secuënza de 
aminoaji. Le codesc genetich che codifichëia n aminoaje é le medemo por la maiú pert di 
organisms, mo n pü’ desvalí por n valgügn. Por ejëmpl na secuënza de DNA che codifichëia 
por l’insulin tla porsona codifichëia por l’insulin ince canche ara vëgn metüda ite de d’atri 
organisms sciöche les plantes.

Normalmënter é le DNA te cromosoms linears ti eucarioc y te cromosoms torogn ti procarioc.
Pro i eucarioc é le DNA genomich tl zënter (nucleus) dla zelula cun de piceres cuantités ince ti mitocondri y ti cloroplasć. Pro i procarioc é le DNA te te n corp cun na forma nia regolara tl zitoplasm a chël che an ti dij nucleoid. Ala totalité dles informaziuns en cunt de n  organism ti dijon genotip.




#Article 143: Genetica (435 words)


La genetica (dal grech antich γενετικός, ghenetikós, «che á da fá cun la nasciüda », da γένεσις ghénesis, «genesa, origina») é la pert dla biologia che se dá jö cun le stüde di gens, dl’arpejiun y dla variaziun genetica di organisms viënc. Le stüde dla genetica á arjunt resultac importanc dl XIX. seco giulan al laur pioneristich de Gregor Mendel, che vëgn araté le pere dla genetica. 

Te na vijiun moderna é l’informaziun genetica di organisms da ciafé tla strotöra chimica dles molecoles dl DNA. Les carateristiches “mendelianes” dl individuum corespogn a secuënzes de DNA (aje desossiribonucleich) y de RNA (aje ribonucleich) a chëres che an ti dij gens y che vëgn dant tl genom. 
Normalmënter é le DNA te cromosoms linears ti eucarioc y te cromosoms torogn ti procarioc. N cromosom é na strotöra organisada metüda adöm da DNA y da istons. 
Pro i eucarioc é le DNA genomich tl zënter dla zelula cun de piceres cuantités ince ti mitocondri y ti cloroplasć. Pro i procarioc é le DNA te te n corp cun na forma nia regolara tl zitoplasm a chël che an ti dij nucleoid. Ala totalité dles informaziuns en cunt de n organism ti dijon genotip.

I gens é les unites d’arpejiun fondamentales de düc i organisms. N gen corespogn a na pert dl 
DNA y á n influs sön la forma o sön la funziun de n organisms te na manira spezifica. Düc i 
organisms, dai baters ai tiers, á le medemo mecanism de basa che copiëia y traslatëia le DNA 
te proteines. La zelula ti é da fá la trascriziun de n gen che é tl DNA te na copia dl gen te RNA y le ribosom (n organ zelular) traslatëia le RNA te na proteina, chël ó dí te na secuënza de 
aminoaji. Le codesc genetich che codifichëia n aminoaje é le medemo por la maiú pert di 
organisms, mo n pü’ desvalí por n valgügn. Por ejëmpl na secuënza de DNA che codifichëia 
por l’insulin tla porsona codifichëia por l’insulin ince canche ara vëgn metüda ite de d’atri 
organisms sciöche les plantes.

Normalmënter é le DNA te cromosoms linears ti eucarioc y te cromosoms torogn ti procarioc.

Pro i eucarioc é le DNA genomich tl zënter (nucleus) dla zelula cun de piceres cuantités ince 
ti mitocondri y ti cloroplasć. Pro i procarioc é le DNA te te n corp cun na forma nia regolara tl zitoplasm a chël che an ti dij nucleoid. Ala totalité dles informaziuns en cunt de n organism ti dijon genotip.





#Article 144: Geografia (543 words)


La geografia (dal latin geographia, dal grech antich: γῆ, «tiera» y γραφία, «descrizion, scritura» ie la sciënza che studia la descrizion y la raprejentazion dla Tiera, la strutura de si spersa y la destribuzion de si fenomens fisics, biologics y umans che muda si aspet tl tëmp.

N cuntinënt, dal latin (terra) continens: tiera che taca adum, indichea na gran spersa de tierafërma stluta ite dl dut o n gran pert da ega y autri lims naturei. Da n pont d'ududa storich-culturel ie n cuntinënt n majer raion, che se desferenziëia da d'autri raions per rejons storiches y cultureles. Chësta definizion ie tlera tl cajo dl'Europa, che da n pont d'ududa geografich y geologich furmëssa adum cun l'Asia n sëul cuntinënt.

L numer de cuntinënc dla Tiera muda a segonda dla definizion adurveda. Encueicundì tënden a n cuscideré 7:

La spersa dla Tiera muda dassënn da post a post. Ca. l 70,8 % ie curida da ega -mers, ozeans, lec y ruves- y l ca. 29,2%% dla tiera fërma da planadures, bòsc, montes y deserc. 

I prims geografs tl raion ntëur l Mer Mediteran ie stac i Antics Egizians y ti raions plu interns ie states danter la primes nce la geografies di Babilonesc y dl’India. De gran prugresc à fat Ipparch da Nicea, che à purtà ite la metodes dl'astronomia per la calculazion dla lunghëza y l grech Strabon cun si opera Geografia. L prim geograf dl’Antica Roma cunesciu ie Pomponio Mela.
Tl Medieve ie nce la operes di geografs arabs Ibn Battuta y Ibn Khaldun de gran mpurtanza. 

Cun la gran esplorazions tl’Asia sun tiera de Marco Polo y chëles sul mer tla Americhes y pona tl ost dl’Asia iel stat na renasciuda dla geografia. Cun la descurida dl’opera geografica de Tolomeo tl’Europa iel stat la renasciuda dla cartografia. 

La geografia moderna ie nasciuda tl Otcënt dantaldut cun Alexander von Humboldt y Karl Ritter. 

Stude dla geografia sciche sciënza dla Tiera, che se basea sula biologia, la matematica y la fisica. 

Geografia matematica

Stude dla mesurazion dla Tiera y dl muvimënt dla Tiera tl Sistem dl Surëdl. 

Geografia umana

Stude di ciamps economics, politcs y culturei liei ala geografia. La tol ite nce la sciënzes sozieles, la psicologia, la leteratura y la disciplines artistiches liedes al teritore. 

Geografia politica

Stude dla geografia aldò di svilups politics ti raions desvalives. 

Geografia economica

Stude dla geografia aldò di svilups economics metui a jì dala persones ti raions desvalives y tl cheder dla globalisazion. 

Geografia dla inovazion

Stude dla geografia aldò dl raport danter raions y inovazion. 

La valedes ladines ie tl raion dla Dolomites sul teritore dla Talia y ie spartides su danter doi regions y trëi provinzies.

Tla Region Trentin-Südtirol iel tla Provinzia de Bulsan:

Badia (DE Abtei, IT Badia),
Corvara (DE Corvara, IT Corvara),
Mareo (DE Enneberg, IT Marebbe)

Urtijëi (DE St. Ulrich, IT Ortisei),
Santa Cristina (DE St. Christina, IT Santa Cristina),
Sëlva (DE Wolkenstein, IT Selva di Val Gardena),
Ciastel (DE Kastelruth, IT Castelrotto)

y tla Provinzia de Trënt:

Cianacei (IT Canazei),
Ciampedel (IT Campitello),
Mazin (IT Mazin),
Poza (IT Pozza di Fassa),
Vich (IT Vigo di Fassa),
Soraga (IT Soraga),
Moena (IT Moena)

Tla Region Venet y tla Provinzia de Belun iel:

(DE Buchenstein, IT Livinallongo)




#Article 145: Gherdëina (1120 words)


Gherdëina ie na valeda tl raion dla Dolomites  dla region taliana Trentin-Südtirol.
La valeda de Gherdëina cumpëida trëi chemuns:

L paesc de Sëlva ie a 1563 m y à na populazion de ades 3000 abitanc.
Da lecurdé ie i sedims dl ciastel de Val sota Stevia dl sec.XII, che fova di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di Wolkenstein. Mpue plu inite te Val iel la capela de San Salvester cun de bela pitures murales.
La dliejia prinzipela ie Santa Maria ad Nives y ie dl 1503, ma la ie unida ngrandida te n stil modern.
L ciastel de Gherdëina (Fischburg) ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova sënta de suneria, ma nce ciastel da ciacia cun deplu lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità.
L paesc de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d' instà, che dantaldut da d' inviern. Truepa furnadoies mëina alauta de viers de Frea/Dantercëpies y Cianpinëi. Mpurtant ie nce l raion de Plan de Gralba cun la furnadoia de Piz Sella. L purtoi Saslonch (Saslong ie la denominazion turistica) ie cunesciù dlonchora per la garejeda de Copa dl Mond.
L raion de Val fej pert dl Parch Naturel Puez-Odles y ie un di plu biei ambienc dolomitics lonc y lerch.

L paesc de Santa Cristina ie a 1430 metri de autëza y à na populazion de ntëur 2000 abitanc.
La dlieja vën recurdeda bele dl 1342 y ie una dla plu antiches dla valeda. La à na pert gotica y per l rest iela tl stil nazaren ala Gherdëina.
De biei lëures di Vinazer y na Santa Filomena de J.D.Mahlknecht ie la opres artistiches de majera valuta.
Scialdi cunesciui ie I raions da mont de Mastlé y de Monte Pana, referimënc dl turism da d' instà y da d' inviern.
Vel architetures rurales tradiziuneles se à mantenì dantaldut tl ridl de Plesdinaz.

Urtijëi ie l majer paesc de Gherdëina, a n' aitëza de 1236 m.,  cun na populazion che ruva daujin ai 5000 abitanc, sce n tën cont nce dla frazion de Sureghes che toca pra l chemun de Ciastel, ma che ie praticamënter n ridl de Urtijëi.
L raion de Col de Flam fova bele abità tl tëmp retich; testemunianzes iel da udëi tl Museum de Gherdëina.
Dl medieve ie I resc' dl ciastel de Balest (Stetteneck), che ie mò da udëi sul col da Pincan.
L ie l zënter scolastich dla valeda cun l Lizeo Artistich Cademia, la Scola Profesciunela per l Artejanat Artistich, y l Istitut Tecnich Ecomnomich Raetia. Tlo iel nce la Direzion dla Scolines Ladines, la Direzion Raionela dla scoles elementeres y mesanes y la Direzion dla Scola de Mujiga de Gherdëina. Da auzé ora ie nce la sënta dla Union Generela di Ladins dla Dolomites tla Cësa di Ladins, ulache l ie nce l Museum de Gherdëina. Nia dalonc ie la redazion prinzipela dla Usc di Ladins. Sun Plaza de Sant Antone iel nce la sënta de Radio Gherdëina, daujin al local di jëuni Saut y ala Mostra d' Ert.
Na esposizion permanënta dl artejanat artistich dla grupa Unika ie te n local basite ala Cësa dla Cultura Luis Trenker.
Danter I munumënc artistics de Urtijëi iel da lecurdé la Dliejia de Pluania cun lëures mpurtanc de J.D.Mahlknecht y autri... La dlieja de Sant' Antone à lëures de valuta di Vinazer. Te curtina iel la dlieja de Sant' Ana, ulache l fova plu da giut la dlieja prinzipela dl luech. De gran valuta ie la dlieja da Sacun, cun copies di lëures di Vinazer ( I uriginei ie tl Museum de Gherdëina).
Danter I munumënc publics iel da auzé ora l monumënt de Ludwig Moroder al ambolt Purger, che ova giaurì la streda de Gherdëina basora y l saudé roman de Batista Moroder dan Villa Venezia.Danter la operes plu nueves iel da nunzië la funtana dla ganes  de Filip de Dos sun plaza Raetia. Nce la vedla locomitf dla ferata de Gherdëina ie da amiré sun la promeneda che fova n iede la trassa dla ferata.
Urtijëi ie nce la sënta de n raion saniter y soziel y dla cësa per studënc Assudëi. 
Na furnadoia cunliëia l paesc cun l gran raion de Mont de Sëuc; n' autra cun la Mont de Mastlé. Na ferata cun roda denteda mëina sun la mont de Resciesa.
L turism ie scialdi svilupà cun strutures modernes y de livel plutosc aut.
L zënter per jì a pé de Urtijëi, cun si butëighes y ustaries vën ratà danter I plu biei dl raion dla Dolomites.

Leprò vëgnel mo la frazions ladines dl Chemun de Ciastel: Sureghes, Runcadic y Bula.
La rujeneda dl'oma dla majeranza dla valeda (85-90%) ie l ladin (varianta gherdëina).



#Article 146: Giachen Caspar Muoth (151 words)


Giachen Caspar Muoth ie n autur rumanc (nasciü 29-9-1844 a Breil, mort 6-7-1906 a Cuira).

Notizias históricas.

unainein dapi sia fundaziun (614) possedeva la
claustra de Muster (Disentis, Desertina) gronds
beins e dretgs en la Vai d' Ursèra (Urserenthal).

Ils massers de tais beins fuvan d' origin romontsch e stavan
sut il domini patrimonial dils avats de Desertina. fls avats ed insemblamein
cun eis la Cadi (das Gotteshaus Disentis, claustra
e pievel) pretendevan èra ils dretgs de transit ed ils dazis sur il
GottJiard (pli da vegl Munt Avellin), il schinumnau dazi de
Sogn Placi.

Mo duront il dudisch — e tredischavel tschentaner paran ils
Comts de Rapperswyl e sil suenter ils Comts de Habsburg,
ch' exercitavan la suprema giudicatura en la vai, erà de haver
usurpau F explotaziun dil transit e traffic sur il Munt Avellin.
Quels Signurs han lu èra giu colonisau diversas contradas delia
vai cun purs tudescs.




#Article 147: Giacomo Colleselli (212 words)


Giacomo Colleselli (1881 – 1952) ie n autur ladin

La cioura mula

L e ruè la cioura mula via Livinè, 
Sun fegolè lʼ e shuda e mʼ a stravè l kafè. 
Lʼ e touta e via n stala lʼ e menada, 
Ma zenza ke m’ entane lʼ e shampada 
Delongo sun tablè a me rentè 
Su dut el fen e dut el meshedè. 
Me pense, voi pa la menè via Ronkat, 
Ke forshi la me da pa bon pazon de lat; 
Ma trei o kater dish davò 
Mi e mossù shi a la to, 
Ke la i shampava sula fava dei Ronkac 
E la mangiava duc i kosoi koi balac. 
Passè Sotil son ruè sha Molinat: 

te pos ben prast ie fe la fin.” 
La dish la Angela da Molin. 
Mi passe per Retic 
I dishe ke l e n mestic 
Kon gran fadia rue su sun Kol 
E per fortuna la me fesh azol. 
Me pense, voi pa i la menè su al benefiziat, 
Ke l a pa n klap de giac, ma ciarestia ben de lat. 
Ko son ruè sun plaza, 
Lʼ a fat na gran baraka. 
Me tole kasta cioura e tourne via Brenta, 
Ma sha Finazzer la ie strava la polenta. 
Shu dale Brue 
La fesh le sue. 




#Article 148: Gian Battista Tramèr (229 words)


Gian Battista Tramèr (nasciù a Tschierv en la Val Müstair ai 1812, y mort a S-chanf, ai 1893) fova n poet y scritëur de rujeneda rumancia dla Engiadina.

Inscripziuns in Engiadina.
 
Fand il Fögl d' Engiadina sieus regolers viedis sü e gio e vi e no, 
schi non ils fo el culs ögls seros, dimperse guardand intuorns scu giuvnet 
alleger, vo, el, scu ch' ün disch, curagiusamaing aint pe' l muond. Cur el 
vain in ün' u l' otra vschinauncha, guarda el na solum sün sieus peis e sün 
la streda, dimperse eir in ot, e sch' el observa co e la qualche bella blondina 

sch' el vezza qualche versin scrit sü vi all' ün' u l' otra chesa, vi a l' ün u 
l' oter fabricat, as sola el quel noter sü e metter in sia tas-cha … da viagiatur, 

noter sch' ün voul. Qualchüns da quaists versins, … ch' el s' ho raccolt nell' 
Engiadina bassa, val Müstair e Bregaglia, scu eir nell' Engiadin' ota, voul 
el communicher … a sieus lectuors, essendo quels u per originalited u per 
las cuortas sentenzas ch' els contegnan, al peran dengs d' esser contschieus 
pü generelmaing e d' esser forsa almain per pü löng guandagios contra la 
forza del maun del temp, chi plaun plaun leva davent svessa que chi ais 
scrit vi als mürs, e concio preservos della schmanchaunza.




#Article 149: Gian Pitschen Balastèr (114 words)


Gian Pitschen Balastèr ie nasciù a Zuoz ai 1833 ie mort a Zuoz ai 1894; l fova n poet y scritëur de rujeneda rumancia  dla Engiadina.

Ais aunch' inviern, tuott' alv ais la cuttüra,
E renomno ais März per sieu sbischer;
Eppür qualchos' as mov' in la natura,
Chi evr' il cour, P invid' a s'allegrer;
Ün vent pü lam, solagl pü chod, la dura
Cravuosta della naiv paun penetrer;
Quaista, plaun plaun vo s' allamgiand, s' alguainta,
E la lavina romurer ün sainta.
L' agricultur, ch' in tschera pisserusa
Guardaiv' il vöd, chi' s fo in sieu talvo,
Uoss' as consola in fidaunz' allegrusa,
La naiv vo our, P inviern ais bod passo.




#Article 150: Gian Travers (207 words)


Autur rumanc 1483 a Zuoz, † 22-8-1563 a Zuoz

[f. 3a] Dalg tschiel et terra Omnipotaint Dieu 
Dom gratzchia da cumplir lg perpöest mieu; 
Da te scodünn' oura dess gnir cumanzeda, 
Par havair bun Metz et Meildra glivreda. 

Quaunt la guerra ans ho duos ans do da fer; 
Alla praisa dalg Chiaste da Clavena wöelg cumanzer, 
Et saintza dubbi la pura vardat üser. 
Alg Raig d' Francia in las Lias havet prattichio 

Seis Chiapitanis havet el hordino 
Et cumpagniums da d' alver adato; 
Par que ün cusailg dals prosmauns füt clamô 
Et la plü part dals Capitaunis lo congregiô. 

Ad aviser, chie las Lias havesne a maun, 
[f. 3b] Da d' esser bun Vschins havain ad el promis 
Et par que Ambaschiaduors tiers el tramis, 
Da pöeia chia las Lias da Cafrin turnaun 

Dalg tuot, avisaiva lg Düchia alg cusailg, 
Chia 'd el nun plaschiaiva noas cumbalg; 
Sch' las Lias vulessen pür perseverêr 
Cunter sieu Düchiô da giüder guaragiêr, 

Da quel ingürgia vers las Lias da s' svangiêr. 
Lg cusaigl in Cuoira tel amnatschias poik apridse, 
Da trer cun lg Raig d' Francia ls plüs acusglien; 
Da chiürer Chiastels et terras nun asügnen, 

Uscheia cun pochia sabgêntscha las Lias saridschen, 
Chia dal bain cumöen üngiün pisser aven




#Article 151: Gion Antoni Bühler (164 words)


Gion Antoni Bühler ie nasciù a Domat  ai 10.10.1825  y ie mort a Domat ai 24.12.1897; l fova n poet y n scritëur de rujeneda rumancia dla Engiadina.

Da nozzas bellas : (dialect da Domat)

Da nozzas bellas.*)
(Dialect da Domat.)

Oz vensa ing gi da gron legarmen;
Tot fa bella gera, chi ch' 6 qua present:
Ma 'gl ê er ing gi da grond' importonza,
Cur ca sa spusan muronz a mnronzu.

lng tal gi an schizon er quels bugen,
Ils quals gnong capeschan andreg seu senn;
Els corran tugi, mattels a matellas,
Antorn da hagordas pauras a bellas.

Els sa stondan plong lur tot sonza saver,
S' inamureschan er cugl temps piglvòr,
Ad en pauncs onns ven lu la nuvella
Da lur nozzas er gcu da sangella.

Que ê aschei igl cors digl mon
D' unviern a da stad ad er igl aton:
A sco igl tat Qells onns a preu la tatta,
Yot oss igl biede er prender sia matta.

 (rm:WP)




#Article 152: Gion Antoni Calvenzano (137 words)


Gion Antoni Calvenzano ie n autur rumanc Marignano (Lumbardia), † en l'Italia. Dr.teol. a Pavia (1608?),

Curt Mossament Et Introvidament De Quellas Causas, Las qualas scadin fidevel Christian è culpantz da saver. In Milaun. Tier ils Stampadurs dil Arcivesgeju. 1611.

Di quaunta importaunza sia la conoschientscha dellas causas della cretta, si pò conoscer da quest, che seinza quella è bigga possevel che l' hom possi venir salf; sco la santa scrittira entin blears logs plaida, per esser quella il fondament da tutta la religion Christiana. Da quest veian che ora dil flis che ieù in per sona hai dourau, sina quel che quest pievel foss perfettameng mossau, et formav, introvidau entin la cretta,  ieu hai pertergiau da laschar ossa ir ora quest codeschet, entil qual tutt las principalas causas della cretta con claretia si declaran.




#Article 153: Gion Antoni Huonder (117 words)


Gion Antoni Huonder Autur rumanc  11-11-1824 a Segnas (vischn. da Mustér), † 18-3-1867 a Cuira

Il pur suveran.

Quei ei miu grepp, quei ei miti crapp,
Cheu tschentel jeu miu pei.
Artau hai jeu vus de miu bab,
Sai a nagin marschei.
Quei ei miu prau, quei miii clavau,
Quei miu regress e dretg.
Sai a nagin perquei d'engrau
Sun cheu jeu mez il retg.
Quei mes attbns, miu agien seun,
De miu car Diu schenghetg;
Nutreschel els cun agien peuu
Els dormen sut miu tetg.

Artada da mes vegls — 
Defender vi cun taffradat
Sco popa de mes egls!
Gie libers sundel jeu naschius;
Russeivels vi dormir,
E libers sundel si carschius
E libers vi morir!




#Article 154: Gion Disch (127 words)


Gion Disch ie n autur rumanc (nasciü 3-4-1874 (Gion Giusep Alois) ad Altdorf/UR, † 9-1-1935 a Cuira).

Poësia e canzun.
 

Quel ch' enconusch' il reginavel 
De poesia e canzun, 
Dal tschiel contonscha sco artavel 
La fantasia quei rech dun, 

Comuenta l' olm' el cant sonor, 

Tgei legra bein pli fetg il cor?
Il cant sc' in dultsch salit dils aunghels 

Curascha dat als pass e staunchels 
Quei dun spindrau dal Paradis. 
O pauper quel ch' ha piars il tschaffen 
Vid il cantar e giubilar. 

Che grevs quitaus lai domognar. 
Ge la canzun la poësia 
Sco ferm ligiom uneschi nus: 
En amicezia harmonia 

Sc' in betsch de pasch e de carezia 
Sei la canzun per nus carstgauns 
Ed en legria e tristezia 
Confiert per sauns e per malsauns. 




#Article 155: Gion Heinrich Ebersbach (290 words)


Gion Heinrich Ebersbach Autur rumanc

Cuort Entruidament dell' Obligatiun, é dils Perduns de Carmelo, à Noffa Nossa Donnaun, de Gion Heinrich Ebersbach. 1700. [p. a.] 

Dei in tal prender penitienzia, se pervergiar, receiuer il S. Scapular, é vegnir scritts ent' il Cudisch da questa S. Compagnia dil Pader Præsident con las solitas benedictiuns è ceremonias. Quel guadognia sin tal di Perdun Complein, é remischun de tutts sés puccaus per la culpa, é per la peina, é daventa cau tras participeiuels da tutt bien, é da tuttas bunas (v)o[v]ras, che di, é noigh per tutt il mund daventen enten quest, è (p. b.) tutts auters SS. Vordens, é Compagnias; gie dil sez Scazi della S. Mumma Baselgia. 

Ei in tal obligaus da portar il S. Scapular benediu devotiusameing enten coliez di, é noigh tutts ils dis da sia vit' ora entocha la mort, et enten la mort; é tgi, che salva bucca quest pung, fa bucca avonda à sia obligatiun; tgi che salva aber quel, fa avonda,  ei tier nuott auter culponz, … tucchond tier l' Obligatiun da questa S. Compagnia. Per quei, schi gleitti, sco quel rumpa, dei ins ladinameing far, ù comprar in auter, il qual ei bucca debasengs d' esser (p. c.) benediùs, bein, che quei zun bien per cagiun della vertit é pussonza gronda, che quel ha enconter da tuttas sorts mala gliaut, enconter Schoruamens, é tentamẽs dil nauscha spiert é tutts prigels dell' Olma, é dil Chierp. III. Ei in tal culponz de minch' on vegnir enten quest soing, é bendiu  liuc sin la Fiasta principala da questa S. Compagnia (che croda adina sin la 3. Domengia Fenedùr) cau prender penitienzia, se pervergiar,  esser presents alla Processiun urond per bein star della S. Mumma Baselgia  c. 




#Article 156: Gion Perfist (150 words)


Gion Perfist Autur rumanc

Gion Perfist.

Avon casa.
Jeu eral in buteller
En caultscha cun tapun,
Seseval avon casa,
Miravel or' el mund.
II bab mi raquintava
Da gronds herox dils vegls,
Danauschs combats e guerras,
Mi terlischav' ils êgls.
Jeu mavel en memoria
Cul bab atras vegls temps,
Pliravel sur sventiras
E sur il temps present.
Vid mia comba cuorta
Mis'ravel nossa val
Cartent, che ella tonschi
Da Cuera tiel Lucmagn.
Mo prest a mi saltavan
Las combas suls confins;
Sur tiar' e mar sgolavel,
Ei veva maina fin.
Mo tut anetg jeu aulzel
La vusch lu tier il bab:

Ei quei buc ortgadat,
Sche nossa biala tiara
Ha vias senza fin,
Pertgei lu star a casa?

Per teidla miu bien schani:
Las vias, trutgs e sendas,
Che meinan ord la val,
Ei van tras tiaras jastras,
Sur mars e tras deserts,
Tier vita libra, legra,
Sventira e deletgs.




#Article 157: Gion Rudolf Steinhauser (171 words)


Gion Rudolf Steinhauser Autur rumanc

Año 1799. ils 2. da jun', iña Dumengia antuorn las 10. Urras,
che jeu eral grat eus en Baselgia, veng iña Parsuna a cloma mei ord Baselgia 5

plidar cun vus; vus aber dueigias ira bein gleiti tier el.“
Jeu vomel a Casa mia, scha fova Moritz, il Modelschneider, leu; el gi
ami: „Sco bien amitg vai jeu vus a tems avalleu avisar, et avus far da
saver, che vus seigias era nodai sin la gliesta de quels, ch' an de vignir 10
Deportai, cuntut Cusegliel, che vus duessias beingleiti saprasantar à Glion,
tier il Gieneral Herrberg, il qual vondi grad de cheu sura en; aschigliog
vegni jeu questa nog a survignir Melitair - Wacht antuorn mia Casa, ils quals
vegnian la nog a mei prender ord Casa, a manar a glion; a scha vus
saprasanteis vus setz tier il General, che forsa, ch' el vus trau ord la Gliesta, 15
el setz enpermeta era da far il pusseivel tier il Gieneral che jeu vegni
libers.“




#Article 158: Giorgio Moroder (422 words)


Componist ladin conesciü a livel internazional por l’adoranza dl sintetisatur y por musiga da film de gran suzes. Stüde ala scora d’ert da Urtijëi dal 1953 al 1959. Cun 15-16 agn ál imparé da suné la
chitara y danter le 1959 y le 1966 ál rodé jö l’ Europa cun deplü grups musicai, danter chisc le The Happy Trio. Dal 1967 s’ál trasferì a Berlin y á colaboré cun so jorman Alex. Tl 1968 se dál jö cun le
cianté musiga lesiera y tól sö deplü plates 45 giri. Tl 1970 vál a Minca daola che al mët sö so pröm stüde de registraziun: Arabella House (Musicland Studios). 

Al á arjunt n suzes internazional tres colaboraziuns cun musizisć dër conescius sciöche Donna Summer, , Munich Machine, Roberta Kelly (Zodiac), The Three Degrees (The
Runner), i Sparks ,  Mr. Big , Daft Punk (),  y    (I Can't Give You Anything but Love), i Coldplay (Midnight ), Kylie Minogue (Right Here, Right Now), Sia, , , Foxes y Mikky Ekko (Déjà vu ). D’atres
produziuns dër conesciüdes: Ich Sprenge Alle Ketten, Son of my father, 	, Love to Love You Baby, From Here to Eternity, Love Kills.

Pesć internazionai: Oscar tl 1979 por le toch The Chase dal film , Oscar por la ciantia miú dala musiga da film Flashdance... What a Feeling dal film  tl 1984, Pest Bambi (1984 y 1988),  por la ciantia miú tl 1987 por 	Take My Breath Away dal film ,   	  por Carry On cun Donna Summer, World Soundtrack Lifetime Achievement Award tl 2011. 

Al á scrit la musiga por i films American Gigolò y Scarface , che é gnüda surantuta por video jüc sciöche Grand Theft Auto III y Scarface: The World Is Yours. Tl 1984 ál scrit musiga rock por la nöia ediziun dl film Metropolis y la musiga por le film La storia infinita . Al á scrit la musiga por les Olimpiades de Los Angeles dl 1984, por i Jüc de Seul dl 1988, la ciantia To Be Number One por le campionat mondial de palé de Italia '90 y remixé por i Mondiai dl 2014 , la ciantia Forever Friends por les Olimpiades de Pechin tl 2008.

Tl 2005 él gnü nominé  dal Presidënt dla Republica dla Talia  Carlo Azeglio Ciampi . Tl 2010 ti é gnüda sorandada la medaia de mirit dala Provinzia autonoma da Balsan. Ai 12 d’agost dl 2016 ál fat n DJ set a Urtijëi y á scinché les 13 plates de platin davagnades cun Flashdance al Museum die Urtijëi.




#Article 159: Giosef Brunel (146 words)


Giosef Brunel (Soraga 1826-1892) ie stat n nrescidëur de lijëndes y autor de teatri per ladin.

Cianzon sul Col Cornon 

Se l sas de chel Cornon 
Fossa n gran polenton, 
E l lach de Marevegna 
Fossa tant de lat de pegna, 
E che aesse n scuier de avez, 
Che tegnissa n sté e mez, 
Jent che menizassa 
E gio soul che magnassa. 
Che magnada che volesse dar. ﻿   
 ﻿

Lach de Marevegna 6 1840 Lak de Marevegna (BrunelG, 
ColCornon1840-2013:365) 
fas. Lech de Marevegna bra. Lach de Marevegna
topon. 
lago sito nel gruppo del lagorai, in territorio di 
predazzo (fas.) Ⓘ Lago di Moregna Ⓓ Moregna-See 

E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l 
sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de 
Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

Leteratura ladina




#Article 160: Giovan Battista Rossi (214 words)


Giovan Battista Rossi 1801–1846. ie n autur ladin.

 

Letra familiare 

Cariscimo pare 
Roveré ai 4 de jené 1836 
Ajache é sta bela ocajion gio e mia fémena e i pìcioi ve auguron per vosc sènt ogne ben e contenteza, che voi enstess saede e podede ve dejidrar, e noi no menciaron da noscia part a prear l Segnor Idio che l ve conzede chel che ve dejidrade. 
L Marchesani da nanef l dasc a chi del zìrcol n calandar, e perché sé che l'an passà no n'aede podù ciapar, ve l mane, e recordave de noi ogne outa che l tolede te man, che dapò sion contenc. 
Noi sion segn, godon perfeta salute, e volassane sentir ence de voi che na uta stajassade duc ben. Scrivene valch da nef, e coche stasc mia mare, mia sor, mi cugné e cugnade, e particolarmenter mia cugnada Franzela, che ve pree de me la saludar. 
Dijeme se mia cugnada da Pera à fat l pìciol o no, e chi che l'é stat l compare, o comare. 
No ve fajé marevea che scrive coscì, perché dò scomenza prest l temp di mac, o carnascial. 
Stajé ben, volene ben, e cherdeme che noi ogne dì se recordon de voi, con stima sion vesc fenc 

G. Batta e Giuliana Rossi 




#Article 161: Giovannes Mathis (204 words)


Giovannes Mathis ie nasciù a Crasta (Schlarigna)  ai 7-6-1824 y ie mort a Crasta ai 7-8-1912; l fova n poet y scritëur de rujeneda rumancia dla Engiadina.

durante la dmura a Sestri spor Gonova!
Stagiun est arriveda, bel temp d' amur, d' Ieidezza;
D' fluors cheras innombrablas sest mtints e vals guarnir,
Chi spandan intuorn ellas profiim, grazcha, bellezza,
Da spraunza, d'notiva vita l'inchantaivel sorrir!
E splendidas fluors raillis, d' culuors tatmt variedas,
Superbgias d'vossa fuorma, vos cho bain ot portais;
Pü simplas otras, ümlas, nell' erva stais zuppedas,
Al muond d'vossa bellezza, invilgia vus am fais!
D' rosedi guots bagnedas, sco d' clers diamants paredas,
Cols razs d' solagl vus essas graziusas bainmamvagl!
Ma d'saira tristas, passas, vers terra stais sbassedas!
Per vus la glüsch ais vita, sorriais be al solagl!
Ah! Fluors 'vais nom eir bgerras, da finta innooenza,
Chi missiun 'vais trista, d'la serp la trista sort,
Schabain eir frais-chas, bellas, e d' ümla ap])arenza
Portais in vus fin tössi, ohi do riulur e mort!
Eir d' balsam fiuors preziusas, d'noss mels ans guariss bgerras;
In gods, sün munts 'vais dmiira, sper'l f'raid vadret perfin!
L'umaun otras s'ooltiva, in parcs, zardins e serras;
Rich ornamaint vus essas d' palazs, salon, fostin!




#Article 162: Giovanni Iori (135 words)


Giovanni Iori (nasciü 1867 y mort 1947). ie n autur ladin

Chesta l' é la cèsa da la portes de or 

Chesta l' é la cèsa da la portes de or 
E dai mures de crestèl fin 
E dai barcons de n auter color 
Chesta l' é la cèsa che vaghe a fèr l' amor 

Ma m' é ressolt de mazar na moscia 
Perché la me parea burta e losca 
Chi che vel la tripes me porte na Cavagna 
Chi che vel morojes se n vadagna 
Chi che vel l sanch me porte na scudela 
Chesta l' é mi corejin, e la più bela ì

El me à ben augurà la bona fortuna 
Con set fioces te na cuna, 
Con set fioces e na fiocia 
Oh Dio del Ciel, chesta l' é la più belocia 




#Article 163: Glienart Balleta (150 words)


Glienart Balleta ie n autur rumanc, 16-2-1746 a Breil, † 7-10-1806 a Brei

Vus che cun has e garmischia
vivis sil mund,
veigias adaig; gl' ei buc aschia
quei desscha buc zun!

pudeis vus rir.
Ach per davons ei quei l' isonza.
Mo, co leis murir; mo, co leis murir?
La Nauschadat ei adina pinada

a tutt il siu tissi eis ella Surdada
Sin giuvens a veigls.
O ve! tgei schand! eisei puseivel
de suenter gir:

nus stuein murir!
Sch[e] mintgin miras en sia scadiala
senza auter quitau,
sche fus il siu proxim eigl meins
quella uriala

mo il Demuni, quei Nauscha Spert

a ven mai gir,
ch' en sias cadeinas el vus ferton
Renta,
vus veis de murir.

tgei ei il vies maret?
E mo per cuseida prenden penetienza;
quei ei il pli schliet;
de vos puccaus veis Richla nagina;

de perdunar a viver perina;
mo co leis murir?




#Article 164: Gloria (114 words)


Gloria a Dî sö alalt tal Cil
y pêsc sön la tera ala jënt de buna orentè.
I te laldun, te benediun,
te adorun, te glorificun,
te dijun dilan por tüa gran gloria,
Signur, Dî, re dl cil,
Dî, Pere onipotënt.
Signur, Fi su, Gejù Crist,
Signur, Dî, Agnel de Dî, Fi dl Pere,
tö toles demez i pićià dl monn:
ais pieté de nos;
tö toles demez i pićià dl monn:
alda nosta oraziun;
tö es sentè a man dërta dl Pere:
ais pieté de nos.
Ćiodì che tö su es le Sant,
tö su le Signur,
tö su le plü gran,
Gejù Crist,
cun le Spirit Sant tla gloria de Dî Pere. 




#Article 166: Grijon (215 words)


L Grijon (Rumantsch Grischun, todesch Graubünden, talian Grigioni, franzous Grisons) é l cianton plu grand y plu a ost dla Svizra.

La souraspersa dl cianton é de 7,105 km². Demé n terz de chesta vegn conscidreda terac produtif. Bosc cuer zirca n cuint de duta la spersa. L cianton é belau dut da mont y tol ite ence les valedes autes dl Rain y dl En (tudësch: Inn). Al contegn l Parc Nazional Svizer y l Parc Natural Ela.

Al é deplù creps conescius tles Alpes Grijones, anter chisc l Tödi con 3.614m d'auteza y l Piz Bernina con 4.048m. Trueps creps é coris da glaciers, sciche l Adula, l Albula, l Silvretta, l Bernina o la ciadeina dl Reticon. Les valedes tl Grijon Zentral é scialdi sotes, n valgunes vegn aratedes les valedes plu sotes dl'Europa.

L cianton va a seida con Liechtenstein tl nord, con l Vorarlberg y Tirol tl nord y tl ost, con Südtirol tl sudost, con la Lombardia tl sud,  con l cianton de Sogn Gagl (tudësch: St. Gallen) tl nord vest, con i ciantons de Glaruna (Glarus) y Uri tl vest y con l cianton Tessin (talian: Ticino) tl sud. La zité prinzipala é Cuira. San Murezzan/St. Moritz y Tavau/Davos é luesc da turism scialdi conescius tl cianton Grijon.




#Article 167: Grup dl Sela (669 words)


Le Grup dl Sela é le massif zentral di raiuns ladins dles Dolomites. Encër le Grup dl Sela él les valades ladines de Badia, Gherdëna, Fascia y Fodom cun i jus de Frara, Sela, Pordú y Ciaolunch.

La piza plü alta dl Grup dl Sela é le Piz Boé cun 3152 m d’altëza.

Aladô dl arpizadú Ettore Castiglioni po i crëps dl massif dl Sela gní partis sö te trëi grups cun sües pizes prinziales:



#Article 168: Gudegn Planta (155 words)


Gudegn Planta Autur rumanc 30-11-1757 a Samedan, † 8-11-1834 a Samedan

Voassa chiarta dells 25 Marz d - hæ arfschieu quista damaun. Eau 5 singrazch dellas nuvitædts interessantes chi' ella cuntaign, et nun hæ manchio da fær üss rispetto allas facultædts in Vucligna et allas reccomendatiuns da Berlin. Cun fær las opportunas rappreschantatiuns jnquaunt allas convenientias … noassas politicas, et als intops chia tschearta glieudt mettaronn … tar nus à tuottas müdædas da noassa actuæla confusium, sum eau 10 affat da voass parair. Mieus cumpagns nun vulaivan crayer, ma haun müdò parair sün las chiartas gnidas huossa da Cuoira. Eau resguard noassa uniun als Svizzers sco lunic metz dans liberær dalla dependentia dell' aivla et ns render independents, da müdær in bain noass stædi confus dad huossa et da reaquistær il nöss, taunt public co privat. Ma liòs à noassa 15 instructiun, chia nu ns haun vulieu dar libra, dad agir suainter las ciscumstantias (circumstantias). 




#Article 169: Heinrich Caflisch (123 words)


Heinrich Caflisch ie n autur rumanc

Ilg eis ün nunmideivel Schentament da Deus, ch' ils Malgists stovien sa volver, ner morir. Confirmatiun da questa 15 Propositiun. Objectiun: Ca Deus vengig je buc ad esser aschi nunmisericorgeivels … da condemnar ils Pucconts? Rasposta. Ilg eis ün nunmideivel Schentament da Dieus, ch' ils Malgists stovien sa volver, ner morir. Scha vus carteits enten Deus, schi carteit er quei 20 ch' el gi. Da duas l' ünna: Ils Malgists ston sa volver, ner vangir condemnai. … Iou sai bein ch' ils [p. 10] Malgists vengen vess a laschar sa dar da crer, ca quest Truvament seig gists a vardeivels. Mo 'lgei bucca da sa smirvelgiar, sch' ils Malfichionts protesten ancunter ilg Schentament.




#Article 170: Heinrich Uvesck da Coira (160 words)


Autur rumanc

Nus Heinrich, tras grazia da Deus Uvesck da Coira cunfessein  a figein a saver cun questa bref, ca lavend si anqual span a dabatt tenter ilg cumin a vaschinadi da Trin, a paramur d' ün tal span vangi lou en dreg ün cun 'lg auter, a tras prusa lgeut ei la caussa vangida preida giu da dreg, sin nus, a scha nus parneian sin nusez vangi tiers ün amicabel … spruch. Aschia vein nus prieu tiers nus Conradin da Marmels da 10 Razin, a Hans Luci Mistral da Tumein, a vein tadlau amaduas parts flissiameng en scartira a tras la bùcca suenter basengs, antrocan sin lur cuntantienscha; a lura vein nus dau ora niess spruch en furma sco tschou suenter statt scrit: Vein er minchia part faig amparmetter cun bùcca a maun fideivlameng da vangir suenter a salvar tutt quei ca nus vangian a  spruchiar, tuccond tiers sieu span a stausch, sco giu d' sut ven faig mentiun.




#Article 171: Hugo De Rossi (341 words)


 

Hugo De Rossi (1875, Poza -1940, Dispruch) fova n funzioner asburgich a Dispruch de ravises fascianes. L fova n ativist dla Union Ladina tla capitela dl Tirol y l fova scialdi ntressà ala vedla lijëndes ladines de si valeda. Se stizan n bona pert sun l lëur dl pluan Giosef Brunel de Zepon ovel salvà truepa documentazion sun la tradizions, la usanzes y la credënzes di vedli ladins. L ova nce lascià n manuscrit de n dizioner fascian de gran valuta.

Amò valch de i draghes 

I draghes vivea te Lach de Antermoa e te Lach de Boé. I stajea ju, fon fon te l'aga, e canche i se begaa, i bugolaa che parea che tonasse. Nesciugn pel dir coche i à vardà fora, parché i stajea ju n fon de l'aga, e apena che i era te l'aria i era fech e fiama. Se i fossa resté n pez te l'aria i se aessa brujà desche n toch de legn. 

Nesc veies, iaves e besaves i contaa, che i li à vedui te na not scura e scurenta. I vegnìa fora dal lach, n grumen de fech roan co na couda roenta, che vegnìa semper piu scura. L ciel era lumenous e te la valada l'era più chiar che de dì. Se aessa podù nfilzar n fil te na voia. Rué te Lach de Antermoa, i sutaa te aga, che boìa e fajea n revedoz, che duta la val sdrenaa. Nesciugn no se fidaa restar de not apede un de chisc laghes, parché i draghes tiraa ite co la couda l bestiam e valch outa ence jent, e i li magnaa. 

I conta, che apede l'aga vivea n pìcol omenet, che de not ge paraa l bestiam davejin, che i draghes podea sorì ciaparli co la couda. 
Canche i draghes sgolaa stroz l'era n rie segn. O che vegnìa te chel an le aghe o na gran tempesta, o na morìa o n'autra desgrazia. Se sà che la jent era spaventada apena che se lasciaa veder n drach. 

Persunaliteies ladines




#Article 172: I ciastiei tla Ladinia (336 words)


Te nosta valedes se à mantenì l ciastel de Tor a San Martin, l ciastel de Sëlva (Fischburg) te Gherdëina y l Ciastel de Andrac te Fedom. L ie mo da udëi la ruines dl ciastel de Val te Sëlva y dl ciastel dl Balest (Stetteneck) te Val d' Ana a Urtijëi. Seurapro iel mò vel residënza nebula, sciche Ciastel Colz a La Ila o Freyeck a Picolin. Te Fascia se à mé cunservà la Torn de Poza, ntanche chëla de Vich ie scumparida. Mpurtanza storica à nce la residënza dl Maier a Picolin, La Gran Ciasa a La Pli de Mareo y Castel Zanna te Anpezo. Dl ciastel de Botestagn (Peutelstein) te Anpezo restel mé vel sedim.

I Ladins de chëi seculi ne ova nia pudestà de autoguviern, mé te Anpezo fovel regules che garantiva n pert i dërc dla populazion locala cunfront ala suneria. Te gran pert dla suneries dl raion ladin ne ova i abitanc tan che degun dërc politics.Dala suneria de Val (Sëlva te Gherdëina)ons testemunianzes de lëtres al grof de Tirol de protest di abitanc contra i patrons dl ciastel de Val che teniva sot y manaciova la jënt de chëla suneria. De tel lamentanzes ie nce documentedes per la suneria de Tor. L ladin ne fova ntlëuta sanbën nia lingaz de aministrazion y de suneria y perchël fovel debujën che danter l pudëi fulestier y la populazion ladina fossel na sort de cianceres o de scrivans de iudize che pudova fé da intermediadëures, n pert univa chësta funzions nce seurantëutes da nëubli locai sciche i Colz o i Brach tla Val Badia..
Nce ti cunfronc dla dlieja vëniel dumandà te petizions di abitanc dla valedes ladines che l vënie segurà prevesc che ntënde y rejone nce ladin.

N possa bën dì che tres dut l Medieve fova i Ladins obiec y nia subiec dl dërt y dla aministrazions.

Plates sun i ciastiei dla Ladinia:

L Ciastel Colz a La Ila y l Gran Bracun

L Ciastel de Andrac ta Fodom




#Article 173: I dragons (407 words)


Tles contejes popolares ne végnel nia dant trueps dragons tles Dolomites. L plu conesciù é dessegur chel lié a la liejenda dl Gran Bracun, personaje storich che à vivù tl XVI secul tla Val Badia. Alton conta ence de un enclaudé sot al Col de Lana y che delouj con si movimenc levines y rovijes. Dragons déssel ester ti lec da mont de Boà y de Crespeina sun Puez. Te chisc luesc auden, dantaldut canche al tampieia dassen, fueres che ti someia a tons dalonc y an dij che i dragons se enjigna ca a jolé tl ciel. Alton nes conta ence dla cherdenza che i dragons brance tla coda i armenc che pascenteia damprò da la spona dl lech y i strefle te ega. An dij ence che ai jole da n lech al auter.

Sůn Boá, Pisciadů́ e Crespë́na èl dĕ bī pici lécʼ; gonot i alden brontoran scèque l tòn da lonce. Ia Fasša nʼ èl inche doi, ůn sůn Boá, lʼ ater sůra Mazzin, olláquʼ an vegne fora per quëlles crodes in mont dĕ Sůce. Chʼ è mo la gaoša del brontoré quʼ an alda? Ël è dragons tĕ quiš lécʼ jů in fonz e datrái fégi vérra e më́tte lʼ èga in moto; datrái jori paʼ chi fora dĕ nètt da ůn léc allʼ ater e quël è pa rī segn ël; dĕ nètt èsi inscique n gran fůc, quan quʼ ëi jora da na mont allʼ atra e intan l jor můdi důtʼ i corů́š delʼ ergobando. Lʼ ůtimo an odů́ joran na sëra dʼ Ottober delʼ an 1813; ël fô incë́r les nu̥ e na nétt dër sců́ra; illó tĕ na òta vegnel ia da sas dĕ Pisciadů́ důt cu̥ce sceque n fůc. Ël parô n fér lorë́nt e n lominů́s êl gnůt sůra důta la val e tʼ les stůs, quʼ an èssa odů́ a lige, mo n lominů́s tan da fůc, quĕ Dī nes stravérdĕ. Bestiam mettô man a bollè tĕ stalla, e gent fô důtʼ spaventá; ël somiâ n cu̥ge de stran, quĕ tirava dô na còda cu̥cena dô da sé. 



#Article 174: I mejes de Gherdëina (144 words)


I mejes plu antichs de Gherdeina se á n pert mo cunservá Sa sacun y Sun Chel Piz a Urtijei y velun nce te autri luesc dla valeda.
L se trata n gran pert de strutures cun abitazion y tublà destachei.

la formes plu vedles ie cheles che se refej al model de cesa retica, cun fundamentes de sas y la pert seuravia de len.

Vel pertes de chisc mejes vá ndeur al temp romanich.

L ie nce vel ejempl de agregazion de mejes te forma de viles, ma les ie manco prejentes che tla Val Badia.

Purtruep ie trupes de chesta testemunianzes mpurtantes dla cultura architetonica de nosc antenac jides perdudes propi ti ani dl majer boom turistich do la segonda gran viera.

Aldidancuei ie na pert di mejes sota scunanza, ma chesc ne tleca nia defin per mantenì si carater uriginel antich.




#Article 175: I monumënc artistichs tla Ladinia (251 words)


 

La Ladinia ne à nia da mustré su de gran monumënc, davia che l se tratova de n raion da paur, dalonc dai majeri zëntresc urbans.

La testemuniantes artistiches plu mpurtantes ie bën da abiné tla dliejes, danter chëstes n iel de scialdi beles dl tëmp gotich, coche Santa Uliana y San Jan de Fascia o Sacun te Gherdëina, cun vel pitures a frësch bendebò particuleres.

Dl tëmp baroch y rococo iel da nunzié la bela dliejes de San Linert y de Al Plan. Nce la dlieja dla Madona dla Difesa te Anpezo merita na lerch particulera per si aparat iconografich.

Di ciastiëi se á cunservà plutosc puech: chël de Val y dl Balest te Gherděina ie eurmei ruines, y nce chĕl de Botestagno te Anpezo ie unì belau desdrù defin.
L ciastel de Tor a San Martin ie unì frabicà ora te n museum; tla Val Badia se á nce cunservá deplu cěses něubles, coche p.e. la Gran Ciasa a La Pli, Picolin, Colz etc.

L ciastel dla Fischburg coche l ven tlamà ie plutosc n palaz dla Renaissance tardiva.

Tla val de Fascia ne iel belau deguna furtificazions feudales, ora de na tor a Poza.

L ciastel plu nteressant dal pont de ududa architetonich ie ben chël de Andrac te Fodom sun n gran puron de Dolomit.

Monuměnc publichs de gran format ie da uděi a Urtijëi, coche la gran statua dl saudé roman dan la Villa Venezia o i biei crisc' de Sëurasas y de Col de Flam.




#Article 176: I salvans y les ganes, les vivenes y i vivans, les bregostanes y i bregostans (807 words)


 (1845-1900) conta te si: Proverbi, tradizioni ed anneddoti delle valli ladine orientali, Innsbruck 1889 - stampa anastatica, Arnaldo Forni Editore, Sala Bolognese 1985, che les ganes dess ester les femenes di salvans, jent saurida y valenta, ma che pò se vendiché aricioulamenter, sce ai vegn ofenus o meltratés. Ai é plutost da pelam, de statura umana, ma dret gaierc. Ai viv te andri y anter i creps y mangia salvadrins y é dagnora dret arfamés. Vistì se vìstei de peles de loufs, de lors y de bos salvaresc. D'invern patéscei l freit y vegn gen anter les persones per se sciaudé pro fuech. Ai azeteia gen scincondes, dantaldut ceif, ma ne damana mai. Ai rejona puech y empara demé con fadia valch parola de ladin. Ai dess avei na poura mata dl tarlì y osserveia avisa cie che les persones fej per ti fé do. Ai ti vuel dret ben a les feides (biesces) y datrai deurei enfinamai les antines di vilins per les conduje de nuet a pastura. Les ganes veiden do rata plu gonot di ei, ales dess avei plu n bel stim y ester manco salvaries. Ales é dret servijioules pro massac (scufs de ciasa) y deida gen les ciasarines ladines.

Chestes descrizions ova Tita Alton audì te sia familia che abitova a Pecei a Colfosch, un di luesc olàche les ganes y i salvans se à fat vedei plu outes. Ai é perauter descomparis bele dadie vegnìvel dit. Ai vivova particolarmenter su per Puez y ti pres entournvia. D'invern, canche al fova n ferdon y che ai ova fam jìvei dantaldut ju a Lungiarü (an dijova ence che i abitanc de Lungiarü fova i descendenc di salvans) y a Pecei a Colfosch. N iade ova n el de Pecei maridé na bela gana che ti fova steda na bona femena y na bona oma, ma canche sie om ova per caje rot la empermetuda de ne la aziché mai sun l redous dla man, s'en fòvela steda te n aiet, dlon bradlan y an ne la ova mai plu veduda.

Te Fascia encònten enluegia dles ganes y di salvans les vivenes y i vivans. Ai é sciche les ganes y i salvans, ma ai dess vive enfin a la fin dl mond y ai conesc l ert da ne se fé nia vedei. Les vivanes sà da tiesce dret ben, ma ales roba ence pezes y guant. Te Fascia vìvel ence i bregostans y les bregostanes. Ai é n pue cochemai, valch iade bonac, ma aboc ence riac. An conta per ejempl che les bregostanes robe mutons y i barate fora con i siei; ma ales ne ti fej nia de mel, y a certes condizions éles a una da i rete. Alton minova che i bregostans fova empruma perdret bonac sciche i salvans y al ti parova che la jent confonessa anter ei les vivanes y les bregostanes. A La Val tla Val Badia ti dìjen a les ganes y ai salvans panteganes y pantegans. Ai dess rejoné mel ladin y storpié les paroles.  Ence tl Friul conéscen i salvans y les ganes (dites aganes) con valch trac che ti someia.

Le era zenza religion. Le era salvarie e cative e le vivea dal robar e rabiar. Le era burte, sece e pelouse. Le aea n ciaf gran desche na cialvìa, eies gregn, oreie longe, bocia grana e nveze de man le aea ciate con sgrife spize. Vestide le era con pel de ors, de louf, de feide e de autre bestie. Tante oute le era vestide con massarìe robade, se sà che le era straciade su e su, parché le vivea te i cougoi sunsom dai monc e da le 
crepe. Per jir ite te i cougoi le cognea passar cióscede, per selve e per le mont. Le robaa dut che che le vedea, perfin i pìcioi fora de cuna. De dì n'era pece da veder. Ma da sera do l'Aimarìa n'era tantiscime che jìa stroz. Ne la jent ne l bestiam i era de not segures da ele. Chi che le ciapaa, le sbregaa sù e dapò le i magnaa. L più gran gust le aea co le budele, che ge saea l più bon del mondo. Dai cians le aea paura tremenda. Se le n vedea un le sciampaa desche dal diaol, ma i cians, apena che i le 
vedea, ge corea dò e se i le brancaa, i le sbregaa sù n tante mizàcole. Te ogni paìsc de Fascia l'era amàncol un cian, che i lo tegnìa demò par se defener da le bregostane. Ntorn al col l'aea n morisc, che era na colarina piena de aguc, cortìe e feres spic, parché le bregostane no le lo posse strangolar. Che le bregostane no le rue te majon, nesc peres veies fajea le fenestre pìcole con feres spic. ﻿











#Article 181: Imper Bizantin (191 words)


L’Imper Bizantin, a chël che ti al ti vëgn ince dit Imper Roman dl Oriënt, á ciafé so inom canche al é gnü despartí dal Imper Roman d’Ozidënt dl 395 do C. do la mort de Teodose I. Süa capitala ê Costantinopolis, a chëra che al ti gnô ince dit la “Nöia Roma”, la Istanbul d’aldedaincö, costruida dal imparadú Costantin sön les ruines dla vedla cité greca de Bisanz dl 330. 

Dl 313 êl gnü proclamé tres l’Edit da Milan la liberté por le cult cristian, insciö che le cristianejim é devanté la religiun de stat. Al é gnü fat sö dlijies monumentales, sciöche la Hagia Sophia (532-537) a Costantinopolis y al é gnü realisé operes artistiche importantes, dantadöt mosaics y dlijies che é danter l’ater a Ravenna. 

Dl 476 á Odoacre concuisté Roma y ti á surandé i sëgns imperiai al imparadú dl Oriënt Zenon, insciö che l’Imper Roman d’Oriënt é sté l’arpadú dl Imper Roman d’Ozidënt y é deventé le su imper. 
L’ Imper é gnü desdrüt dai Crujá dl 1204 y jü a na fin definitiva dl 1453 cun la concuista de Costantinopolis da pert di türcs otomans.
 

 




#Article 182: Imper Mongol (120 words)


L’Imper Mongol (por mongul Ikh Mongol Uls, Их Монгол Улс) é sté le secundo imper maiú tla storia danter le 1206 y le 1368, che á arjunt süa estenjiun plü grana cun 24 miliuns de km² y na popolaziun de ca. 100 miliuns de abitanc, le 33% dla popolaziun totala mondiala. Al é sté le maiú imper sön na continuité de tera frëma, ince maiú dl Imper Britanich dl 1921. 

L’Imper mongol é gnü metü sö da Genghiz Khan y s’á svilupé te 73 agn da 4 a 24 miliuns de km². Al é roé a na fin te n cört tëmp mo al é sté la basa dla storia di stac atuai dla Ruscia, Turchia, Cina, Iran y India. 




#Article 183: Imper Otoman (168 words)


L’Imper Otoman, conesciü ince sciöche Imper türch (tl lingaz türch-otoman دَوْلَتِ عَلِيّهٔ عُثمَانِیّه) é sté n imper türch por 623 agn, dal 1299 al 1922, che á tut ite te süa perioda de maiú estenjiun la gran pert dl’Europa süd-orientala, dl'Asia oziedentala y dl Nord Africa. Al é sté un di impers maius dla storia y le plü gran de so tëmp dl XVII seco. 

Dl 1453 á i otomans concuisté Costantinopolis y l’Imper Bizantin. Danter le XVI y le XVII seco á l’imper arjunt so podëi plü gran sot al rëgn de Soliman le Magnifich tolon ite i raiuns dai confins meridionai dl Sacher Imper Roman cina ales periferies de Viena y dla Polonia tl nord, cina al Yemen y al’Eritrea tl süd, dal’Algeria a vest cina al Azerbaigian a ost. Giulana ala colocaziun geografica dla capitala Costantinopolis é l’Imper Otoman sté tl zënter di raporc danter Oriënt y Ozidënt por cinch sechi. 

Cun la nasciüda dla Republica dla Turchia é le sultanat otoman roé dl 1922. 




#Article 184: Imper achemenid (123 words)


 

L’Imper achemenid é ince conesciü sciöche Le Pröm Imper Persian y é gnü metü sö da Cirus le Gran. La capitala ê Babilonia. Al ê l’imper maiú de düc i atri denant tla storia y tolô ite raiuns dai Balcans y dal Ost dl’Europa cina ala Val dl Indus sön na spersa da 5,5 a 8 miliuns de km². Pro l’Imper achemenid aldîl popolaziuns de cultures desvalies che gnô tignides adöm da na aministraziun zentralisada cun n lingaz ufizial te düc i raiuns y n sistem de strades y postal svilupé. L’Imper achemenid á arjunt süa majera estenjiun sot al rëgn de Darius dal 522 al 486 dan C. y é gnü concuisté da Alexander le Gran dl 330 dan C.

Storia antica




#Article 185: India (136 words)


L’India ie n gran stat tl sud dl' Asia, a dì bel l'uritá se tratel de n subcontinent, coche l ven nce tlamá.

L à na spersa de 3,3 milions de km2 y na populazion de ades 1,3 miliardes de abitanc.

Gran pert ie induisc', ma l ie nce de gran comuniteies de siks y de musulmans.

Daujin al Hindi iel mo truepes autri lingac regiunei y l l ingleisc ie scialdi cunesciù, coche cunseguenza dl temp colonial britannich.

L'India ie tl leur de se svilupé dassen nce te industries inovatives tl ciamp tecnologich ie scientifich, ma la muessa mpò cumbater cun de gran desvalivanzes, n pert nce gaujedes dal vedl sistem soziel dla castes spartides.

La zitá capitela ie Nueva Delhi.

L’ Imper Gupta ie stat un di majeri impers politics y militers dl’India antica.







#Article 187: Iraq (142 words)


LIraq vëgn denominé ufizialmënter Republica dl’Iraq (por arabich:جمهورية العراق‎, Jumhūriyyat al-‘Irāq) y é n Stat dl’Asia dl vest.
 
Al confinëia a nord cun la Turchia, a süd cun l’Arabia Saudita y le Kuwait, a nord-vest cun la Siria y a ost cun l’Iran (Regiun dl Kurdistan). Le raiun dl Iraq tol ite por la maiú pert le raiun dla Mesopotamia, la “Tera di dui rüs”. Al se destënn fora sön na spersa de ca. 438.317 km².

La capitala é Baghdad. L’Iraq é la terza resserva de petrole al monn.
Dai 16 de lugio 1979 ai 9 d’aurí 2003 é l’Iraq sté sot al govern de Saddam Hussein. Dl 2005 inant él deventé na republica parlamentara federala sot le control di Stac Unis d’America. Dal 2014 al 2017 él sté sot al control dl Stat Islamich te n contrast cun le govern zentral. 




#Article 188: Istituzion dla scola ladina (162 words)


 
La scola ladina tla provinzia de Bulsan ie unida istituida dantaldut per merit di respunsabli dla aministrazions, dla dlieja y dla cultura ladina che se à ancuntà d'instà dl 1945 a Picolin per prejenté ala autoriteies militeres aliates la proposta de na scola elementera paritetica y ladina.

Do la oposizions politiches dl partit de maiuranza sudtiroleisc contra chesc model iel stat depona l ispeteur statel Giovanni Nencioni che á purtà dant a livel zentrel la proposta, do avei rujenà cun deplu representanc dl muviment ladin, dantaldut la professeura Tresl Gruber.

Nscila iel unì scrit dant dal Minister dla Istruzion de Roma l model paritetich dl 1948, nce sustenì dal vize-provveditore Josef Ferrari, che per chela gauja à perdù la creta dl partit de maiuranza.

Sceben che tl meter man fossel stat na gran oposizion, n bona pert piloteda da ambienc politichs, se à l model pudù nravisé ite y ie mo aldidancuei sustanzialmenter chel che vel te Gherdeina y tla Val Badia.




#Article 189: Iubileum Ladin (121 words)


 
L ann 185 fova unì detlarà Ann di Ladins , n lecord dla romanisazion tres la spedizion militera de Drusus y Tiberius dl 15 dan Geju Crist tla Elpes zentreles. La scumenciadiva fova mueta da ambienc politichs y culturei ladins, dantaldut per impuls dla Union Generela di Ladins dla Dolomites per sensibilisé i respunsabli y la opinion publica sun di debujens y la ghiranzes di Ladins n gaujon dl Bimilener da si nasciuda coche popul.

Te na lingia de manifestazions y de cunvenies an nscila purvà de purté dant la propostes di Ladins per seguré si daunì.
Scialdi n gran ressonn de publich à abù n chela ucajion la gran desfileda storich-folcloristica a Urtijei ai 24 y 25 de agost 1985.




#Article 190: Iudaism (182 words)


Le iudaism o ebraism (por ebraich: יהדות‎) é na religiun monoteista abramitica y ince n stil de vita y na tradiziun culturala dl popul ebraich tles comunités desvalies fora por le monn. Le iudaism d’aldedaincö é l’evoluziun dla religiun biblica aladô de chëra che Chël Bel Dî, Yahwhe, á fat na alianza cun le popul ebraich (o popul d'Israel). I tesć fondamentai dl iudaism é la Torah, le Tanakh, le Talmud y la Mishnah.
Abram vëgn araté le pröm ebreo y pere dl popul ebraich. Le rëgn dl poul ebraich ê gnü costruí sot a Saul y i resc David y Salomon cun la capitala a Ierusalem. Do le rëgn de Salomon é la naziun gnüda partida sö te dui rëgns, le Rëgn d’Israel (tl nord) y le Rëgn de Iüda (a süd). 
Tl’Eté medievala ál metü man la diaspora dl popul ebraich, l’antisemitism sciöche forma de porsecuziun religioja y la ghetisaziun.
Tratan la Secunda Vera dl Monn él gnü a se le dé sot al Nazism üna dles maius persecuziuns dl popul ebraich a chëra che al ti vëgn dit Shoah.




#Article 191: Iupiter (229 words)


Iupiter (dal latin Iovem, accusatif de Iuppiter) y cun referimënt al inom de Zeus (tl grech antich Ζεύς), le pere dles divinités tla mitologia greca, é le cuinto planët dl Sistem solar en cunt de destanza dal Sorëdl y le plü gran de döt le sistem di planëc. Süa massa è dui iadi y mez tan gran respet a chëra de düc i atri planëc adöm. Adöm cun Saturn, Uran y Netun él classifiché sicöche “gigant de gas”.

Süa composiziun ti somëia a chëra dl Sorëdl, cun idrogen, elio, amoniaca, ega y metan. Al vëgn araté che so nucleus sides metü adöm da crëp cun carbonium y silicac de fer curis da n mantel de idrogen metalich y na atmosfera cun presciuns dër altes. Le corú dl’atmosfera esterna, che é metüda adöm por le 88-92% da idrogen molecolar y da n 8-12% de elio, vá dal ross lominus al ross cun chëra che vëgn nominada “Gran Tacia Cöcena.
Iupiter é le cuarto corp dl cil plü slominant do le Sorëdl, la Löna y Venus.

Le sistem d’aní de Iupiter é metü adöm dantadöt da silicac. Ai aní plü esterns ti vëgnel dit “aní Gossamer” . Atualmënter él gnü identifiché 79 satelic naturai de Iupiter.

Dal 1973 inant él gnü a se le dé deplü surajors (fly-by) de Iupiter cun sondes: la Pioneer 10 y dl 1974 la Pioneer 11.




#Article 192: Jacobus Anthonius Vulpius (325 words)


Autur rumanc

AD INGADINA. 

La gratia dal Senger Iesu Christi, la carità da Deis, è la commünanza dal S. Spirt, sea cun tots no: Amen. O Ingadina Patria mia carissima! Eug t' offereich qui ün' Operetta, 10 la quala tü nu pôs per ingüna via brichia spretschar, sbüttarne sbüttar ne refùdar. E sun ils Psalms, chia il Spirt da Deis ha dat aint, à quel hom, chi ais stat seguainter seis, côr, cun nom á David, Profet da Deis, è Raig da tot las XII slattas dal pôvel dad Israel. Ais deck qui argumaint avunda, chia tü il desses survngir, è' l lêr cun diligentia. Perche [f. 2a] che mâ po 15 ngir dictâ ú dat aīt dal Spirt da Deis, chi nu sea grondamaingk bsöngûs al Crastian da tor sü quai, è cun diligentia lêr? Scha tü lhura guardas, che quaist Psalms contengen, schi aise ün auter argumaint, tant ferm co quel, chia tü desses comprar, il lêr, é 'l portar pro tai, ingio chia tü stas, ingio chia tü vâs. Eus, per dir in üna curta suma contengē totta quai, 20 chia tú pos havair manguel pro il salùd da tia orma, dal quol vain, eir il bain star dal corp. Perche combain chia tot la Scrittúra la quala da Deis ais inspirada é dat aint, ins ais bsöngusa è necessaria,  in blers mouds è guisas ins serva á 'ns informar intraguidar, mossar, avisar, admonir, meldrar è cuffortar:  Schi nun havaino impro in tot la Bibla ingnùn Cudesch, in il qual totta quaist puncts, ud iminchün dimpersai, possa ngir cattâ, usche zund [f. 2b] belg è clær, è la pro cun usche grōd früt, è virtüdaivla operation dal S. Spirt, co proppi in ils Psalms. Ils quals ünqualchüns hã, brick per ingotta, nomnâ üna curta impro perfetta suma è compilgamaint da tot la 30 Bibla, per il qual eir eug ils haig dat quell bel titel è nommnâ BIBLIA PITSCHNA.

Schede di autorità




#Article 193: Jan Batista Adang (146 words)


Jan Batista Adang ie n autur ladin (1839–1915)

Chi d' Antermëia, 
É dagnora jënt de bona vëia; 
Porchël tignîi segra bele zacan 
Canche al scomëncia i dis da cian, 
Tan che iö á inrescí 
Mangiâi de bun patüc arestí: 
Tutres, crafuns y cajincí 
A bëre ne jôi pa pro fistí, 
Mo te ciasa de Vijo Ostí. 
Deache na pert â n pü' scialdi mangé, 
Che ai se stô oramai n pü' inré, 
Jôi do i öspi domisdé 
N pü' ite Al Bagn; 
Debota sciöche malans, 
Por scassé sö la marëna, 
Por ciafé fan por la cëna. 
Mo sce un cherdess che düc s' ess lavé, 
Ne s' éssel nia püch ingiané 
Valgügn se parâ ia le tëmp cun le chidlé, 
Y tignî pro tan dî che al ê de; 
D' atri cun le ciacolé, 
Na pert cun le carté, 
Y i plü asvelc cun le balé. 





#Article 195: Jan Batista Ploner (117 words)


Jan Batista Ploner (1848 – 1925) ie n autur ladin de Gherdëina.

 

N conta, ch' i ova menà te Funes 
N tel pitl mut de Gherdëina; 
Davia che l ova nuef ani mé ades, 
Stajova si oma cun pëina. 
Si sor fova ënghe iló a servì, 
Ma no tla medema cuntreda; 
N pue' plu in ite mussovun mo jì, 
Iló fova ëila ruveda. 

Śën fovi dui doi te Funes a servì; 
Ma Engl vardova la vaces, 
Maria mussova lauré dut l di, 
Da sëir i dulova i braces. 
Pernanche la fova unid' a l savëi, 
Che Engl ie tlora che l verda, 
Ti iela sauteda de jì a l udëi; 
Ma po i à zachei metù verda. 





#Article 197: Jan Willeit (142 words)


Jan Willeit ie n autur ladin

Ciantia dal möt vedl. 

En iade chʼ i jéa bel su por en tru, 
ten iade odéi na flu dlungia tru, 
y tantes chʼ al nʼ ea de vigne corú, 
y dötes sʼ oscea pro me cuntra tru. 

La mia mʼ an odéa ciamó tan de bì, 
mo ara dijéa tö lasste mo dí, 
mo che te tʼ an vai y no mo gní plü, 
spo iú bradlai ben der de sogü. 

En nʼ ater dé apena loé 
i edli chi ai ben tan da bradlé 
i ponsáa ci dlai che chel sarà sté, 
ci osste chʼ i fesci sen messi resté. 

Spo metti mefo man da fa le möt vedl, 
fraat sun-se tan, spo stai mefo a sorédl, 
spo el mefo da düc cösc p... de vedl, 
se chéi mefo fora bel bindecé ʼn piédl. 




#Article 198: Janmatî Declara (471 words)


Janmatî Declara (1815 - 1884) o Johann Matthäus Declara o Degan Declara ie n caplan i degan ladin.

Süa Storia d’ S. Genofefa ie l’Prum liber lading.

Janmatî Declara é nasciü ai 21 de setëmber dl 1815, sciöche setim y ultimo möt de Jan Batista y Anna Maria Tasserin a Costadedoi a San Ciascian. Do la scora a Balsan y le stüde de filosofia a Trënt dal 1836-1837 él jü tl seminar da Porsenú, olache al é gnü prou ai 2 d’agost dl 1840. Al é sté caplan a Fodom(Buchenstein) dal 1841 al 1846, a Col S. Lizia, dal 1846 al 1849 a La Plié y dedô caplan a Badia. Ai 13 de forá dl 1852 él deventé curat a La Val y dl 1860 él gnü nominé ispetur dles scores dl decanat de Mareo. Al 10 de setëmber dl 1868 él deventé curat y degan da La Plí, olache al é mort ai 8 de jügn dl 1884.

Süa traduziun dal todësch tl ladin dla Storia de S’ Genofefa, na opera de leteratöra dl todësch Christoph von Schmid bindebó conesciüda te chël tëmp, é gnüda publicada dl 1878 cun le sottitul Prum liber lading.

En gaujiun dla mëssa novela dl M.R.S. Ojöp Frëinademez da Oies, zelebrada a Badia, ai 5 d' Agost 1875. Ciantia 

Söles parores dl' Apocalissa c. 2. V. 17. Vincenti dabo manna absconditum. 

Reverendo Primiziant, 
Fi ne sëise plü da Oies, 
Mo dla Chiesa militanta: 
Desprijëis ligrëzes groies, 
Por n ciafé sëgn cënt deplü, 
Col brilant onur lassö. 

Che n' invidiëia le sazerdot? 
Bel incö s' él gnü tla man, 
A n sëgn, a n pice mote 
Chël Bel Dî, a scorné le malan, 
Mo cun festa al cil intier, 
Y en aiüt a chi, che le chir. 

De n bel angel la ligrëza, 
Che Se lomina incö söl müs, 
O ciarede, ch' ais fermëza, 
Fin ch' Üsc dis sará madüs: 
Zerto n prou, che vir inozënt, 
Dlunch y tres sará contënt. 

Mo miraco, che l' ëis vagada 
A gní prou söla ria acia 
De mile y mile lus por strada: 
Guai, tormënc, la mort manacia 
Le ri monn verc y ingiané, 
Y i sarëis n tai tl edl, ch' i fej me. 

Frësca é l' ega y bel sarëna, 
Che da crëp vá y placia en banch: 
Tan plü bela y de virtú plëna 
Dl prou la vita intënta te sanch: 
É le discepul fortuné, 
So maester sc' ël pó somié. 

Vives cënt siur primiziant 
Recevede sura le cënt; 
Mo i angeli a mile n ciantes 
Chël de d' Osc gran paiamënt, 
Por i beac en paraisc, 
Ch' ëis salvé cun Üsc amisc. 
Che ciamó na eterna noza 
Deboriada orunse fá; 
Söles stëres en caroza 
Junde al past, che l' Agnel nes dá: 
A mangé - ai Amisc él sigü - 
Chël divin mana ascognü. ﻿




#Article 199: Jepele Frontull (125 words)


Jepele (Josef) Frontull  ie n autur ladin.

é nasciü ai 18 de forá dl 1864 a La Plí de Mareo, möt de Jan y de Catharina Frena dal Cianoré. Al é jü a scora a Bornech por imparé le lingaz todësch y da soné i orghi de dlijia. 

Al abitâ tla ciasa de so fre Willram, olache al á ince imparé da cianté les cianties ladines. Al á studié tl internat a Balsan dal 1879 al 1883.

Al é mort ai 22 de dezëmber dl 1930 a Porsenú.

Le iagher dal ial da galeder. 

Na sëra sarëna dër bela de ma, 
Defora la löna prësc colma co dá. 

Les ciaspes, le rucsoch, le slop söl spiné, 
Atira él sté ël con döt arjigné. 

Personalités ladines




#Article 200: Jevun (510 words)


Jevun, n luech vedlor -

Jevun é un di luesc plu vedlors tl raion de Sudtirol: sies origines se confon anter la liejenda y la storia. Sia posizion strategica alauta fova bele gnuda apriejeda dai Isarcs, vedla popolazion pre-romana dla valeda, desche fortificazion. Da ei vegn bonamenter ence l inom Sebona. Tl ann 220 dant Crist pèrel che l re Arostago essa fortifié la crepa de Jevun per se paré dai Romans. En l ann 14-15 dant Crist, do la deventa dl raion da pert di Romans, fòvel na stazion romana per defene l streda che passova dessot (Cluses). 

Dal 3. secul do Crist inant é la storia de Jevun dassen lieda a la storia dla gliejia y pò vegnì trata adum en curt enscì:

Les fortificazions y les bastions -
N document che nes dà na idea plu clera desche les fortificazions podova cialé fora n iade é n dessegn dl pater Cristoph Jager, daté con l medieje 1686. Al raprejenteia la acropola ai temps dl mons. canonich Matie von Jenner che à lascé fondé la claustra dles monies beneditines gnudes adalerch da Salzburg. Te chest temp à la aministrazion fat deplù laours de ampliament  y de derturament che à endere desdrut feter dutes les pertes plu vedles: al é gnù tout demez les tores de defendura y i murs perimetrai y enluegia de chisc él gnù fat su n mur de cendla a entaiadura guelfa. 

Cie che al resta encuei di vedli murs de defendura é demé la bastion judapé che tol ite la Tor di Signours (13eisem secul) y l vedl mur basvia con entaiadura ghibelina che lieia la gliejia dla Vergina con la capela dles Grazies y l'azienda agricola dlongia. La Tor di Signours ova a si temps na funzion de verdia y de liament con i variadours per podei rodé sun i murs entournvia. Canche al é gnù fat su la claustra él gnù fat fora tla tor ciamenes y salamenc per i prevesc y la servidour dla badia. Nia da giut é la faceda a nord dla tor vegnuda tafleda con treves de legn che se enchedra dret ben tla architetura locala.

L mur de cendla a vest se destira per apresciapuech 200 metri al our dla rodena che ciala devers l ruf Tinne. Defora su, dlongia l mur de cendla, conduj la streda per i pelegrins y i vijitadours enfin al comples claustral sunsom. Chest mur, fat su enluegia dl vedl mur de cendla al scomenciament dl 18eisem secul, ne à plu degugn variadours de verdia a desvalivanza dla bastion dessot.

La Tor de San Ciascian se erj sunsom la crepa a nord-est dlongia la Gliejia dla Santa Crousc; ala á na planta chedra y an domineia da chilò a straplom la zité de Cluses logheda za. 200 m dessot. Al pèr che al sie na costruzion che vae zeruch al temp roman, ma la prejenza de n valgugn elemenc architetonics tl stil gotich fej pensé che la tor sie vegnuda fata su ti secui anter l 13eisem y l 14eisem secul.





#Article 201: Johann Angelus Perathoner (159 words)


Johann Angelus Perathoner (1839 – 1921) ie n autur ladin de Gherdëina.

  
Finché te ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines, 
Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. – 
Dantaldut recordete d' uneré Die, y l pere y l' oma, 
Y po ënghe chëi, che mpede ëi la natura te dona – 
Schiva la baujia, chësta porta dann y nia de bon. 
Ti fai cunfëssa sinziermënter, y prëst ares perdonn – 
L savëi velch ie bona cossa, donca mpera cun ueia, 
Y tu giateres roba, stima y unëur a marueia. – 
La curezions de ti defec tuë su for cun gra y gën, 
Ma straverdete, che n' autra ne te feje plu debujën. – 
N smieler no sibe mei ti amich: n tel no posse ie udëi. 
Y chi che di fai no t' amunësc, t' odia y ie da temëi. – 
Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! 




#Article 202: Johann Baptist Perathoner (199 words)


Johann Baptist Perathoner (1883 – 1947) ie n autur ladin de Gherdëina.

Noé frabica l'arca. 

Adam y Dieva ova mo giatà truep mutons y mutans. For plu y plu grand univa l numer dla jënt. Ma nce la malizia dla jënt univa for majera. Per chësc à po' dit Chël Bel die: Ie vue desdrujer l uomo dala tiera. 
Ma danter la jënt zënza Die vivovel nce n uem devot y giust. Chësc ova inuem Noé. A chësc à dit Chël Bel Die: Fabrichea n'arca de lën y straichela ju dedite y dedora cun reja. Su aut féi na funestra al'arca y da na pert na porta. Cëla, ie ue lascé unì la gran eghes, l deluvio sula tiera. Dut chël che ie sula tiera, dëssa jì 
n malora. Ma tu cui tiei dësses jì tl'arca. Tue ënghe ite cun té d'uni sort de tieres n pèr y nce da maië per té y per i tieres. 
Noé à fat dut cant, chël che Idie i à cumandà. Plu ani alalongia àl laurà a fé l'arca y à nce perdicà la penetënza. Ma la jënt n'abadova y ne scutova nia su. La maiova ntant y buova y fajova noza. 




#Article 203: Johann Baptist Rifesser (124 words)


Johann Baptist Rifesser 1819–1905 ie n autur ladin.
 

La spies

N paur ie jit cun si pitl fi Tobia sun si ciamp a udëi, sce la blava ie prëst madura. 
L pitl a damandà: Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier ? Chisc muessa bën vester de drë gran seniëures, y i autri, che se plea tan bas dant ëi, ie segur plu stlec. 
L pere à zarà via n per de spies y à dit: Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta. 
Chi che porta l cë tan drët, 
ie n puere maladët




#Article 204: Johann Christoph Grass (271 words)


Johann Christoph Grass Autur rumanc 7. 9 1639 in Portein; † 20. 12 1702 in Präz)

Ils Psalms d' ilg soinc prophet a reg David, Turig tras David Gessner. 1683.
 
Ilg II Psalm.
 

Sa rimnan cun tal rabj' a garmaschia, 
Chei prendan po ils pievels uss' a mouns 
Da vounameng far tala Malgistia 
[p. 6] Ansembel curran fig ils regs d' la terra, 
Lur Fursts a Principals s' han cussilgiau 
D' esser rebels, antscheiver far la guerra 
Ancunter Deus ad ilg sieu char unschieu. 

Ils lur ligioms culs quals els nus ligiassan, 
Si Frin navend a lunsch da nus mattein 
Ilg giuf cu' lg qual els nus schillgiog cargassan 
Mo quel c' ha si en tschiel la sia stonza 
D' lur matidonza ven sa riantar, 
Ilg senger ilg qual ha tut la Pussonza 
En lur intents ven quels fig sgammiar. 

Aschi plidar en sia gronda gritta 
[p. 7] Cun sieu rugelg ils ven el grondameng 
A tumantar, tremblar ca ven lur vitta. 
Schend, ô vus Regs, Chei ei la voss' altezja, 
Jou hai mieu Reg mess ent ad ordinau 
Sur Zion ilg mieu culmen d' la Soinchezja 
Ilg hai jou mez prieu si a curunnau. 

Vi declarar, a faic chel ordinava, 
Ilg senger gic acunter [sic]. mei ha gieu 
[p. 8] Ti eis mieu Filg jeu tei oz generava 
Da mei dumonde, scha chi vi jou render 
Par hiert' ils pievels a pagouns bein zund, 
Ilg tieu soinc raginavel ora stender 
Troq' ils pli oradim cunfins dilg mund. 

Cun un pal d' fier', als far ir en malhura. 
Sc' un kruog da terra cochia guels smaccar. 
Manidlameng schi metter guels sutsura. 




#Article 205: Johann Peter Rungaudie (119 words)


Johann Peter Rungaudie (1753–1815) ie n autur ladin de Gherdëina.

 

O mi bon Die! Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi, davia che ie v' é ufendù vo, o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëura duta la cosses. 
Per chësc ie deteste abomine, y maledësce duc mi picëi, ve damande umilmënter perdonn, y me tole fermamënter dant, cola vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai mortei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià, y adrove duc canc i mitli per me schivé, così sia. 


#Article 208: Josef Moroder Jumbiërch (349 words)


Bera Sepl Moroder da Jumbiërch (cuneschiu ora de Gherdëina sciche Josef Moroder Lusenberg), ie nasciù ai 28 de mei 1846 sa Scurcià a Urtijëi y mort ilo ai 17 de faure 1939. 

El fova n mut de Vinzenz Moroder y Annamaria Schmalzl de Christl Pech.  I fredesc dl pere fova gran marcadënc a Ancona y bera Vinzenz gran paur sa Scurcià.  Bel da jëun, tl 1862, a Bera Sepl arpà da si berba da n corn,  J. Dominik Proder,  ‘l luech de Jumbiërch ulache l ie jit a ste duta si vita. 

Bera Sepl a marida si prima fëna Anna Maria Senoner, fia dl ost da Mauritz, persona de gran sensibilita aldo che n vëich dala rezetes da cujine che la a scrit y che ie unides publichedes te n liber. Do avei abu cater fions:  Batista,  Josef, Maria y Emilie ie Anna Maria morta de pert – coche l suzedova dret suënz nlëuta. Bera Sepl a po cunesciu y maridà a Trënt la marcadënta de antiquariat Felizita Unterplatzer y  a abu dad eila mo 12 fions:  Wilhelm, Emma, Friedrich, Alfons, Josef, Hermann, Vinzenz, Gisela, Aurelia, Hermann, Anton y Otto. Feter duta si mutans y mutons ie stac artisc de gran talent. 

Bera Sepl ie tl 1876 jit a studie tla Cademia de München coche doi si fredesc Giuani tl 1870  y Leopold tl medemo an. Do i ani dla Cademia de Muenchen ie bera Sepl mo stat sculè dl moler Franz Defregger per cater ani. 

Veronika Rubatscher, la scriteura nazional-populera de Persnon a scrit la vita de Bera Sepl te n roman ciancia tl Gherdëina dala maestra anda Elsa da Passua.

Bera Sepl a depënt truep te si longia vita,  n disc pasa mile chedri a uele, la masra pert vendui ora per l mond y perdui, scultures sciche la addolorata y la vergine te dlieja a Urtijëi. I lëures plu vives, modernes y fresc ie i aquarei y la truepa skizzes te pitli libri che l purtova cun se y ulache l nutova su dl dut, stories de cronica dl luech, notizies da zacan y  si psieres.







#Article 212: Juventus (233 words)


Dal 1903 süa la Juventus cun malietes cun righes verticales blanćes y fosces. La braia èbranchiess y les ćialzines o blanćes. L mondur fora de ćiasa o döt a fosc. L terzo mondur o döt fosc cun na malieta rosa.

Le stemma dla Juventus a na forma de n ü cun strisces blanćes o fosces. A mez lu manz fosch sön n sfondè blanch. 

Le inn ufficial dla Juventus – o le cuinto tla storia dla scuadra. Juve (storia di un grande amorè), scrita da Alessandra Torre y Claudio Guidetti, tla versciun dl ćiantadù y musiconter Emiliano Paolo Belli componüda dla 2007.

Le stadio Delle Alpi cun 69 000 posc e n stadio cun na buna acustica e insciö ince adate a conzerc. Le stadio gno tut dal comun por fa conzerc e insciö a la Juventus ince tut de atri campi sciöche l Meazza a Milano.
Dala sajun 2011-2012 inant süga la Juventus tl stadio Juventus Stadium. Avisa 41.000 ele posc tl stdio. Inaugure ele gnü ai 8 de setëmber.

La Juventus e la scuadra plü titolada dla Talia e öna dles mius dl monn. La scuadra a davagne 29 scudetti(31 söl campo). La Juventus të l record dles plü vittories tla Coppa Italia. Dl 1977 ara davagne l pröm iade l titolo Europeo. Hai a davagne dl 1985 y 1996 la Champions League y insciö ince dui campionanc mondial a scuadres.




#Article 213: L Ciastel Colz a La Ila y l Gran Bracun (817 words)


I Colz ti ova n senn a mort al Gran Bracun y ai l á copé a Punt da Bos sun Col Maladet dl 1582.

Tla vejinanza de Marin a La Ila dàl atira al uedl dl viandant che passa dlongiavia - sun l troi vedl che menova zacan devers Col Maladet - na gran costruzion. Al é l Ciastel Colz, nominé da la jent dl paisc ence Gran Ciasa. Chest colòs gran y pesoch a forma de scatola chedra con murs de ceindla y does tores sta senté sun n laston amesa la bela campagna de Col Pinei. L Ciastel encuei: elegant desche zacan, n hotel y restorant esclusif.

Tl urbar de Ciastelbadia (Sonneburg) végnel nominé n ciastel per la pruma outa l ann 1468, ma bonamenter fòvel chilò bele dal 1200 inant na fortificazion. L ciastel ne fova nia la senta de na giurisdizion desche l Ciastel de Tor a San Martin, ma fova plutost na residenza da d'isté per i nobli da jì a ciacia y desche scagn per tré ite l dieje dai paurs-afitadins. 

I nobli dl ciastel da Ruac fova parentés con i Colz da Freieck da Picolin che é deventés sun l troi d'arpejon patrons dla Granciasa (o Ciastel Colz) y chestes does families é liedes a n fat de sanch ju ite tles conties ladines dla Val Badia. La juebia, ai 6 de dezember dl 1582 - la seira denant che al vegnissa copé l Gran Bracun (Francesch Wilhelm da Brach) - s'òvel abiné bonamenter tl Ciastel Colz a La Ila l nobl Batista de Colz da Freieck y si mutons Casper Martin y Cristian Adan con si fanc. L venders, ai 7 de dezember, sun l iade de jí contra Gherdeina ài enconté tl bosch de Col Maladet l Gran Bracun che vegniva da Corvara. 

Degugn ne volova zede l troi al auter. A chi temps fòvel na gran ofenuda per n riter y chesta é steda la stiza che ti à dé fuech a n vedl senn, tizé dal Gran Bracun enstes con sfides, ofenudes y bravedes. L Gran Bracun, enscí i storiografs, fova na persona rejiousa, stritousa y prepotenta che ova ferí dassen y zenza rejon l joen Casper Martin Colz. Bele da codie se ova les families di Colz y di Brach n senn a mort. L Gran Bracun é vegnù encertlé y copé dai Colz che é spo sciampés a Neustift. Encer chest fat de sanch - realmenter suzedù - él vegnù filé con l passé di agn les liejendes entourn la figura dl Gran Bracun.

Doi agn do l assassinament, con la sentenza dl 20 de fauré dl 1584, ti él vegnù tout ai Colz da Freieck - da pert dl vescul da Persenon - duc i aveis, i componenc dla familia é vegnus bandis y la Granciasa é passeda dl 1602 ai nobli Winkler de Colz da Ruac (originars da San Laurenz te Puster y desche al pèr parenc di Colz da Freieck). L blason de chisc nobli fova l stambech con trei ciofs basvia che é vegnù sourantout dal comun de Badia desche blason ofizial. Trueps componenc de chesta familia é stés vicars y aministradours dl vescul tl Ciastel de Tor a San Martin.
 
Da la familia Winkler é l ciastel vegnù venù a la fin dl 1700 ai nobli de Mayrhofen da Sompunt che l à endere demé abù per puec agn. Dedò àl serví desche ciasa di pueresc dl comun de Badia enfin al 1805. Dal 1805 al 1808 é l Ciastel ence vegnù adoré n pez desche ciasa dla scola. Plu tert - con la secolarisazion di bens dla gliejia - él vegnù venù a les families da paur Rottonara y Pescosta adum al gran luech (mesc) che audiva laprò. Chestes l à venù l ann 1967 ai ostiers, Otto y Waltraud Pizzinini (la proprietara). 

L Ciastel fova enlaouta oramai tl pericul de jí en ruina. N prum restaur de consolidament é vegnù fat ti agn dl 1972/73 dal Ofize dles Beles Ertes. Damprovia à spo la proprietara nueva lascé fé restaurs da les cianeves enfin al tet. Al é vegnù lascé renové i murs de ceindla y les does tores (originaramenter nen fòvel 4, una per piz). I tec é vegnus coris ju con scianoles nueves y i murs é vegnus concés fora y fac su en pert da nuef. 

Ti agn 1991-1992 él gnù fat i majers laours. L Ciastel de 3 auzedes y con n gran somas é vegnù laoré fora deplen. I 18 salamenc y les 2 tores é gnus enjignés ca desche hotel esclusif con ciamenes de luxus. I fonc é gnus tegnus en pert de pera y en pert de legn. I salfs é gnus enjignés ite con mobiliar rustical y ciastelan. Ti agn do à la proprietara lascé adoré l Ciastel per n valgunes mostres d'ert y per conzerc. 

L Gran Bracun




#Article 214: L Ciastel de Andrac ta Fodom (996 words)


L Ciastel d’Andrac é dessegur un di documenc plu carateristics dla storia dles vals ladines. Chela costruzion che se erj desche na rama encalmeda soura chel sas, fosc vegnù ju dal Sas de Stria dant milenés, fej se astalé la jent che passa su per l jouf de Fauzares. Daite da chi sasc, che n iade ova ence n tet lassoura, degeoul de n tel inom, se ál consumé ti secui stories che se mesceida datrai con la liejenda.

Can che al sie vegnú fat su ne é mai vegnú scrit con segurté. Tl archif vescovil de Persenon él n document che l ziteia entourn l ann 1000, ma con duta probabelté fòvel vegnú fat su almanco cent agn denant. Giuseppe Loss, da Fiera de Primiero, giudesc ta Fodom ti agn a ciaval dl 19eisem secul, dij te na sia archirida che fosc é sté  prum patron dl ciastel ( y perchel ence chel che l ova fat su) na familia da Fodom. Entourn al ann 1200 passa l ciastel tles mans dla familia di Schöneck da Redant (Rodeneck) te Puster. Doi di descendenc de chesta familia, Paolo y Nicolò, ne ova endere nia sapù da aministré endertura l avei y ai fova enfinamai ruvés a pertene derc dai feudatars dla badessa de Ciastel Badia, Dietmunda. 

Chesta, desseneda, l ova reclamé pro Enrí Re dla Baviera che ova condané i doi joegn a paié i dans. L ciastel vegniva enscí venù a Guadagnino Avoscano, che ova sie ciastel (encuei ne l veiden nia plu) propi a Avoscan, sot Alie. Ence chest, con gran seit de podei y plen de crudelté, fova ruvé a deslargé sies puscions enfin a Mareo, a confin con la giurisdizion de Ciastel Badia. Chesta situazion ne vegniva nia veduda de bon uedl dal vescul de Persenon, che per merit a duta na seria de alianzes, é ruvé tant inant da fé mete sot assediament l ciastel ai prums de messel dl 1350 dai saudés de Enrico Beringer. Do sies edemes, zenza che al tome na gota de sanch, arbandonova Guadagnino l ciastel che deventova proprieté dla familia de Konrad v. Stuck, descendent de una dles plu vedles families nobles enlaouta, con raijes da la Svezia. Sot a el á l Ciastel d’Andrac endò conesciú de bogn agn, ence sce la badessa de Ciastel Badia soportova mel ence chest nuef vejin. Konrad ova demé abú na fia che ne podova nia arpé l ciastel. Do agn de stritaries delegova l vescul l feud y ti l sourandova a n Capitan, paié, ma zenza degun podei de dezijion.

Te feter cent agn, dal 1416 al 1803, él passé tl ciastel ben 45 Capitans. Chel che é ju ite tla storia, é zenzauter sté Cristoforo Brach, conesciú desche l Gran Bracun, anter auter per via de n aveniment de sia  vita, resté a mez anter storia y liejenda: ai conta che l Gran Bracun s’essa n iade entardivé con na fancela, Sidonia, che vivova tl ciastel de Potestagn soura Cortina d’Ampez. I ciadorins che savova de chesta relazion y che volova copé Cristoforo Brach, l ova apaissé puech dant a n pont de cordes che passova via n gran fossel junsom la Val de Travenanzes. 

La streda fova sareda, ma l Capitan dl ciastel d’Andrac ne s’ova nia fat pochené da la poura. Do avei fat ciapé n gran sbonf al ciaval, òvel fat n gran sbalzon soura chel busc via. L ciaval  fova endere ruvé a mete al segur demé les giames dant, cheles viadedò fova tl vuet. Zenza se l fé di does outes desmótnel y tira su l ciaval y ti bussa i piesc per l rengrazié de l avei salvé dai ciadorins, restés a bocia daverta delà dal pont. Storia o liejenda?

N auter gran personaje che à vivú tl Ciastel d’Andrac é sté l Nicolò da Cusa, conesciú miec desche l Cardinal Cusanus. Nicolò fova nasciù dl 1401 a Kues sun la Mosel ti Paisc Todesc. Do avei studié òvel rodé per mesa Europa y al s’ova fat conesce per sie gran laour da filosof (renomeda sia De Docta Ignorantia) y per la reforma dla morala dla gliejia. Per chest s'ál trat ados trueps nemisc y propi per  ti sciampé a chisc fòvel ruvé ite Andrac l ann 1454. Ilò restaràl a medité y a scrive enfin al 1460. Tl 1462 muerel a Todi y al vegnirà sepolì tla Basilica de S. Piere in Vincoli a Roma, olàche al ova vivú per agn desche colaboradour dl Papa Pio II. Propi el ova compré dal convent de Neustift/Novacella les mineores dl Fursil ja Col Santa Lizia. Chesta ativité nueva ti á porté a la val  trei secui de richeza lieda al comerz dl fer che vegniva porté su per la Strada dla Vena enfin al fourn a S. Martin de Tor, olà che al vegniva laoré. L fer l ruvova spo dlonch fora per l Tirol con stampé lassoura l simbul dl agnel, simbul dl Vescul de Persenon. 

Con la fin dles mineores y con stritaries nueves con la badessa de Ciastel Badia y la Serenissima de Aunejia, perdará l ciastel damprovia emportanza. Do la rivoluzion franzeisa y con l tratat de Paris dl 1802 che secolarisova i prinzipac eclesiatics, vegniràl trat via ence la fegura dl Capitan dl Ciastel. L ultim, Giovanni Lindner da Persenon, restarà anter chi murs storics enfin al ann 1803. Tl 1808 végnel compré da n cert Andrea Faber, ma sie destin vegnirá sidlé en l ann 1851, canche la jent ti tira ju l tet per fé legna da ciarbon. Entratant la pruma vera deventaràl alberch per i saudés talians che sepolirá te chi prés sotvia ence si morc te na picera cortina. L auté dla capela dl ciastel che fova dediché a S. Rafael pòn vedei dutaorela tla gliejia d’Andrac. Ti prums agn '80 á la Souriantendenza de Aunejia scomencé a laoré pro l ciastel. Ma chesta é dut n'autra storia.

L Gran Bracun




#Article 215: Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn” (237 words)


LIstitut Cultural Ladin Majon di fascegn l'é una de la istituzions culturèles che laora per l sostegn de la comunanza ladina, mendranza linguistica che vif tel cher de la Dolomites (Tèlia). Ent funzional de la Provinzia Autonoma de Trent, metù sù del 1975, l'à sia senta a Sèn Jan (Vich, Val de Fascia) tel veie e gran Tobià de la Pieif, enlongiajù la calonia de la pieif de Fascia.

Anter i fins de sie statut l'é la regoeta, l'ordenament e l studie di materièi che revèrda la storia, l’economìa, l lengaz, l folclor, la mitologìa, la usanzes e la tradizions de la jent ladina.

Amò apede, l'Istitut laora per slarièr fora l lengaz e la cultura ladina tras i media, l colaborea con la scola per valorisèr e svilupèr l'ensegnament del lengaz e l dèsc sie contribut per l'organisazion de n program permanent de alfabetisazion di gregn.

A l'atività de documentazion e de enrescida corespon na produzion editorièla zis rica, che tol ite l bolatin Mondo Ladino (dal 1977), la serie Mondo Ladino Quaderni dedichèda al mond de la scola, e amò monografìes, dizionères, regoetes de tesć, libres per bec, cataloghes, materièi audiovisives, per en dut passa 100 tìtoi.

L'empegn tel ciamp de la enrescida etnografica à portà a la costituzion del Museo Ladin de Fascia, con sia senta zentrèla averta de messèl del 2001, pont de departida de n percors etnografich tras la cultura de Fascia.




#Article 216: L Orco (o Orcul) (716 words)


L orco é n malan che vegn dant te cie forma che el vuel. Al pò parei n ciaval y enzaludé na persona da se senté sun sia gruepa y spo se smaioreiel fora de mesura y peia via a sperons tres l ciel y enfin la làscel tomé ju, dut stancia, stara y sangonenta, belavisa olàche al é pié via. O al sourantol la someia de na picera cogola luminousa. Apeina che l viandant passa dlongiavia, métela man da ti raidé entourn. Ala se slunfa su y ti va debota dlongia enfin a che al toma via per tera. L orco fej ence enrabì y perde l troi al viandant, l fajan rodé ores alalongia encantourn te luesc pericolousc y dedò él endò belavisa olàche al é pié via. Al orco ti pléjel dantaldut da coioné a na maniera plulere grovia. Al fej sparì gialines o guant metù a tene, o ence l lat y canche na coionaria ti é garateda se la rìel con plajei malign. Divert endere che an l coione o che an asmate sie scrai, enlò se desçiadeneiel y chel che la à vagheda la empaiarà soura dassen, sce al ne perduj nia da arciasé adora assé, ajache tles ciases ne ciafia l orco nia da jì da porta ite. Perdret pòl aparì dlonch, enceben che sies aparizions vegne dant plu gonot te cerc luesc, te bosc spesc y sun i joufs. L orco pò ence comané l temp, ajache valch iade deloujel tempestes y ventac, freit y ferdons amesa isté. N valgunes de sies vitimes é vegnudes auzedes su y sciuredes dalonc da sbofs de vent te n aiet. Enultima canche al s'en va làscel endò n rie tof y an dij ence tofé sciche l orco.  Ence tl Friul y conéscen l Orco sot al inom de Orculat.

L' Orco da La Val.

Val d' extra mëssi bele avëi chi da La Val; insciö ái 'ci döt n ater Orco co nos atri Ladins. L' Orco da La Val dess propi avëi val' de te' co l' Orco fora en Boemia. Ël á n ri natural y jënt se le tëm scialdi por sües scecades. Les patrones da La Val á pa tres da se lamenté, porcí ch' ël é tan onert: ël les sceca 'cër i ponjins y les iarines y les alces, 'cër la pëgna y le furn da pan, 'cër la ciamena dal lat y le lavé guant y plijé la tëra: al é pa propi na meseria. Le piec él por chi ch' é söl iade, sc' ëi ne ciara ci ch' ai fej. Te na ota él mudé le bel tëmp en cialvara y plöia, d' invern spo tirel pa nëi tles strades, ch' an ne les vëiga plü y toma söla dlacia; te chëra aldon l' Orco fora de bosch che se la rí dadalt. Madër te na ota, an ne sá co, eson fora de strada y rabiëia incërch, an ne sá olá, por crëps y barantli; an se stancia döta la nöt y da doman eson söl vedl post co da sëra. Datrai se mëtel sciöche na picera cogora sön strada y apëna ch' an l' ais passada, crëscera sciöche na gran bala y brodora do al viadú, saltes pa coch' ël ois, manacian de le ciafé sot ite y de le fracé, fin ch' ël toma mez mort iló dal spavënt y spo aldon pa l' Orco se la rion y coienan. Ince sciöche n ciaval a pastöra pón l' odëi, coch' ël vëgn pro y se smila y ciga sciöche i ciavai. Mo guai, sc' un s' infidass a senté sö; apëna ch' ël le sënt, i crëscel les iames, y le püre om, ch' é lassura, ne vëiga plü la tera dessot. L' Orco vá spo ia en galop, sura ciüc y 
pedruns fora por spinac y blas, fin che le püre om toma jö, y al pó pa ciamó ester ligher y contënt, sc' al ne s' á frozé les iames y les costes; sües mans y le müs é döt sgrafedá y ël á pa ma da fá a se desbalé fora dales trognores. L' Orco s' un sciampa y lascia n tof da Dî nes verdes; por chësc dijon: al tofa sciöche l' Orco. ﻿




#Article 217: L Romantizism tla leteratura europea y ladina (924 words)


 
L gran muvimënt romantich europeich à nce lascià si fusties tla leteratura ladina, scebën che te formes y te tëmpes scialdi desferënc che no tla majera leteratures dl cuntinënt.

Sce ti Paejes Tudësc, ulache l muvimënt ie nasciù ala fin  dl Setcënt dal Sturm und Drang iel deventà dominant per dut l Otcënt , ruvan ite cun la Neoromantik scialdi inant tl Nuefcënt y cun autra formes coche la Neue Innerlichkeit nchina a aldidancuei, possen dì che tla Ladinia se al permò sentà sëura defin cun Angelo Trebo (1862-1888), chël uel dì te n tëmp scialdi tardif y cun formes che pudon raté tert-romantiches.

Aldò de Friedrich Schlegel, te na si cunesciuda definizion dl 1798 fova la poesia romantica turmenteda, dramatica, defin autramënter de chela  sarëina y armoniëusa di antics. Chësta definizioni e mo plu sorisseda polemicamënter da Goethe nstës che se tol a dì che l Romantizism ie la pert amaleda, l Classizism la pert sana dla leteratura. Chësc muessa bën nes fé pensé do, sce tla Franzia vën Goethe datrai mo ratà danter i autores romantics, ma chël ie plutosc mé per gaujia de si “Leiden des Jungen Werther”, che ie pu n prodot proto-romantich, dl Sturm und Drang!

La parola tudëscia Romantik ie pona unida repurteda coche Romanticism tla Inghiltiera y Romantisme tla Franzia, scebën che la fosse nasciuda coche terminus despriejënt propi danter i Ingleji per descrì i romances, la stories fantastiches de ciavaliers, dalonc dala vita reala.
Ma scebën che l ie belau n secul danter la nasciuda dl Romantizism y la puecia poejies de Angelo Trebo, possen dì che si poetica ie defin romantica, cun si sentimënt de mueia, daujin ala mort y ala nuet, cun si sentimentalism desperà, cun si jol poetich tla natura y tl mythos: duc elemënc tipics de na sensibility romantica, coche la udon sëura duta Europa, da Shelley a Keats, da Byron a Coleridge, da Tieck a Novalis, da Eichendorff a Lenau per ruvé al pessimism cosmich de Giacomo Leopardi tla Talia.
Dloch te chisc poec pudons usservé la spartizion dala armonia, la dissonanz, l contrast, l mel de viver…

La persunaliteies dl romantizism despriejea la imitazion che fova la fundamenta dl’ ert classica. Per ëiles valova mé la criazion uriginela, l “genius” dl “daimon” criatif.
Da chesc cumpurtament ven suvenz n sentiment de titanism dl poet che se sent belau coche n profet de tëmpes nueves, sanbën nia capì dala gran massa di imitadëures banai… Ma l poet romantich possa nce se paré da chësc mond net nia plajëul cun si ironia romantica, cun si tëutes y satires, coche tl cajo de Heinrich Heine.
Ma n possa bën dì che te uni nazion l Romantizism ebe giapà si culëur y si sëur particulera: nscì vëniel nchinamei dit che l Romantizism talian ne fova nia propi defin romantich, ajache l à n si carater plu conziliant danter l Illuminism y la nueva vijions romantiches dl Otcënt; ma l bastëssa pensé ala mujiga y ala operes de Giuseppe Verdi, per se rënder cont che l Romantizism talian ie stat n muviment scialdi vif y uriginel.

Ne dausson nianca limité l Romantizism mé a si tëmp storich, davia che si autores ratova poec romantics sui generis nchinamei Dante y Shakespeare!
Tlermënter la sortes de leteratura plu slargeda ora danter i autores romantics ie la lirica de carater persunel o esistenziel y l romann storich.

La poesia devënta defin n fat individuel, tant che suvënz chierela de se dlibré dala formes classiches antiches rimedes per se lascé jì ala ciancia naturela di sentimëne che n sënt dedite: chësc ie l cajo dl majer poet lirich talian, Leopardi, che intitulea si poejies, propi “Canti”. La lidëza metrica de chësta cianties liriches ie l majer contribut de Leopardi ala poesia italiana nchina aldidancuei. Chël uel dì che la poesia se dlibrea dal corsett dla formes dates dant dal canon classich, nce la forma dla poesia devënta subietiva, coche dij Hegel.

L’ autra gran nueva tla leteratura ie l gran romann storich, che arjonj si forma plu auta te Walter Scott, ma che nes mostra de biei ejëmpli de Stendhal, Balzac, Manzoni y pona plu tert cun Victor Hugo y nchinameio Lew Tolstoj tla Ruscia. Iust tl romann storich vën a lum suvënz la idea romantica dl “spirt de n popul”, coche l vën nce teorisà da Karl Felix Wolff per i Ladins te si Lijëndes dla Dolomites.

Iust la scuvierta dl Mythos, dla vedla lijëndes populeres ie tipiches dl tëmp romantich, scebën, che tlo toleles su idees plu vedles de Herder sun la “Volksseele”.
N auter aspet fundamentel dla poetica romantica ie si relazion cun la natura, che ne ie nia plu la natura tipiseda de Vergil dla Ecloghes o Georgiches, ma na natura che respiedlea defin i sentimënc turmentei dl poet romantich, sciche pudon usservé ti Nachtlieder de Eichendorff, de Trebo y de Leopardi.
Per la leteratura ladina ie perchël l Romantizism de mpurtanza fundamentela, tant che la ne i emo nia defin stata bona de se desgatië da chësta arpejon, coche pudon udëi te tan de poec dla “Heimatliteratur” ladina che scrij mò ncueicundi.

L ne ie nia n urt che Angelo Trebo sibe stat l prim gran poet lirich ladin cun si arpejon romantica, sciche l ne ie nia n cajo che al mëter man dla leteratura ladina do la segonda gran viera sibe Max Tosi, che interpretea elemënc romantics tres esperienzes y formes simbolistiches y decadentistiches.

Bonamënter sons duc descendënc y erpesc dl Romantizism, y chësc ne vel nia mé per i poec ladins…




#Article 218: L ert de ziplè (305 words)


 
Lert dl ziplé ie mo aldidancuëi viva te Gherdëina y và ndeur al 1600, cun influenzes che univa n pert da Persenon y n pert da Unieja.

La familia plu mpurtanta de scultëures di primes seculi, na vëira dinastia artistiga, fova chëla di Vinazer. Si testemunianzes de ert sacrala possa unì amiredes tl Museum Gherdëina.

Do y do se à svilupà na lingia de artisc' y de families che se dajova ju cun chěsc lěur, che ne tulova nia mé ite l' ert sacrala, ma se slargiova nce ora ala produzion de figures de genre, de curnijes nduredes y zipledes, de cosses da se tripé y nscì inant.

Ma la pert plu artistiga restova mpò scialdi mpurtanta, daujin ala produzion seriala, y se urientova al stil di těmpes.

Nscila pudons usservé n sviulup mpurtant tl' ert dl ziplé te Gherdëina cun la fundazion dla prima scola d'ert, tlameda Cademia ti primes ani dl otcënt, che da scola privata deventerà cun l tëmp na scola recunesciuda dal guviern de Viena.

Via per l otcënt se ova svilupà n stil particuler te Gherdëina, na forma de stil Nazaren, a chëla che se ispirova truepes scultěures de chëi tëmpes.
Permò ti ani danter la doi gran vieres ie uní a sl dè n muvimënt plu modern y stilisá danter i artisc' dla valeda, n pert se tratovel de influenzes dl Blut und Boden y dl Espressionism tudesch, n pert de influsc neoclassics taliani.

Do na crisa scialdi sterscia de dut l artejanat de Gherdëina ti ultimi dejeneies, n pert per gauja dla produzion urientela y n pert per la mudazions dl gusto y dl stil modern, ie na nueva scola de artisc' scultëures de Gherdëeina tl lëur de se fé valëi, cun lëures iperrealisc' o nce defin particulers, ma belau for ispirei a na re-scuvierta dl corp uman.




#Article 219: L pavaró (223 words)


L pavaró é n malan da na cialadura burtiscima y al averda i ciamps, dantaldut chi dles faves. Al à na sejola de aur che al aguza decontin y con chela ti tàiel via les giames ai mutons che la vaiga de jì te ciamp. Al à ence brac che se destira. Al é na sort de spaventadl, perchel ti dìjen ence pavaró per badiot o pargaró jun Mareo al spaventadl. Te Fascia se clàmel pavaruch.

Lʼ Pava.ró

Le Pavaró é na fetra sort dʼ Orco, solmënter chʼ ël stá ma tles faus y tles arbëies. Insciöche lʼ Orco é ʼci le Pavaró ri y da temëi, al é n bur bau, che taia les iames cun la sojora ai mituns, che vá tles faus a dʼ arobé cosi o res. Guai a chi che se lascia abiné da dʼ ël! Ël stá ascognü amez les faus, sciüra sciöche le variöl, scraia sciöche i corfs y les agaces. Le ce ál insciöche n gran cian, edli da füch, la bocia leria, dënz de fer, le ciapel sciöche la laurs, brac tan lunc, chʼ al arjunj saurí sura ciamp fora, grifes sciöche le valtú che pëia les iarines, por coda ál na gran bisca. Ël agüza tres la falc y la sojora ciantan: Agüza, agüza bëgn, Taia la iama ai mituns che vëgn. ﻿




#Article 220: L scumenciamënt dla Repartizion ladina (234 words)


L prim ann academich per maestri y maestres dl’elementera y dla scolina tlo tla
Repartizion ladina a Persenon ie pià via d’autonn dl ann 1998. L fova mé trëi
studëntes ladines che se ova scrit ite. Ma me lecorde che l Dr. Friedrich
Schmidl – ntlëuta Vizepresidënt dl’Università – me à dit: „Sollte es ein Jahr
auch nur einen ladinischen Studenten geben, wir werden die notwendigen
Kurse trotzdem halten“. Do 6 ani, tl ann academich 2003/04, fovel bele za. 30
studënc ladins y mo 6 ani do, tl ann academich 2009/10, ans bele 52 studënc
scric ite. Cun chëst’ann sons ruvei avisa a 60 studënc scric ite, ënghe sce l ne ie
plu pià via chëst’ann degun curs “in service” coche n ti dij, per maestri che nsënia
bele. N dut se à scrit ite fina śën tla Repartizion ladina da canche la ie unida
metuda su 114 studënc. Gran pert de chësta studëntes – l ie belau dut mé
studëntes y mé uni tant n studënt – vën dala doi valedes ladines dl Südtirol:
Gherdëina y la Val Badia, y tlo muessen dì che l nen vën de plu dala Val Badia;
una o l’autra studënta ons dala Val de Fascia y una nen ons al mumënt nce da
Fodom. Sambën che per la studëntes dla valedes ladines ora dl Südtirol ie la
cunescënza dl tudësch na cundizion nia tan saurida da arjonjer.




#Article 221: L scumenciamënt dla leteratura ladina te Gherdëina (187 words)


 

L prim autor documentà che scrisc cun carateritiches letereres te Gherdëina ie bën Matie Ploner (1770 Urtijëi-1845 Persenon).
L fova ugrister y maester a Urtijëi, plu tert se n fovel trapiná a Ciastel.
Dl 1830 fovel uní cherdà a Persenon coche nseniant de mujiga y urganist.
De si produzion lecurdons sies stories per ladin, deplu poejies de ucajion y satiriches, danter chëles sauta ora “La vedla muta” per savëi formal y umoristich. Si produzion ie scialdi persunela y se urientea al rujené dla jënt de Gherdëina de si tëmpes.
Per l rest iel te chëi ani plutosc na produzion didascaliaca de nseniamënt dl popul da pert de prevesc.
Da auzé ora ie l curat Ujep Antone Vian che  dà ora n liber sun la rujeneda de Gherdëina per tudësch “Gröden, der Grödner und seine Sprache”dl 1864.
N valgun pec de prosa de n bon livel artistich vën dala pëna dl ambolt de Urtijëi Franz Moroder, p.e. N vödl jagher.
Na persunalità artistica da auzé ora ie Leo Runggaldier (1888-1961) cun si “Stories y cianties per kei de Gerdeina” (sic!) l ie l autor dl inn de Gherdëina.









#Article 226: La fundazion dla Università Ledia de Bulsan (1443 words)


Ma dan che ruvon a rujené dla situazion da śën, che cun chësta gran reforma
ie bëndebò muvimenteda y che pertënd al mumënt uni segondo di mudazions
y adatamënc di programs, iel drët cialé zeruch, ajache mo dl 1990 ne fovel dldut
nia segur che assan giatà te curt tëmp na Università tlo tl Südtirol. L ie
drët che se lecurdon n puech tan defrëntes che la minoghes fova sun na Università
tlo tl Südtirol.

Pra la discuscion dla lege finanziela dl ann 1990 tl Cunsëi provinziel ova sibe l
cunsilier Romano Viola che nce l cunsilier dla SVP Sepp Kusstatscher fat la
proposta de realisé nce tlo da nëus finalmënter na università. Kusstatscher finova
via si tëuta de posizion nscila: „Wenn kleine Länder wie Liechtenstein
und Luxemburg sich eine eigene Hochschule leisten, dann müsste doch zumindest
ein gründliches Nachdenken (Anm.: über eine Universität) auch bei
uns einsetzen.“ Sun chësta propostes ova mo respundù l Presidënt Durnwalder
nscila: „… Dann ist noch das Problem der Universität in Bozen angesprochen
worden, sei es vom Abgeordneten Viola wie vom Abgeordneten Kusstatscher.

Ich möchte hier nicht zu polemisieren beginnen. Wir wollen von Seiten der
Landesregierung keine Universität in Bozen, sie ist auch im Koalitionsprogramm
nicht vorgesehen.“ Y pona n pue dessot: „Deshalb möchte ich sowohl
Kollegen Viola als auch dem Kollegen Kusstatscher in aller Deutlichkeit sagen,
dass wir nicht daran denken, in den nächsten Jahren in Bozen eine Universität
zu errichten.“ Ma bele doi mënsc do se ova l Presidënt Durnwalder
damandà dal presidënt dla Academia Europeica Werner Stuflesser – che fova
nlëuta mo diretëur dl ASTAT – n promemoria, ulache l dassova ti splighé avisa
l pro y l contra de na Università tl Südtirol. Te n promemoria bëndebò lonch
à Stuflesser cialà dantaldut de auzé ora cie che na tel istituzion ti purtëssa de
positif a nosta provinzia. Ma l à ulù vester na lege statela per mudé definitivamënter
la minonga sun na università tlo da nëus.

De nuvëmber for mo dl 1990 ie unida ora la lege de reforma dla Università
tlameda “legge Ruberti”. Te chësta lege iel udù danora che nce i maestri dla
elementera y la maestres dla scolina muessa avëi na formazion universitera. Tl
articul 3 de chësta lege iel scrit nscila: “Uno specifico corso di laurea, articolato
in due indirizzi, è preordinato alla formazione culturale e professionale degli
insegnanti, rispettivamente, della scuola materna e della scuola elementare, in
relazione alle norme del relativo stato giuridico. Il diploma di laurea costituisce
titolo necessario, a seconda dell’indirizzo seguito, ai fini dell’ammissione ai
concorsi a posti di insegnamento nella scuola materna e nella scuola elementare.”
Prësc do iel mo unì fat ora, che chisc diploms de laurea ie abilitanc y la studëntes
che fina ne à nia plu drë de fé n cuncors.

Bele puec mënsc do la publicazion dla lege Ruberti scrij la SVP te na ressoluzion
de si ancuteda anuela a Maran: „Die Landesversammlung ist sich des
Umstandes bewusst, dass die italienische Universitätsreform, im besonderen
hinsichtlich der Ausbildung der Kindergärtnerinnen und Grundschullehrerinnen,
universitäre Einrichtungen in Südtirol für die Südtiroler deutscher und
ladinischer Sprache notwendig macht und diese Ausbildung in ihrer Muttersprache
erfolgen muss.“ Sën iel tler che mé na università del vel’sort possa ressolver
l problem dla formazion di nsenianc per la elementeres y la scolines. N
se lascia fé n arat da trëi giurisć per abiné l miëur model de na università che
passenëssa tlo da nëus, danter chisc trëi iel nce Ulrich Runggaldier de Urtijëi.
Nsci cunedësc l Presidënt Durnwalder te si rujeneda programatica dan l Cunsëi
provinziel ai 3 de fauré dl 1993 che la va debujën de na università per l
Südtirol. Sota n capitul aposta dal titul: „Die Hochschule – eine Investition in
die Zukunft“ dijel nscila: „Die Gründung von universitären Strukturen in Südtirol
wird ein wichtiges Vorhaben in dieser Legislaturperiode sein. (…) Das
akademische Vollstudium für die Grundschullehrer, die postuniversitäre Spezialisierung
der Mittelschullehrer sowie universitäre Diplomkurse für fast alle
Berufe, stellen für Südtirol mit seinem abgerundeten System von berufsbildenden
Oberschulen tiefgreifende Neuerungen dar.“ Co à pa pudù se mudé
tan debota la minonga dl Presidënt Durnwalder sun la cuestion dla Università?
Te n interview cun Hans Karl Peterlini giapons na resposta da pert dl Presidënt
Durnwalder, ël dij: „… Ich war in den 60er-Jahren voll überzeugt, dass
wir keine Universität brauchen. Damals war diese Haltung richtig. Als ich aber
später gesehen habe, wie sich alles in Südtirol entwickelt, wie sich Europa
entwickelt, dann musste ich mir als Landeshauptmann sagen: Jetzt trägst du
die Hauptverantwortung dafür, die Entwicklung zuzulassen oder abzulehnen.
Und nach langer Überlegung, nach Überprüfung der vielen Umstände habe
ich gesagt: Wir brauchen sie, die Universität! Und dann habe ich mich auch
entsprechend eingesetzt.“

Prësc do tol la jonta provinziela chësta dezijion: „Die Landesregierung hat in
ihren Sitzungen vom 15. Jänner und vom 15. Februar dieses Jahres die Errichtung
eines Sekretariates für die Vorbereitungen zum Aufbau einer universitären
Struktur in Südtirol – kurz Projekt Universität – beschlossen. Es ist der
Wunsch der Landesregierung, damit die europäische Akademie Bozen als
Trägerorganisation und Dr. Friedrich Schmidl als Projektleiter zu beauftragen.“
Bele n ann do deliberea la jonta provinziela, duc a una “di stabilire Bressanone
come sede per l’istituzione di una struttura universitaria per la formazione
degli insegnanti”. Inò n ann do, dl 1995 deliberea la jonta provinziela,
ciunes che dëssa vester la prima trëi faculteies: “La Giunta Provinciale, … delibera
a voti unanimi … di favorire la costituzione in Bolzano di un Libero Istituto
Universitario … come Istituto idoneo e perciò autorizzato a rilasciare titoli
di studio universitari aventi valore legale …

Ntant ova bele na grupa de lëur meneda dal diretëur dla LBA de Maran Andreas
Stoll – pra chëla che fova nce leprò l ntendënt Verra y mi persona – laurà
ora plu avisa coche dëssa funzioné la Facultà de Scienzes dla Formazion tlo a
Persenon. Te chël papier fovel bele udù dant la spartizion te trëi repartizions y
dla Repartizion ladina univel scrit: „Die Ladinische Abteilung besorgt die
Ausbildung der Kindergärtnerinnen und Kindergärtner sowie der Grundschullehrerinnen
und Grundschullehrer für die ladinischen Kindergärten und
Grundschulen für den Bereich ‘Ladinische Sprache und Kultur’ und gewährleistet
und koordiniert ihre paritätische Ausbildung an den beiden anderen
Abteilungen. Die ladinischen Kindergärtnerinnen und Kindergärtner sowie
Grundschullehrerinnen und Grundschullehrer müssen bei der Wahl der
Pflichtbereiche die paritätische Schulordnung der ladinischen Schulen beach23

ten und die entsprechenden Hospitationen und Praktika vorwiegend in ladinischen
Kindergärten, Schulen und Einrichtungen absolvieren.“

Ai 15 de mei dl ann 1997 ie ruvà da Roma l placet definitif tres la lege Bassanini
II. Chëla disc che “… è consentita l’istituzione di una università non statale
nel territorio rispettivamente della Provincia autonoma di Bolzano e della
Regione autonoma della Val d’Aosta, promosse e gestite da enti e da privati. …
gli atenei di cui al comma 120 (appunto Bolzano e la Val d’Aosta) possono
istituire la facoltà di scienze della formazione.”
Davia che l se trata pra l’Università de Bulsan de na Università liedia y nia statela
fovel debujën de la istituì tres n cumité de persunaliteies: danter chësta belau

dl ITC, l presidënt dl’Academia Europeica Werner Stuflesser, l ntendënt Roland
Verra y l ntendënt da dant Franz Vittur.

Tl scrit firmà dal Cumité fova bele unic numinei i cumëmbri dl Cunsëi istitutif
che ova pona de facto nvià via la realisazion cuncreta dla università. Te chësc
cunsëi de 7 persones fova laite Luis Durnwalder sciche presidënt, Franz Grießmair,
Friedrich Schmidl, Hans Moser retëur dla università de Dispruch, Italo
Ghirigato, Alcide Berloffa y mi persona sciche raprejentant di Ladins.
Sën fova l’università metuda su y n messova cialé de pië via l plu prësc puscibl
cun l nseniamënt cuncret y cun la iscrizions per i studënc. Acioche duc i programs
dla Faculteies passe a Roma zënza problems ovun cherdà ti prim Cunsëies
de Facultà dut professëures da n cër inuem cun na gran esperienza academica
y che ova nce de bon cuntac cun l Ministere a Roma. Per la Facultà de
Scienzes dla Formazion ovun perchël numinà chisc professëures: Luigi Guerra,
Cesare Scurati, Franco Frabboni, Nando
Belardi, Helmwart Hierdeis y
Werner Wiater. Per jì segures à chisc trat ntëur i programs che fova unic laurei
ora dala cumiscion Stoll che ei bele numinà dessëura y ova tëut i programs nazionei
che ëi cunesciova tres si universiteies dijan nce che n ëssa pudù i mudé
bele l ann do. Ma nsci ne iela nia stata y cun la viertla che l fossa prësc ruvà la
reforma che auzova l stude da 4 a 5 ani, an for lascià i programs sciche al scumenciamënt,
zënza pudëi fé adatamënc. Permò cun l proscimo ann academich

nuviteies nce per i programs.




#Article 227: La mpurtanza dla lijënda de Fanes (533 words)


 
L ziclus plu mpurtant dla lijëndes ladines ie bën chël dl rëni de Fanes. L se trata dla majera epica dl popul ladin, che nes ie unida repurteda tres l lëur de documentazion de Karl Felix Wolff, che à mudà truepa pertes y metù adum la stories de Fanes cun chëles di Arimanns de Fascia.

Tla verscion recostruida per ladin da Angel Morlang y scrita nce te forma de teater ie la storia cunzentreda mé ntëur al rëni de Fanes, nasciù tres la alianza de Moltina cun la muntanioles. L rëni devënta for plu sterch y se slergia ora a dann di ujins dla autra valedes, ajache l rë de Fanes, che ie n fulestier maridà ite y che vën tlamà Raies te vel verscion dla storia uel for plu richëzes y pudëi.

L rë de Fanes chier na alianza cun l variöl y uel ti seurandé una dla jumblines, Luianta, che se selva alincontra tl rëni sota tiera dla muntanioles. L' autra jumblina, Dolasila, devënta na gran cumbatënta, se juvan dla sëites de arjënt che ne fala mei, che la à giapà tl lech d' arjënt di salvans. 
La Zicuta possa dì danora l daunì y viv sul Padon scur, ulache la se mostra datrai sul Megon de Megoies.
Aldò de vel interpretazion iela la sor de Spina de Mul y fova na regina che ova refudà l monarch fulestier che purterà i Fanes ala ruina.

L amor de Dolasila per Ey de Net vën pruibì dal rë y Dolasila se refudea de jì a cumbater.
L rë tradësc si popul per giapé l or dl'Aurona, n rëni sota l crëp de Padon.
L strion Spina de Mul muef I populi ujins contra Fanes y mpede ti dé l or al rë, l trasfurmeiel te n sas.
A chësc pont, tl mument dl majer pricul, và Dolasila a combater contra I nemics, savan che la ne à deguna puscibiliteies de seuraviver, davia che si furnimënt de viera ie deventà fosch, da blanch che l fova y chësc ie n sëni tler de desdita.

La toma contra i nemics, mazeda dala sëites de arjënt che I spirc dla montes ti ova tëut a tradimënt.
Ma canche dut semea perdù, vën adalerch Luianta dal rëni dla muntanioles y mëina i seuravivui di Fanes tl Morin di Salvans sota tiera, ulache i aspieterà l tëmp mpermetù dla salvëza y dla pesc.

La lijënda de Fanes à ispirà deplu autores y artisc' ladins, danter la produzions plu nueves iel da lecurdé l film Le Rëgn de Fanes de Susy Rottonara , Roland Verra y Hans Peter Karbon y  l poem musical Fanes cun tesc' de Roland Verra cun mujiga de Susy Rottonara.

L se trata de na lijënda scialdi antica, velun miena che l pudëssa vester stories di tëmpes retics o mo plu da giut, canche chësta populazions ova mò si pitli rënies sun nosta montes. Autri studiëusc interpretea alincontra chësta stories ala lum dla religion pagana de nosc antenac. L ie nce studiëusc che vëij L Rëni de Fanes ala per cun la autra gran epiches antiches di populi.

Segurmënter ie chësta lijënda n pont de referimënt mpurtant dla identité culturala di Ladins dles Dolomites.




#Article 228: La nasciuda de n popul (876 words)


L ie tradizion che n mëte man na storia de n popul cun la nrescides preistoriches y cun la prima fusties de nridlamënt. Tl cajo dla valedes ladines tla Dolomites ie deplu testemunianzes che và de reviers nchinamei al mesolitich, zirca 7000 ani dan Geju Crist, cun ciaciadëures y pastri che ruvova alauta, nchina sun la montes y i jëufes, ma che povester ne abitova nia stabilmënter te nosta valedes. La massaria de piera che n à giapà per ejëmpl pra l Sas dl Moro sota Frea nes documentea chësta fasa storica scialdi antica.

L tëmp dl bront dal 1700 al 850 dan Geju Crist nes dà bel vel indicazion plu tlera de n nridlamënt stabil tla valedes,m per ejëmpl a Sotciastel te Badia o a Sent’ Uiana te Fascia y mo deplu resc’ concrec iel de nridlamënc sun Dos dai Pigui te Fascia y sun Col de Flam te Gherdëina tl tëmp dl fier dal 850 al 15 dan Geju Crist, chel che tlamon l tëmp di Retesc. Sun chësc popul antich iel de uni sort de teories, si rujeneda ne ie nia mo unida interpreteda defin. L vën rujenà de vel paroles retiches tl ladin, scvche : sala, brama, roa, troi etc., ma vester ne savons nianca sce i Retesc fova n popul uniter o plutosc na sort de confederazion de tribus, povester mé de carater religëus tla adorazion dla Dea Raetia.

Te chësc temp ie bonamënter nasciudes truepes dla Lijëndes dla Dolomites, ntëur a figures mitiches, de diviniteies dla natura, sciche la Aguanes, ninfes dla eghes. Truepes de chësta entiteies fova de carater feminil, tant che aldidancuei n iel de plu studiëuses che se tol a dì de n cult matriarcal, na cossa duta da desmustré. L ie bën vëira che Karl Felix Wolff à documentà truepes de chësta lijëndes ala fin dl otcënt, primes dl nuefcënt, ma ne savon nia tant che l à njuntà de si invenzion n chësc cont. A uni maniera iel puscibl se fé na imprescion de chëla che pudova vester la religion di vedli Retesc, aldò dla lijëndes, almanco per chël che reverda cërta credënzes o diviniteies, povester iel massa vagà interpreté i persunajes mitics dla lijëndes ladines coche diviniteies paganes greco-romanes, ma cërta cunvergënzes, p.e. l crëp de Pütia che pudëssa curespuender ala Pizia o Pythia , profetëssa di antics grecs, ie massa faszinantes per les stlù ora defin mé sciche l fosse dut mé casualiteies o invenzions.

Ruvé a interpreté dut l ziclus de Fanes coche na sort de spiedl de credënzes sun la fases dla luna, de Astarte o Diana, sciche fej vel studiëusa ie bë zeche de massa vagà. A uni maniera ne pudons nia stlù ora cuntac di Retesc o Protoladins cun la cultures dl Mediterran, sciche desmostra nce chëi puec resc’ de iscrizions retiches te n alfabet scialdi daujin a chël etrusch…

Ma sun la question di primes populi tla Dolomites se à nce giaurì na polemica de interpretazions aldò dl vedl schema: tudësch-talian iust ala fin dl otcënt y al scumenciamënt dl nuefcënt, propi ajache a chësta maniera uloven revendiché i Ladins per una o per l’ autra pert. Chësta vision mpue massa lieda al conzet dla raza y dl sanch à sanbën abù scialdi fertuna ai tëmpes dl nazionalsozialism, fajan di ladins na sort de “Germans o Cheltesc de unëur”, che ti pertenova perchël razialmënter al mond dl nord, canche da pert taliana ne manciovel sanbën nia tentatives de revendiché i Ladins coche “figli di Roma”, ma nce , jan mo plu ndëur tl tëmp, coche na pert di populi italics preromans…

Messon cunscidré che i Romans ova bele cuntac cun i Retesc scialdi dan la invajion dl 15 dan Geju Crist tla Rezia. Da si ziteies de Placentia, de Concordia y de Aquileia, se muovi de viers dla Elpes y dl raion dla Donau bele dal 150 dan Geju Crist inant. Iust per seguré l cunfin danubian y per se lië ite mo deplu cun l rëni celtich dl Noricum, che fossa aldidancuei l raion dla Ciarencia y dla Steiermark, fovel perchël debujën per i Romans tò ite nce l raion dla Dolomites y dla Elpes zentreles.

Duc canc cunësc la storia dla dopla invajion da est y da vest cun Drusus che univa su per la valeda dl Edesc y Tiberius su per la Sbizra, per tò ite la Elpes te na gran tanaia. Davia che i Retesc se ova parà cun forza contra la invajion, ne sarala nia jita autramënter che te autri raions che univa sotmetui cun la ries dai Romans, chël uel dì, mazamënc, brujamënc, sostituzion de populazion, cun i Retesc vendui tl imper sciche stlevesc y l nridlamënt de veterans romans tla pertes plu fertunedes dl raion, p.e. la colonies de Sebatum a San Laurënz, de Jevun o Sublavione a Tluses y tla valeda dl Isarch.

I Saevates, tribu retica tl raion de Puster arà fat tres n prozes de romanisazion, coche nce i Isarci tla valeda dl Isarch y chisc populi retesc romanisei sarà pona nce chëi che nridlerà la valedes sën ladines dla Dolomites, ruvan nchina via a Ciauril y a Col y via te Fascia. Dala ancunteda di Retesc cun i Romans nasc do y do i Retoromans o Ladins.




#Article 229: La particolariteies dla architetura tradiziunela tla Ladinia (185 words)


La architetura tradiziunela dla Ladinia ie carateriseda dal' adurvanza de materiai naturei coche l len y l sas.

Uriginariamenter fova i mejes frabichei aldò dl meudl dla cesa retica, a forma de fonch, cun na pert de len sun na fundamenta de sas mendra, a na maniera che la pert seuravia cuca ora seura l ciulé jubas. Na entreda cun dovia n port cun n ciauciani ova na funzion de defendura o povester nce apotropaica contra i spirc negatives dla natura.

L ie mo aldidancuei n valgun ejempli cunservei de chesta ceses romaniches.

Ceses defin de mur ie plu tardives y vá ndeur al temp gotich. Aldò dla situazion locala pudova l mej vester cun cesa y tublá spartì o sota l medemo tet.

Manco suvenz abinen la forma longia cun la abitazion dancá y l tublà frabicá permez dala pert dla mont.

Urbanisticamenter sauta al udel la grupes de mejes tlamedes viles cun deplu infrastrutures de chemunanza (festil, favè, feur dal pan etc.). La plu bela testemunianzes de chesta agregazions uniches de mejes ie da udei mo aldidancuei te Mareo y tla Bassa Badia.




#Article 230: La prozescion de Jevun (2824 words)


La prozescion de Jevun, les raijes se perd tl scur dla storia.

Entourn les prozescions se formeiel dagnora liejendes che vegn ententes de miracolousité. Enscì dess ester i agn de Jevun de bogn agn y almanco n familiar dess avei tout pert. Ben vigni el y joen dla valeda á tout pert almanco 1 n iade, sce nia deplù iadesc. Ma ciunes é pa perdret les motivazions per na tel prozescion, canche les motivazions iniziales é bele dadie desmentiedes y cheles plu nueves vegn dedes dal aut ju. Se tràtel de porì tradizion?

     
Tl cristianeisem à l pelegriné bonamenter metù man con iadesc tla Tera Santa. Plu tert àn scomencé a jí per sanc en prozescion a les fosses di apostui Piere y Paul a Roma y di autri sanc che é vegnus permez con l temp. Dret deslarié s'à l jí con crousc con confalons y pilores de cult (statues) empermò tl temp medieval, canche epidemies (la mueria, la varioula ez.) y calamités naturales à semené meseria, ciarestia y dolour te de gran raions. En general pòn constaté na intensivazion dl jí con crousc y en pelegrinaje te situazions de crisa y de melsegurté economica, p.ej. entratant temps de vera, rejons donca dret mondanes.

L jì en prozescion o fé n pelegrinaje ne é nience demé na carateristica dl cristianeisem o dla gliejia catolica. La usanza y la tradizion de pelegriné da soui o en grup a veneré te n post Die, la oma de Die o sanc, per i prié do sia interzescion é cotant plu vedla. Bele i vedli egizians dant 4000 agn, i Grecs y i Romans jiva en prozescion per chirí su luesc de cult, portan con sé statues y pilores sacres. Ence tla Cina y tl Giapon conéscen le jí en prozescion y samben pro i maometans (al é n dovei de vigni maometan de jí n iade te sia vita a la Meca, la Haj). 

An rata che le jí en prozescion nasce dal debujegn dla persona da se destaché dal vigni dí per ruvé te d'autres dimenscions: les fadies de jí lonc (soura mont via), l'atmosfera dla prozescion, la esperienza de comunité y la orazion, é bonamenter bones de conduje la persona plu damprò a la resposta esistenziala. 

Ciunes é mo stedes endere les gaujes che na prozescion, desche chela de Jevun, vegn tramaneda inant per generazions y se reveleia dutaorela dret populara? Les prumes motivazions dla prozescion de Jevun se perd tl cialù dla storia, al ne é degugn documenc scric. I archeologs rata che la pruma gliejia cristiana sun la crepa de Jevun soura Cluses é vegnuda costruida tl 5. secul do C. tla luegia oláche al fova denant n templ de cult pagan, sciche perauter truepes d'autres gliejies costruides tl temp dla cristianisazion. Da la seconda pert dl 6. secul nes él tramané l inom dl vescul Ingenuin (per ladin Nuin). Puech do l ann 1000 él vegnù sposté dal vescul Albuin la senta vescovila da Jevun a Persenon. 

Che la Val Badia sie gnuda cristianiseda da Jevun ne é storicamenter nia segur. I prums miscionars cristians gniva dessegur da Acuileia, da chela senta depenòvel ence l vescovat de Jevun, nasciù tl 5. secul. Ence a Aguntum (dlongia la atuala zité de Lienz) fòvel n vescul per pert dl Noricum; la Val Badia - o pert de chesta - podessa perchel ence ester vegnuda cristianiseda da chilò enfora. Al ann 1503 va zeruch l prum document scrit che rejona dla prozescion de Jevun. Valch soura les gaujes y i motifs dl jí con crousc en Jevun scriv empermò dl 1835 l plovan de La Pli, ma al se trata demé de ipoteses. 

Linguisticamenter àn daté l scomenciament dla prozescion scialdi plu avisa: ala ne pò nia ester plu vedla che l inom ladin de Jevun (Jeunn o Jeo tla Val Badia) che corespon al toponim todesch-medieval Seben (y nia al toponim latin o vedl-ladin Sabióna). Chest toponim po demé ester ruvé tla Val Badia entourn al 1250 y l 1400, sciche al resulteia da n stude linguistich dl dr. Lois Craffonara (Die Wallfahrt der Gadertaler Ladiner nach Säben, 1989).

Perchel ne pòl nia se traté de na prozescion de rengraziament per la fé cristiana pro l vedl scagn vescovil, desche al rodova una na ipotesa. Sce chela fossa steda la rejon, ne él nia da se splighé che an se essa desmentié l vedl inom de Jevun, enfinamai i gherdeines che viv ciamò plu damprò. Mantegnì se à depierpul l vedl inom ladin dla zité de Cluses (dal latin vulgar * Clusas, Val Badia: Tlüses, Gherdeina: Tluses). 

Les gaujes per la prozescion de Jevun, na prozescion per prié decà benediscion y grazies (Bittwallfahrt), va bonamenter zeruch a les gran catastrofes naturales che à tramenté la populazion dla Val Badia ti agn entourn l 1340 y che é amplamenter documentedes: les campagnes fova vegnudes derenedes da de gran schires de saioc dl 1338, tamben dl 1340 y dl 1341, semenan fan y mort y ghiran truepes vitimes. Dl 1344 él sté n gran tremoloz y dl 1348 à la gran mueria (la pest) condut adalerch mo|rt y desdruzion. La gliejia de Jevun é dedicheda a la Santa Crousc y fova bele tl 14. secul luech documenté de pelegrinaje tl Tirol. 

Perauter é ence chi de Valdaura jus enfin al 1904 en [Jevun per prié che ai vegne stravardés da calamités naturales. Dal 1740, al temp dl razionalism, enfin al 1861, é la prozescion de Jevun feter dagnora gnuda proibida. Tres endò á la jent dla Val Badia prové de giaté la lizenza per podei endò la tegnì y finalmenter dl 1861 ti éla gnuda conzeduda. Da chel ann inant enfin al 1877 jiva chi dla Val Badia vigni ann en Jevun, ti agn dedò manco y dal 1896 inant - tout fora l temp anter les does veres - vigni trei agn enfin a aldidancuei. Entratant les prozescions él n iade o l auter ence suzedú valch iregolarité grieva y enscì él gnù metù su dl 1864 n ordinament che regoleia per menù duta la prozescion. 

Pludadie vegnìvel fat fora da marcé da Pederoa canche la prozescion dova pié via, de regola de jugn, canche i joufs de Börz y de Munt d'Adagn é tarens (ledesc da neif). Dla organisazion se festidiova zacan i massés dles plovanies. Aldidancuei che al ne en é nia plu, l plovan de La La Pli. Chi da La Ila y chi da La Pli se tol ence dagnora pera n ciaval per lascé senté l plovan.

Entourn mez jugn piaràl endò via la prozescion de Jevun (pronunzié Jeunn o Jeo tla Val Badia), n pelegrinaje de 3 dis, a chel che al tol pert prozescions de dutes les 12 cures dla Val Badia. Tó pert tòlel demé ei, joegn y mutons, les eles ne va nia empera, enceben che per n pez à ence eles podù tó pert. 
 
La claustra de Jevun soura la zité de Cluses. Sun les cleves a soredl végnel coltivé vineis.

Entourn les prozescions se formeiel dagnora liejendes che vegn ententes de miracolousité. Enscì dess ester i agn de Jeunn de bogn agn y almanco n familiar dess avei tout pert. Ben vigni el y joen dla valeda á tout pert almanco 1 n iade, sce nia deplù iadesc. Ma ciunes é pa perdret les motivazions per na tel prozescion, canche les motivazions iniziales é bele dadie desmentiedes y cheles plu nueves vegn dedes dal aut ju. Se tràtel de porì tradizion?
     
Tl cristianeisem à l pelegriné bonamenter metù man con iadesc tla Tera Santa. Plu tert àn scomencé a jí per sanc en prozescion a les fosses di apostui Piere y Paul a Roma y di autri sanc che é vegnus permez con l temp. Dret deslarié s'à l jí con crousc con confalons y pilores de cult (statues) empermò tl temp medieval, canche epidemies (la mueria, la varioula ez.) y calamités naturales à semené meseria, ciarestia y dolour te de gran raions. En general pòn constaté na intensivazion dl jí con crousc y en pelegrinaje te situazions de crisa y de melsegurté economica, p.ej. entratant temps de vera, rejons donca dret mondanes.

L jì en prozescion o fé n pelegrinaje ne é nience demé na carateristica dl cristianeisem o dla gliejia catolica. La usanza y la tradizion de pelegriné da soui o en grup a veneré te n post Die, la oma de Die o sanc, per i prié do sia interzescion é cotant plu vedla. Bele i vedli egizians dant 4000 agn, i Grecs y i Romans jiva en prozescion per chirí su luesc de cult, portan con sé statues y pilores sacres. Ence tla Cina y tl Giapon conéscen le jí en prozescion y samben pro i maometans (al é n dovei de vigni maometan de jí n iade te sia vita a la Meca, la Haj). 

An rata che le jí en prozescion nasce dal debujegn dla persona da se destaché dal vigni dí per ruvé te d'autres dimenscions: les fadies de jí lonc (soura mont via), l'atmosfera dla prozescion, la esperienza de comunité y la orazion, é bonamenter bones de conduje la persona plu damprò a la resposta esistenziala. 

Ciunes é mo stedes endere les gaujes che na prozescion, desche chela de Jevun, vegn tramaneda inant per generazions y se reveleia dutaorela dret populara? Les prumes motivazions dla prozescion de Jevun se perd tl cialù dla storia, al ne é degugn documenc scric. I archeologs rata che la pruma gliejia cristiana sun la crepa de Jevun soura Cluses é vegnuda costruida tl 5. secul do C. tla luegia oláche al fova denant n templ de cult pagan, sciche perauter truepes d'autres gliejies costruides tl temp dla cristianisazion. Da la seconda pert dl 6. secul nes él tramané l inom dl vescul Ingenuin (per ladin Nuin). Puech do l ann 1000 él vegnù sposté dal vescul Albuin la senta vescovila da Jevun a Persenon. 

Che la Val Badia sie gnuda cristianiseda da Jevun ne é storicamenter nia segur. I prums miscionars cristians gniva dessegur da Acuileia, da chela senta depenòvel ence l vescovat de Jevun, nasciù tl 5. secul. Ence a Aguntum (dlongia la atuala zité de Lienz) fòvel n vescul per pert dl Noricum; la Val Badia - o pert de chesta - podessa perchel ence ester vegnuda cristianiseda da chilò enfora. Al ann 1503 va zeruch l prum document scrit che rejona dla prozescion de Jevun. Valch soura les gaujes y i motifs dl jí con crousc en Jevun scriv empermò dl 1835 l plovan de La Pli, ma al se trata demé de ipoteses. 

Linguisticamenter àn daté l scomenciament dla prozescion scialdi plu avisa: ala ne pò nia ester plu vedla che l inom ladin de Jevun (Jeunn o Jeo tla Val Badia) che corespon al toponim todesch-medieval Seben (y nia al toponim latin o vedl-ladin Sabióna). Chest toponim po demé ester ruvé tla Val Badia entourn al 1250 y l 1400, sciche al resulteia da n stude linguistich dl dr. Lois Craffonara (Die Wallfahrt der Gadertaler Ladiner nach Säben, 1989). Perchel ne pòl nia se traté de na prozescion de rengraziament per la fé cristiana pro l vedl scagn vescovil, desche al rodova una na ipotesa. Sce chela fossa steda la rejon, ne él nia da se splighé che an se essa desmentié l vedl inom de Jevun, enfinamai i gherdeines che viv ciamò plu damprò. Mantegnì se à depierpul l vedl inom ladin dla zité de Cluses (dal latin vulgar * Clusas, Val Badia: Tlüses, Gherdeina: Tluses). 

Les gaujes per la prozescion de Jevun, na prozescion per prié decà benediscion y grazies (Bittwallfahrt), va bonamenter zeruch a les gran catastrofes naturales che à tramenté la populazion dla Val Badia ti agn entourn l 1340 y che é amplamenter documentedes: les campagnes fova vegnudes derenedes da de gran schires de saioc dl 1338, tamben dl 1340 y dl 1341, semenan fan y mort y ghiran truepes vitimes. Dl 1344 él sté n gran tremoloz y dl 1348 à la gran mueria (la pest) condut adalerch mort y desdruzion. La gliejia de Jevun é dedicheda a la Santa Crousc y fova bele tl 14. secul luech documenté de pelegrinaje tl Tirol. 

Perauter é ence chi de Valdaura jus enfin al 1904 en Jevun per prié che ai vegne stravardés da calamités naturales. Dal 1740, al temp dl razionalism, enfin al 1861, é la prozescion de Jevun feter dagnora gnuda proibida. Tres endò á la jent dla Val Badia prové de giaté la lizenza per podei endò la tegnì y finalmenter dl 1861 ti éla gnuda conzeduda. Da chel ann inant enfin al 1877 jiva chi dla Val Badia vigni ann en Jevun, ti agn dedò manco y dal 1896 inant - tout fora l temp anter les does veres - vigni trei agn enfin a aldidancuei. Entratant les prozescions él n iade o l auter ence suzedú valch iregolarité grieva y enscì él gnù metù su dl 1864 n ordinament che regoleia per menù duta la prozescion. 

Pludadie vegnìvel fat fora da marcé da Pederoa canche la prozescion dova pié via, de regola de jugn, canche i joufs de Börz y de Munt d'Adagn é tarens (ledesc da neif). Dla organisazion se festidiova zacan i massés dles plovanies. Aldidancuei che al ne en é nia plu, l plovan de La La Pli. Chi da La Ila y chi da La Pli se tol ence dagnora pera n ciaval per lascé senté l plovan.

Valch sun la storia de Jevun
 
La crepa de Jevun che an veid bele da dalonc, é aldidancuei coroné da n complés de fabricac dla claustra dles monies beneditines. Per merit de sia posizion stratetica y segura, fòvela bele abiteda tla preistoria desche al vegn documenté tres escavazions archeologiches: dal temp Neolitich dal 4.500 enfin al 2.800 dant C. (fusties dla cultura di vasi a bocca quadrata) inant. Anter l auter él gnù giaté n manarin de pera y spidic de copes dl Temp dl Bron bonorif (1.800 - 1.500 dant C.).

Encer l ann 100 dant C. é l raion de Persenon gnù encorporé tl regn celtich dl Noricum. L ann 15. dant C. à i Romans (Drusus y Tiberius) concuisté les Alpes zentrales. La popolazion locala é de en gré via gnuda romaniseda. Per cie che reverda credenzes religiouses dl'antichité (tl temp roman) él gnù giaté tla Val d'Isarch a Mauls n relief che rafigureia l Die Mitras. L cult di misters de Mitras - deslarié a chi temps soura dut l Imper roman - ova sies raijes tla religion persiana y tla filosofia de Platon. N auter cult documenté tl raion é chel a la dea egiziana de Isis. 

L prum vescul cristian che an sà con valgamia segurté che al à residé sun Jevun, é sté Materninus Sabionensis episcopus, nominé Marcellus. Sie inom resulteia da na lista de vescui che à tout pert ti agn dal 574-77 a na sinoda a Grau (Grado, nia dalonc da Acuileia sun la laguna tl Mer Adriatich). L secont vescul dess ester sté San Ingenuin (San Nuin) che fova n scismatich, ma che vegniva empò veneré do l ann 1.000 desche sant. Duc i vescui (entourn 15) enfin al ann 805 porta inoms romans. An rata che la popolazion romana dl post fova bele cristianiseda da Acuileia enfora tl 4. secul (la religion cristiana fova deventeda sot ai imperadours romans Constantin I y Theodosius I, religion de stat), davia che al ne vegn inió dant la senta de Jevun desche zenter de miscions.

 
Encer l ann 590 métel man de imigré soura l jouf dl Brenner i Baiuvars germanics che se lascia ju tla val dl Isarch y te Puster. La jent de lingaz latin tles vals prinzipales vegn plan, plan todeschiseda. L ann 798 vegn Jevun destaché dal patriarcat roman de Acuileia y metù permez a chel todesch de Salzburg, a desmostrazion dl orientament politich y cultural devers nord. La gliejia sun Jevun é vegnuda consacreda a San Ciascian, plu tert veneré desche patron dl vescovat de Persenon. Entourn l ann 1.000 sposteia l vescul Albuin la senta vescovila da Jevun a Persenon y ence la consacrazion a San Ciascian. Jevun resta na fortificazion vescovila. Te n document imperial de Konrad II dl 1027 végnel rejoné de na claustra (convent) a onour de Santa Maria sun Jevun.

Canche Jevun é deventé luech de pelegrinaje ne sàn nia avisa, dessegur audel pro i plu vedli luesc de atrazion, p.ej.  fova l patron San Nuin (Ingenuin), la gliejia fova dedicheda a la Santa Crousc y la capela consacreda a Santa Maria. L ann 1652 él gnù costruí na gliejia nueva a onour de Santa Maria. Sun insistenza dl canonich Jenner da Cluses, él gnù adalerch l ann 1685 da Salzburg les prumes monies beneditines y al é gnù enaudé ofizialmenter la claustra che à mantegnù sia continuité de prejenza sun Jevun enfin a aldidancuei.




#Article 231: La scola ladina (580 words)


La scola ladina tla Provinzia de Bulsan ie cunzentreda tla valedes de Gherdëina y Badia y ie na scola plurilinguala che ie unida istituida dl 1948.
Tla scolina ladina fossel udù dant che la ativiteies educatives vënie fates fundamentalmënter tl lingaz ladin, ma ultimamënter veniel nce fat truepa ativiteies per tudësch y per talian.

Tla prima tlass dla scola elementera veniel alfabetisà te duc trëi I lingac de scola (ladin, talian y tudësch), puscibilmënter a na maniera balanzeda. Chësta ie na inovazion permò dal 2010 inant, canche ie unides ora la indicazions provinzieles nueves per la scola; dant univel alfabetisà per talian o per tudësch, adurvan nce l ladin, aldò che l fova debujën.

Dala segonda tlass dla scola elementer inant veniel nsenià per mez l tëmp per tudësch y per mez l tëmp de scola per talian, a na maniera che l sibe n sistem paritetich tla adurvanza di lingac de nseniamënt. L ladin vën nsenià coche materia per doi ëures al' ena, y chësc vel nchina ala fin dla scola auta. Ma n possa nce adurvé te duta la tlasses l ladin coche mesun de spiegazion, sce la và debujën. N chësc cont iel de gran desferënzies aldò dla tlasses y dla scoles, davia che l' adurvanza dl ladin depënd dala sensibilità di nsenianc y dal status dl ladin te n cër paesc...

Tla scola mesana y auta vën la materies nseniedes for o per talian o per tudësch, ma la soma totala dla ëures nseniedes ti doi lingac muessa vester medema.
L ladin ie prejënt tl scrit y tl oral pra l ejam ala fin dla scola mesana y te forma orala nce pra l ejam de maduranza.
Dal 2017 inant possa I studënc che à fat la scola ladina per almanco diesc ani y finà n stadium universiter per talian o per tudësch giapé l atestat de trilinguism.
I nsenianc dla scolines y dla scoles ladines muessa avëi l ejam de trilinguism y per la scolines y scoles elementeres muessi nce vester de lingaz de la oma ladin.
L system paritetich se tol dant de seguré na bona cumpetënza, puscibilmënter valiva per talian y per tudësch y tl medemo tëmp varenté l ladin.
Tla Val de Fascia ie la scolina mesa per ladin y mesa per talian.

Dal 1975 iel na Intendënza Ladina che se cruzia dla aministrazion dla scolines y scoles ladines. L prim Intendënt Ladin fova l dr.Franz Vittur de Badia (autor de depku libri sun l' educazion y la scola, danter l auter Na vita, na scola); dl 1992 ie deventà Intendënt l dr.Roland Verra de Urtijëi. Daujin a truepes contribuc sun la educazion y la cultura ladina iel nce autor de plu libri ladins (L cudejel di dis y dla sajons, Dërc y storc, Sun lim de plata, PLates de calender, Mpue de zes, Te me ancontes sën, La rojules tardives.

Tla scoles de Fascia veniel ultimamënter metù ndrova l model trentin de scola trilinguala, cun materies nseniedes nia mé per talian, ma nce per tudësch y per inglëisc, aldò dla metodologia CLIL. Seuraprò iel nce materies nseniedes per ladin. L atestat de ladin per nsenianc ti dà la prezedënza per i posc' de nseniamënt.
Te Fedom y via n Ampëz iel unì metù man da curt tëmp cun una n' ëura de nseniamënt dl ladin tla scoles elementeres, ma for mé cun la aprovazion di genitoresc, aldò dla lege 482.

Por detais ciaré ala plata Le Departimënt Educaziun y Cultura Ladina




#Article 232: La tradizion orala ladina (601 words)


La lijëndes ladines dla Dolomites ie l patrimone culturel plu antich y de valuta tla tradizion orala ladina, che vá zoruch a milesc de ani dan Crist nchin almanco al' Etá dl Bront.

La lijëndes ie nasciudes te n tëmp olache l raion ladin (o protoladin) fova mò cotant majer. La lijëndes possa plutosc unì cunscidredes cuntìes magiches, che se refej ala mitologia, ala credënzes, ala vijion dl mond de nosc antenac da zacan. La lijëndes ladines se pierd daviadechël tl scur dla Preistoria y ne possa nia se nfidé a fé culegamënc cun avenimënc storics suzedui vëiramënter. N pudëssa dì che te chëla lijëndes ladines che se à cunservà l miec auden ora l carater archetipich dl sentì y dl pensier dla jëntes che abitova tla Dolomites ti “Tempes Veyes” .

I prim’studiëusc y scritëures ladins dl ‘800 ova purvà de fé nascer na leteratura de livel artistich, iust fajan referimënt ala tradizion dla liëndes ladines, che fova ntlëuta scialdi viva. Per merit dl preve Giosef Brunel de Fascia, che fova nce pluan de Urtijëi, se ova mantenì truepa lijëndes populeres che ël ova tlupà su dala usc dla jënt y dat inant per scrit, a na maniera che Hugo de Rossi y plu tert Karl Felix Wolff à pudù adurvé chësta funtana documenteda nchinamei tla forma ladina per elbaoré la lijëndes dla Dolomites, dates ora plu tert per tudësch coche “Dolomitensagen”, che ie devëntedes n suzes mondiel ti primes dejënes dl ‘900.

For tl spirit romantich dl’800 scrij Jan Batista Alton deplù ballades ispiredes ala lijëndes ladines y plu tert saral Angelo Trebo a scrì l test dla operestes “L ciastel dles stries” y “Le scioz de San Jenn”, for ispiredes a chësta tradizion populera. Dl 1985 él uní dat ora la publicazion dla traduzion tl gherdëina dla Dolomitensagen de K.F.Wolff da pert de Elsa Runggaldier.

Drët afascinant y complès ie l mit de Fanes. La ravises de chësc mit va zeruch de plu milesc de ani. La trasformazion de jënt te tieres ie n elemënt drët vedl che an giata ënghe tla lijëndes di Indians. L totem tl mit de Fanes n'ie nia n simbol de podestà, dla ciacia (eguia o auter), ma de modesté lieda a la tiera, n tier spave: la muntagnola.

L mel ne ie nia metafisich, ma fej pert dla tiera sciche l bën: Spina de Mul, l strion che se trasformea te nuetes de temporal te n schelet de n musc, n'à nia de diabolich, al n'adora degun pat con l'infern, ma al à sia forza dla natura. La vijion cristiana dl mond con sia conzezion dl mel à lascè drët pueces fusties tl mit de Fanes. N motif costant ie l matriarcat. Tl mit de Fanes (y tla lijëndes ladines en generel, cotant manco o endut nia endere tles lijëndes dl Tirol o di ujins talians) iel dantadut la ëiles che tol dezijions y arvën i avenimënc. I ëi endere porta ala revina canche ai tol dezijions: L rë de Fanes vën si rëni y vën pona trasfurmà te crëp. L'inuem dl rë fauz ti dà l'inuem al jëuf a sud de Fanes (Fauzarego).

Pro i Ladins ti Grijons ie Caspar Decurtins (1855-1916) sté l prum a cöi adum l’arpejon culturela orala. Dl 1887 àl fá n apel publich per che la populazion judass da chirì adum material. L reson al apel ie stat mprescionant, l material coiú adum ie stat assé per 14 libri. L volum dla conties y lijëndes rumances coiudes adum enfin al 1973 ie plu che l dopl de chël di autri trëi teritores linguistics dla Svizera deberieda.




#Article 233: Ladin dolomitan (1917 words)


L Ladin dolomitan 

L tema dl lingaz ladin unifiché, conesciù sciche ladin standard o ladin dolomitan, tol oramai ite na posizion zentrala tla discuscion politica-culturala ladina; articui ti media ladins y nia-ladins y te publicazions scientifiches, toutes de posizion de personalités culturales y comunicac de organisazions politiches desmostra che l ladin scrit unifiché ne é nia demé l afar de puec spezialis`c ma interesseia n numer tres plu gran de persones y istanzes de vigni colour. La chestion dl standard vegn debatuda con gran pascion, y ala ne podessa nia ester autramenter ajache vigni scomenciadiva de normazion linguistica azica diretamenter les raijes sozioculturales y esistenziales dla persona, la maniera de se sentì y de se identifiché, de ester y de parei tla sozieté. N valgugn veid tla standardisazion na erma per defene l'arpejon culturala da l'invajion di gran lingac vejins; d'autri rata al contrar la koiné interladina n pericul per l souravive de sie idiom, dla rejoneda dla oma. Nia dinrer slizia la discuscion te polemiches olà che cie che an à dagnora sapù y dagnora fat se scontra con cie che al fossa da fé per vitalisé l lingaz ladin. Chest test é vegnù sourantout dal codejel Ladin standard. N lingaz unitar per i Ladins dles Dolomites dl dot. Erwin Valentini. L laour de coordinament é vegnù porté inant da SPELL.

Dla storia dla cultura ne fej nia demé pert i documenc scric, ma ence la tradizion orala. Chesta é gnuda coiuda adum, ti temps de na scoverta generala dla cultura popolara (liejendes, conties, cianties, dic), ence per l pice popul di Ladins.

Pro i Ladins ti Grijons é Caspar Decurtins (1855-1916) sté l prum a cueie adum la arpejon culturala orala. L'ann 1887 àl fat n apel publich per che la popolazion daidessa chirì adum material. L reson al apel é sté imprescionant, l material coiú adum é stè assé per 14 libri. L volum dles conties y liejendes rumances coiudes adum enfin al 1973 é plu che l dopl de chel di autri trei teritores linguistics dla Svizera deberieda.

I Ladins dles Dolomites à les liejendes plu conesciudes endut: sie patrimone é la pert plu emportanta dles liejendes dles Dolomites che Karl Felix Wolff à metù adum y publiché per l prum iade l'ann 1905 (I creps sclauris). Wolff à enfornì su y stramudé romanticamenter cie che ti fova gnù conté dant.

Dret afascinant y complès é le mit de Fanes. Les raijes de chest mit va zeruch de plu milesc de agn. La trasformazion de jent te tiers é n element dret vedl che an giata ence tles liejendes di Indians. L totem tl mit de Fanes n'é nia n simbul de podesté, dla ciacia (variuel o auter), ma de modesté lieda a la tera, n tier spave: la muntagnola.

L mel n'é nia metafisich, ma fej pert dla tera desche l ben: Spina de Mul, l strion che se trasformeia te nuetes de temporal te n schelet de n musc, n'à nia de diabolich, al n'adora degun pat con l'infern, ma al à sia forza dla natura. La vijion cristiana dl mond con sia conzezion dl mel à lascè dret pueces fusties tl mit de Fanes.

N motif costant é l matriarcat. Tl mit de Fanes (y tles liejendes ladines en general, cotant manco o endut nia endere tles liejendes dl Tirol o di vejins talians) él dantadut o porì les eles che tol dezijions y arven i avenimenc. I ei endere porta la decadenza canche ai tol dezijions: L re de Fanes ven sie regn y vegn per ciastich trasformè te crep. L'inom dl re fauz ti dà l'inom al jouf a sud de Fanes (Fauzarego).
I misters dl mit de Fanes é vegnus aloghés te Fanes permò plu tert, nasciù é l complès te n contest cotant maiour. L corp dles liejendes é nasciù te n temp olache l raion ladin (o protoladin) fova ciamò cotant maiour.

Dla tradizion fej pert les conties de ganes y salvans, de bones persones de bosch, a cheles che la jent ti lascia gonot sintì mancianza de respet. An à gonot volù vedei te chestes figures i avons (antenac), les popolazions sburledes demez da nosta zivilisazion. Ala se trata endere de figures dla mitologìa romana (Silvanus y Aquanes) - figures ch'an enconta te plu variantes tl raion alpin entier.

Truepes stories végnel conté ence dl orco, de stries y strions, de pac con l malan y d'auter. Ence i fac storics àn enfornì su empera. Ti stritoc de confin anter Mareo y Ampez végnel enscí conté che i oms ampezans à fat n pat con l malan per avei forzes souranaturales y ester bogn da porté l gran pedron da termen. Canche na fancela à scraié dal spavent Iesses Maria, à i oms perdù te n colp sies forzes y é vegnus sepolis sot l pedron.
N documentadour dla tradizion orala é stè Tita (Jan Batista) Altonn da Calfosch (1845-1900), vegnú conesciú ence desche poet y essayist.

Desche pionier dla linguistica ladina moderna pòn conscidré Joseph von Planta che à bele dl 1775 porté dant a la Royal Society a London sia Storia dl lingaz rumanc. L test é vegnù stampé n ann do a Micurà de Rü (Nikolaus Bacher) abù na gran emportanza: al à bele dl 1833 scrit na gramatica ladina, y bele enlaouta àl vedù l debujegn de n lingaz scrit unifiché per duc i Ladins dles Dolomites.

Bele dant da trueps agn à esperc vedú ite che l rumanc, ladin y furlan é dialec desvalifs de un n lingaz soul. Laour da pionier de chest vers à fat dantadut Graziadio Isaia Ascoli (1829-1907), da Gorize, y Theodor Gartner (1843-1925). Ascoli à tres si studes Saggi ladini (1873), fac dret avisa, per l prum iade ilustré y splighé a livel scientifich i trei raions ladins. Al à bele enlaouta metù a jì cie che an nomineia encuei enrescida de ciamp. Te sie manual dl lingaz y dla leteratura retoromana àl crié na tratazion sintetica che n'é enfin a encuei nia ciamò gnuda sostituida per completeza y conescenza dl argoment.

Trueps esperc te truepes universités de dut l mond à da enlaouta encà confermè che l ladin é n lingaz, ai à confermè ence la unité de rumanc, ladin y furlan: trei idioms de un n lingaz soul.

Al n'é endere sté trueps y al n'é ciamò che vuel conscidré l ladin desche dialet talian. Per ruvé a n tel resultat, méssen manipolé analises linguistiches. Fat vegn chest dantadut per motifs politics.

Ti ultims agn él vegnù intensivé i laours linguistics sun l ladin. Da nominé é Lois Craffonara, per agn diretour dl Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü. Trueps linguisc' da foradecà à completé con el sies conescenzes dla realté de lingaz tla Ladinia.

Valgugn documenc isolés per ladin àn dal 1600 inant - nascius ései la maiour pert dal debujegn de comuniché con la popolazion te sie lingaz. Tla aministrazion regolara ne fòvel deguna lerch per l ladin.

Con Agno (Angelo) Trebo (1862-1888) fej la leteratura ladina l vare tla poesia lirica. Trebo scriv poesies en pert dassen da la ria luna. Dlongia poesies de descrizion dla natura àl scrit poesies, olache al ilustreia - con glai al cuer - i sentimenc sciche tla leteratura mondiala. Angelo Trebo à ence scrit l test per les does operetes Le scioz de San Jenn y Le ciastel dles stries.

L poet, storich y filologh Tita Altonn (1845-1900). Tita Altonn à coiù adum liejendes y tradizions.

Hugo de Rossi (1875-1940) à scrit n vocabolar (fascian).

Al met man na ona de produzion leterara, en gran pert tradizionalista, che é n segn dla coscienza nueva che i Ladins à de se enstesc y de sie lingaz. Promotours y autours dla cultura é te chisc temps maestri y prevesc. Al bon svilup ti fej la Pruma Vera na fin.
Di la Seconda Vera métel endò man n renasciment dla coscienza ladina - sceben che trueps veid l ladin ciamò sciche lingaz de mender valour che dess vegnì adorè demé tl privat. An à na diversificaziun stilistica tres maiour.
Encuei à la leteratura ladina na gran richeza de contegnù, na gran varieté stilistica y tematica: La leteratura ladina ne se desfarenzieia tl contegnù nia da la leteratura di vejins.

La tradizion scrita dl Ladin ruman met man tl 16eisem secul; la sburla prinzipala vegn da la Reforma (y da la Contrareforma) y da la intenziun perchel da ti fé avei a la jent na letura de utl moral te sie lingaz.
L'om politich dla Engiadina Auta Gian Travers à scrit l prum document rumanc che an conesc: l'ann 1527 àl adorè l lingaz dla oma per n scrit de defenura politica vegnuda publicheda te forma de manoscrit. Les prumes publicazions stampedes per rumanc é vegnudes fora dl 1552: N catechism y n abezé per l'Engiadina Auta. L'autur é Iachiam Bifrun (1506-1572), notar a Samedan. Puec agn plu tert (1560) àl fat la traduzion dl Nuef Testament (idiom puter). L lingaz é strument per la religion.
N gran suzes à abù dantadut does publicazions: Il vêr sulaz da pievel giuven (La dreta aorela curta per jent joena, 1611), che é vegnù publiché ciamò 12 iadesc per rumanc, 11 iadesc per todesch y 7 iadesc por talian. Gran reson à ence abù la Consolaziun dell'olma devoziusa (Consolazion dl'alma dota, 1690), n liber de orazion catolich con cianties che vegn en pert ciantedes ence encuei ciamò. L liber é vegnù publiché 11 iadesc enchin a tl 1945.

Tres l'adoranza religiousa romagn i idioms rumanc amarscés da la desvalivanza de confescion, ruvé a n lingaz scrit unifiché n'é die a la longia nia poscibel.

Tl Friul fova l lingaz vegnù adorè publicamenter enchin a che an ova enstesc tles mans l'aministrazion con l Patriarcat de Acuileia (1420). An conesc documenc p.e. dla scola notarila de Cividât dl 14eisem secul. Do l'anescion a Aunejia ne vegn l furlan nia plu adoré tla aministrazion.

La storia dla leteratura furlana met man tl Renasciment con de plu figures de emportanza. Pier Paolo Pasolini. Al n'é nia na leteratura religiousa, nience leteratura popolara, de folclor, ma leteratura profana dla mondanité. Da chest temp àn ence les prumes traduzions da d'autres leteratures. Ti secui vegnus do à la leteratura furlana abú trueps poec ezelenc, desche Ermes di Colorêt, Pieri Zorut (che à tres si calendri porté pro a renforzè la koiné furlana), Caterina Percude.
N sbunf nuef giata la leteratura furlana entratant la Seconda Vera tres Pier Paolo Pasolini. L talian Pasolini empara l furlan, lingaz de sia uma, y scriv poesies y n toch de teater (I Turcs tal Friûl) per furlan.

Tres la fondaziun dla Academiuta de lenga furlana dl 1945 à Pasolini metù na pera de cianton nueva, na generazion de poec entiera é vegnuda ispireda da el.
Pasolini, atif ence politicamenter, fova n sostegnidour apascionè dla gauja ladina - dl furlan dìjel: Lingua ladina dunque, non dialetto alpino.
Encuei é la leteratura furlana dret rica de direzions stilistiches y formes desvalives, da la poesia enfin ai comics. Na istituzion de tradizion é ormai l concurs leterar y musical Premi Friûl.

Al osservadour da defora che ti ciala a na mendranza ti pléjel gonot l folclorich, l'esotich. Guanc da zacan y usanzes interesseia gonot deplú che lingaz, sozieté, leteratura, ert. Con i Ladins n'é la cossa nia autramenter, dantadut l guant da zacan de Gherdeina vegn gonot fat ju.

L sit ofizial dl  (servisc per la planificazion y elaborazion dl lingaz ladin)




#Article 234: Ladin evoluziun storica (421 words)


Aladô dl’orgina dl ladin dal lingaz latin él deplü studiá che arata che le ladin é na sort de latin baié ciamó aldedaincö te deplü raiuns dles Alpes, avisa sciöche al é gnü definí d’atri lingac neolatins. Anter le latin baié (“latin volgar”) y le ladin baié él dagnora sté na continuité, nia na zesöra sciöche danter le latin scrit (“latin classich”) y le ladin scrit. Les gaujes dla trasformaziun dl latin ti lingac neolatins è da chirí tla storia, dantadöt tla desdrüta dl Imper roman, insciö che le lingaz baié jô tres plü indalater co le lingaz scrit, co ê conesciü y gnô coltivé da tres manco porsones. Tl tëmp jô sonns y parores intieres a perde y d’atri gnô pormez. 

Tl seco VIII ê i lingac neolatins bele valgamia formá. Cina encër le seco X pon baié de “protoladin” 

Dal secul X cina al XIV se desfarënziëia le ladin tres deplü dai atri lingac neolatins cun un di sëgn plü sigüsc la palatalisaziun de “ca” y “ga” che devënta “cia” y “gia” y la desinënza “on” che devënta “un” tla Val Badia.

Al se formëia les variantes de val dl ladin, le vedl mareo, le vedl badiot, le vedl gherdëina, le vedl fodom, le vedl fascian y le vedl ampezan. Le rotazism (evoluziun da “l” a “r” te n valgönes parores) se fej sintí tl mareo y tl ampezan. Tl gherdëna y tl fascian passa le “a” a “e” ince tla penultima silba, deperpo che al romagn tla Val Badia. Le “ou” che vëgn dant tl fodom devënta “u” tla Val Badia y “ëu” tl gherdëna. Tl badiot s’afermëia le “ü” che devënta tl mareo plü gonot “ö”, p.ej cürt → cört. Tles atres valades ladines sparësc le “ü” y le “ö” daldöt (tut fora Moena). I vocai azentá sparësc gonot, tl badiot ince amez les parores, p.ej. prozesciun → purciun.
Te düc i idioms ladins ti lascia n püch al piade le tëmp perfet scëmpl la lerch al al perfet formé cun n verb ausiliar.

Al se svilupëia les variantes d’aldedaincö ince tla forma scrita, cun regoles y normes. Al se fej ince sintí l’influs di atri lingac vijins: te Fascia, Fodom y Ampëz le talian y i dialec taliagn, te Gherdëna y tla Val Badia, dantadöt te Mareo, le todësch y le dialet todësch-tirolesc. Chësc influs se lascia sintí tla lita dles parores y ince tla strotöra dla frasa y tles manires de dí.

Test da na fabula de Esop por latin traslaté tles variantes dl ladin




#Article 235: Ladinia De Belun (244 words)


Ize la Ladinia de Belun l é la valades del Cadore, del Agordin e de Zoldo.

La Magnifica Comunità del Cadore l é l istituzion storica che la lea duto al Cadore, dal Comelego fin ia in Selva. Al Cadore n ota al fasea parte de la Carnia: par chesta rason l Arcidiaconato cadorin, che incuoi l é sote Belun, l é stà par secui sote al Patriarcato de Acuileia.

Se se và dos a la classificazion linguistica fata dal Ascoli a la fin del Otozento, al Cadore al ciapa ize zones ladines e zones de passaio intrà l ladin e l veneto. Coi studie fate ize l secolo dapò al cadorin al é stà considerà cume ladin s-ceto, de na famea de parlades desleada da cheles del Tirol. Inveze la parlades de Selva e Pescul ades les ien considerades ladines-atesines e chela de Zopié, cume ai tenpe del Ascoli, ladina-veneta.
L Agordin (fin a Aleghe) e Zoldo, che i era Pievi e Capitanati, les era comunitas de paes sote al vescovo de Belun-Feltre, e les era leades a la Magnifica Comunità di Cividal di Belluno.

La parlades de cheste luoghe les é senpre stades considerades cume de passaio intrà ladin e veneto, anche se la paroles pi veces les se ciata ize la parlades de Zoldo e del Agordin da Zenzenighe in su. La parlada de Aleghe se la puó considerà cume cheles de La Rocia, Col e Selva, val a dì ladina-atesina.




#Article 236: Le Departimënt Educaziun y Cultura Ladina (274 words)


 
L Departimënt à la funzion de se cruzië dla educazion y dla cultura ladina, tulan ite la aministrazion dla scoles y scolines , di contribuc y dl sustëni ala lies y istituzions cultureles y al servisc ai jëuni ladins. L Departimënt ie nasciù dal' Intendënza Ladina, che fova unida istituida dl 1975. Cun l tëmp ie unides leprò deplu cumpetënzes, tant che dl 2011 iel unì metù su n Departimënt aposta tla aministrazion provinziela.
L Intendënt Ladin ie respunsabl dl manejamënt dla scoles ladines, aldò dla normes de atuazion al statut de autonomia. L servisc de evaluazion dl sistem educatif ladin fej referimënt al Intendënt, sciche nce l Ispetorat dla Scoles Ladines che à si sënta a Picolin. Tl Departimënt iel nce deplu servijes per sustenì l' educazion tla valedes ladines, danter l auter: l servisc de integrazion y consulënza, l servisc per l' educazion ala sanità, l servisc sport scolastich, l servisc per l' educazion musicala y l plurilinguism y n.i. Seuraprò iel l ispetorat dla scolines ladines y l ispetëur de Religion. L ciamp inovazion y consulënza se cruzia dantaldut dla elaborazion de materiai didatics, dl ajurnamënt di nsenianc y de inovazions pedagogiches. La repartizion 18, che fej pert dl Departimënt, ie respunsabla dl lëur aministratif sibe tla ciamp dla cultura, che nce dla educazion.
La sënta dl Departimënt ie a Bulsan tla streda Bottai/Binder 29.
A Picolin iel n Zënter Pedagogich dal 2017 inant, ulache l ie deplu servijes sul teritore. N se tol dant de istituì n tel zënter nce te Gherdëina, davia che nosta scola ie de carater teritoriel y ie mè presënta tla valedes de Badia y Gherdëina.




#Article 237: Le Gran Bracun (483 words)


Le Gran Bracun é na personalité dla Val Badia danter storia y liënda.
Franz Wilhelm von Prack zu Asch, le Gran Bracun, é sté n nobl ciavalier che á vit amez le XVI. seco tla Val Badia y che gnô dala familia de Brach (Prack) cun sënta tl Ciastel de Brach a La Plí de Mareo. Al ê n fi de Cristof de Brach y de Katharina Scheckin da Goldrain. Al é documenté che dl 1574 êl gnü Capitan d’Andraz y che dl 1581 êl gnü destut da chësta inciaria da pert dl Vësco da Porsenú. 
Conesciüdes é les stritaries danter le Gran Bracun y i nobli Colz aladô de cuestiuns de podëi y afars tl comerz dl lignan. I Colz â süa sënta prinzipala tl Ciastel Neu Rubatsch, spo Ciastel Colz a La Ila y le Bracun viô tl Ciastel da Ruac a La Ila. 

Al deplü fac conesciüs fora dla vita dl Gran Bracun, sciöche la tënora che al ti â metü i Colz a Punt Alt te Fiames söl tru da jí a ciafé süa chestiana Sidonia von Winkelhofen al Ciastel de Botestagn. Aladô dla liënda ti foss sté le Bracun da salté cun le ciaval sura le fossé fora do che le punt ê tomé adöm y da ti sciampé a sü nemisc. N ater fat legendar y eroich é la cuntia dl Gran Bracun che â copé le dragun de Sas dla Crusc, che ti arobâ bestiam ai paurs dla Val Badia. Le Gran Bracun â ferí Caspar Martin Colz ai 11 de setëmber dl 1582 y al é gnü copé dai Colz ai 7 de dezëmber dl 1582 a Puntdabos danter le Comun da Corvara y le Comun de Badia.

Chël jonn che mai pól ester? Plëgn 
De pinsiers s' un vál dal bel ciastel 
Cun le ce bel bas; conësce al sëgn 
Le podëise ch' ël á sön so ciapel. 

Francësch de Brach s' un vëgn da süa 
Chestiana bela y prossa plü 
Che vign' atra möta; dî te stüa 
Cun ëra s' ál devertí bel su. 

Chël jonn che mai pól ester? Plëgn 
De pinsiers s' un vál dal bel ciastel 
Cun le ce bel bas; conësce al sëgn 
Le podëise ch' ël á sön so ciapel. 

Francësch de Brach s' un vëgn da süa 
Chestiana bela y prossa plü 
Che vign' atra möta; dî te stüa 
Cun ëra s' ál devertí bel su. 

Dai crëp odôn gnon l' alba jö 
Bel plan cun ri segnal, ch' an dess 
Do tut comié passé spo le rü 
Bel snel denant che valgügn odess. 

La sciora le lascia jí, no ion 
Mo dër ingert por avëi la nöt 
Denant somié che bur ingian 
Aspeta Franzl dal bel aspet. 

Le Bracun de coraje plëgn dá n baje 
A süa chestiana zënza mët' 
Averda a so bradlé; dui sasc 
Spo i dál de gran prisc te n pice archët




#Article 238: Le Rëgn de Fanes (1094 words)


Ressumé dla liënda

Tl mëter man dla cuntia él na alianza socrëta dla Regina de Fanes cun les muntagnoles. Ince le Re de Fanes fej na alianza socrëta cun le Variöl dla flama. Canche al nasc les dües jomelines Dolasila y Lujanta ti sorandá la Regina Lujanta ales muntagnoles por tigní ite l'alianza y ciafa da chëstes na picera muntagnola. Ince le Re dess baraté fora üna de sües fies cun n pice dl Variöl, mo chësc chir fora la picera muntagnola che la Regina â sostituí adascusc a Lujanta. 

Le Re de Fanes mëna n soldá söl Nuvolau por le barat di arpadus cun le Variöl dla flama. La regina â metü adascusc pro la picera Dolasila la muntagnola ciafada da sües aliades y le Variöl chir fora la picera muntagnola sciöche pënch dla alianza cun le Re. Söl tru da gní zoruch te Fanes incunta le soldá le striun Spina de Mul, che ciara fora sciöche n müsc mez frat. Al comparësc n jonn duran, che combat cuntra le striun y ti é da l’atoché cun na pera. Le striun ti dá inom al jonn Ey de Net. Tl combatimënt á Spina de Mul pordü la Rajëta, le maiú tesur dla tera dles muntes, che Ey de Net ti scinca ala picera Dolasila. 

Le Re de Fanes va cun Dolasila y n tlap de soldas a chirí le scioz dl Lech d'Arjënt. I soldas ciafa na scatura cun laite na pilicia de belora y polver grisc, mo al comparësc trëi zbergli che i prëia da ti lascé so scioz. Dolasila se mëna picé y ti la porta zoruch, insciö che ai la recompensëia y ti dij da sciuré le polver tl lech por fá florí le scioz. Les canes d’arjënt gnará saites che ne fala mai. Adinfora dla pilicia dessla lascé fá n vistimënt da jí te vera, deache ara deventará na gran combatënta. Ara dess se recordé da ne jí mai te vera sce la pilicia ess da mudé curú y deventé scüra. Cun les saites d'arjënt che ne fala mai che ti porta Dolasila tröpes devëntes ai Fanes y vëgn incoronada cun la Rajëta sön Plan de Corones sciöche stëra de Fanes. Te n some ti comparësc a Dolasila le Prinz di Cajutes, che portâ n smaz de pavá söl elm y che ara â copé te na batalia. Al ti dij da lascé da combate cun ermes strinades. Impó fej le Re de Fanes combat inant Dolasila. 

Foto: Le Re de Fanes, la prinzëssa Dolasila y la Regina de Fanes tl film Le Rëgn de Fanes de Susy Rottonara, Roland Verra y Hans Peter Karbon (2005)

Intratan baia sö Spina de Mul les popolaziuns vijines da se mët adöm cuntra i Fanes y va a chirí Ey de Net, le Prinz di Durans, che dess porvé da condüj Dolasila fora dala batalia a na moda che ara ne adores nia les saites strinades. Ey de Net ti é da ti jí pormez ala prinzëssa, mo Spina de Mul le tradësc y ferësc Dolasila cun n'erma strinada. Ey de Net se dessëna y Spina de Mul ti fej n strinët, insciö che al toma ia por tera. Canche al röia indô pro se instës va Ey de Net dala striona Tsicuta a ti damané consëi por sté cun Dolasila. La Tsicuta ti aconsiëia da se lascé fá dai zbergli dl Latemar n scü por la proteziun de Dolasila che sides tan posoch, che degügn sides bun da l’alzé sö adinfora d'al. Intratan é Dolasila varida dala ferida y le Re de Fanes ti dá ai zbergli dl Latemar l'inciaria da fá n scü che scones Dolasila ince da ermes strinades.

Degügn ne ti é da alzé sö le scü striné. Canche Ey de Net röia adarlerch tl ciastel de Fanes se presëntel sciöche n scëmpl soldá. Dolasila le reconësc y tl momënt che al ti é da alzé sö le scü devëntel so ciavalier. Do tröpes batalies combatüdes adöm ti damana Ey de Net al Re da podëi maridé Dolasila, che ó lascé da combate. Le Re n’ó nia gní ostacolé te sües ambiziuns de concuistes y para demez Ey de Net dal Rëgn de Fanes. Dolasila detlarëia da ne jí nia plü te vera zënza Ey de Net. Le Re tradësc so popul y fej na alianza cun i nemisc por concuisté l’or dl’Aurona. Al ti aconsiëia da ti detlaré vera ai Fanes y ti asigurëia che Dolasila ne foss nia jüda a combate aladô de ci che ara ti â impormetü a Ey de Net. 

Ey de Net röia dal Lech de Lunedes, olache les Mjanines ti incünda le tradimënt dl Re de Fanes y la mort de Dolasila. La sëra dant la batalia raita Dolasila desperada sö por Armentara y incunta trëdesc mituns de morvëia che ti damana sües saites d'arjënt. Ara ti nen scinca üna por om. Pordërt se tratera de n plan de Spina de Mul, che proa insciö da ti garantí la devënta ai nemisc de Fanes. Le dé do vëiga Dolasila che so vistimënt da jí te vera á mudé curú y é deventé scür. Ara capësc da ester te n gran prigo, mo ara n’ó nia da arbandoné so popul. Por salvé süa jënt ne tëgnera nia ite ci che ara ti â impormetü a Ey de Net. Ara vëgn insciö copada da sües saites d'arjënt trates dai nemisc.
Intratan s’un é le Re de Fanes sciampé sön Lagació por ciafé dai nemisc le prisc de so tradimënt, mo Spina de Mul ti fej strinët y al devënta de pera.

I Fanes á pordü la batalia y s’un sciampa zeruch tl ciastel de Fanes. La Regina de Fanes ti damana aiüt les muntagnoles y al röia adarlerch Lujanta. Canche i soldas la vëiga mini che al sides Dolasila, mo la Regina ti spliga che la jomelina de Dolasila i condüjará ala salvëza al Morin di Salvans tl rëgn sot tera ite dles muntagnoles. Vigni sforz de reconcuista da pert di Fanes ne jô a nia y ai vëgn batüs definitivamënter tla batalia sön Furcia dai Fers. N iade al ann comparësc söl Lech de Braies, sot chël che al dess ester na porta che condüj sot Sas dla Porta ite tl rëgn dles muntagnoles daolache al vir i ultims Fanes, na barca cun laite la Regina y Lujanta. Ares ti aspeta al tëmp impormetü, che gnará incundé dales trombëtes d’arjënt, te chël che al gnará indô la pesc tl Rëgn de Fanes.

Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, 2010.



#Article 240: Lech de Boé (248 words)


Le Lech de Boé é tl Grup dl Sela a na altëza de 2275 m. 

Aladô dla tradiziun dles liëndes ladines êl te chësc lech n dragun.

Coliamënt al  de Tita Alton tla Biblioteca digitala de  :

Sön Boá, Pisciadú y Crespëna él de bi pici lec; gonot i aldon bruntoran sciöche le tonn dalunc. Ia Fascia nʼ él ince dui, un sön Boá, lʼ ater sura Mazin, olachʼ an vëgn fora por chëres crodes en munt de Suc. Ci é mo la gauja dl bruntoré chʼ an alda? Al é draguns te chisc lec jön funz y datrai feji vera y mët lʼ ega en moto; datrai jori pa ʼci fora de nöt da n lech al ater y chël é pa ri sëgn ël; de nöt ési insciöche n gran füch, canchʼ ai jora da na munt alʼ atra y intan le jore müdi düc i corusc dl ergobando. Lʼ ultim án odü joran na sëra dʼ otober dl ann 1813; al fô incër les nü y na nöt dër scöra; iló te na ota vëgnel ia da Sas de Pisciadú döt cöce sciöche n füch. Al parô n fer lorënt y n lominus êl gnü sura döta la val y tles stües, chʼ an éss odü a lí, mo n lominus tan da füch, che Dî nes straverdes. Bestiam metô man a bolé te stala, y jënt fô düc spaventá; al somiâ n cösc de stran, che tirâ do na coda cöcena do da se.




#Article 241: Lech de Pisciadú (256 words)


Le Lech de Pisciadú é tl Grup dl Sela sot la Piza de Pisciadú a na altëza de 2585 m. 

Aladô dla tradiziun dles liëndes ladines êl te chësc lech n dragun.

Coliamënt al  de Tita Alton tla Biblioteca digitala de 

Sůn Boá, Pisciadů́ e Crespë́na èl dĕ bī pici lécʼ; gonot i alden brontoran scèque l tòn da lonce. Ia Fasša nʼ èl inche doi, ůn sůn Boá, lʼ ater sůra Mazzin, olláquʼ an vegne fora per quëlles crodes in mont dĕ Sůce. Chʼ è mo la gaoša del brontoré quʼ an alda? Ël è dragons tĕ quiš lécʼ jů in fonz e datrái fégi vérra e më́tte lʼ èga in moto; datrái jori paʼ chi fora dĕ nètt da ůn léc allʼ ater e quël è pa rī segn ël; dĕ nètt èsi inscique n gran fůc, quan quʼ ëi jora da na mont allʼ atra e intan l jor můdi důtʼ i corů́š delʼ ergobando. Lʼ ůtimo an odů́ joran na sëra dʼ Ottober delʼ an 1813; ël fô incë́r les nu̥ e na nétt dër sců́ra; illó tĕ na òta vegnel ia da sas dĕ Pisciadů́ důt cu̥ce sceque n fůc. Ël parô n fér lorë́nt e n lominů́s êl gnůt sůra důta la val e tʼ les stůs, quʼ an èssa odů́ a lige, mo n lominů́s tan da fůc, quĕ Dī nes stravérdĕ. Bestiam mettô man a bollè tĕ stalla, e gent fô důtʼ spaventá; ël somiâ n cu̥ge de stran, quĕ tirava dô na còda cu̥cena dô da sé. 




#Article 242: Lech dl Dragon (323 words)


Le Lech dl Dragon é n lech sun Mëisules tl Grup dl Sela a na altëza de 2680 m.

Aladô dla tradiziun dles liëndes ladines êl te chësc lech n dragun.

Coliamënt al  de Tita Alton tla Biblioteca digitala de  

Sön Boá, Pisciadú y Crespëna él de bi pici lec; gonot i aldon bruntoran sciöche le tonn dalunc. Ia Fascia nʼ él ince dui, un sön Boá, lʼ ater sura Mazin, olachʼ an vëgn fora por chëres crodes en munt de Suc. Ci é mo la gauja dl bruntoré chʼ an alda? Al é draguns te chisc lec jö en funz y datrai feji vera y mët lʼ ega en moto; datrai jori pa ʼci fora de nöt da n lech al ater y chël é pa ri sëgn ël; de nöt ési insciöche n gran füch, canchʼ ai jora da na munt alʼ atra y intan le jore müdi düc i corusc dl ergobando. Lʼ ultim án odü joran na sëra dʼ otober dl ann 1813; al fô incër les nü y na nöt dër scöra; iló te na ota vëgnel ia da Sas de Pisciadú döt cöce sciöche n füch. Al parô n fer lorënt y n lominus êl gnü sura döta la val y tles stües, chʼ an éss odü a lí, mo n lominus tan da füch, che Dî nes straverdes. Bestiam metô man a bolé te stala, y jënt fô düc spaventá; al somiâ n cösc de stran, che tirâ do na coda cöcena do da se. Te n 
dui menüc êl passé fora sura Gherdenacia fora y dalunc lʼ án odü, fin chʼ al é scomparí fora vers la Baviera. Zacan fôl plü draguns te chisc lec, porcí chʼ ëi se mangiâ les bisces y magari n bo, chʼ ëi se tirâ te lech a funz. Mo do chʼ an á metü sö chëres crusc de fer söles crodes, nʼ án pa plü mai aldí nia. ﻿




#Article 243: Lejio Baldissera (106 words)


Le dr.Lejo Baldissera é nasciü dl 1895 a La Plí de Mareo y é mort dl 1974. Al é sté avocat, dotur de filosofia y ispetur por le secundo lingaz tles scores dla Val Badia. Al á scrit tröpes rimes conesciüdes sciöche Nos salvans, Floride pres y Matio de Fer. Alá metü jö por ladin l inn nazional grijun Bel lingaz dla uma cara y dal todësch tl ladin i tesć dles cianties “O re da sanch y plaies”, “Cun ligrëza t’ai odü” y “Na linda alta y bela”. Al á scrit “Siur Ujöp Freinademetz” y La redenziun - Pasciun de nosc Signur in 5 ac(1960).






#Article 245: Leonardo da Vinci (113 words)


Leonardo da Vinci (nasciùa Vinci dl 1452, mort a Amboise dl 1519) ie n artist.

Si formazion al giapà a Flurenza.

Genie universel, che se á dat ju cun deplu formes de ert, nce sperimenteles y cun invenzions de uni sort.

L ie nce stat ingenieur militer per Lodovico il Moro a Milan y artist de cheurt per l re de Franzia Franzesch I.

Gran pert de si schizes, nce de invenzions che fova scialdi danora a si tempes, ie cunservedes tl Codex Atlantich.

Do la rata se à cunservà mé puecia pitures, de cheles che la plu cunesciudes ie ben La vergine delle rocce,La Dama coll'ermellino y la Gioconda o Mona Lisa.




#Article 246: Leteratura ladina (1805 words)


 

La leteratura ladina ie documenteda cun operes de n cër pëis dala prima pert dl Otcënt inant, scebën che l ne mance nia documënc de carater pratich plu antics. Sce cunscidron la tradizion orala, ie la lijëndes ladines segurmënter scialdi antiches, n miena nchinamei di tëmpes preromans.
La situazion particulera dla mendranza ladina, cun n pudëi politich y culturel da ora de cà, cun mé n pitl cërtl de inteletuei y zënza n zënter urban ladin, spiega ciuldì che la leteratura fosse documenteda tan tert, a desferënzia dal Friul, cun documënc letereres bele tl Medieve y di Grijons, cun na cërta produzion almanco dai tëmpes dla Reformazion inant.

Tl meterman se tratovel, tl cajo dla leteratura ladina, plutosc de poejies de ucajion, de satires, de vel pez teatral populer.
Permò via per l Otcënt, sota la influenza dl Romantizism europeich, ie unida a sl dé na produzion leterera, dantaldut lirica y epica (Angelo Trebo, Jan Batista Alton) de livel aut.

La esperienzes traumatiches dla doi gran vieres y dla ditatures ne à nia judà la produzion leterera ladina, che ova nce l problem de vester scrita te cin' idioms desferënc y de avëi perchël n publich plutosc pitl. La dejunion y la despartizion danter i Ladins se fajova perchël sentì nce tl ciamp leterer.
Permò do l 1945 vën do ca na generazion de scritëures che cialova sëura la sief de si valeda ora y se cunfruntova cun la tendënzes y idees plu modernes a livel internaziunel.
L ie bën vëira che la leteratures dla pitla mendranzes à suvënz la tendënza a se stlù ite te tematiches locales, a se limité datrai a na vijion parziela de leteratura dl ncësa, ma l ne muessa nia for vester nscila. L ie nce mesun se cunfrunté cun tematiches y questions universeles, adurvan l mesun de na rujeneda de mendranza: l depënd dal autor y nia dal lingaz!

L prim autor documentà che scrisc cun carateritiches letereres te Gherdëina ie bën Matie Ploner (1770 Urtijëi-1845 Persenon). L fova ugrister y maester a Urtijëi, plu tert se n fovel trapiná a Ciastel. Dl 1830 fovel uní cherdà a Persenon coche nseniant de mujiga y urganist. De si produzion lecurdons sies stories per ladin, deplu poejies de ucajion y satiriches, danter chëles sauta ora “La vedla muta” per savëi formal y umoristich. Si produzion ie scialdi persunela y se urientea al rujené dla jënt de Gherdëina de si tëmpes. Per l rest iel te chëi ani plutosc na produzion didascaliaca de nseniamënt dl popul da pert de prevesc.

Da auzé ora ie l curat Ujep Antone Vian (1804–1880) che dà ora n liber sun la rujeneda de Gherdëina per tudësch “Gröden, der Grödner und seine Sprache” dl 1864. N valgun pec de prosa de n bon livel artistich vën dala pëna dl ambolt de Urtijëi Franz Moroder, p.e. “N vödl jagher”.

Na persunalità artistica da auzé ora ie Leo Runggaldier (1888-1961) cun si “Stories y cianties per kei de Gerdeina” (sic!) l ie l autor dl inn de Gherdëina.

Le pröm scrit che la Val Badia á por le momënt da mostré sö è na ordinanza dl vësco Kaspar Ignaz Künigl i pröms agn dl 1700. Cun chësc proclam, metü jö te n lingaz moscedé ladin-talian-todësch, orô le vësco da Porsenú lascé al savëi ala jënt dla Signoria de Tor co che ara â da se comporté respet ai bosć, ala ciacia y al diejo. Impormó passa 100 agn plü tert, tla pröma pert dl secul XIX., ciafunse spo i pröms scric de na zerta importanza ince leterara. Por le svilup dla leteratöra y di stüdi de lingaz ladin tla Val Badia é importanc i laurs de Micurá de Rü, Janmatî Declara, Jan Batista Alton, Angelo Trebo, Siur Antone Pizzinini, Franzl Pizzinini, Jepele Frontull, Siur Ujöp Pizzinini,Ziprian Pescosta, Angel Morlang, Silvester Erlacher, Lejio Baldissera.

L gran muvimënt romantich europeich à nce lascià si fusties tla leteratura ladina, scebën che te formes y te tëmpes scialdi desferënc che no tla majera leteratures dl cuntinënt.

Sce ti Paejes Tudësc, ulache l muvimënt ie nasciù ala fin  dl Setcënt dal Sturm und Drang iel deventà dominant per dut l Otcënt , ruvan ite cun la Neoromantik scialdi inant tl Nuefcënt y cun autra formes coche la Neue Innerlichkeit nchina a aldidancuei, possen dì che tla Ladinia se al permò sentà sëura defin cun Angelo Trebo (1862-1888), chël uel dì te n tëmp scialdi tardif y cun formes che pudon raté tert-romantiches.

Aldò de Friedrich Schlegel, te na si cunesciuda definizion dl 1798 fova la poesia romantica turmenteda, dramatica, defin autramënter de chela  sarëina y armoniëusa di antics. Chësta definizioni e mo plu sorisseda polemicamënter da Goethe nstës che se tol a dì che l Romantizism ie la pert amaleda, l Classizism la pert sana dla leteratura. Chësc muessa bën nes fé pensé do, sce tla Franzia vën Goethe datrai mo ratà danter i autores romantics, ma chël ie plutosc mé per gaujia de si “Leiden des Jungen Werther”, che ie pu n prodot proto-romantich, dl Sturm und Drang!

La parola tudëscia Romantik ie pona unida repurteda coche Romanticism tla Inghiltiera y Romantisme tla Franzia, scebën che la fosse nasciuda coche terminus despriejënt propi danter i Ingleji per descrì i romances, la stories fantastiches de ciavaliers, dalonc dala vita reala.
Ma scebën che l ie belau n secul danter la nasciuda dl Romantizism y la puecia poejies de Angelo Trebo, possen dì che si poetica ie defin romantica, cun si sentimënt de mueia, daujin ala mort y ala nuet, cun si sentimentalism desperà, cun si jol poetich tla natura y tl mythos: duc elemënc tipics de na sensibilità romantica, coche la udon sëura duta Europa, da Shelley a Keats, da Byron a Coleridge, da Tieck a Novalis, da Eichendorff a Lenau per ruvé al pessimism cosmich de Giacomo Leopardi tla Talia.
Dloch te chisc poec pudons usservé la spartizion dala armonia, la dissonanz, l contrast, l mel de viver…

La persunaliteies dl Romantizism despriejea la imitazion che fova la fundamenta dl’ ert classica. Per ëiles valova mé la criazion uriginela, l “genius” dl “daimon” criatif.
Da chesc cumpurtament ven suvenz n sentiment de titanism dl poet che se sent belau coche n profet de tëmpes nueves, sanbën nia capì dala gran massa di imitadëures banai… Ma l poet romantich possa nce se paré da chësc mond net nia plajëul cun si ironia romantica, cun si tëutes y satires, coche tl cajo de Heinrich Heine.
Ma n possa bën dì che te uni nazion l Romantizism ebe giapà si culëur y si sëur particulera: nscì vëniel nchinamei dit che l Romantizism talian ne fova nia propi defin romantich, ajache l à n si carater plu conziliant danter l Illuminism y la nueva vijions romantiches dl Otcënt; ma l bastëssa pensé ala mujiga y ala operes de Giuseppe Verdi, per se rënder cont che l Romantizism talian ie stat n muviment scialdi vif y uriginel.

Ne dausson nianca limité l Romantizism mé a si tëmp storich, davia che si autores ratova poec romantics sui generis nchinamei Dante y Shakespeare!
Tlermënter la sortes de leteratura plu slargeda ora danter i autores romantics ie la lirica de carater persunel o esistenziel y l romann storich.

La poesia devënta defin n fat individuel, tant che suvënz chierela de se dlibré dala formes classiches antiches rimedes per se lascé jì ala ciancia naturela di sentimëne che n sënt dedite: chësc ie l cajo dl majer poet lirich talian, Leopardi, che intitulea si poejies, propi “Canti”. La lidëza metrica de chësta cianties liriches ie l majer contribut de Leopardi ala poesia italiana nchina aldidancuei. Chël uel dì che la poesia se dlibrea dal corsett dla formes dates dant dal canon classich, nce la forma dla poesia devënta subietiva, coche dij Hegel.

L’ autra gran nueva tla leteratura ie l gran romann storich, che arjonj si forma plu auta te Walter Scott, ma che nes mostra de biei ejëmpli de Stendhal, Balzac, Manzoni y pona plu tert cun Victor Hugo y nchinameio Lew Tolstoj tla Ruscia. Iust tl romann storich vën a lum suvënz la idea romantica dl “spirt de n popul”, coche l vën nce teorisà da Karl Felix Wolff per i Ladins te si Lijëndes dla Dolomites.

Iust la scuvierta dl Mythos, dla vedla lijëndes populeres ie tipiches dl tëmp romantich, scebën, che tlo toleles su idees plu vedles de Herder sun la “Volksseele”.
N auter aspet fundamentel dla poetica romantica ie si relazion cun la natura, che ne ie nia plu la natura tipiseda de Vergil dla Ecloghes o Georgiches, ma na natura che respiedlea defin i sentimënc turmentei dl poet romantich, sciche pudon usservé ti Nachtlieder de Eichendorff, de Trebo y de Leopardi.
Per la leteratura ladina ie perchël l Romantizism de mpurtanza fundamentela, tant che la ne i emo nia defin stata bona de se desgatië da chësta arpejon, coche pudon udëi te tan de poec dla “Heimatliteratur” ladina che scrij mò ncueicundi.

L ne ie nia n urt che Angelo Trebo sibe stat l prim gran poet lirich ladin cun si arpejon romantica, sciche l ne ie nia n cajo che al mëter man dla leteratura ladina do la segonda gran viera sibe Max Tosi, che interpretea elemënc romantics tres esperienzes y formes simbolistiches y decadentistiches.

Bonamënter sons duc descendënc y erpesc dl Romantizism, y chësc ne vel nia mé per i poec ladins…

Do I classics dl Nuefcënt, sciche Max Tosi, Frida Piazza, Felix Dapoz y Luciano Jellici, iel unì do cà na lingia de autores che à purtà a deplu inovazions tla leteratura ladina dla Dolomites.

L protest soziel y politich ie unì representà satiricamënter da Josef Kostner te si Cun lizënza.

Na grupa de scritëures de Gherdëina se à dat ju cun problematiches dl viver y dl mond spirituel y persunel; tlo lecurdons Rut Bernardi (Lëtres te n fol, Gherlandes de sunëc), Marco Forni (Nia y mpue de plu), Roland Verra ( L cudejel di dis y dla sajons,Dërc y storc, Sun lim de plata, Plates de calender Te me ancontes sën, Mpue de zes, La rojules tardives).

Danter i autores plu atives tla leteratura ladina da aldidancuei iel da nunzië Ivan Senoner (La ueia de pië via, Tré l'ega, Dumbries de Col de Flam, Fabio, L fova n iede te Gherdëina, L testamënt dl lëuf), che à venciù deplù iedesc pra l cuncors leterer Auturs Ladins Scrî y la prima edizion dl cuncors leterer Scribo 2018, cun si romanns storics y de carater soziocritich.

Na gran produzion à da mustrà su sibe tla poesia che tla epica Iaco Rigo de Mareo. 
Tla Val Badia lecurdons nce Cristina De Grandi, Christian Ferdigg, Carlo Suani, Ruth Videsott, Paul Zardini, Daria Valentin y Tresele Palfrader.

Tla Val de Fascia iel da nunzië Claus Soraperra, Vigile Iori y Stefen Dell'Antonio.

leteratura ladina

Storia dla leteratura ladina/2.4.0.




#Article 247: Leteratura ladina - gherdëina (510 words)


Na leteratura de mendranza ne ie nia mëndra

La leteratura ladina ie documenteda cun operes de n cër pëis dala prima pert dl otcënt inant, scebën che l ne mance nia documënc de carater pratich plu antics. Sce cunscidron la tradizion orala, ie la lijëndes ladines segurmënter scialdi antiches, n miena nchinamei di tëmpes preromans.
La situazion particulera dla mendranza ladina, cun n pudëi politich y culturel da ora de cà, cun mé n pitl cërtl de inteletuei y zënza n zënter urban ladin, spiega ciuldì che la leteratura fosse documenteda tan tert, a desferënzia dal Friul, cun documënc letereres bele tl Medieve y di Grijons, cun na cërta produzion almanco dai tëmpes dla Reformazion inant.

Tl meterman se tratovel, tl cajo dla leteratura ladina, plutosc de poejies de ucajion, de satires, de vel pez teatral populer.
Permò via per l otcënt, sota la influenza dl Romantizism europeich, ie unida a sl dé na produzion leterera, dantaldut lirica y epica (Angelo Trebo, Jan Batista Alton) de livel aut.

La esperienzes traumatiches dla doi gran vieres y dla ditatures ne à nia judà la produzion leterera ladina, che ova nce l problem de vester scrita te cin' idioms desferënc y de avëi perchël n publich plutosc pitl. La dejunion y la despartizion danter I Ladins se fajova perchël sentì nce tl ciamp leterer.
Permò do l 1945 vën do ca na generazion de scritëures che cialova sëura la sief de si valeda ora y se cunfruntova cun la tendënzes y idees plu modernes a livel internaziunel.
L ie bën vëira che la leteratures dla pitla mendranzes à suvënz la tendënza a se stlù ite te tematiches locales, a se limité datrai a na vijion parziela de leteratura dl ncësa, ma l ne muessa nia for vester nscila. L ie nce mesun se cunfrunté cun tematiches y questions universeles, adurvan l mesun de na rujeneda de mendranza: l depënd dal autor y nia dal lingaz!

Do I classics dl Nuefcënt, sciche Max Tosi, Felix Dapoz y Luciano Jellici, iel unì do cà na lingia de autores che à purtà a deplu inovazions tla leteratura ladina dla Dolomites.

L protest soziel y politich ie unì representà satiricamënter da Josef Kostner te si Cun lizënza.

Na grupa de scritëures de Gherdëina se à dat ju cun problematiches dl viver y dl mond spirituel y persunel; tlo lecurdons Rut Bernardi (Lëtres te n fol, Gherlandes de sunëc), Marco Forni (Nia y mpue de plu), Roland Verra ( L cudejel di dis y dla sajons,Dërc y storc, Sun lim de plata, Plates de calender Te me ancontes sën, Mpue de zes, La rojules tardives).

Na gran produzion à da mustrà su sibe tla poesia che tla epica Iaco Rigo de Mareo. Ivan Senoner representea la generazion plu jëuna cun romanns y cuntedes che adrova suvënz n lingaz daujin al ladin da uni di.

Tla Val Badia lecurdons nce Daria Valentin, Cristina De Grandi, Carlo Suani, Ruth Videsott, Paul Zardini y Tresele Palfrader.

Tla Val de Fascia iel da nunzië Claus Soraperra, Vigile Iori y Stefen Dell'Antonio.




#Article 248: Leteratöra ladina - badiot (141 words)


Le pröm scrit che la Val Badia á por le momënt da mostré sö è na ordinanza dl vësco Kaspar ignaz Künigl  i pröms agn dl 1700. Cun chësc proclam, metü jö te n lingaz moscedé ladin-talian-todësch, orô le vësco da Porsenú lascé al savëi ala jënt dla Signoria de Tor co che ara â da se comporté respet ai bosć, ala ciacia y al diejo. 
Impormó passa 100 agn plü tert, tla pröma pert dl secul XIX., ciafunse spo i pröms scric de na zerta importanza ince leterara. Por le svilup dla leteratöra y di stüdi de lingaz ladin tla Val Badia é importanc i laurs de Micurá de Rü, Janmatî Declara, Jan Batista Alton, Angelo Trebo, Siur Antone Pizzinini, Franzl Pizzinini, Jepele Frontull, Siur Ujöp Pizzinini,Ziprian Pescosta, Siur Angel Morlang, Silvester Erlacher, Lejio Baldissera.

Lieder/Reime zum Thema . 312




#Article 249: Letures y urazions per l vedlé (494 words)


Letures y urazions per l vedlé

Dala lëtra de san Paul ai Romans (5,5-11)

Fredesc y surans! La speranza ne ngiana nia, ajache l amor de Die ie sentà ite te nosc cuer
per mesun dl Spirt che nes ie unì dat. Bele canche fan mo dëibli y piciadëures ie Gejù Crist
mort per nëus. L ie rie giaté zachei che mor per na persona giusta, al plu sarala che un vega a
murì per na persona che ti à fat dl bën. Ma Die à desmustrà si amor per nëus, davia che ntan
che fan mo piciadëures, ie Gejù Crist bele mort per nëus. Tan plu unirons salvei dal giudize de
Die tres ël, śën che son unic giustifichei tres si sanch. Davia che sce son unic pazifichei cun
Die tres la mort de si Fi, canche fan mo nemics, tan plu, śën che son pazifichei, unirons salvei
tres si vita. Ma no mé chël: nëus dajon gloria a Die per grazia de Gejù Crist, nosc Seniëur, per
nes avëi bele śën merità la pesc cun Die.

Seniëur Idie, tu ies l linëus di fediei y la vita di sanc. Tu nes es salvà cun la mort y ressurezion
de ti Fi. Ebes misericordia de nosta surans y de nosc fredesc defonc, che tla vita à dat 
testemunianza de si fede tl mister de nosta ressurezion: lasci udëi per for ti gloria. Per Gejù
Crist, nosc Seniëur. Amen.

Dala prima lëtra de san Paul a chëi de Tessalónich (1Tess 4,13-18)

Fredesc y surans! Ne n'ulon nia ve lascé tl scur en cont di morc, acioche ne stajëis nia a ve fé
dainora sciche i autri che ne n'à deguna speranza. Sce nëus credon che Gejù Crist ie mort y
ressuscità, nsci abinerà Die per mesun de Gejù aduna cun d'ël nce chëi che ie morc. Chësc ve
dijons sun la Parola dl Seniëur: canche l Seniëur vën, ne n'arons nëus, i vives y mo restei, nia
vel' deplù de chëi che ie bele morc. L Seniëur nstës nfati unirà dal ciel canche l vën dat l
orden, pra la usc dl arcangiul y pra l sonn dla posauna de Die. Tl prim ressusciterà chëi che ie
morc tla pesc dl Seniëur. Dopro unirons nëus, i vives y mo restei, deberieda cun d'ëi tëuc tl
aier sun la nibles ancontra a Gejù. Po' sarons for cun nosc Seniëur. Daviadechël cunsulëve l
un l auter cun chësta paroles!

Die uniputënt, tu es tëut su tla gloria de ti rëni ti Fi, do che l ova venciù la mort: cunzed a
nosta surans y a nosc fredesc defonc de tò pert cun ël al triunf sun la mort, y de pudëi nsci
per for cuntemplé té, Pere, che t'ies si criator y redentor.
Die, Gejù Cristi ie nosta ressurezion y nosta vita. Dà artën a nosta fede a crëier tla vita eterna
y mëina nosc defonc te paravis pra té. Per Gejù Crist, nosc Seniëur. Amen.




#Article 250: Lijëndes ladines (1428 words)


La lijëndes ladines dla Dolomites ie l patrimone culturel plu antich y de valuta tla tradizion orala ladina, che vá zoruch a milesc de ani dan Crist nchin almanco al' Etá dl Bront.

La lijëndes ie nasciudes te n tëmp olache l raion ladin (o protoladin) fova mò cotant majer. La lijëndes possa plutosc unì cunscidredes cuntìes magiches, che se refej ala mitologia, ala credënzes, ala vijion dl mond de nosc antenac da zacan. La lijëndes ladines se pierd daviadechël tl scur dla Preistoria y ne possa nia se nfidé a fé culegamënc cun avenimënc storics suzedui vëiramënter. N pudëssa dì che te chëla lijëndes ladines che se à cunservà l miec auden ora l carater archetipich dl sentì y dl pensier dla jëntes che abitova tla Dolomites ti “Tempes Veyes” .

I prim’studiëusc y scritëures ladins dl ‘800 ova purvà de fé nascer na leteratura de livel artistich, iust fajan referimënt ala tradizion dla liëndes ladines, che fova ntlëuta scialdi viva. Per merit dl preve Giosef Brunel de Fascia, che fova nce pluan de Urtijëi, se ova mantenì truepa lijëndes populeres che ël ova tlupà su dala usc dla jënt y dat inant per scrit, a na maniera che Hugo de Rossi y plu tert Karl Felix Wolff à pudù adurvé chësta funtana documenteda nchinamei tla forma ladina per elbaoré la lijëndes dla Dolomites, dates ora plu tert per tudësch coche “Dolomitensagen”, che ie devëntedes n suzes mondiel ti primes dejënes dl ‘900.

For tl spirit romantich dl’800 scrij Jan Batista Alton deplù ballades ispiredes ala lijëndes ladines y plu tert saral Angelo Trebo a scrì l test dla operestes “L ciastel dles stries” y “Le scioz de San Jenn”, for ispiredes a chësta tradizion populera. Dl 1985 él uní dat ora la publicazion dla traduzion tl gherdëina dla Dolomitensagen de K.F.Wolff da pert de Elsa Runggaldier.

La lijëndes ie nasciudes te n tëmp olache l raion ladin (o protoladin) fova mò cotant majer. Drët afascinant y complès ie l mit de Fanes. La ravises de chësc mit va zeruch de plu milesc de ani. La trasformazion de jënt te tieres ie n elemënt drët vedl che an giata ënghe tla lijëndes di Indians. L totem tl mit de Fanes n'ie nia n simbol de podestà, dla ciacia (eguia o auter), ma de modesté lieda a la tiera, n tier spave: la muntagnola.

L mel ne ie nia metafisich, ma fej pert dla tiera sciche l bën: Spina de Mul, l strion che se trasformea te nuetes de temporal te n schelet de n musc, n'à nia de diabolich, al n'adora degun pat con l'infern, ma al à sia forza dla natura. La vijion cristiana dl mond con sia conzezion dl mel à lascè drët pueces fusties tl mit de Fanes.

N motif costant ie l matriarcat. Tl mit de Fanes (y tla lijëndes ladines en generel, cotant manco o endut nia endere tles lijëndes dl Tirol o di ujins talians) iel dantadut la ëiles che tol dezijions y arvën i avenimënc. I ëi endere porta ala revina canche ai tol dezijions: L rë de Fanes vën si rëni y vën pona trasfurmà te crëp. L'inuem dl rë fauz ti dà l'inuem al jëuf a sud de Fanes (Fauzarego).

Pro i Ladins ti Grijons ie Caspar Decurtins (1855-1916) sté l prum a cöi adum l’arpejon culturela orala. Dl 1887 àl fá n apel publich per che la populazion judass da chirì adum material. L reson al apel ie stat mprescionant, l material coiú adum ie stat assé per 14 libri. L volum dla conties y lijëndes rumances coiudes adum enfin al 1973 ie plu che l dopl de chël di autri trëi teritores linguistics dla Svizera deberieda.

L ziclus plu mpurtant dla lijëndes ladines ie bën chël dl rëni de Fanes. L se trata dla majera epica dl popul ladin, che nes ie unida repurteda tres l lëur de documentazion de Karl Felix Wolff, che à mudà truepa pertes y metù adum la stories de Fanes cun chëles di Arimanns de Fascia.

Tla verscion recostruida per ladin da Angel Morlang y scrita nce te forma de teater ie la storia cunzentreda mé ntëur al rëni de Fanes, nasciù tres la alianza de Moltina cun la muntanioles. L rëni devënta for plu sterch y se slergia ora a dann di ujins dla autra valedes, ajache l rë de Fanes, che ie n fulestier maridà ite y che vën tlamà Raies te vel verscion dla storia uel for plu richëzes y pudëi.

L rë de Fanes chier na alianza cun l variöl y uel ti seurandé una dla jumblines, Luianta, che se selva alincontra tl rëni sota tiera dla muntanioles. L' autra jumblina, Dolasila, devënta na gran cumbatënta, se juvan dla sëites de arjënt che ne fala mei, che la à giapà tl lech d' arjënt di salvans. 
La Zicuta possa dì danora l daunì y viv sul Padon scur, ulache la se mostra datrai sul Megon de Megoies.
Aldò de vel interpretazion iela la sor de Spina de Mul y fova na regina che ova refudà l monarch fulestier che purterà i Fanes ala ruina.

L amor de Dolasila per Ey de Net vën pruibì dal rë y Dolasila se refudea de jì a cumbater.
L rë tradësc si popul per giapé l or dl'Aurona, n rëni sota l crëp de Padon.
L strion Spina de Mul muef I populi ujins contra Fanes y mpede ti dé l or al rë, l trasfurmeiel te n sas.
A chësc pont, tl mument dl majer pricul, và Dolasila a combater contra I nemics, savan che la ne à deguna puscibiliteies de seuraviver, davia che si furnimënt de viera ie deventà fosch, da blanch che l fova y chësc ie n sëni tler de desdita.

La toma contra i nemics, mazeda dala sëites de arjënt che I spirc dla montes ti ova tëut a tradimënt.
Ma canche dut semea perdù, vën adalerch Luianta dal rëni dla muntanioles y mëina i seuravivui di Fanes tl Morin di Salvans sota tiera, ulache i aspieterà l tëmp mpermetù dla salvëza y dla pesc.

La lijënda de Fanes à ispirà deplu autores y artisc' ladins, danter la produzions plu nueves iel da lecurdé l film Le Rëgn de Fanes de Susy Rottonara , Roland Verra y Hans Peter Karbon y  l poem musical Fanes cun tesc' de Roland Verra cun mujiga de Susy Rottonara.

L se trata de na lijënda scialdi antica, velun miena che l pudëssa vester stories di tëmpes retics o mo plu da giut, canche chësta populazions ova mò si pitli rënies sun nosta montes. Autri studiëusc interpretea alincontra chësta stories ala lum dla religion pagana de nosc antenac. L ie nce studiëusc che vëij L Rëni de Fanes ala per cun la autra gran epiches antiches di populi.

Segurmënter ie chësta lijënda n pont de referimënt mpurtant dla identité culturala di Ladins dles Dolomites.

Ressumé dla liënda. Te deplü liëndes vëgn les Ganes ince dant sciöche creatöres dles eghes.
Tla tradiziun dles liëndes ladines dles Dolomites é conesciüdes le cunties dla Gana de Pöz, dla Gana dla Val de Misdé y de Molta, la gana che á chersciü sö Moltina, l’antenata dla stlata dl Rëgn de Fanes.

I salvans ê creatöres salvaries che viô tles munts y ti bosć y che storjô pro ti lüs da paur dantadöt d’invern. Ai ne ti fajô nia dl mal ala jënt, gonot ti daidâi, mo sce ai gnô coiená se vendicâi dassënn. Conesciüdes é les liëndes Le lomiscel dl Salvan, Le Salvan de Frara y Le Salvan da Juel.

Te deplü lec dles Dolomites dessel ester sté draguns, che jorâ sura i crëps fora, spudâ füch y arobâ bestiam. Conesciü é le Dragun de Sas dla Crusc, che ê gnü copé dal Gran Bracun.

Tl tradiziun orala ladina dles Dolomites vëgnel cunté de vigni sort de stories en cunt dles stries. Ares ti ê da comané le tëmp, da cherdé adarlerch tempesta y granijores y da fá de vigni sort de strinëc, sciöche nia fá garaté le smalz dala pëgna. Al ê deplü posć olache ares s’incuntâ, sciöche le Plan dales Stries sön Sassongher, le Sas de Stria y le raiun de Pöz. Te n valgönes liëndes vëgnel ince dant striuns.

L’Orco, a chël che al ti gnô ince dit Bao, sprigorâ i viandanc che passâ de nöt fora por bosch y comparî sciöche n vicel da füch o n gran ciaval fosch. Te deplü cunties vëgnel ince dant spiric che é da odëi de nöt sciöche löms o che ciarâ sura a tesurs.




#Article 251: Lingaz (130 words)


L lingaz ie l mesun de comunicazion y representazion dl mond dla persones tres paroles y frases.

I lingac indo-europeichs fej pert dla gran familia che se refej a na ravisa unitera y che se á destendù ora dal Iran y dal’ Asia zentrela sibe de viers dl’ India che nce dl’ Europa, y plu tert nce dl’ America y dl’ Australia.

I lingac neolatins ie derivazion dal latin antich, che se à mudà aldo dl substrat y dla situazions locales.
Aldidancuei ie chisc i lingac neolatins: Ladin, Talian, Sard, Franzëus, Provenzal, Catalan, Gallego, Spanuel, Portughesc, Rumen.
De chisc ie n valgun lingac rujenedes mundieles (Spanuel, Franzëus), autri pitli lingac de mendranza, sciche l Ladin.

La familia ladina ie metuda adum da: Ladin dla Dolomites, Rumanc di Grijons y Furlan.




#Article 252: Lingaz ladin (924 words)


L Ladin é n lingaz neolatin che s'à conservà tles Dolomites te cinch variantes locales (Ladin Val Badia, gherdëina, fascian, fodom y anpezan) y che é parentà cun l rumanc di Grijuns y l furlan.

Le ladin s'à formà cun la romanisazion dles Alpes. La popolazion retica à sourantout l latin popolar; sot a la influenza de particolarités de si lingaz (sintassa, fonetica, lessich) àla svilupé l lingaz ladin (= retoroman). 
L lingaz ladin é la realisazion direta dl latin popolar rejoné tles Alpes entourn la fin dl Imper Roman. 
La fin dl retich tles Alpes po vegnì confronteda con la fin dl galich tla Franzia. 
I Retoromans y i Rumens é i soui che porta te sia denominazion la parola Roma; i abitanc dla Val dl Inn y dles Dolomites se nomineia enfinamai Ladins, donca Latins. 

Na pruma forma dl ladin podessa se avei svilupé, sciche ence i autri lingac neolatins, plu o manco entourn l 8./9. secul. 
L lingaz é plu o manco anter l franzeis y l talian. Vejin al retoroman é ence l ozitan o l catalan.

Ajache per l raion ladin fálel ciamò na cronologia dles fases linguistiches reconesciuda amplamenter (na periodisazion), propon l prof.univ. Paul Videsott chesta partizion:

a) enfin a entourn al ann 850 do Crist: temp dl latin vulgar, temp caraterisé te prest duta la Romania da enlaouta da inovazions plu o manco valives;

b) dal 850 enfin al 10eisem centené za.: an rejona de proto-ladin (temp caraterisé da svilups linguistics a gran linges valifs che corespon tl sens lerch a duta la Galloromania y dantaldut a la Cisalpinia che fossa tant che l raion di dialec dl nord dla Italia y la Retoromania);

c) dal 10eisem centené al 14eisem centené: an rejona de vedl-ladin (temp caraterisé da inovazions y conservazions propies dl ladin en confront a la Padania);

d) dal 14eisem enfin al 18eisem centené za.: an rejona de vedl marou, vedl badiot, vedl
gherdeina, vedl fascian, vedl fodom y vedl ampezan (spana de temp carateriseda da spidiciament dialetal dl ladin tres maiour al intern);

e) dal 19eisem al 20eisem centené: idioms ladins moderns (temp caraterisé da la scritura y
da la normazion di idioms).

f) dal 21eisem centené inant: elaborazion de n lingaz ladin scrit unifiché adum cun i idioms ladins.

L lingaz ladin s’à furmá cun la romanisazion di raions dla Elpes (Rezia) a pié via dal 15 dan G.Crist cun la concuistes de Drusus y Tiberius mandei dal imparadú Augustus. L lingaz latin vulgher di soldeies romans se muscëida cun l lingaz autochton dla popolazions retiches dl post y furmea n lingaz nëuf, l retoroman o ladin. Ti secui V – X vën i raions ladins for mëndri dantaldut aldó dla invajions di Baiuvaresc dal nord y di Longobarc dal sud y l lingaz ladin vën rujené inant tla valedes plu isoledes.

Aladô dl’orgina dl ladin dal lingaz latin él deplü studiá che arata che le ladin é na sort de latin baié ciamó aldedaincö te deplü raiuns dles Alpes, avisa sciöche al é gnü definí d’atri lingac neolatins. Anter le latin baié (“latin volgar”) y le ladin baié él dagnora sté na continuité, nia na zesöra sciöche danter le latin scrit (“latin classich”) y le ladin scrit. Les gaujes dla trasformaziun dl latin ti lingac neolatins è da chirí tla storia, dantadöt tla desdrüta dl Imper roman, insciö che le lingaz baié jô tres plü indalater co le lingaz scrit, co ê conesciü y gnô coltivé da tres manco porsones. Tl tëmp jô sonns y parores intieres a perde y d’atri gnô pormez.

Tl seco VIII ê i lingac neolatins bele valgamia formá. Cina encër le seco X pon baié de “protoladin” 

Dal secul X cina al XIV se desfarënziëia le ladin tres deplü dai atri lingac neolatins cun un di sëgn plü sigüsc la palatalisaziun de “ca” y “ga” che devënta “cia” y “gia” y la desinënza “on” che devënta “un” tla Val Badia.

Al se formëia les variantes de val dl ladin, le vedl mareo, le vedl badiot, le vedl gherdëina, le vedl fodom, le vedl fascian y le vedl ampezan. Le rotazism (evoluziun da “l” a “r” te n valgönes parores) se fej sintí tl mareo y tl ampezan. Tl gherdëna y tl fascian passa le “a” a “e” ince tla penultima silba, deperpo che al romagn tla Val Badia. Le “ou” che vëgn dant tl fodom devënta “u” tla Val Badia y “ëu” tl gherdëna. Tl badiot s’afermëia le “ü” che devënta tl mareo plü gonot “ö”, p.ej cürt → cört. Tles atres valades ladines sparësc le “ü” y le “ö” daldöt (tut fora Moena). I vocai azentá sparësc gonot, tl badiot ince amez les parores, p.ej. prozesciun → purciun. Te düc i idioms ladins ti lascia n püch al piade le tëmp perfet scëmpl la lerch al al perfet formé cun n verb ausiliar.

Al se svilupëia les variantes d’aldedaincö ince tla forma scrita, cun regoles y normes. Al se fej ince sintí l’influs di atri lingac vijins: te Fascia, Fodom y Ampëz le talian y i dialec taliagn, te Gherdëna y tla Val Badia, dantadöt te Mareo, le todësch y le dialet todësch-tirolesc. Chësc influs se lascia sintí tla lita dles parores y ince tla strotöra dla frasa y tles manires de dí.

Test da na fabula de Esop por latin traslaté tles variantes dl ladin

L ladin dles Dolomites tol ite cinch idioms /variantes de valeda:

Desche ejempl végnel chilò metù dant na pert dl paternoster ti idioms desvalifs y per todesch y talian.




#Article 253: Lingaz rumanc (583 words)


L rumanc ie l lingaz ladin rujná tl raion di Grijons tla Svizra.
La tradizion scrita dl rumanc met man tl 16eisem secul; la sburla prinzipala vegn da la Reforma (y da la Contrareforma) y da la intenziun perchel da ti fé avei a la jent na letura de utl moral te sie lingaz.

L'om politich dla Engiadina Auta Gian Travers à scrit l prum document rumanc che an conesc: l'ann 1527 àl adorè l lingaz dla oma per n scrit de defenura politica vegnuda publicheda te forma de manoscrit. Les prumes publicazions stampedes per rumanc é vegnudes fora dl 1552: N catechism y n abezé per l'Engiadina Auta. L'autur é Iachiam Bifrun, notar a Samedan. Puec agn plu tert (1560) àl fat la traduzion dl Nuef Testament (idiom puter). L lingaz é strument per la religion.

N gran suzes à abù dantadut does publicazions: Il vêr sulaz da pievel giuven (La dreta aorela curta per jent joena, 1611), che é vegnù publiché ciamò 12 iadesc per rumanc, 11 iadesc per todesch y 7 iadesc por talian. Gran reson à ence abù la Consolaziun dell'olma devoziusa (, 1690), n liber de orazion catolich con cianties che vegn en pert ciantedes ence encuei ciamò. L liber é vegnù publiché 11 iadesc enchin a tl 1945.

Tres l'adoranza religiousa romagn i idioms rumanc amarscés da la desvalivanza de confescion, ruvé a n lingaz scrit unifiché n'é die a la longia nia poscibel.

La vulp era puspè ina giada fomentada. Qua ha ella vis sin in pign in corv che tegneva in toc chaschiel en ses pichel. Quai ma gustass, ha ella pensà, ed ha clamà al corv: «Tge bel che ti es! Sche tes chant è uschè bel sco tia parita, lura es ti il pli bel utschè da tuts.»

L’uolp era puspei inagada fomentada. Cheu ha ella viu sin in pegn in tgaper che teneva in toc caschiel en siu bec. Quei gustass a mi, ha ella tertgau, ed ha clamau al tgaper: «Tgei bi che ti eis! Sche tiu cant ei aschi bials sco tia cumparsa, lu eis ti il pli bi utschi da tuts.»

La vualp eara puspe egn’eada fumantada. Qua â ella vieu sen egn pegn egn corv ca taneva egn toc caschiel ainten sieus pecel. Quegl gustass a mei, â ella tartgieu, ed â clamo agli corv: «Tge beal ca tei es! Scha tieus tgànt e aschi beal sco tia pareta, alura es tei igl ple beal utschi da tuts.»

La golp era puspe eneda famantada. Cò ò ella via sen en pegn en corv tgi tigniva en toc caschiel ainten sies pecel. Chegl am gustess, ò ella panso, ed ò clamo agl corv: «Tge bel tgi te ist! Schi igl ties cant è schi bel scu tia parentscha, alloura ist te igl pli bel utschel da tots.»

La vuolp d’eira darcho üna vouta famanteda. Cò ho’la vis sün ün pin ün corv chi tgnaiva ün töch chaschöl in sieu pical. Que am gustess, ho’la penso, ed ho clamo al corv: «Che bel cha tü est! Scha tieu chaunt es uschè bel scu tia apparentscha, alura est tü il pü bel utschè da tuots.»

La vuolp d’eira darcheu üna jada fomantada. Qua ha’la vis sün ün pin ün corv chi tgnaiva ün toc chaschöl in seis pical. Quai am gustess, ha’la pensà, ed ha clomà al corv: «Che bel cha tü est! Scha teis chant es uschè bel sco tia apparentscha, lura est tü il plü bel utschè da tuots.»




#Article 254: Linguistica ladina (451 words)


L svilup dla cuscienza de na identità ladina se spiedla dataldut tl prugres di studesc sun si rujeneda. 
Una dla prima testemonianzes de stude sun l ladin va zeruch al 1833, canche l preve badiot Micurá de Rü ova laurà ora te n manuscrit na prima proa de na gramatica ladina -Versuch einer deutsch-ladinischen Sprachlehre. Ël rujenova bele dl’ejistënza de n lingaz desfarënt da chël talian tla cin valedes entëur l Sela y l laurova ora regules per na ortografia unificheda. Tl 1864 á pona l curat fascian a Urtijëi Ujep Antone Vian publicà na prima gramatica per l idiom de Gherdëina cun na njonta de tesć de prosa. Ël mustrova su la semianta danter l gherdëina y l rumanc di Grijons tla Svizera, ma dantaldut nce la paraleles cun i idioms dla Val Badia, de Fodom y de Fascia aferman de cunseguenza l dërt di ladins de pudëi se cunscidré tl’Austria na “nazion” per si cont.

Ntan dut l 19ejim secul fovel dantaldut I prevesc che à abinà adum lecurdanzes y tradizions dla valedes ladines. Tl 1879 à Jan Matî Declara dla Val Badia repurtà tl ladin la Storia de Santa Genofefa de Christoph von Schmid (1768–1854). Per sotrissé la nuvità de chësc lëur linguistich fovel scrit cun l cuertl Prum liber lading”. Ma l ne univa nia mé scrit o tradujà tesć cun tematiches religëuses. Don Ujep Brunel fova n autor fascian de dialogs, cumedies y cunties. Pra n valgugn de si tesć se àl refat ala tradizion a usc di teatri populeres fascians che univa tenii sun la plazes di paejes y che ti plajova dassënn ala jënt. Te chësta raprejentazions, che univa suvënz nce mpruvisedes, ne jivela nia dinrer de satires sun persunaliteies y fac de storia locala, ma nce de argumënc religëusc y storics scemplifichei  y adatei ala capaziteies di atëures y al gust dl publich.

Tla segonda mesa pert dl Otcënt scumenciova a se nteressé ala cuestion dla rujeneda ladina nce linguisć sibe talians che tudësc. Danter chisc luna ora Graziadio Isaia Ascoli (1829 – 1907) y Theodor Gartner (1843-1925). Te si nfruscedes ulovi desmustré che la rujenedes di Grijons, dl Friul y dla Dolomites forma “una dla gran uniteies linguistiches dl mond roman” (Ascoli), n lingaz che stá per sé, denuminá ufizialmënter ladin. Nsci scumenciova la pustejedes, che i emo ncuei oget de descuscion a livel scientifich, sun la pruvenienza dl ladin, sun i cunfins geografics che delimitea l raion ladin y sun l status de lingaz dl ladin. De mpurtanza ie nce states la nrescides de Jan Batista Alton de Colfosch, che ova publicá tl 1879 n’analisa detalieda di idioms ladins te si liber “Die ladinischen Idiome in Ladinien, Gröden, fassa, Buchenstein, Ampezzo“.



#Article 264: Luis Trenker (110 words)


Luis Trenker, nasciù dl 1892 a Urtijëi- mort dl 1990 a Bulsan.
Regissëur y atëur de films da mont.

L ova studià architetura y tëut pert ala Prima Gran Viera. L fova nce mëinacrëp y alpinist.

Si films ie caraterisei da n gran pathos y da n spirt de esaltazion eroica.
Lecurdon Berge in Flammen, Der verlorene Sohn, Condottieri
L ova nce abù relazions de lëur y de cunveniënza cun l regime nazionalsozialist y fascist.

Do la Segonda gran viera se dedicheiel plutosc a scrì libri de lecorc y da mont.
Scialdi cunesciù iel ti paejes tudësc per si trasmiscions tla televijion, ulache l conta de si esperiënzes de vita.





#Article 267: Löna (673 words)


La Löna é le su satelit dla Tera y é n satelit natural. Ara orbitëia a na destanza de ca. 384.400 km dala Tera y aladô de süa rotaziun sincrona él da odëi dala Tera tres la medema pert. La pert ascognüda dla Löna ne ê nia conesciüda cina che al é gnü a se le dé les prömes esploraziuns spaziales .
La pert ascognüda dla Löna é gnüda osservada por le pröm iade ai 7 d’otober dl 1959, canche na sonda sovietica en orbita encër la Löna á mené n valgönes fotografies ala Tera. 

La spersa dla pert dla Löna che an vëiga dala Tera á ca. 300.000 craters d’impat che á n diameter de almanco 1 km. Le crater plü gran é la fopa Pol Süd-Aitken, che á n diameter de ca. 2.500 km, che é sota 13 km y tol ite la pert a süd dla pert ascognüda dla Löna. 

Aladô dl movimënt orbital dla Löna ciarera fora atramënter a gaujia dl’orientaziun respet al sorëdl y al vëgn a se le dé fases desfarëntes da odëi tlermënter dala Tera. Les fases dla Löna á n influs diret sön tröpes creatöres viëntes., sön les marees, sön le ziclus de reproduziun y sön la stabilité dl’assa de rotaziun dla Tera . Al é döes fases dla Löna: chëra dla Löna che vá sö pert y chëra dla Löna che vá jö pert. Les situaziuns estremes dles döes fases vëgn a se le dé canche la löna é danter la Tera y le Sorëdl y la pert iluminada ne é nia da odëi -Löna nöia- y canche la pert iluminada é da odëi daldöt -Löna colma. 

Le simbol astronomich dla Löna é la rapresentaziun de süa fasa canche ara vá jö pert ☾.
Al vëgn araté che la Löna s’ais formé dan da ca. 4, 5 miliarc d’agn, püch tëmp do la formaziun dla Tera. Cina dai tëmps dl’antichité inca á la Löna albü n gran influs sön le comportamënt dles porsones. Tla mitologia greca gnora identificada dun la divinité Selene, che comanâ sön la racoiüda, sön la fertilité y sön la ciacia.

Les porsones é jüdes sön la Löna por le pröm iade ai 20 de messé dl 1969. Le pröm astronaut che á metü le pe sön la Löna é sté l’american Neil Armstrong, le comandënt dl’Apollo 11. 



#Article 269: L’insegnamënt opzional tla Repartiziun ladina (133 words)


Dlungia i insegnamënć curicolars à la Repartiziun ladina dagnora ćiarè da pité
na ligna de cursc opzionai daverć inće a “studënć-ghesć”. Le fin de chëstes leziuns
ê y é chël da amplié l’oferta formativa dla Repartiziun y chël da ti pité na
formaziun de livel universitar inće a interessà che é bele tl monn dl laur. Indöt
à ca. 60 partezipanć da dötes les valades ladines tut pert a chisc cursc, che à
porchël albü na certa relevanza inće por le teritore. Le potenzial de chisc cursc
ne é sambëgn nia ćiamò anuzé dldöt, y suradöt ne éra nia ćiamò jüda da fà pié
ia regolarmënter cursc de ladin por nia-ladins (por manćianza de n numer minim
de scrić ite), scebëgn che la Repartiziun ladina vëgn tres indô damanada
do de te cursc.




#Article 270: Mammut (130 words)


Cun l'inom mammut (Mammuthus) él miné deplü sortes de mamifers proboscidá primitifs morc fora che alda pro i eucarioc tl ordin di Proboscidea y tla familia di Elephantidae. Le mammut ê n tier mangiaerba imparenté cun i elefanc y á vit tl Pliocen dan da 4,8 miliuns de agn cina a ca. 3.500/4000 agn.

Sües dimenjuns podô ruvé cina a plü co 5 m d’altëza y a n pëis de 12 tonelades. 

La parora mammut vëgn dal rus мамонт (mamont). Al é gnü ciafé resć de mammuts tl'Europa, tl'Africa, tl'Asia y tl'America dl nord. An arata che chisc tiers s’ais svilupé tl’Africa dl nord.

Le mastodont é imparenté cun le mammut y á vit dan da 4 miliuns cina dan da 10.000 agn dantadöt tla pert ost dl’America dl nord.






#Article 272: Marco Polo (104 words)


Marco Polo (Aunejia, ai 15 de setëmber dl 1254 – mort ai 8 de jené 1324) é sté n viagiadú, scritur, ambasciadú y mercant talian. Al á scrit de sü iadi tl Estrem Oriënt tl'opera il Milione, che é na sort de enciclopedia geografica dles conescënzes  en cunt dl’Asia che ê dan man tl'Europa ala fin dl XIII seco. 

Adöm cun so pere Nicoló y cun so berba Matteo ál fat la Strada dla sëda cina ala Cina (Catai) danter le 1271 y le 1295. Al é sté ambasciadú ala curt dl Gran Khan Kubilai y è spo gnü zoruch a Aunejia dl 1295. 





#Article 274: Maria Aloisia Kostner (135 words)


Maria Aloisia Kostner (1868 – 1935) ie n autur ladin de Gherdëina.

L ie cater mënś cke ne on plu l Pluan 
dui cants ‘l savon po tanbon ki ulan,
i co cke neus dui sun si fossa bradlan.

Cke an do si mort po en vöre buśen 
den pröve cke venie a ciale de noś 
savans i disanse – Co l’ònsa pò sën? 

Sen onse nos preve noś bravo Pluan 
Iddie nes l’a dat Oh busson me la man 
Ske saut y sche l’toca, de cuer ringrazian,

Vo seis pu nos paster nos vère pastor 
Bincion i perion cke resteise tlo f ’or! 
I no men ottani o trei cater me gor 

Savon ck nuniais nia n’gert su da neus 
speron cke n’uniese de ckes mei ruveus
L udeisa cul temp ence Bulla dardeus.




#Article 275: Marmolada (116 words)


La Marmolada,a chëra che al ti vëgn ince dit “la Reina dles Dolomites”, é le crëp plü alt dles Dolomites danter les provinzies de Trënt y de Belum cun la Piza Penia alta 3343 m. 
Al é ince le dlaciá plü gran dl raiun dles Dolomites.

Pro le grup di crëps dla Marmolada alda ince le Gran Vernel.

Olache la Marmolada cun le ce da nëi söinsom 
y Pelmo y la Civeta fej sëgn a döt Fodom; 
gran Sas dla Crusc y Pütia dalunc vignun conësc; 
sön piz de Col dla Vedla i crëps da cialc finësc; 
olache Plan de Corones i plej d' isté a vignun, 
dailó él nostes ciases, chël post, olache i stun.




#Article 276: Mars (159 words)


Mars é le cuarto planët dl Sistem solar por ci che reverda la destanza dal Sorëdl. Al é da odëi ince zënza telescop y al é l’ultim danter i planëc terestri do da Mercur, Venus y la Tera. 
An ti diji ince le Planët cöce aladô de so corú gaujé da de gran cuantités de ossid de fer da chëres che al é curí. L’inom Mars vá zoruch al inom dla divinité fora dla mitologia romana y so simbol astronomich é la rapresentaziun stilisada dl scü y dla lanza dla divinité (♂).

Sön Mars é la temperatöra scialdi bassa -danter −120 e −14°C. Danter i planëc dl Sistem solar él chël che ti somëia deplü ala Tera.

Dl 1964 él por le pröm iade passé dlungia Mars le Mariner 4 dla NASA.
Dl 2018 é piada ia la misciun astronomica InSight da pert di Stac Unis d’America por porté inant n stüde en cunt dla strotöra interna dl planët.




#Article 277: Martin Dorta (310 words)


Martin Dorta 1660 - 1741  Autur rumanc 

Stephanus clumeva in agüd  dscheva, Senger Iesu, artschaiva meis Spiert.  

I' Non es da far pauca stima, Chiars  Elets in il Senger d' ils plü davo plæds ils prus tschantschan cur ì' moren: Sco tota scorta  prusa lgieud han adüna congioschü: Perche in la mort, sco disch il proverbi, nu' schiatta infanscharià. Cur ün instrumaint Musical vain provà ora pervia  seis tön  resonantia, schi 'sfa ja bain sura senn sü' l davo thun, co el clingia. Usche cur chi s' vol indret, realmaing, zainza ingüns affects jüdichiar, … è tschantschar davart ün crestian chi mora, non sa stov' invlidar sia fin, schi è sa sto far sura senn sü' l plü davo tœnn da sia vita,  dapurtamaint, … tenor il comün proverbi chi disch, scha la fin es buna, schi esa tot  bön: Non præjüdichiond [p. 4] darcheu nülgia à' l dit da Syrach, in che chia tü fast, t' impaisa sün las plü davo chiasas,  tü ma non vains à pecchiar. cap. 7 Qindernan haja plaschü à' l Spiert S. da dar aint à' ls Prophets in il V. à' ls Apostels in il N. Testamaint chi notan sü,  perscrit metten diligaintamaing ils plæds ch' ils pruss han tschantschà sün lur fin ant co tour cumgià da quist mond chi sun passads in vita æterna. Gen. 49. Vaini, … tanter aters plæds ch' il Patriarch Jacob ha tschantschà sün sia fin, miss eir, co ch' el haja cumondà ch' il dessen manar in Canaan à' l sepulir pro seis pardavants, per singial chia Dieu non vengia deck à dar quella laudabla … terra à sia posterità, mo eir, à' ls fidels tanter quella, la Canaan cölestiala. Tanter aters memorabels discuors, chia David ha tgnü in seis lêt da mort, s' chiata l' haja dit eir quist, in la Ligia æterna chia Deis




#Article 278: Martin Luther (118 words)


Martin Luther (Eisleben, ai10 de novëmber dl 1483 – Eisleben, ai 18 de forá dl 1546) é sté n reformadú religius todësch. Al ê n presbiter agostinian y dozënt universitar che á svilupé na teologia nöia te chëra che ala arata che ara ne vais nia debojëgn dl’interzesciun dla Dlijia por la salvëza dl’anima. Al á tut posiziun cuntra la Dlijia en cunt dl marcé dles indulgënzes pordicada dai Papi Iulius II y Liun X y á scrit 95 teses, tacades fora dl 1517 söla porta dl ciastel de Wittenberg, cun chëres che al á mëtü ma la spartiziun dala Dlijia de Roma y la Reforma protestanta, che é deventada ufiziala dl 1521 tratan la Dieta de Worms. 




#Article 279: Matematica (222 words)


La  matematica	 (dal grech 	μάθημα  ( máthema ), che po gní traslaté cun “sciënza”, “conescënza” o 

cuantité (i numeri), la lerch, les strotöres y i cunc. 
Tla matematica vëgnel tut ca i stromënc dla logica y svilupé les conescënzes te n cheder de 
sistems ipotecs-dedutifs a pié ia da definiziuns y assioms en cunt dles carateristiches di ogec 
definis sciöche por ejëmpl triangui, funziuns, veturs tres na prozedöra de astraziun 

ogenia daldöt intuitives che ciafa espresciuns ti teorems.  

La matematica vëgn adorada te dötes les disciplines scientifiches y tecniches sciöche la fisica,
l’injiniaira, l’economia y l’informatica.
Le lingaz matematich modern cun i simboi conesciüs sura döt le monn s’á svilupé do le XVI 
seco. L.Euler (1707 – 1783) á porté ite tröpes notaziuns che vëgn adorades 
aldedaincö. 

Les disciplines fondamentales che alda pro la matematica é gnüdes svilupades aladô dl bojëgn da fá 
cunc tl comerz, da capí i raporc danter i numeri, da mosoré la tera y da odëi danfora evëc 
astronomics. Aladô de chisc bojëgns po la matematica gní partida sö tl stüde cön la cuantité 

Porater toca lapró ince la teoria dles totalités, la matematica empirica de sciënzes desvalies 
(matematica aplicada) y ti ultims agn le stüde de ci che ne é nia sigü. 
Cuantité

Stromënc informatics
Chiló n valgügn programs desponibli debann por le stüde dla matematica:​

Strotöres




#Article 280: Max Tosi (334 words)


Max Tosi ie nasciù dl 1913 da familia furlana a Villanova Marchesana (RO) y ie ruvà per gaujes de lëur a abité a Maran.

Si oma, la maestra Telene Canell, ti à dat inant n gran amor per i lingac y davia che I univa ai frësc te Gherdëina via per l instà, à Max Tosi mparà l ladin de Gherdëina, che ël ratova si vëir lingaz dl' ana.
Bele cun chindesc ani scrijovel si prima cumposizion lirica per ladin Ansciuda inviërnela.

L à studià leteratura y lingac a Milan y daldò al nsenià materies letereres a Maran, ulache l à metù su cun la professëura Tresl Gruber la Union Culturela di Ladins a Maran dl 1945.
L ie nce stat l prim che se à cruzià che l vënie fat trasmiscions tl radio per ladin. Dl 1946 al dat ora la revista ladina Popul ladin, che ël nstës spartiva ora persunalmënter ma che ne à nia vivù giut ala longia.

Tres si culaburazion cun Frida Piazza, Malia Obletter y Alex Moroder se al dat ju dassën cun la vita culturela y leterera ladina, ma l à nce messé patì truepa incomprenscions da pert de cërta persones de Gherdëina.

Si sëula edizion de liriches y stories curtes ie unida publicheda dl 1975 cun l titul Ciofes da Mont. Cun gran savëi lirich y sensibeltà artistica iel stat n model per generazions de scritëures ladins. N possa bën dì che si produzion leterera ie stata chëla che à inaugurà la leteratura ladina nueva do la segonda gran viera.
N pert ie si stil unì influenzà dai simbolisc' franzëusc che l cunesciova drët bën. Tosi à nce purtà pro a arichì l lingaz ladin cun criazions lessicales nueves, n pert tëutes dal rumantsch, n pert dal franzëus.

Max Tosi fova ënghe n moler naif. De ël cunësciun chedri depënc y truepes desënies.
 
Purtruep al vivù scialdi da sëul y dalonc da si Ladinia che l amova tan dassën a Maran, ulache l ie mort dl 1988.




#Article 281: Mazin (407 words)


Mazin (Mazzin par talian) l'é n comun de 565 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia.
Mazin l'é n comun spartì: la cèsa de comun se troa a Fontanac de sot.

L'é l comun più picol de duta la val de Fascia, con sie 564 sentadins (ai 31.12.2017), spartii anter Mazin, Ciampestrin e Fontanac, paìjes che se scontra, un dò l'auter, a jir en su per la val, a presciapech 1.372 m s.l.m. 

Da Mazin, se se vèrda a nord est, se veit Sas Pordoi (Grop del Sela) e se se vèrda a sud, enveze, se veit la crepa da calcar de Sas da les Doudesc.

No se cognosc inout da olache vegn cà l’inom del paìsc; pèr, aboncont, che l'inom l vegne cà dal todesch Mazung, e che l sie leà a la atività di molins. Defat enlongiajù l ruf de Udai se pel veder amò resć de sacotenc molins che jia tras sia èghes. Con la èghes de chest ruf, dant de se petèr te la Veisc, vegnia fat jir, amò dant che l secol passà, ence sacotanta sies.

La gejia parochièla dedichèda a Senta Maria Madalena, declarèda del 1802 espositura del Decanat de Fascia, la é presciapech del 1500. La raides che ponta via da Mazin les é dassen beles. 

Frazions del comun de Mazin l'é Ciampestrin (dal latin campester, campestre) e Fontanac, dal ladin fontèna per segnalèr che se trata de n teren con fontènes de èga; l’é un di toponimes più veies de Fascia, jà scrit te n document del 1142, metù dant desche Vundenates. 

Avisa da Mazin se pel ruèr te la val de Antermoa, da olache se rua sotite a la crepes del Ciadenac; se trata de na val ciavèda ite e ite te la dolomia ladinica e sotite chesta crepes l'é n picol lech (lech de Antermoa,  2.497 m s.l.m.) leà a la veia lejendes ladines. Estra apede da Mazin se pel ruèr ence te la Val de Udai. 


#Article 283: Mexico (152 words)


Le Mexico (por spagnol: México, por nahuatl: Mēxihco), ufizialmënter i Stac Unis Mexicans (por spagnol: Estados Unidos Mexicanos; por nahuatl: Mēxihcatl Tlacetilīlli Tlahtohcāyōtl), é na democrazia rapresentativa metüda adöm da 31 Stac cun la capitala Cité dl Mexico. 

Al tol ite la pert a süd dl’America dl nord y la pert a nord dl’America dl süd. Al confinëia a nord cun i Stac Unis d’America, a ost cun le Golf dl Mexico y le Mer di Caraibs, a süd-ost cun le Belize y le Guatemala y a vest cun l’Ozean Pazifich. Al se destënn fora sön na spersa de 1.972.550 km².

Le lingaz ufizial é le spagnol adöm cun deplü lingac autoctons. Le teritore ê gnü abité tl curs dla storia da deplü popolaziuns, danter chëres che i aztechs á lascé testimonianzes architetoniches de gran valüta.

Le Mexico ê gnü concuisté dai spagnoi dl XVI. secul y á ciafé l’independënza dl 1810. 




#Article 284: Moena (672 words)


Moena l'é n comun de la provinzia autonoma de Trent che cumpeida 2.640 abitanc.

Moena, zenter cognosciù zacan co l'inom Mojena, che vegn cà dal latin mollis che vel dir teren tumech o paluf, l'é l prum paìsc che fèsc pèrt del Comun general de Fascia che se scontra a jir su per la val, e enceben che dal pont de veduda linguistich l fae pèrt de la area ladina, l fèsc pèrt ence, jà dal XII secol inant, de la Magnifica Comunità de Fiem. 

L'é a 1.184 m s.l.m. e l'à 2.639 sentadins (ai 31.12.2017) e chiò l Ruf de Costalongia e chel de Sèn Pelegrin se peta te la Veisc. 

L frabicat più veie de dut l paìsc fazile l'é la gejia de Sèn Borcan (fata su presciapech del 1025), sènt patron di boschieres. Sie celor de legn l'é dassen n muie bel e tegnù sù tras ot pilèstres orné con fegures de om; de gran valuta ence i depenc a fresch, de la fin del catercent, e i chèdres. La gejia de Sèn Borcan l'é stat la pruma Curazìa de Moena enscin al 1164, canche l'é stat sagrà dal Prinz Piscop de Trent Adalpreto II la gejia de Sèn Vile, sènt parton de ades del paìsc. Daìte se pel veder sacotenc lurieres del pitor da Moena Valentino Rovisi (1715–1783), arlef de Tiepolo a Unejia. Paa la speisa jir a veder, enlongiajù l ruf de Costalongia, la pìcola gejia dedidèda a la Madona di set dolores cognosciuda ence co l'inom La Madonnina (1713).

Ciantons tipics e carateristics de Moena l’é Ciajeole (l cianton originèl del paìsc), Pecé e Turchia (sie inom no à nia a che veder col paìsc del Medio Orient, ma piutost revèrda i torcoi duré chisc egn per sporjer la atività artejanèla).

La frazion de Sòrt (1.256 m.s.l.m), dal latin sortis teren de la frazion, la é dalonc 1 km da Moena. Sia picola gejia, col ciampanil a cigola, la é dedichèda al sènt patron Sèn Josef. Daìte se pel veder i depenc a fresch de Rovisi. 

Someda (1.265 m.s.l.m.) l'é la frazion più veia de Moena e ence chesta la é dalonc 1 km. Sie inom l vegn cà da doi paroles fascènes so o sot e Meda, inom da mont. Someda la é loghèda te na zis bela posizion, da olache se pel se goder l panoram envers l Latemar e l grop del Ciadenac. La gejia, fata sù presciapech del 1530, la é dedichèda ai sènc Fabian, Bastian e Roch, che i é stac depenc dal pitor Rovisi da Moena su la pèla. 

L Forn (1.168 m.s.l.m.) dal latin furnus (forn, ciaciaa) l'é la frazion più a sud de Moena, che se scontra vegnan da Pardac sù. La é dalenc 4 km e chiò se rejona fiamac. La gejia la é dedichèda a Sèn Lazer. A L Forn l’é nasciù, del 1788, l botanich de gran nonzech Francesco Facchini, che l’é mort a Vich del 1852. Da la frazion de L Forn se pel ruèr te lesc zis carateristics desche Medil (1.636 m.s.l.m) e Penìa (1.468 m.slm).

L Viva de la Sagra de Moena e la critica del preve de Valentin contra la cianzon fata dal preve de Sepon en ocajion del posses de don Valentin Partel che à tout de la Pieif de Fascia l dì de Sèn Jan de Jugn del 1856. 

En azident 
Olache ence a Moena 
Se fasc festa piena 
En onor de sèn Vile de Trent 

En calonia de Moena a desch 
Se rejonaa ora per talian 
Ora valch per todesch 
E ora ence per fascian 

Canche n pech da vin 
Co la taza te man 
Algegher e san 
Disc don Valentin. 

Viva de Ciavaleis l decan 
Benscì de ment 
Trop potent 
Ma de statura no giusta gran 

Viva l nef decan de Fascia 
Con bandiere e confalogn 
Con trombete e tamburogn 
Per El i se à levà en massa. 

Viva de Moena l segnor curat, 
Con so capelan lonch 
De lenga no monch 
E con so calvo benefiziat. 

 




#Article 285: Mosé (119 words)


Mosé (por latin: Moyses; por ebraich: מֹשֶׁה, standard Moshé) é n profet tl liber biblich dl Esod, che á condüt le popul ebraich fora dla stlavitú dl Egit. Al é na figöra fondamentala te deplü religiuns sciöche le iudaism, olache al é le maester por ezelënza, le cristianejim, l‘islam, le bahaism, le rastafarianesim y le mormonism.
Mosé ê gnü metü te na cöna tl Nil por ti sciampé ala persecuziun dl popul ebraich da pert di egizians y ê gnü tut sö dala fia dl faraun cherscion sö tla curt dl faraun. Al á condüt le popul ebraich fora por le Mer Cöce y á ciafé da Chël Bel Dî les tofles cun i Diesc Comandamënc söla munt Sinai.




#Article 286: Muraia Cineja (109 words)


La Muraia Cineja (長城, 长城, Chángchéng), é na muraia lungiscima tla Cina, che aladô dles mosoraziuns cun i rais infracöci dl 2009 dess ester stada lungia 8.852 km, ca. 2500 de plü respet a chi che gnô aratá denant (6350 km) -danter chisc ca. 350 km de trincees y ca. 2250 km de defenüdes naturales. Ara é gnüda fata sö a pié ia dal 215 dan C. por orenté dl imparadú Qin Shi Huangdi y süa costruziun é jüda inant cina al XIV seco. Ara é danter les set morvëies dl monn modern y patrimone dl’umanité UNESCO dal 1987. 


#Article 288: Museum de Gherdëina (142 words)


L Museum ie na istituzion al servisc dla jënt y dl svilup culturel dla sozietà.
(ICOM, International Council for Museums)
  	  
L Museum de Gherdëina ie unì giaurì tla Cësa di Ladins a Urtijëi ai 7.08.1960. Da ntlëuta iel unì ngrandì doi iedesc. L vën menà da n Cumité de 10 persones litedes: 5 cumëmbri dl Museum, 2 reprejentanc dla Union di Ladins de Gherdëina y 3 reprejentanc di chemuns de Urtijëi, S. Cristina y Sëlva.

I fins dl Museum de Gherdëina ie:

I majeri projec dl Museum tl 2003-04:

 	
Restaur , recustruzion y prejentazion dl taflà de Bierjun cun i desënies da crëida cuecena dl 1498.
 	

Mostres spezieles. 	

Ora de chisc proiec iel mo da ti jì do a n grum d'auter lëur museal: cunservazion y prejentazion, servisc de nfurmazion y cunsulënza, tuedes, archiviazion y auter.

I majeri proiec realisei tl 2002-2003:




#Article 289: Musiga (1309 words)


La musiga (dal grech μουσικός/musikòs y τέχνη/techne, l’ert dles Muses) é l’ert y la sciënza dl organisaziun di sonns, dles veres y dl chit tl tëmp y tla lerch. I sonns vëgn a se le dé tres le cianté o tres le soné n stromënt aladô di prinzips dl’acustica. 

La musicologia é le stüde dl fenomen musical tl monn tres na manira tecnica y pratica (chëra portada inant dal musizist che fej y interpretëia musiga), o storica-estetica (che po ince gní portada inant da umanisć pofescionisć y nia profescionisć mo a livel scientifich. 

Les disciplines che se dá jö cun i elemënc fondamentai dla musicologia é:

Deplü stüdi de musiga tol ite ince d’atres realtés antropologiches, aladô dla convinziun che la musiga sides n fenomen “transspezifich” (chël ó di nia ma dla porsona umana). Chësta sort de pinsier se respidlëia tla biomusicologia, tla zoomusicologia y tla etnomusicologia.

I pröms agn dl 1900, plü avisa danter le 1906 y le 1913, á n grup de laur tl cërtl dl’inrescida söl cianté popolar de jënt de nazionalité desvalia tla gran Monarchia d’Austria porvé de cöie ince adöm les cianties popolares di Ladins dantadöt tles scores. A ce de chësc grup de laur ê le studié de lingac y professur d’Université a Desproch Theodor Gartner, daidé dal ispetur dles scores dla Val Badia siur Ujöp Mischí y, por Gherdëna, da Wilhelm Moroder Lusenberg. Mo an ne é nia stá bogn da abiné fora cis tröp, ater co la convinziun che al n’é mai sté n dër cianté popolar ladin, y, sc’al foss n iade sté val’, spô êl bel’gnü sburlé da n pez sön na pert dal cianté popolar todësch, dantadöt te Gherdëna. Decuntra êl gnü ciafé pro i Ladins dl Friul n gran tesur musical, suradöt les “vilotes”.

Feter mez secul dedô él ciamó na iade gnü porvé da abiné adöm ci che ê ciamó por encërch de cianties popolares. En chësc iade êl le professur dr. Alfred Quellmalz dl Istitut por la musiga popolara da Berlin che roâ dl 1940 te Südtirol, en chësc iade da ciasa a ciasa y cun stromënc plü moderns (registradus y microfilms) y tolô sö 3.300 cianties y 5000 toc musicai sön microfilm. Tles valades ladines tolôl sö 107 cianties, danter chëstes 74 cun parores y melodies todësces y 33 cun parores ladines, mo cun la melodia todëscia. Ince al röia ala conclujiun che al pó ester che i Ladins ais albü n iade n so pice patrimone de cianties popolares, mo de chësc ne êl plü romagnü prësc nia.

Bele le prof. Jan Batista Alton da Calfosch scriô dl 1881 te so liber “Proverbi, tradizioni e aneddoti” che les cianties ladines manciâ daldöt.

I ladins dla Val Badia é de gran musicalité y á dagnora cianté ion. Da plü dadî él gnü dé inant scialdi püch cina aldedaincö. Fora de n valgügn raimli(“Gretl, gretl mëna a ciasa”, “Cassora, cassora, ches, ches, ches”), nines nanes (“Tidom, tidom, tidela”, “La öna te cöna”) y n valgönes püces melodies por i pici mituns (“Sabeda, sabed’ dara”, “Al vën la plöia”) ne conesciunse plü feter nia.

La ciantia ladina plü vedla pel che sides chëra di scizeri (“Sö, mituns, toless’la tascia”) , metöda adöm dal caplan siur Ciprian Pescosta da Corvara, che é gnüda ciantada por le pröm iade dai scizeri maroi y badioc dl 1848 canche ai jô a combate a Col de Santa Lizia cuntra i Ciadorins. Ince tles veres dl 1866 gnôra ciamó ciantada. 
Scialdi vedla dess ince ester la ciantia dla roda da firé (“O bela mia roda”) che gnô ciantada dales firadësses tratan che ares firâ tles lunges sëres da d’invern. Les parores dess ester dl degan Jan Matî Declara. Ince n valgönes d’atres cianties (“Sc’i jun pa a mitans”, “Sciandirna”, “La ciancia dal möt vedl”) dess ester almanco tan vedles.

Mo te Fascia é incö ciamó conesciüda na ciantia dër vedla che gnô ciantada dales nozes. A Lungiarü gnôl plü dadî cianté na ciantia ladina tratan che le paur gramorâ, mo ara é ince jüda a pertde adöm a chësc laur da paur che ne vëgn bele dî nia plü fat. Le cianté ê lié ales festes y ai avenimënc plü importanc ia por l’ann (festes, nozes, segres, mësses noeles) y cun le mudé de chisc ê ince les cianties che aldî lapró y che ne ê nia scrites sö che jô a perde por dagnora. 

Le lingaz de dlijia y dla religiun é tles valades ladines dagnora sté le talian y le ladin, mo cianté gnôl la maiù pert de cianties todësces. Fora dal tëmp inanter le 1777 y le 1850 conesciunse ciamó aldedaincö 10 racoiüdes de cianties de dlijia todësces (libri scric a man) che gnô laota ciantades tles dlijies dla Val Badia. De chëstes 700 cianties religioses n’á publiché Norbert Wallner dl 1970 te so liber “Deutsche Marienlieder der Enneberger Ladiner bëgn 207 dedicades a S.Maria.

La maiú pert êl te dlijia n ël che intonâ la ciantia y ciantâ danfora, da 6 a 8 omi ciantâ spo impara, ince a plü usc. Dl 1925 gnôl ciamó fat insciö a Calfosch. 
Dal 1869 inant se deslariâ spo fora le “cianté zezilian” y te vigni paisc nasciôl daimproia, t’un n post defata y tl ater impormó plü tert, n cor de dlijia. Da mëte sö chisc cors de dlijia êl scialdi i proi y i maesteri che se fistidiâ, schiöche a La Plí de Mareo Jepele Frontull, che metô sö le cor de dlijia y la musiga dl 1900. A San Martin êl Lipo Verginer, a La Val siur Armando Alfreider, y Giuvani Rubatscher de Sepl, a Al Plan i maestri Maria Daporta y Scebio Pescollderungg. 

Le cianté gnô tres plü coltivé ince fora de dlijia. Jepele Frontull ti metô sot a cianties todësces parores ladines (“Ciara, sorëfl florësc sëgn”, “Por munts y por valades”) o nen metô instës adöm de sües (“Os sotus”, “Na sëra sarëna”). Dër ion gnô ince ciantades les cianties fora dles does operetes ladines “Le ciastel dles stries” y “Le scioz de San Jenn”, che Jepele Frontull â instës musiché sön le test de so compagn Angelo Trebo, sciöche “Dan sorëdl belo trep”, “I jun a lauré”, “Orun la noza fá”, “Al dedancö ne vara bun” . 

Lipo Verginer ti dê na melodia ales parores de so compagn Sepl Flöss da Col de Tlames “Olach’la Marmolada” y ince ales rimes “Le bal” y “Ia dô chës munts la löna vën” de Angelo Trebo.
Siur Armando Alfreider d’Antermëia scriô la “ciantia dai crafuns”, siur Alvije Comploj da La Val ti metô parores ladines sot a melodies todësces de Benno Rutz y Ignaz Mitterer (“Tera ladina”, “Nos ciantadus”).

Sciöche maiú musizist dla Val Badia é sigü da conscidré Jan Batista Runcher da S.Linert de Badia, che é sté orghelist dl dom da Trënt y autur de deplü composiziuns spirituales y conzerc strumentai.

L’ann 1900 êl te Südtirol bele 112 musighes y danter chëstes ince chëra da Urtijëi (al pê bele dl 1790), de Badia (1835), da S.Crestina (1856) y chëra da La Plí de Mareo (1895).

Ti atri paisc ladins gnôres dötes impormó metüdes sö do che le Südtirol ê roé pro la Talia; dl 1921 chëra da S.Martin, dl 1927 chëres da Corvara/Calfosch, S.Ciascian y La Val, dl 1928 chëra da Rina y dl 1929 chëra d’Al Plan. 

Tla secunda pert dl XX secul se svilupâ tla Val Badia na gran ativité leterara che se tirâ do ince na rica produziun de cianties popolares . Felix Dapoz é sté un di pröms che á metü en musiga no ma les rimes de süa produziun, mo ince cotantes de d’atri auturs, sciöche Angelo Trebo y Lois Ellecosta. Ince Alfred Mutschlechner, Jan Willeit, Fonso Willeit, Pepi Pitscheider y Iarone Chizzali á arichí le repertore dl cianté ladin cun cianties che vëgn portades dant tres danü da nüsc cors.




#Article 290: Musiga ladina (1162 words)


I pröms agn dl 1900, plü avisa danter le 1906 y le 1913, á n grup de laur tl cërtl dl’inrescida söl cianté popolar de jënt de nazionalité desvalia tla gran Monarchia d’Austria porvé de cöie ince adöm les cianties popolares di Ladins dantadöt tles scores. A ce de chësc grup de laur ê le studié de lingac y professur d’Université a Desproch Theodor Gartner, daidé dal ispetur dles scores dla Val Badia siur Ujöp Mischí y, por Gherdëna, da Wilhelm Moroder Lusenberg. Mo an ne é nia stá bogn da abiné fora cis tröp, ater co la convinziun che al n’é mai sté n dër cianté popolar ladin, y, sc’al foss n iade sté val’, spô êl bel’gnü sburlé da n pez sön na pert dal cianté popolar todësch, dantadöt te Gherdëna. Decuntra êl gnü ciafé pro i Ladins dl Friul n gran tesur musical, suradöt les “vilotes”.

Feter mez secul dedô él ciamó na iade gnü porvé da abiné adöm ci che ê ciamó por encërch de cianties popolares. En chësc iade êl le professur dr. Alfred Quellmalz dl Istitut por la musiga popolara da Berlin che roâ dl 1940 te Südtirol, en chësc iade da ciasa a ciasa y cun stromënc plü moderns (registradus y microfilms) y tolô sö 3.300 cianties y 5000 toc musicai sön microfilm. Tles valades ladines tolôl sö 107 cianties, danter chëstes 74 cun parores y melodies todësces y 33 cun parores ladines, mo cun la melodia todëscia. Ince al röia ala conclujiun che al pó ester che i Ladins ais albü n iade n so pice patrimone de cianties popolares, mo de chësc ne êl plü romagnü prësc nia.

Bele le prof. Jan Batista Alton da Calfosch scriô dl 1881 te so liber “Proverbi, tradizioni e aneddoti” che les cianties ladines manciâ daldöt.

I ladins dla Val Badia é de gran musicalité y á dagnora cianté ion. Da plü dadî él gnü dé inant scialdi püch cina aldedaincö. Fora de n valgügn raimli(“Gretl, gretl mëna a ciasa”, “Cassora, cassora, ches, ches, ches”), nines nanes (“Tidom, tidom, tidela”, “La öna te cöna”) y n valgönes püces melodies por i pici mituns (“Sabeda, sabed’ dara”, “Al vën la plöia”) ne conesciunse plü feter nia.

La ciantia ladina plü vedla pel che sides chëra di scizeri (“Sö, mituns, toless’la tascia”) , metöda adöm dal caplan siur Ciprian Pescosta da Corvara, che é gnüda ciantada por le pröm iade dai scizeri maroi y badioc dl 1848 canche ai jô a combate a Col de Santa Lizia cuntra i Ciadorins. Ince tles veres dl 1866 gnôra ciamó ciantada. 
Scialdi vedla dess ince ester la ciantia dla roda da firé (“O bela mia roda”) che gnô ciantada dales firadësses tratan che ares firâ tles lunges sëres da d’invern. Les parores dess ester dl degan Jan Matî Declara. Ince n valgönes d’atres cianties (“Sc’i jun pa a mitans”, “Sciandirna”, “La ciancia dal möt vedl”) dess ester almanco tan vedles.

Mo te Fascia é incö ciamó conesciüda na ciantia dër vedla che gnô ciantada dales nozes. A Lungiarü gnôl plü dadî cianté na ciantia ladina tratan che le paur gramorâ, mo ara é ince jüda a pertde adöm a chësc laur da paur che ne vëgn bele dî nia plü fat. Le cianté ê lié ales festes y ai avenimënc plü importanc ia por l’ann (festes, nozes, segres, mësses noeles) y cun le mudé de chisc ê ince les cianties che aldî lapró y che ne ê nia scrites sö che jô a perde por dagnora. 

Le lingaz de dlijia y dla religiun é tles valades ladines dagnora sté le talian y le ladin, mo cianté gnôl la maiù pert de cianties todësces. Fora dal tëmp inanter le 1777 y le 1850 conesciunse ciamó aldedaincö 10 racoiüdes de cianties de dlijia todësces (libri scric a man) che gnô laota ciantades tles dlijies dla Val Badia. De chëstes 700 cianties religioses n’á publiché Norbert Wallner dl 1970 te so liber “Deutsche Marienlieder der Enneberger Ladiner bëgn 207 dedicades a S.Maria.

La maiú pert êl te dlijia n ël che intonâ la ciantia y ciantâ danfora, da 6 a 8 omi ciantâ spo impara, ince a plü usc. Dl 1925 gnôl ciamó fat insciö a Calfosch. 
Dal 1869 inant se deslariâ spo fora le “cianté zezilian” y te vigni paisc nasciôl daimproia, t’un n post defata y tl ater impormó plü tert, n cor de dlijia. Da mëte sö chisc cors de dlijia êl scialdi i proi y i maesteri che se fistidiâ, schiöche a La Plí de Mareo Jepele Frontull, che metô sö le cor de dlijia y la musiga dl 1900. A San Martin êl Lipo Verginer, a La Val siur Armando Alfreider, y Giuvani Rubatscher de Sepl, a Al Plan i maestri Maria Daporta y Scebio Pescollderungg. 

Le cianté gnô tres plü coltivé ince fora de dlijia. Jepele Frontull ti metô sot a cianties todësces parores ladines (“Ciara, sorëfl florësc sëgn”, “Por munts y por valades”) o nen metô instës adöm de sües (“Os sotus”, “Na sëra sarëna”). Dër ion gnô ince ciantades les cianties fora dles does operetes ladines “Le ciastel dles stries” y “Le scioz de San Jenn”, che Jepele Frontull â instës musiché sön le test de so compagn Angelo Trebo, sciöche “Dan sorëdl belo trep”, “I jun a lauré”, “Orun la noza fá”, “Al dedancö ne vara bun” . 

Lipo Verginer ti dê na melodia ales parores de so compagn Sepl Flöss da Col de Tlames “Olach’la Marmolada” y ince ales rimes “Le bal” y “Ia dô chës munts la löna vën” de Angelo Trebo.
Siur Armando Alfreider d’Antermëia scriô la “ciantia dai crafuns”, siur Alvije Comploj da La Val ti metô parores ladines sot a melodies todësces de Benno Rutz y Ignaz Mitterer (“Tera ladina”, “Nos ciantadus”).

Sciöche maiú musizist dla Val Badia é sigü da conscidré Jan Batista Runcher da S.Linert de Badia, che é sté orghelist dl dom da Trënt y autur de deplü composiziuns spirituales y conzerc strumentai.

L’ann 1900 êl te Südtirol bele 112 musighes y danter chëstes ince chëra da Urtijëi (al pê bele dl 1790), de Badia (1835), da S.Crestina (1856) y chëra da La Plí de Mareo (1895).

Ti atri paisc ladins gnôres dötes impormó metüdes sö do che le Südtirol ê roé pro la Talia; dl 1921 chëra da S.Martin, dl 1927 chëres da Corvara/Calfosch, S.Ciascian y La Val, dl 1928 chëra da Rina y dl 1929 chëra d’Al Plan. 

Tla secunda pert dl XX secul se svilupâ tla Val Badia na gran ativité leterara che se tirâ do ince na rica produziun de cianties popolares . Felix Dapoz é sté un di pröms che á metü en musiga no ma les rimes de süa produziun, mo ince cotantes de d’atri auturs, sciöche Angelo Trebo y Lois Ellecosta. Ince Alfred Mutschlechner, Jan Willeit, Fonso Willeit, Pepi Pitscheider y Iarone Chizzali á arichí le repertore dl cianté ladin cun cianties che vëgn portades dant tres danü da nüsc cors.




#Article 291: Napoleon (213 words)


 

Napoleon Bonaparte (1769 Ajaccio,-1821 Santa Elena) ie stat un di majeri genies militers dla storia. Dantaprima general dla revoluzion franzëusa, pona Prim Consul y Imperadëur. 

Do la devëntes tla Talia contra l Piemont y l'Austria, ovel purvà a conquisté l Egito, ma si bastimënc ie unic desdrui da Nelson a Abukir.
Ruvà inò a Paris tolel l pudëi te si mans cun n colp de stat. L se defënd contra na lingia de coalizions europeiches cun a cë dantaldut i Ingleji, si majeri nemichs. Do la gran vitories de Austerliz , de Jena y Auerstädt, provel a tò ite la Ruscia, che ne ulova nia sté sot a si imposizions dla blocada cuntinentela contra l cumerz britannich.

La gran armeda vën belau desfata defin tla Ruscia y depona pierd Napoleon la batalia de Lipsia.
Do n esil al'Ijula d'Elba, ruvel inò tla Franzia y mët su l guviërn di 100 dis, ma l ie batù defin a Waterloo dala coalizion de si nemisc: Ruscia, Gran Bretania, Prussia y Austria (scebën che l ova maridà la muta dl Coser).

L vën menà dai Ingleji sula pitla ijula de Santa Elena amesa l Atlantich meridiunel y mor iló.

Si corp vën purtà plu tert a Paris , ulache l ie suplì te n mausoleum aposta.




#Article 292: Neolitich (101 words)


Le Neolitich é na perioda dla Preistoria che vá dal 10000 dan C al 3500 dan C. ca y mët man cun le passaje total de n valgügn grups de porsones tla Mesopotamia, tla Cina y tl’India da comunités nomadiches che se dê jö cun la ciacia, le pié pësc y la racoiüda a comunités stabiles che se dê jö cun l’agricoltöra y le zidlé bestiam. A chësc passaje ti vëgnel ince dit Revoluziun neolitica.
Sön Plan de Frara él gnü ciafé tröc reperc archeologics che testimoniëia insediamënc che vá zoruch al Neolitich a 7000 cina a 5000 agn dan Crist. 




#Article 293: Netun (277 words)


Netun é l’otav planët dl Sistem solar y le plü dalunc a pié ia dal Sorëdl. Al é le cuarto planët maiú sce al vëgn conscidré so diameter y le terzo sce al vëgn conscidré süa massa, che è 17 iadi chëra dla Tera y n püch maiú de chëra de so planët jomelin Uran . Netun y Uran vëgn classificá danter i giganc dlaciá aladô de süa atmosfera metüda dadöm dantadöt da dlacia cun ega, amoniaca y metan adöm cun idrocarburs y bonamënter azot. Le metan che vëgn dant tla pert plü esterna dl’atmosfera ti dá le corü crateristich de Netun bröm lominus . La pert interna dl planët é metüda adöm dantadöt dla dlacia y crëp. Sön Netun él le vënt plü sterch co sön düc i atri planëc dl Sistem solar. Al é gnü mosoré le vënt cun na velozité maiú co 2.100 km/h.

L’inom de Netun vá zoruch a chël dla divinité dl mer Netun tla mitologia romana y só simbol astronomich è ♆ , na versiun stilisada dla furcia de Netun.

Netun é gnü descurí ai 23 de setëmber dl 1846 da Johann Gottfried Halle cun el telescop dl Osservatore astronomich da Berlin y da so studënt Heinrich Louis d’Arrest. Netun é le pröm planët che é gnü descurí dantadöt aladô de calcolaziuns matematiches  . Püch dedô é ince gnüda descurida la löna de Netun a chëra che al ti é gnü dé inom Triton. Degügn di atri trëdesc satelic naturai de Netun ne é gnü descuri dan da le XX. seco. Le planët é gnü vijité dala sonda spaziala Voyger 2, che ti é passada dlungia ai 25 d’agost dl 1989.




#Article 294: Niger (103 words)


Le Niger é n Stat dl Africa dl vest

So inom vëgn dal rü Niger che passa tres fora por süa estensiun.

La capitala dl Niger é Niamey, tl süd-vest dl Stat.

A sü abitanc ti dijon nigerins.

Al confinëia a nord cun l’Algeria y la Libia, a ost cun le Ciad, a süd cun la Nigeria y le Benin y a vest cun le Burkina Faso y le Mali.
Süa spersa é de 1.267.000 km² y süa popolaziun de ca. 20.670.000 abitanc (2016).

Danter i 10 lingac baiá él le hausa, le djerma y le fulan. Le lingaz ufizial é le franzesc.




#Article 295: Nil (169 words)


Le Nil é conscidré le rü plü lunch dl monn adöm cun le Rio dles Amazones.
Al nasc da dui rüs, le Nil Blanch, che nasc dal Lech Vitoria y le Nil Bröm, che nasc dal Lech Tana tl'Etiopia. I dui rüs röia adöm a Khartoum tl Sudan. Le Nil vá fora por set stac dl'Africa: Burundi, Ruanda, Tanzania, Uganda, Sudan del Sud, Sudan y Egit, mo süa fopa idrografica tolite ince pertes dla Republica Democratica dl Congo, dl Kenya, dl Etiopia y dl Eritrea. y röia tl Mer Mediteran.

Lunghëza	6853 km

Portada mesana	2830 m³/s

Fopa idrografica 	3254555 km²

Altëza dla fontana 	1134m s.l.m., Munt Kikizi

Nilo 6 1873 Nilo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33) 
amp. Nilo
topon. 
maggiore fiume africano (amp.) Ⓘ Nilo Ⓓ Nil ◇ a) Eco, 
un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite 
e del Nilo / Molto pratego del mar. Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 
(amp.).




#Article 296: Nott da Porta (321 words)


Nott da Porta 7-8-1696 a Ftan (?), † 16-7-1767 a Scuol, Autur rumanc 

Descriptiun dall' Engadina bassa, abbreviada.
Our dalla Chronica manuscrita dil Molt. Rev. Sr. Duri Campel, in Anno. 1572. 

Passâ punt - Alta in il vich Brail, eira üna Capella da St. Tomas, sper 10 la quala chiasev' ün Prêr, la pradaria vers l' Oriaint es lunga plü da milli - pass, in la quala vain manà ün agual dalla prosma vall ditta Brailasca, da quella punt s' quinta 1. milla, tant in sü vers Zotz, co ingio vers Susch, plü' ingio dalla punt 200. pass es il lö ditt Oretia, lung plü da 100 pass, subjet à la lavina, per mur dil munt tuot nüd, è contin pendont, [p. 17] 15 orasom es il lö strett ditt Puntaglas, sper il Comün s' maisda cun l' Oen il Flüm spöl, chi vain dil Oriaint da Buffalora, è da qua fin circa 3000. pass, vers l' Oriaint fin la fin da la vall Mystair sun 3 millas. Cernez es nomnà davo Cernoto üna Cità in Campania sper Roma. Plinius lib. 8. cap. 5. giasch' in mez plü chiavol, sco la Cita gronda in 20 Basel, sun quasi 150. chiasas, cun 3. Taimpels, sco es eir in Zoz,  duos Tuors veglas, la mèra es dils Plantas, dils quals el scriva il Campel, havair udi da Sr. Dosch Planta in Luvin, chi hagia eir da seis Velgs, chi derivan da la Chiasa Orsini in Roma quels portèvan per arma ün pè davant dil Uors, chi nomnevan tschatta, Planta, perquai chi stà tschatrà è sladà via 25 plaun, sia perquai laschà davo qui il nom Orsini, è tut sü Planta, vivevan in Coira Rodolf Ano 1336. Frider. Ano. 1419. dil qual deriven 4. roms,  dil segõd rom sian ils Plantas da Cernez, d' ün Sigr. Jon Planta nomnà da la Tuor, chi hveva 4. Filgs,  ha conjüt la Tuor vegla cun plüs chiasamaints. 




#Article 297: Nsenië leteratura ladina te scola (603 words)


Te si “Poeti ladini contemporanei” cunsiova Walter Belardi de fé mparé adamënz ai sculeies la miëura cumposizions letereres ladines, speran che la scola pudësse fé nascer chëla fluridura leterera che garantësc l daunì dla mendranza ladina.

Belardi cuntestea sanbën che n posse purté inant na cultura ladina mé tres l’ ert visuela o la mujiga y dantaldut dijel che mé la leteratura possa vester l spiedl dl lingaz, che ie l emblem prinzipel y fundamentel de n popul.
L unirà dit da pert de nosc nsenianc de ladin dla scoles autes che cun mé doi ëures de lezion al’ ena ne iel nia mesun fé nce mo leteratura ladina.
 
N muessa co-respunsabilisé duc i nsenianc de nosta scoles nce per l ladin. Tl sistem paritetich vëniel tan metù l azënt sun l fat che uni lezioni e nce lezion de lingaz, ma nchinamò an udù chësc plutosc per l tudësch y l talian. L ladin ie pu mé unì udù, ora dla lezions de ladin, coche mesun de spiegazion sce n ne ntënd nia velch, na cossa che vën ben dant dinrer tla scoles autes…

Tres la cumparazion dla leteratures de duta la rujenedes de scola iel mesun purté ite nce la leteratura ladina te n discurs plu lerch, fajan cunfronc ntressanc danter tendënzes, muvimënc, stilems y persunaliteies .
N Felix Dapoz possa unì ntendù miec ala lum dl espressionism tudesch: l fossa ntressant jì a crì analogies tla metafores o tl lessich danter, dijon Dapoz y Gottfried Benn o Trakl…

Traté Max Tosi ora dl context dl simbolism o dl decadentism europeich ie dassën limitatif. Canche tla lezion de talian vëniel tratà Pasolini, fossel l’ ucajion per traté nce la poejies furlanes de chësc autor, chieran povester la fazion de chesc scritëur y regist danter i scritëures ladins aldidancuei.
L ne ie nianca rie abiné similitudines danter n autor juvenil coche Ivan Senoner y, dijon i scritëures juvenilisc’ talians, coche Britti, da chei che l tol povester si ispirazion.

Tl traté la leteratura ladina da aldidancuei te nosta scoles, fossel de gran utl se juvé nce di tesc’ dla grupes pop y rock ladines plu ntressantes. Vel una se meritëssa zenz’ auter de unì tëuta n cunscidrazion, sibe per la idees, sibe per l lingaz. Tlo fossel sanbën da intensifiché la culaburazion cun l nseniamënt dla mujiga. Nce la union danter mujiga y poesia dëssa unì ejamineda, p.e. te produzions atueles coche chëles de Fabio Chiocchetti, p.e. “Nchersciadum”.
La tratazion de tematiches plu atueles, coche l protest soziel (p.e. Josef Kostner) o la tematiches feminiles, la situazion di jëuni etc. pudëssa ti jì ancontra a na majera azetanza dla leteratura ladina danter i sculeies.

Dassën mpurtant fossa che l ladin unissa deplu tëut n cunscidrazion ti majeri proiec de scola, p.e. canche n fej na rapresentazion teatrala o n musical o na majera nrescida.Tlo an mo da superé na certa gerarchia interna te scola che fej n ranking tler danter rujenedes prinzipeles y secunderes. L sculé muessa ntënder che l ladin ie n elemënt costitutif de si identità culturela y nia mé n rest dl passá che vën tenì su per ublianza de “political correctness”.

I nsenianc dla materies letereres pudëssa se coordiné tl cheder dl nseniamënt plurilinguel integrà y crì iust chëla ucajions tematiches de culaburazion che vën dal curriculum. Sce l sculé se rënd cont che n argumënt leterer possa unì tratà avisa tan bën tl ladin coche tla autra gran rujenedes, vën si cuscienza culturela dassën renfurzeda.

Y tlo sons avisa inò ulache Belardi purtova dant si idees, che ntlëuta, dan passa trënt’ ani, ratova nce ël mo utopistiches.




#Article 298: ONU (113 words)


 

L' ONU ie la organisazion dla nazions unides, metuda su do la Segonda gran viera per mantenì la pesc danter la nazions dl mond. Tla cunferënza de San Francisco fovel unì fat ora la regules prinzipeles dl funzionamënt de chësta istituzion che à si sënta prinzipela a New York.

Daujin al' Assemblea Generela cun duc i representanc di stac cumëmbri iel nce l cunsëi de segurëza, ulache 5 putënzes (USA, Ruscia, China, Franzia y Rëni Unì) à l dërt de veto. L'ONU ie strutureda sun deplu urganisazions tematiches coche la Fao (a Roma) contra la fam tl mond o l' Unesco (a Paris) per straverdé i bëns culturei y naturei mundiei.

Organisazions internaziuneles




#Article 301: Oswald von Wolkenstein (207 words)


 
Oswald von Wolkenstein (1376-1445) fova n poet, ciavalier y ciantarin dla familia de Wolkenstein-Trostburg.

L ie un di majeri autores dla leteratura tudescia de si tempes, danter la tradizion dl Minnesang bele surpasseda y n renuvament stilistich y formal defin particuler. Si cumposizions poetiches ie pleines de vita y ie daujin ala urità storica, sceben che l poet nstess fosse plutosc nteressà a auzé ora si aventures y si arjontes tl ciamp artistich y nce politich, davia che l se ova mpenià te miscions diplomatiches y nce de viera, danter l auter contra si prinz de Tirol da ntleuta.

Per chel che reverda l mond ladin iel da lecurdé che Oswald savova n grum de lingac y plu de segur nce l ladin de si paures, davia che n abina vel referiment linguistich de chesta sort te n valguna de si cumposizions.

La vita scialdi turmenteda de Oswald à nce ispirà l gran artist grafich de Urtijei Markus Vallazza a na lingia de desenies y stampes de gran valor artistich y de gran putenza tla esprescion. L ie nce ntressant lecurdé che Oswald fova unì acusà de avei rubà y schendù i giuei dla fena de si majer fra Michael propi tl ciastel de Val te Selva.




#Article 302: Otto Carisch (180 words)


Autur rumanc

Par quont differents in da l' auter ils carstiauns seigian, scha nus ils considerein suenter lur natira interiura ner suenter lur relaziuns a circumstonzias … externas: enten iña caussa än ei tuts tuttinna ner sa sumeglian 5 parfechiamein — iou manegia enten igl desideri a giavischament sincer a cordial da daventar vantireivels. Mireit sin ils vegls ner sin ils giuvels giuvens, sin humens ner femnas, sin sauns ner malsauns, sin sculai ner nunsculai, sin richs ner povers, sin gists ner malgists, sin quels ca han tema da Deus ner sin quels ca han naginna: a vus vegnits a vus cunvenscher ca 10 tuts, tuts giavischan ad anqueran cauldamein a cun tutt flis da daventar vantireivels. Da nunder ven ei pia, ca cun tut quei desideri, cun tuttas quellas fadigias, schi paucs reusseschan inten lur entent, da daventar vantireivels? … Da nunder ven ei ca nundichiond tut quels quittaus a travaigls nus aflein schi paucs ca seigian cuntents da lur sort, sa sentian vantireivels 15 … a racanuschian cordialmein … lur duver dad esser angrazieivels a lur Bab celestial?




#Article 303: Otto Gandenz (179 words)


Otto Gandenz Autur rumanc

Festa della raccolta. Predgia salveda à Schlarigna|Festa della raccolta. Predgia salveda à Schlarigna

Oraziun. 

sur güsts ed ingüsts. Tü tramettast raccoltas, per cha tuottas tias creatüras 
artschaivan lur nudrimaint a dret temp. Ma tia bunted ais specielmaing 
granda invers nus, tieus infaunts. Tü ans perchürast in noss' infanzia 
e' ns mainast our nel champ da bella lavur. Tü culmeschast nossa vita 
cols duns da tia grazcha. Tü ans laschast crescher in bainvoglientscha e 
cognuschentscha da tia grandezza. Tü ans evrast la via vers il lö, inua 
cha' s madüra la pü custaivla raccolta. A que tuot ans algordains hoz e' t 
dschains grazcha. E nus t' arovains, cha' ns guidast e' ns condüast eir 
d' uoss' inavaunt, per cha portans buns früts a te bainplaschaivels da di in 
di, per cha dvaintans pü abels a fer tia volunted, augmaintans da valur 
avaunt te, e cur cha sarò il temp da raccolta e cha tramettast la farcla, 
cha possans gnir raspos in tieu reginam. Possan que esser tieus cussagls 
invers nus, o Dieu, nos Segner! Amen. 




#Article 304: Pablo Picasso (105 words)


Pablo Picasso, nasciù a Malaga dl 1881, mort a Mougins dl 1973, ie n artist tla Spania.

Formazion tla Spania, daldò a Paris.

Do la periodes bruma y rosa, passel a revoluzioné la storia dl'ert cun si Demoislles d' Avignon.

L deventa un di fundadeures dl Cubism, per passé plu tert a na fasa plu classica.

L se dedichea for plu suvenz ala scultura.

Ntan la viera zevila spanuela depenjel si cunesciuda opra Guernica, n document contra la viera.

L se dedichea nce al' ert ceramica  y se cunzentrea scialdi sun la rielaborazion de modiei classics y sun la relazion danter artist y si model.








#Article 307: Parlada Ladina de Belun (238 words)


Par ladin s intende na gran famea de parlades che les ien dal latin, che se puó ciatà ize la valades del arco alpino da la Svizera in ca. Sta parlades les ien divises ize tre grupe: ladino occidentale de la valades del Canton Grigioni in Svizera; ladino centrale o dolomitico, de la valades de la Dolomites; ladino orientale o friulano ia par la Furlanìa. Ize la Dolomites al ladin al puó esse de famea atesina e cadorina, e al muda ize i luoghe agnó che l ien influenzà dal veneto.

Da carche tenpo l é stà betù do doi tipe de ladin standard: in Svizera al Rumantsch Grischun, e par la Dolomites al Ladin Dolomitan. In Furlania ien dorada come furlan standard la koiné, che sarae la parlada dei paes de medo de la reion (Friuli centrale) .

Ize la Dolomites, la Ladinia la é fata de doi arees prinzipales: la Ladinia Brissino-tirolese, che la ciapa ize la zinche vales del Sela ( Anpeze, Badia, Fassa, Fodom, Gardena), che les é stades sote l Austria fin a la Prima Guera e che incuoi les é divises dai confin de la reiones, de la provinzies e de la Dioceses, e la Ladinia de Belun, che la bete apede la valades de la Magnifica Comunità del Cadore (Cadore e Comelego), l Agordin e Zoldo, senpre stades sote Venezia e che incuoi les fas parte de la Provinzia de Belun.




#Article 308: Parlament europeich (121 words)


L Parlament europeich ié l'assemblea parlamentar dl'Union Europeica. Féjela na funzion de control y iéla la sola istituzion europeica che vegn elita dretamenter di si zitadins. Per numer de votanc, plu de 388 milions, iél la seconta plu gran assemblea parlamentar al mond denter cheles chirides fora con lites democratiches, do la Ciamena dl Popol dl'India. Vigni cinch ani dl 1979, se tegn les lites contemporaneamenter te duc i Stac membri per elieje i deputac europeans, sen ései 736. I nuefs Stac membri che fòrmei pert dl'Union europeica tl curs dla legeslatura, eliéjei i sies deputac, che ài n mandat che se compl a la fin dl'enstessa. Les ultimes lites ésen abudes tla Talia ai 26 de mei 2019.

Organisazions internazioneles




#Article 309: Peider Lansel (191 words)


Peider Lansel ie nasciù a Pisa ai 15-8-1863 y ie mort a Genevra ai 3.5.1920, l fova n poet y scritëur de rujeneda rumancia dla Engiadina.

 

(Annalas VI, Derin, p. 55.) 

Bella dim co l' es passada 
Teis cor hast da mai retrat, 
Tia amur es rafraidada, 
Che me es la causa stat? 

Vers tai fat mia obligatiun? 

Ma qualcha querela forsa 
O da roba o da danêrs, 
Ha teis cor uschè manà 

Vaira es quist sco ch' ün disch 
Il danêr cumonda fich. 

Greiv nun pigl eu totta via 
Alla leiva vögl piglar 

A chi nu plascha vögl laschar. 
Containt stun sco ch' eu sun 
Schi non saint cridar ningün. 

Schi containt sun eu adüna 

Il tschel po am dar fortüna; 
Forsa hoz oder daman 
As po müdar d' as müravglar 
Et il pover rich dvantar. 

Ma non vögl eu at ödiar, 
Meis cor saimper vers tei mossa 
Tot il bain d' at giavüschar. 
Viva bain sco chi 's convain 

Eu nu sa 'm dar cuolpa ingüna 
Quai stovrast tü svessa dir 
Cha meis cor vers tai adüna 
Ma non ha voglü guinchir. 

As flisaja or d' ün cor net.

 




#Article 310: Persenon (457 words)


Persenon (gherdëina) o Persenù (badiot) é na zité y n comun de ca. 20.000 abitanc dla Provinzia Autonoma de Bulsan.

Persenon fova la zità capitala de n vedl prinzipat eclesiastich dl Sacro Roman Imper.

L ie la zità plu antica dl Tirol, bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen).

Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor).

L ciastel dl vescul fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà senta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da sën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di Habsburger. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz.

L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl Dom (Domkreuzgang). L Dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther.

Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter Dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de Oswald von Wolkenstein, che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche ciavalier dla Crëusc (Kreuzritter).

I liams de Persenon cun la valedes ladines ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon.

Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de Ladins che viv a Persenon y che se à urganisà tla Union di Ladins de Persenon.




#Article 311: Persunaliteies dla cultura (291 words)


 
Danter la majeres persunaliteies dla cultura ladina iel:

Jan Batista Alton (Calfosch 1845-1900)- leterat, linguist; poet romantich-classich; autor de studies sun la tradizions, la mitologia, la storia y la cultura ladina.

Micurà de Rü (San Ciascian 1789-1847)- autor de na prima gramatica unitera dl ladin dla Dolomites.

Giosef Brunel (Soraga 1826-1892)- nrescidëur de lijëndes y autor de teatri per ladin.

Ferdinand Demetz (Urtijëi 1842-1902)- scultëur y fundadëur dla scola d' ert Cademia.

Silvester Erlacher (La Plí 1910-1991)- diretëur de scola y editëur-redadëur de Nos Ladins.

Angelo Trebo (La Pli 1862-1888) - poet romantich ladin, autor de poesies y de operettes.

Jepele Frontull (La Pli 1864-1930)- componist de cianties y operetes ladines.

Max Tosi (Villanova Marchesana 1913-1988)- poet ladin che à giaurì l troi ala leteratura ladina da aldidancuei.

Tresl Gruber (Urtijëi 1897-1978) - artista, nsenianta, promotëura dl nseniament dl ladin y scritëura.

Arcangiul Lardschneider (Sëlva 1886-1950) - professëur y studiëus dla rujeneda de Gherdëina, autor de n vocabuler ladin.

Jan Dumëine Mahlknecht (Urtijëi 1793-1876)- scultëur academich, artist de chëurt tla Franzia.

Massimiliano Mazzel (Cianacei 1900-1977)- ativist ladin, autor de n dizioner fascian.

Domëne Moling (La Val 1704-1761)- scultëur baroch de aut livel artistich.

Franz Moroder (Urtijëi 1847-1920)- studiëus dl ladin, scritëur y ambolt mpenià per i dërc di ladins.

Sepl Moroder (Urtijëi 1846-1939) - depenjadëur y deseniadëur danter storizism y proto-impressionism.

Vigile Pescosta (Calfosch 1886-1981) - professëur d'ert, artist scultëur; prim pest ala mostra internaziunela de Paris dl 1925.

Ujep Antone Vian (Pera 1804-1880)- autor de un di prim libri sun Gherdëina y si jënt.

Antone Pizzinini (La Ila 1868 - 1944) -nrescidëur dl lingaz ladin

Iaco Rigo (La Pli 1968)- scritëur, poet, dramaturgh y autor de na lingia de romans ladins.

Roland Verra (Urtijëi 1956)- Intendënt ladin, poet y scritëur.




#Article 312: Persunaliteies ladines (148 words)


 
Tla storia dla Ladinia iel stat persones ch'à albu n rodul particolarmënter mpurtant tla storia te ciamps desvalives y che ie nce conesciudes oradecà.


#Article 313: Peter Anton de Latour (122 words)


Peter Anton de Latour ( nascü 23-11-1778 a Cunter en Surmeir, † 31-3-1864 a Brei) ie n autur rumanc.

Scena I.

Harpagon. Valer.

Harpagon. Ei ha jer bucca saviu esser, sco ti sas, che jeu vevel enseñ,
de far maridar mia feglia cun Sigr Anselm; ella ha voliu temps
de patertgiar, e quei hai jeu era dau per bucca far vegniir
stuorna. Ussa aber da jer entochen oz ha ella saviu reflectar,
et ei gl' ei temps de far quei giu dal faitg. Oz sto ei daventar.
Jeu sto diir a ti, miu bien Valer: mia spusa Mariaña vegn
oz vegniir tier mia feglia Elisa, sut prætext de far ina viseta,
e' gl faitg setz per plidar cun mei davart nossas nozas.
 




#Article 314: Peter Paul Rubens (102 words)


Peter Paul Rubens (* Siegen 1577; † Antwerpen 1640 ) ie n ertist.

Do na formazion ti Paejes Basc, val tla Talia y cunesc la majera operes dla Renaissance y dl baroch.

L deventa artist de cheut a matova y pona ruvel inò de reviers a cesa, depenjan de gran operes per la ctedrala de Antwerpen che l fej unì scialdi cunesciù.

Da si leuratuere ven truepes leures per i putenc de si tempes y el á n gran suzes, viagian per la capiteles europeiches.

El ven ratá un di artisc# plu tipichs dl baroch te si formes plu alangranda y suntueuses.




#Article 315: Petrus Dominicus Rosius de Porta (104 words)


Petrus Dominicus Rosius de Porta 
Autur rumanc 1. 10 1734 in Ftan; † 19. Mai 1806 in Zuoz

Vschea disch il JEHOVAH quel chi t' ho creo, o Jacob,  quel chi t' ho formo, o Israël: Non t' tmair; perchie EAU t' haig spendro, EAU t' haig clamo per tieu nom, tü est mieu! Cura tü vainst a passer tres las  ovas, schi völg EAU esser cun te,  n' ils flüms non sarost stenschanto. Cura tü chiaminerast tres il föe, schi non sarast ars,  la flamma non vain a 't consumer: perchie EAU sun il JEHOVAH tieu Dieu, il Sanct d' Israël tieu Salvedar. 




#Article 316: Pietro Chiocchetti (148 words)


Pietro Chiocchetti ie n autur ladin

 

Ai pregiatissimes Signores Sposc 
Bie agegres e bie rosc 
Poesia per da carnassal 
per evitar el bal. 
De profundis cordis mei auguro gaudium et felicitatem magnam vobis omnibusque amicis vestries. Ja che me aede envià chiò ju 
Anché no é più volù star lassù. 
Me ë partì sa Cinzan 
E mʼ é tout ence el gaban 

Per far le vece da piovan 
Son ruà apede ciala 
E é dit lʼ alegria no la cala. 
Son vegnù più inant, é ciapà lʼ usc te man 
E son coret ite sche un che vegn da Buzan. 
Apena ite, no ve é po fat la cera desche en tavan 
Per no torve duc per man 
Ma é fat en bel compliment 
A chi doi che gʼ é abù trei oute en ment. 
Aladeta, son ruà zenza fal 
Alò che no i fà nencie en bal. 




#Article 317: Piramides de Giza (109 words)


La Piramida de Cheops, che é ince conesciüda sciöche Gran Piramida de Giza o piramida de Khufu é la plü vedla y la plü grana danter les trëi maius piramides dla necropola de Giza. Ara é la plü vedla danter les set morvëies dl monn antich y é la sora che é roada prësc intira cina aldedaincö. Aladô di egitologs êra le sepolcr dl faraun Cheops, dla cuarta dinastia tla storia dl Egit Antich y ê gnüda fata sö a pié ia dal 2560 dan C. dal architët real Himiunu.
Ara â n’altëza originala de 146,6 m, che è jüda jö a 138,8 m a gauija di fenomens atmosferics.




#Article 321: Placidus a Spescha (173 words)


(Rumanc)

Literatura Grisuna vædra, e nova. (Ineditum nach dem Autograph des Verfassers.) [p. 1r] Præfaziun. Lectur benevolent! Cou præsent iou a ti in codishæt cun nom: Literatura … grisùna, e kou tras vegn iou a mosar a ti tótas ensenas literales, cun agit de las quales ti pos entelir, e dar d' entelir ad auters ils sentimæns 5 en quei Lungatg. Pær fazilitar a ti quei, vegn iou a prævegnir tei cun ina Historiæta d' ils Lungatgs, e Literatura generale, mo æ suenter præcisamein … grisùna. L' ovra vegn ad æsser sótoposta: a quæstiuns, e repræhensiuns dificillimas. … Meret iou quellas, sh' æn ællas bein fatgas, meret iou bok, she 10 uardi quæl sæz, co æl fætshi ællas. Ded ovras pærfætgas sedisquorei mo de divinas, humanas æn sótapostas a las faleivladats, ed errurs; seturpægia pia nagin de falir, ed ir en er, mo che quei deventi bóc' enormamein, e mæmia sevenz. Biars han quei væz de tot quæstionar, e repræhender, e sevenz mo 15 pær motiv, [p. 1v] che lur capazitat æi fleivle. 




#Article 322: Pluton (137 words)


Pluton é n planët nano che orbitëia tla pert esterna dl Sistem solar tla fascia de Kuiper. Al é gnü descurí da Clyde Tombaugh dl 1930 y é gnü conscidré por 76 agn le non planët dl sistem solar, cina che dl 1992 él gnü descurí d’atri corps dl cil tla fascia de Kuiper cun na dimenjiun prësc anfat o maiú, sciöche Eris, insciö che al é gnü classifiché sciöche planët nano.

Pluton é le sëdejim corp dl cil en cunt de grandëza y le dejsetejim corp dl cil en cunt de massa che orbitëia encër le Sorëdl. Al é metü adöm dantadöt da crëp y dlacia y al á cinch lönes: Caront, Stij, Nöt, Cerber y Idra.
Ai 14 de messé dl 2015 á la sonda New Horizons joré por le pröm iade sura Pluton fora. 




#Article 323: Poejia (129 words)


 
La poejia ie una dla sortes fundamenteles dla leteratura, daujin ala epica y ala dramaturgia.

La poejia ie unida plu de segur al scumenciamënt dala cianties de carater religëus o liedes ala situazions plu mpurtantes dla vita.
La poejia possa vester tradiziunela, cun strutures y formes codifichedes tla storia dla leteratura o liëdia, zënza cheder formal dat dant da strofes, rimes y meter.

N desferenziëia plu sortes de poejia, sibe per l contenut che nce per la forma: poejia de amor, de patria, filosofica, religëusa, esistenziela y n.i.

La formes possa vester balladesches o te forma de sonett, himniches o minimalistes, coche tla tradizion japoneija dl haiku.
Tres l mesun dla poejia possen dé esprescion ai sentimënc y ala sensazions diretamënter, plu che te autra sortes o formes letereres.




#Article 324: Porsona (196 words)


Homo sapiens (LINNAEUS, 1758; dal latin «porsona che sá ») é la definiziun tassonomica dla porsona moderna. Ara toca pro le jëne Homo, de chël che ara é la sora sort viënta, pro la familia di hominidae, pro l’ordin di primates, pro la classa di mamifers y pro le dominium di eucarioc.

La storia dla porsona vëgn a se le dé tla Storia dla tera. Les periodes dla storia dla porsona é la:

Aladô de reperc ciafá dl 2017 tl Marocco dess la sort Homo sapiens s’avëi svilupé dan da ca. 300.000 inant tl’Africa dl ost, daolache ara é spo piada ia a colonisé i atri continënc .

La teoria plü reconesciüda sön la evoluziun dla porsona é che: 

Valgügn antropologs arata che la sort Homo sapiens áis döes sot-sortes:

Al é gnü porté ite sciöche paleo-sot-sortes dl Homo sapiens: 

La porsona á n ciorvel dër strotoré y svilupé che é dër gran respet ales dimenjiuns dla porsona, che ti é da svilupé pinsiers tla forma de rajonamënc, lingac, creativité y introspeziun. Chëstes abilités desfarënziëia la porsona dales atres creatöres viëntes. Porater á la porsona d’atres carateristiches fondamentales:




#Article 325: Preistoria ti raions ladins (140 words)


Preistoria ti raions ladins
La nasciuda de n popul

I tëmpes dan la storia.

Tl Ander de Conturines sun Fanes (auteza 2800m) àn ciapé n gran numer de osc de lors. L'eté de chisc osc é anter 40.000 y 100.000 agn. Les lors vivova de erba; la prejenza de erbivors desmostra che sun Conturines, olache al é encuei graves, fòvel enlaouta pres verc. 

L ensediament dles valedes ladines scomenciova dant ca. 9.000 agn. Enlaouta passòvel d'isté per i pres sot Sas de Pütia iagri y abinadours. 
Tl 1987 àn abiné sun Mondeval de Sora (2150m, anter Col y Anpezo) l schelet de n capo de n popul che vivova dant entourn 8.000 agn, con n gran numer de ogec enjontés pro la fossa. 
Za. dal 1700 d. C. inant él ensediamenc permanenc desche Sotciastel (Badia) o Plan de Crepei (Fascia).




#Article 326: Prejentazion dla seria: Scripta Ladina Brixinensia (373 words)


Prejentazion dla seria Scripta Ladina Brixinensia.

Chest liber deura na seria de publicazions nueva dl editour universitar Bozen-Bolzano University Press: les Scripta Ladina Brixinensia.

L titul dla seria contegn ence sie program: les Scripta Ladina Brixinensia dess ester l organ de publicazion de laours scientifics che é vegnus realisés tla o con la colaborazion dla Repartizion ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia de Bulsan. La Repartizion ladina, che vegn prejenteda plu avisa sun les plates che vegn en gaujion di 10 agn de sia ativité, é na particolarité unica dla Université Ledia de Bulsan y ala se prova da realisé l miec che ala và l’enciaria che ala à giaté dal’Université enstessa da festidié per la documentazion, la descrizion y la elaborazion dl ladin. 

Pro chesta enciaria toca ence l’edizion de chesta seria, che se darà ju souraldut con l ladin dles Dolomites, ma che tolarà ite ence laours sun i Grijons y l Friul, aldò dl significat che G. I. Ascoli ti à dé al agetif tl sintagma Scripta Ladina.

L titul dla seria tol su ciamò does d’autres tradizions, che i volessan porté inant. L titul recorda n iade la funzion dla zité de Persenon, che ne é nia demé senta dla Repartizion ladina, ma che é steda bele ti secui dant, souraldut do la fondazion dl Gran Seminar tl ann 1607, un di zentri plu emportanc per la formazion di Ladins. L titul volessa spo ence recordé – tres l inom latin – la seria retoromanistica Romanica Ænipontana, deda fora da nost maester Guntram Plangg (Istitut de Romanistica / Université de Dispruch) y che à lascé da vegnì fora do da 18 volums tl ann 2002. I nes aodon che l gran interes per l ladin che ova animé tl 1962 l predezessour dl prof. Plangg, Alwin Kuhn, da fondé la Romanica Ænipontana, pois vegnì tout su te chesta seria nueva – chest iade da chesta pert dl Prener – y porté ence chilò si fruc scientifics.

Garanc per chesta impostazion sarà i doi membri dl comité scientifich, l prof. Guntram Plangg enstes y l prof. Hans Goebl (Istitut de Romanistica / Université de Salzburg), che i volessan rengrazié de cuer per sia colaborazion.

Paul Videsott




#Article 327: Priera dla juebia (104 words)


Priera dla juebia

 
Sun la Mont dl Ulif à Gejù te si tëma prià dan murì dijan: “Mi Pere, sce l ie puscibl, auza
demez chësc chelesc da mé, ma no sciche ie ue, ma sciche tu ues!” (Mt 26,39)
Gejù Crist ie stat per nëus ubedient nchin ala mort,
ala mort sun la crëusc. (cfr. Fil 2,8)
Prion!
Bon Die, tu ti ies stat daujin a ti Fi, nosc Seniëur Gejù Crist, te si tëma dan murì. Ebes pietà
de nëus y judenes a crëier, che nce tla suferënza y tla miseria suzede mé chël che tu ues, per
Crist nosc Seniëur. Amen




#Article 328: Program de ladin per la scoles autes di luesc ladins (1322 words)


PROGRAM DE LADIN PER LA SCOLES AUTES DI LUESC LADINS

l) FINS

L ladin, element caraterisant di luesc ladins, ie n mesun per l crescer y I se auto- realisé inteletua1menter y umanamenter dI sculé. L ie n si dert fundamentel mparé si contenuc y arjonjer na cumpetenza speziela tI ladin,purtan inant chel che ti ie unÌ dat pea tla scola de ublianza: chesc nseniament muessa tenÌ cont dI urientament piurilinguistich de nosta scoles y purvé de ntressé contenuc de plu materies. L nseniament dI ladin tla scoles autes dessa abilité l sculé a adurvé si rujeneda de la oma te duta la situazions de comunicazion soziela y ti dé pea n cheder genereI dIa cultura, dIa storia y dIa situazion da sen dia jent ladina. . Perchel muessel savei da adurvé si lingaz avisa, sibe per scrit che a usc, curan particularmenter i'aspec lessicai, ortografichs, morfologichs y iuridichs. Per l'adurvanza ufiziela dl ladin, vala nce debujen de nsenié la paroles y terminologìes dl lingaz aministratif.

L nseniament ie dassen rich de contenuc y tecniches de plu sortes; daviadechel messerà l nseniant se crì ora cheles plu mpurtantes, danter la truepa pertes y particulariteies dI mond y dIa cultura ladina. L ven laurà interativamenter, nteressan l sculé ai prozesc linguistichs y descedan si fortl critichy analitich de strutures y contenuc.

Per chesc fin iel de gran utI se cunfronté tres ora cun autra situazion linguistiches cunesciudes, te n prozes comparatif y contrastif. N cunsieia de lauré truep tl ciamp dIa traduzions, dIa cumposizions liedies y a tema, d1a discuscion y dI referat, dia nrescida y dI proiet.

N cialerà de jì ite plu sot tla produzion leterera dI raion, zenza lascé demez la comunicazions sozieles y i scric materiei de uni di. Per pudei avei plu fazion chirerà l nseniament l liam diret cun la  sitùazion dIa chemunanza ladina y de si cultura da aldidancuei.

I.a tlass

Tla prima tlass fajeran n leur de revision y aplicazion dIa regules fondamenteles dIa grafia unificheda ladina, eun mpcni perticulér tla' pertes plu problematiehes, seiehe ,p. e. proble'ms de azcnc, de scnies diaeritiehs, de oposizions eonsonantiehes, de formàziondl plural y n.l. TI ciamp gramatical jiran ite plu sot tla particulariteies morfologiehes dlladin,sciche rinverscion, l pronom. enclitieh, la oposizions transitif- relatif y la formes verbales en: genere~. Dàvia che iHà messù uservé gran defizits tllexich, messeran se cruzieparticularmenter de valivé ;ora chesta loces, sibe cun eserzitazions de glossér per argumene sibe cun cumposizions y traduzions.
N messerà studie a fOHZ la gaujes y la dinamiches dIa interferenzes linguistiches; fajan leures de individuazion y cumedura di fai che ven fac l plu suvenz dai sculeies.

Per studie miec la preustoria de nosc raion, nfin ala unida di Romans, saraI de utl jì a vijité la scuviertes y la testemunianzes museales plu mpurtaIites tlo da neus.
Te chesta prima tlass sara.! assé se dé ju cun la produzion leteréra tl idiom,q.e valeda,icerdan la plu nteressantes per i sculeies. L ie ~purtant descedé la sensibilisazion.di sculeies per Ipròblem dIa rujenedes de 'mendranza y dIa mendranzes en generel, paredlan la situazions locales oradeca.' N auter argument mpurtant te chesta tlass ie la tueda dIa situazion sozio- .economica dIavaledes ladines y di jeuni te chesc amhient dc chcmunanza.

II.a tlass

N jirà inant cun spiegazions y ·eserzitazions de. ortografia ladina. Tlapert gramliticalamesseran rcfurzé la cunescenza dIa formes verbales, dantaldut de cheles ireguléres y' dIaformes:pa~sives; iy conjontives. La partieulariteies morfologiches dI ladin dIa dopla negazion y chelessintatiehesm:esserà unÌ euredes con n sistem comunicatif y euncret lant che la và.

L ariehiment lessical messerà unÌ slargià ora ai inuemes astrae, ai neologismesc y ala espreseions spezieles seientifiehes, ula che l ie mò truepa loces.

I studiesc storich- linguistichs nteresserà l temp danter la Romanisazion y la Renaissance, tulan ite nce l raion furlan y grijion, y tucan i argumenc dIa regresion dI raion ladin y dIa nasciuda di idioms ladins. N contribut a chesta· tematiches possa vester nrescides. Slffi ·i· toponims y sun i·inuemes'ladins.

L nteressament ala situazion de autra mendranzesti juderà ai seuleies a destender ora si orizont te n eheder solidal y europeistieh.
Studiese sun i scrie leteréres y nia- leteréres puderà tuché nce autri idioms dIa '·valèdes bdines dolomitiches. Mparé a cunescer la situazion ladina da. aldidancuei uel nce:dì se dé ju con i medìa y si dinamiches. TI me demo temp saraI relevant y motivant, analisé Iaeonseguenzes tI turism;per.la sozietà y I habitat naturelde nose luese.

III.a· tlass

Te chesta tlass vala de apliehé la cunescenzes linguistiches arjontes, te proves pratichesde cladin aministratif, te cunposizions liedes y a tema, tla formulazion de letres de curespundenza aministratifcumcrziela y te serie sun la tematiches dI program.

I studiese linguistichs va ite plu sot te argumenc etimologichs yde forma~ion diii. paroles, se purvan nce te eserzitazions de linguistiga sto riga y cumpareda. Tla pert storiga studieran l tcmp danter la Reformazion y l Congres de Viena,: ,for·tulan ite i autri raions ladins y chei da tlo. L nseniant purverà de mustré la cunseguenzes, di-gran rfenomens storichs generei sula situazion sozicla.

Tematiches psicolinguistiches, sciche !'identità culturela, l etnozentrism, l pluriculturalism, l'integrazion y n.i. ie da traté nce cun referiment ala situazion ladina. Seuraprò ie da cunsie na tratazion sota dia liejendes y cuntedes populéres dIa Dolomites, nce aldò de studiesc atuei etnologichs y filologichs. Chesc vel nce per la tratazion dI folclor, dIa usanzes y tradizions y d] frabiché rural dI raion dolomitich.

IV.a tlass

Te chesta tlass possen passé a n leur de formulazion scrit plu empeniatif, tulan nce ite argumenc atuei de plu disziplines, zenza lascé ora lleur de traduzion y de eserzitazion sun l «ladin aministratif». La tueda stilistich-Iessicala ven slargeda ora ala formes idiomatiches y ai dic nce de autri idioms ladins.

Tla storia studieran l'evoluzion di raions ladins ntan l'Otcent, tl temp di nazionalismesc, dia ressurida ladina y dIa gran mudazions sozieles, tulan ite la gaujes y la dejeuta dIa la gran viera. Per lie miec adum i contenuc dI program, unirai trata autores y artisc_' de chesc temp storich, auzan ora la prima testemunianzes leteréres tla Dolomites y les paredIan cun la produzion generela te Europa.
La tratazion de argumenc sciche: «lingaz y ideologìa», maiuranza y mendranza, assimilazion y autonomÌa, tenian cont dia storia di temp, ne danssa ence nia mance. A chesc fin tuleran cà i scric dI temp, sibe ladins che nia- ladins, cialan danieura de se tenÌ la balanz danter la minonghes repurtedes.
N auter pont mpurtant di program ie la tratazion, nce tres vijites y jites, dIa nasciuda dia Dolomites, de si flora, fauna, paleontologìa y de si parchs naturei.

Va tlass

Te chesta class, ala fin dIa scola auta, vala debujen de nrescÌ l livellinguistich arjont y de valivé ora i defizits che resta mò. L leur scrit y oral arà da se urienté aldò di debujens dI mond di leur y dia autorealisazion dia persona. Daviadechel messeran sorissé deplù la comunicazion, tres relazions, nrescides, discussions y tuedes.
N purterà a bon fin l arichiment lessical, se dajan jù plu daujin cun espressions manco cunesciudes da revitalisé y cun l glossèr per l'ejam de ladin.

TI ciamp storich- soziel trateran I temp danter la la gran viera y aldidancuei, cun la tematiches fundamenteles dIa ditatures, dIa opzions, dI prozes autonomistich y dia scunanza dia mendranza ladina. NscÌ puderan rujené dia cunvivenza y dia prospetives te n daunÌ seuranaziunel. Per ruvé a tant studieran tres la normes autonomistiches plu mpurtantes y i scric publizistichs da seno

L chedèr generaI dIa mendranza unirà integrà dala esposizion dIa urganisazions y dalleur culturel atùeL N scÌ ti jiran dò ai muvimenc artistich- leteréres dI mument, for en relazion cun la tendenzes globales.

N ti cialerà plu avisa ai studiesc sun lladin (bibliografia, atlant linguistich dolomitich, nrescides y n.i.)
Aldò dI livel de maduranza arjont usserveran avisa la tendenzes y la evoluzions dI ladin, per ruvé ala formulazion de prospetives per l daunÌ.

B.U. 13 giùgno 1995




#Article 329: Pröma Vera ti raiuns ladins (170 words)


La frunt dles Dolomites passâ fora por la Ladinia (Cristallo, Tofanes, Col de Lana, Marmolada. Fodom ê gnü despartí te döes pertes. Les trupes talianes â ocupé Ampëz y na pert de Fodom. Les trupes dl'Austria messâ insciö stlopeté sön Fodom. La Plí de Fodom gnô desdrüta daldöt. Te Fodom gnôl desdröt 301 ciases (nia cumpedá i tablá) y ma 55 ciases restâ entieres. 
Tröc Fodoms messâ s’un jí cina tla Boemia y tl Abruz, mo ince tles valades vijines.

Cun la Talia

Dl 1919 röia la Ladinia cun le Südtirol pro la Talia. I Ladins ghirâ da podëi resté pro l'Austria y le reconescimënt sciöche grup etnich (che ne ê porater nia gnü conzedü sot al Imper austro-ungarich), l'autonomia politica y la sconanza dl lingaz ladin. 

La Talia nazionalista y plö inant le Fascism orô degradé le ladin a n dialet talian. 

Dl 1920 nasciôl la bandira ladina: bröm por le cil, blanch por les muntes curides de nëi, vërt por i prá. N simbol dla contrada dles Dolomites.




#Article 330: Psicologia (186 words)


La psicologia é na disciplina che fej pert dles sciënzes umanes y che stüdia le comportamënt y la mënt tres l’analisa de prozesc psichisc, mentai y cognitifs te sües componëntes cosciëntes y nia cosciëntes, tres l’adoranza dla metoda scientifica y/o sön la basa de na prospetiva sogetiva intrapersonala. Chësc stüde reverda i prozesc cognitifs y intrapsichiscdla porsona, le comportamënt individual y de grup y i raporc danter le soget y l’ambiënt. 

La psicologia è na disciplina articolada te deplü pertes y sües metodes de inrescida po ester sperimentales (te labor o defora), cun n orientamënt etnografich (tl ciamp dl psicologia culturala), cun na dimenjiun individuala (te stüdi de psicofisica y de psicoterapia individuala) o cun na atenziun maiú por l’aspet sozial y de grup (por ejëmpl le stüde dles dinamiches psicologiches dles organisaziuns y tl ciamp dl psicologia dl laur. 

La psicologia se desfarënziëia dala psichiatria, che é na discplina medica focalisada sön l’intervënt farmacologh en cunt de problems psicopatologics mo te n liam cun la psicologia clinica y i intervënc psicoterapeutics. 

Al profescionist abilité sa se dé jö cun la psicologia ti vëgnel dit psicologh.







#Article 332: Pësc (141 words)


La parora pësc vëgn dal latin pisces y denominëia n grup desvalí de organisms vertebrá che vir t’ega, che alda pro le domëne di eucarioc y pro le rëgn di tiers.

Al é passa 32.000 sortes de pësc conesciüdes che tol ite prësc le 50% dla sort di subphylum vertebrata. Danter i elemënc caraterisanc di pësc él les ejores, tres chëres che ai se möi y la respiraziun tres les branchies.

Le pësc fossil plü antich é le Haikouichthys che á vit tratan le Cambrian dan da ca. 500 miliuns de agn. Le pësc viënt plü gran é le scuale balena (Rhincodon typus) che röia cina a 20 metri de lunghëza y al pëis de 34 tonelades. Le pësc viënt plü pice é le Paedocypris progenetica, pro chël che i mandli röia a 10 mm y les mandles a 7,9 mm.




#Article 333: Rec (946 words)


Ai popui che vivova tles Alpes ti secui dant la concuista romana ti dìjen normalmenter Rec; ai ova svilupé dal 5. secul d. C. inant na cultura conscidrabla. Sun la cultura y sun l lingaz di Rec ne savonse belau nia. Ai adorova l alfabet etrusch y se desferenziova clermenter da les cultures vejines dl nord.

Dai Retics ai Ladins

Chi fova pa i Rec che an arata desche i avons di ladins y che vivova tles Alpes Zentrales, do l mote sie decá che delá dla morona prinzipala dles Alpes, ma con conzentrazion particolara tla region Trentin-Südtirol-Tirol-Grijon. Fòvel na unité o demé na denominazion coletiva che i Romans ti á dé? Fòvei veramenter emparentés con i Etruscs dla Toscana desche n valgunes fusties linguistiches podessa nes fé araté y istoriografs romans da enlaouta scriv? N grum de domandes, n cogol de ipoteses, ma pueces cosses concretes enfin aldidancuei. La reziologia, nasciuda dant da 150 agn per ti jí do a chest mister, se fej ciamò plu ert che l'etruscologia a d'avei na vijion ence demé tourbla dla sozieté, dla cultura y dl lingaz retich tles Alpes. 

Dret rers é i ciafs che an á ciaté, ma anter chisc n valgunes iscrizions sun peres, sun massaries de bron y de fer y sun corns y chel tl alfabet etrusch, n aspet che desmostra i liams che la jent dles Alpes ova a chi temps, dal 6.-5. secul dant C. inant, con i Etruscs di raions toscans, cotant plu progredis culturalmenter. Iscrizions tl alfabet etrusch án giaté n pue dlonch tles Alpes Zentrales  tl'Engiadina, tla Val de Non, tla Val dl Adesc, tl Venuost, a San Laurenz te Puster y e.i., n fat che desmostra che al fova na certa unité. Enceben che an é datant da lieje les iscrizions romagn endere sie significat dutaorela tl scur, davia che l lingaz ne é emparenté con degun auter lingaz che podessa daidé pro la dezifrazion. Bonamenter fòvel n lingaz pre-indoeuropeich, desche l basch. Al ne é nia meso da capì definitivamenter, sce i Rec fova na confederazion de popui de natura cultura y/o politica, o na comunité de lingaz, cultura y religion plu o manco valiva. Per respone a chestes domandes ciáfien demé da avei indicazions tres studes linguistics y da l'archeologia. 

Tla Eté dl fer (dal ann 1000 enfin al ann 15 dant C.) fova nost raion caraterisé da na cultura che vegn definida alpina-zentrala che ova bele metù man tl temp dl bron, clameda cultura de Laugen/Mellaun. An ciafia da partí ite l temp pre-istorich per nosta region alangrovia te 3 fases: 

Tl prum temp enfin al ann 900 se delada la cultura de Laugen bendebot tl ciadin dl flum Adesc, ruvan enfin a tl'Engiadina tl ovest, a les spones dl Rain tl nord y viafora enfin a Villach tl est. An pò perchel ipotisé che al sie sté valgamia de moviment de populazions, plu avisa de grups sudalpins che passova tres la Val dl Adesc soura l jouf dl Brenner, tres l Venuost y  l pas dal Raisc y tres Puster per ruvé te teres plu dalonc a nord, oláche la prejenza dla cultura de Laugen se sraresc spo damprovia, conferman che l zenter de radiazion fova a sud. Tl temp intermesan, vuel dí chel dla cultura de Mellaun, ciáfien da recostruí dai ciafs archeologics che i aciasamenc tles valedes te nost raion deventa tres plu spesc, nia demé tles valedes prinzipales, ma ence sun les autures, bonamenter de gra al comerz tres plu busient y enredoul. Al sauta a uedl, tres l'analisa di ciafs archeologics (forma dla ceramica, sepolcreis), che i liams con les zones a sud, vuel dí con l teritore dla cultura veneta de Este y con chela emiliana de Villanova y estrusca, fova dantman. Tl temp tardif, clamé Retich, se deslériel la cultura Fritzens-Sanzeno (Fritzens é na localité tla Val dl Inn/Tirol dl Nord, Sanzeno na localité tla Val de Non) te dut l raion dl Tirol, Engiadina, arjonjan ence les Prealpes devers la planura padana. Te chest teritore vível cheles populazions che i Romans clamará Rec. Y i Rec é la pruma populazion de chela che al ne é nia demé ruvé enchin a nos spedic archeologics, ma ence n zacotant de fontanes scrites: storics, geografs y poec grecs y romans rejona de d'ei, desche p.ej. Titus Livius. Raetia Prima y Raetia Secunda sará ence l inom dles does provinzies romanes, donca indicazions che i Rec vegniva conscidrés da foradecá desche na unité de lingaz y de cultura.

Tl 5. y tl 4. secul dant C. stramuda les invajions celtiches di Gai da la Francia ca la composizion etnica tla planura Padana, ma i raions retics de nosta region ne vegn nia tochés, a pert la Val de Puster y poester na pert dla Val dl Isarch da tribus celtiches dl Noricum. Entratant splundra a porta da sud la potenza imperiala romana che culmineia con la deventa dl teritore retich tl ann 15 dant C. da pert de Drusus, fi de legn dl imperadour Otavian Augustus. Da chest moment se destuda via la cultura retica Fritzens-Sanzeno a pert valch picera floridura tardiva te luesc desman. Al scomencia la romanisazion y al nasc la etnia retica-ladina, la portadessa plu vedla de chesta arpejon retica.

Segur él n iade che i Retics ne fova nia Celtics, davia che l lingaz celt é conesciú y perauter dutaorela vivent aluesc tl'Europa ozidentala. L ladin, desche bele l inom dij, é n lingaz essenzialmenter latin che s'á svilupé dal ladin vulgar, ma al contegn dutaorela n valgunes paroles preromanes (endie nia demé l ladin, ma ence les rejonedes entournvia), che an arata retiches.

Storia antica




#Article 334: Regoles dl tëmp (1279 words)


Él la nöt de Nanü chît y tler
l'ann vëgn bun y cer.
Rëna cöcena söla pröma da doman
porta stlet tëmp y desgrazies
döt l'ann

Ai diesc de jenà bel sarëgn
la blâ vëgn y al gnarà bun fëgn

Da San Bostian y San Fabian
le dër invern mët pa man.

Vinzënz fej le tëmp ia por l'ann.

Él ai 22 de jenà bel tëmp assà
gnaral de bun vin y tröpa blâ.

Le mëis de jenà blanch y lominus
d'isté saral gran cialt y tröp soiûs

Él de jenà bele früc söl lëgn
é chël por le paur en rì sëgn.
Él talpines de jenà che pëta sö
vëgnel de mà ciamò invern
y ince mez jügn insciö.

San Paul zënza nëi cun tëmp bel
dij che l'ann vëgn bun y morjel.
Tirel incö n vënt grou y gros
gnaral la plöia tosc.

Él en Santa Maria dal Poch (2 de forà)
dër cialt le dé
saral ciamò dër nëi y dlacé.
Sce al nëi y gunfedëia
l'aisciöda defata tlocorëia.
Sce i ciampoprà é de vërt arjignà
sarai da Pasca dala nëi stopà.

Da San Matio él la olp che va
por l'ultim iade söla dlacia.
Ajache incö se rump le dlacé,
sce al é, sc'nò vëgnel cherié.

É forà assöt y frëit
spo poste t'aspeté d'agost ciamò
i dis da cian (dër cialt)

Ala fin de forà n gran vënt,
al vëgn n bun ann por jënt.

Sce le vënt ne vëgn nia de forà
dër dessigü d'aurì al gnarà.

Se fej le merz sciöch l'isté passè
l'aisciöda sarà da mené picé.

Merz po ciamò ester curì
n bun isté arà da gnì.

De merz nò ciamò somenè
zënza la somënza ne vëiga nia l'dé.

Do n mezr cun massa plöia y mol
nia n bun ann gnì ne pòl.

Da Sant Ujöp le vënt n'é mai bun por jënt.

Tan de ciarü che al é de merz
tan de temporai él d'isté.

Sciöch' al é ai 29 de merz, insciö l'aisciöda
sciöch' al é ai 30 de merz, insciö l'isté
sciöch' al é ai 31 de merz, insciö l'altonn.

Sce al plöi in Vëindres Sanc
ési döt l'ann moi i guanc.

I soni dij:
me mëteste d'aurì
spo mëssi fraidì;
me mëteste de mà
araste soni assà;
me mëteste de jügn
n'aste ince n bel gran grüm.

É mola la pröma domënia d'aurì
cina Pasca de Mà saràl mol saurì.

É l'aurì morjel y lesier
rî y frëit é le mà intier.

Dër da lönes l'aurì
le paur ia por l'ann po s'la rì.

Sce l'aurì ô dër scialdè
n'é l'isté nia dër da laldè.

De mà
mai plöia assà.

Pancraz, Servaz y Bonifaz é la fin
dl frëit y lunch invern destin,
mo zënza la frëida Sofia
nes lascia l'invern nia ciamò ia

Sce les ês somëna de mà
arà le paur patüc assà.
Siëia le paur de mà
artighëi y pofl vëgnel assà.

De mà dess se ciafè vigni erba en pazun d'ega

La plöia da Pasca de Mà
porta benedisciun assà.
Te chinesc dé erba assà
y te na nöt nëi assà.

San Medert, al dij sigü
cô che le tëmp por 40 dis à da gnì.

De jügn la plöia frëida
é sciöch tósser por ciamp y por l'erba.

Jügn dër frëit y mol
é stlet por tablè y fol

Plöiel ai 27 dl mëis
ploiaral set edemes ti fëgns

Desche Santa Maria à le tëmp ai dui
arà la jënt le tëmp 40 dis vigni dé.
Sce Maria se ciafa la plöia jö dal cil
jarara cun la plöia a cil.
Sce al plöi incö grop
romagn ötes majun y bot.

Messè mëss apratè
ci che de setëmber dess garatè.
Sce al mët man cun la plöia
aràn codî la möia.
De messè n dër tonè
implësc d'artighëi le tablè.
Ci che messè y aost n'é bugn da fà
n'à pa gnanca setëmber da dè ca.
É i dis da cian sarëgns y bi
é ciamò bun l'ann che à da gnì.

San Iaco zënza plöia nes dijarà danfora
che n invern dër dür saral defora.
Sce chësc dé é sarëgn y nët
sarà Nadè dër frëit de net.
Passada Santa Ana
gnarà frësca la doman

Él dër cialt cina San Laurënz
sarà l'invern blanch de nëi sovënz.

Sc'al é da San Domëne dër cialt
vëgnel n invern dër frëit.

Inanater les döes Santes Maries (da Santa Maria dai Ciüf ala Picera de Setëmber)
désson cöia les erbes de medejina

San Laurënz porta la fin dl isté
San Berto le mëterman dl invern.

Sciöche San Berto à la cîra
arà döt l'altonn la cîra

La plöia le dé de San Berto fej mè
al artighëi y le fej stentè.

Les plöies de San Berto
ne sta mai fora.

Da San Gustin
les plöies de San Berto va ala fin.

Sciöch al é le Sant dl cerf (San Egid)
insciö sarà l'altonn.
Le tëmp che sarà en chël dé
che la löna vëgn foscia de setëmber
döt l'altonn romagnarà.

Sciöche le tëmp é en Santa Maria (ai 8)
insciö saral cater edemes alalungia.
Le dé ch'al nasc Santa Maria
les vidunderes pëia ia.
Stàres chilò
n'è l'invern dessigü nia daimprò.

Sce les röses tan tert ô ciamò florì,
l'invern stënta a gnì.

Sce la föia toma snel,
ciafa la tera defata n mantel.
Tónel de setëmber, chël é vëi,
saral da Nadé na gran nëi.

Sc'al tona do la Santa Crusc (ai 14)
spo saral ciamò n bel altonn.

Sc'al plöi en San Michiel
ploiaràl gonot d'altonn.
Él bel tëmp en chësc dé
romagnel por cater edemes insciö.

San Gal lascia tomé la nëi
porcöra la vacia te stala
cogorëia i poms te sach.
En San Gal mol
chërda alerch n invern dür.
É le tëmp assöt en chësc dé
gnaral lassura n töme isté.
Da San Gal él i vicì che perd la usc
y romagn ströms fina en Palsacrusc.

Scel al é d'otober temporai
por döt invern ince gnarai.

È l'otober frëit y da vënt
é jenà y forà lesiers por jënt.

É San Lüca cialt y bun
sarà le tëmp n poltrun

Plöia ala fin dl mëis
a n bun ann sperè podëis.

Sce Scimun y Iüda é passà
é l'invern defata da tó ca.

Sce Gnissant é tla nëi
porta San Martin n trafëi.

É le tëmp da Gnissant bel
vëgnel ciamò n cört isté morjel.

Sce al é bel en San Martin
gnaral indoman l'invern plan plan.
Él ciamò fëies söi lëgns chësc dé
gnarà l'invern da debité.
Martin vëgn alerch söl ciaval blanch.
Sche al n'à nia la nëi, spo portel la nëi.

Le dé de Santa Tarina
va adöm cun Nanü.

Amez novëmber la nëi
porta früc y trafëi.

Sce al nëi en Sant Andrè
sarà la blâ da menè picé.

Ciara tla nöt de Sant Andre
cî cîra che le tëmp ô mostrè
sciöche al sarà, bun o stlet
l'ann dô sarà, n bun o n stlet.

É novëmber tler y frëit
sarà jenà da ciarü y morjel.

É le pröm dé de dezëmber
fat ia te n invern frëit
romagnaral frëit por cater mëisc.

Desche Adam y Eva à dl tëmp le destin
romagnel döt le mëis fina ala fin

Él sarëgn en la Nöt de Nadè
sarà l'ann nü benedì y bun garatè

Nadè vërt, Pasca blancia.
Nadè tla nëi, Pasca tl trafëi

Sce Nadè é da vënt
fej l'ann do contënt

É San Stefo zënza vënt
gareta le vin da Balsan y da Trënt.
Tìrel dër tröp le vënt
le vin gnarà stlet da spavënt.

Vënt tla nöt l'ultim dé dl ann
n'à mai fat de vin y blâ cotan




#Article 335: Rehl (110 words)


Le rehl (Capriolus capriolus) é n mamifer. Al alda pro le domëne di eucarioc y pro le rëgn di tiers tla familia dles cervidae. 

rehlⒺ dtir. reachl (EWD 5, 500) 6 1878 rechl (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44) 
gad. rehl mar. rehl Badia rehl grd. rehl LD rehl
s.m. Ⓜ rehli
mammifero  ruminante  degli  artiodattili (gad. P/P 

a) ara l’â vistí de na bela pel de rehl inzinciorada ella l’ā 
vistì d’na bella pell d’rechl inzinzorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); b) Insciö tirâl ’ci fora sëgn, ch’i 
rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa 
man Ingsceou tirāle ci fora ſengn’, ch’i rechli o i lěoi gnē 




#Article 336: Religion (352 words)


 

La religion ie na recoiüda de credënzes y ric de na persona o de na comunità de persones tl’esperiënza di elemënc dla vita conscidrei sacri, n raport cun la divinità o cun Dîe. L conzet de religion vën definí lià a n cuntest cultural spezifich te na dimenscion storica.  

Le cristianejim é na religiun monoteistica universalistica, che nasc dal iudaism dl I seco y se basëia sön la revelaziun de Gejú Crist ti Vangeli sciöche Messia, le Fi de Dî mort y ressorí. Al é la religiun plü slariada fora tl monn adöm cunca. 2,2 miliarc de fedei. Le cristianejim vëgn ince definí adöm cun le iudaism y l’Islam ne “religiun abramitica” .
Tles valades ladines é le cristianejim la religiun dominanta.

Gejú Crist o Gejú de Nazaret (Betlem, 7-2 dan C. , 23-36 do C. ) é le fondadú y la figöra zentrala tl cristianejim, te chël che al é le Messia, le Fí de Dî gnü söla tera, mort y ressorí. Al é üna dles figöres plü importantes tla storia dla porsona. Süa storia, dantadöt i ultims agn de süa vita cun l’indicaziun de 24 mirachi, é cuntada tl Nü Testamënt, dantadöt ti Vangeli y tles Lëtres dl Apostul Paul.

Danter i pröms sanc cristiagn y fondadus dl cristianesim él:


Le iudaism o ebraism (por ebraich: יהדות‎) é na religiun monoteista abramitica y ince n stil de vita y na tradiziun culturala dl popul ebraich tles comunités desvalies fora por le monn. Le iudaism d’aldedaincö é l’evoluziun dla religiun biblica aladô de chëra che Chël Bel Dî, Yahwhe, á fat na alianza cun le popul ebraich (o popul d'Israel). I tesć fondamentai dl iudaism é la Torah, le Tanakh, le Talmud y la Mishnah.

Danter les figöres plü importantes dl Iudaism y ince tl Vedl Testamënt por le cristianejim él:

L islam ie na religion monoteista abramitica che ie nasciuda tla penijula arabica tla zità higiazena dla Mecca dl VII secul do G.Cr. cun Maomet, che vën cunscidrá dai musulmans l ultim profet che porta la lege y che ie unì menà da Die.




#Article 337: Renascimënt (172 words)


Le Renascimënt é na perioda artistica y culturala dla storia dl’Europa che s’á svilupé tla Talia, dantadöt a Firenze, olache al á albü n gran rode le mezenatism di Medici, danter la fin dl’Eté medievala y le mëte man dl’Eté moderna y che vá da ca. la secunda pert dl XIV seco cina al XVI seco cun gran desfarënzies danter disciplines y raiuns geografics. Al é sté na epoca de gran mudamënc te chël che al é gnü a se le dé le svilup dles idees dl Umanesim, che é nasciü tl ciamp leterar dl XIV seco cun n gran interes por i stüdi classics dantadöt cun Francesco Petrarca y á influenzé ince l’ert figurativa y la mentalité dles porsones. 
Danter les maius personalité dl Renascimënt él tl ciamp dl’ert Leonardo da Vinci, Michelangelo, Raffaello, Botticelli, Donatello, Albrecht Dürer, Filippo Brunelleschi y l’umanist Erasmus da Rotterdam.
Tratan le Renascimënt él sté la descurida dl’America, la Reformaziun y la despartiziun danter Dlijia catolica y Dlijia protestanta. 




#Article 338: Rina (255 words)


Rina é n paisc dla Val Badia tl Comun de Mareo a na altëza de 1392 m sot le Col dla Vedla.




#Article 339: Rodolf Lanz (209 words)


Autur rumanc Bivio, 23/2/1854. – Bivio, 24/2/1927

 

L' „Addio“ alla viglia musa: 

Cò l' üsch da cesa per da - d - aint 
Suléva as dérver quist mumaint, 
[p. 42] E aint la cúert illüminéda 
Cun glüschs a blérs liméls vüdéda, 
An cunvenévla luntananza 
Ci dascha e vot bugna crianza, 
As praschantéva spus e spusa 
A quista cumpagnéa armuniúsa. 
Da no la spusa — al spus da vi 
E l' ögn all' èter vis - a - vis; 
An magn la spusa la tigniva 
'Na zagna ci 'l si spus ampliva 
Da vegn dal miglier da Vuclegna 
Ci 'l schlèr racét 'veva an cunsegna. 
Passéva allura ad ögn ad ögn 
Als cantarigns in aint mintgögn, 
Mintg ögn svüdéva an unúr 
Dals spuss la zagna cun vigur, 
E sö ed aint an stüva as géva 
Uschi plagn - plagn mintg ögn rivéva. 
E có . . . . . ci vévan cò dal bugn? 
An mêzz la maisa ün detg schambugn! 

Liè cun blérs bündêls da saida 
E baign daspèras la galaida. 
Schambugn, galaida invulvéa 
'Na fitg profonda e giüsta idéa: 
Schambugn significhéva spus 
Ci dat sia forza alla spusa; 
[p. 43] Galaida indicéva spusa 
Ci fo suvent nir narr al spus. 
Schambugn, galaida — spus e spusa 
Analogìa spiritusa! 




#Article 340: Roland Verra (150 words)


 
Roland Verra, scritëur ladin, nasciù ai 25.12.1956 a Urtijëi.Do i studiesc de lingac y leteratures fulestieres al nsenià per deplu ani tla scoles mesanes y autes. Dal 1992 al 2o18 iel stat Intendënt dla Scoles Ladines.

Publicazions letereres: Poejies:L cudejel di dis y dla sajons; Dërc y storc, Sun lim de plata, Te me ancontes sën, Plates de calënder, Mpue' de zes, La rojules tardives, Flistres, Jan sul troi dla desmincianza (roman). L à nce dat ora materiai de scola: Ancuntedes, Eghes y n.i.
Cun l fotograf Hans Rabanser al dat ora i libri Gröden: Begegnungen.Einblicke  y Ladinien.5 Täler in den Dolomiten(tramedoi nce per talian).
Si essays trata de argumënc de linguistica, leteratura, storia y pedagogia.
Autor de deplu trasmiscions radiotelevisives y dl script dl film Le regn de Fanes (mujiga de Susy Rottonara).
Autor dla paroles de Fanes -Poem musical (mujiga de Susy Rottonara) y de Rundenì de lijëndes.




#Article 341: Rudolf Antoni Gianzun (299 words)


Antoni Gianzun (Ganzon) 8-6-1835 a Schlarigna, † 15-4-1907 a Schlarigna Autur rumanc

Giovannes Mathis 

(Annalas XIV, p. 1 — 18). 

La famiglia Mathis ais originaria da Grüsch. Nel 1786 ais naschieu 
a Grüsch Hans Mathis. El lavurett divers anns tar ün dels melders architets 

Lo lavurett el in sieu mister. Meister Hans eira ün hom da bain, laburius 
ed intelligiaint; … uschea sieus affers prosperettan. Bain bod pudaiva' l occuper  
divers lavuraints; ed uschea surpigliaiva' l lavuors pü grandas e accords 
pü important. A Schlarigna fett el traunter oter la tettaglia ed il tett 
della baselgia; el fabrichett eir noss' alp Laret. Eir in otras vschinaunchas 
d' Engiadina meister Hans — meistr' Ans u barb' Ans — ho esegieu 
bgeras lavuors; el ho lavuro eir a Puschlev. A Schlarigna bgers s' algordan  

rumauntsch! Meistr' Ans eira arrivo a Schlarigna nell' eted da 25 anns; 
el eira rasto in Engiadina anns ed annorums (l' ais mort a 80 anns); 
el eira sto specielmaing in nossa Schlarigna, cunschida a bun drett per 
sia fedelted a noss vegl linguach; el eira sto lò a ün' epoca inua il 
rumauntsch eira in flur e vigur e nun cediva il pass ad otras linguas; el 
vaiva piglo üna duonna craschida sü a Schlarigna e chi savaiva rumauntsch; … 
vaiva gieu infaunts chi eiran saimper stos in scoula rumauntscha … e 
el resguardaivan il rumauntsch scu lingua materna; el eira saimper sto in  
contact cun glieud chi discurriva rumauntsch; … dimena l' occasiun d' imprender 
nossa lingua nun al vess mancho. Ma que nun giaiva tuottüna! Dian 
cha el, il bap da noss poet discurriva ün rumauntsch tuott oter cu classic, 
anzi impussibel. E scha barba Giovannes so criver rumauntsch, e cun 
schneid, chi que lò nun ho 'l imprains da sieu bap, barb' Ans! 
 







#Article 343: Sacher Imper Roman (225 words)


Le Sacher Imper Roman ê metü adöm da deplü raiuns dl’Europa zentrala y ozidentala y á metü man dl 962 do C. cun l’incoronaziun de Otto I, che â arpé la maiú pert dl Imper carolingh. Na gran pert dla storiografia taliana y franzeja tol ite tla storia dl Sacher Roman Imper ince l’Imper carolingh, insciö che la data dla nasciüda dl Sacher Roman Imper foss chëra dl’incoronaziun de Carl le Gran, l’ 800 do C. .
L’inom Sacher Imper Roman foss sté na continuaziun dl Imper Roman d’Ozidënt y porchël n podëi universal. L’agetif “Sacher”, che é documenté por le pröm iade dl 1157 te na lëtra da pert dl imparadú Federich II de Schwaben, ess sotrissé  la renasciüda dl podëi imperial sciöche orüda da Chël Bel Dî, insciö che le podëi da incoroné l’imparadú ti tocâ al papa.
Le Sacher Imper Roman á arjunt le maiú svilup tla Bassa Eté Medievala (danter le 1000 y le 1492) canche al ê un di ui podëis universai adöm cun chël dl papa.
Dl 1512 él gnü adoré la definiziun “Sacher Imper Roman dla Naziun Germanica” (por todësch Heiliges Römisches Reich Deutscher Nation, por latin Sacrum Imperium Romanum Nationis Germanicae) cun l’imparadú Maximilian I. Le titul dl imparadú é restada inant Imperator Romanorum semper Augustus cina ala fin dl Sacher Imper Roman dl 1806. 

Storia medievala






#Article 345: San Martin de Tor (303 words)


San Martin de Tor auda adum con Corvara, Badia, La Val y Mareo pro i cinch comuns dla Val Badia. A San Martin à l'Istitut Ladin Micurà de Rü sia senta prinzipala. Tl ciastel de Tor él l Museum Ladin.

Te chest museum végnel splighé les origines dla cultura ladina. I romans ova enlaouta n sistem standard per l'organisazion dles stredes ti paisc. Aldadò de chest schema dess ence San Martin ester gnù studié. I paisc gniva partis ite te nuef chedri. Na roa á tl'eté medievala desdrut na pert de chest sistem a na moda che ala ne va nia plu da l reconesce deplen. Cheder dess ence ester steda la rejon per l'inom Gader (cuader, cheder) dé a la valeda.

Tl ann 1930 é Lungiarù y La Val che fova entrami comuns autonoms vegnus metus adum con l comun de San Martin de Tor. Tl medem temp é Rina gnù metù permez al comun de Mareo. La Val é tl 1965 endò deventé n comun a pert.





#Article 346: Santa Cristina (2210 words)


Santa Cristina ie n chemun de Gherdëina tla provinzia autonoma de Bulsan.

La populazion rejona al 90% ladin.

Tres sbuscamënc nasc tla prima nëidies i mejes de S. Cristina; l se trata de paurs che muessa dé jù na pert de si davanies (dant al dut roba che crësc tla natura Naturalien) ai vëesculi de Freising y de Augsburg, davia che chisc paures ova pu giapà propi da chisc vësculi la lizënza de unì tló. L luech de runcaudie (che vën dal latin roncare) lecorda scialdi tlèr che l ie unì sbuscà dan fé su cësa y tublà. Plu tert ie pona unic i grofs da Sacun y chëi di Wolkenstein a cumandé.

L prim documënt ufiziel ulache l vën dant per l prim iede l inuem de Gherdëina ie de ntëur l’ann 999, canche n grof Otto de Andechs ti scinca al vëscul Gottschalk de Freising plu puscions, danter l’auter nce l forestum ad gredine I .
Scumenciamënt dl 12. Centené:

Tl luech ulache l ie aldidancuei la «cësa dl meune (sun plaza de dlieja; ressaneda dal prim partimënt nsù l’ann 1990) dessel vester stat na capela benedida al inuem de S.Cristina.

L prim iede ven numinà nosc luech ufizialmenter te n Urbar: Huba ad Sanctam Christinam, alias Altmösmer.

L vën nunzià per l prim iede la fabriga de na dlieja romaniga fata da n cër Meister Gross; nfin aldidancuei se à mantenì l ciampanil de mur cun si biei bancons. (L tët dl ciampanil, che udon aldidancuei ie sambenzenza ruvà leprò scialdi do.)

L vën stiftà n benefiziat per l furmescere.

La chemum porta l inuem de sand Christein.

Santa Cristina deventa la senta dla curazia Gherdeina (che depënd dala pluania de Laion) y l preve che tuva tló a se cruzië dl bën dl’anes de duc i abitanc de Gherdëina y nce de Colfosch (Colfosch fajova ntlëuta pert dla suneria di Wolkenstein y tucova percël pro Sëlva). Nteressant ie tlo n documënt da ntlëuta che disc che l pluan da Laion fova ubligà a mandé te Gherdëina (y ntlëuta ulova chël dì a S. Cristina!) n preve c he savova da rujené gherdëina y tudësch.
Bele plan se à pona un n luech ndolauter destacà dala gran curazia de Gherdëina deventan nscila nstësses curazies:
dl 1516 Colfosch, dl 1655 Urtijëi y dl’ann 1697 Bula. Mpermò l’ann 1735 ie Sëlva deventeda n benefiziat (che dependòva da Santa Cristina). Nteressant iel nce che mpermó l’ann 1902 se à Gherdëina destaci dala pluania de Laion canche Urtijëi ie deventeda pluania. Santa Cristina ie deventeda pluania mpermò l’ann 1922.

La dlieja vën benedida a unër de doi sanc: Sant’Antuene dal purcel y Santa Cristina de Bolsena.

Ai 13 de nuvëmber de chësc ann giapa S. Cristina n preve per si cont.

L vën benedì l presbitere nuef cun si pur ton spiz tl stil gotich.

Coche l fova ntlëuta usanza ti vën nce ala dlieja de S. Cristina fabricà prò na capela dai osc. Chesta , fata sambënzënza tl stil de si tëmp, baroch, vën benedida ai 15 de juni 1518.
La dlieja de S. Cristina ie architetonicamënter dastramp nteressanta, davia che n possa ancunté duc i stii de majera mpurtanza , dal stil romanich a chël gotich y inant su nchin a chël baroch. Mònce tl stil rococo ie da iel unì fat zeche, y plu avisa i trëi depënc a fresch ntëur ciampanil, che rapresentea la Stazions.

Freiherr Engelhard Dietrich von Wolkenstein se fej fé n ciastel per unì a sté d’instá, davia che l jiva da mac gën a ciacia. L’ciastel univa tlamà ciastel Gherdëina, ma davia che ël ova lascià fé ntëur via plu lec (n dij che l ne n dëssa vester stac da diesc a dodesc) per zidlé pësc de uni sort, univa chësc ciastel mé plu tlamà Fischburg (ciastel dai pësc).

Te chisc doi ani ie bonamënter unida restrutureda sciche toca sibes la dlieja che nce la calonia. Documentà ie l muradëur: Andreas Valgoi, muradëur a Tluses. Te chësta ucajion fòvel nchinamei unì cherdà adalerch per cunsëies l cunesciù archhitet Jakob Delai. (Savon che la familia Delai à fabricà l nëubl palaz mercantil a Bulsan, à laurà pea pra l Dom de Persenon y a Neustift, à fabricà la Elisabethkirche tl Seterzinger Moos y Sankt Margarethen a Sterzing, la Liebrauenkirche sun Jeun, la Heilig-Grab-Kirche sul Virgl pra Bulsan y mo truepa autres.)
Tla dlieja renuveda fòvel unì metù ite n bel autere nuef, fat da bera Christian Trebinger (tlamà nce bera Christl de Trëbe, prim gran scultëur te Gherdëina !).

Santa Cristina devënta curazia.

La chemun vën destacheda dala suneria de Gufidaun (cumandeda dla 1619 mpò dai Freiherren von Wolkenstein – Trostburg) y metuda pro chëla de Ciastel, giapan nscì na aministrazion autonoma.

Dò belau 20 ani de lëures fac pro la dlieja (ngrandimënt dla dlieja nstëssa y pitli auteresc nueves, bonamënter de Dominikus Vinatzer (dla gran dinastia di scultëures Vinatzer), ruva adalerch l vëscul Leopold von Spaur a la benedì ora da nuef. Nteressant iël tló povester junté leprò che la doi statues de San Piere y San Paul, che ie aldidancuei a man drëta y a man ciancia dla gran autere, fajova dessegur pert di auteresc de Dominikus Vinatzer (*1666 +1739) y de si mut Kassian Melchior (*1710 + 1789).

Sun plaza de dlieja vëniel fabricheda la prima scola a S. Cristina. Te chësc fabricat giapa lerch nce n cuatier per l mëune y per l urgrister. Sëuraprò fova chësta nce la cësa de chemun cun si ufizies y majon per la sentedes. Chësta cësa ie reseda la sënta de chemun nchin l ann 1970. Aldidancuei, y plu avisa dal 1989, ie tló laite la bibliotech y n pitl local cun cësadafuech per i jëuni.

Seniëur curat Martin Runggaldier se cruzia che l vënie ngrandida la dlieja, deventeda ntant true massa pitla. La dlieja vën slungeda (bonamënter dla lunghëza dla porica) y nce slargeda. Da una y l’autra pert ie unida junteda prò na naveda dla lunghëza de duta la dlieja (ulache l ie i pitli sestli y n va a pista). Pludessegur à ntlëuta messé uní zareda jù la capela dla fraternità dla madona di Abeti, che dëssa vester stata daujin ala dlieja da ntlëuta.

Do che n ova finà i gran lëures de ngrandimënt dla dlieja ie unì a Santa Cristina l vëscul de Trënt, Sen. Johann Nepomuk von Tschiderer, a benedì ora da nuef la dlieja.

N ucajion dla giaurida dl stradon nuef da Pruca ite vëniel nunzià per l prim iede ufizialmënter la mujiga de S. Cristina. Segur iel che a S. Cristina fòvel ntlëuta bele n cor de dlieja cun orchestre, ma l ne n ie mo nia stat mesum abiné ora da can.

L curat Sen. Martin Runggaldier arjonj che l vënie finalmënter scumencià a fé l spedel. L grunt per fe chesc garn fabricat ie unì scincà propi a cundizion che l muessa vester zeche de publich che va a bën de duc!

S. Cristina giapa n si ufizie dala posta (K.K. Postamt).

Gran eghes fesc su truep danesc a S. Cristina. Per rengrazie che degni a messé murì vëniel fata na pitla pelda sun Plesdinaz (sot al luech de La Creusc).

Tla cësa da Dosses vën giaurida la scola per l ziplé. (Cun desplajei vën cësta bele stluta do doi ani.)

La liea da mont tudëscia y dl’ Austria (Deutsch- Österreichischer Alpenverein) fej su la hitia te ncisles ti dajan l inuem de «Regensburgerhütte» per fé lecurdé da ulache ie unides la persones che se à cruzià de fé sù chësta hitia.

L vën metda su la grupa de destudafuech.

Sun Plan da Tieja vëniel fat per S. Cristina y Sëlva la scola per l ziplé.

N scumëncia a fabriché la scola nueva. Chësc gran fabricat, scialdi da snait per chei ani, à mpermò pudù unì finà defin do la prima gran viera. Bera Luis de Lorp mé à cuntà che ël se lecorda mò avisa coche ntan la viera univel tacà sù sun i puenc nteur scola via saudeies rusc che ne fajova nia bontà y ne laurova nia aslune assé a fé la ferata da Tluses nchin te Plan, che passova pu iust do scola via. A chisc puere perjunieres ti univel ciulà la mans do l spinel via y pona trac su sun i puenc iust tan insù che i ne dajova nia plu sëura cun la pizes di piesc.
Sce a n valguni ti savova ntlëuta l fabricat true massa grat – uemes de chemun messova se lascé cuiné che l ie ben massa de pertendù ulëi meter su na Università a S. Cristina – pona pòssen sën zënzauter dì che l ie stat na gran fortuna che n à proietà y fat la scola escila, ti pitan for lerch a duc i sculeies, nce ti ani 60, canche l ne n fova plu de 200!
N auter fat de gran nteres ie che per fé la scola àn petlà scioldi nce dala populazion, metan a jì na gran lotteria.

Nfin a chësc ann ova nce S.Cristina si cumpania di scizri. Scialdi nteressant iel tlo da di che la bandiera di scizri ova messé sparì ntan l tëmp dl fascism y che n la à abineda mpermò i ani 80. Sën iëla inò cumededa y fata su da nuef y possa unì purteda nteur canche l ie la prucescions.

Te scola bas ite vëniel metù a ji na scolina.

L vën metù a jì la prima canalisazion dal’ega da bever. N droch sun plaza de dlieja cun na bela scultura de Piazza de Cudan le corda chësc gran avenimënt da ntlëuta.

Na grupa de uemes se à metù adum y realisà cun l aiut y bënulëi dla majera pert dla populazion n forma privata, sambenzënza giapan nce cuntribuc dala man publica y nce dala « Stille Hilfe », n bel fabricat nuef me per la scolina, ti pitan lerch a doi sezions per n majim de 50 mutons y mutans.
L ann 1992 ie chësc fabricat unì dunà a la chemun cun la cundizion che l reste for n fabricat per la scolina.

Gherdëina mët a jì i campionac dl mont de schi alpin.
Per chësta ucajion iesen boni de realisé nce truepa nfrastrutures nueves te Gherdëina.
S. Cristina giapa na cësa de chemun nueva cun na blota sala per majera manifestazions.
Bas ite giapa nce l cor y la mujiga na bela sala per la proves.

A S. Cristina vëniel giaurida na Scola Mesana. Nchin sën fova cër duc y sculeies sfurzei a ji a Urtijei tla Mesana, ma ajache ilò ne fòvel nia plu lerch assé, ova S. Cristina mussù abiné te curt tëmp na soluzion. Riesc àn pensà de nuzé l vedl spedel, davia che puec ani dant se n fòva jites la munighes y a chëla moda òven messé dé su chesta nfrastrutura de gran mpurtanza.

Sun porica de dlieja vën fabricà n orgun nuef. Fat à l orgun Paolo Ciresa de Tesero tla Val de Flëm, depënt l à Silvio Senoner da Rijeda.

I destudafuech, che nchin sen fova te scola bas ite, giapa na sala nueva y plu adateda te n fabricat nuef dlongia scola.

Nce a S. Cristina ven fabricheda na bela cësa per l sport, ulache dantaldut la scoles po’ finalmënter tenì si ëures de ginastiga coche se damanda n nseniamënt atuel, ma ulache nce duta l’autra lies po’ fé si atività de sport.

La dlieja vën restrutureda sciche toca dedit ora. I depënc resta i medemi da dant, ma l ti vën jit do seuradut. Te chesta ucajion veniel nce metu ite n autere populer nuef y doi pulc per la letures. I biei leures de bront ie dl direteur dla scola d'ert Martin Demetz.

Ntan la restruturazion dl ciampanil sauta ora la vedla data 1525, sot a n pitl bancon dlongia la VII stazion. L ne n ie mo nia stat mesum abiné ora a ciche se referesc chesta data.

Te Ncisles vën teuta su miec l’ega da bever. Te chesta ucajion vëniel fat ora te ti auté via ala chemun de Sëlva 4 litri al secund.
Per ti tò l gran druch al’ega dan che la ruve ti reservars sëura Tlusel, veniel fat na zentrela dal strom. Chesta ie una dla pueces ulache l vën adurveda l’ega da bever, ma per la cualità dl’ega ne à chësc nia da n dì y per la chemun iel mò na pitla funtana de finanziamënt sëuraprò.

S. Cristina giapa n bel ciamp dal sport allergia, cun n ciamp reruler per l juech dla codla y n mplant per l atletica lesiera.
For l medem ann giapa nce i destudafuech na senta nueva, che do relativamënter puec ani fova bele deventeda massa pitla. Chësta senta vën fata danter la Chemun y la senta nueva dla Cassa Raiffeisen, y nce paieda n gran pert da chësta. Tlo iel sen scialdi plu lerch per i auti y nce na blota sala per pudei tenì reunions y nseniamënt per la furmazion che i destudafuech adrova. L majer utl ie dessegur chël de vester sun stradon.

La scola elementera vën ressaneda y ngrandida.

La scolina, deventeda massa pitla y nia plu cis adateda ai tëmps de aldidancuei, vën ressaneda y ngrandida. Da moinla à lerch trëi sezions.




#Article 347: Sargon de Akkad (102 words)


Sargon de Akkad, ince conesciü sciöche Sargon le Gran, é sté re dl Imper acadich dal 2335 dan C. al 2279 dan C. Al é sté le terzo re che á unifiché i raiuns di Sumers y al á metü n imper dër gran che tolô ite la Mesopotamia y pertes dla Turchia d’aldedaincö. Al é protagonist de tröpes composiziuns leterares dla Mesopotamia y al é na figöra mitica tla leteratöra neo-asira danter l’ VIII y le VII seco dan C. La storia de sües raisc umiles ti somëia a chëra de Mosé, dl patriarch biblich Ujöp y de Cirus de Persia. 










#Article 357: Saturn (122 words)


Saturn ie l sest planet dl sistem sulèr en orden de distanza dal suredl y l second majer planet do Jueve. L inuem Saturn ven dal dië roman Saturn. L simbol dl planet ie la fauc dl dië Saturn (Unicode: ♄). 

Saturn ie n gigant gassëus, coche nce Jueve, Uran y Netun. Cun n diameter de zirca nuev iedesc y mez chel dla tiera, ie Saturn fat dat al dut de idrojen y elie.

Saturn à n sistem de aniei, fac dant al dut de particules de dlacia y stuep, y almanco 53 satelic. Titan ie l majer satelit de Saturn, y dl sistem suler do Ganimede, na luna de Jueve. Titan ie l'unica luna dl sistem soler à avëi n'atmosfera sënificativa.





#Article 359: Scrit (135 words)


N scrit ie n sistem de comunicazion danter la persones che ie basà sun l scrì, chël uel dì cun la articulazion tres sënies scric de n lingaz, una dla tecniches cultureles fundamenteles. N scrit ie metu adum da paroles te n alfabet. 

La scritura ie uni mesum de trasmiscion de nfurmazions tl tëmp nce sce l ne ie nia la rapresentazion dl rujenà, sciche tla scritura dla mujiga, dl’algebra, dla chimica y dla cartografia y te d’autra scritures.Tla scritures alfabetiches ie l scrit la rapresentazion dl lingaz rujenà cun sënies, i grafems, che formea i sistems de scritura liei al sistem de letura curespondënt. 

La scritura latina ie sistem de scritura che ie unì laurà ora dai romans antichs y che vën adurvá te deplù formes te gran pert di scric a livel mundiel.




#Article 360: Secunda Vera dl Monn (499 words)


La Secunda Vera dl Monn vëgn conscidrada la maiú vera armada tla storia dl’umanité pro chëra che 
por sis agn, dal 1939 al 1945 él gnü a se le dé danter 55 y 60 miliuns de morc. Ara á metü man ai 1. de
setëmber dl 1939 cun l’atach di Paisc Todësch sot al Nazism ala Polonia y á ruvada ti raiuns europeics ai 8 de má dl 1945 cun la capitolaziun di Paisc Todësc y ai 2 de setëmber dl medemo ann cun la 
capitulaziun dl Imper iapanesc do i bomabardamënc atomics sön Hiroshima y Nagasaki da pert di Stac Unis d’America. 

La popolaziun zivila é stada vitima dla vera te persecuziuns, deportaziuns y bomabardamënc. Le Terzo
Reich â porté inant l’Olocaust por copé jö la popolaziun de etnia ebraica y na politica de 
reorganisaziun etnica tl’Europa de zënter-ost che odô dant la deportaziun de deplü popolaziuns 
slvades, di zingaindri y de düc chi che gnô conscidrá nemisc dl regim nazist o dla raza ariana.
Ala fin dla vera n’â l’Europa nia plü le primat politich-economich a livel mondial, che gnô surantut dai 
Stac Unis d’America, che â la cuntraposiziun dl’Uniun Sovietica. Aladô dla gran desdruziun gaujada 
dala vera él nasciü do la Conferënza de S.Francisco ai 26 de jügn dl 1945 l’Organisaziun dles Naziuns Unides (ONU).

Tratan la Secunda Vera dl Monn n’ê les valades ladines nia plü scenar de fac de vera; gnanca la vera 
zivila y le combatimënt partisan n’â trat ite daldöt le raiun ladin. Te vigni caje ne roâ tröc di cherdá sot
ales ermes nia plü a ciasa y tröc ê alalungia prijoniers de vera. 

Cun l’ocupaziun dles provinzies de Balsan, Trënt y Belun da pert di Todësc ai 8 de setëmber dl 1943 y cun la creaziun dl “Raiun de Operaziun Alpenvorland” s’architâ l’emigraziun sforzada di optanc. Al gnô mené demez dai comuns i podestá fascisć y Ampëz y Fodom roâ indô pro la Provinzia de Balsan. 
Danter i 32 Südtirolesc che ê gnüs copá tl atentat de Via Rasella a Roma nen êl ince sis de Ladins. 
Deplü Ladins roâ ince ti ciamps de conzentramënt y al ê ince sté vitimes di nazisć sciöche Merch 
Dapun de Badia, che gnô stlopeté dala SS ai 29 d’agost dl 1944 a Solaneres por avëi refodé le 
joramënt a Hitler. Al ê ince gnü copé Engelbert Mahlknecht da S.Cristina, Vijo Alfreider d’Antermëia, 
Emilio Palla d’Andrac y Sciandro Pitscheider de Badia. Dl 1944 â la SS stlopeté a Moena diesc porsones
che â ermes te ciasa. 

Cuntra la fin dla vera él gnü a se le dé vendëtes danter i optanc por i Paisc Todësc y chi por la Talia. Na 
spediziun de partisans belunesc â secuestré tröpes porsones aratades colaborazionistes di nazisć te 
Gherdëna y te Badia, de chëres che cinch de Gherdëna ê gnüdes copades. 
Les trupes americanes ocupâ ai 2 de má dl 1945 le “Raiun de Operaziun Alpenvorland” insciö che al 
se roâ la vera tles valades ladines dles Dolomites. 




#Article 361: Silvester Erlacher (105 words)


Le dr. Silvester Erlacher de Plaza é nasciü dl 1910 a La Plí de Mareo y é mort dl 1991. Al é sté diretur de deplü scores a Urtijëi y ai 1. de merz dl 1949 ál dé fora le pröm numer dla plata Nos ladins, de chël che al á dé fora 507 numeri cina le pröm de jené dl 1972 y che á spo ciafé l’inom La Usc di Ladins. Dl 1951 ál scrit la Storia dai Ladins dla Val Badia. Al é gnü nominé mëmber d'onur dla Union di Ladins y l'Istitut Ladin ti á surandé le pest Aisciöda ladina.

Persunaliteies ladines




#Article 362: Silvestro Arduino Franceschi (111 words)


Silvestro Arduino Franceschi 1870-1897 ie n autur ladin

No t'ei desmenteà 
O mè Anpezo bel 
Sirà ei duto 'l mondo 
Ma son po senpre chel 
Vedù ei bela crodes 
Valades, gran zitàs 
Ma el paradis terestre 
Tu, solo tu te 'l as 
Se ciata da pì partes 
Fos calche fedel sén 
Ma pì che a ti Anpezo 
No s' i po portà ben 
Anche coi straniere 
Se pasa dei biei dis 
Ma in te, o bel Anpezo 
S' a senpre el paradis 
Su ra tò patria tera 
Cresciù 'l é chel prin fior 
Che rende a dute cuante 
Un tremolà del cuor 
E là chel santo siolo 
M' a senpre consolà




#Article 363: Simon Caratsch (124 words)


Simon Caratsch ie n autur rumanc (nasciü a S-chanf, 25/5/1826 – S-chanf, 27/2/1892).

Stredas d’fier in abbondanza 
Avains nus in nos Chantun, 
Ma pürmemma, in sostanza 
Auncha pochas in funcziun, 
Quasi tuottas sun be stedas 
Sco ch’iin disch concessionedas ; 
Col Vapur viaggiains svelt 
Be da Coir’ a Mayenfeld! 

Progettedas füttan prüma 
Splügen, con il grand tunnel; 
Sant Murezzan — Pontresina 
L’uschê dit grand Caroussel 
Della Banca d’ Winterthur. — 

Poi vain quella chi da Lec 
As unir gess con Landeg ! 

Motiver stuvains eir quia 
La pii bella, in varded, 
Da Badrutt gran ferrovia 
Pels tourists in temp da sted. 
Alp Lanyuard e Pontresina ; 
Sant Murezzan e l’ Alpina. -) 
Tuottas sun, sco cli’ün soul dir, 
Stredas d’ fier del avegnir ! 




#Article 364: Sisto Ghedina (5497 words)


Sisto Ghedina é nasciù ai 25 de messel 1899 tla vila d’Alverà via en Anpezo y é vegnù batié l di do tla gliejia de San Iaco dal caplan Jan Mersa (da Calfosch). Al fova l terz mut de Antonio Ghedina (1863-1935) y de Rosa Manaigo de Ago (1867-1948); si fredesc plu vedli ova inom Eugenio (1895-1956) y Caterina (1897-1957), chi plu joegn Guido  Giuseppe (1902-1951) y Quintino (1904-1969). L sourainom de ciasa fova Fraio, che vuel dì “da les manies lerges, de bon cuer”. Encueicondì él ciamò na boteiga de souvenirs che porta chest inom tl Corso Italia nr. 74 tl zenter de Cortina.

Do la scola elementara a Cortina é Sisto Ghedina, che se ova dagnora fat saurì a scola, vegnù mané a studié inant a Persenon (“a emparé todesch”, desche al vegniva dit). Ilò àl abité per n struf tl Cassianeum y dedò te na ciasa privata y à frecuenté l ginase y l lizée di Augustins a Neustift, olache al à fat l ejam de maturité ai 27 de setember 1921. Anter si professours òvel personalités sciche Anselm Sparber (todesch, storia, geografia), Karl Meusburger (matematica y fisica) y Ambros Giner (religion, plu tert prelat de chel convent). L soul auter ladin te sia classa fova Fonjo Frontull da La Pli de Mareo, che vegnirà plu tert organist dl dom de Persenon. Tratant si agn de scola auta fova Sisto, che ova dret na bona oredla per la mujiga (al sonova l clavier y i orghegn da mantesc) dirigent de na orchestra de studenc; al fova ence member dla assoziazion de studenc ”Unitas”. Sisto Ghedina à duta sia vita tegnù l contat con si compagns de scola y à dagnora tout pert a les encontedes de matura organisedes regolarmenter.

Tratant si agn de scola auta él rot fora ai 28 de messel 1914 la Pruma Vera dl Mond. Apeina che Sisto à abù complì i 18 agn, él vegnù cherdé sot ai 13 de setember 1917 y mané tla Galizia. Do da n valgugn meisc ilò él vegnù trasferì con l 3o regiment di scizeri Sanciana/Innichen (III batalion Anpezo) sun l front dl Lusinc/Isonzo, olache al é romagnù enchin a la fin dla vera.

Do la maturité se à Sisto Ghedina scrit ite tla facolté de medejina dla université de Bologna, olache al se à laureé ai 18 de messel 1927. Do dal tirozine tl ospedal da Persenon (28.7.-15.12.1927) àl dé ju l ejam de stat y à ciafé ai 21 d’auril 1928 da la université de Milan la abilitazion profescionala da chirurgh. Dedò à l dr. Ghedina laoré tl ospedal de Persenon enchin al 1 d’aost 1928 sciche assistent “efetif” y spo enchin al 1 de merz 1929 sciche prum assistent dla repartizion chirurgich-ginecologica. Te chest temp se àl ence spezialisé te radiologia.

Con l prum de auril dl 1929 é l dr. Sisto Ghedina vegnù nominé ofizial sanitar y dotour de comun de Mühlbach (Puster), stiera che fova steda enchin al 1924 de n auter ladin, l dr. Vijo Vittur (da Pescol / Badia). Adum con l post da mede de comun de Mühlbach (che ova da se cruzié ence di comuns de Vandoies y de Terenten) ova Sisto Ghedina ence sourantout l’enciaria de dotour dla cassa malatia per l comprenjore sanitar de Mühlbach, Natz Schabs, Vandoies y Terenten y emplù chela de dotour dla Verda de Finanza y dl personal dla ferata dl raion de Vandoies. Ai 1 de messel 1931 él ciamò vegnù nominé dotour dla ONB (Opera Nazionale Balilla) per i comuns de Mühlbach y Vandoies.

Do avei arjont na certa segureza profescionala y finanziara, à Sisto Ghedina podù maridé ai 29 de fauré 1930 sia chestiana Augusta Notburga Siener (*29.3.1908 - †15.2.1995) dla conditoria “Unter den Lauben” da Persenon. Bele ai 28 de mei dl medem ann àl spo davagné l concurs per l post da “medico chirurgo condotto” dl comun y dla cassa malatia de Sterzing, ma al ne à nia podù sourantò chesta stiera ajache la prefetura ova entratant anulé dut l concurs. Ti agn do àl tout pert a deplù concursc per na stiera definitiva da dotour ti comuns de Bornech (24.6.1932), Sterzing (23.12.1932), San Laurenz (16.12.1933), Lana (29.7.1933) y Persenon (10.2.1934), ruvan o al secont, al terz (a San Laurenz) o al cuart post (a Lana). Ai 15 de jugn 1934 àl spo davagné l concurs per l post definitif de ofizial sanitar y dotour de comun dl comprenjore sanitar de Mühlbach. Demé n meis dedò éssel ence venciù l concurs per na stiera definitiva a Vahrn, a chela che al à spo renunzié. Ti agn passés a Mühlbach él vegnù al mond i doi mutons dla familia Ghedina: ai 3 de november 1934 Adriana (ala stà encuei a Dispruch/Arzl) y ai 29 d’aost 1937 Rinaldo (che viv a Maran olache al laora sciche enjignier de implanc portamont). L dr. Ghedina ova tout ad enfit n cuartier sun la plaza de comun numera 51. Te familia rejonova l pere con i mutons y i mutons anter ei y con i genitours demé ampezan, depierpul che la oma rejonova todesch.

Do che Hitler ova anetù l’Austria y dantaldut pervia dles Opzions fova l clima te Südtirol deventé scialdi rovent y ciarié de tenjion. Davia che la familia de sia femena ova mostré simpaties per i todesc y fova plutost per opté forapert, à l dr. Ghedina tout la dezijion de jì zeruch a Cortina, olache la situazion fova ciamò plu chieta, ajache l raion fajova pert dla provinzia de Belun. Bele ai 20 de messel 1938 àl fat domanda per la stiera de dotour de medejina generala pro la cassa malatia de Cortina, ma tl concurs él ruvé demé al secont post. Ma canche al à davagné ai 24 de merz 1939 l post da dotour de comun de Tluses (Cluses) àl renunzié y ai 1 d’otober 1939 se àl ence lascé mete en aspetativa per “rejons familiares” te sia stiera a Mühlbach.

Pernanche al ova ciafé ai 13 d’auril 1940 l’autorisazion da podei daurì n ambulatore privat (con aparat Röntgen), s’à l dr. Ghedina trasferì con duta la familia via en Anpezo. Puech dedò, ai 7 de setember 1940, él deventé dotour y diretour sanitar dl “Ospedale Civile” de sie paisc. Al medem temp él ence vegnù nominé ofizial sanitar y dotour de comun suplent (enchin ai 30.11.1941 empede l dr. Florio Gasperi che fova amalé), sciche ence dotour dla “Ferrovia delle Dolomiti”. Con i 10 de dezember 1940 àl perchel renunzié a sia stiera a Mühlbach. Ai 27 de jugn 1941 se à l dr. Ghedina candidé per l post definitif da dotour de comun de Cortina, ma al é endò ruvé demé secont.

Entratant fòvel rot fora la Seconda Vera dl Mond, ma la situazion via en Anpezo fova ciamò plu o manco chieta y calma. I mutons dl dr. Ghedina jiva a scola, olache ai emparova talian y vegniva educhés dai maestri (duc da foradecà) tl spirit dl fascism. Sia muta Adriana se recorda ciamò aldidancuei coche i maestri ti ensegnova ai mutons che i Alpini valorousc ova “deliberé” Anpezo da la “perjon austriaca”, y chest a na maniera che i pici scolés jiva spo a ciasa a ti tré dant a si peresc che ai ova combatù sun la pert “fauza”. Per podei laoré da dotour se ova l dr. Ghedina messù scrive ite tl PNF (Partito Nazionale Fascista) bele ai 3 de merz 1925, ma sie sentiment per l fascism é dagnora sté dret resservé. Canche sia fia Adriana fova vegnuda chirida fora da la scola per dì su na poejia en gaujion de na gran festa fascista, ti òvel baié dant tant die de ester amaleda, che l di dla manifestazion àla ciafé dassen la fioura y à abù da sté te let.

Ai 12 de setember 1943 ruvova la Wehrmacht a Cortina. Sen fova l dr. Ghedina te na situazion zitia y particolara: da una na pert fòvel un di puec ampezans che rejonova ben l todesch, da l’autra fòvel mede y chirurgh y perchel na persona de responsabelté tla Cortina declareda dai todesc “zité lazaret” (ilò vegnìvel curé i milesc de feris dla batalia de Montecassino). Te sia funzion da dotour él sté bon de ti sparagné a trueps conzitadins y souraldut a trueps judiers, che s’un fova sciampés di Paisc Todesc y ova cernù sciche residenza Cortina (che ova bele arjont n cert renomé sciche stazion de turism mondana), l internament tl KZ con i declaré “nia trasportabli”. Tl cajo de un de si amisc ebraics, l artist y pitour de paesajes talenté Clemens Fränkel, é endere si sforc stés per nia: el à messù jì tl lager de Dachau, olache al é spo mort. Chesta é steda na gran mueia per l dr. Ghedina.

A la fin d’auril dl 1945 fova la vera ruveda: i saudés todesc s’en jiva da Anpezo te de gran colones longes. Canche l dr. Ghedina ti à dit a un de ei: “La vera é finida!” ti à chest responù manacious: “Nos on tres ciamò nostes ermes!”. Spo él ruvé adalerch i partisans y i americans. Ti americans matulins vedova l dr. Ghedina ben i deliberadours da la tirania nazi-fascista, ma nia jent de cultura: enscì ne ti en àl mai empodù a la media da ciaugné, la chewing gum (ence a si mutons ti òvel proibì de s’en lascé scinché) y ciamò demanco a la mujiga jazz.

Atira do la fin dla vera ova l CLN (Comitato di Liberazione Nazionale) metù su n comité che dovova abiné y ciastié i “colaboradours di nazisć”. Canche al é tomé te chest contest ence l inom dl dr. Ghedina, se à d’autri membri de chest comité dassen lascé su. An savova avisa tant  de vites che l dr. Ghedina ova salvé con si ”zertificac de nia trasportabelté”. Cie che i partisans minova con “ciastié” savòven al plu tert do sia spedizion punitiva a mez mei dl 1945 te Gherdeina y te Mareo; y ence te Anpezo fòssel suzedù n massacher sce l comandant militar ingleis ne fossa nia sté bon da paré cialà al ultim moment.

Canche i trei comuns ladins de Anpezo, Col y Fodom ti é vegnus “retus” – do la fin dla vera, ai 4 de mei 1945 – dai americans (sun enciaria dl CLN) a la provinzia de Belun, s’à a Cortina atira formé n comité de zitadins (“Unione Popolare Ampezzana”) che se damanova te jolantins scric per ampezan y ingleis da podei passé endò sot a Bulsan o almanco da podei fé n referendum. A cef de chest moviment fòvel l dr. Ghedina. Ajache al ne se ova politicamenter mai dé ca per degugn, no da la pert di talians, no di todesc y daldut ne nia per i partisans, fòvel na persona dret stimeda te Anpezo. Emplù savòvel da rejoné ben deplù lingac, dantaldut l todesch, y vegniva respeté sciche academich. Desche portaousc de chi che volova la reunificazion con Bulsan raprejentòvel la volonté clera dla gran maioranza dla popolazion ampezana. Atira é l dr. Ghedina vegnù tout de mira dai carabiniers: te raporc menus végnel descrit sciche “intrigant antitalian” y “militant influent dla Volkspartei” che laora “per l’anescion de Anpezo a l’Austria”.

La Talia savova avisa che gran pert dla popolazion de Souramont sostegniva chesta ghiranza y perchel fajòvela dl dut per descredité i reprejentanc di ampezans sciche “austriacanc” y “filonazisć”. Emplù provova la Talia tres si raprejentanc locai da despartì i ladins: les assoziazions sudtiroleises Union di Ladins de Gherdeina y Union Culturela di Ladins dl prof. Max Tosi a Maran vegniva sostegnudes ofizialmenter ajache a) ales ova n program blot cultural y b) an minova enscì da destò i ladins dal influs dla SVP; tla provinzia de Trent vegniva la Lega Indipendente Ladini delle Dolomiti (LILD) dl fascian Guido Iori Rocia sostegnuda adascousc, ajache ala fova ben per la reunificazion di ladins, ma te na provinzia de Bulsan che dovova resté pro la Talia; la Unione Popolare ampezana alincontra vegniva dassen combatuda ajache ala fova dl dut a una con l program separatist dla SVP.

Sciche avertiment él ruvé t’Anpezo a la fin de mei dl 1945 n camion con partisans che à ciarié su vint sostegnidours dla Unione Popolare per i mené a Belun “a n control”, sciche al vegniva dit. Demé che l camion ne é nia pié via contra Belun, ma con n dret desfratament tla direzion dl Jouf Trei Croujes, enlaouta zenza n’anima. Savan sciche la “spedizion punitiva” di partisans te Gherdeina fova juda fora, àn atira alarmé l comandant militar ingleis che é spo al ultim moment sté bon da archité l camion y l sforzé da dé outa. Enscì se l’à duc i 20 ampezans caveda con na gran sperduda, ma é restés sans enton. La Unione Popolare ne se à nience lascé ensciautrì canche al é vegnù saré via y en pert bandì, anter mei dl 1945 y l 1946, entourn trenta ampezans (anter chisc ence joegn de 14 agn!). Anter aost dl 1945 y mei dl 1946 ti él vegnù mené deplù memorandums ai aliés y an à ence metù a jì racoiudes de sotescrizions y de gran manifestazions per la reunificazion di trei comuns de Souramont con Bulsan. Ma davia che degun partit politich dla provinzia de Belun ne sostegniva les ghiranzes ladines, se à i ampezans organisé enstesc y à metù su n moviment politich interladin: “Zent Ladina Dolomites”. (Paul Videsott)

Entourn 3000 Ladins desmostra sun l Jouf de Sela
Me sento veramente onorà, inze ra me funzion de presidente de ra “Zent Ladina Dolomites”, de ve podé parlà a chesta magnifica nostra prima reunion al Pas de ‘l Sella.

Permetéme, prima de duto, de ve portà i salude pi sinziere de dute i nostre amighe anpezane, che par ra lontananza o par outra rajos i no n’à podù vegnì con nośoutre come che i arae vorù.

No n’é ra prima ota inze ra storia che ra śente ladina de ra zinche valades dolomitiches ra se raduna inze un unico bloco par seguì dute insieme al medemo destin.
Ra fondamenta de chesta nostra union, r’é stada fata śa un mes, al 15 de śugno al Pas de Gardena agnó che, in chel di, i s’aea radunà dute i esponentes de ra zinche valades par confermà el desiderio de ra gran parte de ra so śente. E proprio là, su chel pas, ‘l é stà fato el programa de ra nostra union “Zent Ladina Dolomites”.

Duta r’outoritàs conpetentes es é stades informades, e da parte mea me sento in doer de ve fei avertide che r’outoritàs es m’à dimostrà conprension e ben voré… in spezial modo So Ezelenza el dott. Innocenti, Prefeto de Bolzan. Par chesto nos i esprimon ra nostra riconoscenza pi viva, anche par ‘l apojo che ‘l m’à dà e che io son seguro che ‘l me darà anche da ca inaante. ‘L anunzio de ra costituzion de “Zent Ladina Dolomites”, co ‘l so programa, ‘l ea stà mandà a duta ra gaśetes pi conosciudes de ‘ste śones, ma me despiaje che gran parte no me ’l èbe vorù publicà. Velo lieśaré io ades:

b)      Di far parte integrante della provincia di Bolzano, quindi conseguente ritorno del Distretto di Ampezzo-Livinallongo e Colle S. Lucia, nonché annessione alla stessa provincia della Valle di Fassa e dei Ladini della Val di Fiemme.

Śente ladina! A vośoutre ra resposta! Se voré coscì, iscrieve dute in masa a chesta union!
Inze chesta union, nośoutre ciataron ra forza par fei varé i nostre derite e par fei tutelà i nostre interese. Nośoutre son senpre stade moralmente leade – se no n’outro – da l nosc caratere: fedeltà, onor, onestà, spirito de sacrefizio, amor a ‘l laoro e tacade sora ‘l duto a ra nostra crodes.
E sora ra nostra śente, sora ra nostra ciaśes, sora ra nostra valades invocon ra benedizion de ‘l Signor… e Dio el me aiutarà!
Viva ra “Zent Ladina Dolomites”!

L é chesta ra prima ota che ra Śent Ladina de ra Dolomites r’à ‘l modo de i podé fei ruà el sò saludo par radio a dute i so amighe, anche a chi pi indalonśe, anche a ci che fin ancuoi i no n’à podù o i no n’à vorù se ciatà insieme con nośoutre par conosce i vere scope de ‘l nosc moimento indipendente e el nosc programa.

Ra Śent Ladina de ra Dolomites, che da secole r’aea abù modo de se mantegnì unida intrà ra so crodes, destacada oramai de ‘l intiero da chi outre doi ciape de ra so antica raza: i Romance de ra Svizera e i Ladis de ‘l Friuli; da ‘l 1923 r’é stada ancora na ota sacrificada su r’ara de ra politiga nazional-livelatrize de ‘l fascismo, da chera politiga antiumana de snazionaliśazion che, masima inze ra tèra concuistades, - come ‘l’ à bù dito un di Mussolini - no in seguito al resultato de na guera de redenzion, ma de ‘l prin ato de ra revoluzion fascista, che r’aea ciatà casù ‘l taren pi adatà par se manifestà con duta ra so crudeza.

E ra Śent Ladina r’à abù da soportà duto! Enfes de odie, de oprescios da parte de diśoneste e de outoritàs mandades casù con un seguito da clienteles, come inze na tèra barbara, ancora da coloniśà, inze na tèra agnó che dute i sfrutamente i ea parmetude a chi preileiade che i aea fato soes ra teories nazional-fascistes. Da soportà par anes e anes, che r’èa stada uśada, da secole a ben outre sistemes da parte de goerne e de outoritàs, ben presto r’à bù da se vede ancora sparpagnada sote tre Proinzies, deferentes par coltura, storia e tradizios. Redota a na menoranza, senza propie derite, senza rapresentanzes, senza libertàs.

E cuscì, senza outre derite fora de chi de i serbe de ra gleba, ra s’à vedù ruà su ‘l orlo de ‘l prezipizio. Ra s’à vedù spalancada senpre depì, ra buja che ‘l fascismo el i aea parecià par ra seporì co ra so storia antica, co ra so tradizios, co ra so parlada.
Ra Zent Ladina tiegnuda par vinte e pi anes senpre de daòs o da parte, vardada con sospeto, con desprezo, fosc anche con invidia, ma zerto con odio senza rechia, r’à sapù però mantegnì intato ‘l antico senso de libertà eredità da chel fiero e pur dozile popolo, recordà da ra Storia, che par prin ‘l i aea dà ra vita a dute i Ladis: el popolo de i Rete.

Ma ra Śent Ladina che con duto chesto pasà de miśeries r’à ancora puro inze ‘l so sango ‘l senso de ‘l onor, de ra fedeltà, de ‘l amore propio, ‘l senso de ra justizia al masimo grado, stufa oramai de se vede senpre e ne outro che calcolada come na śente misteriośa, salvaja come ra so boscaies o ra so crodes, tiegnuda quaji come un calche ojeto da sarvì e fosc anche con pietà par i so costumes, ra so festes, el so folklorismo, ra so tradizios riches de lejendes, dapò anes e anes de sacrifizie, de speranzes, de miśeries ma anche de fede, ancuoi a r’enfa de ‘l vento de ra libertà che oramai ‘l à spazà via bona parte de i spegaze fate da ‘l fascismo, ra alza ra vosc, par domandà finalmente justizia! Justizia par ci che i à padì senza colpa! Justizia par ci che à sfadià e che sfadia, justizia in nome de ra noa libertà par lore e par ‘l so avenire!

Justizia! Par podé se defende i so intrese inze ra so valades e fora de chestes! Par podé vive respetade e tradade no pi da sudite, ma da zidadis.
Ra Śent Ladina ra domanda de viegnì reconosciuda ufizialmente come grupo etnico indipendente de ra Dolomites, de se vede unida duta insieme sote chera proinzia agnó che r’à i so majore intrese de conomia, de turismo, de comerzio, sote chera proinzia agnó che r’é leada da rajos de vita, agnó che śa secole r’à ‘l so zentro de svelupo e de progreso, agnó che ra se sente leada da afinitàs etniches, storiches e culturales.

El programa de ‘l moimento endependente de ra Śent Ladina de ra Dolomites no n’é un de i solite programes, parecià da politigantes de mestier, che i vien regalade a ra śente, par calche scopo pi o manco intresà, ma un programa nasciù inze r’anima de ra śente Ladina, che ‘l s’à madurì inze ra so coscienza, prima ancora, tanto prima, che ‘l viegnise betù śo par iscrito, ‘l é el programa che duta ra Śent Ladina ra ‘l sentia e che da tanto tenpo ra ‘l aea fato so! Solo ra spietaa de aé i so cape, degne de sarvì i intrese de ‘l popolo, par ra còuja de ra comunità.

E ancuoi ra Śent Ladina r’à fato sentì anche ra so osc par domandà che i Comunes de ‘l antico destreto de Anpezo: Cortina, Livinalongo e Col de Santa Luzia, i torne d’outorità a ra so proinzia de Bolzan. Che i Comunes de ra Val de Fascia e chi de i Ladis de ra Val de Fieme i viene destacade da ra Proinzia de Trento e pasade a chera de Bolzan. E enfin ra domanda ancora de podé seguì in duto e par duto el destin de chesta Proinzia, come grupo etnico destinto, con propie rapreśentantes, democraticamente elete da ra śente ladina, intrà de ra so śente medema.
El nosc moimento el stanpa anche ‘l so jornal: “Zent Ladina Dolomites”, jornal che ‘l no n’é sovenzionà da negun, e par chesto ‘l no n’é leà a negun partito, a negun intrese de ghenghes o de speculatore (par i abonamente basta scrie: a Meran; Casella postale 200). Par evità confujios beśen dì però che ‘l nosc moimento ‘l no n’à nuia a che fei o a che vede co r’Unione Ladins de Meran, o col so programa esclusivamente culturale. Inze ‘l nosc moimento se pó notà dute i Ladis, senza reguardo a ra so idèa politighes o a i so sentimente nazional. ‘L é del resto una de ra tradizios de ra śent ladina, chera de respetà r’idees de dute, ma anche chera che podé pratende de ese respetade da dute, par podé i tende a i so laore, in santa pasc e in concordia con dute.

El nosc moimento, zerto par el so caratere endependente, ‘l vien vardà oramai con sinpatia da outoritàs, da rapresentantes de i partide politiche veramente coscienzios, da parsonalitàs e da scienziate. Anzi propio i dis pasade i é ruà al diretor de ‘l nosc jornal na letra de ‘l ilustre Maestro de ra Ladinità, el Profesor Carlo Battisti de r’uniersità de Firenze, che ‘l se congratula con el e ‘l i manda i suoi augure pi sinziere. Augure, che, par nośoutre i é na promesa e na zerteza. “Saluto – ‘l scrie – con molta simpatia questo nuovo atteggiamento di cui si rallegreranno con me quanti hanno a cuore la conservazione dei costumi e dei dialetti importanti”.
Na gran zerteza spezie inze chesto momento, che i nemighe de ‘l nosc moimento (e ci no n’elo che ancuoi che i no n’ebe i so nemighe?) – dirae quaji i solite fariśee – i bete in moto duta ra so canaiada pur de podé ruà a scuerśe el nosc moimento sote un caligo de falsitàs storiches, de contraste, e anche de calunies. E duto chesto par paura, solo par ra paura che i ebe da i mancià ra tèra sote i pès!

No contente ancora de aé scrito, e fato scrie, che i anpezane, par ejenpio, i no partien al grupo etnico ladin, ancuoi i rua a voré sostegnì che i vere ladis sarae solo chi de ra Val Badia. Podason al reguardo se reciamà a cuanto i à bù scrito fin ades maestre de fama internazional, no solo taliane, ma anche todesche, svizere, franzejes, englejes, ma par nos ancuoi no fesc de beśoin, tanto me basta r’outorità de chel insigne maestro che ‘l é ‘l Prof. Carlo Battisti, che inze ra so profonda opera “Popoli e lingue dell’Alto Adige” stanpada da ‘l 1931 a pag. 99 ‘l scrie: “Il lessico delle attuali parlate ladine dell’Alto Adige, che risuonano nella Valle di Fassa, di Gardena, di Badia e di Marebbe, e, al di là del nostro confine, in quelle di Livinallongo e di Ampezzo…” Mentre che a pag. 78 parlando de ‘l organismo gramaticale el dimostra che ra diersità fra l’attuale dialetto cadorin e chel anpezan ra s’à podù mantegnì in conseguenza de ‘l confin oustriaco. Negun se podarà parmete de podé bete in dubio chesta dechiarazios de ‘l pi ilustre glotologo contenporaneo, che oramai prima, del 1929, inze ra so prefazion al lesico de ‘l nosc Dotor Majoni ‘l sostegnia con proes che ‘l dialeto cadorin ‘l é un dialeto veneto a deferenza de chel anpezan che ‘l é ‘n dialeto ladin, pur aendo tolesc su tanta parola talianes.
Ma se chesto no fose ancora asei, basta lieśe ce che ‘l medemo Profesor, śa tenpo ‘l scriea su ra “Rivista linguistica romancia”stanpada a Pariji, a la pajina 419: “durante la guerra e negli anni immediatamente successivi la questione ladina assunse per motivi sentimentali, cui tutti ci inchiniamo, un carattere speciale che fece alle volte trascendere involontariamente la ricerca al di là del campo serenamente scientifico”. Paroles chestes che sbola co ‘l fer roente, come i se merita, chi studios che i se val de ra so fama par fei de ra scienza na materia comerziale, e, manco mal se i se pardese senpre a negà ra so convinzios par ‘n sentimento puramente patriotico, che, in chesto cajo anche nośoutre onestamente se podason inchinà daante un simile sacrifizio, ma no mai, co i trata de se lascià conprà, mangare par un pugn de carta stanpada.

De ‘l resto r’afermazios de ‘l ilustre Profesor es é stades confermades anche da ‘l outor de “I ladini delle Dolomiti” Vincenzo Filippine (Athesia Augusta, Bolzan, anno fascista XXI), che ‘l sostien ra medema opinion de ‘l Battisti. E se poderae parlà ancora de r’incluśion de Anpezo, a ra pari de i Comunes ladis de ra proinzia de Bolzan, inze ‘l acordo par ‘l espatrio de ra minoranzes….ma ra speres de ‘l orloio es śira che fesc spaento e par chesto lascion ara par ancuoi…..

Poca paroles su ra volontà de i Anpezane de ese destacade da ra proinzia de Belun par tornà sote chera de Bolzan. ‘L é chesta del resto no solo ra volontà de ra majoranza de ra popolazion che ra s’à notà inze ‘l moimento de ra Śent Ladina de ra Dolomites, ma anche de chera minoranza, che fin agnere ra me contrastaa in duto e par duto e che, pur de podé aé ra venta, ra me ciamaa i separatistes, “chi alcuante solite”, mentre che lore i se calcolaa i sole che podese aé na esata viśion de ra realtà, in cuanto i ea tra i 20 pi entelijentes….. Eben ancuoi anche chiste i é in moimento par se podé destacà da ra Proinzia de Belun. Co ra deferenza che lore i vorae pasà sote ra proinzia de Trento.

Nośoutre i ón mandà ‘l nosc saludo de cuor, e i ón fato ra nostra congratulazios pi sinzieres. Se ouguron però che i no n’ebe da fenì co ‘l fei ra parte che i deputate trentis i à bù fato al moimento ladin de ‘l 906, can che para so testardajines, i à fenì co ‘l fei bete duto inze ‘l desmenteon.

Del resto na parsona onesta che domegna pasada r’é stada a Belun al congreso de un partito politigo ra no n’à bù surezion de ‘l dì che ra no se pó pi se fei de mareea se i Anpezane i se vó destacà da chera proinzia agnó che i no pó ese che un òs fora de luó, da ‘l momento che anche bona parte de i cadoris che pur i é sote chesta proinzia fin da i tenpe de Napoleon ancuoi i vorae se destacà, tanta r’é par ra popolazios de montagna r’aversion se no ‘l odio de i belunes.

Anpezo, prima de ‘l 1923, el no n’à mai abù raporte con Belun. Ves Frisinga e Aquileia, sote i duches de Carinzia o i Contes de ‘l Tirol, sote i feudatarie de Aquileia o in direto dominio de ‘l Patriarca. De ‘l 1420 ‘l é stà costreto a se piegà a ra volontà de Venezia e de aderì a r’union con chesta republica insieme a ‘l Cadore, fin che del 1508 ‘l é pasà sote ‘l direto dominio de i Contes del Tirol e leà a i state ereditarie oustriache.

Calchedun podarae pensà, come che de ‘l resto trope i lo crede anche, che see stà el destaco de Anpezo da ‘l Cadore de ‘l 1508 ra gouja de chel sentimento de odio che ancora ancuoi i cadoris i mantien ves i anpezane. No. Chesta so aversion, anzi: chesto odio, ‘l à de ra radijes ben pi fondes ancora. Basta lieśe inze ra “Storia del Popolo Cadorino” de ‘l Ciani per se fei parsuaśe là, agnó che propio el, senpre pien de rancor ves i nostre antenate, el tenta de demostrà che ‘l é stà propio chera “invincibile ostinazione dei membri del Consiglio della Comunità Cadorina”, che r’à ponto sul vivo e che r’à fato dolorà i anpezane de ‘l 1420, ra gouja che 80 ane dapò, el Cadore ‘l à bù da perde una de ra pi riches, inśegnośes e industriośes centuries. E cuaji par demostrà un tardo pentimento par duto el so odio ves i anpezane el conclude el so capitolo con chesta preziśa paroles: “l’ostinazione, le asprezze, i rifiuti de’ preposti a reggimenti, si in piccolo come in grande, alle istanze, alle suppliche, alle giuste domande de’ popoli, non produssero né produrranno mai buoni e […]”

[…] i storiche de l’ Cadore (“Archivio Storico Cadorino” 1905, pag. 51) el scrie che “la tendenza alla ribellione di questa gente di confine è di vecchia data”, e dapò de aé contà i fate de ‘l 1347, co i anpezane i ea inclinade a partejià par el Villanders contra ‘l Patriarca, dapò de aé parlà de i fate de ‘l 1420 co i anpezane i lotaa par no voré śì sote Venezia, el seguita scriendo de ‘l destaco de Anpezo da ‘l Cadore de ‘l 1508 par dì che el, el se vardarà ben da ‘l dì una sola parola “men che reverente contro un atto di libera volontà di un popolo”.

Dapò dal 1508 al 1918 ‘l é pasà 400 ane. Mai un tentatio, mai un ato de rebelion, de insurezion! Gnanche del ’48 e manco del ’66. Dute i pó fei i so comente. Ma in fin i sarà da convegnì che ‘l é de ra rajos a ‘l de sora de i odie, a ‘l de sora de r’oprescios de ra popolazios che ‘s à vivo inze ‘l sango el senso de ra libertà, de ‘l amor propio, de ra propia dignità umana. E che es vó se podé guadagnà onestamente el so pan, senza surizion, senza aé da sporśe ra man.

Cuscì del 1815 de fronte al tentatio del Goernator de ‘l Lonbardo Veneto che ‘l vorea fei destacà Anpezo da ‘l Tirol par el bete sote el Cadore, che alora ‘l ea anche el sote r’Oustria, ra Comunità d’ Anpezo d’acordo con duta ra popolazion r’à podù stroncà chera menada, e inze ra suplica mandada a el Goerno de Insbruck ra scriea de no voré a negun costo aé nuia a che fei con un popolo de costumes deferentes, senpre amante de ra noitàs. Cuscì i anpezane de ancoi. Se anche i à podù tuoi su inze ‘l so dialeto tropa paroles italiane, no par chesto i no n’à canbià el so sentimento, no par chesto i no se sente manco ladine che chel che i ea agnere i so jenitore. Podarà ese canbià el modo de vita, ra forza de i evente ra aarà spazà via esterioritàs, fato desmenteà tradizios, ma in fondo ‘l anpezan el se sente de ese ancora ‘l erede de i so antenate. Ra volontà r’é ancora senpre chera e el, el no lasciarà mai de fei sentì ra so osc, fin a tanto che ‘l no n’arà otegnù justizia. E come ‘l anpezan duta ra Śent Ladina de ra Dolomites.

Par ra so indipendenza!

Par ra so libertà!

Śent Ladina de ra Dolomites. No n’aé beśoin che io ve dighe de aé fede, de mantiegnì ra vostra speranza! Ra justizia ra fenisce senpre, o presto o tarde, co ‘l trionfà. Presto ruarà anche ra nostra ora. Co ‘l augurio pi sinzier da parte de ‘l nosc presidente, el Dotor Sisto Ghedina, ve saluto de duto cuor.
Sanin a ‘n outro di.

(Test de Paul Videsott - Adatament a la ortografia d’aldidancuei de Marco Dibona Moro)




#Article 365: Siur Antone Pizzinini (164 words)


Siur Antone Pizzinini é nasciü tl 1868 y é mort dl 1944. Al s'á dé jö cun le ciamp dl vocabolar dl ladin badiot por tröc agn alalungia.

Reverendo Sür Primiziant! 

Al è ung de chiŝ agn n te müt da Sotrù, 
Ch' diŝò al per: Lascèm ŝi a Porsnù, 
Iö ess tang ligrazza d' ŝi a studié, 
I s' praie tang bell, diŝede de scé. 

L per ciara scerio e pangsa: A casc fing 
Messasi pa pié t cal grang tacuing, 
Spo vagnel pa lusce, lisìr y sottì, 
Ad avai na te meŝa da mantignì. 

Mo al ava ligrazza inĉ' al col pinsir, 
Cal Bell Di, se pensale, se daida pa vir, 
Ang mass ma s' mocé e indertüra s'mör, 
Al é pa inĉ' süs mades, ch'à dar n bung cör. 

E inŝö é l' piĉ Angel rové a Porsnù, 
Ilò ve messàle pa ste sott a ŝu 
Süa mada Nana d beata memoria 
Ciarà pa bagn do, Iddì l' ai in gloria! 




#Article 366: Siur Heinrich Videsott (105 words)


Siur Heinrich Videsott é nasciü ai 3 de messé dl 1912 a Mantëna y é mort dl 1999 a La Val.

Al è gnü consacré prou dl 1937 y é sté denant caplan y spo curat te deplü posć dla diozeja da Porsenú. Al é spo ruvé a La Val, olache al é sté curat por 35 agn alalungia cina ala mort. Al é conesciü por les benedisciuns, che i fedei da lunc y lerch gnô a ti damané. Al é tröpes testimonianzes de fedei en cunt de süa interzesciun y al é en curs ativités por mët a jí le prozes de beatificaziun .




#Article 367: Soraga (319 words)


Soraga, o Soréga per moenat (Soraga di Fassa per talian) l'é n comun de 699 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia.

Soraga (dal latin supra aquam, che vel dir fat sù delà da l'èga, donca delà da la Veisc), l'é l prum paìsc che te scontres vegnan da Moena sù e da chiò se pel se goder n bel panoram envers l grop del Ciadenac. L'à presciapech 699 sentadins e l'é a 1.210 m sul livel del mèr; l'era n paìsc sul confin teritorièl anter l Prinzipat Piscopal de Trent e chel de Persenon (de chel che duta Fascia fajea pèrt, fora che Moena). Se pel dir che Soraga sie stat anter la viles più veies de la val. 

La belota gejiola dedichèda a la Conzeta la é del 1660, sie utèr l'é de stil neogotich e la é sun Barbide. La gejia parochièla de Soraga, enveze, dedichèda a Sèn Piere e Paul, l'é una de la più veies de la Val. Sie utèr, fat sù anter l 1670/1680, l'é de legn dorà e l'é belebon decorà. L vegn dal Dom de Busan e l'é stat logà a Soraga del 1802 ensema col tabernacol zipià fora a Santa Cristina te Val Gherdena.

Soraga 6  1856  Soraga  (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268) 
gad. Soraga grd. Soraga fas. Soraga bra. Soraga fod. Soraga 
amp. Soraga LD Soraga
topon. 
comune e paese della val di fassa tra vigo e moena 
(gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod., 
amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Soraga Ⓓ Soraga ◇ a) 
Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc 
te aga / E chi da Vich i ge met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga / E chi da Vich 
i gie met le man. PollamV,  VivaSagraMoena1856-2008:268 
(bra.).



#Article 369: Soziologia (288 words)


La soziologia é la sciënza sóziala che se dá jö cun le stüde di fenomens dla sozieté umana, cun sü efec y sües gaujes en raport cun la porsona y la sozieté. N’atra definiziun dla soziologia é le stüde scientifich dla sozieté.

Danter d’atres definiziuns él chëra de Auguste Comte, che vëiga la soziologia sciöche n stromënt de aziun soziala, chëra de Émile Durkheim, che vëiga la soziologia sciöche la sciënza di facy i di raporc soziai y chëra de Max Weber, che se dá jö cun la comprenjiun interpretativa dla aziun soziala.

La soziologia é na disciplina bindebó nöia respet a d’atres sciënzes soziales sciöche l’economia, la politica y la psicologia.
Valgügn conscidrëia Ibn Khaldun (1332-1406) le fondadú dla soziologia, deache te süa opera Muqaddimah (traslatada sciöche Prolegomeni por latin), l’introduziun de set libri sura l’analisa dla storia universala él bonamënter sté le pröm a scrí pinsiers de filosofia soziala y de sciënzes soziales por formulé teories en cunt dla coejiun y dl conflit sozial. 
La parora soziologia é gnüda inventada da Auguste Comte, cun l’intenziun da mëte adöm i stüdi desvalis sura la porsona y da tó ite la storia, la psicologia y l’economia.
Te vigni caje á la soziologia sües raisc tla filosofia politica y soziala de Platon y Aristotele cina a Hobbes, Machiavelli, Giambattista Vico, Rousseau, Hegel, Tocqueville y Emerson.

Gonot tol ca i soziologs la inrescida soziala por fá na descriziun dles relaziuns soziales tres modei y por svilupé schemesc de interpretaziun che pois daidé da odëi danfora i mudamënc soziai y sü efec. D’atri seturs dla soziologia arata che les metodes cualitatives, sciöche por ejëmpl intervistses tematiches, grups de discusciun y metodes etnografiches vais portes a na comprenjiun miú di prozesc soziai.




#Article 370: Spania (205 words)


La Spania, ufizielmënter Riam de Spania, ie n paesc dl'Europa meridiunela cun doi pitla esclaves tl'Africa dl Nord al cunfin cun l Maroch. La Spania ie na democrazia urganiseda coche monarchia parlamentèra. La zità capitela ie Madrid. La Spania ie n paesc svilupà cun la nona economia en orden de grandëza a livel mundiel. Adum cun l Portugal y Andorra fejela ora la Penijula Iberica. Ence l'Ijules Baleères tl Mer Mediteran, l'Ijules Canaries y na sfilza de pitla ijules disabitedes sun la pert mediterana dl strent de Jibiltiera cunesciudes coche La Plazes de Suvrania, fej pert dl terituer spanuel. L inuem Spania ie unì sëurantëut dal inuem dla region romana Hispania.



#Article 371: Storia (674 words)


La storia (dal grech antich ἱστορία, historìa, “ispezion [visiva]”) nrescida, conescënza ie la disciplina che se dà ju cun l stude dl passà y à si fundamënta te fontes scrites, documënc, testemonianzes y cunties che trasmët l savëi. La ie la narazion sistematica di fac mpurtanc tla storia dla persona. 

La storia dla persona se svilupea cun la Storia dla tiera. La periodes dla storia dla persona ie:

La Preistoria o Eté dla Pera é na classificaziun dla storia dla porsona che tol ite la perioda dan da 2,5 – 2,6 miliuns d’agn. Ara tol ite:

Le Paleolitich vá da dan da 2,5 miliuns d’agn cina ca 20.000 agn dan C. y é la perioda plü lungia dla storia dla porsona (ara tol ite ca. le 99% de süa storia). Ara mët man cun la nasciüda dla tecnologia primordiala y se röia cun les prömes formes d’agricoltöra. Te chësta perioda vëgnel a se le dé le passaje dal jëne Homo habilis ala porsona moderna (Homo sapiens).

Le Mesolitich é na perioda tla storia dla porsona de transiziun danter Paleolitich y Neolitich danter 20000 dan C. cina le 10.000 dan C. ca, te chëra che n valgönes comunités de possones á metü man da se dé jö cun l’agricoltöra y vire stabilmënter te n post.

Le Neolitich é na perioda dla Preistoria che vá dal 10000 dan C al 3500 dan C. ca y mët man cun le passaje total de n valgügn grups de porsones tla Mesopotamia, tla Cina y tl’India da comunités nomadiches che se dê jö cun la ciacia, le pié pësc y la racoiüda a comunités stabiles che se dê jö cun l’agricoltöra y le zidlé bestiam. A chësc passaje ti vëgnel ince dit Revoluziun neolitica.
Sön Plan de Frara él gnü ciafé tröc reperc archeologics che testimoniëia insediamënc che vá zoruch al Neolitich a 7000 cina a 5000 agn dan Crist. 

Tla preistoria él gnü a se le dé les prömes migraziuns umanes. Tla Mesopotamia s’ál svilupé bele dala preistoria inant zivités dër importantes, sciöche chëra di Sumers. La Preistoria se röia ca. dl 3500 dan C. cun l’invenziun dla scritöra.

La storia antica tol ite deplü periodes y cultures dl monn.

L’Eté dl Ram é na perioda tla storia dla porsona danter le Neolitich y l’Eté dl Brom te chëra che an á metü man da lauré cun i metai y te chëra che danter l’ater él gnü inventé la roda y an á metü man da zidlé le ciaval. Tla Talia vá chësta perioda da le 3400 dan C. y ca. le 2200 dan C. Danter les testimonianzes antropologiches plü importantes de chësta perioda él Ötzi, l’Om dl Similaun.

L’Eté dl Brom é na perioda dla storia dla porsona che vá dal 3200 dan C. al 600 dan C. ca y che é caraterisada dal’adoranza dl brom tla tecnologia primordiala.
Al'Eté dl Brom vá zoruch i pröms insediamënc tles valades ladines che ospitëia jënt ia por döt l’ann a Sotciastel de Badia, Peraforada da La Plí de Mareo, Ciastelat de Sëlva. Danter i capitui fondamentai él:
Egit antich

L’Eté dl Fer é na perioda tla storia dla porsona te chëra che les porsones á metü man da lauré cun le fer y da le tó ca tl’elaboraziun de massaries primodiarles. Ti raiuns encër le Mer Mediteran mëtera man encër le XII. seco dan C. y tl’Europa dl nord danter le IX. y l’VIII. seco dan C. N valgönes ziviltés dl monn ince bindebó svilupades a livel sozial n’á mai albü l’Eté dl Fer, sciöche les ziviltés precolombianes. Danter i capitui fondamentai él:

La storia medievala é n’atra definiziun por la storia post-classica y vá dal 500 do C. al 1450 do C. ca. Pro i capitui plü significatifs aldel:

La storia moderna é aladô dla storiografia la perioda che vëgn do l’Eté medievala y dan la Storia contemporana. Ara mët man tradizionalmënter cun la descurida dl'America. 
Danter i evënc plü importanc tla storia moderna él:

Danter i avenimënc plü importanc dla storia contemporana, che röia cina aldedaincö, él:




#Article 372: Storia dles valades ladines dles Dolomites (2113 words)


Tl raiun dles Dolomites roâ bele danter 7000 y 5000 agn dan Crist les prömes porsones sciöche ciaciadus mo ne se lasciâ nia jö dailó por döt l’ann, sciöche dai tröc reperc ciafá sön Plan de Frea, Ju de Börz y Ju de Sela. Impormó tratan l’Eté dl Brom danter 1700 y l’850 dan Crist vëgnel a se le dé insediamënc che ospitëia jënt ia por döt l’ann sciöche Sotciastel de Badia, Peraforada da La Plí de Mareo y Ciastelat de Sëlva.

Dl 15 dan Crist mëna l’imparadú roman Augustus sü fis de lën Drusus y Tiberius a concuisté döt le raiun dles Alpes, la Rezia. Al vëgn fat strades, staziuns militares y ciastí y al nasc les cités de “Tridentum” (Trënt) y de “Aguntum” (dlungia Lienz). I soldas porta adarlerch ti raiuns concuistá le latin volgar che se moscëda cun le lingaz autochton dles popoluziuns retiches insciö che al se formëia n püch al iade n lingaz neolatin nü, le retoroman o ladin. 

Danter le V. y le X. seco vëgn i Baiuvaresc dal nord y i Longobarc dal süd ti raiuns ladins y tol ite le teritore, deperpo che l’Imper Roman vëgn tres plü debl. Ai se lascia jö dantadöt tles gran valades, insciö che tröc abitanc dl post se tira zoruch tles valades plü ascognüdes, olache so lingaz vëgn tigní inant y pó se svilupé por so cunt. 
Tl Xi seco nasc i Prinzipac di Vëschi da Trënt y da Porsenú, sot a chi che ai ê sotmetüs ince i raiuns dles valades ladines dles Dolomites, tut fora Ampëz, che tocâ pro le Prinzipat de Acuileia. Encër l’ann 1000 ti sorandá l’imparadú ai vëscui ince la gestiun aministrativa de so teritore. I vëscui â tosc dificoltés da conzilié le podëi spiritual cun chël temporal y ti dê inant la funziun aministrativa a porsones de süa crëta, i licari, che deventâ tosc i patruns di raiuns ladins. Cun l’istituziun dl convënt dles monies de Ciastelbadia encër le 1083 ti á le grof Volkhold de Puster scinché la pert y ost dla Gran Ega ales monies, insciö che al é gnü segné le destin dla valada por ca. 700. L’atra pert dla Val Badia ê sotmetüda al Prinzipat dl Vësco da Porsenú.

Dl 1248 vëgn metüda sö la Contea dl Tirol da pert dl grof Albert III, che vëgn unificada da so nu Minert II insciö che i Prinzipac de Trënt y de Porsenú ê conscidrá sciöche pertes dl Tirol, reconesciü sciöche stat autonom da pert dl re Rudolf de Habsburg dl 1282. Te chësc tëmp nasciôl les Signories, les zircoscriziuns te chëres che le Tirol y le Prinzipat da Porsenú é stá partis sö dal mëteman cina al 1800 por almanco cinch sechi. La Signoria formâ na comunité y na ploania sora. Ti raiuns ladins dles Dolomites êl:

Ai 26 de jené dl 1363 ti surandá l’ultima arpadëssa dla familia di grofs dl Tirol, Margareta Maultasch döta la Contea dl Tirol a so nu Rudolf IV de Habsburg. La Contea dl Tirol y i raiuns ladins che tocâ lapró è insciö restá sot ala Ciasa Habsburg d’Austria por ca. 500, cun püces interuziuns, cina al 1918. Do la vera danter l’imparadú Massimilian d’Austria y Aunejia á cun la desfata dl Ciatel de Botestagn ai 18 d’otober dl 1511 inant ince Ampëz fat pert dla Ladinia tiroleja. 

Cun i Ordinamënc dl Tirol dal 1526 inant êl gnü metü adöm deplü Statuc por les Signories ti raiuns ladins, cun chi che al messâ danter l’ater gní dé jö le diejo ai signurs. Al é documenté deplü prozesc tles valades ladines dantadöt dl XVI. seco, sciöche chi ales stries te Fascia y sot ala Signoria de Tor y chël ai nobli Colz por l'asassinada dl Gran Bracun dl 1582. 

Cun les reformes de Maria Teresia d’Austria gnôl dl 1744 porté ite ince tles valades ladines l’oblianza da jí a scora por i mituns dai 6 ai 12 agn y i catasć teresians. Sot a Maria Teresia êl ince gnü trat les terminaziuns tleres danter l’Imper dl’Austria y la Republica d’Aunejia. Tratan le tëmp de Napoliun (1796-1815) roâ le Tirol y i raiuns ladins cater iadi sot ala Franzia y por n valgügn agn ince sot a Paiern. Dal 1809 comanâ Andreas Hofer soldas taliagn, todësc y ladins cuntra i franzeji. Tratan les veres napoleoniches â la jona Catarina Lanz desmostré gran coraje da jí cuntra i soldas franzeji y s’â presenté sön mür de cortina da Spinges dlungia Porsenú cun na furcia tla man.

Dl 1810 â Napoliun spartí sö le Tirol te trëi pertes. Le Trentin y l’”Alto Adige” (inom cherié te chësta ocajiun) incina a nord de Balsan ê passâ al Rëgn dla Talia nü, pro chël che al ess ince toché i Ladins. Aladô dles protestes de Gherdëna y dla Val Badia ê les döes valades gnüdes lasciades pro le Paiern, mo ma deache ares ê davertes cuntra i raiuns todësc. Fascia fajô pert dl’Alto Adige, Ampëz y Fodom dl Dipartimento della Piave. Dl 1815 roâ cun le Congres de Viena indô döt le Tirol sot al’Austria. 
Dl 1817 é Fascia gnüda destacada da Balsan y é roada pro la zircoscriziun da Trënt ince sce ara â fat pert dl Prinzipat da Porsenú dal scomenciamënt cina ala aboliziun dl 1803. Le Trentin ê te chël tëmp austriach y gnô nominé “Welschtirol” (“Tirol talian”), mo la popolaziun de Fascia â tres albü lians cun Balsan. Dl 1818 é Fascia ince gnüda destacada dala diozeja da Porsenú y è roada pro chëra da Trënt. Dl 1817 á l’Austria indô metü sö les vedles “signories” y á statalisé chëres che ê ciamó tles mans di nobli dl 1822. Dl 1822 é Sëlva y dl 1828 é Urtijëi y S.Cristina gnüs sotmetüs ala Signora die Ciastel, insciö che Gherdëna é stada conliada politicamënter por le pröm iade. Dl 1828 cun le roé de Calfosch pro la Val Badia él gnü a se le dé la unificaziun dla valada sciöche ara é aldedaincö.

Dl 1833 á Micurá de Rü (Nikolaus Bacher) da S.Ciascian metü adöm la pröma gramatica ladina dla Val Badia. N resultat important dla revoluziun dl 1848 é sté l’aboliziun dl’alta proprieté, insciö che i paurs podô deventé definitivamënter patruns de sü lüs do le paiamënt de na licuidaziun. A Ampëz ê la liberalisaziun di grunc bele gnüda realisada en gran pert dl 1477 y spo dl 1789 . La maiú pert di paurs dles atres valades dl Tirol ê ma afitadins cun dërt d’arpejun y nia de dër patruns de sües ciases y de sü grunc. Ti agn 80 dl XIX. secul â l’agricoltöra arjunt süa majera crisa, insciö che tröc paurs ê plëgns de debic y messâ vëne sü lüs. Por afronté la situaziun él nasciü les prömes cooperatives a Ampëz dl 1893 y les prömes casses. Dl 1864 á siur Ujep Antone Vian da Vich de Fascia, ploan a Urtijëi publiché la pröma gramatica tl ladin de Gherdëna. 

Tla secunda pert dl 1800 y tl scomenciamënt dl 1900 él sté de gragn progresc ti raiuns ladins dles Dolomites nia ma tl ciamp dla costruziun de strades y cun le mëte man dl turism, mo ince en cunt dl svilup dla cultura ladina. 
Dl 1870 vëgn metüda sö la pröma assoziaziun ladina cun l’inom Naziun Ladina por mirit de teologs ladins de Badia, Fodom y Ampëz. Dl 1905 vëgn metüda sö a Desproch l’Uniun Ladina, che se bat por l’unificaziun y le reconescimënt de düc i Ladins y se fistidiëia da studié les regoles de grafia y da dé fora publicaziuns por ladin. Dl 1905 él ince gnü fora le pröm periodich dl’assoziaziun, “L’amik di Ladins”. Dl 1911 él gnü fora a Desproch le pröm “Kalënder de Gerdëina che è spo deventé “Calënder ladin” dl 1913 y é jü inant cina dl 1915. 

Cun le rumpí fora dla Pröma Gran Vera, che por i Ladins â metü man ai pröms d’agost dl 1914, êl les ativités culturales che s’architâ. La frunt dla vera passâ fora por les Dolomites y i raiuns ladins y al gnô combatü söi crëps. La Marmolada ê deventada na “cité de dlacia” . Ti paisc do la frunt gnôl fat sö baraches por i soldas y por deposité muniziuns. Te Fodom passâ la linia dla frunt amesa la valada fora y dötes les ciases ê gnüdes evacuades. Dl 1916 â ca. 6000 projoniers rusc metü jö les scines dla ferata che jê da Tlüses cina Plan de Gherdëna. AI 17 d’aurí dl 1916 él sté la maiú esplojiun sön Col de Lana metüda a jí dai taliagn. Do novëmber dl 1917 scomenciâ la retrata di soldas fora por les valades ladines. 
Cun l’armistize dl 1918 se röia la Pröma Gran Vera y por tigní ite le pat de London dl 1915 danter la Talia, l’Austria y i Paisc Todësc röia la regiun Trentin-Südtirol do la Pröma Gran Vera dl Monn sot la Talia. Ai 10/09/1919 vëgnel metü sö le confin nü al Prener.

Cun le Fascism vëgnel porté inant cun forza n program de nazionalisaziun cun l’obietif da talianisé düc i raiuns roá sot la Talia cun la proibiziun de scora y cultura ti lingac ladin y todësch. Impó él porsones co se dá jö cun la cultura ladina y cun d’atri lingac sciöche Siur Antone Pizzinini. Ai 21 de jené dl 1923 vëgn i Ladins partis sö danter döes regiuns(Trentin-Südtirol) y Venet y dl 1927 danter trëi provinzies (Balsan, Trënt y Belun). Le funzionar fascist Ettore Tolomei detlarëia insciö i Ladins “I Ladini delle Dolomiti sono come una macchia grigia che bisogna grattar via” .
Do che la politica de assimilaziun dl govern talian ne â nia porté früc á B.Mussolini y A.Hitler soghé na ultima cherta, chëra dles opziuns dl 1939, insciö che la popolaziun che n’orô nia ester taliana ess messü sunrantó la zitadinanza todëscia y s’un jí demez da süa tera tl “Reich”. Te chësta acordanza êl ince gnü tut ite i trëi comuns ladins de Fodom, Ampëz y Col de Santa Lizia, che ê stà sot al’Austria cina al 1918. L’86% dla popolaziun todëscia y ladina de Südtirol á detlaré da orëi s’un jí, mo cun le scomënciamënt dla Secunda Vera dl Monn él ma sté ca. 75.000 porsones che s’un é jüdes demez, danter chëstes ca. 2000 ladins. La situaziun é gnüda ciamó plü complicada danter le 1943 y le 1945 do l’armistize danter le govern talian y les Forzes Aleades, canche les valades ladines é gnüdes sotmetüdes diretamënter al’aministraziun nazista tla regiun Operationszone Alpenvorland, te chëra che an â metü adöm les provinzies de Balsan, Trënt y Belun. La comunanza tles valades ladines ê spartida sö te döes pertes coalisades öna cuntra l’atra, danter i optanc y che restâ, cun boicoc de öna cuntra l’atra. Tles valades ladines n’el nia sté n movimënt de resistënza organisé cuntra le fascism o le nazism, mo al é gnü a se le dé deplü scomenciadies individuales d’oposiziun por chëres che al é gnü paié n prisc dër alt. .
Cun le Contrat de Paris -o Contrat De Gasperi-Gruber- do la Secunda Vera (ai 05/09/1946) ti él gnü reconesciü ales popolaziuns dla regiun Trentin- Südtirol n valgügn dërc speziai y n valgönes competënzes autonomes. I Ladins ne vëgn nia nominá te chësc documënt y al resta inant la despartiziun danter döes Regiuns y trëi provinzies che ê gnüda a se le dé dal fascism.

Le 1. Statut d’Autonomia ratifiché dala Costituente taliana  ti conzed ala regiun Trentin-Südtirol la maiú pert dles competënzes y ma püces ales provinzies de Trënt y da Balsan. I articui 2 y 87 rajona de respet dla cultura, dla toponomastica y dles tradizions dles popolazions ladines. L’articul 87 de chësc statut ti conzed ai Ladins le dërt da insigné so lingaz ladin te scora y da valorisé süa toponomastica, süa cultura y sües tradiziuns. Al vëgn ma apliché tla provinzia da Balsan y nia te chëra de Trënt. 

Dl 1972 dá pro le Parlamënt talian le 2. Statut d’Autonomia cun normes y desposiziuns a dl bëgn dla popolaziun ladina y todëscia conzedüdes ala Provinzia da Balsan y nia plü ala Regiun Trentin-Südtirol. Les comisciuns “di 12” y “di 6” laora fora normes d’atuaziun dl Statut co regolëia vigni ciamp dl’aministraziun. 
Cun l’aprovaziun dla Lege Costituzionala di 31/01/2001 vëgnel sotrissé la colaoraziun danter les döes provinzies y al vëgn dé la poscibilité ai Ladins da tó pert al Guern Provinzial ince nia respetan le proporz. 

Cun la “Lege ladina” dl 2017 vëgnel mioré les normes de rapresentanza te deplü gremi politics y aministratifs y ince odü danfora la poscibilité che le vize-presidënt dla Provinzia da Balsan sides n rapresentant ladin.

Cultura ladina




#Article 373: Storia moderna (122 words)


La storia moderna é aladô dla storiografia la perioda che vëgn do l’Eté medievala y dan la storia contemporana. La dataziun storiografica tradizionala á sciöche data dl mëte man dla storia moderna le 1492, l’ann dla descurida dl’America. 
Danter i evënc plü importanc tla storia moderna él:


#Article 374: Strada dla sëda (260 words)


La strada dla sëda (por cinesc: 絲綢之路, 丝绸之路, sī chóu zhī lù; por persian: راه ابریشم‎, Râh-y Abrisham) é n sistem de strades y percursc sön la tera frëma, söl mer y söi rüs danter l’imper cinesc y l’imper roman. Sües diramaziuns roâ spo cina al’India, ala Corea y al Iapan.

La strada dla sëda á süa origina tla strada reala dla Persia ai tëmps de Herodot (ca. 475 dan C.), che se svilupâ fora por ca. 3000 km da Ecbatana a Shush cina al port de Smirne tla Turchia. Süa manutenziun gnô portanda inant da pert dl Imper achemenid (danter le 700 dan C. y . les 330 dan C. ca.).

Le pröm vare important por na stabilisaziun di colegamënc danter Oriënt y Ozidënt é gnüda a se le dé cun l’espanjiun dl imper de Alexander le Gran tl’Asia zentrala. 

La destinaziun finala dla strada dla sëda ê Roma, Aladô de n valgügn studiá dess Gaius Iulius Zesar avëi porté por le pröm iade la sëda dal’Asia a Roma. Adöm cun la sëda gnôl condüt adarlerch tröpes d’atres marcianzies y al gnô ince a se le dé n barat de cultures, religiuns y filosofies.

L’inom “Strada dla sëda” é gnü utilisé por le pröm iade dl 1877 dal geograf todësch Ferdinand von Richthofen (1833-1905) tl'opera Tagebücher aus China.

Le venezian Marco Polo á fat la Strada la sëda cina ala Cina.

Tl XVIII seco ê la Republica da Aunejia la destinaziun finala dla Strada dl sëda y â le monopol sön le comerz dla sëda y dles spezies orientales. 




#Article 375: Sumers (107 words)


I Sumers (abitanc de Šumer, egizian Sangar, biblich Shinar, nasciü ki-en-gir, da ki = tera, en = titul traslaté normalmënter sciöche signur, gir = zivilisé, studié, porchël quindi post di signurs zivilisá) vëgn conscidrá la pröma zivilité urbana adöm cun chëra dl Egit antich y chëra dl Rü Indo. I Sumers viô tla Mesopotamia dl süd encër le 4.000 dan C. y â svilupé daimpröma na scritöra figurativa/pictografica y spo, encër la fin dl IV. milen dan C., na scritöra tla forma de cone che vëgn aratada la pröma dan da dötes les atres formes de scritöra codificada.

Sargon de Akkad á unifiché i raiuns di Sumers. 




#Article 376: Suneries (143 words)


 
La vedla suneries tla valedes ladines fova cheles de : Gudon, Ciastel, Selva, Fascia, Fodom, Tor y Mareo. Plu tert, tl temp de Maximilian I ie ruveda permez nce la suneria de Anpezo. La mpartizion dla suneries ie resteda tanche medema nchina al 1800 y à valù a luesc per nteur 500 ani.

Davia che l ne fova tl meter man nia chemuns, ma mé vijinanzes o regules de valeda, fova la suneria l zenter dla aministrazion dla giustizia, ulache n messova nce tla gran pert di caji dé ju la cheutes. Generalmenter univel tenì la reunions di capofamilies de na suneria doi iedesc al ann, d'ansciuda y d'autonn y te chela ucajon univel nce tratà la causes iudizieres udeneres. Per la causes crimineles plu grieves messoven fé referiment al tribunal tla capitela che per gran pert dla valedes ladines fova ntleuta Persenon.




#Article 377: Surëdl (189 words)


L Surëdl (dl latin Sol) ié la stëila oma dl sistem suler, ulache orbita i ot planec prinzipeli (y la Tiera), i planec mendri, siei satelic, asteroids y truep d'autri cuerps mendri. Féjel dassëul l 99,8% dla massa dl sistem.

L Surëdl ié, propiamënter, na stëila de desmenziones medio-pitles formeda essenzielmënter d'idrogen (l 74% de si massa, l 92% de si volum) y elio (l 24-25% dla massa, l 7% dl volum), cun autri elemënc plu pesanc.

soredlⒺ *SOLICULUS (EWD 6, 315) 6 1763 soraedl ‘sol’ (Bartolomei1763-1976:99) 
gad. sorëdl mar. sorëdl Badia sorëdl grd. surëdl fas. soreie caz. 
soreie LD soredl MdR sorëdl
s.m. Ⓜ soredli
la  stella  attorno  alla  quale  gravita  il  sistema  di 
cui fa parte la terra, e che costituisce per questa 
l’essenziale fonte di energia e quindi di vita (gad. B 

DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 

DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sole Ⓓ Sonne ◇ a) Mi 
Pere zelest fej lominé sorëdl porsura i bugn y i ri. Mì Pere 
zeleste fesc’ luminè sored’l pur sura i bongn’ e i rì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia) 




#Article 378: Svizra (411 words)


La Svizra (per tudësch Schweiz, per franzëus Suisse, per talian Svizzera, per rumanc Svizra) ie n stat dl'Europa zentrela. La Svizra cunfina a nord cun i Paejes tudësc, a est cun l’Liechtenstein y l'Austria, a sud cun la Talia y a vest cun la Franzia.

L inuem ufiziel ie Cunfederazion elvetica (per tudësch Schweizerische Eidgenossenschaft, per franzëus Confédération Helvétique, per talian Confederazione Svizzera y per rumanc Confederaziun Svizra, la sigla CH vën dal latin Confoederatio Helvetica). La zità-cë ie Berna, che ie al medem tëmp ence l cë-luech dl cianton omonim.

I svizri ne ie donca nia na nazion coche cumenanza de na grupa etnica, linguistica y religëusa. L sentimënt de perteniënza se basa plutosc sun l troi storich chemun, sun la condivijion de mic naziunei y de fundamëntes istituzioneles (federalism, democrazia dreta, neutralità), sun la geografia (l'Elpes), sun la pitla dimenscions amesa i jeanc européesc y pert sun l stolz de reprejenté n caje particulèr te Europa.

La Svizra ie stata na cunfederazion de ciantons mé fin dl 1848. Da chësta data iela de facto na republica federela cun 26 ciantons.

Cun na reunida pro persona de 52.600 francs svizri dl 2004 (33.000 Euro), ie la Svizra un di paejes economicamënter plu pruspèrs al mond. Trëi cherc dla forza lëurativa ie atifs tl setëur terzièr.

La pulitiga furesta ie carateriseda dala neutralità tradizionela. La Svizra fej pert dla Nazions Unides, dl'EFTA, dl Cunsëi europée, dl'Urganisazion mundiela dl cumerz ma nia dl'Union européa.

La Svizra ie spartida te cater raions geografics, lenguistics y culturei desferënc: l raion tudësch, l raion franzëus, l raion talian y l raion grijon.

L tudësch, l franzëus y l talian ie i lingac ufiziei; l rumanc vën cunsciderà coche lingaz naziunel, y gode dl status de lingaz ufiziel tla Grijon. I documënc ufiziei dl'aministrazion federela muessa vester a disposizion ti trëi lingac ufiziei, na verscion per rumanc iel mé sun dumanda. L lingaz arpetan vën cunsciderà coche lingaz de mendranza. Variantes dl lingaz lumbard ie rujená tla raions dl cianton Tesin et dl Grijon.


#Article 379: Sèn Jan (892 words)


Sèn Jan (San Giovanni di Fassa par talian) l'é n comun de 3.538 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia.

L comun de Sèn Jan l'é nasciù dò de la union di comuns de Poza e Vich l prum de jené del 2018.

Le frazions del comun les é Poza, Pèra, Muncion, Vich, Costa, Larcioné, Ronch, Sèn Jan, Tamion, Valongia e Jouf de Ciareja. Sèn Jan è doentà l comun de la Val de Fascia più gran, per souraspersa e abitanc.

Vich (inom che vegn cà dal latin vicus, vilaje) l'é na frazion che à 1.258 sentadins (ai 31.12.2017) e che la é a 1.382 m.s.l.m. 

Vich l'é l capolech storich, politich, religiuos e zivil de la veia Comunità Generèla de Fascia; per chest l'é stat senta di masees de cort, di capitans e di giudizi de la val, estra che di piovegn, descheche se pel entener da la denominazion de la gejia de Sèn Jan Batista, La Pieif, avisa l zenter religious de la plebs, de la jent, de duta la val de Fascia. La gejia de Sèn Jan, che la é stata fata sù a la fin del 1400, l'é stat la gejia mère de duta la gejies federèles de la Comunità de Fascia per la gran festes religiouses e per l batum. L frabicat l'é de stil gotich, da mont con n ciampanil aut e spiz. Daìte, te l'abside, se pel veder doi gregn parees con depenc a fresch che fèsc referiment a la scola tiroleisa, e sun un de chisc, che l'é de l'an 1498, l'é depent sù scenes de vita de Sèn Jan. L'utèr l’é de stil neogotich e l’é stat fat presciapech a la fin de l'Otcent.

Semper te la frazion de Vich se pel veder n santuarie te la gejia de Sent'Ugèna, sènta patrona de Fascia. L prum document che zertifichea che l'é en esser chesta gejia l'é del 1237, ma la é stata sagrèda del 1452. Enlongiajù la gejia de Sent'Ugèna, l'é logà la picola gejiola de Sèn Moriz che podessa esser l frabicat religious più veie de duta la val de Fascia amò en esser anchecondì.

Vich 6 1845 Vik (BrunelG, MusciatSalin1845:5) 
gad. Vich grd. Vich fas. Vich fod. Vich amp. Vich, Vigo LD Vich
topon. 
paese della val di fassa centrale, in trentino (gad. 
DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; 
DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ 
Vigo di Fassa Ⓓ Vigo di Fassa ◇ a) Mo a che éi vegnudi 
chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder 
l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a 
ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A 
far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. 
BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

La frazion de Poza (inom che vegn cà dal latin puteus, poz) la à 2.279 sentadins (ai 31.12.2017) e la é loghèda te la pèrt più lèria e zentrèla de Fascia, a 1.325 m.s.l.m.

Te la frazion de Poza l'é la senta de L Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn”, chela del Museo Ladin de Fascia, ma Poza l'é ence la senta del Comun general de Fascia e de la Scola Ladina de Fascia. 

Te la frazion de Poza, se se se vèrda dìntorn, se pel se goder i bie bosć de la Mont da Poza, te chela che se pel jir co l'auto enscin te Saŭch e Tieje, olache se pel amò veder sacotenc baic e tieje che, chi egn, i vegnìa duré desche depojit per l fegn e desche majon per la sajon da d'istà per chi che jia sa mont a fèr fegn o a monteèr co la besties. Da la man a nord se pel veder l grop del Saslonch, e a ovest se pel se goder i spic del Larsech.

Paa la speisa jir a veder ence l frabicat La Torn, (la tor), olache ades l'é ite na cèsa, che l'à na strutura a cadrat con spionaes: l'é l soul ejempie de fortificazion veia en esser te val (XVI secol).

L'é ben fat segnalèr che sul tegnir de Poza l'é na fontèna idrosolforousa, cognosciuda ja te l'età de mez, durèda jà enlouta per varir da la malaties de la pel e del fià bianch.

Del 1926 l comun de Poza l'é stat tout jù e sie tegnir l'é stat metù apede chel del comun de Vich, dò, del 1952 l comun l'é stat metù sù endodanef jontan ite ence l tegnir de l'ex comun de Perra, cognosciù anchecondì co l'inom de Pera o Pera de Fascia.

Poza 6 1845 Pozza (BrunelG, MusciatSalin1845:8) 
gad. Poza grd. Poza fas. Poza bra. Poza fod. Poza amp. Poza 
LD Poza
topon. 
paese e comune (ora fuso con quello di vigo) nella 
val di fassa centrale (gad. DLS 2002, grd. P/M 1985; F 

L’à dat jù de n screpin na chegoza. Kanke i e rue al pont de 
Pozza, / La dat žu de ‘n skrepìn ‘na kegózza. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

Etres lesc dassen particolères che l'é ben fat recordèr e che fèsc pèrt del comun de Sèn Jan l'é:




#Article 380: Sëlva (339 words)


Sëlva ie n chemun de Gherdëina tla provinzia de Bulsan tla region dl Trentin-Südtirol, tla Talia a 1.563 m sëura l livel dl mer.

Blason di grofs de Sëlva y da l ann 1968 blason dl Chemun de Sëlva. I sedimes dl Ciastel de Val ie mo da udei aldidancuëi sun i parëies dl crëp de Stevia. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de Villanders, si mut Randolf a sëurantëu l inuëm dl ciastel iy ie deventà l antenat di grofs de Sëlva.

L blason dl Chemun de Sëlva à chësta carateristiches: L ie spartì jù te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt. 

La storia de Sëlva foss fineda! 
Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; 
Da scrì essi bën abù mo zeche pro, 
Ma per no bravé massa spizi pro, 
Y spizi pro cun n raim o poejia 
A unëur dla Madona de Santa Maria. 

Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes.

Sëlva 6 1864 de Sëlva (VianUA, JanTone1864:198) 
gad. Sëlva grd. Sëlva fas. Selva fod. Sëlva amp. Sëlva LD Sëlva
topon. 
comune e paese più interno della val gardena (gad. 
DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R




#Article 381: Talmud (108 words)


Le Talmud (por ebraich: תַּלְמוּד‎?, talmūd, che ó dí insegnamënt, stüde, discusciun, dala raisc ebraica ל-מ-ד) é un di tesć sacri dl iudaism. Tradizionalmënter ti vëgnel ince dit Shas (por ebraich: ש״ס‎), na abreviaziun de shisha sedarim, i sis ordins, cun referimënt ai sis ordins dl test sacher dla Mishnah. Cun la parora Talmud él miné la recoiüda de tesć dl Talmud babilonesc, mo al é ince n’atra racoiüda plü antica che á inom Talmud de Ierusalem. Le Talmud contëgn scric de rabins sön argomënc desvalis, danter l’ater ince sön la filosofia, la tradiziun y la storia y é la fondamënta de düc i codesc dla Lege ebraica.




#Article 382: Tera (385 words)


La tera é le terzo planët en cunt dla distanza dal Sorëdl y le plü gran danter i planëc dl sistem solar sides por ci che reverda la massa che por ci che reverda le diameter. Al é le su corp dl cil tl sistem solar adaté por la vita minada sicöche chëra dles porsones. 

Sön süa spersa él ega te dötes les trëi formes (lüja, dlaciada, gas) cun na atmosfera metüda adöm dantadöt da ossigen y azot, che adöm cun le ciamp magnetich encër le planët ia para la Tera dai rais cosmics y dales radiaziuns dl Sorëdl.
Al vëgn araté che la formaziun dla tera vais zoruch a ca. 4,54 miliarc de agn. Le movimënt de revoluziun dla Tera encër le sorëdl gaujëia l’aternanza dles sajuns.

La spersa dla tera é curida por ca. le 71% dai ozeans, dal mer, dai lec, dai rüs y por le 29% dala tera fërma cun munts, bosć, deserc, dlaciá  y dales ijoles. Prësc dui miliarc dla storia dla Tera é gnüs a löm giulan ala aziun de escavaziun tl grund da pert dl rü Colorado tl Grand Canyon. 
L’influs dla Löna sön la tera gaujëia les marees.



#Article 383: Teresa Lorenzi (131 words)


Teresa Lorenzi

Cortina fesc col sò
Satira in ladino ampezzano di
Teresa Lorenzi Da Col
(1945) 

é calchedun che vorae dì,
che Cortina sola no pó 'sì,
che nos vive no podon
con chel poco che ricaon.
Da magnà ghin é a Cortina
anche zenza ra farina
par chi che no vó crede
ió son pronta a i lo fei vede.
On el Gnòco, on pan e Mocio.
on i Bije e anche Tocio,
on ra Pula che fesc el voo,
oar desfrise on chi Da l Oio.
Con i Nòces fajon lardo
par podé magnà d inverno.
Vorà dì che par d outon
se beton in sa un Fedon.
Epò al Musc i tacon man,
a ra Fuzigora e al Talaran
mescedon Pear e Canela
e se fajon ra mortadela.




#Article 384: Theodor de Castelberg (168 words)


Theodor de Castelberg ie n autur rumanc (nasciü 1748, † 29-12-1818 a Mustér).

 

Gl' emprim act prima scena. 

Sylvia a Daphna sia amitgia.

[f. 1a] … Vezas, mia amitgia, co la permavera entscheiva schon a nus clamar or sil feld, audas lou en quei uaul co ils utschials contan a fan legria? vezas cou, co la tiarra se vistgiescha dad in bi vert a fluriu vistgiu? o con vantireivlas essen nus, mia cara; nos gis passan cou en spira iñocenza, senza nigins quitaus a peinas. con denter nus regia la legria ad il ruaus. 5 a scha nus essen gie paupras, a nossas casas ein streitgias, sch' essen nus auncalura contenzas a consoladas cun nies stand. sche gia nos vistgius ein buca prezius, sch' ein ei tonaton bein faigs a delitgeivels distingui bein savens cun maigs a bindels. en nossas hettas regia la tempronzadat, a migliein cun plischer a buna cunsienzgia chischiel, pischada, paun a laitg, 10 ad essen pli cuntenzas cun quei, ca las riginas dil mund. 




#Article 385: Thomas Derungs (212 words)


Thomas Derungs ie n autur rumanc dl 19e s.

Pseudonim: T. d. Rätus

Von la porla della bialla val migieivla,
Agl' ingress cn Domigliasca la fritgcivla.
Sin collina pittoresca isolada,
Bcin cn visla domiiionta situada:
Viandonl pcnsiv. fai bein persên,
II easli leu vesas de Riizên!
S|icr il Rein cun sias undas ramurontas,
Denter las colonnas grischas remontontas
Dil Grest ault. che doinineseha la Montogna.
Ed il Crapp liumiiaus dcllas Treis ligias:
Riizia. leu seferma in moiiient.
Chcu dc Ratus stat il monument!
Tschentaiiers sluli seo steilas fiilniinonlas
Viu c giu han eheu sehlatteinas doniinoiitas.
Comts, baruiis. er retgs e prencis s' enlupaveii.
(_iiii ils grischs cheu disputaven e pactaven:
Lur dispettas, lur visetas cin caschun
Dclla sort dil »de Razèn« davos barun. — 

Nova veta porta l’ Àustria lu pussenta,
Rtizia bassa regia. siu palaz augmenla.
Sur'la porta dil casti dcpint' aunc ussa
L' evla dübla imperiala ili e mussa,
Gh' ella leu in lemps ha dominau.
Ch' ella clieu daditg ha priu coniiau. —
Sin siu con grijjpus els Plauns de Riizia ima,
Bandunada, rao en posiziun sublima,
Giuven Rât, leu stat de Riitus aunc l' avdonza,
Lihra Riizia, vcglias mai cn cniblidonza,
Schar eurdar qucst niebel monument.
Tiu emprim carajiiun fa 'I oz aunc endament! —
T. D. Rütus




#Article 386: Tier (179 words)


Tla tlassificazion filogenetica che en drova atuelmënter, ie l taxon di tieres (latin: Animalia) stà remplazà da chël di metazoères (latin: Metazoa) che vën definii coche organisms eucarioc plurizelulèrs, motils y eterotrofs.

Tla rujeneda de uni di, ntëndun cun tieres dantaldut tieres superiëures. Formes animeles sciche la sponges, i corai y la anemones de mer ne vën tl lingaz da uni di nia cunsciderei coche tieres, scebën che i feje pert dl rëni animel, coche per auter ënghe i umans.

Carateristighes genereles permët de tlassifië la spezies che viv te mbranciamënc (o bifurcazions):

Tl ambiënt naturel dla Dolomites iel deplu sortes de uciei. Danter chisc iel:



#Article 387: Tirol (183 words)


  ‎

Tirol ie ncueicundì l inuem de n Bundesland austriach cun capitela Dispruch.

L ie nce l vedl inuem dla contea dl Tirol che tulova ite l Tirol, l Südtirol, l Trentin y l Osttirol de nosc dis.
L inuem dëssa vester de ravisa ladina y uel dì: troi. L vën plu de segur dal inuem dl ciastel Tirol che cuntrulova n troi mpurtant danter l Venuest y Passeier.

Südtirol




#Article 389: Tresl Gruber (123 words)


Theresia Tresl Gruber (Urtijëi, 1897 – 1978) è steda una dles prumes maestres de dessegn dles valedes ladines y una dles prumes eles che se è bele ti agn ’30 – ’40 betù dassen per varenté y svilupé la rejoneda ladina.

Ala á scrit i prums libri de scola per gherdëina anter l 1945 y l 1960 sciche “Mi fibla”, “Ciofs ladins” y n codejel per ensegnanc dles scoles de Gherdëina sun la ortografia ladina “Ladinische Schulschreibung”).

Ala è steda la pruma ela de Gherdëina che à fat pert dla Union Generela di Ladins dles Dolomites .

Tresl Gruber gemalt von JM Lusenbeg.jpg
Grabstein Tres Gruber in St. Christina Gröden.jpg
Tresl Gruber Gardasee Mai 1965 foto Wolfgang Moroder.jpg
Tresl Gruber jeuni daldida ncuei.ogg




#Article 390: Ujep Antone Vian (173 words)


Ujep Antone Vian (Pera 1804-1880) ie stat l autor de un di prim libri sun Gherdëina y si jënt.

Doi uemes de Gherdëina 

Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei, y se la cuntova, tan puech, che maia n franzëus y n talian, y tan truep che cunsuma alincontra n tudësch, che, sce ël no maia, almancul rejona ël dl maië. Ntant che ëi ie te sta rujeneda vëija ëi unian ncontra doi tudësc fuman tabach. Ues mëter pën dij un al auter, che chisc rejona de 
maië? L auter, che se pensova: po diauc for una rujeneda, y un pensier no arà ëi mia! y mët pën a na marënda. 
Canch' ëi s' à ancuntà passovi dlongia n tublà via, ulache l fova truep y gran lavac. Te chël mumënt dij n tudësch al auter: Ah ma sce chisc lavac foss fanziëutes, cie maië no? Y eco che la marënda fova vënta, pra chëla che ie pa cumparì ënghe de bona fanziëutes fates ala tudëscia. 




#Article 391: Ujöp Freinademetz (727 words)


Sant Ujöp Freinademetz (聖福若瑟, Shèngfú Ruòsè per cineis) é nasciù su Oies a San Linert (Badia) ai 15 d’auril 1852. Al fova l cuart de tredesc mutons de na familia da paur dret religiousa. Na fede viva y n amour sinzier al proscim, che al ova emparé a ciasa, é la fondamenta per sia cherdeda. Ti agn che al studiova a Persenon él vegnù brancé da la parola dla Scritura che al ova audì te na perdica: „Al é i mutons che svaia do pan, ma al n'é degugn che ti l romp“ (Lamentazions 4,4); al audiva chestes paroles sciche n scrai di mutons pagans do la verité y la grazia dla fede cristiana; chesta esperienza é deventeda per Ujöp la semenza che é sfioreda su, tolan a cuer la cherdeda de jì tles miscions.

Ai 25 de messel 1875 él vegnù consacré preve y é ruvé caplan a San Martin. Ai 11 d’aost 1878 àl tegnù dailò sia perdica de comié y é ju tla ciasa miscionara de Steyl, permò fondeda trei agn denant, y é deventè un di doi prums anunziadours dl vagnele dla congregazion miscionara.

Da d'aisciuda dl 1879 él pié via tla Cina. Al ti à dit arevedei per amour a Chel Bel Die y ai fredesc, lascian endour sia familia, a chela che al fova dret taché, y a sia patria tant ameda, per ne les vedei mai plu.

Trenta agn él sté miscionar, empruma tla Diozeja de Hongkong y spo tl Shantung meridional. Zenza se stancé y con na bonté che davagnova i cuers dla jent, àl operé sciche pionier y miscionar jian da na luegia a l'autra; al ti stova do con lezitenza ai cristians permò convertis, cialova de enjigné de bon catechisc' y se festidiova per la formazion de prevesc dl post. Deplù iadesc àl abù da porté la responsabelté per dut l raion dla miscion; dal 1900 inant fòvel superiour dla congregazion di miscionars de Steyl tla Cina.

Do che sia vita é steda n per de iadesc al pericul, él mort dal malac ai 28 de jené l ann 1908. Freinademetz, che fova respeté y benvolù dai confredesc y dai cristians, vegniva defata conscidré sciche n sant. Tres deplù credenc, dantadut tla Cina, te Südtirol y tl’Austria, à metù man da l invochè do sia interzescion.

L’ann 1936 à scomencé l prozes informatif y dl 1951 l prozes apostolich per la beatificazion.

La domenia dles miscions dl ann sant 1975, é Ujöp Freinademetz vegnù declaré beat adum con Arnold Janssen, l fundadour di Miscionars Verbic, y ai 5 de otober 2003 él vegnù declaré sant.

La ciasa olàche al é nasciü é deventeda l travert de trueps pelegrins da endlonch adalerch.

En gaujiun dla mëssa novela dl M.R.S. Ojöp Frëinademez da Oies, zelebrada a Badia, ai 5 d' Agost 1875. Ciantia 

Söles parores dl' Apocalissa c. 2. V. 17. Vincenti dabo manna absconditum. 

Reverendo Primiziant, 
Fi ne sëise plü da Oies, 
Mo dla Chiesa militanta: 
Desprijëis ligrëzes groies, 
Por n ciafé sëgn cënt deplü, 
Col brilant onur lassö. 

Che n' invidiëia le sazerdot? 
Bel incö s' él gnü tla man, 
A n sëgn, a n pice mote 
Chël Bel Dî, a scorné le malan, 
Mo cun festa al cil intier, 
Y en aiüt a chi, che le chir. 

De n bel angel la ligrëza, 
Che Se lomina incö söl müs, 
O ciarede, ch' ais fermëza, 
Fin ch' Üsc dis sará madüs: 
Zerto n prou, che vir inozënt, 
Dlunch y tres sará contënt. 

Mo miraco, che l' ëis vagada 
A gní prou söla ria acia 
De mile y mile lus por strada: 
Guai, tormënc, la mort manacia 
Le ri monn verc y ingiané, 
Y i sarëis n tai tl edl, ch' i fej me. 

Frësca é l' ega y bel sarëna, 
Che da crëp vá y placia en banch: 
Tan plü bela y de virtú plëna 
Dl prou la vita intënta te sanch: 
É le discepul fortuné, 
So maester sc' ël pó somié. 

Vives cënt siur primiziant 
Recevede sura le cënt; 
Mo i angeli a mile n ciantes 
Chël de d' Osc gran paiamënt, 
Por i beac en paraisc, 
Ch' ëis salvé cun Üsc amisc. 
Che ciamó na eterna noza 
Deboriada orunse fá; 
Söles stëres en caroza 
Junde al past, che l' Agnel nes dá: 
A mangé - ai Amisc él sigü - 
Chël divin mana ascognü. ﻿




#Article 392: Ujöp Mischí (132 words)


Ujöp Mischí (Lungiarü,1846 – 1918) é sté ispetur dles scores dla Val Badia. Al é sté un di fondadus dla Gran Naziun. Al á albü n rode fondamental en gaujiun dl ”Enneberger Schulstreit“ danter le 1875 y le 1895 y á arjunt n compromis por matigní 5 ores d‘insegnamënt dl talian al’edema y salvé le pluringuism tla scora ladina, te na posiziun contrara a chëra dl govern asburgich che orô todëschisé la scora tles valades ladines. Al á ince albü n rode important tl “Grödner Schulstreit” adöm cun Franz Moroder cun posiziuns por le plurilinguism. Al á daidé tl grup de laur por la inrescida söl cianté popolar tles valades ladines metü a jí danter le 1906 y le 1913 por ci che reverda les inrescides söl cianté tradizional tla Val Badia.




#Article 393: Unieja (162 words)


 
 
Unieja (tal. Venezia) ie aldidancuei la capitela dl Veneto, ma per ntëur 1000 ani ala longia iela stata la capitela de n stat mpurtant che tulova ite, ti mumënc de si majera putënza, nia mé bona pert dla Planadura Padana, nchina a Bergamo, ma nce belau duta la lingia de ijules y penijules dl Adriatich dala pert urientela, dal' Istria, nchina a Corfu y plu a urient nchinamei Creta y Cipro.

La gran richëza de chësta zità, nce tlameda la Serenissima, ie mo da amiré te si monumënc, coche la Basilica de San Merch, l Palaz dl Doge, la Salute, San Zaccaria, la Scuola di San Rocco, l' Accademia y mo truepes d'autri.

La fundazion dla zità amesa la laguna sun n grum de ijules cunliedes da puenc, fova stata gaujeda ai tëmpes dla migrazions barbariches , dala populazions venetes che criva salvëza y segurëza contra i priculi di invasëures.

Aldidancuei ie Unieja un di zëntresc plu mpurtanc dl turism culturel mundiel.




#Article 394: Union Generela di Ladins dles Dolomites (100 words)


L ie la Union-tët di Ladins tla Dolomites.

Davia che l mancia na aministrazion zentrela per l raion ladin, spartì te trëi provinzies (Bulsan, Trent y Belun) à la Union Generela nce na funzion de liam ideal danter la cin' valedes ladines dla Dolomites.

La porta nce inant istanzes de carater politich y soziel, ora de se cruzié per l lingaz y la cultura ladina.

la Union Generela á si sënta tla Cësa di Ladins a Urtijëi y ie editeura dl edemanal ladin La Usc di Ladin cun contribuc te duta la cin variantes locales y nce tl ladin standard.




#Article 395: Union europea (199 words)


LUnion européa ie n'union sëuranaziunela y anterguviernativa de 27 stac mëmbri independënc democratics européesc.

L'Union européa ie la majera cunfederazion de stac independënc a livel mundiel, crieda sota chëst inuem dl 1992 tres l tratà sun l'Union européa (Tratà de Maastricht). Per n grum d'aspec ejistova l'Union bele dan chësta data tres na sfilza de relazions predezessëures, pian via dal 1951.

Da l ann 2002 ie uni metu it l Euro.

Al mumënt à l'Union européa n marcià chemun unich, fat da n'union duanela, na munëida unica dirijeda da la banca zentrela européa (adurveda per l mumënt da 14 di 27 cumëmbri), na politiga agricula chemuna, na politiga de cumerz chemuna y na politiga chemuna de pëscia. Na politiga furesta y de segurëza chemuna dëssa vester l segond pilier di trëi piliers dl'Union européa. La cunvenzion de Schengen à abolì l cuntrol dl passaport y l cuntrol duanel per n valgun stac dl'Union, crian na lerch de mobilità chemuna per la vita, l lëur, i viages y l'investizions di sentadins dl'UE.

L'istituzions dl'UE plu impuratantes ie l Cunsëi dl'Union européa, la Cumission européa, la Chëurt européa dla Justizia, l Parlamënt europée, l Cunsëi europée y la Banca zentrela européa.




#Article 396: Uran (228 words)


Uran é le setim planët dl Sistem solar en cunt dla destanza dal Sorëdl, le terzo en cunt dl diameter y le cuarto en cunt dla massa. So simbol astronomich é U+26E2 y so inom vá zoruch ala divinité dl cil Uran (Οὐρανός tl grech antich) tla mitologia greca, le pere de Chronos (Saturn) che ê pere de Zeus (Iupiter).

Uran é da odëi ince zënza telescop, mo al ne é nia gnü araté n planët cina al XVIII seco, canche William Herschel l’á descurí sciöche planët ai 13 d emerz dl 1781.
La composiziun chimica de Uran é por la maiú pert sciöche chëra de Netun, che vëgn araté so planët jomelin y é metüda adöm da idrogen, elio y tröpa dlacia cun ega, amoniaca, metan y idrocarburs. Ai dui planëc ti vëgnel ince dit “planëc dlaciá”. L’atmosfera de Uran é la plü frëida dl Sistem solar, cun na temperatöra che o ruvé cina a -224°C (49°K). La pert interna dl planët é metüda adöm dantadöt da dlacia y crëp.

Öna dles carateristiches plü de morvëia de Uran é l’orientamënt de süa assa de rotaziun, che é prësc paralela al plan dl’orbita impede che perpendicolara schiöche düs i atri planëc dl Sistem solar. 

La sonda Voyager 2 ti é roada plü pormez a Uran ai 24 de jené dl 1986 a na destanza de ca. 81.500 km. 




#Article 397: Urtiënc (106 words)


I urtiënc (cniders, o per latin: Cnidaria) se spartësc tla grupa dla meduses y la grupa di polyps. Chisc organisms ie furmei da doi strac zelulers (endoderme y ectoderme) danter chei che l po vester na matriza, dita mesoglea o mesenchima. L corp, de simetria radiala de orden pèr (4 o 6), ie n sach scëmpl che engherdëina na cavità gastrica che ie a cuntat cun l esteriëur tres n pore unich che servësc al cuntëmp da bocia y da anus y che ie cunturnà da tentaculi. L sistem nervëus , derivà dal ectoderme ie custituì da n ples zënza furmazion de ganglions no de cervel.



#Article 399: Val Badia (193 words)


La Val Badia é na valada tl raiun ladin dles Dolomites che se destënn fora tla direziun süd-nord por ca. 33 km dal Ju de Ciaolunch cina a S.Laurënz (Ciastelbadia). Al rü che passa fora por la valada ti dijon Gran Ega (Gadera). Ara confinëia a vest cun Gherdëna tres le Ju de Frara, a süd cun Fodom tres le Ju de Ciaulonch, a ost cun Ampëz tres le Ju de Valparola y a nord cun Puster y tol ite raiuns dl Parch natural Pöz-Odles a vest y dl Parch natural Fanes -Senes -Braies a ost. 

I pröms insediamënc tla valada de chi che al é gnü ciafé testimonianzes vá zoruch al Eté dl Brom danter 1600 y 1250 agn dan Crist cun i reperc ciafá a Sotciastel (Badia), che é metüs fora tl Museum Ladin Ciastel de Tor a S.Martin.

Tla Val Badia vëgnel baié l'idiom ladin badiot, cun les variantes badiot tl'alta Val Badia, ladin de mesaval, che vëgn adoré por le lingaz badiot scrit, le Ladin Val Badia y mareo tla bassa Val Badia.

Na formaziun urbanistica carateristica tl Val Badia é les viles.

I comuns dla Val Badia é:




#Article 400: Valedes ladines (363 words)


 

L vën ratà pert dla Ladinia Dolomitica la valedes ladines de:

I cunfins de chësc raion ie seniei dala strentures de Pontives y de Peraforada contra l raion de rujeneda tudëscia. Per la autra valedes ie l cunfin de carater linguistich, contra formes che passa via de pierpul te variantes cadorines o trentines. Da chësta pert meridionela y urientela ti van do al vedl cunfin imperiel austriach o dl prinzipat de Persenon. Ma dal pont de ududa linguistich possen raté l raion de La Rocia (Rocca Pietore) ladin, scebën che l sibe ora de chisc vedli cunfins storics.

Dal pont de ududa morfologich se tratel de n raion defin da mont, duminá dala Dolomites, ratei danter i crëps plu biei dl mond y sota scunanza dl’Unesco.

La lerch per nridlamënc ie plutosc puecia y ie generalmënter mé da abiné tla valedes, te paejes y ridli duc sëura i 1000 metri sul livel dl mer.

N possa dì che la Ladinia sibe chël raion, ulache natura y rujeneda, cultura y cuntreda à na sëur ladina particulera y ulache i abitanc se recunësc tl’identità ladina.

L majer zënter dla Ladinia ie Cortina cun ntëur 6000 abitanc, na pitla zità da mont, cunesciuda sëura dut l mond y renumeda per si infrastrutures olimpiches.

L majer zënter de Gherdëina, cunesciù danter l auter per si produzion artistica, ie Urtijëi, che arjonj cun la frazions ujines de sureghes ntëur 5000 abitanc.

Tla autra valedes iel plutosc deplu zëntresc, cun paejes plu o manco sterdui ora, coche tla Val Badia, ulache i majeri paejes ie Al Plan y Badia. Nce te Fascia iel trëi de majeri zëntresc: Moena, Sen Jan de Fascia y Cianacei.

Te Fodom ie i majeri paejes Reba y La Plie.

L vën sciazá che ndut sibel ntëur 30000 Ladins te chësta cin valedes, ma i dac ne ie nia segures, davia che tla pert de souramont ne iel nia detlarazions de purtenienza di lingac.
La Ladinia ie spartida danter la Provinzies Autonomes de Bulsan y de Trënt y la Provinzia a statut normal de Belun.
Per gauja de chësta spartizions ie la Ladinia plutosc n teritore ideal o etnich che no na unità aministrativa recunesciuda.




#Article 401: Valentino Pollam (110 words)


Valentino Pollam (nessu 1801; mort 1887) ie n autur ladin.

 

L Viva de la Sagra de Moena e la critica del preve de Valentin contra la cianzon fata dal preve de Sepon en ocajion del posses de don Valentin Partel che à tout de la Pieif de Fascia l dì de Sèn Jan de Jugn del 1856. 

En azident 
Olache ence a Moena 
Se fasc festa piena 
En onor de sèn Vile de Trent 

En calonia de Moena a desch 
Se rejonaa ora per talian 
Ora valch per todesch 
E ora ence per fascian 

Canche n pech da vin 
Co la taza te man 
Algegher e san 
Disc don Valentin. 




#Article 402: Venus (204 words)


Venus é le secundo planët  dl Sistem solar en cunt de destanza dal Sorëdl cun n’orbita prësc zircolara che porta a n movimënt de revoluziun de 224,7 dis dla Tera . .
So inom vá zoruch a chël dla divinité romana dl amur y dla belëza .  y so simbol astronomich é la rapresentaziun stilisada dla man de Venus che tëgn n spidl (♀) .

Do la Löna é Venus le corp dl cil plü slominant. Al é da odëi püch do le florí dl Sorëdl y püch dan da l’orí dl Sorëdl , insciö che i popui antics ti dijô “stëra dla sëra” o “stëra dla doman”, cina che Pitagora á ciafé fora che ara se tratâ dl medemo corp dl cil .

Venus é classifiché sciöche n planët terester y vëgn ince araté n “planët jomelin” dla Tera en cunt de sües dimenjiuns y de süa massa. Porimpó él bindebó desfarënt dala Tera. Süa atmosfera é metüda adöm dantadöt da anidrida carbonica y á na presciun dër alta, insciö che Venus é le planët plü cialt dl sistem solar.

La storia dles esploraziuns spaziales de Venus á metü man dl 1961 cun la misciun sovietica Venera 1, che á surajoré le planët.  




#Article 403: Via Crucis (1011 words)


Via Crucis

Urazion a pië via:
O Seniëur Gejù Crist, ti Via Crucis va nce al didancuei inant. Tu nes nvieies a purté pea la
crëusc; tl medemo tëmp nes mpermëtes de nes judé a la purté. Ulon dì de “sci” ala ulentà dl
Pere sun paravis, ajache son segures che la nes mëina ala redenzion.
Chël Bel Die ti à ulù tan bon al mond
che l à dat ca si sëul fi,
acioche uniun che crë te ël
ne vede nia perdù,
ma arjonje la vita eterna. 

Gejù vën cundanà a mort
P.: Nëus te aduron, o seniëur, y te laudon,
J.: ajache cun ti santa crëusc es salvà l mond.
Gejù à te duta si vita mé fat dl bën y mpo vëniel cundanà. Nce nëus giudicon suënz i autri o
union nstësc giudichei. L dì ju de jënt desdruj la legrëza y la pesc.

Gejù pea do la crëusc
Gejù cëria la crëusc sun si sciables zënza se paré. Nscila dëssa nce fé duc chëi che ti va do a
Gejù.
Tla vita nes vëniel ciarià su d'uni sort de crëujes: malaties, la mort de zachei che on gën,
degun lëur, delujions y truep d'autri festidesc.

che te lasces pro.

Gejù toma l prim iede sota la crëusc
Gejù toma sota l pëis dla crëusc, ma l leva riesc inò su per jì inant. La streda che l Pere ti à
mustrà, ne n’ie mo nia fineda. La crëujes che on da purté te nosta vita nes sà suënz massa
pesoces y suënz nes lascions druché ju bele dala plu pitles.

problems dla vita.

Gejù anconta si oma
Maria ne possa nia mancë tl'ëura dl duel de si Fi. Ëila l anconta cun n cuer da oma, per ti sté
daujin y l cunsulé. Nce nëus vivon te na familia y sention che tucon adum. I genitores tol pert
ai festidesc di mutons y i mutons patësc pea la suferënzes de pere y oma.

families, acioche genitores y mutons posse se avëi gën y se tò dl'aurela de se scuté su un cun
l auter.

Scimon de Zirene ti juda a Gejù a purté la crëusc
Gejù porta mo al didancuei la crëusc per duc chëi che patësc. Tan suënz ons’a nëus ancuntà
jënt che ova de bujën de aiut y nëus ne ti on nia judà: jënt sëula o descunsuleda, pueresc o
andicapei. Gejù à dit: “Dut chël che arëis fat a un de mi mëndri fredesc, l arëis fat a mi.”

Veronica ti dà a Gejù n drap de lin
Veronica, n'ëila d'ardimënt y de bon cuer cumuev Gejù cun n sëni d'amor. Chësc fat
desmostra, che te uni situazion pudons fé na bona opra. Nce nëus on suënz de bujën de
zachei che nes scota su, che nes cunsieia y nes cunsulea te mumënc de deficultà.

daujin.

Gejù toma l secondo iede sota la crëusc
La streda che porta ala salvëza ie longia y sfadiëusa. Gejù toma inò. Ma ël sà che per salvé
l'umanità muessel inò levé su.
Nce nëus nes sention suënz dëibli y tumon tl picià. Ma Gejù nes juda a levé su y jì inant.

avëi for la ulentà y la forza de levé su, canche tumon tl picià.

Gejù anconta l'ëiles che bredla
Gejù ti dij al'ëiles che l anconta de ne bradlé nia per ël, ma per si picëi. L'ëiles ne n’ova mo
nia capì che a fé patì Gejù ie i picëi dl'umanità, nce nosc picëi. L ie l picià che fej patì nosc
Seniëur. L ie l picià che musson cumbater.

duel di autri, mpede pensé for a nëus nstësc.

Gejù toma l terzo iede sota la crëusc
L odio, i stritoc y la vieres desdruj l'umanità. Cun si tumé l terzo iede à Gejù ulù ti dì a duta la
jënt: Destudëde l fuech dla viulënza, fermëde la vieres, laurëde per la pesc.

vën strità.

A Gejù ti vëniel tëut l guant
Gejù se lascia tò dut, monce si guant. Ël uel se duné de plën a nëus, per nes nsenië a nes
destaché da nosc egoism y a servì cun umeltà.

ora i defec di autri.

Gejù vën mbrucià sun la crëusc
La mans y i piesc de Gejù, che à fat tan dl bën y tan de miraculi, vën śën mbrucëi sun la
crëusc. Ma si cuer d'amor bat for mo per l'umanità. La persona ie suënz tenteda a druché ju i
autri ti tulan nsci la libertà.

i tole su coche i ie, no coche i vën giudichei dai autri. 

Gejù mor sun la crëusc
Cun la mort nes à Gejù dunà l ultimo che l pudova nes dé: si vita. Nsci nes al giaurì la porta
ala vita eterna dl paravis.
Gejù à dit: “Chi che uel salvé si vita, chël la perderà; ma chi che arà perdù si vita per mé y
per l vaniele, chël la selverà.” (Mc 8,35)

Gejù vën tëut ju dala crëusc y metù tl grëm de si oma
A Nazaret ova Maria dit de sci al angiul Gabriel y ova pudù purté l Fi de Die te si grëm. Śën
dijela inò de sci y tën l Fi mort te si grëm. Chësc “sci” ie n gran sëni de speranza per nëus.
Nce nëus son datrai pra vascel de na persona che an gën; ma Gejù nes à dat la speranza che
la vita ne fina nia tlo.

Gejù vën metù tl sepolcher
Nce nëus muriron y uniron suplii sciche Gejù. Ël nes à nce dit che ressusciteron cun ël.
Perchël ne daussons nia nes fé dainora, sciche autri che ne n’à deguna speranza.

ressuscité deberieda cun té per ruvé tl rëni dla vita eterna.

Pere Idie, tu es per mesun de ti Fi desdrù la mort y nes es giaurì la porta dla vita eterna.
Cunzed a nëus de unì renuvei te ti Spirt per scumencé na vita nueva tl linëus de Gejù
ressuscità, che ie Die y viv y rënia cun té tl'unità dl Spirt Sant per duc i seculi di seculi.
Amen.




#Article 404: Vicel (281 words)


I vicí (Aves) é na classa de tiers vertebrá endoterms che vir te düc i ecosistems dla tera.
Aladô dla International Ornithologists' Union (d’ ottober 2018) él tla classa di vicí sö por 40 ordins y 245 families. 

#Article 405: Vigil Perathoner (130 words)


Vigil Perathoner (1839-1904) ie n autur ladin de Gherdëina.

 

A mes scolars

Mes buns e cars
Amitgs scolars!
Tgi ha lubiu de far aschi?
Per vies schengetg
Engraziel fetg,
In gron plischer  veis fatg a mi.
Mo eunc pli bein

Vignis vus mei legrar; cun flis

E  tscheccadat,
Cun buca daventar unfis
D’urar e far
E brav luvrar
E bein imp( r )ender vies talenn,
Che Dieus ha dau
A  vus el tgau,
Perquel tenni bein endamenn:
Lischentadat,

E tupadira vala nuot
Duvrei  endretg
Vies  entelletg
E lavigiei negin daguot;
Pertgei saveis
Che Vus haveis
Ded inagada render quenn?
Scbe seies po
Perderts e mo
De far il bien tenni el senn,
Gie sespruei,

Ded esser buns e pietus
Buc emblidei
D'urarper mei,
Sco jeu vi era far per vus.




#Article 406: Vigil Pescosta (325 words)


Vigil Pescosta ie nasciù ai 21 de mei dl 1886 a Run de Calfosch.

L ie jit da jëunn a Urtijëi a mparé l' ert dl ziplé. Iló se al metù a lauré sciche scultëur, ma do che l fova rot ora la prima Gran Viera al messé jì sun la front per cater ani ala longia.

Ti ani do la viera al nsenià tla Scola d' Ert de Urtijëi, purtan pro a la reformé y a miuré si qualità de formazion. 
Dl 1925 al metù ora si lëur San Piere pra la Esposizion de Ert Universela de Paris, ulache l à venciù la medaia d' or. Chësc à purtà pro a l fé cunëscer lonc y lerch y a chësta maniera iel unì cherdà a Ferrara, Vicenza y Padova, ulache l à fat deplu de gran lëures, nce tl miermul y tl bront.

L à fat l ejam de Stat per l nseniamënt tl ciamp artistich y l à pona nsenià tla  Academia d' Ert de Monza per plu ani. Iló al laurà pea cun l cunesciù artist Arturo Martini, y te deplu ucajions ie si lëures unic metui ora pra mostres de livel naziunel. La cunesciuda cumposizion che mostra na oma cun trëi mutons, ie unida metuda ora pra la Quadriennale di Roma, ma purtruep sota l inuem de Martini. Mo aldidancuei iela da udëi tl museum de ert moderna de Roma sota chël inuem... Purtruep te deplu ucajions ne ie si criazion artistica nia unida recunesciuda aldò.

L ie unì de reviers sa Sacun, ulache l à laurà inant nchina te si vedli ani. Danter l auter ie l monument a J.B.Purger a Urtijëi unì laurà ora te si verscion nueva da Vigil Pescosta.

Da lecurdé iel che l ie stat un di fundadëures dl Sci Club Ladinia bele dl 1904.

L ie l nëine dl poet y autor ladin Roland Verra.

Vigil Pescosta ie mort ai 21 de nuvëmber dl 1981.




#Article 407: Vincent van Gogh (130 words)


Vincent Willem van Gogh é nasciü a Zundert ai 30 de merz dl 1853 y é mort a Auver-sur-Oise ai 29 de lugio dl 1890. 

Al é n depënjadú olandesc.

Al á depënt plü o manco 900 chedri y plü de mile dessëgns, adöm cun schizes nia ruvades y tröpes imitaziuns de dessëgns de provegnënza giaponeja. Al á metü man da dessigné da pice insö y é spo gnü n depënjadú cun 27 agn. Al á depënt sües operes plü conesciüdes ti ultims dui agn de süa vita. Süa ert á influenzé dër tröp l’ert dl XX. seco, ince sce intratan süa vita ne ti é só valur artistich daldöt nia gnü reconesciü. I sogec de sües pitöres é dantadöt autoretrac, paesaji, natöres mortes, ciamps de bla y sorëdli (ciöfs).




#Article 408: Vinzenz Gasser (135 words)


Vinzenz Gasser (1840 – 1910)

Maestr ćorv sunté suŋ uŋ leng tegnì un toć de čiaŝò te la boččia. Maestra olp alletada prò dal toff i
bayā adoss a preŝŝa püć ćuŋ questes parores. E buŋ dè, signur le Corv, a! seis nett e me pareis bell,
zonza mentì, ŝe oŝ čianté someia a ostes plumes, seise l plü bell vičel de quiŝ boŝ.

A questes parores l’ ćorv è fora de sè de ligrezza, dóura un beć lerg por mostré sua bella uŝ e laŝŝa
tomé so boććuŋ. La olp s’l tol e diŝ: Mie bun signur, imparede, ćhe vign’un, ćhe baya bell vī a ćount de
ćhi, ćh’i sćuta sue. Questa lezion val zonza dubio un toć de čiaŝò. L ćorv se dodà e del duett ćonfü, e
diŝe, ch’aŋ ne l’attlaperà plü.




#Article 409: Zacharias da Salo (143 words)


Zacharias da Salo 1619 a Salò (Brescha), † 27-2-1705 

Lou souenter, cha las Perdigias an dau lamparmera gada, schi empiara lura il Derschader puspei il mussadur dil ploing sin las perdichias la primagada … dadas, dgei ossa milsanavont seig il dreig? lou trova el a gi: iou son da quei sen, schinavont scho vus, serderschader, veizs emperau las perdichias … lina gada, a schi son iou da quei sen, [f. 44a] cha vus leias amparar 5 … lina gada a lautra a la tiarza, a lou souenter daventig il dreig. u. Lou souenter empiara lura era il derschader il mussadur della risposta, il qual savonda quei trovament. u. Lou souenter schi datten lura las perdichias, a dau lauttra a la tiarza, schi empiara lura il derschader las parts, scha ei vulten contentar a bocca 10 far girar, ner chei ei vulten far. u.? 




#Article 410: Zebra (127 words)


La zebra ie n mamifer maiaerba che tuca pra l dominium di eucarioc, pra l rëni di tiers tla familia di Equidae y pra l genus Equus sciche l ciaval. La ie deferënta dai autri tiers che tuca pra i Equidae aldo dla strisces blances y fosces. La vif tla savana tl’Africa y la possa viver nchina 28 ani . 



#Article 411: Ziprian Pescosta (245 words)


Ziprian Pescosta é nasciù ai 11 de otober dl 1815 a Corvara y é mort dl 1889 a Ehrenburg. Dl 1841 fòvel vegnù ordené preve y fova ruvé caplan a Badia. Al é stá fondadour y prum diretour dla scola de dessegn de Anpezo a Cortina dl 1846. Al s’á ence dè ju cun l’archeologia y é vegnù envié a dé sie bensté a la colezion de reperc vegnus a lum dl 1848 te n ciamp soura la giejia de Urtijëi y che é encuei da vedei tl Mueseum de Gherdëina. Dl 1865 el vegnù nominé curat de Bula y daldò caplan a Ehrenburg.

Per la Mëssa Novela dl Reverendo Signur Giovanni Pescosta da Corvara i 5. d' agost 1879. 

L' erpa oressi incö de Davide, 
Y sciöche ël de bi salms cianté, 
Spo dijessi da brau: demá gnide, 
Gnide devoc chiló a scolté; 
Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina 
De na Mëssa novela la Comedia divina. 

Ah incö na ota, mia jënt, caos, 
Da sura Col Maladët oruns' pa 'ci nos 
Cun bona rajun s' la fá varëi, 
A düc ladins i le fajunse a savëi, 
Che un incö na Mëssa novela. 
Oh ci gran festa solena y bela! 

Heu cotanc che vëgn sëgn adalerch! 
Y bele insëra n él gnü tanc ad alberch; 
Da Pre dai Corf, da Störes, da Inzija, 
Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara 
Vëgni jö dales munts düc avisa 
Y s' abina söi plans da Corvara. 




#Article 412: Constituzion dla Republica Taliana (582 words)


La costituzion dla Republica Taliana (per talian: Costituzione della Repubblica italiana) ie la lege fundamentela dla Talia.

PRINZIPS DE FUNDAMËNTA

Art. 1

La Talia ie na Republica democratica, fundeda sun l lëur. La suvranità ie dl popul che la eserzitea tla formes y ti lims dla Costituzion.

Art. 2

La Republica recunësc y garantësc i dërc nviulabli dla persona, sibe te si singul sibe tla furmazions sozieles ulache si persunalità se svilupea, y la se damanda l ademplimënt di duvieres nia derogabli de solidarietà politica, economica y soziela.

Art. 3

Duc i zitadins à la medema denità soziela y ie medemi dan la lege, zënza desvalivanza de sés, de raza, de rujeneda, de religion, de minonghes politiches, de cundizions persuneles y sozieles. L ie l duvier dla Republica de tò y tres i rëms economics y soziei, che, limitan de fat la lidëza y la valivanza di zitadins, mpedësc l svilup dla persona y la partezipazion efetiva de duc i lauranc ala urganisazion politica, economica y soziela dl Paesc.

Art. 4

La Republica ti recunësc a duc i zitadins l dërt al lëur y la sustën la cundizions tres chëles che chësc dërt possa unì realisà.

Uni zitadin à l duvier de dejëujer, aldò de si pusciblteies y aldò de cie che l uel, n'atività o na funzion che porte pro al prugres materiel o spirituel dla sozietà.

Art. 5

La Republica, una y nia spartibla, recunësc y sustën l'autonomies locales; la realisea ti servijes che depënd dal Stat l dezentramënt aministratif plu ampl; la adatea i prinzips y la metodes de si legislazion ai bujëns dl'autonomia y dl dezentramënt.

Art. 6

La Republica defënd la mendranzes linguistiches cun normes aposta.

Art. 7

L Stat y la Dlieja catolica ie, uni un te si raion, ndependënc y suvrans. Si raporc ie regulei dai Tratac Laterans. La mudazions di Tratac ne n'à nia debujën dl pruzedimënt udù danora per la revijions dla Costituzion, sce la doi pertes les à azetedes.

Art. 8

Duta la cunfescions religëuses ie unfat liedies dan la lege. La cunfescions religëuses che ne ie nia chëla catolica à l dërt de se urganisé aldò de si statuc tan inant che i ne cuntrastea nia cun l urdinamënt giuridich talian. Si raporc cun l Stat ie regulei per lege sun la basa de acurdanzes cun la reprejentanzes respetives. Art. 9 La Republica sustën l svilup dla cultura y la nrescida scientifica y tecnica.

La defënd la cuntreda y l patrimone storich y artistich dla Nazion.

Art. 10

L urdinamënt giuridich talian se cunforma ala normes dl dërt nternaziunel che ie generalmënter recunesciudes.

La cundizion giuridica dl fulestier vën reguleda dala lege aldò dla normes y di tratac nternaziunei.

L fulestier, a chël che l ti vën mpedì te si paesc de eserzité la lidëza democratica garantida dala Costituzion taliana, à l dërt d'asil tl teritore dla Republica aldò dla cundizions dates dant dala lege. L’estradizion dl fulestier per reac politics ne vën nia lasceda pro.

Art. 11

La Talia ie contra la viera coche strumënt de ufenduda ala lidëza d'autri populi y coche mesun per ressolver cunflic nternaziunei; la ie a una, te cundizions de valivanza ai autri Stac, cun la limitazions de suvranità che ie debujën per n urdinamënt che segurëie la pesc y la giustizia danter la Nazions; la sustën la urganisazions nternaziuneles che à chisc fins.

Art. 12

La bandiera dla Republica ie l triculëur talian: vërt, blanch y cueciun, cun trëi strisces verticales unfat grandes. ........................... 




#Article 413: El cianpanin de Anpezo (265 words)


El cianpanin de sas bianco, che l’é inze el zentro de ra val de Anpezo, l’é fora de l’ordenario par ra so architetura e par el so štile no s’in ciata un conpaign inze ra vales de res Alpes. Anche es špirito e ra štoria de ra şente anpezana che l’aea fato su a ra metà de l’XIX secolo r’ea outretantofora de l’solito. Fato su con štile “neogotico”, che incraota l’ea de moda, l’à disegne e laorazios fines  sui volte dei arche e dei cornijoi. Ra cana r’é cuadrata, betuda su un zocolde sas lourà, che porta ra zèla de la cianpanes. Chesta zèla r’à cuatro gran buje fate a arco, intrà meşo se pó vede el caštel de ra cianpanes. Su in son, pede rapianeta e ra cuatro pontes, ra pianta cuadrata ra deenta a oto fazes. El cuerto a špizon l’à sora ra croš che darşonşe r’outeza de 67 metre.

Inalóra r’intenzion r’ea che el cianpanin noo l’arae no solo abù da portà ra colita cianpanes, ma da aé anche un arloio e cianpanes che fajea un conzerto conpaign de chel de ra tore de l’parlamento de Londra, l’arae abù da segnàel tenpo zivil de ra comunità, el laoro, ra feštes e el despiajé. E pó gouja che l’ea poštà el “baricentro” de la val, l’arae veà ra ciaşes da l’mal da l’fó  gouja che sun piol  sarae štà un pošto par el vardafó. Ra rejos de ‘na architetura coši, foš ancuoi fora del tempo, ş’è dutes inze ra štoria de chešto fabricato e soralduto inze el špirito de ra comunità de Anpezo.




#Article 414: Dlijies de Badia (173 words)


La dlijia de Badia é cunsagrada a S.Linert y S.Iaco y é a na altëza de 1365 m. Al é üna dles dlijies baroches plü importantes de döt le Tirol. Les pitöres a frësch é gnüdes fates dal artist todësch Matthäus Günther da Augsburg l’ann 1778.

Le santuar de Chël Bel Dî dala Crusc é a na altëza de 2043 m. I altá dla dlijia é de stil neogotich, les döes statues de S.Roch y de S.Salvester, sciöche deplü pitöres dla dlijia, é de stil gotich tardí.

A Oies, sura S.Linert de Badia, él le Santuar de S.Ujöp Freinademetz. Al é na costruziun nöia de stil modern sön plan dl architët Oswald Valentini. Les statues daite é de Stefo Nagler da La Val y de Leo Demetz da Sëlva. La pröma dlijia consagrada al miscionar Sant Ujöp Freinademetz é a Milland, dlungia Porsenú. Tla capela da Oies bas ite él laurs di artisć Kollreider da Lienz y Lois Irsara de Badia.

Cultura Ladina, Paolina Agreiter, por fistide de L.Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007.




#Article 415: Ciavaleis (110 words)


Ciavaleis, o Cavaleis (Cavalese per talian, Cavalés per fiamac), l'é n comun de 4 084 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fiem.

Ciavaleis 6  1856  Ciavaleis  (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262) 
gad. Ciavalëis fas. Ciavaleis bra. Ciavaleis fod. Ciavaleis amp. 
Cavalese LD Ciavaleis
topon. 
centro  amministrativo,  culturale  e  storico  della 
valle di fiemme (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; 
DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) 

/ Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta 
gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).




#Article 416: Fiem (158 words)


La Val de Fiem o Fiem (per todesch Talgemeinde Fleims, per talian Val di Fiemme) l'é na valèda de la Provinzia de Trent, te la Dolomites.

La vejinanza de la val la à inom Magnifica Comunità de Fiem e la é componuda da duc i comuns de Fiem, ma ence da Moena e Trodena. Enveze la comunità de val l'à inom Comunità de la Val de Fiem.

I comuns de la Val de Fiem i é:

Flem6  1858  Val de Viöm (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1) 
gad. Flëm Badia Flëm grd. Flëm fas. Fiem bra. Fiem amp. Fieme
topon. 
importante  valle  dolomitica  situata  nel  trentino 
orientale e percorsa dal torrente avisio (gad., fas. 
DILF 2013, amp.) Ⓘ Fiemme, Val di Fiemme Ⓓ Fleims 

strenta. […] Da la man de sot la confina a la Val de Fiem 
La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. […] Dalla man 
dö sot la confina alla Val dö Viöm ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).




#Article 417: Veisc (159 words)


La Veisc (Avisio per talian) l'é n ruf de la Provinzia de Trent.

La vegn fora da la costes de la Marmolèda e la se trèsc tel Adesc a Lavis, dapò che la é passèda via permez de Fascia, Fiem e Val de Cembra, per na longheza de 84,9 km.

La Veisc6  1858  la Veisch (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1) 
gad. L’Avëisc Badia L’Avëisc fas. La Veisc bra. La Veisc moe. 
La Vesc amp. Avisio
topon. 
torrente che nasce dalla marmolada e percorre la 
val di fassa, la val di fiemme e la val di cembra; è un 
affluente di sinistra dell’adige (gad. DLS 2002, fas. 
R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. 
DLS 2002) Ⓘ Avisio Ⓓ Avisio ◇ a) La Val de Fascia é na 
val longia e strenta. La se tira su enlongia la Veisc. La val 
dö Fassa ö nô val longia ö strentô. La sö tira su inlôngiô la 
Veisch. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).




#Article 418: Vich (417 words)


Vich (Vigo di Fassa per talian) l'é na frazion del comun de Sèn Jan; sie inom vegn cà dal latin vicus (vilaje). L'à 1.258 sentadins (ai 31.12.2017) e l'é a 1.382 m s.l.m.

Vich l'é l capolech storich, politich, religiuos e zivil de la veia Comunità Generèla de Fascia; per chest l'é stat senta di masees de cort, di capitans e di giudizi de la val, estra che di piovegn, descheche se pel entener da la denominazion de la gejia de Sèn Jan Batista, La Pieif, avisa l zenter religious de la plebs, de la jent, de duta la val de Fascia.

Chiò l'é ence la senta de l'Union di Ladins de Fascia.

La gejia de Sèn Jan, che la é stata fata sù a la fin del 1400, l'é stat la gejia mère de duta la gejies federèles de la Comunità de Fascia per la gran festes religiouses e per l batum. L frabicat l'é de stil gotich, da mont con n ciampanil aut e spiz. Daìte, te l'abside, se pel veder doi gregn parees con depenc a fresch che fèsc referiment a la scola tiroleisa, e sun un de chisc, che l'é de l'an 1498, l'é depent sù scenes de vita de Sèn Jan. L'utèr l’é de stil neogotich e l’é stat fat presciapech a la fin de l'Otcent.

Se pel veder ence n santuarie te la gejia de Sent'Ugèna, sènta patrona de Fascia. L prum document che zertifichea che l'é en esser chesta gejia l'é del 1237, ma la é stata sagrèda del 1452. Enlongiajù la gejia de Sent'Ugèna, l'é logà la picola gejiola de Sèn Moriz che podessa esser l frabicat religious più veie de duta la val de Fascia amò en esser anchecondì.

Vich6 1845 Vik (BrunelG, MusciatSalin1845:5) 
gad. Vich grd. Vich fas. Vich fod. Vich amp. Vich, Vigo LD Vich
topon. 
paese della val di fassa centrale, in trentino (gad. 
DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; 
DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ 
Vigo di Fassa Ⓓ Vigo di Fassa ◇ a) Mo a che éi vegnudi 
chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder 
l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a 
ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A 
far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. 
BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).




#Article 419: Poza (388 words)


Poza (Pozza di Fassa per talian) la é na frazion del comun de Sèn Jan e la à 2.279 sentadins (ai 31.12.2017). La é loghèda te la pèrt più lèria e zentrèla de Fascia, a 1.325 m s.l.m. Sie inom l vegn cà dal latin puteus, poz.

Te la frazion de Poza l'é la senta de l'Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn”, chela del Museo Ladin de Fascia, ma ence la senta del Comun General de Fascia e de la Scola Ladina de Fascia.

Se se se vèrda dìntorn, se pel se goder i bie bosć de la Mont da Poza, te chela che se pel jir co l'auto enscin te Saŭch e Tieje, olache se pel amò veder sacotenc baic e tieje che, chi egn, i vegnìa duré desche depojit per l fegn e desche majon per la sajon da d'istà per chi che jia sa mont a fèr fegn o a monteèr co la besties. Da la man a nord se pel veder l grop del Saslonch, e a ovest se pel se goder i spic del Larsech.

Paa la speisa jir a veder ence l frabicat La Torn, (la tor), olache ades l'é ite na cèsa, che l'à na strutura a cadrat con spionaes: l'é l soul ejempie de fortificazion veia en esser te val (XVI secol).

L'é ben fat segnalèr che sul tegnir de Poza l'é na fontèna idrosolforousa, cognosciuda ja te l'età de mez, durèda jà enlouta per varir da la malaties de la pel e del fià bianch.

Del 1926 l comun de Poza l'é stat tout jù e sie tegnir l'é stat metù apede chel del comun de Vich, dò, del 1952 l comun l'é stat metù sù endodanef jontan ite ence l tegnir de l'ex comun de Perra, cognosciù anchecondì co l'inom de Pera o Pera de Fascia.

Poza 6 1845 Pozza (BrunelG, MusciatSalin1845:8) 
gad. Poza grd. Poza fas. Poza bra. Poza fod. Poza amp. Poza 
LD Poza
topon. 
paese e comune (ora fuso con quello di vigo) nella 
val di fassa centrale (gad. DLS 2002, grd. P/M 1985; F 

Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pozza di Fassa 

L’à dat jù de n screpin na chegoza. Kanke i e rue al pont de 
Pozza, / La dat žu de ‘n skrepìn ‘na kegózza. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).




#Article 420: Union di Ladins de Fascia (1055 words)


LUnion di Ladins de Fascia la é la sezion fascèna de la Union Generèla di Ladins de la Dolomites.

L president de anchecondì l'é Fernando Brunel e i vizepresidenc Stefano Weiss e Nicoletta Riz.

Ti prumes egn dò la seconda Gran Vera i Ladins taca a se troèr te Sociazions e Union per se remir al fascism che l li conscidra ‘na macia grija da gratèr via’.

Del 1945 a Meran nasc l’Union Culturèla di Ladins, de chela che fèsc pèrt ence i fascegn Giudo Iori Rocia e don Massimiliano Mazzel, che envìa duc i ladins de Fascia a se dèr jù per defener sia identità. Del 1946, an de la gran radunanza di Ladins sun Sela, Guido Iori met fora l sfoi periodich “Zent Ladina Dolomites” e a la fin de messèl, sun scomenzadiva de don Massimiliano Mazzel, nasc l’Union di Ladins de Fascia, che vegnarà legalmenter costituida demò egn dò, ai 19 de mé del 1955, con at del notèr dotor Giovanni Rizzi, sotescrit dal medemo Rizzi (che era jà dant a cef de la sociazion ladina), dal dotor Giacomo Jellici, dal dotor Simone Sommariva e da don Mazzel, che vegn nominà president.

L’Union di Ladins de Fascia se dèsc jù per la defendura del folclor e per la difujion de la cultura ladina soraldut te la scola, su l’ejempie de Gherdena e Badia olache l’é stat autorisà la “scola paritetica” con mesa lezions per talian, mesa per todesch e n’ora de ladin; te Fascia enveze i scolees cogn rejonèr talian ence te cèsa e i vegn adertura spervaji che “l ladin no serf a nia”.

Ti egn ’60 l’Union di Ladins, enceben pureta de ressorses finanzières, se dèsc jù con sbunf: la stampa e la dèsc fora te la scoles l Dizionèr fascian-talian, la envìa via la publicazion de la revista che vegn fora n’outa al meis “La Veisc”, la domana che vegne nominé ensegnanc de ladin per l’ensegnament de la cultura ladina te la scoles, e en fasa de revijion del Statut de Autonomìa la domana che ai ladins de Fascia vegne arsegurà i medemi deric di ladins de Gherdena e Badia. Dò egn de scontrèdes e batudes, del 1970 vegn conzedù l’ensegnament te scola de 1 ora a la setemèna de ladin, che vegn fata (no zenza dificoltèdes e contrasc’) da doi ensegnanc sun duta la val.

L’é stat vent na batalia ma jà se verc n auter front, che ti egn ’70 veit l’Union di Ladins en pruma linea per domanèr l Comprenjorie Ladin de Fascia, contra l projet de la Provinzia de Trent de meter Fascia e Fiem te n soul Comprenjorie. Trent no vel conzeder nia e coscita, dò la publicazion del nef Statut de Autonomìa del 1972, che amò n’outa no tegn en conscidrazion la domana che ai ladins de Fascia vegne recognosciù i medemi deric di ladins del Sudtirol, l’atività de l’Union di Ladins scomenza a se spostèr dal ciamp culturèl a chel politich, con intervenc ti comuns per domanèr l’anescion a la Provinzia de Busan. Te l’Union di Ladins i componenc che vel se dèr jù tel ciamp politich à la soramessa e don Mazzel, che no vel se esponer massa, de mèrz del 1973 l dèsc jù sia demiscions da l’Union di Ladins de Fascia, che va inant te so empegn ence politich sot la presidenza de Remo Locatin.

Anter i obietives arjonc ti egn dò, soraldut de gra a l’Union di Ladins, l’é da recordèr l’Istitut Cultural Ladin de Fascia, istituì da la Provinzia de Trent del 1975, la lege provinzièla nr 19 del 1976 che stabelesc l recognosciment teritorièl di 7 comuns ladins de Fascia e la costituzion del Comprenjorie Ladin de Fascia destacà da chel de Fiem, del 1977.

De november del 1976 vegn nominà president de l’Union di Ladins de Fascia Danilo Dezulian del Garber. Del 1983 Dezulian l’é ence anter i fondadores del moviment politich ladin de Fascia, l’Union Autonomista Ladina, che sarà bona de ge dèr a la val n raprejentant te Consei Provinzièl e tel Parlament, dant col senator Ezio Anesi rechia e dò co l’onorevol Bepe Detomas.

L’Union di Ladins de Fascia sostegn l moviment politich e endèna la va ence inant con sia atività tel ciamp culturèl e linguistich, la met en pé e la endreza la redazion fascèna del sfoi “La Usc di Ladins”, la porta dant scomenzadives e projec per fèr cognoscer e slarièr fora l lengaz ladin anter duta la comunanza, la endreza i prumes corsc de alfabetisazion per gregn, la produsc tesc’ e material ladin, la sostegn con gran gaissa l besegn de n lengaz ladin standard e ogne scomenzadiva e projet unitèr che deide a arvejièr la valèdes ladines. Danilo Dezulian cour l’encèria de president de l’Union di Ladins de Fascia per 11 egn, enscin ai 5 de november del 1987. Enlouta la presidenza de la sociazion passa te man del dotor Antone Polam e Danilo Dezulian vegn nominà president onorarie, desche recognosciment per so empegn a favor de la cauja ladina che l portarà inant fin a la mort, stata ai 12 de oril del 2005.

Antone Polam cour l’encèria de president per passa 20 egn con gran idealism: en ocajion del renovament de la encèries, de dezember del 2007, l dezide de zeder l testamonech e ai 10 de jené del 2008 l Consei nomina president de l’Union di Ladins de Fascia l joen Silvano Ploner. Te la medema data Antone Polam vegn nominà president onorarie.

Del 2013, al secondo mandat, Silvano Ploner lascia l'encèria de president e endèna che se speta la neva litazions, a jir inant a cef de la sociazion l'é endò Antone Pollam. 

Dal 2014, per trei egn, president é stat lità Fernando Brunel da la Riza. L'é stat confermà desche president de la Sociazion ence del 2017 e del 2020.

L’Union di Ladins de Fascia la ge va dò a la diretives de l'Union Generèla, la chier de binèr e tegnir ensema i ladins fascegn e la laora dessema coi autres ladins de la Dolomites.

Anter la ativitèdes de maor emportanza de la sociazion, apede a la publicazion de libres o CD ladins e a l’endrez e la partezipazion a manifestazions e evenc, l’é la gran colaborazion sporta ogne setemèna per enjignèr la piates de Fascia del sfoi La Usc di Ladins.




#Article 421: Vocabolar dl ladin leterar (425 words)


L Vocabolar dl ladin leterar (VLL) é n vocabolar che se tol dant da documenté dutes les paroles adoredes te tesć ladins leterars, chel vuel dì scric con na ambizion estetica. Al volessa ester n thesaurus dl lingaz ladin. Con sia empostazion y sies carateristiches se tràtel de n vocabolar dldut nuef tl cheder di dizionars ladins, de chi che al nen esist entratant na bela compeida y de bona cualité.      

L Vocabolar dl ladin leterar é dldut basé sun tesć. Al documenteia perchel coche les paroles é vegnudes adoredes concretamenter, plu avisa tla leteratura ladina. La leteratura é, coche an sà, per vigni lingaz na fontana anter les plu emportantes de esprescions y de creativité linguistica. Con chest dizionar végnel perchel sclut l certl anter l’adoranza artistica dl ladin y sia descrizion scientifica. Chest dizionar ne nasc nia dal debojegn da curì loces lessicales, ma al met tl zenter cie che le ladin à bele de bel y de bon. Na parola te n test leterar ne é mai isoleda, ala giata so significat concret da la intenzion dl autour y dal contest te chel che al l’à ponuda. Avisa chesta adoranza artistica y contestualiseda proa chest vocabolar da prejenté con l aiut de deplù milesc de ejempli fora dla leteratura ladina.

Chest prum volum reverda en particolar l lessich documenté ti tesć leterars ladins scric dant l 1879, y perchel te n temp, olache l ladin fova permò tl laour da se cherié sia lerch tla leteratura. I tesć a la basa de chest volum và da les prumes poesies al scomenciament dl secul XIX fin al “prum liber ladin”, la Storia de santa Genofefa dl Degan Declara. La consultazion dl Vocabolar dl ladin leterar dessa ence fé vegnì vueia da lieje endò chisc tesć ladins tl original, tant deplù che sen ti pón permez dret saurì sun internet tl Corpus dl ladin leterar (L vocabolar enstes contegn n gran numer de paroles che i adoron enscì ence aldidancuei, ma al é laite ence na bona compeida de paroles arcaiches, judes entratant fora dl’adoranza y che l vocabolar deida endò da capì. Nia enultima con­tegn l vocabolar ence na compeida de paroles forestes che ne vegn nia plu adoredes daviache ales é entratant vegnudes baratedes fora con paroles plu o dldut ladines. Chest desmostra che n lingaz vif é dagnora en moviment, no mé aldidancuei, olache i s’en anadon nos enstesc, ma ence zacan, olache i se enmaginon endere sovenz n lessich ladin plu pice, ma ence plu net.

(Rut Bernardi, Paul Videsott)





#Article 423: Manifestazion sun l jouf de Sela (1276 words)


La Manifestazion sun l jouf de Sela ie n manifestazion ladina.

N meis do sia fondazion à “Zent Ladina Dolomites” metù a jì ai 14 de messel dl 1946 la manifestazion storica sun l Jouf de Sela, a chela che passa 3.000 Ladins à tout pert se ghiran sie reconesciment y sia reunificazion tla provinzia de Bulsan.

Entourn 3000 Ladins desmostra sun l Jouf de Sela

Al rejona dr. Sisto Ghedina, president de „Zent Ladina Dolomites“. 

Te n telegram a De Gasperi vegniva les ghiranzes ladines cumpededes su plu avisa:

Ma davia che De Gasperi ne ti ova nience responù, à “Zent Ladina Dolomites” – tres n memorandum – tout su ai 18 de messel dl 1946 diretamenter contat con la Conferenza de Pesc a Paris. A Paris s’à dantaldut i raprejentanc de Südtirol Friedl Volgger, Otto von Guggenberg y Hans Schöfl sciche ence la delegazion austriaca dassen dé da fé per arjonje les ghiranzes di Ladins, dantaldut da i tò ite duc tl raion d’autonomia prevedù. 

Ma ai sforc de “Zent Ladina Dolomites” ti soflòvel dantaldut tla provinzia de Belun n vent freit decontra: al memorandum di 18 de messel ti ova responù l CLN ai 6 d’aost con n contramemorandum, a chest ova “Zent Ladina Dolomites” repliché ai 9 y l CLN endò ai 18 de setember.

L tenour di contramemorandums dl CLN fova tresfora l medem: la popolazion di trei comuns é taliana; la reunificazion con Südtirol é demé voluda da n valgunes pueces persones, a cheles che al ti encresc do l temp nazist. Sce Cortina ruvassa pro Südtirol, podessa la Talia adora o tert la perde. De Gasperi à sourantout chisc argomenc y à mantegnù tla chestion ladina na posizion dura. Al à enfinamai manacé da lascé sauté l’acordanza sun l’autonomia de Südtirol, sce la SVP y l’Austria essa inant batù sun les ghiranzes di ampezans y fodoms. 

Chesta é ence la gauja ciodì che i Ladins ne vegn – con duc i sforc dl’Austria y dla delegazion de Südtirol – nience nominés ne tl Tratat de Paris di 5 de setember 1946. An pò desmostré che De Gasperi se lasciova consié tla “chestion ladina” da Ettore Tolomei: te na letra ti metova chest a cuer con insistenza de rejoné tres demé de “doi” grups etnics te Südtirol y de conscidré y traté i Ladins dagnora sciche talians. 

Ciamò da d’auton dl 1946 ti vegnìvel ortié al govern talian a Roma na petizion sostegnuda da 90 % dla popolazion per l destacament da Belun y na reunificazion con Bulsan, cie che à atira gaujé la reazion dl vedl CLN, che se damanova te na contradomanda al president dl Consei di Ministri enfinamai che “Zent Ladina Dolomites” vegnissa proibida per “tendenzes antitalianes”. De Gasperi ti ova responù de ester informé sun la “volonté separatista” de “Zent Ladina Dolomites” y che al se stravardarà perchel da azeté ence demé una dles ghiranzes metudes dant.

Canche i raprejentanc de Südtirol damanova ciamò n iade la delegazion taliana a Paris da jì ite sun les ghiranzes di trei comuns de Souramont, ti ova l ambasciadour talian Carandini responù che ala se tratova de na popolazion demé ciadorina y perchel taliana, de chela che Südtirol n’ova nia bria da se cruzié.

Pro les lites de comun di 10 de november 1946 à “Zent Ladina Dolomites” ciafé sibe a Anpezo (16 de 20 mandac) che ence a Col Santa Lùzia (12 de 15) la maioranza assoluta (ta Fodom n’àn nia podù lité, davia che al ne s’ova prejenté deguna lista alternativa a “Zent Ladina”). Danuef él vegnù ortié na petizion, en chest iade a la Enduneda Costituenta, ma endò zenza suzes.
 

Te chest temp vegnìvel bele laoré pro l dessegn de n statut d’autonomia per Südtirol. Dal prefet dla provinzia de Bulsan Silvio Innocenti ciafova “Zent Ladina Dolomites” al 1 d’otober 1946 l’assegurazion che al fossa vegnù scrit fora n referendum per la reunificazion. N referendum per la reunificazion prevedova ence l dessegn de statut d’autonomia laoré fora da Karl Tinzl per la SVP. 

Ence la proposta dl moviment autonomistich trentin ASAR prevedova na region ti confins dl 1922 sciche ence na terza “curia” per i Ladins, dlongia chela taliana y todescia. Ma ence chilò plovòvel delujions: ai 27 de jugn 1947 deliberova la Enduneda Costituenta da mete su na region unica per l Trentin y l Südtirol zenza i trei comuns ladins.

Empò ne volova i trei comuns aministrés da raprejentanc de “Zent Ladina Dolomites” nia la dé su. Do n auter memorandum ai aliés ai 8 de mei dl 1947 s’ài apelé con trei deliberes ai 17, 18 y 19 de messel 1947 al Ministere di Interns a Roma con la domanda da reporté i confins a coche ai fova dant l fascism o de conzede altamo n referendum. Ma atira à la jonta de comun de Belun protesté energicamenter.

Oramai parova la provinzia de Bulsan n travert nia plu meso da arjonje, tant sterscia fova la politica d’ostruzionism taliana. Perchel ova i trei comuns damané – sciche ultima poscibelté da vegnì empò ciamò touc su tl raion d’autonomia – ai 28 de november 1947 (con l’enjonta de na lista de sotescrizions dl 70 % di peresc de familia) y ciamò n iade ai 13 de jené dl 1948 da vegnì metus almanco pro la Provinzia de Trent. 

Sceben che i parlamentars trentins sostegniva adum a la maioranza dla DC chesta ghiranza (bele ai 16 de november dl 1947 s’ova duc i partic trentins pronunzié per n referendum), s’ova l vizepresident dla DC da enlaouta, Paolo Emilio Taviani (aposta – sciche al à scrit enstes te sies recordanzes) metù adum te chesta chestion con l’oposizion fajan enscì tomé la mozion.

Enscì fova ence l’empermetuda dl president dla region Luigi Menapace, fata sun domanda dl deputat Defant (ASAR) y touta su con gran aplaus di prejenc tratant la pruma senteda dl Consei Regional ai 13 de dezember dl 1948, de s’impegné da conduje derevers i trei comuns ladins, demé plu na empermetuda vueta. La SVP fossa steda a una con l’agregazion di trei comuns a Trent, sce l Unterland fossa passé pro Bulsan: chesta seconda ghiranza é vegnuda azeteda, depierpul che la pruma é romagnuda per streda.

Roma se mostrova demé desponibla ti confronc di Ladins de Südtirol, speculan de mete empé n contrapeis italofil a la SVP. Con chestes intenzions él vegnù tout n valgugn provedimenc che contrastova enlaouta la linia di raprejentanc ofiziai di Ladins y dla SVP y che vegniva perchel tl prum conscidrés sciche sforzés su (enscì p.ej. l’introduzion dl sistem scolastich paritetich, che vegniva demé sostegnù da na mendranza di Ladins, sceben che al s’à a la fin desmostré ideal per i debujegns de nostes valedes). 

Nience les ghiranzes giustifichedes di Ladins de Fascia ne vegniva toutes en conscidrazion, condut che chisc essa audì pro la medema region Trentin-Südtirol. Da vigni mesura de sconanza dovova endere romagne scluc fora i Ladins di trei comuns tla provinzia de Belun. Do che la polizia ova sprigolé ju y ensciautrì con truepes manacedes y percuisizions de ciasa i raprejentanc de “Zent Ladina Dolomites”, à chisc dé su demoralisés sia batalia a la fin dl 1947.




#Article 424: Fer (351 words)


L fer (sìmbol: Fe) l'é n element chimich de la tabela periodica. Sie inom vegn cà dal latin ferrum.

L'à numer atomich 26.


#Article 425: Arjent (283 words)


Larjent (sìmbol: Ag) l'é n element chimich de la tabela periodica. Sie inom vegn cà dal latin argentum.

L'à numer atomich 47.


#Article 426: Òr (359 words)


Lòr (sìmbol: Au) l'é n element chimich de la tabela periodica. Sie inom vegn cà dal latin aurum.

L'à numer atomich 79.



#Article 427: Pion (217 words)


L pion (sìmbol: Pb) l'é n element chimich de la tabela periodica. Sie inom vegn cà dal latin plŭmbum.

L'à numer atomich 82.



#Article 428: Color (272 words)


L color l'é la percezion visiva de la radiazions eletromagnetiches contegnudes te la frequenzes visiboles.



#Article 429: Chécen (221 words)


L chécen, o ros, l'é un di colores a frequenza visibola per l'eie uman. L'à la mendra frequenza (~479-405 Tz) e donca la maora longheza d'ona (~625-740 nm) de duc i colores.


#Article 430: Ercabuan (178 words)


Lercabuan l'é n fenòmen otich atmosferich. L pel vegnir dò la pieva e l fèsc na fascia de colores te l'aria.

L'é compunù de set colores: chécen, pomaranc, śal, vert, brun, indach e violet.


#Article 431: Śal (135 words)


L śal l'é un di colores a frequenza visibola per l'eie uman. L'à na longheza d'ona de 565-590 nm.




#Article 432: Vert (327 words)


L vert l'é un di colores a frequenza visibola per l'eie uman. L'à na longheza d'ona de 520-565 nm.

#Article 433: Brun (120 words)


L brun l'é un di colores a frequenza visibola per l'eie uman. L'à na longheza d'ona de 435-500 nm.






#Article 437: Alex Moroder (126 words)


Alex Moroder (* 13. Mei 1923 a Urtijëi Südtirol; † 11. November 2006  a Urtijei.

Mut de Ludwig Moroder y dla scritëura per ladin  Adele Moroder. 
Tla segonda viëra ie stat saudè pra i Alpini y do 'l 8 de setëmber 1943 iel stat mandà ti ciampes de perjonia tl Reich. 

Ël à maridà tl 1945 Paula Grossrubatscher dl Rusina i abu cin mutons: Ulrike, Wolfgang Egon, Ruth y Stefan.  

Alex ie stat fundadëur adum cun Bruno Moroder dla Radio Ladin de Gherdëina tl 1955, tl 1958 fundadëur cun Robert presidënt, Hermann Moroder-Jumbierch, Heinrich Moroder-Doss, Raimund Mureda, Luis Piazza, Vigil Prugger  dl Museum de Gherdëina tl 1958.  Ël ie stat ncé per truepes ani aministradëur dla Usc di Ladins y dla Cësa di Ladins a Urtijëi.




#Article 438: Ludwig Moroder (154 words)


Ludwig Moroder, ënghe cunesciù sciche Ludwig Moroder-Lenert, Ludwig Moroder dl Meune o  Lodovico Moroder , (* 7. nuvëmber 1879 a  Urtijëi ; † 10. August 1953  a  Urtijëi ) ie stat n scultëur de Gherdëina.

Moroder ie stat sculé de Franz Haider, Josef Moroder-Lusenberg y Franz Tavella. Aldò iel stat for tla berstots dla firma Gebrüder Moroder tla cësa Lenert a Urtijëi y sciche diretëur artistic tl atelier  di Gebrüder Moroder  a Offenburg (Baden) (che fova n iëde dla firma Franz Joseph Simmler). Tl  Baden a la firma Moroder criá truepes auteresc te duta la dliejes de chël lond dan la prima gran viëra.

Tl 1911 a Ludwig maridà Adele Moroder de Lenert, muta de Franz Moroder, y sor de  Rudolf Moroder. Cun Adele al abù cin mutons Alexander 1913 (mort cun 3 ani) , Maria 1914, Carlo 1917, Pauli 1919 y Alex 1923. Doi de si mutons, Carlo y Pauli, fova  ënghe scultëures. 




#Article 439: Rudolf Moroder (153 words)


Rudolf Moroder Lenèrt (* 26 de jenè 1877 a Urtijëi ; † 22 de  dezëmber 1914 a Radłów, Galizia) ie stat n scultëur ladin per ert sacra te Gherdëina y a Offenburg (Baden).

Rudolf Moroder fova n mut de Franz Moroder y Marianna Moroder sor de Josef Moroder Jumbiërch. Do che l fova stat lerner de Anton Runggaldier (Tone da Passua) a Urtijëi, ie Rudolf jit sciche fant tla berstot de Franz Tavella.  Da saudé iel stat cun i Kaiserjäger a Viena ulache l a pedú ji do a si nteresc tl ert. Do l 1903, uni tant,  y dal 1912 al 1914 iel stat ala direzion dl gran atelier  (ex Franz Joseph Simmler) che la firma Fredesc Moroder ova a Offenburg. Rudolf Moroder ie sta mazá dai rusc cun baionet ai 22.de dezëmber1914 adum cun autri saudëies austriacs tla Galizia y ie suplì a Radłów.

Un de si sculëies fova Vigil Pescosta.




#Total Article count: 439
#Total Word count: 155457