#Article 1: Interlingue (2008 words)


Interlingue o Occidental es un lingue international creat de Edgar de Wahl in 1922. It es immediatmen comprensibil a mult homes occidental, pro to usabil por mult relationes anc con poc studie anterior. Anuncias e reclames e scientic articules in Occidental es comprensibil a milliones de europanes e americanes. Un del grand avantages de Interlingue es que on posse derivar regularmen milles de paroles international.

In 1949 on selectet li nómine Interlingue. Hodie ambi nómines es usat.

Interlingue es un lingue international, quel es iniciat del baltogermano Edgar von Wahl. Il presentat su projecte in 1922 in un litt revúe, quel il intitulat «Kosmoglott» e self editet in Reval, hodie Tallinn (Estonia).

Wahl nominat su lingue «Occidental», proque li international vocabularium presc solmen provenit ex li grand lingues occidental. Por su projecte de un international lingue il provat utilisar ti ja existent international vocabularium tam plenmen quam possibil, ma sin in li altri látere transprender li ínregularitás del lingues national.

Ti ci punctu esset lu nov in li lingue de Wahl: it completmen assimila li international vocabularium, tal que solmen poc elementes deve ancor esser novmen aprendet e que un comprension es possibil presc a prim vise. Ma in sam témpor it structura ti international vocabularium secun un sistema tam clar e facil, que anc persones, queles támen deve ancor nov aprender ti vocabularium, ne besona aprender con it anc omni ínregularitás del lingues national.

On posse regardar li lingue de Wahl quam successosi via medial, quam mediation inter li heredat international vocabularium, quel representa li cultural heredage europan, e un simplic e regulari lingual structura, quel da a omnes, ne nur a europanes, li possibilitá posser utilisar li lingue ja pos curt témpor.

Pos li Duesim Guerre Mundal li nómine del lingue, «Occidental», devenit un obstacul por su usada in li landes comunistic; particularimen li Occidentalistes in Tchecoslovakia trovat li nómine un obstacul por su propagation in lor país. On suposit contra-revolutionari tendenties pos su utilisation, e per coincidentie un gruppe anti-sovietic trovat se con li sam nómine del Occidental-Union. Ma it es self-comprensibil, que un lingue self es líber de ideologie. Chascun posse utilisar e mis-utilisar it por chascun ideologie. Por preventer li prejudicies in li ost-europan landes, on tande decidet nominar li lingue «Interlingue».

Un duesim motivation por li election del nov nómine esset li facte, que li International Auxiliary Language Association (IALA) self conceptet un nov lingue international, li nómine de quel esset «Interlingua». Por evitar nov dissectiones a diversi fractiones in li Movement Mundlingual, on provat aproximar a unaltru li du lingue-projectes, queles ya esset tre simil.

Ma in facte un fusion del du lingue ne evenit. Li basic diferentie inter ambi es li facte, que IALA-Interlingua, altri quam Interlingue-Occidental, in su essentie es conceptionat quam summa del elementes comun inter li lingues sud-romanic (Portuguesi, Hispan, Italian), ma ne oferta un metode a un plu profund structurisation, quel vell far possibil a homes, queles parla null de ti lingues, rapid e bon aprender it.

IALA-Interlingua es dunc un interessant modelle del coses comun ínter li sud-romanic lingues. Interlingue-Occidental in contrari es un lingue «pan-europan». Ma proque hodie li «europan cultura» (almen sur li campe del lingue) essentialmen representa li «international cultura» (sin despreciar per to altri culturas!), Interlingue-Occidental es li «international lingue».

Un del unesim usatores del esperanto, Edgar de Wahl, incontrat it per li unesim vez in 1888 e restat un supportator ardent del lingue per divers annus u il collaborat con Zamenhof in li dessine del lingue e traductet un del unesim ovres al esperanto: Princidino Mary, publicat in 1889, originalmen con li nómine Princino Mary. Il restat esperantist til 1894 quande it dessuccessat li vote per reformar li esperanto, un votation in le qual de Wahl esset un del du qui votat ni lassar li esperanto sin modification ni per li reforma proposit per Zamenhof, ma per un reforma completmen nove. Li occidental ne vell esset anunciat per 28 annus pos quande de Wahl abandonat li esperanto, un periode in le qual il laborat con altri creatores de lingues (quam Rosenberger e su idiom neutral), essayante developar un sistema que combinat naturalitá e regularitá.
Li metode de de Wahl esset duplic: tra li regula de de Wahl, per reducter li númere de irregularitás in li derivation verbal a un minimum, e un grand númere de afixes per far li mesme con radices de paroles e per dar al resultato un aspecte natural. Li grand númere de sufixes posse esser videt tra un curt regarde de ti per formas nómines quel refere a un tip de person: -er- (molinero), -or- (redactor), -ari- (millionario), -on- (spion), -ard (mentard), -astr- (poetastro), -es (franceso), -essa (reyessa). In li opinion de de Wahl it esset sempre preferibil optar per un sufixe productiv quam necessitar li creation de paroles nove con radices nove.

De Wahl publicat in 1922 un modification del principie de Otto Jersperson quel dit li max bon lingue es ti quel es li max facil per li max numeró de persones, declarante que li lingue international devet esser li max facil per li majoritá de tis que necessitat it in relationes international. Con to venit un necessitá de un lingue international quel ja reconosset vocabularium international sin egarda al númere de persones qui usa it, particularmen in area specialisat u li terme Oenethera biennis deve esser implementat e ne modificat ultra reconossentie mem si li population mundal de botanicos, ne vell exceder 10 000. To anc implicat que li paroles pertinente a culturas particular debe es important sin modificationes, quel de Wahl credet traet nov idés de valor al cultur europan, que devenit malad pos li Unesim Guerre Mundal. Il citat li termes karma, kotau, geisha, e mahdí in 1924 quam exemples de tis quel no devet esser posset in un corsete vocalic per finitiones obligatori (p.e. karmo, koŭtoŭo, gejŝo, madho in esperanto) quande esset importat al lingue international:

In li subjecte de regularitá schematic contra naturalisme in un lingue international, De Wahl credet que un balanse devet esser mantenet inter li du, u tro del ultim posse esser convenent per li aprensor temporan ma abhorrent per li parlator, e vice versa in li prim casu: Li exceptiones ne es fat por desfacilisar li studie a forenos, ma por far li parlada plu curt e fluid... It es clar que in ti lingue quam in li lingue max ínpersonal, abstract e aferistic de omni, regularitá va esser plu grand e plu expandet ca in omni altri lingues e idiomas national e tribal Ma nequande va esser capabil de obtener un schematisme total... Anc, ci li solution real va esser li harmonisation del du principies contrari. It besona li penetration sensitiv del necessitá real un li instinct del superpopulation international.

Durante que it es principalmen romanic in vocabularium, de Wahl optat per un subtracte germanic quel il credet plu expressiv por vocabularium tecnical e material (self, ost, svimmar, moss, etc.), con vocabularium romanic e grec plu apt in li derivation de paroles international (fémina e feminin, can e canin, etc.) quam anc conceptiones mental, corporal e natural. Lingues romanic minoritari quam li ladin, provencal (occitan) e catalan junt con creoles hat un grand importantie in li developation de Occidental per de Wahl, qui scrit in 1912 que su lingue in developation esset plu simil a provencal quam italian o hispan. Li magasin sviss Landbote fat un comentarie similar in 1945 in un revision del lingue, comentante humoristicmen que leente tra li poc exemples de Occidental, it dona nos li impression de un catalan demí-aprendet per un extrano qui ne comprende mult li grammatica.

Usante prefixes e sufixes reconosset internationalmen ne significat importar paroles international complet. Ma ante li comense del Duesim Guerre Mundal, de Wahl dit que li criticas a Occidental esset infundat, declarante que usatores anglesi e francesi in particular havet li tendentie de vider Occidental quam un mixation de ambi: (Li apparentie caotic de Occidental) ne es li defecte de Occidental mem, ma plutost quel de su usatores e specialmen li franceses e angleses, o queles que pensa que li lingue international deve esser un mixation de ti du lingues... ti es un error fundamental, specialmen si ti formas presenta exceptiones e irregularitás in li sistema de Occidental. Alphonse Matejka scrit in Cosmoglotta que de Wahl sempre demandar un minim de autonomie per su lingue e luctat acrimen contra omni propositiones que intentet augmentar li naturalitá del lingue solmen per imitar ciecmen li lingues romanic, o quam de Wahl dit crudelmen in un de su lettras a me, per imitachar li francesi o li anglesi.

Li preferentie de Occidental por regularitá guidat a un vocabularium quel esset ancor reconossibil ma diferent del forme international, quam ínpossibil vice impossibil (ín + poss + ibil), scientic (scientific, scient-ie + -ic), descrition (description, descri-r + -tion). To es un del diferenties principal con Interlingua, qual have un vocabularium prendet del nominat prototipes (li antecessor max recent de su lingues fonte) durante que Occidental es centrat in derivation activ. Pos li standardisation de Occidental in 1947 e li change de nómine a Interlingue in 1949 it existet un pussa vers formas plu naturalistic inspirat per Interlingue, particularmen per Ric Berger, ci defendet li replazzament del finition adjectival optional -i con -e. Pos defender li cambio in april 1949, il comensat implementar it in li mensu sequent in su propri scrituras e plu del contenete de Cosmoglotta, junct con altri cambios quam nostre e vostre in loc de nor e vor.  In li april sequent il defendet li cambios, negante que ili esset un concession al IALA ma un simpli concession al tendentie general vers un naturalitá plu grand trovat hodie in li movement interlinguiste, clamante al criticos del cambios victimas de habituas durabil e un illusion optical. Ca ti cambios experimental vell haver radicat ne es conosset, proque Berger abandonat su position quam editor de Cosmoglotta bentost plu tard e finalmen se unit a Interlingua, durante que Cosmoglotta retornat a publicar in li standard de 1947 quel continua hodie.

Vocales quam in german, italian, hispan etc.

Li nómine porta sempre u necessi li marca del plurale -s (pos vocal) o -es (pos mult consonant).

Si necessi, li nómine es terminat per -e por distinter it del functiones altri, o es terminat per -o por marcar li masculin o -a por marcar li féminin. 

Remarca: Li pronómines illos e ellas es normalmen ne usat.

Li pronómine general es quel, anc por li acusative.

Por li persones specialmen on posse usar li interrogativ pronómine qui.

Li interrogativ pronómines es qui por persones e quo por coses.

Por li pronómine qui existe un facultativ acusative quem.

Pos un plurale li possessives posse prender un -s: mi pom es ci; li mis es ci. Lor libres ha arivat; li lores ha arivat.

On adjunte li sufixe -esim al cardinales:

On adjunte -(i)plic al cardinales: tri-plic, mult-i-plic.

Li altri fractiones es expresset per li ordinales: 5/7 quin settesimes.

On adjunte li sufixe -ene: sixene, decene, centene.

Li conjugation es regulari. It existe solmen un conjugation con quar formes. Exemplification per li verbe amar:

Remarca: Si li tema fini in -i, on intermette un -e-: fini-e-nt, audi-e-nt, veni-e-nt, mori-e-nt.

Li céteri témpores e modus es format analyticmen per auxiliares.

Li principal textus literari in interlingue aparit in Cosmoglotta. Ci on posse trovar alcun textus scrit in interlingue, alcun ovres original e altri traductiones. Altri textus aparit in li revúe Helvetia e altri esset publicat quam libres, ma ti-ci esset li min comun.

Un del principal ovres original es:

Alcun ovres traductet es:

Inter li textus o fragmentes de textus quel on trova in Cosmoglotta, it hay:

Li Micri chrestomathie es un compilation de textus fat per Jaroslav Podobský, H. Pášma e Jan Kajš e publicat in 1933.

In Helvetia, on trova li sequent textus:

Chabi scrit libres de textu in julio 2020 quam Historie e Cultura classic. Ili esset publicat li 3 august 2020. Il publicat li libre Geografie li 19 septembre 2020. Li libre Mathematica esset publicat li 6 septembre 2020.




#Article 2: Edgar de Wahl (982 words)


Edgar de Wahl (11/23 august 1867 - 9 marte 1948) esset un matematico e linguist qui nascet in Olwiopol, Russia. Hodíe li cité es nominat Pervomaysk e it es localisat in Ucraina.  Wahl es max famosi por su creation, li lingue auxiliari international Interlingue. Li lingue esset conosset quam Occidental til li annu 1949.

Edgar de Wahl apartenet al linea Päinurme del Wahl (Haus Assick). Su avo esset Carl Gustav von Wahl, qui aquisitet domenes senioral in Oajusi, Tapiku e Kavastu e, per un curt periode de témpor, il esset anc li proprietario del domene senioral de Kaave. Il havet 14 filios de du matrimonies, de qui varie genealogies de Wahl descendet. Un de ili, li avo de Edgar von Wahl, un servitor civil, Alexei von Wahl, qui comprat li domene senioral Päinurme in 1837, comensat li linea Päinurme. Il anc esset luator de un domene senioral in li domene senioral de Taevere, u Oskan von Wahl (1841-1906), li patre de Edgar von Wahl, nascet.

Li radices de Edgar von Wahl extendet partialmen a Anglia. Un de sua atavas, li unesim marita de Carl Gustav von Wahl, Henriette Edwards, esset li filia de un mercator anglesi, George Edwards. Li duesim atava, li marita de Alexei von Wahl, Kornelia Elisabeth Knirsch, esset li matre de Marie Turner de Anglia.

Li patre de Edgar von Wahl, Oskar von Wahl, un ingeniero de ferrovia, maritat Lydia Amalie Marie von Husen (1845-1907) in Tallinn in 1866.

Edgar von Wahl nascet in Podolia, Ukraina, li 23 de august 1867. Su genitores hat movet desde que Oskar von Wahl comensat laborar in li ferrovia Odessa-Balta-Kremenchuk-Kharkiv in 1866. On have datos diferente e contradictori pri li loco de nascentie exact de de Wahl. Su cité natal es usualmen li cité de Olviopol, ma altri fontes indica que su loco de nascentie es li cité de Bogopil (anc Bogopol), apu Olviopol, in li altri látere del Fluvie Bug Meridional. 

In 1869 li plu tard, li familie de Wahl hat movet a Kremenchuk. Li du fratres de de Wahl nascet ta: Oskar Paul Karl, qui morit quam infante in 1869, e Arthur Johann Oskar (qui morit in 1951). Plu tard, li du sestras de de Wahl, Lydia Jenny Cornelia (1871-1917) e Harriet Marie Jenny (1873-1920), e Jenny Theophile (qui morit in 1961) in Sant Petersburg, nascet in Tallinn.

Li familie movet a Sant Petersburg in 1876 pos li intervall in Tallinn. In li sam annu, Edgar von Wahl comensat studiar in li Triesim Gymnasio in Sant Petersburg, graduante in 1886. Poy, il studiat architectura e pictura in li Facultá de Fisica e Matematica del Universitá de San Petersburg e in li Academie de Artes de San Petersburg. Pos intrar in li universitá in 1886, Wahl se unit al corporation baltic-german Nevania in San Petersburg, u in li semestre de autun de 1891 il havet li position de tresorero. Wahl graduat del Universitá de San Petersburg in 1891 e in 1893 il recivet li diploma de professor de dessin per li scol elementari. Pos graduar del universitá, Wahl laborat in un curt periode de tempo in San Petersburg in li autun de 1891 quam professor substitute ante intrar in li servicie militari. 

Quande il esset un infant e un adolescent, Wahl aprendet varie lingues. Quande il esset un infant, il aprendet german, russ, estonian e francesi, e in li licéo il studiat latin e grec ancian, e hispan in li universitá. Il posset far se comprender in altri nove lingues. Secunde Wahl self, il volet inventar un nove lingue quande il esset un infante. Per li ludes Native American, il developat un lingue american native personal de qui li gramatica esset basat in li grec e li estonian.

De Wahl studiat in li Universitá de Sankt-Peterburg e obtenet ta li doctoratu de matematica. Poy il intrat in li Academie del Bell Artes, poy intrat in un servicie militari de pluri annus quam oficero del russ marine. Il esset nominat professor de fisica, matematica e dessin in li cité estonian de Tallinn. In li cité, quel esset anc conosset quam Reval il docet matematica e fisica in un licéo. Pos quelc annus, il morit in li sam cité in un hospitale.

In prim un adepte de Volapük e del lingue Idiom Neutral (de Wahl esset co-autor de Reform Neutral con Waldemar Rosenberger), de Wahl plu tard esset un del unesim usatores de Esperanto e consiliat a Zamenhof pri quelc punctus de grammatica e vocabules por ti lingue, notabilmen li change de paroles quam tian, kian etc. a tiam, kiam por evitar un conflicte con li acusative quel in Esperanto fini se con -n. Il abandonat ti lingue pos pluri annus e durante li sequent decennies il laborat pri li problema del ideal forme de un lingue auxiliari international. Durant ti epoca de Wahl nominat su lingue Auli (auxiliari lingue) quel esset simil a Occidental ma esset sempre in un statu de change e nequande esset promoet quam un altri lingue auxiliari; talmen it nomina se anc proto-Occidental. De Wahl esset un oficero del russ marine durant li Prim Guerre Mundal.

In 1922 il publicat un clave a un nov lingue, Occidental, e li unesim numeró de un periodico  Kosmoglott, esset scrit in ti lingue. In li sequent annus, de Wahl participat in li discussion pri Occidental, e permisset al lingue evoluer gradualmen secun li recomendationes de su usatores. 

Fotografies monstra de Wahl in companie de Prof. Otto Jespersen, autor de Novial in 1935. 

Pos li comense del Duesim Guerre Mundal in 1939, il havet solmen intermittent contacte con li movement occidentalistic, in ti témpor centralisat in Svissia. Durant li ultim annus de su vive Edgar de Wahl esset hospitalisat in li Sanatoria Seewald in Tallinn u il ha refugit se durant li guerre e pos li destruction de su dom. Il morit ta li 9 marte 1948 in li etá de 80 annus.




#Article 3: Biologie (149 words)


Li término biologie posse haver pluri definitiones.

Proque li subjecte es extremmen vast, li studie de biologie besona esser disdividet ad-in plu micri temas. Un possibil vise-punctu, un poc reductionistic ma havent li avantage de clarificar li temas, consiste in definir li nivelles de organisation. Por atinger un plu global comprension de biologie, pontes es talmen creat ínter li diversi disciplines.

Altri disciplines es asociat al biologie, p. ex. genetica o li scientie de hereditá.

Un del clave-conceptiones de biologie es li principie de evolution. Filogenie tracia li evolution de organismes e paleontologie studia fossil organismes e efortia traciar lor evolution. Ti disciplines es afin a taxonomie (o sistematica), quel have quam scope li classification de vivent entes por arangear les in gruppes (families, géneres, species, rasses, etc.) suficentmen homogen por esser comparat ínter unaltru in témpor e spacie.

Histologie --
Imunologie --

Neuroscienties --
Paleontologie -- 
Sistematica --




#Article 4: Fisica (115 words)


Fisica (del grec φυσικη) es li scientie de natura in su max larg sense. 

Fisicistes studia li activitá e li interactiones de materie trans spacie e témpor (definit quam fisic fenomenes). 
Li teories de fisica es generalmen expresset sub li forme de matematic relationes. Bon-etablisset teories es sovente nominat leges de fisica, ma, quam omni scientic teories, ti leges posse esser re-mettet in question.

Li fisic scienties es afini a altri scienties, precipue chimie, li scientie de molecules e de chimic composites. Chimie e fisica have mult dominias in comun, p. ex. quantic mecanica, termodinamica e electromagnetisme. Támen, chimic fenomenes es tant vast e variat que chimie es generalmen considerat quam un completmen separat discipline.




#Article 5: Astronomie (107 words)


Li scientie del observation de astres e del ciel, astronomie es considerat quam li max ancian homan scientie. Omni ancian civilisationes havet bon conossentie de astronomie (sovente ligat a astrologie), de quel on ha retrovat li tracies sub diversi formes.

Li scientie self es separat in pluri gruppes: observational astronomie, astrometrie, astrofisica e cosmologie.

Astrofisica es li branche de astronomie e de fisica quel concerne li aplicationes de fisica al fenomenes observat in astronomie.

In presente, omni astronomes ha un education basat sur astrofisica e lor observationes es presc sempre studiat in un astrofisic contextu, talmen que ne hay un ver distintion nu ínter ti-ci du disciplines.




#Article 6: Solari sistema (798 words)


Un solari sistema o planetari sistema designa un sistema composit de un o pluri stelles, to es, un astre del sam natura quam nor Sole, circumdat de un o pluri planetes. Por evitar confusion, on va usar li término planetari sistema quam generic término e solari sistema por nor planetari sistema.

Li solari sistema, constituet del Sole, del Terra, de ott altri planetes, de asteroides e de cometes restat li sol tal sistema conosset til li fine del 20esim secul.

Al centre se trova li Sole, un stelle relativmen micri, ma quel contene támen 99,86% del masse del tot sistema. Pro su masse, li interiore del Sole atinge un tal densitá e temperatura que reactiones de nucleari fusion posse producter se, emissent enorm quantitás de energie. Li max grand parte de ti energie es liberat ad-in spacie sub li forme de electromagnetic radiation, principalmen sub li forme de visibil lúmine. Li Sole emisse anc un flux de chargeat particules nominat li solari vente. Ti solari vente interacte fortmen con li magnetosfere del planetes e contribue al ejection de gases e polve ad-éxter li solari sistema.

Li planetes max proxim al Sole es li micri, roccosi e densi terrestri planetes. In direction forviageant del Sole, on trova Mercur, Venus (Vénere), li Terra e Mars.

It existe préter Mars un asteroidal cintura composit de milliardes de córpores, de quel li dimension varia de quelc centimetres til pluri decenes de kilometres.

Poy, it es li dominia del índensi, gasosi, gigant planetes: Jupiter, Saturn, Uran e Neptun.
Pluto, li planete max lontan del Sole, micri e solid, con un órbite tre inclinat, es li max grand objecte de un duesim cintura de asteroides glaciosi, nominat li cintura de Kuiper. Ti cintura, populat de milles de asteroides, sembla esser li fonte de cometes de curt periode.

In fine, it existe, ancor plu lontan quam li cintura de Kuiper, e extendent til un distantie de du lúmine-annus del Sole, un enorm sferic nube nominat li nube de Oort, quel contene milliardes de cometari nucleos.

Omni ti caracteristicums es dat relativmen a tis del Terra.

Támen, su composition e su órbite fa it un objecte mult plu proxim al objectes de Kuiper quam al altri planetes. Cert scientistes pensa que it vell posser acter se pri un satelite de Neptun quel esset expulset de su órbite pos alqual violent colision.

Li evolution del solari sistema desde su nascentie til su morte ha esset tre lent e va extender se intot trans plu quam 10 milliardes de annus. On estima generalmen hodíe que li solari sistema nascet del contraction, sub li efecte de su propri masse, de un frigid e densi interstellari nube fat de gas, essentialmen de hidrogene e de helium, li atomes max comun al nascentie del Universe. In ti nube devet exister egalmen granules de polve, e aqua sub li forme de glacie. Ti nube, nominat li solari nebulose, pos har atinget un regulari forme, probabilmen un disc, con un movement de rotation, comensat diferentiar se ad-in pluri partes. Li max grand parte assemblat se al centre por formar un proto-stelle, li futuri Sole. Del altri látere, li granules de polve aglomerat se. Per li efecte de gravitation, plu e plu de materie vell har talmen format proto-planetes.

In li centre, tornante plu rapidmen quam li borde e essente plu compresset, li temperatura crescet. Pro que li central masse esset talmen densi e calid, reactiones de nucleari fusion esset accendet; quo dat nascentie al Sole, nor stelle. Li estimat date de ti fenomene es 4,56 milliardes de annus ante li presente.

Li plu grand proto-planetes atractet li plu micris e creat un vacuo círcum ili self; grandijante, ili devenit sferic. Adplu, li nucleari reactiones in li yun Sole creat un potent solari vente quel forportat li pluparte del reste del gas e polve. Talmen es que on ariva al solari sistema quam on observa in presente.

Pos circa 5 milliardes de annus, li Sole vell har exhaustet su reserves de hidrogene, quel va har esset transformat ad-in helium, e nor stelle va changear structura. Su nucleo va contracter se ma li Sole self va devenir mult plu voluminosi. It va transformar se in rubi gigante, cent vezes plu voluminosi quam in presente. Li max proxim planetes Mercur e Venus va esser destructet.

It va poy brular su helium suficent rapidmen, quo va augmentar ancor su volúmine e su temperatura. To va a ti témpor completmen cocinar li Terra.

Quande su reserves de nucleari energie va esser completmen consumptet, li Sole va cader in sur self e transformar se in blanc nan, tre densi e poc luminosi. It va frigidijar poc a poc e va finir per ne plu radiar ni lúmine ni calore. Tande it va har arivat al stadie de nigri nan.




#Article 7: Geografie (258 words)


Geografie es li studie del superficie del Terra.

Li geografes ne limita se a cartografie – li studie de landcartes. Ili efortia ne solmen etablisser to quo on posse trovar sur Terra e u on posse trovar it, ma anc explicar li present organisation de tal coses. Ili efortia determinar:

Classicmen, on distinte:

In recent annus, on deve adjunter:

Li grecs es li unesim civilisation conosset quam hant studiat geografie, simultanmen quam scientie e quam filosofie. Thales, Herodotus, Eratosthenes, Hipparchus, Aristoteles, e Ptolemaeus aportat majori contributiones al discipline. Li Romanes aportat nov tecnicas quande ili fat cartes de nov regiones.

Durante li medievie, arabic geografes, p.ex. Idrisi, Ibn Battuta, et Ibn Khaldun conservat e inrichat li grec-roman heredage. Li interesse por geografie in Europa esset reviventat per li viages de Marco Polo in li 13esim secul. Del 15esim til li 18esim secul, grand expeditiones, sovente marin, imensmen expandet li conossentie del planete. On posse citar, intra mult altris, li expeditiones de Vasco de Gama, Cristoforo Colombo, Fernão de Magalhães (Magellan) e James Cook. Cartographie progressat ye li sam témpor, per nov metodes, per solid teoric fundamentes, e per li quantitá de nov conossenties aportat per exploration. Li cartes del munde del Geographica Generalis, per Bernard Varenius et tis de Gerardus Mercator ilustra to tre clarmen.

In li 18esim secul, geographie esset aconosset quam un separat discipline, instructet in universitás. Durante li passat du secules, on ha videt un explosion de nov tecnicas e conossenties. It existe ligas tre fort ínter geographie, e scienties quam geologie, botanica, climatologie, etc.




#Article 8: Meteorologie (107 words)


Meteorologie es li studie scientific del athmosphere del Terra li qual investiga li processes de prognostication del clima. Phenomenes meteorologic son eventos observabil del clima que illumina e son explicate per li scientia de meteorologie. Ille eventos son rigit per li variabiles que existe in li athmosphere del Terra. To es li temperature, pression athmospheric, vapor de aqua in li athmosphere, e li gradientes e interactiones de cata variabile, e quam tos change per li curse del tempor. Li majoritá del clima observat in li Terra es localisat in li troposphere.

Con respect al sub-disciplinas del Scientie del Meteorologie on trova: 
Climatologie, Fisica Atmospheric e Chimie Atmospheric.




#Article 9: Matematica (102 words)


Matematica es li córpor de saventie que centra se pri conceptiones tal que quantitá, structura, spacie, e change, e li discipline academic quel studia les. It evoluet, per li usage de abstration e rasonament logical, de numerar, calcular, mesurar, e li studie del formes e motiones de objectes fisic.

Li parol matematica veni del grec μάθημα (máthēma), que in ancian gres significa quo es aprendet (en anc studio e scientie e in modern grec solmen lecion).

Modern mathematics can be divided in two main groups: pure mathematics and applied mathematics.

Pure maths is made of several sections: 

Applied mathematics:

Foundations of mathematics:




#Article 10: Antropologie (151 words)


Antropologie es un social scientie quel studia li homes sub tot lor aspectes, social, cultural e fisical. Ti ci discipline se aplica precipue pri li studie de societés nonoccidental o pri etnic minorités occidental, etc. (On parla pri etnologie por li studie de specific populationes e pri antropologie por li general studie del homan specie.)

On distinte pluri traditiones in antropologie, de queles li max important es li francesi sociologic scole (Émile Durkheim, Marcel Mauss, Claude Lévi-Strauss), britanic social antropologie (J.G. Frazer, Bronislaw Malinowski, A.R. Radcliffe-Brown, E.E. Evans-Pritchard) e american cultural antropologie (L.H. Morgan, Franz Boas, Marvin Harris, Clifford Geertz).

Li francesi modelle privilegia precipue li aspectes simbolic e social del studie del home e fa de etnologie un subdiscipline de sociologie, negligente, secun alcun persones, li aspectes material e fisical del home.

Li anglosaxonic modelle es, por su parte, basat sur multidisciplinaritá e divide antropologie traditionalmen ad-in quar subdisciplines :




#Article 11: Europa (2388 words)


Europa es un continente o parte de Eurasia (peninsul occidental), eventualmen del Eurafrasia, secun li vis-punctu. Europa es quelcvez nominat «Old Continente» (o «Old Munde»), in contrast con «Nov Munde» (America).

In li grec mytologie, Europe filia de Agénor (Ευρώπη in grec) es un fenici princessa, qui esset raptet per Zeus metamorfosat quam blanc tauro. Poy ella esset prendet con se sur li insul Creta u ella dat nascentie a Minos. In li ovres de Homer, Europe es reyessa de Creta. Plu tard, li parol significat li continental Grecia, e desde li annu -500 su signification include li terra plen in li nord.

Li plu propagat analyse de ti parol considera it quam composition del paroles grec eurys («larg») e ops («visage»), ma it es sin dúbite un íncert etymologie. Altri linguistes pensa, que li orígine es in li semitic parole ereb, quel significa «descendida del sole» (dunc occident). In li perspective del gentes in Asia o in Medie-Oriente, li sole descende effectivmen in Europa, li terra in li west. E li princessa phenici (dunc semitic) esset efectivmen raptet per Zeus vers li descendida.

Li terrestri limites de Europa es quelcvez mal perceptibil. In li traditional europan vise, Europa vell esser separat de Asia in li ost per li montanias de Ural, li fluvie Ural, li Caspic Mare e li montanias de Caucase. Li mar-strettes de Bosfore e de Gibraltar separa Europa respectivmen de Asia e de Africa. In li west, li continent es bordat per li Atlántic Oceane e in li nord per li Arctic Oceane. Li Mediterranean mare delímita li continente in li sud. Island e li principal insules del Mediterrane es considerat esser europan. Li casu de Cypria es li minu clar admínim pri li geografic plan.

Partes del territories de Russia e Turcia jace in Europa, ma grand parte extra it in Asia.

Quelc insules del Atlántic Oceane, (Madeira, Canarc Insules, Azores), queles li geografie ne liga a ti continente, es considerat quam europan per li orígines de lor population e de lor cultura.

To es anc li casu che Grenland, quel apartene a Dania. E it existe anc terras distant de cert europan landes de Occidental Europa, li habitantes de queles es de fact europanes, per exemple li transmarin departementes e territorias de Francia.

Europa have un superficie de un poc plu quam 10 milliones de quadratic kilometres: exactmen 10 392 855 km². To coresponde a un triesim de Africa o un quadresim de Asia o de America.

On posse distinter quin grand geografic regiones: Ost-Europa, Central Europal, West-Europa e Scandinavia.

Li oriental frontieras de Europa es ante omnicós politic:

Li límit de Ural esset li ovre del cartografes de tsar Petrus I li Grand in li XVIIIésim sécul. Analogmen li frontiera esset movet vers li Caspic Mare in li comensa del XIXésim sécul por justificar li adjuntion de Georgia e de Armenia in li Russ Imperie. Videt sub scientific aspect, si on se basa sur li tectontic placcas, Europa e li continental parte de Asia es un unic continente, quel on nominat Eurasia. Caus to divers famosi geografes quam Alexander von Humboldt considerat Europa simplicmen quam un peninsul de Asia.

Vider anc li formationes geologic del Europa.

Li max long fluvies de Europa (plu quam 1.000 km) es:

poilkojInsert non-formatted text here (1 007 km)

Vide anc: Liste del europan fluvies, Li max long fluvies del terra

Li Europa possede númere important de vias de mare quo penetra ínter li penínsules e aporta con li calore del aqua marin li clima temperat del continente quo es recalentat in altri loc sur su látere occidental per li Golf-Currentes.

Li parte majori del continente sede sub latitudines temperat e oferta dunc quar sesones tre distincti.

Excavationes recent in Georgia poy in Bulgaria permisse de suposir que li géner hom existe in Europa ja circa 1,5 million de annus. It es veracimen probabil que su membres vell esser venit poplar li Europa ex li Caucás e sequet li via del Danubio.

On  nominat anteyneandertales li populationes quo vivet in li Europa antey 800 000 a 400 000 annus. Representant tre old es li hom de Tautavel (- 450 000 annus).

Li tracies prim de poplament neandertalian in Europa retrospectet a 300 000 annus. Ti specie homan, tre specialisat, apare haver existet solmen in Europa e in li Oriente Próxim. It desaparit desde circa 35 000 annus.

Li hom modérn (aparit ante omnicos in Africa antey circa 120 000 ans) aparit in Europa antey 40 000 annus. Su representant es per exemple li hom de Cro-Magnon.

Li parol Europa proveni del greces e es atestat al prim vez in li VIésim sécul antey J.-C.. It apare que it vell designar ante omnicos por li greces li region continental situat in li nord del golf de Corinte, poy li terras quo li greces descovrit poc a poc in li nord del bassine mediterranean.

Sur li rives del Mediterrane li Grecia havet su extension poy li civilisation roman. Plu al nord developa se civilisationes historic precoci: celtes, germanes prim, etc.

Li formation del imperie roman, poy li developament del cristanisme permisser prim projecte del unite europan con, quam centre politic e económic, li Mediterrane.

Li desintegration de ti imperie e su incapabilita a resister al incursiones repetit 
del poples germanic causar su dislocation poy li ruption de su part occidental. Divers poples germanic acapara alor li potentie in li entitas territorial con frontieras moent, antesignes por li creation del states actual in li Europa west.

In li ost, li Imperie Roman del Oriente, qui havet Constantinople quam capitale, subsiste e evolue quam Imperie Roman del Oriente, ayant pour capitale Constantinople, subsiste et mue in un imperie cristan del Oriente u li habitantes persistent a considerar se quam « Romanes ».

On considera Carolmagne quam li « patre del Europa ». Con le veracimen, li parol Europa comensa a prender signification politic. In li témpor u il vivet, on nominat le Pater Europae, e on trova anc li expression Europa vel regnum Caroli (Europa, o li reyatu de Carol). Li Europa de Carolmagne es ante omnicos un Europa franc, in quo Roma ne have ancor li rol major : cert il esset coronat imperator del Occident in Roma, ma  it es in Aix-li-Capella que il selectet por capitale de su imperie. It es anc un Europa cristan : Carol considera se quam coronat per deo, e li facte de su coronament li 25 decembre have valore de simbol. It es finalmen un Europa occidental, pos que li projectes de un union con li imperie cristan del Oriente fallit.

Li Mediepoca es li epoca del feudalita del Mediepoca, presc partú in Europa. De ti epoca va emerser li projectes del comensamentes prim del states moderni per li activita de reyes enérgic e ambiciosi sovente antagonisti quam li Francia e li Anglia.

Li imperie del Occident parcella se velocimen pos li mort de Carlomagne, poy desapari in li comense del Xésim sécul. In 962, Otton I crea li Sant Imperie roman germanic, ma ti ne posse extender se, impedit per li ascension del nationalismes  (Francia, Anglia), per se luctes con li papatu poy per li developament del imperie otoman.

Li imperie byzantin, cristan ma con cultura essentialmen grec, conosse fluctuationes important de su potentie e tal de domination de su territoria. Ti territoria extende se in li apogé sur part grand del rive mediterranean, ante omnicos  sub Justinian I, poy sub li imperatores macedonian desde li IXésim sécul jusque til li XIésim sécul. 

La ascension in potentie del musulmanes poy li schisma grand (1054) ínter li catolicisme e li ortodoxie - sequet de cruceade ductet in 1202 contra it - debilisa li imperie del oriente. Li imperie otoman dispezzetta it e li conquestation de Constantinople in 1453 termina li tot.

Al epoca u li imperie byzantan rupte se, li Reconquista termina se. 1492 es li annu del Hispania, con li reconquestation del reyatu recentíssim mauri (Granada) in penínsul iberic e li viage prim de Christophus Colombus, sub li egide del Reyes catolic. Ti va aperter li porta al etablissement del hegemonie europan.

Li vision de un imperie grand europan renasce in li XVIésim secul, con li afrontation ínter François Iésim e Karl Vésim, qui disputa se li tron del Imperie-Sant. gracie al subventionation del bankeros Fugger, Carol Vésim gania e domina sur domene tre vasti ma tre dispezzettat. Li guerres divers contra li Francia ne da resultat e durant du secules li répartition del Europa evolue secun li allianties matrimonial e secun li guerres ínter states. Plu grav es que li cristanisme catolic quo servit de cemente por dar un maniere de union a ti Europa eclata con li Reform (o plu exactmen li reformes). Li importancie polític es considerábil e causat li formation del Provincias-Unit e del Confederation Helvetic. Li guerres de religion, li Guerre de Trianti Annus, li guerres de Louis XIVésim ritma li XVIésim secul e e li XVIIésim secul. Li pactes de Westfalie (1648) redessina durabilmen li cart politic del Europa e li equilibre del fortias present.

Li Epoca modérni es finalmen marcat per infortiament del nationalismes. It es anc li epoca u li Europa alarga  se considerabilmen per li formation del imperies colonial prim sur li continente american poy in India.

Li Revolution frances inaugura changeament profund politic: li idés democratic appari in prioritá  li campanies de Napoléon poy li Congress de Vienna va remodellar mult li cart del Europa e li mentalitas.

In fin de processu long, li XIXésim sécul assister al unification del Italia e del Germania, tam bon que li formation de states nov pluri in li Balcan per li dismembrement del Imperie otoman.

Movementes politic nov pronent plu de egalitá (socialismes), o li dismantellement del states (anarchismes). Ti idés va viagear plu tard plu o minu celerimen tre lontan del Europa.

Li domination politic e económic del Europa sur li rest del munde confirmat se pos que it changeat profundmen su economie ye li revolutiones industrial per li developament de su productivitá e li comense de explosion fort del population. Lor avanse tecnologic, e notament militari permisset al states europan de extender lor impossedage sur li continentes altri. Ti colonisation conosset su apogé al comense del XXésim sécul. Li comense del guerre de 1914 marca li fin de ti apogé, poy li du guerres mundal changeat profundmen li órdine etablit. Li Guerre mondial duesim lassa li Europa sin fortia. Ti eveniment marca li desaparition del suprematie del states europan occidental in favor del du super-potenties (li States-Unit e li Union sovietic). insurection developa se in li colonias e finalmen mult states retrova lor índependentie vis a vis del Europa, notament in li triesim quart del XXésim sécul.

Paralelmen, alor que li excedent del population del Europa esset tal quam it constituet stock de emigration tre important tot li témpor in li XIXésim sécul e in li comense del XXésim sécul, li states del continente havet stabilisation, mem regression desde li Guerre mondial prim. Ti e li developament continual del economie in li industrie creat necessi de personal laborant quo transformat li Europa in terra de inmigration.

On posse distinter tri gruppes de religiones :

Li catolices es majoriti in 23 states, li ortodoxes in 10 states, li protestantes in 9 states e li mohamedanes in 3 states (Bosnia-Herzegovine, Albania, Turcia)

It existe minorités minoritas religiosi in ti gruppes grand : 

Durant longmen, li continente esset devastat per li íntolerantie religiosi e li guerres de religion (Francia, Guerre de Trianti Annus, pogromes).

Li states quo have tot o part de lor territoria in Europa (secun li limites geografic défini definit supra) es 50:

Albania, Andorra, Armenia, Austria, Azerbaidjan, Belgia, Bielorussia (Belarus), Bosnia e Herzegovina, Bulgaria, Croatia, Cypria, Dania, Estonia, Finland, Francia, Georgia, Germania, Grecia, Hispania, Hungaria, Irland, Island, Italia, Kazakstan, Latvia, Liechtenstein, Lituania, Luxemburgia, Macedonia (ex-Republica Yugoslavic de M.), Malta, Moldavia (Moldova), Mónaco, Nederland, Norvegia, Polonia, Portugal, Rumania, Russia, San Marino, Serbia, Montenegro, Slovacia, Slovenia, Svedia, Svissia, Republica Tchec, Turcia, Ucraina, Unit Reyatu (Unit Reyia, Grand-Britannia), Vaticano.

Vider li artícul detalliat Politic del Europa

Li dates del construction del Union europan

Li Europa conosset nequande unite politic tot. Cert periodes con duras variábil marcat támen in cause de li domination de parte grand del continente per potentie unic, quo imposit se per li fortia. Ti esset li casus del imperie roman, del imperie del carolingien, del imperie del Napoléon, et du IIIésim Reich. Cert families reyal guvernat anc per li medie del relationes dynastic sur númere grand de states europan, specialmen li familie del Habsburg.

Victor Hugo reva sovente que li States Unit del Europa vell exister alquande tal que li qu'un jour existeraient les États-Unis d'Europe, faisant pendant aux States Unit de America. Su discurse del 21 august 1849, al ocasion del apertura del Congress del Pace in Paris resta celebri . il evoca ta Europa finalmen pacificar e unit in sam guvernament. Li suita del historie ne confirmat su esperanties, con li guerre de 1870 e li du guerres mondial. Poy ariva li guerre frigid, quo divide li Europa in du bloces antagonist. Támen de Gaulle conserva li esperantie. Il parlat de Europa vasti extendet del Atlantic al Ural. Li cade del mur de Berlin e li ruption del bloc sovietic vell forsan dar a le alquande rason.

Veracimen, movement de union politic es in construction desde li duesim demí del XXésim sécul, movement quo have li particularitá de installar se pacifiquement pacificmen e democraticmen. Li  form actual de ti potentie nov quo es li Union europan ne es definitiv e lassa hodíe libertá grand al states membres quo es sempre plu numerosi. Li Union europan comprende nu 25 States membres. 12 States membres apartene al zone euro.

Vider li liste del gruppes industrial europan grand.

Li 1esim januar 2005, li norme europan nov por limitar li pollution atmosferic intrat in aplication: li aglomerationes urban con plu quam 250 000 habitantes del Union europan ne deve exceder cert valores limites : 50  microgrammes (0,05 mg) de particules per metre cubic de aere de circumité deve esser li limite maxim por 35  dies per annu, e li valore medial annual ne deve exceder 40 microgrammes. Támen li normes anti-pollution ja in aplication ne esset respectat : in 2002, 11 states del 15 excedet li límite permisset.

In francese :

In anglese :




#Article 12: Consilie del Europa (136 words)


Li Consilie del Europa es li organisation international del « Europa Grand » (46 states membres, contra 25 por li Europan Union).

Li scope del Consilie del Europa es de promoer li democratie, li jures del hom, li identitá cultural e li sercha de solutiones por li problemas de societes in Europa.

Su side es in Strasburg 

Li Consilie del Europa esset creat li 5 may 1949 per li Statut de London.

It es important de ne confuser li Consilie del Europa con: 

Li institutiones nov del Europa causat li creation de expressiones nov in li lingue quotidian quam specialisat. Pro que li interlingue ne posset previder ti evolution in avanse, li expressiones nov usat in ti temas in Wikipedia in interlingue esset reunit sur págine special de terminologie europan facil a acceder e a trovar.




#Article 13: Association europan del comercie líber (369 words)


Li Association europan del comercie libre (association européenne de libre-échange - AELE, in anglesi European Free Trade Association - EFTA) es un association quel have por li scope de etablir un zone de comercie líber in Europa.

En plus des 3 Etats qui ne sont membres que de l'EEE (tous sauf la Suisse), sont également considérés comme signataires de l'accord la Communauté européenne e li 25 membres-states del Europan Union :

En effet, l'Espace économique européen étend les attributions de l'AELE (qui aurait dû disparaître, in se fondant dans l'EEE) à tous les Etats membres de l'AELE et de l'UE.

L'AELE a été fondée à Stockholm in 1960 par des pays européens non-membres de la CEE, afin de contrebalancer l'influence de celle-ci. Ils souhaitaient simplement créer une zone de libre-échange alors que ceux de la CEE voulaient une union douanière et un marché commun. Par la suite, l'AELE a été considérée comme une antichambre de l'Union européenne. De nos jours, les membres restants de l'AELE ne sont pas candidats à l'adhésion à l'Union européenne.

Les pays ayant adhéré à la Communauté économique européenne puis à l'Union européenne ont quitté l'AELE, pour la réintégrer in 1994 avec l'entrée in vigueur de l'Espace économique européen.

L'AELE a également des accords de libre-échange con Bulgaria, Chile, Croatia, Israel, Jordania, Libano, Macedonia, Maroc, Mexico, l'Autorité palestinienne, la Rumania, Singapur, Tunesie e Turchia. Les accords qu'elle avait con Chec Republica, Slovacia, Polonia, la Hungaria, Slovenia, Estonia, Latvia, Lituania sont devenus caducs le 1 mai 2004 lorsqu'ils ont rejoint Europan Union.

Des négociations sont in cours pour la conclusion d'accords de libre-échange avec l'Sud-Africa, Canada, la Corea de Sud e Egipt.

Des déclarations de coopération commune ont par ailleurs été signées con Albania, Algeria, le Conseil de coopération du Golfe, Egpit, le Mercosur, Serbia, Montenegro e Ucraina.

Tre landes del AELE (Island, Liechtenstein e Norvegia) e li Union Europan ha constitué l'Espace économique européen in 1994. Svissia était aussi partie prenante de l'accord mais le peuple et les cantons suisses ont refusé cette adhésion par référendum li 6-esim de decembre 1992 par 50,3 % des voix et 16 cantons sur 23. Suissia a alors cherché à régler ses rapports avec l'UE par des traités bilatéraux.




#Article 14: Africa (2166 words)


Africa es li continente duesim in grandore del munde e li duesim plu populat pos Asia. Con circa 30,244,050 kmsup2; (11,677,240 misup2;), includente li insules vicinal, it covri 20.3 percent del superficie total de terre sur li terra. Con plu quam 800 million habitantes homan in 54 states, it forma circa sett percent del population homan mundal.

Li nómine Africa esset introductet per li Romanes qui usat li nómine Africa terra - land del Afri por li part nord del continente, quam li provincia de Africa con su capitale Carthage, corespondent al Tunisia del témpor modern.

Egiptia esset considerat quam part de Asia per li ancianes, e ante omnicos assignat a Africa per li geograf Ptolemeus (85 - 165), qui hat acceptat Alexandria quam meridian prim e fat li istme de Suez e li Mare Rubi li lega ínter Asia e Africa. Quam Europans devenit conscient del extension real del continente, li idé de Africa augmentat con ti tention de conscientie.

 Articul principal: Geografie de Africa

Africa es li max larg del tri grand projectiones del pesa principal del superficie del terra. It include in su geometrie remarcabilmen regulari circa 30,244,050 kmsup2; (11,677,240 misup2;), con li ínsules.

Separat del Europa per li Mare Mediterranean, it es ligat al Asia a su extremitá nord-ost per li Istme de Suez (transectet per li Canale de Suez), 130 km (80 miles) de long (Geopoliticalmen, li Penínsul del Sinai del Egiptia al ost del Canale de Suez es  sovente considerat quam part del Africa.)  del punctu li plu al nord, Cap Spartel in Morocco, un poc al west de Cape Blanc, in 37°21′ N, a li most sud punctu, Cape Agulhas in Sud-Africa, 34°51′15″ S, it es distantie aproximativ de 8,000 km (5,000 miles); de Cape Verde, 17°33′22″ W, li plu west punctu a Ras Hafun in Somalia, 51°27′52″ E, li most ost projection al ost, es distantie (dunc aproximativmen) de 7,400 km (4,600 miles). li longore del linea del cootes es 26,000 km (16,100 miles) e li absentie de cavettes profund del coste es visibil per li fact que Europa, quo covri solmen 9,700,000 kmsup2; (3,760,000 quadrat miles), have linea costal de 32,000 km (19,800 miles).

Africa es li continente ú trova se li max ancian habitat territoria sur terre, ex quel originat li rasse homan. In li medie del 20esim secul, antropologos decovrit mult fossiles e evidentie de tost homan ocupation sur un periode tam long quam 7 million annus. Li famosi British/African Leakey family decovrit pluri species de tost ape-like homes thought a have evolved into modern day man, tam quam Australopithecus afarensis (carbon-dated a 3.9-3.0 million years BCE), Paranthropus boisei (2.3-1.4 million BCE) e Homo ergaster (c. 600,000-1.9 million BCE). 

Li Ishango Bone, datat a c. ante 25 000 annus, monstra tallies in mathematical notation. Tra li prehistorie del homanité, Africa (just quam omni altri continentes) possedet null nation-states, e esset instead inhabitat per gruppes de hunter-gatherers tam quam li Khoi e San (formerly known quam bushmen).
 
Circa 3300 AC, li historic record aperte se in Africa con li ascendentie de literacy in Egiptia, which continued con varying nivelles de influentie sur altri areas til 343 PC. Altri prominent civilisationes include Etiopia, li Nubian kingdom, li kingdoms de li Sahel (Ghana, Mali, e Songhai) e Great Zimbabwe.

In 1482, li portugaleses etablisset li unesim de mult centres de comercie along li costa de Guinea in Elmina. Li chef commodities dealt in esset slaves, aure, ivor e spices. Li europan decovrition de America in 1492 esset sequet per un grand developation del slave trade, quel, before li Portuguese era, hat esset un overland trade almost exclusively, e never confined a any one continent.

Ma durant que li sclaveríe esset trovant su fine in Europa, in li tost 19esim secul li europan imperial potenties staged a massive scramble por Africa e ocupat li pluparte del continente, creante mani colonial nation-states, e lassante solmen du nationes índependent: Liberia, li Black American colony, e Ethiopia. Ti-ci occupation continuat til pos li conclusion de li Duesim Guerre Mundal, when all colonial states gradually obtenet formal independence.

Hodie, Africa es li hem de plu quam 50 índependent landes, omnis except 2 ancor possedente frontieras drawn up durant li era de European colonialisme.

Africa es li max povri continente del munde: li United Nations'  2003 (de 175 landes) trovat que positiones 151 (Gambia) a 175 (Sierra Leone) esset completmen plenat per nationes african.

It ha havet (and in alqual maniere have ancor) un ínstabil e íncert transition de colonialisme, con increscementes in corruption e despotisme being major contributing factors a its poor economic situation. While rapid growth in China e now India, e moderate growth in South America, has lifted millions beyond subsistence living, Africa has gone backwards in terms de foreign trade, investment, e per capita income. This poverty has widespread effects, including lower life expectancy, violentie, e instabilitá - factors intertwined con li continent's poverty. 

Li major economic success es South Africa, quel ha developat a li extent that it has its own mature stock exchange. Ti es in parte pro su abundantie de natural ressurses, essent li world's leading producer de both aure e diamantes, e partly due a its well-established legal system. South Africa also has access a capital, markets e know how.

Nigeria sede sur un ex li max grand proven oil reserves in li world e has li highest population among nationes in Africa, con one de li fastest growing. However, most de li oil industrie es foreign owned, e li industrie es rife con corruption al national level so that very litt oil money stays in li country, e what does goes a a very small percentage de li population.

Africanes may esser grouped secun sive ili vivi nord sive sud del Sahara Desert; ti gruppes are called North Africans e Sub-Saharan Africans, respectively. Arabic-speaking Arab-Berber peoples predominate in North Africa, while Sub-Saharan Africa es dominated per a number de disparate populations. There es a great diversity de physical types among Sub-Saharan African peoples -- ranging de li Masai e Tutsi, known por their tall stature, a Pygmies who are among li world's shortest adults. 

Ad-látere del Nilotic gruppes de sudic Sudan, alcun Nilotic gruppes in Ethiopia, e un Bantu African minority in Somalia, Africans del  Northeast parts de li continent typically have a different appearance de those in altri regions. Speakers de Bantu languages are li majority in southern, central e east Africa proper; but there are also several Nilotic groups in East Africa, e a few remaining indigenous Khoisan ('San' or 'Bushmen') e Pygmy peoples in sudic e central Africa, respectively. Bantu-speaking Africans also predominate in Gabon e Equatorial Guinea, e are found in parts de southern Cameroon e southern Somalia. In li Kalahari Desert de Southern Africa, li distinct people known quam li Bushmen (also San, closely related to, but distinct de Hottentots) have long been present. li San are physically distinct de altri Africans e are li indigenous people de southern Africa. Pygmies are li indigenous people de central Africa.

Li popules de Nord Africa are primarily Arab-Berber; li Arabs who arrived in li 7th century have assimilated li indigenous Berber people. li Semitic Phoenicians, e li European Greeks e Romans settled in North Africa quam well. Berber peoples remain a significant minority within Morocco e Algeria, e are present in Tunisia e Libya. li Tuareg e altri often-nomadic peoples are li principal inhabitants de li Saharan interior de North Africa. Nubians also developed civilizations in North Africa during ancient times.

During li past century or so, small but economically important colonies de Lebanese e Chinese have also developed in li larger coastal cities de West e East Africa, respectively.

Some Ethiopian e Eritrean groups (like li Amhara e Tigrayans, collectively known quam Habesha) have Semitic (Sabaean) ancestry. li Somalis quam a people originated in li Ethiopian highlands, but most Somali clans can trace Arab ancestry quam well. Sudan e Mauritania are divided between a mostly Arab north e a native African south (although many de li Arabs de Sudan clearly have African ancestry, e are far off in appearance de Arabs in Iraq or Algeria). Some areas de East Africa, particularly li island de Zanzibar e li Kenyan island de Lamu, received Arab e Asian Muslim settlers e merchants throughout li Middle Ages.

Beginning in li 116im sécul, Europeans tam quam li Portuguese e Dutch began a establish trading posts e forts along li coasts de western e southern Africa. Eventually, a large number de Dutch, augmented per French Huguenots e Germans settled in what es today South Africa. Their descendants, li Afrikaners e li Coloureds, are li largest European-descended groups in Africa today. In li 19th century, a second phase de colonization brought a large number de French e British settlers a Africa. li Portuguese settled mainly in Angola, but also in Mozambique. li French settled in large numbers in Algeria where they became known collectively quam pieds-noirs, e sur a smaller scale in altri areas de North e West Africa quam well quam in Madagascar. li British settled chiefly in South Africa quam well quam li colony de Rhodesia, e in li highlands de what es now Kenya. Germans settled in what es now Tanzania e Namibia, e there es still a population de German-speaking white Namibians. Smaller numbers de European soldiers, businessmen, e officials also established themselves in administrative centers tam quam Nairobi e Dakar. Decolonization during li 1960s often resulted in li mass emigration de European-descended settlers out de Africa — especially de Algeria, Angola, Kenya e Rhodesia (now Zimbabwe). However, in South Africa e Namibia, li white minority remained politically dominant after independence de Europe, e a significant population de white Africans remained in these two countries even after democracy esset finally instituted at li end de li Cold War. South Africa has also become li preferred destination de white Anglo-Zimbabweans, e de migrants de all over southern Africa.

European colonization also brought sizeable groups de Asians, particularly people de li Indian subcontinent, a British colonies. Large Indian communities are found in South Africa, e smaller ones are present in Kenya, Tanzania, e some altri southern e east African countries. A fairly large Indian community in Uganda esset expelled per li dictator Idi Amin in 1972, though many have since returned. li islands in li Indian Ocean are also populated primarily per people de Asian origin, often mixed con Africans e Europeans. li Malagasy people de Madagascar are a Malay people, but those along li coast are generally mixed con Bantu, Arab, Indian e European origins. Malay e Indian ancestries are also important components in li group de people known in South Africa quam Coloureds (people con origins in two or more races e continents).

Vice un sol cultura, Africa have pluri culturas coincident. Li disintion max conventional es ti ínter Sub-Saharan Africa e li paises al nord de Egiptia a Marocco, quel associa se con li cultura Arabic. Per ti ci comparation, li nationes al sude del Sahara es considerat a consister in mult areas cultural, particularmen ti del gruppe linguistic Bantu.

On posse far anc divisiones inter li parte de Africa quel parla Francesi e li rest de Africa, precipue li anteyan colonias Britannic de Africa sudic e oriental. Un altri linea divident es ti inter tis Africanes quel seque un stil de vive traditional e tis quel es, essentialmen, modern. Li traditionalistes es quelcvez dividet in pastoralistes e agriculturalistes.

African art reflecte li diversitá de african culturas. Li max ancian existent arte de Africa es 6000-year old carvings found in Niger, durant que li Great Pyramid de Giza in Egiptia esset li world's tallest architectural accomplishment por quar mill annus til li creation del Eiffel Tower. Li Ethiopian complex de monolithic churches at Lalibela, de which li Church de St. George es representative, es egardat quam un altri marvel de ingenieríe.

Li musica de Africa es un de su formes de art max dinamic. Egiptia has long been a cultural focus de li Arab world, while remembrance de li rhythms de sub-Saharan Africa, particularimen west Africa, esset transmitted through li Atlantic slave trade a modern blues, jazz, reggae, rap, e rock e roll. Modern music de li continent includes li highly complex choral singing de southern Africa e li dance rhythms de soukous, dominat per li music de li Democratic Republic de Congo. Un recent developament del 21im secul es li emergentie de African hip hop, in particular a form de Senegal es mixtet con traditional mbalax. Recentmen in South Africa, un forme de musica relatet a house music conosset sub li nómine Kwaito ha developat se, benque li land ha esset li hem a su propri forme de South African jazz por some time, while Afrikaans music es completely distinct e comprised mostly de traditional Boere musiek, e formes de Folk e Rock.

East Africa

Ost Africa proper

Nord Ost Africa

Central Africa

Nord Africa

Sud Africa

West Africa

African Insul States




#Article 15: Homeopatie (163 words)


Homeopatie es un metode de tractament de maladies (quo ne es ja ínreversabil) u  li malade prende medicamentes confectionat con quantitá infinitesimal de materie in liquid (aqua o alcohol) o sucre (lactose o glucose) submisset a procede ritmic (sucusser o triturar) durant li fabrication. Solmen un part tre litt del quantitá inicial (un decesim o un centesim o simplicmen li quantitá quo resta adheret al parete del botellette de fábrication) es usat por continuar li fabrication. E tal, de etappe in etappe, on ariva a dilutiones tre elevat. Por ti motive, li scientie modern contesta li existentie de un efecte terapic real e atribue les al efecte placebo. Ma quam ti metode es usat desde du secules e que li usatores es content, on deve se demandar si li scientie save ja efectiv tot o si on travive li repetition del processu modern de Galileo. Por li coidealistes del homeopatie, nor scientie modern have lacunes grav e resta arrogant quam in li Mediepoca!




#Article 16: Historie (111 words)


Historie es li scientie quel studia li cronologie de passat eventus del homanité e cultura.

Herodotus, un historico del 5esim secul a.C. es considerat (in li tradition occidental) quam li patre del historie. Con su contemporani Tucidides, il auxiliat crear li bases per li studie modern del historie human. Lor laboras continua esser leet hodie, e li division inter un Herodotus centrat in li cultur e un Tucidides centrar in li guerres resta un punctu de differenties in li historie modern. In Asia oriental, un cronica statal, li Annales de Verne e Autun, esset conosset per har esset compilat desde li annu 722 a.C. benque solmen survive textus del 2esim secul.




#Article 17: BASIC English (221 words)


BASIC es li acurtation de British American Scientifical International Commercial English. It es un simplicat forme del standard anglesi

It es un tre reductet forme del normal anglesi. Charles Kay Ogden es li inventor de ti metode de expression in anglesi. Basic English o anc nominat Simple English usa solmen 850 paroles (initialmen mem solmen 500 paroles) e it es asertet que zo es suficient por dir omnicos in un corect e simplic forme de anglesi.

Litt colectiones de paroles special por cert domenes tal quam religion, comercie esset juntet. Ti paroles juntet ne have un importantie in li normal usage del lingue. Con ti 850 paroles, li equip de Ogden e de su adeptes traductet li bible in BASIC English, scrit un dictionarium de definition de 22.000 paroles anglesi normal solmen per li usage de ti 850 paroles, e un dictionarium scientific de 15.000 paroles. Ili aserte que to es li pruva que BASIC es un bon sistema linguistic complet. Li universitá de Harvard coopera al developament de un comunitá de BASIC English ( Richards, I. A. e Gibson, C. M. ).

It esset criticat que BASIC English retene li ne regulari ortografie del standard anglesi. Adeptes de un international auxiliari lingue criticat que BASIC English ne es neutral es solmen un metode pro introducter li aprension del standard lingue.




#Article 18: Solresol (464 words)


Solresol es lingue artificial, creat per inventor e pédagogo frances, François Sudre, desde 1817.

il publicat su libre principal pri li Langue musicale universelle in 1866. Ti lingue esset conosset quam atration al ocasion de manifestationes important quam li expositiones international. Li publication Grammaire du Solresol per Boleslas Gajewski's in 1902 reavivet curtmen su popularitá.

Ti Lingue músical universal have paroles fat solmen con notes musical. In li Wikipedia in angles, on parla de sett síllabes different. Mi conviction es que ti es falsi: li lingue músical es ante omnicos pensat por esser ludet in musica (cantat, sifflat, sussurat). Parlar li Lingue músical es solution de desesperantie por ti qui vermen ne posse aprender li música o es tro pigri (por aprender 7 a luder o a cantar 7 notes: on ne parla de aprender tot li música!). Ti notes posse esser representat de manieres divers -- quam notes musical notes, quam númeres de 1 a 7 (notation músical usat in China), quam síllabes, con simboles, con colores (flaggas, etc.), con sequenties de colpes de 1 a 7 o quam notes músical representat con li du manus (creant tal lingue de signes spontan quo on conosse sin aprentisage si on conosse li Lingue músical universal). Gajewski creat circa in li annu 1900 lingue de signes quam stenografie quo ne es present in li ovre de Sudre.

Quam in Ro, li paroles long es repartit in categories secun li signification. Li órdine base se secun li note prim del parole (o síllabe).

Li Lingue músical universal have divers proprietas ineditet.

Li melior conosset es que li paroles contrari es sovente format per inversion del órdine del notes in li parole! It es anecdotic solmen: it esset probábilmen avantage grand (por aprender solmen poc paroles) quande li lingue esset ancor un lingue por li trumpet  militari de signal (it esset tal quande it esset creat: lingue del 4 notes solmen quo li trumpet militari de signal posse formar!). 

Li proprietá li plu interessant es probábilmen li capabilitá de discerner li function, li síngulare e li plurale, tam bon que li sexu de paroles totmen ínvariabil!

Avantages altri de li Lingue músical universal:

Li Lingue músical universal esser exposit in France al interdiction por li lingues del signes por li surdes plu de un sécul (congress de Milano 1880 - lega Fabius 1991). Ti es cause important del expansion desfacil del Lingue músical universal.

Pos quelc annus de popularitá, altri lingues artificial prendet su plazza. Pos li film famosi Close Encounters of the Third Kind (1977) de Steven Spielberg, li lingue esset redecovrit per li public, li pedagoges e li linguistes, li Interrete facilitant li circulation del information!

Eaiea, creat per Bruce Koestner, es lingue músical plu recent basat sur li 12 demí tones del scale cromatic.




#Article 19: Tractate de Nice (641 words)


Li Tractate de Nice es tractate adoptet in Nice in decembre 2000 per li Consilie del Union europan por amendar li du tractates fundatori del Union Europan:

It devenit valid li 1essim februar 2003. 

Li institutiones nov del munde causat li creation de expressiones nov in li lingue quotidian quam specialisat. Pro que li interlingue ne posset previder ti evolution in avanse, li expressiones nov usat in ti temas in Wikipedia in interlingue esset reunit sur págine special de terminologie international facil a acceder e a trovar.

It fixa li principies e li metodes por li evolution del sistema institutional successivemen quande li Union Europan va devenir plu grand e superar li elargament del Union Europan.

Li objective prim del Tractate de Nice esset de reformar li structura institutional por suportar li elargament del Union Europan, tache quo on suposit terminat pos li Conferentie Ínter-Guvernamental de Amsterdam ma li Tractate de Amsterdam fallit a punctus divers.

Li Tractate adoptet per li consilie europan de Nice esset ataccat mult. Li Germania demandat al Consilie  que su population plu numerosi deve esser reflectet per jures de vote plu important; li Francia oposit se e insistet por que li paritá simbolic ínter li Francia e li Germania deve esser mantenet.

Mult pledat por simplificar tre li sistema actual e por vicear it per introducter li majoritá duplic del du, membre states e population, por vicear li sistema actual de vote al majoritá qualificat. Ti esset ancor rejettat per li Francia por causes simil.

Li scope de ti note es de presentar sintese concis del tractate de Nice quo intrat in valentie li 1essim februar 2003.

Changeamentes in li institutiones durant li processu del elargament

Li tractate límita se a fixar li principies e metodes del evolution del sistema institutional gradualmen quande li Union acresce.

Li númere de sedes al Parlament europan del States membres nov, li númere del voces quo ili va reciver al Consilie e particularimen li límite del majoritá qualificat aplicabil in li future va dever esser determinat juridicmen in li tractates de adhesion.

Li modificationes per li tractate de Nice pri li composition del Comission e li ponderation del voces esset solmen aplicabil de li 1essim novembre 2004 e li composition nov del Parlament europan intrat in aplication de li electiones de 2004.

Li dispositiones del tractate tendet a transposir li sistema anteriori con un egalitá de tractament con li States membres de tallie comparabil.

Li Conferentie Ínter-Guvernamental procedet a repartition nov del sedes in li Parlament europan in li perspective de Union con 27 membres. Desde 2004, li númere maxim de deputatos europan (antey 700) devenit 732.

Li númere de sedes por li States membri actual diminuet (antey 626) de 91 sedes a 535 sedes. Solmen li Germania e Luxemburgia conserva li sam númere de deputatos. Ti diminution eveni completmen solmen por li assemblé quo va esser electet in 2009.

veracimen, quam li Union ne conta 27 States membri in 2004, on decidet por li electiones europan in 2004 que on augmenta li númere del deputatos a electer al pro rata in li States membri old e in li States membri nov quo signat li tractate de adhesion til li 1essim januar 2004, por atinger li total de 732 (totvez sin que li númere de deputatos a electer vell devenir plu que li númere antey).

Secun li base de Nice, li tabelle sequent adoptet por 25 States membri por li inclusion in li tractate de adhesion.

Quam it es probabil que States membri nov va rejuntar li Union durant li legislatura 2004-2009 e que pro to deputatos europan nov va esser electet in ti states, on previdet que li númere maxim de 732 sedes in li Parlament europan posse esser excedet temporarimen por reciver li deputatos del States quo vell signar tractates de adhesion pos li electiones europan de 2004.




#Article 20: Charta europan del lingues regional o minoritari (143 words)


Li Charta europan del lingues regional o minoritari esset adoptet con li convention europan (ETS 148) de 1992 sub li auspicies del Consilie del Europe por protecter e favorisar li lingues historic regional e li lingues del minoritas in Europa. 

It aplica se solmen al lingues traditionalmen usat per li ressortantes del parte de State europan (tal, li lingues usat per li inmigrants provenient de States ex-europan es excludet), quande ti lingues difere de maniere significative del lingue majoritari o del lingue oficial (tal, li dialectes local del lingue majoritari o oficial es excludet) e possede base territorial. 

Li Charta proposi númere grand de actiones divers quo li States signatari posse interprender por protecter e por favorisar li lingues historic regional e de minoritas. ili deve interprender al minu triantiquin de ti actiones.

Li States sequent ratificat li charta pri li lingues indicat:




#Article 21: Politica (306 words)


Li notion politica es deductibil ex li grec notion polis por cité o communité. Politica es li publicu: li actiones e órdines, directet a un scope, li generalmen acceptet regules de social communités o de un o pluri states. It es homan idées por li formation del social e statal relationes, queles omni hom posse evoluer e formular per ration, religion, emotion e altri fontes de reconnossentie.

Secun Thomas Meier politica es definit quam totalité de omni activitás al preparation e production de decisiones valid por li tot societé e/o orientat che li commun bon e positiv por li tot societé.

Secun un plu modern modell-image (scientie de politica) li paradigmas del integrational scientie e del scientie de democratie es hodie plu-e-plu viceat per li division del disciplin 'scientie de politica' in li partial disciplines polity, politics e policy.

Generalmen politica nómina un processu con li scope venir a generalmen valid decisiones, in quel pluri gruppes de interesse, parties, organisationes o persones prende parte directet a un scope. Politic idées per democratic legitimation del majorité del popul deveni valid jure del state.

On comprende sovente falsmen politica solmen in relation a parties, politicos e decisiones, queles valida por un o pluri states (international politica). Ma politica governa anc li relationes inter singulari social gruppes, interprenses e organisationes. Samli divers gruppes con divers interesses in un organisation fa politica per conscient argumentada e actida, por attiņer su scopes.

Politica relate naturalmen con influentie de potentie. On posse utilisar ti influentie positivmen e negativmen. Politica in li state es possibil solmen tande, quande li state possede li essential potentie-functiones (monopol de potentie) e liga li homes per fortiat participation in li state. Li success de ti politica mesura se in li collection de potentie (p. ex. voches de balotas).

Scienticmen occupa se pri politica li scientie de politica.




#Article 22: Arte (197 words)


Li notion arte durant li historie e secun divers culturas sempre changeat su signification e ancor change it. It es intensivmen discutat de artistes, theoreticos de arte, historicos, philosophes, sociologes e li general publicum. Li artes es un cultural producte, un product del hom, li resultat de un creativ process, che li fin de quel sta o li ovre de arte o anc - quam del moderne - li process self, quel es appreciat quam resultat. Dunc omni cultura productet artes.

Li notion de artes changea se in li historie: Del epocha del illumination on comprende sub arte precipue li expressiv formes del Bell Artes:

Specialmen in li formant artes li formes e technicas de expression con li comensa del moderne - p. ex. con li photographie e poy con li medial arte - fortmen alargat se. Che li representant artes on posse hodie distiņer anc li formes de expression del Novi Medies in radio, television e internet.

Un tal nominat ovre de arte total unifica li formes de expression de pluri artes. On nómina synesthesie li intersection de sensual perception, in li artes p. ex. sonic color in li musica o coloric son in li pictura.




#Article 23: Australia (221 words)


Australia, oficialmen li Comunalité de Australia, es un país in li Sudic Hemisfere inbrassant li chef terra del max micri continente del munde e pluri insules in li Sudic Ocean, li Indian Ocean, e li Pacific Ocean. Vicin países include Indonesia, Ost-Timor e Papua Nov-Guinéa al nord, li Insules Salomon, Vanuatu e li francés dependentie de Nov Caledonia al nordoriente, e Nov-Zeland al sudoriente.

Indigeni Australianes ha habitat li chef terra del continente de Australia durante plu quam 42,000 annus. Pos sporadic visitationes per piscatores del nord e per europan exploratores e mercantes desde li decisettesim secul, li ost demí del continente esset pretendet per li Britannes in 1770 e oficialmen colonisat per penal transportation quam li colonia de Nov Sud Gallia ye 26 januar 1788. Durante que li population augmentat se e nov areas esset explorat, altri quin precipuemen self-guvernant Colonias del Coron esset successivmen etablisset durante li decininesim secul.

Ye 1 januar 1901, li six colonias devenit un Federation, e li Comunalité de Australia esset format. Desde federation, Australia ha conservat un stabil liberal democratic political sistema e remane un Reyía del Comunalité. Li capital citá es Canberra, situat in li self-guvernant Australian Capital Territoria. Li national population es circa 20.6 million homes, e es concentrat chefmen in li grand costal citás de Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth, e Adelaide.




#Article 24: Al-Kateb contra Godwin (146 words)


Al-Kateb contra Godwin esset un important australian processu decidet in li Alti Corte de Australia ye 6 de auguste 2004. Li processu esset pri Ahmed Al-Kateb, un hom sin state quel esset retenet secun li politica de obligatori retention de inmigrantes. Su aplication por visa protectional hat esset negat, e pro que il esset sin state nul altri lande volet acceptar lo. Li question in li processu esset ca índefinit retention de inmigrantes esset legal, e li corte finalim decidet que it esset tal.

Li corte considerad du chef questiones: unesim, ca li
Actu Migrational 1958 (li legislation quel guverna inmigration in Australia) permisset que on retene índefinitmen persone in li situation de Al-Kateb, e duesim, si yes, ca to esset permisset secun li Constitution de Australia. Li majoritá del corte decidet que li Actu ya permisset índefinit retention, e que li Actu ne esset ínconstitutional.




#Article 25: The Relapse (292 words)


The Relapse, or, Virtue in Danger (Li Recadida, o Chastitá in Dangere), es un Comedie del Restauration de 1696 per John Vanbrugh, un ovre continuativ al notori drama de Colley Cibber Love's Last Shift, or, Virtue Rewarded (Li Ultim Tric de Amore, o, Chastitá Recompensat). In Li Ultim Tric de Amore, un libervivent libertino del Restauration veni a repententie e reforme per li ruses de su marita, ma in Li Recadida, li libertino resuccumbe a tentation e have un nov amorette. Su virtuosi marita anc experi un provat seduction e resiste penosimen.

Vanbrugh basat li carácteres in The Relapse sur particular actores che li Teatre Reyal, Drury Lane, scrient in li textu lor teatral hábitus, public reputationes, e personal relationes. Un tal actor esset Colley Cibber self, qui rolat quam li dandy Lord Foppington in e Love's Last Shift e The Relapse. Tamen li artistic intentiones de Vanbrugh esset menaciat per un savagi lucte ínter li du teatre-companies de London, chascun lurant actores del altri. The Relapse presce ne esset presentat, ma li successosi presentation in Novembre 1696 vindicat li intentiones de Vanbrugh, ultra salvar li companie de bancrotte. 

Love's Last Shift nequande denov esset presentat pos li 1690s, ma The Relapse ha retenet su popularitá. In li 18mi secul, tamen, su tolerantie por factic e provat adultérie gradualmen devenit ínacceptabile al public opinion, e durante un secul li original drama esset remplazzati in teatres per li moralisat version de Richard Brinsley Sheridan, A Trip to Scarborough (Un Excursion a Scarborough, 1777). Sur li modern estrade, The Relapse ha esset etablisset quam un del max populari comedies del Restauration, pro li humor simpli de Vanbrugh e li perfect rol de Lord Foppington, un burlesc caráctere con un látere sinistri.

(omnes in anglés)




#Article 26: Emendament de Bricker (175 words)


Li Emendament de Bricker es li colectiv nómine de un serie de proposit changes al Constitution del Unit States de America queles esset considerat per li Senate del Unit States de America durante li decennie 1950.  Ti changes vell ha restrictet li extension e ratification de tractates e executiv concordies quel li Unit States de America vell fa. Ili esset nominat secun John W. Bricker de Ohio, american conservativ Republicane, quel proposit les.  

Isolationisme, li idé que li Unit States deve non prender parte in altrilandal conflictes e mundal politica, sempre ha esset un element de american politica ma esset specialmen fort durante li annus sequent li Unesim Mundal Guerre.  American intrada in li Duesim Mundal Guerre supresset isolational opiniones ma ili revenit durante li annus pos-guerral quam response al nov international rol del U.S.A., specialmen al nov Organisation del Unit Nationes e su filial international organisationes.  Quelc persones timet li perde de american soveranitá a ti transnational organisationes, pro li rol del Soviet Union in li difusion de international Comunisme e li Guerre Frigid.




#Article 27: Defense de Sihang Magasine (143 words)


Li Defense de Sihang Magasine (), evenit desde 26 Octobre til 1 Novembre 1937, e marcat li comense del fine del tri-mensual Battallie de Shanghai in li inaugural fase del Duesim Sino-Japanesi Guerre.

Li defensores del magasine, popularmen conosset quam li Ottcent Heróes () o li Solitari Battallion, resistet contra numerosi undes del japanesi forties e protectet li movementes del chinesi forties retirant se vers li occidente durante li Battallie de Shanghai. Li successosi defense del magasine infortiat li morale del chinesi armé e popul in li demoralisant resultates del japanesi invasion de Shanghai. Li localisation del magasine apen trans li Rivere Suzhou del foren concessiones in Shanghai significat que li battallie evenit in plen vista del occidental mundo. To atractet li atention, si solmen durante brevi témpore, del international comunité al efortiation de Chiang Kai-shek por ganiar international subtenida contra japanesi agression.




#Article 28: Eric A Havelock (250 words)


Eric Alfred Havelock (Junio 3, 1903 ndash; April 4, 1988) esset un britanesi classicist. Il residet precipuemen in Canada e li Unit States. Il esset un professor che li University de Toronto e esset activ in li academic canadesi socialist movement durante li 1930s. In li annus 1960s e 1970s, il servit quam chef del departementes del classic ovres che e Harvard e Yale. Benque il esset educat in li etablisset tradition de classic studies, quel videt grec intelectual historie quam un ínruptet serie de relatet idés, Havelock separatet se fortmen de su propri instructores e proposit un totmen nov modelle por comprender li classic munde, basat sur un clar division ínter litteratura del 6esim e 5esim secules AC ye un látere, e li 4esim ye li altri. 

Multe del ovre de Havelock devoet se a un sol tese: que omni occidental pensada es informat per un profund change in li sortes de idés disponibil al homan mente quande grec filosofie convertet de un oral a un literat forme. Li idé ha esset disputat in classic studies, e ha frequentmen esset rejectet totmen; támen, éxter su propri camp, Havelock ha esset extraordinarimen influential. Il e Walter J. Ong (quel self esset fortmen influentiat per Havelock) essentialmen fundat li camp quel studia transitiones de oralitá a litteratitá, e Havelock ha esset un del max frequentmen citat teoristes in ti camp. Su influentie ha extendet se ultra li studie del classic munde a to de analog transitiones in altri témpores e locs.




#Article 29: Religion (292 words)


On nómina Religion un systema de credes pri li existentie de afferes trans li sensual experientie, quel es inradicat in plu grand gruppes de homes. Religiós homes directe su vive secun un totalitá, quel da it su sence. 
    
In li occidental munde on sovente resumma ti explication del munde o instruction por un bon vive, quel evoluet-se in tre long traditiones, sur li base del christan tradition per li curt formula crede. Ci it acte se pri li maxim soventmen institutionalisat e organisat crede in un o pluri personal o anc impersonal transcendent entes (p. ex. un deitá, spíritus e ancestres) e/o principies (p. es. Dao, Dhamma) e/o altri idées, quam p. ex. Nirvana e Transmunde. 

Ma li occidental perspective de un definition per li notion crede ne considera omni religiones, proque ti términe in quelc religiones ne o presc ne existe e dunc ne posse esser li propri signe de ti religion. 

Un altri problema es li definition de un communité quam religion. Alquel religiones es basat su philosophic systemas, in altre li politic orientation o li spiritualitá es tre characteristic. Un clar limitation es impossibil, intersectiones es trovabil in presc omni religiones e principialmen in li reception per singulari homes. Propri al max mult religiones es instructiones de salvation, systemas de symboles e rituales. Sur ti base on fa populari categorisationes. 
    
Exemples por conosset religiones es judaism, christianism, Islam, hinduism, buddhism, daoism, confuzianism, sikhism, Shinto e Baha'i. 

Per li scientic exploration de religiones occupa se principialmen li scientie de religiones/historie de religiones, sociologie de religiones, phenomenologie de religiones e li philosophie de religiones. 

Null definition de religion trova in li divers scienties general acceptantie. In li scientie de religiones, p. ex., existe mult divers definitiones li un apu li altri.




#Article 30: Volapük (187 words)


Volapük es un planlingue, creat per li sacerdote german Johann Martin Schleyer in 1879, havant li intention de facilitar li comprension inter persones de distinct cultures. In su prime annus it obtenet un grand success e on estima que quasi cent mil persones posset esser considerat quam parlatores del lingue al initie del seculo XX. Li relativ complexitá del grammatica (in comparation con su principal concurrent, Esperanto, apparit in 1887) e grave divisiones inter li parlatores provocat li crul del lingue. In li actualitá, it es practicat per un micri gruppe de enthusiastes.

Volapük es un lingue agglutinant, pro to it permisse li union de divers termins por formar un parol nove. Originalmen, Volapük habe quar casus: nominativ, accusativ, dativ e genitiv. Li vocativ consiste in li insertion del interjection o ante li substantiv. Li parol Volapük significa lingue del munde (vola = del munde, pük = lingue, parlat). Un critic al Volapük esset li deformation del paroles que esset prendet de altri lingues (per exemple, vol e pük veni del paroles angles world e speech respectivmen).

Ci-ti exemple de Volapük es un traduction del Patre Nor:




#Article 31: Budhisme (644 words)


Li budhisme es religiosi sistema quel esset fundet in li quinesim secul ante Cristo del nobilo indian Siddharta Gautama, li futuri Budha (sanskrit por lu illuminat). Li budhisme ne es revelat religion, ma posse esser descrit plutost quam un filosofie o un maniere de vivi. It difusat se fro India tra li tot Asia e conta hodie circa 400 miliones de adherentes. It es li max important religion in Indochina, Sri Lanka, Tibet, Myanmar, Corea, Mongolia e Japon. Li scrituras es scrit in sanskrit e pali, li classic lingues antic-indian. Li budhisme es sectet in tri grand scoles: li mahayana (“grand vehicul”, la nordic budhisme), li hinayana (“micri vehicul”, la sudic budhisme) e li vajrayana (“diamant-vehicul”, li mistic scole in India e Tibet).

Secun li legend, li futuri Budha, Siddhartha Gautama, nascet circa li sixesim secul A.C. in li nord-west del India in to ci que hodie es li province Bihar. Su patre esset un rey, e Siddhartha vivet un vita de luxu, sin difficultás. Li legends di que un ascete hat predit que Siddhartha vell devenir o un grand rey o un grand sacerdot. Al etá de 29 annus, il abandonat su vita luxuriosi, su familie e su nobilitá. Il assumat li vita de un sacerdot ascetic pro serchar li response al question de suffrentie, maladie e morte.

Su doctrina generalmen intende explicar li homan suffrentie por superar it e obtener ínlimitat compassion. Vita es imperfect, dunc on continua suffre pro que on ne cessa su passions, su colere e su ignorantie. Por obtener un spíritu pacos e fini li suffrentie, on deve superar e liberar se de ti influenties negativ. Li complet liberation es nominat nirvana (“sin vente”). Ti ci statu del illumination es atingibil quande omni conexion al munde circum cessa. 

Li complet doctrina funde in li Quar Veritás Noble quel es

Li quaresim veritá refere se ad altri principie ethical del buddhisme, li Ottiplic Via Noble. To ci consiste ex tri gruppos de postulats. Li postulats mental es ili del just comprension e pensada. Lu duesim, li section morala quel include li just parlada, action e maniere de vita, e lu triesim pri concentration consiste ex li just attention e meditation.

Li meditation budhistic es un form de contemplation ex li religiosi sistemas traditional-indian. Existe maniplic forms de meditations, ex les li plu conosset es li zen e li yoga. Li essence de to ci meditation-sistemas es moderar e bridar li pensadas normalmen íncontrolat por obtener un fluvie rect.

Quar ex li deci actions vertúosi quel li budhisme postula, es actions verbal: ne mentir, ne defamar, ne parlar parols ofendent e ne babillachar pri coses ínutil. Ultra to li budhistes ne noce altri forms vivent e refusa generalmen consumpter carne, pro que anc li animales es egalmen creaturas suffrent e luctant por felicie. Anc li consumption de alcohol e drogues es interdictet por quem qui crede in li budhisme, pro que obstructe li mente al pensar clarmen e prudentmen.

Un hom suffre precipue pro li conditions de vita continuamen alterant. On deve reconosser li munde e li fenomenes circum quam ne-existent – pro to que ili es causat solmen per dependentie del materie. (Nive existe solmen pro que it es frigid. Quande it es calid, it ínmediatmen fuse.) To perspective funde in l’ idé del karma, li idé de cause e consequentie. Omni fenomen quo noi incontra dialmen es causat per ambi. Li cause por nor suffrentie o nor felicie funde sempre in nor actiones anteriori. Bon actiones causa bon reactiones (e fenomenes); mal actiones provoca negativ reactiones (e fenomenes), ne solmen in ti ci vita, ma anc in vitas futuri. To ci es li cicle del renascenties, in sanscrit samskara. Pro to que omni vita significa, secun li Unesim Veritá Noble, denove suffrentie, tamen existe esperantie por esser liberat de li tut cicle, esser sclavo de su mem actiones.




#Article 32: Literatura (230 words)


Litteratura es qualcunc colection de scrit ovres.

On distinte litteratura fictional e non-fictional. Li litteratura fictional es por li divertissement e li representation artistic e de bellitá de li lingue (pro to belletristica, ex lat. bell lettres). Li litteratura non-fictional es functional e de caráctere informativ.

On distinte li tri grand géneres literaric

e concernante li presentation del textu:

Li historie de litteratura seque li developation del civilisation. Quande it esset definit quam scrit ovre, li ancian egyptian litteratura e li sumerian litteratura es considerat li max old literaturas.

Quande un cultura urban developat, academias providet un medie de transmission per litteratura filosofic in civilisationes tost, quel resultat in li prevalentie de litteratura in ancian China, ancian India, Persia e ancian Grecia e Roma.

In ancian China, litteratura tost eset composit per ovres pri filosofie, historiagrafie, agricultura e poesie.

In ancian India, litteratura originat ex histories quel eset transmisset oralmen. Li litteratura sanskrit comensa con li Vedas, quel data de 1500-1000 a.c. Li Vedas es inter li maxim old sacri textes.

In ancian Grecia, li epics de Homeros, qui scrit li Ilias e li Odissé e Hesiodus, qui scrit Labores e dies e Teogonie, es alcun del max tost, e max influential del ancian litteratura grec.

Li histories e biografies roman anticipat li extensiv litteratura medieval de vives de santos ma li maxim usat forma del Mediepoca esset li roman.




#Article 33: Logica (105 words)


Li logica (gr. λόγος logos; parol, rason, argument) es subject filosofic pri li studie del sistemas per rasonement. Li logica on besona por distinger li just rasonement de lu íncorect e ínvalid. Aristoteles, qui es considerat li pionero in li studie del logica e su creator in su forma classic, ha considerat it quam li arte del argumentation correct e ver. Li logica es branche del matematica e informatica.

Sequent li definition classic de logica, on posse dir que ti tracte del scientie, que tracta super li rasonaments correct. Durant mult seculs it se ha developat anc un important comprension del rasonaments íncorrect o falsitá.

				




#Article 34: Botanica (134 words)


Li botanica (gr. βοτάνη botáos; plante) es li scientie pri li plantes or vegetals. It tracta li vita de plantes (clasifictiono taxonomie, lose georaphic,cyclo de vita,forms de reproduction etc) lor metabolisme (nutrition e crescement, e biochimie), lor chimie (substanties contenent e sus propietates pro examplo terapeutic), lor ecologia (le conservation de species)e lor aplication practical agricultura (pro alimentation e altres, pro ex. biocombustibles e fivras textil).

La botanica general recovra li taxinomie (classification del plantes), li morfologie (descrint li parts del plante), li istologie, li fysiologie, li biogeografie (pri u li specie de plantes cresce) e li patologie. Cert disciplins, quam li dendrologie, es specialisat pri un specifamilie de plantes.

Li conossentie exact del plantes trove del aplications in li farmacologie, de la selection e del meliorament del plantes cultivat in agricultura e orticultura.





#Article 36: Zimbabwe (116 words)


Zimbabwe es un land in li sud de Africa.

Li cité capital de Zimbabwe es Harare. 

Zimbabwe have  13.061.239 (2012) e un area de 390.757 quadrat-kilometres.

Sub li nómine Rhodesia li land esset un colonia del Reyatu Unit. In li annu 1965 Rhodesia declarat su índependentie, ma li nigri majoritá del habitantes ne havet political jures til li annu 1978. Pro to li land esset internationalmen isolat.

In li annu 1980 li land changeat su nómine de Rhodesia a Zimbabwe e esset internationalem reconosset. Desde li annu 1980 li partise ZANU-PF e li hodial presidente Robert Mugabe dominat li political vive del state. In li annu 2017 li armé fortiat Robert Mugabe se retirar del potentie.




#Article 37: Ghana (104 words)


Ghana es un land in li west de Africa. 

Li cité capital de Ghana es Accra.

Ghana have 23 832 495 habitantes e it have un area de 238.537 quadrat-kilometres.

It es un membre del Commonwealth. Li oficial lingue de Ghana es anglesi.

Ghana es un republica presidential. Li parlament e li presidente es electet chascun quar annus directmen del popul. Ghana have un jure electoral de majoritá quel favora grand partises. Li parlament have 230 membres.

Li max populari sport in Ghana es football. Li national selection de football de Ghana atinget in li Championatu Mundal de Football 2010 in Sud-Africa li quaresim-finale.




#Article 38: Ucraina (185 words)


Ucraina es un land situat in li ost de Europa. 

Li capital cité de Ucraina es Kiev. 

Li himne national de Ucraina es li canzon Shche ne vmerla Ukraina.

Ucraina have 45 994 287 habitantes. 140 000 bulgares de Bessarabia e 10 100 rusynes vive in Ucraina.

Secun li constitution de 1996 Ucraina es un semi-presidential political sistema. Pos changeamentes in li annu 2004 nu li parlament es plu fort. Li presidente es electet directmen per li popul por quin annus e es li chef del state. Li parlament have li nómine Verkhovna Rada e have 450 membres, queles es electet directmen. Li parlament anc decide pri li composition del guvernament.

In li parlament quel esset electet in li annu 2012 es reprensentat li sequent partise. 442 del 450 sedes del parlament es in ti momente ocupat.

Li guvernament de Mykola Asarov, quel es li presidente del Partise de regiones, es suportat per li sequent partises:

Anc deci-du deputates sin membritá in un political partise subtene li guvernament.

Li oposition es composit ex li sequent partises:

Anc 26 índependent membres del parlament suporta li oposition.




#Article 39: Nord-Macedonia (275 words)


Nord-Macedonia es un land situat in Europa. Li nómine del state esset changeat in li annu 2019 per un tractate con Grecia pos annus de ínclaritá u su nómine esset sive simplicmen Macedonia (contra quel li guvernament grec protestat) sive FYROM Macedonia (anglés: Former Yugoslav Republic of Macedonia), considerat tro pesant e ligat al passate por un land soveran.

Li land have 2.103.721 (2017) habitantes e un area de 25.713 quadrat-kilometres.

Li cité capital de Macedonia es Skopje.

Macedonia have un grand albanesi minoritá quel vive inter omnicos in li nord-west del land. Secun datas ex li annu 2002 25,17 percentes del population del land es albaneses e 64,18 percentes macedonianes. Pos li revolte de albaneses in li annu 2001 li albanesi minoritá have per li Acorde de Ohrid un special statu.

Macedonia es un parlamentari republica benque li presidente es electet directmen per li popul. Li parlament have li nómine Sobranie e es electet chascun quar annus. Li Sobranie have deputates.

Prim-Ministre: Oliver Spasovski (desde 3-im de januar 2020)

Presidente: Stevo Pendarovski (desde li may 2019)

Li max important political partises ex inter li slavic macedonianes li national-conservativ VRMO-DPMNE e li Socialdemocratic Union de Macedonia. Inter li albaneses in Macedonia li Democratic Union del Integration e li Democratic Partise del Albaneses es li max important partises. Desde li annu 2006 guverna li VMRO-DPMNE in un coalition con li Democratic Union por Integration.

Li max populari sportes in Macedonia es handball, basketball e football. In li annu 2002 li handball-club Kometal Skopje ganiat li EHF Liga de Championes por féminas e in li annu 2008 li Europan championatu de handball por féminas evenit in Macedonia.




#Article 40: Croatia (109 words)


Croatia (Lingue croates; Hrvatska) es un land in Europa. Croatia es un independent state depos 1991. Li cité capital es Zagreb. Croatia have mult insules e 4,44 milliones habitantes. Croatia es un populari destination por vacancies. Li turisme es tre important por li economie del land. 2 337 rusynes vive in Croatia.

Li himne national de Croatia es li cante Lijepa naša domovino (Nor bell patria).

Desde april 2009 Croatia es un membre del NATO e li 1im de julí 2013 un membre del Europan Union.

Croatia es dividet in 20 comtias (croat: Županije) e li cité capital Zagreb.

Li max populari sportes in Croatia es football, handball e basketball.




#Article 41: Bosnia e Herzegovina (112 words)


Bosnia e Herzegovina es un land in Europa. Li cité capital es Sarajevo.

Bosnia e Herzegovina have 4.552.000 habitantes. Circa 48 percent del habitantes es bosniakes, 37 percent serbes e 14 percent croates.

Desde 1995 li state consiste de du entitetes, li Republika Srpska e li Federation Bosnia e Herzegovina e li autonom Districte Brčko.

Presidentes: Šefik Džaferović, Milorad Dodik, Željko Komšić

Prim-Ministre: Zoran Tegeltija

In li annu 1984 evenit li Olimpic Ludes del hiverne in Sarajevo.
Li max populari sportes in Bosnia e Herzegovina hodie es football, basketballe e handball.
In li football Bosnia e Herzegovina qualificat se por li unesim vez por li Championatu mundal de football 2014 in Brasil.




#Article 42: Francia (144 words)


Francia (Francesi: France [fʁɑ̃s]), oficialmen li Republic Frances (Frances: République française [ʁepyblik fʁɑ̃sɛz]), es un republic unitari semi-presidential in Europa Occidental con pluri territorias transmarin e insules. Li Francia metropolitan extende del Mare Mediteranean al Manche e al Mar Nordic, e del Rhein al Ocean Atlántic. It es sovente referet al Hexagon (Frances: l'Hexagone), caus li forme geometric de su territoria. It es li max grand país de Europa Occidental e li triesim max grand de tot Europa. It anc possede li duesim max grand zone economic exclusiv in li munde, covriente 11 035 000 km2, directmen detra li Unit States de America. 

Li capital cité de Francia es Paris.

Francia have 65.073.482 habitantes. 

Francia es dividet desde li 1-im de januar 2016 in 18 regiones e li regiones es dividet in hodie 101 départementes. Francia have li tradition de esser un centralist state.




#Article 43: Hispania (1464 words)


Hispania, oficialmen Reyatu de Hispania (in hispan España e Reino de España) es un land situat in Europa con territorias in Africa. Su territoria es organisat in 17 comunités autonom (dividet in 50 provincias) e du cités autonom. Li capital cité de Hispania es Madrid e li land have 47 007 367 habitantes.

Hispania es situat al sud de West Europa e al nord de Africa. In Europa, it ocupa li max grand parte del peninsul Iberic, conosset quam Hispania peninsulari, e li Baleares (in li Mar Mediterran west); in Africa es situat li cités de Ceuta e Melilla, li insules Canarias, li insules Chafarinas, li peñón de Vélez de la Gomera, li insules Alhucemas e li insul Alboran. Li municipie de Llivia, in li Pirenees, es circumdat per territoria francesi. Altri territorias es insules in li costas peninsulari.

It have un extension de 505 370 km², essente li quaresim país max grand del continente, pos Russia, Ucraina e Francia. Con un altitá medie de 650 m súper li nivelle del mar, it es un del países plu montaniosi de Europa. Su population es 47 329 981 persones. Li territoria peninsulari partiprende frontieras con Francia e Andorra al nord, con Portugal al west e con Gibraltar al sud. In su territorias african, it partiprende frontieras marin con Marocco. It partiprende con Francia li soveranitá del insul del Fasanes in li inboccatura del fluvie Bidasoa.

Secun li articul 3.1 del Constitution, li castillan es li hispan lingue oficial del state. Omni hispanos have li deventie de conosser it e li jure de usar it. Secun li articul 3.2, Li altri lingues hispan va esser oficial in li comunités autonom respectiv conform a lor statutes.

Li presentie constatat de homes del génere Homo es de ante 1,2 million annus, quam indica li descovrition de un machuore de un Homo, támen ancor sin classar it in Atapuerca. In li secul III a.C. li romanos arivat al peninsul e ili conquestat it plu tard. In li Mediepoca, li area esset conquestat de divers popules germanic e per li musulmanes, qui vell restar durante sett secules. It ne es til li secul 15, con li union dinastic de Castilia e Aragon e con li finition del Reconquesta e li anexion de Navarra, quande on posse parlar del union final de Hispania. In li Epoca Moderni, li reyes hispan dominat li unesim imperie global ultramarin, con territorias in quin continentes. In li comense del secul 19, pos divers guerres in Hispanoamerica, it perde li majorité del territorias in America, durant que li desastre del 98 agravat. Durante ti secul, vell evenir li guerre contra li invasor francesi, guerres civil, un republica remplazzat per un monarchia constitutional e li processe de modernisation. In li secul 20, it hat un republica constitutional, un colpe de state quel provocat un guerre intern. Pos to evenit li dictatura de Francisco Franco, quel finit con su morte in 1975. To es li comense del transition democratic, con li redaction del Constitution de 1978.

Hispania es un membre del NATO desde 1982 e es un membre del Europan Union desde 1986.

Li territoria actual de Hispania contene du coses del max grand importante por li prehistorie europan e mundal: li Montanias de Atapuerca (u li specie Homo antecessor esset definit e u li max complet serie de osses de Homo heidelbergensis esset trovat) e li cova de Altamira (u por unesim vez esset identificat li arte paleolitic).

Li particular position del peninsul Iberic quam Extrem Occidente del munde mediterranean determinat li arriva de successiv influenties cultural del Mediterraneo oriental, particularmen tis relatet con li Neolitic e li Epoca del Metalles (agricultura, ceramica, megalitisme), un processe quel culminat con li denominat colonisationes historic del unesim millennie a.C.

Li max ancian datation de un fat historic in Hispania es li fundation legendari del colonia fenician de Gadir (li Gades roman, hodie Cadiz), que secun fontes roman (Veleius Paterculus e Titus Livius) vell evenir ottanti annus pos li guerre de Troya, ante que to de Roma, quel vell situar it in li annu 1104 a.C. e vell esser li fundation de un cité europan con li max ancian referenties. Li non minus legendari referenties que have Herodotus de contactes grec con li reyatu tartessian de Argantonius vell evenir in li annus 63 a.C. Li evidenties archeologic de etablisses fenician (Ebesus - Ibiza, Sexi - Almuñécar, Malaka - Malaga) permette parlar de un monopolie fenician del rutas commercial circum li Strett de Gibraltar (includente tis del Atlantic, quam li ruta del stanno) que limitat li colonisation grec al nord mediterranean (Emporion, hodie Ampurias).

Li colonias fenician passat a esser controlat per Cartago desde li secul VI a.C., periode in quel anc li Tartessos desaparit. Ja in li secul 3 a.C. li victorie de Roma in li Unesim Guerre Punic stimulat plus li interesa cartaginesi in li peninsul Iberic, e it evenit un ver colonisation territorial o Imperie Cartaginesi in Hispania, con centre in Qart Hadasht (Cartagena), guidat per li familie Barca.

Li intervention roman evenit in li duesim guerre punic (218 a.C.), que comensat un conquesta roman de Hispania, non completat til quasi 200 annus plus tard. Li defeta cartaginesi permisset un relativ rapide incorporation del areas ost e sud, que esset plu rich e con nivelle de developpation economic, social e cultural plus compatibil con li propri civilisation roman. Plus desfacil esset li conquesta del popules del Plató (guerres lusitanic e guerres celtiberic), que exiget cambiar li strategie del guerre classic (exemples es li guerrilla guidat per Viriatus, qui morit assassinat in li annu 139 a.C. e li resistenties extrem de Numantia, victet in li 133 a.C.). In li secul sequent, li provincias roman de Hispania, convertet in fonte de inrichation de functionarios e comerciantes roman, e de materies crud e mercenarios, esset li principal loces del guerres civil roman, con li presentie de Sertorius, Pompeius e Julius Cesar. Li pacification (pax romana) esset li proposito declarat de Augustus, que pretendet lassar it finit con li victoria contra li cantabros e astures (29-19 a.C.), benque illes ne esset romanisat. In li reste del territoria, li romanisation esset tant profund que mem alcun families hispan-roman atinget li dignitá imperial (Trajanus, Adrianus e Teodosius) e alcun intellectuales roman esset de orígine hispan (li filosof Seneca, li poetes Lucanus, Quintillianus o Martial, li geograf Pomponius Mela o li agronom Columela), ma, quam Titus Livis scrit in tempos de Augustus, benque it esset li unesim provincia important invadet per li romanos, it esset li ultim in esser dominat completmen e it ha resistet til nor epoca, atribuent it al natura del territoria e al caracter del habitantes. Li assimilation del modo de vita roman, long e custosi, offertat un grand diversitá desde li romanisation completa in li Betica til li romanisation superficial in li nord.

Situat in Europa occidental e in li nord de Africa, it ocupa li major parte del peninsul Iberic, e, extra it, du archipelagos principal (li Isolas Canarias in li ocean Atlantic, e li Insulas Baleares in li mar Mediterraneo), du cités, Ceuta y Melilia, in li nord de Africa, li insul de Alboran e un serie de insulettes avan li costas peninsulari quam li insules Columbretes. Adplu, it have territorias minor íncontinental quam li insules Chafarinas, li peñón de Vélez de la Gomera e li peñón de Alhucemas, omnis avan li costa african.

In extension territorial it es li quaresim país de Europa, detra Russia, Ukraina e Francia, e li duesim del Union Europan.

Li límites fisic de Hispania es lis sequent: al west, Portugal e li ocean Atlantic; li mar Mediterraneo al ost; li strett de Gibraltar, li ocean Atlantic e mar Mediterraneo al sur; e li Pirineos, con li golfe de Vizcaya in li mar Cantabric al nord.

Hispania consiste ex 17 comunités autonom o regiones.

It have anc du cités autonom:

Li lingue oficial e ti max parlat (per 99% del popul) es li hispan. It es li lingue native del 89% del hispanos. It es anc parlat per 500 million persones in li tot munde e it es li max parlat lingue nativ pos li chinesi.

In Hispania anc altri lingues es parlat:

Li principal religion de Hispania es li catolicisme. Li Eclesia Catolica es lu unic nominat in li Constitution. Li duesim max important religion es li protestantisme, con 1 200 000 membres. Li sequente es li islam, con 800 000 membres, de qui li majoritá es migrantes del nord de Africa. Anc li Testimones de Johovah, con 100 000 membres, li mormones, con 20 000 membres e li judéos con 15 000 membres in comunités importante.

Li max populari sport in Hispania es football.

In Hispania existet un Hispan Occidental-Association e un revúe exclusivmen in Occidental nominat Catalonia in lucta esset publicat.




#Article 44: Slovenia (109 words)


Slovenia es un land situat in central-Europa.

Slovenia have 2.019.614 habitantes e li area del land es 20.273 quadrat-kilometre.

Li capital de Slovenia es Ljubljana.

Prim-Ministre: Janez Janša

Presidente: Borut Pahor

Li Triglav es li max alt mont de Slovenia con un altore de 2864 metre. Slovenia have un strett accesse al Mare Adriatic del Mediterraneo. In li nord del land es li Alpes. Li states vicin de Slovenia es Austria in li nord, Croatia in li sud, Italia in li west e Hungaria in li ost.

Li max populari sport in Slovenia es sport hivernal, basketball e handball. In li annu 2017 Slovenia devenit europan champion de basketball.




#Article 45: Slovakia (100 words)


Slovakia es un land situat in Europa. 

Slovakia es un membre de Europan Unione del Organisation del Pacte del Atlántic Nord desde 2004. 

Li cité capital de Slovakia es Bratislava. 24 201 rusynes vive in Slovakia.

De 1918 til 1993 Slovakia esset parte de Tchecoslovakia e format un commun stat con Tchekia.

Antey Slovakia esset long un parte de Hungaria. Presc 10 % del habitantes es hungares.

Slovakia es un índependent stat desde 1993.

Slovakia have li Euro quam valuta desde 2009.

Li max populari sport in Slovakia es hockey sur glacie. Li max alt de Slovakia es li Gerlachovský štít.




#Article 46: Malta (145 words)


Malta es un land situat in Europa. It es un sud-europan insul-state in li Mediterraneo.

Malta es un archipelago quel consiste ex li tri habitat insules Malta, Gozo e Comino e li litt nehabitat insulettes Cominotto, Filfla, St. Paul's Islands e Fungus Rock. Li archipelago es situat 81 kilometres sud de Sicilia.

Li state Malta have 425.384 habitantes e un area de 316 quadrat-kilometres. 98 percent del habitantes es secun religion roman-catolic.

Li cité capital de Malta es Valletta, ma li max grand cité del land es Birkirkara. Li oficial lingues de Malta es anglesi e maltesi. 

Malta es un parlamentari republica, li presidente quam chef del state es electet in li parlament quel have li nómine Dom del Representantes. Li political vive de Malta es dominat per li crist-conservativ Partit Nazzjonalista e li socialdemocratic Partit Laburista.

Li max popular sport in Malta es football. 




#Article 47: Tchekia (4612 words)


Tchekia (tchek Česko), officialmen li Tchek República (tchek Česká republika) es un land sin-littoral in central Europa e un state-membre del Union Europan. Li land limita con Polonia in li nord-ost, Germania in li west, Austria in li sud e Slovakia in li ost. Li cité capital e li cité maxim grand es Praha, un chef turistic destination. Li land es composit del regiones historic de Bohemia, Moravia e partes de Silesia.

Pos li battallie del Blanc Monte (1620), li tchek landes ha esset guvernat de Habsburges e ili ha devenit un parte del Austrian Imperie e (plu tardmen) Austria-Hungaria. Tchecoslovakia, un republica índependent, ha esset creat in li annu 1918, pos li collapse de Austria-Hungaria pos li prim guerre mundal. Pos li Accorde de München (1938), german occupation de Tchecoslovakia (1939), li desillusion resultant pro li reaction Occidental e un gratitá pro li líberation de un pluparte de Tchecoslovakia al Armé Rubi, li partise comunistic ganiat un majorité (38%) in li election in li annu 1946. In un revolution in li annu 1948, Tchecoslovakia devenit guvernat de comunistes. In li annu 1968, li íncontentie crescent culminat in tentatives de reformar li regime comunistic. Li tal-nominat Verne de Praha (1968) finit se per un invasion de armés de landes del Pacte de Warszawa e li truppes manet in li land til li Revolution de Velur in li annu 1989, quande li regime comunistic ha collapsat. In li 1im de januar 1993, Tchecoslovakia disunit se ye Tchekia e Slovakia in pace.

Tchekia es un democratie pluralistic multipartisan parlamentari representativ. Li presidento Miloš Zeman es li actual cap de state. Li prim ministre es li cap de guvernament (nu Bohuslav Sobotka). Li parlament have du chambres - li chambre de deputates e senate. Tchekia intrat li Organisation del Pacte del Atlántic Nord in li annu 1999 e li Union Europan in li annu 2004. It es anc un membre de OCDE, li Consilie del Europa e li Gruppe de Visegrád.

Tchekia ha fat reformes economic quam rapid privatisation e impost egal. Un annual crescentie de Gross Producte Domestic ha recentmen esset circa 6%. Li land es li prim ex-membre del COMECON quel ha atinget li statu de un land developat secun li Bank Mundal. Ex li ex-membres del COMECON, Tchekia anc have li resultate maxim bon in li index de homan developament.

Archeologs ha trovat un pruva de sedes homan prehistoric in li region datant retro al era neolitic. In li era clássic (del 3im sécul a. C.), li tribe celtic de boies (vide Bohemia) e plu tardmen (in li 1m sécul) li tribes celtic germanic de marcomannes e quades ha pópulat li territoria de Tchekia contemporan. Durant li migration de pópules circum li 5im sécul, mult tribes germanic ha migrat al west e al sud a éxter Europa Central. In un altri migration, slaves del regiones circum li Mare Nigri e in li Carpathes ha pópulat li territoria de Tchekia contemporan. Ti ci migration ha esset stímulat del pressura de pópules de Siberia e Europa Oriental: hunnes, avares, bulgares e hungarianos. Pos li avigilation de germanes, slaves ha migrat al sud a Bohemia, Moravia e un parte de Austria contemporan. Durant li 7im sécul, li franc mercatoro Samo, patronisant slaves battalliant contra lor avar dómines, ha devenit li dómino del prim state slavic connosset in Europa Central. Li Principatu de Moravia ha nascet in li 8im sécul (vide Grand Moravia). Li state bohemian ha emerset in li tard 9im sécul, quande it ha esset unificat del dynastie de Přemyslides. Pos quande li Reyia de Bohemia ha esset unit con li Margravatu de Moravia, li tchek state ha esset un potentie regional significant durant li medievie. It ha esset un parte del Sacri Imperie Roman German durant li tot existentie de ti ci conféderation.

In li annu 1212, rey Ottokar I de Bohemia (1198-1230) ha extraet un Bulle Aurin de Sicilia (un edicte formal) del imperator confirmant li títul reyal por Ottokar e su descendentes. Li 13im sécul ha anc esset un periode de un grand german inmigration. Li germanes ha pópulat cités e regiones de explotation próxim li frontieras e in alquant casus, ili ha format german colonias in li intrania. In li annu 1241, li armé potent mongolian ha invadet Europa e pos li Battallie de Legnica, li mongolianes ha devastat Moravia. Li rey Ottokar II de Bohemia (1253-1278) ha ganiat li súpernómine li rey de ferre e aure pro su potentie militari e richesse. Il ha mortat in li Battallie del Marchfeld in li annu 1278 in un guerre contra su rivale, li rey roman Rudolph I de Habsburg. In li annu 1306, li dynastie de Přemyslides ha extinctet e pos un serie de guerres dynastic, un nov dynastie de Luxemburges ha captet li coron bohemian. Li 14im sécul, specialmen li regnantie de Charles IV del Sacri Imperie Roman (1342-1378), es considerat quam li era aurin de tchek historie. In li annu 1348, Charles Universitá de Praha ha esset fundat. Li Peste Nigri, quel ha decimat Europa del annus 1347-1352, ha visitat li Reyia de Bohemia in li annu 1380.

Conflictes religiosi, per exemple li Guerres Hussitic (li 15im sécul) e li Guerre del Triant Annus (li 17im sécul) ha havet un effecte devastant ye li local pópulation. In li 16im sécul, li landes de coron bohemian ha venit sub li control de Habsburges, pro que li Habsburges ha devenit reyes electet e poy hereditari de Bohemia. Tchekes nómina li periode del annu 1620 (li battallie del Blanc Monte) til li tard 18im sécul li épocha tenebrosi. Li regnanties Maria Theresa I de Austria (1740-1780) e su filio Joseph II del Sacri Imperie Roman (1780-90) ha esset charácterístic de un illumination. In li annu 1742, un majorité de Silesia (tande li possession del coron bohemian) ha esset usurpat de rey prussian Frederic li Grand in li Guerre de Austrian Succession. Pos li cadida del Sacri Imperie Roman, li tchek landes ha devenit un parte del Austrian Imperie e plu tardmen de Austria-Hungaria. Li grand famine, quel ha durat del annu 1770 til li annu 1771, ha mortat 12% de pópulation del landes bohemian - presc 500 000 habitantes - e rádicalisat li situation mem a rebelliones de serves. Pos li revolutiones in li annu 1848, li imperator Francis Joseph II de Austria ha provat regnar quam un monarch absolut, tenient omni nationalitás in un chac.

Pos li collapse de Austria-Hungaria pos li prim guerre mundal, li índependent república de Tchecoslovakia ha esset creat in li annu 1918. Ti ci nov land (li tal-nóminat prim república) ha incorporat Bohemia, Moravia, Silesia, Slovakia e Ruthenia Carpathic. Tchecoslovakia ha esset habitat de tchekes (49%), germanes (23%), slovakes (15%), hungarianes (5%), rusynes (3%) e poloneses (1%). Hungarianes, rusynes e poloneses, ma anc germanes ha esset considerat quam minorités, quel ha esset furnit per jures extensiv in ti ci témpor. Ma Tchecoslovakia ha esset un state unitari e it ha garantit un polític autonomie territorial ni a minorités, ni a slovakes (quel ne ha esset considerat quam un nation, ma quam un parte del nation tchecoslovak regnant). Pro to mult gruppes ethnic ha esset íncontent e subtenent un separation de Tchecoslovakia. Adolf Hitler ha utilisat ti ci opportunitá e, essent subtenet de German Partise de Sudetenland de Konrad Henlein, il ha ganiat li german Sudetenland per li Accorde de München (1938). Polonia ha annexet regiones polonesi circum Český Těšín. Hungaria ha ganiat partes hungarian de Slovakia e Ruthenia Carpathic quam un resultate del Prim Arbitrage de Wien in novembre 1938.

Slovakia e Ruthenia Carpathic ha ganiat un autonomie plu grand e li state ha changeat su nómine a Tcheco-Slovakia (li tal-nóminat duesim república). Slovakia ha separat su in marte 1939 e it ha alliat su con li bloc de Hitler. Li tchek territoria ha esset occupat de Germania e transformat al tal-nóminat Protectoratu de Bohemia e Moravia. Li protectoratu ha esset proclamat quam un parte del Triesim Reich, e li president e li prim ministre ha esset subjectet al Reichsprotektor nazistic. Ruthenia Carpathic ha declarat su índependentie quam li república de Carpatho-Ukraina in li 15im de marte 1939, ma it ha esset invadet de Hungaria in li sam díe e formalmen annexet in li 16im de marte. Circum 390 000 cives tchecoslovak, includent 83 000 judées, ha esset mortat o executet e cent milles de altri ha esset misset a prisones o campes de concentration o usat por labores fortiat. Un camp nazistic de concentration ha existet in Terezín, Bohemia septentrional. Tchek resistentie contra occupation nazistic ha existet e in inland e in exterland; maxim notábil es li attentate contra Reinhard Heydrich, un ex li chefes nazistic, in un suburbe de Praha in li 27im de may 1942. Li guvernament tchecoslovak in exilie e su armé battalliant contra li germanes ha esset aconnosset del Alliates. Truppes tchecoslovak ha battalliat in li Unit Reyia, África septentrional, Asia sud-occidental e li Union Sovietic. Li occupation ha finit in li 9im de may 1945, pos li arriva de armés sovietic e US-américan e li insurrection de Praha.

In li annus 1945-1946, presc li tot german pópulation de Tchecoslovakia, circum 2,7 milliones de homes, ha esset expulset a Germania e Austria. Durant ti ci témpor, milles de germanes ha esset detenet in prisones e campes de detention e usat por labores fortiat. In li estive 1945, alcunc massacres ha occurret. Solmen 250 000 germanes, quel ha esset activ in li resistentie contra li nazistes o necessi por li economie, ne ha esset expulset, benque multi de les ha emigrat plu tardmen. Pos un referendum organisat del Union Sovietic, Ruthenia Carpathic ha nequande retornat sub regnantie tchecoslovak e it ha devenit un parte del República Socialistic Sovietic de Ukraina quam li Oblast de Transcarpathia in li annu 1946.

Tchecoslovakia ha provat luder li rol de un ponte inter li Occidente e Oriente. Ma li pópularitá del Partise Comunistic de Tchecoslovakia ha rapidmen crescet, specialmen pro un frustration general al Occidente (pro li Accorde de München ante li guerre) e un favore al Union Sovietic (pro li rol sovietic in líberation de Tchecoslovacia contra german regnantie). In li election in li annu 1946, li comunistes ha devenit li partise maxim grand in li parlament tchecoslovak con 38% de votes. Ili ha format un guvernament de coalition con altri partises del Fronte National e rapidmen consolidat li potentie. Li passu decisiv ha ocurret in februar 1948. Durant un serie de ocurrenties descrit de comunistes quam un revolution e de anti-comunistes quam un colpe de state, li comunistic Milities Pópulari ha ganiat control de loces important in Praha e un guvernament nov, totmen comunistic ha esset format.

Durant li 41 annus sequent, Tchecoslovakia ha esset un state comunistic intra li Bloc Oriental. Li guvernament comunistic ha completmen nationalisat li medies de production e it ha etablisset un economie planificat. Li economie ha crescet rapidmen durant li 1950im e 1960im annus, ma it ha devenit plu lent durant li 1970im annus con problemas crescent in li 1980im annus. Li clima polític ha esset tre repressiv durant li 1950im annus (includent processes polític númerosi), ma it ha devenit plu apert e tolerant in li 1960im annus, con cúlmine durant li Verne de Praha (1968), quande Alexander Dubček ha provat crear socialisme con un facie human e forsan mem introducter polític pluralisme. To ci ha esset fortiatmen finit per invasion del Pacte de Warszawa in li 21im de august 1968.

Li invasion ha esset sequet de un programme severi de Normalisation in li 1960im e 1970im annus. Til li annu 1989, li polític etablissement ha retornat a censura e repression del opposition, usant un version límitat de consumisme por assecurar li passivitá del pópulation. Dissidentes ha públicat Charta 77 in li annu 1977 e li prim protestes ha occurret in li annu 1988.

In novembre 1989, Tchecoslovakia ha retornat a democratie per un pacific Revolution de Velur. Ma slovak national aspirationes ha devenit plu fort til li 1im de januar 1993, quande li land ha disunit ye Tchekia e Slovakia índependent in pace. Ambi landes ha percurret reformes economic e privatisationes, intentent crear un economie de mercate.

Electores ha bonvenit rapid reformes economic e Tchekia ha devenit li maxim prósperi land post-comunistic. Un majorité de firmes possedet del state ha esset privatisat per li systemas de privatisation per cupones. Tchekia ha havet micri deficites de su budgetes, bass desocupation, un positiv balancie de payamentes, un taxa stabil de exchange, deplazzation de exportationes de landes ex-comunistic a Europa occidental.

Del annu 1991, Tchekia (originalmen quam un parte de Tchecoslovakia, nu self) es un membre del Gruppe de Visegrád; del annu 1995, del OCDE. Tchekia ha intrat Organisation del Pacte del Atlántic Nord in li 12im de marte 1999 e li Union Europan in li 1im de may 2004.

Li tchek paísage es varie. Bohemia, li parte occidental del land, es composit de un bassine drenat del fluvies de Elbe e Vltava; it es circumdat de bass montes, per exemple li Montes del Gigantes. Li punctu maxim alt in li land, Śnieżka (1 602 m) es situat ta. Moravia, li parte oriental del land, es anc montosi. It es drenat del fluvie de Morava, ma it anc contene li fonte del fluvie de Odra. Aqua de Tchekia sin-littoral flue a tri mares different: Mare Septentrional, Mare Báltic, Mare Nigri. Tchelia anc lua Moldauhafen, un parcelle de 30 000 m2 in li dockes de Hamburg, quel ha esset octroyat a Tchecoslovakia per li artícul 363 del Tractate de Versailles por dar al land sin-littoral un loc, u merce transportat a bass ye Elbe posse esser transfertet a naves marin. Li territoria va esser restituet a Germania in li annu 2028.

Phytogeographicmen, Tchekia appartene al Provincia Europan Central del Region Circumboreal in li Reyia Holarctic. Secun li Fund Mundial por li Natura, li territoria de Tchekia posse esser subsectionar a quar ecoregiones: Mixtet forestes de Europa Central, Mixtet forestes de Pannonia, Forestes foliosi de Europa Occidental e Forestes coniferosi del Montes Carpathic.

Tchekia have un mild clima continental con relativmen calid estives e hivernes frigid, nubosi, ordinarimen con nive. Un majorité de pluvies es durant li estive. Li differentie de temperaturas inter estives e hivernes es relativmen alt pro li position geographic sin-littoral del land.

Mem intra Tchekia, temperaturas varia grandmen dependentmen del altitá. Generalmen, in plu alt altitás li temperaturas abassa e precipitation cresce. Altri factor important es li distribution de montes. Pro to li clima es varie.

In li punctu maxim alt (Śnieżka, 1 602 m), li medial temperatura es solmen -0,4 °C, durant que in li bass-terren de Moravia meridional, li medial temperatura es 10 °C. To ci anc aplica su por li cité capital de Praha, ma pro factores citéan.

Li mensu maxim frigid es ordinarimen januar, avan februar e decembre. Durant ti ci mensus, nive es ordinarimen in li montes e alquande in li cités e bass-terrenes. Durant marte, april e may, li temperatura ordinarimen cresce rapidmen e specialmen durant april, li temperatura e tempe tende variar multmen durant li díe. Verne es anc charácterístic per alt nivelles de aqua in li fluvies pro nive degelant, quo es alquande sequet de inundationes.

Li mensu maxim calid es julí, avan august e junio. Li medial estival temperaturas es ye circum 20 °C plu alt quam durant hiverne. Specialmen durant li recent decennie, temperaturas súper 30 °C ne es ínordinari. Estive es anc charácterístic per pluvies e stormes.

Autun generalmen commensa in september, quel es ancor relativmen calid, ma multmen plu sicc. Durant octobre, temperaturas ordinarimen cade retro sub 15 °C o 10 °C e árbores con folies caduc commensa effoliar. Til li fine de novembre, temperaturas ordinarimen attinge li punctu de gela.

Li majorité del habitantes de Tchekia es tchekes (94,2% - ma 3,7% prefere esser títulat moravianes e 0,1% silesianes). Minorités es slovakes (1,9%), poloneses (0,5%), vietnameses (0,44%), germanes (0,4%) e ciganes (circum 2,4-2,9%). Secun li Ministerie de Intrania, 392 087 forenes legalmen reside in Tchekia - to es 3,2% del pópulation; li gruppes maxim grand es cives de Ukraina (126 613), Slovakia (71 591), Vietnam (55 991), Russia (24 549), Polonia (21 092) e Mongolia (presc 6 000).

Taxa de fertilitá es bass - 1,44 nascet infantes per un fémina. In li annu 2007, inmigration ha addit presc 1% al pópulation.

Tchekia (e Estonia) have un ex li pópulationes minim religiosi in li tot Europa. Secun li censu in li annu 2001, 59% habitantes es agnostic, atheístic, ne credent o credent ínorganisatmen, 26,8% es roman cathólic e 2,5% protestant.

Secun li maxim recent inqueste de Eurobarometre del annu 2005, 19% cives de Tchekia ha respondet, que ili crede, que un Deo existe, durant que 50% ha respondet, que ili crede, que es alqual sorte de spirite o fortie vital e 30%, que ili ne crede, que es alqual sorte de spirite, Deo o fortie vital - to es li maxim bass del landes del EU pos Estonia con 16%.

Tchekia es un democratie pluralistic multipartistic parlamentari representativ, u li prim ministre es li cap de guvernament. Li parlament es bicámeral, it have li Chambre de Deputates (200 membres) e li Senate (81 membres).

Li Presidente del Tchek República es electet directmen per li cives. Li presidente es un cap formal de state con limitat specific competenties, maxim importantmen remisser leges al parlament, nóminar júdics del Corte Constitutional ye approbation del Senate e dissoluer li parlament sub cert conditiones special e rar. Il anc nómina li prim ministre e altri membres del guvernament ye un proposition del prim ministre.

Li chef ministre es li cap de guvernament e il have competenties considerábil, includent li jure determinar li agenda por política de exterland e interiore e selecter ministres del guvernament.

Li Parlament del Tchek República have du chambres. Li Chambre de Deputates have 200 membres electet por un periode de quar annus per proportional representation con un syll de 5%. 14 districtes electoral es idéntic al regiones administrativ del land. Li Chambre de Deputates ha heredat li competenties e responsabilitás del Consilie National Tchek, li tchek legislatura intra Tchecoslovakia, e del Assemblé Féderal, parlament federal tchecoslovak.

Li Senate have 81 membres electet in 81 districtes electoral de un mandate per un votation de du scrutines por un periode de six annus. Un ters es renovat in omni du annus in li autun. Li prim election ha esset in li annu 1996 (por periodes different). Omni districtes es approximativmen sammen grand. Li Senate es ínpópulari inter li pública e it pati ye un bass participation in li election (circum 30% in li prim scrutine, 20% in li duesim).

Li membritá in li Europan Union es central in li política exteriori de Tchekia.

Secun The Economist, Tchekia ha ganiat un reputation pro promoer jures homan in omni ocasion. Tchek officiales subsidia dissidentes omniloc - in Myanmar, Bielorussia, Moldavia e Cuba.

Tchekia es motivat de su experientie de oppression nazistic e comunistic. Li prim tchek presidento post-comunistic Václav Havel ha esset un autor dissident e un moral exemple, quel ha attraet ex-dissidentes a chef positiones in li guvernament. Per exemple, in omni marte del 2003, quande Fidel Castro ha inprisonat 75 polític opponentes, activistes situa un cage in li Plazza de Venceslao (Praha) por representa un cella cuban prisonari. Protestantes, includent li ministre de exterland, li mayr de Praha e stelles músical, porta uniformes prisonari.

Alcunc officiales del UE es irritat pro li activisme de Tchekia in jures homan. Tchekia e altri landes emphasant jures homan es in conflictes con ti landes del UE, quel favora plu bon relationes con dictaturas quam Cuba o Myanmar.

Li forties armat tchek es composit del armé, forties del aere e truppes secundant specialisat. In li annu 2004, li tchek forties armat ha completmen finit un conscrition e ili ha transformat su a plenmen professional armé e forties del aere. Li land es un membre del Organisation del Pacte del Atlántic Nord desde li 12im de marte 1999. Tchekia expense circum 1,8% de su GPD por su defense (2006).

Del annu 2000, Tchekia es dividet ye decitri regiones e li cité capital de Praha. Omni region have su propri electet assemblé regional e hetman. In Praha, lor potentie es executet del assemblé municipal e li mayr.

Li plu ancian 76 districtes includent tri cités statutari (sin Praha, quel have un statu special) ha esset abolit in li annu 1999 in un reforme de administration; ili mane quam un division territorial e sedes de branches varie de statal administration.

Tchekia have un economie developpat con un grand revenú - li Gross Producte Doméstic per cape es 82% del medie del Union Europan. It es li maxim stábil e prósperi ex li states post-comunistic e it ha havet un crescentie de plu quam 6% annualmen durant li tri annus recent. Li recent crescentie ha esset ductet de exportationes al Union Europan, specialmen Germania, e foren investitiones, durant que demande doméstic revive.

Majorité del economie ha esset privatisat, includent bankes e telecommunication. Li guvernament contemporan centro-dextri intente continuar privatisation, includent industrie energetic e li Aeroportu de Praha. It ha recentmen consentit vendir un 7% quotientie de ČEZ, li productor de energie, durant que li vendition del birificie de Budweiser Budvar es anc discusset.

Li land ha plenmen implementat li Accorde de Schengen e pro to it ha abolit controles in frontieras con omni landes vicin (Germania, Austria, Polonia, Slovakia) in li 21im de decembre 2007. Tchekia es un membre del Mundal Organisation de Commercie.

Li tchek guvernament precedent ha expresset un desire adopter euro in li annu 2010, ma li guvernament contemporan ha morat to pro deficite de budgete. Un date exact ne ha esset fixat, ma li ministerie de financies ha descrit un adoption til li annu 2012 quam realistic, si un reforme de públic financies va esser approbat. Ma li concepte maxim recent del adoption de euro omisse fixar qualcunc date.

Alcuncs defís existe. Li mesura de corruption mane un ex li maxim alt inter landes del OCDE. Li públic budgetes mane in deficite malgré fort crescentie de economie in annus recent. Ma li deficite in li annu 2007 ha esset 1,58% de GPD (secun li régules del Union Europan de contabilitá), multmen minu quam on ha oríginalmen expectat.

Secun li Programme International por li Evaluation de Studiantes coordinat del OCDE, li tchek education es nu li 15im maxim bon in li munde, quo es plu bon quam li medie del OCDE.

Aeroportu de Praha es li chef aeroportu international. Tchekia have 46 aeroportus.

In li annu 2005, 65,4% de eléctricitá ha esset productet in thermal centrales eléctric (precipue carbonic), 30% in centrales eléctric nucleari e 4,6% per ressurses renovabíl, includent hydroeléctricitá. Russia (per gasductes trans Ukraina) e (minim multmen) Norvegia (per gasductes trans Germania) furni Tchekia per gas liquid e natural.

Tchekia reducte su dependentie de lignite tre polluent quam un fonte de energie. Energie nucleari nu furni circum 30% de total consumption energetic e su quotiente es projectet augmentar a 40%. Gas natural es procurat de russ Gazpróm (circum tri quartes de consumption doméstic) e de companies norvegian (majorité del quar altri). Gas russ es importat trans Ukraina per li oleoducte Druzhba; gas norvegian es transportat trans Germania. Li consumption de gas (circum 100 TWh in 2003-5) es presc duvez plu grand quam li consumption de eléctricitá. Moravia meridional have un micri campe de oleo e gas.

Tchekia have maxim mult subscritores de Wi-Fi in li Union Europan. In li commense del annu 2008, plu quam 800 furnitores de access a internet sin fil con circum 350 000 subscritores (2007). Móbil internet es anc pópulari. Omni tri operatores de móbil telephonie (T-Mobile, Vodafone, Telefonica O2) e U:fon offerta GPRS, EDGE, UMTS o CDMA2000]. Český Telecom possedet del guvernament ha fat penetration de bande large plu lent. In li commense del annu 2004, desagregation de rete local ha commensat e alternativ operatores ha commensat offertar ADSL (e anc SDSL). To ci, e plu tardmen privatisation de Český Telecom, ha auxiliat diminuer precies. In li 1im de julí 2006, Český Telecom ha esset renóminat a Telefónica O2 Czech Republic. ADSL2+ nu es offertat in mult variantes, e con un delimitation de data e sin it a 10 Mbit/s. Internet per cable gania pópularitá con su velocitá de descargament inter 2 Mbit/s e 20 Mbit/s. Li furnitor maxim grand, UPC (quel ha comprat altri furnitor de acces a internet per television per cable Karneval in li annu 2007) furni su servicie in grand cités (Praha, Brno, Ostrava).

Li tchek economie recive un revenú substantial de turisme: in li annu 2001, li total ganie de turisme ha attinget 5,5% de GPD e 9,3% de total ganie de exportation. Li turisme employa plu quam 1% de pópulation.

Li historic cité de Praha es li attraction primari turistic e li punctu de intrada maxim current de turistes visitant altri partes del land. Majorité de altri cités in li land attrae númeres significant de turistes, ma li cités balneari de Karlovy Vary, Mariánské Lázně e Františkovy Lázně es destinationes specialmen pópulari. Altri pópulari turistic destionationes es li mult castelles, per exemple Karlštejn, Konopiště e Český Krumlov. Ultra li cités, regiones quam li Paradise de Bohemia, Forest Bohemian e Montes del Gigantes attrae visitatores serchant extern activitás.

Li land es anc celebri pro su pupés e marionettes. Li bir pilsner ha originat in li cité de Plzeň, Bohemia occidental.

Tchek cocine fortmen emphasa manjages carnosi: porcine, bovine e gallinelline. Anc gansine, anatine, cunícularine e savagine es servit. Carne de pisc es rar, con li exception ocasional de frisc tructe, e carpe, quel es servit durant Christ-nascentie.

Ultra slivovitz (brandy de prunes), bir tchek e vin, tchekes anc producte du liquores únicmen tchek - Fernet Stock e Becherovka. Kofola es un tchek trincage ínalcoholic simil a Coca-Cola per su aspecte e sapore.

Sport lude un rol significant in li vive de mult tchekes, quel es generalmen loyal promotores de lor equipes o individues favorat. Li du chef sportes in Tchekia es football] e hockey sur glacie, quel attrae li attention maxim grand de e medies e promotores. Mult altri sportes con ligues e structuras professional include basketball, volleyball, handball, athletica e floorball. Sport es un fonte de fort undes de patriotisme. Por tchek fanes, maxim important es li championatu del munde de hockey sur glacie, li torney olympic de hockey sur glacie, li championatu de Europa de futballe, li championatu del munde de futballe e matches de qualification por les. Generalmen, omni match international del tchek equip national de hockey sur glacie o de futballe attrae attention, specialmen contra un rivale traditional: Germania in futballe, Russia, Svedia e Canada in hockey sur glacie, e Slovakia in ambi.

Música in Tchekia have su rádicas in ópera, in symphonie e in música customari de Bohemia e Moravia. Diversitá es un signe important de tchek música: compositores ha sovente esset influentiat de música customari; jazz e bluegrass ha devenit pópulari; música pop ha sovente contentet hites anglesi-lingual cantat in li tchek.

Tchek lítteratura es dividet ye alcunc chef periodes: li medievie, li periode hussitic, li annus de recathólicisation e li baroco, li sécul del luces e tchek national renascentie in li 19im sécul, li avant-garde del periode inter guerres, li annus sub comunisme e li Verne de Praha, e li lítteratura de Tchekia post-comunistic. Tchek lítteratura e cultura ha esset important in admínim du ocasiones, quande tchek societá ha vivet sub oppression e null polític activitá ha esset possibil. In ambi ti ci ocasiones, in li tost 19im sécul e denov in li 1960im annus, li tchekes ha usat lor effortie cultural e lítterari por crear líbertá polític e etablisser un nation presumptiosi, politícmen activ.




#Article 48: Anglesi (108 words)


Anglesi es un tre important lingue in Europa e li munde. It es un germanic lingue quel apartene al branche del west-germanic lingues. Anglesi ha adoptet mult paroles ex li francesi pro li contacte con li francesi desde 1066.

Anglesi ha devenit in li 20-im secul un lingue franca e internationalmen li duesim lingue por mult landes.

Circa 340 milliones homes parla hodie anglesi quam lingue matrin. Li númere de persones qui usa anglesi quam duesim lingue es estimat inter 200 milliones e un milliarde.

Anglesi es li oficial lingue in li sequent states. In quelc states es indicat li númere del parlatores de anglesi quam lingue matrin:




#Article 49: Canada (280 words)


Canada es un land situat in America del Nord, con li Unit States a su frontieras al sude e nord-west (Alaska). It is li duesim max grand land in li munde in superficie, pos Russia, e fronta tri oceanes: li Pacific, Arctic, e Atlantic. In Canada on trova six témpor-zones. In li centre de Canada es li quin Grand Lagos, li Superior, Huron, Erie, e Ontario, lagos queles es situat in li fronteira de Canada e li Unit States, e queles have 16% del dulci aqua in li munde.

Canada es un federal state quel consiste ex 10 provincias e tri territorias.

Canada have 33 441 277 habitantes, e li cité capital de Canada es Ottawa.

Vi li cités in Canada con li max grand population:

Canada es un state federal e consiste ex 10 provincias e 3 territorias. Li Prim-Ministre desde 2015 es Justin Trudeau, qui es anc filio del ex-Prim-ministre Pierre Trudeau.

In Canada on trova du lingues oficial: anglesi e francesi, ma li lingues oficial de chascun provincia ne es li sam quam in li guvernament federal. In Quebec por exemple on trova solmen francesi quam lingue oficial e in Saskatchewan solmen anglesi, ma New Brunswick usa ambi anglesi e francesi in su aferes provincial. Ma por omni servicies federal (passaportas, inscrition in li militari, inmigration, etc.), un garanti o un jure citean existe por quel ili deve esser ofertat in ambi lingues in qualcunc region. Bilinguisme es un del max important trates del país, benque li majoritá del cives de Canada parla solmen un lingue.

Li max populari sport in Canada es hockey sur glacie.
In Canada evenit li Championatu Mundal de Football 2015 del Féminas.




#Article 50: Unit States de America (109 words)


Unit States de America (abreviat USA) es un land situat in America del Nord.

Li USA have 328 239 523 habitantes.

Li Unit States de America (USA) consiste ex 50 federativ states. Su cité capital es Washington, D.C. (District de Columbia). Li archipelago de Hawaii devenit un american state ye li 20 de august 1959. It es li max recent territoria, qual devenit un federativ state.

Alaska esset territoria de Russia til 1867, quande li secretario de state del USA William H. Seward, comprat it. Li territoria devenit un federativ state li 3 de januar 1959.

Li 50 american states con lor abreviationes postal e lor cités capital, es:




#Article 51: Georgia (171 words)


Georgia es un land situat in Europa. It es situat in li montania Caucás.

Li capital cité de Georgia es Tbilisi. Li land have un area de 69.700 quadrat-kilometres e 87 percentes del territorie es montania e avan-montania.

Georgia have 4.497.600 (2012) habitantes sin Sud-Ossetia e Abkhazia.

Georgia es situat in li sud del montania Caucás. 87 percentes del land es montantia e pre-montania. Li max alt monte es li Shkhara con un altore de 5068,9 metres. Li max long fluvie del land es li Kura con 1364 kilometres.

Ja in li annu 337 li cristianisme devenit li oficial religion del state. 84 percentes del population es membres del autonom Georgian Ortodox Eclesie.

Georgia consiste ex nin regiones e li autonom republica Adsharia. Li autonom republica Abkhazia e li autonom territorie Sud-Ossetia es éxter li control de Georgia.

Li national valuta de Georgia es li Lari. Li agricultura inter omnicos li vinicultura lude un important rol in li economie del land.

Li max populari sports in Georgia es lucte e football




#Article 52: Berlin (117 words)


Berlin es li capital cité e li side del guvernament de Germania. Quam cité-state it es un propri land e forma li centre del metropol-region Berlin/Brandenburg. Con 3,44 milliones de habitantes Berlin es li cité con li max alt population e max grand area de Germania. Secun li númere de inhabitantes it es li secund max grand cité del EU e secun su area li quinesim max grand.

Durant su historie Berlin devenit pluri vez li capitale de german states, p. ex. del margraviatu e poy del duc-electoratu Brandenburg, del reyatu Prussia, del German Imperie e de GDR (solmen li oriental parte del cité). Desde li reunification in li annu 1990 Berlin es capitale del tot Germania.




#Article 53: Montenegro (105 words)


Montenegro es un land situat in Europa. Li capital de Montenegro es Podgorica. Montenegro es un índependent state desde li annu 2006. Til 2006 Montenegro esset in un union con Serbia quam parte del Union Serbia e Montenegro. Antey it esset parte de Yugoslavia.

Li state have li Euro quam valuta, benque Montenegro ne es membre del Europan Union. Desde li 21-im de junio 2017 Montenegro es membre del NATO.

Li nómine Montenegro significa nigri monte.

Montenegro consiste de 21 municipies. 

Por li economie del land li turisme es mult important. 

In Montenegro guvernat inter 1999 e 2020 li partise Democratic Partise de Socialistes (DPS).




#Article 54: Sport (128 words)


Sport es un corporal activitá secun regules. It hay sports por individues o por teams.

Multisport: African Ludes - Asian Ludes - Commonwealth Games - Europan Ludes - Island Games - Makkabiade - Olimpic Ludes del Estive - Olimpic Ludes de hiverne - Pan-American Ludes - Panarabic Ludes - Paralympics - Pacific Ludes - Universade - World Games

Championatu mundales: Badminton - Basketball -  Bob-slitte -  Hockey sur glacie - Hockey sur terre -  Formula 1 - Football - Handball -  Slittar -  Rubgy -  Ski Alpin -  Nordic Ski -  Volleyball

Altri: Australian Open - French Open - UEFA Champions League - Ryder Cup - Stanley Cup - Super Bowl - Tour de France - Tour de Ski - US Open - Internationa Quar-Salterías Torney - Wimbeldon




#Article 55: Angela Merkel (109 words)


Angela Merkel es li actual prim-ministre de Germania desde 2005. Angela Merkel es li unesim fémina quam prim-ministre in li historie de Germania. Ella nascet li 17-im de julí 1954 in Hamburg. Ella studiat fisica in Leipzig. Su patre es un evangelic prestro.

Angela Merkel es li presidente del partise conservativ Cristan Democratic Union de Germania desde li 10esim de april 2000. De 1991 til li annu 2000 ella esset ministra in li guvernamentes de Helmut Kohl.

Pos un serie del electoral defetes Merkel anunicat li 29-im de octobre 2018 que ella ne va esser denov candidata por li oficie del presidente del Cristan Democratic Union de Germania .




#Article 56: Economie (127 words)


Un  economie es un area de del production, distribution e comercie, quam anc del consumation de benes e servicies per diferent agentes. In su sensu plu ampli, Li economie es definit quam un dominia social quel emfasa li practicas, discurses, e expressiones material associat con li production, usu e administration de ressurses. Un economie dat es li resultat de un colection de processes quel implica su cultura, valores, education, evolution tecnologic, historie, organisation social, structura politic e sistema legal, quam anc su geografie, furnition de ressurses natural e ecologie, quam factores principal. Ti factores da contextu, contenete e assigna li conditiones e parametres in queles un economie functiona. In altri paroles, li dominia economic es un dominia social de practicas e transactiones homan. It ne sta sol.




#Article 57: Donetsk (152 words)


Donetsk es un cité situat in li Ucraina. It es situat in li ost del land e es li administrativ centre del Oblast Donetsk.

It have 975.959 (2011) habitantes.

Donetsk es un del max important industrial centres de Ucraina.

In li annu 1869 John Hughes de Gallia fundat un metallurgic fabrica circum it developat se un cité con li nómine Jusovka. In li annu 1917 Jusovka recivet oficialmen li statu de un cité. 

In li Soviet-Union li cité portat inter 1924 e 1961 li ´nómine Stalino por honorar li sovietic politico Josef Stalin. Desde 1961 li cité have li nómine Donetsk, quel significa litt Don secun li fluvie Don.

In li april 2014 Donetsk devenit un centre del insurection contra li guvernament de Ucraina in Kiev. Separatistes proclamat un Popul Republica Donetsk e vole unir se con Russia.

Li national e international successosi football-club Shachtyor Donetsk have su hem in li cité.




#Article 58: Congediament in Argentina (149 words)


Congediament es li termination del contrate de labor de un laborero, decidet unilateralmen per li employero, con o sin justification. Proque li preconditiones por proceder a un congediament e li consequenties del decision es regulat per li respectiv legislationes, hay differenties dependent del pais de quel es aplicabil li normes. Ti articul refere se exclusivmen al congediament de laboreros queles, por har esset employat in Argentina, es governat per li leges de ti pais.

In li jure argentin li congediament es regulat in li lege de contrate de labor (ley de contrato de trabajo, antey LCT) aprobat quam lege 20.744 in 1974 con quelc reformes posteriori e dispositiones suplementari. In 1976 esset promulgat li decret 390/76 quel aprobat un textu órdinant quel colecte ti reformes e talmen es quelcvez mentionat quam lege 20.744. proque on mentionat it quelcvez quam lege 20.744 (decret 390/76).

Ti articul es un traduction del 




#Article 59: Pomakes (485 words)


Li pomakes (bulgaric Помаци /Pomatsi/, grec Πομάκοι /Pomakoi/, turk Pomaklar) o musulman-bulgares (bulgaric българи мюсюлмани /balgari miusiulmani/), anc localmen connosset quam Akhriani (bulgaric Ахряни) es un slavic population islamisat del region del Rhodopes e alquel villages circum Teteven in li region central del Montes Balcan. Lor orígines es obscur, ma on generalmen crede, que ili es bulgares, quel ha convertet se a islam durant li periode del ottoman predominantie in li Penínsul Balkanic. Li término posse anc esser usat per ocasion por referer pri li torbeshes - slavic musulmanes in li Republica de Macedonia. Li total population del pomakes es circum 800 000 e ili reside precipue in Bulgaria (150 000 - 200 000), ma presenties relevant existe anc in Grecia (30 000 - 35 000), Turkia (600 000) e li Republica de Macedonia. Ili parla dialectes diversi del lingue bulgaric, o li turk lingue.

Li orígine del término pomak ne es cert. Secun li bulgaric scientistes, li término vell posser esset derivat o del parol bulgaric помагач /pomagach/, significant auxilitor (li interpretation maxim acceptat) - to refere pri lor rol quam truppes auxiliari in li armé ottoman; o de помохамеданчени /pomokhamedancheni/ - to significa islamisat. Akhriani, un nómine quel li pomakes ha unquande usat por les self, vell posser originar del parol Agariani in li lingue ancian slavic ecclesiastic, significant ateistes, ma it vell anc posser esset derivat del Ahi, fratres islamic parareligiosi, quel ha esset tre difuset in li Rhodopes in li period ottoman, quam li scientist bulgaric Anastas Ishirkov supposi. Altri versiones ancor deriva it de по мъка /po maka/, significant per martirie e referent pri un violent conversion presumptiv a islam; o de потурняк /poturniak/, litteralmen alquí fat un turk. Null ex ti ci du etimologies es versimil.

Alcun grec scientistes asserte, que pomak origina in li grec parol πομαξ /pomax/, significant trincard; ti ci opinion basa se sur li hábitu de thraces ancian mult trincar. On anc crede, que Akhriani vell esser derivat del nómine de un presumptivmen thrac tribe de agrianes.

On save poc certmen pri li conversion del pomakes a islam. It sembla, que it ha esset gradual e que it ha occurret in periodes different. Li prim contactes de islam con li balkan nationes es raportat in li 7im e 8im secules, benque on ne save certmen, ca alcun pomakes ha convertet se a islam tande. Li prim conversiones numerari ha occurret in li duesim demí del 14im secul, quande li ottomanes ha conquestat Bulgaria. It es raportat, que mult possessores de suol ha convertet se por continuar in li possession de su suol. Altri conversiones ha occurret sub li sultane Selim II (1512-20), ma li 17im secul ha esset maxim important, quande presc li tot population del Rhodopes ha convertet se al crede islamic. Li númere de pomakes ha ancor augmentat durant li 18im sécul; li ultim periode de conversiones in li Peninsul Balkanic ha occurret in li comense del 19im secul.




#Article 60: Vin sin vinberes (211 words)


Li etiquette vin es frequentmen aplicat a trincages de alcohol queles ne have un base de vinberes. Ti posse includer vines productet de fructes quam pomes e sambucus, starches quam ris, e anc flores e malherbes quam leontodones e cannabis. Li plu comun e limitat definition de vin relate a li production de fermentat succ de vinberes, benque quelcves it es alargat a includer quelcunc trincage con un fermentation con li conversion de un sucre-solution ad-in alcohol. Alcun trincages quam cidre, hidromel e pir-cidre anc ne es includet in ti larg definition de vin pro rationes historic. In mult areas del munde, li comercial usage del parol vin is protectet de leges. In li areas sub li jurisdition del Europan Commission, vin es definit legalmen quam li fermentat succ de vinberes.

Fructe-vines ha traditionalmen esset populari inter hematri vineros e in areas con frisc climas quam Nord America e Scandinavia. Lu max fructes e beres ha li potential a producter vin, tamen li summa de fermentabil sucres es frequentmen bass, e deve esser supleet por haver suficient nivelles de alcohol. Sucrose es adjuntet sovente con mult fructes queles have nivelles excessiv de acides (sovente citric o malic acid).

Ti articul es un traduction del Wikipedia in anglesi. Vide li original fonte 




#Article 61: Blanc Cavalle de Cherhill (353 words)


 
Li Blanc Cavalle de Cherhill (anglesi: Cherhill White Horse) es un coline-figura sur Cherhill Down, in li comtia de Wiltshire, Angleterre*. Datante del tard 18im secul, it es li duesim old de pluri simil blanc cavalles queles posse esser videt circum Wiltshire, e sol li Blanc Cavalle de Westbury es plu old. Li figure es anc quelcvez nominat li Blanc Cavalle de Oldbury.

Li pronunsation de 'Cherhill' es quam 'Cherrill'.

Li Blanc Cavalle de Cherhill fronta al nord-ost, e jaca sur un declivi scarp de Cherhill down, un poc sub li diga conosset quam Oldbury Castelle, e posse esser videt del Via A4 e li proxim village de Cherhill. Un bon punctu de vista es un halta along li strade eante west, quande it passa sub li cavalle. De proxim a ci, un ped-via ascende li coline al cavalle.

Proxim al cavalle es un obelisco nominat li Lansdowne Monument, visibil in alcun fotos del Blanc Cavalle. Ti es un structura de petre de 38 metres, erectet in 1845 per li Triesim Marqueso de Lansdowne por comemorar su antecessor, Sir William Petty.

Li cavalle de Cherhill posse ha esset inspirat per li unesim Wiltshire-cavalle, to in Westbury, quel apen hat esset re-modellat. Li orígines del Westbury-cavalle es plu obscur. Ne simil al Blanc Cavalle de Uffington in Berkshire, quel se monstra un etá del Bronzin Era, li plu tost testimonie del cavalle de Westbury es un papere publicat del Rev. Francis Wise in 1742. Un audaci teorie por li orígine del unesim cavalle de Wiltshire es que it comemora li victorie de Alfred li Grand sur li Danes in li Batallie de Ethandun, in 878. Un altri es que it esset tranchat in li tost 18im secul quam un spectacul de loyalitá al nov reyal dom, li Dom de Hanover, proque li blanc cavalle es un heraldic simbol del Electoratu de Hanover. Un scritor sur li subjecte ha comentat que ...li cavalle del coline-látere posse esser un glissid ente, e li origines de alcun es ínpossibil a establisser con alquel certitá.

Ti articul es un traduction del Wikipedia in anglesi. Vide li original fonte 




#Article 62: Ólavsøka (128 words)


Ólavsøka es un national die festal del Faroe Insules, festat ye 29 julí. It es li die quande Løgting, li Parlament Faroese, aperte su session.

Li signification litteral es Li Vigile de St. Olaf, o Vigilia Sancti Olavi in Latin, del morte de St. Olaf in li Battallie de Stiklestad in 1030, ma li Løgting predata ti eveniment. Simil a pluri altri dies festal del Faroe Insules, li vøka comensa ye li die ante, dunc sempre comensa ye 28 julí.

Ólavsøka es li die del annu quande mult Faroese amassa se ad-in li capital Tórshavn. Ta li finales del competition de remation national es fat, queles es un del spectacules major in sportes Faroese. 

Li salute por Ólavøka in faroesi es Góða Ólavsøku! (Bon Vigile de St. Olaf!)




#Article 63: Architectura (152 words)


Architectura es li arte de constructer e ornar edificies. 

Li finalità de tut edificie est li realisation de un loc quo isola su occupants (homs e/o lor possessiones material, lor divs) e sammen permitte exchanges (locomotori, optic, thermic) con li medio exterior. Li typ del edificie (materials, structura, decor eventual) es conditionati del ressurses technic de chascun civilisation - confrontat al conditions physic del loc - e del programma (destination) quo es dat ad it, quo includ ne solmen dats rational, ma anc li symbolic valors quo li vision spiritual e cosmic del homs confera ad it: talmen li interaction del myth e del materie do conduct a solutions quels escapa sovente nor analytic resonament. Ex ti valors mythic subsist apen, in Occident, desde li classic epoc, solmen tels de belless o de ostentation, ma mani altres es decelabil che li populs quels hav culturas dit prelogic, de ante o de hodie.




#Article 64: Rusynes (290 words)


Rusynes es un gruppe ethnic slavic, quel parla li lingue rusyn e origina del minoritá de ruthenes, quel ne ha adoptet li ethnonym ukrainianes por descrir lor ethnic identitá in li sécul 19im e tost 20im. Pro que mult ruthenes in Ukraina self ha adoptet un ethnic identitá ukrainian, un majorité de rusynes contemporan vive éxter Ukraina. Del circum du milliones de homes, pri quel rusyn organisationes asserte esser rusynes, solmen 55 000 declara self haver ti ci ethnicitá. Li ethnic identitá de rusynes es controversial, essent considerat de un scientistes quam un separat identitá slavic oriental distinct de russes, ukrainianes e bielorusses, e de altri quam un subgruppe del ukrainianes.

Li rusynes vive in Rumania (circum 25 000), Slovakia (24 201), Serbia (15 626), Ukraina (10 100), Polonia (5 800) e Croatia (2 337).

Li Rusynes es orthodox o cathólic oriental.

Mult rusynes es cathólics del ritu byzantin, quel del union de Brest (1596) e del union de Uzhhorod (1646) es unificat con li ecclesie cathólic (universal) sub li duction spiritual del papa. Ma ili have su propri ecclesie, li Ecclesie Grec-Cathólic Ruthen, e ili usa li liturgie del ritu byzantin in li lingua ancian slavic ecclesiástic e un majorité del formes de oriental christianisme.

Li rusynes del ex-Yugoslavia es oragnisat sub li eparchia de Križevci. Li rusynes in li diaspora in li Unit States de América ha etablisset li Ecclesie Cathólic Byzantin de Pittsburgh.

Secun Andy Warhol, un rusyno, li comense del film Li Cervero monstra un nuptie rusyn.

Li lingue rusyn simila al lingue ukrainian. Scientistes ukrainian considera li rusyn quam un dialecte del lingue ukrainian, ye opposition de alquel rusynes. In li west extrem de Ruthenia Carpathic, li lingue plu simila al slovak.

Li rusynes anc parla li lingues ukrainian, slovak o russ.




#Article 65: Silesian (162 words)


Li lingue silesian (silesian: ślůnsko godka, ślůnski, alquande anc pů našymu) es un lingue parlat de homes in li region de Alt Silesia in Polonia, ma anc in Tchechia e Germania. In li national censu de Polonia in li annu 2011, circum 509 000 homes ha declarat li silesian quam lor lingue matrin.

Li silesian es proximmen relatet al polonesi, pro to it es considerat quam un dialecte del polonesi de alcun linguistes.

It ne es un silesian alphabete. Parlatores del silesian es accustomat scir lor lingue per litteres polonesi. In li annu 2006, li nov silesian alphabete basat sur omni scrituras silesian (ili es deci) ha esset inventet. It es largmen usat in li internet, sammen quam in li Wikipedia in silesian.

Aa Bb Cc Ćć Čč Dd Ee Ff Gg Hh Ii Jj Kk Ll Mm Nn Ńń Oo Pp Rr Řř Ss Śś Šš Tt Uu Ůů Ww Yy Zz Źź Žž

E alquant digraphes: Ch Dz Dź Dž.




#Article 66: Episcopal Eclesie de St. Andrew (Brewster, New York) (152 words)


St. Andrew's Episcopal Church (Li Episcopal Eclesie de St. Andrew) es locat al angul del stradas Prospect e Michael Neuner, in Brewster, New York, States Unit. Li congregation data, ínformalmen, a 1872; it esset formalmen acceptat in li Episcopal Eclesie in li States Unit de America deci annus plu tard. Li edificie del eclesie esset finit in 1903. It esset inlistat in li National Registre de Locos Historic in 1998.

Is es li triesem eclesie constructet sur li loc. Seth Howes, un rich membre del congregation, ofertat a payar por su construction posque su antecessor incendiat a terre intra mensus de su construction. Il luat li architectes Edward Pearce Casey e Arthur Durant Sneden a dessinar un eclesia simil al eclesies del rure in Angleterre queles esset inter li unesim del eclesies usant li ogival (gotic) stil de architectura.

Ti articul es un traduction del Wikipedia in anglesi. Vide li original fonte 




#Article 67: Bulgares de Bessarabia (677 words)


Li bulgares de Bessarabia (bulgaric бесарабски българи /besarabski balgari/) es un bulgaric minorité del region historic de Bessarabia, habitant partes de Ukraina contemporan (Oblast de Odesa) e Moldavia.

In Ukraina, li númere de bulgares de Bessarabia es estimat ye plu quam 140 000 (li censu ukrainian del annu 2001 ha summat 204 600 bulgares, includent númere índeterminat de plu recent emigrantes). Ili es un majorité in li districte de Bolgrad e ili habita anc altri districtes in Budzhak in li Oblast de Odesa in Ukraina meridional. Benque Odesa, li cité capital del oblast, ne es un parte de Bessarabia, mult bulgares ha migrat a ta in annus recent.

Secun li censu moldavian del annu 1989, 88 419 bulgares ha vivet in li república, includent Transnistria. Li resultates del censu del annu 2004 di, que 65 072 bulgares de Bessarabia es in Moldavia (excludent Transnistria), concentrat precipue in Moldavia meridional - in li districtes de Taraklia (66% del pópulation o 28 500 homes) e Basarabeasca, ma anc in li unitá autonom territorial de Gagauzia (5,2% del pópulation o circum 8 000 homes). Li quotiente de bulgares in Transnistria es circum 2%.

Li pópulation contemporan de bulgares ha pópulat li region in li fine del 18im e in li commense del 19im sécul in li témpor de feudal sedition in li Imperie Ottoman e pos li guerres russ-turk. Unde partícularimen fort de emigration ha apparit pos li guerres in li annus 1806-1812 e 1828-1829. Li colonistes ha venit de Bulgaria oriental contemporan, ma multis ha anc esset descendentes de bulgares occidental, quel ha migrat al ost in e ante li 18im sécul. Inter li bulgares, quel ha emigrat a Bessarabia, ha anc esset albaneses, quel ha anc pópulat Bulgaria oriental antey.

Pos que ili ha arrivat a Bessarabia, li bulgares ha etablisset su propri cités, per exemple Bolgrad (1819) e Komrat e circum 64 villages. In li annu 1856, pos li Contracte de Paris, Bessarabia ha esset dividet: li sud e li west, includent Bolgrad, Izmail e Kilia, ha esset incórporat a Moldavia (del annu 1861 - Reyia de Rumania), e li nord e li ost (circum Comrat) ha manet in li Russ Imperie. Un bulgar gymnasium (lycéo) ha esset etablisset in Bolgrad in li 28im de junio 1858, quo ha havet un effecte seriosi ye li developpament de bulgaric education e cultura; facticmen it es li prim modern bulgar gymnasium.

In li annu 1861, 20 000 bulgares del parte rumanian de Bessarabia ha migrat a Russia, u on ha donat land a les in li Guvernia de Taurida por remplazzar li nogaies, quel ha quittat li territoria del ancian Khanatu de Crimea.

Pos que li tot region de Bessarabia ha esset incórporat denov a Russia in li annu 1878, li processe de russification ha devenit plu fort, pro que mult bulgaric intellectuales ha retornat a novmen etablisset Principatu de Bulgaria por auxiliar edificar li state bulgaric. Li bulgaric minorité ha esset deprivat ye li jures ganiat durant li control rumanian.

Li tot Bessarabia ha esset cedet a Rumania in li annu 1918 pos li russ revolution e li collapsu del Russ Imperie. In contraste con li periode precedent de control rumanian, un majorité de jures cultural e educational del minorité bulgaric ha esset deprendet, quo ha causat un armat opposition, per exemple li Sedition de Tatarbunari (1924).

Li Pacte Mólotov-Ribbentrop (1939) ha causat un invasion de forties sovietic a Bessarabia e su inclusion al Union Sovietic. Benque ili ha esset un minorité officialmen acceptat in li Union Sovietic, li bulgares de Bessarabia ha perdit alcunc elementes de lor cultural identitá in li periode.

Un movement de national revification ha oríginat in li 1980im annus. Jurnales bulgaric ha esset públicat, associationes cultural e educational ha esset etablisset e li lingue bulgaric ha esset introductet a scholes local, precipue pos li dissolution del Union Sovietic - primarimen solmen quam un subjecte facultativ, plu tardmen quam obligatori. Li Association de Bulgares in Ukraina ha esset etablisset in li annu 1993. Un universitá instructent in li lingues bulgaric e moldavian ha esset etablisset in li annu 2004 in Taraklia.




#Article 68: Academia del lingue Occitan (116 words)


Li Academia del Lingue Occitan es un projecte de autoritá de regulation linguistic del lingue occitan. It esset presentat quam un possibil continuation del Concil del Lingue Occitan.

Li projecte esset presentat in may 2008 al iniciative del Institute de Studies Occitan e del Consil General de Aran; li Sindic de Aran, Francés Boya, li presidente del IEO, David Grosclaude, li representante del Euroregion Pireneus-Mediterran, Margalida Tous, li representantes del consiles regional del lingue occitan, del Guvernament de Catalunia e de universitás esset present..

Li Adademia deve definir, conservar e defender li ortografie del lingue e laborar pri li scrition, li grammatica, li lexicologie e li toponomie, precipue respectar li unitá e li diversitá de occitan.




#Article 69: Project Gutenberg (139 words)


Li Projecto Gutenberg (in Occidental Projecto Gutenberg) es un idé de Michael Hart, qui in 1971 decidet que it vell poter esser un excellente idé si copias de textos famose e important potet devenir disponibil gratuitemen pro omne homine. Desde alora, a it se unit centos de voluntarios qui divide su proprie vision.

In 2006, ultra triant annus plus tarde, li Projecto Gutenberg have un disponibilitá de ultra un total de 19.000 obras in multo de lingues.

Li philosophia del Projecto Gutenberg es tó de publicar information. Libres e altere materiales es disponibil al dominio public.

Ibi on trova obras classic de multe autores de diverse paises libere del derecto de autor (copyright). Li operas es scrit majormen in lingue anglese.

Li gent pote leger, usar e citar liberemen tal informationes.

Li Bibliotheca del Projecto Gutenberg have tri portiones:




#Article 70: London (149 words)


London es li capital cité de Reyatu Unit e Anglia. It es situat in li sud-ost de Anglia.

Li cité have 8 787 892 habitantes (2016). It es li political, cultural e economic centre de Grand Britania.

Li fluvie Themse flue tra li cité.

Li cité esset fundat del romanes in li annu 47 pos Cristo sub li nómine Londinium,
Ja in li annu 1066 pos li normandes ha conquestat li Anglia London devenit li cité capital.

London es li unic cité del munde in quel li Olimpic Ludes de estive evenit tri vez (in 1908, 1948 e 2014).

London have 13 professional football-clubes inter queles Chelsea London, Arsenal London e Tottenham Hotspur es li max famosi clubes.

Mult important national e international football evenimentes es arangeat in li Wembley-stadion in quartere de London Wembley.

Li max important international torney de ténnis eveni in li quartere de London Wimbleton.




#Article 71: Kosovo (162 words)


Kosovo es un land in sud-ost Europa. 

Kosovo have 1.739.825 (2011) e un area de 10.908 quadrat-kilometres.

Kosovo esset un parte de Serbia. Serbia ne reconosse li índependentie de Kosovo. Til nu ja 108 del 193 membre states del Organisation del Unit Nationes ha aconosset li índependentie de Kosovo.

Li cité capital de Kosovo es Priština. Li oficial lingues de Kosovo es albanesi e serb.

Kosovo declarat su índependentie li 17 de februar 2008 quel ne esset acceptat de Serbia.

Desde li junio 2009 Kosovo es un membre del International Monetarian Fund e del Bank Mundal.

Circa 88 percentes del habitantes es hodie albanes e solmen ott percentes serbes. Mult serbes forlassat li land pos li Guerre de Kosovo in li annu 1999. Quar percentes del habitantes es membres de altri etnic gruppes.

In li decembre 2014 Kosovo devenit un membre in li International Olimpic Comité malgré li resistentie de Serbia. in li annu 2016 Kosovo devenit membre del FIFA e UEFA.




#Article 72: Brasil (120 words)


Brasil or Brazil es un land situat in America del Sud.

Brasil have 199.150.196 habitantes. Li oficial lingue de Brasil es portugalesi.

Li cité capital de Brasil es Brasilia, ma li max grand cité es São Paulo e un altri tre important cité es Rio de Janeiro.

Brasil es un país federal e consiste ex 26 states federal e un federal districte.

Li max populari sport in Brasil es football. Brasil esset ja quinvez li champion del munde in li football. Un tre famosi sportist de Brasil es li footbalist Pelé.In Brasil evenit li Championatu Mundal de Football Championatu Mundal de Football 1950 e  2014. In li annu 2016 evenit li Olimpic Ludes de estive 2016 in Rio de Janeiro.




#Article 73: Sarajevo (272 words)


Sarajevo es li capital de Bosnia e Herzegovina. It apartene al Federation Bosnia e Herzegovina e es anc li cité capital del Canton Sarajevo. It es situat in li centre del land in li planura de Sarajevo. Tra li cité flue li fluvie Miljacka.

Li cité have 304.065 habitantes e es li politica, economic e cultural centre de Bosnia e Herzegovina.

Sarajevo es situat in li Dinarian Montania e circumeat de montes. Li fonte del fluvie Bosna es in li proximitá de Sarajevo.

Li cité Sarajevo consiste ex quar municipies:

Li borgomastro de Sarajevo es Ivo Komšić (Socialdemocratic Union de Bosnia e Herzegovina).

Sarajevo esset mentionat por li unesim vez in historic documentes in li annus 1238/1239. 

In li fine del 15-im secul li guvernator del sultan Otoman Imperie havet su sede in Sarajevo. E li castelle del otoman guvernator havet li nómine  sarây  e to es orígne del nómine Sarajevo por li tot cité.

Sarajevo esset li cité capital del otoman Provincia Bosnia e it esset li centre del austrian-hungarian administration desde 1878.

It devenit famosi per li Atentate de Sarajevo in li annu 1914, quel esset li comense del Unesim Guerre Mundal.

Desde 1992 Sarajevo es li cité capital del índependent state Bosnia e Herzegovina. In li Guerre intern de Bosnia e Herzegovina Sarajevo esset cernat del armé de Republica Srpska.

In li annu 1984 evenit li Olimpic Ludes de hiverne in Sarajevo.
Sarajevo es li hem de du del max bon football-clubes de Bosnia e Herzegovina: FK Sarajevo e FK Željezničar Sarajevo.
Anc li basketballe-club KK Bosna Sarajevo e li handball-club RK Bosna Sarajevo es national e international successosi.




#Article 74: Tallinn (152 words)


Tallinn es li capital cité de Estonia.

Li cité have 403.505 habitantes.

Li antiqui german nomine de Tallinn es Reval.

Li creator de Interlingue Edgar von Wahl habitat in Tallinn.

Li nómine Tallinn significa Cité del Danes.

In li 2011 Tallinn esset li Europan Cité Capital de Cultura junt con Turku.

Tallinn trova se in li parte nord del land, sur li rive del Golfe de Finnland sur li Mare Baltic. Administrativmen it es un parte del maakand Harju, e es li centre financiari, industrial, cultural e educational de Estonia. It trova se 80 kilometres sud de Helsinki in Finnland, 320 kilometres west de Sant Petersburg in Russia, 300 kilometres nord de Riga in Latvia, e 380 kilometres ost de Stockholm in Svedia, quar cités con quel it have strett relationes historic. Del 13esim secul til li unesim demí del 20esim secul on conosset li cité per su nómine german historic Reval.




#Article 75: Nordrhen-Westfalia (117 words)


Nordrhen-Westfalia es un state federal in li west de Germania.

Li capital cité de Nordrhen-Westfalia es Düsseldorf. Nordrhen-Westfalia have quin districtes.

Nordrhein-Westfalia have 18 milliones habitantes. Nordrhen-Westfalia have li maxim habitantes de omni landes de Germania.

Prim-Ministre: Armin Laschet (Cristan Democratic Union de Germania)

Nordrhen-Westfalia have quin guvernamental e administrativ districtes

Nordrhen-Westfalia esset fundat ex terriorias del zone del ocupation del Reyatu Unit in Germania pos li Duesim Guerre Mundal. It esset fundat li 23-im de august 1946 per li union del ex-prussian provincias Westfalia e Rhen-Provincia (Nord). In li annu 1947 li land esset expandet per li union con li land Lippe. In li annu 1949 Nordrhen-Westfalia devenit un país federal del nov-fundat Federal Republica Germania.




#Article 76: Etiopia (142 words)


Etiopia es un land in Africa. It es situat in li nord-ost de Africa. Li land es anc conosset per su ancian nómine Abissinia. Li cité capital es Addis Abeba.

Etiopia have  	111.951.507 (2020) habitantes e un area de 1.104.300 quadrat-kilometres. 

In contrast al altri african states Etiopia nequande esset li colonia de un europan state. Inter 980 til 1974 esset un índependent state sub li nómine Imperia Abissinia. Solmen inter 1935 e 1941 it esset ocupat del fashist Italia. Inter 1916 e 1974 imperator Haile Selassie regnat li land. Haile Selassie esset renversat per li armé del land in li annu 1974. Sub li regnantie de Mengistu Haile Mariam Etiopia esset un socialst militari dictatura. Un coalition ex diferent rebelles renvensat li dictator Mengistu Haile Mariam. In li annu 1993 Eritrea devenit índependent de Etiopia pos un duant annus guerre intern. 




#Article 77: Horst Köhler (128 words)


Horst Köhler esset li presidente de Germania de 1 de julí 2004 til 31 de may 2010. Il esset till mart 2004 li director de International Monetari Fund.

Horst Köhler ne es membre de un politic partise. Il esset electet quam presidente con li suporte de conservativ partise Cristian Democratic Union e li partise Liber Democratic Partise.

ll esset nascet ye li 22 de februar 1943 in Skierbieszów (li ancian german cité Heidenstein hodie Polonia). 

Köhler studiat politica e economica in Tübingen.

Il demisset li 31 de may 2010 pro critico pri su position pri li guerre in Afghanistan. Köhler ha dit in un interview que li armé german in Afganistan anc combattet pro li interesses economic de Germania. Köhler refusat ti explication de su interview e demisset.




#Article 78: Alphonse Matejka (548 words)


Alphonse Matejka (* 9. januar 1902 in St. Gallen Svissia; † 27. octobre 1999 in La Chaux-de-Fonds Svissia) esset un famós Occidentalist de tchek origine. 

Li familie Matejka esset originalmen de Wischkovitz, Bohemia (secun un oficial document redactet in lingue german). Li patre de Alphonse Matejka arivat in Svissia ante 1900, forsan pro manca de labor in Tchekia, e devenit Sviss cive in 1915. Su filio Alphonse nascet in St. Gallen, Svissia, li 9.1.1902. Il passat su ultim annus de scolero quam studiant in li section mercantil del scola cantonal u il fundat un florescent studiantic union sub li nómine Industria Sangallensis quel existe til nor dies.

In li comensa del secul passat, St. Gallen esset li capitalia international del broderíes, e li conossentie de foren lingues esset un conditionprimordial e in sam témpor li garantie por un atractiv professional carriere. Pos su formation teoric, li yun hom entrat dunc in li burós de un internationalmen conosset firma de broderíes, Reichenbach  Co., u esset altmen estimat su extraordinari linguistic talentes. It esset solmen logic que li intelligent e mult promessent yun mann esset bentost transferet vers li filiale de Paris.

Il usat li témpor e continuat su formation lingual frequentant cursus de véspere. Il aprendet e mastrisat perfectmen li romanic quam li scandinavic lingues e mem tam exotic lingues quam li Suaeli. Durant un cert témpor il scrit mem articules por un jurnal in russ lingue e fat traductiones por li russ Academie del Scienties.

Ultra li studies il ne neglectet li agreabil partes del vive e explorat intensivmen li cité de Paris quel il conosset in curt témpor quam su propri tasca de pantalon. It arivat que in li cité del amor il incontrat anc li grand amor de su vive, Jeanne Bellanger, e li felici cuple maritat se in Paris li 26.7.1928. On ne save plu quande e pro quo ili translocat a Zúrich in li annus 30. Desde li annu 1936, ili vivet a Amsterdam, por finalmen trovar un definitiv domicilie in La Chaux-de-Fonds, Svissia, u Alphonse Matejka esset ingageat in li internationalmen orientat sviss industrie del horlogeríe.

Pensar que un extraordinari linguistic genio de su calibre vivet plu o minu claustrat in su propri munde de libres e de studies vell esser un fals idé pri Alphonse Matejka qui esset in contrari conosset por su sicc humor. Unvez, il retomat a St. Gallen con su marita Jeanne por un convenida con li old amicos del studiantic témpor. In ti circul, il fat un presentation de quel Jeanne ne comprendet un sol parol; ma ella racontat que li sala ridet in un maniere que ella ne hat jamá audit.

Alphonse Metejka esset activ in li movement de Ido, ma transeat in li annu 1937 al movement de Occidental.

In 1942 il publicat li unesim edition del manuale OCCIDENTAL die internationale Welthilfssprache, secuet in 1945 per li lexico Wörterbuch Occidental-Deutsch e Deutsch-Occidental, sur li base del precedent ovres de Joseph Gär, Tallinn, e Prof. Ric Berger, Morges. Posquam Occidental esset rebaptisat Interlingue in 1949 Alphonse Matejka redactet e actualisat li edition del libre Interlingue die natürliche Welthilfssprache, für Millionen geschaffen, von Millionen verstanden. Vollständiger Lehrgang in 20 Lektionen por german parlant studentes.

Il esset li mult-annual e meritosi redactor de Cosmoglotta, li official organ del Interlingue-Union.




#Article 79: Ric Berger (146 words)


Richard Ric Berger (* 16. august 1894 in Yens; † 4. august 1984 in Morges)  esset un famosi Occidentalist de Svissia.

In li annu 1912 il devenit un adepte de Esperanto, ma in li annu 1918 il devenit un adherente de Ido til quande il finalmen adheret se a Occidental in li annu 1928. In li sam annu il comensat redacter li organ del sviss Occidentalistes Svissia (desde 1931 sub li nómine Helvetia).

In li annu 1949 Berger esset responsabil pro li change del nómine del Lingue Occidental al nómine Interlingue. Ti decision es til nu disputat ínter Occidentalistes/Interlingueistes.

De 1934 til 1950 il esset li co-editor del jurnale Cosmoglotta.

In 1956 Berger transeat a Interlingua e propagat ti lingue.

Il esset professor de dessine, decoration e historie de artes in Svissia, e creat un grand quantité del dessines in Cosmoglotta durant su periode quam Occidentalist.
 




#Article 80: Zagreb (140 words)


Zagreb es li cité capital de Croatia. It es situat in li nord de Croatia. Li fluvie Sava flue tra li cité. Zagreb es li sede de un catolic arc-episcopatu e li sede del Croatian Academie de Scienties e Artes.

Li cité have 790.017 (2011) habitantes e un area de 641,355 quadrat-kilometres. Li ancian austrian nómine de Zagreb es Agram.

Borgomastro: Milan Bandić

Zagreb esset por li unesim vez mentionat in un historic documente in li annu 1094. In li annu 1557 Zagreb esset mentionat por li unesim vez quam cité capital de Croatia. In li annu 1850 esset unit li du cités Gradec e Kaptol al cité Zagreb.

Li cité Zagreb forma un propri comtia. Li cité es dividet in 17 districtes.

Zagreb es li hem del successosi football-club Dinamo Zagreb e del hockey sur glacie-club KHL Medveščak Zagreb.




#Article 81: Filosofie (251 words)


Li Filosofie (fro li grec φιλοσοφία, philosophia, amor de saventie) es un discipline scientific quel studia qualmen on deve viver e queles es li principies del rason e del conossentie.

Questiones filosofic classic include: Es it possibil conosser omnicos? e, si it es possibil, Esque on posse demonstrar it?. Li filosofes anc posi questiones plu practic e concret quam Esque it hay un optim forma de viver?.

Historicmen, li filosofie ha includet omni formes de conossentie. Desde li ancian filosof grec Aristoteles til li secul 19, li filosofie natural includet astronomie, medicina, e fisica. Per exemple, li libre de Newton Principies matematic de filosofie natural (publicat in 1687) esset classificat plu tarde quam un libre de fisica.

In li secul 19, li crescentie de universitás modern de resercha fat que li filosofie academic devenit plu specialisat e professionalisat. In li epoca modern, alcun reserchas quel esset traditionalmen parte del filosofie ha devenit disciplines academic índependent, includente psicologie, sociologie, linguistica e economie. Altri reserchas relatet con arte, scientie, politica e altri occupationes remanet parte de filosofie. Per exemple, es bellitá subjectiv o objective?

Li subcampes principal del filosofie academic include metafisica, quel es concernet con li natura fundamental del existentie e li realitá; epistemologie, quel studia li natura del conossentie e credentie; etica, quel es concernet con valores moral; e logica, quel studia li regulas de inferentie queles permette deducter conclusiones ex premisses ver. Altri subcampes notabil include li filosofie del scientie, filosofie politic, estetica, filosofie del lingue e filosofie del mente.




#Article 82: Mars (220 words)


Mars es li quaresim planete del sistema solari in distantie del Sole, e li duesim max micri pos Mercurie.* It es parte del solari sistema e del planetes terrestri. It es nominat por li deo roman del guerre Mars, identic con li deo grec Ares, pro su aspecte rubi. Pro li sam rason, it es anc nominat li planete rubi.

Pluri missiones spacial de observation e exploration pos li annus 1960 ha permisset un plu bon conossentie del trates de Mars: su geografie, su atmosfere, etc.

Mars possede du natural satelites: Deimos e Phomos, nómines in grec mitologie in quel Phobos (timore) e Deimos (terrore) es li infantes de Ares.

On posse observer Mars con li ocul nud. Su luce es mult plu debil quam to del Lune o li Sole. Solmen tre ínfrequentmen it posse esser egal a to de Venus e Jupiter. Támen, in li max favorabil configuration (quande oposition aproxima se), su luciditá posse superar li luciditá maximum de Jupiter, con un magnitúdine* aparent de -2.91.

Li planete rubi anc ha inspirat un grand númere de autores de scientie-fiction. Li principal aspectes de ti romanes hat esset inspirat per li observationes telescopic del fine del 19im centennie e li comense del 20im centennie, ante visitationes per sondes*, queles fat suposir li existentie de mares e de canales.




#Article 83: Vladimir Putin (114 words)


Vladimir Putin (con nómine plen: Vladimir Vladimirovich Putin) es li actual presidente de Russia. 

ll esset nascet li 7 de octobre 1952 in Leningrad (nu: Sant Petersburg). 

Vladimir Putin studiat jurisprudentie in Sant Petersburg. In li annu 1975 il comensat laborar por li servicie del Soviet-Union KGB. Inter 1985 e 1990 Putin laborat por li KGB in Dresden in li German Democratic Republica.

In li annu 1990 Vladimir Putin comensat laborar in li administration del cité Sant Petersburg por li borgomastro Anatoly Sobchak. Putin esset li consiliero del borgomastro por international aferes.

Vladimir Putin esset maritat con Lyudmila Shkrebneva inter 1983 e 2014. Li cuple have li du filias Maria Putina e Katerina Putina.




#Article 84: Ver Ecclesie de Jesu (119 words)


Li Ver Ecclesie de Jesu (anglesi: True Jesus Church) es un ecclesie índependent que es etablisser in Beijing, China in 1917. Hodie, il ha aproximativemente 1.5 million de membres in quaranta-quin países. Li ecclesie es un parte del branche pentecostalmente protestante del Cristianisme que emerser durante li principio del duanti secul. It esset equalmente un del tri ecclesies chinese índependent de dom que existeva ante li prension communiste de China in 1949. secunde li ecclesie tote li doctrinas del evangelio debe haber referenties biblic pro sustener los pro evitar misinterpretationes. Li crist-nascentie e li pasca ne es celebrate.

Li deci doctrinas fundamental del ecclesie es:

Ti articul es un traduction del Wikipedia in anglesi. Vide li original fonte .




#Article 85: Alexandro li Grand (104 words)


Alexandro III de Macedonia, conosset quam Alexandro li Grand (356 a.c. – 323 a.c.) esset li max famosi rey del antiqui Macedonia. Il governat li Reyatu Macedonia de 336 a.c. til su mort. Il esset li filio del rey Philipp II de Macedonia. Li famosi grec filosof Aristoteles esset li instructor de Alexandro.

Alexandro conquestat un grand imperie, quel includet Mesopotamia, li antiqui Egiptia, Grecia, un grand parte del ho-témpor Turcia (inclusiv Anatolia), Siria, Gaza, Phenicia e Persia. Con li armé il atinget li region del fluvie Indus in li ho-témpor India. Il morit in Babylon pro malaria in li etá de 32 annus.




#Article 86: Sociologie (160 words)


Li Sociologie es li studie sistematic qui visa descripter e explicar li human collectiv conduida in li cultura, li societé, li communités e sub-gruppes per explorar li relationes institutionell qui existe inter li individues qui subtene ti conduida.

Li Sociologie es relatat al antropologie, qui traditionalmen examina li micri isolat societés e social-psichologie qui emfasa li conduida de sub-gruppes. Hodie li socilogie emfasa li studie del structuras social e institutiones e li causes e efectes del change. Pro to li sociologie anc es relatat al economie e politologie. Li sociologie es un discipline del scienties social.

Li sociolgie quam discipline academic evoluet ex li tumultu social del Europa in li 17-im e 19-im secul. Quam discipline academic in li formal sens li socioligie emerset in li medie del 19-im secul. Li frances Auguste Compte usat li termino “sociologie” por descripter li studie del societé. Altri influentiabil sociologos del 19-im secul esset Karl Marx, Herbert Spencer, Emile Durkheim e Max Weber.




#Article 87: Nicolás Gómez Dávila (163 words)


Nicolás Gómez Dávila (* 18 mai 1913 in Bogotá; † 17 mai 1994 Bogotá) fe esser un columbian philosoph.

Nicolás Gómez Dávila ha nascet quam file de un bon-situat columbian proprietario de fund e fe viver, esceptet de su annus de junité in Paris e de un viagie tra Europa pos li Duesim Guerre Mundal, in un villa che li márgine de Santa Fe de Bogotá. Li styl de su ovres es essayistic-aphoristic e situa inter litteratura e philosophie. In su libres (Notas, Textos, Escolios a un texto implícito etc.), queles ha apparit unesimli  in litt editorias e quam privat print, nociones quam «conservativ» e «reactionario» have un positiv signification. Nicolás Gómez Dávila comprendet se quam critico del marxisme, del democratie, del radical liberalisme, del ideologic fashisme e de un ciec crede in li progressisme. Su pensada durant li ultim annus ha esset receptet precipue in Germania e influentiat i. a. Botho Strauß, Martin Mosebach, li rumanian-german autor Richard Wagner e Gerd-Klaus Kaltenbrunner.




#Article 88: Isaac Newton (153 words)


Isaac Newton nascet li 4-im de januar 1643 in Colsterworth (Reyatu Unit) e morit li 31-im de mart 1727 in London esset angles filosof, matematico, fysico e astronomo. Mult homes considera le un ex li max influential homes in li homan historie. Su ovre Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica (sovente nominat «Principia»), publicat in 1687, es considerat inter li max influential libres in li historie del scientie. It mette li fundamente por li max grand parte del classic mechanica. In su ovre Newton descrí universal gravitation e li tri leyes de motion, quo ha dominat li scientific regarda del physic universe por li secuent tre secules. Newton monstrat, que li motiones de objectes sur Terra e de celestial córpores es reyet del sam natural leyes, demonstrante li consistentie inter li leyes de Kepler de planetari motion e su theorie de gravitation, per to removente li ultim dúbitas pri heliocentrisme e promovente li scientific revolution.




#Article 89: Ixi (126 words)


Ixi es li pseudonym del german cantessa Gaby Christensen (nascet quam Gaby Tiedemann). Ella nascet li 4-esim de Novembre 1962 in Elmshorn (Germania).

In li annu 1983 ella havet grand success per li cant Der Knutschfleck.

Su unesim publicat cant Detlev in li annu 1982 causat scandale pro li refran Detlev ich bitte dich, geh für mich für auf den Strich (Detlev ples laborar quam prostituto por me!). Li cant esset prohibit in li german radio e television til 1983.

Ella anc laborat por li radio e li television e ludet in un film.

Hodie Ixi es maritat desde 1989 e have tri filias e habita in Schleswig-Holsteinia (Germania).

Li musica e li success brev de Ixi appartene al tal-nóminat Neue Deutsche Welle (Nov german unde).




#Article 90: Deserte (133 words)


Un deserte es un region que recive poc pluvie. Quam consequentie, li desertes have li reputation de mantener poc entes vivent,in comparation con regiones plu humid. Isto potte esser ver,ma examinant in un maniere plu detalliatmen, li desertes mantene sovente un richesse de vive quel normalmen remane celat (specialmen durante li jorne) por conservar humiditá. 

Circa du ninesims del superficia continental del Terra es deserte. Li desert paisages have quelc elementes in comun. Li suol del deserte es principalmen composit per sable, e dunes posse esser present. Li paisages de suol roccosi es tipic, e reflecte li remedies reductet del suol e li manca de vegetation. Li terres bass posse esser de planuras covrit de sale. Li processus de erosion eolian (provocat per vente) es important factores por li formation de desert paisages.




#Article 91: Waldemar Rosenberger (109 words)


Waldemar Rosenberger esset li creator del planlingue Idiom Neutral. Il vivet de 1849 til 1918.

Il nascet in li annu 1849 in Sankt Petersburg (Russia). Il esset ingeniero. In li annu 1886 il aprendet Volapük. 

Rosenberger esset li director del academie de Volapük. Il provat reformar e ameliorar Volapük e creat in li annu 1902 li nov lingue Idiom Neutral. Il ameliorat it denov in li annu 1912 con li nómine Reform Neutral.

Il editat e redactet li jurnal Progres de 1906 til 1915. It esset publicat in Idiom Neutral e plu tard in Reform Neutral.

Il morit in decembre 1918 de pneumonie il li etá de 70 annus.




#Article 92: Catalonia (184 words)


Catalonia es un autonom region de Hispania. It es situat in li nord-ost de Iberia. 

Li cité capital del autonom region de Catalonia es Barcelona. Li oficial lingues de Catalonia es hispan, catalan, e regionalmen anc occitan.

Li autonom region Catalonia have  7.543.825 (2018) habitantes e un area de 32.107 quadrat-kilometres.

Catalonia have propri lingue e cultura, quel esset supresset durant li dictatura de Francesco Franco in Hispania. 
In li annu 1977 Catalonia recivet autonomie intra Hispania. Desde li annu 2010 li movement por li índependentie de Catolonia cresce.

Catalonia have un propri parlament con 135 membres quel es electet chascun quar annus. Li membres del parlament electe li presidente del generalitá quel es li chef del regional guvernament.

Presidente: Quim Torra

Catalonia es dividet in quar provincias. In li futur it es planat que 8 vegueria va remplazzar li quar proncias.

Secun li economie Catalonia es un del max developat e rich regiones de Hispania. Li turisme lude un important rol por li economie de Catalonia.

Li successosi football-club FC Barcelona es de Catalonia e un simbol por li propri nation de Catalonia.




#Article 93: Pablo Picasso (149 words)


Pablo Picasso esset un tre famosi hispan pictero. Il nascet li 25 de octobre 1898 in Málaga (Hispania) e morit li 8 de april 1973 in Mougins (Francia). Con Georges Braque il es un del fundero del movement de cubismo.

Su nómine complet es Pablo Diego Jose Francisco de Paula Juan Nepomuceno Crispin Crispiniano de la Sentissima Trinidad Ruiz Picasso. Li patro de Pablo Picasso esset anc pictero e professor de dessine-art e conservator del museo municipal.

Li blu periode de 1901 til 1903 comenciat per li suicide de su amíco Carlos Casagemas.

Li max famosi ovres de Pablo Picasso es li pre-cubistic pictura Les Demoiselles d’Avignon (1907) e li pictura monumental Guernica (1937), quel monstra li terores del guerre intern in Hispania. Li motiv del columbo, quel Picasso projectet por li Mundal Congress del Pace 1949 in Paris, devenit li simbol del pace movement in li tot munde.




#Article 94: Federation Bosnia e Herzegovina (157 words)


Li Federation Bosnia e Herzegovina es un entitet del state Bosnia e Herzegovina. It have circa 2,3 milliones habitantes. It es principalmen li entitet del croates e del bosniaces del Bosnia e Herzegovina.

Li Federation Bosnia e Herzegovina consiste de 10 cantones.

Li Federation Bosnia e Herzegovina esset fundat per li tractate de Washington in li annu 1994. Li tractate finit li combatte inter li croates e li bosniakes in li guerre intern (1992-1995) e esset recognosset quam entitet de Bosnia e Herzegovina per li tractate de Dayton in li annu 1995.

Li federation Bosnia e Herzegovina li plu grand entitet del Bosnia e Herzegovina con 51 % del territoria del Bosnia e Herzegovina.

Li cité capital del Federation Bosnia e Herzegovina es Sarajevo.

Li cantones del Federation Bosnia e Herzegovina have propri guvernamentes, flaggas e constitutiones. Ili have mult competenties inter altri in li domenes education e policie.

Li deci cantones del Federation Bosnia e Herzegovina:




#Article 95: Victor Yanukovich (332 words)


Victor Yanukovich es un politico de Ucraina. Il esset li presidente de Ucraina inter 2010 e februar 2014. Il nascet li 9-im de julí 1950 in Yenakijeve in li ost de Ucraina quam Victor Fedorovich Yanukovich. Il esset membre del Partise de Regiones inter 2003 e 2010.

Il nascet quam filio del metalle-laborero e un infirmera li 9-im de julí 1950 in ost-ucrainian region Donbass. Su matre morit quande il esset in li etá de du annus e Victor Yanukovych habitat che su grandmatre. Pro furte e criminal assalte il esset convictet a quelc annus in li prison.

In li annu 1969 il comensat laborar in un metall-fabrica in su Yenakijeve quam gas-installator. In li annu 1980 il finit un Politecnic Institut in Donetsk (Ucraina) quam ingeniero de explotation de mines e mecanica.

Il laborat in prim quam auto-ferrero e mecanico. Plu quam 20 annus il laborat in li direction del statal industrie-interprenses Donbastransremont (Донбастрансремонт) e Ukrvuhlepromtrans (Укрвуглепромтранс) e in li Association del autmobiltrafic del Oblast Donetsk.

Victor Yanukovich es maritat desde li annu 1972 con Ljudmila Olexandrina e li cuple have li filios Olexandr (* 1973) e Victor (* 1981).

Victor Yanukovich parla solmen poc ucrainian e prefere li russ lingue pro que il originat ex un region del Ucraina ú li lingue russ domina e anc su familie parlat solmen li russ-lingue.

Yanukovich perdit li repitition del duesim ronde con 44,19 percent contra Victor Yushtchenko.

Yanukovich representa li interesses del ost-ucrainian industrial elite
Yanukovich prefere bon relationes del Ucrainia con Russia. Il ha fat li russ lingue li duesim oficial lingue in li sud e li ost de Ucraina. Pro to il ha haltat li integration de Ucraina in li Europan Union. Il persecute su political adversarios quam Yulija Tymoshenko quel es in prison. 
In li decembre 2013 denov mass-demonstrationes demanda li resignation de Yanukovich contra su exteriori politica. 
Yanukovich usat in li februar 2014 violentie por finir li masse-demonstrationes e es responsabil por li morte de circa 100 persones. 




#Article 96: Idi Amin (139 words)


Idi Amin esset un politico e dictator de Uganda inter 1971 e 1979.

Il mortat plu quam 300.000 homines.

ll esset nascet li 17 de may 1928 in Koboko apu Arua (Uganda) e morit li 16 de august 2003 in Dshidda (Saudi Arabia).

Idi Amin esset soldat in li armé del Reyatu Unit in Uganda.

Per un colp de stat contra li president Milton Obote Idi Amin devenit in li annu 1971 li nov president de Uganda.

In li annu 1972 Amin expulset mult asiates precipue indes ex Uganda.

In li annu 1979 truppes del armé de Tanzania expulset Amin in li exilie. In li annu 1978 Amin comensat un guerre contra Tanzania e occupat quelc territories de Tanzania.

Amin fuit a Libya, Irak e finalmen a Saudi Arabia. Ibi il restat til su mort in li annu 2003.




#Article 97: The Beatles (157 words)


The Beatles esset un tre famosi musical gruppe del Reyatu Unit. 

Li gruppe esset fundat in li annu 1960 e dissoluet se in li annu 1970. Li gruppe consistet ex John Lennon (cantator, gitarre ritmic), Paul McCartney (cantator, gitarre bass), George Harrison (gitarre principal, cantator) e Ringo Starr (tambures, cantator). Stuart Sutcliffe forlassat li gruppe in li annu 1961 e Ringo Starr substituet Pete Best in li annu 1962.

John Lennon fundat in li annu 1956 li gruppe The Quarrymen in Liverpool. In li annu 1957 Lennon incontrat Paul McCartney e in li estive ili junt scrit li unesim cante. In li februar 1957 Lennon incontrat George Harrison, qui esset un amíco de Paul Mc Cartney.

The Beatles musicat in Liverpool ma anc in Hamburg (Germania) inter 1960 e 1962.
 
Li gruppe ha vendit inter 600.000 e un million discos. Li gruppe actet in du filmes. 

The Beatles anuciat lor separation in li 31-im de decembre 1970.




#Article 98: Lena Meyer-Landrut (175 words)


Lena Meyer-Landrut es un german cantatoressa. Ella nascet li 23 de mai 1991 in Hannover.

In li 12 de marte 2010 ella ganiat quam scolera li qualification german por li grand concurs musical Eurovision Song Contest 2010. Ella representat Germania in li concurs de 2010 in Oslo con li cant Satellite (Satelite). Li cant esset cantat in angles. In li 29 de may 2010 ella ganiat li Eurovision Song Contest.

Directmen pos li triumf in Oslo ella publicat su unesim album, quel have li titul My cassette player. Li CD esset tre successosi in Germania e esset vendit plu quam 400 000 vez.

In li annu 2011 Lena Meyer-Landrut representat denov Germania in li Eurovision Song Contest, quel evenir it Düsseldorf (Germania). Ella cantat li canzon Taken by a stranger (Fascinat per un ínconossete) e atinget li 10-esim rang.

Lena Meyer-Landrut til nu ne havet instruction professional musical, pro que ella ne havet sufficent moné. Ma ja quam infant ella aprende ballette e dansa.

Li grand-patre de Lena Meyer-Landrut Andreas Meyer-Landrut esset un german diplomat. 




#Article 99: Michael Schumacher (155 words)


Michael Schumacher es un german motor sportista. Il ganiat sett vez li campionato mundal in li max important automobil sport serie de Formul Un.

Il nascet li 3-esim de januario 1969 in Hürth-Hermülheim (Germania).

Il ganiat li championatu mundal in li Formul Un in li annus 1994, 1995, 2000, 2001, 2002, 2003 e 2004. Post li seson 2006 il oficialmen finit su carriera, ma il retornat al Formula Un in li annu 2010.

In li saison 2010 il finit li championatu quam ninesim. Il finit definitvmen su carriera pos li seson 2012.

Desde 1995 Michael Schumacher es maritat con Corinna Betsch. Li cuple have du infantes, Mick Schumacher e Gina Maria. Li plu yun fratre de Michael Schumacher, Ralf Schumacher, anc esset activ in li Formul Un ínter 1997 e 2007.

Ye li 29-im decembre 2013 Michael Schumacher havet un grav ski-accidente e esset in li coma. Pos su accidente il ne plu aparit publicmen.




#Article 100: Interlingua (129 words)


Interlingua es un forme de Lingue International creat de Alexander Gode in li annu 1951.

Interlingua es un planlingue naturalistic. Li base de Interlingue es li lingues romanic.

Li developament de Interlingua esset apoyat per li IALA. On anc nómina it Interlingua de IALA.

Mult adherentes de Interlingue transeat a Interlingua in li annus inter 1950 e 1960.

Existet mem planes inmerser se li du lingues. Li apparation de Interlingua esset anc un motive por changear li nómine de Occidental in Interlingue.

Li max important differentie inter Interlingua e Interlingue es que Interlingua es tre ínregulari pro su conception naturalistic.

Li organisation mundal de Interlingua have li nómine Union Mundal por Interlingua (in Interlingua.: Union Mundial pro Interlingua) e li central organ de Interlingua es hodie Panorama in Interlingua.




#Article 101: Lech Kaczyński (121 words)


Lech Aleksander Kaczyński esset li presidente de Polonia de 23esim de decembre 2005 til li 10esim de april 2010.

Lech Kaczyński esset un del fundatores del partise national conservativ Jure e Justicie.

ll esset nascet ye li 18 de juni 1949 in Warszawa. Il morit in un accidente de aeroplane in Smolensk (Russia) li 10 de april 2010. 

Lech Kaczyński studiat jure in li universitá de Warszawa.

De 1991 til 1993 il esset deputate in li parlament de Polonia. De 2000 til 2001 Lech Kaczyński esset ministre de justicie.

Il esset maritat con Maria Kaczyńska Mackiewicz, quel anc morit in li accidente de aeroplane in li april 2010.

Su fratre Jarosław Kaczyński esset li prim-ministre de Polonia de 2006 til 2007.




#Article 102: Seoul (167 words)


Seoul es li cité capital del Sud-Korea.

It have 9,8 million habitantes, ma ti population atinge 25,6 million con li altri cités in li capital region, li Sudogwon (수도권). Li aeroportu de Seoul por exemple es situat in li cité de Incheon, quel forma un parte del capital region. Con ti ciffre un demí del population del tot land vive ó in Seoul ó in li circumité.

In Seoul evenit li Olimpic Ludes del estive in li annu 1988.

Historicmen, Seoul ha esset li cité capital de varie reyatus korean, includente Baekje, Joseon, e li Empire Korean, e servit quam li capitale secundari de Goryeo. Strategicmen locat sur li Rivere Han, li historie de Seoul extende se til plu quam 2000 annus, quande it esset fundat del cives de Baekje, un del Tri Reyatus de Korea. Plu tard, on designat li cité li capitale de Korea sub li Dinastie Joseon. Seoul is circumdat per un paisage montosi, con li Monte Bukhan sur li bord nordic del cité.




#Article 103: Christian Wulff (130 words)


Christian Wulff esset li presidente de Germania ínter li 30 de junio 2010 e li 17 de februar 2012. Il esset anc li prim-ministre del land federal Infra Saxonia ínter octobre 2003 e julí 2010. 

Il nascet li 19 de junio 1959 in Osnabrück. 

Wulff ha studiat jure in li universitá del Osnabrück.

Wulff es membre del CDU (Cristan Democratic Union) desde 1975. De 1994 til 2008 Wulff esset li presidente del CDU in li lande federal Infra Saxonia.

Li 30 de junio 2010 il esset electet quam Presidente Federal del Germania quam candidate Cristandemocratic Union, Cristan Social Union e Líberdemocratic Partise. Li 2esim del julí 2010 il esset nóminat presidente de Germania.

Christian Wulff devet resignar quam german presidente pos un serie de scandales li 17 de februar 2012.




#Article 104: Flandria (132 words)


Flandria es li nord nederlandes parlant region del state Belgia. It es un del tri regiones del Reyatu Belgia.

It have un area de 13.522 quadrat-kilometres e li region Flandria have 6.381.859 (2013) habitantes.

Li sede del region administrativ de Flandria es Bruxelles. Important cités in Flandria es anc Antwerpen (507.911 habitantes), Gent (248.813), Brugge (117.577), Leuven (97.692), Mechelen (82.602), Aalst (82.587), Kortrijk (75.120), Hasselt (75.579) e Ostende (69.969).

Flandria consiste ex li quin provincias West-Flandria, Ost-Flandria, Flandrian-Brabant, li Provincia Antwerpen e li Provincia Limburg.

Flandria have su propri parlament e guvernament.
Hodie existe in Flandria fort tendenties a un plu grand autonomia o mem un separation de Belgia. Economicalmen Flandria hodie es plu fort quam li frances parlant region Wallonia.

In Flandria eveni li international competition de ciclisme Tur de Flandria.




#Article 105: Nelson Mandela (139 words)


Nelson Rolihlahla Mandela esset li presidente de Sud-Africa inter 2005 e 2009. Il esset li unesim negro quam presidente del land.

In recivet li Nobel-Premie in li annu 1993.

Il combatte por li egalitá de omne homines in Sud-Africe e contra li politica del Apartheid. Il devet passar 27 annus prison quam prisonario political. Il esset li presidente del organisation ANC, quel combattet contra li apartheid in Sud-Africa.

Il nascet li 19 de julí 1918 in Mvezo (Transkei) e morit li 5 de decembre 2013 in Johannesburg (Sud-Africa). De 1999 til 2005 il esset li vice-presidente de Sud-Africa. Desde li 18esim de decembre il es li presidente del partise ANC, quel domina li politica in Sud-Africa.

Mandela es membre del popul de Xhosa.

Mandela studiat jure e laborat quam advocate.

On egarda Mandela quam li patre del modern Sud-Africa.




#Article 106: Elbrus (104 words)


Li Elbrus Blanc es li max alt mont de Russia e li max alt mont del Caucasus. It es un momentari inactiv vulcan. 

Hodíe it es disputat ca li Elbrus es anc li max alt mont de Europa o que it es li Mont Blanc in li montania del Alpes. To depende de ú on vide li ost frontiera de Europa.

Li Elbrus consiste de un duplic sommite. Li west sommite un altore de 5642 metres e li ost sommite un altore de 5621 metres.

Li Elbrus es situat in li republica Carbardino-Balcaria in li nord del Caucasus in li part europan de Russia.




#Article 107: Martin Luther (152 words)


Martin Luther esset un german teologo e reformator del cristan eclesie. Il nascet in li 10-esim de novembre 1483 in Eisleben (Germania) e morit li 18-esim de februar 1546 in Eisleben.

Il studiat teologie in Erfurt e devenit un monaco e prestro del eclesie catolic.

In li annu 1517 il clovat su 95 teses por li reform del eclesie al porta del eclesia in Wittenberg. In li annu 1520 il scrit un revolutionari programma por li reformation del eclesie. Li 3-esim de januar 1521 il esset excomuniet ex li eclesie.

In li annu 1525 Luther maritat li nonna Katharina von Bora e havet six infantes con ella.

Martin Luther traductet li bible in german. Ti traduction esset publicat in li annu 1530. It have un grand influentie al modern german lingue.

Li resultate de su efforties esset contra su vole un schisma in li eclesie catolic e li fundation del eclesies protestante.




#Article 108: Libre (145 words)


Un libre (anc codice) es un collection de printat, scrit, picturat o anc vacui folies ex papere o altri apt materiales, queles es ligat in un látere e normalmen have un covriment. Secun li definition del UNESCO, libres (por statisticas) es ínperiodic publicationes con un amplexion de almene 49 págines.

Anc singul ovres o grand textual sectiones, queles es complet in se self, es nominat libre, specialmen si illi fa parte de un tom o volume. To eveni sovente che antiqui ovres, queles consiste ex ligat collectiones de libres, por exemple li bible e altri normativ religiós sacri scrituras, li Aeneis e divers antiqui e medieval historiografic ovres. Li max veľi conosset libre es li epos Gilgamesh, quel esset scrit in li babylonian lingue.

Electronicmen storat libre-textus es nominat digital libres o electronic libres (abbreviat e-libres). Un altri modern variante del libre es li audio-libre.




#Article 109: Lydia Koidula (141 words)


Lydia Koidula esset un Estonia poetessa e dramaturgessa. El nascet li 24 de januar 1843 in Vändra (Estonia) e morit li 11 de august 1886 in Kronstadt (Russia). El nascet qua Lydia Emilie Florentine Jannsen.

El maritat in li annu 1873 Eduard Michelson e translocat a Kronstadt. Lydia Koidula havet tri infantes e morit in li annu 1886 pos un long e dolorosi maladie.

Su patre Johan Voldemar Jannsen esset un personalitá eminent in li national movement de Estonia. Anc Lydia Koidula esset activ in li national movement per su patriotic lirica e per poemas in quelles el descrit li bellitá del natura. El anc scrit comedies villagesi.

Koidula es considerat quam li fundator del dramatic estonian.

Li creator de Interlingue Edgar de Wahl traductet quelc poemas de Koidula in Interlingue. Tis traductiones esset publicat in li supplementari del revúe Cosmoglotta.




#Article 110: Andrus Ansip (139 words)


Andrus Ansip es un politico de Estonia. Il esset  prim-ministre de Estonia inter li 12-im april 2005 e 26-im de mart 2014. Il nascet li 1-im octobre 1956 in Tartu (Estonia).

Andrus Ansip es li presidente del liberal partise Estonian Reforme Partise (Eesti Reformierakond) desde li 13-im septembre 2004 pos li presidente e fundator del partise Siim Kallas devenit comissario del Europan Union.

Ansip studiat chimie in Tartu. Il laborat por quelc bankes in Estonia. De 1998 til 2004 Ansip esset borgomastre quam candidate del Estonian Reforme Partise. De septembre 2004 til marte 2005 Ansip esset ministre por economica e comunication in li guvernament del prim-ministre Juhan Parts.

Il esset electet in li Europan Parlament in li annu 2014. In li septembre 2014 Ansip devenit un membre del Europan Comission de Jean-Claude Juncker quam comissario del digital interiori mercate.




#Article 111: Dilma Rousseff (151 words)


 
Dilma Vana Rousseff esset li 36-im Presidente de Brasil inter 2011 e 2016. El nascet li 14 de decembre 1947 in Belo Horizonte. Su patre Pétar Russéw (Pedro Rousseff) esset un comunist ex Bulgaria.

Rousseff studiat economica in li universitás del Belo Horizonte e Porto Alegre. El esset activ in li resistentie contra li dictatura militari in su país.

Desde li annu 2000 Dilma Rousseff es activ in li levul Partido dos Trabalhadores Partise del Labore. El esset ministre por energie in li cabinette del presidente Luiz Inácio Lula da Silva. In li annu 2005 el devenit li chef de cabinette del presidente Lula da Silva.

Lula da Silva proposit Dilma Rousseff in li februar 2010 quam su successor in li oficie del presidente. El esset electet quam nov presidente in li duesim rond li 31 de octobre 2010.

Li unesim de januar 2011 Dilma Rousseff devenit oficialmen presidente de Brasil.




#Article 112: Jules Verne (111 words)


Jules Gabriel Verne esset un famosi frances autor. Il nascet li 8-im de februar 1826 in Nantes (Francia) e morit li 24-im de mart 1905 in Amiens (Francia).

Jules Verne studiat jure in Paris e comensat durante su studie scrir textes por racontas, teatrages e operettes.

In li annu 1862 li editor Pierre-Jules Hetzel, qui acceptat editer li roman (Cinq semaines en ballon. (Quin semanes in li ballon). Li roman esset tre successosi e Jules Verne devenit famosi per it.

Jules Verne scrit mult viages e aventura romanes e racontas. Il es considerat quam un del creatores del gentre litterari de Science Fiction.

Il morit pro diabete in li annu 1905.




#Article 113: Beograd (123 words)


Beograd es li cité capital de Serbia. It anc esset li cité capital de Yugoslavia e del Union Serbia e Montenegro. Beograd es situat in li nordal centre de Serbia al inboccatura del fluvie Sava in li Danubio.

It have 1.233.796 (2015) habitantes e un area de 359.96 quadratkilometres.

Li nómine del cité significa blanc cité.

In un historic documente li cité esset mentionat por li unesim vez in li annu 878 sub li nómine Belograd. Li cité esset conquestat del Osman Imperia in li annu 1521. Desde li annu 1841 Beograd es li cité capital de Serbia.

Hodie Beograd es li cultural e economic centre de Serbia. 

Li cité es li hem del football-clubs FK Rubi Stelle Beograd e FK Partizan Beograd.




#Article 114: Violentie (121 words)


Violentie es un término usat por descrir ataccas a persones. It es li oposit de conduida amical. It ne vell dever esser confuset con agression.

Alcunes di que li violentie posse esser  bon o permissibil quande alquí defende se contra violentie ínlegitim o quande un armé o un soldate sub control de un nation combatte o defende se contra altris sub li leges general e li idé de lege mundal.

Li violentie posse anc esser íllegitim o ínjust quande it ne es provocat. 

It es complicat decider si li violentie es just o ne, pro que it es complicat decider qui es li victime e qui es li agressor. Qualcvez, aspectes economic e apoy social posse determinar it.

Violentie posse esser:




#Article 115: Hosni Mubarak (124 words)


Hosni Mubarak esset li presidente de Egiptia de 14 de octobre 1981 til li 11 de februar 2011. Il devenit presidente pos li assasination de su precessor Anwar al-Sadat.

ll esset nascet li 4-esim de may 1928 in Kafr-El Meselha. Pos li scole il devenit soldate e oficero.

Mubarak studiat in li academie militari.

In li annu 1975 il devenit vice-presidente de Egiptia sub li presidente al-Sadat.

Hosni Mubarek es maritat con Suzanne Mubarak e have du filios.

Pos grand demonstrationes in li januar 2011 contra il e su regime il declarat que il ne vole esser denov un candidate por li oficie del presidente in li electiones sequent. Ye li 11 de februar 2011 il demisset pro li pression del demonstrationes ne finit.




#Article 116: Garmisch-Partenkirchen (115 words)


Garmisch-Partenkirchen es un cité in Germania. It es situat in li sud de Germania in Bavaria ye li frontiera a Austria. Garmisch-Partenkirchen es li centre de Subdistrict Garmisch-Partenkirchen.

In li annu 1935 li du cités de Garmisch e Partenkirchen esset unit pro pressura del partise del nationalsocialistes NSDAP.

Garmisch-Partenkirchen es un famosi loco por sport hivernal. In li annu 1936 evenit li Olimpic Ludes de hiverne in li cité. In li annu 1978 evenit li unesim championatu mundal de ski alpin in Garmisch-Partenkirchen e anc in li annu 2011 li cité es li hósped del championatu mundal de ski alpin denov.

Garmisch-Partenkirchen un station in li german-austrian Quar ski-saltería tur. 

It have circa 26.000 habitantes.




#Article 117: Calgary (102 words)


Calgary es un cité in Canada.

It es situat in li provincia Alberta.

Calgary es li quaresim max grand cité de Canada.

It have 1 042 892 (2008) habitantes.

In li annu 1988 li Olimpic Ludes del hiverne evenit in Calgary.

It trova se sur li confluentie del riveres Bow e Elbow in li parte sudic del provincia, in un loc circa 80 kilometres del Montania Rockies, circa 299 km sud del capitale provincial Edmonton e 240 km nord del frontiera inter Canada e li Unit States. Li du cités es strettmen ligat pro lor proximitá unaltru, creante li tal-nominat Coridor Calgary-Edmonton.




#Article 118: Victime (180 words)


Un victime es un person qui sufre personalmente un damno.
It es un person qui sufre li tractamentes brute, li injustitias de altris, o qui sufre li consequenties de un accident, de un catastrophe, de un cataclismo.

Li damnos sufret per li victime posse esser de tipe variat: fisic, corporal, psichic, moral o economic. Il fa besonio de initiativas logistic, medical, juridic, social o psichologic (sol o combinat) por retornar a un forma de vita normal. Ben que li homines ha un capacitá de poner de nove appellat a vez resilientie, un appoio de alquí o li appartinentie a un communitá un tanto sia poco compatissant son de factores que ajuta li restabilir del victime.

Li victime es un de tres persones del triada victime-salvator-persecutator descret in analise transactional.

In lege administrative on considera que li obras public o li travalios public deve esser al profito por totos in li mesme maniera. Iste eqalitá es rumpet si alicuno qui ha pagat li obra (per li imposto) ne participa in li beneficios (nam victime). Iste victime posse alora haber tres statos:




#Article 119: Atifete Jahjaga (114 words)


Atifete Jahjaga esset li residenta de Kosovo inter li 7-im de april 2011 e li 7-im de april 2016. Atifete Jahjaga esset li unesim fémina quam presidente in li historie de Kosovo. Ella nascet li 20 de april 1975 in Rashkoc in li comunité Gjakova (Kosovo). 

Antey su election quam presidenta ella esset li presidenta del policie in li Republica Kosovo. Atifete Jahjaga ne es un membre del un partise politic e esset un candidate del compromissse ínter li max grand partises politic in Kosovo. Li 7 de april 2011 ella esset electet per 80 votes in li parlament de Kosovo.

Ella studiat jure in li universitá de Priština e in Manchester (Reyatu Unit). 




#Article 120: Anglia (121 words)


Anglia es li central parte e max grand land del Reyatu Unit in Europa. Li cité capital es London. Anglia have 50 431 700 (2005) habitantes. 

On usa li nómine Anglia anc quam synonym por li tot Reyatu Unit. Anglia ne have in contrari al altri partes del Reyatu Unit quam Scotia, Gallia e Nord-Irland su propri institutiones political.

Li lingue oficial is Angles.

Anglia esset dividet desde li medievie in 39 Comtias. Ili esset gradualmen remplazzat quam administrativ unités per altri territorial unités. Hodie Anglia es dividet in nin regiones.

In max mult sportes li sportistes de Anglia starta por li Reyatu Unit, ma in quelc sportes football, rubgy, hockey sur terre e cricket Anglia have su propri national teams.




#Article 121: Yuri Gagarin (101 words)


Yuri Gagarin (con su plen nómine: Yuri Alexejevich Gagarin) esset un soviet cosmonaut e pilot. Yuri Gagarin esset li unesim hom in li cosmo. 

ll nascet li 8 de marte 1934 in li village Kluchino in li russ district Smolensk. Il esset un oficero e pilot in li soviet armé. 

Li 12 de mart 1961 il circulat li terra quam unesim cosmonaut in li cosmo-nave Wostok 1 in 108 minutes.

Yuri Gagarin perit in un accident de su avion militari li 27 de marte 1968.

Gagarin esset maritat desde li annu 1957 con li medica Valentina Gorjachkova e havet du filias.




#Article 122: Ivan Gašparovič (153 words)


Ivan Gašparovič esset li presidente de Slovakia inter li annus 2004 e 2014. 

Il nascet li 27 de marte 1941 in Poltár. 

Li patre de Ivan Gašparovič hat translocat de Croatia a Slovakia durante li Unesim Guerre Mundal

Ivan Gašparovič studiat jure in li universitá de Bratislava de 1959 til 1964. Il docet de 1968 til 1990 in li universitá de Bratislava. 

Ivan Gašparovič esset li procurator general de Slovacia ínter 1990 e 1992. Il esset un membre important in li partise HZDS de Vladimír Mečiar. Por ti partise il esset anc presidente del parlament de Slovacia ínter 1992 e 1998.

In li annu 2002 Gašparovič abandonat li partise de Mečiar e fundat li HZD (Movement por li democratie). In li annu 2004 il ganiat li electiones presidential e anc in li annu 2009 il esset denov electet quam presidente de Slovacia.

Ivan Gašparovič es maritat con Silvia Beníková e have du infantes.

 




#Article 123: Scotia (577 words)


Scotia es li nord parte del Reyatu Unit.

Scotia have 5.094.800 habitantes.

Li cité capital de Scotia es Edinburgh, ma li max grand cité del país es Glasgow.

Scotland es situat in li nord del insul Grand-Britannia. It have un area de 78.772 quadrat-kilometre e to es un triesim del insul. Li max mont de Scotia es li Ben Nevis con 1344 metres. In Scotia hay mult lagos. Li max conosset es li Loch Ness e li Lomond.

Ante li costa de Scotia es situat li arcipelagos del Interiori Hebrides, del Exteriori Hebrides, del Orkney-Insules e del Shetland-Insules.

In lo annu 503 arivat li celtic tribes del scotes de Irland in Scotia. In li annu 843 unit Kenneth MacAlpin li scotes e li pictes a un nation. Scotland esset un índependent reyatu.

In li annu 1290 anexet li reyatu Eduard I de Anglia Scotia. Ma William Wallace ganiat contra Anglia in li battalie de Stirling Bridge in li annu 1297. E in li Batallie de Bannockturn in li annu 1314 destructet li scot rey Robert the Bruce li armé del rey Eduard II de Anglia. In li annu 1420 Scotia anunciat per li Declaration de Arbroath su índependentie de Anglia quel anc li papá aconosset.

In li 14-im secul li Dinastie de Stewart regnat in Scotia e rey Jacob IV de Scotia devenit in li annu 1603 quam rey Jacob I de Anglia anc rey de Anglia.

Scotia esset til li annu 1707 un índependent reyatu. In li annu 1603 Scotland intrat in un personal-union con Anglia. E in li annu 1707 li Reyatu Unit esset format per li union de Anglia e Scotia.

Desde li annu 1999 Scotia have denov su propri parlament. 

In li annu 2014 Scotia rejectet con 55 percent contra 45 percent in un plebisite li índependentie de Scotia e restat un parte del Reyatu Unit.

Benque Scotia have un propri parlament desde 1999, it es ancor un parte del Reyatu Unit. Li parlament del Reyatu Unit posse declarar decisiones del scot parlament por ínvalid.

Scotia have su propri guvernmant. Li guvernament de Scotia es directet del Unesim Ministre (First Minister), quel es quasi un prim-ministre. It hay anc un vice-unesim-ministre. Li actual guvernamant de Scotia de Alex Salmond have sett ministeries e li vice-unesim-ministre es Nicola Sturgeon. Desde li annu 2007 Scotland es guvernat per li Scot National Partise. Pos li no in li referendum pri li índependentie Alex Salmond resignat ye li 19-im de septembre 2014 quam chef del guvernament in Scotia.

Li parlament de Scotia in Holyrod quel es un parte de Edinburgh e it have 129 membres. It es electet chascun quar annus. 73 sedes es electet directmen e 56 mandates es distributet al listes del political partises. In li actual parlament, quel esset electet in li annu 2011, li Scot National Partise have 65 membres plus li parlator del parlament, Tricia Marwick qui es anc un membre del Scot National Partise. Li Labore-Partise have 37 membres e li Conservativ e Unionist Partise 15 membres, li Liberal Democratic Partise del Reyatu Unit quin membres, li Scot Verdi Partise du membres e it hay anc un índependent membre del parlament.

Scotia have in quelc sports quam football su propri truppes national e posse partiprender in international championatus con su propri teams índependent del Reyatu Unit. Li du max conosset football-clubes de Scotia es Glasgow Rangers e Celtic Glasgow. Ultra football anc rubgy e shinty es tre populari in li país.




#Article 124: Marija Škaričić (101 words)


Marija Škaričić es un croatian actoressa. 

Ella nascet li 6 de august 1977 in Split (Croatia).

Pos hant finat li scole Marija Škaričić studiat in li Academie por Dramatic Artes. In li annu 2001 ella comsensat laborar quale teatric actoressa in Zagreb, Split e Rijeka.

Ella ludet su unesim grand film-rol in li film Ta divna splitska noć (Ti marvelosi nocte de Split)) del director Arsen Anton Ostojić. Škaričić ludet in ti film li rol del droguemanic puella Maja.

Depos ti film Marija Škaričić ludet in mult croatian filmes, in li german film Shahada e anc in quelc television-filmes in Croatia. 




#Article 125: Dialecte (170 words)


Un dialecte es un variante de un lingue. On usa comunmen li término dialecte por significar alcun variante diferent li quel es parlat in alcun comtias (geolecte). In linguistica antropologic on di que un dialecte es un variante specific de un lingue quam usat per un comunite. Fro ti perspective, nequi parla un lingue, ma chascun parla un dialecte del sam.
 
Ye altri latere, li usus del término dialecte ha esset mult disputabil. Per exemple, on ha reservat li término dialecte por lingues de poc prestigie con scopes political o cultural. Totvez, on suposi que dir dialecte es íncorect quande on refere a ver lingues quel per rationes social o historic on depreciat quam inferiori al propri, quam in li usu latinoamerican in relation al lingues indigeni.

On ne usa li conceptiones lingue e dialecte in li circumite scientifico-teoric del linguistica por far un distintion objectiv, pro que li distintion inter li du conceptiones depende de un politica considerat, fat per li parlatores del diferent dialectes in alcun contextus historic.




#Article 126: Salva Kiir Mayardit (113 words)


Salva Kiir Mayardit (nascet 1951) es un ex-comander, rebello, politico e li prim presidente del Republic de Sud-Sudan. Il juntet li Armé Popular di Liberation de Sudan (APLS) durante li final annus de decennie 1960. Con John Garang, Kiir Mayardit esset un del fundatores del APLS e ascendet al cap de su militare. Il guvernat li region autonom de Sud-Sudan desde 2005, quande li Accorde de Naivasha esset signat, quel resultat in li refendum del índependentie quel occuret in 2011. Li majorité votat por crear un nov índependent nation.

Mayardit es un etnic dinka e un devoet cristiano. Il regularmen fa un discurse in li Catedral Roman Catolic in Juba, li cité capital.




#Article 127: Ambrose Bierce (149 words)


Ambrose Gwinnett Bierce esset un us-american scitor e jurnalist, qui nascet li 24 de junio 1842 in Meigs County in li state Ohio in li Unit States de America e morit in li annu 1914 in Chihuahua (México).

Bierce esset un bizarri personalitá. In li etá de 15 annus il forlassat su genitores e combattet in li guerre intern del Unit States ínter 1861 e 1865 por li nord-states. Il devenit jurnalist e laborat quam correspondent in London in li Reyatu Unit e in li cité capital del Unit States Washington, D.C.. 

Bierce desaparit misteriosimen durante li revolution méxican in li annus 1913/14. Bierce esset un grand cinico e scrit mult curt racontes. Solmen pos li duesim guerre mundal on comensat estimar su ovre.

Ambrose Brose es hodie considerat quam un del fundatores del modern horrore-litteratura juntmen con li plu conosset scritores Edgar Allan Poe e H. P. Lovecraft.




#Article 128: Method scientific (194 words)


Li methodo scientific es li studio systematic, controlate, empiric e critic de hypothetic propositiones super allegate relationes inter differente phenomenos natural e es li mechanismo empleate in li scientias experimental pro validar o invalidar un theoria, per medio del experimentation o del observation.

Il ha duo pilares basic del methodo scientific. Li prime de illos es li reproducibilitate, in altere parolas, li capacitate de repeter un determinate experimento in qualcunque loco e per qualcunque persona. Iste pilar emplea pro su practica, essentialmente, li communication e li publicitate del resultatos obtenite.

Le secunde pilar es li falsificabilitate (refutabilitate). In altere parolas, que cata proposition scientific debe haber li possibilitate de esser falsificate (refutato). Isto implica que on pote designar experimentos que in li caso de dar resultatos differente al predicite negarea li hypothese que on verifica.

In li actualitate li resultatos del recerca scientific es publicate in revistas scientific specialisate post criticas o commentarios de altere expertos, correctiones ab li autores e etiam verification del experimentos per altere equipas de recerca. Al mesme tempore, il comencia a esser usual que on los publica in li rete (Internet) al mesme tempore que in li revistas scientific.




#Article 129: Adjuvilo (106 words)


Adjuvilo es un forme del lingue International creat de Claudius Colas in li annu 1910. 

It es un tost prova ameliorar li lingue Ido.

Proque Colas esset un tre activ partisan de Esperanto existe li teorie que Adjuvilo esset solmen creat por confuser e destructer li movement de Ido. Ma hay null pruva por ti teorie.

Colas publicat in li annu 1910 solmen un brevi libre sub li pseudonym Profesoro V. Esperema pri Adjuvilo. Li document contene un complet grammatica de un reforme-version de Ido, ma solmen tri brevi textus e null propri dictionarium. Colas dat solmen quelc exemple por un reforme del lexico de Ido.




#Article 130: Azawad (160 words)


Azawad es un nómine dat al nordal parte del west-african land Mali.

In 6 de april 2012 li Tuareg organisation MNLA (Movement national por li liberation de Azawad) declarat li índependentie de Azawad de Mali. Ma ti declaration ne esset aconosset internationalmen. E ja bentost islamist gruppes expulset li MNLA del potentie. 

Per un militari intervention de Francia it devenit denov un parte de Mali.

Li parol Azawad significa in li lingue del Tuareg país del nomades.

Li cité capital de Azawad es Gao. Li max grand cités es Gao e Timbuktu.

Azawad consiste del regiones Timbuktu, Gao e Kidal e li nord-ost del region Mopti.

In Azawad habita diferent tribes, ma li nomadic Tuareg es li suprem etnic gruppe. 

Li para-militari organisation de Tuareg MNLA (Movement national por li liberation de Azawad) es li dominant political gruppe. Li MNLA directe li insurection contra li guvernament de Mali.

Nu li MNLA denov demanda que Azawad mey devenir un autonom region.




#Article 131: Lewis Carroll (113 words)


Lewis Carroll esset un famosi britan autor. Il es max conosset quam autor pro su litteratura por infantes.

Il esset nascet li 27 de januar 1832 in Daresbury in li comtia Cheshire (Anglia) e il morit li 14 de januar 1898 in Guildford in li comtia Surrey (Anglia).

Lewis Carroll nascet quam Charles Lutwidge Dodgson. 

Su max famosi ovres es li infantes-libres Alice’s Adventures in Wonderland (Li aventuras de Alice in li país de marveles) e Through the Looking-Glass, and What Alice Found There (Detra li spegules e quo Alice trovat ta). Ambi libres ha restat populari til hodie.

Carroll ne esset solmen activ quam autor, ma anc quam fotograf, matematico e diacon.




#Article 132: Matthias Claudius (103 words)


Matthias Claudius esset un famosi german poete e jurnalist. Il es anc conosset sub su pseudonim Asmus.

Il nascet li 15 de august 1740 in Reinfeld in li nord de (Germania) e il morit li 21 de januar 1815 in Hamburg.

Claudius studiat in Jena e redactet in li litt cité Wandsbeck li jurnale Der Wandsbecker Bothe (Li curriero de Wandsbeck) ínter 1771 e 1775. In ti jurnale il publicat poemes e essayes.

In li numeró 5 del Interlingue revúe IE Munde un Interlingue version del poema Die Liebe esset publicat sub li titul Li amore:

LI AMORE

(Fonte: IE Munde numeró 5)




#Article 133: Historie de Europa (1247 words)


Li historie de Europa covre li popules que habita Europa del Prehistorie til hodie.

Excavationes recent in Georgia poy in Bulgaria permisse de suposir que li géner hom existe in Europa ja circa 1,5 million de annus. It es veracimen probabil que su membres vell esser venit poplar li Europa ex li Caucás e sequet li via del Danubio.

On  nominat anteyneandertales li populationes quo vivet in li Europa antey 800 000 a 400 000 annus. Representant tre old es li hom de Tautavel (- 450 000 annus).

Li tracies prim de poplament neandertalian in Europa retrospectet a 300 000 annus. Ti specie homan, tre specialisat, apare haver existet solmen in Europa e in li Oriente Próxim. It desaparit desde circa 35 000 annus.

Li hom modérn (aparit ante omnicos in Africa antey circa 120 000 ans) aparit in Europa antey 40 000 annus. Su representant es per exemple li hom de Cro-Magnon.

Li parol Europa proveni del greces e es atestat al prim vez in li VIésim sécul antey J.-C.. It apare que it vell designar ante omnicos por li greces li region continental situat in li nord del golf de Corinte, poy li terras quo li greces descovrit poc a poc in li nord del bassine mediterranean.

Sur li rives del Mediterrane li Grecia havet su extension poy li civilisation roman. Plu al nord developa se civilisationes historic precoci: celtes, germanes prim, etc.

Li formation del imperie roman, poy li developament del cristanisme permisser prim projecte del unite europan con, quam centre politic e económic, li Mediterrane.

Li desintegration de ti imperie e su incapabilita a resister al incursiones repetit 
del poples germanic causar su dislocation poy li ruption de su part occidental. Divers poples germanic acapara alor li potentie in li entitas territorial con frontieras moent, antesignes por li creation del states actual in li Europa west.

In li ost, li Imperie Roman del Oriente, qui havet Constantinople quam capitale, subsiste e evolue quam Imperie Roman del Oriente, ayant pour capitale Constantinople, subsiste et mue in un imperie cristan del Oriente u li habitantes persistent a considerar se quam « Romanes ».

On considera Carolmagne quam li « patre del Europa ». Con le veracimen, li parol Europa comensa a prender signification politic. In li témpor u il vivet, on nominat le Pater Europae, e on trova anc li expression Europa vel regnum Caroli (Europa, o li reyatu de Carol). Li Europa de Carolmagne es ante omnicos un Europa franc, in quo Roma ne have ancor li rol major : cert il esset coronat imperator del Occident in Roma, ma  it es in Aix-li-Capella que il selectet por capitale de su imperie. It es anc un Europa cristan : Carol considera se quam coronat per deo, e li facte de su coronament li 25 decembre have valore de simbol. It es finalmen un Europa occidental, pos que li projectes de un union con li imperie cristan del Oriente fallit.

Li Mediepoca es li epoca del feudalita del Mediepoca, presc partú in Europa. De ti epoca va emerser li projectes del comensamentes prim del states moderni per li activita de reyes enérgic e ambiciosi sovente antagonisti quam li Francia e li Anglia.

Li imperie del Occident parcella se velocimen pos li mort de Carlomagne, poy desapari in li comense del Xésim sécul. In 962, Otton I crea li Sant Imperie roman germanic, ma ti ne posse extender se, impedit per li ascension del nationalismes  (Francia, Anglia), per se luctes con li papatu poy per li developament del imperie otoman.

Li imperie byzantin, cristan ma con cultura essentialmen grec, conosse fluctuationes important de su potentie e tal de domination de su territoria. Ti territoria extende se in li apogé sur part grand del rive mediterranean, ante omnicos  sub Justinian I, poy sub li imperatores macedonian desde li IXésim sécul jusque til li XIésim sécul. 

La ascension in potentie del musulmanes poy li schisma grand (1054) ínter li catolicisme e li ortodoxie - sequet de cruceade ductet in 1202 contra it - debilisa li imperie del oriente. Li imperie otoman dispezzetta it e li conquestation de Constantinople in 1453 termina li tot.

Al epoca u li imperie byzantan rupte se, li Reconquista termina se. 1492 es li annu del Hispania, con li reconquestation del reyatu recentíssim mauri (Granada) in penínsul iberic e li viage prim de Christophus Colombus, sub li egide del Reyes catolic. Ti va aperter li porta al etablissement del hegemonie europan.

Li vision de un imperie grand europan renasce in li XVIésim secul, con li afrontation ínter François Iésim e Karl Vésim, qui disputa se li tron del Imperie-Sant. gracie al subventionation del bankeros Fugger, Carol Vésim gania e domina sur domene tre vasti ma tre dispezzettat. Li guerres divers contra li Francia ne da resultat e durant du secules li répartition del Europa evolue secun li allianties matrimonial e secun li guerres ínter states. Plu grav es que li cristanisme catolic quo servit de cemente por dar un maniere de union a ti Europa eclata con li Reform (o plu exactmen li reformes). Li importancie polític es considerábil e causat li formation del Provincias-Unit e del Confederation Helvetic. Li guerres de religion, li Guerre de Trianti Annus, li guerres de Louis XIVésim ritma li XVIésim secul e e li XVIIésim secul. Li pactes de Westfalie (1648) redessina durabilmen li cart politic del Europa e li equilibre del fortias present.

Li Epoca modérni es finalmen marcat per infortiament del nationalismes. It es anc li epoca u li Europa alarga  se considerabilmen per li formation del imperies colonial prim sur li continente american poy in India.

Li Revolution frances inaugura changeament profund politic: li idés democratic appari in prioritá  li campanies de Napoléon poy li Congress de Vienna va remodellar mult li cart del Europa e li mentalitas.

In fin de processu long, li XIXésim sécul assister al unification del Italia e del Germania, tam bon que li formation de states nov pluri in li Balcan per li dismembrement del Imperie otoman.

Movementes politic nov pronent plu de egalitá (socialismes), o li dismantellement del states (anarchismes). Ti idés va viagear plu tard plu o minu celerimen tre lontan del Europa.

Li domination politic e económic del Europa sur li rest del munde confirmat se pos que it changeat profundmen su economie ye li revolutiones industrial per li developament de su productivitá e li comense de explosion fort del population. Lor avanse tecnologic, e notament militari permisset al states europan de extender lor impossedage sur li continentes altri. Ti colonisation conosset su apogé al comense del XXésim sécul. Li comense del guerre de 1914 marca li fin de ti apogé, poy li du guerres mundal changeat profundmen li órdine etablit. Li Guerre mondial duesim lassa li Europa sin fortia. Ti eveniment marca li desaparition del suprematie del states europan occidental in favor del du super-potenties (li States-Unit e li Union sovietic). insurection developa se in li colonias e finalmen mult states retrova lor índependentie vis a vis del Europa, notament in li triesim quart del XXésim sécul.

Paralelmen, alor que li excedent del population del Europa esset tal quam it constituet stock de emigration tre important tot li témpor in li XIXésim sécul e in li comense del XXésim sécul, li states del continente havet stabilisation, mem regression desde li Guerre mondial prim. Ti e li developament continual del economie in li industrie creat necessi de personal laborant quo transformat li Europa in terra de inmigration.




#Article 134: Joseph Haydn (105 words)


Joseph Haydn esset un tre famos austrian compositor de música classic. Su plen nómine esset Franz Joseph Haydn. Il esset li fratre del compositor Michael Haydn e del cantator Johann Evangelist Haydn.

Joseph Haydn nascet li 31 de mart o 1-esim de april 1732 in Rohrau (Austria) e morit li 31 de may 1809 in Vienna (Austria).

Il composit 104 simfonies, mult quartettes e quelc óperas. Haydn esset un amíco del compositor Wolfgang Amadeus Mozart.

Haydn laborat ínter 1766 e 1790 quam corte-musicante del hungarian familie Eszterházy. Il directet lor orchestre e ópera. 

Il maritat 1760 Maria Anna Keller, ma li cuple restat sin infantes.




#Article 135: Robert Smith (108 words)


Robert James Smith es un angles musico, gitarrist e cantator. Il es li fundator del successosi rock-musica gruppe The Cure.

Robert Smith nascat li 21 de april 1959 in Blackpool (Anglia).

Il ha ludet por altri rock-muscia gruppes quam Siouxie and the Banshess (ínter 1979 e 1980 e ínter 1982 e 1984), The Glove e COGASM.

Smith comensat in li etá de 11 annus lude gitarre e decidet devenir un musico. Il fundat li gruppe The Cure in li annu 1976 in li etá de 17 annus.

Il scri e canta li canzones del gruppe The Cure e lude gitarre.

Robert Smith es maritat e ne have infantes.




#Article 136: Gallia (227 words)


Gallia es un parte del Reyatu Unit. It es situat in li west del Reyatu Unit. Gallia es un del six celtic nationes. 

Gallia have 3.092.000 (2014) habitantes.

Li cité capital de Gallia es Cardiff.

Anglesi e gallesi es li oficial lingues de Gallia. In facte anglesi domina li public vive In li annu 2011 19 percent solmen declarat que ili parla gallesi. 14,6 percent declarat que ili posse anc scrir gallesi, ma 73,3 percent declarat que ili totmen ne save gallesi.

Gallia ne es un índependent state, ma have desde 1999 quelc autonomie un propri guvernament e un propri parlament.
Li parlament de Gallia, li National Assmble de Gallia have 60 membres. It es electet chascun quar annus. In li electiones 2011 quar political partise intrat in li partise: Li Labore Partise have 30 sedes, li Conservativ Partise 14 sedes, li partise Plaid Cymru 11 sedes e li Liberal Democrates 5 sedes. Li Labore Partise forma desde li annu li guvernament de Gallia sol.

Til 1282 Gallia esset un índependent principatu. Inter 1535 e 1542 Gallia devenit formalmen un parte del Reyatu Unit. 

Desde li annu 1999 Gallia have denov su propri parlament. 

Gallia have in quelc sports quam football su propri truppes national e posse partiprender in international championatus con su propri teams índependent del Reyatu Unit. Li max populari sport in Gallia es rugby.




#Article 137: Ulm (111 words)


Ulm es un cité in Germania. It situat in li west del federal land Baden-Württemberg, ma exactmen al frontiera con li federal land Bavaria. Un part de Ulm, quel es nominat Nov-Ulm es mem situat in Bavaria.

It have 123.672 (2011) habitantes. Ulm es situat in li discricte Tübingen de Baden-Württemberg.

Ulm es situat al fluvie Danubio, quel es li frontiere inter li federal landes Bavaria e Baden-Württemberg. 

Li cité es famosi por li gigantic turre de ecelsia Ulmer Münster e have un altore de 161 metres.

Ulm esset mentionat in historic documentes por li prim vez in li annu 854 pos Cristo. Li famosi fisico Albert Einstein originat de Ulm.




#Article 138: Tina Maze (156 words)


Tina Maze es un ski alpin sportista de Slovenia.

Ella nascet li 2 de may 1983 in Slovenj Gradec (Slovenia). Hodie ella habita in Črna na Koroškem (Slovenia).

Tina Maze comensat skiar in li etá de tri annus. Ella finit li gimnasium in Ravne na Koroškem.

Desde li annu 1999 Tina Maze es activ in li mund-bocale de alpin ski. Til hodie ella ha ganiat 16 competitiones in li mund-bocale. In li seson 2012/13 Tina Maze ha ganiat li mund-bocale in li gigantic-slalom.

In li annu 2011 ella ganiat li mund-championatu in li gigantic slalom in Garmisch-Partenkirchen (Germania). In li Olimpic Ludes 2010 in Vancouver (Canada) Tina Maze ganiat du argent-medallies in li gigant slalom e li súper-gigant slalom. 

In li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi (Russia) Tina Maze ganiat li aure-medallie in li alpin ski descense. 

In li ski alpin championatu mundal 2015 in Vail Tina Maze ganiat li argent-medallie in  súper-gigant slalom.




#Article 139: Algirdas Butkevičius (183 words)


Algirdas Butkevičius es un politico de Lituania. Il esset li  prim-ministre de Lituania inter li 12 decembre 2012 e li 13-im de decembre 2016.

Il nascet li 19 novembre 1958 in Paežeriai in li districte Radviliškis.

Algirdas Butkevičius finit 1977 in Šeduva e studiat in li lituanian capital Vilnius economie-ingeniero.

Algirdas Butkevičius esset membre del Lituanian Comunistic Partise ínter 1985 e 1988.

Butkevičius devenit un membre del Lituanian Socialdemocratic Partise/LSDP in li annu 1992. Ínter 1999 e 2005 il esset li vice-presidente del LSDP.

In li annu 1996 il esset electet in li lituanian parlament Seimas. 

Ínter 2004 e 2005 Butkevičius esset li lituanian ministre por financie e ínter 2006 e 2008 il esset ministre por transporte e telecomunication.

In li marte 2009 il devenit presidente del LSDP. In li lituanian presidential electiones 2009 Algirdas Butkevičius esset li candidate del Lituanian Socialdemocratic Partise e il finit quam duesim candidate con 11,83 percent.

Il esset inter li 12-im decembre 2012 e li 13-im de decembre 2016 li prim-ministre de Lituania.

Algirdas Butkevičius es maritat con Janina e have un filia con li nómine Indrė.




#Article 140: Ingolstadt (106 words)


Ingolstadt es un cité in Germania. It es situat in li federal land Bavaria in li districte Supra Bavaria. 

It have 126.732 habitantes e es li sixesim max grand cité de Bavaria.

Ingolstadt es situat che li fluvie Danubio. Li unesim universitá in Bavaria esset fundat in li annu 1472 in Ingolstadt.

Ingolstadt es li sede e loc de production del automobil-productent interprense Audi.

Li club de hockey sur glacie ERC Ingolstadt lude in li max alt german liga DEL desde li annu 2002/2003 e devenit champion de Germania in li seson 2013/14.

Li football-club FC Ingolstadt 04 lude in li duesim federal liga de Germania.




#Article 141: Socrates (106 words)


Socrates esset un important grec filosof.

ll nascet 470 o 469 a.C. in Athina o Aigina (Grecia) e morit in li annu 399 a.C. in Athina.

Socrates es un del maxim important filosofes in li Antiquitá.

Li ditiones e idés de Socrates es omni contenet in li scrites de Platon, qui esset su studiante. Ta il frequentmen usat li tal-nominat socratic metode, secun quel on seque li resultates de simplic questiones, usante li response al max recent question por continuar sempre plu e plu in avan til quande on trova un sort conclusion fundat sur li veritás ja confirmat per li questiones usat por atinger ta.




#Article 142: Milorad Dodik (255 words)


Milorad Dodik es un politico de Bosnia e Herzegovina in serb entitet Republika Srpska. Il nascet li 12 del marte 1959 in Laktaši (Ex-Yugoslavia) e desde li annu 2018 il es membre del statal presidentie de Bosnia e Herzegovina.

Dodik studiat political scienties in Beograd. 1986 il devenit borgomastro de Laktaši. Il es maritat e have du infantes.

In li annu 1990 Dodik devenit membre del parlament de Bosnia e Herzegovina quam candidate del reform-comunistic alliantie SRSJ. Plu tard il devenit membre del parlament del Republika Srpska.

In li annu 1996 il fundat li Partise del índependent socialdemocrates (SNSD). In li annu 2002 li SNSD adoptet li nómine Union del índependent socialdemocrates (SNSD) pos li fusion con un litt socialdemocratic partise. Dodik es li presidente del SNSD desde su fundation.

Dodik esset prim-ministre del Republika Srpska ínter 1998 e 2001 e ancor unvez ínter 2006 e 2010. In li annu 2010 Dodik esset electet quam presidente del Republika Srpska. In li annu 2014 il candida denov por li position del presidente del Republika Srpska.

Dodik have un negativ opinion pri li state Bosnia e Herzegovina e prefere un grand autonomia o mem índependentie del Republika Srpska.

In li annu 2014 Dodik esset reelectet quam preisdente del Republika Srpska. Il ganiat strettmen con 45,22 percentes contra Ognjen Tadić qui recivet 44,19 percentes. In li annu 2018 Dodik esset electet quam membre del statal presidentie de Bosnia e Herzegovina.

Milorad Dodik es maritat con Snežana Dodik e li cuple have un filia Gorica e un filio Igor.




#Article 143: Pedofilie (1819 words)


Li pedofilie es un parafilie quel consiste in li excitation o placer sexual que obtene un adulte quande fa activitás o ha fantasies sexual con infantes minor, general inter 6 e 11 annus. 

Mem si it es rejectat per li majoritá del societá, it existe un pedofilic movement quel defende li social e institutional acceptation del pedofilie e del consentit sexual relationes ínter adultes e minoris, provant obtener, con ti ci scope, social e legislativ changes quam li suppression o li reforme del etá de consentiment, li aconossemento del pedofilie quam un specific sexual orientation e su declassification quam parafilie del oficial listes de mental disórdines e maladies.

Li public opinion ha monstrat un fort rejection vers li pedofilic movement e su social e politic progresse ha esset tre limitat. Ho-témpor, li defense del pedofilia es excludet del public debatte e max mult national governamentes adhere al protocoles del Organisation del Unit Nationes por definir li leges pri etá de consentiment. Ye su látere, li medical comunité desacorda fortmen con li affirmationes del pedofilic activistes pri li natura pretendetmen inofensiv del sexual relationes ínter adultes e infantes.

Li definition de pedofolie posse variar secun landes, lingue e sociolegal criteries.

Etimologicmen, li término pedofilie es format del grec paroles παις-παιδος, 'infante-púer', e φιλία, 'amicitá' o 'amore'. Su etimologic signification es, dunc, 'amicitá/amore al infantes'. Totvez, secun su actual usu, li parol ne procede directmen del grec, ma it esset introductet in li medical vocabularium del vienesi psychiatro Richard von Krafft-Ebing in su ovre Psychopathia Sexualis, publicat in 1886, por definir li primari sexual attraction vers prepubescent individues o con temporan pubertá.  

Li oficial medical definition es ti del International Classification de Maladies del Mundial Organisation del Sanitá, e anc ti del diversi psichiatric associationes, precipue li American Association de Psichiatrie. Ti ci organisationes defini li pedofilie quam un primari sexual attraction vers infantes prepubescent o con temporan pubertá e considera it quam un disórdene mental e del conduida.

Ye lor látere, li pedofilic activistes defini li pedofilie quam un sexual preferentie vers infantes e, in larg sense, vers adolescentes, basat sur li selectiv amore vers ti ci, e ili considera it quam un specific sexual orientation, comparabil con qualcunc altri. Por evitar li stigmatisation de términos quam pedofilo e pederasta, alcun defensores del normalisation del pedofilie promove li usu de altris quam boylover e girllover, de anglesi orígine (traductibil respectivmen quam amante del púeres e amante del púeras), e li generic childlover (amante del infantes). On utilisa anc altri denominationes, quam pedosexualitá e efebosexualitá.

Benque intra li movement es representat un grand númere de opiniones, a vezes divergent, max mult activistes es de accorde con li sequent scopes:

Alcun activistes monstra se anc favorabil al legalisation del infantil pornografie. Ti ci activistes considera censura li interdiction del possession de infantil pornografie e denuncia su persecution quam un juridic abusa.

In 1989, li sociologe Mary de Young analisat li litteratura publicat per organisationes pedofilic. Illa descovrit que illes usat li sequent strategies per promover li acceptation public e legalisation del pedofilie: 

Altri strategies es comparar li activisme pedofilic con li feminisme, li movimentation pro li directos del homosexuales o li toleration ratial.

It existe precedentes del pedofilic activisme in li ovre del scritor german de orígine scotesi John Henry Mackay. Mackay, qui reconosset su pedofilie, interprendet un campanie sub li pseudonim Sagitta porque on acceptat li pederastie. Su plan esset publicar pluri libres in different stiles, ma li projecte frustrat se quande su ovres esset confiscat e su editor denunciat, benque ti ci nequande revelat qui se ocultat detra li pseudonim Sagitta. Pos un judicie, li libres esset declarat obscen in 1909 e lor editor multat. Mackay, totvez, publicat in 1913 altri ovres con li sam scope. Li plu remarcabil de ti ci serie es li roman auto-biografic Fenny Skaller. In 1926 il publicat Der Puppenjunge, un historie pri infantes prostituet in Berlin. In li Republica de Weimar on posset vendir su libres, ma quande li nazis arrivat al guvernament ili esset interdictet. Til 1979 on ne savet que detra Sagitta ocultat se ti ci autor.

On posse trovar altri precedentes del pedofilic activisme che li francesi scritor André Gide, qui ínter 1911 e 1920 publicat, in un anonim privat edition, su essaye Corydon, u il analisa aspectes quam li cultura del amore o li forme quam li homoerotisme ha esset tractat durante li historie, proposint li existentie de un normal pederastie, t.e. ni patologic ni criminal, prendent quam referentie li grec-roman munde e specialmen li Ancian Grecia. Li prim complete edition in francesi, ja con li nómine del autor, esset publicat in 1924.

In 1940, li nederlandesi psicologo e sexuologo Frits Bernard etablisset contactes con li avocate J. A. Schorer, presidente del nederlandesi branche del german Wissenschaftlich-humanitäres Komitee, Humanitari Scientific Comité (WhK), li unesim organisation de defense del homosexuales e transsexuales, e per il con li doctor Benno Premsela, anc conosset quam li unesim sexuologo de Nederland. Bernard savet que li WhK, junt con su international organisation, li Institut für Sexualwissenschaft, Institut por li Sexual Scientie, hat publicat articules pri li interactiones adulte-infante avan 1933. Con li declaration de guerre del alliates al Nazi Germania e li victorie de ti ci in li unesim fasa del contention in Europa, li campanies de legitimation del pedofilie hat esset interdictet e qualcunc banalisation pri li tema fortmen penalisat, nam li articul 176 del Verordnungsblatt nró 81 concernent li interactiones adulte-infante del german legislation devet esser includet in li nederlandesi legislation per órdine de Adolf Hitler. Li Institute por li Sexual Scientie hat esset litteralmen destructet pos li ariva del nationalsocialisme al guvernament de Germania in 1933. Li membres del WhK Arent von Santhorst e Bob Angelo hat destructet li tot documentation del nederlandesi WhK por impedir li investigationes del nazis.

In li annus 1950, ex li restes del nederlandesi branche del WhK, Frits Bernard e altris funda in Li Haye li association Enclave Kring, dedicat, secun lor paroles,  al scientific studie del pedofilie. Considerat quam li unesim organisation del pedofilic activisme, li gruppe installa se poy in Rotterdam. Su scopes es cambiar li imagen del pedofilia e promover li revision del criminal code. In 1958 Bernard funda un editorial con li sam nómine por difuser li idés del association. Developat con li idé devenir un international organisation, Enclave Kring recive subtene in occidental Europa, New York, Japan e Hong Kong, locos u in alcun casus Bernard self hat conferentiat. Li NVSH, avan-guardie del movement por li sexual libertás, have alor, in paroles de Bernard, un tre critic atitude vers li pedofilos.

Con li desir promover li pedofilie, Brongersma e Bernard scri, de 1959 a 1964, diversi articules it de un favorabil vispunctu, queles es publicat in Vriendschap (Amicitá), li revúe del Cultuur en Ontspanningscentrum, Centre de Cultura e Ocie (COC, hodie COC Nederland), association de defense del jures del homosexuales quem ili apartene, benque ili ne successa li creation de un interne gruppe de labor.

Inter 1966 e 1969, Frits Bernard remane ocupat in altri projectes e li activitás de Enclave Kring diminue. Li developation de un duesim fasa in li pedofilic activisme ne va concretar se til 1970.

In li contextu del sexual revolution iniciat in fines del annus 1960 developa se un pedofilic activist movement quel prova atraer li atention del medias por far avansar su cause. Li activistes defia li public opinion e comensa demandar li social acceptation del pedofilie, su declassification del oficial listes de maladies e mental disórdines e le suppression del etá de consentiment. 

Li movement experimenta un avansamento vers su scopes quel se manifesta in li aparition, desde li medie del annus 1970, de un grand númere de gruppes specificmen pedofilic in mult landes, ultra li homosexual associationes e li isolat pensatores.

In li medie del annus 1970, li nucleo del activisme deplazza se durante un curt periode de témpore al Reyate Unit e li Unit States. In ti ci landes, li movement es objecte de fort attaccas del presse.

In li comense del annus 1970, li max mult articules in defense del pedofilie  es scrit in Nederland de Frits Bernard, Edward Brongersma, Frans Gieles e li social psichologo Theo Sandfort. Li datas utilisat de ti ci investigatores proveni del direct analise de pedofilos e de yunes e adultes queles, durante li infantie o adolescentie, hat sexual relationes con adultes. In continuitá con li vias apertet in li annus 1950 de Frits Bernard, li pedofilic activisme tende mixter con un plu general studie pri li sexualitá, li familie e li infantes.

In 1972, li SSP publica li libre Sex met kinderen (Sexu con infantes), scrit de Frits Bernard in colaboration con Edward Brongersma, Wijnand Sengers, Peter van Eeten e Ids Haagsma. Li ovre apertet li debatte pri li pedofilie in Nederland e preparat li fundamentes por li pedofilic activisme del annus 1970 in occidental Europa.

Til li comense del annus 1980, li pedofilic activistes monstra se satisfat con li progresses de lor cause in Nederland. In 1980, COC declara publiamen que li pedofilie es un gay question e que li homosexual liberation nequande va esser complet sin li liberation del infantes e del pedofilos. In 1981, plu e plu feministic organisationes, e mem unités del Juvenil Policie, monstrat se favorabil al dispenalisation del pederastie.

It es in Flandria (Belgia), pos un conferentie organisat in Antwerpen del SSP in april 1973, que on crea li unesim europan pedofilic gruppe éxter Nederland, li Studiegroep Pedofilie, Gruppe de Studie pri li Pedofilie. In 1981 va addir se Stiekum, plu radical (brochuras, interventiones in li institutional medie, in li radio, etc.). Ti ci gruppes, ancor sat informal, va ser desde 1984 objective de persecution e ataccas de partises del dextre, ínter ili li Vlaams Blok, quel va accusar lo pri customar li gente al fenomen del pedofilie, va demandar lor interdiction fro su publicationes e fro li national presse e va organisar manifestationes de proteste quande se celebra in Flandria conferenties e debattes pri li pedofilie.

In Germania esset tre activ durante li annus 1970 e 1980 Indianerkommune, un auto-nominat commune de liberation del infantes. In li comense del annus 1980  existet Arbeitskreis Päderastie-Pädophilie (AKP), un litt gruppe format in 1979 quel subtenet li heterosexual pedofilos. Desde 1979, in Germania del West, li Deutsche Studien und Arbeitsgemeinschaft Pädophilie, German Societá de Studie e Labor pri li Pedofilie (DSAP) integra pluri local gruppes e edita li bulletine Befreite Beziehung, poy Die Zeitung. In li fine de 1981, li interne desacordes ínter su 200 membres resulta in li efectiv dissolution del colective. AKP deveni alor li principal germanic association. Del dissolution de DSAP nasce Kinderfrühling, quel reprende li edition de Befreite Beziehung.

Li societa occidental generalmente considera inaceptabil li pedofilie, mem in li exemplos del activistes propedofilia. To es pro que li maturitá mental de un infant o adolescent ne es li necessari per mantener un relation affectiv con un adulte.




#Article 144: Alenka Bratušek (148 words)


Alenka Bratušek esset un politico de Slovania. Ella esset prim-ministra de Slovenia inter li 20-im de mart 2013 e li 5-im de may 2014. Ella nascet li 31 mart 1970 in Celje. 

Alenka Bratušek studiat gerentie in li Ljubljana. Ella laborat ínter 1999 e 2011 in li ministerie financial de Slovenia.

In li annu 2011 ella entrat in li slovenian parlament por li nov partise Positiv Slovenia. In li januar 2013 ella devenit mem provisori presidenta del Positiv Slovenia proque li fundador e presidente del partise Zoran Janković temporarimen ha abdicat pro reproches del coruption.

In li april 2014 Alenka Bratušek forlassat li partise Positiv Slovenia pos ella ha perdit li election pri li oficie del presidente del partise contra li fundator de Positiv Slovenia Zoran Janković. Ella anuniciat su demission quam prim-ministra de Slovenia.

Alenka Bratušek habita in Kranj e ella have un filio e un filia.




#Article 145: UEFA (107 words)


Li UEFA (Union Europan del Football Associationes) es li europan organisation del football. Li UEFA organisa li football in Europa quam branche del organisation mundel de football FIFA.

Li UEFA organisa li UEFA Liga del Championes e li UEFA Europan Liga quam competition por europan football clubes e li Europan Championatu de Football por national equipes.

Li UEFA esset fundat li 15 junio 1954 in Nyon (Svissia).

Li centrale de UEFA es anc in Nyon (Svissia) desde li annu 1995. Antey li sedes del UEFA esset Paris (Francia) til 1959 e Bern (Svissia) ínter 1959 e 1995.

Li UEFA have 54 associationes national de football quam membres.




#Article 146: Emmelie de Forest (139 words)


Emmelie de Forest es un cantatrice de Dania. Ella ha ganiat li Eurovision Song Contest 2013 por Dania con li canzon Only teardrops (Solmen lácrimes).

Emmelie de Forest nascet li 28im de februar 1993 in Randers (Dania). Li matre de Emmelie de Forest es de Dania e su patre Ingvar Engström (1938-2010) de Svedia. Su patre adoptet li nómine De Forest.

Emmelie de Forest canta desde li etá de nin annus ínter altri in un cor del eclesie.

Li 26im de januar 2013 Emmelie De Forest ganiat li national competition de Dania por li Eurovision Song Contest 2013 in Malmö (Svedia) con li canzon Only teardrops (Solmen lácrimes). Li 18im de may 2013 ella ganiat li Eurovision Song Contest in Malmö con ti canzon.

Li 6im de may 2013 Emmelie de Forest publicat su unesim propri album con canzones.




#Article 147: Franz Kafka (132 words)


Franz Kafka esset un famosi autor, qui scrit in li lingue german.

Il nascet li 3im de julí 1883 in Praha (tande Austria-Hungaria, hodie Tchechia) e morit li 3im de junio 1928 in Klosterneuburg-Kierling (Austria).

Kafka esset judéo ex un borgesi familie de comerciantes. Il studiat jurisprudentie in Praha ínter 1901 e 1906. Pos li studie il laborat por un quasi-statal assecurantie ínter 1907 e 1922. Kafka odiat su labore.

In li annu 1917 Kafka maladijat de tuberculose. Pro to il esset pensionat in li annu 1922 e morit li 1im de julí 1924.

Li max grand parte del ovres de Franz Kafka esset publicat pos su morte per su amico Max Brod. Kafka scrit tri roman-fragmentes e mult novelles e racontas.
Kafka es considerat quam modernista e un precursor de existentialisme.




#Article 148: Tony Duvert (110 words)


Tony Duvert (Villeneuve-le-Roi, Francia, 2 de julio 1945 – Thoré-la-Rochette, Francia, 2008) esset un francesi scritor e jurnalist, autor de romanes e essayes. Li principal tematica de su ovre es centrat sur li homosexual pedofilie e li critica del sexual education in li moderne borgesi societatá. In 1973 il ganiat li Premie Médicis con su roman Paysage de fantaisie. Li sexual revolution e li relativmen tolerant atitude del intelectuales vers li infantil sexualitá e li pedofilie in li annos 1970 permisset quel il devenit un respectat public figura. Totvez, con li moral change del annos 1980 vers ti ci questiones, li autor e su ovre cadet practicmen in li oblivion.




#Article 149: Peer Steinbrück (149 words)


Peer Steinbrück es un politico de Germania. 

Il nascet li 10 januar 1947 in Hamburg. Desde 1969 il es un membre del Socialdemocratic Partise de Germania (SPD).

Peer Steinbrück studiat economie in Kiel. Posque il laborat in diferent ministeries.

Inter 2002 e 2005 Steinbrück esset li prim-ministre del german land federal Nordrhen-Westfalia e inter 2005 e 2009 il esset ministre federal por financies. Desde 2009 il es membre del german parlament.

In li decembre 2012 Steinbrück devenit li candidate del Socialdemocratic Partise de Germania por li electiones federal in li annu 2013. Pos que li SPD solmen recivet 25,7 percent in li electiones, Steinbrück declarat que il ne vole acceptar plu un function in li guvernament o in li presidentie del partise o inter li membres del parlament del socialdemocrates.

Il es maritat con Gertrud Steinbrück (nascet 1950 quam Isbary) e li cuple have un filio e du filias.




#Article 150: Bernd Lucke (387 words)


Bernd Lucke es un politico e economist de Germania. Il es li fundator del partise Alternative por Germania, quel es criticaci contra li comun europan valuta Euro. Lucke esset un tri parlatores del partise e esset un de tri co-presidentes inter 2013 e li 4-im de julí 2015 quande il perdit li election al presidente del partise contra Frauke Petry.

Bernd Lucke nascet li 19 august 1962 in Berlin. Inter 1982 e 1984 il studiat economie, filosofie e nov historie in li universitá de Bonn. Il continuat su studies in li annus 1984 e 1985 per un stipendie in li Universitá de California in Berkeley in li federal state California in li Unit States de America. Pos que in comensat laborar in diversi universitás in Germania. Hodie il es professor de macro-economie in li universitá de Hamburg.

Lucke esset inter 1978 e 2011 un membre del crist-democratic Cristan Democratic Union de Germania (CDU), ma ne havet alquel functiones in li partise. Lucke esset criticaci contra li politico de CDU por li salvation del comun europan valuta Euro e pro to il forlassat in li decembre 2011 li Cristan Democratic Union.

In li april 2013 il fundat con altri persones li partise Alternative por Germania, quel es criticaci contra li Euro e partiprendet in li electiones federal de Germania in li septembre 2013. It recive 4,7 percent e dessuccesset intrar in li federal parlament.

Por li electiones al Europan Parlament in li may 2014 Bernd Lucke esset sur li prim position del liste del Alternative por Germania e esset electet in li Europan Parlament.

In li comense del annu 2015 Lucke fundat li asociation Weckruf 2015 in quel il colectet moderat membres del partises Alternative por Germania. Il advertit de dextri e populist tendenties in li partise. Lucke perdit in li electiones del presidente del partise Alternative por Germania sur li partise-congress in Essen li 4-im de julí 2015 contra li exponente del national-conservativ fraction Frauke Petry con 38 percentes. Li 8-im de julí 2015 il declarat su intention abandonar li partise Alternative por Germania e forlassat li partise oficialmen li 9-im de julí 2015.

Li 19-im de julí 2015 Bernd Lucke fundat li partise Alliantie por Progresse e Departe e esset electet quam presidente de ti liberal-conservativ political partise.

Bernd Lucke es maritat e have quin infantes.




#Article 151: Oktoberfest (105 words)


Li Oktoberfest (festa de octobre o octobre-festa) es li max grand festa populari del munde. In li bavarian dialecte del german li festa nomina Wiesn (Prate). It es celebrat desde li annu 1810 in li capital de Bavaria München (Germania).

In li annu 1810 it esset celebrat pro li maritage del bavarian coron-prince Ludwig con princessa Therese. It dura du semanes in li fine del septembre til li comense de octobre.

Hodie visita plu quam six milliones homes li Oktoberfest chascun annu. It eveni sur li Theresienwiese (Prate de Theresie). Tradicionalmen li chef-borgomastro de München inaugura li octobre-festa per aperter li unesim baril de bir.




#Article 152: Sud-Yemen (163 words)


Sud-Yemen o oficialmen li Populdemocratic Republica de Yemen esset un state sur li arab peninsul inter 1967 e 1990.

Li cité capital esset Aden. In li annu 1982 Sud-Yemen havet 2,1 million habitantes.

Sud-Yemen esset situat in ost e li sud-ost del state Yemen.

In li annu 1967 li Sudarab Federation e li Protectoratu de Sud-Yemen unit se li 30im de novembre 1967 al Populdemocratic Republica de Yemen. 
In li annu Sud-Yemen e Nord-Yemen unit se quam Republica Yemen.
Ma hodie hay mult persones sur li territorie del ex-state Sud-Yemen quel prefere denov un índependent Sud-Yemen. Ili ha reunit se in un nov movement secessionari.
In li annu 1994 fallit un revolte contra li central guvernament de Saná

Sud-Yemen esset un socialistic state con un un-partise sistema. Li unic partise esset li Yemenit Socialistic Partise.
Li socialistic land havet strett contactes con li German Democratic Republica.
Pos li fine del comunist bloc in ost-europa Sud-Yemen aproximat se al Yemenit Arab Republica de Nord-Yemen.




#Article 153: Scientie (3968 words)


Scientie (del latin scientia «conossentie») es un sistematic interpretation, quel constructe e organisa conossenties in li form de atestabil explicationes e preditiones pri li universe. In un plu strett relatet signification, «scientie» refere anc a un córpor de conossenties self, de un tip, quel posse esser rationalmen explicat e fidelmen applicat. Un practico de scientie es nominat «scientist».

Li scientie considera e have quam fundament li observation experimental. Ti-ci tipe de observation es organisat per metodes, modelles e teories con li objective de generar conossenties nove. Por it, criteries de veritá e un metode de investigation es etablisset. Li aplication de ti-ci metodes e conossenties ducte al generation de conossenties nov in forma de preditiones concret, quantitativ e probabil referet a observationes passat, presente e futur. Con frequentie ti-ci preditiones posse esser formulat con rationamentes e structet quam regulas o leges general, que descri li functionament de un sistema e predite qualmen it va functionar in determinate circumstanties.

Desde li revolution scientific, li conossentie scientific ha augmentat tan mult que li scientistes devenit specialisat e lor publicationes devenit plu desfacil a leer per li ínspecialistes. To creat efforties por divulgar li scientie, per aproximar it al publico e per facilitar su comprension e colaboration inter scientistes de diferente branches.

Ni li paroles ni li conceptes scientie e natura esset parte del paisage conceptual in li Medie Ost Ancian. Li antic mesopotamios usat lor conossentie sur li proprietás de varie chimicalies natural por fabricar pottería, vitre, sapon e metalles. Ili anc studiat fisiologie animal, anatomie e conduida con propositos divinatori e usat registres del movimentes de objectes astronomic por su studie de astrologie. Li mesopotamios havet un intens intereste por medicina e li max temporan prescriptiones medic aparit in sumerian in li Tersie Dinastie de Ur (c. 2112 a.C. - c.2004 a.C.). Totvez, it pare que li mesopotamios havet poc interest in reunir information pri li munde natural solmen por reunir it e ili studiar subjectes scientic quel havet aplicationes practic e relevantie immediate per lor sistema religiosi.

In li Antiquitá classic, it ne hay analog real de un scientiste modern. Vice, alcun homes de class alt fat investigationes in li natura quandecunc ili hat témpor. Ante li invention o descovrition del concepte de natura (phusis in grec antic) del filosofes presocratic, li sam paroles esset usat por descrir li via natural in quel li plantas cresce, e li via in quel, por exemple, un tribu adora un deo particular. Pro to, it es dit que ti homes esset li unesim filosofes in un sensu strict, e anc li unesim persones in distinguer natura e convention. Li filosofie natural, li precursor del scientie natural, esset per to distinguet quam li conossentie de natura e coses quel es ver por chascun comunité, e li nómine del chassada specialisat de tal conossentie esset li filosofie (li dominia del unesim filosofo-fisico). Ili esset principalmen speculatores o teoreticos, particularmen interesat in astronomie. In contraste, penar usar li conossentie del natura per imitar li natura (tecnologie, in grec techne) esset videt del scientistes classic quam un interest plu appropriat por artisanes o por un classe social plu base.

Li temporan filosofes del scol milesian, quel esset fundat de Tales de Miletus e plu tard continuat de su successores Anaximandros e Anaximenes, esset li unesim in provar explicar fenomenes natural sin apoyar se a li supernatural. Li pitagoreanes developat un filosofie numeral complexe e contribuet significatmen al developation del matematica. Li teorie del atomes esset developat del filosofe grec Lucippus e su studiante Democritus. Li doctor grec Hippocrates etablisset li tradition del scientie medical sistematic e es conosset qual li Patre del Medicina.

Un punctu tornant in li historie del scienties filosofic temporan esset li exemple del aplication de filosofie al studie de assumptes homan fat de Socrates, includente li homan natura, li natura de comunitás politic, e li conossentie human self. Li metode socratic, quam documentat in li dialoges de Platon, es un metode dialectic de elimination de hipotese: li plu bon hipotese es trovat quande on identifica e elimina tis quel guida a contradictiones. To esset un reaction al emfases sofiste sur retorica. Li metode socratic sercha veritás comun e general quel modella credenties e examina les por determinar lor consistentie con altri credenties. Socrates criticat li ancian tipe de studie de fisica quam tro speculativ e mancante self-critica. Socrates, plu tard, in li paroles de su Apologie, esset acusat de corupter li yunesse de Athina caus il ne credet in li deos in quel li state credet, ma in altri essentes spiritual. Socrates refutat ti pretensiones, ma esset sententiat a morte.

Plu tard Aristoteles creat un programma sistematic de filosofie teleologic: motion e change es descrit quam li actualisation de potentiales ja in coses, secunde li tipe de coses que ili esset.
 
Li astronome grec Aristarchus de Samos esset li unesim in proposir un modelle heliocentric del universe, con li Sol in li centre e li planetes orbitante it. Li modelle de Aristarchus esset rejectet caus in ti témpor ili credet que li modelle violat li leges del fisica. Li inventor e matematico Archimedes de Siracusa fat contributiones major al comense del calcul e a vezes es presentat quam su creator, benque su protocalculus mancat caracteristicas definiente. Plinius li Major esset un polimata e scritor roman qui scrit un enciclopedie mult importante, li Historie Natural in le qual il parlat pri historie, geografie, medicine, astronomie, scienties del terra, botanica e zoologie. Altri scientistes o proto-scientistes esset Teofrastus, Euklid, Herofilos, Hipparchus, Ptolomeus e Galenus.

Caus li crula del Imperie Roman Occidental debit al Periode de Migration, it evenit un declin intellectual in li parte occidental de Europa in li 5-esim secul. In contrast, li Imperie Bizantin resistet li atacas del invasores, e preservat e meliorat li saventie. Joan Philoponus, un erudite bizantin del 6-esim secul, dubitat pri li inseniante de Aristoteles pri fisica e notat su defectes. Ti-ci critica del principies del fisica aristotelian quel John Philoponus fat servit quam inspiration al erudites medieval quam anc a Galileo Galilei qui deci secules plu tard, durante li Revolution Scientific, citat a Philoponus in su ovres durante que il demonstrat pro quo li fisica de Aristoteles havet defectes.

Durante li Antiquitá tardiv e li Medievie temporan, li vision aristotelian a demandas pri fenomenes natural esset usat. Li quar causes de Aristoteles prescrit que li question pro quo devet esser respondet in quar formes por explicar li coses scientificmen. Alcun conossentie ancian esset perdit, o in alcun casus mantenet in obscuritá, durante li cade del Imperie Roman Occidental e li luctes politic periodic. Totvez, li campes general del scientie (o filosofie natural quam it esser nominat) e li majoritá del conossentie general del ancian munde restat preservat tra li ovres del enciclopedistes latin temporan quam Isidoro de Sevilla. Totvez, li textus original de Aristoteles esset perdit finalmen in Europa Occidental, e solmen un textu de Platon esset conosset, li Timaeus, quel esset li unic dialog platonic, e un del poc ovres original del filosofie natural classic, disponibil por li letores latin in li Medievie temporan. Altri ovre original quel ganiat influentie in ti-ci periode esset li Almagest de Ptolomeus, quel contenet un description geocentric del sistema solari. 

Durante li Antiquitá tardiv, in li Imperie Bizantin mult textus classic grec esset preservat. Mult traductiones siriac esset fat de gruppes quam li nestorianes e li monofisites. Ili hat un rol importante quande it traductet textus classic grec al arabic sub li Califatu. In ti-ci témpor, mult del textus del saventie classic esset preservat e in alcun casus, meliorat. In addition, li Imperie Sasanid vicino, etablisset li Academie de Gondeshapur u medicos grec, siriac e persian etablisset li max important centre medic in li munde ancian durante lis 6-esim e 7-esim secules.

Li Dom de Saventie esset etablisset in Bagdad durante li era Abasside, u li studie islamic del aristotelianisme florat. Al-Kindi (801-873) esset li unesim del filosofes peripatetic musulman, e es conosset pro su eforties por introducter li filosofie grec e hellenistic al munde arabic. Li etá de oro del islam florat desde ti-ci témpor til li invasiones mongol del 13-esim secul. Ibn Al-Haytham (Alhazen), quam anc su precessor Ibn Sahl, conosset li Optica de Ptolomeus, e usat experimentes quam un forma de acquisiter conossentie. Alhaze refutat li teorie del vision de Ptolomeus, ma il ne fa changes corespondent al metafisica de Aristoteles. Adplu, doctores e alchimistes quam li persianes Avicenna e Al-Razi developat li scientie del medicine con li unesim scrivente li Canon de Medicina, un enciclopedie medical usat til li 18-esim secul e li ultim descovriente mixturas quam li alcohol. Li canon de Avicenna es considerat quam li max importante publicationes in medicina e ili ambis contribuet significativmen al practica del medicina experimental, usante testes clinic e experimentes per suportar su postulationes.

In li antiquitá classic, li tabús grec e roman significat que li dissection esset prohibit in li témpores ancian, ma in li Medievie it changeat: li professores e studiantes de medicina in Bologna comensat aperter corpos human, e Mondino de Luzzi (c. 1275-1326) productet li unesim libre de textu de anatomie conosset fundat in li dissection human.

In li 11-esim secul, li plu de Europa hat devenit cristian, monarchias plu fortes emerget, li frontieras esset restorat, li developationes tecnologic e li innovationes agricultural evenit e augmentat li oferta de alimentes e li population. In addition, li textus classic grec comensat esser traductet del arabic e greco al latin, donante un nivelle plu alt de discussion scientific in Europa Occidental.

In 1088, li unesim universitá in Europa (li Universitá de Bologna) hat emerget de su comenses clerical. Li demanda por traductiones latin crescet (por exemple, del Scol de Traductores de Toledo), li europanos occidental comensat colecter textus ne solmen scrit in latin, ma anc traductiones latin de textus in grec, arabic e hebreo. Copias manuscrite del Libre de Optica de Alhazen anc propagat in Europa ante 1240, quam evidentia su incorporation in li Perspectiva de Vitello. Li Canon de Avicenna esset traductet al latin. In particular, li textus de Aristoteles, Ptolomeus, e Euklid, preservat in li Casas de Saventie de in li Imperie Bizantin, esset serchat de erudites catolic. Li influte de textus ancian causat li Renascentie del 12-esim secul e li floration de un sintese de catolicisme e aristotelisme conosset quam scolasticisme in Europa Occidental, qual devenit un nov centre geografic por scientie. Un experimente in ti-ci periode vell esser comprendet quam un processu de observation, descrition e classification. Un scientiste prominent de ti-ci era esset Roger Bacon. Li scolasticisme hat un forte foco in revelation e rationalisation dialectic, e gradualmen perdit li favor contra altri metodes in sequent secules, caus alchimie esset centrat in experimentes quel includet observation directe e documentation meticulose e to augmentat su importantie.

Nove developationes in optica hat un rol in li comense del Renascentie, defiante li idés sur perception e contribuent al amelioration e developation de tecnologie quam li camera obscura e li telescope. Ante li comense de quel hodie noi conosse quam Renascentie, Roger Bacon, Vitello e John Peckham creat chascun un ontologie scholastic sur un catene causal comensante con li sensation, li perception e finalmen apperception del formas individual e universal de Aristoteles. Un modelle de vision plu tard conosset quam perspectivisme esset studiat del artistes del Renascentie. Ti-ci teorie usa solmen tre del quar causas de Aristoteles: formal, material e final.

In li 16-esim secul, Copernicus formulat un modelle heliocentric del sistema solari, diferent del modelle geocentric del Almagest de Ptolomeus. To esset basat in un teorema que dit que li periodes orbitari del planetes es plu long quande lor orbitas es plu lontan del centre de motion, quel il trovat que it ne acordat con li modelle de Ptolomeus.

Kepler e altri defiat li notion que li sol function de un ocule es perception, e changeat li foco principal in optica del ocul al propagation del luce. Kepler modellat li ocul quam un sfere de cristalle plen de aqua con un apertion in su fronte por modellar li pupille del intrate. Il trovat que omni luce de un singul punctu del scene esset representat in un singul punctu in li parte posteriori del sfere de cristalle. Li catene optical fini in li retine in li parte posteriori del ocul. Kepler es totvez plu conosset pro har ameliorat li modelle heliocentric de Copernicus tra li descovrition del leges de motion planetari (queles porta su nómine). Kepler ne rejectet li metafisica aristotelic e descrit su labora quam un sercha de un Harmonie del Sferes.

Galileo fat un usu innovativ de experimentation e matematica. Totvez, il comensat esser persecutet pos quande li Papa Urbanus VIII demandat il scrir pri li sistema copernican. Galileo hat usat argumentes del Papa e usat les in li voce de un naivon in li ovre Dialog pri li du principal sistemas mundal, quel offendet Urban VIII.

In li nord de Europa, li nov tecnologie del print-machine esset mult usat por publicar mult disputes, includente alcunes quel desacordat con li idés contemporan del natura. René Descartes e Francis Bacon publicat discussiones filosofic in favor de un nov tipe de scientie ne-aristotelian. Descartes emfasat li pense individual e argumentat que mathematica plutost quam geometrie devet esset usat por studiar li natura. Bacon emfasat li importantie del experimente vice li contemplation. Bacon desacordat con li conceptes aristotelian de causa formal e causa final, e promovet li idé que scientie deve studiar li leges de naturas simplic, quam calor, vice assumpter que it hay qualcunc natura specific, or causa formal, de chascun tipe complex de cose. Bacon anc arguet que scientie devet haver li scope de inventiones practic por ameliorar li vive human.

Quam precursores del Ilustration, Isaac Newton e Gottfried Wilhem Leibniz developat un fisica nove, nu nominat mecanica classic, quel vell posser esser confirmat per experimentes e explicat usante matematicas (Newton Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica). Leibniz anc incorporat termines del fisica aristotelic, ma usat in un forma ínteleologic; por exemple, energie e potential (versiones modern del energeia e potentia aristotelic). To implicat un change in li vista del objectes: u Aristoteles hat notat que li objectes hat certe scope innat quel pote esse actualisat, objectes nu esset videt quam ne havent scope innat. In li stil de Francis Bacon, Leibniz suposit que li diferent tipes de coses omni laborat secun li sam leges general del natura, sin un causa formal o final por chascun tipe de cose. It es durante ti-ci periode que li parol scientie devenit gradualmen plu usat por referer a un tipe de ocupation de un tipe de conossentie, specialmen conossentie del natura -aproximante se al signification del old terme filosofie natural.

Durante ti-ci témpor, li proposit declarat e valor del scientie devenit producter ricchessa e inventiones quel vell meliorar li vives human, in li sensu materialistic de haver plu alimentes, vestimentes e altri coses. In li paroles de Bacon, li scope real e legitim del scientie es furnir li vives human con nov inventiones e richesse, e il decorageat li scientistes de chassar idés íntangibil o filosofic, quel il credet que contribuet litt al felicitá human ultra li fume del subtil, sublim o plesent speculation.

Li scientie durante li Ilustration esset dominat del societés scientic e academies, quel hat remplazzat li universitás quam centres de resercha scientic e developation. Li societés e academies esset anc li pilares del maturation del profession scientic. Altri developation importante esset li popularisation del scientie inter un population plu educat. Li filosofes presentat mult teories scientic al publico, principalmen tra li Enciclopedie e li popularisation de newtonisme de Voltaire quam anc de Émilie du Châtelet, li traductoresse francesi del Principia de Newton.

Alcun historicos hat marcat li 18-esim secul quam un periode monoton in li historie del scientie; totvez, li secul hat avansamentos significativ in li practica del medicina, matematica e fisica; li developation del taxonomie biologic; un nov comprension del magnetisme e li electricitá; e li maturation del chimie quam un disciplina, quel etablisset li base del chimie modern.

Li filosofes del Ilustration selectet un historie de precessores (Galileo, Boyle e Newton principalmen) quam li guidas de lor aplicationes del concepte singular de natura e lege natural a chascun campe fisic e e social del epoca.

Li 19-esim secul es un periode particularmen important in li historie del scientie caus durante ti-ci era multe caracteristicas distinguente del scientie modern comensat a formar quam: transformation del scienties natural e fisic, usu frequent de instrumentes de precision, aparition de termines quam biologiste, fisiciste, scientiste; alontanant se del termines antiquat filosofie natural e historie natural, augmentation del profesionalisation de qui studiat li natura quel guidat al reduction de naturalistes amateur, li scientistes ganiat autoritá cultural sur multe dimensiones del societá, expansion economic de industrialisation de multe landes, prosperation de scrituras de scientie popular e aparition de jurnales scientic.

Temporan in li 19-esim secul, John Dalton suggestet li teorie atomic modern, fundat in li idé original de Democritus de particules índivisibil nominat atomes.  

Ambi John Herschel e William Whewell sistematisat li metodologie: li ultim creat li terme scientiste. Quande Charles Darwin publicat Sur li orígin del Species etablisset li evolution quam li explication prevalente de complexitá biologic. Su teorie de selection natural dat un explication natural de qualmen li species originat, ma to solmen ganiat acceptation general un secul post.

Li leges de conservation de energie, conservation de momente e conservation de massa suggestet un universe mult stabil u it vell posser haver litt perde de ressurses. Con li venite del vapor-machine e li Revolution Industrial, it hat un comprension plu grand de que omni formes de energie quam definit in fisica ne esset egalmen util: ili ne havet li sam qualitá energic. Ti-ce realisation guidat a li developation del leges de termodinamica, in quel li energie libre del universe es videt quam declinante constantmen: li entropie de un universe cludet augmenta in li témpor.

Li teorie electromagnetic anc esset etablisset in li 19-esim secul e creat nov demandas quel ne posset esser respondet usante li paradigma de Newton. Li fenomenes quel vel permisser li deconstruction del atom esset decovrit in li 19-esim secul: li decovrition del rayes X inspirat li decovrition del radioactivitá. In li annu sequent venit li decovrition del unesim particul subatomic, li electron.

Li teorie del relativitá de Albert Einstein e li developation del mecanica quantic guidat al replazzament del mecanica classic con li fisic nov quel contene du partes quel descri tipes diferente de eventes in li natura.

In li unesim medietá del secul, li developation de antibiotics e fertilisantes artificial fat possibil li crescentie del population human global. In li sam témpor, li structura del atom e su nucleo esset decovrit, guidant al liberation del energie atomic (poter nuclear). In addition, li usu extensiv del innovation tecnologic stimulat per li guerres del secul guidat a revolutiones in transportation (automobiles e aviones), li developation de missiles ballistic intercontinental, li cariera spacial e li cariera de armes nuclear.

Li structura moleculari del ADN esset decovrit in 1953. Li decovrition del radiation cosmic de funde de microundes in 1964 guidat al rejection del teorie del state stabil del universe in favor del teorie del Big Bang de Georges Lemaître.

Li developation del vola spacial in li duesim medietá del secul permisset un unesim mesuration astronomic fat sur o proxim a altri objectes in li spacie, includente terrationes in li Lune. Telescopes spacial guidat al numerosi decovritiones in astronomie e cosmologie.

Li usu extendet del circuites integrat in li ultim quart del 20-esim secul combinat con li satellites de communication guidat al revolution in li tecnologie del information e al crescentie del internet global e li computation mobil, includente li telefones inteligent. Li necessitá de un sistematisation massive de catenes causal interlaceat e long e grand quantitás de datos guidat al aparition del campes de teorie de sistemas e amodellation scientic auxiliat per computator, quel es basat partialmen in li paradigme aristotelic.

Assumptes nociv del circumité quam li acidification e li change climatic comensat interesar li public in li sam periode, e causat li nascentie del scientie e tecnologie circumital.

Li Projecte Genomic Human esset compleet in 2003, determinant li sequentie del pares de bases de nucleotides quel forma li ADN human, e identificant e mapinte omni genes del genome human. 

Con li decovrition del boson de Higgs in 2012, li ultim particul predit del Modelle Standard de fisica de particules esset trovat. In 2015, li undes gravitational, predit per li relativitá general un secul ante, esset observat por unesim vez.

Li scientie modern es communmen dividet in tre branches principal: scientie natural, scientie social e scientie formal. Chascun de ti-ci branches contene divers disciplines scientic specialisat quel, mem si ili supercovri, ili have su propri nomenclatura. Li scienties natural e social es scienties empiric, car lor conossentie es basat in observationes scientic e is capabil de esset provat por su validitá de altri reserchatores laborante in li mem conditiones.

It hay anc disciplines mult relationes quel usa scientie, quam ingenierie e medicina, quel es quelcvez descrit quam scienties aplicat. Li relationes inter li branches del scientie es resumat in li sequent tabelle:

Li scienties natural concerne con li description, predition e comprension del fenomenes natural basat in evidentie empiric del observation e experimentation. It posse esser dividet in du branches principal: scienties del vive (o scientie biologic) e scientie fisic. Ti-ci du branches mey esser dividet in disciplines plu specialisat. Li scientie fisic es subdividet in branches, includent fisica, chimie, astronomie e scienties del terra. Li scientie natural modern es li successor del filosofie natural quel comensat in li Ancian Grecia. Galileo, Descartes, Bacon e Newton debattet li beneficies de usar punctus de vista nov quel esset plu matematic e plu experimental in un forme metodic. Támen, perspectives, conjecturas e presuppositiones filosofic, frequentmen ignorat, restat necessari in li scienties natural. Li collection sistematic de datos, includente li scientie del decovrition, succedet al historie natural, quel emerget in li 16-esim secul con li descrition de plantes, animales, minerales e so on. Hodie historie natural suggeste li descriptiones de observationes diriget a audienties popular.

Li scienties social es concernet con li societá e li relationes inter individuos in li societá. It have mult branches quel include, ma ne es limitat a, antropologie, archeologie, studies de communication, economica, historie, geografie human, jurisprudentie, linguistica, scientie politic, psicologie, sanitá public e sociologie. Li scientistes social mey adopter varie teories filosofic por studiar individuos e li societá. Por exemple, li scientistes social positivist usa metodes similar a tis del scienties natural quam utensiles por comprender li societá e talmen defini scientie in su sensu strict modern. Li scientistes social interpretiviste, mey usar critica social o interpretation simbolic plutost quam constructer teories falsabil empiricmen, e talmen tracta li scientie in su sensu plu ampli. In li practica academic modern, li reserchatores es frequentmen eclectic, usante metodologies multiplic (por exemple, combinante li resercha quantitativ e qualitativ). Li terme resercha social ha acquisitet un gradu de autonomie quande li practicatores de divers disciplines parti su objectives e metodes. 

Li scienties formal studie li sistemas formal. It include matematica, teorie de sistemas, e informatica teoric. Li scienties formal parti similitás con li altri du branches quande it apoya se a un studie sistematic, prudent e objective de un area de conossentie. Totvez, ili es diferent del scienties empiric caus ili apoya se exclusivmen a li rasonation deductiv, sin li necessitá de evidenties empiric, por verificar lor conceptes abstracte. Li scienties formal es ergo scienties a priori e caus to, it hay desacorda in ca ili es un scientie. Támen,  li scienties formal have un paper importante in li scienties empiric. Li calcul, por exemple, esset initialmen inventet por comprender motion in fisica. Li scienties natural e social quel apoya se a aplicationes matematic include fisica matematic, chimie matematic, biologie matematic, financie matematic e economica matematic.




#Article 154: Helgoland (113 words)


Helgoland es un insul in li Mare Nordic. Desde 1890 it apartene a Germania. 

In li annu 1721 li insul ruptet e un litt parte forma nu li insul Düne.

Helgoland have 1370 (2012) habitantes.

Administrativmen Helgoland es parte del german land federal Schleswig-Holsteinia e del districte Pinneberg. Helgoland es circa 40 kilometres distant del costa de Germania.

Inter 1807 e 1890 Helgoland esset un colonia del Unit Reyatu. 

In li Duesim Guerre Mundel Helgoland esset un militari forteresse de Germania e li insul esset totalmen destructet per bombes del Reyatu Unit. Til 1951 Helgoland esset usat del armé de Reyatu Unit. Desde li annu 1952 Helgoland es denov parte del german state.




#Article 155: Enrico Letta (120 words)


Enrico Letta es un politico de Italia. Il esset li prim-ministre de Italia de 28im de april 2013 til li 14im de feburar 2014.

Enrico Letta nascet li 20im de august 1966 in Pisa. Il studiat political scientie in Pisa.

Il es membre del centre-dextri Partito Democratico/PD (Democratic Partise) de Italia.

Inter 1998 e 199 Enrico Letta esset ministre por europan aferes e de 1999 til 2001 ministre de industrie.

Il demissionat quam prim-ministre li 14im de februar 2014 pos que su li majorité in li partise li Democratic Partise de Italia suportat Matteo Renzi contra Letta.

Enrico Letta es maritat in duesim maritage con Gianna Fregonara, un jurnalista del jurnale diari Corriere della Sera. Li cuple have tri infantes.




#Article 156: Union Mundal por Interlingua (138 words)


Li Union Mundal por Interlingua (in: Interlingua: Union Mundial pro Interlingua, anc UMI) es li organisation international del planlingue Interlingua. It esset fundat li 28im de julí 1955 in Tours (Francia) durant li unesim conferentie international de Interlingua. 

Por li fundation del Union Mundal por Interlingua Ric Berger ludet un important rol. 

Desde li annu 2006 li organisation es oficialmen registrat in Francia.

Li direction del UMI es li Consilio Exective (Consilie executiv), quel es electet chascun quar annus. Li Consilio Executive have inter altri un presidente e un secretario general. In li annu 2013 li Consilio Executive havet quin membres.
Li politica general del organisation es determinat del Consilio General (Consilie general). In li annu 2013 li Consilio General havet 14 membres.

Li UMI publica li magazin Panorama de Interlingua e organisa li conferenties international de Interlingua.




#Article 157: Alexander Gode (251 words)


Alexander Gottfried Friedrich Gode-von Aesch o curt Alexander Gode esset un american-german linguist e traductor. Il creat li planlingue Interlingua.

Alexander Gode nascet li 30im de octobre in Bremen (Germania) e morit li 10im de august 1970 in Mount Kilco in li state New-York de USA.

Li patre de Gode esset german e li matre sviss. Li familie habitat in li proxmitá de Bern (Svissia). Gode studiat in Paris (Francia) e Vienna (Austria). Pos su studie il emigrat al USA e in li annu 1927 il devenit un american cive. Il instructet german e romanic lingues al universitá de Chicago e al Columbia University.

Il redactet e traductet mult articules. 

Alexander Gode esset duvez maritat, su unesim marita Johanna morit ante il. Su duesim marita Alison supervivet le. Alexander Gode havet du infantes.

Il morit pro cáncere de páncreas.

Desde 1933 Gode laborat por li International Auxiliary Language Association (IALA), quel labora desde 1939 al developament de un nov mundal lingue. Il devenit director del IALA in li annu 1946 e publicat li lingue Interlingua in li annu 1951.

Ironicmen Alexander Gode esset hostil al idé de un lingue mundal. Il anc negat Interlingue quam tro schematic es un adversario del unition inter Interlingua e Interlingue (Occidental) pro su hostilitá al idé de un lingua mundal. In li conflite intra li IALA con professor André Martinet Gode usat quam argument que Martinet esset inclinat al Interlingue de Edgar de Wahl. Gode preferet li usada de ancian latin paroles de su Interlingua.




#Article 158: Tom O'Carroll (136 words)


Tom O'Carroll (Warwickshire, Reyatu Unit, 9 de august 1945) es un scritor, jornalista e activista pedofilic con duplic nationalitá irlandesi e britanic. Ínter 1977 e 1979 il esset presidente e facie visíbil del organisation Paedophile Information Exchange (PIE), quel il portat atinger un cert relevantie ye scala national. Il ha publicat du libres: , su ovre max remarcabil, un raconto personal pri qualmen il arrivat partiprender in le PIE e su labor in ti-ci organisation, e anc un polemic analise del etica del peodofilie; e Michael Jackson’s Dangerous Liaisons, un studie in profunditá pri li intim relationes del cantator Michael Jackson con adolescent púeres. Il ha colaborat quam jurnalista in divers medies, publicant cronicas, essayes, critica de television e cinematographic e recensiones de libres. Il esset incarcerat tri vezes del britanic guvernament sub tre dubitosi acusationes.




#Article 159: Antwerpen (105 words)


Antwerpen es un cité in Belgia. It es situat in nord del land in li region Flandria.

Antwerpen have 502.604 habitantes e es detra li cité capital Bruxelles li duesim max grand cité de Belgia

Li cité es situat al fluvie Schelde e es 80 kilometres distant del Mare Nordic.

Li famosi pictor Peter Paul Rubens habitat e laborat in Antwerpen.

Antwerpen have un grand portu, quel es li triesim max grand portu de Europa. Li cité es anc un max important centre del munde por li fabrication e li comercie de diamantes.

In li annu 1920 evenit in Antwerpen li Olimpic Ludes del estive.




#Article 160: Alice Munro (201 words)


Alice Munro es un autoressa de Canada. Ella nascet li 10 de julí 1931 in Wingham (Ontario) in li provincia Ontario in Canada quam Alice Ann Ladlaw. In li annu 2013 ella ganiat li noble-premie de litteratura. Munro es conosset quam autora de curt racontas.

Quande ella havet 10 annus su matre maladijat a un rar forme del maladie Parkinson. Ella studiat jurnalisme al universitá de West-Ontario inter 1949 e 1951. Ma Alice Munro devet pro manca de pecunie finir su studie preliminarimen e ella maritat Jim Munro. Li cuple have quar filias, ma it divorciat in li annu 1972 e in li annu 1976 Alice Munro maritat li geograf Gerold Fremlin, qui morit in li april 2013.  

Ella publicat su unesim colection de novelles in li annu 1968 sub li nómine Dance of the happy shades (Li dansa del felici ombres). Til nun ella ha publicat deci colectiones de curt racontas e un roman. Li central tema del racontas de Munro es matres e filias. It es li unesim vez que un autor de Canada recive li nobel-premie de litteratura. Munro ganiat li premie in li etá de 82 e es sovent nominat quam un modern mastre de curt racontas. 




#Article 161: Braunschweig (101 words)


Braunschweig es un cité in Germania. It es situat in li nord del land in li pais federal Infra Saxonia.

It have 243.829 (2012) habitantes. Pos li cité capital Hannover es Braunschweig li duesim max grand cité in Infra Saxonia.

Braunschweig esset li hem-cité de Erich Weferling, li autor del planlingue Intal.

Li football-club Eintracht Braunschweig lude in li max alt german football-liga es in li annu 1967 champion de Germania.

Li New Yorker Lions Braunschweig es un del max successosi german club in li American Football e li basketball-club New Yorker Phantoms Braunschweig lude in li max alt german basketball-liga.




#Article 162: Organisation del Unit Nationes (149 words)


Li Organisation del Unit Nationes (OUN) es un international organisation de índependent states del munde. Secun li contracte del Organisation del Unit Nationes li central scopes del organisation es securar li pace mundal e li international colaboration.

Li Organisation del Unit Nationes esset fundat li 26-im de junio 1945 in San Francisco (Unit States de America) per 50 índependent states. Li Contracte del Organisation del Unit Nationes vale desde li 24-im de octobre 1945.

Hodie li Organisation del Unit Nationes have 193 membres.
Li centrale del organisation es situat in New York (Unit States de America).
Li actual General-Secretario del Organisaton del Unit Nationes es António Guterres (Portugal).
LI OUN usa six oficial lingues: angles, frances, hispan, russ, chinesi e arab.

Li Organisation del Unit Nationes have six central organes

Li special agenturas del Organisation del Unit Nationes es índependent organisationes quel coopera con li Organisation del Unit Nationes.




#Article 163: Chemnitz (116 words)


Chemnitz es un cité in Germania. It es situat in li ost de Germania in li país federal Saxonia.

Chemnitz have 241.210 (2012) habitantes e es detra Dresden e Leipzig li triesim max grand cité de Saxonia. 

Li cité have su nómine del fluvie Chemnitz. 

Chemnitz have li Technical Universitá Chemnitz con circa 10.000 studiantes.

Chemnitz esset por li unesim vez in li annu 1143 in un documente mentionat.

In li German Democratic Republica Chemnitz esset li sede del Districte Chemnitz.
Inter 1953 e 1990 quam li cité esset parte del German Democratic Republica it havet li nómine Karl-Marx-Stadt.  In un plebiscite in li annu 1990 75 percent del population votat por li old nómine Chemnitz.




#Article 164: ByeAlex (101 words)


ByeAlex (nascet quam Alex Marta) es un hungarian pop-musica cantator. Il nascet li 6-im de junio 1984 quam Alex Marta in Kisvárda (Hungaria). In li annu 2013 il representat Hungaria che li Eurovision Song Contest in Malmö (Svedia). Ta il atinget li finale in qual il esset ye li 10-im rang con li canzon Kedvesem.

Il comensat cantar in yun etá. ByeAlex studiat Kisvárda and Fényeslitke. Il ha un diploma de filosofie del universitá Miskolc. 

Con li canzon Kedvesem il esset selectet representar Hungaria che li Eurovision Song Contest in li annu 2013 i quel il finit ye li 10-im rang.




#Article 165: Castelle de Chillon (132 words)


Li Castelle de Chillon (francesi: Château de Chillon) es un aqua-castelle in Veyvaux (Svissia). It es situat quin kilometres sud-ost del cité Montreux sur un rocca-insul al ost-rive del Lago Lemanic.

Li castelle es un populari destination turistic. It consiste ex 100 divers edificies.

Li castelle esset mentionat por li unesim vez in li annu 1005. In li 12-im secul li Castelle de Chillon devenit un possession del Dinastie de Savoia. 

Li castelle esset conquestat del cité de Bern in li 1536. It esset li sede del sheriffes de Bern til 1733. 

Desde 1798 it es in li possession del Canton Waadt. Li castelle esset anc usat quam un prison.

Li castelle devenit populari in li annu 1816 per li poema The prisoner of Chillon (Li prisionario de Chillon) de Lord Byron.




#Article 166: John F. Kennedy (143 words)


John F. Kennedy, con plen nómine John Fitzgerald Jack Kennedy esset un politico del Unit States de America. Il nascet li 29-im de may 1917 in Brookline, Massachusetts e esset assassinat li 22-im de novembre 1963 in Dallas (Texas). John F. Kennedy esset li 35-im US-american presidente inter 1961 e su morte 1963.

John F. Kennedy esset membre del Democratic Partise del Unit States de America. Il esset til nu li sol catolic presidente del Unit States. Li funde de su assassination 1963 es til hodie disputat.

In maritat in li 12-im de septembre 1953 in Newport, Rhode Island li jurnalista Jacqueline Lee Bouvier. Li cuple havet u infantes Caroline Kennedy e John F. Kennedy jr., qui ja morit in li etá de du annes in li annu 1963.

John F. Kennedy havet mult éxter-marital relationes, anc con li famosi actoressa Marilyn Monroe.




#Article 167: Chac (184 words)


Chac es un lude strategic e tactic ludet de du persones. Chascun lusor have un gruppe de deci-sex chac-figuras o in li blanc o in li nigri color.

Li chascun figura-gruppe consiste ex un rey, un dama, du turres, du cavalles, du epíscopes e ott piones.

Li lude es ludet sur un chac-tabul quel consiste ex 64 quadrates. Li scope del lude es atinger que li rey del adversario ne posse plu escappar o mover. Un tal situation es nominat chac-matt.

On anc nómina chac li lude del reyes. Li nómine del lude es derivat ex li persian parol por rey chah. It es li max populari tabul-lude del munde.

Chac es anc aconosset quam sport. Li international organisation del chac nomina FIDE. Hay un championatu mundal de chac e mem un chac-olimpiade. Desde 2013 li champion mundal es li norvegian Magnus Carlsen. In novembre 2016 il defendet su titul successosimen contra Sergey Karyakin (Russia) in New York. Li ultim olimpiade esset ludet in 2016 a Baku, Azerbaidjan. Li Unit States de America vincet in li section apert, China in li section por féminas.




#Article 168: Magnus Carlsen (197 words)


Sven Magnus Øen Carlsen es un chac-grandmastro de Norvegia. Il nascet li 30-im de novembre 1990 in Tønsberg (Norvegia). Li 22-im de novembre 2013 il devenit in Chennai (India) li 13-im champion mundal de chac. 

Magnus Carlsen aprendet in li etá de quin annus chac de su patre. In li julí 1999 il ganiat su prim chac-torney. In li annu 2004 ja in li etá de 13 annus Carlsen devenit chac-grandmastro e Carlsen mem victet li ex-champion mundal Anatoli Karpov in un rapid-chess torney in Reykjavík (Island). E il partiprendet 2004 por li prim vez in li championatu mundal del chess.

In li annu 2010 Carlsen esset por li prim vez li númere 1 in li rangliste mundal des chess. In li annu 2013 il devenit mund-champion per un victorie in li finale contra Viswanathan Anand de India, quel esset til ti finale li actuel champion del munde.

Carlsen ludet in Germania in li Chac-Bundesliga de Germania. In li seson 2004/05 por li club Schachfreunde Berlin e inter 2006 e 2013 por li OSG Baden-Baden e in Francia por li club Clichy Echecs 92.

Il habita in Bærum (Norvegia), quel es situat 15 kilometres lontan de Oslo.




#Article 169: Sud-Ossetia (102 words)


Sud-Ossetia es un land situat in Europa. Li capital cité de Sud-Ossetia es Tskhinvali. 

Sud-Ossetia have 72.000 habitantes.

Sud-Ossetia esset un autonom territoria in Georgia. In li annu 1990 Sud-Ossetia declarat su índependentie de Georgia. Georgia ne reconosset li índependentie e considera Sud-Ossetia quam un parte de su territoria.

In li 2008 Georgia provat conquestar Sud-Ossetia con militari fortie. Ma Russia auxiliat li guvernament de Sud-Ossetia e Georgia devet retraer se.

Ye li 25-esim de august 2008 Russia reconosset li índependentie de Sud-Ossetia. Til nu quin states ha reconosset Sud-Ossetia quam índependent state: Russia 2008, Nicaragua 2008, Venezuela, Nauru 2009 e Tuvalu.




#Article 170: Dame (lude) (338 words)


Dame o lude de damas es un strategic tabul-lude por du lusores. It appartene al ludes con perfect immitation. Pro to es possibil strategies de lude, queles ne depende del hasard. In Russia e Nederland it existe quam professional sport.

 

On lude dame sur un tabul con alternant blanc e nigri quadratic campes. On usa tabules con 8×8, con 10×10 o mem con 12×12 campes.

Li figuras es rond e plat. Un lusor lude con nigri (o rubi), li altri con blanc figuras. Si on lude sur un 8×8-tabul, chascun lusor have 12 figuras; si on lude sur un 10×10-tabul, chascun have 20 figuras.

On lude solmen sur li nigri campes. Li figuras ea un camp in diagonal direction, ma solmen adavan. On deve saltar súper adversari figuras, si li secuent camp es ínoccupat. Li adversari figura es prendet del tabul. Si it es possibil, on deve continuar saltar. Secun quelc regulariums on deve anc retrosaltar, si possibil.

Si un figura attin’e li contrari final vice, it es promoet a un dame. On indica to, mettente un duesim figura sur it. Un tal dame posse ear in omni diagonal directiones, secun quelc regulariums mem un ínlimitat númere de campes. Ma in omni casu un dame deve atterrar rectmen pos un salta super un adversari figura.

Ante li comensa del lude, omni lusor distribue su figuras sur li unesim tri (8×8-tabul) o li unesim quar (10×10-tabul) vices. Li lusor con li nigri figuras comensa.

Li scope del lude es li ínmobilisation del adversari figuras.

Dame orígina supposibilmen in li annus 900 o 1000 in li sud de Francia. On usat li tabul de chac. Li regules es un adaption del lude alquerque.

Li unesim dame por computer ha esset programmat 1952 de Arthur L. Samuel, un explorator che IBM. It ha esset un del unesim lusori programmas por computeres. 2007 Jonathan Schaeffers e su collaboratores demonstrat, qualmen ili ha soluet li lude de dame per lor programma Chinook: Un perfect lude de ambi lusores conducte sempre a un patta.




#Article 171: Papere (112 words)


Paper (de latin papyrus, ex grec πάπυρος pápyros ‚papyric arbust‘) es un platt material, quel consiste ex fibres de plantes. Paper es format per siccation de un fibrin pasta sur un filtre. Li resultant fibrin feltre es presset e siccat.

On usa paper por scrir e printar sur it e por inpaccar alquó. Special paperes existe por hygienic, technic e decorativ scopes e por tapetes.

Hodie on producte paper normalmen ex cellulose o lignine. In europa li max important material-fonte es recycland paper self.

Secun li relation de masse a surface, on distin’e paper e carton.

Si on producte ex li material ne planes ma massiv objectes, on nómina it paper machat.




#Article 172: Latin (221 words)


Li latin lingue (lat. lingua latina) es un indo-europan linge, quel originarimen ha esset parlat del Latines, li habitantes de Latium con Rome quam centre. Li max tost attestas veni ex li 5m o 6m secul ante Christ. Desde li 3m secul a. C. existe plu long textus. Su plen form quam classic latin, li lingue ha attin’et in li unesim secul a. C.

Latin ha esset li official lingue del Roman Imperia e evoluet al dominant vehiculari lingue in li west del mediterraneic region. Ex li parlat vernaculari lingue, li vulgari latin, crescet li romanic lingues. Ma li latin del roman autores restat till li modern epocha li guidant lingue in litteratura, scientie, politica e ecclesie. Erudites quam Thomas de Aquin, Petrarca, Erasmus de Rotterdam, Luther, Copernic, Descartes o Isaac Newton scrit ovres in latin. Till li 19m secul li letiones in li tot europa ha esset fat in latin. In Polonia, Hungaria e in li Sacri Roman Imperia latin esset li official lingue. In millenes de pruntat paroles latin es present anc in non-romanic lingues quam german o anglés. Por li formation de nov termines on ancor hodie usa latin.

Pro su enorm significantie por li lingual e cultural evolution de europa, latin es instructet in mult scoles e universitates. Por quelc cursus es postulat un conossentie de latin.




#Article 173: Zrenjanin (144 words)


Zrenjanin es un cité de Serbia. It es situat in li nord del land in li autonom provincia Vojvodina. In hungarian li cité have li nómine Nagybecskerek e in german Grossbetschkerek.

It have 75.743 (2011) habitantes e es li triesim max grand cité del provincia Vojvodina e li sixesim max grand cité de Serbia. 

Li rivere Begej flue tra Zrenjanin.

Li cité esset mentionat por li unesim vez in li annu 1326 sub li nómine Becskerek. It esset un parte de Hungaria. Durant li regne del Habsburgeres li cité havet li nómine german nómine Großbetschkerek, li hungarian nómine Nagybecskerek e li serb nómine Veliki Bečkerek.

In li Reyatu Yugoslovia li cité recivet li nómine Petrovgrad.

In li annu 1946 li cité recivet li actual nómine Zrenjanin por honoror li local comandante del partisanes Žarko Zrenjanin. Pos li fine del comunisme Zrenjanin conservat ti nómine.




#Article 174: Ursula von der Leyen (189 words)


Ursula von der Leyen, nascet quam Ursula Gertrud Albrecht, es un feminin politico de Germania. Ella nascet li 8-im de octobre 1958 in Ixelles (Belgia). Von der Leyen es un membre del conservatic Cristan Democratic Partise de Germania. Desde li 1-im de novembre 2019 ella va esser li presidente del Europan Comission.

Ella nascet ye li 8-im octobre 1958 quam filia del ex-prim-ministre del german país federal Infra Saxonia Ernst Albrecht e de qui marita Heide Adele. Ella adultijat in Belgia.
Pos ella hat finit li scola Ursula von der Leyen studiat inter 1977 e 1980 economica in Göttingen e Münster. Ella ne finit li studie.
Poy ella studiat medicina in Hannover (Germania) e finit ti studie in li annu 1997. In li annu ella ganiat li universatari gradu del doctor del medicina.
In li annu 1986 ella maritat li professor de medicina Heiko von der Leyen e li pare have sett infantes (du filios e quin filias.
Inter 1992 e 1996 ella habitat in li Unit States de America.
Inter 1996 e 2002 ella laborat che li universitá de Hannover in li facultá de medicina quam scientific colaboratora,




#Article 175: Tonga (114 words)


Tonga es un state in Oceania. It es archipelago in li Pacific Ocean quel consiste ex 176 insules. Solmen 36 de ti insules es habitat. Li archipelago anc havet li nómine Li Insules del Amicitá (The Friendly Islands).

Tonga have 104.000 (2010) habitantes.

Li cité capital de Tonga es Nukuʻalofa.

It es li sol state de Oceania quel nequande esset colonisat del europan states.

Tonga es un parlamenatari monarchie. Li national parlament Fale Alea) have 26 membres. 17 membres es electet per li popul e 9 per li aristocratie.

Li max popular sport in Tonga es rubgy e li national team de Tonga es sub li max bon landes del munde in ti sport.




#Article 176: Mexico (145 words)


Mexico es un state in America del Nord. It es un federal republica, quel consiste ex 31 federal states. Li oficial nómine del state es Unit Mexican States.

It have 112.322.757 (2010) habitantes.

Li cité capital del land es Cité de Mexico.

Per un area de 1.972.550 quadrat kilometre Mexico es li 14-im max grand land del munde.

Mexico esset un colonia de Hispania. In li annu 1810 Mexico declarat su índependentie. Ma in facte it devenit índependent pos un guerre con Hispania in li annu 1821. In li annu 1823 Mexico devenit un republica.

Mexico es un presidential republica. Li presidente es electet directmen per li popul e es anc li chef del guvernament. Li parlament de Mexico have li nómine Congress del Union Mexico e consiste ex du domes. Li Dom de Deputates consiste ex 500 membres e li Senatu ex 128 membres.




#Article 177: Rosarium (217 words)


Un rosarium es un secuentie de pregas, in quel on voca al Matre de Deo, Sant María, qui es nominat mystic rose in li Lauretan litanie.

Por calcular li secuenties durant li pregada, on usa sovente un corde con gruppes de perles. Li perles consiste sovente ex ligne, ma on usa anc altri decorativ materiales. Anc ti corde es nominat rosarium.

On comensa per li signe del cruz, durant quel on prega: In li nómine del Patre e del Filio e del Santi Spíritu. Ámen. On adjunta li Credo e li prega: Glorie al Patre e al Filio e al Santi Spíritu. Quam it esset in li comensa tam anc nu e sempre e in secules de secules. (Durant li Glorie al Patre e al Filio e al Santi Spíritu on inclina li cap.)

Poy on prega un Paternóster e tri vez Ave María. Pos li ultim Ave María on adjunte Glorie al Patre etc.

Poy on prega quin gruppes de pregas. Omni gruppe es format per un Paternóster, deci vez Ave María e un vez Glorie al Patre.

In li unesim tri Ave María on inserte li secuent frases:

Poy on inserte un sam frase in omni deci Ave María de un gruppe. In chascun gruppe on medita un different mysterie del vive de nor Salvator.




#Article 178: Volgograd (126 words)


Volgograd es un cité in Russia. Inter 1925 e 1961 li nómine del cité esset Stalingrad. Desde li 2-im de februar 2013 li cité porta denov li nómine Stalingrad ye historic anniversaries.

Volgograd have 1.021.215 (2010) habitantes. It es li administrativ e economic centre del region Volga. It es situat al rive del fluvie Volga.

Li cité esset oficialmen fundet in li annu 1589 quam forteresse con li nómine Tsaritsyn. Ye li 10-im de april 1925 li cité recivet li nómine Stalingrad por honorar Josef Stalin. 

Inter 1942 e 1943 in Stalingrad evenit un del decisiv battallies del Duesim Guerre Mundal. Li defete del german armé in Stalingrad esset un torn-punctu in li Duesim Guerre Mundal.

In li annu 1961 li cité recivet li nómine Volgograd. 




#Article 179: Filia (113 words)


Filia es un feminin infante, un puella, un puella o un feminin animale. Un filia es li feminin genitura in un familie.

Li masculin contrarie de un filia es un filio.

In patriarchal societés li filias sovente have min jures quam li filios. In societés li genitores frequentmen prefere haver filios quam filias. In quelc societés li filia es mem vendit a su marito e ne have li jure decider self pri su futur marito.

Un anc usa li parol filia in li economie por firmas sovente li forme de un filiale. Un filiale o filia-firma es un firma, quel es fundat e quam sucursale de un matre-firma e es directet del matre-firma.




#Article 180: Brisbane (129 words)


Brisbane es un cité in Australia. It es li cité capital del país federal Queensland.

Li cité es situat in li nord-ost de Australia al costa del Pacific Ocean e al estuarie del fluvie Brisbane River.

Brisbane have 2.004.262 (2009) habitantes.

Brisbane esset fundat in li annu 1824 quam colonia de prisionarios sub li nómine Moreton Bay. Li colonia de prisionarios esset dissoluet in li annu 1859. Poy li cité recivet li nómine Brisbane secun li guvernator de New South Wales Sir Thomas Brisbane.
Pos li seperation de Queensland del país federal New South Wales Brisbane devenit in li annu 1859 li cité capital de Queensland. Ma solmen in li annu 1902 Brisbane recivet li plen jures de un cité.
In li annu 1988 evenit in Brisbane li Mund-Exposition.




#Article 181: Emmy von Rhoden (242 words)


Emmy von Rhoden, pseudonim de Emilie Auguste Karoline Henriette Friedrich nascet Kühne esset un german autoressa. Ella nascet li 15-im de novembre 1829 in Magdeburg (Germania) e morit li 7-im de april 1885 in Dresden (Germania).

Emmy von Rhoden esset li pseudonim de Emmy Friedrich. Ella nascet quam li filia del bankero August Friedrich Kühne e de qui marita Henriette Friederike nascat quam Rudeloff. In li etá de 25 annus Emmy maritat li autor e jurnalist Friedrich Friedrich. Li cuple havet un filio e un filia, qui plu tard devenit li autoressa Else Wildhagen.

Quande su marito devenit li chef-redactor del jurnale Berliner Gerichtszeitung ella translocat con su familie al capitale Berlin. In li annu 1872 Emmy von Rhoden translocat a Eisenach e inter 1876 e 1885 ella habitat e laborat in Leipzig. Ella passat li final periode de su vive in Leipzig ú ella morit 1885 in li etá de 55 annus.

Li litterari ovre de Emmmy von Rhoden consiste ex mult racontas e li roman Der Trotzkopf (Li obstinat flilia). Li libre esset publicat in li annu 1883 e in nov edition pos su morte 1995 e it devenit un grand successe. Der Trotzkopf apartenet al standard-libres por yun puellas e es ancor hodie conosset.

Pro li successe de ti roman Else Wildhagen, li filia de Emmy von Rhoden, publicat du sequent partes del roman Li obstinat puella. Li nederlandesi autoressa Suze la Chapelle-Roobol finit li cicle del obstinat puella.




#Article 182: Leo Tolstoy (262 words)


Leo Tolstoy o con plen nómine Lev Nikolayevich Tolstoy (russ: Лев Никола́евич Толсто́й) esset un russ autor. Il nascet li 9-im de septembre (28-im august) 1828 in Yasnaya Polnaya (Russia) e morit li  20-im de novembre (7-im de novembre) 1910 in Astapovo. Su long romanes Guerre e pace e Anna Karenina es classicos del realistic roman.

Tolstoi ha scrit sett romanes, quin novelles, mult curt-racontas, quelc teatrages e filosofic e pedagogic ovres.

Leo Tolstoy nascet quam filio del comto Graf Nikolai Ilyitsch Tolstoy (1794–1837) e princessa Volkonskaya. In li etá de 9 annus su ambi genitores morit. Li sestra de su patre devenit su gardera. 
Inter 1844 il comensat studiar oriental lingues in Kazan (Russia), ma il changat al jurisprudentien. Ma il ne finit su studies e forlassat li universitá in li annu 1847. Inter 1847 e 1851 il provat ameliorar li situation del paisanes sur li domene de su familie in Yasnaya Polnaya per reformes.
Inter 1851 e 1855 in servit in li armé del russian tsar e partiprendet in li guerres in li Caucás e in li Crimea-guerre.
Desde 1855 il habitat sur li domene in Yasnaya Polyana, Moskva e Sant Peterburg. 
In li annu 1862 il maritat Sofja Andrejewna Behrs. Li cuple havet 13 infantes.
In li sequant annus il scrit su du grand romanes Guerre e Pace (1862-1869) e Anna Karenina (1873-1878).
Desde 1881 il esset in un conflicte con li eclesia e il ocupat se con religiosi questiones. In li annu 1901 il esset excomuniet.
Leo Tolstoy ocupat se anc pri pedagogica e scrit manuales por infantes.




#Article 183: Epifanie (114 words)


Epifanie es un festa del cristianisme. It es celebrat ye li 6-im januar. On nomina ti festa anc Tri Sant Reyes, Die del tri reyes o teofanie.

Epifanie significa Aparerentie del Domino. Li festa honora li revelation que li filio del Deo Iesus es un hom

In li cristan eclesies del west li festa es dedicat al tri sagios ex li oriente qui hat secun li bible honorat li bebé Iesu e dat it donationes. In li cristian eclesies del ost on festa li baptisme de Iesu.

In Germania e Austria hay li more de stelle-cantatores. Infantes masca se quam li tri sant reyes Caspar, Melchior e Baltasar e canta canzones e colecte pecunie.




#Article 184: Prostata (190 words)


Li prostata es un glandulatri organ del mascules, e del mascul homes e del mascul mammiferes. It inveloppa li initial parte del uretre e apartene al classe del glandules in composit grappes. 

Anatomicmen, li prostata have li forme e li volumine de un castanie. Tamen su volumine varia secun li etá. Che li oldes it posse atinger li volumine de un ove de un gallina. It es trapassat per li canale de uretre e it da un passage al ejaculatori canales.

Fisiologicmen, it have un duplic function: Quam glandulatri organe it possede un propri secretion, li prostatic liquide. It es un liquide blancatri, spess, qual constitue quasi un lubrificant, ma quel ne possede un fecundant proprietá. In ultra it es un contrabile quel pulse in li canale de uretre li spermatic liquide.

Li morbes de prostata es sat frequent. Che li adult mannes on trova li acut prostatite e li prostatic abscesses debit, por li pluparte al gonococco. Li cronic prostatite de quel li cause es probabilmen li blenoragie. Che li mannes ha preterpassat li etá de quinanti annus, on trova li hipertrofie del prostata e li carcere del prostata.




#Article 185: Antananarivo (101 words)


Antananarivo es li cité capital de Madagascar. Li cité anc portat li nómine Tananarive e es sovente acurtat quam Tane.

It have 1.816.000 (2009) habitantes.

Antanarivo es situat in li centre del insul Madagascar in un montosi region e es sur un altore de 1435 metres súper li mare.

Antanarivo esset fundat in li annu 1625. Li nómine del cité significa Li cité del millene.

In li annu 1797 it devenit li capitale del Medina reyes.

Li franceses ocupat li cité in li annu 1895. Durante li frances regne til li índependentie in li annu 1960 Antanarivo havet li nómine Tananarive.




#Article 186: Mädchen (revúe) (182 words)


Mädchen (Puella) es un revúe por puellas e yun féminas in Germania. It es publicat in li german lingue e anc vendit in Austria e Svissia.

It es publicat chascun du semanes desde li annu 1976. Desde 2014 it es solmen publicat unvez chascun mensu, ma li númere del págines e anc li precie ha augmentat. Li scope-gruppe del jurnale es puellas in li etá inter 11 e 17 annus.

Inter 1976 e 2009 Mädchen esset publicat del firma Alex Springer Mediahouse in München (Germania). In li julí 2009 li jurnale esset vendit al firma Vision Media.

Li medial valore del printat jurnales por chascun edition esset 2013 112.633 exemplares.

Li temas de Mädchen es moda, cosmetic e novas pri famosi persones. Un grand tema es anc  personal consilies pri sexualitá e amore. Anc hay raporte pri social e actual temas.
Mädchen have anc inter altri por poemas, con litt obscur legendes e horoscopes

Mädchen anc have un internet págine con actual novas, internet-chat por consilie e  con un internet-comunitá. It es li sam in-linea comunitá quam li sestra-jurnales Yam! und Starflash.




#Article 187: Aarhus (118 words)


Aarhus es un cité in Dania. It es situat sur li peninsul Jutland in li ost del Region Midtjylland. Aarhus es situat al costa del Mare Baltic.

Li cité have 319.094 (2013) habitantes e es pos li capitale Kopenhagen li duesim max grand cité de Dania.

Desde li annu 1928 Aarhus have un universitá e have un mar-portu in li Kattegat.

Li nómine Aarhus, anc scrit Ẵrhus, significa inboccatura del fluvie. Li old nómine de Aarhus esset Aros.

Li cité esset fundat in li annu 770. Desde 948 Aarhus es sede de un episcopatu.

In li annu 2010 li consilie municipal de Aarhus decidet que li nómine del cité es nu scrit solmen Aarhus e ne plu Ẵrhus.




#Article 188: Helle Thorning-Schmidt (163 words)


Helle Thorning-Schmidt es un politico de Dania. Ella nascet li  14-im de decembre 1966 in Rødovre (Dania). Ella es li presidenta del partise Socialdemocrates e desde li 3-im de octobre 2011 li prim-ministre de Dania.

Helle Thorning-Schmidt nascet ye li 14-in de decembre 1966 de decembre 1966 Rødovre quam filia del docente de matematica che li universitá de Köbenhavn Holger Thorning-Schmidt e su marita Grete. Su genitores divorciat se quande Helle esset in li etá de 10 annus

Helle Thorning-Schmidt adultijat in Ishøj, un suburbe de Köbenhavn e finit ye 1985 li gimnasium de Ishøj.

Ella studiat political scienties che li Universitá de Köbenhavn e finit ti studies in li annu 1994. Pos su studies Helle Thorning-Schmidt laborat quam directoressa del secretariatu del danes socialdemocrates in Bruxelles (Belgia) in li Europan Parlament.

In li annu 1996 ella maritat Stephen Kinnock. Stephen Kinnock es li filio del ex-presidente del Labore Partise Neil Kinnock de Grand Britania. Li cuple have du filias, Johanna e Camilla.




#Article 189: Aalborg (111 words)


Aalborg anc scrit Ålborg es un cité in Dania. It es situat in li nord del peninsul Jylland al Limfiord.

Aalborg have 106.916 (2013) e es pos li capitale Köbenhavn, Aarhus e Odense li quarim max grand cité de Dania.

Li famosi brandy Aquavit productet in Aalborg.

Aalborg esset mentionat por li unesim vez in li annu 1040. Tande li cité havet li nómine Alabu. 

In li annu 1948 esset decidet que on deve scrir li nómine del cité Ålborg, ma in li annu 1984 li altri scrit-maniere del cité Aalborg esset oficialmen permisset.

Li max conosset sport-club del cité es Aalborg BK.
Anc li handball-club Aalborg DH es internationalmen successosi.




#Article 190: Handball (297 words)


Handball es un sport por truppes. Du truppes lude contra unaltru. Un truppe consiste in li handball ex sett lusores (un gol-gardero e six lusores sur li camp).

Un match de handball dura duvez triant minutes con un pause de 15 minutes.

Li scope del lude es jettar li balle con li manu in li goal del altri truppe. Li truppe quel ha jettat plu goales ha ganiat li match.

Hodie handball es preponderant ludet in li hall. Pro to on anc nomina li sport hodie hall-handball. Antey camp-handball, to es handball sub liber ciel esset plu difuset.

Li international organisation del handball es li International Handball Federation (IHF). 

Li lud-camp es 40 metres long e 20 metres larg e have un rectangulari forme.
Li goles es tri metres larg e du metres alt. Avan li goles es li gol-spacie. It consiste ex du quart-circles con un rádius de six metres. 
Li balle es plenat con aere e have un covritura ex cute o artificial materiale.

Handball es ludet de mannes e féminas e infantes. Li modern handball esset developat del instructora por gimnastica de Berlin (Germania) Max Heiser in li annu 1917. Heiser hat creat li lude por yun puellas. Li gimnastic-instructor Carl Schelenz, qui esset anc de Berlin, fat li sport plu atrativ por puéres e mannes.

Camp-Handball esset unvez in li annu 1936 parte del programma del Olimpic Ludes. 

Desde li Olimpic Ludes 1972 in München (Germania) handball in li hall es un olimpic sport. Poy li camp-handball perdit su important rol.

In li international handball-sport domina li europan landes. Éxter Europa handball es min populari.

Ma anc in Asia, Nord-Africa e Sud-America handbal es populari. In li 2013 Brasil devenit li unesim sudamerican champion de munde durante li mund-championatu de féminas in Serbia.




#Article 191: Lingue (143 words)


Lingue es sistema de signes por li comunication. It servi quam instrument de comunication inter membres de un comunité. Lingue es un unitá de regules e signes. 

Lingues existe ne solmen inter homes ma anc hay linguistic comunication inter animales e lingues por computatores.

Li scientie quel ocupa se pri li lingue es li linguistica.

On estima que hay hodie sur li munde ancor 6000 e 7000 singul lingues. On distinte inter natural lingues quel ha developat se durant millenes de annus in homan societés e artificial lingues e planlingues. Interlingue apartene al categorie de planlingues quam international auxiliari lingue.

On anc distinte natural lingues inter lingues e dialectes. Dialectes es solmen un regional variante de un lingue. Natural lingues ne es fix. Ili changea e developa se. Per li scrition de un lingue on posse  plu bon conservar e trandar un lingue.




#Article 192: Olimpic Ludes de hiverne 2014 (296 words)


Li XXII Olimpic Ludes de hiverne 2014 evenit inter li 7-im e li 23-im februar 2014 in Sotchi (Russia). It esset li 22-im Olimpic Ludes del hiverne. It es por li unesim vez que Olimpic Ludes de hiverne es arangeat in Russia.

Li Olimpic Ludes va haver du centres. Li competitiones sur glacie va evenir in li cité de Sotchi. Ta hay li Olimpic Stadion de Sotchi quel have un capacitá por 40.000 spectator. Li competetiones in li hockey sur glacie es arangeat in li Shaiba Glacie Arena e Bolshoy Glacie Palace. Li patinage artistic e li competitiones in shorttrack va evenir in li Patinage Palace Mont de Glacie e li competitiones in li patinage a rapiditá in li Aquil-Arena.

Li competitiones in Ski Alpin, Slittar, Bob-slitte, Skeleton, Biatlon, Ski-Freestyle e Ski Nordic va evenir in li village de montania Krasnaja Poljana. Krasnaja Poljana es situat sur un altore de 600 metres súper li mare. Li village es 40 kilometre distant del centre del Sotchi.

Sportistes ex 88 landes ha qualificat se con adminim un sportiste por li Olimpic Ludes de hiverne 2014. To vell esser plu quam alquande in li passate. Por li unesim vez partiprendet hivern-sportistes ex Malta, Ost-Timor, Paraguay, Zimbabwe, Togo, Tonga e li Britan Virgin-Insules.

Li sequent sportes esset parte del programma del Olimpic Ludes 2014 de hiverne. It evenity 92 competitiones in Sotchi. Por li unesim vez in li historie del Olimpic Ludes de hiverne un competition in li ski-saltation por féminas esset parte del oficial programma.

Deci-du landes ha qualificat se por li olimpic torney:
Russia, Finland, Tchechia, Svedia, Canada, Slovacia, USA, Norvegia, Svissia, Austria, Slovenia e Latvia.

Ott landes ha qualificat se por li olimpic torney:
Canada, USA, Finland, Svissia, Svedia, Russia, Japan e Germania

omni Resultates

omni Resultates




#Article 193: Krasnaja Poljana (126 words)


Krasnaja Poljana es un village in Russia. It es situat in li region Krasnodar. It es situat in li montania Caucás 40 kilometres distant del cité Sotchi. In Krasnaja Poljana evenit li ski-sport competitiones del Olimpic Ludes de hiverne 2014.

It es situat in li valley de Msymta e es situat sur un altore de 600 metres súper li mare. It es circumdat del montes del montania Caucás.

Krasnaja Poljana have 4598 (2010) habitantes.

Li village esset fundat in li annu 1869 con li nómine Romanowsk. Li nómine esset changeat in li annu 1923 in Krasnaja Poljana. Krasnaja Poljana significa rubi clariera o bell clariera.

It esset projectet que Krasnaja Poljana vell devenir un exclusiv centre del turisme por li sport hivernal pos li Olimpic Ludes.




#Article 194: Shche ne vmerla Ukraina (106 words)


Shche ne vmerla Ukraina (Ucraina ancor ne ha morit) es li himne national de Ucraina.

Li himne national de Ucraina have li nómine Sche ne vmerla Ukraina (Ucraina ancor ne ha morit). On canta hodie solmen li unesim strofe e duvez li refrane del canzon. Li textu del canzon esset scrit de Pavlo Chubynsky in li annu 1862 e li melodie de Mykhailo Verbytsky in li annu 1863.

Li tot canzon esset li himne national pos li índependentie de Ucraina in li annu 1991. Ma in li annu 2003 presidente Leonid Kuchma decidet que solmen li unesim strofe e li refrane es cantat quam himne national.

 




#Article 195: Karlsruhe (103 words)


Karlsruhe es un cité in Germania. It es situat in li sud-west de Germania in li país federal Baden-Württemberg. Karlsruhe es li cité capital del Districte Karlsruhe. It esset li cité capital del país federal Badenia til ti land devenit un parte de Baden-Württemberg.

In li west del cité flue li Rhen, quel es li frontiera inter li países federal Baden-Württemberg e Rheinland-Palatinia.

It have 296.033 (2012) e it es li duesim max grand cité de Baden-Württemberg detra li capitale Stuttgart.

Karlsruhe es li sede del German Federal Tribunale e del German Federal Constitutional Tribunale.

Li cité esset fundat in li annu 1715.




#Article 196: Aleksandr Lukashenko (292 words)


Aleksandr Lukashenko (con plen nónime Aleksandr Grigoryevich Lukashenko) es un politico de Bielorussia. It es desde li annu 1994 presidente de Bielorussia e guverna dictatorimen. On nómina le li final dictator de Europa.

Il nascet li 30-im de august 1954 in Kopys (Soviet-Union, hodie: Bielorussia).

Il studiat agricultura al Agricultural Academie Horki (Bielorussia e historie al Pedagocic Alt-scola in Mahiljou.

Pos to il devenit un secretario del Comunist Partise del Soviet-Union. Il esset contra li reform-politica del general-secretario Mikhail Gorbatshev.

In li annu 1994 Aleksandr Lukashenko esset electet quam presidente de Bielorussia quam índependent candidate e es presidente desde li 20-im de julí 1994. Il transformat li land in un personal dictatura con strett relationes con Russia.
Il ignorat e changeat li constitution secun su vole e lassat se electer in manipulat electiones in li annus 2001, 2006 e 2011. Lukashenko persecutet su political adversarios. Quelc states e organisationes fa Lukashenko responsabil por li mortation de jurnalistes e political oponentes.

Pro su índemocratic politica Lukashenko ha isolat su land de Europa e il es politicmen e economicmen totmen dependent de Russia. Li Europan Union ha interdictet Lukashenko intrar in li membre-states del Europan Union.

Lukashenko ne ha fundat un political partise. Li max important organisationes, queles suporta le, es li organisation Belaja Rus e li yunitá-organisation Belorussian Republican Union de Yunitá.

Lukashenko self vide e nómina se бацька (papá). Il prefere li russ quam lingue e ne parla e ne suporta li national lingue de su país bielorussian. Hodie il vive separat de su vice e il have un triesim filio Nikolay con un altri fémina.
Aleksandr Lukashenko ama e suporta li sport. Il esset anc presidente del National Olimpic Comité de Bielorussia e su preferet sport es li hockey sur glacie. 




#Article 197: Anna Seidel (127 words)


Anna Seidel es un sportista de Germania in li sport hivernal shorttrack. Ella nascet li 31-im de marte 1998. Ella partiprende in li etá de 15 annus in li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi (Russia).

Quam infanta ella comensat in li atletica, ma transfertet in li etá de nin annus al sport hivernal shorttrack. In li seson 2007/2008 ella fat su prim competitiones in ti sport.

In li annu 2013/2014 ella partiprendet in li unesim competitiones in li bocale mundal de shorttrack. Ella esset ja in li decembre 2013 nominat por li Olimpic Ludes de hiverne 2014 del German National Olimpic Comité.

Anna Seidel es scolera in li sport-gimnasium de Dresden (Germania). Ella anc exerci in Dresden e ella esset membre del sport-club ESV Dresden.




#Article 198: Sport hivernal (112 words)


Sport hivernal anc nóminat sport de hiverne es sportes queles es practicat sur glacie o nive. Longmen on posset practicar ti sportes solmen in li hiverne. Ma hodie hay modern glacie-halles e ski-halles on posse exercir les in chascun seson.

Malgré to li sport hivernal concentra se al landes de Europa e America del Nord. Anc in quelc landes de ost-Asia sport hivernal es practicat e populari. Pro climatic conditiones sportal hivernal es poc til totmen ne difuset in Africa, America del Sud e Oceania in mult landes de Asia.

Desde li annu 1924 hay Olimpic Ludes de hiverne. 

Hay li sequent sportes hivernal queles es parte del programma de Olimpic Ludes.




#Article 199: Vanessa-Mae (222 words)


Vanessa-Mae (nascet quam Vanessa-Mae Vanakorn Nicholson) es un famosi violinista del Reyatu Unit de chinesi -thailandesi origine. Ella nascet li 27-im de octobre 1978 in Singapor. Vanessa-Mae es anc sportista e partiprende quam unesim fémina de Thailand al Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi (Russia) in li ski alpin.

Vanessa-Mae es li infanta de un thailandesi patre e un chinesi matre. Ella esset adoptet de su stif-patre Graham Nicholson pos li separation de su genitores de su step-patre. Vanessa-Mae tranlocat a London Reyatu Unit e recivet li civité del Reyatu Unit. Desde 2009 ella habita in Zermatt (Svissia).

Ella comensat luder piano ja in li etá de tri annus e violine in li etá de sett annus. In li etá de deci annus ella ludet con li London Filharmonic Orcheste e Vanessa-Mae esset acceptet un annu plu tard in li Royal College of Music in London. 

Ella registrat in son desde 1990 mult discos e compact-discos.

In li annu 2006 ella esset por li unesim vez in Zermatt (Svissia) e comensat skiar. Ella qualificat se quam unesim fémina de Thailand por li Olimpic Ludes de hiverne. Ella va startar che li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in in Sotchi (Russia) in li disciplines del ski alpin slalom e gigante-slalom. Ella posse startar por Thailand pro que su patre es de Thailand.




#Article 200: Milo Đukanović (264 words)


Milo Đukanović es un politico de Montenegro. Il nascet li 15-im de februar 1962 in Nikšić (Montenegro). Il es li actual presidente de Montenegro e il domina li political vive de Montenegro desde li annu 1991. Il es desde li annu 1997 presidente del Democratic Partise de Socialistes (DPS). Il es anc egardat quam patre del índependentie de Montenegro in li annu 2006. 

Li oposition acccusa Milo Đukanović esser responsabil por li contrabande de cigarettes, ma til nu nequó in ti direction es pruvat. 

Til li 1996 Đukanović esset un adherente del serbian presidente Slobodan Milošević. In ti témpore de Đukanović suportat li idé de un strett alliantie inter Serbia e Montenegro.

Desde 1996 Đukanović volet que Montenegro un índependent state e dissolue chascun statal ligament con Serbia. In li annu 2006 il realisat ti political idé per un plebiscite in Montenegro.

Milo Đukanović nascet quam filio del judico Radovan Đukanović e del infirmiera Stana. Il have un plu yun fratre Aco Đukanović e un plu old sestra Ana.

Milo Đukanović es maritat con Lidija Đukanović nascet Kuč e li cuple have un filio Blaža.

In li annu 1979 devenit Milo Đukanović un membre del comunist partise Yugoslavian Comunist Liga. Il studiat in Podgorica economie. Il es 1,96 metre alt e lude basketballe. 

In li annu 1986 Đukanović devenit un membre del directoratu del Alliantie del Socialist Yunesse in Montenegro e 1988 il devenit un membre in li Central Comité del Yugoslavian Comunist Liga de Montenegro. Li Yugoslavian Comunist Liga de Montenegro changeat in li annu 1991 su nómine in Democratic Partise de Socialistes.




#Article 201: Bashar al-Assad (106 words)


Bashar al-Assad es un politico de Siria. Il nascet li 11-im de septembere 1965 in Damascus quam filio del presidente Hafiz al-Assad. Pos li morte de su patre il devenit in li annu 2000 li presidente de Siria.

Desde li 18-im de junio 2000 Bashar al-Assad es anc general-secretario del Baath Partise, quel domina li political vive de Siria.

Desde li annu 2011 Il prova con violentie supresser li insurection contra su regnantie per violentie.

Bashar al-Assad es quam su patre Hafiz al-Assad adherent del religion de Alawites.

Bashar al-Assad es desde li decembre 2000 maritat con Asma Fauaz al-Akhras e li cuple have tri infantes.




#Article 202: Matteo Renzi (144 words)


Matteo Renzi es un politico de Italia. Il nascet li 11im de januar 1975 in Firenze (Italia). Desde li februar 2014 il es li prim-ministre de Italia. Con 39 annus Renzi es li max yun prim-ministre de Italia til nu.

Matteo Renzi studiat jurisprudentie in li universitá de Firenze e finit it in li 1999. Pos li studie il laborat in li marketing firma de su familie. Desde 1999 il es maritat e il have tri infantes.

Matteo Renzi es membre del Partise Democratic desde su fundation in li annu 2007. Inter 2004 e 2009 il esset li presidente del Region Firenze e desde 2011 il es borgomastro de Firenze. In li decembre 2013 il esset electet quam presidente del Partise Democratic in vice de Enrico Letta. Pos ti defete Letta retirat se ex li oficie del prim-ministre e Matteo Renzi devenit su successor.




#Article 203: Facebook (114 words)


Facebook es un social retage in li internet. It esset fundat ye li 4im de februar 2004 del studiantes Dustin Moskovitz, Chris Hughes, Eduardo Saverin e Mark Zuckerberg.

Hodie it have plu quam 1,23 milliarde membres. 

Li firma Facebook Inc., quel have su sede in Menlo Park (California, Unit States de America), provide Facebook.

Facebook significa Libre de facies e it es un platform por social contactes e activitás in li internet. Li internet-págine de Facebook es inter li max populari locos in li internet.

Facebook es sovent criticat pro su negligentie del protection del personal datas del su membres. In facte Facebook gania mult pecunie per li vende del datas de su usatores.




#Article 204: Arseniy Yatsenyuk (141 words)


Arseniy Yatsenyuk (plen nómine Arseniy Petrovych Yatsenyuk) es un politico de Ucraina. Il esset desde li 27-im de februar 2014 e li 24-im de julí 2014 temporari prim-ministre de Ucraina. Il esset un membre del partise Patria (Batkiwschtschyna), ma in li annu 2014 il abandonat ti partise e fundat li partise Popul Fronte. Li 12-im de septembre 2014 il esset electet quam presidente del Popul Fronte e devenit denov prim-ministre. Li 10-im april 2016 il demisset quam prim-ministre.

Arseniy Yatsenyuk nascet li 22-im de may 1974 in Chernivtsi (Ucraina).

Yatsenyuk studiat jurisprudentie in Chernivtsi inter 1992 e 1996 e anc economie. Il esset presidente del jure-firma Yurek ltd. in Chernivtsti inter 1992 e 1997. Inter 1998 e 2001 il laborat in li Avalbank in Kiev.

Yatsenyuk es maritat e have du filias. Il es catolico quam membre del Ucranian Grec-Catolic Eclesie.




#Article 205: Laim (135 words)


Laim es un del 25 districtes del german cité München, quel es li cité capital del país federal Bavaria. 

It es situat in li west de München e have 53.359 (2012) habitantes

Laim existe plu long quam München quam índependent village. It esset mentionat in historic documentes por li unesim foy inter 1047 e 1053 quam loco leima.

Por li developament e crescentie del population li ferroviar station de manovra in li annu 1892 esset tre important. In li annu 1890 Laim ancor havet solmen 290 habitantes e til li annu 1901 it esset ja decivez plu habitantes. 

In li annu 1900 Laim devenit un parte de München. In li medie del annus 1990 li ferroviari station de manovre esset dissoluet.

Laim have un districte comité con 25 membres quel es electet chascun six annus.




#Article 206: Venezia (162 words)


Venezia es un cité in Italia. It es li cité capital del Region Venezia. It es situat in li nord-ost de Italia. Li cité es anc nóminat La Serenissima (li serenissim). Li historic centre de Venezia es situat sur quelc insules in li Lagun de Venezia. In li lagun hay 118 insules.

Venezia have 259.263 (2012) habitantes.

Hodie li turisme lude un tre important rol por li economie del cité.

Li cité esset til li annu 1797 li cité capital del Republica Venezia e esset un del max grand cités de Europa. Til 16im secul Venezia esset un del important comercie-cités del munde. It have su propri colonial imperie un propri flotte militari e comcercial. 

Li cité esset un centre de arte e cultura.

Inter 1798 e 1805 it apartenet a Austria. Pos to Venezia esset un parte de Francia til 1815 e denov inter 1815 e 1861 it devenit un parte Austria. Desde li annu 1866 Venezia esset parte de Italia.




#Article 207: Hubert Aiwanger (187 words)


Hubert Aiwanger es un politico de Germania. Il nascet li 26im de januar 1971 in Ergoldsbach (Germania). Aiwanger es li presidente del Partise Líber Electores, presidente del Federal Asociation del Líber Electores, li presidente del Líber Electores de Bavaria e desde li novembre 2018 vice-prim-ministre e ministrie por economie, li developament del land e energie de Bavaria.

Aiwanger es farmero e studiat pos li scola in Weihenstephan (Germania) agricultura e finit su studies diplom-ingeniero de agricultura. Aiwanger havet un stipende del Fondation Kurt Seidl, quel es proxim del partise Cristian Social Union.

Aiwanger es in un relation con Tanja Schweiger, qui es anc um membre del parlament de Bavaria por li Líber Electores de Bavaria. Li cuple have un comun infante.

Aiwanger have un critical opinion pri li comun europan valuta Euro. Il cooperat til li annu 2013 con li professor por economie Bernd Lucke, qui nu ha fundat con li partise Alternative por Germania su propri partise.

Aiwanger vole etablisser li movement de Líber Electiones quam alternative in tot Germania por li electores del conservativ-liberal partise. Ti position es disputat in quelc organisationes del Líber Electiones.




#Article 208: Tchecoslovakia (209 words)


Tchecoslovakia o anc scrit Tchecoslovacia esset un state in Europa. It existet inter 1918 e 1938 e denov inter 1945 til 1992. Pos to it disoluet se totmen in li du soveran states Tchechia e Slovacia.

Li cité capital esset Praha e it havet 15,7 miliones habitantes.

Tchecoslovakia esset format in li annu 1918 pos li Unesim Guerre Mundal ex territories del Austrian-Hungarian Imperie. Li land consistet ex diferent national gruppes. 

In li annu 1938 Tchecoslovakia esset ocupat del nationalsocialistic Germania. Sub li pretexte del protection del german minoritá in li Sudetenland li nationalsocialistes ocupat li land. Li Sudetenland, Bohemia e Moravia devenit partes de Germania. Slovacia devenit per li auxilie de Germania un quasi soveran state.

Pos li defete de Germania in li Duesim Guerre Mundal Tchecoslovakia esset reestablisset quam state. Li german population esset expulset ex li land. Inter li protection del Soviet-Union Tchecoslovakia devenit un comunistic state e membre del Pacte de Warshzawa.

Pos li fine del comunisme in Europa in li annus 1989/1990 Tchecoslovia devenit un parlamentari democratie. Ma li conflictes inter su du partes Tchechia e Slovacia crescet e pro to on decidet dissoluar pacificmen li comun state in li annu 1991. Ye li 1im de januar 1992 Tchechia e Slovacia devenit índependent states. 




#Article 209: Hashim Thaçi (101 words)


Hashim Thaçi es in politico de Kosovo. Il nascet li 24im de april 1968 in li village Burojë (Kosovo) e es desde li 7-im de marte 2016 presidente de Kosovo. Inter li annus  2008 e 2014 il esset li unesim prim-ministre del índependent state Kosovo. Inter li decembre 2014 e li marte 2016 Thaçi esset  ministre por externi aferes de Kosovo.

Hashim Thaçi studiat historie in li unversitá de Priština. Il es maritat e have un filio.

Li UÇK transfomat se in li political partise Democratic Partise de Kosovo (PDK) e Hashim Thaçi es desde su fundation li presidente del PDK.




#Article 210: Connacht (109 words)


Connacht, irlandesi Connachta es un del quar historic provincias de Irland. Li nómine significa li descendentes de Conn. 

It have 542.039 habitantes (2011) e have un area de 17.713 quadrat-kilometres. Li max grand cité de Connacht es Galway.

Connacht es situat in li nord-west del insul Irland e consiste ex li Comtia Galway, li Comtia Mayo, li Comtia Sligo, li Comtia Leitrim e li Comtia Roscommon. Ma hodie li provincias de Irland ne plu have un importantie por li administration del país.

Connacht lude un important rol in li mitologie de Irland.

Til li 9-esim secul Connach consistet ex pluri índependent reyatus, nominat Lúighne, Uí Maine, e Iarthar Connacht.




#Article 211: Munster (132 words)


Munster, irlandesi An Mhumhain o Cúige Mumhan, es un del quar historic provincias de Irland. Li provincia es nóminat secun li old celtic deessa Muma.

It have 1.243.726 habitantes (2011) e have un area de 24.608 quadrat-kilometre. Li max grand cité de Munster es Cork. Limerick e Waterford e altri important centres del provincia

Munster es situat in li sud del insul Irland e consiste ex li Comtia Cork, li Comtia Clare, li Comtia Kerry, li Comtia Limerick, li Comtia Tipperary e li Comatia Waterford. Ma hodie li provincias de Irland ne have un plu un importantie por li administration del país.

In li historie esset tri reyatus sur li territoria de Munster: Ormond (irlandesi:. Urmhumhain) in li ost, Desmond (irlandesi: Deasmhumhain) in li sud e Thomond (irlandesi: Tuadhmhumhain) in li nord.




#Article 212: German Democratic Republica (108 words)


Li German Democratic Republica, o curt GDR e anc nominat  Ost-Germania, esset un state in Europa in li ost de Germania inter 1949 e 1990.

Li cité capital del German Democratic Republica esset Ost-Berlin.

In li annu 1988 li GDR havet 16,675 habitantes.

In li annu 1949 li German Democratic Republica esset fundat ex li territoria de Germania quel esset ocupat in li Duesim Guerre Mundal per li Soviet Union.

Li GDR havet un comunistic political sistema. Pos li fine del comunisme e mass-protestes li German Democratic Republica reunit se con Federal Republica de Germania.

Li dominant political partise esset li comunistic Socialist Partise del Unitá de Germania.




#Article 213: Canton Posavina (106 words)


Li Canton Posavina (in bosnian: Posavski kanton e in croatian Županija Posavska) es un del deci cantones del Federation Bosnia e Herzegovina, quel es un del du entitetes del state Bosnia e Herzegovina. It es situat in li nord-ost e Posavina significa Li valley del Sava. Li Canton Posavina contene solmen un parte del historic region Posavina.

Li canton esset creat in li annu 1995 per li Tractate de Dayton. Li Canton Posavina con un area de 324,6 quadrat-kilometre es li max litt del deci cantones.

Li Canton Posavina have 48.089  (2013) habitantes.

Li cité capital del canton es Orašje e li canton have tri municipies.




#Article 214: Canton Zenica-Doboj (111 words)


Li Canton Zenica-Doboj (in bosnian: Tuzlanski kanton) es li quaresim del deci cantones del Federation Bosnia e Herzegovina, quel es un del du entitetes del state Bosnia e Herzegovina. It es situat in li centre del land es es nóminat secun li cités Zenica e Doboj, benque Doboj es situat in li Republika Srpska e li cité ne es un parte del canton. 

Li canton esset creat in li annu 1995 per li Tractate de Dayton. Li Canton tuzla have un area de 3.343,3 quadrat-kilometre.
Li Canton Zenica-Doboj have 385.067 (2013) habitantes. Li majorité del habitantes es bosniakes.

Li cité capital del canton es Zenica e li canton have deci-du municipies.




#Article 215: Canton Bosnian-Podrinje (161 words)


Li Canton Bosnian-Podrinje (in bosnian Bosansko-podrinjski kanton e in croatian Bosansko-podrinjska županija) es li quinesim del deci cantones del Federation Bosnia e Herzegovina, quel es un del du entitetes del state Bosnia e Herzegovina. It es situat ost del cité capital de Bosnia e Herzegovina Sarajevo. On anc nómina ti canton secun su cité capital Canton Goražde. Li canton es nóminat del historic region Podrinje, ma solmen un parte del region es parte de Bosnia e Herzegovina. Li altri parte del region Podrinje apartene a Serbia. Li nómine Podrinje es derivat del fluvie Drina.

Li canton esset creat in li annu 1995 per li Tractate de Dayton. Til li annu 2001 it nóminat Canton Goražde-Podrinje. Li Canton Bosnian-Podrinje es con un area de 504,6 quadrat-kilometre un del min grand cantones.

Li Canton Bosnian-Podrinje have solmen 25.336 (2013) habitantes, quel li minim númere del habitantes de omni deci cantones. 

Li cité capital del canton es Goražde e li canton have tri municipies.




#Article 216: Canton Central-Bosnia (103 words)


Li Canton Central-Bosnia (in bosnian Srednjobosanski Kanton, in croatian: Srednjobosanska županija) es li sixesim del deci cantones del Federation Bosnia e Herzegovina, quel es un del du entitetes del state Bosnia e Herzegovina. It es situat in li centre de Bosnia e Herzegovina.

Li canton esset creat in li annu 1995 per li Tractate de Dayton. Li Canton Bosnian-Podrinje have un area de 3189 quadrat-kilometre.

Li Canton Central-Bosnia have 273.149  (2013) habitantes. Li canton es secun national gruppes mixtet inter bosniakes e croates. Pro to it havet un special statu.

Li cité capital del canton es Travnik e li canton have deci-du municipies.




#Article 217: Travnik (103 words)


Travnik es un cité in Bosnia e Herzegovina. It es situat in li centre del land e apartene al Federation Bosnia e Herzegovina. Travnik es li cité capital del Canton Central-Bosnia.

Li cité have 57.543 (2013) habitantes e es situat in li Valley de Lašva inter li montes Vlašić e Vilenica in un distantie de circa 90 kilometre nord-west del cité capital Sarajevo.

Durant li era del Otoman Imperie Travnik esset inter 1697 e 1850 li cité de residentia del guvernator del sultan. Li famosi autor Ivo Andrić, qui nascet in Travnik, ha descrit ti periode in su roman Li cronicas de Travnik.




#Article 218: Canton Herzegovina-Neretva (127 words)


Li Canton Herzegovina-Neretva (in : Hercegovačko-neretvanski kanton) ) es li settesim del deci cantones del Federation Bosnia e Herzegovina, quel es un del du entitetes del state Bosnia e Herzegovina. It es situat in li sud-west de Bosnia e Herzegovina. It es nóminat secun li region Herzegovina e li fluvie Neretva.

Li canton esset creat in li annu 1995 per li Tractate de Dayton. Li Canton Bosnian-Podrinje have un area de 4401 quadrat-kilometre. It es li sol territorie de Bosnia e Herzegovina, quel have un accesse al mare in Neum.

Li Canton Central-Bosnia have 236.278 (2013) habitantes. Li canton es secun national gruppes mixtet inter croates e bosniakes. Pro it have un special statu. 

Li cité capital del canton es Mostar e li canton have nin municipies.




#Article 219: Široki Brijeg (128 words)


Široki Brijeg es un municipie e un cité in Bosnia e Herzegovina. It es situat in li sud-west del land e apartene al Federation Bosnia e Herzegovina e es li cité capital del Canton West-Herzegovina. Inter 1945 e 1990 li cité havet li nómine Lištica secun li fluvie, quel flue tra lit cité. Li ho-nómine del cité Široki Brijeg significa Larg coline.

Li municipie Široki Brijeg have 29.809 (2013) habitantes e li max grand parte del population es croates. Li cité self have circa 7000 habitantes.

Li cité es famosi pro li monastere de franciscanes, quel es anc li simbol de Široki Brijeg. Li monastere esset fundat in li annu 1845.

Široki Brijeg es li hem del successosi football-club NK Široki Brijeg e del basketballe-club HKK Široki Brijeg.




#Article 220: Canton Sarajevo (115 words)


Li Canton Sarajevo (in bosnian Sarajevski kanton e in croatian Sarajevska županja) es li ninesim del deci cantones del Federation Bosnia e Herzegovina, quel es un del du entitetes del state Bosnia e Herzegovina. It es situat in li centre del land es es nóminat secun li cité capital de Bosnia e Herzegovina Sarajevo. Li Canton Sarajevo consiste ex li cité Sarajevo e su circumité.

Li canton esset creat in li annu 1995 per li Tractate de Dayton. Li Canton tuzla have un area de 1.276,9 quadrat-kilometre.
Li Canton Sarajevo have 438.443  (2013) habitantes.

Li cité capital del canton es Sarajevo e li canton have nin municipies. Li cité Sarajevo self consiste ex quar municipes.




#Article 221: Canton Livno (110 words)


Li Canton Livno, anc nóminat Canton 10, West-Bosna o Herceg-Bosna es li decesim del deci cantones del Federation Bosnia e Herzegovina, quel es un del du entitetes del state Bosnia e Herzegovina. It es situat in li sud-west de Bosnia e Herzegovina. Li Canton Livno consiste ex li west de Bosnia e li nord-west del region Herzegovina.

Li canton esset creat in li annu 1995 per li Tractate de Dayton. Li Canton Livno have un area de 4.934,9 quadrat-kilometre.

Li Canton Livno have 90.727 (2013) habitantes. Li canton es secun national gruppes mixtet inter bosniakes e croates. 

Li cité capital del canton es Livno e li canton have six municipies.




#Article 222: Districte Brčko (189 words)


Li Districte Brčko es un autonom territorie in li nord-ost del state Bosnia e Herzegovina. Li districte formalmen apartene a ambi entitetes Republika Srpska e Federation Bosnia e Herzegovina.

Li Districte Brčko have un area de 493 quadrat-kilometre e 93.028 (2013) habitantes. Li cité capital del Districte Brčko es li cité Brčko. Li districte consiste ex li cité Brčko e su circumitá.

Secun li Statut del Districte Brčko it es unit administrativ unit de local self-administration sub li soveranitá del state Bosnia e Herzegovina. Li Districte Brčko have un propri mult-etnic administration, policie e justicie. Li districte ne have propri simboles, ma usa les del state Bosnia e Herzegovina.

In li Guerre intern de Bosnia e Herzegovina li terrorie de municipie Brčko esset dividet inter li armés del Republika Srpska e l armé de Republica Bosnia e Herzegovina. Li coridor de Brčko havet un grand strategic importantie in li guerre intern.

Li districte esset creat un international arbitrage in li annu 1999 pro que li territorie esset disputat inter li du entitetes Republika Srpska e li Federation Bosnia e Herzegovina. Oficialmen it esset fundet li 8-im de marte 2000.




#Article 223: Brčko (136 words)


Brčko es un cité in Bosnia e Herzegovina. Li cité es su circumité forma li autonom Districte Brčko, quel apartene formalmen a ambi li entitetes Republika Srpska e Federation Bosnia e Herzegovina.

Brčko es situat in li nord-ost de Bosnia e Herzegovina al inboccatura del fluvie Sava.

Li cité have 93.028 (2013) habitantes.

In li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina inter 1992 e 1995 havet li cité un grand strategic importantie pro que li territorie del cité es li sol ligament inter li ost e li west del Republika Srpska. Evenit grav luctes por li possession de Brčko. Pos li guerre intern on decidet que li cité apartene quam condominia a li ambi entitetes Republika Srpska e Federation Bosnia e Herzegovina.

Li national e international successosi volleyball-club de féminas ŽOK Jedinstvo Brčko es de Brčko.




#Article 224: Carl-Erik Sjöstedt (161 words)


Carl-Erik Sjöstedt esset un Interlingueiste e matematico de Svedia. Il nascet in li 31 de julí 1900 in Eskilstuna (Svedia) e morit li 2 de august 1979 in Uppsala (Svedia). 

Sjöstedt esset doctor de matematico e li vice-director del Direction National de Education de Svedia.

Sjöstedt studiat matematica in Uppsala. Il fat un dissertation e devenit doctor de matematica. Il laborat quam instructor in scolas. Inter 1939 e 1962 il esset li director del departement por li education in in Direction National de Education de Svedia.

In li annu 1928 Carl-Erik Sjöstedt fundat li Sved Occidental-Federation e in editoría Föreningen Svenska Occidentealförlaget, quel publicat libres e jurnales in Interlingue. Il fat mult propaganda in li medies por Interlingue.

Il li annu 1968 Sjöstedt publicat un li grand ovre Le Axiome de Paralleles de Euclides a Hilbert. Ti voluminosi ovre have presc 1000 págines e es un enciclopedie de matematica con original documentes quam facsimiles. Ma omni documentes esset traductet in Interlingue.




#Article 225: Andrej Kiska (123 words)


Andrej Kiska es un politico e interprensor de Slovakia. Il nascet li 2 februar 1963 in Poprad (hodie: Slovakia) e esset inter li 14 de junio 2014  e li 15 de junio 2019 presidente de Slovakia. Kiska ne esset un membre de un political partise durant li témpor de su presidentie. In li annu 2019 Andrej Kisa fundat li partise Por li Homes.

Kiska studiat electrotecnica in Bratislava (Slovakia). Pos su studie il laborat in un firma por energie. In li annu 1990 il emigrat al Unit States de America. Pos su retorn il fundat li credit institutes Tatracredit, Triangel e Quatro. In li annu 2005 il vendit su actiones in ti firmas.

Kiska es maritat e have du filios e du filias.

 




#Article 226: Hockey sur terre (363 words)


Hockey sur terre o anc nóminat hockey sur gazon es un sport por truppes. It es ludet sur gazon, hodie inter omnicos sur un artificial gazon ex artificial materiales.

Li nómine hockey es derivat ex li frances parol hoquet por un baston de pasteros.

Desde 1908 es Hockey sure terre un olimpic sport por mannes e desde 1980 anc por féminas. Li international association de hockey sur terre es li Federation International de Hockey.

In un match de hockey du truppes ludet contra unaltru. Un truppe consiste ex 11 lusores, un gol-gardero e deci camp-lusores. Ma chascun truppe have anc quin lusores de substitution. On posse changear li lusores quant sovente on vole.  Li scope del lude es tirar un balle in li gol del altri truppe. Li camp de hockey es 91 metre long e 55 metre larg per un baston. Un match de hockey dura duvez 4X15 minutes con un pause de 15 minutes e du pauses de 2 minutes.

Hockey sur terre es un lude sin corporal ataccas. Goles es solmen valid si li balle es tirat ex li tira-circul. Li gol have un altore de 2,14 metre.It es solmen permisset usar li plan látere del hockey-baston por tirar. It ne es permisset li balle altmen tirar si it deveni dangerosi un altri lusor. It ne es permisset tuchar li balle intentionalmen per li córpore, solmen por li gol-garderos.

Hockey sur terre quam modern sport esset creat in Anglia. In li annu 1852 esset publicat li unesim oficial regules. In li annu 1849 esset fundat in Blackheath in li sud-ost de London in Anglia li unesim hockey-club del munde. 

Hockey sur terre divulgat se de Anglia in li colonies del Britan Imperie e in central-Europa. Li max successosi hockey-nationes es Pakistan, India, Australia, Anglia, Nederland e Germania. 

Hodie li Federation International de Hockey have 128 membres in quin continentes. 

Li max grand international hockey sur terre competitiones es li Olimpic Ludes e li Championatu mundal del hockey sur terre e li traditional torney Hockey-championes trofé por national truppes.

Adplu hockey sur terre es mult altri variationes de hockey quam li sport hivernal hockey sur glacie, hall-hockey, lacrosse, unihockey e inline-hockey.




#Article 227: Federation International de Hockey (198 words)


Li Federation International de Hockey abbreviat FIH es li international organisation mundal del hockey sur terre e in li hockey in li hall. Li Federation International de Hockey organisa li international hockey sur terre e arrangea li Championatu Mundal de Hockey sure terre. 

Li Federation International de Hockey esset fundat li 7 de januar 1924 in Paris (Francia). Li sede del organisation es Lausanne (Svissia).

Por li hockey sur terre por féminas existet inter 1927 til 1982 un propri international association li International Federation de hockey-associationes de féminas. In li annu 1982 fusionat con li Federation International in Hockey.

Li Federation International de Hockey have 128 membres e quin six continental associationes de hockey sur terre. 

Li actual presidente del Federation International de Hockey es Leandro Negre (Hispania)

Li quin continental associationes del Federation International de Hockey es

Quam in li football e quelc altri sportes ne hay un comun association de hockey por li Reyatu Unit, ma Anglia, Scotia, Gallia e Nord-Irland es propri membre-associationes del international organisation de hockey sure terre e partiprende in li international championatus. Solmen in li Olimpic Ludes have un comun truppe del Reyatu Unit.

Li presidentes del Federation International de Hockey

 




#Article 228: Sloviansk (101 words)


Sloviansk es un cité in li ost de Ucraina. It es situat in li districte Oblast Donetsk.

Li cité have 117.695 (2013) habitantes. It es situat al confluentie del fluvies Kasennyj Torez e Suchyj Torez.

In li annu 1676 esset fundat li forteresse Tor. Li cité esset un centre del sale-comercie. In li annu li cité esset renóminat Sloviansk, quel significa cité de slaves.

In li comense del 20-im secul Sloviansk developat se in un centre del chimic industrie. 

In li annu 2014 Sloviansk es un centre del insurection del russ parlant ost de Ucraina contra li nov guvernament in Kiev.




#Article 229: Aleksandar Vučić (194 words)


Aleksandar Vučić es un politico de Serbia. Desde li may 2012 il es li presidente del Serb Progressiv Partise e desde li 27-im de april 2014 il es prim-ministre de Serbia. Il nascet li 5 de marte 1970 in Beograd (Serbia).

Aleksandar Vučić finit li licéo in Zemun e studiat jurisprudentie in Beograd. Il finit su studie del anglesi in Brighton (Reyatu Unit). 

Inter 1992 e 1993 il laborat in Pale (Bosnia e Herzegovina) por li serb station de television Kanal C. Il directet ta li novas in anglesi.

In li 1996 il devenit director del sport-comercial centre Pikin.

Desde decembre 2013 il es maritat con li serb diplomata Tamara Đukanović. Inter 1997 e 2012 il esset maritat con li jurnalista Ksenija Janković. Ex su unesim maritage il have un filio Danilo (nascet 1998) e un filia Milica (nascet 2002).

Malgré su passate quam functionario del nationalist Serb Radical Partise Vučić hodie suportat un integration de Serbia in li Europan Union. E pro to Vučić mem subtene un compromisse in li pratical relationes inter Serbia e Kosovo.
In Serbia self Vučić es hodie tre populari pro su campanie contra li coruption in li land. 




#Article 230: Kingston (Jamaica) (118 words)


Kingston es li cité capital del caribica-state Jamaica.

It have 937.700 (2011) e es situat li sud-west del insul.

Kingston es li political e economic centre de Jamaica. It have un important international aer-portu e un transmarin portu.

Kingston esset fundat in li annu 1693. Ja in li annu 1716 Kingston esset li max grand cité de Jamaica e in li annu 1872 it devenit finalmen li cité capital de insul.

Kingston esset pluri vezes destructet. In li annu 1784 per un uragane, 1843 e 1862 per un incendie e 1907 per un terr-tremore. In li annu 1843 it adplu esset devastat per un epedemie de cólera.

In li annu 1966 li Commonwealth Ludes esset arangeat in Kingston.




#Article 231: Jennifer Thanisch (130 words)


Jennifer Thanisch es un ex-actoressa de Anglia (Reyatu Unit). Ella nascet li 24-im de april 1964 in Laleham (Anglia). Ella devenit famosi per li rol de Anne Kirrin in li serie de television Li Famosi Quin secun li libres por infantes de Enid Blyton.

Ante li grand successe del Famosi Quin Jennifer Thanisch 1973 in li horror-film Dark Places (Obscur Loces) juntmen con Christopher Lee e Joan Collins. Per su rol in li Famosi Quin Thanisch in 1978 e 1979 devenit conosset in li tot de Europa, ma ella decidet pos to finir su cariera quam actoressa. 

Hodie Jennifer Thanisch habita in li circumitá de Lewes, Comtatu Sussex in Anglia. Ella es maritat e have du adult infantes. Thanisch labora quam instructora de religion in un elementari scole in Anglia.




#Article 232: Penelope Farmer (252 words)


Penelope Farmer es un autoressa de Grand Britania qui es conosset pro su libres por infantes. Ella nascet li 14-im de junio 1939 in Westerham in li Comtatu Kent in Anglia.

Ella nascet quam filia de Hugh Robert MacDonald e Penelope Boothby Farmer e have un plu old gemelle-sestra. Pos ella hat finit un privat scole Penelope Farmer studiat historie in Oxford (Reyatu Unit). Ella finit su studie in li annu 1960. Pos to ella studiat social scienties in li Bedford College in London. Ella recivet su diploma in li annu 1962. Inter 1961 e 1963 ella laborat quam instructora in London.

Ella ha du infantes ex su unesim maritage. In li annu 1984 ella maritat denov. Hodie ella habitat alternant in London e sir li insules de Canarias.

Ella publicat in li annu 1960 su unesim libre The China People (Li China homes), un colection de fabulatri curt racontas por infantes. In li annu 1962 esset publicat li infant-libre The Summer Birds (Li estive-avies) in quel por li unesim vez su famosi carácteres li sestras Emma Makepeace e Charlotte Makepeace aparit. Li max conosset libre de Penelope Farmer es li libre Charlotte Sometimes (Charlotte quelcvez), qual esset publicat in li annu 1969 e es un continuation del libre The Summer Birds. Un motiv pro to es que li anglesi music-gruppe The Cure publicat un canzon Charlotte Sometimes in li annu 1981 in quel li libre de Penelope Farmer es citat. 

Li libres de Penelope Farmer have sovente mitologic e fantastic elementes. 




#Article 233: Nebojša Radmanović (217 words)


Nebojša Radmanović es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il esset electet in li Presidentura del state de Bosnia e Herzegovina quam representate del serbes inter 2006 e 2010. Il nascet li unesim de octobre 1949 in Gračanica (Bosnia e Herzegovina) e es membre del Union del Índependent Socialdemocrates/SNSD.

Pos il hat finit li scole in Banja Luka (Bosnia e Herzegovina Nebojša Radmanović studiat historie in li facultá de filosofie del universitá Beograd (Serbia). Pos li studie il laborat in li domenes sport, cultura, information, education e administration del state.

Il esset director del archive del Bosnian Krajina i del archive del Republika Srpska. Il anc esset director del National Teatre in Banja Luka e chef-redactor del jurnale Glas Srpske. Il ha publicat quelc libres.

Nebojša Radmanović es maritat e have du filias.

Il esset electet directmen quam representate de serbes in Presidentura del state Bosnia e Herzegovina 2006 e 2010 quam candidate del Union del Índependent Socialdemocrates/SNSD. Il es un del vice-presidentes del SNSD.

Il esset membre del guvernament del cité de Banja Luka, membre del parlament del Republika Srpska e ministre por admistration e local aferes in li guvernament de Milorad Dodik in li Republika Srpska.

In li annu 2014 Nebojša Radmanović esset electet in li Dom del Nationes del parlament de Bosnia e Herzegovina.




#Article 234: Heike Abidi (108 words)


Heike Abidi es un autoressa de Germania, qui scri anc libres por infantes e yunes. Ella nascet in li annu 1965 in Birkenfeld (Nahe) (Germania). Ella ha anc publicat libres sub li pseudonimes Emma Conrad e Hanna Fuchs.

Ella studiat linguistica e nov historie in Gießen (Germania). Pos to ella laborat quam autor de reclam-textus. In li annu 2012 ella publicat su unesim roman. Ella scri ante omnicos libres por infantes e yun homes.

Ella es maritat e have un filio. Heike Abidi habita in Sambach in li Palatinia in li proximitá de Kaiserslautern.

Quam Heike Abidi:

Quam Emma Conrad:

Quam Jana Fuchs (Pseudonim juntmen con Tanja Janz)




#Article 235: András Kállay-Saunders (218 words)


András Kállay-Saunders es un cantator de Hungaria. Il partiprende in li annus 2014 in li Eurovision Song Contest (Europan Canzon Competition) por Hungaria. András Kállay-Saunders nascet li 28-im de januar 1985 in New York (Unit States de America).

András Kállay-Saunders nascet quam filio del hungarian mannequin Katalin Kállay e del us-american musica-productor Fernando Saunders. Su matre es ex li famosi hungarian nobil familie Kállai. In li annu 2011 il visitat su grand-matre in Hungaria e partiprendet in un national competition de musical talentes. Kállay-Saunders devenit quaresim in ti competition e comensat un musical cariera. 

In li annu 2011 il publicat su unesim dísco e it esset tre successosi in Hungaria, sam quam li sequent quar canzones. Kállay-Saunders prepara su prim album.

In li annu 2014 il esset electet con su canzon Running (Currida) quam representante de Hungaria in li Eurovision Song Contest in Köbenhavn (Dania). Li tema del canzon es in diferentie de omni canzones del Eurovision Song Contest tre seriosi e narra pri un ver casu de infant-abusa. Li canzon atinget li finale e finit ye un bon 5-im position.

In li annu 2015 András Kállay-Saunders publicat sub li nómine Delivery Boy su unesim album.

es in un relation con li hungarian cantatoressa Renáta Tolvai.

Li textu de Running esset anc traductet in Interlingue in li internet.




#Article 236: Trondheim (131 words)


Trondheim es un cité in Norvegia. It es situat in li centre del land in li provincia Sør-Trøndelag. Trondheim es situat al inboccatura del fluvie Nidelva.

It have 198.219 (2019) habitantes e es detra li cité capital e Bergen) li triesim max grand cité del land.

Trondheim es li sede del guvernament del provincia Sør-Trøndelag. In li cité habita circa studiantes, li max grand parte de ili studia in li Tecnical Universitá Trondheim. Trondheim anc have un grand portu.

Trondheim esset fundat in li annu 997 sub li nómine Nidaros. In li medievie Trondheim esset li religiosi centre de Norvegia.

Li max sucessosi football-club de Norvegia Rosenborg Trondheim have su sede in li cité. Trondheim anc have ski-saltieras. In li annu 1997 evenit li Nordic Ski Championatu del munde in Trondheim.




#Article 237: Conchita Wurst (118 words)


Conchita Wurst es un austrian cantator e artist qui es nascet quam Thomas Neuwirth li 6-im de novembre 1988 in Gmunden (Austria). Il ganiat in li Eurovision Song Contest in li annu 2014 in Köbenhavn (Dania) con su canzon Rise like a phoenix.

Sur li scene Thomas Neuwirth travestit se quam fémina sur li scene sub li pseudonim Conchita Wurst. Benque il portat vestimentes de féminas il anc porta un barbe.

In li annu 2014 Conchita Wurst partiprende in li Eurovision Song Contest quam representante de Austria in Köbenhavn con su canzon Rise like a phoenix e victet surprisantmen.

Li textu de Rise like a phoenix (Ascender quam un fénix) esset anc traductet in Interlingue in li internet.




#Article 238: Martin Sonneborn (156 words)


Martin Sonneborn es un german jurnalist, humorist e politico. Il nascet li 15-im de may 1965 in Göttingen (Germania). Il es presidente del satiric political partise Li Partise e esset electet quam membre del Europan Parlament in li annu 2014 por su partise.

Pos il hat finit li scola in Osnabrück Sonneborn studiat publicistica, politica e germanistica in Münster, Vienna e Berlin.

Sonneborn hat fat un practica che li satiric jurnal Eulenspiegel e inter 2000 e 2005 il esset chef-redactor del magazin Titanic (revúe). Desde 2006 il es redactor in li satiric internet parte del revúen Spiegel Spiegel Online.

Il fundat in li annu con altri redactores del révue Titanic li satric politcal partise Li Partise quel partiprende in electiones in Germania.

Sonneborn gania mult publicitá por su provocant public actiones quam su simbolic prova subcomprar functionarios del international football-asociation FIFA in li annu 2006 por un decision que li football championatu mundal eveni in Germania.




#Article 239: Luhansk (139 words)


Luhansk (ucrainian: Луганськ/Luhansk, rus: Луганск/Lugansk) es un cité in Ucraina. It es situat in li ost del land al frontiera con Russia. Luhansk es situat al confluentie del fluvies Luhan e Olchov. Li nómine del cité originat del fluvie Luhan.

It have 438.010 (2013) habitantes.

Luhansk es li administrativ centre del Oblast Luhansk. 

In li annu 1795 li industrialist Charles Gascoigne fundat un fabrica por metalle in Luhansk. Luhansk recivet li statu de un cíté in li annu 1882.
Inter 1935 e 1958 e inter 1970 e 1992 li cité portat li nómine Voroshilograd al honor del soviet comunist functionario Kliment Voroshilov.

In li annu 2014 Luhansk es un del centre del insurection contra li ucrainian guvernament in Kiev e por un adjuntion al Russia. Separatistes proclamat un Popul Republica Luhansk quam un passu vers un adjuntion a Russia.




#Article 240: Manuel Valls (122 words)


Manuel Valls es un politico de Francia. Il nascat li 13-im august 1962 in Barcelona (Hispania) e esset inter li 31-im de marte 2014 e 6-im de decembre 2016 li prim-ministre de Francia por li Partei Socialist.

Manuel Valls es del hispan e sviss orígine. Il nascet quam filio del catalan pictor Xavier Valls e del sviss actoressa Luisangela Galfetti. Manuel Valls adultijat con quar lingues (italian, francesi, catalan e hispan).

Il studiat historie in li universitá Sorbonne in Paris. Il laborat quam consiliero por diferent politicos del Partise Socialistic.

In li annu 1982 Valls recivet li frances civitá. Il es maritat in li duesim maritage con li violinista Anne Gravoin.

Valls es egardat quam representante del conservatic-centrist ale de su partise.




#Article 241: Željka Cvijanović (250 words)


Željka Cvijanović nascet quam Željka Grahovac es un politico de Bosnia e Herzegovina. Ella nascet in li annu 1967 in Teslić (Bosnia e Herzegovina) e es desde 12-im de marte 2013 li prim-ministra del Republika Srpska, quel es li serb entitet del land.

Ella studiat in li filosofic facultá del Universitá Sarajevo, in li n li filosofic facultá del Universitá Banja Luka e in li n li juristic facultá del Universitá Banja Luka. 

Ella laborat quam instructora e profesoressa de anglesi e anc quam traductoressa e asistenta in li mission del Europan Union in Bosnia e Herzegovina.

Željka Cvijanović es membre del partise Union del índependent socialdemocrates/SNSD e esset li chef del buró del presidente del Republika Srpska. Ta ella directet li departement del europan integration.

Inter li 29-im de decembre 2010 e li 27-im de februar 2013 ella esset ministra por economic relationes e cooperation in li guvernament del Republika Srpska sub prim-ministre Aleksandar Džombić. Desde li 12-im de marte 2013 ella es li prim-ministra del Republika Srpska.

In li annu 2014 ella candidat por li position del serb membre del Presidentie del state de Bosnia-Herzegovina por li SNSD, perdit strettmen contra Mladen Ivanić. Željka Cvijanović recivet 47,56 percentes e Mladen Ivanić 48,71 percentes. 

Li 18-im de decembre 2014 Željka Cvijanović esset reelectet quam prim-ministre del [Republika Srpska in li parlament del serb entitet.

Ella es maritat con Aleksandar Cvijanović, qui es li general-director del Institute de Construction (Zavoda za izgradnju) in Banja Luka. Li cuple have du infantes.




#Article 242: Championatu Mundal de Football 2014 (140 words)


Li  20-im Championatu Mundal de Football evenit in li annu 2014 in Brasil. It durat de 12-im junio 2014 til li 13-im de julí 2014.

It es li duesim Championatu Mundal de Football in Brasil pos li annu 1950.

Li mascotte del torney es un dax con li nómine Fuleco. Li parol Fuleco es format de football e ecologie in portugesi.

Li 64 matches evenit in 12 diferent cités:

Anglia, Belgia, Bosnia e Herzegovina, Croatia, Francia, Grecia, Hispania, Italia, Germania, Nederland, Portugal, Russia e Svissia

Argentina, Chile, Columbia, Ecuador, Uruguay e li hósped Brasil

Algeria, Camerun, Costa de Ivor, Ghana e Nigeria

Costa Rica, Honduras, Mexico e USA

Australia, Iran, Japan, Sud-Korea

Por li unesim rond li 32 landes es dividet in ott gruppes con quar truppes. Li max bon de chascun gruppe va atinger li sequent fasa del torney.




#Article 243: Maria Gaetana Agnesi (240 words)


Maria Gaetana Agnesi esset un italian matematico e filosofa. Ella nascet li 16-im de may 1718 in Milano (Italia) e morit li 9-im de januar 1799 anc in Milano.

Ella nascet in un excelent educat familie de rich comerciantes in Milano quam max old de 23 infantes. Su patre Pietro Agnesi esset professor por matematica. Il suportat li matematical talent e li education de su max old filia. Maria Gaetana Agnesi esset egardat in su témpore quam marvel-infanta. In li etá de nin annus ella scrit un discurse de un hor in latin pri li jure del fémina a education, quel esset disputat in ti epoca. In li annu de deci-un annus ella ja parlat sett lingues.

Maria Gaetana Agnesi dedicat su vive al studie del matematica e filosofie. In li annu 1748 esset publicat su ovre Instituzioni analitiche (Elementari Algebra). Ella dedicat ti libre al austrian imperatoressa Imperatoressa Maria Theresia. Pápa Benedict XIV nominat la al professoressa del universitá Bologna, ma ella nequande docet ta.

Quande ella esset in li annu de 34 annus su patre morit. Maria Gaetana Agnesi abandonat li scienties e studiat catolic teologie. In li 1771 ella devenit li directoresa de un catolic hem por old féminas. Ella directet ti institution til su morte in li annu 1799.

Til hodie es conosset un algrebaic curve, li Versiera der Agnesi, quel ella hat explorat. Maria Gaetana Agnesi havet un grand influentie sur li instruction de matematica.




#Article 244: Ska Keller (121 words)


Ska Keller (con plen nómine Franziska Maria Ska Keller) es un politico de Germania del partise Alliantie'90/Li Verdes. Ella nascet li 22-im de novembre 1981 in Guben in li ost de (Germania). Por li electiones del Europan Parlament in li annu 2014 Ska Keller e juntmen con José Bové de Francia li ductent candidate del Europan Verdi Partise, quel es li union del europan levul-ecologic partises.

Ska Keller studiat islamic scientie, turcologie e judéistica in Berlin (Germania) e Istanbul (Turcia). Ella finit su studies in li annu 2009 quam magistro. Ska Keller es maritat con Markus Drake, qui es de Finland, e li cuple habita in Bruxelles (Belgia). Ella parla except su lingue matrin german anc fluentmen anglesi, francesi e hispan.




#Article 245: Triglav (101 words)


Li Triglav (german: Dreikopf, italian: Monte Tricorno) es li max alt monte de Slovenia con un altore de 2864 metre. Li Triglav es anc un simbol de Slovenia e es anc li blason del slovenian state.

Triglav significa in li slovenian lingue tri-cap. Li monte es situat in li nord de Slovenia in li centre del National-Parc Triglav. It es parte del Julian Alpes.

Li Triglav esset montat por li unesim vez li 26-im de august 1778 per Lovrenc Willomitzer (1747–1801) de Stara Fužina con Luka Korošec (1747–1827) de Koprivnik, Stefan Rožič (1739–1802) de Savica e Matija Kos (1744–1798) de Jereka. 




#Article 246: Alternative por Germania (683 words)


Li Alternative por Germania (german: Alternative für Deutschland) es un political partise in Germania. It es critical contra li Europan Union e es acurtat AfD.

Li partise Alternative por Germania esset fundat pro li proteste contra li politica del german guvernament de Angela Merkel por li salvation del comun europan valuta Euro. Li Alternative por Germania demanda que membres del Europan Union queles have grand financiari problemas deve abandonar li Euro e que li altri membres ne paya por ti bancrott states.

Li partise es critical contra li liberal politica de inmigration de Germania in li annu 2015.

Adversarios del partise asserte que li AfD es dextri-populistic. Li partise self regarda se quam centristic.

Li Alternative por Germania es organisat in omni partes de Germania. It ne havet un sol presidente, ma tri parlatores, ma li dominant political figura es Bernd Lucke. Li partise have un jurnal AfD-kompakt, quel es publicat chascun mensu. Li partise have organisation por li yunesse, li Yun Alternative por Germania. Desde li annu 2015 li partise have solmen un presidente.

In li marte 2015 li partise fundat li Desiderius-Erasmus-Fundation quel es proxim del partise. Konrad Adam esset electet quam presidente del fundation.

Poc mensus pos su fundation li Alternative por Germania partiprendet in li electiones del german parlament 2014 e atinget 4,7 percent e in li electiones al parlament del país federal Hesse 4,1 percent. Ambi resultates ne esset suficient por atinger li parlamentes.

In li electiones al Europan Parlament 2014 li 25-im de may 2014 li Alternative por Germania recivet 7,1 percent e ganiat sett sedes. Desde li 1-im de julí Bernd Lucke, li economist Hans-Olaf Henkel, Bernd Kölmel, Beatrix von Storch, Joachim Starbatty, Ulrike Trebesius e Marcus Pretzell representa li Alternative por Germania in li Europan Parlament. Ili es membres in li fraction del Europan Conservatives e Reformistes in quel es anc representat li Britannic Conservativ Partise.

In li electiones al parlament del german país federal Saxonia li Alternative por Germania atinget 9,7 percent e ganiat 14 sedes in li parlament. It esset li unesim vez que li partise intrat in parlament sur li nivelle del países federal de Germania. Li partise anc intrat in li parlamentes del países federal Brandenburgia con 12,2 percentes e 11 sedes e li Thuringia con 10,6 percentes e 11 sedes.

In li februar 2015 li partise atinget in li electiones del país federal Hamburg 6,1 percentes e intrat con ott sedes por li unesim vez in un parlament de un país federal in li west de Germania. Anc in li electiones in Bremen in li may 2015 li Alternative por Germania intrat in li parlament.

In li electiones del país federal Saarland li Alternative por Germania recivet 6,2 percentes e tri mandates.

Li partise esset fundat del criticardes del comun europan valuta Euro. Inter 2013 e 2015 li Alternative por Germania havet tri parlatores qui havet in facte li functiones del presidente. Li fundator del partise Bernd Lucke volet devenir li sol presidente e li statute del partise esset changeat in li annu 2015 in ti direction. 

Desde 2014 evenit plu e plu interni conflictes inter li liberal-ecoomic fraction del partise con fundator Bernd Lucke e Hans-Olaf Henkel e li national-conservativ fraction con Frauke Petry. Frauke Petry suportat in contrarie a Bernd Lucke un cooperation con li islam-critic movement PEGIDA. In li comense del annu 2015 Lucke fundat li asociation Weckruf 2015 quel colecte moderat membres del partise.

In li partise congress in Essen li 4-im de julí 2015 Frauke Petry esset electet con 60 percentes del votes quam nov presidente del partise, Bernd Lucke perdit ti election con solmen 38 percentes. Pos ti victorie del national-conservativ fraction nu li fraction de Bernd Lucke considera li fundation de un nov partise.

Li Alternative por Germania intrat in li annu 2017 in li parlament de Germania per un resultate de 12,6 percentes e have 94 representantes ta. Li 26-im de septembre 2017 li presidente del partise Frauke Petry forlassat li partise. Li Alternative por Germania ganiat mem tri direct mandates e devenit li plu fort partise in li país federal Saxonia.




#Article 247: Sevastopol (120 words)


Sevastopol (russ e ukrainian: Севастополь) es un cité in Ukraina. It es li cité capital del peninsul Crimea, quel esset contra li international jure ocupat e anexet de Russia in li mart 2014.

Li cité es situat in li sud-west del Crimea circum 38 bayes. Li max grand bay es li Bay de Sevastopol. Li clima de Sevastopol es subtropic. 

Sevastopol have 385.900 (2014) habitantes.

Li porti de Sevastopol es li portu del Flotte del Nigri Mare de Russia. 

Li cité esset fundat in li annu 1783 pos li conqueste del Crimea per li Russian Imperie.

In li era del Soviet-Union Sevastopol esset cludet til 1991 por extranos pro que in li cité es locat li Flotte del Nigri Mare.




#Article 248: Strasbourg (107 words)


Strasbourg () es un cité in Francia. Li cité es situat in li ost del land al frontiera con Germania e es li cité capital del region Alsatia. Strasbourg es anc li sede de quelc institutiones del Europan Union quam li Europan Parlament e it es li sede del international organisation Consilie de Europa. Pro to it anc egarda se quam cité capital de Europa.

Strasbourg have	272.222 (2012) habitantes.

Li cité es situat al fluvie Ill. Li ost quarteres de Strasbourg adjace al fluvie Rhen. Li simbole del cité es li Catedrale Notre-Dame de Strasbourg (german: Straßburger Münster), quel es situat in li centre del cité.




#Article 249: Giulia Steingruber (162 words)


Giulia Steingruber es un artistic gimnasta de Svissia. Ella nascet li 24-im de marte 1994 in Sant Gallen. Li actual trener de Giulia Steingruber es Zoltan Jordanov e ella starta por li gimnastic-club TZ Fürstenland / TV Gossau, Magglingen.

Ella ganiat duvez li aure-medallie in europan championatus de artistic gimnastica 2013 in Moskwa (Russia) e 2014 in Sofia (Bulgaria) in li singul discipline saltation. Ja in li europan championatus de artistic gimnastica in li annu 2012 in Bruxelles (Belgia) ella hat ganiat li bronze-medallie in li saltation. In Moskva 2013 ella anc ganiat un bronze-medallie in li discipline suol-gimnastica.

Ella esset in li annu 2012 li max yun sportista de Svissia in li Olimpic Ludes in London (Reyatu Unit. In li annu 2013 ella esset electet quam max bon sportista del annu in Svissia. 

In li Europan championatu de artistic gimnastica 2015 in Montpellier Steingruber ganiat li aure-medallie in li quaratlon.

In li rang-liste mundal Giulia Steingruber es ye li position 6.




#Article 250: Tyresö (106 words)


Tyresö es un municipie in Svedia. It es situat in li Comtia Stockholm in li historic provincia Södermanland in li ost-centre del land.

Li municipie Tyresö have 43.803 (2012) habitantes. Li max grand loco del municipie es Bollmora.

Tyresö esset un important industrial centre inter li 16-im e 19-im secul pro su aqua-mollines. Un parte del municipie es situat al Baltic Mare in li arcipelago circum Stockholm.

Li max successosi sport club del municipie es li football-club por féminas Tyresö FF quel esset li champion de Svedia in li annu 2012 e atinget in li annu 2014 li finale del UEFA Liga del Championes de Féminas.




#Article 251: Sassari (107 words)


Sassari es un cité sur li insul Sardinia quel apartena a Italia. Sassari es situat in nord-west de Sardinia. e es detra li cité capital li duesim max grand cité de Sardinia.

Sassari have 125.672 (2012) habitantes e es detra li cité capital Cagliari li duesim max grand cité de Sardinia. It es anc li cité capital del Provincia Sassari.

Li cité es li sede del famosi Universitá de Sassari quel esset fundat in li annu 1617.

Li cité esset mentionat por li unesim vez in li annu 1131. 

Li football-club Torres Calcio Femminile es de Sassari e ha ganiat quinvez li football-championatu de Italia por féminas.




#Article 252: Ecologic Democratic Partise (410 words)


Li Ecologic Democratic Partise (german: Ökologisch-Demokratische Partei es un political partise in Germania. It es egardat quam un centristic-conservativ ecologic  partise e es acurtat ÖDP. It esset fundat in li annu 1982 in Wiesbaden per conservativ membres del levul-ecologic partise Alliantie 90/Li Verdes in li annu 1982. Til nu partise have solmen ganiat mandates sur li local nivelle, apartmen in Bavaria u it mem have quelc borgomastros. In li electiones al Europan Parlament 2014 li Ecologic Democratic Partise ganiat un mandate.

Li Ecologic Democratic Partise esset fundat per li ex-membre del german parlament por li Cristan Democratic Union Herbert Gruhl in li annu 1982. In li annu 1990 fallit un iniative del reunition con li levul-ecologic partise Alliantie90/Li Verdes. In li annu 1994 atinget li Ecologic Democratic Partise in li electiones por li parlament del land Bavaria 2,1 percent, quel es til hodie li max resultate del partise che electiones in li paises federal de Germania. 

Inter 2004 e 2006 li Ecologic Democratic Partise cooperat con li German Partise de Families.

Li Ecologic Democratic Partise usa successossimen li instumente de plebiscites sur li nivelle del países federal. Pro li initiative del Ecologic Democratic Partise esset abandonat in li annu 1997 li duesim chambre del bavarian parlament, li Bavarian Senatu e in li annu 2010 un plebiscite del partise por un strict lege por li protection de ne-fumatores successat in Bavaria. 

Li Ecologic Democratic Partise processuat in tribunales anc contra li barriere de quin percent por partise por ganiar un represenation in parlamentes e anc un version del lege por financiar political partises esset declarat ínvalid per un judicament del Federal Constitutional Tribunale de Germania.

Li Ecologic Democratic Partise have organisationes sur li nivelle del país federal in 14 del 16 landes de Germania. Li partise have un jurnal ÖkolgiePolitik, quel es publicat quarvez in li annu. Li partise have organisation por li yunesse, li Yun Ecologes, e un organisation por féminas. Li partise es membre del 2005 fundat international partise organisation World Ecological Parties.

Li partise have un national presidentie, quel consiste ex nin membres. Quam consultativ organ li partise have li Ecologic Consilie (), quel consiste ex expertes por consiliar li parise. Li membres del Ecologic Consilie es nóminat per li federal presidentie del partise e afirmat sur li national conferenties del partise.

Resultates in li recent electiones del países federal de Germania

Li partise ne partiprendet in li recent electiones de Infra Saxonia, Saxonia, Bremen, Schleswig-Holsteinia e Mecklenburg-Vorpommeria.




#Article 253: Würzburg (140 words)


Würzburg es un cité in Germania. It es situat in li sud del land in li país federal Bavaria e es li cité capital del Districte Infra Franconia.

Würzburg have 124.577 (2012) habitantes e es li sixesim max grand cité de Bavaria. Li fluvie Main flue tra li cité.

Würzburg es pro li 1582 fundat Universitá Julius Maxilimian un del traditional universitari cités de Germania.

Li cité esset fundet del Franconianes in li sixesim secul. Circa in li annu 650 Würzburg esset un sede del duces del dinastie del Merovingeres. In li annu 704 li cité esset mentionat por li unesim vez in un historic document.

Desde 1814 Würzburg es finalmen un parte de Bavaria.

Hodie es li max successosi sport-club del cité li basketball-club S. Oliver Baskets. De ti club originat lLi max famosi basketball-lusor de Germania Dirk Nowitzki.




#Article 254: Hans-Olaf Henkel (294 words)


Hans-Olaf Henkel es un german industrialist, publicist e politico. Il nascet li 14-im de marte 1940 in Hamburg (Germania). Desde li 1-im de julí 2014 il es un membre del Europan Parlament por li partise Alternative por Germania. Li 5-im de julí 2015 Henkel forlassat li Alternative por Germania pos li victorie del dextri fraction sur li partise-congress in Essen.
 

Pos li scola il fat un aprentisage de transport-comerciante. Desde 1962 il laborat por li firma IBMin li gerentie. In li annu 1987 il devenit presidente del directoratu del firma IBM in Germania. Inter septembre 1993 e decembre 1994 Henkel esset presidente del IBM Europa, Africa e Medial Ost.

Inter 1995 e 2000 Henkel esset presidente del Federal Asociation del German Industrie. Inter 2000 e 2005 il esset presidente del Asociation de Leibnitz e inter 2005 e 2013 il esset consiliero del Bank of America. 

Hans-Olaf Henkel es maritat desde 2005 con Bettina Hannover. Il have du filias e du filios.
Hans-Olaf Henkel anc publicat quelc libres pri economic e political temas.

Henkel suportat desde su fundation li partise Alternative por Germania quel es cricaci contra li Europan Union. In li fine del annu 2013 Henkel devenit un membre del Alternative por Germania. In li annu 2014 Henkel candidata ye li position del Alternative por Germania por li Europan Parlament. In li marte 2014 il esset electet quam vice-parlator del partise. Desde li 1-im de julí 2014 il es un membre del Europan Parlament por li partise Alternative por Germania.

In proteste contra li dextri-populist fraction del Alternative por Germania il declarat su demission quam vice-presidente del partise li 23-im de aprl 2015. Quam consequentie del victorie del dextri-populist fraction sur li partise-congress Henkel forlassat li Alternative por Germania li 5-im de julí 2015.




#Article 255: Ritmic Gimnastica (222 words)


Ritmic Gimnastica es un sport por féminas. It es un competition con gimastic-instrumentes queles es portat del ritmic gimnastes in li manu. Li gimnastic exercities con ti instrumentes es acompaniat per musica sin cantada. Li exercities contine anc dansa-elementes e ballette-elementes, ma anc artistic elementes con li gimnastic-instrumentes.

Li sport es internationalmen representat per li Federation International de Gimnastica.

Li ritmic gimnastic es exercit sur un area de 13 metre longore e 13 metre largore. 

It hay quin gimnastic-instrumentes:

Hay competitiones por singul gimnastas e por gruppes. Un exercie de un singul gimnasta dura secun li regules del Federation International de Gimnastica inter un minute e 15 secondes e un minute e triant secondes e por gruppes inter du minutes e 15 secondes e du minutes e triant secondes.

Li númeres del punctus por omni gimnasta o gruppe es determinat de un jurie ex expertes. Li exercities es evaluat del jurie secun córpor-tecnical e tecnical valore con li instumentes e li artistica quam tal-nóminat D-valore e secun li execution li tal-nóminat E-valore. Li maximum por li D-valore e li E-valure es deci punctus. To significa que on posse atinger in total 20 punctus por un exercitie.

Ritmic gimnastica es tradionalmen dominat de sportistas ex ost-europa quam Russia, Bulgaria, Bielorussia, e Ucraina, ma anc Italia e Hispania es successosi nationes in ti sport.




#Article 256: Julia Reda (201 words)


Julia Reda es un politico de Germania del Pirates Partise Germania. Ella nascet in li annu 1986 in Bonn (Germania). Julia Reda esset electet quam membre del Europan Parlament in li annu 2014 por li Pirates Partise Germania.

Ella studia political scienties e publicistica in li universitá de Mainz.

Julia Reda devenit in li etá de 16 annus un membre del Socialdemocratic Partise de Germania, ma forlassat li socialdemocrates in li annu 2009 pro que ti partise consentit a censura in li internet. Reda devenit in li sam annu un membre del Pirates Partise Germania. 

Inter 2010 e 2012 ella esset li presidente del organisation Yun Pirates, quel es li yunesse-organisation del Pirates Partise Germania. Julia Reda devenit li unesim presidente del organisation Yun Pirates del Europa, quel es li yunesse-organisation del europan pirates partises.

In li annu 2012 Julia Reda fat un practica che li sved membre del Europan Parlament Amelia Andersdotter. In li annu 2014 Reda esset electet sur li position del liste del Pirates Partise Germania por li electiones del Europan Parlament. Pro li resultate de 1,5 percent de su partise Julia Reda esset electet quam unesim e sol membre del Pirates Partise Germania in li Europan Parlament.




#Article 257: Championatu mundal de Hockey sur terre 2014 del féminas (171 words)


Li  13-im Championatu Mundal de Hockey sur terre de féminas va evenir in li annu 2014 in Den Haag (Nederland) in li Stadion Kyocera. Li championatu mundal in li Hockey sur terre va durar de 31-im de may 2014 til li 14-im de junio 2014. It es arrangeat in li sam loco e témpor quam li Championatu mundal de Hockey sur terre 2014 del mannes.

It es li triesim Championatu mundal del Hockey sur terre del féminas in Nederland pos li annus 1986 e 1998.

Li partiprensores:

Anglia, Belgia, Germania e hósped Nederland

China, Japan e Sud-Korea

Australia e Nov-Zeland

Unit States de America

Sud-Africa

Por li unesim rond li 32 landes es dividet du ott gruppes con six truppes. Li max bon du truppes de ambi gruppes va atinger li semi-finale. Li triesim e quaresim land de ambi gruppes va luder por li ranges quin til ott e li quinesim e sixesim de ambi gruppes va luder por li ranges nin til deci-du.

Númere - Nómine - Etá - Club




#Article 258: Den Haag (138 words)


Den Haag es un cité in Nederland. It es li sede del guvernament e del parlament de Nederland, ma li cité capital de Nederland es Amsterdam. Den Haag es anc li cité capital del Provincia Sud-Holland. Desde 1831 Den Haag es anc li residentie del nederlandes reyal familie.

Den Haag have 508.322 (2014) habitanes. Li cité es situat in sud-west de Nederland in un distantie de six kilometre del Nordic Mare. Li quarteres Scheveninen e Kijkduin es situat directmen al mare.

Den Haag es anc li sede de quelc international organisationes. Li International Tribunale e li International Criminal Tribunale have su sede in Den Haag.

In li annu 2014 eveni in Den Haag li Championatu mundal de Hockey sur terre 2014 del féminas e li Championatu mundal de Hockey sur terre 2014 de mannes in li Stadion Kyocera.




#Article 259: Championatu mundal de Hockey sur terre 2014 del mannes (161 words)


Li  13-im Championatu Mundal de Hockey sur terre de mannes va evenir in li annu 2014 in Den Haag (Nederland) in li Stadion Kyocera. Li championatu mundal in li Hockey sur terre va durar de 31-im de may 2014 til li 14-im de junio 2014. It es arrangeat in li sam loco e témpor quam li Championatu mundal de Hockey sur terre 2014 del féminas.

It es li triesim Championatu mundal del Hockey sur terre del mannes in Nederland pos li annus 1973 e 1998.

Li partiprensores:

Anglia, Belgia, Germania, Hispania e hósped Nederland

India, Malaysia e Sud-Korea

Australia e Nov-Zeland

Sud-Africa

Por li unesim rond li 32 landes es dividet du ott gruppes con six truppes. Li max bon du truppes de ambi gruppes va atinger li semi-finale. Li triesim e quaresim land de ambi gruppes va luder por li ranges quin til ott e li quinesim e sixesim de ambi gruppes va luder por li ranges nin til deci-du.

 




#Article 260: Stadion Kyocera (121 words)


Li Stadion Kyocera es un sport-arena in li cité Den Haag in Nederland. It have spacie por 15.000 spectatores.

Li Stadion Kyocera es li hem del local football-club ADO Den Haag, quel li max alt football-liga de Nederland li Ehrendivision. Til 2010 li stadion portat li nómine ADO Den Haag Stadion o anc nóminat Zuiderpark.

Li arena esset constructet inter 2005 e 2007. It esset oficialmen apertet in li 28-im de julí 2007 per un football-match. Li fassade del stadion consiste ex brilliant aluminium. Li construction custat 28 million euro.

Li Stadion Kyocera es anc usat por hockey sur terre. In li annu 2014 eveni li championatus mundel in li hockey sur terre por mannes e féminas in li Stadion Kyocera.




#Article 261: Kłodzko (121 words)


Kłodzko es un cité in li sud-west de Polonia. Li german nómine de Kłodzko es Glatz. It es situat in li sud-west del land in li region Infra Silesia.

Li cité have 28.197 (2013) habitantes. Li fluvie Nysa Kłodzka flue li cité.

Li cité esset mentionat por li unesim vez in historic document in li annu 981. Li historie de Kłodzka es strettmen ligat con li historie del Comtia Kłodzko. Kłodzko esset un parte de Bohemia e esset anexet de Prussia in li 18-im secul e esset un parte de Germania inter 1871 e 1945.

In li 12-im e 13-im german colonistes intrat Kłodzko. Pos li Duesim Guerre Mundal li german population esset expulset e Kłodzko devenit un parte de Polonia.




#Article 262: Felipe VI de Hispania (145 words)


Felipe VI con plen nómine Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia es desde li 19-im de junio 2014 li rey de Hispania. Il nascet li 30-im de januar 1968 in Madrid (Hispania) quam filio del rey Juan Carlos I e reyessa Sofia. Il es ex li dinastie de Bourbones.

Inter 1985 e 1988 il esset in li armé de Hispania. Inter 1988 e 1993 Felipe VI studiat jurisprudentie e in li Universitá Georgetown in li Unit States de America international relationes.

Desde li 22-im may 2004 il es maritat con Letizia Ortiz. Li cuple have du filias, Leonor (nascat li 31-im de octobre 2005) e Sofia (nascet li 29-im de april 2007).

Li 2-im de junio 2014 su patre Juan Carlos I anunciat su retirament e Felipe VI devenit li 19-im de junio 2014 li nov rey de Hispania.




#Article 263: Unterföhring (124 words)


Unterföhring es un municipie in Germania. It es situat in sud del land in li país federal Bavaria in li Districte Supra Bavaria. Unterföhring es situat nord de München e es un parte del Subdistricte München-Land.

Unterföhring have 10.547 (2012) habitantes. In li west del municpie flue li Isar.

Li municpie It es un del max important locos de masse-medies interprenses de Germania. Li television-stationes Bayrischer Rundfunk, ZDF e li masse-medie interprense ProSiebenSat.1 Media AG have desde li annu 2000 su sede in Unterföhring. Anc important interprenses de assecurantie have su sede in Unterföhring. Pro to Unterföhring es un economic rich municipie.

Unterföhring have con li Rugby Club Unterföhring un rubgy-club. Li hockey sur terre e ténnis-club ASV München have su sede in Unterföhring.




#Article 264: Thomas Müller (football) (117 words)


Thomas Müller es un footballero de Germania. Il nascet li 13-im de septembre 1989 in Weilheim (Germania) e lude desde li annu 2000 por li football-club FC Bayern München e desde li annu 2010 por li national football-selection de Germania.

Thomas Müller es 1,86 metre alt e lude in li atacca e in li ofensiv medie-camp.

Desde li 3-im de marte 2010 lude Müller in li national selection de Germania. Il partiprendet in li championatus mundal 2010 e 2014 e li europan championatu 2012. Til nu il ha fat 50 matches por li selection national de Germania.

Müller finit li scola in gimnasium Weilheim in li annu 2008. In li annu 2009 il maritat su amica Lisa.




#Article 265: Svetlana (108 words)


Svetlana es un feminin slavic prenómine por puellas e féminas quel es difuset in li ost-europan landes Russia, Bulgaria, Serbia, Ucraina, Bielorussia, Macedonia, Croatia, Polonia e Slovacia.

It origina del parol свет (svet) quel significa luce, pur o brilliant. Li parol svet anc siginica munde o sant in li slavic lingues.

Li Russ Ortodox Eclesia usa li nómine Svetlana quam traduction del grec nómine Photina. Ti nómine es usat por li fémina de Samaria in li bible.

Diminutiv formes de Svetlana in Russia es Lana, Svetka o Sveta.

Generalmen li max sequent forme del nómines es li russ forme Svetlana. Támen hay alternativ versiones in altri slavic landes




#Article 266: Grünwald (161 words)


Grünwald es un municipie in Germania. It es situat in li sud del land in li país federal Bavaria in li Districte München. Grünwald es situat quelc kilometres sud del cité München in li valley del fluvie Isar. Il es un rich, exclusiv e custosi suburbe de München. Grünwald es egardat quam li max rich municipie de Germania.

Grünwald have 10.915 (2012) habitantes. 

Li old nómine de Grünwald esset Derbolvinga o Derbolfing. In li annu 1288 esset mentionat por li unesim vez in historic documentes li village Grünwald. Li cause por li changeament esset li construction del castelle Burg Grünwald. 

Til li comense del 20-im secul Grünwald esset ancor un village. To changeat per li construction de un tramvia linea de München a Grünwald, per li construction de un ponte súper li fluvie Isar quel ligat li municipies Grünwald e Pullach e per li film-ateliere Bavaria Filmstudios quel have su hem desde 1919 in Grünwald.

Li municipie consiste ex six partes:




#Article 267: Nationalsocialisme (104 words)


Nationalsocialisme es un political ideologie, quel esset creat in pos li Unesim Guerre Mundal in Germania de Adolf Hitler e su Nationalsocialist German Partise de Laboreros/NSDAP. It es li german version del fascisme.

Central elementes del ideologie del nationalsocialisme es un radical nationalisme e rasisme. It propaga un totalitari organisation del state e es anti-democratic,anti-communistic e anti-semitic. In diferentie al italian fascime li nationalsocialisme es extrem anti-semitic e propagadat in li Triesim Imperia in Germania inter 1933 e 1945 li fisical extermination del judéos.

In Germania e Austria es hodie li usation del nationalsocialistic simboles e li propaganda del nationalsocialistic idés interdictet per lege.




#Article 268: Sylvia Likens (579 words)


Sylvia Marie Likens esset li victime de un cruel mortation in li annu 1965 in li Unit States de America in li federal state Indiana. Sylvia Likens nascet li 3-im de januar 1949 in Lebanon (Indiana) e esset mortat li 26-im de octobre 1965 in Indianapolis in li etá de 16 annus. Li casu de su martirie til su morte devenit famosi sur li tot munde.

Pro li documentes del tribunale queles es public til hodie it es un del max bon documentat casu del infant-abusa.

Sylvia Marie Likens nascet quam li triesim infante del caruselle-laboreros Lester Cecil Likens (1926-2013) e Elizabeth Frances Likens (nascet Grimes) (1927-1998). Sylvia havet quar fratres e sestras e nascet inter du gemelle-pare. Diana e Danny esset du annes plu old e Jenny e Benny un annu min old quam Sylvia.

Li maritage de su genitores ne esset tre stabil e su genitores separat se quelc vezes e Sylvia e su sestre Jenny devet habitar frequentmen che parentes e altri persones. Li familie translocat frequentmen pro li labor del genitores e Sylvia devet changear sovent li scola. 

Sylvia amat música e self cantat. Su favorat music-gruppe esset The Beattles.

Li li annu 1965 su patre Lester arangeat que Sylvia e Jenny habitat che Gertrude Baniszewski, qui self havet six infantes. Lester Likens payat Gertrude Baniszewski 20 US-dóllares por chascun semane por que Sylvia e Jenny posset habitar che li Baniszewski familie in Indianapolis. Li matre de Sylvia esset arestat durante ti témpore pro furter in un butica.

Gertrude Baniszewski havet sett propri infantes Paula Baniszewski (havent 17 annus quande Sylvia venit in li familie) e Stephanie Baniszewski (15), John Baniszewski (14), Marie Baniszewski (11), Shirley Baniszewski (10), James Baniszewski (8) e li bebé Dennis Lee Wright (quelc mensus).

Gertrude Baniszewski esset povri e malad e ella regularimen frappat su propri ma anc Sylvia Likens e su sestra Jenny. Ma Sylvia devenit plu e plu li cible de su agresion. Gertrude Baniszewski frappat e torturat Sylvia plu e plu con li auxilie de su propri infantes. Mem infantes ex li vicinitá venit in li dom por torturar Sylvia pro plesura. Gertrude Baniszewski narrat que Sylvia devet esser punit. Un vez Sylvia provat fugir, ma esset plu e plu tro debil por resister.

Sylvia esset fortiat manjar su excrementes e trincar urine. Li torturatores versat calidissim aqua súper ella e Sylvia esset incatenat in li céllar. Gertrude Baniszweski assertet que Sylvia hat furtet e havet sexual relationes con mult púeres. Omni ti acusationes esser inventet de Gertrude Baniszewski ma esset li justification por li tortura de Sylvia. Gertrude Baniszewski mem tatuat Sylvia Likens per un calid agullie li paroles Yo es un prostituta e yo es fier pri to sur li stomach del puella. Quelc semanes plu tard Sylvia Likens morit pos pluri abusas e battes. Sylvia solmen recivet poc aqua e manjage durant su martirie. Pro un abusa con un botelle in su vágine Sylvia esset devenit íncontinent. To anc esset un justification por ti tortura del puella. Li autopsie resultat in li facte que Sylvia finalmen morit pro un hemoragie in li cerebre e interiori sanguada quam consequentie del battes.

Pos su morte li policia arestat li familie e salvat Jenny Fay Likens. Gertrude Baniszewski esset condamnat a un vive-durant cárcere sententie, ma esset pardonat pos 20 annus in li annu 1985.

Li tragic vive e morte de Sylvia Likens esset un inspiration por quelc libres e du filmes. Li max important oves es:




#Article 269: Bakir Izetbegović (179 words)


Bakir Izetbegović es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il esset electet in li Presidentura del state de Bosnia e Herzegovina quam representate del bosniakes in li annu 2010. Il nascet li 28-im de junio 1956 in Sarajevo (Bosnia e Herzegovina)  e es li vice-presidente del Partise del Democratic Action/SDA. Il es li filio del ex-presidente de Bosnia e Herzegovina Alija Izetbegović qui ha fundat li Partise del Democratic Action e ludet un important rol in li process del separation del land de Yugoslavia in li annu 1990.

Bakir Izetbegović studiat architectura in li universitá de Sarajevo. Il finit su studie in li annu 1981. Inter 1982 e 1991 il laborat por li consultation-firma Konsalting in Sarajevo. 

Durant li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina inter 1992 e 1995 il laborat quam secretario por su patre Alija Izetbegović qui esset presidente de Bosnia e Herzegovina in ti periode.

Bakir Izetbegović es maritat con Sebija Izetbegović e li cuple un filia Jasmina.

Bakir Izetbegović fat su political cariara in li Partise del Democratic Action/SDA quel esset fundat de su patre.




#Article 270: Virginitá (167 words)


Virginitá es li statu de un person qui til nu ne havet sexual relationes. Un fémina qui ne have sexual relationes es nóminat virgina. 

Hay cultural e religiosi traditiones e valores queles emfasa li significantie del statu del virginitá til li maritage. Secun ti conception li statu del virginitá significa que un puella deve esser chast e pur ante maritar. 

Hodie in li max mult societás perdir li virginitá ante li maritage ne have legal consequenties por li fémina, ma quelc societás demanda que li fémina pruva su virginitá ante li maritage. Tradionalmen li presentie del himen esset acceptat quam pruva. Un altri pruva es li sanguada durant li prim coition quam prova. In tal societás un fémina qui ha perdit su virginitá ante maritar es egardat quam sin valore e sordid.

Li religion del islam demand ancor hodie que li sponsa e li sponso es in li statu del virginitá til li maritage. 

Anc in mult europan lingues li paroles puella e virgina esset longmen sinonimes.




#Article 271: Vjekoslav Bevanda (181 words)


Vjekoslav Bevanda es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 13 de may 1956 in Mostar (hodie: Bosnia e Herzegovina e esset inter li 12-im de januar 2012 e li 1-im de april 2015 prim-ministre de Bosnia e Herzegovina. Desde li 1-im de april 2015 il es vice-prim-ministre e ministre por financies e tresor in li guvernament de Bosnia e Herzegovina. Secun nationalitá il es croat e il es um membre del partise Crotian Democratic Comunitá de Bosnia e Herzegovina/HDZ BiH.

Il finit li scola in Mostar e studiat anc ta economica. Il finit su studie in li universitá de Mostar in li annu 1979. Inter 1979 e 1989 il laborat por li avion-firma Soko in Mostar. Inter 1990 e 1993 il laborat por li bank ARPO anc in Monstar. Del annu 2000 til 2001 il laborat in li Euro Center in Split (Croatia). Il esset li director del Comercie Bank in Sarajevo.

Il es maritat con Ljiljana Bevanda e have du filias.

Bevanda es un membre del croat political partise Crotian Democratic Comunitá de Bosnia e Herzegovina/HDZ BiH. 




#Article 272: Fahrudin Radončić (399 words)


Fahrudin Radončić es un politico e interprendero de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 24-im de may 1957 in Berane (hodie: Montenegro). Il es li proprietario del jurnal Dnevni Avaz e li fundator e presidente del partise Alliantie por un Melior Futur de Bosnia e Herzegovina/SBB.

Secun nationalitá Fahrudin Radončić es bosniako, ma il originat del region de Sandžak quel es hodie dividet inter Serbia e Montenegro. Radončić adultijat in li cité Plav in Montenegro.

Desde 1978 il labora quam jurnalist e redactor. Inter 1983 e 1988 il esset funcionario in li Socialistic Federal Republica Yugoslavia. Il esset demisset pro su critica contra li nationalistic politica del presidente de Serbia Slobodan Milošević.

In li annu 1989 il comensat laborar quam jurnlalist por li jurnal Danas in Zagreb (Croatia). In li sam annu il publicat li libre 10.000 dies de sclavitá. In ti libre il criticat li politica de Serbia in Kosovo.

In li annu 1991 il fundat li editoría Avaz. In li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina inter 1992 e 1993 Fahrudin Radončić esset li parlator del Armé de Bosnia e Herzegovina por li presse. Con suporte del presidente del Bosnia e Herzegovina Alija Izetbegović e su Partise del Democratic Action/SDA il comensat publicar li jurnal semanal Bošnjački avaz in li novembre 1993.

In li annu 1995 il comensat publicar li jurnal diari Dnevni Avaz quel es til hodie li bosnian jurnal con li max grand circulation. Il anc publica altri jurnales quam jurnal Globus e li jurnal Azra por féminas e li jurnales semanal Express e Sport Avaz. Radončić es anc li proprietario del station de television TV Alfa.

Fahrudin Radončić es anc activ quam interprendero in li construction de grand edificies. In li annu 2000 il constructet un grand buró-edificie in Sarajevo quel es hodie li centrale del 
Hypo Alpe Adria Bank in Bosnia e Herzegovina. In li annu 2004 il constructet li modern hotel Radon Plaza Hotel e in li annu li buró-edifice Avaz Twist Tower, quel have etages.

Fahrudin Radončić es divorciat se su marita Azra Radončić.

Fahrudin Radončić longmen ne esset membre de un political partise, ma su jurnales longmen apoyat li Partise del Democratic Action/SDA e il havet strett relationes con li chef del Islamic Comunitá de Bosnia e Herzegovina Mustafa Čerić, ma in li annu 2009 Radončić fundat su propri partise li Alliantie por un Melior Futur de Bosnia e Herzegovina]/SBB.




#Article 273: Živko Budimir (261 words)


Živko Budimir es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 20-im de novembre 1962 in Vir proxim de Posušje (hodie: Bosnia e Herzegovina e il esset inter li 17-im de marte 2011 e li 10-im de februar 2015 li presidente del Federation Bosnia e Herzegovina. Secun nationalitá Budimir es croat e il es li presidente del partise Partise de Justicie e Confidentie/SPP.

Budimir finit in li annu 1981 li militari avion scola in Rajlovac in li proximitá de Sarajevo e in li annu 2000 il finit un pluri militari scola. Živko Budimir esset professional soldate in li armé del Socialist Federativ Republica Yugoslavia. 

Durant li guerre intern in Yugoslavia in combattet in Croatia e in Bosnia e Herzegovina. In li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina il esset desde 1993 un membre del croatian militari organisation HVO. Il havet alt oficies in li stabe del HVO e del armé de Bosnia e Herzegovina pos li fine del guerre intern.

In li 1997 il translocat a Mostar e in li annu 2001 il esset pensionat quam oficero del armé de Bosnia e Herzegovina. In li HVO il esset in li rang del colonel e in li armé de Croatia il esset in li rang del general-major. Pos su pension il devenit sport-functionario in Mostar.

Il es maritat con Darija Budimir (nascet Kuna) e li cuple have un filia Lucija e du filios Luka e Borna.

Quam oficero in ex-Yugoslavia Živko Budimir devet esser membre del Liga del Comunistes de Yugoslavia. Il esset membre del comunist partise inter 1979 e 1986.




#Article 274: Blythe Auffarth (142 words)


Blythe Auffarth con plen nómine Blythe Chestin Auffarth es un actoressa del Unit States de America. Ella nascet li 23-im de april 1985 in Plesant Valley in li federal state New York (Unit States de America). Ella es li max conosset per su rol de Meg Loughlin in film The Girl Next Door quel basat sur li real casu del mortation e tortura del 16 annu hant puella Sylvia Likens. Bylthe Auffarth ludet li rol del abusat, torturat e mortat puella in li film The Girl Next Door.

Li matre de Blythe Auffarth es un teatre-actoressa. Anc Blythe Auffarth comensat quam teatre-actoressa e anc dansa e canta. Ella finit li scola in li annu 2003 e studiat al North Carolina School of the Arts. Pos to ella retornat a New York e comensat laborar quam professional actoressa por li television e filmes.




#Article 275: Nermin Nikšić (168 words)


Nermin Nikšić es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 27-im de decembre 1960 in Konjic (Bosnia e Herzegovina) e  es desde li 7-im decembre de 2014 presidente del Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina/SDP BiH.  Nermin Nikšić esset inter li 17-im de marte 2011 e li 1-im de april 2015 li prim-ministre del Federation Bosnia e Herzegovina.

Pos har finit li scola in Konjic Nikšić studiat jurisprudentie in Mostar. Il finit su studie in li annu 1986 e laborat in li administration del cité de Konjic. Inter 1990 e 1992 il esset li chef del inspectoratu del cité Konjic. In partiprendet in li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina in li armé de Bosnia e Herzegovina. Inter 1995 e 1998 Nikšić esset vice-presidente del executiv-comité del municipie Konjic e inter 1998 e 2000 secretario del general administration, logiament e comunal servicies.

Secun nationalitá Nermin Nikšić es bosniak. Nermin Nikšić es maritat con Nadija Nikšić e li cuple have un filia Najra e un filio Haris.




#Article 276: Neretva (103 words)


Li Neretva (cirilc Неретва, italian. Narenta, ancian-grec Νάρων, latin Naroes) es li max important fluvie del region Herzegovina. It have un longore de 225 kilometre e flue 203 kilometre tra Bosnia e Herzegovina e 22 kilometre tra Croatia. Tirol. It flue de nord a sud.

Li fonte de Neretva es in li proximitá de Držirep in li municipie Gacko (Bosnie e Herzegovina sud del montania Zelengora proxim del frontiera con Montenegro.

Li Neretva flue tra li cités Konjic, Mostar e Jablanica in Bosnia e Herzegovina e tra li cité Metković in Croatia. It desinbocca in li proximitá de Ploče in li Adriatic Mare.




#Article 277: Gertrude Baniszewski (466 words)


Gertrude Nadine Baniszewski esset un famosi mortatora in li Unit States de America. Ella nascet li 19-im de septembre 1929 in Indianapolis e morit li 16-im de junio 1990 in Laurel in li federativ state Iowa (Unit States de America). Ella esset anc conosset sub li nómines Gertrude Wright e Nadine Van Fossan. Baniszewski devenit famosi per li crual abusa, tortura e mortation de

Ella nascet quam Gertrude Nadine Van Fossan quam triesim de six infantes del cuple Mollie Myrtle (nascet Oakley) e Hugh Marcus Van Fossan Senior. Ella forlasst li scola in li etá de 16 annus e recivet su filia Paula e maritat in li sam annu li policist John Baniszewski. John Baniszewski plu tard changeat su nómine a John Blake. 

Gertrude Baniszweski havet quin infantes con John Baniszweski: Paula Baniszewski
Stephanie Baniszewski, John Baniszewski junior, Marie Baniszewski, Shirley Baniszewski e James Baniszewski. Li cuple restat 10 annus juntmen.

In li etá de 34 annus Gertrude Baniszewski esset in un relation con Dennis Lee Wright qui esset in li etá de 18 annus. Dennis Lee Right violat Gertrude Baniszweski e ella parturit su sixim infante Dennis Lee Wright Junior, ma li patre abandonat Gertrude Baniszweski pos li natation del infante.

Por pecunie Gertrude Baniszweski lasset habitar li du sestras Sylvia Likens e Jenny Likens che se. Gertrude Baniszweski odiat li bell 16-annus hant Sylvia Likens e comensat abusar, batter e torturar la con li auxilie de su propri infantes e infantes ex li circumitá. Finalmen Sylvia Likens morit li 26-im de octobre 1965.

Baniszewski hat battet li puella, catenat la nudmen sin suficent aqua e manjage in li céllar, brulat la con cigarettes, tatuat la con un calidissim agullie li frase Yo es un prostituta e es fier pri to in li córpor del ínnocent puella. Baniszwewski justificat su cruelitá avan su infantes que Sylvia devet esser punit.

Gertrude Baniszewski e su infantes esset arestat pro li mortation de Sylvia Likens in li die del morte del puella. Li casu e processu contra li crual mortatora recivet un grand atention sur li tot munde. Li Suprem Tribunale del federativ state Indiania condammant in li annu 1971 Gertrude Baniszweski a vive-durant incarceration e anc li infantes de Baniszewski e del vicinitá esset punit.

Malgré mult protestes Gertrude Baniszewski esset pardonat e liberat pos 20 annus in li cárcere. On emfasat li bon conduida de ella in li cárcere e it esset assertet que esset quasi quam un matre por mult altri prisionarias. Gertrude Baniszweski forlassat li cárcere li 4-im de decembre 1985.

Baniszeweski translocat pos su liberation a Laurel in li federativ state Iowa. Ella vivet ta sub li nómine Nadine Van Fossan e assertet que ella vell har devenit un tre religiosi hom. Ella morit li 16-im de junio 1960 in Laurel pro pulmon-cáncere.




#Article 278: Grödig (130 words)


Grödig es un mercat-muncipie in Austria. It es situat in li nord de Austria in li país federal Land Salzburg in li Districte Salzburg-Umgebung in li proximitá al frontiera con Germania.

It have 6992 (2014) habitantes.

Li municipie es situat infra li montania Untersberg quel es un parte del Alpes.

Grödig consiste ex quar villages:

Grödig esset mentionat in li annu 790 por li unesim vez in un historic document. In li annu 1150 Grödig devenit un parocia. Grödig recivet li statu de un municipe in li annu 1848.

Li football-club SV Grödig ludet desde li seson 2013/14 in li max alt austrian football-liga. It finit li seson 2013/14 men quam triesim in li liga e lude pro to in li seson 2014/15 in li qualification al UEFA Europan Liga.




#Article 279: Philipp Lahm (255 words)


Philipp Lahm es un footballero de Germania. Il nascet li 11-im de novembre 1983 in München (Germania) e lude desde li annu 2002 por li football-club FC Bayern München e desde li annu 2004 por li national football-selection de Germania. 

Il esset li capitano del german selection de football quel ganiat li Championatu Mundal de Football 2014 in Brasil. Li 18-im de julí 2014 il declarat su retirament ex li national selectiom de Germania.

Philipp Lahm es 1,70 metre alt e lude in li defense e in li defensiv medie-camp.

Desde li 3-im de marte 2004 ludet Lahm por li unesim vez in li national selection de Germania. Il partiprendet in li championatus mundal 2006, 2010 e 2014 e li europan championatu 2008 e 2012. Il esset por li unesim vez capitano del german selection in li annu 2007. Til nu il ha fat 113 matches por li selection national de Germania. Pos li Championatu Mundal de Football 2014 Philipp Lahm declarat su retirament ex li national seletion.

Lahm adultijat in München in li quartere München-Gern e esset sur li scola in München-Neuhausen. Desde li annu 2014 Philipp Lahm es maritat con Claudia Lahm. Li cuple have un filio qui nascet li 12-im august 2012. In li annu 2010 Philipp Lahm ha publicat un libre con li titul Der feine Unterschied. Wie man heute Spitzenfußballer wird (Li fin diferentie. Qualmen on deveni hodie un excellent footbalero).

Philipp Lahm es socialmen tre activ. In li annu 2007 il fundat li Philipp-Lahm-Fundation quel suporta socialmen desavantagiat infantes.




#Article 280: Győr (118 words)


Győr (german: Raab, slovacian: Ráb) es un cité in Hungaria. It es situat in li nord-west del land in proximitá del frontiera con Slovacia e Austria. It apartene al region West-Danubia in li Komitat Győr-Moson-Sopron.

Li cité have 131.267 (2011) habitantes. In Győr inbocca li fluvie Rába in li Moson-Danube.

Sur li territorie del Győr esset situat li roman cité Arrabona. Győr esset fundat in li 10-im secul e recivet in li annu 1271 oficialmen li jure de un cité. Inter 1592 e 1598 li cité esset un parte del Osman Imperie. Hodie Győr es un del max important industrial centres de Hungaria. 

Győr es li hem del handball-club Győri ETO KC e del football-club Győri ETO FC.




#Article 281: Tripoli (Grecia) (108 words)


Tripoli (grec: Τρίπολη) es un municipie e cité in li sud de Grecia. Tripoli es li cité capital del administrativ region Peleponnes. Li old nómine del cité esset Tripolis.

Li municipie Tripoli have  47.254 (2012) e li cité Tripoli self circa 31.000 habitantes.

Tripoli esset fundat in li medievie per slav colonistes. Li cité havet li nómine  Droboliza. Durant li regne de Venezia inter 1685 e 1715 Tripoli esset un important centre. Hodie es Tripoli un important loco por li grec armé. Desde 2002 Tripoli es li sede del Universitá del Peleponnes.

Li football-club Asteras Tripolis lude desde li annu 2007 in li max alt football-liga de Grecia.




#Article 282: Edi Rama (109 words)


Edi Rama es un politico e artist de Albania. Il nascet li 4-im julí 1964 e es desde li 10-im septembre 2013 li prim-ministre de Albania. Desde li octobre 2005 Edi Rama es anc li presidente del Socialist Partise de Albania.

Edi Rama studiat arte in li Acedemie del Artes in Tirana. Il esset anc un anc baskettball-lusor. Rama ludet por li club Dinamo Tirna e ludet mem por li national selection de Albania.

Pos su studies Rama laborat quam pictor. Il havet exhibitiones in mult landes. Il publicat anc tri libres. 

Edi Rama es maritat con Linda Rama (nascet Basha). Li cuple have du infantes Greg e Rhea.
 




#Article 283: Alex Salmond (152 words)


Alexander Elliot Anderson Salmond es un politico de Scotia. Il nascet li 31-im de decembre 1954 in Linlithgow (Scotia) e es desde li annu 2007 li prim-ministre de Scotia. Salmond es desde li annu 2004 li presidente del Scot National Partise/SNP e su political scope es realisar un índependent state Scotia per finir li union inter Anglia e Scotia. Il resignat quam prim-ministre Scotia e presidente del Scot National Partise li 19-im de septembre 2014 pro li plebiscite pri li índependentie de Scotia quel esset rejectet per 55 percent.

Alex Salmond studiat historie e economica in li universitá de St. Andrews. Inter 1978 e 1980 il laborat quam oficiario del guvernament del Reyatu Unit in Scotia quam economist in li division de agricultura. In li annu 1980 e 1987 il laborat quam economist in li bank Bank of Scotland. 

Alex Salmond es maritat con Moira McGlashan e li cuple ne have infantes.




#Article 284: Michael D. Higgins (110 words)


Michael D. Higgins (irlandesi: Micheál D. Ó hUiginn) es un politico de Irland. Il nascet li 18-im de april 1941 in Limerick e es desde li 11-im novembre de 2011 li 9-im presidente de Irland. Il es un membre del Irlandes Labor Partise. Quam presidente il visitat quam unesim foren state li Reyatu Unit.

Michael D. Higgins es activ quam poet, autor e sociologo. Il studiat in Galway, Manchester (Reyatu Unit) e Bloomingtion (Indiana). Il laborat in li universitá de Galway in li departement de political scienties e sociologie. 

Il es maritat con Sabina Coyne e li cuple have tri filios e un filia. Il fluentmen parla anglesi e irlandesi.




#Article 285: Enda Kenny (109 words)


Enda Kenny (irlandesi: Éanna Ó Coinnigh) es un politico de Irland. Il nascet li 24-im de april 1951 in Castelbar e il es desde li 11-im de marte 2011 li prim-ministre de Irland. Il es desde li annu 2002 li presidente del partise Fine Gael.

Enda Kenny studiat in Galway e Dublin por devenir un instructor in li primari scola, ma laborat pro su political cariera solmen curtmen quam instructor.

Kenny esset in yunesse un activ quam Gaelic Football lusor e il es anc un alpinist.

Il es desde li annu 1992 maritat con Fionnuala O'Kelly. Li cuple have du filios e un filia. Enda Kenny parla fluentmen irlandesi.




#Article 286: Miro Cerar (106 words)


Miro Cerar (Miroslav Cerar junior) es un politico e jurist de Slovenia. Il nascet li 25-im august 1963 in Ljubljana (Slovenia) e es desde li 25-im august 2014 prim-ministre de Slovenia. Il fundat li 2-im de junio 2014 li Partise de Miro Cerar/SMC (Stranka Mira Cerarja), quel ganiat li parlamentari electiones li 13-im de julí 2014 per atinger 36 del 90 sedes in li parlament.

Miro Cerar es li filio del olimpic champion in gimnastica Miroslav Cerar e li ex-ministre de justicie Zdenka Cerar. Miro Cerar studiat jurisprudentie e labora professor de jurisprudentie in li universitá de Ljubljana. Il anc esset legal consiliero del slovenian parlament.




#Article 287: Recep Tayyip Erdoğan (134 words)


Recep Tayyip Erdoğan es un politico de Turcia. Il nascet li 26-im de februar 1954 in Kasımpaşa, Istanbul e il esset inter li 11-im de marte 2003 e li 29-im de august 2014 li prim-ministre de Turcia. Desde li 28-im de august 2014 il es li presidente de Turcia. Inter 2001 e 2014 esset li presidente del conservativ-islamic Partise del Justicie e Developament/AKP presidente de Turcia.

Li familie de Recep Tayyip Erdoğan origina de Georgia. Erdoğan finit un religiosi gimnasium e studiat in Istanbul comcercial administration.

Recep Tayyip Erdoğan es maritat Emine Gülbaran. Li cuple have quar infantes: li du filios Ahmet Burak e Necmeddin Bilal e li du filias Esra e Sümeyye.

Criticos reprocha Erdoğan que il vole transformar li seculari state Turcia in un islamic state que Erdoğan limita li democratic yures. 




#Article 288: Netball (266 words)


Netball es un team-sport por féminas e puellas. It es simil a basketball e es populari in li landes del Britannic Commonweath. 

Netball es ludet in un campe quel have un longore de 30,5 metre e un largore de 15,25 metre. Li scope del lude es metter li balle in li corbe. Li corbes es fixat sur li basic linea in un altore de 3,05 metre. In diferentie al basketball ne es un planca detra li corbes.

Un netball-match dura quar vez deci-quin minutes. Un match consiste ex quar quaresimes. Un quaresim dura deci-quin minutes.

Li campe es dividet in tri triesimes quel have un longore de 10,16 metre. Corbes es solmen valid si li balle es jettat del gol-cirle. It solmen permisset un indirect defense e ne un atacca al córpor del adversaria.

Un truppe consiste ex sett lusoras. Secun li position del lusora ella have solmen li permission cert partes del campe. Li positiones es:

Netball esset inventet in li fine del 19-im secul quam variation del basketball por féminas. Li unesim regules de Netball esset etablisset de Martina Bergman-Österberg in Hampstead, London (Anglia). It devenit un sport por scoleras in landes quel esset sub li regne del Reyatu Unit. In li annu 1960 li regules esset internationalmen standartisat. Antey existet diferent regules in diferent landes. 

In li annu 1960 esset organisat li International Netball Federation. Desde li annu 1963 eveni omni quar annus li Championatu Mundal de Netball. Desde 1998 Netball es anc in li programma del Commonwealth Ludes. Hodie netball es ludet de circa 20 milliones homes in plu quam 70 landes.




#Article 289: International Netball Federation (112 words)


Li International Netball Federation/INF organisa internationalmen li balle-sport netball. It esset fundat in li annu 1960 e have su sede in Manchester (Reyatu Unit). 

Li International Netball Federation standartisat e mantenet li regules de Netball e arangea li desde 1963 li Championatu Mundal de Netball, quel eveni chascun quar annus. It anc publica li rang-liste mundal de netball.

Li International Netball Federation have 49 membre-landes e 25 afiliat membres. Li organisation have membres in quin continentes: Africa, America, Asia, Europa e Oceania.

Li INF es guvernat per un congress queli eveni chascun du annus. It have un directoratu quel incontra se trivez in li annu e un secretariatu e un chef-executiv oficiario.




#Article 290: Abdullah Gül (104 words)


Abdullah Gül es un politico de Turcia. Il nascet li 29-im octobre 1950 in Kayseri e esset inter li 28-im de august 2007 e li 28-de august 2014 li 11-im presidente del Turcia. Il es un membre in li Partise del Justicie e Developament/AKP.

Abdullah Gül studiat economica in Istanbul e scrit ta anc su dissertation. Pos to il habitat du annus in London e Exeter. Poy il laborat in li universitá de Sarkarya. Inter 1983 e 1991 Abdullah Gül laborat por Islamic Developament Bank in Saudi Arabia.

In li annu 1980 il maritat Hayrünnisa Özyurt. Li cuple have un filia e du filios.




#Article 291: Benjamin Netanyahu (201 words)


Benjamin Netanyahu es un politico de Israel. Il nascet li 21-im octobre 1949 in Tel Aviv (Israel) e es desde li 10-im de februar 2009 prim-ministre de Israel. Il es li presidente del conservativ partise Likud. In li question del relation al palestinenses Netanyahu es egardat quam un adherente de un fort politica.

Benjamin Netanyahu es maritat por li triesim vez. Con su actual marita Sarah il have du infantes. Ex su unesim maritage il have un filia Noa. Benque Benjamin Netanyahu nascet in Israel il adultijat e esset in li scola in li Unit States de America. Il studiat in architectura  in li Massachusetts Institute of Technology (MIT) e political scienties in li Universitá de Harvard.

Inter 1976 e 1978 Il laborat quam consultant por li Boston Consulting Group. Il fundat li Jonathan Institute quel il directet til li annu 1980. Poy il retornat a Israel. Inter 1980 e 1982 il esset activ quam menagero in Israel. In li annu 1982 il comensat laborar in li ambassade de Israel in li Unit States de America. In li annu 1984 Netanyahu devenit representante de Israel che li Organisation del Unit Nationes. ll retornat 1988 a Israel e comensat un political cariera. 




#Article 292: Michael Hinz (150 words)


Michael Hinz esset un actor de Germania. Il nascet li 28-im de decembre 1939 in Berlin e morit li 6-im de novembre 2008 in München.

Anc li genitores de Michael Hinz, Werner Hinz e Ehmi Bessel, esset actores. Michael Hinz fat un education quam teatre-actor in Hamburg. In li annu 1958 debutat sur li teatre-scene in Hamburg. Il ludet 1959 in li anti-guerre film Die Brücke (Li ponte) e devenit conosset in li tot de Germania. Il ludet in mult filmes e series por li television. 

Michael Hinz esset duvez maritat. Su unesim marita esset li actoressa Ingrid von Bergen. Li cuple havet un filia, Carolin von Bergen, qui anc devenit actoressa. In li annu 1968 il maritat li actoressa Viktoria Brahms e con ella il havet du infantes.

Michael Hinz morit in li annu 2008 per li consquenties de un apoplexie in München in li etá de 68 annus. 




#Article 293: Ulrike Trebesius (104 words)


Ulrike Trebesius es un feminin politico de Germania. Ella nascet li 17-im april 1970 in Halle (Saale) e es desde li 1-im de julí 2014 un membre del Europan Parlament por li partise Alternative por Germania. In li julí 2015 Ulrike Trebesius forlassat li partise Alternative por Germania. Li 19-im de julí 2015 ella esset electet quam generalsecretario del nov fundat partise Alliantie por Progresse e Departe.

Ulrike Trebenius es un studiat construction-ingeniera e ella labora in un construction-firma proxim de Pinneberg. Ella es maritat con un interprendero de construction de Hamburg e have un filia. Ella habita in li Districte Steinburg in Schleswig-Holsteinia.




#Article 294: Tel Aviv (100 words)


Tel Aviv es li duesim max grand cité de Israel. It es situat al costa del Mediterraneo. In li annu 1950 Tel Aviv esset unit con li cité Jaffa al municipie Tel Aviv-Jaffa. Li nómine Tel Aviv significa colline del verne. On nomina Tel Aviv li blanc cité.

Li municipie Tel Aviv-Jaffa have 414.600 (2013) habitantes e it es detra li cité capital Jerusalem li duesim max grand cité del land. Li metropol-region circum Tel Aviv es nóminat Gush Dan.

Li modern cité Tel Aviv esset fundat in li annu 1909. Tel Aviv es li sede del bursa de Israel.




#Article 295: Filip Vujanović (128 words)


Filip Vujanović es un politico de Montenegro. Il nascet li 1-im de septembre 1954 in Beograd (hodie: Serbia, tande Yugoslavia). Il esset inter li li 22-im de may 2003 e li 20-im de may 2018 li presidente de Montenegro.

Filip Vujanović nascet e adultijat in Beograd (Serbia). Il stuidat jurisprudentie in Beograd. Inter 1978 e 1981 il laborat in un municipal tribunale in Beograd. In li annu 1981 il retornat a Podgorica (tande: Titograd) in Montenegro. Il laborat brevimen in li tribunale del districte Titograd. Poy il laborat quam avocate til il comensat su political cariera in li marte 1993.

Desde li annu 1985 il maritat con Svetlana Vujanović. Li cuple have li du filias Tatjana e Nina e li filio Danilo. Filip Vujanović es 2 metres alt.




#Article 296: Moncton (104 words)


Moncton es un cité in Canada. It es situat al ost-costa del land in li li provincia New Brunswick.

It have 69.074 (2011) habitantes e es detra Saint John li duesim max grand cité del provincia New Brunswick.

Moncton esset fundat in li annu 1733 per colonistes ex Francia sub li nómine Le Coude. 

Moncton have con li Moncton Coliseum un sport-hall con 7000 sedes. Ci mult sport-evenimentes es arangeat. In it evenit in li annu 2009 li championatu mundal de Curling. In li annu 2014 eveni in Moncton quelc ludes del championatu mundal de football por féminas qui have min quam 20 annus.




#Article 297: Familie (112 words)


Un familie es un social gruppe de homes quel es ligat per parentitá, maritage o adoption e hai. Tradionalmen un familie consiste ex un cuple e su infantes. Ma anc altri parentes quam li genitores del cuple, oncles o tantas posse esser membre del familie. Plu tost it es quasi obligatori que un cuple deve esset maritat por formar familie, hodie anc ne-maritat partneres sovente forma un familie e have infantes. On parla hodie pri li pluralisation del formes del vive in occidental societás.

Li parol familie es derivat ex li Latin familia, quel significa un comunité de persones quel habita in un menage.

Un familie have diferent functiones por li societá




#Article 298: Zlatko Lagumdžija (157 words)


 Zlatko Lagumdžija es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 26-im de septembre in Sarajevo (Bosnia e Herzegovina e esset inter li 12-im de januar 2012 e li 1-im de april 2015 i ministre por externi aferes de Bosnia e Herzegovina e esset inter 1997 e 2014 li presidente del Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina. Secun nationalitá il es bosniak.

Zlatko Lagumdžija studiat informatica e electrotecnica in li universitá de Sarajevo. Il devenit doctor de informatica e electrotecnica in li annu 1988. Desde li annu 1994 il es chef del catedre de economic informatica in li facultá de economie del universitá de Sarajevo. Desde 1995 il es anc li director del Centre por menegeament e informatic tecnologie (MIT) in Sarajevo. 
Desde li annu 2005 il es vice-director del Bosniak Institute in Sarajevo. 

Zlatko Lagumdžija es maritat con Amina Lagumdžija. Li cuple have li du filias Dina i Asja Zara e li filio Zlatko Salko.




#Article 299: Frauke Petry (215 words)


Frauke Petry es un politico de Germania. Ella nascet li 1-im de junio 1975 in Dresden quam Frauke Marquardt e esset inter li 4-im de julí 2015 e li septembre 2017 presidente del partise Alternative por Germania. Ella ductet anc li partise in li electiones al parlament del páis federal Saxonia in li august 2014. Ella devenit un membre del parlament de Saxonia e ducte desde li septembre 2014 li fraction del Alternative por Germania in li parlament de Saxonia. Ella fundat in li septembre 2017 Li Blu Partise.

Ella nascet quam filia de un chimica e un ingeniero in Dresden. Ella adultijat in Schwarzheide, ma in li annu 1995 li familie translocat al west de Germania e habitat in Bergkamen in Westfalia. Ta Frauke Petry finit li licéo. 

Ella recivet un stipendie e studiat chimie in li universitá de Reading (Reyatu Unit) e inter 1998 e 2000 in Göttingen. In li annu 2004 ella fat su doctoratu in Göttingen.

In li marte 2007 ella fundat li firma PURinvent GmbH in Leipzig-Plagwitz quel producte un special plastic-materiale. In li annu 2013 li firma esset bancrott e it esset vendit a un consortium in li sud de Germania, ma Frauke Petry restat li chef-menagera del firma.

Ella maritat con un evangelic-luteran prestro e have quar infantes.




#Article 300: Reading (103 words)


Reading es un cité in li Reyatu Unit. It es situat in Anglia inter London e Oxford. It apartene al comtia Berkshire al confluentie del fluvies Themse e Kennet.

Li cité have 155.698 (2011) habitantes. 

In li cité es situat li Universitá de Reading quel have circa 17.500 studiantes. In li biblioteca del universitá es li famosi Archive de Samuel Backett. Reading es anc conossset pro li feste de rock musica Reading Festival quel eveni chascun annu.

Li football-club FC Reading lude in li Premier League, quel es li max football-liga de Anglia. Anc li rubgy-club London Irish have su hem in Reading.




#Article 301: Palestina (138 words)


Palestina es un geografic region in li west de Asia. It es situat inter li Mediterraneo e li fluvie Jordan. Li region es situat inter Egyptia, Siria e Arabia. It es li loco u li cristianisme e li judeisme.

Li frontieras de ti region ha changeat sovente durant li historie. 

Hodie on comprende sub li nómine Palestina li idé de un state por li arab habitantes de Israel, li palestines. Til hodie existe solmen li Autonom Territories del Palestines, queles apartene al state Israel.  Li Autonom Territories del Palestines consiste ex li Strie de Gaza e Transjordania. Mult palestines anc habita in campes del refugiantes in li vicin states de Israel quam Siria, Libano e Jordania.

Pro li conflicte inter Israel e li palestines pri li frontieras li idé de un tal state ne es realisat til hodie.




#Article 302: Athlone (101 words)


Athlone, irlandesi Áth Luain, es un cité in Irland. It es situat in li geografic centre del land al sud rive del lago Lough Ree. Li west del cité apartene al Comtia Roscommon e li plu grand ost del cité al Comtia Westmeath. Pro to it es parte de du diferent provincias, Connacht e Leinster. Li fluvie Shannon flue tra li cité.

Athlone have 20.153 (2011) habitantes. In li centre del cité es situat li Castelle Athlone.

Li football-club Athlone Town F.C.  have su hem in li cité. In li annu 2013 Athlone recivet li titul Europan Capitale del Sport 2013.




#Article 303: Leinster (148 words)


Leinster, irlandesi Laighean es un del quar historic provincias de Irland. Li irlandesi nómine del provincia Laighean origina del tribe Laigin. Li duesim parte del nómine origina del old nordic parol staðr, quel significa land o país. Li hodial provincia Leinster include li old reyatus Mide, Osraige e Leinster.

It have 2,504,814 habitantes (2011) e it have li max grand population de omni quar provincias. Leinster have un area de 19.800 quadrat-kilometre. Li max grand cité de Leinster es li capitale de Irland Dublin.

Leinster es situat in li ost del insul Irland e consiste ex li Comtia Carlow, Comtia Dublin, li Comtia Kildare, li Comtia Kilkenny, li Comtia Laois, li Comtia Longford, li Comtia Louth, li Comtia Meath, li Comtia Offaly. li Comtia Westmeath, li Comtia Wexford e li Comtia Wicklow. Hodie li provincias de Irland ne have un plu un importantie por li administration del país.




#Article 304: Ulster (180 words)


Ulster, irlandesi Ulaidh o Cúige Uladh, es un del quar historic provincias de Irland. Li provincia es situat in li nord del insul Irland. Li nómine Ulster origina significa un quinesim del Ulaidh. Li Ulaidhes esset historicmen un gruppe del celtic tribes in li nord de Irland.

Desde 1922 six del nin comtias de Ulster es quam Nord-Irland un parte del Reyatu Unit e li altri tri comtias es un parte del índependent Republica Irland. Li nómine Ulster es hodie sovente suat quam sinonim por Nord-Irland.

Li tot territoria de Ulster have 2.105.666 habitantes (2011) e have un area de 21.552 quadrat-kilometre. Li max grand cité de Ulster es Belfast, quel es anc li cité capital de Nord-Irland.

Li Comtia Antrim, li Comtia Armagh, li Comtia Down, li Comtia Fermanagh, li Comtia Londonderry e li Comtia Tyrone apartene quam Nord-Irland al Reyatu Unit.

Li Comtia Cavan, li Comtia Donegal e li Comtia Monaghan apartene al Republica Irland in li sud del insul Irland. Ma hodie li provincias de Irland ne have un plu un importantie por li administration del país.




#Article 305: Zlata Filipović (163 words)


Zlata Filipović es un autoressa de Bosnia e Herzegovina . Ella nascet li 3-im de decembre 1980. Ella devenit famosi pro su autobiografic libre Li diarium de Zlata, quel descri li horrore del Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina del perspective de un yun puella. Li libre esset publicat in li annu 1993 e devenit tre successosi. Li diarium descri li assedie de Sarajevo in li guerre intern inter 1992 e 1993. Quelc medies nóminat Zlata Filipović li Anne Frank de Bosnia e Herzegovina.

Zlata Filipović usat su popularitá e forlassat per li auxilie del Unit States de America Sarajevo e emigrat a Paris (Francia). Ta ella e su familie restat un annu. Zlata Filipović habita desde 1995 in Dublin (Irland). Ella eat ta in li scola e studiat in li famosi Trinity College Dublin e in li universitá de Oxford (Anglia) human scienties. Ella es activ in diversi homan jures associationes quam Amnesty International. Zlata Filipović continua scrir e anc fa filmes.




#Article 306: Anne Frank (420 words)


Anne Frank, nascet quam Annelies Marie Frank esset un del max discusset victimes del Holocaust per li nationalsocialist regime de Germania inter 1933-1945 e per su diarie un del max important testimon del persecution de judéos per li nationalsocialistes. Anne Frank nascet li 12-im de junio 1929 in Frankfurt e morit in li camp de concentration li marte de 1945 in Bergen-Belsen. 

Anne Frank nascet quam duesim filia del judic cuple Otto Heinrich Frank e Edith Frank in Frankfurt. Anne Frank havet un sestra Margot Frank qui esset tri annus plu old quam ella. Li familie translocat a Amsterdam in Nederland in li annu 1933 pro li persecution de judéos in Germania per li nationalsocialist regime. 

Pos li invasion de Nederland per Germania in li annu 1940 li judéos esset anc ta persecutet. Anne Frank devenit abandonar li scola in Amsterdam. Anne Frank recivet li 12-im de junio 1942  un nota-librette de su patre Otto Heinrich Frank quam don pro su 13-im anniversarie. Anne Frank comensat scrit in it su diarie. 

Pro que li persecution de judéos in Nederland augmentat se, li familie translocat a un ocultuore. It esset un dom, li Achterhuis, quel havet un secret annexe. Victor Kugler, Johannes Kleiman, Miep Gies e Bep Voskuijl auxiliat li familie Frank in ti ocultuore. Anne Frank descrit in su diarie li vive in ti ocultuore e creat un important document pri li persection de judéos in li Triesim Imperie.

Li familie esset arestat in li matine del 4-im de august del annu 1944 per li german policie e deportat al camp de concentration Ausschwitz. Alquí hat trahit li ocultuore del familie al policie. Til hodie it es ínconosset qui hat fat to. Li unesim august de 1944 Anne Frank scrit su ultim págine in li diarie.

Anne Frank esset deportet a camp de concentration de Ausschwitz e li 28-im de octobre 1944 al camp de concentration Bergen-Belsen. Ta Anne Frank morit in li comense del marte 1945 versimil pro un maladie. Quelc dies ante ella, anc su sestra Margot Frank morit. Solmen su patre Otto Heinrich Frank supervivet li guerre.

Pos li areste del familie Frank in li Achterhuis Miep Gies trovat e salvat li diarie de Anne Frank. Ella dat it pos li guerre a Otto Heinrich Frank. Otto Heinrich Frank publicat li diarie sub li titul Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942 – 1 Augustus 1944 in li annu 1947. Li diarie esset publicat in diversi versiones e esset traductet in mult lingues e esset mult vendit. 




#Article 307: Ahmet Davutoğlu (154 words)


Ahmet Davutoğlu es un politico de Turcia. Il nascet li 26-im de februar 1959 in Taşkent, Konya e es desde li 27-im de august 2014 prim-ministre de Turcia. Desde li 27-im de august 2014 il es li presidente del del conservativ-islamic Partise del Justicie e Developament/AKP. Il fundeat in li decembre 2019 li Gelecek Partisi e devenit de ti partise.

Ahmet Davutoğlu finit li scola in Istanbul. Il studiat economie e political scienties in Istanbul. Inter 1990 e 1995 il laborat in li Marmara-Universitá in Istanbul. In li annu 1993 il devenit docente e in li annu 1999 professor. Il esset in li directoratu del Institute por international relationes del privat universitá Beykent in Istanbul.

Il es maritat con li medica Sare Davutoğlu. Li cuple have quar infantes.

Davutoğlu es li creator del exteriori politica de Turcia del neo-osmanisme e pan-islamisme.

Ahmet Davutoğlu ha publicat pluri libres pri politica.

Un selection de su ovres:




#Article 308: Drvar (142 words)


Drvar es un cité e municipie in Bosnia e Herzegovina. It es situat in li nord-west del land in li Federation Bosnia e Herzegovina in li Canton Livno. Li fluvie Unac flue tra li cité.

Li cité Drvar have 7.506 (2013) habitantes e li municipie Drvar 11 286 (2009).

Li nómine del cité es derivat ex li serb e croat parol drvo quel signifca ligne.

Til li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina inter 1992 e 1995 li population de Drvar esset preponderant etnic serbes e Drvar esset durant ti guerre un parte del Republika Srpska. Ma in li annu 1995 Drvar esset conquestat per li croat armé de Bosnia e Herzegovina e li serb population esset expulset o fugit. Hodie li majoritá de population es denov serb benque Drvar es un parte del Federation Bosnia e Herzegovina in li Canton Livno.




#Article 309: Newport (Gallia) (122 words)


Newport (gallesi Casnewydd) es un cité in Gallia (Reyatu Unit). It es situat in li sud del país al fluvie River Usk. In li proximitá de Newport es situat li Canal de Bristol. Li nómine del cité significa nov portu e li gallesi nómine Casnewydd significa nov castelle.

Newport have 145.736 (2011) habitantes e it es li triesim max grand cité de Gallia.

In li annu 1126 Newport esset mentionat por li unesim vez in historic documentes e in li annu 1314 li jures de un cité. In li annu 2014 evenit li sómmite del Organisation del Pacte del Atlántic Nord in Newport.

In li annu 2010 evenit li Ryder Cup, quel es un del max important torneys de golf in Newport.




#Article 310: Alexander Gauland (186 words)


Alexander Gauland es un politico e publicist de Germania. Il nascet 20-im de februar 1941 in Chemnitz. Il es un del vice-parlatores del national-conservativ partise Alternative por Germania e   desde li annu 2014 membre del parlament del país federal Brandenburgia.

Alexander Gauland adultijat in li German Democratic Republic in Chemnitz (tande: Karl Marx-Stadt). Ta il finit li sca in li annu 1959. Il fugit in li annu 1960 al Federal Republica de Germania. Il studiat historie, political scientie e jurisprudentie in Marburg e Gießen.
Inter 1970 e 1975 il laborat quam jurnalist por li guvernament de Germania in diversi functiones.
Inter 1991 e 2005 Gauland esset li editor del conservativ jurnal Märkische Allgemeine Zeitung in Potsdam.

Gauland es representante del national-conservativ fraction in li partise. Il es por bon relationes con Russia in sense de un externi politica in li tradition de Otto von Bismarck. Gauland anc refusa sanctiones contra Russia pro li anextion de Crimea e es criticaci contra li membritá de Germania in li NATO.

In li interni conflictes del Alternative por Germania Gauland esset tre criticaci contra li fundator del partise Bernd Lucke.




#Article 311: Truro (118 words)


Truro (cornesi: Truru, de etimologie incert, fórsan de un nómine significant 'tri fluvies') es un cité in li sud-west de Anglia in li Reyatu Unit. It es li cité capital del comtía Cornwall. It es situat in li centre de Cornwall al confluentie del fluvies Kenwyn e Allen queles forma juntmen li River Truro.

Li cité have 20.332 (2011) habitantes.

In 1876 un nov diocese de Truro in li eclesie de Anglia esset createt. Truro have per consequentie desde li annu sequent li statu de un city in Anglia. It es li sol city in li comtía Cornwall e li max sud city del Reyatu Unit.

Li catedrale in li stil nov-gotic esset constructet inter 1880 e 1910.




#Article 312: Liljana Popovska (105 words)


Liljana Popovska es un feminin politico de Macedonia. Ella nascet li 24-im de may 1956 in Prilep e es li presidente del Partise del Democratic Renovation de Macedonia/DOM. Desde li annu 2002 Popovska es un membre del parlament de Macedonia. Su Partise del Democratic Renovation de Macedonia es in un coalition con li guvernant partise VMRO-DPMNE.

Liljana Popovska studiat chimie in Skopje. Ella laborat inter 1982 e 1993 in li fabrica Alkaloid in li marketing-sector. Inter 1993 e 1998 Popovska laborat in un privat firma e inter 1998 e 2002 consiliera del borgomastro de Skopje. 

Ella comensat su political cariera in li Liberal Democratic Partise.




#Article 313: Subotica (155 words)


Subotica es un cité in Serbia. It es situat in li nord del land al frontiera con Hungaria e apartene al provincia Vojvodina in li region Batchka.

Li cité have 97.910 (2011) habitantes. Subotica es li duesim max grand cité del provincia Vojvodina e li quinesim max grand cité de Serbia.

Subotica es li centre del national gruppe de Bunyevcis in li region Batchka. It es un centre del agricultura e del victuales-industrie.

Subotica es un cité con mult diversi national gruppes. In li annu 2011 35,7 percent esset hungarianes, 27 percert serbes, 10 percent croates e 9,7 percent Bunyevcis

Inter 1542 e 1686 Subotica esset sub li nómine Subotka un parte del Otoman Imperia. Inter 1686 e 1918 esset un parte de Austria-Hungaria quam Maria-Theresiopolis e anc Maria-Theresiopel. In li annu 1920 Subotica devenit per li Tractate de Trianon un parte del nov state Yugoslavia. Pos li fine de Yugoslavia it apartene a Serbia.




#Article 314: Ian Paisley (155 words)


Ian Richard Kyle Paisley, Baron Bannside esset un presbiterian prestro e politico de Nord-Irland. Il nascet li 6-im de april 1926 in Armagh e morit li 12-im de septembre in Belfast. Inter 2007 e 2008 il esset li prim-ministre de Nord-Irland. Il esset egardat quam li ductor del radical protestantes in Nord-Irland.

In li annu 1946 devenit Ian Paisley un protestant. In li annu 1951 il esset li co-fundator del Líber Presbiterian Eclesie de Ulster. Inter 1951 e 2008 il directet li Líber Presbiterian Eclesie de Ulster. Paisley esset conosset pro su agressiv discurse contra li catolisisme, contra homosexualisme e contra li cooperation inter li diversi cristan eclesies. Il anc fundat su propri jurnal li Protestant Telegraph e in li annu 1971 li Democratic Unionist Partise de Ulster.

Ian Paisley esset maritat e havet quin infantes.

Paisley esset in annus 50s e 60s de 20-im secul activ contra equal jures del catolic habitantes de Nord-Irland.




#Article 315: Jerko Ivanković Lijanović (163 words)


Jerko Ivanković Lijanović es un politico e interprendero de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 15-im de novembre 1969 in Kočerin quel es un parte del cité Široki Brijeg. Secun nationalitá Jerko Ivanković Lijanović es croat. Il es li vice-prim-ministre e ministre por agricultura, aqua-economica e silvicultura in li guvernament del Federation Bosnia e Herzegovina del prim-ministre Nermin Nikšić. Jerko Ivanković Lijanović es desde li  annu 2001 li vice-presidente del partise Radom za Boljitak (Per Labor a Ameliorationes).

Jerko Ivanković Lijanović nascet triesim fratre in li familie de Stipe Ivan Ivanković. Il finit in Sarajevo li scole por agricultura e nutritura. Pos li scole il laborat in li firma de su familie Lijanovići por li perlaboration de carne. Hodie il es li director del controlle-consilie del firma Ljijanovići.

In li septembre 2014  Jerko Ivanković Lijanović e su fratre Mladen Ivanković Lijanović esset arestat pro li suspection de evasion de impostes, li lavation de pecunie e coruption.

Il es maritat e have tri infantes.




#Article 316: Christoph Schulze (101 words)


Christoph Schulze es un politico de Germania. Il nascetli 19-im de august 1965 in Crivitz. Desde li annu 1990 il es un membre del parlament del país federal Brandenburgia, til 2013 por li Socialdemocratic Partise de Germania e desde 2014 por li Unit Cives Associationes de Brandenburgia/Líber Electores (BVB/FW). 

Il finit li scola in li annu 2014. Schulte studiat medicina pos un labor in li hospitale de Mahlow in li Humboldt Universität in Berlin. Inter 1992 e 1994 il laborat quam medico in li hospitales de Zossen e Ludwigsfelde.

Christoph Schulze es maritat e have du infantes. Il habita in Zossen.




#Article 317: Li Litt Prince (110 words)


Li Litt Prince es un novelle (orginal-titul in francesi: Le Petit Prince) del francesi autor Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944) esset publicat por li unesim vez in li annu 1943. 

Ti modern fabul por adultes es un del max successosi libres sur li munde. It esset electet quam max bon libre in francesi del 20-esim secul. Plu quam du milliones copies es vendit til hodie. Li Litt Prince es un del max publicat libres sur li tot munde. 

Li Litt Prince es egardat quam un manifeste por amicitá e humanitá.

On ha traductet it in plu quam 250 lingues e dialectes. It hay anc un version de ti novelle in Interlingue.




#Article 318: Rey (176 words)


Rey es un titul de un monarchic chef del state. Un rey quam titul es sub un imperator, ma plu quam un duc o conto.

Rey es li titul por un mascul reyente, li feminin variante del rey es reyessa. Anc li marita de un mascul have li titul reyessa. Un state quel es ductet de un rey nómina reyatu.

Li insignies de un rey es un sceptre e un coron. On adressa un rey con li titul vor majestie.

In li historie un rey esset li absolut soveran de un land quel posset decider pri omnicos self. Hodie in Europa reyes have sovente solmen un ceremonial function e li ver political potentie es in li manus del parlamentes e li guvernament. Ma in Africa o Asia reyes ancor hodie have sovente mult real polical potentie.

In li sequent landes on have ancor hodie un rey quam chef del state. 

In Europa:

Li reyessa del Reyatu Unit es li chef del state de mult altri states quel esset colonias del Reyatu Unit.

In Africa:

In Asia




#Article 319: Mirko Pejanović (209 words)


Mirko Pejanović es un politico e political scientist de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li in li annu 1946 in Matijević in li municipe Kladanj e esset un membre del Statal Presidentie de Bosnia e Herzegovina inter 1992 e 1996 quam un representante del serbes e del Socialist Democratic Alliantie.

Secun nationalitá Pejanović es serb, ma il habita in li Federation Bosnia e Herzegovina. Il finit li scole in Tuzla e studiat political scienties in li universitá de Sarajevo. Il finit su dissertation in li annu 1988 e devenit doctor del political scienties. . 

Inter 1998 e 2000 Mirko Pejanović esset pro-rector del universitá Sarajevo. In li annu 2002 esset in Slovenia por studiar li modelle del local autonomie. Il es li director del Centre por li developament de regional autonomie in li facultá de political scienties del universitá Sarajevo.

Il fundat li ne-guvernamental organisation Civic Consilie del Serbes (Srpsko građansko vijeća), quel propaga li idé un multietnic Bosnia e Herzegovina. Il anc es membre del ne-guvernamental organisation Krug 99.

Il es professor por political scienties in Sarajevo e autor de political-scientific libres. In electiones il candidat quelc vezes por li Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina.

Mirko Pejanović ha scrit six libres e plu quam 200 scientic articules.




#Article 320: Dervo Sejdić (195 words)


Dervo Sejdić es un conosset activist por li jures del Roma in Bosnia e Herzegovina. Il nascet in li annu 1956 e habita in Sarajevo.

Dervo Sejdić es li vice-presidente del NGO Roma-organisation Kali Sara Roma Information Center in Sarajevo. 

In li annu 2006 il processuat juntmen con li actvist de judéos Jakob Finci in li Europan Tribunale de Homan Jures in Strasbourg (Francia) contra un articul in li constitution de Bosnia e Herzegovina quel ne permisset cives qui ne es membres del national gruppes de croates, serbes o bosniakes candidar por li Dom del Nationes de Bosnia e Herzegovina, quel es li duesim dom del parlament del land, por li Statal Presidentie de Bosnia e Herzegovina.

In li annu 2009 li  Europan Tribunale de Homan Jures decidat que li articules in li constitution de Bosnia e Herzegovina es contrari li Europan Convention pri Homan Jures. Quam membre del Consilie de Europa Bosnia e Herzegovina have li obligation changear su constitution pro to membres de altri national gruppes posse candidar por Dom del Nationes de Bosnia e Herzegovina e Statal Presidentie de Bosnia e Herzegovina. Til hodie Bosnia e Herzegovina ne ha changeat su constitution.




#Article 321: Jakob Finci (368 words)


Jakob Finci es un diplomat e representante del judeós in Bosnia e Herzegovina. Il nascet in li 1-im octobre 1943 in li camp de concentration in Rab (Croatia) e es li actual ambassador de Bosnia e Herzegovina in Svissia.

Jakob Finci, quel nascet in un camp de concentration in li annu 1943, supervivet quam infante li holocaust. Pos har finit li scole il studiat jurisprudentie in Sarajevo. Finci laborat quam avocate e esset specialisat a international jure de comercie. 

Inter 1983 e 1990 Finci esset director del bob-slitte-curse de Sarajevo quel esset constructet por li Olimpic Ludes del hiverne 1984 in Sarajevo.

In li annu 1991 il esset un del initiatores del judeic cultural organisation La Benevolencija. Durant li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina La Benevolencija organisat transportes con humanitari auxilie quam medicamentes e victuales al assediat Sarajevo. E anc in ti transportes 2500 homes de omni national gruppes posset forlassar li assediat cité.

In li annu 1995 Jakob Finci esset electet quam presidente del Judeic Societá de Bosnia e Herzegovina. Il es vice-presidente del association FONDEKO e membre in li ne-guvernamental organisation Krug 99. De 2000 til 2008 Finci esset li unesim director del Agentie por li Statal Servicie.

In li annu 2008 Jakob Finci devenit ambassador de Bosnia e Herzegovina in Svissia.

In li annu 2006 il processuat juntmen con li Roma-activist Dervo Sejdić in li Europan Tribunale de Homan Jures in Strasbourg (Francia) contra un articul in li constitution de Bosnia e Herzegovina quel ne permisset cives qui ne es membres del national gruppes de croates, serbes o bosniakes candidar por li Dom del Nationes de Bosnia e Herzegovina, quel es li duesim dom del parlament del land, por li Statal Presidentie de Bosnia e Herzegovina.

In li annu 2009 li  Europan Tribunale de Homan Jures decidat que li articules in li constitution de Bosnia e Herzegovina es contrari li Europan Convention pri Homan Jures. Quam membre del Consilie de Europa Bosnia e Herzegovina have li obligation changear su constitution pro to membres de altri national gruppes posse candidar por Dom del Nationes de Bosnia e Herzegovina e Statal Presidentie de Bosnia e Herzegovina. Til hodie Bosnia e Herzegovina ne ha changeat su constitution.




#Article 322: Emir Suljagić (141 words)


Emir Suljagić es un jurnalist, autor e politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascat li 21-im de may 1975 in Ljubovija (hodie: Serbia) e esset li candidate del Democratic Fronte por li Statal Presidentie de Bosnia e Herzegovina in li electiones 2014.

Il habitat quam infante in Bratunac e li familie fugit durant li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina a Srebrenica. Ta Emir Suljagić pervivet li massacre del armé del Republika Srpska. Il laborat quam traductor por li Organisation del Unit Nationes.

Pos li fine del guerre intern in 1995 Suljagić devenit jurnalist. Inter 1996 e 2002 il scrit por li revúe Dani.

Il studiat political scienties in Sarajevo e finit su doctoratu in li annu 2009.

Emir Suljagić esset un membre del Socialdemocrat Partise de Bosnia e Herzegovina. Il es activ in li bosniak national ne-guvernamental organisation Prvi Mart




#Article 323: Emma Byrne (147 words)


Emma Byrne es un football-lusora de Irland. Ella nascet li 14-im de junio 1979 in Leixlip e es li gol-gardatora del national football selection de Irland. Ella have li max mult matches in li selection de Irland de omni lusores.

Emma Byrne es 1,83 metre alt e lude quam gol-gardatora.

Emma Byrne comensat li football in li club Leixlip Unitied e pos to in St. Patricks Athletic in Dublin. Desde li annu 2000 ella lude por Arsenal London Ladies in Anglia. 

Emma Byrne lude desde li annu 2001 por li national selection de Irland por féminas. Desde li annu 2014 ella li record-lusora del irlandesi selection por féminas. Til li septembre 2014 ella ha fat 92 ludes por li national football selectiones de Irland por féminas.

In li annu 2013 Emmy Byrne maritat li ex-footballero Marcus Bignot. Ella labora in li football-academie de Arsenal London quam trenera.




#Article 324: Ewa Kopacz (121 words)


Ewa Bożena Kopacz, nascet quam Ewa Bożena Lis, es un feminin politico de Polonia. Ella nascet li 3-im de decembre 1956 in Skaryszewe es desde li 22-im septembre 2014 li prim-ministre de Polonia. Ewa Kopacz es un membre del liberal partise Platforma Obywatelska (Cives Platform).

Ella nascet quam Ewa Bożena Lis quam filia de un ferrero e un talliera. Ella adultijat in Lublin. Ella studiat in Lublin medicina e pediatrie. Til li annu 2001 ella directet un índependent centre de médices in Szydłowiec. Inter 1998 til 2001 Ewa Kopacz esset consiliera del parlament del Vojvodia Masovia.

Ewa Kopacz esset maritat con Marek Kopacz, qui morit in li annu 2013, e ella have un filia Katarzyna qui nascet in li annu 1984.




#Article 325: Islamic State (163 words)


Li Islamic State (Daesh) es un radical islamistic e terroristic organisation. Li scope del organisation es li creation de un califatu in quel li states Siria, Irak, Libano, Jordania e Israel es unit sub li regne del organisation per violentie.

Li organisation esset format in li annu 2003 del  Abu Musab az-Zarqawi in li resistentie contra li intervention del Unit States de America e su alliates in li Irak. In li comense it actet quam branche del islamistic terrore-retage Al-Quaida.

In li octobre 2006 li gruppe changeat li nómine in Islamic State in li Irak. It esset responsabil por mult attentates.
In li annu 2010 Abu Bakr al-Baghdadi declarat se quam ductor del organisation. Li Islamic State devenit activ desde li annu 2013 in li Guerre Intern de Siria.

In li annu 2014 li Islamic State conquestat grand partes del Irak e in li nord de Siria. Li 29-im de junio 2014 li gruppe anunciat in su conquestat li fundation de un califatu.




#Article 326: Dieter Reiter (106 words)


Dieter Reiter es un local politico del Socialdemocratic Partise de Germania. Il nascet li 19-im may 1958 in Rain e es desde 1-im de may 2014 li chef-borgomastro de München

Pos il hat finit li scole il studiat public administration in Hof (Saale). In li annu 1981 il comensat laborar in li administration del cité München.

Desde 2003 il es maritat por li duesim vez. Su duesim marita es con Petra Reiter qui have du infantes ex anteyan maritage. Dieter Reiter self have anc un infante es un unesim maritage.

In li consilie municipal de München Reiter guverna in un coalition con li Cristan Social Union. 




#Article 327: Franz Schönhuber (295 words)


Franz Xaver Schönhuber esset un politico, jurnalist e autor de Germania. Il nascet li 10-im de januar 1923 in Trostberg e morit li 27-im de novembre 2005 in München. Il esset un del fundatores e presidente del dextri political partise Li Republicanes (german: Die Republikaner).

Schönhuber esset li filio de un buchero e finit in li annu 1942 li gimnasium in München. In li era del nationalsocialisme il esset membre del yunesse-organisation Hitler-Jugend e del Nationalsocialist Labore Partise de Germania. Il esset voluntario del militari truppe Waffen-SS quel esset in li Duesim Guerra Mundal responsabil por mult crímines.

Pos li fine del guerre il laborat quam jurnalist. Schönhuber scrit por li Abendzeitung in München e li Deutsche Woche. Il esset chef-redactor del jurnal diari tz. Il anc moderat quelc emissiones in li Bavarian Television. In prim li emission Gute Fahrt (Bon viage) e plu tard li local-politic discussion Jetzt red I (Nu yo parla). Il devenit vice-chef-redactor del Baverian Television e in li annu 1975 il devenit li chef del departement information in li Bavarian Television. Il havet strett relationes con li guvernant Crist Social Union de Bavaria e al prim-ministre de Bavaria Franz-Josef Strauss.

Su jurnalistic carriera finit in li annu 1981 per li publication de su autobiografie Ich war dabei (Yo esset in it). In ti libre justificat su activitá in li Waffen-SS e laudat ti elite-truppe del regime del Nationalsocialisme. Schönhuber esset ínmediatmen demisset. Quelc annus plu tard un tribunale in München constatat que li libre ne esset un justification del nationalsocialisme e ti demission esset contra li lege. Pos to Schönhuber comensat su political carriera.

Schönhuber esset duvez maritat. Su duesim marita esset li ex-membre del consilie municipal del Socialdemocratic Partise de Germania Ingrid Schönhuber.

Franz Schönhuber publicat li sequent libres:




#Article 328: Johann Gärtner (130 words)


Johann Karl Gärtner es un politico de Germania. Il nascet in li annu 1950 e esset inter li 19-im de august 2014 e til li annu 5-im de novembre 2016 li presidente del dextri partise Li Republicanes (Die Republikaner).

Pos har finit li scole Johann Gärtner fat un aprentisage quam fin-carpentero. In li etá de 21 annus Gärtner comensat laborar quam comerciante. Il esset in li directoratu de un international laborant comandite-companie. Pos un accidente e un maladie in li annu 2005 il laborat denov in su hem-region Landkreis Aichach-Friedberg.

Il habita in Kissing in li Landkreis Aichach-Friedberg e es maritat e have du infantes.

Johann Gärtner es activ in li dextri partise Li Republicanes. Desde mult annus il es anc li presidente del organisation del Li Republicanes in Bavaria.




#Article 329: Li Republicanes (777 words)


Li Republicnanes (german: Die Republikaner) es un dextri political partise in Germania. Inter 1983 e 2001 it esset reprensentat in diversi german parlamentes e inter 1989 e 1994 anc in li Europan Parlament. Li partise es acurtat REP. It egarda se self quam national-conservativ, ma su adversios nomina it extrem-dextri.

Li Republicanes esset fundat del du ex-membres del Cristan Social Union de Bavaria Franz Handlos e Ekkehard Voigt qui esset membres del german parlament e del jurnalist e ex-moderator de television Franz Schönhuber li 26-im de novembre 1983. Franz Handlos esset electet quam presidente del partise e Ekkehard Voigt e Franz Schönhuber quam vice-presidentes. 

Inter Schönhuber e Handlos e Voigt developat se un conflicte pri li direction del nov partise. Franz Schönhuber volet li Republicanes transformar in un dextri partise secun li exemple del Front National in Francia. In li partise-congress 1985 in Siegburg Schönhuber esset electet ye li 16-im junio 1985 quam nov presidente. Franz Handlos e su adherentes e anc Ekkehard Voigt forlassat li Republicanes. Schönhuber apertet li partise por membres del extrem-dextri partise. Talmen li ex-functionario del Nationaldemocratic Partise de Germania Harald Neubauer devenit general-secretario del Republicanes.

In li electiones al parlament del país federal Bavaria in li annu 1986 li Republicanes recevit 3,0 percent. In Berlin li Republicanes atinget 7,5 percent e intrat in li parlament. In li electiones al Europan Parlament li Republicanes 1989 recivet 7,1 percent e intrat con six membres in li parlament in Strasbourg.

In li fractiones in Strasbourg e in Berlin bentost developat se interni conflictes sovente pro li passate de quelc membres del fraction in extrem-dextri partises. Nu Franz Schönhuber volet limitar li influentie del ti membres pro li negativ reaction in li publica contra tal persones. Li consequentie esset un interni chaos in li partise e un serie de defetes in electiones.

Pro to Franz Schönhuber volet dissoluer li partise in li annu 1993. Il esset remplazzat quam presidente del partise in li annu 1994 per Rolf Schlierer qui ductet li partise til 2014. Franz Schönhuber propagat un cooperation con li extrem-dextri partise German Popul Union de Gerhard Frey. Li directoratu del Republicanes esset un tal cooperation e Schönhuber forlassat li Republicanes in li annu 1995.

Rolf Schlierer esset contra un cooperation con altri extrem-dextri partises, ma in li partise esset functionarios qui ne consentit e havet contactes al extrem-dextri partises.

Inter 1991 e 2001 li Republicanes esset representat in li parlament del país federal de Baden-Württemberg. Desde 2001 li Republicanes ne esset plu representat in parlamentes sur li nivelle del paises federal. Solmen in local parlamentes li Republicanes havet e have representantes. Desde 2001 li partise ne ha plu ludet un important rol sur li political scene in Germania e li resultates in electiones diminuet se plu e plu.

Rolf Schlierer ne candidat in li annu 2014 plu quam presidente del Republicanes pro catastrofal resultates in li electiones al german parlament 2013 con 0,2 percent e in li electiones al Europan Parlament 2014 con 0,4 percent. In august 2014 Johann Gärtner esset sur li partise-congress in Rosenheim electet quam presidente del partise.

Li ínconsequent delimitation del extrem-dextri positiones e partises esset un grand problema por li partise e evitat successes del partise. Li partise anc suffret sub li stigma del dextri-extremisme e ne posset atraer conservativ e borgesi electiones, ma solmen protest-electores.

Li 5-im novembre 2016 esset Kevin Krieger electet quam nov presidente del partise sur li partise-congress in Bächingen an der Brenz. Li partise decidet ne partipreder in li Federal electiones de Germania in li annu 2017. Krieger es egardat quam exponente del extrem-dextri parte del partise e esset ja membre in li dextri-extrem partise Nationaldemocratic Partise de Germania e ProNRW.

Adversarios e anc li german state egardat e egarda li Republicanes quam extrem-dextri partise. Inter 1992 e 2007 li Republicanes esset observat per li german Oficie por li protection del constitution quam extrem-dextri partise. 

Resultates in li recent electiones del países federal de Germania in queles li Republicanes candidat.

Li Republicanes esset reprensentat in li national parlament de Germania solmen per membres de altri partises qui hat deenit membres del Republicanes:

Li Republicanes esset electet in tri parlamentes del países federal in Germania

In li parlament del país federal Bremen li Republicanes esset representat inter 1985 e 1987  per tri represantantes qui esset electet por li Cristan Democratic Union de Germania e transfertet al Republicanes.

Inter 1989 e 1994 li Republicanes havet six membres in li Europan Parlament, ma ja in li annu 1991 it restat solmen Franz Schönhuber pro que li altri membres esset expulset o abandonat li partise.

Li partise Li Republicanes havet e ancor have representantes in diversi local parlamentes.
  




#Article 330: Dirndl (110 words)


Dirndl es un traditional national robe por féminas e puellas in Bavaria e  in Austria. 

Li parol Dirndl significa puella in li bavarian dialecte del german.

Un dirnl have in avan un avantale e es ligat in avan per un lace. Tradionalmen significa li maniere in quel li lace es ligat li marital statu de fémina. Si es it es ligat ye li dextri látere to significa que li fémina have un partner o es maritat. Si li lace es ligat ye li levul látere, to significat que ella es ancor vírgina o ne have un partner.

Hodie it es tre populari portar un dirdl in li oktoberfest in München.




#Article 331: Ban Ki-moon (117 words)


Ban Ki-moon es un politico de Sud-Korea. Il nascet li 13-im de junio 1944 in Eumseong e il es desde li li 1-im januar 2007 li ottesim general-secretario del Organisation del Unit Nationes.

Ja in li scole Ban Ki-moon esset excellent in li anglesi. In studiat international relationes in li National Universitá de Seoul e finit li studie con un baccalaureatu. Ban Ki-moon studiat public administration in li Universitá de Harvard in li Unit States de America e finit li studie con un magistro-gradu. Ja in li 1970 Ban Ki-moon comensat laboror in li ministre de extern aferes de Sud-Korea.

In li annu 1971 il maritat Yoo Soon-taek e li cuple have du filias e un filio.




#Article 332: Dveri (338 words)


Dveri (serb:  Покрет Двери / Pokret Dveri)) es un nationalist movement in Serbia. It have li statu de un cive-association. Dveri esset fundat li 27-im de januar 1999 e partiprendet in li electiones al parlament in Serbia in li annus 2012 e 2014. Li nómine del movement Dveri significa Portas. In li annu 2011 Dveri adoptet quam supplement de su nómine Movement por li vive de Serbia.

Dveri esset fundat in li annu 1999 per studiantes in Beograd political organisation de yunesse. Su scope esset propagandar por li nationalist e clerical filosofie de Nikolaj Velimirović. Dveri esset activ in li annu 2010 por evitar li parade del organisationes por li equalitá de homosexual persones in Beograd. In li annus 2012 e 2014 Dveri candidat sin successe por li parlament de Serbia, ma recevit con 4,34 (2012) e 3,58 (2014) remarcabil resultates.

Por li parlamentari electiones 2016 Dveri format un electoral alliantie con li Democratic Partise de Serbia sub li nómine Patriotic Allianse. Li Patrotic Allianse recivet 5,04 percentes e intrat in li parlament de Serbia. Dveri self ganiat sett mandates

Dveri suporta un grand-serb nationalisme. Il agita contra li índependentie de Kosovo e por un union inter Serbia e li Republika Srpska in Bosnia-Herzegovina. Dveri ne accepta e vole anulla li Acorde de Dayton quel finit li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina. Li movement es contra li integration e membritá de [Serbia in li Europan Union e vole un strett alliantie de Serbia e Russia.

Dveri agita agressivmen contra sexual minorités.

Li movement Dveri partiprendet in li electiones al serb parlament 2012 e 2014, ma ne intrat in li parlament pro que it atinget min quam quin percent del votes. In li electiones 2016 Dveri intrat in li parlament per un alliantie con li Democratic Partise Serbia

Electiones al serb parlament

Dveri have su sede in Beograd e have burós in omni municipes de Beograd e in 66 municipies éxter Beograd. Dveri ne have un sol presidente, ma un colectiv directoratu Старешинство quel consiste ex ott persones.




#Article 333: Santo Domingo (Republica Dominican) (125 words)


Santo Domingo, oficial nómine Santo Domingo de Guzmán, es li cité capital del Republica Dominican. It es situat al sud-costa del insul Hispaniola in Caribica.

Li cité have 2.907.100 (2006) habitantes e it have un area de 104,44 quadrat-kilometre.

Santo Domingo esset fundat in li annu 1496 e es li max old cité in America del europanes. It esset fundat de Bartolomeo Columbus, qui esset li fratre del decovritor Chriopher Columbus.

In li annu 1538 esset apertet li max old université de America in li cité. Inter 1936 e 1961 li state portat li nómine Ciudad Trujillo secun li dictator Rafael Leónidas Trujillo Molina.

Trujillo-Diktatur hieß Santo Domingo von 1936 bis 1961 Ciudad Trujillo.

In li annu 2003 evenit li Panamerican Ludes in Santo Domingo.




#Article 334: Hispaniola (156 words)


Hispaniola (hispan: La Española  (li hispanesi) es un insul in li Caribica. It have un area de 76.480 quadrat-kilometre e es li duesim max grand insul del Westindian Insules e del archipelago Grand Antilles. Li states Haiti in li west e li Republica Dominican in li ost es situat sur Hispaniola.

Li max alt monte de Hispaniola es li Pico Duarte. Sur Hispaniola habita in tot 18.466.497 (2005) homes.

Christoph Columbus ha decovrit li insules por li europanes in li annu 1492. Li insul devenit un colonia de Hispania. Li west del insul devenit in li annu 1665 un colonia de Francia. Ex li francesi parte developat se li state Haiti e ex li hispan parte li state Republica Dominican. In li annu 1776 Hispania e Francia consentit pri li frontieras inter su colonias. In li annu 1804 declarat Haiti su índependentie e in li annu 1844 anc li Republica Dominican devenit finalmen un state índependent.




#Article 335: Maja von Vogel (137 words)


Maja von Vogel es un autoressa de libres por infantes e yun homes. Ella nascet in li annu 1973 e anc labora quam traductora.

Ella adultijat in Ahlhorn, Oldenburg e Lingen. Pos li scole ella studiat germanistica e francesi in Münster, Paris e Göttingen. Pos to ella fat un post-graduation studie por scientie de libres in li universitá München. 

Inter 1999 e 2002 ella laborat quam lectora in un edition por libres por infantes. Pos to ella comensat laborar quam índependent autoressa e traductora. Ella habita hodie in Göttingen. Ella ha scrit plu quam 60 libres por infantes e yunes. Ella es un del max important autoressas del detectiv-serie por puellas Li tri !!!. In li annu 2006 ella recivet li premie por german yunesse-litteratura pro su traduction del libre de Valérie Dayre Li vive de Lili.




#Article 336: Sulejman Tihić (189 words)


Sulejman Tihić esset un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 26-im de novembre 1951 in Šamac e morit li 25-im de septembre 2014 in Sarajevo. Tihić esset inter 2002 e 2006 li membre del bosniakes in li Statal Presidentie de Bosnia e Herzegovina e esset desde li li 13-im octobre 2001 til su morte li presidente del conservativ Partise del Democratic Action.

Sulejman Tihić studiat jurisprudentie in Sarajevo. Inter 1975 e 1983 il laborat quam judico e procurator in Šamac. In li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina Tihić esset captet in diversi prison-campes del armé del Republika Srpska inter li may e august 2002. Il laborat quam chef del consulari departement del ambassassade de Bosnia e Herzegovina in Germania. Il laborat in li ministre por externi aferes de Bosnia e Herzegovina quam consiliero del ministre inter 1996 e 1999.

Sulejman Tihić esset maritat con Jasminka Tihić. Li cuple havet du filios e un filia. 

Sulejman Tihić morit pro cáncere li 25-im de septembre 2014 in Sarajevo. 

Tihić esset egardat quam un moderat politico qui provat cooperar con li representantes de altri nationes in Bosnia e Herzegovina




#Article 337: Šamac (144 words)


Šamac (anteyan nómine Bosanski Šamac) es un cité e municipie in Bosnia e Herzegovina. It es situat in li nord-ost del land in li region Posavina e es un parte del Republika Srpska. Šamac es situat al rive del fluvie Sava.

Li municipie Šamac have 19.041 (2013) habitantes e li cité 6239 (1991).

In Šamac nascet li politico Sulejman Tihić de Bosnia e Herzegovina e li politico Zoran Đinđić de Serbia. 

Li cité esset fundat in li annu 1863. In li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina Šamac esset conquestat del armé del Republika Srpska e mult bosniakes esset expulset. Desde 2005 li municipie e li cité porta li nómine Šamac. Antey li Republika Srpska nominat it Srpski Šamac e li bosniakes Bosanski Šamac. Ante li guerre intern li númere dle habitantes del municipie esset plu quam 32.000, hodie it es solmen 19.000 homes.




#Article 338: Dieter Biallas (177 words)


Dieter Biallas es un politico e matematico de Germania. Il nascet li 19-im de junio 1936 in Eydtkuhnen (Ost-Prussia, hodie Russia) e esset inter 1974 e 1978 li duesim borgomastro de Hamburg e membre del senatu de Hamburg por li Líber Democratic Partise de Germania. In li annu 2014 il abandonat li Líber Democratic Partise de Germania e es inter li fundatores del nov social-liberal partise Nov Liberales.

Il fugit con su familie ye li fine del Duesim Guerre Mundal su hem in Ost-Prussia e adultijat in Mecklenburg. Quam yun hom Biallas perdit un ocul e li levl manu e quelc fingres del dextri manu per un explosion. Biallas finit li gimnasium in li annu 1955 in Ludwigslust. Poy il studiat matematica in Potsdam e Hamburg. Il fat su doctoratu in natural scienties. Il instructat in li universitás de Braunschweig e Hamburg. Biallas devenit un professor del universitá de Hamburg in li annu 1968.

Biallas esset activ in li auxilie por developant landes. Il directet til li annu 2002 li german filiale del ne-guvernamental organisation Transparency International.




#Article 339: Josef Guggenmos (238 words)


Josef Guggenmos esset un german poet e  autor de libres por infantes. Il nascet li 2-im de julí 1922 in Irsee e morit li 25-im de septembre 2003 anc in Irseee.

Pos li scole Josef Guggenmos combattet in li Duesim Guerre Mundal por Germania. Durant li guerre Guggenmoos publicat su unesim poemas in Tallinn (Estonia). 

Inter 1945 e 1953 il studiat con interruptiones in Dillingen, Marburg, Erlangen e Bonn germanistica, histories del artes, archeologie e indologie, ma il ne finit su studues.

In li annu 1959 il maritat Therese Wild e li cuple havet tri filias. Desde ti annu il habitat in Irsee e laborat quam líber autor til su morte in li annu 2003.

Guggenmoos es egardat quam li max important representante del lirica por infantes. Il decovrit su interesse por poemas por infantes durant li traduction del libre s A child’s garden of verses de Robert Louis Stevenson. In li annu 1956 esset publicat su unesim libre con poemas por infantes sub li titul Lustige Verse für kleine Leute. Su max grand successe esset su colection de poemas por infantes Was denkt die Maus am Donnerstag (Quo pensa li mus in li jovedí) in li annu 1967. Ti libre esset premiat con li max bon german libre por infantes del annu 1967. Il publicat plu quam 80 libres.

Desede circa li annu 1980 Guggenmoos interessat se mult por haikus. Il anc scrit quelc libres por adultes.




#Article 340: Obermenzing (110 words)


Obermenzing es un quartere del cité München in Germania. It es situat in li sud del land in li país federal Bavaria in li cité München e apartene al Districte Pasing-Obermenzing. Obermenzing es situat in li west de  München. Til li annu 1938 Obermenzing esset un municipie indepenendent.

Obermenzing have circa 23.000 habitantes sur un area de 765,38 hectar.

Obermenzing es mentionat por li unesim vez in li annu 1315 in un historic document. In li annu 1818 Obermenzing devenit un índependent municipie con li partes Blutenburg e Pipping. In li annu 1938 devenit Obermenzing un parte de München. It forma con Pasing li Districte Pasing-Obermenzing anc nominat cité-districte 21.




#Article 341: Ashraf Ghani (134 words)


Ashraf Ghani Ahmadsai es un politico de Afghanistan. Il nascet li 12-im de februar 1949 in Logor e es desde li 29-im de septembre presidente de Afghanistan. Ghani apartene al etnic gruppe de pashtunes.

Ghani studiat in Kabul e in li american universitá in Beirut (Libano). Pos su studies il retornat al Afghanistan in li annu 1977 e docet antropologie in li universitá de Kabul. In li sam annu il recevit un stipendie e eat in li Unit States de America. Inter 1983 e 1991 il docet antropologie de cultura e political scientie in li universitás de Berkeley e in li Johns-Hopkins-universitá. Pos il laborat in li Bank Mundal. Il retornat a Afghanistan in li annu 2001.

Il es maritat con Rujla Ghani e li cuple have un filio Tarek e un filia Marjam.




#Article 342: Mladen Ivanić (206 words)


Mladen Ivanić es un serb politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 16-im de septembre 1958 in Sanski Most e esset prim ministre del guvernament del Republika Srpska inter 2001 e 2003. Il esset li presidente del liberal-conservativ Partise del Democratic Progresse inter li annus 1999 e 2015. Il es doctor de economie. Inter li 17-im de novembre 2014 e 2018 Mladen Ivanić esset representante de serbes in li Presidentie de Bosnia e Herzovina.

Mladen Ivanić habita desde li annu 1971 in Banja Luka e il studiat economie ta. In li annu 1981 il fat su diploma de economie in li universitá de Banja Luka. In li annu 1988 il fat li gradu de doctor de economie in li universitá de Beograd (Serbia). Il continuat su studies in Mannheim (Germania) e Glasgow (Reyatu Unit). Desde li 1985 il doce political economie in li universitá de Banja Luka e in li annu 1998 il devenit professor del universitá de Banja Luka. Ivanić anc docet political economie in li universitás de Sarajevo (de 1990 til 1992) e Ost-Sarajevo (de 1992 til 1998). In li annu 1999 il comensat su political cariera con li fundation del Partise del Democratic Progresse.

Mladen Ivanić es maritat e have du infantes.




#Article 343: Sanski Most (168 words)


Sanski Most es un cité e municipie in Bosnia e Herzegovina. It es situat in li nord-west del land e es un parte del Federation Bosnia e Herzegovina e apartene al Canton Una-Sana. Li cité Sanski Most es situat al fluvie Sana.

In li annu 1991 li cité Sanski Most havet 17 144 habitantes e li municipie 60 307.

Li cité esset mentionat por li unesim vez in li annu 1244 sub li nómine Zana.

In in Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina li cité esset inter 1992 e 1995 ocupat del armé de Bosnia e Herzegovina e in li annu 1995 li armé del Republica Bosnia e Herzegovina conquestat li cité.

Pos li fine del Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina in li annu 1995 li old municipie Sanski Most esset divedet. 51 partes del municipie Sanski Most devenit un parte del Federation Bosnia e Herzegovina, 8 devenit parte del Republika Srpska e 16 villages devenit dividet inter li Federation Bosnia e Herzegovina e li Republika Srpska.




#Article 344: Hongkong (168 words)


Hongkong es un metropole e region con special jures in li Popul Republica de China. Inter 1899 e 1997 Hongkong esset per un contrate luat del Reyatu Unit. It retornat quam region con special jures, oficial special economic zone a China. 

Hongkong es situat in li sud-ost del Popul Republica China al costa del Pacific Ocean in Asia. It have 7.097.600 (2010) habitantes. It es situat sur un peninsul con 263 insules. It have un area de 1104 quadrat-kilometre.

China ha garantit a Hongkong in li contrate 1997 que it posse retener su líber mercate-economie e su democratie in contrarie al comunist un-partise sistema e statal economie del Popul Republica China per li formul un state, du sistemas. Li special statu de Hongkong deve secun li contrate con li Reyatu Unit durar til li annu 2047.

Hongkong es un important centre de economie e financie.

Hongkong partiprende con su propri sportistes e national selectiones al international evenimentes del sport quam li Olimpic Ludes sub li nómine Hongkong, China.




#Article 345: Jens Stoltenberg (129 words)


Jens Stoltenberg es un politico de Norvegia. Il nascet li 16-im de marte in Oslo e esset prim-ministre de Norvegia inter 2000 e 2001 e denov inter 2005 e 2013. Stoltenberg es membre del socialdemocratic Labore Partise e desde li 1-im octobre 2014 il es generalsecretario del NATO.

Jens Stoltenberg es li filio del norvegian politico Thorvald Stoltenberg e de Karin Stoltenberg (nascet quam Helberg)

Stoltenberg studiat pos li scole economie in li universitá de Oslo. Il finit su studies in li annu 1987 e laborat quam jurnalist.

Il es maritat con li diplomat Ingrid Schulerud e li cuple have du infantes, Axel Stoltenberg (nascet in li annu 1989) e Anne Catharina Stoltenberg (nascet in li annu 1992).

Stoltenberg fat su political cariera quam membre del socialdemocratic Labore Partise.




#Article 346: Chiemsee (103 words)


Li Chiemsee es un lago in Germania. It es situat in li sud-ost del país federal Bavaria. Per un area de 79,9 quadrat-kilometres li Chiemsee es li max grand lago in Bavaria e li triesim max grand lago de Germania.

Li Chiemsee contine 2.048 km³ aqua e un rive in un longore de 63,96 kilometres. It have quar insules: li Herreninsel (238 hectares), li Fraueninsel (15,5 hectares), li Krautinsel (3,5 hectares) e li insul Schalch (22 quadrat-metres). 

Li Chiemsee esset format in li glacie-periode ante circa 10.000 annus. Li lago es un populari destination de turisme. Del lago on posse vider li Alpes.




#Article 347: Seeon-Seebruck (108 words)


Seeon-Seebruck es un municipie in Germania. It es situat in li sud-ost del país federal Bavaria in li Districte Traustein nord del lago Chiemsee. Seeon-Seebruck consiste es li tri anteyan índependent munipicies Seeon, Seebruck e Truchtlaching.

Li municipie Seeon-Seebruck have 4428 (2013) habitantes. Li municipie have oficialmen 66 diferent partes.

Seeon esset mentionat por li unesim vez in li annu 924 in relation con li fundation del monastere Seeon del Benectioneres-órden.

Seebruck esset in li témpore del Roman Imperie un important cité. It esset fundat in li 50 pos Cristo e havet li nómine Bedarium.

In li annu 1980 Seeon, Seebruck e Truchtlaching esset unit al municipie Seeon-Seebruck.




#Article 348: Ludwig II de Bavaria (103 words)


Ludwig II de Bavaria esset li rey de Bavaria inter 1864 e su morte in li annu 1886. Il nascet quam membre del dinastie del Wittelbacheres li 25-im de august 1845 in München in li Castelle Nymphenburg e morit li 13-im junio 1886 apu Castelle Berg im li Lago de Starnberg.

Ludwig II es famosi pro li construction del castelles Neuschwanstein, Linderhof e Herrenchiemsee. It esset nominat li Rey de Fabules. Il esset fascinat per li musica del compostero Richard Wagner e suportat e promoet Wagner in su reyatu.

Ludwig II ne esset maritat, ma solmen spondet con li princessa Sophie de Austria. 




#Article 349: Maastricht (100 words)


Maastricht es un cité in Nederland. It es situat in li sud-ost del land e es li cité capital del Provincia Limburg.

Li cité have un population de 122.468 (2014) habitantes e un area de 60,06 quadrat-kilometres. It es situat al rives del fluvie Maas.

Maatricht es un del max old cités de Nederland. Lu nómine del cité es derivat del latin nómine  Traiectum ad Mosam und Mosae Traiectum . In li annu 1976 esset fundet li Universitá de Maastricht. In li 7-im de februar 1992 esset in Maastricht consentit li Tractate de Maastricht pri li fundation del Europan Union.




#Article 350: Patrick Modiano (187 words)


Patrick Modiano es un scritor de Francia. Il nascet li 30-im de julí 1945 in Boulogne-Billancourt proxim de Paris. Li 9-im octobre 2014 esset anunciat que Mondiano recive li Nobel premie de litteratura 2014.

Modiano nascet quam filio del italian-judeic comerciante Albert Mondano (1912-1977) e li belgian actoressa Luisa Copelyn (nascet in li annu 1918). Su fratre Ruby morit in li etá de 10 annus e Patrick Modiano dedicat su labores inter 1967 e 1982 a su mort fratre.

Pos il hat finit li scole Modiano comensat laborar quam autor, il nequande finit su studies. Li francesi scritor Raymond Queneau introductet Patrick Modiano al munde del litteratura.

In li annu 1970 il maritat Dominique Zehrfuss. Li cuple have du filias Zina (nascet in li annu 1974) e Marie (nascet in li annu 1978).

Li sercha al identitá es un central element in li ovres de Modiano. Sovente su roman figuras investiga li tragic passate de lor vive o de altri persones. Su libres descri Francia in li annus del german ocupation durant li Duesim Guerre Mundal. Li cultura de memorie es un central aspecte in su libres.




#Article 351: Nanning (109 words)


Nanning (南宁市) es un cité in China. It es li cité capital del Guangxi Zhuang Autonom Region. Nanning es situat in li sud de China 160 kilometres proxim del frontiera con Vietnam. Li nómine del cité significa sud tranquilitá.

Li cité have 6 661 600 (2010) habitantes.

Li max alt edificie de China, li  Diwang International Commerce Center con un altore de 276 metres es situat in Nanning. Desde 1950 Nanning es li cité capital del Guangxi Zhuang Autonom Region. It es anc un industrial centre e li clima in Nanning es sub-tropical.

In li 2014 evenit li championatu mundal in artistic gimnastica in li Gimnasium Guangxi in Nanning.




#Article 352: Kobanê (129 words)


Kobanê (o anc Kobaní) es li kurd nómine por un cité in Siria. Li arab nómine del cité es Ayn al-Arab. It es situat in li nord de Siria in li Guvernatu Aleppo al frontiera con Turcia. In li annu 2014 li cité, quel es habitat in li majoritá de kurdes, es ataccat del radical terrorist gruppe del Islamic State.

In li annu 2004 Kobanê havet 44.821 habitantes.

Kobanê esset fundat in li 1915 per li francesi colonial guvernament. In li Guerre Intern de Siria Kobanê esset captet in li annu 2012 del kurd milicie Unitás del Protection del Popul/YPG. In li annu 2014 it esset declarat quam cité capital del Canton Kobanê del Sirian Kurdistan, ma desde li julí 2014  li islamistic terrore-milicie Islamic State assedia li cité.




#Article 353: Alliantie por un Melior Futur de Bosnia e Herzegovina (153 words)


Li Alliantie por un Melior Futur de Bosnia e Herzegovina (bosnian: Savez za bolju budućnost Bosne i Hercegovine) es un political partise in Bosnia e Herzegovina. It esset fundat li 30-im de octobre 2009 in Sarajevo del interprendero e editor del jurnal Dnevi Avaz Fahrudin Radončić. Li partise es acurtat SBB BiH. 

  

Li Alliantie por un Melior Futur partiprendet por li unesim vez in li electiones de Bosnia e Herzegovina in li annu 2010. It recivet in li electiones al parlament del state del Bosnia e Herzegovina in li Federation Bosnia e Herzegovina 12,04 percentes e quar mandates, ma in li Republika Srpska solmen 2,03 percentes.

In li electiones al Statal Presidentie de Bosnia e Herzegovina in li annu 2010 li presidente del 'Alliantie por un Melior Futur de Bosnia e Herzegovina Fahrudin Radončić recivet 30,5 percentes e finit ye li duesim rang inter li candidates por li bosniak membre del Statal Presidentie.




#Article 354: Croat Democratic Union 1990 (411 words)


Li Croat Democratic Union 1990 (croat: Hrvatska Demokratska Zajednica 1990) es un political partise del croat population in Bosnia e Herzegovina. It esset fundat li 30-im de april 2006 del politico Božo Ljubić quam separation del Croat Democratic Union de Bosnia e Herzegovina desde li annu 2013 li presidente del partise es Martin Raguž. Li partise es acurtat HDZ 1990.

Li Croat Democratic Union 1990 esset electet quam indication que li Croat Democratic Union de Bosnia e Herzegovina ha abandonat li ideales de su fundation.

 

Božo Ljubić fundat li Croat Democratic Union 1990 in li annu 2006 pos il perdit sur li congress del Croat Democratic Union de Bosnia e Herzegovina li election quam presidente contra Dragan Čović in li annu 2005. Ljubić dit que li election sur li partise-congress esset manipulat e pro to il abandonat li  Croat Democratic Union de Bosnia e Herzegovina e fundat li 
Croat Democratic Union 1990.

Inter 2006 e 2010 ambi HDZ-partises de Bosnia e Herzegovina ataccat se mult. Pos li electiones del annu 2006 Božo Ljubić comensat cooperar plu e plu con li Croat Democratic Union de Bosnia e Herzegovina e anc li Croat Democratic Union de Croatia suportat li idé de un reunification de du partises. Ma in li annu 2013 Martin Raguž devenit li nov presidente del partise. Il esset contra un comun liste por li electiones 2014 con li Croat Democratic Union de Bosnia e Herzegovina e mult membres mem li fundator Božo Ljubić abandonat li Croat Democratic Union 1990. Ma Martin Raguž stabilisat li partise denov e in li electiones 2014 li HDZ 1990 candida sur un propri liste. In li annu 2014 li minori liberal partise Croat Popul Partise de Bosnia e Herzegovina (li ex-Partise del Croat Farmero - Nov Croat Initiative fuset se con li Croat Democratic Union 1990.

In li unesim annus del partise li Croat Democratic Union 1990 suportat un tre national e conservativ political programma con li scope que li croat minoritá recive sam quam li serb su propri political administrativ territorie in Bosnia e Herzegovina. Desde li annu 2010 li Croat Democratic Union 1990 devenit plu liberal e suporta un compromisse inter li national etnic gruppes de Bosnia e Herzegovina e laborat activmen por li integration del país in li Europan Union e Nato. Sub li nov presidente Martin Raguž li Croat Democratic Union 1990 combatte li hegemonie del Croat Democratic Union de Bosnia e Herzegovina inter li croat population in Bosnia e Herzegovina.

  




#Article 355: Partise de Justicie e Confidentie (155 words)


Li Partise de Justicie e Confidentie (croat: Stranka pravde e povjerenja) es un political partise in Bosnia e Herzegovina. It esset fundat li 13-im de april 2013 in Sarajevo del presidente del Federation Bosnia e Herzegovina Živko Budimir. Li partise es acurtat SPP. Li Partise de Justicie e Confidentie es un conservativ partise del dextri centre quel es multinational orientat.

Li  Partise de Justicie e Confidentie partipende por li unesim vez in li electiones in li annu 2014. It candida sur li listes del Coalition Juntmen por Changeamentes (Koalicija Zajedno za promjene). Li Coalition Juntmen por Changeamentes es un alliantie inter li quin moderat-multinational orientat partises Partise de Justicie e Confidentie, Socialdemocratic Union de Bosnia e Herzegovina, Liberaldemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina, Demokratska Narodna Zajednica e Stranka Penzionera-Umirovljenika Bosne i Herzegovine.

Živko Budimir es li candidate del Coalition Juntmen por Changeamentes por li electiones del croat membre del Statal Presidentie de Bosnia e Herzegovina.

  




#Article 356: Bakir Hadžiomerović (203 words)


Bakir Hadžiomerović es un jurnalist e politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 18-im de august 1972 in Sarajevo. 

Bakir Hadžiomerović combattet in li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina por li armé del Republica Bosnia e Herzegovina. Pos li fine del guerre in li annu 1995  Hadžiomerović labora quam jurnalist.
In li annu 1998 Bakir Hadžiomerović finit su studie del political scientie in li branche del jurnalistica.

Il laborat quam jurnalist por li Television Bosnia e Herzegovina e li television del Federation Bosnia e Herzegovina. Bakir Hadžiomerović anc laborat por li statal radio television OBN e li jurnal semanal Slobodna Bosna. Il esset li redactor e moderator del political emission 60 minuta. 

In 60 minuta il mult e tre fortmen ataccat li presidente del Republika Srpska Milorad Dodik. In li annu 2011 television del Federation Bosnia e Herzegovina stoppat li emission 60 minuta e Hadžiomerović devenit redactor del section de information del  television del Federation Bosnia e Herzegovina.  In li annu 2012 il esset desingageat de ti position.

Il lude in li rock-musica gruppe Grafit. Hadžiomerović canta e scri li canzones del gruppe.

Bakir Hadžiomerović es maritat con Lejla Hadžiomerović e li cuple have un filia Dunja e un filio Feđa.




#Article 357: Political partise (104 words)


Un political partise es un asociation de cives quel tende ganiar political influentie e potentie, realisar political scopes o por ganiar personal avantages. Li parol partise es derivat es li latin parol pars, quel significa parte.

In li politica un partise es gruppe del persones quel ha ligat se in un fix organisation por realisar comun scopes e interesses in un state.

In democraties pluri political partises competi in electiones. Political partises es necessi por que un democratie functiona. In democraties hay un líber competition inter diversi partises.

Li unesim firm political partises esset fundat in  li parlament de Anglia in li 17-im secul.




#Article 358: Dragan Čović (130 words)


Dragan Čović es un croat politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 20-im de august 1956 in Mostar. Dragan Čović es li presidente del Croat Democratic Union de Bosnia e Herzegovina e in li annu 2014 il esset electet denov al croat membre in li Statal Presidentie de Bosnia e Herzegovina.

Pos li scole Dragan Čović il studiat in Mostar machine-ingeniero e finit su studie in li annu 1979. In li annu 1980 il devenit li director del firma SOKO Mostar. Inter 1992 e 1998 Čović esset general-director del firma SOKO Mostar. In li 1996 il finit su doctoratu in technical scienties in Mostar. Desde 1994 Dragan Čović labora quam docente del universitá in Mostar e il devenit professor ta in li facultá de machine-ingeniero in li annu 2000.




#Article 359: Labore Partise de Bosnia e Herzegovina (202 words)


Li Labore Partise de Bosnia e Herzegovina (serb-croat-bosnian: Laburistička stranka Bosne i Hercegovine) es un levul political partise in Bosnia e Herzegovina. It esset fundat li 28-im de decembre 2013 in Velika Kladuša del membre del parlament del Federation Bosnia e Herzegovina in li Dom del Nationes Elvira Abdić-Jelenović. Li partise es in prim activ in li Canton Una-Sana del Federation Bosnia e Herzegovina.

Elvira Abdić-Jelenović, qui es li filia del interprendero e ex-membre del Presidentie de Bosnia e Herzegovina Fikret Abdić, esset li representante del partise Democratic National Comunitá de Bosnia e Herzegovina) in li parlament del Federation Bosnia e Herzegovina in li Dom del Nationes. Ma ella esset excludet ex li Democratic National Comunitá de Bosnia e Herzegovina) pro que ella votat in li parlament contra li oficial direction de ti partise in li annu 2013. Pro to Elvira Abdić-Jelenović fundat con quelc 
adherentes li Labore Partise de Bosnia e Herzegovina.

Li Labore Partise de Bosnia e Herzegovina partiprendet por li unesim vez in li electiones de Bosnia e Herzegovina in li annu 2014. It ganiat mandates in li parlament del Canton Una-Sana e un sede in li parlament del Federation de Bosnia e Herzegovina in li Dom del Representantes.




#Article 360: Partise de Posavina (113 words)


Li Partise de Posavina (croat: Posavska Stranka) es un regional moderat-croat political partise in Bosnia e Herzegovina. It esset fundat li 14-im de april 2010 in Orašje del ex-membres del partise Nov Croat Initiative quam regional partise por croates in li region Posavina. Li partise es in prim activ in li Canton Posavina del Federation Bosnia e Herzegovina.

Li Partise de Posavina partiprendet in li electiones de Bosnia e Herzegovina dese li annu 2014 in li Canton Posavina. It ganiat representantes in li local parlamentes del region Posavina. In li parlament del Canton Posavina it es representat desde li annu 2010 con un membre e to es li presidente del partise Ninoslav Sušilović.
 




#Article 361: Ténnis (275 words)


Ténnis es un sport por du o quar persones. On deve batter un balle con un ténnis-rácket súper un rete in un camp in quel sta li altri lusor. Desde li annu 1988 ténnis es in li programma del Olimpic Ludes. Ténnis es ludet de féminas e mannes, ma normalmen seperat. Solmen in quelc torneyes hay tal-nóminat mixed (mixet duble), in un tal casu un team consiste ex un mann e un fémina.

Li precursor de ténnis es li sport Jeu de Paume. It es ludet in Francia in cortes de monasteres e in li ball-domes. Inter li annus 1500 e 1600 li unesim special campes por ténnis esset constructet in Francia.

Un tennis-match consiste ex pluri sets. Un set es finit quande un lusor atinge six ludes e have adminim du ludes plu quam li altri lusor. On gania un lude si on gania quar punctus. Ma on conta li punctus: deci-quin, triant, quarant e lude. Anc ci un lusor deve haver un distantie de du punctus por ganiar li lude. Durant un lude sempre li sam lusor comensa li lude per un tal-nóminat servicie. On lude til un lusor ha ganiat du o tri sets. Un normal ténnnis resultate vell esser por exemple: 4:6, 6:3, 6:4.

Ténnis hodie es un professional sport. Li ténnis por mannes es organisat per li Asociation del Ténnis-Professionales ATP. Li ténnis por mannes es organisat per li Ténnis Asociation de Fémininas (WTA). É li ATP é li WTA publica chascun semane un rang-liste de munde. It ne hay un oficial championatu mundal de ténnis, ma on sovente nómina li ténnis-torney de Wimbleton (Anglia) quam li ínoficial championatu mundal.




#Article 362: Sanda Rašković Ivić (137 words)


Sanda Rašković Ivić es un féminin politico de Serbia. Ella nascet li 8-im de januar 1956 in Zagreb (Croatia) e esset inter li 12-im de octobre 2014 e li 29-im de julí 2016 li presidente del conservativ-nationalist political partise Democratic Partise de Serbia/DSS. Ella es membre del parlament de Serbia in li fraction Por li salvation de Serbia-Nov Serbia.

Ella es li filia del serb politico de Croatia Jovan Rašković. Sanda Rašković Ivić finit li scola in Šibenik in Croatia. Ella studiat psichiatrie in li universitá de Zagreb inter 1980 e 1986. Pos un posdiploma studie in Zabreb ella fat inter 1989 e 1993 su doctoratu in li universitá de Beograd (Serbia). Sanda Rašković Ivić scrit quelc libres pri psichiatrie.

Ella es maritat con Aleksandr Ivić e have un filia Ana e du filios Dražen e Jovan.




#Article 363: Regul de Wahl (166 words)


Li regul de Wahl es un regul de parolformation, developat de li linguist Edgar de Wahl e aplicat in li lingue artifical interlingue (nominat anc occidental) creat de il. It servi a creation de cert formes grammatical ex altris (por exemple substantives ex verbes).

Infinitives ex verbes in li lingue interlingue have maxim frequentmen li desinenties -ar o -er. Li radica es recivet in sequent maniere:

Li six exceptiones es:

e li verbes format ex ili per prefixes.

Pro to que li regul composi se ex tri partes, it es frequentmen nominat quam tri regules de Wahl.

On crea li verbes ex substantives e ex adjectives, eliminante li desinenties e recivente li radica. Pos li adjunter -r o -er, on recive infinitive in pluparte de casus: decora/t/ion, decora/t-, decora/r.

Ti regul es aplicat in li lingue interlingue. Pos possibil modificationes on posse aplicar ti regul a creation de nov formes ex vocabules particularimen in li lingues romanic o in ili queles prunta vocabularium ex lingues romanic.




#Article 364: Oleh Lyashko (120 words)


Oleh Valeriovich Lyashko (ucrainian Олег Валерійович Ляшко) es un politico de Ucraina. Il nascet li 12-im de marte 1972 in Chernihiv e es li presidente del national-populist Radical Partise. 

Lyashko es egardat quam ukrainian nationalist e es famosi por un clar atitude contra li agression de Russia e contra li representantes del regime del criminal ex-presidente Victor Yanukovich.

Quande Oleh Lyashko esset in li etá de du annus su genitores divorciat e su matre dat le a un asil por orfanes. Il laborat quam pastenero.

Oleh Lyasko laborat quam professional jurnalist e in li annu 1998 il finit su studies de jurisprudentie in Kharkiv.

Il es maritat con e have un filia benque it hay rumores que il es homosexual.

 




#Article 365: Nov Liberales (Germania) (121 words)


Li Nov Liberales (german: Neue Liberale) es un political partise de Germania. It esset fundat li 14-im de septembre de 2014 in Hamburg. In li Nov Liberales es mult ex-membres del Líber Democratic Partise de Germania. Li Nov Liberales defini se quam social-liberal partise.

Li Nov Liberales esset fundat del alt functionarios del Líber Democratic Partise de Germania in Hamburg. 

Li Nov Liberales arangeat su fundation-congress li 28-im de septembre 2014 in Hamburg e 250 membres partiprendet in it. In li octobre 2014 esset fundat un regional organisation in Hamburg.

Li Nov Liberales candida por li electiones al parlament del país federal Hamburg in li februar 2015 e ha nominat 48 candidates. Li prim candidates esset Christian Schiller e Isabel Wiest.




#Article 366: Partise del Democratic Action (222 words)


Li Partise del Democratic Action (bosnian: Stranka demokratske akcije) es un conservati-islam national-bosniak political partise in Bosnia e Herzegovina. Li partise esset fundat li 26-im de may 1990 in Sarajevo e es desde su fundation li max important political partise de Bosniakes in Bosnia e Herzegovina. Li partise es acurtat SDA.

Li partise esset fundat quam national partise de bosniakes  26-im de may 1990 in Sarajevo de Alija Izetbegović, Muhamed Filipović e Fikret Abdić. It ludet un important rol in li formation de un índependent state de Bosnia e Herzegovina e in li organisation del resistentie in li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina contra li agression del armé del Republika Srpska. Li Partise del Democratic Action es li dominant partise inter li national gruppe de bosniakes e esset parte de presc omni guvernamentes del state Bosnia e Herzegovina e del guvernamentes del Federation Bosnia e Herzegovina.

Inter li presidente del partise Sulejman Tihić li politica del partise devenit plu moderat e min national-bosniak. Pos li morte de Sulejman Tihić in li annu 2014 li vice-presidente del partise Bakir Izetbegović, qui es li filio del ex-presidente Alija Izetbegović, temporimen directe li partise. In li annu 2015 un congress de partise va electer un nov presidente.

Li 25-im de junio 2015 Bakir Izetbegović esset oficialmen electet quam presidente del Partise del Democratic Action.




#Article 367: Sophie Marceau (165 words)


Sophie Marceau es un actoressa de Francia. Ella nascet li 17-im de novembre 1966 in Paris. Sophie Marceau devenit ja in li etá de 14 annus famosi quande ludet i li annu 1980 in li capital rol in li film La Boum(Li Festa).

Pos li successe del film La Boum 2 (Li Festa 2) Sophie Marceau comensat acter in plu seriosi filmes con international famosi actores quam Gérard Depardieu, Catherine Deneuve e Jean-Paul Belmondo. Ella devenit famosi sur li tot munde.

Sophie Marceau anc ludet quam teatre-actoressa e scrit libres por filmes. In li annu 1995 ella scrit li semi-autobiografic roman Menteuse.

Sophie Marceau es divorciat, ma have un filio Vincent (nascet in li annu 1995) ex un relation (1985-2001) con li regissor Andrzej Żuławski, e un filia Juliette (nascet in li annu 2002) ex un relation inter 2001 e 2007 con li producente Jim Lemley. In li annu 2012 ella maritat li actor Christopher Lambert, ma li cuple divorciat se in li annu 2014.




#Article 368: Andriy Sadovyi (132 words)


Andriy Ivanovich Sadovyi es un politico de Ucraina. Il nascet li 19-im de august 1968 in Lviv. Desde li annu 2006 Sadovyi es li borgomastro de Lviv e desde li annu 2012 presidente del political partise Self-Auxilie (Samopovich).

Pos har finit li scola il studiat electrotechnica-ingeniero in Lviv. Inter 1987 e 1989 il fat su obligatori militari servicie.  Il finit ti studie in li annu 1995. Pos to Andriy Sadovyi studiat anc economie, il finit it in li annu 1999 e in li annu 1999 in finit su studie de administration al academia del presidente de Ucraina.

Dese li annu 1989 Sadovyi laborat ingeniero e pos che un eletrotecnical firma in li directoratu. In li annu 2006 il fundat li television N24.

Il es maritat con Katerina Kit e have quin filios.




#Article 369: Victor Ponta (112 words)


Victor Ponta es un politico de Rumania. Il nascet li 20-im de septembre 1972 in Bucarest e esset desde li 7-im de may 2012 e 4-im de novembre 2015 li prim-ministe de Rumania. Desde li februar 2010 Ponta es anc presidente del Partise Socialdemocratic.

Ponta studiat inter 1991 e 1995 jurisprudentie in Bucarest. Inter 1995 e 1998 il laborat quam procurator e inter 2001 e 2005 acusator in li Suprem Tribunale de Rumania. Il esset specialisat in li combatte contra coruption.

Victor Ponta es maritat con li membre del Europan Parlament Daciana Octavia Sârbu in duesim maritage. Li cuple have un filia. Ex su prim maritage con Roxana il have un filio.




#Article 370: Isla Cameron (121 words)


Isla Cameron esset un cantatora e actoressa de Scotia (Reyatu Unit). Ella nascet li 5-esim marte del annu 1930 e morit in li may del annu 1980.

Ella nascet in Scotia, ma adultijat in Somerset e in Dorset in Anglia.

Isla Cameron ludet in li horror-film The Innocents in li annu 1961 li rol de Anna. Ma ella devenit famosi per cantar in li film li trist folklore-canzon O Willow Waly. Isla Camaron imitat li voce de un infanta in li canzon. Elle ludet in quelc altri filmes, ma sovente solmen in litt roles.

Isla Cameron esset ante omnicos conosset quam cantatora de folklore-canzones. Ella anc cantat in li television del Reyatu Unit e canzones con Bertold Brecht e Bob Dylan.




#Article 371: Traian Băsescu (101 words)


Traian Băsescu es un politico de Rumania. Il nascet li 4-im de novembre 1951 in Murfatlar e es dese li 20-im decembre de 2004 li presidente de Rumania.

Traian Băsescu studiat in li marine-institute in Constanța. Inter 1981 e 1987 il esset capitano de un nave del rumanesi comercie-marine. De 1987 a 1989 il esset in li marin comercie asociation Navrom in Antwerpen. Poy il laborat por li ministerie de trafic in Rumania.

Il es maritat con Maria Băsescu. Li cuple have du filias Ioana e Elena. Su filia Elena Băsescu es un membre del Europan Parlament desde li annu 2009.




#Article 372: Allgemeine Deutsche Zeitung für Rumänien (118 words)


Li Allgemeine Deutsche Zeitung für Rumänien (General German Jurnal por Rumania) es li jurnal diari del german minoritá in Rumania. Il es publicat in german chascun die desde li annu 1993. It es li sol jurnal diari in li german lingue in Ost-Europa. 

Li Allgemeine Deutsche Zeitung für Rumänien es li successor del jurnal Neuer Weg quel esset publicat inter 1949 e 1992. It raporta pri politica, economie,cultura e local aferes. It have chascun li suplement Banater Zeitung.

Actual chef-redactor es Rohtraut Wittstock. Li oficial editor del jurnal es li Demokratisches Forum der Deutschen in Rumänien e li jurnal es publicat de mardí til saturdí quin vez in li semane. Li edition es li ADZ International Press SRL.




#Article 373: Vojislav Šešelj (141 words)


Vojislav Šešelj es un nationalist politico de Serbia. Il nascet li 11-im octobre 1956 in Sarajevo (hodie: Bosnia e Herzegovina) e es li presidente e fundator del extrem nationalist Serb Radical Partise. Inter li annu 2003 e 2014 Vojislav Šešelj esset arestat in Den Haag sub li suspection de esser responsabil por crimines in Croatia durant li guerre inter 1992 e 1995.

Inter 1973 e 1976 Šešelj studiat jurisprudentie in Sarajevo. Pos to il laborat in li Universitá Sarajevo in li facultá de jurisprudentie e political scientie.

Vojislav Šešelj propaga li idé de un grand serb state quel contine anc Kosovo, Bosnia e Herzegovina e li max grand parte de Croatia. Il esset ja in Yugoslavia pro su political activitá arestat quel vezes.

Vojislav Šešelj es maritat con Jadranka Šešelj e li cuple have quar filios Nikola, Aleksandar, Mihajlo e Luka.




#Article 374: Nedeljko Čubrilović (107 words)


Nedeljko Čubrilović es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 5-im de april 1953 in Krupa na Vrbasa e es desde li 24-im de novembre 2014 presidente del National Assemblé del Republika Srpska (Parlament del Republika Srpska). Il es desde su fundation in li annu 2000 membre del Democratic National Union.

Čubrilović studiat machine-ingeniero in Banja Luka. Inter 2001 e 2006 il esset director del firma NS Promet.
Il es maritat con Miloja Čubrilović e have un filio Đuro e un filia Mirjana.

Čubrilović es un del vice-presidentes del [Democratic National Union (Republika Srpska)|Democratic National Union] e presidente del Democratic National Union in Banja Luka.




#Article 375: Mendoza (Argentina) (107 words)


Mendoza es un cité in Argentina. It es situat in li west de Argentina al frontiera con Chile. Mendoza es anc li cité capital del Provincia Mendoza.

Li cité self have 110.993 (2011) habitantes, ma con li suburbes plu quam un million homes.

Mendoza es situat in un altore de 770 metres e es situat al base del montania Andes. It es conosset pro su vinicultura.

Li cité esset fundat in li annu 1561 de Petro de Castillo.

In Mendoza evenit in li annu 2013 Panamerica Bocale por Féminas in Hockey sur Terre e in li annu 2014 li Champions Trophy de féminas in hockey sur terre.




#Article 376: Łódź (122 words)


Łódź (german: Lodz) es un cité in Polonia. It es situat in li centre del land e es li cité capital del disctricte Łódź.

Li cité have 708.554 (2014) habitantes e es li triesim max grand cité del land.

Łódź es li polonesi centre del textile-industrie e electronic industrie e del polonesi divertissement-industrie. Łódź es sede de un universitá e del film alt-scola.

Li cité esset por li unesim vez mentionat in historic documentes in li annu 1332 quam Łodzia. Tada it esset un village al fluvie Łódka. In li annu 1432 Łódź recivet li jure de un cité. 

Łódź es li sede del football-clubs Łódzki Klub Sportowy e Widzew Łódź queles ambi lude in li max alt polonesi liga de football.




#Article 377: PEGIDA (423 words)


PEGIDA es un cives-movement e organisation in Germania contra li islamisation de Europa e Germania. Li nómine PEGIDA es li abreviation por Patriotische Europäer gegen die Islamisierung des Abendlandes  (Patriotic europeanes contra li islamisation del occident).

Desde li autun 2014 li movement organisa masse-demonstrationes in Dresden contra li german e europan politica de inmigration e asil. PEGIDA combatte contra li islamic fundamentalisme. Li iniator e organisator de PEGIDA es Lutz Bachmann. In li 22-im de decembre 2014 ja 18.500 homes partiprende in li manifestation de PEGIDA in Dresden.

PEGIDA esset fundat quam gruppe in li social retage Facebook in li internet. Desde li 19-im de decembre 2014 PEGIDA es un registrat organisation in Germania. Anc in altri cités de Germania esset fundat simil gruppes secun li exemple de PEDIGA, ma ili ne atraet tant mult homes.

E li partises del german guvernmant e li levul partises del oposition in li german parlament ataccat PEGIDA fortmen e denunciat it quam rasistic e mem organisat demonstrationes contra PEGIDA. Malgré to li númere de participantes in li PEGIDA-demonstrationes crescet.  Li dextri-conservativ partise Alternative por Germania suportat li scopes de PEGIDA.

Li 12-im de januar 2015 mem 25.000 partiprendet in li demonstration de PEGIDA in Dresden.

Li 19-im de januar 2015 posset evenir li demonstration de PEGIDA pro un interdiction del policie. Li policie de Saxonia anunciat que it havet informationes pri concret atentate-planes de islamistes contra Lutz Bachmann. 

Pro interni quereles PEGIDA disunit se li 27-im de januar 2015. René Jahn e Kathrin Oertel e altri plu moderat membres del organisation fundar li 2-im de februar 2015 li movement Direct Democratie por Europa.

Li formal presidentie del organisation esset electet li 19-im de decembre 2014 e consistet ex tri persones:

Li 21-im de januar 2015 Bachmann demissionat quam presidente del organisation pro que it esset decovrit que su facebook-págine have rasistic contenete e il mem travestit quam Adolf Hitler sur un fotografie. Li 27-im de januar 2015 anc Kathrin Oertel, René Jahn e altri membres del team de organisation demissionat pos massiv menacies e interni quereles.

Pos li separation li 9-im de februar 2015 li demonstration de PEGIDA in Dresden havet solmen 2000 particpantes, ma in li octobre 2015 li númere e participantes esset denov súper 8000.

PEGIDA nominat Tatjana Festerling quam candidate por li electiones del borgomastro de Dresden in li junio 2015. Tatjana Festerling atinget in li unesim rond 9,6 percentes del votes. In li septembre 2015 Lutz Bachmann anunciat li formation de un political partise, ma til nu li proposition ne esset realisat.

 




#Article 378: Lutz Bachmann (207 words)


Lutz Bachmann es un political activist de Germania. Il nascet li 26-im de januar 1973 in Dresden es li initiator e visage del anti-islamic PEGIDA-movement. 

Pos har finit li scola Lutz Bachmann fat un aprentisage quam cocinero. In li annu 1992 il fundat un reclam-agentura. In li annu 1998 Bachmann es condamnat a un sententie de tri annus e ott mensus prison pro drogues. Il fugit a Sud-Africa u il habitat du annus sub fals nómine. Il esset expulset de Sud-Africa a Germania u il esset du annus in li prison. 

In li annu 2013 Bachmann esset premiat del prim-minstre de Saxonia Stanislaw Tillich pro su engagement in li combatte contra li inundationes in Saxonia. Bachmann hat organisat con altri persones diversi Facebook-gruppes por li organisation del auxilie e por colecter donationes por li victimes del inundationes.

In li 19-decembre 2014 il esset electet quam presidente del registrat organisation PEGIDA, ma li 21-im de januar 2015 Bachmann demissionat quam presidente del organisation pro que it esset decovrit que su facebook-págine have rasistic contenete e il mem travestit quam Adolf Hitler sur un fotografie.

Politicalmen Bachmann refusa li actual politica de asil e inmigration in Germania e pro to il comensat organisar li PEGIDA-movement in li autun 2014. 




#Article 379: Nicolaus Copernicus (101 words)


Nicolaus Copernicus (german: Nikolaus Kopernikus, polonesi: Mikołaj Kopernik) esset un important astronom. Il nascet li 19-im de feburar 1473 in Torún (hodie: Polonia) e morit li 24-im de may 1542 in Frombork (hodie: Polonia).

Copernicus esset astronom, jurist, medico, administrator e canonico del catedrale de Frombok. In su ovre De revolutionibus orbium coelestium il descrit li helio-centric teorie. Secun ti teorie li sole es li centre del solari sistema e li Terra rota circum li sole quam li altri planetes e anc que li Terra rota circum se self. Til Copernicus on credet que li Terra es li centre del universe.




#Article 380: Željko Šturanović (127 words)


Željko Šturanović esset un politico de Montenegro. Il nascet li 31-im de januar 1960 in Nikšić (Montenegro) e morit li 30-im de junio 2014 in Paris (Francia). Inter li 10-im de novembre 2006 til li 29-im de februar 2008 Šturanović esset prim-ministre de Montenegro.

Željko Šturanović studiat jurisprudentie in li universitá de Podgorica. Il finit su studie in li annu 1983 e pos to il laborat in li interprense Željezara in Nikšić in li juridic departement.

Quande il esset prim-ministre on detectet un rar forme de un tumore in su pulmon. Ye li 30-im de junio 2014 il morit pro ti maladie.

Željko Šturanović fat su poliical cariera quam membre del Democratic Partise de Socialistes. Desde 1993 il esset un alt functionario del Democratic Partise de Socialistes.




#Article 381: Kolinda Grabar-Kitarović (112 words)


Kolinda Grabar-Kitarović es un politico de Croatia. Ella nascet li 29-im de april 1968 in Rijeka. Kolinda Grabar-Kitarović esset  electet quam presidente de Croatia li 11 januar 2015 quam candidate del Croat Democratic Comunitá. Ella es li unesim fémina qui esset electet quam presidente de Croatia. 

Kolinda Grabar-Kitarović adultijat e finit li scola in li Unit States de America.
Kolinda Grabar-Kitarović studiat anglesi e hispan in Zagreb. Pos to ella studiat international relationes in Zagreb. Inter 1995 e 1996 ella studiat in li Diplomatic Academie de Vienna (Austria).

Desde 1993 ella laborat in li ministerie de externi relationes de Croatia. 

Ella es maritat con Jakov Kitarović e li cuple have du infantes.




#Article 382: Igor Lukšić (109 words)


Igor Lukšić es un politico de Montenegro. Il nascet li 14-im de junio 1976 in Bar (Montenegro) e es li actual ministre por externi aferes de Montenegro. Inter li 29-im de decembre 2010 e li 4-im de decembre 2012 il esset prim-ministre de Montenegro. Lukšić es un membre del Democratic Partise de Socialistes

Igor Lukšić studiat economie in li universitá de Podgorica. Il finit su studies in li junio 1998 e pos to il studiat in li Academie de Diplomatie in Vienna (Austria) de 1999 til li annu 2000.

Igor Lukšić es maritat con Nataša Lukšić e li cuple have du filias Sofi e Daria e un filio Aleksej. 




#Article 383: Adrian Hasler (104 words)


Adrian Hasler es un politico de Liechtenstein. Il nascet li 11-im de februar 1964 e es desde li 27-im de marte 2013 prim-ministre de Liechtenstein. Il es responsabil in li guvernament por presidential aferes e financies. Hasler es membre del conservativ Progressiv Cives Partise.

Adrian Hasler finit li gimnasium de Vaduz in li annu 1984. Inter 1984 e 1991 il studiat economie in Sant Gallen (Svissia). Inter 1992 e 1996 il directet li section del controlling in li interprense BalzersAG. Inter il esset director del Group Finance e vice-director del bank Verwaltungs- und Privat-Bank in Vaduz.

Adrian Hasler es maritat e have du infantes.




#Article 384: Irfan Čengić (104 words)


Irfan Čengić es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 21-im de may 1992 in Sarajevo e es desde li 20-im de decembre 2014 general-secretario del Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina. Ti election esset tre surprisant pro que Čengić havet just 22 annus.

Irfan Čengić finit in li annu 2011 li gimnasium in Sarajevo. Desde 2011 il studia jurisprudentie in li universitá de Sarajevo.
Secun nationalitá il es bosniak.

Desde li annu 2010 Irfan Čengić es un functionario del Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina e de su yunesse-organisation Forum mladih (Forum del yunes) e esset activ in quelc ne-guvernamental organisationes.




#Article 385: Lana Prlić (134 words)


Lana Prlić es un feminin politico de Bosnia e Herzegovina. Ella nascet li 26-im de marte 1993 in Makarska (Croatia) e es desde li 20-im de decembre 2014 un del quin vice-presidentes del Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina. Ella es li sol fémina inter li vice-presidentes del partise. Ti election esset tre surprisant pro que Prlić havet just 21 annus. Secun nationalitá ella es croat.

Lana Prlić finit in li annu 2011 li gimnasium in Mostar. Desde 2011 ella studia in li International Universitá de Sarajevo in li facultá de gerentie del public financies al branche de international e public relationes.

Desde li annu 2010 Lana Prlić es un functionaria del Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina e de su yunesse-organisation Forum mladih (Forum del yunes) e esset activ in quelc ne-guvernamental organisationes.




#Article 386: Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina (262 words)


Li Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina (bosnian: Socijaldemokratska partija Bosne i Hercegovine) es un levul socialdemocratic political partise in Bosnia e Herzegovina. Li partise esset fundat li 27-im de decembre 1992 in Sarajevo quam successor del Comunist Partise de Bosnia e Herzegovina. Li partise es acurtat SDP e es un membre del Socialist Internationale. 

Li Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina suporta li idé de un mult-etnic state de Bosnia e Herzegovina e contra nationalisme e contra etnical divisiones. Criticos del partise regarda li partise quam dominant national-bosniak e quam avocate de un centralisme in Bosnia e Herzegovina.

Li partise esset fundat quam levul partise de Bosnia e Herzegovina ex li reform-orientat partes del Union del Comunistes de Bosnia e Herzegovina. In li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina inter 1992 e 1995 li Socialdemocratic Partise suportat li Partise del Democratic Action contra li agression del armé del Republika Srpska. Li Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina es li dominant levul e mult-etnic partise in Bosnia e Herzegovina.

Li Socialdemocratic Partise es mult successosi in li Federation Bosnia e Herzegovina inter li etnic gruppe de bosniakes.  

Li Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina ganiat li electiones in li annu 2010 e esset parte del guvernament de Bosnia e Herzegovina e del guvernament del Federation Bosnia e Herzegovina. Pos li debacle in li electiones del annu 2014 li presidente del partise Zlatko Lagumdžija quel directet li partise desde 1997, demissionat in li octobre 2014. Nov presidente es desde li decembre 2014 Nermin Nikšić e li partise es nu denov in li oposition.




#Article 387: Charlie Hebdo (200 words)


Charlie Hebdo es un satire-jurnal de Francia. Li jurnal es publicat in Paris desde li annu 1992 e es publicat unvez chascun semane. Charlie Hebdo have un circulation de 45.000 exemplare in li annu 2012. Detra jurnal Le Canard enchaîné Charlie Hebdo es li duesim max important satire-jurnal in Francia.

Li titul del jurnal Charlie es relatet al figura Charlie Brown ex li dessine-film serie The Peanuts.

Charlie Hebdo comensat quam un radical levul jurnal, ma developat se plu in li political centre. Ma li jurnal sempre esset tre critical contra religiones, e contra li cristanisme e contra li islam. 

Li 7-im de januar 2015 evenit in Paris un islamistic terrore-atacca contra li jurnal. Durant li tard ante-midí islamistic terroristes ataccat li francesi satire-jurnal Charlie Hebdo. Ili fusilat deci membres del redaction del jurnal e du policistes. Anc li editor del jurnal Stéphane Charbonnier esset sub li victimes.

Charlie Hebdo hat publicat caricaturas pri li islamic profete Muhamed e li islam. Pro to li magazin devenit un scope del islamistes. Ja in li annu 2011 ante quelc annus esset un atacca con incendie-bombes contra Cherlie Hebdo. Li islamistic mortatores del hodial atentate til nu ne es arestat e posset fugir.




#Article 388: Ski-Saltation (238 words)


Ski-saltation es un sport hivernal. Un sportist ea con ski súper un ski-saltería e salta in li profundore. Li scope de ti sport es saltar tam lontan quam possibil.

Ski-saltation es desde li annu 1924 un parte del programma del Olimpic Ludes de hiverne. Desde li annu 1962 it hay mem du ski-saltation competiones in li Olimpic Ludes del hiverne, li saltation del normal-saltería e li saltation del grand-salteriá. Un special forme del ski-saltation es li ski-volation del tre grand salterías. 

Desde li annu 2003 it hay oficialmen ski-saltation competitiones por féminas. In li annu 2014 ski-saltation por féminas esset por li unesim vez parte del programma in li Olimpic Ludes de hiverne.

Ski-saltation es anc un parte del nordic combination.

Un competition del ski-saltation normalmen consiste ex un ronde de qualification in quel se qualifica li max bon 50 saltatores por li oficial saltation. Li oficial competition consiste ex du rondes. Solmen li max bon 30 saltatores del unesim salta qualifica se por li duesim rond. 

Li saltatores recive punctus in li competition por qualmen lontan ili ha saltat, por li estetica del salta e por li vente. In li ski-saltation it es plu desfacil saltar lontanmen si it hay vente in dors. Contra to vente de avan es un avantage.

Ski-saltation es max populari in Europa, ma anc in America del Nord e in Asia. Li max succesosi nationes in li ski-saltation es Austria e Norvegia.




#Article 389: Piet Cleij (211 words)


Piet Cleij esset un Interlinguesta de Nederland qui transfertet plu tard al Interlingua del IALA. Il nascet li 27-im de may 1927 in Groningen e morit li 7-im de januar 2015 in Bilthoven (Nederland).

Inter 1940 e 1945 durant li Duesim Guerre Mundal il studiat german, anglesi, francesi, geografie, historie, biologie, fisica e matematica. 

Inter 1945 e 1952 Piet Cleij esset activ por Esperanto, ma devenit in li annu 1952 adherente de Interlingue. In li annus 1950 Cleij esset activ in li movement de Interlingue e esset li autor de materiales por li aprension de Interlingue por nederlandeses.

Il laborat por du annus in un laboratoria de un grand fabrica de chimie e pos to il laborat quam instructor por de francesi e del litteratura francesi in un licéo in Baarn. Pos 16 annus de labore quam instructor il retrirat se.

In li annus 1980 Piet Cleij transfertet al Interlingua de IALA. Inter 1991 e 2005 Piej Cleij esset li secretario del Interlingua organisation Union Mundial pro Interlingua. Il traductet li grand dictionarium Anglesi-Interlingue in nederlandesi. Til li annu 2013 Piet Cleij scrit por li Interlingua-jurnal Panorama de Interlingua articules.

Piet Cleij esset maritat, ma su marita ja morit in li annu 2005. Li cuple havet tri filios e un filia.




#Article 390: Groningen (105 words)


Groningen es un cité in Nederland. It es situat al nord-west del land proxim del frontiere con Germania. It es anc li cité capital del nederlandesi Provincia Groningen.

Li cité have 198.214 (2014) habitantes. It have un area de 76,77 quadrat-kilometres.

Desde li annu 1614 Groningen have un universitá e circa 50.000 studia in li universitás del cité. Groningen es situat al canales Winschoterdiep, Noord-Willemskanal, Van Starkenborghkanaal e Eemskanaal, quel liga der Groningen con li municipie Delfzijl.

Groningen esset por li unesim mentionat in un historic documente in li annu 1040.

Li football-club FC Groningen lude in max alt football-liga de Nederland in li Ehrendivision.




#Article 391: Gabriela Schimmer-Göresz (148 words)


Gabriela Schimmer-Göresz es un feminin politico de Germania. Ella nascet li 16-im de julí 1952 in Memmingen e esset desde inter li 15-im de novembre 2014 til li fine del annu 2017 li presidente del Ecologic Democratic Partise.

Gabriela Schimmer-Göresz finit li scola in annu 1968 e aprendet li profession de un assisente por avocates. Ella laborat in ti profession til li nascentie de su unesim filia in li annu 1977. In li annu 1973 ella maritat e in li annu 1979 nascet su duesim filia.

In li annu 2003 ella maritat Franz Göresz. Ella translocat a Weiler quel es im parte de Osterberg e continuat laborar in Memmingen por un avocate. In li annu ella translocat al Subdistricte Neu-Ulm.

Ella es activ in initiatives contra li aero-portu in Memmingen e contra li TTIP-acorde pri li líber comercie inter li Europan Union e li Unit States de America.




#Article 392: Muhamed Toromanović (124 words)


Muhamed Toromanović es un professional handball-lusor de Bosnia e Herzegovina. Toromanović es 1,94 metees alt e pesa 108 kilogrammes. Li lude al circul in li atacca.

Il nascet li 9-im de april 1985 in Cazin (Bosnia e Herzegovina). Toromanović es li capitano del National selection de handball de Bosnia e Herzegovina.

Muhamed Toromanović lude desde li 2-im junio 2003 por National selection de handball de Bosnia e Herzegovina.
Til nu il ludet 119 vez por Bosnia e Herzegovina e jettat 402 goles.

In li annu 2015 il partiprende por li unesim vez in un championatu mundal de handball. Il es ta li capitano del National selection de handball de Bosnia e Herzegovina quel ha qualificat se por li unesim vez por un championatu mundal.




#Article 393: Jörn Kruse (162 words)


Jörn Kruse es un economist e politico de Germania. Il nascet in li annu 1948 in Eutin. Kruse esset til li 13-im de decembre 2013 professor por economie in li Helmut-Schmidt-Universitá in Hamburg. Desde li april 2013 il es li presidente del partise Alternative por Germania in Hamburg e es li prim candidate del Alternative por Germania por li electiones al parlament in Hamburg in li februar 2015.

Jörn Kruse finit li scola in li annu 1967 in Eutin. Pos to il laborat por li policie in Hamburg. Inter 1969 e 1974 il studiat economie, sociologie e psichologie in Hamburg.In li annus 1979 e 1980 il studiat in Pasadena (Unit States de America).

De 1985 til 1989 il esset professor por economie in li universitá de Hamburg. Inter 1992 e 1998 Kruse esset professor por economic politica in li universitá Hohenheim in Stuttgart. Kruse esset inter 1998 e li 13-im de decembre 2013 professor por economic politica in li Helmut-Schmidt-Universitá in Hamburg.




#Article 394: Sant Vincent e li Grenadines (107 words)


Sant Vincent e li Grenadines es un insul-state in li Caribica in li region del West-India insules. It consiste ex li insul Sant Vincent e li 32 insules del nord Grenadines queles apartene al Litt Antilles. Li sud insules del Grenadines ne apartene al Sant Vincent e li Grenadines, ma al Grenada.

Sant Vincent e li Grenadines have 117.200 habitantes e un area de 389 quadrat-kilometres. Li cité capital de Sant Vincent e li Grenadines es Kingstown.

Sant Vincent e li Grenadines esset un colonie del Reyatu Unit. It devenit índependent li 27-im de octobre 1979. Li lingue oficial de Sant Vincent e li Grenadines es anglesi.




#Article 395: Kathrin Oertel (237 words)


Kathrin Oertel (nascet quam Kathrin Spevacek) es un activista de Germania in li anti-islamic cives-movement PEGIDA. Ella nascet li 23-im de januar 1978 in Coswig (Germania) e ella esset in li decembre 2014 li parlatora por li medies e tresorera de PEGIDA. Li 27-im de januar 2015 ella abandonat PEGIDA e fundat con altri activistes li movement Direct Democratie por Europa.

Kathrin Oertel es divorciat e have tri infantes e habita in Coswig. Oertel nequande esset membre de un political partise.

Ella finit li scola in Coswig e fat un aprentisage quam comercianta. Oertel labora quam consiliera de economie e specialista por ínmobilies desde li annu 2008.

Kathrin Oertel es li sol fémina in li team de organisation por li cives-movement PEGIDA. Desde li 19-im de decembre 2014 ella es li tresorera del registrat organisation PEGIDA. Oertel conosse Lutz Bachmann li initiator de PEGIDA ja desde li infantie.  

Desde li decembre 2014 Oertel devenit li oratora cardinal in li demonstrationes de PEGIDA in Dresden. Oertel devenit plu e plu li visage de PEGIDA in li medies. Li 27-im de januar 2015 ella demissonat ex li team de organisation pro interni quereles e forlasat PEGIDA.

Oertel clarmen condamnat li rassistic contributiones de Lutz Bachmann sur su Facebook-págine.

In li fine de januar 2015 Kathrin Oertel anunciat li fundation de un nov movement. Ella presentat li 2-im de februar 2015 in Dresden li nov organisation Direct Democratie por Europa.




#Article 396: Sant Kitts e Nevis (100 words)


Sant Kitts e Nevis (anc scrit St. Kitts e Nevis o Saint Kitts e Nevis) es un federal insul-state in li Caribica sur li Litt Antilles. It consiste ex li du insules Sant Kitts e Nevis. 

Sant Kitts e Nevis have 50.314 habitantes. Sant Kitts have un area de 168,4 quadrat-kilometres e Nevis have un area de 93,2 quadrat-kilometres. Li cité capital de Sant Kitts e Nevis es Basseterre.

Sant Kitts e Nevis esset un colonie del Reyatu Unit. Sant Nevis e Kitts devenit índepenmdent li 19-im de septembre 1983. Li lingue oficial de Sant Kitts e Nevis es anglesi.




#Article 397: Zorana Mihajlović (149 words)


Zorana Mihajlović (scrit in kirilic:  Зорана Михајловић) es un feminin politico de Serbia. Ella nascet li 5-im de may 1970 in Tuzla (hodie: Bosnia e Herzegovina e es li vice-prim-ministra de Serbia e ministra por construction, transport e infrastructura in li guvernament de Aleksandar Vučić. Ella es activ in li Serb Progressiv Partise.

Zorana Mihajlović studiat economie in Beograd. Inter 1996 e 2006 ella laborat por li statal electric interprense de Elektroprivreda Srbije. Inter 2004 e 2007 ella esset membre in li directoratu de Elektroprivreda Srbije. Desde li annu 2008 ella labora quam professora del universitá Megatrend University in Beograd.

Ella have un filio qui porta li nómine Dragan.

Zorana Mihajlović comensat su political cariera quam membre in li liberal partise G17 Plus, ma in li annu 2010 ella devenit membre in li Serb Progressiv Partise.

Zorana Mihajlović es egardat quam un adherente de rapid economic reformes in Serbia.




#Article 398: Alexis Tsipras (185 words)


Alexis Tsipras es un politico de Grecia. Il nascet li 28-im de julí 1974 in Athina es li presidente del levul partise Synaspismos e del levul coalition Syriza. Il esset inter 2015 e 2019 prim-ministre de Grecia.

Alexis Tsipras ja esset in su yunitá activ in li yunesse-organisation del Comunist Partise de Grecia. Desde li annu 2008 il es presidente del levul partise Synaspismos.

In li annu 2006 il esset electet in li consilie del cité Athina por li levul liste Apert Cité.

Tsipras devenit populari pro su resistentie contra li sparniage politica del guvernament quel esset dictet del Europan Union. Tsipras ganiat in li januar 2015 li electiones parlamentari de Grecia e devenit li nov prim-ministre de Grecia li 26-im de januar 2015. 

Tsipras demissionat li 27-im de august 2015 pos li crescent resistentie in su partise contra acceptar nov credites del Europan Union. Tsipras vole devenir denov prim-ministre pos li preliminari electiones li 20-im de septembre 2015. Tsipras esset denov li prim candidate de Syriza e devenit prim-ministre til li annu 2019.

Su partner es Peristera Baziana e li cuple have du infantes.




#Article 399: Emil Vlajki (318 words)


Emil Vlajki es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet in li annu 1942 in Ruse (Bulgaria) e esset li croat vice-presidente del entitet Republika Srpska inter 2010 e 2014. Il es anc presidente del micri Partise del economic e social justicie.

Emil Vlajki nascet in li annu 1942 in Ruse (Bulgaria) u su matre esset arestat in un camp. Ili retornat in li annu 1945 a Split a Yugoslavia (hodie: Croatia). Emil Vlajki studiat political scientie in Zagreb. Il fat su doctoratu in li political scientie in Paris al universitá [Sorbonne in li annu 1970. Il comensat por li television in Francia, ma translocat a Sarajevo in li annu 1972. Il esset professor por juralistica al universitá de Sarajevo.

Durant li Guerre intern de Bosnia e Herzegovina Vlajki esset presidente del Rubi Cruce in Sarajevo, ma forlassat li cité in annu 1992 e translocat a Beograd. Inter 1993 e 2003 il laborat quam professor in li universitá de Quebec in Canada. Inter li annu 2003 e 2005 il laborat al universitá de Toulouse in Francia. In li annu 2005 il translocat a Banja Luka. Ta il labora quam professor in li nov fundat privat Facultá de political scientie.

Li 13-im de januar 2015 Emil Vlajki maritat Andrijana Orlando (nascet in li annu 1980 quam Dervenćenka) qui es 38 plu yun quam Vlajki.

Benque Vlajki esset electet quam croat vice-presidente de Republika Srpska inter li annus 2010 e 2014 il suportat serb nationalistic positiones e suportat li separatist e serb-national politica de Milorad Dodik e su Alliantie del índependent socialdemocrates/SNSD. In nominat in li septembre 2013 Bosnia e Herzegovina un mostru-state. (Vide ). Vlajki anc assistet in demonstrationes contra li areste de General Ratko Mladić in li annu 2011 qui es in acusat in li tribunal pro grav crimines durant li Guerre intern de Bosnia e Herzegovina (Vide .

Vlajki ha publicat mult scientific libres.

Ovres (selection)




#Article 400: Partise del economic e social justicie (Bosnia e Herzegovina) (100 words)


Li Partise del economic e social justicie (serb-croat: Partija ekonomske i socijalne pravde) es un minori political partise in Bosnia e Herzegovina. It es solmen activ in li Republika Srpska e esset fundat del ex-vice presidente del Republika Srpska Emil Vlajki in li 20-im de april 2013. Emil Vlajki es desde su fundation li presidente del Partise del economic e social justicie.

Pos li debacle in li electiones 2014 e li dessuccesse de Emil Vlajki in li electiones al vice-presidente del Republika Srpska tre íncert.

In li programma del partise es li morale e un social democratie in li centre. 




#Article 401: Richard von Weizsäcker (169 words)


Richard von Weizsäcker, con plen nómine Richard Karl Freiherr von Weizsäcker, esset un politico de Germania. Il nascet li 15-im de april 1920 in Stuttgart e morit li 31-im de januar 2015 in Berlin. Il es li sixesim federal presidente de Germania inter 1984 e 1994 e inter 1981 e 1984 borgomastro de Berlin. Il esset membre del Cristdemocratic Union de Germania.

Richard von Weizsäcker esset li filio de Ernst von Weizsäcker, qui esset li secretario del state in li ministerie por externi aferes in li nationalsocialist Germania. Richard von Weizsäcker self esset soldate in li Duesim Guerre Mundal.

Pos li guerre il studiat jurisprudentie e political scientie in Göttingen. Il maritat in li annu 1953 Marianne von Kretschmann e li cuple havet tri filios e un filia.

Li discurse de Richard von Weizsäcker quam federal presidente de Germania ye li 8-im de may 1985 devenit famosi pro que Richard von Weizsäcker dit que li defete de Germania in li Duesim Guerre Mundal esset un liberation del nationalsocialist sistema.




#Article 402: Limburg an der Lahn (106 words)


Limburg an der Lahn es un cité in Germania. It es situat in li west del país federal Hesse. Limburg an der Lahn es li capitale del Subdistricte Limburg-Weilburg. Li fluvie Lahn flue tra li cité. Limburg an der Lahn es situat inter li du montanias Westerwald e Taunus.

It have 33.843 (2013) habitantes.

Limburg an der Lahn esset por li unesim vez mentionat in un historic documente in li annu 910 sub li nómine Lintpurc. It es li sede del catolic Episcopatu Limburg, quel esset fundat in li annu 1827.

Li hockey sur terre-club Limburger Hockey Club have su sede in Limburg an der Lahn.




#Article 403: Sergio Mattarella (102 words)


Sergio Mattarella es un politico de Italia. Il nascet li 23-im de juli in Palermo sur li insul Sicilia e es desde li 3-im de februar 2015 presidente de Italia. Il es jurist e membre del Partise Democratic.

Sergio Matterella studiat jurisprudentie in li université de Roma. Su fratre Piersanti Matarella esset presidente del Region Sicilia e esset mortat in li annu 1980 del sicilian Mafia. Sergio Matterella docet jure parlamentari in li universitá de Palermo.

Il esset maritat con Marisa Chiazzese qui morit in li annu 2012. Li cuple have tri infantes.

Il comensat su political cariera in li Democrazia Cristiana.




#Article 404: Ski Alpin (149 words)


Ski Alpin es un discipline de skiar. In ti sport hivernal on ea con skis de supra un declive. Li skiist ea sur piste de ski inter portas queles consiste ex fustes. Li scope de competitiones in li ski alpin es ea tam rapidmen quam possibil tra li portas al fine. Desde li annu 1936 ski alpin es anc parte in li programmas del Olimpic Ludes de hiverne. 

Li nómine ski alpin es derivat del montania Alpes.

Secun li distantie de portas on distinte li sequent disciplines in li ski-alpin:

Li Federation International de Ski organisa ti sport internationalmen e arangea li championatu mundal de ski alpin e li bocale mundal de ski alpin.

Li ski alpin es difuset max mult in Europa e America del Nord. Li max successosi nationes in li ski alpin es Austria, Svissia, Unit States de America, Svedia, Norvegia, Italia, Francia, Slovenia e Germania.




#Article 405: Liberal Democratic Partise (Macedonia) (276 words)


Li Liberal Democratic Partise (Macedonian: Либерално-демократска Партија, Liberalno-demokratska Partija) es un liberal political partise in Macedonia. 

Li Liberal Democratic Partise (LDP) esset fundat in li april 1997 quam fusion inter li Liberal Partise e li Democratic Partise. Li unesim presidente del LDP esset Petar Gošev qui esset li ultim presidente del Union del Comunistes de Macedonia.

Desde li annu 1994 li Liberal Democratic Partise es un membre in li Liberal Internationale. In li annu 1999 esset li fraction circum Stevan Androv quel abandonat li Liberal Democratic Partise e refundat li Liberal Partise.
Desde li annu 2002 li Liberal Democratic Partise es in un alliantie con li SDSM in parlamentari electiones con li exception del parlamentari electiones 2011 in quel li Liberal Democratic Partise perdit su sedes in li parlament pro li mal electoral resultate. Li Liberal Democratic Partise esset in li guvernament con li SDSM inter 2002 e 2006 e havet quar ministres in li guvernament.
In li annu 2005 Liljana Popovska forlassat li LDP e fundat li Partise del Democratic Renovation de Macedonia.
Con suporte del SDSM li presidente del Liberal Democratic Partise Andrej Žernovski ganiat li electiones al borgomastro del municipie Skopje Centar in li annu 2013.

In li electiones parlamentari 2014 li LDP denov partiprendet in un alliantie con li SDSM, ma omni membres de ti coalition ne acceptat su mandates s que li electiones esset falsificat del guvernant VMRO-DPMNE.

Li Liberal Democratic Partise es in oposition al guvernament de VRMO-DPME.

Li Liberal Democratic Partise havet solmen in li annu 1999 un propri candidate por li electiones al oficie del presidente. Pos to it suportat li candidate del SDSM in li presidental electiones.

 




#Article 406: Anna Veith (232 words)


Anna Veith es un ski alpin sportista de Austria. Ella nascet li 18-im de junio 1989 in Hallein (Austria) e ganiat in li seson 2013/2014 li mund-bocale de alpin ski. 

Ella finit li hotel-ski scola in Bad Hofgastein. Anna Fenninger have un alore de 166 centi-metres e li SK Hallein es su de ski.

Ja quam scolera ella ganiat six national championatus por scoleras. In li annu 2005 ella devenit un membre in li national selection de Austria del ski alpin. In li seson 2005/2006 ella partiprendet por li unesim vez in Europan Cup de Ski Alpin. In li hiverne 2006/2007 ella fat su unesim competition in li mund-bocale de alpin ski li 11-im de novembre 2006. 

In li annu 2011 ella ganiat li aure-medallie del mund-championatu de ski alpin in Garmisch-Partenkirchen (Germania) in li súper-combination e li argent-medallie in li team-competition.  In li ski alpin championatu mundal 2013 in Schladming Anna Fenninger ganiat li bronze-medallie in li gigant slalom. 

in li seson 2013/2014 li mund-bocale de alpin ski e li mund-bocale in li súper-gigant slalom. Til nu ella ganiat 9 competitiones in li mund-bocale de alpin ski 

In li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi (Russia) Anna Fenninger ganiat li aure-medallie in li súper-gigant slalom e li argent-medallie in li gigant slalom. 

In li ski alpin championatu mundal 2015 in Vail Anna Fenninger ganiat li aure-medallie in li súper-gigant slalom.




#Article 407: Tammam Salam (160 words)


Tamman Salam (arab: Arabic: تمّام صائب سلام‎) es un politico de Libano. Il nascet li 13-im may de 1945 in Beirut e esset desde li februar 2014 e li 20-im de decembre de 1016 prim-ministre e desde li may 2014 temporarimen li presidente de Libano. Tammam Salam es un sunit musulman. Il ne es membre de un polical partise, ma have bon relationes con li sunitic Alliantie del 8-im Marte.

Tammam Salam es li filio de ex-prim-ministre de Libano Saeb Salam. Il studiat economie e gerentie in Beirut e in Anglia. Salam laborat pos su studies quam interprensor. In li annu 1978 il devenit del charitá organisation Makkasset-Fundation. Il devenit in li annu 1982 li presidente de ti organisation.

Tammam Salam es maritat con Lama Badreddine e li cuple have tri infantes.

Tammam Salam es egardat quam moderat e centristic politico. Il es critical contra li influentie de Siria in Libano. Il es in un electoral alliantie con Saad Hariri.




#Article 408: Levante (106 words)


Levante es un nómine por li geofrafic region del ost del Mediterraneo. Li nómine origina del italian parol por li ascention del sole. Levante es quasi li contrarie del Occidente. 

Li parol Levante es usat por omni landes ost de Italia in li Mediterraneo. To es Grecia, li costal regiones de Turcia, Cypria, Libano, Palestina e historic landes Siria e Egiptia.

In li arab li region have li nómine Ash-Sham (‏الشام‎ / aš-Šām) e significa nord. In Siria ti nómine es usat por li cité capital Damascus.

In un strett sense li Levante consiste ex li landes Siria, Libano, Israel, Jordania e li Palestinian Autonom Territories.




#Article 409: Direct Democratie por Europa (269 words)


Direct Democratie por Europa (german: Direkte Demokratie für Europa) es un political movement in Germania. li organisation es abreviat DDfE. Li fundation del organisation esset anunciat li 2-im de feburar 2015 del ex-functionarios del anti-islamic movement PEGIDA in Dresden. Direct Democratie por Europa egarda se quam dextri organisation dextri del Crist Democratic Union.

In li fine del januar 2015 quin membres del team de organisation del anti-islamic movement PEGIDA in Dresden forlassat pos interni quereles ti organisation. Ili es li ex-tresorera de PEGIDA Kathrin Oertel, li ex-vice presidente de PEGIDA René Jahn, Achim Exner (quel es un membre del partise Alternative por Germania, Bernd-Volker Lincke e li ex-consiliero municipal de Meißen por li Crist Democratic Union Thomas Tallacker.

Li 6-im de februar 2015 li organisation publicat un papere de positiones con sett punctus sur su Facebook-págine. Li papere consiste ex sett curt punctus. In ti programma li movement suporta li introduction de plebiscites in Germania e anc pri li politica del Europan Union, plu policistes, li fine de economic sanctiones contra Russia, un lege de ínmigration por Germania e contra li TTIF-acorde por un líber comercie inter li Europan Union e li Unit States de America.

Li 2-de februar 2015 li Direct Democratie por Europa creat su Facebook-págine. Per li Facebook-págine it comunica con su adherentes e con li publica.

Li movement Direct Democratie por Europa anunciat su unesim demonstration li 8-im de februar 2015 in Dresden. Secun li opinion del policie partipremdet 500 participantes, secun li information del organisatores 1000 persones. In li duesim public incontra del organisation ye li 24-im de februar 2015 solmen circa persones partiprendet.




#Article 410: Aleksandar Vulin (127 words)


Aleksandar Vulin (in serb cirilic scrit: Александар Вулин) es un politico de Serbia. Il nascet li 2-im de octobre 1972 in Novi Sad e il es desde li 27-im de april 2014 li ministre de labore, employament, veteranes e social politica. Aleksandar Vulin es anc li fundator e li presidente del political levul partise Movement de Socialistes.

Li familie de Aleksandar Vulin originat de Bosnia e Herzegovina, ma il adultijat in Novi Sad (Serbia) u il finit li scole. Il studiat jurisprudentie in Kragujevac. Il anc laborat quam jurnalist. Il esset redactor del jurnal Pečat e scrit articules por divers jurnales. Il laborat in divers editiones in li sector de marketing.

Il esset consiliero municipal in li municipie Rakovica, in Beograd e anc membre del serb parlament.




#Article 411: Katja Suding (155 words)


Katja Suding es un feminin politico de Germania. Ella nascet li 30-im de decembre 1975 in Vechta e desde li novembre 2010 ella es li presidente del Líber Democratic Partise in Hamburg. In septembre 2020 Suding anunciat su retraida del activ politica.

Suding finit li scole in li annu 1996 in Vechta. Inter 1996 e 2003 ella studiat scientie de comunication, political scientie e romanistica in li universitá de Münster. Ella translocat a Hamburg e laborat paralelmen a su studies in li firma de su marito quam directoressa del department por marketing e public relationes. Inter 2002 e 2004 ella laborat quam directoressa in li forma Otto Office GmbH. Desde li annu 2004 Katka Suding labora quam índependent consiliera por public relationes e comunication.

Ella habitat separat de su marito e de su du filios in Rissen quel es un quartere de Hamburg. In li septembre 2020 Suding declarat su intention finir su political cariera.




#Article 412: Milan Dunović (112 words)


Milan Dunović es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet in li annu 1974 in Sarajevo e es electet li 9-im de februar 2015 quam vice-presidente del Federation Bosnia e Herzegovina. Secun nationalitá Milan Dunović je serb e il es un membre del partise Democratic Fronte.

Milan Dunović studiat ingeniero por trafic e comunication. Il labora in li Posta de Bosnia-Herzegovina desde li annu 2002. Ta il es li director por li international trafic postal desde li annu 2009.

In li annu 2014 Milan Dunović esset un candidate del Democratic Fronte por li parlament del Canton Sarajevo. Il es membre del Consilie por economic jure del Political Academie del Democratic Fronte.




#Article 413: Melika Mahmutbegović (135 words)


Melika Mahmutbegović es un feminin politico de Bosnia e Herzegovina. Ella nascet li 20-april 1959 in Bugojno e es electet li 9-im de februar 2015 quam vice-presidente del Federation Bosnia e Herzegovina. Secun nationalitá Melika Mahmutbegović es bosniak e ella es un membre del Partise del Democratic Action.

Melika Mahmutbegović studiat medicina e es specilista por general chirurgie. Ella finit su studie in li annu 1983 e laborat quam medico in Bugojno e in hospitales in Travnik e Zagreb. In li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina ella esset un membre del Armé de Bosnia e Herzegovina. Pos li guerre ella devenit directoressa del medical centre in Bugojno. 

Melika Mahmutbegović anc studiat inter 2010 e 2012 al facultá de economie in li universitá de Sarajevo

Melika Mahmutbegović es un membre del Partise del Democratic Action.




#Article 414: Lettre (102 words)


Lettre es un scrit missage quel es portat de un curriero a un adresse. Li missage es scrit sur papere, it es plicat e mettet in un covert. Sur li covert es scrit li nómine e adresse del adressate. Si li missage per posta it deve haver fixat anc un post-marca.

Li lettre have li function portar informationes a un person qui ne es in li proximitá o con qui on ne posse o vole comunicar ti information boccalmen. Hodie por ti comunication es sovente usat li internet per e-mail o li mobil-telefon per SMS, ma un scrit lettre es plu personal.




#Article 415: Christian Schiller (110 words)


Christian Schiller es un politico de Germania. Il nascet li 25-im decembre 1984 in Berlin e il es li prim-candidate del partise Nov Liberales por li electiones al parlament de Hamburg li 15-im februar 2015.

Christian Schiller finit li scole in Berlin in li annu 2004. Inter 2005 e 2007 il studiat Jurisprudentie in Freiburg im Breisgau. Il studiat in Dresden inter 2007 e 2010 international  economie e jurisprudentie. Pos to il studiat quam Erasmus-studiante in Nice (Francia) e inter septembre 2011 e junio 2012 international jure in Boston.

Desde li april 2013 il labora quam gerente che li interprense BlaBlaCar in Hamburg. Christian Schiller habita e labora in Hamburg.




#Article 416: Ilham Aliyev (142 words)


Ilham Aliyev  (in azerbaidjanesi scrit: İlham Heydər oğlu Əliyev) es un politico de Azerbaidjan. Il nascet li 24-im de decembre 1961 in Baku e desde li annu 2003 Ilham Aliyev es li presidente de Azerbaidjan quam successor de su patre Heydar Aliyev. Il es li presidente del Nov Azerbaidjan Partise.

Ilham Aliyev studiat inter 1977 e 1982 international relationes in Moskva (hodie: Russia) e ta inter 1982 e 1985 historie. Inter 1985 e 1990 il instructet in li institute por international relationes. Pos to Ilham Aliyev esset activ in li economie in Moskva e Istanbul.

In li annu 1994 Ilham Aliyev esset vice-presidente del statal petroleo interprense SOCAR. Desde li annu 1997 Ilham Aliyev es li presidente del National Olimpic Comité de Azerbaidjan.

Ilham Aliyev es maritat con Mehriban Aliyeva. Li cuple have du filias Leyla e Arzu e un filio Heydar.




#Article 417: Nordic Combination (168 words)


Nordic Combination es un discipline in li nordic ski. It consiste ex du singul disciplines: li ski-saltation e li ski travers li país. In li nordic combination it hay diferent competitiones: singul, sprint e team-competition. Li max important international competitiones es organisat del Federation International de Ski/FIS. 

Til nu nordic combination es solmen un sport hivernal por mannes e it ne hay international competitiones por féminas.

Desde li annu 1924 li nordic combination es parte del programma del Olimpic Ludes de Hiverne.

Hodie in li max mult competitiones del nordic combination li ski-saltation es li unesim discipline. Li diferentie inter li sportistes in li ski-saltation es transformat un témpor-diferentie por li ski travers li país e li sportistes starta in li órdine e secun li diferenties in li unesim competition. To es nominat anc li Gundersen-metode.

Quam omni altri modern ski-disciplines li nordic combination originat de Norvegia. Li unesim competitiones es documentat in li annu 1887.

Li max successosi landes in li nordic combination es Norvegia e Germania.




#Article 418: R. L. Stine (180 words)


R. L. Stine (con plen nómine  Robert Lawrence Stine) es un famosi autor de horrore-romanes ex li Unit States de America. Il nascet li 8-im de octobre 1943 in Columbus (Ohio). Il ha vendit plu quam 350 milliones libres e su romanes es ante omnicos horrore-romanes e misterie-romanes por yun homes.

Quelvez il es egardat quam Stephen King por yun homes.

Li familie de Stine es judeic e il comensat ja in li etá de nin annus scrir racontas. Il studiat anglistica in li Ohio State University in Columbus (Ohio). Desde li annu 1965 il habita in New York. Ta il laborat quam instructor in un scole e editet li humor-jurnal Bananas. In li annu 1969 il maritat su colega Jane Waldhorn. Li cuple have un filio Mathew. 

Stine scrit quelc libres por infantes con su marita Jane. Il anc scrit sub li pseudonimes Eric Affabee e Zachary Blue. In li annu 1986 il comensat scrir horrore-libres. In li annu 1989 il havet su prim grand successosi roman del serie Fear Street.

Anc quelc libres de Stine ha esset filmisat.




#Article 419: Stadion Parc des Princes (136 words)


Li Stadion Parc des Princes es un sport-arena in Francia in li cité Paris

Li Stadion Parc des Princes es desde li annu 1974 li hem-stadion del francesi football-club Paris Saint-Germain FC.

It have loc por 49.000 spectatores.

Li stadion Parc des Princes esset constructet quam un arena por li ciclisme. It esset apertet in li annu 1897 sub li nómine Stade vélodrome du Parc des Princes. Inter li annus 1903 e 1967 finit li Tour de France in ti arena. In li annu 1967 li ciclisme-curse esset demontet.

Desde li annu 1899 evenit in li stadion Parc de Princes anc football-matches. Desde li annu 1919 evenit anc li finales del football-bocale de Francia in li stadion. In li annus 1932 e 1972 li Stadion Parc des Princes esset renovat e li capacitá de spectatores acrescet.




#Article 420: Leonard Nimoy (144 words)


Leonard Simon Nimoy esset un actor del Unit States de America. Il nascet li 26-im de marte 1931 in Mattapan (Boston) e morit li 27-im de februar 2015 in Bel Air. Nimoy devenit per su rol in science-fiction television e film-serie Star Trek in quel il lude li extraterran Mister Spock del planete Vulcan. Il ludet ti figuta in diversi filmes por 47 annus.

Nimoy esset anc actic quam autor, cantator, fotograf e producente de filmes. 

Leonard Nimoy studiat fotografie in Los Angeles. Inter 1953 e 1955 il esset professional soldate del US-american armé. 

Nimoy esset duvez maritat. Inter 1954 e 1987 con li actoressa Sandra Zober. Nimoy havet con ella du infantes. Desde li unesim de januar 1989 til su morte Nimoy esset maritat con li actoressa Susan Bay.

Nimoy anc ludet in altri filmes e television-productiones éxter su rol quam Mister Spock.




#Article 421: Boris Nemtsov (135 words)


Boris Yefimovich Nemtsov (russ: Бори́с Ефи́мович Немцо́в) esset un politico de Russia. Il nascet li 9-im de octobre 1959 in Sotchi e morit per un atentate in Moscva li 27-im de februar 2015. Inter 1997 e 1998 il esset vice-prim-ministre de Russia. Nemtsov esset adherente del political liberalisme e critical contra li autoritan politica del presidente Vladimir Putin. 

Inter 1976 e 1981 Nemtsov studiat radie-fisica in Nishny Novgorod. In li annu 1985 il fat su doctoratu in fisica e matematica. Inter 1985 e 1990 il laborat in li rechercha-institute por radio-fisica in Nishny Novgorod.

Nemtsov originat ex un judéic familie. Boris Nemtsov havet quar infantes.

Li 27-im de februar 2015 il esset mortat in li centre de Moscva.

Nemtsov comensat esser activ in ecologic political gruppe pos li catastrofe in Chernobyl in li annu 1986.




#Article 422: Almdudler (139 words)


Almdudler es un trincage de Austria. It es un limonade fat de herbes-extractes. Almdudler ha devenit quasi a un national simbole in Austria.

In li octobre 1957 li interprensor Erwin Klein de Vienna comensat developar un limonade. Til 1973 li firma de Klein Almdudler Limonade A.  S. Klein GmbH  Co KG productet li trincage self, desde 1973 il solmen dat li licentie por it. Hodie it hay anc licenties por producter Almdudler in Germania, Belgia e Svissia.

Almdudler es productet in Austria del firmas Coca-Cola HBC e Vöslauer e desde li annu 2009 in Germania li firma MBG International Premium Brands es li sol productor de ti limonade.

Almdudler consiste ex aqua, sucre, herbes-extractes, lemon-acide, carbon-acide e caramel-color. It hay anc un Almdudler sin sucre e un quel es diluer per aqua.  Almdudler es anc usat por mixter trincages.




#Article 423: Mart Helme (135 words)


Mart Helme es un politico e diplomat. Il nascet li 31-im de octobre 1949 in Pärnu e es desde li annu 2013 li presidente del conservativ partise Conservativ Popul Partise de Estonia.

Mart Helme finit li scole in Pärnu in li annu 1968. Il studiat historie in li Universitá de Tartu. Helme esset pos su studie inter 1973 e 1992 administrator del Asociation del Estonian Editores. In li annu 1994 Helme devenit diplomat. Il scrit mult historic libres.

Mart Helme es maritat con Helle-Monika Helme. Li cuple have du infantes. Con su unesim marita Sirje Helme il have tri infantes.

Durant li ocupation de Estonia per li Soviet-Union Mart Helme anc esset musicante e ludet in li musica-gruppe Fix, Hallo, Vitamiin e Hübriid li basse-gitarre.

Helme es conosset quam grand critico del politica de Russia.




#Article 424: Toomas Henrik Ilves (243 words)


Toomas Henrik Ilves es un politico de Estonia. Il nascet li 26-im de decembre 1953 in Stockholm (Svedia) e esset inter li 9-im de octobre 2006 e li 10-im de octobre 2016 presidente de Estonia.

Li genitores de Tooomas Henrik Ilves fugit Estonia in li témpor del soviet ocupation. Benque Ilves nascet in Svedia, il adultijat in li Unit States de America. Il studiat psicologie in li Colombia University in New York. Il anc fat un magistro in li University of Pennsylvania.

Inter 1974 e 1979 il laborat in li facultá de psicologie del Colombia University e inter 1979 e 1981 il esset vice-director del Open Education Center in New Jersey. Inter 1981 e 1983 Ilves esset director de un centre de arte in Vancouver (Canada).

Ilves laborat inter 1983 e 1994 por li radio-station Radio Free Europe in München (Germania). De 1988 til 1993 il esset li chef del estonian lingue redaction de Radio Free Europa. Pos to il laborat in li diplomatic servicie de Estonia

Toomas Henrik Ilves es maritat trivez. Su duesim marita esset Evelin Ilves. Li cuple have un filia. Ex su unesim maritage con Merry Bullock il have un filia. In li annu 2016 il maritat Ieva Ilves de Latvia e li cuple have un filio Hans Henrik qui nascet in li novembre 

Ilves fat su political cariera quam membre del partise Popul Partise - Li Moderates, li partise have desde li annu 2004 li nómine Socialdemocrat Partise.




#Article 425: Pärnu (108 words)


Pärnu (german: Pernau) es un cité in Estonia. It es situat al west del land a Baltic Mare in li Provincia Pärnu. Pärnu es un important cité balneari. It es situat al Golf de Pärnu e li fluvie Pärnu flue tra li cité.

Li cité have 42.470 (2011) habitantes.

Pärnu esset fundat in li annu 1251 del German Cavalliero Órden e it esset mentionat por li unesim vez in un historic document in li annu 1265. Pärnu esset membre del Hanse e havet un grand importantie quam portu sin glacie. Inter 1699 e 1710 durant li regne del Svedia] Pärnu esset li sede del universitá Academia Gustavo Carolina.




#Article 426: Biatlon (198 words)


Biatlon es un sport hivernal. It consiste ex li du disciplines Ski travers li país e tirar. In li Ski travers li país li sportist besona persistentie e durant li tirada precision.

Li biatlon-sportist ea con skis sur un Ski travers li país-curse e porta su su dors un fusil. Il halta al cert punctus del curse por tirar. Il deve tirar precis li cibles. Si il ne tira precis a omni cibles il recive un punition per suplemenantari rondes o recive un punition de témpore. 

Li comense del biatlon esset in li militari sfere. In li annu 1861 esset fundat li unesim biatlon-club del munde in Norvegia. Pos li Duesim Guerre Mundal li biatlon devenit apertet por civil atletes. 

Li International Olimpic Comité aconosset biatlon quam propri sport. Desde li annu 1960 biatlon es parte del programma in li Olimpic Ludes del hiverne. Desde li annu 1992 anc biatlon por féminas es parte del programma del Olimpic Ludes del hiverne. 

Li International Biatlon Union (IBU) organisa li sport internationalmen. It arangea li Mund-bocale de biatlon e li Championatu mundal de biatlon

Biatlon es max populari in Europa e in America del Nord, ma anc difuset in Asia.




#Article 427: Marija Kolaroska (117 words)


Marija Kolaroska (macedonian scrit: Марија Колароска) es un Ski travers li país-sportista de Macedonia. Ella nascet li 21-im de septembre 1997 in Prilep e representat Macedonia in li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi.

Ja in li annu 2011 Kolaroska partiprendet in li Balkan Bocale.

Marija Kolaroska finit in li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi ye li 74-im rang inter 75 sportistes in li ski travers li país 10 kilometres classic competition del ski travers li país con 44:46 minutes.

In in li Championatu mundal in nordic ski 2013 in Val di Fiemme Marija Kolaroska finit ye li 102-im rang in li ski travers li país 10 kilometres classic competition in li líber stil.




#Article 428: Laura Dahlmeier (178 words)


Laura Dahlmeier es un biatlon-sportista de Germania. Ella nascet li 22-im de august 1993 in Garmisch-Partenkirchen.

Ella es 1,61 metres alt. Laura Dahlmeier starta por li ski-club SC Partenkirchen. Ella partiprendet por li unesim vez in Mund-bocale de biatlon in li seson 2012/2013. In li annu 2014 Laura Dahlmeier partiprendet in li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi.

Laura Dahlmeier habita in Garmisch-Partenkirchen. Ella es li filia de Andreas Dahlmeier e su marita Susi (nascet Buchwieser). Li genitores de Laura Dahlmeier esset successosi mountain bike sportistes. Laura Dahlmeier labora quam doanera.

Ella fat ja in li annu de sett annus su unesim provas in li biatlon, ma anc esset activ in li ski alpin.

Laura Dahlmeier fat su unesim competition in li Mund-bocale de biatlon li 15-im de februar 2013. Til nu ella ganiat quin competitiones in Mund-bocale de biatlon, un in un singul competition e quar quam membre del stafete.

In li Championatu mundal de biatlon 2015 in Kontiolahti Laura Dahlmeier ganiat li argente-medallie in li competition de chassada e li aure-medallie con li german stafete.




#Article 429: Parlament (126 words)


Parlament es un assemble ex representantes de popul quel discusse e decide pri political aferes. Li parol parlament origina del verbe parlar.

Un parlament posse consiste ex un o du chambres. In democraties un parlament have customalmen li autoritá de crear leges. Un traditional autoritá por decider pri li budgete de un state.

In modern democratie parlamentes have anc quam functiones li control del guvernament. In un political sistema quel es basat sur li division de autoritás li parlament have li legislativ autoritá.

In democraties li membres del parlamentes es electet del popul, in altri formes del guvernament ili anc es nominat. In parlamentari political sistemas li parlament self electe sovent li chef del state.

On nomina anc li edificie del assemble de representantes quam parlament.




#Article 430: International die del féminas (109 words)


Li International die del féminas es comemorativ die quel es celebrar li 8-im die del marte desde li annu 1909. It es festat de political organisationes queles combatte por egal júres por féminas. 

Li Internationel die del féminas nascet ante li Unesim Guerre Mundal quande international organisationes combattet por li jure por electer anc por féminas. Li idé por ti die venit ex li Unit States de America.

In comunist states li die esset festat mult e usat quam die de propaganda por socialist idés.

Desde li annu 1975 li Organisation del Unit Nationes festat por li unesim vez li International die del féminas durant li Annu del féminas.




#Article 431: Zoran Stavreski (101 words)


Zoran Stavreski (macedonian scrit: Зоран Ставрески) es un politico de Nord-Macedonia. Il nascet li 29-im de octobre 1964 in Ohrid e esset li vice-prim-ministre e ministre por financies in li guvernament de Nord-Macedonia inter 2009 e 2016. Stavrevski es un membre del national conservativ partise VMRO-DPMNE.

Zoran Stavrevski studiat economie in li universitá de Skopje e finit ti studie in li annu 1987. Inter 1993 e 2000 il laborat quam consiliero in li oficie de resercha del Macedonian Central Bank. Inter li annus 2001 e 2006 Stavrevski laborat in diversi positiones in li Mund-Bank.

Il es maritat e have un infante.




#Article 432: Isa Mustafa (126 words)


Isa Mustafa es un politico de Kosovo. Il nascet li 15-im de may 1951 in li village Prapashtica proxim de Priština e esset inter li 9-im de decembre 2014 e li 9-im de septembre 2017 prim-ministre de Kosovo. Mustafa es desde li annu 2010 presidente del partise Democratic Liga de Kosovo.

Isa Mustafa studiat economie in Priština e pos su studies il comensat in li annu 1974 laborar quam pedagogo in li universitá de Priština. Pos li Guerre de Kosovo in li annu 1999 il laborat quam scientist in li universitá de Priština. Mustafa esset anc presidente del directoratu del bank Dardania.

Isa Mustafa es maritat e have tri infantes, du filios e un filia.

Mustafa fat su political cariera in li Democratic Liga de Kosovo. 




#Article 433: Alexandr Zachartchenko (108 words)


Alexandr Vladimirovich Zachartchenko (russ: Александр Владимирович Захарченко) es un separastic politico del ost de Ucraina. Il nascet li 26-im de junio 1976 e es desde li novembre 2014 li presidente del separatist Popul Republica Donetsk.

Alexandr Zachartchenko nascet quam filio de un minero in Donetsk. Il finit un technical scole e laborat quam electrico in mines. Il comensat studiar jurisprudentie, ma abandonat li studie sin graduation.

Alexandr Zachartchenko es maritat e have tri filios.

Alexandr Zachartchenko es por li total índependentie del Popul Republica Donetsk de Ucraina e contra chascun compromisse con Kyiv. Il anunciat que il vole conquestar plu territoria de Ucraina por li Popul Republica Donetsk.




#Article 434: Hawaii (172 words)


Hawaii es un archipelage in li Pacific Ocean e desde li annu 1959 li 50-im federativ state del Unit States de America. It es situat inter li west del Unit States de America e Japan.

Lii cité capital de Hawaii es Honolulu. Hawaii have 1.428.557 (2016) habitantes e un area de 28.311 de quo 16.625 quadrat-kilometres es terre. Hawaii consiste ex 137 insules e atolles.

Culturalmen Hawaii apartene a Polinesia.

Li ott max grand insules de Hawaii es:

Li rey Kamehameha I unit per violentie li insules e devenit in li annu 1810 li unesim rey de Hawaii. In li annu 1894 Hawaii devenit un republica, ma ja in li annu 1898 Hawaii esset anexet del Unit States de America. 

Per li ínmigration de asiates e americanes li hawaiianes devenit un minoritá in su propri land. Pro to votat un majoritá por un adhesion de Hawaii al Unit States de America. In li annu 1959 Hawaii devenit li 50-im states del Unit States de America.

Hawaii es un popular destination de turisme.




#Article 435: Gabriela Koukalová (106 words)


Gabriela Koukalová es un biatlon-sportista de Tchekia. Ella nascet li 1-im de novembre 1989 in Jablonec nad Nisou e ganiat in li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi du argent-medallies.

Ella es li filia del sportista Gabriela Koukalová qui ganiat in li Olimpic Ludes de hiverne 1984 in Sarajevo li argent-medallie in 4 X 5 kilometres stafete. Su matre e su patre Karel Soukal es li chef de exercities de Gabriela Soukalová.

Gabriela Koukalová es 1,70 metres alt. Ella starta por li club Jiskra Josefův Důl und den SKP Jablonex. Koukalová es un personal relation con li badminton-sportist Petr Koukal.

Secun profession ella es studianta.




#Article 436: Maui (122 words)


Maui es un insul in li Pacific Ocean quel apartene al archipelago Hawaii, quel es un federativ state del Unit States de America. Con 1883 quadratkilometres Maui es detra li Hawaii (Big Island) li duesim max grand insul del arhipelago. Li insul es nominat secun li polinesian demí-deo Māui.

Maui es anc li max grand insul del Maui County a qual apartene anc li insules Lānaʻi, Kahoʻolawe e Molokaʻi. 

Sur li insul habita 144.444 (2010) habitantes. Li max grand cités de Maui es Kahului, Wailuku, Lāhainā e Kīhei.

Li insul have un longore de 64 quadrat-kilometres e un largore de 42 kilometres. Maui have tri aero-portus.

Li insul have tropical clima. Por li economie turisme e agricultura es li max important branches.




#Article 437: Charles Michel (113 words)


Charles Michel es un politico de Belgia. Il nascet li 21-im de decembre 1975 in Namur e es desde li 11-im de octobre 2014 prim-ministre de Belgia. Charles Michel es desde li annu 2011 li presidente liberal partise Mouvement Réformateur ex li francesi-parlant region Wallonia.

Charls Michel es li filio del ex-ministre por externi aferes de Belgia Louis Michel. Charles Michel studiat jurisprudentie al Université libre de Bruxelles e al universitá de [Amsterdam. In li annu 1998 it recivet li permission de laborar quam advocate in Bruxelles.

Charles Michel ne es maritat.

Ja in li etá de 16 annus Charles Michel devenit un membre in li yunesse organisation del liberal partise Mouvement Réformateur.




#Article 438: Wallonia (111 words)


Wallonia es li francesi-parlant region del Reyatu Belgia in li sud del land. In ost de Wallonia es parlant german.

Li cité capital de Wallonia es Namur, ma Charleroi es li max grand cité del region e li ver cultural e economic centre es li cité Liège.

Li region Wallonia have un area de 16.844 quadrat-kilometres e 3.563.060 (2013) habitantes.

Wallonia consiste ex li quin provincia

Wallonia have 262 municipies.

Wallonia have su propri parlament con 75 membres e su propri guvernament.

In li historie Wallonia esset un centre del miniera. Pos li Duesim Guerre Mundal li miniera-industrie esset in un crise e li region esset in un grand economical crise.




#Article 439: Michael Rösch (171 words)


Michael Rösch es un biatlon-sportista de Germania qui starte desde li annu 2012 por Belgia. Rösch nascet li 4-im de may 1983 in Pirna (Germania) e il ganiat in li Olimpic Ludes de hiverne 2006 in Torino li aure-medallie con li biatlon-stafete de Germania.

Michael Rösch es li filio del ex-biatlon-sportist Eberhard Rösch qui startet por li German Democratic Republica e esset champion mundal de biatlon. Michael Rösch ja comensat con li biatlon in li etá de nin annus.

Rösch laborat quam policist in Germania, ma pos su changea a Belgia il abandonat ti profession. Michael Rösch esset in li annu 2012 escartat ex li national team de Germania. Pro to il starta desde li annu 2012 por Belgia. Il devenit cive de Belgia in li annu 2014.

Rösch devenit quar vez champion mundal de juniores. In li annu 2004 il fat su debut in li Mund-bocale de biatlon.

Til nu Michael Rösch ganiat quar competitiones in Mund-bocale de biatlon, du con li stafete de Germania e du quam singul atlet.




#Article 440: Bayreuth (129 words)


Bayreuth es un cité de Germania. It es situat in li sud de Germania in li nord del país federal Bavaria. 

Bayreuth es li cité capital del Districte Supra-Franconia e have 71.572 (2012) habitantes.

Bayreuth es situat al rive del fluvie Rubi Main.

Li famosi compositor Richard Wagner habitat ineter 1872 e 1881 in Bayreuth. Li cité es famosi per li annual Festa de Bayreuth por li honor de Richard Wagner. It eveni in li Margravial Ópera Dom quel es sur li liste del UNESCO por li cultural heredie de munde. 

Li cité esset mentionat in un historic document por li unesim vez in li annu 1194 quam Baierrute. Inter li annus 1200 e 1230 Bayreuth recivet li jure de cité.

Bayreuth apartene desde li annu 1810 a Bavaria. 




#Article 441: Franziska Preuß (170 words)


Franziska Preuß es un biatlon-sportista de Germania. Ella nascet li 11-im de marte 1994 in Wasserburg am Inn.

Franziska Preuß starta por li ski-club SC Haag. Ella partiprendet por li unesim vez in Mund-bocale de biatlon in li seson 2013/2014. In li annu 2014 Franziska Preuß partiprendet in li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi.

Franziska Preuß habita in Albaching. Ella fa un education in li doane.

Antey li biatlon ella esset activ in li levi atletica. In li annu 2003 ella ha fat su unesim provas in li biatlon.

Franziska Preuß fat su unesim competition in li Mund-bocale de biatlon in li seson 2013/2014. Til nu ella ganiat quin competitiones in Mund-bocale de biatlon quam membre del german stafete.

In li Championatu europan de biatlon 2013 in Bansko (Bulgaria) ella ganiat li aure-medallie in li stafete e un argente-medallie in li competition de chassada.

In li Championatu mundal de biatlon 2015 in Kontiolahti Franziska Preuß ganiat li argente-medallie in li masse-start-competition e li aure-medallie con li german stafete.




#Article 442: Avigdor Lieberman (115 words)


Avigdor Lieberman  es un politico de Israel. Il nascet li 5-im de julio 1958 in Chișinău (Moldavia) e es desde li 31-im de marte 2009 li ministre por externi aferes e vice-prim-ministre de Israel. In li annu 1999 il fundat li dextri political partise Israel Nor Dom de quel presidente il es desde su fundation.

Lieberman e su familie emigrat in li annu 1978 del Soviet-Union a Israel. Ta il fat su obligatori militari servicie e studiat political scientie in Jerusalem.

Avigdor Lieberman es maritat con Ella Lieberman e li cuple have du filios e un filia.

Til li annu 1997 Lieberman  esset activ por li Likud-bloc. Il esset chef del buró de Benjamin Netanyahu.




#Article 443: Snježana Mulić-Softić (191 words)


Snježana Mulić-Softić (nascet quam Snježana Mulić) es un autoressa e jurnalist de Bosnia e Herzegovina. Ella nascet li 14-im septembra 1962 in Sarajevo.

Snježana Mulić-Softić nascet e finit li scole in Sarajevo. Ella studiat jurnalisme al facultá de political scientie in Sarajevo.

In li annu 2012 Snježana Mulić-Softić maritat Osman Softić.

Snježana Mulić-Softić laborat quam redactora del jurnal BH Dani, del jurnal Slobodna Bosna e del station de television TV Hayat. Ella anc esset portparola del Bosna Bank International. Ella labora nu quam jurnalista in li station de television Al Jazeera Balkans.

Ella anc es li autoressa del documentari film Pismo preporučeno srcem pri li vive in li assediat cité Sarajevo durant li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina e li documentari film Jetimi pri un infante ex un mixtet maritage durant li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina in Sarajevo.

Quam membre del projecte 1000 Peace Women Snježana Mulić-Softić esset nominat por li Nobel-premie de Pace in li annu 2005. 

In li annu 2005 esset publicat li colection de curt-racontas Sanduk po mjeri. Su roman Povratak (Retorn) ex li annu 2010 esset in li annu 2013 anc traductet in anglesi.




#Article 444: Olimpic Ludes de hiverne 2014/Ski Alpin (118 words)


Li Ski-Alpin Competition del Olimpic Ludes de hiverne 2014 evenit in Rosa Chutor Alpin Center a Krasnaja Poljana.

Datum: Soledí, 9-im februar 2014 11:00 Uhr Locclocca

Datum: Soledí, 16-im februar 201411:00 Uhr Loccloca

Datum: Mercurdí, 19-im februar 20141. Lauf: 11:00 Uhr Locclocca2. Lauf: 14:30 Uhr Locclocca

Datum: Saturdí, 22-im februar 20141. Lauf: 16:45 Uhr Locclocca2. Lauf: 20:15 Uhr Locclocca

Datum: Venerdí, 14-im februar 2014Alpin ski descense: 11:00 Uhr LocclocaSlalom: 15:30 Uhr Locclocca

Datum: Mercurdí, 12-im februar 201411:00 Uhr Locclocca

Datum: Saturdí, 15-im februar 201411:00 Locclocca

Datum: Mardí, 18-im februar 20141. Lauf: 11:00 Locclocca2. Lauf: 14:30 Locclocca

Datum: Venerdí, 21-im februar 20141. Lauf: 16:45 Locclocca2. Lauf: 20:15 Locclocca

Datum: lunedí, 10-im februar 2014Alpin ski descense: 11:00 LoccloccaSlalom: 15:00 Locclocca




#Article 445: Kočani (122 words)


 Kočani es un cité e municipie in Macedonia. It es situat in li ost del land circa 65 kilometres distant del frontiere con Bulgaria in li valley del Kočani al rive del fluvie .Kočani

Li municipie Kočani have 38.092 (2002) habitantes. Li municipie Kočani consiste ex 28 singul villages. It have un area de 360,36 quadrat-kilometres.

Kočani esset mentionat por li unesim vez in un historic document in li annu 1337.

Li successosi football-club por féminas ŽFK Kočani have su sede in Kočani. ŽFK Kočani esset li national champion de Macedonia in li football por féminas in li seson 2013/2014, partiprendet in li UEFA Liga del Championes por féminas e lude in li max alt liga de Macedonia por football por féminas.




#Article 446: Internet (114 words)


Internet es un sistema de computator-retage sur li tot munde quel far possibil li exchange de dates secun un comon protocoles. It consiste ex mult diferent singul retages e liga computatores sur li tot munde. It possibilisa li usu de diferent internet servicies quam li WWW, e-mail, telnet e ftp. Chascun computator posse per li internet esser ligat con chascun altri computator.

Li parol internet originat del anglesi parol interconnected network (inter-ligat retage).

Hodie li internet es anc usat plu e plu por telefonar, escutar radio e musica e regardar television pro que li internet fa possibil li efectiv comunication per textu, images e son.

Li internet nascet in li fine del 20-im secul.




#Article 447: Mevlüt Çavuşoğlu (101 words)


Mevlüt Çavuşoğlu es un politico de Turcia. Il nascet li 5-im de februar 1968 in Alanya e es desde li august 2014 ministre por externi aferes de Turcia. Mevlüt Çavuşoğlu es un membre del del conservativ-islamic Partise del Justicie e Developament/AKP.

In li annu 1988 Mevlüt Çavuşoğlu finit su studies de international relationes in li universitá de Ankara al facultá de political scientie. Il studiat economie in li privat Long Island University in New York. Il scri su dissetation in li privat Universitá de Bilkent in Ankara.

Mevlüt Çavuşoğlu es maritat con Hülya Çavuşoğlu e li cuple have un filia Ỉrem.




#Article 448: Avion (110 words)


Avion es un constructet machine por aviar. It es un vehicul por viagear in li aere. Un avion es stirat de un pilot por levar e aterrar. Un avion es plu pesant quam aere, ma es propulset de un motor. Aviones es roquette-propulsed o propulset de un propelor e segle-aviones per li vente.

Aviones leva e aterra in aerodromes.

Li idé que homes viagear per li aere es old, ma on egarda li vola del fratres Wilbur Wright e Orwell Wright in li annu 1903 quam unesim vola de un avion.

Hodie aviones es un normal vehicle de viagear por homes. Aviones es anc usat por militari scopes quam arms.




#Article 449: Konrad Adam (166 words)


Konrad Adam es un conservativ politico e jurnalist de Germania. Il nascet li 1-im de marte 1942 in Wuppertal e esset inter li annus 2013 e 2015 un del tri  parlatores del political partise Alternative por Germania. Inter 1979 e 2007 il esset redactor del Frankfurter Allgemeine Zeitung e chef-corespondent del jurnal diari Die Welt in Berlin.

In Konrad Adam studiat classical filologie, historie e jurisprudentie in Tübingen, München e Kiel. In li annu 1971 il fat su doctoratu in li filosofic facultá del universitá de Kiel.

Pos li studies il devenit redactor del presse-agentura Deutsche Presse-Agentur. Inter 1979 e 2000 Adam esset redactor del folieton del jurnal diari Frankfurter Allgemeine Zeitung es inter li annu 2000 e 2007 chef-corespondent del jurnal diari Die Welt in Berlin.

Adam anc publicat articules in political jurnales, cultural jurnales e scientific jurnales.

Il es maritat e have tri infantes.

Konrad Adam esset mult annus un membre del Cristan Democratic Union de Germania. Il apartenet al conservativ fraction del partise.




#Article 450: Haltern am See (128 words)


Haltern am See o anc Haltern es un cité de Germania. It es situat in li nord-west de Germania in li país federal Nordrhen-Westfalia e apartene al Districte Guvernamental Münster in li Subdistricte Recklinghausen. Li fluvie Lippe e li Stever flue tra li cité.

Haltern am See have 37.266 (2013) habitantes e have un area de 158,5 quadratkilometres.

Li cité es un parte del natura-parc Naturpark Hohe Mark-Westmünsterland. 

Li cité Haltern am See consiste ex ott quarteres:

Li 24-im de marte 2015 16 scoleres e du instructoras del gimnasium Joseph-König de Haltern am See morit in li accidente del Germanwings Vola 9525. Li scoleres e instructores esset sur li retorn a un exchange de scole de Barcelona. Li avion collidet con un monte in li alpes in Francia.




#Article 451: Nicole Schott (102 words)


Nicole Schott es un sportista de Germania in patinage artistic. Ella nascet li 12-im de septembre 1996 in Essen. Schott starta in li singul-patinage artistic. Schott ja duvez ganiat li championatu german in patinage artistic in li annus 2012 e 2015.

Nicole Schott starta por li Essener Jugend-Eiskunstlauf-Verein de Essen. Su chef de exercition es Michael Huth e su coreograf Rostislv Sinitsin. Desde li annu 2011 ella es in national selection C por juniores. Nicole Schott have un altore de 164 centimetres.

Nicole Schott comensat in li etá tri annus patinage artistic. Ella es ancor scolera.

Y = Yunesse
J = Juniores




#Article 452: Giorgi Margvelashvili (107 words)


Giorgi Margvelashvili (georgian:  გიორგი მარგველაშვილი) es un politico de Georgia. Il nascet 4-im de septembre 1969 in Tbilisi e es desde li 17-im de novembre 2013 li presidente de Georgia. Margvelashvili ne es membre de un political partise.

Giorgi Margvelashvili studiat in li universitá de Tbilisi filosofie. Inter li annus 2000 e 2006 e denov inter li annus 2010 e 2012 il esset li director del Georgian institute de public aferes quel es un georgian-american institution.

Giorgi Margvelashvili have un filia Anna (nascet in li annu 1995) ex su unesim maritage. Li 10-im de septembre 2014 il maritat Maka Chichua e li cuple have un filio Teimuraz.




#Article 453: Irakli Garibashvili (104 words)


Irakli Garibashvili (georgian scrit:  ირაკლი ღარიბაშვილი) es un politico de Georgia. Il nascet li 28-im de junio 1982 in Tbilisi e esset inter li 20-im de novembre 2013 e li 23-im de decembre 2015 li prim-ministre de Georgia. 

Garibashvili studiat international relationes al universitá de Tbilisi e inter 2002 e 2004 al universitá Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne in Francia. In li annu 2005 il finit su magistro al universitá de Tbilisi.

Inter 2004 e 2012 Garibashbili laborat in diferent positiones por li firma Cartu Group.

Irakli Garibashvili es maritat con Nunu Tamazashvili e li cuple have du filios Nikoloz (nascet 2005) e Andria (2010).




#Article 454: Kutaisi (124 words)


Kutaisi (georgian scrit  ქუთაისი) un cité in Georgia. It es situat in li west del land e es li cité capital del region Imeretia al rive del fluvie Rioni. Kutaisi es anc li sede del national parlament de Georgia desde li annu 2011. 

It have 147.635 (2014) habitantes e es li duesim max grand cité del land detra Tbilisi.

Sub li nómine  Kutaia it esset li cité capital del state Colchis in li 8-im secul pos Cristo. Inter li 10-im secul til 1122 Kutaisi esset li residentie del georgian reyes. In li annu 1921 Kutaisi esset por 14 dies li sede del guvernament del Democratic Republica Georgia.

Li football-club FC Torpedo Kutaisi have su hem in li cité e li rubgy-club RC AIA Kutaisi.




#Article 455: Katsina (116 words)


Katsina es un cité in li nord de Nigeria. Katsina es li cité capital del país federal Katsina. It es situat in nord del land in li proximitá del frontiera con Niger.

Katsina have un estimat population de 459,022 (2007).

Li habitantes del cité in li majoritá musulmanes.

Katsina remplazzat li cité Timbuktu in li fine del 16-im secul quam centre del islam in West-Africa. Katsina esset li centre del Emiratu Katsina quel esset un del sett states de Hausas. In li annu 1804 li Emiratu Katsina esset conquestat del Emiratu Sokoto. Li cité esset longmen li centre del islamic nord de Nigeria, ma perdit ti rol in li 20-im secul plu e plu a Kaduna.




#Article 456: Bolnisi (113 words)


Bolnisi (georgian scrit ბოლნისი) es un cité in Georgia. It es situat in li sud del land in li region Kwemo Kartli e es li cité capital del Districte Bolnisi.

On estima que Bolnisi have hodie 13.800 habitantes.

Li cité esset fundat in li annu 1818 de german colonistes ex Suebia con li nómine  Katharinenfeld . Pos li ocupation del Democratic Republica Georgia per li Soviet-Union in li annu 1921 li cité recivet li nómine Luxemburg secun Rosa Luxemburg. In li annu 1944 li cité recivet li hodial nómine Bolnisi.

Li cité es li hem del football-club FC Sioni Bolnissi quel lude in li max alt football-liga de Georgia in li Umaglesi Liga.




#Article 457: Igor Crnadak (162 words)


Igor Crnadak es un serb politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 28-im de julí 1972 in Zadar (Croatia) e es desde li 1-im de april 2015 ministre por externi aferes de Bosnia e Herzegovina. Igor Crnadak es desde li annu 2010 li general-secretario del Partise del Democratic Progresse.

Il nascet in Zadar quam filio de Mihailo e Ljubica Crnadak. Igor Crnadak Crnadak studiat economie in Banja Luka e fat su diploma in li annu 2004. Inter li annu 1992 e 2001 il esset li redactor del radio-station BIG e anc corespondent del Voice of America (Voce de America). In li annu 1998 Crnadak fundat li firma Braniko. Inter li annu 2001 e 2005 Igor Crnadak esset director dek firma Braniko e il anc es un del propriatarios de ti firma.  In li periode il anc esset consiliero por econimic questiones in tabac-fabrica Fabrica duvana Banja Luka.

Il es maritat Đurđica Crnadak e li cuple have du filias Helena e Mihaela.




#Article 458: Ólafur Ragnar Grímsson (171 words)


Ólafur Ragnar Grímsson es un politico de Island. Il nascet li 14-im de may 1943 in Ísafjörður e es desde li annu 1996-2016 li presidente de Island.

Ólafur Ragnar Grímsson studiat in li universitá de Manchester (Reyatu Unit) economie e political scientie inter 1962 e 1970. Il esset in li annu 1970 li unesim person de Island qui have un doctoratu in political scientie. In li annu 1970 Grímsson comensat docer political scientie in li Universitá de Island in Reykjavík. In li 1973 il devenit li unesim professor de political scientie in Island.

Inter 1980 e 1983 il esset li editor del jurnal Þjóðviljinn.

In li annu 1974 Ólafur Ragnar Grímsson maritat Guðrún Katrín Þorbergsdóttir e li cuple havet du gemelle-filias Guðrún Tinna e Svanhildur Dalla qui nascet ambi in li annu 1974. In li annu su marita Guðrún Katrín Þorbergsdóttir morit pro leukemie.

In li annu 2003 Ólafur Ragnar Grímsson maritat Dorrit Moussaieff qui origina de Israel.

Til li annu 1996 Grímsson esset membre del levul socialist Alliantie del Popul.




#Article 459: Sigmundur Davíð Gunnlaugsson (106 words)


 Sigmundur Davíð Gunnlaugsson es un politico de Island. Il nascet li 12-im de marte 1975 in Reykjavík e es desde li 23-im de may 2013 prim-ministre de Island. Desde li annu 2009 Gunnlaugsson es li presidente del liberal Progressiv Partise.

Sigmundur Davíð Gunnlaugsson studiat economie e political scientie in li Universitá de Island in Reykjavík. Inter li annus 2000 e 2007 il laborat quam jurnalist in li statal station de radio e television RÚV.

Sigmundur Davíð Gunnlaugsson es maritat con Anna Sigurlaug Pálsdóttir e li cuple have desde li annu 2012 un infante.

Sigmundur Davíð Gunnlaugsson es contra li membritá de Island in li Europan Union.




#Article 460: Soviet-Union (128 words)


Li Soviet-Union o anc Union del Socialistic Sovietic Republicas esset un state in Europa e Asia inter 1922 e 1991. Li Soviet-Union esset un federal comunist state quel consiste ex 15 republica. It originat del octobre-revolution in Russia del annu 1917.

Con un area de 22.402.223 quadrat-kilometres li Soviet-Union esset li max grand state del munde. In li annu 1988 li Soviet-Union havet  	290.100.023 (1988) habitantes. Li cité capital del Soviet-Union esset Moskwa.

Li Soviet-Union esset un militari potent armé con nuclear-arms. Li Soviet-Union esset un permanent membre in li Consilie del Securitá del Unit Nationes.

Li Soviet-Union esset un comunist state in quel li Comunist Partise del Soviet-Union esset li sol political partise. Li general-secretario del Comunist Partise del Soviet-Union esset li max important position del state.




#Article 461: Georgian Reve (210 words)


Georgian Reve-Democratic Georgia (curt: Georgian reve, georgian: ქართული ოცნება – დემოკრატიული საქართველო) es un political partise e political bloc in Georgia. It esset fundat li 19-im april 2012 per li initiative del miliarderio Bidzina Ivanishvili quam oposition contra li regne del Mikheil Saakashvili.

Li nómine del coalition Georgian Reve origina de un rap-canzon de Bera Ivanishvili qui es li filio de Bidzina Ivanishvili.

Li coalition Georgian Reve uni partises del diversi ideological directiones. Li comun scope del coalition esset finir li regne de Mikheil Saakashvili e ameliora li relationes con Russia. Li Georgian Reve ganiat li parlamentari electiones 2012 e li local electiones 2014 e guverna  nu Georgia. Li guvernament del Georgian Reve continua li integration del land in li Europan Union e in li NATO. 

Prim-ministre Irakli Garibashvili remplazzat li fundator del movement Bidzina Ivanishvili qui hat ja anunciat que il va se retirar pos du annus de guvernament.

In li novembre 2014 li li liberal partise Nor Georgia-Líber Democrates abandonat li coalition Georgian Reve pro que su presidente Irakli Alasania esset remplazzat quam ministre por defense in li guvernament de Irakli Garibashvili. Nor Georgia-Líber Democrates forma nu un propri fraction in li parlament de Georgia e li Georgian Reve nu have solmen un strett majoritá in li parlament.




#Article 462: Caucás (109 words)


Caucás es un montania al frontiera inter Europa e Asia. It have un longore de circa 1100 kilometres  e un largore de 110 kilometres. Li Caucás es situat inter li Nigri Mare e li Caspic Mare. Li max alt monte del Caucás es li Elbrus in Russia con un altore de 5642 metres.

Li Caucás consiste ex li tri mont-catenes Grand Caucás, Litt Caucás e Talysh-montania. Li Caucás es situat sur li territorias de Russia, Georgia, Turcia, Armenia e Azerbaidjan. Li nord del Caucás apartene a Russia. In li Caucás-region habita circa 30 milliones homes.

In li region habita mult diversi popules e mult diversi lingues es parlat ta.




#Article 463: Freiburg im Breisgau (129 words)


Freiburg im Breisgau es un cité in li sud-west de Germania. It es situat in li país federal Baden-Württemberg in li Districte Freiburg. Inter 1945 til li fundation del país federal Baden-Württemberg in li annu 1952 Freiburg in Breisgau esset cité capital del páis federal Baden.

Li cité es situat al rive del fluvie Dreisam.

Freiburg in Breisgau have 220.286 (2013) habitantes e un area de 153,07 quadrat-kilometres. It es li quaresim max grand cité de Baden-Württemberg detra Stuttgart, Karlsruhe e Mannheim.

Freiburg im Breisgau esset por li unesim vez mentionat in un historic document in li annu 1008.
In li annu 1457 esset fundat li Albert-Ludwigs universitá. Hodie Freiburg have circa 30.000 studiantes.

Li cité es li hem del SC Freiburg quel lude in li Fußball-Bundesliga de Germania.




#Article 464: Hockey sur glacie (514 words)


Hockey sur glacie es un sport hivernal por equipes. Un equip consiste ex quin camp-lusores e un gol-gardero. Un match dura trivez duant minutes. Li scope del lude es que li lusores tira un litt disc ex gumme, li puk, per un baston in li gol del altri team. Omni lusores e anc li gol-garderos es sur patines e li lude eveni sur glacie.

Hockey sur glacie quam sport origina de Canada. In Canada on ludet li scot hockey sport shinty sur patines sur glacie. Hockey sur glacie developat se a un sport inter 1840 e 1875.

Li International Federation de Hockey sur Glacie organisa li sport internationalmen. Hockey sur glacie es desde li annu 1924 un parte del programma del Olimpic Ludes de hiverne. Chascun annu eveni championatus mundel de hockey sur glacie.

Hockey sur glacie es egardat quam un del max rapid sports por equipes e quam un dur sport, ma li lusores es protectet de un equipament por evitar vulneres. Longmen hockey sur glacie esset egardat quam un sport somen por mannes, ma desde li annu 1990 it hay anc oficial championatus mundal de hockey sur glacie por féminas e desde li annu 1998 hockey sur glacie por féminas es anc un parte del Olimpic Ludes de hiverne. Vide anc Hockey sur glacie por féminas.

Un team posse consister ex 22 lusores, ma solmen quin camp-lusores e un gol-garderos posse esser sur li camp del lude. In li hockey sur glacie li lusores es permanentmen changeat. Inter li quin camp-lusores tri lude in li atacca e du in li defense. It es permisset que li lusores atacca li córpor del lusores del altri team, ma in cert limites. Si ti regules de contacte es ruptet li arbitros posse punir un team per un punition de du o quin minutes. In ti témpor li team quel ha fat li pecca lude con un o admaxim du lusores min. Ma sur li camp deve esser adminim tri camp-lusores de chascun team.

Li camp de lude es rectangulari. It have un longore de 61 metres e un largore 30 metres con rondat angules. Li goles have un altore de 1,22 metres e un largore de 1,83 metres. Li camp de lude es circumdat de un circum-barrage ex plastica quel have un altore de circa 1,20 metres por protecter li spectatores.

Sur li camp de lude es quin lineas

Un lude comensa per un buli. Un arbitrero jetta li puk inter du lusores e ambi lusores prova reciver li puk per lor bastones. Sur li camp de lude it hay quin punctus por bulis qui es marcat per circules.

Hockey sur glacie es difuset ante omnicos in America del Nord u it hay li National Hockey League quel es egardat quam li max liga del munde  e in Europa. In Europa li bon nationes in li hockey sur glacie es Russia, Tchekia, Svedia e Finland. Ma it es ludet anc in Asia. In Africa e America del sud hockey sur glacie ne es mult difuset.

Li International Federation de Hockey sur Glacie have 64 membres.




#Article 465: John Dramani Mahama (259 words)


John Dramani Mahama es un politico de Ghana. Il nascet John Dramani li 29-im de novemnre 1958 in Bole Bamboi e es desde li 24-im de julí 2012 presidente del westafrican land. John Dramani Mahama es li presidente del partise National Democratic Congress.

John Dramani Mahama esset in li Achimota Primary School in Accra e li Ghana Secondary School in Tamale in li nord-region de Ghana. Su patre esset secretario del state in li guvernament de Kwame Nkrumah. Durant li militari colpe del state contra Kame Nkrumah su patre esset arestat por quelc témpor. 

John Dramani Mahama studiat historie in li University of Ghana in Legon. Il finit ti studie in li annu 1981 con li baccalaureo e il studiat scientie de comunication in li sam universitá. Il finit ti pos-graduat studie in li annu 1986. Pos John Dramani Mahama studiat in li Institute por social scienties del universitá de Moskwa in Russia social-psicologie. 

Inter 1991 e 1995 John Dramani Mahama laborat in section de presse del ambassade de Japan in Ghana. Inter 1995 e 1996 il laborat por li international organisation Plan International quel auxilia internationalmen infantes. In li annu 1996 il comensat su political cariera.

In li annu 2012 John Dramani Mahama publicat su auto-biografie con li titul My First Coup d'État and Other True Stories From the Lost Decades of Africa. Il es tre activ in li social retages Facebook e Twitter. 

Il es maritat con Lordina Dramani Mahama e li cuple have sett infantes. Il es cristan benque su familie esset mixtet musulman e cristan.




#Article 466: Hanna Tetteh (164 words)


Hanna Serwaa Tetteh es un feminin politico de Ghana. Ella nascet li 31-im de may 1967 in Szeged (Hungaria) e es desde li 7-im de januar 2013 li ministre por externi aferes de Ghana.

Ella nascet li Szeged in Hungaria. Hanna Tetteh esset inter 1978 e 1985 scolera del Wesley Girls High School in Cape Coast in Central Region de Ghana. Ella studiat jurisprudenie in li University of Ghana in Legon e finit su studies in li annu 1992 quam baccalaureo.

Pos su national service ella laborat quam advocate in un privat firmas. In li firma Ghana Agro Food Company (GAFCO) Hanna Tetteh anc laborat in li gerentie. Ella anc esset in li gerentie de in li firma  Human Resources and Legal Services Manage quam vice-general directora til ella comensat su political cariera in li annu 2000. Inter 2004 e 2008 quande ella ne esset in li parlament Hannah Tetteh laborat quam general manager de GAFCO.

Hanna Tetteh es divorciat e have du infantes.




#Article 467: Fadil Novalić (200 words)


Fadil Novalić es un comerciante e politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 25-im de septembre 1959 in Gradačac e es desde li 1-im de april li prim-ministre del Federation Bosnia e Herzegovina. Fadil Novalić es membre del Partise del Democratic Action e secun nationalitá il es bosniak.

Fadil Novalić nascet e finit li scole in Gradačac. Il studiat construction de machines in li department de motores e motorisat vehicles del universitá de Sarajevo. Il fat su diploma in li annu 1982.

In li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina inter 1992 e 1995 Novalić esset soldate del Armé del Republica Bosnia e Herzegovina.

Inter 1990 e 1996 Fadil Novalić esset director por li developament in li automobil firma TMD Gradačac Famos. Inter 2001 til 2013 il esset li general-director del firma TMD-Automobilska Industrija (CIMOS TMD). Il anc es activ quam privat comerciante in li sector del automobil-industrie. Fadil Novalić esset un membre del supervision-directoratu del firmas Wagner - Automotive  e Namještaj til li annu 2015.

Fadil Novalić es li presidente del football-club NK Zvijezda Gradačac e presidente del Asociation del ecomistes Gradačac.

Il es maritat e have tri filias.

Fadil Novalić es membre del Partise del Democratic Action.




#Article 468: Gradačac (101 words)


Gradačac es un cité  e municipie in li nord-ost de Bosnia e Herzegovina. It apartene al Federation Bosnia e Herzegovina e es situat in li Canton Tuzla.

Li municipie Gradačac have 41.836 (2013) e un area de 218 quadrat-kilometres.

Li cité esset mentionat por li unesim vez in un historic document in li annu 1465 quam Gradač. In li Osman Imperie Gradačac esset li sede del militari capinatu. Li capitano-familie de Gradaščević fat mult por li developament del cité.

Li football-club NK Zvijezda Gradačac, quel lude in li max alt football-liga de Bosnia e Herzegovina have su hem in li cité.




#Article 469: African Union (107 words)


Li African Union es un international pan-african organisation. It es desde li annu 2002 li successor del Organisation del African Unitá. Li scope del African Union es accelerar li cooperation inter li states de Africa in omni sectores. Li African Union have 55 membres. Omni international aconosset states de Africa es membres del organisation con li exception de Morocco. Marocco protestat que West-Sahara, quel esset anexet de Morocco, esset acceptat quam membre del organisation.

Li sede del African Union es Addis Abeba in Etiopia e li sede del Pan-African Parlament es in Midrand (Sud-Africa).

In su organisation e cooperation li Africa Union orienta se al Europan Union.




#Article 470: Chiril Gaburici (122 words)


Chril Gaburici es un politico e comerciante de Moldavia. Il nascet li 23-im de novembre 1976 in Logănești e es desde li 14-im de februar 2015 prim-ministre de Moldavia.

Chril Gaburici studiat economie in Chișinău. Inter 2008 e 2012 il esset director del mobil-telefon firma Moldcell e in li annu 2012 il devenit li director del mobil-telefon firma Azercell in Azerbaidjan

Il es maritat con Irina Gaburici e li cuple have du infantes.

Chril Gaburici ne es membre de un political partise.

Gaburici esset li candidate del Liberal Democratic Partise por li oficie del prim-ministre. Li presidente Nicolae Timofti invitat le formar un guvernament li 14-im de februar 2015 e li parlament aprobat li guvernament de Gaburici li 18-im de februar 2015.




#Article 471: Boris Tadić (195 words)


Boris Tadić (cirilic scrit: Борис Тадић) es un politico de Serbia. Il nascet li 15-im de januar 1958 in Sarajevo (hodie: Bosnia e Herzegovina) e esset presidente de Serbia inter li 11-im de julí 2004 e li 5-im de april 2012. Tadić esset li presidente del Democratic Partise inter li 22-im februar 2004 til li 25-im de novembre 2012. Li 29-im de januar 2014 Boris Tadić fundat li Nov Democratic Partise quel have hodie li nómine Socialdemocratic Partise e il devenit li presidente de ti partise.

Boris Tadić nascet in Sarajevo quam filio del filisof Ljubomir Tadić qui esset membre in li Serbian Academie del Artes e del Scientie e del psichologa Nevenka Tadić. Quande Boris Tadić esset in li etá de tri annus su familie translocat a Beograd in Serbia. Ta il esset in li scole e studiat psichologie al facultá del filosofie del Universitá de Beograd.

Il laborat quam jurnalist, psichologo e instructor in li scole. Boris Tadić anc docet in li facultá de drama del Universitá de Beograd.

Boris Tadić e maritat con Tatjana Rodić e li cuple have du infantes.

Boris Tadić es egardat quam moderat, liberal e pro-europan serb politico.




#Article 472: Mirko Šarović (146 words)


 Mirko Šarović (cirilic scrit: Мирко Шаровић) es un serb politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 16-im de septembre de 1956 in Rogatica e esset membre del Statal presidentie de Bosnia e Herzegovina inter 2002 e 2003. Mirko Šarović es membre del Serb Democratic Partise e desde li 1-im de april 2015 ministre por externi comercie e economic relationes in li guvernamant de Bosnia e Herzegovina.

Mirko Šarović studiat jurisprudentie in li universitá de Sarajevo. Il finit su studies in li annu 1979. Šarović laborat in li firmas Famos Sarajevo, Motor fabrica Sarajevo e  Unis Sarajevo inter 1980 e 1990.

Mirko Šarović comensat su labore in li statal administration in quam secretario del municipie Ost-Sarajevo e devenit presidente del executiv directoratu de ti municipie e borgomastro de Ost-Sarajevo.

Mirko Šarović es maritat con Stojanka Šarović e li cuple have du infantes. Il habita in Ost-Sarajevo.




#Article 473: Fußball-Bundesliga (203 words)


Li Fußball-Bundesliga es li max alt liga de football por clubs in Germania. Li Fußball-Bundesliga esset creat in li annu 1962 e lude desde li seson 1963/64. Li champion del liga es automaticmen li champion de football de Germania. In li liga lude 20 clubs. 

Li Fußball-Bundesliga es egardat quam un del max fort football-ligas del munde. Li record-champion del Fußball-Bundesliga es li FC Bayern München con 23 titues. 

Chascun club lude duvez contra un chascun altri club. To significa que chascun club have 34 ludes. Li champion es li club quel have li max punctus. Por un victorie on recive tri punctus e por un tira un punctu. Li rang-liste del liga e fat secun li númere de punctus e si du clubs have li sam númere de punctus li gol-diferentie decide pri li rang.
Li clubs sur li rangs 17 e 18 deve decender in li 2. Fußball-Bundesliga e es remplazzat per li clubs queles esset sur li rangs 1 e 2 in li 2. Fußball-Bundesliga. Li club sur li 16-im rang deve far du ludes de relagation contra li 3-im max bon team del [2. Fußball-Bundesliga. Li victor de ti match posse luder in li sequent seson in li Fußball-Bundesliga.

 




#Article 474: Basketball (328 words)


Basketball es un sport por truppes. Du truppes lude contra unaltru. Li corbes es fixat in li basktball in un altore de 3,05 metres. Un truppe consiste in li basketball ex quin lusores.

Un match de basketball dura quarvez deci minutes.

Li scope del lude es jettar li balle con li manu in li corbe del del altri truppe. Li truppe quel ha atinget plu punctus gania li match. Por un corbe on recivet du punctus, pos un corbe per un líber jetta e tri punctus pro un jetta es un distantie detra li 6,75 metres-linea.

Basketball es ludet in li hall.

Li international organisation del handball es li Federation International de Basketball (FIBA).

Li lud-camp es 28 metres long e 15 metres larg e have un rectangulari forme.
Li truppe quel ha atinget plu punctus gania li match. Por un corbe on recivet du punctus, pos un corbe per un líber jetta e tri punctus pro un jetta es un distantie detra li 6,75 metres-linea.

Un direct atacca contra li córpor del un membre del altri team ne es permisset. Si un lusor ha fat quin perfidie il ne posse plu partiprender in li match, ma posse esser remplazzat. Un perfidie posse esset punit per un líber-jetta.

Un atacca deve esset finit pos 24 secondes. Si to ne es li casu, li altri team recive li balle.

Baskettball esset inventet de médico e pedagogo James Naismith quam hall-sport por su studiantes in Springfield (Masuchusetts) in li Unit States de America.
Hodie basketball es ludet de mannes e féminas.

Basketball es desde li annu 1936 parte del programma del Olimpic Ludes.

Basketball es tre populari in li Unit States de America. Li liga del National Basketball Association (NBA) de Nord-America es egardat quam max fort liga del munde. Baskettball es anc tre populari in li Europa. Li max bon landes de basketball in Europa es Francia, Hispania, Russia, Lituania e Serbia. Baskettball es ludet in li tot munde.




#Article 475: Alexander Stubb (208 words)


Alexander Stubb es un politico de Finland. Il nascet 1-im de april 1968 in Helsinki e esset inter li 24-im de junio 2014 e li 29-im de may 2015 prim-ministre de Finland. Stubb es li presidente del conservativ National Coalition Partise. Desde li 29-im de may 2015 il es ministre por financies in li guvernament de Juha Sipilä.

Til li annu 1986 Alexander Stubb esset in scole de Daytona Beach in li Unit States de America e pos to un gimnasium in Helsinki. Pos li scole il fat su obligatori militari servicie. Stubb studiat political scientie in li Furman University in Greenville in li Unit States de America. Il finit su studies con li gradu de baccalaureo in li annu 1993. In li Europan Academia in Brugge (Belgia) Stubb fat un magistro in europan political aferes.

Inter 1995 e 1997 Stubb laborat in li ministerie de externi aferes de Finland e inter 1997 e 1999 il laborat quam scientist in li Academie de Finland. In li annu 1999 Stubb recivet li gradu del doctor de filisofie in li London School of Economics in li Reyatu Unit.

Il es maritat con Suzanne Innes-Stubb, qui es un advocate del Reyatu Unit. Li cuple have du infantes e habita in Espoo.




#Article 476: Hillary Clinton (178 words)


Hillary Clinton es un feminin politico del Unit States de America. Ella nascet li 26-im de octobre 1947 in Chicago (Illinois) quam Hillary Diane Rodham. Hillary Clinton esset inter 2009 e 2013 li ministra por externi aferes del Unit States de America in li guvernament de presidente Barack Obama. Ella es maritat con li ex-presidente del Unit States de America Bill Clinton e va candidar por li nomination del Democratic Partise por li electiones presidential 2016.

Hillary Clinton studiat inter 1975 e 1979 in li Wellesley College in Wellesley proxim de Boston political scientie e psichologie. Inter 1969 e 1975 Hillary Clinton studiat jurisprudentie in li Yale Law School in New Haven. Pos to ella laborat quam advocate in Little Rock e esset profesoressa al facultá de jurisprudentie del universitá de Arkansas. Ella abandonat su position quam profesoressa in li annu 1978 quande su marito Bill Clinton esset electet quam guvernator de Arkansas.

Hillary Clinton es desde li 11-im de octobre maritat con Bill Clinton. Li cuple have un filia Chelsea Clinton qui nascet in li annu 1980.




#Article 477: New Haven (Connecticut) (142 words)


New Haven es un cité al ost-costa del Unit States de America in li state federativ Connecticut. Li nómine del cité significa nov portu. New Haven es li sede administrativ del districte New Haven County.

Li cité have 130.741 (2012) habitantes e un area de 52,6 quadrat-kilometres. It es li duesim max grand cité del state federativ Connecticut detra Bridgeport.

In li territorie de New Haven habitat li tribe del Quinnipiac indianos. In li annu 1636 esset fundat li unesim colonia de europanes in li territoria. In li annu 1640 li nómine del cité esset changeat de  Quinnipiac a Newhaven. In li annu 1654 li cité devenit un parte del colonie Connecticut del Reyatu Unit. In li annu 1718 li Universitá de Yale esset apertet in New Haven quel developat se a un del max famosi universitás del Unit States de America.  




#Article 478: Günter Grass (155 words)


Günter Grass esset un autor, pictor, scritor e grafico de Germania. Il nascet li 16-im de octobre 1927 in Gdánsk (tande nominat Danzig) e morit li 13-im de april 2015 in Lübeck. In li annu 1999 Grass recivet li Nobe-premie de litteratura.

In li Duesim Guerra Mundal Grass combattet quam soldate in li Wehrmacht, li armé del nationalsocialist Germania. Inter 1948 e 1952 il studiat grafic e sculpter in Düsseldorf e Berlin. Il laborat quam sculptor in Paris e retornat in li annu 1960 a Berlin.

In li annu 1959 Grass publicat li roman Die Blechtromme (Li lad-tambur) e devenit un successosi autor. In li annu 1999 Grass recivet li Nobel-premie de litteratura.

Grass esset til li annu 1992 membre del Socialdemocratic Partise de Germania.

In 1954 il maritat li ballet-studiante Anna Schwarz. Li cuple havet quar infantes. In li annu 1972 li cuple separat se. Ex du altri relationes il have du altri infantes.




#Article 479: Ostrava (145 words)


Ostrava (german: Ostrau o Mährisch-Ostrau) es un cité in Tchekia. It es situat in li nord-ost del land al frontiera con Polonia. Ostrava es situat al confluentie del fluvies Ostravice, Oder, Lučina e Opava. It apartene al historic region de Morava.

Li cité have 295.653 (2014) habitantes e un area de 214 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Ostrava es li triesim max grand cité del land.

Ostrava es un centre de industrie. In li region have mult minieras de carbon.

Li cité esset mentionat por li unesim vez in un historic document in li annu 1229 con li nómine Polska Ostrawa. It recivet li jure del cité in li annu 1279. 

Li football-club Baník Ostrava have su hem in li cité e ludes in li max alt liga de football in Tchekia.
In Ostrava evenit ludes del Championatu mundal de hockey sur glacie 2015.




#Article 480: Artistic gimnastica (137 words)


Artistic gimastica es un individual sport in quel sportistes fa exercitiones a diferent aparates de gimnastica. Li exercitones es judicat secun desfacilitá e tecnica de un colegie de judicos. Ja in li annu 1891 esset fundet li International Federation de Gimnastica quel organisa ti sport internationalmen e arangea international competitiones. 

Artisic gimnastica es un parte del Olimpic Ludes ja desde 1896 por mannes e desde li annu 1928.

Li aparates de gimnastica es diferent por mannes e féminas, ma li suol-gimnastica e li salta es in li competitiones del artistic gimnastica é de mannes é de féminas.

Artistic gimnastica es difuset tot li munde, ma li max successosi nationes es situat sur li continentes Europa, America del Nord e Asia. Li max successosi landes in li artistic gimnastica es Russia, Unit States de America, China e Rumania.




#Article 481: National selection de Bosnia e Herzegovina in li hockey sur glacie (146 words)


Li National selection de Bosnia e Herzegovina in li hockey sur glacie es li equip del max bon lusores de Bosnia e Herzegovina in li hockey sur glacie quel partiprende in international competitiones e representa li Union de hockey sur glacie de Bosnia e Herzegovina.

Li Union de hockey sur glacie de Bosnia e Herzegovina devenit un membre in li International Federation del Hockey sur Glacie li 10-im de may 2001. In li annu 2008 Bosnia e Herzegovina arangeat un torney de qualification in Sarajevo por li Championatu mundal de hockey sur glacie 2008 del Mannes Division III. Pos un pause de sett annus li national selection partiprendet in li Championatu mundal de hockey sur glacie 2015 del Mannes Division III in Izmir, ma perdit omni six mathes

Equip de Bosnia e Herzegovina in li Championatu mundal de hockey sur glacie 2015 Division III in Izmir




#Article 482: Adil Osmanović (113 words)


 Adil Osmanović es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 24-im de julí 1963 in Puračić in li municipie Lukavac e es desde li 1-im de april 2015 ministre por civil aferes in li guvernament de Bosnia e Herzegovina. Adil Osmanović es anc vice-presidente del Partise del Democratic Action e es secun nationalitá bosniak.

Adil Osmanović studiat orientalistica al facultá de filosofie del universitá Priština e political scientie al universitá de Sarajevo. Inter 1992 e 1995 il esset soldate por li Armé del Republica Bosnia e Herzegovina in li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina.

Il es maritat e have du filios.

Adil Osmanović es membre del Partise del Democratic Action.




#Article 483: Europan Ludes (101 words)


Li Europan Ludes es un grand continental sport-eveniment in Europa quel va esser arangeat por li unesim vez in li annu 2015. Li Europan Ludes es quasi li Olimpic Ludes de Europa simil al Pan-American Ludes e Asian Ludes.

Li Europan Ludes es organisat del Europan Olimpic Comité. Li Europan Olimpic Comité decidet li 8-im de decembre 2012 li introduction del Europan Ludes in li annu 2015. It es planat que li Europan Ludes eveni chascun quar annu un annu ante li Olimpic Ludes de estive.

Li unesim Europan Ludes 2015 evenit inter li 12-im e 28-im junio 2015 in Baku.




#Article 484: Milan Bandić (182 words)


Milan Bandić es un politico de Croatia. Il nascet li 22-im de novembre 1955 in li village Donji Mamići quel apartene al municipie Grude (hodie: Bosnia e Herzegovina). Milan Bandić esset desde li 15-im de may 2005 denov borgomastro de Zagreb, ma desde li 19-im de octobre 2014 Bandić es arestat pro li suspection de coruption. Li 28-im de marte 2015 il fundat li political partise Milan Bandić 365 - Partise de labore e solidaritá benque il es ancor in li prison.

Milan Bandić nascet in li Herzegovina, ma translocat a Zagreb in li annu 1974. Il studiat political scientie al universitá de Zagreb. Pos su graduation il fat su obligatori militari servicie in li Yugoslav Popul Armé. Pos to il laborat por li gelate-firma Ledo.

Til annu 1996 il esset maritat con Vesna Bandić, ma li cuple ancor convive e have un comun filia Ana-Marija.

Milan Bandić esset membre del Liga del Comunistes de Croatia durant li témpor del Socialist Federativ Republica Yugoslavia. Il laborat in li municipe-comité del Liga del Comunistes de Croatia del municipie Pešćenica quam professional politcal laborero.




#Article 485: Leanne Wood (178 words)


Leanne Wood es un femimin politico del Reyatu Unit ex Gallia.  Ella nascet 13-im de decembre 1971 in Llwynypia e es desde li 16-im de marte 2012 li presidente del gallesi partise Plaid Cymru. Desde li annu 2003 Leanne Wood es membre del National Assemble de Gallia (regional parlament de Gallia).

Leanne Wood nascet in li village Llwynypia in li sud de Gallia. Ella adultijat e ancor habita in li village Penygraig. Wood studiat al University of Glamorgan. Wood laborat quam parole-oficiaria inter 1997 e 2000. Ella laborat in li auxilie-centre por féminas Cwm Cynon Women's Aid inter 2000 e 2001 e devenit li presidente del centre in li annu 2001.

Inter 2000 e 2003 Wood docet social-politica in li Universitá de Cardiff. 

Ella have un filia Cerys Amelia. Su partner David Evans self-mortat se in li annu 2002.

Wood ne parla fluentmen gallesi.

Wood es por índependent state de Gallia e por un ecologic, pacifistic un social politica. Li 8-im de januar 2007 ella esset arestat pro protestes contra li nuclear-arms programma del Reyatu Unit in Faslane.




#Article 486: Kremenchuk (103 words)


Kremenchuk (ukrainian: Кременчук) es un cité in Ucraina. It es situat in centre del land in li Oblast Poltava e it es li administrativ centre del Districte Kremenchuk. Li cité es situat al rive del fluvie Dnipro.

Kremnenchuk have 230.185 (2006) habitantes e un area de 96 quadrat-kilometres.

Li cité es un important industrial centre. It es un centre del construction de automobiles e del petroleo-perlaborant industrie. In Kremenchuk es situat li petroleo-rafinería Ukrtatnafta. Supra del cité es situat un grand barrage con un hidroelectric station.

Li cité es li hem del hockey sur glacie-HC Kremenchuk quel lude in li Ukrainian Vyscha Liga




#Article 487: Kraków (250 words)


Kraków (german: Krakau, anc scrit Cracovia) es un cité in Polonia. It es situat in li sud del land e it es li cité capital del Vojvodie Polonia Minor. Kraków es un del max old cités de Polonia e un important cultural centre del land. Li fluvie Vistula (Wisła) flue tra li cité.

Li cité have 760.700 (2014) habitantes e un area de 326,8 quadrat-kilometres. Kraków es secun li númere del habitantes li duesim max grand cité de Polonia detra Warszawa.

In Kraków es situat li max old universitá de Polonia li Jagiellonian Universitá, quel esset fundat in li annu 1364 quam universitá de Kraków. Hodie studia plu quam 200.000 studiantes in Kraków.

Kraków recivet ja in li annu 1257 cité-jures. It esset li cité capital de Polonia inter 1038 til 1569 e del Polonian-Lituanian Confederation inter 1569 e 1596. Inter 1815 e 1846 it esset li Líber Cité Kraków e inter 1846 til 1918 li Grand Ducatu Kraków. Durant li ocupation de Polonia per Germania in li Duesim Guerre Mundal Kraków esset li sede del guvernament del General-Guvernatu. 

In li annu 2000 Kraków esset li Europan Capitale de Cultura.

In Kraków evenit li Championatu mundal de volleyball por mannes 2014 e in li annu 2016 va evenir li Championatu europan de handball por mannes 2016.

Li football-club Wisła Kraków e Cracovia Kraków have su hem in li cité. Ambi lude in li max alt polonian liga de football. Cracovia Kraków anc have un successosi team de hockey sur glacie.




#Article 488: Nord-Cypria (171 words)


Nord-Cypria (turc: Kuzey Kıbrıs) es un state in li nord-ost del insul Cypria quel ne es internationalmen aconosset. Li oficial nómine del state es Turk Republica Cypria e it esset fundat in li annu 1974 durant li militari intervention de Turcia sur Cypria. It declarat su índependentie li 15-im de novembre 1983. Til hodie solmen Turcia ha aconosset Nord-Cypria quam state. 

Li cité capital de Nord-Cypria es li nord de Nicosia. Nord-Cypria have 294.906 (2012) habitantes e un area de 3355 quadrat-kilometres.

Nord-Cypria es secun li constitution de 1985 un presidential republica. It have li turk lira quam valuta. Li Europan Union egarda Nord-Cypria quam parte del state Cypria e pro to Nord-Cypria apartene al territoria del Europan Union.

In Nord-Cypria hay 36.000 soldates de Turcia. In li annu 2004 un majoritá de 61 percentes votat por un plan del Organisation del Unit Nationes por reunir li insul, ma in li sud in li Republica Cypria un majoritá del cives votat contra it e pro to li plan ne esset realisat.




#Article 489: Juha Sipilä (199 words)


Juha Sipilä es un politico de Finland. Il nascet li 25-im de april 1961 in Veteli e esset li prim-ministre de Finland inter li 29-im de may 2015 e li 6-im de junio 2019. Il anc es desde li 9-im de may 2012 li presidente del liberal-agrarian Centre Partise.

Sipilä studiat ingeniero-scienties al universitá de Oulo. Juha Sipilä comensat un cariera in li gerentie de diversi firmas. Il comensat in li firma Lauri Kuokkanen Ltd. Il esset partner e gerent del firma Solitra Oy. In li annu 1998 il fundat con Fortel Invest Oy su propri firma. Inter 2002 e 2005 Sipilä esset director del firma Elekrobit.

In li annu 1991 Sipilä esset gerent director del fima Solitra e devenit li principal proprietario del firma in li annu 1994. In li annu 1996 Sipilä vendit Solitra al Amercia ADC Telecommunication e devenit millionario per to.

Juha Sipilä es maritat con Minna-Maaria Sipilä e li cuple have quin infantes. Li max yun filio Tuomo (nascet 1993) morit in li annu 2015.

Sipilä es adherente del luteran pietist movement del laestadianisme.

Sipilä esset quam studiante activ in li Finlandesi Centre Yunesse, quel es li ofical organisation de yunesse del Centre Partise.




#Article 490: National selection de Serbia in li hockey sur glacie (189 words)


 National selection de Serbia in li hockey sur glacie es li equip del max bon lusores de Serbia in li hockey sur glacie quel partiprende in international competitiones e representa li Union de hockey sur glacie de Serbia. Til nu Serbia solmen have un national selection in li hockey sur glacie por mannes.

Li national selection de Serbia in li hockey sur glacie esset format in li annu 2006 quam successor del selection del Union Serbia e Montenegro. Antey li serb hockey sur glacie lusores ludet in li equip de Yugoslavia desde li annu 1924. Desde li annu 2007 Serbia partiprende in li Championatu mundal de hockey sur glacie con un propri team. Montenegro til nu ne have un national selection de hockey sur glacie.

Li selection lude in li Division II in li gruppe A quel es li 4-im max alt gruppe del Championatu mundal de hockey sur glacie. In li annu 2009 Serbia esset li hósped del Championatu mundal de hockey sur glacie del Division II gruppe A e ascendet al Division I gruppe A, ma descendet in li sequent annu denov al Division II gruppe A.




#Article 491: Jutland (121 words)


Jutland (danesi: Jylland) es li west parte del Dania. It es un grand peninsul quel separa Scandinavia e Nord-Europa. Jutland forma li principal parte de Dania. It es circumdat del Nordic Mare in li west, li Skagerrak in li nord, li Kattegat e li Baltic Mare in li ost e del german land Schleswig-Holsteinia in li sud.

Li danesi partes de Jutland apartene al administrativ regiones Nord-Dania, Central-Dania e Sud-Dania.

Jutland have un area de 29.775 quadrat-kilometres e  2.528.129 (2008) habitantes.

Li max grand cités de Jutland es Aarhus, Aalborg, Esbjerg, Randers, Kolding, Horsens, Vejle, Herning, Silkeborg e Fredericia in li danesi parte de Jutland. 

Li max grand cités del german parte de Jutland es Hamburg, Kiel, Lübeck, Flensburg e Neumünster.




#Article 492: Ed Miliband (124 words)


Ed Miliband con plen nómine Edward Samuel Miliband es un politico del Reyatu Unit. Il nascet li 24-im de decembre 1969 in London. Desde li annu 2005 il es membre del parlament del Reyatu Unit e esset inter li 25-im de septembre 2010 e li 8-im de may 2015 li presidente del Labore Partise e chef del oposition.

Miliband fat su baccalauereo de artes in li Corpus Christi College del University of Oxford. Il fat su magistro al London of Economics in economie. Pos su graduation il comensat laborar quam reserchator por li medies. In li annu 1993 il comensat laborar por li Labore Partise.

Ed Milibrand es desde li annu 2011 maritat con li avocate Justine Thornton e li cuple have du infantes.




#Article 493: Bojana Stamenov (111 words)


Bojana Stamenov (serb-cirilic scrit: Бојана Стаменов) es un cantoressa de Serbia. Ella li 24-im de junio in Beograd e representa Serbia in li Eurovison Song Contest 2015 con li canzon Beauty Never Lies (Bellitá nequande mori)

In li annu 2012 Bojana Stamenov finit ye li 4-im rang in li serb talent-competition por cantatores Ja imam talenat! (Yo have talent).

Bojana Stamenov comensat cantar in li etá de sett annus. Desde li annu 2011 ella partiprendet in spectacles por infantes del Teatar Boško Buha in Beograd. Ella esset electet li 15-im de februar 2015 quam representante de [Serbia li Eurovison Song Contest 2015 con li canzon Beauty Never Lies (Bellitá nequande mori).




#Article 494: Philip Hammond (131 words)


Philip Hammond es un politico del Reyatu Unit. Il nascet li 4-im de decembre 1955 in Epping (Essex) e es desde li 15-im de julí 2011 ministre por externi aferes del Reyatu Unit. Hammond es membre del Conservativ Partise. 

Philip Hammond finit li scola in li 1974 e studiat filosofie, political scientie e economie al University of Oxford. Pos su studies il laborat in un farmaceutic firma.

In li annu 1994 Hammond laborat por li Mund-Bank e inter 1995 e 1997 quam consiliero por li guvernament de Malawi.

Philip Hammond es maritat con Susan Carolyn Williams-Walker desde li annu 1991. Li cuple have du filias e un filio.

Desde li annu 1979 Hammond es activ por li Conservativ Partise.

Hammond es egardat quam politico qui es sceptical contra li Europan Union.




#Article 495: Die del labore (208 words)


Die del labore es un international festa-die del international movement del laboreros quel es festat li 1-im de may. Pro to it es anc nóminat Unesim mai. In mult landes li 1-im de may es un statal festa-die e li sindicates convena grand public reuniones por demandar plu bon conditiones de labore por li ovreros.

Li date del unesim de may amemora al 1-im de may 1886 quande li movement de laboreros in li Unit States de America anunicat un general-bastament por atinger que li témpore de labore es reductet por omni laboreros a ott hores. Li die es anc selectet pro que ja li 1-im de may 1856 evenit in Australia un mass-demonstration por un general labor-témpor de ott hores.

Li unesim de may 1886 evenit in Chicago un grand reunion del movement de laborero in sur li plazza del Haymarket in Chicago. August Spies anunciat un bastament de tri dies. Li 3-im de may 1886 evenit tumultus inter li policie e laboreros. Six policistes e circa 20 laboreros esset mortat.

In Germania li unesim de may es un statal festa-die desde li annu 1933. It esset introductet del nationalsocialist guvernament de Adolf Hitler. Hodie apartmen socialist, comunist e anarchist gruppes promoe li international Die del labore.




#Article 496: Anže Kopitar (129 words)


Anže Kopitar es un sportist de hockey sur glacie de Slovenia. Il nascet li 24-im de august 1987 in Jesenice e lude desde li seson 2006/2007 por li Los Angeles Kings in li National Hockey League.

Kopitar lude in li atacca in li central position. Il es 191 centimetres alt e have un pesa de 102 kilogrammes.

Inter 2003 e 2006 Kopitar ludet por li national selection de juniores de Slovenia. Desde li annu 2005 il lude in li National selection de Slovenia in li hockey sur glacie. In li annus 2005, 2006, 2007, 2008 e 2015 il ludet in li Championatu mundal de hockey sur glacie por Slovenia.
In li annu 2014 Kopitar partiprendet in li team de Slovenia in li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi.




#Article 497: Miloš Zeman (174 words)


Miloš Zeman es un politico de Tchekia. Il nascet li 28-im de septembre 1944 in Kolín e es desde li 8-im de marte 2013 li presidente de Tchekia. Desde li annu 1993 Zeman es li honor-presidente del Partise del Civic Jures (SPO). 

Miloš Zeman studiat economie in Praha. Il finit su studies in li annu 1969. Inter 1971 e 1984 Zeman laborat in li sport organisation Sportpropag. Inter 1984 e 1989 il laborat por li firma Agrodat. Zeman havet pro su critical political opinones contra li comunistic sisteme in li land problemas in su labore.

Il esset maritat con Blanka Zemanová, ma li cuple divorciat in li annu 1978. In li annu 1993 Miloš Zeman maritat Ivana Bednarčíková qui laborat quam su assistenta. Miloš Zeman have du infantes. Su filio Klaus originat ex su prim maritage e su filia Kateřina Zemanová (nascet in li annu 1994)

Zeman es un controversial politico con un agressiv retorica. Il have simpatie por Russia e es critical contra Germania. It es conosset que Zeman have problemas con alcohol.




#Article 498: Sebastian Kurz (136 words)


Sebastian Kurz es un politico de Austria. Il nascet li 27-im de august 1986 in Vienna e esset inter li 18-im de decembre 2017 e li 28-im de may 2019 li prim-ministre de Austria, il esset li max yun prim-ministre in li historie del Republica de Austria esset li max yun ministre por externi aferes del Europan Union.

Kurz es membre del Austrian Popul Partise e desde li annu 2017 li presidente del Austrian Popul Partise.

Kurz nascet e adutijat in Vienna in li districte Meidling. Il finit li gimnasium in li annu 2004. Pos to il fat su obligatori militari servicie. Pos to Sebastian Kurz comensat studiar jurisprudentie in Vienna. Pro su political cariera il ne ha finit su studies til nu. Adplu il laborat durant su studies por un avocat-cancelleria e un grand bank.




#Article 499: Nick Clegg (159 words)


Nick Clegg (con plen nómine Nicholas William Peter Clegg) es un politico del Reyatu Unit. Il nascet li 7-im de januar 1967 in Chalfont St Giles in li comtia Buckinghamshire e esset inter 2007 e 2015 li presidente del partise Liberal Democrates e desde li annu 2010 vice-prim-ministre del Reyatu Unit.

Clegg adultijat bilingual anglesi-nederlandesi pro que su matre Hermance van den Wall Bake es un instructore de Nederland. Il studiat archeologie e antropologie in li universitá de Cambridge. Pos su studies il translocat a New York e laborat quam jurnalist.

In li annu 1994 Clegg comensat laborar por li Europan Union in li programma TACIS. 

Nick Clegg es maritat desde li annu 2000 con Miriam González Durántez. Su marita es de Hispania e ne have li civitá del Reyatu Unit. Li cuple have tri filios.

In su politica Clegg es tre positiv in su opinion pri li Europan Union in contrarie a mult altri politicos del Reyatu Unit.




#Article 500: Nigel Farage (156 words)


Nigel Paul Farage es un politico del Reyatu Unit. Il nascet li 3-im de april 1964 in Farnborough e esset li presidente del euro-sceptic e populist Partise por li índependentie del Reyatu Unit inter 1999 e 2015. Farage es desde li annu 1999 membre del Europan Parlament e il es un del du co-presidentes del fraction Europa del libertá e del direct democratie in li Europan Parlament.

Farage finit li scola in li annu 1982. Il ne studiat, ma comensat laborar quam comerciante in li bursa.

Inter 1988 e 1997 Nigel Farage esset maritat con Gráinne Hayes. Li cuple have du filios, Samuel (nascet in li annu 1989) e Thomas (nascet in li annu 1991). In li annu 1999 il maritat Kirsten Mehr qui origina de Germania. Li cuple have du filias Victoria (nascet in li annu 2000) e Isabelle (nascet in li annu 2005).

Til li annu 1992 Farage esset activ in li Conservativ Partise.




#Article 501: Kladno (107 words)


Kladno es un cité in Tchekia. It es situat in region Central-Bohemia in un distantie de 25 kilometres de Praha.

It have 68.519 (2014) habitantes e un area de 36,9 quadrat-kilometres.

Kladno es un industrial centre. 

Kladno esset mentionat in un historical document por li unesim vez in li annu 1318 e in li annu 1561 il recivet oficialmen li statu de un cité. On decovrit circa in li annu 1840 carbon in li area de Kladno e it devenit un centre del miniera-industrie.

Li hockey sur glacie-club HC Kladno have su hem in li cité. Li club lude in li duesim max alt liga de Tchekia.




#Article 502: Andrzej Duda (101 words)


Andrzej Sebastian Duda es un politico de Polonia. Il nascet li 16 de may 1972 in Kraków e esset li candidate del conservativ partise Jure e Justicie in li electiones presidential 2015. Li 24-im de may 2015 il esset electet quam nov presidente de Polonia.

Andrzej Duda studiat jurisprudentie e administration in li universitá de Kraków. In li annu 1996 il recivet li gradu de magistre e in li annu 2004 il finit su doctoratu. Il laborat quam docente in li universitá.

Andrzej Duda es maritat con li instructora Agata Kornhauser e su belpatre es li poet e litteratura-critico Julian Kornhauser




#Article 503: Mladen Bosić (141 words)


Mladen Bosić (serb-cirilic scrit: Младен Босич) es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 24-im de may 1961 in Brčko e es desde li annu 2006 presidente del Serb Democratic Partise. Mladen Bosić es del serb nationalitá.

Bosić finit li gimnasium in in li annu 1980  e il studiat electrotecnica in Beograd (Serbia). Il finit su studies in li annu 1987. Pos to il laborat inter 1988 e 1991 in li firma Tesla in Brčko quam chef-ingeniero. Dese li annu 1992 il esset comercial director del firma Staklomonta. Mladen Bosić laborat inter 1992 e 1998 director del Posta del Republika Srpska.

Mladen Bosić es maritat con Ljiljana Bosić. Li cuple have un filio Nikola e un filia Sandra.

Mladen Bosić es in oposition al guvernament del Republika Srpska e un grand critico del presidente del Republika Srpska Milorad Dodik.




#Article 504: Ivan Brajović (104 words)


Ivan Brajović es un politico de Montenegro. Il nascet li 9-im de marte 1962 in Podgorica e es li ministre por trafic e maritim aferes in li guvernament de Montenegro. Brajović esset vice presidente del Socialdemocratic Partise de Montenegro. In li 2015 il fundat li partise Socialdemocrates de Montenegro e es li presidente de ti partise e desde li 24-im de novembre 2016 il es li presidente del parlament de Montenegro.

Ivan Brajović studiat al facultá de construction del universitá Podgorica specialisat in trafic.

Ivan Brajović es maritat con Dragana Brajović e li cuple have du filias Maša e Dunja e un filio Tom.




#Article 505: Victoria Bergsman (104 words)


Victoria Bergsman es un cantatoressa, feminin musico e autor de canzones de Svedia. Ella nascet li 4-im de may 1977 e devenit famosi quam cantatoressa del índependent-musica gruppe The Concretes inter 1995 e 2006. 

Pos su departe de The Concretes ella comensat inter li nómine Taken by Trees un solo-projecte. Victoria Bergsmann esset li gast-cantoressa in li tre successosi canzon Young Folks del gruppe Peter Bjorn and John. Bergsmann anc ludet in li musica-video del gruppe New Order por li canzon Temptation.

In li annu 2009 Takes by Trees publicat li album East of Eden (Ost de Eden) in colaboration con musicos de Pakistan.




#Article 506: Lahore (116 words)


Lahore es un cité in Pakistan. It es situat in li nord-ost del land al frontiera con India al rive del fluvie Ravi. Lahore es li historic cité capital del provincia Punjab e hodie li cité capital del Provincia Punjab.

Li cité have 10,052,000 (2015) habitantes e un area de 1772 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Lahore es li duesim max grand cité de Pakistan detra Karachi.

Lahore es hodie li industrial e cultural centre del nordost de Pakistan. Lahore es anc li centre del film-industrie de Pakistan.

In li 11-im secul Lahore esset un del spiritual centres del islam sur li indian sub-continente. Inter 1585 e 1598 it esset li cité capital del Mogul-Imperia.




#Article 507: Punjab (Pakistan) (120 words)


Punjab es un provincia in li nord-ost de Pakistan in Asia. Li provincia Punjab es li provincia con li max mult habitantes de Pakistan, mem plu quam li demí del tot population de Pakistan habita in li Punjab.

Secun un estimation li provincia Punjab have 91.379.615 (2011) habitantes e un territoria de 205.344 quadrat-kilometres. Li cité capital del provincia Punjab es Lahore. 

Li pakistani provincia Punjab es parte del historic region Punjab quel esset un colonia del Reyatu Unit e desde li annu 1947 it es dividet inter li states de Pakistan e India.

Li max mult parlat lingue del region es panjabi con 75,2 percentes del population. 97,2 percentes del habitantes es musulmanes. Li provincia Punjab have 36 districtes.




#Article 508: Linköping (133 words)


Linköping es un cité in Svedia. It es situat in li historic provincia Östergötland e li hodial administrativ provincia Östergötlands län. Linköping es li sede del municipie Linköping e del administrativ provincia Östergötlands län. Li fluvie Stångån flue tra li cité.

Linköping have 104.232 (2010) habitantes e un area 42,16 quadrat-kilometres.

Li cité es un industrial centre e li cultural centre del region. Li firma Saab constructe aviones in Linköping e possede du aeroportus. Li universitá de Linköping es inter li max important universitás del land. Li cité es anc li sede de un episcopatu del protestant eclesie de Svedia.

Linköping es li hem del hockey sur glacie-club Linköpings HC lude in li max alt liga de Svedia. Li successosi football club por féminas Linköpings FC anc es in hem in li cité.




#Article 509: Mandy Islacker (300 words)


Mandy Islacker es un footballista de Germania. Ella nascet li 8-im de august 1988 in Essen e lude por li german club 1. FFC Frankfurt in li Frauenfußball-Bundesliga quel es li max alt german liga de football por féminas.

Ella es 164 centimetres alt e ella lude in li atacca. 

Mandy Islacker tirat in li finale del UEFA Europan Liga del Championes de féminas 2014/2015 li 14-im de may 2015 li decisiv gol por li 1. FFC Frankfurt contra Paris Sant Germanin FC (féminas). Ella venit just in li 66-im minute in li match.

Mandy Islacker originat ex un familie con tradition in li football. Su parte Frank ludet in li german Fußballbundesliga por li VfL Bochum e su grandpatre Franz Islacker ludet por li club Rot-Weiß Essen e esset unvez con ti club champion de Germania e victor del german football bocale DFB-Pokal.

Su patre Frank Islacker ne esset entusiastic que su filia comensat luder football pro que il pensat que football es solmen un sport por mannes.

Mandy Islacker aprendet li profession del comerciante por buró-comunication che li Deutsche Telekom.

Mandy Islacker comensat in li etá de quar annus luder football in li equip de su patre che li BV Altenessen.

Quam infante ella comensat luder por li BV Altenessen e in li yunesse por li clubs Essener Sportgemeinschaft 99/06 e
SG Essen-Schönebeck.

Ella fat su unesim match in li Frauenbundesliga in li etá de 16 annus por li FCR 2001 Duisburg li 5-im de septembre 2004 e tirat su unesim gol in li Frauenbundesliga li 19-im de septembre 2004 contra li FSV Frankfurt.

Mandy Islacker ludet duvez in li national de selection de Germania por féminas plu yun quam 15 annus e  duvez in li national de selection de Germania por féminas plu yun quam 17 annus.




#Article 510: Napoli (130 words)


Napoli es un cité in li sud de Italia. It es li cité capital del region Campania e del Provincia Napoli. Napoli es li cultural e economic centre del sud de Italia. Li nómine del cité significa nov cité.

Li cité have 989.111 (2013) habitantes e un area de 117,27 quadrat-kilometres. Napoli es secun li númere de habitantes li triesim max grand cité de Italia detra Roma e Milano.

Napoli es situat in li Golfe de Napoli al Mediterraneo.

Li cité esset fundat quam colonia del grecs in li epoca de antiquitá. Plu tard it devenit un parte del Roman Imperia. Inter li fine del medievie til li 18-im secul Napoli esset inter li max grand cités de Europa.

Li successosi football-club SSC Napoli have su hem in li cité.




#Article 511: Kumanovo (112 words)


Kumanovo (macedonia: Куманово, albanesi: Kumanova oder Kumanovë) es un cité e municipie in li nord de Nord-Macedonia. It es situat in li nord-ost del land al frontiera con Serbia.

Li cité have 70.842 (2002) habitantes e in li municipie Kumanovo habita 108.471 (2002). Li municipie Kumanovo have un area de 509,48 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Kumanovo es li triesim max grand cité de Nord-Macedonia detra Skopje e Tetovo. 60,4 percentes del habitantes des macedonianes e 25,9 percentes albaneses e 8,6 percentes serbs.

Kumananovo quam cité esset por li unesim vez mentionat in historic documentes in li 17-im secul. Li anti-fashistic rebellion in Nord-Macedonia in li annu 1941 comensat in Kumanovo.




#Article 512: HLC Rot-Weiß München (164 words)


Li HLC Rot-Weiß München es un hockey sur terre-club in München in li districte Sendling) in Germania. Li HLC Rot-Weiß München esset fundat sub li nómine HC Rot-Weiß München li annu 1932. In li annu 2007 li Lacrosse Club München devenit parte del club e li nómine esset chageat in HLC Rot-Weiß München.

Li mannes vom HLC Rot-Weiß München devenit German champion in hall-hockey in annu 2001, dunc partiprendet in li Europan Bocale de hockey sur terre 2002 e finit li competition ye li 3-im rang.

Actual li mannes del HLC Rot-Weiß München lude in li German hockey sur terre 1-im Regionalliga Sud del mannes e anc in li German hall-hockey 2-im Regionalliga Sud del mannes.

Fonte: Hockey.de

Li féminas del HLC Rot-Weiß München esset in annu 1969 in li finale del german champion de hockey sur terre contra Eintracht Braunschweig. Actualmen li féminas del HLC Rot-Weiß München lude auf li Feld in li Oberliga Bayern, in li Halle in li 1-im Verbandsliga Südbayern.




#Article 513: Nina Sublatti (128 words)


Nina Sublatti (ver nómine: Nina Sulaberidze, georgian: ნინა სულაბერიძე) es un cantatoressa, compositora e foto-modell de Georgia. Ella nascet li 31-im de januar 1995 in Moskva (Russia) e representa Georgia in li Eurovision Song Contest 2015 in Vienna (Austria) con li canzon Warrior.

Nina Sublatti nascat quam infante de georgian genitores in Moskva e anc habitat in Riga (Latvia). Pos su nascentie li familie translocat denov a Georgia. Ella aprendet dessinar in li alt-scole de arte. Desde li annu 2008 ella laborat quam foto-modell. Desde li annu 2011 ella cooperat con li famosi georgian musico Beta Iwanischwili.

In li annu 2013 Nina Sublatti ganiat li cantator-competition del television Saqartvelos Varskvlav.

Nina Sublatti atinget li finale in li Eurovision Song Contest 2015 in Vienna (Austria) con li canzon Warrior.




#Article 514: Serb Progressiv Partise (485 words)


Li Serb Progressiv Partise (serb-cirilic: Српска напредна странка, SNS) es un national-conservativ partise de Serbia. It esset fundat in li annu 2008 ex li moderat parte del nationalistic Serb Radical Partise. Li Serb Progressiv Partise guverna Serbia desde li annu 2012. Li partise es acurtat SNS.

In li 6-im septembre 2008 fundat li vice-presidente del Serb Radical Partise Tomislav Nikolić con 20 altri membres del parlament del Serb Radical Partise li fraction Adavan Serbia! in li parlament de Serbia. Li 12-im de septembre 2008 Tomislav Nikolić e li altri membres de ti fraction esset excludet ex li Serb Radical Partise. Ili decidet fundat un nov partise.

Li Serb Progressiv Partise esset fundat li 21-im de octobre 2008 oficialmen li Serb Progressiv Partise (Srpska napredna stranka/SNS).ex li fraction Adavan Serbia. Tomislav Nikolić e su adherentes apartenet al moderat parte del Serb Radical Partise e ili es por un integration de Serbia in li Europan Union. Tomislav Nikolić esset electet quam unesim presidente del partise.

In li annu 2008 li Popul Partise de Maja Gojković fuset se con li Serb Progressiv Partise.

Por li election parlamentari in li annu 2012 li Serb Progressiv Partise fundat li coalition Lass nos mover Serbia! con li partises Nov Serbia, Movement Fortie de Serbia e li Movement de Socialistes. Li coalition ganiat 73 sedes in li parlament de queles li Serb Progressiv Partise ganiat 55 sedes.

Li 20-im de may 2012 Tomislav Nikolić victet in li electiones presidential Boris Tadić e devenit li 31-im de may 2012 presidente de Serbia. Tomislav Nikolić demissionat li sam die quam presidente del Serb Progressiv Partise. Li vice-presidente del partise Aleksandar Vučić devenit in prim temporarimen presidente del partise. Li 29-im de septembre 2012 Aleksandar Vučić esset electet oficialmen al presidente del Serb Progressiv Partise.

Li 14-im de marte 2014 li Serb Progressiv Partise triumfat in li preliminari electiones parlamentari e ganiat 48,35 percentes e 131 de 250 sedes in li parlament de Serbia. Li Serb Progressiv Partise candidat in un coalition con Socialdemocratic Partise de Serbia, Nov Serbia, li Movement por li Serb Renovation e li Movement de Socialistes sub li nómine 
Aleksandar Vučić - li futur a quel noi crede.

In li partise domina li presidente Aleksandar Vučić quel es tre activ por li integration de Serbia in li Europan Union. Li fundator del partise e actual presidente del partise Tomislav Nikolić ha perdit mult influentie in li partise. Il prefere bon relationes a Russia e es contra compromisses in li question de Kosovo in contrarie al prim-ministre Aleksandar Vučić.

Desde li annu 2012 li Serb Progressiv Partise guverna Serbia in un coalition con li Socialist Partise de Seribia e quelc litt partises.

Li Serb Progressiv Partise vole que Kosovo resta un parte de Serbia, ma it suporta li integration de Serbia in li Europan Union. Economic reformes e un combatte contra li coruption es altri important punctus in li programma del partise.




#Article 515: Aminata Savadogo (185 words)


Aminata Savadogo anc conosset quam Animata es un cantatoressa e autor de canzones de Latvia. Ella nascet li 9-im de januar 1993 in Riga e representa Latvia in li Eurovision Song Contest 2015 in Vienna con li canzon Love injected (Amore injectet).

Animata usa li musical stiles pop, electronic, ritme e blues, soul e funk.

Li patre de Aminata Savadogo origina de Burkina Faso e li matre es de latvian-russ orígine. 

Ja in in li etá de 15 annus ella ludet in li television-show Krodziņā pie Paula e in li etá de 17 annus ella competit in li television musical competition Muzikālā banka. Ella anc partiprendet in un competitiones de cores in li television.

In li annu 2014 Animata partiprendet in li latvian selection por li Eurovision Song Contest Dziesma 2014 con li canzon I can breathe e ella finit ye li 5-im rang.

Ella ganiat li latvian selection por li Eurovision Song Contest 2015 in Vienna con li canzon Love injected (Amore injectet). Ella ha scrit ti canzon self. Animata atinget li finale del Eurovision Song Contest 2015.

Aminata Savadogo studia economie in Riga.




#Article 516: Måns Zelmerlöw (129 words)


Måns Petter Albert Sahlén Zelmerlöw es un cantator de Svedia. Il nascet 13-im de junio 1986 in Lund e ganiat li 24-im de may 2015 li Eurovision Song Contest 2015 in Vienna con li canzon Heroes.

Desde li annu 2005 Zelmerlöw partiprendet in diversi talent e casting-shows. In li annus 2006 e 2007 il partiprendet in quelc sved versiones de musicales. In li annus 2007 e 2009 Zelmerlöw provat qualificar se por li Eurovision Song Contest por Svedia. Zelmerlow finit in li annu 2007 ye li 3-im rang e in li annu 2009 ye li 4-im rang.

Il successat finalmen qualificar se por li Eurovision Song Contest in li annu 2015 e ganiat li 24-im de may 2015 li Eurovision Song Contest 2015 in Vienna con li canzon Heroes.




#Article 517: Fanny Morweiser (143 words)


Fanny Morweiser esset un autoressa de Germania. Ella nascet li 11-im de marte 1940 in Ludwigshafen e morit li 18-im de august 2014 in Mosbach.

Fanny Morweiser finit li scole in gimnasium in Ludwigshafen. Ella studiat in Mannheim in li líber artistic academie picter, dessinar e sculpter. 

Fanny Morweiser volet ilustrar libres e inviat in li annu 1971 quelc dessines con un horror-racontas al libre-edition Diogenes Verlag. Li edition ne esset interesset in li dessines, ma in li raconta de Fanny Morweiser. Per to Fanny Moorweiser devenit autoressa por horror-romanes e criminal-romanes. Ella anc scrit mult curt racontas e ella laborat quam sculptora.

Fanny Morweiser esset maritat con Christian Morweiser qui laborat quam judico in li tribunale de Mosbach.

Du curt-racontas de Fanny Morweiser esset inscenat quam film e quelc libres de Fanny Morweiser esset traductet in altri lingues quam anglesi e polonesi.




#Article 518: Mariano Rajoy (142 words)


Mariano Rajoy Brey es un conservativ politico de Hispania. Il nascet li 27-im de marte 1955 in Santiago de Compostela e esset inter desde li 21-im de decembre 2011 e li 1-im de junio 2018 prim-ministre de Hispania. Rajoy es li presidente del conservativ Popul Partise.

Mariano Rajoy studiat jurisprudentie in Santiago de Compostela. Il finit su studie in li annu 1977 e comensat laborar in li administration quam functionario.

Desde li annu 1996 il es maritat con Elvira Fernández Balboa e li cuple have du filios Mariano e Juan.

Rajoy fa un politica de sparniage por combatter contra li econimic crise de Hispania. Mariano Rajoy es strictmen contra un plebiscite de índependentie del autonom provincia Catalunya. Il usat mem violentie li pacific e democratic movement del índependentie de Catalania. Rajoy ne havet li vole de combatter coruption in su propri partise.




#Article 519: Kufstein (125 words)


Kufstein es un cité e municipie in Austria. It es situat in li nord del land in li país federal Tirol al frontiera con Germania. It es li sede del Dictricte Kufstein. Li cité es situat al rives del fluvie Inn inter li montes Pendling e Maistaller Berg.

Kufstein have 18.401 (2015) habitantes e it es li duesim max grand cité del país federal Tirol detra Innsbruck e it have un area de 39,37 quadrat-kilometres.

In li annu 788 esset Kufstein mentionat por li unesim vez in un historic document con li nómine Caofstein. Kufstein esset in li historie longmen disputat inter Bavaria e Austria. In li annu 1393 Kufstein recivet li jures de un cité. 

Li simbole del cité es li castelle Festung Kufstein.




#Article 520: Winnipeg (124 words)


Winnipeg es un cité in Canada. It es li cité capital del provincia Manitoba. Winnipeg es situat al confluentie del fluvies Red River e Assiniboine River. Li cité es nominat secun li laco Lake Winnipeg.

Li cité have 663.617 (2011) habitantes e un area de 464,01 quadrat-kilometres.

Li cité esset etablisset sub li nómine Fort Rouge in li annu 1738. It esset renominat Fort Garry in li annu 1822 e it devenit li cité Winnipeg in li annu 1873.

Winnipeg es li hem del hockey sur glacie-club Winnipeg Jets quel lude in li National Hockey League. 
In li annu 1967 Winnipeg esset li hosped del Panamerica Ludes.
In li annu 2015 eveni in li cité ludes del 7-im Championatu Mundal de football de féminas.




#Article 521: Edmonton (171 words)


Edmonton es un cité in li west de Canada. It es li cité capital del provincia Alberta.

Li cité have 812.201 (2011) habitantes e have un area de 684,37 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Edmonton es solmen li duesim max grand cité del provincia Alberta detra Calgary e li quinesim max grand cité de tot Canada.

Li cité esset fundat in li annu 1795. It origina ex un forteresse. In li annu 1905 Edmonton devenit li cité capital del provincia Alberta.

Edmonton es li centre del petroleo-industrie del land. 

Edmonton es li hem del successosi hockey sur glacie-club Edmonton Oilers quel lude in li National Hockey League. 
In li annu 1978 evenit in Edmonton li Commonwealth Ludes. In li annu 2015 eveni in li cité ludes del 7-im Championatu Mundal de football de féminas.

Durant su crescentie historic, it ha absorptet quin cités in li vicinité: Strathcona, North Edmonton, West Edmonton, Beverly, e Jasper Place. Max recentmen it ha incorporat anc li micri cité de Beaumont, quel es historicmen francés.




#Article 522: Josef Blatter (138 words)


Josef Sepp Blatter es un sport-functionario de Svissia. Il nascet li 10-im de marte 1936 in Visp e il esset del annu 1998 til li annu 2015 presidente del organisation mundal de football FIFA.

Blatter nascet quam filio de un auto-mechanico. Il studiat in Lausanne economie. Blatter finit su studies in li annu 1958 con li diploma. Il esset activ footbalist in li Svissia inter 1948 e 1971, ma ludet solmen inferiori ligas e ne in un professional club.

Inter 1959 e 1964 Blatter esset secretario del turisme-union de Wallis. Inter 1968 e 1975 il laborat por li horloge-firma Longines quam director del publicitá.

Josef Blatter esset trivez maritat e un adult filia ex su unesim maritage.

Blatter es criticat por coruption in li FIFA e un sistema de clientelisme, ma il augmentat mult li profite del organisation.




#Article 523: Menstruation (101 words)


Menstruation es li mensual sanguation ex li útere in li vágine in li córpor del fémina. Li cicle del menstruation dura circa 28 dies. 

Li unesim menstruation es nominat menarche e evenit in li etá inter 10 e 16 annus. Con li unesim menstruation li periode del fecunditá del fémina comensa e ella posse devenit gravid. Durant li graviditá li fémina ne menstrua. Li ultim menstruation es nominat menopause e significa li fine del periode del fecunditá.

Hodie féminas porta durant li témpor del sanguation in li cicle de menstruation sovente tampones o higienic bandes queles es mettet in li subvestimentes.




#Article 524: G7 (197 words)


G7 (abreviation por Gruppe de sett) es un asociation del max important industrial states del munde. It esset fundat in li annu 1975. Inter 1998 e 2014 li G7 esset expandat a G8 (gruppe de ott) per li acceptation de Russia. Russia esset excludet ex li G8 pro li anexion de Crimea e su agressiv militari politica in Ucraina e ex li G8 devenit denov li G7.

Li chefs del states e chefs del guvernamentes del membre-states incontra se unvez in li annu por un sómnite. Quam preparation del incontras del ministeries in quel anc international expertes partiprende.

Li G7 ne es un international organisation, ma un international retage. In li G7 es discusset problemas del economie sur li munde.

Li G7 origina del annual dialog in Castelle Ramboillet. It esset fundat quam G6 - gruppe del six in li annu 1975.

In li recent annus levul gruppe e organisationes organisa protestes e demonstrationes contra li sómnites del G7. Li adversarios del G7 asserte que li industrial nationes es responsabil por li povresse in li munde. Li demonstrationes es sovent tre violent, pro to li sómnites del G7 devet esser protectet de un grand númere de policistes.




#Article 525: Wörgl (129 words)


Wörgl es un cité e municipie in Austria. It es situat proxim del frontiera con Germania in li nord del país federal Tirol. Wörgl apartene al Districte Kufstein e es situat 55 kilometres ost del Innsbruck. Wörgl es situat in un valley al confluentie del fluvies Inn e Brixentaler Ache. 

Li cité have 13.048 (2015) habitantes.

Wörgl esset por li unesim vez mentionat in un historic document sub li nómine Uuergile in li  annus 1104/1116. In li guerre de liberation de Tirol evenit in li annu 1809 li decisiv battallie in Wörgl. In li annu 1815 li Wörgl-Kufstein e Wörgl-Rattenberg devenit índependent municipes. In li annu 1911 li municipies esset unit e recivet li statu de un mercate-municipie. In li annu 1951 Wörgl recivet li statu de un cité-municipie.




#Article 526: Krün (173 words)


Krün es un municipie in Germania. It es situat in li sud del país federal Bavaria al frontiera con Austria. Krün apartene al Districte Garmisch-Partenkirchen a al admistrativ districte Supra Bavaria. It es situat in li Alpes sur un altore de 875 metres.

Li municipie have 1930 (2012) habitantes e 36,32 quadrat-kilometres. It es situat 100 kilometres sud de München e 15 kilometres ost de Garmisch-Partenkirchen. In li ost de Krün flue li fluvie Isar.

In li annu 2015 evenit in Krün li sómnite del G7 in li castelle Schloss Ellmau.

Li municipie Krün consiste ex li partes Krün, Barmsee, Tennsee, Klais, Gerold, Kranzbach, Elmau e Plattele.

Krün esset mentionat por li unesim vez in un historic document in li annu 1294 sub li nómine geruen. Li hodial municipie Krün esset fundat per un decret in li annu 1818.

In li annu 2015 evenit in Krün li sómmite del G7 in li castelle Schloss Ellmau.

Krün have un consilie municipal con 13 membres. Li actual borgomastro es Thomas Schwarzenberger del Crist Social Union.




#Article 527: Schloss Ellmau (184 words)


Schloss Elmau es un luxuriosi hotel in li municipie Krün in Germania. It esset constructet inter 1914 e 1916 del autor, filosof e teolog Johannes Müller.

Li architecto esset li bel-fratre de Johannes Müller Carlo Sattler. Schloss Elmau esset erectet con financial auxilie de ducessa Elsa Gräfin Waldersee por li letores, adherentes e participantes de seminares de Johannes Müller.

Inter 1941 e 1945 Schloss Elmau esset un hem de recreation por soldates del german Wehrmacht. Posli Duesim Guerre Mundal Schloss Elmau esset confiscat del Unit States de America e Johannes Müller esset condamnat pro su suporte al nationalsocialisme.

Til 1951 li edificie esset un hospital por survivers of the Shoa.

Desde li annu 1997 Schloss Elmau esset renovat e reapertet quam quin-stelles luxuriosi hotel. In li annu 2005 un incendie destructet grand partes del edificie. Inter 2006 e 2007 li edificie esset reparat totmen.

Inter li 7-im e 8-im junio 2015 evenit in Schloss Elmau li sómnite del G7.

Li hotel have 150 chambres e 6 restorerías. In li annu 2011 laborat 230 persones in li hotel. Li chef del hotel es Dietmar Müller-Elmau.




#Article 528: Pierre Brice (108 words)


Pierre Brice esset un actor de Francia quel esset tre populari in Germania. Il nascet li 6-im de februar 1929 in Brest e morit li 6-im de junio 2015 in Paris. Pierre Brice devenit famosi in Germania per li rol del chef del apaches Winnetou in li film versiones del Karl May-romanes.

Pierre Brice esset anc activ quam cantator. Il anc scrit su autobiografie Winnetou e yo in li annu 2004.

Il ludet in max filmes, ma esset max successosi in 11 film-versiones de Karl May romanes in li rol de Winnetou. In su patria Francia Pierre Brice restat presc neconosset, ma in Germania il esset tre famosi.




#Article 529: Selahattin Demirtaş (151 words)


Selahattin Demirtaş es un politico del kurd minoritá in Turcia. Il nascet li 10-im de april 1973 in Palu e es co-presidente del partise Democratic Partise del Popul (HDP).

Li familie de Demirtaş apartene al etnic gruppe de Zaza in li ost de Turcia. Selahattin Demirtaş studiat jurisprudentie in Ankara e laborat quam avocate. Il esset electet in li directoratu del organisation for homan jures  İnsan Hakları Derneği in Diyarbakır e ducte li organisation in ti cité. Selahattin Demirtaş es anc membre del organisationes Türkiye İnsan Hakları Vakfı (TİHV) e Amnesty International.

Su seniori fratre Nurettin Demirtaş esset li presidente del interdictet kurd partise Democratic Partise del Societá quel esset interdictet in li annu 2009.

Selahattin Demirtaş es maritat con Başak Demirtaş e li cuple have du filias Dilda e Delal.

Il comensat su political cariera in li kurd partise Democratic Partise del Societá quel esset interdictet in li annu 2009.




#Article 530: Democratic Partise del Popul (Turcia) (168 words)


Li Democratic Partise del Popul (turk: Halkların Demokratik Partisi) es un political partise in Turcia. Li partise representa in prim li interesses de national minoritás in Turcia, ante omnicos del kurdes, ma it anc articula liberal e democratic political idés. In li electiones parlamentari de Turcia li 6-im de junio 2015 il successat ear in li parlament de Turcia con 13,1 percentes de votes.

Li Democratic Partise del Popul origina del Democratic Congress del Popules. Li Democratic Partise del Popul esset fundat in li august 2012. In li annu 2013 mult membres del partise Partise del Pace e Democratie (BDP) transfertet al HDP.

Por li local electiones in li annu 2014 li HDP candidat in li west del Turcia e li BDP in li ost. In li electiones parlamentari de 2015 li HDP candidat in li tot land e successat intrar in li parlament con 13 percentes. Li HDP criticat in li electoral campanie li planes del  conservativ-islamic Partise del Justicie e Developament (AKP) introducter un sistema presidential.




#Article 531: Trinidad e Tobago (136 words)


Trinidad e Tobago es un federal insul-state in li Caribica. It consiste ex li du insules Trinidad e Tobago. Ili es li max sud insules del Litt Antilles e ili es situat avan li costa de Venezuela.

Trinidad e Tobago have 1.328.019 (2011( habitantes. Trinidad have un area de 4825 quadrat-kilometres e Tobago have un area de 303 quadrat-kilometres e li tot state un area de 5128 quadrat-kilometres. Li cité capital de Trinidad e Tobago es Port of Spain, ma li max grand cité del state es Chaguanas.

Trinidad e Tobago esset un colonia del Reyatu Unit. Sant Nevis e Kitts devenit índepenmdent li 31-im de august 1962. Li lingue oficial de Trinidad e Tobago es anglesi. Trinidad e Tobago es un parlamentari republica.

Li max populari sportes del land es cricket, football e levi atletica.




#Article 532: Port of Spain (134 words)


Port of Spain es li cité capital del insul state Trinidad e Tobago in li Caribica. Li cité es situat in li nord-west del insul Trinidad in li Golfe de Parla. Li nómine del cité significa Portu de Hispania.

Port of Spain have 37.074 (2011) habitantes, ma li urban region del cité have circa 500.000 habitantes.

Li cité esset fundat de Hispania sur li territoria del indian village Cumucurapo in li 16-im secul. In li annu 1757 Port of Spain devenit li cité capital de Trinidad. Inter 1958 e 1962 li cité esset li cité capital del Westindian Federation e desde 1962 it es li cité capital del índependent state Trinidad e Tobago.

Port of Spain have hodie li max important portu de Trinidad e Tobago e es li sede de un tecnological institute.




#Article 533: Chaguanas (107 words)


Chaguanas es un cité in li insul-state Trinidad e Tobago. It es situat in li centre del insul Trinidad 18 kilometres sud del cité capital Port of Spain.

Chaguanas have 83.516 (2011) habitantes e un area de 59,65 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Chaguanas es li max grand cité de Trinidad e Tobago.

Li nómine del cité es originat de un indian tribe del region. Til annu 1980 Chaguanas esset solmen un litt cité con 10.000 habitantes. Til li annu 1990 Chaguanas esset un parte del Comtia Caroni, ma nu it es un índependent cité.

Hodie Chaguanas es un cité de mercate con mult grand butíca-centres.




#Article 534: Somaliland (103 words)


Somaliland es un autonom region in li nord de Somalia quel ha declarat su índependentie in li annu 1991, ma ti índependentie ne es internationalmen aconosset.

Somaliland have secun un estimation ex li annu 2008 3,5 milliones habitantes e un area de 137.600 quadrat-kilometres.

Li cité capital de Somaliland es Hargeisa.

Somaliland esset un colonia del Reyatu Unit e apartenet al Britan-Somaliland. Quande li guerre intern in Somalia extendet Somaliland declarat su índependentie li 18-im de may 1991.

In contrarie al Somalia Somaliland es un functionant state e it li guvernament de Somaliland controla su territoria. Somaliland es un republica con democratic electiones.




#Article 535: Mingora (105 words)


Mingora (anc scrit Mingawara, Mangora o Mingaora) es un cité in Pakistan. It es situat in li nord-west de Pakistan e es li max grand cité in li provincia Khyber Pakhtunkhwa. Minogora es li administrativ cité capital del Districte Swat quel es in li proximitá del frontiera con Afghanistan. It es situat sur un altore de 984 metres. Li fluvie Swat flue tra li cité-

It havet in li annu 2006 235.568 habitantes.

Mingora es li hem de Malala Yousafzai quel recivet li Nobel-premie de pace. In li cité evenit in li annu 2012 li attentate al Malala Yousafzai per li islamistic organisationes del Talibanes.




#Article 536: Jana Teschke (100 words)


Jana Teschke es un hockey sur terre-sportista de Germania. Ella nascet li 22-im de septembre 1990 in Hamburg. Su position es in li medie-camp.

Jana Teschke es studiante por devenir instructora de scola.

Jana Teschke lude desde su infantie por li Uhlenhorster HC in Hamburg con quel ella devenit in li annus 2009 e 2011 anc german champion.

Jana Teschke lude desde li annu 2012 in li national selection de Germania in li hockey sur terre de féminas. Ella partiprendet in li Olimpic Ludes 2012 in London e fat 87 ludes li national selection (til li 3-im de junio 2015).




#Article 537: Liverpool (106 words)


Liverpool es un cité in li Reyatu Unit. It es situat in li nord-west de Anglia al inboccatura del fluvie Mersey in li Irlandesi Mare.

Li cité have 470.780 (2013) habitantes e un area de 111,84 quadrat-kilometres.

Liverpool esset un important industrial centre e centre de comercie. It have anc un grand portu, ma it have perdit mult de su importantie. Hodie li turisme e li financial sector es plu important. Ex Liverpool origina li famosi music-gruppe The Beatles. In li annu 2008 Liverpool esset junt con Stavanger li Europan cité capital de cultura.

Liverpool es li hem del successosi football-clubs FC Liverpool e FC Everton.




#Article 538: Bamberg (127 words)


Bamberg es un cité in Germania. It es situat in li nord del país federal Bavaria. Bamberg es situat in li Districte Supra Franconia.

Li cité have 71.167 (2013) habitantes e un area de 54,58 quadrat-kilometres.

Bamberg esset por li unesim vez mentionat in un historic documente in li annu 902 sub li nómine  Castrum Babenberch. In li annu 1647 esset fundat li universitá de Bamberg quel esset cludet in li annu 1803, ma li universitá esset refundat in li 1979. Li cite es li sede del Arc-Episcopatu Bamberg quel esset fundat in li 1007.

In Bamberg es un de quin Aus- und Fortbildungszentren (BPOLAFZ) de Bundespolizei.

Bamberg es li hem del successosi basketball-club Brose Baskets Bamberg quel ja sett vez ganiat li german championatu de basketball.




#Article 539: Essen (141 words)


Essen es un cité de Germania. It es situat in li west de Germania in li país federal Nordrhen-Westfalia in li Districte Düsseldorf. Essen es situat al fluvie Ruhr.

Li cité have 569.884 (2013) habitantes e un area de 210,34 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Essen es li quaresim max grand cité de Nordrhen-Westfalia detra Köln, Düsseldorf e Dortmund. 

Essen ha developat se ex un in li annu 945 nonniera. In li annu 1958 Essen devenit li sede del nov-fundat Episcopatu Essen. In li annu 1972 li universitá de Essen esset fundat quel fuset in li annu 2003 con li universitá de Duisburg al Universitá Duisburg-Essen. In li annu 2010 Essen esset Europan Cité Capital de Cultura con li tot Region Ruhr.

Essen es un industrial centre e sede de mult grand firmas. It esset un centre carbon-industrie e stal-industrie.




#Article 540: Kristina Reynolds (114 words)


Kristina Joanna Reynolds es un hockey sur terre lusora de Germania. Ella nascet 18-im de februar 1994 in Hamburg e su position gol-gardera.

Ella finit li scole in li annu 2003 in Hamburg .Kristina Reynolds studiat medicina e labora quam medico in Hamburg.

Kristina Reynolds ludet longmen por li Harvestehuder THC in Hamburg. 

Desde li annu 2006 Kristina Reynolds lude por li national selection de Germania in li hockey sur terre de féminas. Til li julí 2012 ella fat 72 ludes por li national selection de Germania in li hockey sur terre de féminas quam gol-gardera
Ella partiprendet in li Olimpic Ludes 2008 in Beijing e li Olimpic Ludes del Estive 2012 in London.




#Article 541: Akçakale (111 words)


Akçakale es un cité e districte in Turcia. It es situat in li sud-ost del land al frontiera con Siria in li Provincia Şanlıurfa. Un parte del cité es situat in Siria e porta li nómine Tell Abyad.

Li cité have 28.684 (2012) habitantes e li districte have 91.731 (2012) habitantes e un area de 690,86 quadrat-kilometres. Li grand majoritá del habitantes es del arab nationalitá.

In li Guerre Intern de Siria in Akçakale esset li 3-im de octobre 2012 quin persones mortat per un obuses queles venit de Tell Ayad del combattentes del Islamic State. Tell Ayad esset til li 15-im de junio 2015 sub li control del Islamic State.




#Article 542: Sousse (104 words)


Sousse es un cité in Tunisia. It es situat al Mediterraneo in li nord-ost del land in li sud del Golfe de Hammamet.

Li cité have 173.047 (2004) habitantes e un area  e es li triesim max grand cité de Tunisia.

Sousse have un important portu e un centre de turisme.

Sousse esset fundet in li 9-im secul ante Cristo per li Fenicios. It esset parte del Roman Imperia e in li  7-im secul pos Cristo li arabes conquestat Sousse. In li 12-im secul it esset ocupat de Normannes.

Li 26-im de junio 2015 evenit un terroristic atacca del islamist terror-organisation del Islamic State.




#Article 543: Sincronisat Svimmada (457 words)


Sincronisat Svimmada es svimm-sport  ante omnicos por féminas e puellas. Desde li annu 1984 it es anc parte del programma del Olimpic Ludes de estive. It hay competitiones por in li disciplites singul, duett o gruppe con quar o ott svimmeras.

In li sincronisat svimmada li sportistes deve svimmar sincronmen a musica e in li duett o gruppe con altri svimmeres. Li sportistes fa artistic figuras in li aqua. Quelcvez on nomina ti sport anc aqua-ballette.

Sincronisat svimmada combina elementes del ballette, artistic gimnastica e svimmada. Durant su programmas li sportistes deve esser por un cert témpor sub li aqua. Un exercition de sincronisat svimmada dura til 2 minutes e 50 secondes in li curt programma e inter 4 minutes e 45 secondes e 5 minutes e 15 secondes in li líber programma.

Li programmas del sportistes es judicat secun sincronitá con li musica e inter li sportistes e li tecnic desfacilitá del programma e qual bon ti elementes es executet. Li judicos evalua li exercitiones con punctus inter un e deci. In li competition de gruppes e duette li svimmeras porta identic costumes de balne.

Sincronisat Svimmada originat del fine del 19-im secul. In li comense it esset un sport por mannes. Un del unesim competitiones esset in li annuu 1891 in Berlin. Desde li annu 1907 anc féminas partiprendet in li competitiones del sincronisat svimmada. Katherine Curtis del Unit States de America creat li unesim regules por ti sport.

In li Pan-American Ludes 1951 e li Olimpic Ludes 1952 sincronisat svimmada esset sport de demonstration. Ci li svimmera Beulah Gundling ludet un important rol por far ti sport internation acceptat. In li 1950s annus li sincronisat svimmada devenit un sport solmen por féminas.

Sincronisat svimmada devenit internationalmen conosset per li actoressa Ester Williams e su in Hollywood productet aqua-musicals. In li annu 1968 sincronisat svimmada esset acceptet quam svimm-sport in li Federation International de Svimmada (FINA). In li annu 1984 li duett in li sincronisat svimmada devenit parte del Olimpic Ludes de estive. 

Li max successosi landes in ti sport es Russia, Canada, China, Japan e li Unit States de America.

Li sport es organisat in li international nivelle del Federation International de Svimmada (FINA). Li FINA ne permisse international competitiones por mannes in li sincronisat svimmada.

Li championatu mundal del sincroniat svimmada es parte del programma del championatu mundal de svimmada e eveni chascun quar annus. Ci it hay competitiones in li disciplines singul, duette, team e combination.

Sincronisat svimmada es desde li annu 1984 parte del programma del Olimpic Ludes de estive. Inter 1984 e 1992 li singul competition esset olimpic. Desde li annu 1984 li duette e desde li annu 1996 anc li gruppe es olimpic. Li gruppe consiste ex ott sportistes.




#Article 544: Kurt Neumann (289 words)


Kurt Neumann esset un activist de Interlingue-movement de Germania. Il nascet li 21-im de novembre 1907 in Berlin e morit li 1-im de septembre 1981 in Dresden. Secun profession Neumann esset ingeniero e habitat in li ost de Germania in li German Democratic Republica. Il esset li representante del Interlingue-Union in li German Democratic Republica.

Neumann conosset Esperanto desde li annu 1922, ma in li annu 1925 il transfertet a Ido e devenit Idisto. In li annu 1928 Neumann definitivmen devenit un adepte de Occidental (hodie Interlingue. Neumann partiprendet in li annu 1935 li Occidental-conferentie in Bernau che Berlin in quel anc Edgar de Wahl assistet.

Durant li nationalsocialistic dictatura in Germania in li annu 1935 li german policie confiscat su omni printates pri mundlingues e li tot corespondentie de Interlingue.

Neumann editet un micri foto-bulletine con li nómine Panorama in quel il raportat pri omni evenimentes interlinguistic digni de interesse. Neumann esset anc un autor del cursu de Interlingue por german interessates. In li ultim annus de su vive il editet li Interlingue Forum folies por interlinguistica.

Kurt Neumann parlat anglesi e li russ lingue. Il anc ocupat se pri francesi e latin.

Du conosset citates de Kurt Neumann secun Cosmoglotta nó. 290 (51) in li annu 2000.

Por me self ne es de grand importantie esque on va acceptar Esperanto o Interlingue o un simil systema de un international auxiliari lingue. Ma yo have li opinion que on deve defender lu plu bon, defender to, quo on considera quam li scientic veritá.

Yo self ha selectet Edgar de Wahl quam mi mastro, yo es content pri to, quancam anc in Interlingue existe punctus queles on vell posser ameliorar. Ma in 99 percent Interlingue es un acceptabil solution.




#Article 545: Nürnberg (138 words)


Nürnberg es un cité de Germania. It es situat in li sud de Germania in li país federal Bavaria in li districte Medie Franconia.

Nürnberg have 498.876 (2013) habitantes e es detra München li duesim max grand cité de Bavaria. It have un area de 186,46 quadrat-kilometres.

Li cité esset por li unesim vez mentionat in un historic documente in li annu 1050 sub li nómine  nuorenberc. In li annu 1219 Nürnberg recivet li statu de un Líber Cité del Imperia (Freie Reichsstadt). Mult imperatores de Germania esset in li cité. In li annu 1806 Nürnberg devenit un parte de Bavaria.

In li 19-im secul Nürnberg devenit un industrial centre. In li era del Nationalsocialisme evenit in Nürnberg li partise congresses del National Socialist German Laboreros Partise. 

Li football-club 1. FC Nürnberg have su hem in li cité.




#Article 546: Hurling (422 words)


Hurling es un team-sport. It es li national sport in Irland. It es quam un mixtura inter hockey sur terre e rugby. Hurling es solmen ludet de mannes, ma it existe con camogie un variation de Hurling por féminas.

Li scope del lude es tirar un balle in un gol per un baston e atinger plu goles e punctus quam li altri team. Chascun team have 15 luseros, 14 camp-lusores e un gol-gardero. Solmen quin substitutiones es permisset. Li camp de lude have un longore inter 130 e 145 metres e un largore inter 70 e 80 metres. 

Un lude dura duvez 35 minutes con un pause de 10 minutes. Li gol have li forme de un H. It es 6,50 metres alt e 7 metres larg. In li gol es un traverse in li altore de 2,50 metres. Si li balle es súper li travers li ataccant team recive un punctu, si li balle es in li gol sub li traverse li team recive 3 punctus.

Li atacca al córpore del contrari team es permisset. On anc posse tirar li balle con li ped. On anc es permisset capter li balle con li manu, ma it ne es permisset levar it del suol con li manus, solmen con li baston. It es permisset tener li balle in li manus solmen por quar secondes.

Li equipament de hurling es un baston ex fraxin ligne e have un longore inter 70 e 100 centimetres. In irlandesi li baston nomina Hurley. Li balle have un diametre de circa sett centimetres e un pondere de 110 til 120 grammes. Li lusores anc porta un casco pro motives de securitá.

Li balle posse atinger un velocitá de 150 kilometre per hor e un longore de 80 metres. Hurling es egardat quam un del max rapid team-sports del munde.

Hurling esset mentionat in old irlandesi legendes e historic documentes. It esset mentionat por li unesim vez in li annus 1400 ante Cristo. Quande Anglia conquestat Irland it esset provat prohibir li sport, ma sin successe. In li annu 1884 esset fundat li Gaelic Atletic Asociation (GAA) quel organisa hurling e altri celtic sports in Irland. Li GAA anc fixat li regules del sport.

In li annu 1891 evenit li unesim oficial irlandesi championatu de hurling.

Hurling es precipue ludet in Irland, ma it existe anc clubs in landes in queles habita emigrantes de Irland.

Li Final de All Ireland Senior Hurling Championhips es li maxí bon event in Irland. Li Final evina in Dublin im Croke Park.




#Article 547: Olomouc (114 words)


Olomouc (german: Olmütz) es un cité in Tchekia. It es situat in ost del land e esset til li 17-im secul li historic centre del region Moravia. Olomouc es li administrativ sede del region Olomoucký kraj e sede de un arc-episcopatu. Li cité have li duesim max old universitá de Tchekia. Li nómine Olomuc significa calv monte.

Olomouc have 99.489 (2014) habitantes e it es sixesim max grand cité de Tchekia.

In li Guerre de Triant Annus li cité esset in li annu 1642 conquestat e ocupat por ott annus de Svedia. In ti periode it perdit su importantie quam capitale de Moravia.

Hodie Olomouc es un important centre de comercie, cultura e administration.




#Article 548: Grexit (129 words)


Grexit es un término por li exclusion de Grecia ex li comun europan valuta Euro quam consequentie del financial crise de Grecia. Li parol es composit ex li elementes Gr por Grecia e exit, quel significa in anglesi exeada.

Li parol Grexit esset introductet del bankeros qui labora quam analistes del bank Citygroup  Willem H. Buiter and Ebrahim Rahbari li 6-im de februar 2012. Li grexit vell significar quel Grecia abandona li Euro quam valuta e introducte denov un national valuta quam li Drachme quel esset li valuta de Grecia til li introduction del Euro in li land in li annu 2001.

Li grexit devenit un real dangere pro li politica del guvernament Alexis Tsipras desde li annu 2014 refusa continuar un politica de sparniage por reciver international credites.




#Article 549: Yanis Varoufakis (240 words)


Yanis Varoufakis es un politico e ecomomist de Grecia. Il nascet li 24-im de marte 1961 in Athina e esset inter li 27-im de januar 2015 e li 6-im de julí 2015 ministre por financies in li radical levul e populist guvernament de Alexis Tsipras. Varoufakis self ne es membre de un political partise.

Pos li scole il studiat economie in li Universitá de Essex e matematical statistica in li universitá de Birmingham in li Reyatu Unit. Inter 1983 e 1985 il esset docente del Universitá de Essex. Inter 1986 e 1988 il docet economie in li Universitá de Cambridge. Il anc docet in li Universitá de East Anglia, Glasgow e Sydney. In li annu 2000 il devenit professor de economie in li universitá de Athina. Desde li annu 2013 il laborat quam gast-docente in li Lyndon B. Johnson School of Public Affairs del Universitá de Texas in Austin in li Unit States de America.

Il ha publicat pluri libre pri economic temas.

Yanis Varoufakis es in relation con li artista Danae Stratou desde li annu 2005. Antey Varoufakis esset unvez maritat e ex ti maritage originat un filia.

Varoufakis es contra mesuras de sparniage in li economic crise de Grecia. Il es un grand critico del grand international institutiones de financies e por un confrontation con politicos del Europan Union. Li 5-im de julí 2015 il mem nominat li politica del Europan Union in relation con Grecia mem terrorisme.




#Article 550: Simone Laudehr (162 words)


Simone Laudehr es un footballista de Germania. Ella nascet li 12-im de julí 1986 in Regensburg e lude por li german club 1. FFC Frankfurt in li Frauenfußball-Bundesliga quel es li max alt german liga de football por féminas.

Ella es 175 centimetres alt e ella lude in diferent persones, ma inter omnicos in li medie-camp e atacca. 

Desde li annu 2007 Simone Laudehr lude por li national selection de Germania in li football por féminas.

Simone Laudehr originat ex un german-ruman familie. Ella comensat luder football in li etá de tri annus.

Ella ha aprendet li profession de comerciante e esset anc li sport-gruppe del german armé.

Simone Laudehr lude desde li 2007 por national selection de Germania in li football por féminas e ha fat til nu 92 matches por it. Ella anc ludet por national selectiones de Germania in li football por féminas plu yun quam 21 annus, plu yun quam 19 annus e plu yun quam 17 annus.




#Article 551: Ufa (157 words)


Ufa es un cité in Russia. It es li cité capital del Republica Bashkortostan. Ufa es situat al inboccatura del fluvies Ufa e Djoma circa 100 kilometres west del Ural.

It have 1.062,319 (2010) habitantes e un area de 753.7 de quadratkilometres. Hodie 54,2 percentes del habitantes es russes, 27 percentes tatares e 11,3 percentes bashkires.

Ufa esset fundat in li annu 1574 quam forteresse por securar li sud-ost frontiera de Russia. In li 17-im e 18-im secul li cité developat se ex un militari forteresse al political e economic del region. In li Soviet-Union esset Ufa li cité capital del Autonom Bashkiri Socialist Soviet Republica e desde li annun 1991 it es li cité capital del Republica Bashkortostan in Russia.

In li annu 2015 evenit in Ufa li sómmite del BRICS-states.

Li hockey sur glacie-club Salavat Yulajev Ufa have su sede in li cité. In Ufa evenit in li annu 2009 li Europan Championatu de biatlon.




#Article 552: Seinäjoki (136 words)


Seinäjoki es un cité in li west de Finland. It es situat in li region Sud-Osterbotnia.

It have 60.817 (2014) habitantes e un area de 1469,23 quadrat-kilometres.

Li cité origina del púlvere-fabrica quel esset fundat in li annu 1798. Seinäjoki devenit in li annu 1868 in municipie. In li annu 1931 it devenit un cité de mercate e in li annu 1960 it recevit oficialmen li statu de un cité. In li annu 2005 li municipie Peräseinäjoki esset fuset in Seinäjoki. In li annu 2009 anc li municipies Nurmo e Ylistar devenit un parte de Seinäjoki. 

Li biblioteca del cité, li eclesia Lakeuden Risti e quelc administrativ edificies esset designat del famosi architecte Alvar Aalto.

Li cité es hem del football-club Seinäjoen Jalkapallokerho quel ascendet in li annu 2013 in li max finlandesi liga de football.




#Article 553: Medan (144 words)


Medan (anc nominat Kota Medan) es un cité in Indonesia. It es li cité capital del provincia Nord-Sumutra. Medan es situat in li nord del insul Sumatra.

It have 2.097.610 (2010) habitantes e un area de 265,10 quadrat-kilometres.

Medan esset fundat in li annu 1590. In ancian témpore li cité esset conosset con li nómine  Kampung Medan quel significa Village Medan o Medan-Deli.  It apartenet a diferent sultanatus. In li comense al sultanatu Deli. In li annu 1612 it esset victet e anexet de Aceh. In li annu 1658 li nederlandeses prendet li cité e etablisset plantationes de té desde li annu 1860. In li annu 1915 it devenit li cité capital del provincia Nord-Sumutra.  

In li 30-im de junio 2015 evenit un accidente de avion in li cité. Un avion del indonesi armé cadet in li cité. Adminim 142 homes morit in it.




#Article 554: Jörg Meuthen (100 words)


Jörg Meuthen es un economist e politico de Germania. Il nascet in li annu 1961 e es desde li 4-im julí 2015 duesim presidente del political partise Alternative por Germania.

Meuthen studiat economie. Il li annu 1993 il finit su doctoratu in economie che li universitá de Köln. Pos to il laborat quam referente in li ministerie de finances del german país federal Hesse. Desde li annu 1997 il es docente e professor in li alt-scola por public administration in Kehl.

Jörg Meuthen es maritat e have quin infantes. Il habita in Karlsruhe.

Meuthen ha pubcliat quelc libres pri macro-economie.




#Article 555: Liège (116 words)


Liège es un cité in Belgia. It es li cultural centre del region Wallonia e cité capital del Provincia Liège e sede del Episcopatu Liège. Til li annu 1949 it esset scrit Liége.

Li cité have 195.931 (2013) habitantes e un area de 69,39 quadrat-kilometres.

In li témpore del Roman Imperia li cité esset conosset quam Leodicum e Vicus Leodicus. In li annu 717 Liège devenit sede del un episcopatu. Inter 1795 e 1815 it apartenet a Francia. In li 19-im Liège devenit un industrial centre. 

Hodie Liège have un universitet, teatre e un ópera.

Li football-club Standard Liège have su sede in li cité. Li cité es anc conosset quam parte del ciclisme competition Liège-Bastogne-Liège.




#Article 556: Washington, D.C. (100 words)


Washington, D.C es li cité capital e sede guvernament del Unit States de America. Washington, D.C. ne apartene a un del 50 federativ states del Unit States de America ma al Districte de Columbia quel forma un special federal districte. Li districte es directmen subordinat sub li Congress del Unit States de America.

It have 646.449 (2013) habitantes e un area de 177 quadrat-kilometres.

Li cité esset fundat li 16-im de julí 1790. It es nominat secun li unesim presidente del Unit States de America George Washington.

Li professional hockey sur glacie-club Washington Capitals have su hem in li cité.




#Article 557: Rotterdam (112 words)


Rotterdam es un cité in Nederland. It have li max grand portu marin de Europa e li triesm max grand portu marin del munde. It es situat in li west del land in li provincia Sud-Holland al inboccatura del Rhen in li Nordic Mare.

Li cité have 618.261 (2014) e un area de 304,24 quadrat-kilometres.

Rotterdam es un del cultural centres de Nederland. It es li max important cité de comercie e industrial centre del land.

Rotterdam esset fundat in li annu 1230. In li annu 1340 it recivet li jures de un cité.

Rotterdam es li hem del famosi football-clubs Feynoord Rotterdam e Excelsior Rotterdam queles ambi lude in li Eredivsie.




#Article 558: Benidorm (107 words)


Benidorm es un cité in Hispania. It es situat in li Provincia de Alicante e apartene al Comunitá Valencian. Benidorm es situat al Costa Blanca del Mediterraneo in un distantie de 45 kilometres de Alicante. Li cité es un populari destination de turisme.

Benidorm have 69.010 (2014) habitantes e un area de 38,51 quadrat-kilometres.

In li annu 1245 Benidorm esset mentionat por li unesim vez in un historic documente. In li annu 1325 it recivet li jures de un cité. In li annus 60s del 20-im secul Benidorm devenit un centre de turisme.

In li annu 2015 eveni in Benidorm li 21-im international conferentie del planlingue Interlingua.




#Article 559: Rennes (135 words)


Rennes (bretonian: Roazhon) es un cité in Francia. It es situat in li nord-west del land al inboccatura del fluvue Ille in li fluvie Villaine. Rennes es li cité capital del region Bretonia e administrativ sede del département Ille-et-Vilaine. 

It have 209.860 (2012) habitantes e es secun li númere del habitantes li 10-im max grand cité de Francia. Rennes have un area de 50,39 quadrat-kilometres.

In li témpore del Roman Imperia Rennes havet li nómine Condate. In li medievie it esset li cité capital del Ducatu Bretonia. In li 20-im secul Rennes devenit al cultural centre del activitás por li renascentie del celtic bretonian lingue e cultura.

Hodie Rennes have du universitás e circa 63.000 studiantes.

Li cité es li hem del football-club Stade Rennais F.C. quel lude in li max alt football-liga de Francia.




#Article 560: Weckruf 2015 (240 words)


Weckruf 2015 (Cri por avigilar 2015) es un political organisation in Germania quel esset fundat in li 18-im de may 2015 quam asociation del moderat fraction del partise Alternative por Germania. Li presidente del Weckruf 2015 es Ulrike Trebesius.

Li initiator del fundation esset li ex-presidente del partise Alternative por Germania. It havet li function colecter li moderat fraction del partise in li interni conflicte con li dextri fraction del partise. Inter li membres del organisation es quin membres del Europan Parlament Hans-Olaf Henkel, Bernd Kölmel, Bernd Lucke, Ulrike Trebesius e Joachim Starbatty. Til li junio 2014 4000 del circa 21.000 membres del Alternative por Germania devenit membres del organisation.

Li dextri parte del partise Alternative por Germania criticat li fundation del organisation quam prova de fisser li partise e volet mem excluder li membres del Weckruf 2015 ex li partise.

Li partise-congress del Alternative por Germania in Essen li 4-im e 5-im de julí 2015 finit con li triumf del dextri fraction e li grand majorité del membres del organisation Weckruf 2015 forlassat li partise Alternative por Germania.

Un grand majorité de 71 percentes del membres del organisation Weckruf 2015 votat in un internet-requeste pos li partise-congress in li julí 2015 por fundar un nov political partise. Nu li organisation es li base del moderat parte del Alternative por Germania por fundar un nov political partise. Li provisori nómine de ti political projecte es Neustart 2015 (Nov Start 2015).




#Article 561: Orhei (122 words)


Orhei (russ: Орге́ев) es un cité in Moldavia. It es situat in li ost del land 50 kilometres nord del capitale Chișinău in proximitá del frontiera con Transnistria. Orhei es li cité capital del Rajon Orhei.

Li cité have 33.500 (2012) habitantes e un area de 8,5 quadrat-kilometres.

Orhei esset li militari centre del Osman Imperia in li region Bessarabia. In li annu 1812 il esset conquestat de Russia. In li índependent Moldavia Orhei esset li cité capital del grand administrativ region Comtia Orhei til li annu 2003.

Li cité es li hem del successosi football-club FC Milsami Orhei quel lude desde li annu 2009 in li max alt football-liga de Moldavia e devenit li champion de Moldavia in li seson 2014/15.




#Article 562: Pluto (Nani planete) (133 words)


Pluto es un nani planete in li sistema solari quel esset considerat quam planete til li annu 2006. It es nominat secun li roman deo del inferne Pluto. It apartene al Cintura de Kuiper. Il have li númere de nani planetes 134340.

Li Pluto esset decovrit in li annu 1930 de Clyde Tombaugh. Li diametre del Pluto es  2.301 kilometres. Sur li surfacie de Pluto it es tre cold, li temperatura es inter minus 219 e minus 240 gradus Celsius. Por rotar circum li Sole li Pluto besona 247,68 annus. Il have un tre excentric órbite. Pluto besona 6,387 dies por rotar circum se self.

Pluto have quin satellites Charon, Nix, Hydra, Keberos e Styx.

In li annu li us-american sonde de exploration New Horizons passat li Pluto in un distantie 12.500 kilometres.




#Article 563: Máxima del Nederland (112 words)


Máxima del Nederland nascet quam Máxima Zorreguieta Cerruti es li reyessa de Nederland. Ella nascet li 17-im de may 1971 in Buenos Aires (Argentina) desde li 30-im de april 2013. Li 2-im de februar 2002 ella maritat li Willem-Alexander qui devenit li 30-im de april 2013 rey del Nederland.

Máxima nascet e adultijat in Argentina. Ella finit li scola in li annu 1988. Máxima studiat economie in Buenos Aires e finit ti studies in li annu 1995. Inter 1995 e li annu 2000 ella laborat por diversi bankes in New York e pos to in Bruxelles. 

Máxima recivet li nederlandesi civitá in li annu 2001. 

Máxima have con Willem-Alexander tri comun filias. 




#Article 564: Rembrandt van Rijn (237 words)


Rembrandt Harmenszoon van Rijn, conosset sub su prenómine Rembrandt, esset un famosi pictor de Nederland in li 17-im secul. Il nascet li 15-im de juli 1606 in Leiden e morit li 4-im de octobre 1669 in Amsterdam. 

Rembrandt es un del max important artistes in li cultural epoca del baroque. Su ovre esset in li aurin era del Nederland in quel li land esset sur li cúlmine de su economic e political potentie. 

Rembrandt studiat che Pieter Lastman e apertet in annu 1625 su unesim propri ateliere in Leiden. In li annu 1631 il translocat a Amsterdam u il devenit a un celebrat artist. Malgé to Rembrandt havet mult financial problemas e in li annu 1656 il esset bancrott. In li momente de su morte li grand artist vivet in povritá.

Li 2-im de julí 1634 Rembrandet maritat Saskia van Uylenburgh. Ella morit li 14-im de junio 1642. Li cuple havet du filios e du filias, ma li unesim filio Rombertus morit pos quelc mensu e anc li du filias qui ambi havet li nómine Cornelia secun li matre de Saskia van Uylenburgh morit tost. Su duesim filio Titus de Rijn esset baptisat li 22-im de septembre.

Hendrickje Stoffels devenit li nov partenera de Rembrandt.

Rembrandt creat circa  350 picturas, 300 raduras e 1000 dessines. Li temas de su picturas es sovente historic evenimantes, scenes es li bible, mitic temas e portretes. Il anc pictet mult self-portretes.




#Article 565: Ski sur sable (126 words)


Ski sur sable o anc Sand-Skiing es un extrem sport. It es simil al ski alpin, ma it fat sur sable. It es li max popular in Namibia, li Unit States de America e in li Unit Arabic Emiratus sur sand-dunes. Quam singul disciplines del ski sur sable existe descense, ski travers li país e telemark.

Li record de rapiditá in li ski sur sable es 99,12 kilometres in li hor e esset fat de Henrik May li 31-may de 2010 in Namibia. Ti record es registrat in li Guiness-libre de recordes.

It hay mem international competitiones quam li 24-im international Championatu Europan del Ski sur sable. In li annu 2015 li championatu europan evenit li 17-im e 18-de julí 2015 in Hirschau al Monte Kaolino.




#Article 566: Chris Froome (120 words)


Christopher Froome es un professional ciclist de Reyatu Unit in discipline ciclisme sur li strade. Il nascet li 20-im de may 1985 in Nairobi (Kenia). Il ganiat in li annus 2013 e 2015 li Tour de France. Froome es specialist por competitiones circulari de ciclisme.

Chris Froome nascet in Kenia, ma translocat quam yuno con su genitores a Sud-Africa. Froome comensat quam ciclist in li discipline Mountainbike. Til li annu 2007 il startat por Kenia. In li annu 2007 Froome electet li civitá del Reyatu Unit quel il posset reciver pro que su genitores es cives del Reyatu Unit.

Desde li annu 2014 il es maritat con Michelle Cound de Sud-Africa.

Desde li annu 2007 Chris Froome es professional ciclist.




#Article 567: Liberal-Conservativ Reformatores (243 words)


Li Liberal-Conservativ Reformatores (german: Liberal-Konservative Reformatores) es un political partise in Germania. It esset fundat li 19-im de julí 2015 del moderat fraction del dextri-conservativ partise Alternative por Germania con li nómine Alliantue por Progress e Departe. Li oficial abreviation del partise es LKR.

Li Liberal-Conservatic Reformatores esset fundat quam li 19-im de julí 2015 de Kassel. Li unesim presidente del partise es li ex-presidente del partise Alternative por Germania Bernd Lucke in un incontra del functionarios del organisation Weckruf 2015. 

Li fundation del partise esset organisat per li political asociation Weckruf 2015 quam Alliantie por Progress e Departe. In li novembre 2016 li partise devet changeat su nómine in Liberal-Conservativ Reformatores pro que un tribunale decidet que li abreviation ALFA apartenet a un club. 

Li 23-im de august 2015 esset fundat li unesim organisation in un país federal, in Baden-Württemberg. Bernd Kölmel esset electet quam presidente del organisation in Baden-Württemberg. In li novembre 2016 li partise devet changeat su nómine in Liberal-Conservativ Reformatores pro que un tribunale decidet que li abreviation ALFA apartenet a un club. 

Inter novembre 2016 e septembre 2017 Christian Kott esset li presidente del partise. In li annu 2017 li Liberal-Conservativ Reformares fat un consentiment con conservativ rebelles del Cristan Democratic Union de Germania. Li du organisationes volet cooperar in un nov fundat club con li nómine Futur Germania. 

Pro li debil resultates li Liberal-Conservativ Reformatores ne partiprendet al electiones por li german parlament in li annu 2017.




#Article 568: Srebrenica (219 words)


Srebrenica (german: Silberin) es un cité in Bosnia e Herzegovina e li loco del max grand crimine in li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina in li annu 1995. Li cité es situat in li ost de Bosnia e Herzegovina al frontiera con Serbia e hodie Srebrenica apartene al Republika Srpska.

Hodie Srebrenica have quam consequentie del Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina solmen 15.242 (2013) habitantes. In li annu 1991 ante li guerre it esset ancor 36.666 habitantes. 

Srebrenica esset mentionat por li unesim vez in li annu 1376 in un historic documente. It esset un centre de miniera. In li fine del 19-im secul Srebrenica developat se in un cité balneari pro su special mineral aqua. Mult hoteles e instutiones de cura esset constructet.

In li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina li cité esset assediat del armé del Republika Srpska inter 1992 e 1995. In li annu 1993 li Organisation del Unit Nationes declarat Srebrenica quam zone de protection del Organisation del Unit Nationes. Malgré to li armé del Republika Srpska conquestat Srebrenica in li julí 1995. In li Massacre de Srebrenica omni mascul bosniakes esset mortat. Circa 8.000 mannes inter 13 e 78 annus esset fusilat e li féminas e infantes esset expellat. Li International Tribunale de Den Haag egarda ti massacre quam un genocide.




#Article 569: Kazan (161 words)


Kazan es un cité in Russia. It es situat in li west de Russia e es li cité capital del Republica Tatarstan in li Federal Districte Wolga.

Kazan have 1.143.535 (2010) habitantes e es secun li númere del habitantes li ottesim max grand cité del land. It es situat 425 quadrat-kilometres. In li annu 2010 48,6 percentes del habitantes esset russes e 47,6 percentes tartares.

Li cité del islam in Russia e un important centre de scientie e education. It es li sede de du grand fabricas por li production del motores por aviones.

Li cité esset fundat in li annu 1177 del Wolga-Bulgares. Inter circa 1447 e 1552 it esset li sede del Khanatu Kazan. Desde li annu 1552 it apartene a Russia.

Kazan es li hem del football-club Rubin Kazan e del hockey sur glacie-club Ak Bars Kazan queles ambi lude in li max alt liga del land.

In li 2015 evenit li Championatu mundal del svim-sport in Kazan.




#Article 570: Jaroslav Podobský (222 words)


Jaroslav Podobský esset un interlingueist del Republica Tchec. Il nascet li 22-im de april 1895 in Rovensko pod Troskami e morit li 28-im de septembre 1962 in Rovensko pod Troskami.

Jaroslav Podobský esset un instructor-specialist in li scola primari superiori in Rovensko pod Troskami. Il esset adherente de Esperanto inter 1908 e 1912, ma transfertet al Ido in li annu 1912 e restat ta til 1923. 

Jaroslav Podobský devenit adherente del Interlingue, tada Occidental in li annu 1924. Il esset membre del Occidental-Academie e in li annu 1938 il recivet li Diploma de docentie de Occidental (Interlingue). 

Podobský esset un del max activ interlingueist del Tchecoslovakia. Il publicat mult in Interlingue, anc original litteratura.

In li annu 1956 Jaroslav Podobský adheret a Interlingua. Il esset li oficial representante de Interlingua in Tchecoslovakia.

Su litterari activitá esset rich. Il esset li principal colaborator del jurnal Jazik medzinárodni (Lingue International) e in Occidental. Podobský contribuet al Cosmoglotta, Helvetia e Scholal e in un sinoptic grammatica de Occidental (Jazik med. Nr. 10, 1932).

Ultra articules e noticies de tchec pri Occidental e cursus il laborat anc lexicalmen (lexicos tchec-occidental e occidental-tchec). Podobský monstrat se anc quam habil traductor e stilist precipue in Micri chrestomatie, Ovre, Al memorie del grand democrat T. G. Masaryk etc.

Ti poema esset publicat in Cosmoglotta 289 in li annu 2000.




#Article 571: Gitega (104 words)


Gitega (antey Kitega) es desde li annu 2018 li cité capital del african state Burundi. It es situat in li centre del land e es li cité capital del Provincia Gitega al fluvie Luvironza. Gitega esset anc li cité capital e cité del residentie del Reyatu Burundi.

Li cité have 41.944 (2008) e it es secun li númere de habitantes li duesim max grand cité del land. Gitega es situat sur un altore de 1504 metres.

In Gitega es situat li National Muséo de Burundi. In li cité esset mortat li ultim rey del land Ntare V de Burundi li 29 de april 1972.




#Article 572: Bill May (115 words)


Bill May es un sportist del Unit States de America in li sincronisat svimmada. Il nascet li 18-im de januar 1979.

Benque sincronisat svimmada esset egardat quam un sport solmen por féminas e puelles il comensat far ti sport in li etá de 10 annus pos que il regardat su sestra far it. 

Con su partnera Kristina Lum il ganiat li mixet duett in li national championatus del Unit States de America in li annu 1998.

In li 2015 Bill May ganiat li aure medallie in li tecnical programma del mixet duett in li championatu mundal de svimmada in Kazan con Christina Jones e devenit li unesim oficial mascul champion mundel in li sincronisat svimmada.




#Article 573: Pedro Passos Coelho (174 words)


Pedro Manuel Mamede Passos Coelho  es un politico de Portugal. Il nascet li 24 de julí 1964 in Coimbra e esset interli 5 de junio 2011 e li 26-im de novembre 2015 prim-ministre de Portugal. Desde li 26 de marte 2010 Passos Coelho es li presidente del liberal-conservativ Partido Social Democrata (PSD). 

Pedro Passos Coelho passat su infantie in Angola u su patre laborat quam medico. Pos li retorn de su familie a Portugal il finit in Villa Real li gimnasium. Passos Coelho studiat economie in Lisboa. In li etá de 37 annus il finit su studies in li annu 2001. Il labort in li directoratu de diversi firmas e laborat quam docente in li Instituto Superior de Ciências Educativas in Lisboa.

Pedro Passos Coelho es maritat por li duesim vez. Ex su unesim maritage con li cantatoressa Fátima Padinha origina li ambi filias Joana e Caterina. Con su duesim marita Laura Maria Garcês Ferreira del origina de Guinea-Bissau il have un filia Júlia. Il habita con su familie in Massamá proxim de Lisboa.




#Article 574: John Kerry (278 words)


John Forbes Kerry es un politico del Unit States de America. Il nascet li 11 de decembre 1943 in Aurora in li state federal Colorado e esset inter li 1 de februar 2013 til li 1-im de februar 2017 li ministre por externi aferes del Unit States de America. John Kerry es membre del Democratic Partise e candidat sin successe quam presidente del Unit States de America contra George W. Bush in li annu 2004.

John Kerry es li filio del diplomat Richard J. Kerry (1915-2000) e de Rosemary Isabel Forbes (1913-2002). Pro li profession de su patre John Kerry passat mult annus de su yunesse in Euruopa.

John Kerry studiat political scienties in li Universitá de Yale. Il anunciat se voluntarimen in li US Navy e fat un education quam oficero. Il partiprendet in li Guerre de Vietnam, ma revenit in li Unit States il devenit un oponente proeminent del guerre. Pos su servicie militari Kerry studiat jurisprudentie in Boston. Il finit li studie in li annu 1976. Inter 1976 e 1979 il laborat procurator in li state federal Massachusetts. Il apertet in li annu 1979 con quelc colegos un cancellería de avocate. In li annu 1982 in changeat in li politico.

John Kerry maritat li 23 de marte 1970  Julia Stimson Thorne (1944-2006) qui esset li filia de un diplomat. Li cuple have li du filias Alexandra Forbes Kerry (nascet in li annu 1973) e Vanessa Bradford Kerry (nascet in li annu 1976). In li annu 1996 li cuple divorciat e Julia Stimson Thorne morit in li annu 2006 pro cáncere de mammes.

Desde li 26 de may 2005 John Kerry es maritat con Teresa Heinz.




#Article 575: SFK 2000 Sarajevo (109 words)


ŽNK SFK 2000 Sarajevo con plen nómine: Ženski fudbalski klub SFK 2000 Sarajevo (Feminin Football Club SFK 2000 Sarajevo Kočani) es un football-club por féminas in Bosnia e Herzegovina in li cité capipal Sarajevo. Li club esset fundat in li annu 2000 e it es li max successosi football-club por féminas in Bosnia e Herzegovina. It ja ganiat 13 vezes li national championatu de Bosnia e Herzegovina i 10 vezes li national football bocale.

Li nómine esset electet de un mascul football club de Sarajevo que ne existe plu hodie. In li annu 2015 li SFK 2000 Sarejevo signat un consentiment de cooperation con li mascul football-club FK Sarajevo.




#Article 576: Guernsey (132 words)


Guernsey es un del Canal-Insules queles ne es un parte del Reyatu Unit, ma un possession del britannic monarchie. Guernsey ne apartene al Europan Union, ma es membre del doane-union. Li oficial lingue de Guernsey es anglesi.

Li cité capital de Guernsey es Saint Peter Port. It have 65.849 (2014) habitantes e un area de 78 quadratkilometres. It es li duesim max grand insul del Canal-Insules detra Jersey.

Guernsey forma con li litt insules Alderney, Sark, Herm, Jethou, Brecqhou, Burhou, Lihou e altris li Prepósitatu de Guernsey con li litt insues. 

Li Prepósitatu de Guernsey es dividet in deci parocias.

Guernsey have su propri postmarcas e quam valuta li Guernsey-Pund. 

Guernsey have tre bass impostes e es li sede mult bancas e financial institutes. Guernsey es anc un popular destination de turisme.




#Article 577: Canal-Insules (117 words)


Li Canal-Insules es un archipelago inter Anglia e Francia in li Canal de Manche. Li archipelago es guvernat directmen del reyessa del Reyatu Unit, ma formalmen it ne es un parte del Reyatu Unit. Li insules ne apartene al Europan Union.

Li archipelago consiste ex 14 insules de queles ott es habitat. Li max grand insul es Jersey. Li Canal-Insules have 164.000 habitantes e un area 198 quadrat-kilometres

Li insules esset disputat in li historie inter li Reyatu Unit e Francia.

Li insules es administrativmen dividet in du prepósitatus (anglesi: bailiwicks), li Prepósitatu de Guernsey e li Prépositatu de Jersey. 

Permanent habitat insules es:

Ínhabitat insules es:

In li proximitá de Alderney:

In li proximitá de Guernsey:




#Article 578: Victor Hugo (146 words)


Victor Hugo esset un autor de Francia. Il nascet li 26 de februar 1802 in Besançon e morit li 22 de may 1885 in Paris. Hugo scrit drames e romanes, ma esset anc activ quam political publicist. Su ovre have elementes del romantica e del realisme.

Victor Hugo esset li filio de un general de Napoléon Bonaparte. Il adultijat in Paris, ma habitat anc in Napoli (1808) e Madrid (1811/1812).

Il comensat scrir quam autor in li etá de 10 annus. In li etá de 16 annus il comensat studiat jurisprudentie. In li annu 1819 il fundat con su fratres li jurnal Le Conservateur littéraire.

Pro su critica contra Napoléon III Victor Hug devet ear in li exilie inter 1852 e 1870.

Hugo scrit ott romanes, mult poemas, nin dramas e mult altro publicationes. Li max famosi ovres es Notre-Dame de Paris (1831) e Les Misérables.




#Article 579: Laurent Fabius (111 words)


Laurent Fabius es un politico de Francia. Il nascet li 20-im de august 1946 in Paris e es desde li 16-im de may 2012 ministre por externi aferes de Francia. Fabius es membre del Socialist Partise e esset inter li 17-im de julí 1984 e li 20-im de marte 1986 prim-ministre de Francia.

Pos li scola Fabius studiat in li Institut d'études politiques in Paris e in li École nationale d’administration. Pos su studies in li annu 1973 il devenit oficiario del state.

Laurent Fabius esset maritat con Françoise Castro, ma li cuple es divorciat. Ex li maritage originat li du filios Thomas (nascet in li annu 1981) e Victor (1983).




#Article 580: Jersey (131 words)


Jersey es li max grand del Canal-Insules queles ne es un parte del Reyatu Unit, ma un possession del britannic monarchie. Jersey ne apartene al Europan Union, ma es membre del doane-union. Li oficial lingue de Jersey es anglesi.

Li cité capital de Jersey es Saint Helier. It have 99.500 (2014) habitantes e un area de 118 quadratkilometres. It es max grand insul del Canal-Insules.

representat per li Guvernator: John McColl

Jersey forma con li litt ínhabitat insules Minquiers, Écréhous, Pierres de Lecq e Les Dirouilles li Prepósitatu de Jersey. Li Prepósitatu de Jersey es dividet in deci-du parocias.

Guernsey have su propri postmarcas e quam valuta li Jersey-Pund. 

Guernsey have tre bass impostes e es li sede mult bancas e financial institutes. Jersey es anc un popular destination de turisme.




#Article 581: Korçë (118 words)


Korçë es un cité in Albania. It es situat in li sud-ost del land al frontiere con Grecia e Macedonia. Li cité es anc li cité capital del Prefectura Korçë.

Korçë have 51.152 (2011) habitantes.

Li cité have un grand cultural importantie por Albania. It es egardat quam loco del nascentie del litteratura de Albania. Korçë esset fundat in li 15-im secul e esset in li 19-im secul un important centre del national movement de Albania.

In li témpor del comunisme pos li Duesmim Guerre Mundal Korçë esset un industrial centre.

Li cité es li hem del successosi football-club KF Skënderbeu Korçë quel esset national football champion de Albania in li annus 2011, 2012, 2013, 2014 e 2015.




#Article 582: Alderney (112 words)


Alderney (francesi: Aurigny) es un del Canal-Insules queles ne es un parte del Reyatu Unit, ma un possession del britannic monarchie. It es li max nord insul del Canal-Insules. Alderney apartene al Prepósitatu de Guernsey.

Alderney ne apartene al Europan Union, ma es membre del doane-union. Li oficial lingue de Alderney es anglesi.

Li cité capital de Alderney es Saint Anne. It have 1903 (2012) habitantes e un area de 7,8 quadratkilometres. It es li triesim max grand insul del Canal-Insules detra Jersey e Guernsey.

In diferentie al altri Canal-Insules have un linea de ferrovia quel esset apertet in li annu 1847.

Alderney have su propri postmarcas e quam valuta li Guernsey-Pund. 




#Article 583: Partise del Democratic Activitá (334 words)


Li Partise del Democratic Activitá (bosnian: Stranka demokratske aktivnost) es un conservativ-islamic national-bosniak political partise in Bosnia e Herzegovina. Li partise esset fundat li 4-im de februar 2008 in Cazin pos un schisma in li Partise del Demorcratic Action. Li Partise del Democratic Activitá esset fundat del regional functionarios del Partise del Democratic Action Nermin Ogrešević. Li membres del partise esset ante omnicos Bosniakes. Li partise es acurtat A-SDA. 
 
Li centre de gravitation de ti partise es li region circum Cazin u li partise anc have su centrale. In li parlamentari electiones 2014 li ASDA ganiat du sedes in li Dom del Representantes del parlament del Federation Bosnia e Herzegovina.

Li partise esset fundat de regional functionarios del Partise del Democratic Action in li region circum Cazin in li februar 2008. Nermin Ogrešević esset chef del organisation del Partise del Democratic Action in Cazin e Admir Hadžipašić presidente del parlament del Canton Una-Sana por li Partise del Democratic Action. Ambi functionarios esset excludet ex li Partise del Democratic Action in li annu 2008.

Li Partise del Democratic Activitá assertet que li Partise del Democration Action ha abandonat su ideales. Li fundatores del partise esset critic contra li presidente del Partise del Democration Sulejman Tihić. 

Li Partise del Democratic Activitá es un regional nationalist partise de bosniakes. Li presidente del partise Nermin Ogrešević esset electet in annu 2012 borgomastro de Cazin.

Por li electiones 2010 li partise havet con Đemal Latić un candidate por li Statal Presidentura de Bosnia e Herzegovina. Il recivet 8738 votes e 1,87 percentes.

In li parlamentari electiones 2014 li ASDA ganiatpor li mandates in li parlament del Federation Bosnia-Herzezgovina. Li partise recivet 2,25 percentes e to significat du sedes in li Dom del Representantes del parlament del Federation Bosnia e Herzegovina. It es pos li electiones 2014 anc representat in li parlament del Una-Sana Canton (six mandates) e in li Canton Zenica-Tuzla (du mandates). It anc have un reprentante in Dom del Nationes del parlament de Federation Bosnia e Herzegovina.




#Article 584: Sark (134 words)


Sark (francesi: Serq) es un del Canal-Insules queles ne es un parte del Reyatu Unit, ma un possession del britannic monarchie. 
Sark es situat vis a vis de Guernsey. Sark apartene al Prepósitatu de Guernsey e li quaresim max grand insul del Canal-Insules. Politicmen anc li litt insul Brecqhou apartene a Sark.
It es li max nord insul del Canal-Insules. 

Sark ne apartene al Europan Union, ma es membre del doane-union. Li oficial lingue de Sark es anglesi.

Sark have circa 600 habitantes e un area de 5,5 quadrat-kilometres. Li insul have un longore de 4,6 kilometres e un largore de 2,7 kilometres.

Por li economie del insul li turisme lude un important rol. Politcmen Sark es ancor un feudal-sistema con li Seigneur quam alt vasall del reyessa Elisabath II quam chef del insul.




#Article 585: Taiwan (198 words)


Taiwan o Republica de China es un state in li ost de Asia. It consiste ex li insul Taiwan quelc litt insules. Taiwan es oficialmen un parte de China, ma in facte un índependent state benque it es solmen reconosset de 24 states. Li oficial lingue de Taiwan es chinesi.

Li state Taiwan have 23.367.320 (2013) habitantes e un area de 36.179 quadrat-kilometres. Li cité capital de Taiwan es Taipei.
Inter 1895 e 1945 Taiwan esset un colonia de Japan. In li annu 1949 pos li defete in li guerre intern contra li comunistes li national-chinesi guvernament retirat se a Taiwan. Li Popul Republica de China regarda til hodie Taiwan quam su 23-im provincia.

Li guvernament de Taiwan egardat se longmen quam sol legitim representante del tot China. Til li annu 1971 li guvernament de Taipei representat li tot China che li Organisation del Unit Nationes. In ti annu Taiwan esset excludet ex li Organisation del Unit Nationes.

Desde li annus 90 del 20-im secul Taiwan es un democratie. 

Taiwan partiprende in international sport evenimentes quam li Olimpic Ludes sub li nómine Chinese Taipei con un special flagga. Li max popular sportes in Taiwan es baseball e badminton




#Article 586: Taiwan (Insul) (135 words)


Taiwan (anc nominat Formosa) es un insul in west parte del Pacific Ocean avan li costa de China. It es separat de China per li Strade de Formosa. Desde li annu li insul es li centre e cardinal parte del state Taiwan (Republica de China). Li comunstic Popul Republica de China pretende li insul.

Li insul Taiwan have un longore de 394 kilometres e un largore de 144 kilometres. It have un area de 35.801 quadrat-kilometres e circa 23 milliones habitantes. Li cité capital de Taiwan es Taipei. Li max alt monte del insul es li Yu Shan con 3952 metres.

In li 16-im secul li insul esset decovrit marineros de Portugal. Ili nominat li insul Formosa.

Li Tropic de Crev passa tra li insul. Pro to li clima de Taiwan es tropic e sub-tropic.




#Article 587: Herm (128 words)


Herm es un del Canal-Insules queles ne es un parte del Reyatu Unit, ma un possession del britannic monarchie. 
Herm apartene al Prepósitatu de Guernsey e es li quinesim max grand insul del Canal-Insules e have anc li quinesim max grand population. It es situat vis-a-vis de Guernsey. 

Herm havet in li annu 2002 60 habitantes e un area de 2 quadrat-kilometres. Li insul have un longore de 2,6 kilometres e un largore de 800 metres.

Por li economie del insul li turisme lude un important rol. Autos e mem bicicles es interdictet sur Herm.

Li monarchie del Reyatu Unit lua li insul por pecunie. Li insul esset luat til li annu 2008 de Adrian Heyworth. Li nov luatores es John e Julia Singer qui habita sur Guernsey.




#Article 588: Pamir (104 words)


Pamir es un alt montania in Central-Asia. It have un area de circa 120.000 quadrat-kilometres de quel circa 1200 quadrat-kilometres es glacieros. De ost a west li Pamir es circa 200 kilometres long e de nord a sud circa 180 kilometres. On anc nomina li Pamir-montania li tecte del munde.

Li caten de montes extende se tra quar lande: Li nord apartene a Kirgizistan, li ost a China, li sud a Afghanistan e li reste a Tadjikistan. 

Li max alt sómmite de Pamir es li Kongore con un altore de 7649 metres. Li montes del montania es covrit durant li tot annu con nive.




#Article 589: Kos (150 words)


Kos es un insul in li ost parte del Mediterraneo quel apartene a Grecia. It apartene al archipelago de Dodekanes e Kos es situat in li proximitá del costa de Turcia. 

Li insul have 33.388 (2011) e un area de 290.313 quadratkilometres. It es detra Rhodos e Karpathos li triesim max grand insul del Dodenkanes. Li cité capital del insul es li municipie Kos. 

Kos esset parte del Roman Imperia e pos del Bicantinian Imperia. Inter 1512 e 1912 it apartenet al Osman Imperia. Pos to Italia controlat li insul til 1943. Li nationasocialist Germania ocupat li insul inter 1943 e 1945. Inter 1945 e 1947 Kos esset un protectoratu del Reyatu Unit. In li annu 1947 li Reyatu Unit dat li insul a Grecia.

Hodie Kos es un centre del turisme. In li annu 2015 Kos devenit plu un plu un destination por illegal inmigrantes de Siria e Irak.




#Article 590: Calais (116 words)


Calais es un cité in Francia. It es situat in li nord del land e apartene al département Pas-de-Calais in li region Nord-Pas-de-Calais. Calais es un important portu-cité. It es situat al Strada de Dover quel liga li Canale de Manche con li Nordic Mare. I. Li proximitá del cité es situat li francesi intrada in li Eurotunnel quel liga Francia e Grand Britannia. Li distantie inter Calais e li sud-costa de Anglia .

Li cité have 72.589 (2012) habitantes.

Inter 1347 e 1588 Calais esset conquestat e ocupat de Anglia e inter 1596 e 1598 al Hispania. Calais es desde 2014 un destination de migrantes ex Africa e Asia qui vole atinger li Reyatu Unit.




#Article 591: Bristol (110 words)


Bristol es un cité e un comtia in li Reyatu Unit. It es situat in li sud-west de Anglia al fluvie Avon.

Li cité have 432.451 (2012) habitantes e secun li númere del habitantes it es li sixesim max grand cité de Anglia.

Bristol existet ja in li 11-im secul sub li nómine Brycgstow, quel signica Loc che li ponte. Sub li regnantie del Normannes Bristol recivet in li 12-in secul un del max bon fortificat castelles. Plu tard it devenit un centre del construction de naves. In li annu 1542 it recivet li jure de un cité. In li 20-im secul Bristol devenit un centre del industrie de aviation.




#Article 592: Krk (115 words)


Krk es un insul de Croatia. It es situat in li Mare adriatic del Mediterraneo. Li insul es situat Bay de Kvarner sud-ost de Rijeka. Desde li annu 1980 Krk es ligat con li terra per un ponte.

Li insul have un area 405,78 quadrat-kilometres e it es juntmen con li insul Cres li max grand insul del Mare adriatic.
Krk have 19.383 (2011) habitantes.

Li administrativ centre del insul es li cité Krk. Administrativmen li insul es dividet in sett municipies. Li insul es un parte del comtia Primorje-Gorski Kotar.

Krk es un centre del cultura de Croatia e desde li medievie sede de un episcopatu. Hodie es li insul un centre del turisme.




#Article 593: Birkirkara (105 words)


Birkirkara o B'Kara es li max grand cité de Malta. It es situat in li centre del Malta e es li administrav sede del region Central Region e del districte Northern Harbour Districte. Birkikara consiste ex li quar parocias St Helen, St Joseph, Our Lady of Mount Carmel e St Mary.

Li cité have 22.247 (2014) habitantes e un area de 2,7 quadrat-kilometres.

In Birkirkara es situat li max famosi colegia de Malta li St Aloysius' College. Li cité es hodie un important centre de comercie.

Li football-club Birkirkara F.C. lude in li Maltese Premier League e ja ganiat quar vez li national championatu Malta.




#Article 594: Cristan Social Union in Bavaria (151 words)


Li Cristan Social Union in Bavaria (in german Christliche Soziale Union in Bayern, acurtat CSU) es un political partise in Germania quel solmen in Bavaria partiprende in electiones. Li partise esset fundat in li annu 1947 e desde li annu 1957 omni prim-ministres del país federal Bavaria apartene al CSU.

Secun li númere del membres li Cristan Social Union es li triesim max grand political partise de Germania.

Li Cristan Social Union vide se quam gardero del federalisme in Bavaria e chef-representante del interesses del país federal in Bavaria. Li CSU es li sestra-partise del Cristan Democratic Union de Germania con quel es forma un comun fraction in li german parlament. In comparation con li Cristan Democratic Union de Germania li Cristan Social Union es plu conservativ.

Li partise es administrativmen dividet in deci districte-organisationes. Quam organisation del yunesse it hay li Junge Union e quam organisation del féminas li Frauen-Union.




#Article 595: Saint Pierre du Bois (109 words)


Saint Pierre du Bois (anglesi: St. Peter-in-the-Wood, guernseyesi: Saint Pierre) es un del deci parocias del insul Guernsey. It es situat in li sud-west del insul

Li parocia have 2188 habitantes e un area de 6,2 quadrat-kilometres.

Li max grand partes de Saint Pierre du Bois es along li west-costa, ma un special de territoria del parocia es situat al sud-costa. Li max grand bay del west-costa li Rocquaine Bay apartene a Saint Pierre du Bois. 

In li forticat turre Fort Grey es hodie li múseo por nave-vreces. Anc li bay L'Eree e li turre Fort Saumarez apartene al parocia Saint Pierre du Bois e anc li marea-insul Lihou.




#Article 596: Lihou (115 words)


Lihou es un marea-insul quel es situat in un distantie de 500 metres del canal-insul Guernsey. It es solmen durant li flute un insul. Durant li reflut on posse atinger it sovente por hores per pedes de Guernsey. It es situat nord-west de Guernsey, li ped-via a Lihou es per nord del Rocquine Bay in li village L'Erée del parocia Saint Pierre du Bois.

Lihou have un longore de 400 metres e un largore de 300 metres. It have un area de 15 hectares.

In li 12-im secul un monacatu del Benedictineres-monacos esset apertet sur li insul. Hodie it have un dom por scol-classes e gruppes sur li insul, ma it ne es permanentmen habitat.




#Article 597: Torteval (111 words)


Torteval (guernseyesi: Tortévas) es un parocia in li sud-west del insul Guernsey. It es li max litt parocia del insul.

Li parocia have 973 (2001) habitantes e un area de 3,1 quadrat-kilometres.

In li nord-west de Torteval es li litt village de piscatores Portelet in li sud fine del bay Rocquaine Bay. Li sud-costa in li parocia consiste ex aspri cliffes. Li plató Pleinmont es li max west punctu de Guernsey. Ta es situat un area de natural protection por avies. In li centre del parocia es li eclesia Torteval Church quel esset constructet in li annu 1818. In li annu 1862 esset construcett sur li rocces de Hanois un fare.




#Article 598: Vale (179 words)


Vale (guernseyesi: Lé Vale) es un del deci parocias del insul Guernsey. It es li max nord region de Guernsey. Li nord-ost parte de Vale eeset sub li nómine Le Clos du Valle un marea-insul quel esset dividet per li strett mar-strette Le Bray du Valle de Guernsey. Ci mar-strette esset drenat e ligat con Guernsey in li annu 1806 quam mesura del militari defense del guvernament del Reyatu Unit. Hodie li parocia consiste ex du territorias quel ne es directmen ligat.

Li parocia Vale have 9573 habitantes e un area de 8,8 quadrat-kilometres.

Vale have pluri sand-plages con li bayes Port Soif e Pointiner in li nord, Baie de la Jaonneuse in li nord e Bordeaux Harbour in li ost e li long sand-plages Ladies Bay, Pembrooke Bay e L'Ancresse Bay.

Nord del portu de Saint Sampson es situat li castelle Vale Castle quel es hodie solmen un ruine. In li nord-ost de Vale es situat li privat portu Beaucette Marina. In li nord del parocia on trova li collone-tomb Le-Déhus ex li era del petre del megalit-cultura.




#Article 599: Saint Martin (Guernsey) (113 words)


Saint Martin es un del deci parocias del insul Guernsey. It es situat in li sud-ost del insul e have quelc bell sand-plages. Li parocia Saint Martin es dividet in li quar cantones Canton des Hamelins, Canton de Hatenez, Canton de Bon Port e Canton de Fermain.

Li parocia have 6267 habitantes e un area de 7,3 quadrat-kilometres.

Li domene senioral Sausmarez Manor del familie Sausmarez es situat in li parocia Saint Martin. Li bayes Fermain Bay con un sand-plage, Moulin Huet Bay e Saint's Bay apartene al parocia Saint Martin.

Li max sud-ost punctu del insul Jerbourg Point es anc parte del parocias e li max sud punctu del insul Icart Point.




#Article 600: Wörthsee (132 words)


Li Wörthsee es un lago in Germania. It es situat in li sud de Bavaria in li districte Supra Bavaria 25 kilometres sud-west de München.

Li Wörthsee have un area de 4,34 quadrat-kilometres, un longore de 3,7 kilometres e un largore de 1,66 kilometres.

Li terroria del Wörthsee es dividet administrativmen inter li municipies Wörthsee in li nord-ost, Inning in li sud-west e un litt parte apartene al Seefeld. 

Li lago esset un producte del glacies. It es egardat quam un del max bon e max nett lagos por balnar in Bavaria. Grand partes del rive es in privat possession. It hay solmen quin public locos por balnar. Li lago es in li possession del comto Toerring-Jettenbach. 

Li nómine del lago es derivat del insul Wörth quel anc have li nómine Mauseinsel.




#Article 601: Jeremy Corbyn (140 words)


Jeremy Corbyn es un politico del Reyatu Unit. Il nascet 26-im de may 1949 in Chippenham e es desde li 12-im de septembre 2015 li presidente del Labore Partise.

Corbyn adultijat in Newport con su fratre Piers. Pos il finit li scola Adams’ Grammar School in li etá de 18 annus il laborat du annus in Jamaica por li Voluntary Service Overseas. Pos to il devenit professional functionario del sindicate National Union of Public Employees (NUPE) quel representa li por li employatos del state.

Jeremy Corbyn es maritat por li triesim vez. Su actual marita es Laura Álvarez de Mexico.

Jeremy Corbyn fat su political carriera in li Labore Partise.

Corbyn es membre del levul fraction del Labore Partise e egarda se quam socialist. Il es contra li membrité del Reyatu Unit in li NATO e vole nationalisar important firmas.




#Article 602: Vasiliki Thanou-Christofilou (133 words)


Vasiliki Thanou-Christofilou es un jurista e feminin politica de Grecia. Ella nascet in li annu 1950 in Chaldika. Desde li 1-im de julí 2015 ella es li presidente del Suprem Tribunale (Areopag) e desde li 27-im august 2015 ella es temporari li prim-ministre de Grecia quam unesim fémina til li preliminari electiones del parlament li 20-im de septembre 2015.

Vasiliki Thanou-Christofilou studiat in Athina jurisprudentie. Ella labora in li sistema de justicie de Grecia desde li annu 1975. Desde li ann 2008 ella es judico al Suprem Tribunale (Areopag). Inter 2014 e 2015 ella esse vice-presidente del Areopag e desde li 1-im de julí 2015 presidente del Areopag quam unesim fémina.

Pro li crise del guvernament de Alexis Tsipras ella devenit tempori prim-ministre de Grecia li 27-im de august 2015 quam unesim fémina.




#Article 603: Hamza Humo (112 words)


Hamza Humo esset un autor de Yugoslavia ex Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 30-im de decembre 1895 in Mostar e morit li 19-im de januar 1970 in Sarajevo

Humo studiat li historie del arte in Beograd, Zagreb e Vienna. Inter li du guerres mundal il habitat in Beograd e Sarajevo u il anc laborat por jurnales. Pos li Duesim Guerre Mundal il habitat in Sarajevo. Il devet combatter in li armé de Austria-Hungaria in li Unesim Guerre Mundal.

In li comense Humo scrit poemas, ma il scrit plu e plu prosa romanes, dramas e racontas. Su max conosset ovre es li roman Grozdanin kikot quel il creat in li annu 1926.




#Article 604: Tovarnik (117 words)


Tovarnik es un municipie in li ost de Croatia al frontiera con Serbia. It apartene al region Sirmia e al comtatu Vukovar-Srijem.

Li municipie have 2.775 (2011) habitantes e un area de 64,55 quadrat-kilometres. 

Durant li era del Roman Imperia esset situat un village con li nómine Ulmo al territoria de Tovarnik. Tovarnik esset mentionat por li unesim vez in li 14-im secul in historic documentes. Por li economie del rural village li agricultura es dominant.

In li septembre 2015 Tovarnik devenit al scope por mult migrantes e refugitores qui vole intrar in li Europan Union. Ili venit de Serbia pos Hungaria cludet su frontieras por refugitores e ili volet tra Croatia atinger Germania, Austria o Svedia.




#Article 605: Beli Manastir (197 words)


Tovarnik (hungarian: Pélmonostor) es un cité in li ost de Croatia al frontiera con Serbia e Hungaria. It apartene al region Baranja e al comtatu Osijek-Baranja. Li nómine del cité significa blanc monaciera.

Li cité have 10.068 (2011) habitantes e un area de 55 quadrat-kilometres. 

Til li annu 1920 Beli Manastir apartenet li max long témpor a Hungaria. In li annu 1227 esset apertet li claustre in Beli Manastir ex quel li cité developat se. Li village esset nominat  Pel Monostor. In li annu 1920 Beli Manastir devenit con li sud Baranja un parte de Yugoslavia. In li annu 1923 li cité recivet su hodial nómine Beli Manastir.

Inter 1991 e 1997 li cité esset ocupat del serb rebelles del Serb Republica Krajina. Li croat habitantes del cité esset expulset, ma posset retornar in li annu 1997. Hodie 57,55 percentes del habitantes es croates e 26,38 percent serbes. 

In li septembre 2015 Beli Manastir devenit al scope por mult migrantes e refugitores ex Siria e altri states de Asia qui vole intrar in li Europan Union. Ili venit de Serbia pos Hungaria cludet su frontieras por refugitores e ili volet tra Croatia atinger Germania, Austria o Svedia.




#Article 606: Osijek (118 words)


Osijek (hungarian: Eszék, german: Esseg) es un cité in li ost de Croatia. It es situat al rive del Drau circa 20 kilometres distant del inboccatura in li Danubia. Osijek es li cité capital del Comtia Osijek-Baranja in li historic region Slavonia.

Li cité have 108.048 (2011) habitantes e es li quaresim max grand cité de Croatia. It have un area de 170 quadrat-kilometres.

Inter li annus 1526 e 1687 Osijek apartenet al Osman Imperia. Hodie have li cité anc un universitá.

Li cité es li hem del football-club NK Osijek quel lude in li max alt football-liga del land. Li max successosi football-club del land por féminas li ŽNK Osijek anc have su hem in li cité.




#Article 607: Junt por Yes (145 words)


Junt por Yes (catalan: Junts pel Sí) es un political coalition de Catalonia por li electiones de ti region de Hispania li 27-im de septembre 2015. Junt por Yes es  li electoral union de partises e organisationes queles desira un índependent state de Catalonia.

Junt por Yes esset fundat li 15-im de julí 2015 e oficialmen anunciat li 20-im de julí 2015. Membres del coalition es li Democratic Convergentie de Catalonia, li Republican Levul de Catalonia, li Democrates de Catalonia e li Levul Movement

Junt por Yes vole in casu de un victorie in li electiones comensar li processu al índependentie de Catalonia. Secun inquestes del public opinion ti political bloc have un chance ganiar un absolut majoritá in li electiones.

Junt por Yes have 135 candicates por li parlament. Inter ili es anc li chef del exercition del football-club FC Bayern München Pep Guardiola.




#Article 608: Vesna Pusić (137 words)


Vesna Pusić es un feminin politico de Croatia. Ella nascet li 25-im de marte 1953 in Zagreb e es desde li decembre 2011 ministre por externi aferes de Croatia. Vesna Pusić es li marte 2013 presidente del liberal Croatian Popul Partise - Liberal Democrates. 

Vesna Pusić studiat sociologie e filosofie in Zagreb. Ella finit su studies in li annu 1976 e in li annu 1984 ella obtenet un doctoratu in sociologie. Pusić laborat in li facultá de sociologie del universitá de Zagreb. Desde li annu 1978 ella esset docente de sociologie in li universitá de Zagreb. Desde li 1998 ella es regulari professora ta.

In li annu 1978 Pusić fundat li feminist gruppe Žena i društvo quel esset li unesim feminist gruppe de Yugoslavia

Ella es maritat con Jurgis Oniunas e li cuple have un filia Diana.




#Article 609: Klaipėda (153 words)


Klaipėda (german: Memel) es un cité in Lituania. It es un important portu-cité e apartenet con li nómine Memel til li annu 1920 a Germania. Li cité Klaipėda apartene al Districte Klaipėda.

Li cité have 162.690 (2011) habitantes e un area de 98,35 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Klaipėda es li triesim max grand cité del land.

Klaipėda esset fundat con li nómine Memel circa in li annu 1250 del German Cavalliero-Órden. It devenit parte de Germania in li annu 1871. Pos li Unesim Guerre Mundal Memel esset sub international administration e devenit li cité capital del Memelland. Lituania annexet li Memelland in li annu 1923, ma sub li Nationalsocialisme li hodial Klaipėda devenit inter 1938 e 1945 denov un parte de Germania. Pos li Duesim Guerre Mundal Klaipėda devenit un parte del Soviet-Union intra del Lituanian Socialist Soviet Republica. Pos li fine del Soviet-Union Klaipėda es un parte del índependent Lituanua.




#Article 610: Šiauliai (106 words)


Šiauliai (german: Schaulen) es un cité in Lituania. It es situat in li nord del land e es li cité capital del Districte Šiauliai.

Li cité have 126.215 (2009) habitantes e un area de 81,13 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Šiauliai es li quaresim max grand cité del land.

In li annu 1236 li cité esset li loc del Batallie de Šiauliai in quel un lituania armé ganiat contra li armé del german cavalliero-órden German Livonian Órden del Gladie. Desde li annu 1589 Šiauliai have li jures de un cité. Hodie Šiauliai es un industrial centre e sede de un universitá e un catolic epíscopatu.




#Article 611: Barbara Nowacka (104 words)


Barbara Nowacka es un feminin politico de Polonia. Ella nascet li 10-im de may 1975 in Warszawa e ella es quam membre del levul-liberal partise Twój Ruch li principal candidate por li alliantie Unit Levul por li parlamentari electiones del Sejm in li annu 2015.

Barbara Nowacka es li filia del feminin politico Izabela Jaruga-Nowacka (1950-2010) qui esset un membre del Sejm por li Alliantie del Democratic Levul.
 
Barbara Nowacka studiat computator-technica e in Warszawa. Desde li annu 1993 ella laborat por un organisation por li auxilie al féminas. Ella es femenist e pacifist. Pos li morte de su matre ella fundat li Izabela-Jaruga-Nowacka-Fundation. 




#Article 612: Zrinjevac (100 words)


Zrinjevac (croat con plen nómine Trg Nikole Šubića Zrinskog) es un parc e plazza in li cité capital de Croatia Zagreb. Li Zrinjevac apartene al Donji Grad (Infra Cité) de Zagreb. Li parc have un area de 12.540 quadrat kilometres e es situat in li centre del cité. 

In li sud del parc es bustes de famosi croates quam Julije Klović, Andrija Medulić, Fran Krsto Frankopan, Nikola Jurišić, Ivan Kukuljević Sakcinski e Ivan Mažuranić. In li centre del parc es situat un pavillion por musica quel esset constructet in li annu 1891.

Quelc institutiones have su sede circum li parc:




#Article 613: Justin Trudeau (119 words)


Justin Trudeau es un politico de Canada. Il nascet li 25-im de decembre 1971 e es desde li annu 2015 li prim-ministre de Canada. Justin Trudeau es desde li 14-im de april 2013 li presidente del Liberal Partise de Canada e il es li filio de Pierre Trudeau qui esset prim-ministre de Canada inter 1968 e 1984 con brevi interruptiones.

Justin Trudeau studiat litteratura in Montreal e education in Vancouver. Il laborat quam instructor in quelc scolas. Inter 2002 e 2003 il studiat ingeniero scienties in Montreal.

Desde li annu 2005 il es maritat con Sophie Grégoire. Li cuple have tri infantes: un filia Ella-Grace Margaret (nascet 2009) e li filios Xavier James (nascet 2007) e Hadrien (nascet 2014).




#Article 614: Paweł Kukiz (190 words)


Paweł Piotr Kukiz es un rock-musico, actor e politico de Polonia. Il nascet li 24-im de junio 1963 in Paczków e in li annu 2015 il fundat li partise Kukiz'15 e candidat quam presidente de Polonia.

Paweł Kukiz studiat administration al facultá de jurisprudentie del universitá de Wrocław e plu tard jurisprudentie e political scientie in Warszawa.

Desde li 1991 il es maritat con Małgorzata Kukiz li cuple have tri filias.

Inter 1984 til li annu 2013 Kukiz esset ductor del rock-musica gruppe Piersi quel es inter 1997 til 2004 anc conosset sub li nómine  Kukiz i Piersi. 

Inter 1989 e 1993 Kukiz esset anc activ quam cantator del gruppe Emigranci. Il anc es parte del musica-projecte Yugoton.

Kukiz suportat Donald Tusk e su partise in li electiones 2005, 2006 e 2007. Politicalmen Kukiz esset conosset plu un plu por dextri e populist political positiones.

In li februar 2015 il anunciat que il candida quam presidente de Polonia. Il atinget in li electiones 20,8 percentes e finit ye li triesim rang in li unesim rond del electiones: Il fundet in li may 2015 li partise Kukiz'15 e devenit su presidente.




#Article 615: Lillestrøm (131 words)


Lillestrøm es un cité in Norvegia. It es situat in un distantie de 18 kilometres ost del cité capital Oslo. It apartene al municipie Skedsmo in li provincia Akershus in li districte Rommerike.

Lillestrøm have circa 14.000 habitantes. 

In li annu 1908 Lillestrøm devenit un propri municipie e separat del municipie Skedsmo. In li 1962 Lillestrøm e Skedsmo reunit sub li nómine Skedsmo denov a un municipie. In li annu 1997 Lillestrøm devenit un propri cité intra li municipie Skedsmo.

Li cité es li hem del football-club Lillestrøm SK. Li mannes de Lillestrøm SK lude in li Tippeligaen quel es li max alt football-liga de Norvegia por mannes. Li team del club por féminas Lillestrøm SK Kvinner lude in li Toppserien quel es li max alt football-liga de Norvegia por féminas.




#Article 616: UNESCO (121 words)


Li UNESCO, quel li abreviation por anglesi  United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (Educational, Scientific e Cultural Organisation del Unit Nationes, es un special agentura del Organisation del Unit Nationes.

Li UNESCO esset fundat li 19-im de novembre 1945 e su sede es Paris. Hodie li UNESCO have 195 membres e 9 asociat membres. Li actual general-director del UNESCO es Audrey Azoulay de Francia.

Li UNESCO es activ in li sectores education, scientie, cultura, comununication e information. Li UNESCO publica li liste del Heritage Mundal del homanité.

Li organes del UNESCO es li general conferentie,  li consilie executic e li secreatariatu quel es ductet del general-director. In li centrale del organisation in Paris labora 2100 homes ex circa 170 landes.




#Article 617: Yangon (115 words)


Yangon conosset anc quam Rangun es li max grand cité de Myanmar. It esset li cité capital de Myanmar til li annu 2005 e it es ancor li cité capital de Yangon Region. It es situat al sud del land.

Li cité have 5.160.512 (2014) habitantes e un area de 598 quadrat-kilometres.

Til li annu 1755 li cité havet li nómine Dagon e esset parte del imperie del Mon. In li annu 1824 li cité esset conquestat del Reyatu Unit e recivet li nómine Rangun. Inter 1948 e 2005 Rangun esset li cité capital del índependent Myanmar. In li 1989 li cité recivet li nómine Yangon. Yangon es til hodie li economic centre del land.




#Article 618: Dacian Cioloș (122 words)


Dacian Cioloș es un politico de Rumania. Il nascet li 27-im de julí 1969 in Zalău e es desde li 17-im de novembre 2015 li prim-ministre de Rumania. Cioloș ne es membre de un political partise e il esset inter 2010 e 2014 membre del Europan Comission quam comissario de agricultura.

Inter 1989 e 1994 Cioloș studiat agricultaral scienties in li universitá por agricultural scienties e veterinari medicina in Cluj-Napoca e devenit ingeniero por horticultura. Pos to il studiat economie in Montpellier in Francia. 

Inter 2002 e 2003 Dacian Cioloș esset parte del delegation de Rumania por li Europan Union por agricultural questiones. In li annu 2005 il comensat laborar in li ministerie por agricultura.

Dacian Cioloș es maritat con Valérie Villemin.




#Article 619: Dorothea Christiane Erxleben (147 words)


Dorothea Christiane Erxleben esset li unesim feminin medica de Germania quel finit li studie de medicina. Ella nascet quam Dorothea Christiane Leporin li 13-im de novembre 1715 in Quedlinburg e morit li 13-im de junio 1762 in Quedlinburg. Erxleben es egardat quam un pionera del studies universitetá por féminas.

Dorothea Christiane Erxleben esset instructet privatmen de su patre e fratre in li medicina e natural scienties. Quam fémina ella ne posset studiat formalmen al universitá.

Per un decrete del rey de Prussia Friedrich li Grand ella recivet li permission far un dissertation al universitá de Halle 1741 benque ella ne havet un formal universitari education.  In li annu 1742 Dorothea Christiane Leporin maritat li diacon Johann Christian Erxleben (1697-1759). Li cuple havet quar infantes. Anc durant su maritage ella laborat quam medica.

Just in li annu 1899 féminas in li German Imperie recivet li yure studiar medicina.




#Article 620: Chhattisgarh (142 words)


Chhattisgarh es un federal state de India. It esset fundat in li annu 2000 e es situat in li centre-west del land. Li cité capital de Chhattisgarh es Raipur, ma in li futur li nov planat cité Naya Raipur es planet quam nov cité capital del state.

Li federal state have  25.540.196 (2011) habitantes e un area de 135.000 quadrat-kilometres. Li oficial lingue de Chhattisgarh es Hindi. Li grand majorité del habitantes apartene al religion del hinduisme.

Pos li índependentie de India Chhattisgarh devenit in li annu 1948 un parte del  Central Provinces and Berar quel fuset in li annu 1955 in li federal state Madhya Pradesh. Li federal state Chhattisgardh esser fundat li 1-im de novembre 2000 per un decision del parlament de India.

Chhattisgarh es administrativmen dividet in 27 districtes e li federal state have su propri parlament e guvernament.




#Article 621: Bari (102 words)


Bari es un cité in Italia. It es situat in li sud-ost del land e it es li cité capital del region Apulia. Bari have un important portu al Adriatic Mare. De Bari it hay pram-ligamentes a Dubrovnik, Bar, Durrës, Patras e Korfu.

Li cité have 322.751 (2013) habitantes e un area de 116 quadrat-kilometres.

Bari have anc un universitá con circa 70.000 studiantes e un international aero-portu. It es un centre de metalle-industrie, chemic industrie e auto-industrie. 

Li cité es li hem del football-club AS Bari quel lude in li Serie B, quel es li duesim max alt liga de Italia.




#Article 622: Milica Pejanović-Đurišić (106 words)


Milica Pejanović-Đurišić es un feminin politico de Montenegro. Ella nascet li 27-im de april 1959 in Nikšić e esset inter li 12-im de marte 2012 e li 28-im de novembre 2016 ministra por defense de Montenegro. Milica Pejanović-Đurišić es membre del Democratic Partise de Socialistes.

Milica Pejanović-Đurišić studiat electro-ingeniero in li universitá de Podgorica e fat su doctoratu in li annu 1987 in telecomunication in li universitá de Beograd.

Desde li annu 1982 ella laborat in  li universitá de Podgorica al facultá de electro-ingeniero scienties. In li 1994 Milica Pejanović-Đurišić devenit assistent profesora e in li annu 1999 plen professora por telecomunication al universitá de Montenegro.




#Article 623: Nikšić (141 words)


Nikšić es un cité e municipie. in Montenegro. It es situat in li west del land e it es detra li cité capital li duesim max grand cité de Montenegro.

Li cité have 56.970 (2011) habitantes e li municipie 72.443 (2011) e un area de 2065 quadrat-kilometres.

Li orígine del cité es li militari camp Anderba del Roman Imperie in li 5-im secul ante Cristo. Li forteresse havet li nómine Anagastum. Pos li slaves colonisat li terrorie li nómine del cité esset changeat in Onogošt.

Pos li Duesim Guerre Mundal Nikšić devenit un industrial centre. Anc li conosset bir Nikšičko pivo have su hem in li cité.

Li football-club FK Sutjeska Nikšić, quel lude in li max alt football-liga de Montenegro have su hem in li cité e anc li successosi basketball-club KK Sutjeska Nikšić, quel lude in li regional Adria-Liga.




#Article 624: Næstved (126 words)


Næstved es un cité e municipie in Dania. It es situat sur li insul Sjælland e apartene al Region Sjælland. Li municipie esset fundat li ali annu 2007 ex li ex-municipies  Fladså, Fuglebjerg, Holmegaard, Næstved e Suså.

Li cité Næstved have 42.588 habitantes e li municipe have 81.687 (2015) habitantes. Li municipie have un area de 676,40 quadrat-kilometres.

Li cité Næstved esset fundat in li annu 1135. In li medievie it esset un cité de comercie e industrie e un spiritual centre. Hodie Næstved es un centre del electro- e papere-industrie.

Li cité es li hem del football-club Næstved BK quel lude in li duesim max alt liga de Dania. In li decembre 2015 evenit in Næstved matches del Championatu mundal de féminas in handball 2015.




#Article 625: Haifa (113 words)


Haifa (hebreic: חיפה‎) es un cité in Israel. It es situat in li nord del land al costa del Mediterraneo in li Bay de Haifa. Detra Jerusalem e Tel Aviv it es li triesm max grand cité del land. Al nordal márgine de Haifa es situat li max grand marin portu de Israel. 

Li cité have 272.181 (2012) habitantes e un area de 63,67 quadrat-kilometres.

Haifa es li sede del Bahai Centre Mundal e del du universitás Universitá de Hafia e Technion. It es anc un technical centre e lude un important rol in li economie de Israel.

Li football-clubes Maccabi Haifa e Hapoel Haifa lude in li max alt football-liga de Israel.




#Article 626: Petah Tikva (103 words)


Petah Tikva es un cité in Israel. Li nómine del cité significa Porta del esperantie. It es situat in li centre land quelc kilometres ost de Tel Aviv. Petah Tikva apartene al Disctricte Central.

Li cité have 213.898 (2012) habitantes e un area de 35,868 quadrat-kilometres.

In li annu 1878 fundat judéos de Jerusalem li unesim colonia in Petah Tikva. In li comense li cité esset un centre de agricultura ante omnicos de fructes. Hodie Petah Tikva es un industrial centre.

Li du football-clubes Hapoel Petah Tikva F.C. e Maccabi Petah Tikva F.C. lude in li max alt liga de football in Israel.




#Article 627: DEMOS (Montenegro) (123 words)


DEMOS es un political partise in Montenegro. It esset fundat in li marte 2015 de Miodrag Lekić e it es in oposition al guvernament del Democratic Partise de Socialistes.

In li marte 2015 li president del opositional alliantie Democratic Front Miodrag Lekić forlassat  ti coalition e fundat propri partise DEMOS. Miodrag Lekić volet li un plu strett organisation del Democratic Front e plu coordination inter li membres de ti coalition. Li singul partises in li Democratic Front refusat to e pro to  Miodrag Lekić abandonat ti organisation.

DEMOS es in oposition al guvernament del Democratic Partise de Socialistes, ma es politicalmen plu moderat quam li Democratic Front. Anc li membre del montenegrian parlament Goran Danilović del Democratic Front devenit un membre de DEMOS.




#Article 628: Westbrook (Maine) (113 words)


Westbrook es un cité in li Unit States de America in li federal state Maine. It es situat in li ost del land al fluvie Presumpscot River in un distantie de 10 kilometres de Portland (Maine). Westbrook apartene al districte Cumberland County (Maine).

Li cité have 17.494 (2010) habitantes e un area de 44,2 quadrat-kilometres.

Westbrook esset fundat in li annu 1814. Li cité esset conosset sub li nómine Saccarappa e esset til li annu 1814 un parte de Falmouth (hodie: Portland (Maine). Li cité changeat su nómine por honorar Colonel Thomas Westbrook, qui esset un commandante in li Dummer's War.

Por li economie del cité un papere-moline have un tre important rol.




#Article 629: Portland (Maine) (118 words)


Portland es un cité in li Unit States de America. It es li max grand cité del federal state Maine. Portland es situat al Atlántic Ocean e apartene al districte Cumberland County.

Li cité have 66.194 (2010) habitantes e un area de 136,2 quadrat-kilometres.

Portland esset fundat in li annu 1632. Li cité es conosset in li tot land quam sede de grand firmas de assecurantie e bankes. Li famosi autor de horror-romanes Stephen King nascet in Portland. 

Li cité have un international aeroportu e quelc stationes ferroviari.

Li cité es hem del basketball-club Maine Red Claws quel lude in li NBA Development League e del hockey sur glacie-club Portland Pirates quel lude in li American Hockey League.




#Article 630: Katarina Barley (141 words)


Katarina Barley es un feminin politico de Germania. Ella nascet li 19-im novembre 1968 in Köln e es desde li 2-im de junio 2017 ministra de Germania por familie, seniores, féminas e yunesse, Barley esset general-secretaria del Socialdemocratic Partise de Germania inter 2015 e 2017.

In li annu 1987 Katarina Barley finit li gimnasium in Köln. Pos to ella studiat jurisprudentie in Marburg e fat un suplementari studie in Paris in li annu 1990. Inter 1993 e 1998 ella fat su doctoratu in li universitá de Münster.

Barley laborat quam avocate in Hamburg e changeat in li scientific servicie del parlament del país federal Rheinland-Palatinia. Pos to ella esset scientific assistente al Federal Constitutional Tribule de Germania e quam judica in Trier. Inter 2008 e 2013 ella laborat quam referenta in li ministie por justicie e protection del consumentes de Rheinland-Palatinia.




#Article 631: Marine Le Pen (188 words)


Marine Le Pen es un feminin politica de Francia. Ella nascet li li 5-im de august 1968 in Neuilly-sur-Seine quam Marion Anne Perrine Le Pen. Ella es li max yun filia del politico Jean-Marie Le Pen e es desde li 16-im de januar 2011 presidente del dextri partise Front National.

Marina Le Pen es li filia del ex-presidente del Front National Jean-Marie Le Pen e de su unesim marita Pierrette Lalanne. Marine Le Pen studiat jurisprudentie al Universitá Panthéon-Assas in Paris. Desde 1992 e 1998 ella laborat quam avocate.

Inter 1997 e 2000 ella esset maritat con li comercist Franck Chauffroy. Li cuple have tri infantes Jehanne, Louis e Mathilde. Inter 2002 e 2006 Marine Le Pen esset maritat con li functionario del Front National Éric Lorio.

Li neva de Marine Le Pen, Marion Maréchal-Le Pen es anc political activ in li Front National.

Marine Le Pen prova ameliorar li image del dextri partise Front National. Pro su plu moderat politica del partise ella es in un conflicte con su patre Jean-Marie Le Pen. Marine Le Pen demandat que su patre forlassa li partise quel il ha fundat.




#Article 632: Rosario (129 words)


Rosario es un cité in Argentina. It es situat in li nord-west del land in li Provincia Santa Fe. Li cité es situat al west rive del fluvie Paraná. Rosario es li administrativ centre del Departament Rosario.

Li cité have 948.312 (2010) habitantes e es li triesim max grand cité de Argentina e un area de 179 quadrat-kilometres.

Rosario esset fundat in li annu 1793. Hodie Rosario es un industrial centre. De Rosario originat li revolutionario Che Guevara e li famosi football-lusor Lionel Messi.

Li cité es li hem del football-clubes Rosario Central e Newell’s Old Boys queles es inter li max successosi clubes de Argentina. Rosario es anc un centre de hockey sur terre. In li decembre de 2015 evenit li Hockey World League de féminas li cité.




#Article 633: Borislav Stefanović (110 words)


Borislav 'Borko' Stefanović es un politico de Serbia. Il nascet li 5-im de februar 1974 in Novi Sad e es membre del parlament de Serbia. Borislav Stefanović esset li chef-negociator de Serbia con Kosovo inter 2011 e 2012. In li decembre 2015 il fundat li partise Movement Levul de Serbia.

Borislav Stefanović finit in li annu 1993 li gimnasium in Sremski Karlovac. Il studiat jurisprudentie in Novi Sad e finit ti studie in li annu 199. Inter 1999 e 2002 Stefanović laborat quam avocate. In li annu 2002 il comensat laborar in li ministerie por externi aferes del Federal Republica Yugoslavia.

Borislav Stefanović es maritat e have un filio Matej.




#Article 634: Albert Rivera (132 words)


Albert Rivera, con plen nómine Albert Rivera Díaz, es un politico de Hispania. Il nascet li 15-im novembre 1979 in Barcelona e es li fundator e presidente del partise Cives - Partise del Civitá. 

Albert Rivera studiat jurisprudentie in Barcelona. Il anc studiat in li universitá de Helsinki in Finland quam partiprendente in li Erasmus programma del Europan Union. Il finit su studies in li annu 1997.

Rivera esset champion in li svimmada in Catalonia e ludet in li water polo-team de Granollers.

Il laborat quam acovate in li banca La Caixa til li annu 2006 quande il comensat su political cariera. 

Benque il es del region Catalonia Rivera es unionist e contra li índependentie de su patria.

Albert Rivera es maritat con Mariona Saperas e li cuple have un filia Daniela.




#Article 635: Pablo Iglesias Turrión (104 words)


Pablo Iglesias Turrión es un levul politico de Hispania. Il nascet li 17-im de octobre 1978 in Madrid e es desde li annu 2014 li general-secretario del levul-populist partise Podemos.

Pablo Iglesias Turrión studiat in prim jurisprudentie e pos to political scientie al Universidad Complutense de Madrid. Il finit su doctoratu in political scientie in li annu 2008 e desde ti annu il docet political scientie al universitá Universidad Complutense de Madrid.

Iglesias es anc activ quam jurnalist e es li autor de quelc libres.

Pablo Iglesias Turrión es desde su yunesse activ in extrem-levul organisationes quam li Union de Yun Comunistes de Hispania.




#Article 636: Niederense (104 words)


Niederense es un village in Germania. It es situat in li west del land in li país federal Nordrhen-Westfalia e apartene al Districte Arnsberg e al Subdistricte Soest. Desde li annu 1969 Niederense es un parte del municipie Ense.

Niederense have 3366 habitantes e es secun li númere de habitantes li duesim max grand parte del municipie Ense.

Li village inter li collines del Haarstrang e li parc de natura Arnsberger Wald. It es li porta al historic region del Sauerland. Un parte del village es situat al fluvie Möhne. Ta stat til li annu 1943 anc li Claustre Himmelpforten del órden del Cistercienses.




#Article 637: Tihomir Orešković (208 words)


Tihomir Orešković es un politico de Croatia. Il nascet li 30 de octobre 1966 in Zagreb. Li 23-im de decembre 2015 Orešković es desde li 22-im de januar 2016 prim-ministre de Croatia del coalition de national-conservativ partise Croat Democratic Comunitá e Ponte del Índependent Listes benque il ne es membre de un political partise. Željko Reiner

Tihomir Orešković finit su studie de chimie in li annu 1989 in li Mc Master University in Hamilton in Canada. Inter 1989 e 1991 il fat su MBA-studies de financie.

In li annu 1992 il comensat laborar por li farmaceutic firma Eli Lily in Canada. Orešković continuat su professional cariera in li firma Novpharm (hodie: Teva). In li annu 2009 il comensat laborar por li farmaceutic firma Pliva de Croatia quel anc es parte del Teva-gruppe. In li annu 2010 Orešković devenit chef del firma chef financial oficiario por Ost-Europa, Mediterraneo, Africa e Israel.

Il es maritat e have quar infantes. Tihomir Orešković have li dual civitás de Canada e Croatia.

Quelc medies e li oposition ridiculisat Orešković pro que il parla li croat lingue con un anglesi parla-maniere.

Tihomir Orešković ne es membre de un political partise. Per su professional labore Orešković cooperat con li vice-prim-ministre de Croatia Radomir Radimir Čačić.




#Article 638: Frontex (134 words)


Frontex, con plen nómine Europan Agentia por li operativ cooperation al externi frontiereas del Europan Union, es un agentia del Europan Union por li cooperation del membre-states al externi frontieras del Europan Union. Frontex esset fundat in li annu 2004 e li sede del agentia es Warszawa in Polonia.

Frontex deve coordinar li operativ coordination del membres del Europan Union al externi frontieras del union. It suporta li education de national oficiarios por li frontieras e it anc crea analises de dangeres.

Pro li crise de refugitores ex li Mediterraneo li Europan Union vole agrandar li rol de Frontex por li protection del externi frontieras e li rol del agentia in li combatte contra li organisat crímine.

In li februar 2014 Frontex havet 318 laboreros. Frontex have 100 naves, 25 helicopteres e 20 aviones.




#Article 639: Bautzen (142 words)


Bautzen (supra-sorab: Budyšin) es un cité in ost de Germania. It es situat in ost de Saxonia e es situat al fluvie Spree.

Li cité have 39.475 (2014) habitantes e un area de 66,62 quadrat-kilometres.

Benque solmen 5-10 percentes del habitantes apartene al sorab minoritá it es li cultural e political centre del Sorabes in Germania. 

Bautzen esset mentionat por li unesim vez in un historic document in li annu 1002 sub li nómine civitas Budusin. Li cité apartene a Bohemia e Hungaria, ma desde li annu 1635 it es un parte de Saxonia. Desde li annu 1868 li cité have oficial li nómine Bautzen.

Durent li German Democratic Republica in Bautzen esset situat un special cárcere del ost-german secret servicie Ministerie por li Securitá del State. Hodie li ex-cárcere es un memorie-centre por li crímines del regime del German Democratic Republica.




#Article 640: Malcolm Turnbull (115 words)


Malcolm Bligh Turnbull es un politico de Australia. Il nascet li 24-im de octobre 1954 in Sydney e esset inter li 15-im de septembre 2015 e li 24-im de august 2018 prim-ministre de Australia. Turnbull esset anc presidente del Liberal Partise de Australia.

Malcolm Turnbull studiat jurisprudentie e arte. Il continuat su studies del jurisprudentie in li famosi universitá de Oxford in Anglia. Paralelmen a su studies il laborat quam jurnalist.

In li annu 1980 Turnbull retornat a Australia e comensat laborar quam avocate e devenit director de diversi firmas.

In Anglia Malcolm Turnbull maritat in li annu 1980 Lucy Hughes. Li cuple have un filio Alex (nascet 1982) e un filia Daisy (nascet 1985).




#Article 641: Johann Schneider-Ammann (146 words)


Johann Schneider-Ammann con plen nómine Johann Niklaus Schneider-Ammann es politico e interprensor de Svissia. Il nascet li 18-im de februar 1952 in Sumiswald e es desde li annu 2010 membre in li Federal Consilie e li presidente del federation por li 2016. Johann Schneider-Ammann es membre del partise . Il es ministre de economie, education e resercha.

Pos li scola Schneider-Ammann studiat electrotecnica in Zúrich. Il recivet li gradu de Master of Business Administration al scola Insead in Fontainebleau (Francia). 

Inter 1978 e 1981 il laborat quam director de projecte in li firma Oerlikon-Bührle quel producte instrumentes. Desde li annu 1981 il laborat por li firma del familie de su marita Katharina Schneider-Ammann Ammann Group quel constructe machines. Adplu il es membres de directoratu de quelc altri firmas.

Il es maritat con Katharina Schneider-Ammann e li cuple have du infantes e li familie habita in Langenthal.




#Article 642: Xi Jinping (135 words)


Xi Jinping es un politico del Popul Republica China. Il nascet li 15-im de junio 1953 in Beijing e es desde li 15-im de novembre 2012 general-secretario del Comunist Partise de China e desde li 14-im de marte 2013 presidente de China.

Xi Jinping es li filio del comunist functionario Xi Zhongxun. Il studiat chimie in Beijing e fat su doctoratu in jurisprudentie.

Desde li annu 1987 il es maritat con li cantoressa Peng Liyuan in duesim maritage. Li cuple have un filia Mingze. Su unesim marita esset Ke Xiaoming.

Xi Jinping combatte contra li coruption in su land.

Li political positiones de Xi Jinping es nationalist. Xi Jinping suporta un strett cooperation con li presidente de Russia Vladimir Putin. Il es critical contra li guvernament in Nord-Korea e ha ameliorat li relationes con Sud-Korea.




#Article 643: Waldbronn (152 words)


Waldbronn es un municipie in li sud-west de Germania. It apartene al país federal Baden-Württemberg e es situat in li Districte Karlsruhe. Waldbronn  es situat in li valley del fluvie Alb in li nordal parte del Nigri Forest.

Li municipie have 12.251 (2014) habitantes e un area de 11,35 quadrat-kilometre. It es situat sur un altore de 261 metres.

Li municipie consiste ex quar partes. In li annu 1971 devenit Etzenrot e in li annu 1972 Busenbach devenit un parte de Reichenbach e Reichenbach changeat li nómine in Waldbronn in li annu 1974. Omni tri partes del municipie esset por li unesim vez mentionat in un historic document in li annu 1292.

Li max successosi sport-club del municipie es li table-ténnis club TV Busenbach de quel team de féminas lude in li German Table-Ténnis Bundesliga de Féminas.
In Waldronn it hay anc un club por hockey sur glacie, li ERC Waldbronn Huskies.




#Article 644: Sherif Ismail (121 words)


Sherif Ismail Mohamed (arab: شريف إسماعيل) es un politico e ingeniero de Egiptia. Il nascet li 6-im de julio 1955 e es desde li 19-im de septembre 2015 li prim-ministre de Egiptia.

Sherif Ismail es un studiat ingeniero. Il studiat in Cairo e finit su studies in li annu 1978. Ismail laborat in positiones de gerentie in statal petrochimic e natural gas firmas. Ismail esset li executiv vice-presidente e pos to anc presidente del egiptian statal fima por petrochimicales ECHEM e anc presidente del statal natural gas firma EGAS. Pos to il esset anc presidente del firma Ganoub El Wadi Petroleum Holding Company (GANOPE).

Sherif Ismail es maritat e have du infantes.

Sherif Ismail ne es membre de un political partise.




#Article 645: Alexandria (120 words)


Alexandria (arab: الإسكندرية) es un cité in Egiptia. It es situat al nord del land al costa del Mediterraneo.

Li cité have 4.546.231 (2013) habitantes e un area de 2679 quadratkilometres. Secun li númere de habitantes Alexandria es li duesim max grand cité de Egiptia detra Cairo.

Alexandria esset fundat in li annu 331 ante Cristo del Alexandro li Grand. It esset un important centre del hellenistic munde e del Roman Imperia. Pos li conquestation del cité per li arabes Alexandria perdit su importantie.

Hodie Alexandria es li max important portu de Egiptia. It es li max important industrial centre del land.

Li football-club El Ittihad Alexandria have su hem in li cité e lude in li Egiptian Premier League.




#Article 646: Li 3-im Via (133 words)


Li 3-im Via (german: Der III. Weg) es un minori dextri partise de Germania. It esset fundat in li annu 2013 e propaga un nationalist e anti-capitalist triesim via inter comunisme e capitalisme. Li 3-im Via es in li tradition del levul fraction del Nationalsocialist German Partise de Laboreros quel esset ductet de Otto Strasser.

In li annu 2014 li partise candidat por li concilie municipal in Bad Dürkheim e recivet 0,5 %.

Li 3-im Via candida por li electiones del provincial parlament in Rhenland-Palatinia in li marte 2015.

Li German Servicie por li Protection del Constitution egarda Li 3-im Via quam extrem dextri e neo-nationalsocialist organisation e quam successor del interdictet organisation Freies-Netz Süd.

Li fundator e presidente del partise Klaus Armstroff esset un functionario del extrem dextri Nationaldemocratic Partise de Germania.




#Article 647: Grafrath (101 words)


Grafrath es un municipie in Germania in li país federal Bavaria e li sede del Administrativ Comunitá Grafrath. It apartene al districte Supra Bavaria e al Subdistricte Fürstenfeldbruck. Grafrath es situat 30 kilometres west del München e 10 kilometres sud-west del cité Fürstenfeldbruck. Li fluvie Amper flue tra Grafrath.

Li municipie Grafrath have 3734 (2014) habitantes e un area de 14,43 quadrat-kilometres.

Li municipie Grafrath esset format in li annu 1972 per li unition del ex-municipies Unteralting e Wildenroth. Li villages Mauern e Grafrath apartenet a Unteralting e li village Höfen a Wildenroth.

Grafrath have un station ferroviari del S-Bahn München.




#Article 648: Carles Puigdemont (137 words)


Carles Puigdemont i Casamajó es un politico del region Catalonia de Hispania. Il nascet li 29-im de decembre 1962 in Amer e es desde li 10-im de januar 2016 presidente del generalitá de Catalonia. Puigdemont es membre del partise Democratic Convergentie de Catalonia e suporta li idé de un índependent state Catalonia.

Carles Puigdemont studiat filologie, ma nequande finit li studies. Il laborat quam jurnalist. Puigdemont esset chef-editor del jurnal El Punt. Il esset inter 1999 e 2002 li unesim director del Catalonian Novas-Agentura. Inter 2002 e 2004 Puigdemont esset director del institute del cultura Casa de Cultura de Girona.

Puigdemont scrit li libre Catalunya vista per la premsa internacional in li annu 1994) (Catalonia in li vise del international presse). 

Carles Puigdemont es maritat con Marcela Topor e li cuple have du filies Magalí e Maria.




#Article 649: Schöngeising (138 words)


Schöngeising es un municipie e village in Germania in li país federal Bavaria e it es un parte del Administrativ Comunitá Grafrath. It apartene al districte Supra Bavaria e al Subdistricte Fürstenfeldbruck. Schöngeising es situat 30 kilometres west del München e 7 kilometres sud-west del cité Fürstenfeldbruck.

Li municipie Schöngeising have 1886 (2014) habitantes e un area de 12,87 quadrat-kilometres.

Schöngeising consiste ex li tri partes: Schöngeising, Jexhof e Zellhof.

Schöngeising esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 763 quam Kisingas. Zellhof esset mentionat historicmen in li annu 1314 e li village Jexhof 1433. Li hodial municipie Schöngeising esset format in li annu 1818 ex Schöngeising, Jexhof e Zellhof, ma anc li village Grafrath apartenet til li annu 1849 a it.

Schöngeising have un station ferroviari del linea S4 del S-Bahn München.




#Article 650: Ajaccio (142 words)


Ajaccio (corsesi: Ajacciu) es li cité capital del insul Corsica quel apartene a Francia. It es situat al costa del Mediterraneo in li sud-west del insul. Ajaccio es li sede del prefectura del département Corse-du-Sud e cité capital del region Corsica.

Li cité have 67.507 (2013) e have un area de 82,03 quadrat-kilometres.

Li hodial Ajaccio esset fundat in li annu 1492 del Republica de Genova. In li annu 1769 nascet li francesi imperator Napoléon Bonaparte in Ajaccio. Desde li annu 1982 li regional parlament de Corsica have su sede in li cité.

Ajaccio have con li Campo dell'Oro li max grand aeroportu del insul. Li portu de comercia es li duesim max grand de Corsica e it have pram-lineas a Marseille, Toulon e Nice.

Li football-club AC Ajaccio quel lude in li duesim francesi football-liga have su hem in li cité.




#Article 651: Lara Gut-Behrami (140 words)


Lara Gut-Behrami es un ski alpin sportista de Svissia.

Ella nascet li 27 de april 1991 in Sorengo. Lara Gut es 1,60 metres alt e pesa 58 kilogrammes.

Desde li annu 2007 Lara Gut es activ in li mund-bocale de alpin ski. Til hodie ella ha ganiat 16 competitiones in li mund-bocale. In li seson 2013/14 Lara Gut ganiat li mund-bocale in li súper-gigantic-slalom.

In li annu 2009 ella ganiat li mund-championatu in Val-d’Isère (Francia) li argente-medallies in li súper-gigant slalom e li combination de alpin ski. In li mund-championatu in Schladming (Austria) Lara Gut ganiat li argente-medallie in li súper-gigant slalom. 

In li Olimpic Ludes de hiverne 2014 in Sotchi (Russia) Lara Gut ganiat li bronze-medallie in li alpin ski descense. 

In li ski alpin championatu mundal 2015 in Vail Lara Gut ganiat li bronze-medallie in alpin ski descense. 




#Article 652: Canton de Obwalden (132 words)


Li Canton de Obwalden es un del max old cantones del Confederation Svissia. Til li annu 1977 it portat li nómine Unterwalden on dem Wald. Obwalden format juntmnen con li Canton de Niwalden Unterwalden. It es situat in li centre del land e es inter li german-parlant regiones del land e german es li official lingue. 

Li Canton de Obwalden es egardat quam li medie-punctu de Svissia e have anc li nómine li cordie de Svissia. Li cité capital del Canton de Obwalden es Sarnen, ma li max grand cité del canton es Freienbach.

Li Canton de Obwalden have 36.800 (2014) habitantes e un area de 491 quadrat-kilometres. Li Canton de Obwalden juntmen con li Canton de Niwalden quam Unterwalden inter li tri cantones queles format li Svissia in li annu 1291. 




#Article 653: Canton de Nidwalden (135 words)


Li Canton de Nidwalden es un del max old cantones del Confederation Svissia. Til li annu 2010 it portat li oficial nómine Unterwalden nid dem Wald. Nidwalden format juntmnen con li Canton de Obwalden Unterwalden. Nidwalden It es situat in li centre del land e es inter li german-parlant regiones del land e german es li official lingue. 

Li cité capital e max grand cité del Canton de Nidwalden es Stans e li max alt mont del Canton de Niwalden es li Rotstöckli quel es 2901 metres alt. Li abbreviation por li Canton de Nidwalden es NW.

Li Canton de Nidwalden have 41.800 (2014) habitantes e un area de 276 quadrat-kilometres. Li Canton de Niwalden esset con li Canton de Obwalden quam Unterwalden inter li tri cantones queles format li Svissia in li annu 1291. 




#Article 654: Canton de Luzern (104 words)


Li Canton de Luzern es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Luzern es situat in li centre del land e es inter li german-parlant regiones del land e german es li official lingue. Li Canton de Luzern devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1332.

Li cité capital e max grand cité del Canton de Luzern es Luzern e li max alt mont del Canton de Luzern es li Brienzer Rothorn quel es 2349 metres alt.

Li Canton de Luzern have 394.600 (2014) habitantes e un area de 1493 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Luzern es LU.




#Article 655: Canton de Zúrich (107 words)


Li Canton de Zúrich es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Zúrich es situat in li nord al frontiere con Germania. Li Canton de Zúrich es inter li german-parlant regiones del land e german es li official lingue. Li Canton de Zúrich devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1351. 

Li cité capital e max grand cité del Canton de Zúrich es Zúrich. Li abbreviation por li Canton de Zúrich es ZH.

Li Canton de Zúrich have 1.446.100 (2014) habitantes e un area de 1729 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes li Canton de Zúrich es li max grand canton de Svissia.




#Article 656: Canton de Bern (169 words)


Li Canton de Bern es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Bern es situat in li west del land. Li oficial lingues del Canton de Bern  es german e francesi. In li Canton de Bern es situat li frontiera inter german-parlant e li francesi-parlant regiones del land. Francesi es parlat in li Bernesi Jura e circum li cité Biel.

t Li Canton de Bern devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1353. Li max monte del Canton Bern es li Finsteraarhorn con 4274 metres.

Li cité capital e max grand cité del Canton de Bern es Bern quel es anc li cité capital de Svissia. Li abbreviation por li Canton de Bern es BE.

Li Canton de Zúrich have 1.009.200 (2014) habitantes e un area de 5959.24 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes e secun li area li Canton de Bern es detra li Canton de Zúrich es li duesim max grand canton de Svissia. Li majorité del habitantes es secun li religion protestantes.




#Article 657: Canton de Zug (136 words)


Li Canton de Zug es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Zug es situat in li centre del land e es inter li german-parlant regiones del land e german es li official lingue. Li Canton de Zug devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1352.

Li cité capital e max grand cité del Canton de Zug es Zug e li max alt mont del Canton de Zug es li Rossberg quel es 1582 metres alt.

Li Canton de Zug have 120.100 (2014) habitantes e un area de 238,72 quadrat-kilometres. Secun li area Zug es li max litt canton de Svissia, ma it have un alt densitá de population. Li abbreviation por li Canton de Zug es ZG.

Li Canton de Zug es egardat quam un del max rich cantones de Svissia.




#Article 658: Canton de Glarus (127 words)


Li Canton de Glarus es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Glarus es situat in li nord-ost del land e es inter li german-parlant regiones del land e german es li official lingue. Li Canton de Glarus devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1352.

Li cité capital e max grand cité del Canton de Glarus es Glarus e li max alt mont del Canton de Glarus es li Tödi quel es 3614 metres alt.

Li Canton de Glarus have 39.800 (2014) habitantes e un area de 685.4 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Glarus es GL.

Li Canton de Glarus es un del du restant cantones de Svissia quel prende decisiones cantonal in un assemlé de omni cives del canton.




#Article 659: Angelique Kerber (165 words)


Angelique Kerber es un professional ténnis-lusora de Germania. Ella nascet li 18-im de januar 1988 in Bremen e desde li annu 2003 ella lude professionalmen ténnis. In li januar 2016 Angelique Kerber ganiat li Australian Open in Melbourne e li ténnis-torney de Wimbledon (Ténnis). In li actual ténnis rang-liste del munde Angelique Kerber es ye li rang 2.

Angelique Kerber comensat luder ténnis in li etá de tri annus. Ella have un german matre Beata e un polonesi patre Sławek. Angelique Kerber have anc li civitá de Polonia. In li annu 2012 ella translocat de Kiel a Puszczykowo (Polonia) u su grand-patre have un ténnis-scola.

Angelique Kerber es 1,73 metres alt e pesa 68 kilogramma. Li chef de exercition de Angelique Kerber es Torben Beltz. Li joc-nómine de Angelique Kerber es Angie.

Pos ella finit li scola ella devenit professional ténnis-lusora.

Til nu Angelique Kerber ganiat ott WTA-torneyes in li single.

In li German Ténnis Bundesliga ella ludet desde li annu 2015 TC Rot-Blau Regensburg




#Article 660: Kai Häfner (110 words)


Kai Häfner es un professional handball-lusora de Germania. Il nascet li 10-im de julí 1988 in Schwäbisch Gmund e lude desde li seson 2014/2015 por li TSV Hannover-Burgdorf in li German Handball Bundesliga e desde li annu in German selection de handball de mannes.

Karl Häfner es 1,88 metres alt. Il lude sur li position extern-dextri. Il jetta con li levul manu.

Desde li annu 2007 Häfner lude in li German Handball Bundesliga. Il ganiat in li annu 2011 con Frisch Auf Göppingen li EHF-Bocale. Desde li annu 2010 il lude por li German selection de handball de mannes. Til nu il ha jettat 21 goles por li german selection.




#Article 661: Zug (113 words)


Zug es un cité e municipie in Svissia. Zug es li cité capital del Canton de Zug. It es situat in li centre del land al rive del lago Zugersee sur un altore de 425 metres.

Li cité have 28.603 habitantes (2014) e un area de 33,8 quadrat-kilometres.

Li cité Zug esset fundat in li 13-im secul e in li annu 1242 Zug esset mentionat li unesim vez in un historic documente. Desde li annu 1352 Zug apartene a Svissia. Desde li annu 1814 Zug es li cité capital del Canton de Zug.

Zug es conosset quam un loco con tre bass impostes. Pro to mult international interprenses have su sede in Zug.




#Article 662: Canton de Fribourg (132 words)


Li Canton de Fribourg (german: Kanton Freiburg) es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li oficial nómine del canton es State Fribourg (État de Fribourg/Staat Freiburg).

Li Canton de Fribourg es situat in li west del land in li francesi-parlant region Romandie. Francesi e german es li official lingues del canton. 67 percentes del habitantes have francesi quam lingue matrin e 31 percentes german.  Li Canton de Fribourg devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1481.

Li cité capital e max grand cité del Canton de Fribourg es Fribourg e li max alt mont del Canton de Fribourg es li Vanil Noir quel es 2389 metres alt.

Li Canton de Fribourg have 303.330 (2014) habitantes e un area de 1670,80 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Fribourg es FR.




#Article 663: Ulrich Deuschle (115 words)


Ulrich Deuschle es un politico del dextri partise Li Republicanes. Il nascet li 16-im de april 1952 in Nötzingen e es desde li marte 2003 li presidente del Republicanes in li sud-west german país federal Baden-Württemberg e prim candidate del Republicanes  por li electiones al parlament del país federal Baden-Württemberg.

Ulrich Deuschle finit li gimnasium in Kirchheim unter Teck. Pos to il studiat economie, historie e political scienties in Stuttgart e Tübingen. Il fat su diploma in economie in li annu 1978  e laborat inter 1980 e 1992 por quam comerciante por li automobil-interprense Mercedes-Benz. Desde li annu 1992 il ne es plu activ in li firma.

Ulrich Deuschle es maritat e have du infantes.




#Article 664: Canton de Solothurn (119 words)


Li Canton de Solothurn es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Solothurn es situat in li nord-west del land e es inter li german-parlant regiones del land e german es li official lingue. Li Canton de Solothurn devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1481.

Li cité capital del Canton de Solothurn es Solothurn, ma li max grand cité del Canton de Solothurn es Olten. Li max alt mont del Canton de Solothurn es li Hasenmatt quel es 1445 metres alt. Li canton have du exclaves in li proximitá de Francia.

Li Canton de Solothurn have 263.700 (2014) habitantes e un area de 791 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Solothurn es SO.




#Article 665: Canton de Basel-Cité (163 words)


Li Canton de Basel-Cité es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Basel-Cité es situat in li nord-west del land al frontiera con Germania e con Francia. Li Canton de Basel-cité consiste ex li cité Basel e li du political municipies Riehen e Bettingen. Li Canton de Basel-Cité have li statu de un Demí-Canton.

Li oficial lingue del Canton de Basel-Cité  es german. Li Canton de Basel-Cité devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1501. It esset in su hodial frontiera in li annu 1833 per li separation del canton in li Canton Basel-Cité e Canton de Basel-Campania.

Li cité capital del Canton de Basel-Cité es Basel. Li abbreviation por li Canton de Basel-Cité es BS.

Li Canton de Basel-Cité have 190.500 (2014) habitantes e un area de 37 quadrat-kilometres. Secun li area li Canton de Basel-Cité es li max litt canton de Svissia e secun li relation inter habitantes e area li max densi populat canton de Svissia. 




#Article 666: Joe Biden (156 words)


Joe Biden con plen nómine Joseph Robinette „Joe“ Biden, Jr es un politico del Unit States de America. Il nascet li 20-im de novembre 1942 in Scranton (Pensilvania)  e esset del 20-im de januar 2009 til januar 2017 vice-presidente del Unit States de America sub presidente Barack Obama. Joe Biden es membre del Democratic Partise. Desde li 20-im de januar 2021 li presidente del USA.

Joe Biden studiat historie e political scientie al University of Delaware in Newark. Pos to il studiat jurisprudentie in Syracuse e laborat quam avocate. 

Joe Biden esset inter 1966 e 1972 maritat con Neilia Hunter e li cuple have du filios Joseph Robinette III e Robert Hunter e un filia Naomi Christina. Su marita e su filia morit in li annu 1972 per un trafic-accidente. In li annu 1977 Joe Biden maritat Jill Tracy Jacobs e li cuple have du filias. Li filio Joseph Robinette III morit in li annu 2015.




#Article 667: Crossminton (150 words)


Crossminton (til li annu 2016 Speed Badminton) es un rácket-sport quel combina elementes ex badminton, squash e ténnis. On posse luder it sur strades, ténnis-cortes, prates, sable e in halles. 

In crossminton on ne usa un rete. Li lude-camp consiste ex du quadrates con un longore del láteres de 5,5 metres. Inter ti du quadrates es un distantie de 12,8 metres.

Por ganiar un match on deve ganiar tri lude-sets. Un lude-set have 16 punctus e on deve haver du punctus plu quam li altri lusor.

In crossminton it hay single e duplicon

Chascun lusor have un rácket. On lude con un balle quel have li nómine speeder.

Li sport esset inventet de Bill Brandes in li annu 2001 in Berlin. In li annu 2011 esset fundat li International Crossminton Organisation quel have su sede in Berlin (Germania). In li sam annu 2011 evenit li unesim championatu mundal de crossminton.




#Article 668: Charlotte (Nord-Carolina) (114 words)


Charlotte es un cité in li Unit States de America. It es situat in li ost del land e es li max grand cité del state federal Nord-Carolina. Charlottte apartene al dictricte Mecklenburg County.

Li cité have 809.958 (2015) habitantes e un area de 627,5 quadrat-kilometres.

Charlotte esset fundat in li annu 1768. Hodie Charlotte es un del financial centres del Unit States de America e mult bankes have su sede in Charlotte quam li Bank of America and Wachovia.

Li america football team Carolina Panthers quel lude desde li annu 1995 in li National Football League have su hem in Charlotte. Li cité es anc un important centre del motor-sport in li USA.




#Article 669: Canton de Basel-Campania (146 words)


Li Canton de Basel-Campania es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Basel-Campania es situat in li nord-west del land al frontiera con Germania e con Francia. Li Canton de Basel-Campania] have li statu de un Demí-Canton.

Li oficial lingues del Canton de Basel-Campania  es german. Li Canton de Basel-Campania devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1501 quam Canton de Basel. It esset in su hodial frontiera desde li annu 1833 per li separation del canton in li Canton Basel-Campania e Canton de Basel-Cité. Li Districte de Laufen devenit in li annu 1994 parte del Canton de Basel-Campania.

Li cité capital del Canton de Basel-Campania es Liestal, ma li max grand cité del Canton de Basel-Campania es Allschwil. Li abbreviation por li Canton de Basel-Campania es BL.

Li Canton de Basel-Campania have 281.300 (2014) habitantes e un area de 518 quadrat-kilometres. 




#Article 670: Canton de Schaffhausen (109 words)


Li Canton de Schaffhausen es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Schaffhausen es situat in li nord del land al frontiere con Germania e nord del Rhen. Li canton es presc completmen circumdat de Germania e it self circum da li german exclave Büsingen am Hochrhein. It es inter li german-parlant regiones del land e german es li official lingue. Li Canton de Schaffhausen devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1501.

Li cité capital del Canton de Schaffhausen es Schaffhausen.

Li Canton de Schaffhausen have 79.400 (2014) habitantes e un area de 298 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Schaffhausen es SH.




#Article 671: Canton de Appenzell-Ausserrhoden (168 words)


Li Canton de Appenzell-Ausserrhoden es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Appenzell-Ausserrhoden es situat in li nord-ost del land al frontiera con Germania. Li Canton de Appenzell-Ausserrhoden have li statu de un Demí-Canton.

Li oficial lingues del Canton de Appenzell-Ausserrhoden es german. Li Appenzell-Ausserrhoden devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1513 quam Canton de Appenzell. It esset in su hodial frontiera desde li annu 1597 per li separation del Canton de Appenzell in li evangelic Canton de Appenzell-Ausserrhoden e li catolic Canton de Appenzell-Innerrhoden.

Li cité capital del Canton de Appenzell-Ausserrhoden es desde li annu 2012 Herisau, antey Trogen esset li cité-capital. Trogen es til nu anc li sede del max alt tribunale del Canton de Appenzell-Ausserrhoden. Li abbreviation por li Canton de Appenzell-Ausserrhoden es AR.

Li Canton de Appenzell-Ausserrhoden 54.100 (2014) habitantes e un area de 243 quadrat-kilometres. Li max alt mont del canton es li Säntis con 2502 metres. In li annu 1997 esset abolit li direct-democratic assemblé del Landsgemeinde.




#Article 672: Kolomna (106 words)


Kolomna es un cité in Russia. It es situat 110 kilometres sud-ost del cité capital Moscva al confluentie del fluvies Ob e Moscva.  Kolomna apartena al Oblast Moscva in li federal districte Central Russia. 

Li cité have 144.589 (2010) habitantes e un area de 65,1 quadrat-kilometres.

Kolomna esset mentionat por li unesim vez in un historic document in li annu 1177. It es un del max old cités in li circumité de Moscva. Desde li 1301 it esset parte del Grand-Principatu Moscva.

Kolomna es un international centre del patinar a rapiditá. In li januar 2016 evenit li championatu mundal de patinage a rapiditá in li cité.




#Article 673: Canton de Appenzell-Innerrhoden (134 words)


Li Canton de Appenzell-Innerrhoden es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Appenzell-Innerrhoden es situat in li nord-ost del land al frontiera con Germania. Li Canton de Appenzell-Innerrhoden have li statu de un Demí-Canton.

Li oficial lingues del Canton de Appenzell-Innerrhoden es german. Li Appenzell-Innerrhoden devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1513 quam Canton de Appenzell. It esset in su hodial frontiera desde li annu 1597 per li separation del Canton de Appenzell in li evangelic Canton de Appenzell-Ausserrhoden e li catolic Canton de Appenzell-Innerrhoden.

Li cité capital del Canton de Appenzell-Innerhoden es Appenzell]. Li abbreviation por li Canton de Appenzell-Innerrhoden es AI.

Li Canton de Appenzell-Innerrhoden have 15.900 (2014) habitantes e un area de 173 quadrat-kilometres. In li Canton de Appenzell-Innerrhoden existe ancor li direct-democratic assemblé del Landsgemeinde.




#Article 674: Canton de Sant Gallen (110 words)


Li Canton de Sant Gallen es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Sant Gallen es situat in li ost del land e es inter li german-parlant regiones del land e german es li official lingue. Li Canton de Sant Gallen devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1803.

Li cité capital e max grand cité del Canton de Sant Gallen es Sant Gallen e li max alt mont del Canton de Zug es li Ringelspitz quel es 2502 metres alt.

Li Canton de Sant Gallen have 495.680 (2014) habitantes e un area de 2026 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Sant Gallen es SG.




#Article 675: Sant Gallen (153 words)


Sant Gallen (german scrit: St. Gallen) es un cité in Svissia. It es situat in li nord-ost del land in li proximitá del frontiera con Germania. Sant Gallen es li cité capital del Canton de Sant Gallen.

Li cité have 75'310 (2014) habitantes e un area de 39,41 quadrat-metres. It es situat sur un altore de 675 metres.

Li nómine del cité deriva del monaco Gallus. Secun li legende Gallus fundat li cité in li annu 612. Li cité developat se ex li monatu Sant Gallen quel esset fundat in li annu 720. in li annu 1648 Sant Gallen devenit índependent de Germania. In li annu 1803 it devenit un parte de Svissia. 

In li 19-im secul Sant Gallen esset un centre del textile-industrie. Hodie Sant Gallen es li sede de quelc grand assecuranties.

Li football-club FC Sant Gallen have su hem in li cité e lude in li max football-liga de Svissia.




#Article 676: Lesbos (155 words)


Lesbos o anc Lesvos (grec Λέσβος, turc Midilli Adası) es un insul de Grecia in li Egea Mare del Mediterraneo. Li insul es situat in li ost del Egea Mare vis-a-vis de Turcia. Li max curt distantie inter li costa de Turcia e li insul Lesbos es solmen 15 kilometres. Secun li administration Lesbos apartene al Discricte Egea Mare Nord e forma li [Regional Districte Lesbos.

Li insul Lesbos have 86.436 (2011) habitantes e un area de 1.633,83 quadrat-kilometres. Secun li area Lesbos es li triesim max grand insul de Grecia e li ottesim max grand insul del Mediterraneo. Li cité capital de Lesbos es Mitilene.

Desde li annu 1912 Lesbos apartene a Grecia. Desde li annu 2015 Lesbos es un preferet destination de refugitores de Siria e altri states del Proxim Ost.

Li parol lesbian por homosexual féminas es derivat del nómine del insul pro que li antiqui poeta Sappho origina del insul Lesbos.




#Article 677: Mitilene (107 words)


Mitilene (anc scrit Mytilini) es li cité capital del insul Lesbos quel apartene a Grecia. It es li administrativ, economic e cultural centre del insul Lesbos. Mitilene es un portu-cité in li ost del insul. Mitilene es situat sur li peninsul Amali al Egea Mare. It es li sede del Universitá de Egea Mare.

Li cité have 37.890 (2011) habitantes e un area de 107,46 quadrat-kilometres.

Secun li mitologie li cité porta li nómine de un filia del rey Makar quel es mentionat in li poesie de Homer. In li annu 1918 Mitilene devenit un cité-municipie e li territorie del cité esset agrandat in li annu 1997.




#Article 678: Canton de Graubünden (140 words)


Li Canton de Graubünden es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Graubünden es situat in li sud-ost. Li oficial lingues in li Canton de Graubünden es german, italian e retoroman. It es li unic cantones del Confederation Svissia quel have tri oficial lingues. Li Canton de Graubünden devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1803.

Li cité capital e max grand cité del Canton de Graubünden es Chur. Li Canton de Graubünden es situat totalmen in li Alpes e li max alt mont del Canton de Graubünden es li Piz Bernina quel es 4049 metres alt.

Li Canton de Graubünden have 195.000 (2014) habitantes e un area de 7105 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Graubünden es GR. Li nómine del canton es derivat del grisi union, quel esset un union inter diferent municipies.




#Article 679: Micheál Martin (112 words)


Micheál Martin (irlandesi: Micheál Ó Máirtín) es un politico de Irland. Il nascet li 1-im de august 1960 in Cork e es desde li 26-im de januar 2011 li presidente del liberal partise Fianna Fáil. Li 27-im de junio 2020 Micheál Martin devenit li prim-ministre de Irland.

Micheál Martin studiat arte in Cork. Plu tard il fat un baccalaureo e un magistro arte in historie. Martin laborat quam instructor de historie por un annu, ma devenit un professional politico.

Micheál Martin es maritat con Mary Shea. Li cuple have quin infantes, ma du ja morit.

Quam ministre por Sanitá e Infantes Martin introductet li interdiction de fumar in public locos e restaurerías.




#Article 680: Gianni Infantino (102 words)


Gianni Infantino es un international functionario de football de Svissia. Il nascet li 23-im de februar 1970 e es desde li 26-im de februar 2016 li nov presidente del mundal organisation de football FIFA li 26-im de februar 2016 quam successor de Josef Blatter.

Gianni Infantino es de italian orígine. Su genitores venit Italia a Svissia por laborar ta quam gast-laboreros. Su lingue matrin es italian. Gianni Infantino studiat jurisprudentie in Fribourg (Svissia). Il laborat quam avocate e desde li annu 2000 il labora por li europan football organisation UEFA.

Infantino es maritat e have quar infantes. Su marita origina del Libano.




#Article 681: Canton de Aargau (103 words)


Li Canton de Aargau es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Aargau es situat in li nord del land al frontiera con Germania. Li oficial lingues in li Canton de Aargau es german. Li Canton de Aargau devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1803.

Li cité capital e max grand cité del Canton de Aargau es Aarau e li max alt mont del Canton de Aargau es li Geissflue-Grat quel es 908 metres alt.

Li Canton de Aargau have 645.300 (2014) habitantes e un area de 1403,81 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Aargau es AG. 




#Article 682: Canton de Ticino (116 words)


Li Canton de Ticino, oficial Republica e Canton de Ticino es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li Canton de Ticino es situat in li sud del land al frontiera con Italia. Li oficial lingues in li Canton de Ticino es italian. Li Canton de Ticino devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1803.

Li cité capital del Canton de Ticino es Bellinzona, ma li max grand cité del Canton de Ticino es Lugano. Li max alt mont del Canton de Ticino es li Adula (Rheinwaldhorn) quel es 3402 metres alt.

Li Canton de Ticino have 350.400 (2014) habitantes e un area de 2812 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Ticino es TI. 




#Article 683: Bram Stoker (170 words)


Abraham Bram Stoler esset un autor de Irland. Il nascet li 8-im de novembre 1847 in Marino Crescent in Clontarf proxim de Dublin e morit li 20-im de april 1912 in London. Bram Stoker devenit famosi pro su horror-roman Dracula quel esset publicat in li annu 1897.

Bram Stoker esset malad til li etá de sett annus e ne posset ear. Bram Stoker studiat in Dublin al Trinity College historie, litteratura, matematica e fisica. Il anc fat mult de sport al Trinity College. Pos su studie il devenit statal functionario, ma il anc laborat quam jurnalist e critico de teatre. Il havet un long amical relation con li actor Henry Irving.

In li 1878 il maritat Florence Balcombe. Il changeat loc a London u il habitat til su morte. In London il devenit gerentero del teatre Lyceum Theater de su amico Henry Irving. Stoker anc scrit quelc romanes.

Stoker morit in li annu 1912 ante li grand successe de su roman Dracula quel transfertet li sud-ost europan vampire-mite a West-Europa.




#Article 684: Lake Rescue (Vermont) (118 words)


Li Lake Rescue es un lago in li Unit States de America. It es situat in li sud-central parte del state federal Vermont. It apartene al comtatu Windsor. Li Lake Rescue have un area de 0,74 quadrat-kilometres e li medial profundore del lago es 7,3 metres e li max profund loc in li lago es 29 metres profund.

Li Lake Rescue have un maximal longore de 1,8 kilometres e un maximal largore de 0,67 kilometres. Li volúmine del aqua es 5.447.000 m³ e li lago es situat in un altore de 318 metres.

Li lago es usat con un diga por producter hidro-electrica. Proxim del lago es li village Ludlow. Li nómine del lago significa Lago de Salvation.




#Article 685: Canton de Vaud (111 words)


Li Canton de Vaud (german: Kanton Waadt) es un del 26 cantones del Confederation Svissia.

Li Canton de Vaud es situat in li west del land in li francesi-parlant region Romandie. Francesi es li official lingues del canton. 81,83 percentes del habitantes parla francesi. Li Canton de Vaud devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1803.

Li cité capital e max grand cité del Canton de Vaud es Lausanne e li max alt mont del Canton de Vaud es li Les Diablerets quel es 3210 metres alt.

Li Canton de Vaud have 761.400 (2014) habitantes e un area de 3212,1 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Vaud es VD.




#Article 686: Canton de Neuchâtel (110 words)


Li Canton de Neuchâtel (german: Kanton Neuenburg) es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Li oficial nómine del canton es Republica e Canton de Neuchâtel. 

Li Canton de Neuchâtel es situat in li west del land in li francesi-parlant region Romandie. Francesi es li official lingues del canton. 88,3 percentes del habitantes parla francesi. Li Canton de Neuchâtel  devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1815.

Li cité capital del Canton de Neuchâtel es Neuchâtel, ma li max grand cité del canton es La Chaux-de-Fonds.

Li Canton de Neuchâtel have 177.300 (2014) habitantes e un area de 803 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Neuchâtel es NE.




#Article 687: Canton de Vallais (141 words)


Li Canton de Vallais (german: Kanton Wallis) es un del 26 cantones del Confederation Svissia. Su oficial nómine es State de Vallais. Li Canton de Vallais es situat in li Alpes.

Li Canton de Vallais es situat in li sud-west del land in li francesi-parlant region Romandie. Francesi e german es li official lingues del canton. 60 percentes del habitantes parla francesi e 30 percentes german. Li Canton de Vallais devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1815.

Li cité capital e max grand cité del Canton de Vallais es Sion e li max alt mont del Canton de Vallais es li Dufourspitze quel es 4634 metres alt e es anc li max alt mont de Svissia.

Li Canton de Vallais have 331.800 (2014) habitantes e un area de 5224 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Vallais es VS.




#Article 688: Canton de Jura (122 words)


Li Canton de Jura (german: Kanton Jura) es un del 26 cantones del Confederation Svissia. It es li max yun canton del land.

Li Canton de Jura es situat in li west del land al frontiere con Francia in li francesi-parlant region Romandie. Francesi es li official lingues del canton. 91,7 percentes del habitantes parla francesi. Li Canton de Jura esset format in li annu 1979 ex li nordal parte del Canton de Bern pro cultural-political conflictes. It devenit membre del Confederation Svissia in li annu 1979.

Li cité capital e max cité del Canton de Jura es Delsberg.

Li Canton de Jura have 72.400 (2014) habitantes e un area de 839 quadrat-kilometres. Li abbreviation por li Canton de Jura es JU.




#Article 689: Cusco (151 words)


Cusco (anc scrit Cuzco) es un cité in Perú. It es situat in li centre del Andes sur un altore de 3416 metres. Cusco esset li cité capital del imperia del Incas. It es li cité capital del Region Cusco e del Provincia Cusco.

Hodie li cité have 435.114 (2013) habitantes e un area de 385,1 quadrat-kilometres.

Cusco esset fundat del Incas in li annu 1100. Hispania conquestat e destructet li cité in li annu 1533. Desde li fundation de Lima Cusco perdit plu e plu su importantie. In li annu 1911 li cité Machu Picchu esset decovrit sur un mont. e Cusco devenit al max important centre del turisme de Perú. In li annu 1950 grand partes de Cusco esset destructet per un sisme. In li annu 1983 Cusco esset acceptat quam parte del Heritage mundal de cultura del UNESCO.

It hay mult momumentes del cultura del Incas in Cusco.




#Article 690: Guido Westerwelle (117 words)


Guido Westerwelle esset un politico de Germania. Il nascet li 27-im de decembre 1961 in Bad Honnef  e morit 18-im de marte 2016 in Köln. Westerwelle esset presidente del Líber Democratic Partise de Germania inter 2001 e 2011 e esset ministre por externi aferes de Germania inter 2009 e 2013.

Inter 1980 e 1987 Guido Westerwelle studiat jurisprudentie. In li annu 1991 il comensat laborar quam avocate. In li annu 1994 il fat su doctoratu in jurisprudentie.

Guido Westerwelle esset homosexual e il maritat in li annu 2010 su partner Michael Mronz. 

In li januar 2014 Westerwelle fundat li Westerwelle-fondation.

In li annu 2014 Westerwelle maladijat de sangue-cáncere. Il morit de ti maladie li 16. marte 2016.




#Article 691: Pupé (122 words)


Pupe es un ludette por puellas. It es un figura quel imita li homal córpor. Li parol pupé es derivat ex li latin parol pupa quel significa litt puella.

Pupe es fat ex diferent materiales quam porcelane, ligne, plastica o stoff. It hay pupés quam marionettes e manu-pupés.

Pupés anc posse haver li forma de animales. Pupés anc populari quam objectes por colecter o suveniri.

Tradionalmen pupés anc esset egardat quam ludette por puellas per queles ella prepara se al rol de matre. In li lude li pupé simbolisa li infante del puella quel lude li rol del matre.

In li ancian histories pupés esset objectes del magica o religion.

Hodie li max populari pupé-series es li Barbie-pupés e li Monster High-pupés.




#Article 692: Nové Zámky (116 words)


Nové Zámky (hungarian:  Érsekújvár) es un cité in Slovakia. It es situat in li sud del land in li Region Nitra.

Li cité have 38.941 (2014) habitantes e un area de 72,565 quadrat-kilometres.

Li fluvie Nitra flue tra li cité. Nové Zámky esset fundat in li annu 1545 proxim de un castelle quel esset constructet quam protection contra li Osman Imperia. It esset mentionat por li unesim vez in li 1571 sub li osman nómine Uyuar.

In li annu 2001 27,5 percentes del habitantes apartenet al hungarian minoritá.

Li football-club por féminas FC Union Nové Zámky have su hem in li cité e devenit slovac champion de football de fémininas in li annus 2013 e 2015.




#Article 693: Danka Kovinić (123 words)


 

Danka Kovinić es un professional ténnis-lusora de Montenegro. Ella nascet li 18-im de novembre 1994 in Herceg Novi e desde li annu 2010 ella lude professionalmen ténnis. In li julí 2013 Danka Kovinić ludet su unesim WTA-torney in Budapest. Desde li annu 2011 ella lude por Federation Cup-team de Montenegro. In li actual ténnis rang-liste del munde Danka Kovinić es ye li rang 46 (22-im de februar 2016).

Danka Kovinić es 1,69 metres alt e pesa 67 kilogramma. Li chef de exercition de Danka Kovinić es Veljko Radojičić. Ella ganiat til hodie ott ITF-torneyes.

In li duplic-competition ella esset in ténnis rang-liste del munde ye li position 86 in li februar 2016.

Til hodie Danka Kovinić es li max successosi ténnis-lusora de Montenegro.




#Article 694: Herceg Novi (114 words)


Herceg Novi es un cité e municipie in Montenegro. It es situat in li west del land al costa del Mediterraneo al intrada del Bay de Kotor.

Li cité de Herceg Novi have 19,536 (2011) habitantes e un area de 235 quadrat-kilometres. Li municipie Herceg Novi have 30.864 (2011) habitantes.

Li cité esset fundat in li annu 1382 quam Sveti Stefan den rey del Reyatu Bosnia Tvtrko I. Li hodial nómine deriva de duc Stjepan Vukčić Kosača ex li 15-im secul.

Li cité es un popular destination de turisme, ma in li Guerre Intern de Yugoslavia inter 1992 e 1995 mult refugitores venit a Herceg Novi e desde to min turistes veni al cité.




#Article 695: Brugge (122 words)


Brugge (francesi: Brugges) es un cité in Belgia. It es li cité capital del Provincia West-Flandria e es situat in li nord-west del land. Brugge apartene al nederlandesi region Flandria. It es anc li sede de un catolic episcopatu.

Li cité have 117.377 (2014) e un area de 138,4 quadrat-kilometres.

In li annu 1128 Brugge recevit li formal jures de un cité. In li medievie Brugge esset un important centre de comercie. Brugge have con Zeebrugge li duesim max important portu del land detra li portu in Antwerpen.

Li football-club FC Brugge have su hem in li cité. Li club es un del max successosi clubes del land e lude in li Jupiter Pro League quel es li max football-liga de Belgia.




#Article 696: Radovan Karadžić (378 words)


Radovan Karadžić es un serb politico in Bosnia e Herzegovina e condamnat criminal de guerre. il nascet li 19-im de junio 1945 in Petnjica (Montenegro e esset presidente del Republica Srpska inter 1992 e 1996. Karadžić esset co-fundator del nationalist Serb Democratic Partise e esset su presidente inter 1990 e 1996.

Li International Tribunale por ex-Yugoslavia in Den Haag li 24-im de marte 2016 condamnat Radovan Karadžić a un punition de 40 annus de prison por li Genocide de Srebrenica in li annu 1995.

In li etá de 15 annus Radovan Karadžić translocat con su familie de Montenegro a Sarajevo in Bosnia e Herzegovina. Il finit ta li scole e studiat medicina al Universitá de Sarajevo. In finit su studies in li annu 1971 e comensat laborar quam psichologo. In li annus 1974 e 1975 Karadžić studiat in Zagreb, Beograd e New York.

Pos su retorn a Bosnia e Herzegovina Karadžić apertet su privat psichiatric clientela in Pale 20 kilometres ost de Sarajevo. 
Radovan Karadžić anc scrit poemas e composit folkloristic musica. 

Radovan Karadžić es maritat con Ljiljana Zelen Karadžić. Li cuple have un filia Sonja Karadžić e un filio.

In li Guerre Intern de Bosnia e Herzegovina Radovan Karadžić esset responsabil quam presidente del Republika Srpska por mult crimines de guerre. Ja ante li comense del guerre in li annu 1992 il menaciat li bosniakes con li extintion in li casu del índependentie de Bosnia e Herzegovina. 

Li International Tribunale por ex-Yugoslavia in Den Haag egardat Radovan Karadžić quam responsabil por mult crimines inter altri por li Genocide de Srebrenica in li annu 1995.

In li annu 1996 Radovan Karadžić fugit e desparit. Il habitat con li fals nómine Dragan David Dabić in Beograd e laborat ta quam alternativ medico. Li 21-im de julí 2008 il esset arestat in Beograd e tranfertet a Den Haag u il esset accusat de criminales de guerre. Il restat in prison til li fine de su juristic processu in li annu 2016.

Li International Tribunale por ex-Yugoslavia in Den Haag li 24-im de marte 2016 condamnat Radovan Karadžić a un punition de 40 annus de prison por li Genocide de Srebrenica in li annu 1995.

Malgré su rol in li crimines del guerre Radovan Karadžić inter mult serbes quam national heróe.




#Article 697: Norbert Hofer (125 words)


Norbert Hofer es un politico de Austria. Il nascet li 2-im de marte 1971 in Vorau e esset li candidate del dextri Partise del Libertá de Austria por li Electiones Presidential de Austria 2016. Hofer devenit li 18-im de decembre 2017 li ministre por trafic, inovation e tecnologie de Austria in li guvernament de Sebastian Kurz,

Norbert Hofer adultijat in Pinkfeld. Il fat su abitur in Eisenstadt. Hofer es studiat ingeniero por aviation-tecnica. Il laborat quam sistema-ingeniero che li linie de aviation Lauda Air.

In li annu 2003 Hofer precipat con un paraglider. Pro ti accidente Hofer have un íncomplet paralise del section traversal.

Norbert Hofer es maritat e have quar infantes.

Hofer fa su political carriera quam membre del Partise del Libertá de Austria.




#Article 698: Nagorno-Karabakh (210 words)


Nagorno-Karabakh es un region in li Caucás quel es disputat inter Armenia e Azerbaidjan. In li septembre 1991 li region ha declarat se quam Republica Nagorni-Karabakh quam un índependent state, ma it ne es internationalmen aconosset.

Li Republica Nagorno-Karabakh have 134.800 habitantes e un area de 11.458 quadrat-kilometres. Li cité capital de Nagorno-Karabakh es Stepanakert.

Li region apartenet durant li era del Soviet-Union al Socialist Soviet Republica Azerbaidjan, ma es habitat de armenianes. Durant li cade del Soviet-Union li habitantes de Nagorno-Karabakh volet devenir un parte de Armenia. Con li auxilie del Republica Armenia it declarat li septembre 1991 li índependentie. Li consequentie esset un guerre inter Armenia e Azerbaidjan. quel Armenia ganiat per li auxilie de Russia.

Li Republica Nagorno-Karabakh have tre strett relationes con Armenia. Li armé de Armenia protecte li land e it usa li valuta de Armenia. Azerbaidjan egarda Nagorno-Karabakh e li territorias circum it (nu controlat del quasi-índependent Republica de Artsakh) quam parte de su territorie. Li Principies de Madrid es un del possibil solutiones por li conflicte inter li du states.

Li max popular sport de Nagorni-Karabakh es football. Un National selection de Nagorni-Karabakh de football esset fundat in li annu 2012 e desde li annu 2009 esset fundat li Football liga de Nagorni-Karabakh.




#Article 699: Stepanakert (128 words)


Stepanakert es li cité capital del Nagorni-Karabakh in li Caucás. Li cité es situat in li sud-west del region Nagorni-Karabakh.

Li cité havet in li annu 2005 49.986 habitantes e un area 29,12 quadrat-kilometres. 

In li medievie li cité havet li nómine Vararakn. In li annu 1847 recivet li nómine Xankəndi. 1917 esset fundat li hodial cité Stepanakert per li soviet comunistes. It es nóminat secun li armenian comunist Stepan Shaumyan. In li annu 1923 devenit Stepanakert li cité capital del autonom region Nagorni-Karabakh intre li Socialist Soviet Republica Azerbaidjan. Dese li annu 1991 Stepanakert es li cité capital del Republica Nagorni-Karabakh e sede de su statal institutiones.

Hodie Stepanakert es li sede de pluri universitás e in li annu 2011 esset re-apartet li international aero-portu del cité.




#Article 700: Johanna Mikl-Leitner (174 words)


Johanna Mikl-Leitner es un feminin politico de Austria. Ella nascet li 9-im de februar 1964 in Hollabrunn e es desde li 21-im de april 2011 ministre por interni aferes de Austria in li guvernament de Werner Faymann. Johanna Mikl-Leitner es membre del conservativ Austrian Popul Partise.

Johanna Mikl-Leitner adultijat e eat in li scola in Großharras. Ella finit li scola con li abitur in li annu 1983. Johanna Mikl-Leitner studiat pedagoica del economie in Vienna.

Pos su studies ella laborat quam instructora in un scola de comercie in Vienna inter 1983 e 1990. In li annu 1990 ella comensat laborar quam consiliero por interprenses. In li annu 1993 Johanna Mikl-Leitner devenit vice-presidente del edition Signum-Verlag. In li annu 1995 ella devenit chef del marketing del Austrian Popul Partise in Infra Austria. 

Johanna Mikl-Leitner es maritat e have du filias.

Johanna Mikl-Leitner fat su political cariera quam membre del Austrian Popul Partise

Johanna Mikl-Leitner esset un del important politicos por cluder li frontieras por refugitores e illegal migrantes in li 2016 in li Europan Union.




#Article 701: Autonom Region Kurdistan (153 words)


Li Autonom Region Kurdistan es li sol autonom region del Irak. It es situat in li nord del land. Li Autonom Region Kurdistan consiste ex li quar guvernias Duhok, Erbil, Sulaymaniya e Halabja. Li national gruppe del kurdes domina li region. Desde li annu 1992 li region es in facte autonom.

Li cité capital del Autonom Region Kurdistan es Erbil. On estima que li region have in li annu 2015 5,5 milliones habitantes. It have un area de 78.736 quadrat-kilometres, ma to include anc disputat territories.

Li Autonom Region Kurdistan es in li guerre con li Islamic State e it es militarimen suportat del landes de West-Europa e del Unit States de America. Li 25-im de septembre 2017 li Autonom Region Kurdistan votat in un referendum pri li índependentie in quel 92 percentes del habitantes votat por li índependentie. Li central guvernament de Irak e li vicin states refusa li índependentie del region.




#Article 702: Vinnytsia (101 words)


Vinnytsia (ucrainian:  Ві́нниця) es un cité in Ucraina. It es situat in li sud-west del land e es li cité capital del Oblast Vinnytsia. Vinnytsia es situat al rive del fluvie Sud-Bug.

Li cité have 372,484 (2015) habitantes e un area de 5.066 quadrat-kilometres.

Vinnytsia esset fundat in li annu 1363. Til li annu 1793 it esset parte del Polonesi-Lituanian Union. In li era del Soviet-Union Vinnytsia esset un important base del aer-armé. Hodie Vinnystia es un industrial centre e anc li chef-quartere del Aer-Armé de Ucraina.

Hodie li cité es politicalmen li base de suporte del ukrainian presidente Petro Poroshenko.




#Article 703: Socialdemocrates de Montenegro (255 words)


Li Socialdemocrates de Montenegro (montenegrian: Socialdemokrate Crne Gore) es un political partise de Montenegro. It esset fundat de ex-membres del Socialdemocratic Partise de Montenegro li 31-im de julí 2015. Li fundator e presidente del partise es Ivan Brajović. 

Li partise Socialdemocrates de Montenegro essset fundat li 31-im julí 2015 de Ivan Brajović. Ivan Brajović esset vice-presidente del Socialdemocratic Partise de Montenegro e il candidat sin successe por li oficie de ti partise contra Ranko Krivokapić. Ivan Brajović forlassat pos su defete li Socialdemocratic Partise de Montenegro e fundat li partise Socialdemocrates de Montenegro. Ivan Brajović e altris esset contra li decision de Ranko Krivokapić abandonar li coalition con li Democratic Partise de Socialistes.

Pos su fundation li Socialdemocrates de Montenegro ineat in un coalition con li Democratic Partise de Socialistes e substituet li Socialdemocratic Partise de Montenegro in li coalition. Ivan Brajović quam ministre por trafic e Vujica Lazović quam ministre por li telecomuncation e li societé de information es membres del guvernament e con  Mićo Orlandić e Damir Šehović li Socialdemocrates de Montenegro have du membres in li national parlament.

Li unesim congress del partise evenit li 31-im de januar 2016 e Ivan Brajović esset electet quam presidente del Socialdemocrates de Montenegro.

In li local electiones de Tivat li 17-im de april 2016 li Socialdemocrates de Montenegro candidat por li unesim vez e devenit duesim max grand partise in li consilie municipal con quar mandates e 10,4 percentes.

In li parlamentari electiones 2016 li Socialdemocrates de Montenegro recevit 3,26 percentes e ganiat 2 mandates.




#Article 704: Alberta (130 words)


Alberta es un provincia in li sud-west de Canada. Li provincia es nominat secun  Louise Caroline Alberta, Ducessa de Argyll, qui esset un filia de reyessa Victoria. 

Li provincia have 3.645.257 (2011) habitantes e un area de 661.848 quadrat-kilometres. Li oficial abreviation por Alberta es AB.

Li cité capital de Alberta es Edmonton e li max grand cité es Calgary, benque li du cités have un tam proxim grandore e population que ili es videt presc quam gemelles con quelc micri diferenties: Edmonton con plu mult servicies guvernamental e educational e plu mult parlatores de francesi, Calgary con plu labor in li industrie petroleari e un spíritu plu interprensori vers li aferes. Li oficial lingue es anglesi.

Alberta devenit li 1-im de september 1905 um membre del confederation de Canada.




#Article 705: Irmgard Griss (133 words)


Irmgard Griss  es un jurista e feminin politico de Austria. Ella nascet li 13-im de octobre 1946 quam Irmgard Reiterer in Deutschlandsberg e esset inter 2007 e 2011 presidente del Suprem Tribunale de Austria. In li annu 2016 ella canidat quam índependent candidata in li electiones presidential de Austria 2016 e ella recivet 18,5 percentes.

Irmgrad Griss finit li scola in li annu 1965 in Graz. Inter 1966 e 1970 ella studiat jurisprudentie in Graz. Inter 1969 e 1974 ella laborat quam líber laborera por li Austrian Television in Graz. In li annu 1970 Griss fat su doctoratu. In li annu 1974/1975 ella studiat in li Harvard Law School in li Unit States de America.

Desde li annu 1986 Irmgard Griss es maritat in duesim maritage con li avocate Gunter Griss de Graz. 




#Article 706: Victoria (British Colombia) (109 words)


Victoria es un cité in Canada. It es situat in li west del land e it es li cité capital del provincia British Colombia. Victoria es situat in li sud del insul Vancouver Island al Pacific Ocean. Li cité es nominat secun Reyessa Victoria del Reyatu Unit.

It have 80.017 (2011) habitantes e un area de 19,68 quadrat-kilometres.

Victoria esset fundat in li annu 1843 quam comercial posto del firma Hudson’s Bay Company. Sub li nómine Fort Victoria li cité devenit li centre del comercie con pelisses in li region. In li annu 1963 li hodial universitá esset fundat.

In li 1994 evenit li Commonwealth Ludes in li cité.




#Article 707: Erbil (152 words)


Erbil, oficial Hewlêr, es un cité in Irak. Erbil es li nord de Irak e es li cité capital del Autonom Region Kurdistan. It es anc li cité capital del Guvernia Erbil e li economic e comercial centre del Autonom Region Kurdistan.

Li cité have circa 1,4 milliones (2014) habitantes e es situat sur un altore de 420 metres.

Ja in triesim millenie ante cristo li cité esset mentionat quam Urbilum in li alt cultura de Sumeres. Li assirianes nominat li cité Arbail. Hodie anc mult refugitores de altri partes del Irak habita in Erbil.  In li annu 1992 esset electet li unesim autonom parlament del kurdes in Irak in Erbil. Desde li annu 2005 li parlament del Autonom Region Kurdistan labora in Erbil.

Hodie anc mult states have diplomatic representationes in Erbil pro que in contrarie al altri partes de Irak li situation de securitá es plu bon in li cité.




#Article 708: Pashtunes (106 words)


Pashtunes es un national gruppe in Central-Asia e Sud-Asia. It hay circa 50 milliones pashtunes sur li munde. In Pakistan habita circa 30 milliones Pashtunes e in Afghanistan 13 milliones. To significa que circa 42 percentes del habitantes de Afghanistan es pashtunes.

Li lingue de ti national gruppe es Pashto. It apartene al ost-iranian lingues. Secun li religion li grand majoritá de Pashtunes es sunit musulmanes. Li societá de pashtunes es organisat in tribes. Li tradional leges e regules de conduida es codificat in li pasthunvali-ovre.

Li radical-islamist talibanes esset fundat in li territorias de pashtunes e li membres de ti terrorist-gruppe es ante omnicos pashtunes.




#Article 709: Dundee (116 words)


Dundee (scot lingue: Dùn Dèagh) es un cité in Scotia. It es situat al ost-costa del land. Dundee es situat al nord rive del fluvie Tay.

Li cité have 148.260 (2014) e un area de 67 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes it es li quaresim max grand cité de Scotia.

Dundee recivet in li annu 1191 li jures de un cité. Tradionalmen Dundee esset un centre de pisces-caption e del pisc-industrie. In li 19-im secul it devenit un centre del textile-industrie. 

Li football-clubes Dundee United e FC Dundee, quel lude in li Scotish Premiership, have su hem in li cité. Anc li hockey sur gazon-club Grove Menzieshill Hockey Club have su hem in li cité.




#Article 710: Nov-Fundland e Labrador (117 words)


Nov-Fundland e Labrador es un provincia in li ost de Canada al costa del Atlántic Ocean. Til li annu 1949 it havet li nómine Nov-Funland quel esset un propri dominion e devenit un parte de Canada in li annu 1949. It consiste ex li insul Nov-Fundland e li nord-ost parte del peninsul Labrador.

Li provincia have 514.536 (2011) habitantes e un area de 404.517 quadrat-kilometres. Li oficial abreviation por Nov-Fundland e Labrador  es NL.

Li cité capital de Nov-Fundland e Labrador e li max grand cité es Saint John's. Li oficial lingue es anglesi.

Inter 1907 e 1934 Nov-Fundland esset un propri dominion. In li annu 31-im marte 1949 Nov-Fundland devenit un membre del confederation de Canada.




#Article 711: Nov-Fundland (118 words)


Nov-Fundland es un insul avan li nord-ost costa de Canada. It apartene desde li annu 1949 a Canada e esset antey un propri dominion del Reyatu Unit. Hodie Nov-Fundland es parte del province Nov-Fundland e Labrador.

Li cité capital de Nov-Fundland es St. John's. Li insul have 479.105 (2006) habitantes e un area de 108.860 quadrat-kilometres. 

Desde li annu 1713 Nov-Funland apartenet al Reyatu Unit. Inter 1907 e 1934 Nov-Fundland esset un propri dominion del Reyatu Unit. In li 1949 Nov-Fundland devenit un provincia de Canada.

Traditionalmen li pisc-caption esset li base del economie del insul. Por un long témpore Nov-Fundland esset del max povri regiones de Canada, ma to changeat desde on decovrit petroleo in li provincia.




#Article 712: Die del matre (147 words)


Li Die del matre es un festa-die in li occidental munde por honorar matres e li matrinitá. It es festat desde li fine del Unesim Guerre Mundal e origina del Unit States de America.

Li modern fundatora del Die del matre es li US-american fémina Anna Marie Jarvis qui etablisset un celebration por matres in li annu 1907 in Grafton. Per un decision del parlament del Unit States de America in li annu 1914 li Die del matre esset etablisset quam festa-die li duesim soledí in li mensu may.

Desde li annu 1917 it esset festat anc in Svissia, desde 1918 in Finland e Norvegia, desde li 1919 in Svedia e desde li annu 1923 in Germania e desde li annu 1924 in Austria.

Un del customes del Die del matre es que li infantes da al matre quelc litt donationes quam flores, chocolate o self-constructet cose.




#Article 713: Nova Scotia (101 words)


Nova Scotia es un provincia in li ost de Canada al costa del Atlántic Ocean. It consiste ex li peninsul Nova Scotia e li Cap-Breton-Insul.

Li provincia have 921.727 (2011) habitantes e un area de 55.284 quadrat-kilometres. Li oficial abreviation por Nova Scotia es NS.

Li cité capital de Nova Scotia e max grand cité del provincia es Halifax. Li oficial lingue es anglesi.

Tile li annu 1713 Nova Scotia New Brunswick esset un colonia de Francia quam parte de Arcadia e pos to al Reyatu Unit. Nova Scotia devenit li 1-im de julí 1867 un membre del confederation de Canada.




#Article 714: Prince Edward Insul (113 words)


Li Prince Edward Insul es un insul in li Atlantic Ocean al ost-costa de Canada e un provincia de Canada. 

It have 140.204 (2011) habitantes e un area de 5560 quadrat-kilometres. Secun li area it es li max litt provincia de Canada. Li oficial abreviation por li provincia Prince Edward Insul es PE.

Li cité capital del Prince Edward Insul es Charlottetown. Li oficial lingue es anglesi.

Li insul esset un colonia de Francia quam parte de Arcadia. Li insul havet li nómine Île Saint-Jean. Desde li annu 1758 li Prince Edward Insul apartenet al Reyatu Unit. Li Prince Edward Insul devenit li 1-im de julí 1873 un membre del confederation de Canada.




#Article 715: Binali Yıldırım (127 words)


Binali Yıldırım es un politico de Turcia. Il nascet li 20-im de decembre 1955 in Refahiye e esset inter li 22-im de may 2016 e li 9-im de julí 2018 prim-ministre de Turcia. Il es membre del Partise del Justicie e Developament/AKP.

Binali Yıldırım studiat li construction de naves in li Tecnical Universitá de Istanbul. Pos su studies il laborat in li Tecnical Universitá de Istanbul e in warfes. Yıldırım anc laborat in diversi firmas de transporte.

Binali Yıldırım es maritat desde li annu 1975 con Semiha Yıldırım e li cuple have tri infantes Ahmet, Büşra e Erkan.

Binali Yıldırım es un membre del Partise del Justicie e Developament/AKP desde su fundation in li annu 2002. Il es tre proxim del presidente de Turcia Recep Tayyip Erdoğan. 




#Article 716: Gllogoc (112 words)


Gllogoc (serb: Glogovac) es un cité e municipie in Kosovo. It es situat in li centre de Kosovo in li region Drenica e apartene al Districte de Priština. In albanesi li cité have li diferent nómines Gllogoc, Gllogovc e Drenas.

Gllogoc have 58.579 (2011) habitantes e un area de circa 290 quadrat-kilometres.

Li municipie de Gllogoc esset fundat ante li Duesim Guerre Mundal. In li Guerre de Kosovo in li annu 1999 li region de Gllogac esset un centre del Armé por li Liberation del Kosovo] e loc de militari conflictes.

Gllogoc es li hem del football-club KF Feronikeli quel lude in li Raiffeisen Superliga quel es li max football-liga del Kosovo.




#Article 717: Balaton (108 words)


Li Balaton (german: Plattensee) es un lago in Hungaria. It es situat in li west del land. Per un area de 594 quadrat-kilometres li Balaton es li max grand lago in Hungaria e li del max grand lago de Central-Europa.

Li Balaton have un longore de 79 kilometres e un medial largore de 12,7 quadrat-kiloemetres. Li max important cité al rive del Balaton es Veszprém.

Li affluentie del lago es li fluvie Zala. Li maximal profundore del Balaton es 12,5 metres e li medial profundore 3,25 metres.

Li lago es con Budapest li max important e populari destination de turisme e anc un centre de pisciera e vinicultura.




#Article 718: Orlando (Florida) (110 words)


Orlando es un cité in li federal state Florida in li Unit States de America. It es situat in li comtia Orange County in li centre del federal state Florida.

Li cité have 238.300 (2010) habitantes e un area de 261,5 quadrat-kilometres.

Orlando esset fundat li 31-im de julí 1875. Li cité es li sede del Universitá de Central Florida.

Li 12-im de junio 2016 evenit un terror-atacca in li cité in quel 50 homes esset mortat in un musica-club quel esset populari por homosexuales. Li terror-organisation Islamic State pretende li responsibilitá por it.

Li cité es li hem del basketball-club Orlando Magic quel lude in li National Basketball Association.




#Article 719: Pag (113 words)


Pag es un insul de Croatia. It es situat in li Mare adriatic del Mediterraneo. Li insul es situat nord del cité Zadar.

Li insul have un area 284,18 quadrat-kilometres e un longore de  58,25 kilometres. Pag have 8.398 (2011) habitantes.

Li administrativ centre del insul es li cité  Pag. Administrativmen li sud del insul es un parte del Comtia Zadar e li sud del insul apartene al del Comtia Lika-Senj.

Desde li annu 1968 Pag es ligat in li sud per un ponte con li land quel es 301 metres long e 9 metres larg.

Pag es un centre del turisme e anc li agricultura es important por li economie del insul.




#Article 720: Gmund am Tegernsee (104 words)


Gmund am Tegernsee es un municipie in Germania. It es situat in li sud del land in li país federal Bavaria. Gmund am Tegernsee apartene al districte Supra Bavaria e al Subdistricte Miesbach. Li municipie es situat al nordal rive del lago Tegernsee. In Gmund am Tegernsee es anc situat li fonte del fluvie Mangfall.

Li municipie have 5912 (2011) habitantes e un area de 34,41 quadrat-kilometres.

Gmund am Tegernsee portat til li annu 1926 li nómine Ostin. In li annu 1978 li municipie Dürrnbach devenit un parte del municipie Gmund am Tegernsee. In Gmund am Tegernsee es desde li annu 1829 un papere-moline.




#Article 721: Reuf Bajrović (105 words)


Reuf Bajrović es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 13-im de juli 1977 e es desde li 21-im de may li presidente del levul partise Alliantie de Cives.

Reuf Bajrović studiat political scienties in Louisville e finit su studies con un diploma. Il anc have li academic gradu del universitá de Sarajevo por homan jures e del universitá de Bologna por li europan integration.

Reuf Bajrović laborar quam consiliero por li Socialdemocratic Partise de Bosnia e Herzegovina e il esset proxim del presidente del partise Zlatko Lagumdžija e por international fundationes in Bosnia e Herzegovina.

Reuf Bajrović es maritat con Ivana Cvetković-Bajrović.




#Article 722: Rottach-Egern (123 words)


Rottach-Egern (til 1951 Rottach) es un municipie in li sud-ost de Germania. It es situat in li sud del país federal Bavaria. Rottach-Egern apartenet al districte Supra Bavaria e al Subdistricte Miesbach. Li municipie es situat al sudal rive del lago Tegernsee. Rottach-Egern es situat in li Valley de Tegernsee.

Li municipie have 5625 (2014) habitantes e un area de 59,11 quadrat-kilometres.

Rottern esset por li unesimm vez mentionat in un historic documente in li annu 1002 til 1003. In li annu 1818 Rottach devenit un índependent munipcie. Desde li annu 1951 li municipie porta li duplic nómine Rottach-Egern.

Rottach-Egern es anc conosset per li monte Wallberg quel es situat in li territorie del municipie. Rottach-Egern es anc un popular destination de turisme.




#Article 723: Luka Modrić (127 words)


Luka Modrić es un footballero de Croatia. Il nascet li 9-im de septembre 1985 in Zadar (Croatia) e lude desde li annu 2012 por li hispan football-club Real Madrid e desde li annu 2006 por li national football-selection de Croatia.

Luka Modrić es 1,74 metre alt e lude in li atacca e in li central medie-camp.

Desde li 16-im de august 2006 lude Modrić in li national selection de Croatia. Il partiprendet in li championatus mundal 2014 e li europan championatu 2008, 2012 e 2016 . Til nu il ha fat 92 matches por li national football-selection de Croatia e ha fat 11 goles.

Desde li may 2010 Luka Modrić es maritat con Vanja Bosnić. li cuple have un filio (nascet 2010) e un filia (nascet 2013).




#Article 724: Danijel Subašić (114 words)


Danijel Subašić es un footballero de Croatia. Il nascet li 27-im de octobre 1984 in Zadar (Croatia) e lude desde li annu 2012 por li francesi football-club AS Mónaco e desde li annu 2009 por li national football-selection de Croatia.

Danijel Subašić es 1,91 metre alt e lude quam gol-gardero.

Desde li 14-im de novembre 2009 lude Danijel Subašić in li national selection de Croatia. Il partiprendet in li championatus mundal 2014 e li europan championatu 2012 e 2016. In li europan championatu 2012 il ne fat un match, ma esset li gol-gardero in omni matches in li europan championatu 2016.
Til nu il ha fat 23 matches por li national football-selection de Croatia.




#Article 725: Balázs Dzsudzsák (106 words)


Balázs Dzsudzsák es un footballero de Hungaria. Il nascet li 23-im de decembre 1986 in Debrecen (Hungaria) e lude desde li annu 2015 por li turc football-club Bursaspor e desde li annu 2007 por li national football-selection de Hungaria.

Balázs Dzsudzsákes 1,79 metre alt e lude in li atacca.

In li yunesse il ludet por li clubs Nyírlugosi SE, Debreceni Honvéd Olasz Focisuli, Létavértes e Debreceni VSC.

Quam senior:

Desde li 2-im de junio 2007 Dzsudzsák lude in li national selection de Hungaria. Il partiprendet europan championatu 2016. Til nu il ha fat 78 matches por li national football-selection de Hungaria e ha fat 18 goles.




#Article 726: Gábor Király (164 words)


Gábor Király es un footballero de Hungaria. Il nascet li 1-im de april 1976 in Szombathely (Hungaria) e lude desde li annu 2015 por li hungarian football-club Haladás Szombathely e desde li annu 1998 por li national football-selection de Hungaria. Il es li football-lusor de Hungaria con li max mult matches in li national football-selection de Hungaria e con 40 annus li max old lusor qui partiprendet in un europan championatu de football.

Gábor Király es 1,90 metre alt e lude quam gol-gardero.

Desde li annu 1998 Gábor Király lude in li national selection de Hungaria. Li 12-novembre 2015 il fat su 100-im match por li national football-selection de Hungaria. Gábor Király in li europan championatu 2016 quam max old lusor in un tal eveniment con 40 annus.  il ne fat un match, ma esset li gol-gardero in omni matches in li europan championatu 2016. Il ha fat 106 matches por li national football-selection de Hungaria.

Gábor Király es maritat e have du infantes.




#Article 727: Leeds (127 words)


Leeds es un cité in li Reyatu Unit in Anglia in West Yorkshire. Li cité es situat in 310 kilometres nord de London in li region Yorkshire and the Humber. Leeds es situat al rive Aire in li valley del Aire al base del montania Pennines.

Li cité have 474.632 (2011) e un area de 551,72 quadratkilometres.

Leeds esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 730 quam Loidis. In li 19-secul li cité devenit un centre del textile-industrie e del construction de machines. In li annu 1904 li université University of Leeds esset fundat. Grand partes del  cité esset destructet in li Duesim Guerre Mundal.

Li football-club Leeds United quel lude in li Premier League have su hem in li cite




#Article 728: Boris Johnson (293 words)


Boris Johnson con plen nómine Alexander Boris de Pfeffel Johnson es un politico del Conservativ Partise del Reyatu Unit. Il nascet li 19-im de junio 1964 in New York (Unit States de America.Desde li 24-im julí 2019 Boris Johnson es li prim-ministre del Reyatu Unit e desde li 23-im de julí il es presidente del Conservativ Partise. Il esset borgomastro del cité London inter 2008 e 2016. Johnson esset un del max important adherentes por livar li Europan Union in li Plebiscite del Reyatu Unit pri li membritá in li Europan Union in li annu 2016. Pos li victorie del campanie «livar» e li resignation del prim-ministre David Cameron, Johnson si declarat quam candidate por devenir li proxim prim-ministre. Il retraet se del concurse posquam su suportator max prominent, Michael Gove, retraet su apoye e declarat su propri candidatura. Inter 2016 e 2018 Johnson esset ministre por externi aferes in li guvernament de Theresa May. 

Ben Johnson nascet in li Unit States de America e have anc li civitá del Unit States de America. Il esset in li Europan Scola in Bruxelles in li famosi internate por púeres Eton College in Eton. Il studiat Sciente del Antiquitá in Oxford.
 
Pos su studies il comensat laborar quam jurnalist e politico. Inter 1999 e 2005 Johnson esset li editor del consertiv jurnal de novas The Spectator. Johnson esset autor de quelc libres.

In li etá de 23 annus inter 1997 e 2003 il esset maritat con Allegra Mostyn-Owen. Desde li annu 1993 il es maritat con li avocate Marina Wheeler e li cuple have du filios e du filias.

Johnson es conosset por su excentric conduida. Politicalmen il es tre critical contra li Europan Union e promoe li exeada ex li Europan Union sin acorde.




#Article 729: Allensbach (105 words)


Allensbach es un municipie de Germania. It es situat in li sud de Germania e apartene al país federal Baden-Württemberg e apartene al Districte Freiburg. Allensbach es situat al lago Gnadensee quel es un parte del Lago de Konstanz e apartene al Subdistricte Lago de Konstanz.

Li municipie have 7028 (2014) habitantes e un area de 26,54 quadratkilometres.

Allensbach es li sede del Institute por Demoscopie. Al municipie Allensbach apartene li ex-índependent municipies Hegne, Kaltenbrunn e Langenrain e 16 villages. Til li annu 1973 it consistet solmen ex li village Allensbach self.

Allensbach esset mentionat por li unesim vez in li annu 724 quam Alaspach.




#Article 730: Bernhard Lichtenberg (231 words)


Bernhard Lichtenberg (1875 - 1943) esset un prestro catolic german qui resistet contra li regime National Socialist.

Lichtenberg nascet li 3 decembre 1875 a Ohlau in Silesia prussic (nu Oława in Polonia), u su patre esset buticario. Il esset ordinat quam prestro in 1899 e in 1900 misset a Berlin. Quam prestre parocial il esset anc membro activ del Centre-Partise catolic. Ja in 1930 Joseph Goebbels denunciat le. In 1930 il esset nominat quam canonico del catedrale de Santa Hedwig e in 1938 quam prevoste (Dompropst). Pos li Kristallnacht-pogromes de novembre 1938 il comensat pregar publicmen chascun soledí por omni persones, de quocunc confession, persecutet del Nazis. In 1941 il protestat contra li mortation sytematic de malades insanabil e de desvalidates per li euthanasia-programma del regime.

In octobre 1941 il esset denunciat, li 23 octobre arestat del Gestapo e li 22 may 1942 condamnat al cárcere. Li 3 novembre 1943 il esset enviat per tren al concentration-camp Dachau. Durante un halta a Hof, támen, su sanitá, ja debil, se apejorat, e per consequentie il esset admisset al hospitale del borgo, u il morit li 5 novembre.

Li tombe de Bernhard Lichtenberg es in li catedrale de Santa Hedwig a Berlin. Li 23 junio 1996 li pápa Joannes Paulus II le beatificat. Su die memorial es li 5 novembre. Li loc memorial israeli Yad Vashem le ha nominat quam Vertuosi del Nationes.




#Article 731: Lindisfarne (175 words)


Lindisfarne, altrimen Holy Island (Insul Sant), es un insul mareal (to es, separat del chef terra per li mare solmen quande li marea es alt) in li Mare Nord, avan li costa nord-est de Anglia. It apartene al comitá Northumberland. Su superficie es 4 km2 e it have 180 habitantes (2011).

Un monasterat esset fundat sur li insul per li monaco irlandic Santo Aidan ante li fine del annu 634. It devenit un centre important del Cristianisme celtic. Plu tard in li 7. secul Santo Cuthbert esset prior e in 684 il esset consecrat quam episcop de Lindisfarne.

In 875 li monacos fugit del insul por evitar li avanse de un armé danes e ne have revenit. Támen un nov prioria benedictin esset fundat in 1093 e continuat til su supression sub li Rey Henry VIII in 1536. Un restage substantial de su edificies existe ancor.

Hodie li insul es designat quam Area de Bellitá Natural Eminent. Un chossé conese it con li chef terra, e plu de 650 000 personas visita it pro annu.




#Article 732: Kakapo (125 words)


Li kakapo, Strigops habroptilus, es un papagaye non-volant de Nov-Zeland. It es li sol papagaye non-volant del mundo. Kakapos vive sur li suol e ili es grand avies, li mascules mesurant til 60 cm.

Li kakapo havet null defense contra li predatores introductet in Nov-Zeland desde li comense de colonisation per Europanis, tal quam cates, rattes, furettes e hermelines, e it esset dunc presc extintet. In li 1970s on credet que solmen 18 avies masculin hat supervivet. In 1977 támen quelc females esset trovat e un programma de recuperation ha comensat. Omni li kakapos supervivente esset transfertet a tri litt insules quel es conservat liber de predatores. In 2016, pos un seson de reproduction record quel productet 34 yunellos, vi un population de 157 kakapos.




#Article 733: Ely, Cambridgeshire (264 words)


Ely es un cité-catedrale in li comitá Cambridgeshire in li est de Anglia. It es situat in li region de bass terren nominat «the Fens», sur un coline quel es li max alt punctu del Fens e esset un insul avan li drenation del Fens comensat in li 17. secul. Su nómine alude al anguilles (anglesi: eels) quel esset piscat circum li cite. Ely havet 20.256 habitantes in 2011.

Li historia del cite comensa con li fundation de un abatia in 673. Til 1086 it esset, quam li Domesday Book revela, li duesim max ric monastere di Anglia.

In 1083 comensat li construction de un nov eclesia abatial, qual devenit in 1109 li catedrale del nov diocese de Ely, tranchat del diocese de Lincoln. Li prim phase de construction in li stil romanesc, finit in 1140, includet li ancor stant nave, transeptes e portion inferiori del turre west. Li presbiterie e extremitá est esset mult extendet 1234-52 in li stil gotic «tost anglesi».

Li grand capella de Nor Dama (Lady Chapel), separat del edificie principal, esset comensat in 1321 in li stil gotic «decorat». Li annu sequent li turre central del catedrale cadet in ruinas. It esset remplazzat del hodie existent Octagon, apoyat sur li cruciera per ott traves curvat de ligne.

Important projectes de restoration esset executet in li 18. e 19. secules e, max recentemen, de 1986 a 2000.

La population de Ely crescet de un triesim in li prim decennie del 21. secul. Su proximitá a Cambridge e su bon conexion ferrovial con London fa del cité un location residential popular.




#Article 734: Norwich (153 words)


Norwich es un cité del oriente de Anglia. It es li sede administrativ del comtia Norfolk. It have du catedrales, anglican e catolic, e un universitá, li universitá de East Anglia. Su population (2011) es 132 512.

Li Anglo-Saxones fundat li cité inter li 5. e li 7. secul. In li 11. secul Norwich esset, pos London, li duesim max grand cité de Anglia. Un castelle esset constructet tost pos li conquesta Norman de 1066; hodie su turre principal alberga li Norwich Castle Museum. Li construction del catedrale (anglican desde li Reformation) comensat in 1096.

Li grand richesse de Norwich in li medievie esset fundat sur li mercie in lane. Mult bell eclesias esset constructet, notabilmen St Peter Mancroft.

Li catedrale catolic de Santo Joannes li Baptist esset constructet inter 1882 e 1910, designat del fratres George Gilbert Scott Junior e John Oldrid Scott. Li universitá de East Anglia esset fundat in 1963.




#Article 735: Arran (273 words)


Arran es un insul de Scotia, situat in li estuarie del fluvie Clyde (Firth of Clyde). It es con 432km² li settesim max grand insul scotesi. Li population resident esset 4.629 in 2011. Arran apartene al districte administrativ de North Ayrshire.

Li ruptura geologic del Highlands (anglesi: Highland Boundary Fault) passa trans li insul, sectent li, simil quam li chef terra de Scotia, in un nord montanial e un sud con terra agricultural colinosi. Pro to Arran ha esset nominat «Scotia in miniatura», e es considerat quam un paradise por geologes. Li max alt monte es Goat Fell (863,5m).

Arran es habitat continuimen depoy li era neolitic. Vi numerosi tombes neolitic sur li insul, anc menhires e circules de lápides. Desde li 6. secul gente de Irland colonisat li insul e apportat li lingua goidelic, que vat evoluar in un dialecte del scot-gaelic, e lor religion cristan. Plu tard li Vikinges dominat it; li pluparte del nómines de loc es de origine norse. In 1266 finalmen Arran passat del reyatu de Norvegia a to de Scotia.

In li 19. secul li Clearances (vacuationes de cultivatores de litt parcelles de suol) ha obligat mult gente a emigrar. Multes eat a Quebec. Desde ti epoca li dialecte scot-gaelic de Arran eat declinant, til li ultimes qui parlat it quam lingua maternal morit in li 1990s.

Li max grand villages es Lamlash e Brodick al costa est. Un servicie de ferry conexe Brodick con li citá de Ardrossan sur li chef terra. Li turisme es li max important industrie de Arran. Li agricultura es anc significant, e whisky, bir e cosmeticos es fabricat sur li insul.




#Article 736: Philadelphia (115 words)


Philadelphia es un cité in li Unit States de America. It es situat in li ost del land in li federal state Pensilvania. Philadelphia es situat al fluvie Delaware River.

Li cité have 1.526.006 (2010) habitantes e have un area de 369,4 quadrat-kilometres.

Philadelphia es un del max old cité del USA. It esset fundat in li annu 1681. Philadelphia lude un important rol in li historie del USA. Inter 1790 e 1800 it esset li national cité capital del USA. Li Declaration del Índependentie del USA esset proclamat in Philadelphia in li annu 1776.

Li hockey sur glacie- club Philadelphia Flyers quel lude in li National Hockey League have su hem in li cité.




#Article 737: Chac-figuras de Lewis (196 words)


Li chac-figuras de Lewis es un gruppe de chac-figuras del 12-esim secul. Ili esset trovat in 1831 sur Lewis in li Hebrides Exteriori, al nord-west de Scotia. Vi 78 chac-figuras, 14 piones por trictrac e un cintura-fible. Presc omni es sculptet de valrus-ivor, poces de dentes de balena, un materie inferiori al ivor. Quelces have vestigies de tintura rubi.

Ultra li piones, que haven formes geometric, omni li chac-figuras es sculptet in formes human. Li reyes, damas e epíscopes sede sur trones. Li reyes e damas porta un corone, li epíscopes porta un mitre e tenen un baston epíscopal. Li cavalles son cavallieros montat sur plutost litt cavalles. Ili portan un casco e tenen un lanse e un scude. Li turres es guerreros a pede, con casco, gladie e scude. Quelces morde li bord de su scude por representar berserkers.
 
It es credet que li figuras esset fat in Scandinavia. Trondheim, Norvegia ha esset suggestet quam lor loc de origine. Un hipotese es que un mercator portat les por vender les in li citás ric viking del est de Irland, ma devet abandonar les sur Lewis, que esset in ti epoca sub li regne de Norvegia.




#Article 738: Cornwall (239 words)


Cornwall es li comtía al extremitá sud-west de Anglia. It es bornat per li Mare Celtic al nord, li Marstrette Anglesi al sud e li comtía Devon al west. Li fluvie Tamar marca lu max del frontiera inter Cornwall e Devon. Li extremitá west del chef terra de Cornwall, Land's End, es anc li punctu max west del chef terra anglesi. Lizard Point in Cornwall es li punctu max sud del chef terra de Grand-Britania. Li Scilly-insules, 45 km sud-west de Land's End, fa parte del comtiá ceremonial de Cornwall ma have un administration separat. Li insules max sud es li parte max sud de Grand-Britania.

Cornwall have un area de 3.563 km2 e un population de 536.000 (2014, est.). Li cité administrativ es Truro.

Cornesi, un lingue celtic, esset parlat per omni Cornwall til c. 1100. Desde tande it esset poc a poc remplazzat de anglesi, e til 1800 it esset practicmen  extint. It supervive in li nómines de loc, e desde li tost 20esim secul vi un movement por reviver li lingue. Vi nu pluri milles de gente qui comprende alquó del lingue.

Li declina del industries traditional, ante omnicos li miniera del stanno e li pisciera, ha fat de Cornwall un del regiones max povere del Reyatu Unit. Li economía depende nu precipue del turisme. Turistes es atirat per li clima clement, per li plages excellent e per li bellitá del paisage e del old piscator-villages e -citelles.




#Article 739: Havergal Brian (137 words)


Havergal Brian (29 januari 1876, Dresden, Staffordshire – 28 novembre 1972, Shoreham-by-Sea) esset un compositor anglesi. Educat in un familie del laborant-classe, il esset autodidact in li musica.

Brian es ante omnico conosset por su 32 simfonies. Il composit li prim, un simfonie coral nominat li 'gotic', inter 1919 e 1927. It es un del max long simfonies que ha jamá esset componit (c. 1 hora 50 minutes) e on pretende que it besogna plu mult performantes quam quelcunc altri composition musical. It ne esset performat til 1966.

Avan 1954 null de Brians tande deci simfonies hat esset performat, ma in ta annu Adrian Boult directet un radio-performantie del ottesim. Brian composit su ultim duanti simfonias inter 1958 e 1968, dunc in su ottantis e novantis. Registrations comercial del simfonies ha solmen esset fat pos su morte.




#Article 740: Svalbard (104 words)


Svalbard es un archipelago in li nord del Atlántic Ocean. Desde li annu 1925 Norvegia have li plen soveranitá súper li insules. Svalbard consiste ex plu quam 400 insules. Li max grand insul del archipelago es li insul Svalbard.

Li achipelago have 2654 (2016) habitantes. Li max grand cité e centre de administration del archipelago es Longyearbyen.

Svalbard es completmen demilitarisat.

Li archipelago esset por li unesim mentionat li annu 1194. Willem Barents es egardat quam decovritor del archipelago.

Li archepelago esset colonisat pos li annu 1900 pro on descovrit sur li insules mult carbon. Hodie Svalbard es un centre del exploration del arctis.




#Article 741: Thomas Schmidt (Canoist) (171 words)


Thomas Schmidt es un ex-canoist de Germania. Il nascet li 18-im de februar 1976 in Bad Kreuznach. Thomas Schmidt ganiat li aure-medallie in li Olimpic Ludes del Estive 2000 in Sydney in li competition del Singul-Kayak.
 

In li Olimpic Ludes del Estive 2004 in Atina il esset ye li 5-rang in li competition del Singul-Kayak. Thomas Schmidt anc ganiat li aure-medallie in li championatu mundal 2002 e li bronze-medallie in li championatu mundal 2003 in ti competition.

Schmidt ganiat in li annus 1996, 1998 e 2002 li aure-medallie in li championatu europan in li Singul-Kayak. In li annu 2004 il finit su sportal carriera. 

Thomas Schmidt studiat construction de machinas e labora quam ingeniero. Il es maritat e have un filia. Schmidt habita in Augsburg. Il anc laborat quam comentator por li station de television Eurosport.

In li novembre 2008 Schmidt esset electet in commission por slalom del International Federation del Canó-Sport. Il es membre del club Kanu Schwaben Augsburg quel es li departement de canó del sport-club TSV Schwaben Augsburg.




#Article 742: Lofoten Insules (142 words)


Li Lofoten Insules es un archipelago avan li costa de Norvegia. Li archipelago apartene a Norvegia e al provincia Nordland.

Li archipelago consiste ex circa 80 insules. Li max important insules del Lofoten Insules es Austvågøya, Skrova, Gimsøy, Vestvågøy, Flakstadøy, Moskenesøy, Værøy e Røst.

Li nómine Lofoten significa pede del linx. Li archipelago es situat in li Europan Nord Mare. Benque li Lofoten Insules es situat nord del Arctic Circul li clima es moderat pro li callid gulfe fluvie.

Sur li Lofoten Insules habita circa 24.000 habitantes e un area de 1227 quadrat-kilometres.

Sur li Lofoten Insules it hay li du cités Svolvær (4000 habitantes) e Leknes (2715 habitantes) e li villages Kabelvåg (1712),   Stamsund (1400), Sørland (670), Sørvågen(450), Henningsvær (427), Reine (300), Ramberg (270) e Å i Lofoten (100).

Por li economie del insules li turisme e li fisc-captura max important.




#Article 743: Nordkapp (110 words)


Nordkapp es un municipie in li nord de Norvegia. Sur li territoria del municipie es situat li Cap de Nord. It apartene al provincia Finnmark. Li max grand parte del Nordkapp es situat sur li insul Magerøya.

Li sede administrativ del municipie es Honningsvåg. Li municipie Nordkapp have 3279 (2016) habitantes e un area de 925 quadrat-kilometres.

Desde li annu 1999 Magerøya es ligat per li Tunnel de Cap de Nord con land. 

Li municipie consiste ex li cité Honningsvåg e li villages Nordvågen, Kamøyvær, Skarsvåg e Gjesvær sur li insul Magerøya e sur li land Kåfjord.

Li pisc-captation e li turisme es max important por li economie del municipie.




#Article 744: Kirkenes (100 words)


Kirkenes es un cité in Norvegia. It es situat in li nord-ost del land. Kirkenes es li administrativ sede del municipie Sør-Varanger in li ost del rovincia Finnmark. Kirkenes es solmen 10 kilometres distant del frontiera con Russia e circa 35 kilometres distant del frontiera con  Finland.

Li cité have 3444 (2012) habitantes e un area de 2,03 quadrat-kilometres.

Kirkenes esset fundat quam portu por erz e esset un centre de miniera. Li cité esset destructet in li Duesim Guerre Mundal. Desde li annu 1908 Kirkenes es li torn-punctu por li naves del Hurtigruten. Li cité anc have un aer-portu.




#Article 745: Hammerfest (105 words)


Hammerfest es un cité e municipie de Norvegia. It es situat sur li insul Kvaløy in li provincia Finnmark. Til l annu 1998 quande Honningsvåg esset declarat quam un cité Hammerfest esset egardat quam max nord cité del munde.

Hammerfest have 10.494 (2016) habitantes e un area de 849 quadrat-kilometres. Li simbol de Hammerfest es li polari urso.

Li territoria del municipie extende se anc a partes del insules Sørøya e Seiland.

In li annu 1789 Hammerfest recivet li jures de un cité. It esset destructet in li Duesim Guerre Mundal. Li captation de pisces es li max important fonte por li economie del cité.




#Article 746: Tromsø (118 words)


Tromsø es un cité in li nord de Norvegia. It es li administrativ centre del provincia Troms. Li territoria de Tromsø es situat sur pluri insules.

Li cité have 73.776 (2016) e un area de 2.566,3 quadrat-kilometres.

Tromsø es situat nord del Arctic Circul e li centre del exploration e scientie del polar region. Li Arctic Consilie have su sede in li cité.

In li annu 1794 Tromsø recivet li jures de un cité. In li may 1940 li cité esset por un brevi témpor li cité capital de Norvegia durant li Duesim Guerre Mundal.

Li cité es li hem del football-club Tromsø IL quel lude in li Tippeligaen quel es li max alt norvegian liga de football.




#Article 747: Lynne Yelich (116 words)


Lynne Yelich es un feminin politico de Canada. Ella nascet quam Lynne Zdunich li 24-im de marte 1953 in Saskatoon. Yelich esset inter li annus 2000 e 2015 membre del national parlament de Canada por li Conservativ Partise in li electoral districte Blackstrap.

Inter li 30-im de octobre 2008 e li 15-im de julí 2015 ella esset ministra del state in li guvernament de Stephen Harper. Inter li 15-im de julí 2013 e li 4-im de novembre 2015 ella esset li ministra de externi aferes de Canada in li guvernament de Stephen Harper.

Li familie de Yelich origina de Croatia. Lynne Yelich es maritat con Matt Yelich e li cuple have du filias Elaine and Ivana.




#Article 748: Via del Corage (102 words)


Via del Corage (lituanian: Drąsos kelias) es un populist political partise in Lituania. It esset fundat in li 19-im de marte 2012 in Garliava e ganiat in parlamentari electiones de Lituania 2012 sett mandates.

Li partise esset fundat a memorie de Drąsius Kedys qui mortat du pedofiles e esset mortat.  Drąsius Kedys assertet que li mannes hat molestat su filia e que it existe un pedofil retage in Lituania inter politicos, criminardes e oligarches. 
Li nucleo del partise esset li familie de Kedys. Li presidente del partise es li catolic prestro Jonas Varkala. In li electiones 2012 li partise ganiat sett mandates.




#Article 749: Donald Trump (129 words)


Donald Trump es un interprensor e un politico del USA. Il nascet li 14-im de junio 1946 in Queens (New York) e esset li candidate del Republican Partise por li electiones presidential in li annu 2016. Il ganiat li electiones e devenit li presidente del USA desde li 20-im de januar 2017. Il nu sta por un duesim periode presidential contra Joe Biden.

Inter 1977 e 1990 Donald Trump esset maritat con li foto-modelle Ivana Marie Zelníčková. Ex ti maritage origina du filios Donald Trump junior e Erich Trump e un filia Ivanka Trump. Inter 1993 e 1999 Donald Trump esset maritat con li actoressa Maria Maples e ex ti maritage origina li filia Tiffany Trump. Desde li annu 2005 il es maritat con li slovenian foto-modelle Melania Trump.




#Article 750: Marijampolė (103 words)


Marijampolė es un cité in Lituania. It es situat in li sud del land al frontiera con Polonia e es li cité capital del Districte Marijampolė. It apartene al historic region de Suvalkija.

Li cité have 38.345 (2015) e un area de 21 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Marijampolė es li settesim max grand cité de Lituania.

Marijampolė esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 1337 e recivet li statu de un cité in li annu 1420.

Li cité es li hem del football-club Sūduva Marijampolė quel es un del max successosi football clubes de Lituania.




#Article 751: Andrej Plenković (117 words)


Andrej Plenković es un politico de Croatia. Il nascet li 8-im de april 1970 in Zagreb e es desde li 19-im de octobre 2016 prim-ministre de Croatia. Plenković es desde li 17-im de julí de 2016 presidente del Croat Democratic Comunitá.

Andrej Plenković studiat inter 1988 e 1993 jurisprudentie in Zagreb. Inter 1994 e 2002 il laborat quam diplomat in li ministre por externi aferes de Croatia. Inter 2002 e 2005 Plenković esset chef de mission de Croatia che li Europan Union in Bruxelles. Inter li annus 2005 e 2010 il esset vice-ambassador de Croatia in Francia. Inter 2010 e 2011 Plenković esset secretario del state in li croatian ministre por externi aferes por li Europan integration.




#Article 752: Davor Stier (112 words)


Davor Ivo Stier es un politico de Croatia. Il nascet li 6-im de januar in Buenos Aires (Argentina) e es desde li 20-im de octobre 2016 ministre por externi aferes e vice-prim-ministre de Croatia. Stier es membre del partise Croat Democratic Comunitá.

Davor Stier nascet in un familie de croat emigrantes in Buenos Aires quel origina de Sambor. Il studiat political scientie e international aferes e plu tard jurnalisme in al catolic universitá in Buenos Aires.

Stier retornat in li annu 1996 a Croatia e comensat laborar in li ministre por externi aferes de Croatia.

Davor Stier es maritat e have tri infantes.

Davor Stier es membre del partise Croat Democratic Comunitá.




#Article 753: Östersund (102 words)


Östersund es un cité e municipie in Svedia. It es situat in li provincia Jämtlands län in li historic provincia Jämtland in li centre de Svedia. Östersund es situat al lago Storsjön.

Li cité have 49.806 (2015) habitantes e un area de 34,84 quadratkilometres.

Östersund esset fundat in li 17-im secul e recivet li jure de un cité in li annu 1786. In li annu 1810 Östersund devenit li administrativ centre e cité de residentie del provincia Jämtland. Östersund es un centre del ligne industrie.

Östersund es un centre del sport hivernal. In Östersund ja evenit duvez li championatu mundal de biatlon.




#Article 754: Alexander Van der Bellen (107 words)


Alexander Van der Bellen es un politico de Austria. Il nascet li 18-im de januar 1944 in Vienna e es desde li annu 2017 presidente de Austria. Il es membre e inter 1997 e 2008 mem presidente del Verdi Partise de Austria.

Alexander Van der Bellen studiat economie in Innsbruck. Il fat su doctoratu e habitilation e devenit professor de economie in Vienna inter 1980 e 1999.

Alexander Van der Bellen es duvez maritat. Il maritat su duesim marita Doris Schmidauer.

Alexander Van der Bellen esset til li fine de 1980s membre del Socialdemocratic Partise de Austria, pos to il devenit membre del Verdi Partise de Austria.




#Article 755: António Guterres (102 words)


António Manuel de Oliveira Guterres es un politico de Portugal. Il nascet li 30-im de april 1949 in Santos-o-Velho (Lisboa) e es desde 1-im de januar 2017 li general-secretario del Organisation del Unit Nationes. Guterres es membre del Socialist Partise de Portugal.

António Guterres studiat electro-tecnica in Lisboa. Pos su studies il comensat in li annu 1972 laborar in li universitá.

António Guterres es maritat por li duesim vez. Su duesim marita es desde li april 2001 Catarina Marques de Almeida Vaz Pinto e li cuple have du infantes. Su unesim marita Luísa Amelia Guimarães e Melo morit in li annu 1998.




#Article 756: Kamil Stoch (105 words)


Kamil Wiktor Stoch es un sportist de ski-saltation de Polonia. Il nascet li 25-im de may 1985 in Zakopane e ganiat li german-austrian Quar Salteriás Torney de ski saltation 2016/17 e 2017/18.

Il es activ quam ski-saltator por li sport-club WKS Zakopane. Desde li annu 2004 Kamil Stoch es activ in li Bocale Mundal de Ski-Saltation de desde li annu 2000 il es membre del national selection de ski-saltation de Polonia.

Kamil Stoch finit li gimnasium in Zakopane. Il studiat physical education in Kraków. Kamil Stoch es 173 centimetres alt e pondera 52 kilogrammes. Desde li 7-im de august 2010 il maritat con Ewa Bilan.




#Article 757: Zakopane (118 words)


Zakopane es un cité in Polonia. It es situat in li sud del land al frontiera con Slovacia e apartene Woiwodia Litt Polonia in un valley del montania Alt Tatra. Zakopane es un famosi loc del sport hivernal. It es li max alt e li max sud cité de Polonia.

Zakopane have 27.490 (2015) habitantes e un area de 84,35 quadratkilometres.

Li cité esset mentionat por li unesim vez in li 17-im secul con li nómine Zakopisko. Zakopane devenit plu conosset in li 19-im secul. Hodie it es un destination de turisme e loc por li sport hivernal. Zakopane es sovente nominat quam cité capital de hiverne de Polonia.

Zakopane es li centre del sport hivernal de Polonia.




#Article 758: Martinica (129 words)


Martinica (francesi: Martinique) es un insul in li Caribica quel apartena a Francia. Martinica have li statu de un Tranoceanic Département de Francia e it es anc un region de Francia. Li insul es parte del Litt Antilles.

Martinica have un area de 1.128 quadratkilometres e 385.551 (2013) habitantes. Li cité capital de Martinica es Fort-de-France.

Li insul es desde li annu 1635 un parte de Francia. Li clima de Martinica es tropic. Martinica es situat circa 450 kilometres distant del costa del Sud-America.

Martinica es parte del Europan Union e have li Euro quam valuta.

Martinica es dividet administrativmen in quar départementes. Quam institutiones li insul have un Consilie del Region e un Consilie general del Département. Li guvernament central es representat sur li insul tra un prefecte.




#Article 759: Antonio Tajani (106 words)


Antonio Tajani es un politico de Italia. Il nascet li 4-im de august 1953 in Roma e es desde li 17-im de januar 2017 presidete del Europan Parlament. Tajani es membre del conservativ partise Forza Italia.

Tajani studiat jurisprudentie in Roma e laborat quam jurnalist. In li annu 1982 il esset redactor del jurnal Il Settimale e 1983 del jurnal Il Giornale. 

Politcalmen il es proxim del ex-prim-ministre de Italia Silvio Berlusconi.

Antonio Tajani es maritat e have du infantes.

Tajani esset sub li fundatores del conservativ partise Forza Italia. Il esset li portparol del presse por li chef del partise Silvio Berlusconi e su guvernament.




#Article 760: Devlet Bahçeli (103 words)


Devlet Bahçeli es un politico de Turcia. Il nascet li 1-im de januar 1948 in Osmaniye e es li presidente del nationalist partise Partei del Nationalist Action.

Devlet Bahçeli finit li scola in Istanbul e studiat economie in Ankara. Il fat su doctoratu anc in li Gazi Universitá de Ankara. Bahçeli laborat quam docente de economie in li Gazi Universitá de Ankara til li 1987. In 1987 Bahçeli devenit un professional politico.

Devlet Bahçeli ne es maritat e ne have infantes.

Hodie Devlet Bahçeli ha devenit un alliate de presidente Recep Tayyip Erdoğan por changear li constitution de Turcia in un sistema presidential.




#Article 761: Pafos (114 words)


Pafos, anc scrit Paphos, grec: Πάφος, turc: Baf o Gazipaf es un cité sur Cypria.  It es situat in li sud-west del insul in li republica Cypria. Pafos es un portu-cité e in li annu 2017 Pafos es li Cultural capital de Europa juntmen con Aarhus.

Li cité have 32'892 (2011) habitantes.

Pafos esset fundat in li 4-im secul ante Cristo. Secun li grec mitologie Afrodite, li deessa del amore, nascet in Pafos. In li antiquitá du partes del cité Nov Pafos e Old Pafos es habitat. Li modern cité hodie es situat in Nov Paros.

Hodie li cité es un destination de turisme. On trova mult archeologic monumentes sur li territoria del cité.




#Article 762: Rumen Radev (118 words)


Rumen Georgiev Radev es un politico e generale de Bulgaria. Il nascet li 18-im de junio 1963 in Dimitrovgrad e es desde li 22-im de januar 2017 presidente de Bulgaria.

Radev finit li matematica-scola in Haskovo in li annu 1982. Il devenit professional oficero del armé de Bulgaria. In li annu 2007 Radev atinget li rang del generale del aerial truppe. Inter 2014 e 2016 il esset commandante del aerial truppe de Bulgaria

Radev es maritat in duesim maritage con Desislava Gencheva. Ex su unesim maritage con Ginka Radeva il have du un filia e un filio.

Rumen Radev ne es membre de un political partise. 

Politicalmen Radev es un adherente de strett relationes inter Bulgaria e Russia.




#Article 763: Christian Kern (129 words)


Christian Kern es un gerereo e politico de Austria. Il nascet li 4-im de januar 1966 in Vienna e es desde li 17-de may 2016 prim-ministre de Austria e desde li 25-im de junio 2016 presidente del Socialdemocratic Partise de Austria.

Christian Kern studiat publicistica e li scientie de comunication in Vienna. In li annu 1989 il comensat laboror quam jurnalist por economie. Inter 1991 e 1997 Kern laborat in li oficie del prim-ministre de Austria de Franz Vranitzky.

In li annu 1997 il comensat laboror in statal firmas in li sector de energie. In li annu 2010 il laborat in li presidentie del federal ferrovia de Austria.

Christian Kern esset duvez maritat e have tri filios e un filia.

Christian Kern es membre del Socialdemocratic Partise de Austria.




#Article 764: Loch Lomond (108 words)


Li Loch Lomond (scot-gallesi: Loch Laomainn) es un lago in Scotia. It es situat 23 kilometres nord-west de Glasgow. Desde li annu 2002 Loch Lomond es un parte del National Parc Loch Lomond and the Trossachs. Loch Lomind es egardat quam li max bell lago de Scotia.

Li lago have un area de 71 quadrat-kilometres e un longore de 39 kilometres e un largore de 8 kilometres. Li maximal profundore es 190 metres e li minimal profundore e li medial profundore 37 metres.

Li Loch Lomond have inter 30 e 60 insules. Tri de ti insules es habitat: Inchmurrin (13 habitantes), Inchtavannach (3 habitantes) e Inchfad (2 habitantes). 




#Article 765: Clermont-Ferrand (117 words)


Clermont-Ferrand es un cité in Francia. It es situat in li centre del país e it es li cité capital del Département Puy-de-Dôme e del region Auvergne-Rhône-Alpes. Clermont-Ferrand es situat in li proximitá del extintet vulcan Puy de Dôme in li montania Massive Central.

Li cité have 141.463 (2013) habitantes e un area de 42,67 quadrat-kilometres.

Li cité es mentionat ja in li era del Roman Imperia. Desde li 4-im secul pos Cristo Clermont-Ferrand es sede de un episcopatu. In li 1630 li rey Louis XII de Francia decidet que Clermont es unit con li cité Ferrand. Til li annu 2016 Clermont-Ferrand esset li capitale del region [Auvergne es esset li sede del concilie del region Auvergne.




#Article 766: Puy de Dôme (117 words)


Li Puy de Dôme es un extintet vulcan in Francia. Li Puy de Dôme have un altore de 1465 metres e es situat in li centre de Francia in li montania Massive Central. It es situat in un dustantie de 15 kilometres del cité Clermont-Ferrand. 

Li Puy de Dôme es un parte del caten Chaîne des Puys de quel max alt vulcan it es.

Li Puy de Dôme es un pupulari ascension de Tour de France, inter 1952-1988 finit 13 Etappes sur li montania.

In li era del celtes e del Roman Imperia li Puy de Dôme esset un sant loc. Desde li annu 1905 it hay un ferrovia de rote dentat til li sómmite del vulcan.




#Article 767: Jüri Ratas (113 words)


Jüri Ratas es un politico de Estonia. Il nascet li 2-im de julí 1978 in Tallinn e esset inter li 23-im de novembre 2016 e li 25-im de januar 2021 prim-ministre de Estonia. Ratas es presidente del Partise de Estonian Centre desde li 5-im de novembre 2016.

Jüri Ratas studiat al economic facultá del Tecnical Universitá Tallinn e jurisprudentie in Tartu. Pos li studies il laborat in diversi firmas in li privat economie.

Ratas es presidente del Estonian Union del Basketball.

Jüri Ratas es maritat con Karin Ratas e li cuple have du filios e un filia. Jüri Ratas es li filio del politico e activiste por li protection del circumité Rein Ratas.




#Article 768: Rex Tillerson (101 words)


Rex Tillerson es un politico e interprendero del USA. Il nascet li 23-im de marte 1952 in Wichita Falls, Texas e esset inter li 1-im de februar 2017 i 31-im de marte 2018 ministre de externi aferes in li guvernament del presidente Donald Trump. Tillerson es membre del Republican Partise.

Tillerson studiat ingeniero de construction in Austin. Pos li studies il laborat quam ingeniero in li petroleo-interprense  ExxonMobil.

Rex Tillerson have economic relationes con Russia e su presidente Vladimir Putin.

Tillerson es maritat con Renda St. Clair e li cuple have quar infantes. Tillerson e su familie habita in Irving, Texas.




#Article 769: Kerguelen (134 words)


Kerguelen es un subarctic archipelago in li sud del Indian Ocean. It apartene a Francia e es administrativmen un parte del Francesi Antarctic Territories. Kerguelen es un tre isolat archipelago. It es situat 1261 kilometres sud-ost del Insules de Crozet e 422 nordwest del australian territories Insules de Heard e McDonald.

Li archipelago consiste de circa 400 insules. 

Li insules esset decovrit de Yves Joseph de Kerguelen de Trémarec in li 18-im nómine e porta su nómine. Kerguelen ne have permanent habitantes. In li estive habita circa 120 scientistes ta e in li hiverne 60. Li max grand loc es li scientific station Port-aux-Français.

Kerguelen have un area de 7215 quadrat-kilometres. Li insules es montanosi e es de un vulcanic origine. Li max alt mont de Kerguelen es li Mont Ross con 1850 metres. 




#Article 770: Hispan (158 words)


Hispan o castillan es un romanic lingue parlat in Europa e in li munde.

Hispan originat quam un dialecte del latin in li loce inter Cantabria, Burgos, Soria e li provincia de Rioja de Hispania nord. De ta, su usu extendet gradualmen in li Reyatu de Castilia, u it evoluet e devenit li lingue principal del governament e comercie. Plu tard, it esset portat a America e altri partes del munde per exploratores e colonistes de Hispania.

It es li lingue nativ de inter 322 e 400 million persones, essent li hispan li lingue romanic plus parlat. Li quantitá de parlatores de hispan (quam lingue nativ o duesim lingue) es 500 million. It es li quaresim lingue plu parlat in li munde.

Hispan es un del six lingues oficial del Nationes Unit. It es li lingue du plus parlat in li Unit States de America. In comercie, litteratura, filmes, television e musica, hispan cresce rapidmen in li munde.




#Article 771: Ceuta (118 words)


Ceuta es un cité al nordafrican coste quel apartene a Hispania. Ti hispan exclave es situat al punta de un peninsul al west coste de Marocco. Ceuta have un frontiera con Marocco.

Ceuta have 84.519 (2016) habitantes e un area de 18,5 quadratkilometres.

Li exclave apartene al Europan Union, ma ni al NATO ni al territorie de doane del Europan Union. Ceuta esset desde li 15-im de secul in li possession de Portugal e plu tard a Hispania. It restat anc pos li índependentie del Marocco un paerte de Hispania. Desde li annu 1995 Ceuta e Melilla have un statu quam special cités.

Ceuta es li scope de mult illegal inmigrantes de Africa por atinger li Europan Union.




#Article 772: Saša Janković (119 words)


Saša Janković, serb scrit Саша Јанковић, es un avocate e politico de Serbia. Il nascet li 24-im de april 1970 in Loznica e esset national ombudsmann de Serbia inter 2007 e 2017. Il esset un índependent candidate por in electiones presidential de Serbia 2017 e finit con 16,27 percentes ye li duesim rang.

Saša Janković studiat jurisprudentie in Beograd e finit in li annu 2006 un studie de political scientie. Inter 1994 e 1997 in laborat in li nova agentura Beta News Agency. Inter li annus 2000 e 2003 Janković laborat in li ministerie de sport del Federal Republica Yugoslavia e pos to il esset jural consiliero del Union Serbia e Montenegro che li Organisation por Securitá e Cooperation.




#Article 773: Nebojša Stefanović (100 words)


Nebojša Stefanović es un politico de Serbia. Il nascet li 20-im de novembre 1976 in Beograd e es desde li annu 2014 ministre por interni aferes de Serbia. Stefanović es membre del Serb Progressiv Partise e esset inter li annu 2012 e 2014 presidente del parlament de Serbia.

Nebojša Stefanović studirat al facultá por comercie in Beograd e fat su doctoratu in economie. Il laborat in quelc privat firmas in li sector de marketing. 

Nebojša Stefanović es maritat con Ana Stefanović e li cuple have un filia Nina.

Til li annu 2008 Nebojša Stefanović esset membre del Serb Radical Partise.




#Article 774: Geert Wilders (105 words)


Geert Wilders es un politico de Nederland. Il nascet li 6-im de septembre 1963 in Venlo in li Provincia Limburg e es li presidente e fundator del populist Partise por li Libertá. Wilders es tre criticaci contra li religion del islam quel il egarda quam un terrorist ideologie.

Pos li scole Wilders laborat in un firma de assecurantie. Wilders comensat studiat jurisprudentie. Il laborat in institutiones del ministre por sanitá, beneficentie e sport. Inter 1990 e 1998 il laborat por li parlamentari fraction del dextri-liberal Popul Partise por Libertá e Democratie. 

Desde li 1-im julí 1992 Wilders es maritat con li hungarian diplomata Krisztina Marfai.




#Article 775: Bad Kissingen (103 words)


Bad Kissingen es un cité in Bavaria. It es situat in li nord-ost del país federal Bavaria e apartene al districte Infra Franconia. Bad Kissingen es li administrativ centre del Subdistricte Bad Kissingen. Li fluvie Franconian Saale flue tra li cité.

Li cité have 21.696 (2015) habitantes e un area de 69,93 quadrat-kilometres.

Bad Kissingen es un station de cura. Bad Kissingen es mentionat in un historic document por li unesim vez in li annu 801.

In Bad Kissingen esset apertet li unesim loc de golf in Bavaria in li annu 1911. Li cité es li hem del hockey sur glacie-club Kissinger Wölfe.




#Article 776: Policie (Germania) (246 words)


Li comende de Policie de Germania es li Mantaner de inneren securíta in Germania. Por li German policie es commiser li Federal States.

In li annu 1878 de policistes recivet (in li Reichsjustizgesetze) li juve penal action sondar. In li annus til 1903 sol Mannes esset Policistes. In li annu 1903 li unesím Fémina ingageat.

Li prussia ministre de innen inventet li Leitspruch: Li Policie - Tui Amico e surcursor in li annu 1926. Un important evolution por li policie-jure esset li Preußische Polizeiverwaltungsgesetz (PrPVG) de 1-im Junio 1931.

In Februar 1933 Hermann Göring postat un Hilfspolizei(Auxilie-policie). 
Li policie esset sub devidet in:

In li DDR li Policie esset tre militari. Li DDR have de Volkspolizei e li Grenzpolizei. At li duesím October 1990 li Volkspolizei esset abolit.

In li BRD li Policie esset organisat de Federal States. Nov esset li Bahnpolizei e li Betriebssicherungsdienst de German Bundespost. 

Li German Policie have tre taches:

Li Vollzugdienst-Policistes es sub devide in:

Li state Germania have anc self Policies:

Li federal states have Policies:

Automobiles de policie es li Audi A6, li Audi A8, li BMW 3er, li BMW 5er, li BMW X1, li BMW X3, li Ford Mondeo, li Mercedes-Benz B-Klasse, li Mercedes-Benz C-Klasse, li Mercedes-Benz E-Klasse, li Mercedes-Benz S-Klasse, li Mercedes-Benz Vito, li Opel Astra, li Opel Insignia, li Opel Vectra, li Opel Zafira, li VW Caddy, li VW Golf, li VW Passat, li VW Sharan, li VW Touran, li VW T4 e li VW T5.




#Article 777: Emmanuel Macron (107 words)


Emmanuel Macron es un politico de Francia. Il nascet li 21-im de decembre 1977 in Amiens e es desde li 14-im de may presidete de Francia. Il hat fundat li centrist partise En Marche por li Electiones Presidentiel de Francia 2017.

Emmanuel Macron studiat filosofie in Paris. Pos to il fat li elitist scola de administration ENA e comensat laborar in li administration del state. Desde li annu 2005 Macron esset director de finances che li ministerie de finances. Pos to il laborat quam bankero in un bank de investmentes.

Emmanuel Macron es maritat con su ex-instructora Brigitte Trogneux qui es 24 annus plu old quam il.




#Article 778: Osaka (113 words)


Osaka es un cité in Japan. It es situat in li west del insul Honshū. Osaka es li cité capital del Prefectura Osaka.

Li cité have 2.705.262 (2016) e secun li númere de habitantes Osaka es li triesim max grand cité de Japan. It have un area de 222,11 quadrat-kilometres.

Osaka esset fundat con li nómine Naniwa. Osaka esset inter 645 e 655 e anc in li annu 744 li cité capital de Japan. In Osaka evenit li exposition mundal EXPO in li annu 1970.

In li annu 2007 evenit li championatu mundal in li levi atletica in Osaka. Li professional football-clubes Gamba Osaka e Cerezo Osaka have su hem in li cité.




#Article 779: Hokkaidō (111 words)


Hokkaidō (japanesi scrit: 北海道) es li duesim max grand insul de Japan e li max grand prefectura de Japan. It es situat in li nord del land in li Pacific Ocean. Sud del Hokkaidō es situat li insul Honshū e nord de Hokkaidō es situat li Kuriles. Hokkaidō es ligat con Honshū per li tunnel-ferroriari Saikan-tunnal e prames.

It have un area de 83.456,87 quadrat-kilometres. Li max alt mont de Hokkaidō es li Asahi-dake con 2290 metres.

Hokkaidō have 5.377.435 (2015) milliones habitantes. Li cité capital del prefectura Hokkaidō e li max grand cité del insul es Sapporo.

Li max grand cités de Hokkaidō es Sapporo, Ashaikawa, Hakodate, Kushiro e Tomakomai.




#Article 780: Alice Weidel (104 words)


Alice Elisabeth Weidel es un feminin politico de Germania. Ella nascet li 6-im de februar 1979 in Gütersloh e ella es un del du prim candidates del partise Alternative por Germania in li electiones al german parlament 2017.

Ella es membre del presidentie del partise Alternative por Germania.

Alice Weidel adultijat in Harsewinkwel e finit li gimnasium in Versmold. Ella studiat economie in Bayreuth e fat su disertation con un stipedendie del Konrad-Adenauer-Fondation. Weidel laborat in international firmas quam Goldmann Sachs e Allianz Global Investors. Ella laborat six annus in China.

Alice Weidel habita con su partner e li comun du filios in Überlingen.




#Article 781: Erlangen (106 words)


Erlangen es un cité in Germania. It es situat in li nord del país federal Bavaria in li districe Medie Franconia. Erlangen es li sede del administration del Subdistricte Erlangen-Höchstadt. Erlangen forma con li vicinat cités Nürnberg e Fürth un metropol region.

Li cité have 108.336 (2015) e un area de 76,95 quadrat-kilometres.

Erlangen esset mentionat por li unesim vez in li annu 1002 in un historic documente. In li annu 1743 li universitá de Bayreuth esset translocat a Erlangen.

Li economie de Erlangen es dominat per li tecnologie firma Siemens AG.

Li handball-club HC Erlangen lude in li German Handball Bundesliga desde li annu 2014.




#Article 782: Bietigheim-Bissingen (119 words)


Bietigheim-Bissingen es un cité in Germania. It es situat in sud-west del land e apartene al país  federaln Baden-Würthemberg e al Districte Stuttgart e Subdistricte Ludwigsburg. Bietigheim-Bissingen es situat 20 kilometres nord de Stuttgart e 20 kilometres sud de Heilbronn. Li fluvie Enz flue tra li cité

Li cité have 42.968 (2015) habitantes e un area de 31,29 quadrat-kilometres.

Li cité Bietigheim-Bissingen esset format in li annu 1975 per li union del cité Bietigheim con li municipie Bissingen an der Enz. Bietigheim esset por li prim vez mentionat in un historic documente in li 789 quam Budinc-heim.

Li handball-club SG BBM Bietigheim lude in li German Handball Bundesliga por féminas e devenit champion de Germania in li annu 2017.




#Article 783: Mühldorf am Inn (106 words)


Mühldorf am Inn es un cité de Germania. It es situat in li sud-ost del país federal Bavaria e apartene al districte Supra Bavaria. Mühldorf am Inn es li cité capital del Subdistricte Mühldorf am Inn. Li fluvie Inn flue tra li territoria del Mühldorf am Inn.

Li cité have 19.068 (2015) habitantes e un area de 29,42 quadrat-kilometres.

Mühldorf esset in li annu 935 por li unesim vez mentionat in un historic documente. In li medievie li cité esset un important centre de comercie. Inter 1442 e 1801 li cité apartenet a Austria, desde li annu 1801 Mühldorf am Inn es un parte de Bavaria.




#Article 784: Portland (Oregon) (133 words)


Portland es un cité in li west del Unit States de America. Portland es max grand cité del federal state Oregon e es li cité capital del districte Multnomah County. It es situat al confluentie del fluvies Willamette e Columbia River e it have un portu al costa del Pacific Ocean.

Li cité have 583.776 (2010) habitantes e un area de 376,5 quadrat-kilometres.

Portland esset fundat in li annu 1845 sub li nómine The Clearing. Li cité es li sede de mult birerías. In li annu 1946 esset fundat li universitá Portland State University quel es li max grand universitá de Oregon.

Li cité es li hem del professional basketball-team Portland Trail Blazers quel lude in li National Baskettball League (NBA). Li hockey sur glacie-team Portland Winterhawks lude in li Western Hockey League.




#Article 785: Helmut Kohl (186 words)


Helmut Kohl esset un politico de Germania. Il nascet li 3-im de april 1930 in Ludwigshafen e morit li 16-im de junio 2017 in Ludwigshafen. Kohl esset federal cancellero de Germania inter 1982 e 1998 e presidente del Cristan Democratic Union de Germania inter 1973 e 1998.

Inter 1950 e 1951 Helmut Kohl studiat historie e jurisprudentie in Frankfurt am Main. Il changeat al universitá de Heidelberg in li annu 1951 e studiat historie e statal scienties. Kohl finit su studies in li annu 1956. Pos to il laborat inter 1956 e 1958 quam scientific laborero al universitá de Heidelberg al faculta de economie. In li annu 1958 il finit su diseration e recevit su doctoratu.

Inter 1960 e 2001 Helmut Kohl esset maritat con Hannelore Kohl qui morit in li annu 2001. Li cuple havet du filios Walter e Peter. In li annu 2008 il maritat Maike Kohl-Richter.

Quam federal cancellero de Germania Kohl ludet un grand rol in in reunification de Germania. Kohl devet retirar se quam honorari presidente del Cristan Democratic Union de Germania pro un scandale pri illegal donationes por su partise.




#Article 786: Siddharta Gautama (123 words)


Siddharta Gautama (sanskrit: सिद्धार्थ गौतम) esset un important filosof indian. ll esset nascet 566 ante Christo e morit in li annu 486 ante Christo. Il createt Budhisme.

Secun li legend, li futuri Budha, Siddhartha Gautama, nascet circa li sixesim secul A.C. in li nord-west del India in to ci que hodie es li province Bihar. Su patre esset un rey, e Siddhartha vivet un vita de luxu, sin difficultás. Li legends di que un ascete hat predit que Siddhartha vell devenir o un grand rey o un grand sacerdot. Al etá de 29 annus, il abandonat su vita luxuriosi, su familie e su nobilitá. Il assumat li vita de un sacerdot ascetic pro serchar li response al question de suffrentie, maladie e morte.




#Article 787: Faisalabad (101 words)


Faisalabad es un cité in Pakistan. It es situat in li ost del provincia Punjab.

Li cité have circa 4.075.000 (2016) e es li triesim max grand cité de Pakistan secun li númere de habitantes. It have un area de 1300 quadrat-kilometres.

Faisalabad esset fundat in li annu 1880 per li colonial potentie Reyatu Unit. In prim li cité havet li nómine Lyallpur. Li nómine esset changeat in li annu por honorar li assassinat rey de Saudi Arabia Faisal ibn Abd al-Aziz.

Hodie it es un important centre de industrie e un important trafic loc. Li industrie es dominat per textile-fabricas.




#Article 788: Barbados (129 words)


Barbados  es un federal insul-state in li Caribica sur li Litt Antilles nord de Venezuela. It es stiat in li Atlántic Ocean e es li max litt insul des Litt Antilles. Geograficmen on egarda Barbodos quam parte de Central-America.

Barbados have 277.821 (2010) habitantes e un area de 430 quadrat-kilometres. Li cité capital de Barbados es Bridgetown.

Barbados esset un colonie del Reyatu Unit desde li annu 1625. Inter 1958 e 1962 Barbados esset parte del Westindian Federation. Barbados devenit índependent li 30-im de novembre 1966. Li lingue oficial de Barbados es anglesi.

In li septembre 2020 li prim-ministra Mia Amor Mottley anunciat que Barbados va devenir un republica ye li 30-im de novembre 2021.

Por li economie del insul li turisme e li sucre-industrie es li max important.




#Article 789: Joachim Herrmann (115 words)


Joachim Herrmann es un politico de Germania. Il nascet li 21-im de septembre 1956 in München e es desde li annu 2007 ministre de Bavaria por interni aferes, construction e trafic. Herrmann es membre del Cristan Social Union in Bavaria e prim candidate de su partise por li Federal Electiones de Germania 2017.

Pos su obligatori militari servicie Joachim Herrmann studiat jurisprudentie in München e Erlangen. Pos su studie il laborat in li administration del bavarian guvernament. In li annu 1992 Herrman laborat quam avocate e havet su propri cancelleria e laborat anc por li interprense Siemens AG.

Desde li annu 1983 il maritat Gerswid Terheyden e li cuple have un filia e du filios.




#Article 790: Antigua e Barbuda (124 words)


Antigua e Barbuda  es un insul-state in li Caribica sur li Litt Antilles. It consiste ex li du insules Antigua e Barbuda e li insul Redonda quel ne es inhabitat. 

Antigua e Barbuda have 94.731 (2017) habitantes, ma Barbuda have solmen 1600 habitantes. Antigua have un area de 281 quadrat-kilometres e Barbuda have un area de 161 quadrat-kilometres e li tot state have un area de 442 quadrat-kilometres. Li cité capital de Antigua e Barbuda es Saint John's quel es situat sur li imsul Antigua.

Antigua e Barbuda esset un colonie del Reyatu Unit. Inter 1958 e 1962 li insules apartenet al Westindian Federation. Antigua e Barbuda devenit índependent li 1-im de novembre 1981. 
Li lingue oficial de Sant Kitts e Nevis es anglesi.




#Article 791: Andrea Nahles (106 words)


Andrea Maria Nahles es un feminin politico de Germania. Ella nascet li 20-im de junio 1970 in Mendig e esset inter 2017 e 2019 presidente del Socialdemocratic Partise de Germania e presidente del fraction del Socialdemocratic Partise de Germania in li parlament de Germania.

Andrea Nahles studiat political scientie, filosofie e germanistica in Bonn. Ja durant su studies ella esset assistente de un membre del german parlament. Andrea Nahles es divorciat e have un filia qui nascet in annu 2013.

Andrea Nahles devenit un membre del Socialdemocratic Partise de Germania in li etá de 18 annus. Ella es membre del radical levul fraction del german socialdemocrates.




#Article 792: German Centre (128 words)


German Centre (german: Deutsche Mitte), abreviat DM, es un micri dextri-conservativ political partise in Germania. Li partise have li supplementari nómine: politica functiona anc altrimen (Politik geht auch anders). It esset fundat li 3-im de octobre 2013 del jurnalist Christoph Hörstel. Li German Centre candidata por li unesim vez por li Federal electiones de Germania in li annu 2017.

Li partise es critical contra Israel e li mass-inmigration ex Asia e Africa.

In li Federal electiones de Germania in li annu 2013 li presidente del German Centre Christoph Hörstel candidat quam singul-candidate in Potsdam e recivet 0,4 percentes. Li German Centre candidata por li unesim vez por li Federal electiones de Germania in li annu 2017. Li German Centre recevit in ti electiones 0,1 percentes e 63.133 votes.




#Article 793: Bad Aibling (131 words)


Bad Aibling es un cité de Bavaria. It es situat in li sud del país federal Bavaria e apartene al districte Supra Bavaria e li Subdistrict Rosenheim. Bad Aibling es situat in li valley Mangfalltal. 

Li cité have 18.407 (2015) habitantes e un area de 41,39 quadrat-kilometres e es situat sur un altore de 492 metres.

In li annu 804 Bad Aibling esset por li unesim vez mentionat in un historic documente. Desde li 14-im secul Bad Aibling es mentionat quam cité. Desde li annu 1895 es Bad Aibling un statal aconosset cité balnería.

Hodie es por li economie de Bad Aibling li medicina e sanitari sector tre important.

Li team de féminas del sport-club TuS Bad Aibling in li basketball lude in li duesm max alt german liga por féminas.




#Article 794: Peter Pilz (105 words)


Peter Pilz es un politico de Austria. Il nascet li 22-im de januar 1954 in Kapfenberg e autor. Peter Pilz esset inter li fundatores del ecologic-partise Li Verdes e presidente del Verdes inter 1992 e 1994. In li annu 2017 Peter Pilz abandonat li Li Verdes e fundat li levul-populist [Jetzt - Liste Peter Pilz por li Austrian parlamentari electiones 2017.

Peter Pilz studiat political scienties e economie in Vienna inter 1973 e 1979. Il fat su doctoratu in li annu 1993. Pilz laborat quam autor e social scientist til il comensat su political cariera.

Peter Pilz es maritat e il ha scrit quelc libres.




#Article 795: Li Blu Partise (127 words)


Li Blu Partise (german: Die Blaue Partei) es un conservativ partise quel esset fundat in annu 2017 del ex-presidente del dextri partise Alternative por Germania. Li partise esset fundet li 17-im de septembre 2017. It have du mandates in li parlament de Germania del membres quel esset electet por li Alternative por Germania, ma forlassat li partise.

Frauke Petry ancor quam presidente del Alternative por Germania fundat ante li German parlamentari elections 2017 Li Blu Partise quam su nov political platform, ma li fundation li 17-im de septembre 2017 ne esset fat public. Pos li electiones Petry forlassat li Alternative por Germania, ma retenet su mandate quel ella ha ganiat por li Alternative por Germania. Li Blu Partise vole unir li moderat-conservativ parte del Alternative por Germania.




#Article 796: Heinz-Christian Strache (130 words)


Heinz-Christian Strache es un dextri politico de Austria. Il nascet li 12-im de junio 1969 in Vienna e esset inter li annus 2005 e 2019 presidente del dextri Partise del Libertá de Austria. Straĉe esset inter li 18-im de decembre 2017 e li 18-im de may 2019 vice-prim-ministre de Austria in li guvernement de Sebastian Kurz. Desde li annu 2020 Hans-Christian Strache es activ por li partise Team HC Strache - Alliantie por Austria.

Heinz-Christian Strache laborat quam dentist-tecnico. Il comensat studiar historie in Vienna, ma ne finit li studie.

Heinz-Christian Strache es maritat in duesim maritage con Philippa Beck. Inter 1999 e 2005 Strache esset maritat con Daniela Plachutta e li cuple have juntmen du infantes..

Strache fa su political carriera quam membre del Partise del Libertá de Austria.




#Article 797: Mehmet Şimşek (100 words)


Mehmet Şimşek es un politico de Turcia. Il nascet li 1-im de januar 1967 in Gercüş e es del kurd orígine. Desde li 24-im de novembre 2015 il es vice-prim-ministre de Turcia. Mehmet Şimşek es membre del conservativ-islamic Partise del Justicie e Developament/AKP.

Mehmet Şimşek studiat economie in Ankara e in Exeter in li Reyatu Unit. Pos su studies il laborat in pluri international firmas. Şimşek es un experte por economie.

Mehmet Şimşek have li civitá de Turcia e del Reyatu Unit. Il es maritat in duesim matrimonie con un architecta de Turcia e su unesim marita es del USA.




#Article 798: Wohltorf (122 words)


Wohltorf es un municipie in Germania. It es situat in li nord del land e apartene al país federal Schleswig-Holsteinia, ma Wohltorf es situat 20 kilometres ost de Hamburg. Wohltauf es parte del subdistricte Ducatu Lauenburg. Wohltorf es situat al margine del Sachsenwald quel es un li max grand territoria de forest in Schleswig-Holsteinia

Li municipie have 2410 (2015) habitantes e un area de 5,97 quadrat-kilometres.

Wohltorf esset mentionat por li unesim vez in li annu 1308 in un historic documente. Hodie Wohltorf es un del max rich municipies de Germania pro que it es un suburbe con villas proxim de Hamburg.

Li sport-club Tontaubenklub Sachsenwald have su hem in Wohltorf e es activ in li disciplines ténnis e hockey sur terre.




#Article 799: Da Nang (130 words)


Da Nang (vietnamesi scrit: Đà Nẵng) es un cité in li centre de Vietnam. Durant li era del francesi regnantie in Vietnam li cité havet li nómine Tourane. Da Nang es situat al inboccatura del fluvie Han in li Pacific Ocean. Li cité have un natural portu.

Da Nang have 1.346.876 (2016) habitantes e es secun li númere de habitantes li quaresim max grand cité del land. Li cité have un area de 1285,4 quadratkilometres.

Da Nang esset parte del Sud-Vietnam. Hodie li cité es un important centre del comercie e del education. Desde li annu 1997 li cité es índependent de un provincia, antey it esset parte del Provincia Quảng Nam.

Li 10-im e 11-im de novembre 2017 evenit in Da Nang li sómmite del Asian Pacific Economic Cooperation.




#Article 800: San Pedro Sula (117 words)


San Pedro Sula es un cité in Honduras. Li cité es situat in li nord del land proxim al frontiere con Guatemala in un distantie de circa 50 kilometres al Atlántic Ocean. San Pedro Sula es li cité capital del Cortés Departement.

Li cité have 719,.063 habitantes (2013) e es secun li númere del habitantes li duesim max grand cité del land. It have un area de 898 quadrat-kilometres.

San Pedro Sula esset fundat li 27-im de junio 1538 de Pedro de Alvarado de Hispania. Hodie li cité es li comercial, industrial  e economic centre del land.

Li stadion Estadio Olímpico Metropolitano es situat in San Pedro Sula u li National representation de football de Honduras lude.




#Article 801: Papua Nov-Guinéa (131 words)


Papua Nov-Guinéa es un insul-state situat in Oceania. It consiste ex mult insules, atolles e archipelagos in li Pacific Ocean. 80 procentes del area del state es format per li ostal parte del insul Nov-Guinéa.

Papiua Nov-Guinéa have 8.084.999 (2016) habitantes e un area de 462.840 quadrat-kilometres. Secun li area Papua Nov-Guinéa es li triesim max grand insul del munde.

Li cité capitel de Papua Nov-Guinéa es Port Moresby sur li insul Nov-Guinéa.

Papua Nov-Guinéa esset un colonia del Germania, del Reyatu Unit e de Australia. Desde li 16-im de septembre 1975 Papua Nov-Guinéa es un índependent state. Papua Nov-Guinéa es un membre del Commonwealth e li reyesse del Reyatu Unit es ancor li oficial chef del state.

Li oficial lingues de Papua Nov-Guinéa es anglesi, Tok Pisin e Hiri Motu.




#Article 802: Federal policie (Germania) (288 words)


Li Bundespolizei (Interlingue: Federal policie) es un policie de State de Germania. Li präsidium is in Potsdam. Li policie have 42.500 (Decembre 2017) policistes. Li president es Dieter Romann.

Li Bundespolizeipräsidium est in Potsdam.

Li Bundespolizeiakademie est in Lübeck.
It have standortes por li :

Li Bundespolizei have 11 Direktiones in Germania

Li Direktion Berlin est li direktion por li federal states  Brandenburgia e Berlin. Li Direktion have 11 Bundespolizeiinspektionen e li Bundespolizeiinspektion Polizeiliche Sonderdienste (Cavallstaffel).

Li Direktion Pirna est li Direkton por li federal states Saxonia, Saxonia-Anhalt e Thuringia. Li Direktion have 10 Bundespolizeiinspektionen in

Li Direktion München est li Direktion por li federal state Bavaria. Li Direktion have 10 Bundespolizeiinspektionen e 21 Bundespolizeireviere:

Li Direktion Stuttgart in Böblingen est li Direktion por li federal state Baden-Württemberg. L Direktion have 7 Bundespolizeiinspektionen:

Li Direktion Aeroprt Frankfurt est li Direktion por li Aeroport de Frankfurt. Li Dirketion have 6 Inspektiones in li Aeroport.

Li Direktion Koblenz est li Direktion por li fedaral states Rheinland-Palatinia, Hesse (except li Aeroport Frankfurt) e Saarland. Li Direktion have 5 Bundespolizeiinspektionen e 17 Bundespolizeireviere:

Li Direktion Sankt Augustin est li Direktion por li federal states Nordrhein-Westfalia. Li Direktion have 9 Bundespolizeiinspektionen e 20 Bundespolizeireviere:

In Sankt Augustin est li Anti-terror unite li GSG 9 de Bundespolizei.

Li Direktion Bad Bremstedt est li Direktion por li fedaral states Schleswig-Holsteinia, Mecklenburg-Vorpommeria e li Nord e Ost Lago. Li Direktion have 7 Bundespolizeiinspektionen:

Li Direktion Hannover est li Direktion por li federal states Infra Saxonia, Bremen e Hamburg. Li Direktion have 7 Bundespolizeiinspektionen:

Li Bundesbereitschftspolizeipräsidium in Fuldatal/Vellmar (Hesse) est li Präsidium por li 10 Bundespolizeiabteilungen (BPOLABT):

Li Direktion 11 por li :

 Principal paginé: Officienomine de Bundespolizei

Li Bundespolizei have plu quam 6.500 Vehicules (1.000 Specialvehicules).




#Article 803: Markus Söder (110 words)


Markus Söder es un politico de Germania e desde li 16-im de marte 2018 li actual prim-ministre de Bavaria. Il nascet li 5-im januar 1967 in Nürnberg e es desde li annu 2011 ministre por financies, developament del land e patria del federal state Bavaria. Söder es membre del parlament de Bavaria por li Cristan Social Union.

Markus Söder studiat jurisprudentie al universitá Erlangen-Nürnberg. Pos su studies il laborat al al universitá Erlangen-Nürnberg. In li annu 1992 Söder comensat laborar al station de television Bayrischer Rundfunk. 

Markus Söder es maritat con Karin Baumüller-Söde e li cuple have tri infantes. Ex un plu tost relation Markus Söder have un altri infante.




#Article 804: Hans Christian Andersen (152 words)


Hans Christian Andersen (1805-1875) esset un scritor e poete de Dania,  tre conosset pro lor infantal racontes. 

Il havet tre humil e solitari origenes e il developa grand imagination desde que il esset infant. Quande il havet 14 annus, il eat a Copenhague ú il ha comensat laborar por Jonas Collin, director del Teatre Reyal.

In li annu 1822, il comensat publicar poesie, ovres de teatre, qual “Li amor in li turre Santo Nicolaus” qui havet tre grand successe, ma il deveni vermen conosset pro lor infantal racontes. Il scrit plu quam 150 racontes qui ha esset traductet a plu quam 80 lingues e ha esset adaptat in filmes, balletes o filmes dessinat. 

Inter lor ovres plu conosset on posse trovar: Li litt anate desbell, Li nov vestiment del imperator, Li reyessa del nives, Li sapates rubi, Li litt soldate de plumbe, Li luscinia, Li litt talliero corageosi o Li litt sirena




#Article 805: Mateusz Morawiecki (135 words)


Mateusz Jakub Morwiecki es un politico de Polonia. Il nascet li 20-im de junio 1968 in Wrocław e il es li prim-ministre de Polonia desde li 11-im de decembre 2017. Morawiecki es membre del conservativ partise Jure e Justicie.

Mateusz Morawiecki historie e economie in Wrocław, Hamburg e Basel. Pos li studies il laborat in editioriás por jurnales e instructet al universitá de Wrocław economie. In li november 1998 il comensat laborar in li bank Bank Zachodni WBK. Desde li annu 2007 il es li presidente de ti bank.

Mateusz Morawiecki es li filio de Kornel Morawiecki quel esset activ contra li comunist sistema in Polonia.

Mateusz Morawiecki es maritat con Iwona Morawiecka e li cuple have du filios e du filias.

Desde li annu 2010 Morawiecki es activ in li partise Jure e Justicie.




#Article 806: Killington (Vermont) (107 words)


Killington (Vermont) es un cité in li Unit States de America. It es situat in li federal state Vermont e apartene al districte Rutland County. Inter li annu 1800 e 1999 li nómine del cité esset In li annu 1999 it esset renóminat Killington.

Li cité have 911 (2010) habitantes e un area de 121,4 quadrat-kilometres.

Killington esset fundat in li annu 1761. Hodie li cité es un centre de turisme e un centre de ski alpin. In li ski centre Killington Ski Ressort eveni mem international competitiones. 

Li population de Killington hat votat por devenir parte del federal state Nov-Hampshire, ma to ne havet juristic consequenties.




#Article 807: Karin Kneissl (141 words)


Karin Kneissl es un feminin politico de Austria. Ella nascet li 18-im de januar 1965 in Vienna e desde li 18-im de decembre 2017 ella es li ministra por externi aferes de Austria. Kneissl ne es membre de un political partise, ma esset proposit del Partise de Libertá de Austria por ti oficie.

Karin Kneissl habitat durant su infantesse por quelc annus in Amman (Yordania). Elle studiat jurisprudentie e arabistica in Vienna. Kneissl fat su doctoratu in Vienna e studiat anc in Amman, Yerusalem e Washington. Karin Kneissl parla sett lingues. Kneissl es specialista por li Proxim Ost.

Inter li annu 1990 e 1998 Kneissl laborat in li ministerie por externi aferes de Austria. Pos ella laborat quam líber jurnalista. Desde li annu 2000 Kneissl docet al Diplomatic Academia de Vienna.

Karin Kneissl ne es maritat e ella habita in Seibersdorf.




#Article 808: Nocte (152 words)


Nocte es un parte del die. Li nocte es li parte del die inter li descension del sole til li ascension del sole. Li nocte es li periode del tenebre. Li noctes es brevi durant li estive e long durant li hiverne. Li max long nocte es li solsticie del hiverne e li max brevi nocte es durant li solsticie del estive. Ye li equinoctie li die e li nocte es de egal longore.

Pos que li sole ha desaparit sub li horizonte, li crepuscul comensa e pos to li nocte. Li témpor necessi por que li crepuscul deveni nocte varia de region a region, con plu long crepuscules in regiones plu distant del equator. Durant clar noctes on posse vider al ciel li stelles e li lune.

Por li homes li nocte es normalmen li témpor por dormir. Pro to hay li frase Bon nocte ante que un person ea dormir.




#Article 809: Jens Spahn (126 words)


Jens Spahn es un politico de Germania. Il nascet li 16-im de may 1980 in Ahaus-Ottenstein e es desde li annu 2018 ministre por sanitá de Germania e desde li annu 2021 vice-presidente del Cristan Democratic Union de Germania.

Jens Spahn finit li scole in li annu 1999 e comensat laboror in un bank. Inter 2003 e 2011 il studiat political scientie in Hagen.

Jens Spahn es homosexual e maritat su partner li jurnalist Daniel Funke li 22-im de decembre 2017.

Spahn criticat publicmen li prim-ministra de Germania Angela Merkel pro su politico de mass-imigration de refugitores. Il publicat pri li problema de refugitores anc un libre. Il suportat in li annu 2021 li election de Armin Laschet quam presidente del Cristan Democratic Union de Germania.




#Article 810: George Weah (122 words)


George Tawlon Manneh Oppong Ousman Weah es un ex-professional footballero e politico de Liberia. Il nascet li 1-im de octobre 1966 in Monrovia e presidente de Liberia desde li 22-im de januar 2018.

Weah esset un professional footballero. Il ludet in li atacca.

George Weah ludet inter 1987 e 2003 60 vez por li National representation de football de Liberia e fat 22 goles.

Weah esset chef de exercition del japanesi club Valiente Koriyama Tokyo in li annu 2008.

Weah es activ por li partise Congress por democratic changeamentes.

George Weah es maritat con Clar Weah qui nascet in Jamaica. George Weah have tri infantes. Il changeat de cristianisme a islam, ma convertet al cristianisme. Weah apartene al etnic gruppe de Kru.




#Article 811: Prussia (152 words)


Prussia es un historic land de Germania. It esset situat in li nord-ost de Germania. Prussia e su dinastie de Hohenzollern. dominat li state de Germania inter 1871 e 1918. Prussia existet inter 1566 e 1947. 

De 1801 til 1918 Prussia esset un reyatu. In li comense Prussia esset li territoria del Germanic Órden e li nómine Prussia es prendet west-baltic tribe de prussianes quel esset extintet del german cavallieros.

Li land Prussia esset dissoluet del victores del Duesim Guerre Mundal pro que Prussia esset egardat quam bastion del militarisme de Germania quel esset responsabil por li guerres mundal.

Li cité capitel de Prussia esset in li comense Königsberg e plu tard Berlin. In li annu 1939 Prussia havet un area de 297 007 quadrat-kilometres e  41 915 040 (1939) habitantes. Til li annu 1918 Prussia esset monarchie con li dinastie de Hohenzollern.

Omni reyes de Prussia esset del dinastie de Hohenzollern.




#Article 812: Georg Pazderski (127 words)


Georg Pazderski es un politico de Germania. Il nascet li 6-im de octobre 1951 in Pirmasens e es desde li annu 2017 un del vice-presidentes del partise Alternative por Germania. Pazderski es anc li presidente del Alternative por Germania in Berlin e desde li annu 2017 membre del parlament de Berlin.

Georg Pazderski esset un professional oficero del German Federal Armé. Che li German Federal Armé il anc studiat economie. 

Desde li annu 2010 il habita con su familie in Berlin. In li annu 2012 il esset pensionat del armé in li rang de un colonel.

Georg Pazderski es maritat e have du infantes e quar nepotes.

Pazderski es egardat quam un moderat politico del Alternative por Germania. Il suporta li membrité de Germania in li NATO.




#Article 813: Oldenburg (Oldb) (111 words)


Oldenburg es un cité in Germania. It es situat in li nord de Germania in li país federal Infra Saxonia.

Li cité have 158.658 (2012) habitantes. It es detra Hannover e Braunschweig li triesm max grand cité del país federal Infra Saxonia.

Oldenburg es un ex-residentie o cité capital del comtia, ducatu, grand-ducatu e del Líber State del historic Land Oldenburg. 

Li cité es anc un centre del scientie e have un universitá.

Li cité esset mentionat por li unesim vez in historic documentes in li annu 1108 sub li nómine Altenburg.

Li max successosi sport-club del cité es li basketball-club EWE Baskets Oldenburg, quel lude in li German Basketball Bundesliga.




#Article 814: Imogen (120 words)


Imogen es un prenómine por puellas e féminas quel es usat ante omnicos in anglesi parlant landes quam li Unit States de America,Australia, Irland, Nov-Zeland, Canada e in li Reyatu Unit.

It have possibilmen un celtic orígine lingue e significa puella o vírgina. 

Li unesim usada del nómine esset de William Shakespeare in su teatrage Cymbeline u it hay un princessa de Britannia con l nómine Imogen. William Shakespeare ha scrit Innogen, ma it esset misprintat quam Imogen. 

It hay anc un reyessa de Britannia con li nómine Imogen. Ella esset li marita del rey Brutus de Troy e li matre de Locrinus, Albanactus e Camber.

Li nómine es anc scrit Imogene o Innogen, ma ti formes es rarmen usat.




#Article 815: Claudia Stamm (108 words)


Claudia Stamm es un feminin politico de Germania. Ella nascet li 8-im de octobre 1970 in Würzburg e es desde li annu 2009 membre del parlament del german país federal Bavaria. Til li marte 2017 ella esset membre del levul-ecologic partise Alliantie'90/Li Verdes, ma ella abandonat li Alliantie'90/Li Verdes e fundat su propri partise Curage (Partise in Germania).

Claudia Stamm es li filia del femimin politica Barbara Stamm del Cristan Social Union in Bavaria. Pos li scole Christa Stamm studiat political scientie e filosofie in Eichstätt, Köln e Salamanca. Pos su studies ella laborat quam jurnalista.

Claudia Stamm es maritet e have du filias e tri adult step-infantes.




#Article 816: Varaždin (110 words)


Varaždin es un cité in Croatia. It es situat in li nord del land al frontiera con Slovenia e Hungaria in li historic region Slavonia. Varaždin es li cité capital del Comtia Varaždin. Varaždin es situat al dexri rive del Drava.

Li cité have 46.946 (2011) habitantes e un area de 59.45 quadrat-kilometres.

Varaždin esset li cité capital de Croatia inter 1756 e 1776. Inter 1941 e 1945 Varaždin esset parte de Hungaria. Li hungarian nómine del cité es Varasd.

Hodie Varaždin es un centre de turisme. In li centre del cité es mult edificies in li stil de baroc.

Li football-club NK Varteks Varaždin have su hem li cité.




#Article 817: Jiří Drahoš (113 words)


Jiří Drahoš es un scientist e politico de Tchekia. Il nascet li 20-im de februar 1949 in Český Těšín e esset presidente del Academia del Scienties de Tcheckia inter 2009 e 2017. In li annu Jiří Drahoš esset candidate in li electiones presidential de Tchekia.

Jiří Drahoš studiat fisical chimie in Praha e fat un academic cariera quam cimico. Desde li annu 2003 Jiří Drahoš es professor de universitá.

Inter 2009 e 2017 Jiří Drahoš esset presidente del Academia del Scienties de Tchekia.

Il es maritat con Eva Drahošová e li cuple have du filias.

Politicalmen Jiří Drahoš suporta strett relationes con li Europan Union e contra li influentie de Russia in Tchekia.




#Article 818: Oliver Ivanović (105 words)


Oliver Ivanović esset un serb politico in Kosovo. Il nascet li 1-im de april 1953 in Rznić e esset assassinat li 16-im de januar 2018 in Kosovsko Mitrovica.

Oliver Ivanović comensat studiat al militari academia, ma ne finit li studies pro sanitari causes. Il studiat economie e mechanic ingeniero in Priština. Ivanović anc esset mastro e instructor de karate. Pos su studies il laborat in quelc firma in Kosovo. Inter 1998 e 2004 Ivanović esset director del nickel miniera firma Feronikl in Glagovac.

Oliver Ivanović esset maritat con Milena Popović e li cuple havet un filio. Ex un ancian maritage Oliver Ivanović have tri filios.




#Article 819: Głogów (120 words)


Głogów (german: Glogau) es un cité in Polonia. It es situat west del land in li region Infra Silesia. Głogów e situat al ambi rives del fluvie Odra.

Li cité have 68.292 (2016) habitantes e un area de 35,37 quadrat-kilometres.

Głogów esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 1010 sub li nóminie urbs Glogua. It esset li cité del german Ducatu Glogau. Inter 1741 e 1945 Głogów apartenet denov a Prussia e Germania. Li cité esset mult destructet in li Duesim Guerre Mundal.

Desde li annu 1945 Głogów apartenet a Polonia. Li max mult parte del german habitantes devet livar li cité. Por li economie del cité til hodie es li cupre-minieras tre important.




#Article 820: Caroline Wozniacki (140 words)


Caroline Wozniacki es un professional ténnis-lusora de Dania del polonesi origine. Ella nascet li 11-im de julí 1990 in Odense e desde li annu 2005 ella lude professionalmen ténnis. In li januar 2017 Caroline Wozniacki ganiat li Australian Open in Melbourne e devenit li númere 1 in li WTA-rangliste del munde.

Caroline Wozniacki es spondet con li professional basketball-lusor David Lee del USA qui lude in li NBA-liga.

Caroline Wozniacki es li filia del polonesi ex-football-lusor e chef de exercition Piotr Woźniacki. Su patre es anc li chef de exercition e manager de Caroline Wozniacki.
Su matre es li ex-professional volleyball-lusora Anna Woźniacka qui ludet por li National selection de volleyball de Polonia de féminas.

Caroline Wozniacki es 1,77 metres alt e pesa 63 kilogramma. 

Til hodie (januar 2018) Caroline Wozniacki ganiat 32 professional torneys de ténnis in li single-competition.




#Article 821: Chrystia Freeland (109 words)


Chrystia Freeland es un feminin politico de Canada. Ella nascet li 2-im de august 1968 in Peace River (Alberta) e es desde li 10-im de januar 2017 ministre por externi aferes de Canada. Freeland es membre del Liberal Partise de Canada.

Li familie de Chrystia Freeland es del ucrainian origine.

Freeland studiat li historie de Russia in Harvard e slavistica in Oxford. Pos li studies ella laborat quam jurnalista e publicista. Freeland esset vice-editora del Financial Times in London e del Globe and Mail.

Chrystia Freeland es maritat con Graham Bowley. Li cuple have tri infantes e ella habita in Toronto.

Freeland es membre del Liberal Partise de Canada.




#Article 822: Bridgeport (121 words)


Bridgeport es un cité in li Unit States de America. It es situat in li nord-ost del land in li federativ state Connecticut. Bridgeport es li admistrativ sede del districte Fairfield Country. Bridgeport es situat al inboccatura del fluvie Pequonnock River al Long Island Sound.

Bridgeport have 151.267 (2017) e it es li max grand cité del federativ state Connecticut. Li cité have un area de 50,2 quadrat-kilometres.

Li cité esset fundat in li annu 1821. Li firma Remington quel producte armes esset fundat in Bridgeport in li annu 1867. Bridgeport es egardat quam li loc de nascentie del sport Frisbee.

Li cité es li hem del hockey sur glacie club Bridgeport Sound Tigers quel lude in li American Hockey League. 




#Article 823: Zamość (104 words)


Zamość es un cité in li ost de Polonia. It apartene al Provincia Lublin.

Li cité have 64.648 (2016) habitantes e un area de 30,48 quadrat-kilometres.

Zamość es nóminat secun li polonesi aristocrate e politico Jan Zamoyski. Inter 1772 e 1809 li cité apartenet a Austria-Hungaria e inter 1809 a 1816 al Ducatu Warszawa e pos to til li Unesim Guerre Mundal al Reyatu Congress-Polonia. Inter 1975 e 1998 li cité esset li sede del Provincia Zamość quel esset unit con li Provincia Lublin.

Desde li annu 1992 li historic centre del cité es sur li liste del UNESCO quam Cultural Heredie de Homanité.




#Article 824: Cristan Democratic Union de Germania (104 words)


Li Cristan Democratic Union de Germania (in german Christlich Demokratische Union Deutschlands, acurtat CDU) es un cristan-liberal political partise in Germania quel es activ in Germania except in Bavaria. Li partise esset fundat in li annu 1945.

Li partise prova unir liberal, conservativ e cristan politica. In su historie li partise sovente esset un instrument de su presidente por guvernar li state. Sub li actual presidente Angela Merkel li Cristan Democratic Union de Germania ha devenit plu e plu liberal e social-democratic e min e min conservativ. 

Quam organisation del yunesse it hay li Junge Union (Germania) e quam organisation del féminas li Frauen-Union.




#Article 825: Cyril Ramaphosa (109 words)


Matamela Cyril Ramaphosa es un politico de Sud-Africa. Il nascet li 17-im de novembre 1952 in Johannesburg e es desde li 15-im de februar 2018 presidente de Sud-Africa. Desde li decembre 2017 Ramaphosa es anc li presidente del partise ANC.

Matamela Cyril Ramaphosa adultijat in Soweto. Il studiat jurisprudentie al University of Limpopo.  Ramaphosa esset un political activiste e functionario del sindicates del partise ANC. Il es inter li max rich persones de Sud-Africa.

Cyril Ramaphosa es maritat con Tshepo Motsepe i e li cuple have tri infantes. Cyril Ramaphosa have anc un infante con su unesim marita Hope Mukondeleli Ramaphosa.

Cyril Ramaphosa apartena al etnic gruppe del Venda.




#Article 826: Perth (103 words)


Perth es un cité in Australia. It es li max grand cité e cité capital del federal país West-Australia. Perth es situat al sud-west del land al costa del Indian Ocean. Li fluvie Swan River flue tra li cité.

Li cité have 2.022.044 (2016) habitantes e un area de 6417.9 quadrat-kilometres.

Perth esset fundat in li annu 1829 de Charles Stirling. In li annu 1856 it recevit li statu de un cité. Li cité esset nominat secun li cité Perth in Scotia. 

Perth es hodie li cultural e economic centre del west-costa de Australia. It have un international aer-portu e un grand portu.




#Article 827: Ester Ledecká (112 words)


Ester Ledecká es un sportista de snowboard e ski alpin de Tchekia. Ella nascet li 23-im de marte 1995 in Praha e ganiat che li Olimpic Ludes de hiverne 2018 in Pyeongchang li aure-medallies in li paralel gigant slalom de snowboard e li super-gigant-slalom del ski alpin.

Li matre de Ester Ledecká Zuzana Ledecká esset un successosi sportista in li patinage artistic e su patre Janek Ledecky es un popular pop-musica de Tchekia. Ester Ledecká aprendet skiar in li etá de du annus e snowboard in li etá de quin annus. In li annu 2014 ella finit li scole. Ledecká comensat studiat fisica, ma abandonat it e comensat studiar comunication de marketing.




#Article 828: Lara Cardella (119 words)


Lara Cardella es un autoressa de Italia. Ella nascet li 13-im de novembre 1969 in Licata sur Sicilia e ella habita hodie in Genzano proxim de Roma.

Su unesim libre Yo volet pantalones (Volevo i pantaloni) esset un grand successe. Cardella scrit it in li etá de 19 annus e li libre evocat un scandale sur Sicilia pro que ella criticat li chovinisme del sicialian societá e li desfacil situation de féminas e puellas in un tal societá. Secun ti libre esset creat anc un film. 

In li annu 1995 Cardella scrit un continuation de ti libre in li annu 1995 Yo volet pantalones2 (Volevo i pantaloni2), ma ti e li altri libres de ella ne esset tant successosi.




#Article 829: Avelino (108 words)


Avelino es un cité de Italia. It es situat in li sud de Italia in li Region Campania e it es li cité capital del Provincia Avelino.

Li cité have 54.561 (2016) habitantes e un area de 30 quadrat-kilometres.

Avelino esset ja conosset in li era del Roman Imperia quam Abellinum. It esset li centre del tribe del Hirpites del Samnites. In li annu 1980 li cité esset tre destructet per un terr-tremore.

Avelino es anc sede de un epíscopatu.

Li football-club U.S. Avellino 1912 have su hem in li cité. It lude in li Serie B quel es li duesim max alt liga del football in Italia.




#Article 830: Matteo Salvini (115 words)


Matteo Salvini es un politico de Italia. Il nascet li 9-im de marte 1973 in Milano e es desde li 15-im de decembre 2013 li presidente del partise Lega Nord. Desde li 1-im de junio 2018 Salvini es ministere de interni aferes de Italia.

Matteo Salvini comensat studiar historie in Milano, ma ne finit li studies. Il laborat quam jurnaliste. In li annu 1999 Salvini devenit li redactor del radio del partise Lega Nord Radio Padania Libera.

Matteo Salvini es divorciat e have du infantes.

Salvini ha transformat li Lega Nord de un regional seperatist partise a un national dextri partise. Il critica li illegal inmigration a Italia e es critical contra li Europan Union.




#Article 831: Hohen Neuendorf (104 words)


Hohen Neuendorf es un cité in Germania. It es situat in li país federal Brandenburgia e apartene al Subdistricte Oberhavel. Hohen Neuendorf es situat al nordal margine de Berlin.

Li cité have 25.696 (2016) habitantes e un area de 48,56 quadrat-kilometres.

Desde li annu 1990 Hohen Neuendorf cresce rapidmen. Li cité have quar quartales: Hohen Neuendorf, Stolpe, Bergfelde e Burgsdorf. Bergfelde e Burgsdorf devenit parte del Hohen Neuendorf in li annu 1993. In li annu 1999 Hohen Neuendorf recivet oficialmen li jure de un cité.

Li truppe de féminas del football-club Blau-Weiß Hohen Neuendorf lude in li Duesim Football-Bundesliga Nord del féminas de Germania.




#Article 832: Aue (100 words)


Aue es un cité in Germania. It es situat in li west del país federal Saxonia e apartene al sub-districte Erzgebirgekreis. Aue es situat al nordal margine del montania Erzgebirge.

Li cité have 16.235 (2016) e un area de 20,92 quadrat-kilometres.

Aue es un traditional centre de miniera e del industrie. Pos li Duesim Guerre Mundal uran esset extraet in Aue. Aue apartene al union del cités Städtebund Silberberg.

Li football-club FC Erzgebirge Aue quel lude in li Duesim Football-Bundesliga de Germania have su hem in li cité. Li handball-club EHV Aue lude in li Duesim Handball Bundesliga de Germania.




#Article 833: Li aventuras de Pinocchio (103 words)


Li aventuras de Pinocchio es un novelle (orginal-titul in italiani: Le avventure di Pinocchio) del italian autor Carlo Collodi (Carlo Lorenzini, 1826-1890) esset publicat por li unesim vez in li annu 1883. 

Ti modern fabul por adultes es un del max succesosi libres sur li munde. Plu quam du milliones copies es vendit til hodie. Li aventuras de Pinocchio es un del max publicat libres sur lit tot munde. 

Li aventuras de Pinocchio contat la historia de Pinocchio, marioneta que divenia infanto.

On ha traductet it in plu quam 250 lingues e dialectes. It hay anc un version de ti novelle in Interlingue.




#Article 834: Championatu Mundal de Football 2018 (114 words)


Li  21-im Championatu Mundal de Football eveni in li annu 2018 in Russia. It durat de 14-im junio 2018 til li 15-im de julí 2018.

It es li unésim Championatu Mundal de Football in Russia.

Francia ha victet li finale.

Li 64 matches evenit in 11 diferent cités:

Anglia, Belgia, Croatia, Dania, Francia, Hispania, Germania, Portugal, Island, Polonia, Svedia, Serbia e Svissia

Argentina, Brasilia, Columbia, Perú e Uruguay

Egypt, Morocco, Nigeria, Senegal e Tunisia

Costa Rica, Panamá e Mexico

Australia, Iran, Saudi Arabia, Sud-Korea e Japan

Por li unesim rond li 32 landes es dividet in ott gruppes con quar truppes. Li max bon de chascun gruppe va atinger li sequent fasa del torney.




#Article 835: Andreas Scheuer (104 words)


Andreas Scheuer es un politico de Germania. Il nascet li 26-im de septembre 1975 in Passau e es desde li 14-im de marte 2018 ministre por trafic e digital infrastructure de Germania. Scheuer es membre del Cristan Social Union in Bavaria e essset general-secretario de ti partise inter 2013 e 2018.

Andreas Scheuer studiat in Passau por devenir instructor in scolas. Pos il studiat political scientie con sociologie e economie in Passau. Il finit su doctoratu in political scientie in Praha.

Scheuer es maritat por li duesim vez e have un filia. In li annu 2016 il ha separat se de su duesim marita.




#Article 836: Mansfield (Nottinghamshire) (102 words)


Mansfield es un cité in li Reyatu Unit. It es situat in Anglia in li comtia Notttinghamshire e apartene al Districte Mansfield in li region East Midlands. Li cité es situat al fluvie Maun e li cité es nominat secun li fluvie.

Li cité have 99,600 (2011) habitantes.

Mansfield es mentionat por li unesim vez in li annu 1086 in un historic document. Mansfield esset un industrial centre de miniera e hodie circa 20 percentes del habitantes es sin labor.

Li football-club Mansfield Town FC have su hem in li cité e it lude in li quaresim max alt liga de Anglia.




#Article 837: Districte Jongno (160 words)


Li districte Jongno (Jongno-gu) es un gu, o districte, in li centre de Seoul, Sud Korea. Su nómine veni de un grand strade quel anc se nómina Jongno, quel significa cloche-strada: 종 (鐘) por cloche, e li sufix 로 (路 por designar un strada.

Jongno ha esset li centre del cité durant 600 annus. Su image es to del centre traditional de Seoul, nam Seoul self ha devenit un metropole pluricentral u un excursion a Jongno es totmen ne necessi por tis queles vive in altri regiones quam Gangnam e li altri partes sud del Fluvie Han. To ne significa que Jongno ha devenit oldmodic o caduc, solmen que li cité self ha crescet talmen que por mult citeanes Jongno ha devenit un loc min e min necessi visitar.Quam li centre traditional, it es in Jongno que trova se li palaces traditional quam Gyeongbokgung, Changdeokgung, Changgyeonggung, e Unhyeonggung. Anc li residentia del presidente, nominat Cheongwadae (litteralmen li 'blu-tegulat dom'), trova se in Jongno.




#Article 838: Mike Pompeo (102 words)


Mike Pompeo (con plen nómine Michael Richard Pompeo) es un politico del USA. Il nascet li 30-im de decembre 1963 in Orange (California) e esset inter li 26-im de april 2018 e li 26-im de januar 2021 ministre por externi aferes del USA in li guvernament del presidente Donald Trump.

Inter januar 2017 e april 2018 Mike Pompeo esset director del servicie secret Central Intelligence Agency (CIA). Inter li annus 2011 e 2017 il esset membre del Dom del Representantes (USA) del parlament del USA por Republican Partise (USA).

Mike Pompeo es maritat con Susan Pompeo e li cuple have un filio.




#Article 839: Pullman (Washington) (104 words)


Pullman es un cité in li USA in federal state Washington (State). It apartene al districte Whitman County e es situat in li ost del federal state Washington (State). Pullman es situat in li Prería de Palouse in un fertil paisage de colines.

Li cité have 32,816 (estimation 2015) e un area de 25.59 quadrat-kilometres.

Li cité have li nómine Three Folks, ma ti nómine esset changeat in Pullman secun li industrialist George Pullman in li annu 1884. Pullman es li sede del universitá Washington State University. Pullman es un rural area ú li agricultura lude un important rol por li economie del cité.




#Article 840: Catolic crede (108 words)


Yo crede in li unic Deo.

li patre, li omipotent

li creator del ciel e del terra,

e in Jesu Cristo,

su unic filio, de nor Dómino,

qui es conceptet del Spíritu sant

nascet del Vírgina Maria

fat suffrente de Pontius Pilatus

crucificat, morit e sepultet

descendet al mortes

resurectet del mortes ye li triesim die

ascendet in li ciel

ta il sede a dextre de su omnipotent patre

de ta il va venir, por judicar li viventes e li mortes.

Yo crede in li Spíritu sant.

li sant catolic eclesie

li comunité del santos

li remission del peccas

li resurection del córpor

e li eterni vive

Amen.




#Article 841: Ystad (104 words)


Ystad es un cité in li sud-west de Svedia. It es situat in li provincia Skåne län e es anc li administrativ centre del municipie Ystad. Ystad es situat al sud-costa de Svedia.

Ystad have 18.806 (2015) habitantes e un area de 11,02 quadrat-kilometres.

Ystad esset mentionat por li unesim vez in li annu 1244 sub su danesi nómine Ysted. Ystad esset membre del Hanseatic Liga. 

Hodie Ystad have anc un portu por prames e direct conexion con li insul Bornholm in Dania e Świnoujście in Polonia. 

Ystad apari in li criminal romanes de Hennig Mankell quam hem del comissario del policie Kurt Wallander.




#Article 842: Kirsty Williams (101 words)


Kirsty Williams es un feminin politico de Reyatu Unit in Gallia. Ella nascet li 19-im de marte 1971 in Taunton (Anglia) e esset li presidente del Liberal Democrates de Gallia. Kirty Williams es li ministre por education e habilitás in li guvernament de Gallia desde li annu 2016.

Kirsty Williams nascet in Anglia quam filia del genitores de Gallia. Ella studiat american studies in Manchester. Kirty Williams laborat in li section de public relation in un micri firma in Cardiff. 

Kirsty Williams es maritat con un farmero e li cuple have tri filias e habita in un farme éxter de Brecon.




#Article 843: Alexander Gerst (143 words)


Alexander Gerst es un astronaut de Germania. Il nascet li 3-im de may 1976 in Künzelsau e esset duvez un del astronautes del International Spacie Station.

Alexander Gerst studiat geofisica in Karlsruhe e geo-scienties in Wellington (Nov-Zeland). Il es expert por vulcanes. Gerst fat su doctoratu in vulcanologie in Hamburg in li 2010.

Desde li annu 2010 Alexander Gerst es un oficial astronaut. Inter li 28-im de may 2014 e li 10-im de novembre 2014 Gerst esset un del membres equip del International Spacie Station in li órbite circum li Terra. In su duesim mission in li International Spacie Station inter li 6-im de juní 2018 e li 20-im de decembre 2018 Gerst esset mem commandante del station inter li 3-im de octobre 2018 por tri mensus.

Alexander Gerst es un activist por li international protection del circumité e del protection del clima.




#Article 844: Santiago de Querétaro (231 words)


Santiago de Querétaro es un cité in li state de Querétaro. It es anc li capitale del state de Querétaro. It have 626,495 (2010) habitantes. It es li cité con li max grand population in Querétaro, e li max grand cité secun superficie, quel atinge 363 km². Li municipal presidente es Luis Nava. It es un del max secur cités de Mexico, secun Standard  Poor's e li mexican jurnale Reforma.

Santiago de Querétaro esset fundat in julí 25, 1531.

Hernán Pérez Bocanegra y Córdoba fundat li cité de Santiago de Querétaro, con Conín, un chef Otomi.

Li Imperator Maximillian I de Mexico esset assassinat in Querétaro.

Li clima in Querétaro es semi-arid, con 527.5 millimetres de pluvie chascun annu. Usualmen, pluvie cade desde junio til august. Durant li altri mensus pluvie es mult plu rari, particularmen in li hiverne quande it pluvia medialmen solmen un o du vezes in un mensu.

Li historic centre de Querétaro esset declarat un Patrimonie del Homanité per UNESCO  in 1996.  Li architectural stil de ti zone es baroc.  

Li cité de Querétaro anc have mult árbores de Jacaranda.

Li Estadio Corregidora es un futballe stadion in Querétaro. It es un del max grand o modern stadiones in Mexico. Querétaro F.C. lude in ti stadion. 

Li Parque Querétaro 2000 es un sport-complexe in Querétaro. Quam on posse adivinar per su nómine, it esset edificat in 2000. 




#Article 845: Kinshasa (120 words)


Kinshasa es li cité capital del Democratic Republica de Congo. Til li may 1966 li cité havet li nómine Léopoldville. Kinshasa es situat in li west del Democratic Republica de Congo.

Li cité have 11,855,000 (2017) e un area de 9965 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Kinshasa es li triesim max grand cité de Africa detra Cairo e Lagos.

Kinshasa esset fundat in li annu 1881 con li nómine Léopoldville por honorar li rey de Belgia Léopold II de Belgia. Desde li annu 1923 Kinshasa es li cité capital del Democratic Republica de Congo. In li annu 1966 li dictator Mobutu Sese Seko changeat li nómine de Léopoldville a Kinshasa. Kinshasa esset un village sur li territoria del cité.




#Article 846: Thomas Edmondson (308 words)


Thomas Edmondson (30 junio 1792 in Lancaster, Anglia ndash; 22 junio 1851 in Manchester, Anglia) es li inventor del Edmondson ferrovia-billete. Quande il comensat laborar quam chef de station in Milton (plu tarde Brampton) por li relvia de Newcastle e Carlisle, li idé venit a il simplificar li processu far li passageros montar li tren, quel til tande esset totalmen scrit per li manu.

Citation ex Cosmoglotta pri Thomas Edmondsoninvention del billet de ferrovia es debit a Thomas Edmonson, nascet ante circa 150 annus. Il esset *chef de station* proxim Carlisle, in Anglia; ma in li etá heroic del ferrovia, li viageatores esset atraet tre numerosi per li novitá, e li station-chef, sol employate, esset anc agulliero, portator e garda-barriere. Li viageatores venit solmen poc témpor ante li passage del tren e, pro que on devet scrir per li manu chascun « bon » de transporte, li convoy devet sovente atender long.Edmonson successat eliminar ti retardes preparante in antey billetes: in inventet un specie de scri-machine de quel li incrat bande printat sur paperin quadrates li loc del destination, li classe, li numeró del sede in li vagon e li date de emission del billet. Restat a scrir per li manu li custa del curse. Il submisset su invention a su directores, quel ridiculisat su procede e támen permisset li « amusar se far billetes », si solmen il ne molestat per it ni li direction ni li publica.Ne considerante se quam victet, Edmonson ofertat su invention a un altri ferroviari companie quel adoptet it e prendet li inventor in su servicie, duplicante su salarie. Poy altri companies sequet li exemple e Edmonson fundat con su fratre un societé por furnir al ferrovias machines e billetes tot printat.Quande Edmonson morit in 1851, it restat in Anglia solmen un o du stationes quel fat ancor billetes per li manu.




#Article 847: Sambahsa (194 words)


Sambahsa o Sambahsa-mundialect es un lingue auxiliari creat per li franceso Dr. Olivier Simon. Che li mundelingues on nomina it un worldlang, it es un lingue constructet basat sur plu quam un sol familie linguistic. Su base es un simplificat proto-Indo-Europan, con adjuntet strates linguistic de diferent partes del munde.

Su particularitá es trovat in esser un lingue constructet con cert complexitás ne trovat in li altri lingues constructet, benque tre regulari e plu simplic quam lingues natural. Verbes conjuga se p.e. secun li person, hay un diferentie inter li passate simplic e li ínperfecte, li ablaut es usat por mantener naturalitá in li passate (p.e. kaup, comprar, deveni kieup in li preterite), etc.

Un altri particularitá es que it usa un forme del regul de Wahl (li creator Olivier Simon self possent parlar Occidental) quam explicat in su grammatica scrit per il in Occidental: Li altri verbs (tam quam li radic preteriti del verbs con infix nasal) posse subir un version del Reguls de Von Wahl si illi se termina con cert consonants: d se muta in s, dd  tt in ss, Cd in Cs, rt  rg in rs e lg in ls.




#Article 848: Jaca (115 words)


Jaca es un cité in Hispania. It es situat in li nord del land al frontiera con Francia. Jaca es situat in li Provincia Huesca in li historic region Aragón al sudal márgine del Pirenées. It es li admistrativ centre del comarca Jacetania. Li fluvie Aragón flue tra li cité.

Li cité have 12.889 (2017) habitantes e un area de 406.34 quadrat-kilometres.

Jaca esset li cité capital del Reyatu Aragón. Hodie Jaca es un centre de turisme.

Jaca es un centre del sport de hiverne. Li Universiade del hiver evenit in li annus 1981 e 1995 in Jaca. Li max bon hispan club del hockey sur glacie CH Jaca have su hem in li cité.




#Article 849: Zaragoza (130 words)


Zaragoza es un cité in Hispania. It es situat in li nord-ost del land e es li cité capital del Autonom Comunitá Aragon e del Provincia Zaragoza. Li fluvie Ebro flue tra li cité.

Li cité have 664.938 (2017) habitantes e un area de 973,78 quadrat-kilometres. Secun li númere del habitantes Zaragoza es li quinesim max grand cité de Hispania.

Zaragoza esset fundat inter 24 e 12 ante Cristo sub li nómine Colonia Caesaraugusta. In li annu 380 evenit li Sinode de Zaragoza in li cité. In li annu 2008 evenit li exposition mundal Expo 2008 in Zaragoza.

Por li economie del cité hodie li fabrica del auto-enterprense Opel in li cité es tre important.

Li football-club Real Zaragoza quel lude in Primera Division have su hem in li cité.




#Article 850: Neuruppin (103 words)


Neuruppin es un cité in Germania. It es situat in li ost del land e apartene al país federal Brandenburgia. Neuruppin es li administrativ centre del sub-districte Ostpriegnitz-Ruppin e es situat 60 kilometres nord de Berlin. Li cité anc porta li suplement del nómine Fontanestadt por honoror li autor Theodor Fontane.

Neuruppin have 30.889 (2017) habitantes e un area de 305,25 quadrat-kilometres.

Li cité esset por li unesim vez mentionat in un historic documente in li annu 1238. In li annu 1256 it recivet li jures de un cité. Li famosi autor e poet Theodor Fontane nascet in li annu 1819 in Neuruppin.




#Article 851: Kaja Kallas (132 words)


Kaja Kallas es un féminin politico de Estonia. Ella nascet li 18-im de junio 1977 in Tallinn e es desde li annu 2018 li presidente del liberal Estonian Partise de Reformes. Ella ganiat li parlamentari election del annu 2019 e devenit li 25-im de junio 2021 prim-ministre de Estonia.

Kaja Kallas es li filio del estonian politico Siim Kallas qui esset prim-ministre e membre del Europan Comission. Kaja Kallas studiat inter 1995 e 1999 jurisprudentie in Tartu. Desde li annu 1999 ella laborat quam avocate e devenit desde li annu 2003 membre in quelc direction del estonian firmas. Ella studiat anc al Estonian Business School.

Kaja Kallas esset juntmen con li estonian politico Taavi Veskimägi. Ella have un filio ex li relation con Veskimägi. In li annu 2018 ella maritat Arvo Halik.




#Article 852: Pic Ismoil Somoni (110 words)


Li Pik Ismoil Somoni es li max alt monte de Tadjikistan. It es parte del Pamir-montania e have un altore de 7495 metres. Li Pic Ismoil Somoni es li quaresim max alt monte del Pamir-montania.

Li monte portat inter li annu 1932 e 1962 li nómine Pic Stalin e inter 1962 e 1998 Pic Comunisme. Hodie li monte es nominat secun li membre del dinastie de Samaides Ismoil I quel es egardat quam patre del nation de Tadjikistan.

Li Pic Ismoil Somoni esset climbat por li unesim vez li 3-im de septembre 1933 per Yevgeniy Abalakov. Li tri glacieros Fortambek, Valter e Moscvin es situat al nordal margine del monte.




#Article 853: Homofobie (146 words)


Li homofobie es li odie, timore ínrational, o mistractament de persones homosexual. Li parol esset creat in li annus 1960s per li psicologo George Weinberg. Li parol “homofobie” es frequentment usat con li parol transfobie per li Organisation del Unit Nationes e li Consilie del Europa in documentes explicant violationes contra li jures homan de persones LGBT.

Quam un timore ínrational, li homofobie include li timore sin base de violation per persones LGBT. In su forme plu extrem to posse aducter al “gay panic”, quande un person heterosexual assassina un person homosexual caus tal timore. Homofobie es un problema sistemic e include anc que in mult paises li gay panic es un legal e legitim justification por un assassination.

In mult locos it es illegal maltractar li persones homosexual caus su sexualitá. Internationalmen, li Declaration de Montreal e li Principies de Yogyakarta esset adoptet in 2006.




#Article 854: Karlovy Vary (124 words)


Karlovy Vary es un cité in Tchekia. It es situat in li west del land in li region Karlovarský kraj e in li Districte Karlovy Vary. Karlovy Vary es situat in li historic país Bohemia e li cité have in german li nómine Karlsbad.

Li cité have 48.776 (2018) habitantes e un area de 59,10 quadrat-kilometres.

Karlovy Vary es un famosi cité balneari. Li cité es situat al inboccatura del rivere Teplá in li fluvie Ohře. 

In li annu 1370 li cité esset promoet quem cité reyal. In li annu 1819 li international Conferentie de Karlovy Vary evenit in li cité. 

Li hockey sur glacie-club HC Energie Karlovy Vary quel lude desde li annu 1997 in li Extraliga have su hem in li cité.




#Article 855: Batumi (138 words)


Batumi es un cité in Georgia. It es li cité capital del autonom republica Adsharia. Batumi es situat al Nigre Mare in li sud-west de Georgia.

Li cité have 163,400 (2018) habitantes e un area de 64,9 quadrat-kilometres.

Batumi esset fundat quam colonia de Grecia in li antiquitá sub li nómine Batis. Inter 1584 e 1878 Batumi apartenet al Otoman Imperia e posque al Russia e al Soviet-Union. Li cité have un important portu e it es important por li transporte del petroleo.

Hodie Batumi es li duesim max grand cité del índependent state Georgia e un important loc por scientie e cultura. Batumi es li sede del Shota Rustaveli Statal Universitá e sede de un episcopatu del Georgian Ortodox Eclesie.

Li football-club FC Dinamo Batumi quel lude in li Erovnuli Liga have su hem in li cité.




#Article 856: Lena Karpunina (131 words)


Lena Karpunina esset german-russ autoressa qui scrit in Esperanto. Ella nascet in li annu 1963 in Kaluga (Russia) e morit li 4-im de novembre 2013 in Berlin (Germania). 

Lena Karpunina adultijat in Dushanbe (Tadjikistan). In li annu 1986 ella finit su studies quam ingeniera. Poy ella laborat in li automobil-industrie. In li annu 1993 Lena Karpunina translocat a Berlin. Ta ella studiat germanistica in li Humboldt-Universitá. Ella morit in li annu 2013 in Berlin pro cáncere. Ella esset maritat con Gerd Bussing e ella laborat por quelc Esperanto jurnales quam Monato.

Lena Karpunia aprendet Esperanto in li annu 1988. Ella partiprendet in mult international incontras de Esperanto in diferent landes. Ella scrit quelc curt racontas in Esperanto e ganiat quelc premies. 

Lena Karpunina esset membre in li Akademio Literatura de Esperanto.




#Article 857: Frank Magnitz (161 words)


Frank Rüdiger Heinrich Magnitz es un politico del dextri partise Alternative por Germania. Il nascet li 29-im de junio 1952 in Neuenkirchen (Diepholz) e esset inter 2015 e 2019 unu del presidentes del Alternative por Germania in Bremen. Desde li annu 2017 Magnitz es membre del german parlament.

Frank Magnitz fat pos li scole un aprentisage in un banc. Il studiat pedagogica e laborat in li administration de Bremen. Magnitz fundat un firma por construction materiale quel il vendet in li annu 1999. Desde li annu 1999 il laborat quam consultant por elementes de construction e imobilies. 

Magnitz es maritat e have six infantes e habita in li nord de Bremen in Burglesum. Su marita have turc radicas. Su filia Ann-Katrin Magnitz es anc activ por li Alternative por Germania.

Frank Magnitz esset attaccat e vúlnerat ye li cap li 7-im de januar 2018.

Intra li partise Frank Magnitz apartene al dextri fraction e es membre del informal organisation Der Flügel.




#Article 858: Brexit (109 words)


Brexit es li processu e political idé que li Reyatu Unit forlassa li Europan Union. In un plebiscite li 23-im de junio 2016 un majorité de 51,89 percentes votet por forlassar li Europan Union. Til nu ti decision del popul del Reyatu Unit es ignorat e blocat per li parlament de Reyatu Unit quel in li majorité ne vole forlassar li Europan Union. 

Inter li political partises li conditiones por un departe del Europan Union es disputat. Li guvernament de Theresa May negociat un tractate con li Europan Union por li processu del Brexit, ma li majorité del parlament de Reyatu Unit ha til nu refusat it ja trivez.




#Article 859: Olbia (Sardinia) (129 words)


Olbia es un cité sur li insul Sardinia quel apartene a Italia. It es situat in li nord-ost de Sardinia e apartene al Provincia Sassari. Olbia es situat al Golfe de Olbia quel es un parte del Tirenian Mare del Mediterraneo. Li insul Tavolara e li ínhabitat insules Molara e Molarotto apartene al territoria del municipie Olbia.

Li cité have 60.261 (2017) habitantes e es li quaresim max grand cité de Sardinia. It have un area de 376,10 quadrat-kilometre.

Olbia havet del medievie til li annu 1939 li nómine Terranova. In li sardinian lingue li cité til hodie porta li nómine Terranòa.  Olbia existet ja in li antiquitá. It esset til li anni 2016 un del du cité capital del dissoluet Provincia Olbia-Tempio.

Hodie Olbia have un international aero-portu.




#Article 860: France Prešeren (207 words)


France Prešeren (in german: Franz Preschern) es li max famosi poete de Slovenia. Il nascet li 3-im de decembre 1800 in Vrba e morit li 8-im de februar 1849 in Kranj.

France Prešeren nascet quam li triesim infante in un familie de farmeros. Il studiat jurisprudentie in Vienna e laborat quam avocate. In li annu 1832 il translocat a Klagenfurt. Il esset employat un cancellaría de avocates in Ljubljana.

Li grand amore de su vive Julija Primic refusat le. France Prešeren dedicat un parte de su ovre Poezije a Julija Primic. In li annu 1839 France Prešeren conossentat li laborera Ana Jelovšek con ella il havet tri infante, ma ella abandonat le. France Prešeren trincat mult alcohol e il morit solitarimen in li annu 1949 in li etá de 48 annus pro un ciroze del hépate.

France Prešeren scrit amor e natura lirica. Il scrit in german e in slovenian.In li annu 1847 esset publicat su principal ovre Poezije (Poesies). Prešeren scrit li historic epopé Krst pri Savici (Li baptisme ad li Savica).

Hodie France Prešeren es egardat quam li national poet de Slovenia. Li poema Zdravljica es li hodial national himne de Slovenia. Li central plazza del cité capital Ljubljana es nominat Prešernov trg secun il.




#Article 861: Radovan Višković (116 words)


Radovan Višković es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 1-im de februar 1964 in li municipie Milići e es desde li 18-im de decembre 2018 prim-ministre del serb entitet Republika Srpska. Radovan Višković es vice-presidente del partise Union del índependent socialdemocrates.

Radovan Višković studiat trafic-ingeniero in Sarajevo e fat su doctoratu. Il laborat quam assistente al facultá de trafic in li universitá de Sarajevo. Pos li civil guerre 1996 Radovan Višković labotat in li firma Boksit quam ingeniero. In li fine del annu 2015 il comensat laborat quam docente in li trafic-faculté in Doboj.

Radovan Višković es maritat e have du infantes.

Radovan Višković es membre del del partise Union del índependent socialdemocrates.




#Article 862: Theodor Fontane (297 words)


Heinrich Theodor Fontane esset un scritor de Germania. Il nascet li 30-im de decembre 1819 in Neuruppin e morit li 20-im de septembre 1898 in Berlin. Fontane es un important representant del literrari realisme.

Theodor Fontane nascet quam filio del farmacist Louis Henry Fontane (1796–1867) e Emilie Fontane geb. Labry (1798–1869) li 30-im de decembre 1819 in Neuruppin.

Theodor Fontane habitat til li etá de sep in Neuruppin. Ta su patre Louis Henry Fontane havet un apoteca. Li patre devet vendir ti apoteca pro debites in parílude. Li familie translocat a Swinemünde. Fontane fat un aprentisage quam famacist e laborat in ti profession. 

Inter 1844 e 1845 Fontane fat su obligatori militari servicie. Pos to il continuat laborar quam famacist. In li 1849 Theodor Fontane decidet abandonar su profession quam famacist e il devenit scritor e jurnalist. In li annu 1850 Fontane maritat Emilie Rouanet-Kumme e li cuple translocat a Berlin.

Fontane laborat quam correspondent de Prussia in London in li Reyatu Unit. Pos to il scrit viage-litteratura. Inter 1851 e 1870 Theodor Fontane laborat quam jurnalist in li conservativ Neuen Preussischen Kreuzzeitung. In li annu 1870 il laborat quam critico de teatre. Il esset arestet in li German-Francesi Guerre 1870 in Francia quam german spion. Per li intervention de Otto von Bismarck Fontane il esset liberat.

Inter 1874 e 1876 Theodor Fontane fat viages con su marita tra Austria, Italia e Svissia. Pos to il laborat quam liber scritor. Theodor Fontane morit li 20-im de septembre 1898 in Berlin.

Theodor Fontane six quin filios e un filia con su marita Emilie Rouanet-Kumme.

Theodor Fontane scrit romanas, viage-racontas e poemas. Li max famosi ovres es li roman Effi Briest e li viage-raconta Wanderungen durch die Mark Brandenburg e su poemas Herr von Ribbeck auf Ribbeck im Havelland.




#Article 863: Sri Jayawardenepura Kotte (129 words)


Sri Jayawardenepura Kotte, conosset quam Kotte, es li oficial administrativ cité capital de Sri Lanka. It es un satellite-cité del factic cité capital Colombo e li distantie a Colombo es solmen 8 kilometres. Desde li 1982 li parlament de Sri Lanka have su sede in Sri Jayawardenepura Kotte. In ti annu li cité recivet li su hodial nómine por honorar li presidente Junius Richard Jayewardene.

Sri Jayawardenepura Kotte have 107.925 (2011) habitantes e un area de 17 quadrat-kilometres.

Li historic nómine del cité Kotte significa forteresse. Inter li 14-im e li 16-im Kotte esset li cité capital del singalesi reyatu Kotte qual regnat súper Sri Lanka. Hodie li cité apartene al West Provincia (Sri Lanka) e al Districte Colombo. It hay su propri universitá li University of Sri Jayewardenepura. 




#Article 864: Manfred Weber (142 words)


Manfred Weber es un politico de Germania. Il nascet li 14-im de julí 1972 in Niederhatzkofen e es desde li annu 2014 li presidente del fraction del Europan Popul Partise in li Europan Parlament. Manfred Weber es anc vice-presidente del Cristan Social Union in Bavaria e prim-candidate del Europan Popul Partise por li electiones al Europan Parlament in li annu 2019.

Pos hat finit li scole e su obligatori militari servicie Manfred Weber studiat ingeniero del fiscial tecnico al Fachhochschule München. Pos li studies il fundat in li annu 1996 li firma de consultation 
DG Beratung GmbH consultants e in li annu li firma 1998 li G+U GbR. Ambi firmas es activ in li branche del gerentie del circumité e qualitá. 

Manfred Weber es maritat e habita in Wildenburg.

Manfred Weber apartene al liberal eurofanatic parte del Cristan Social Union in Bavaria.




#Article 865: Frans Timmermans (124 words)


Franciscus Cornelis Gerardus Maria Timmermans es un politico de Nederland. Il nascet li 6-im de may 1961 in Maastricht e es desde li 1-im de novembre 2014 vice-presidente del Europan Comission. Frans Timmermans es membre del socialdemocratic Partise de Labore e prim-candidate del Socialdemocratic Partise de Europa por li electiones al Europan Parlament 2019.

Li patre de Frans Timmermans esset un diplomat de Nederland e su grand-patre laborat quam minero. Frans Timmermans studiat francesi litteratura in Nijmwegen e un annu  al universitá in Nancy. Pos su studies Timmermans laborat quam docente e in li diplomatic servicie de Nederland.

Frans Timmermans parla sep lingues: nederlandesi, german, anglesi, francesi, russ lingue, italian e limburgesi.

Frans Timmermans es maritat por li duesim vez e have quar infantes.




#Article 866: Ramush Haradinaj (166 words)


Ramush Haradinaj es un politico de Kosovo. Il nascet 3-im de julí 1968 in li village Glođane proxim de Deçan e esset inter li 9-im de septembre 2017 e li 19-im de julí 2019 prim-ministre de Kosovo. Ramush Haradinaj es li fundator e presidente del partise Alliantie por li Futur de Kosovo.

Pos li scole Ramush Haradinaj fat su obligatori militarie servicie. Pos to Haradinaj translocat a Svissia. Il fat ta different ocasional labores.

Ramush Haradinaj es maritat por li duesim vez. Su marita es li jurnaliste Anita Muçaj-Haradinaj. Ex ambi maritages Ramush Haradinaj have tri infantes. 

Ramush Haradinaj esset un activ membre del paramilitari organisation UÇK. 

Ramush Haradinaj esset acusat pro crimines de guerre, ma li International Tribunale por Crimines in Ex-Jugoslavia aquittat le duvez de tis acusationes. In Serbia it hay ancor un international mandate de arest contra il. Pro ti mandate de arest Haradinaj esset trivez arestet (unvez in Slovenia e duvez in Francia, ma esset liberat chascun vez pos un brevi témpor.




#Article 867: Kadri Veseli (113 words)


Kadri Veseli es un politico de Kosovo. Il nascet li 31-im de may 1967 in li village Braboniq proxim de Kosovska Mitrovica e es desde li 8-im de septembre 2014 li presidente del parlament de Kosovo. Kadri Veseli es desde li 9-im de marte 2016 li presidente del Democratic Partise de Kosovo.

Kadri Veseli esset un del ductores del studiantes-movement in Kovovo in annus 80s del 20-im secul. 

In li guerre de Kosovo Veseli es activ combattet por li paramilitari organisation UÇK. 

Veseli esset chef del secret servicie de Kosovo SHIK, quel hodie esset ligat con li  Democratic Partise de Kosovo.

Veseli es maritat con Violeta Veseli e li pare have quar infantes.




#Article 868: Andrej Babiš (259 words)


Andrej Babiš es un politico e interprendero de Tchekia. Il es del slovacian orígine. Babiš nascet li 2-im de septembre 1954 in Bratislava (Slovacia) e es desde li 13-im de septembre 2017 li prim-ministre de Tchekia. Il li fundator e presidente del partise ANO 2011.

Li patre de Andrej Babiš esset un diplomat del Tchecoslovakia e membre del Comunist Partise de Tchecoslovakia. Andrej Babiš passet su infantie in Geneva e Paris. Il studiat in li Universitá de Economie in Bratislava international comercie. Pos su studies  Andrej Babiš laborat por li interprense Chemapol Bratislava quel plu tard portat li nómine Petrimex. Inter 1985 e 1991 il esset li representante de ti firma in Marocco. 
 
Andrej Babiš es maritat por li duesim vez. Il es maritat con Monika Babišová desde li annu 2017 e divorciat de su unesim marita Beata Adamovičová. Andrej Babiš have quar infantes.

In li comense li comercial activitás de Andrej Babiš esset concentrat in li sfere del agricultura. Il comprat li firma Agrofert e per it Babiš comprat plu e plu firmas. Hodie li Agrofert Holding es un del max grand interpreses de Tchekia. Agrofert Holding controla mult firmas in li chemical industrie, in li agricultura e li alimentes perlaborant industrie.

Poy il creat un imperie de mass-medies. Babiš comprat li firma MAFRA quel possede li du max grand jurnales de Tchekia Lidové noviny e Mladá fronta DNES, ma anc li canale de television Óčko e li radio-station Radio Impuls.

Quande Andrej Babiš ineat in li political scene, il oficialmen resignat quam general director de su firmas.
 




#Article 869: Königs Wusterhausen (124 words)


Königs Wusterhausen es un cité in Germania. It es situat sud-ost de Berlin e apartene al país federal Brandenburgia e al Subdistrict Dahme-Spreewald. Til li annu 1718 li cité have li nómine Wendisch-Wusterhausen. 

Li cité have 36.706 (2017) e un area de 96,04 quadratkilometres.

Königs Wusterhause es situat al confluentie del fluvies Dahme e del canalette Nottekanal. Königs Wusterhausen esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 1320. Li cité esset habitat del slavic tribe del sorabes. In li infrasoraban lingue have li nómine Parsk.

Mult habitantes de Königs Wusterhausen quel es anc nominat KW labora in Berlin. Li cité es un station del trenes del S-Bahn Berlin. 

Li volleyball-club Netzhoppers Königs Wusterhausen lude in li German Volleyball Bundesliga.




#Article 870: Gitanas Nausėda (115 words)


Gitanas Nausėda es un economist e politico de Lituania. Il nascet li 19-im de may 1964 in Klaipėda e es un índependent candidate in li electiones presidential de Lituania 2019.

Inter 1982 e 1987 Gitanas Nausėda studiat al facultá de industrial economie del Universitá Vilnius e desde 1987 e 1989 al facultá de economie. Il studiat 1990 e 1992 in Mannheim (Germania). Gitanas Nausėda fat su doctoratu in li annu 1993.

Il laborat quam analitico por lituanian bankes. Inter 2008 e 2018 Gitanas Nausėda esset principal analitico del SEB Bank.

Desde li annu 2009 esset professor al Universitá Vilnius.

Gitanas Nausėda es maritat con Diana Nepaitė-Nausėdienė e li cuple have du filias Gedailė e Ugnė.




#Article 871: Hinrich Lührssen (119 words)


Hinrich Lührssen es un jurnalist, politico e autor de Germania. Il nascet in li annu 1958 in Bremerhaven e es li prim-candidate del partise Cives in Colere por li electiones in li federal land Bremen in li annu 2019.

Pos li scole il esset voluntario che jurnales in Hannover. Inter li annu 1988 e 1990 Hinrich Lühressen laborat quam jurnalist por li television-programma Radio Bremen che li regional-emission buten un binnen. Pos to il laborat por li emission Stern TV e scrit por li liberal gazette [(Die Zeit e laborat por altri canales de television. In li annu 2004 Hinrich Lührssen retornat al emission buten un binnen.

Il es maritat e have un filio.

Hinrich Lührssen publicat tri libres.




#Article 872: Ursula Haverbeck (171 words)


Ursula Meta Hedwig Haverbeck-Wetzel es un autoressa e feminin politico de Germania. Ella nascet li 8-im de novembre 1928 in Winterscheid e es un nationalsocialist activista e li prim-candidate del neo-nationalsocialist partise Die Rechte por li electiones al Europan Parlament 2019. Ursula Haverbeck negat li existentie del holocaust e esset pro to pluri vezes condamnat por punitiones in li cárcere. Desde li annu 2018 ella es arestat in li cárcere in Bielefeld.

Secun su propri informationes Ursula Haverbeck habitat por quelc annus in Svedia. Ella studiat pedagogica, linguistica e filosofie. Haverbeck studiat du annus in Scotia. In li annu 1970 ella maritat Werner Georg Haverbeck qui esset un functionario in nationalsocialist studiantes del National Socialist Laboreros Partise e inter 1933 e 1934 il li presidentie del National Socialist Laboreros Partise.

Ursula Haverbeck habita in Vlotho e have contactes con mult international negatores del holocaust. Vlotho esset anc li sede del 2008 interdictet club Collegium Humanum. 

Inter 2004 e 2017 Ursula Haverbeck esset pluri condamnat pluri vez por li negation del holocaust.




#Article 873: Damian Freiherr von Boeselager (149 words)


Damian Freiherr von Boeselager es un jurnalist e politico de Germania. Il nascet li 8-im de marte 1988 in Frankfurt e es li co-fundator del pan-europan political partise Volt Europa. Damian Freiherr von Boeselager esset electet in li annu 2019 in li Europan Parlament in Germania por li partise Volt Europa.

Damian Freiherr von Boeselager finit scole in li privat e catolic gimnasium Aloisiuskolleg in Bonn-Bad Godesberg]. Li studiat filosofie e economie in Bayreuth inter 2008 e 2011. Inter 2016 e 2017 Damian Freiherr von Boeselager studiat public administration al Hertie School of Governance in Berlin. Il anc fat un semestre in li Columbia University in New York. Damian Freiherr von Boeselager finit su studies quam magistro.

In li annu 2012 il initiat con Bernhard Clemm e Jan Stöckmann li jurnalist viage-projecte Euroscop.

Inter 2013 e 2016 Damian Freiherr von Boeselager laborat quam consoliero por firmas por Mc KinseyCompany. 




#Article 874: Hartwig Löger (108 words)


Hartwig Löger es un politico de Austria. Il nascet li 15-im de julí 1965 in Selzthal e es desde li 28-im de may 2019 prim-ministre de Austria. Löger ne es membre de un political partise, ma esset nominat del Austrian Popul Partise quam ministre de financies in li annu 2017.

Pos li scole Löger laborat in li economic branche de assecurantie. Löger volet devenir pilote in li Austrian Federal Armé, ma pro un lesion del genú il devet abandonar ti planes. Inter 2011 e 2017 Löger esset li presidente del direction del assecurantie interprense UNIQA Austria.

Hartwig Löger es maritat e have du infantes. Il habita in Vienna.




#Article 875: Valenciennes (128 words)


Valenciennes es un cité in li nord de Francia. It apartene al region Hauts-de-France e al Département Nord. Valenciennes es situat al frontiere con Belgia al fluvie Schelde.

Li cité have 43.680 (2016) habitantes e un area de 13,82 kilometres.

Valenciennes esset mentionat in un historic documentes in li annu 693. In li 19-im e 20-im secul it esset un centre por stal e texil-industrie, hodie it es ancor un centre del production del automobiles.

Desde li annu 1968 Valenciennes have un universitá, li Universitá de Valenciennes.

Li football-club FC Valenciennes have su hem in li cité e lude in li Ligue 2 quel es li duesim max alt football-liga de Francia. In li annu 2019 evenit in Valenciennes ludes del Championatu mundal de football por féminas 2019.




#Article 876: Syarhey Rumas (100 words)


Syarhey Mikalayevich Rumas (bielorussian: Сяргей Мікалаевіч Румас) es un politico de Bielorussia. Il nascet li 1-im de decembre 1969 in Homel e es desde li 18-im de august 2018 prim-ministre de Bielorussia.

In li annus 70s Rumas translocat con su familie a Minsk. Il studiat in li Alt Militari Financial Scole de Yaroslavl e in li Academia por public administration in Minsk. Il fat su doctoratu in economie in li annu 2001. Il laborat in li direction de quelc statal bankes.

Syarhey Rumas es li presidente del Bielorussian Federation de Football e chef del organisation del Europa-Ludes 2019 in Minsk.




#Article 877: Die Linke (203 words)


Die Linke (german por Li Levul) es un levul-radical e populist partise de Germania. It esset format in li annu 2007 per li unition del post-comunist Partise del Democratic Socialisme con li levul-populist Labor e Justicie - Li Electoral Alternative.

Saxonia-Anhalt 17, Berlin 27, Mecklenburg-Vorpommeria 11, Saxonia 27, Brandenburgia 17,  Thuringia 28, Hamburg 11, Saarland 3, Hesse 9, Bremen 10.

Li partise Die Linke  have su centre de gravitation in li ex-German Democratic Republica. Ta it anc es e esset parte del guvernmantes del países federal. In li west de Germania it ne es representat in omni parlamentes países federal e nequande esset parte de un guvernament.

Li partise Die Linke have un socialist e populist programma in li social e financial aferes. Li partise es contra li membritá de Germania in li NATO e anc critical contra li Europan Union pro su anticapitalist ideologie. In li politica de migration li partise Die Linke vole apert frontieras por illegal migrantes. Pro to ne realistic e populist punctu de vise li levul partise anc perdit in li ostal partes de Germania in li recent electiones. Die Linke suporta autoritari levul political sistemas quam li comunist guvernament in Cuba e li levul-populist dictatura in Venezuela. 




#Article 878: Zehdenick (103 words)


Zehdenick es un cité in Germania. It es in li nord del país federal Brandenburgia e apartene al Subdistrict Oberhavel. Desde li annu 2013 Zehdenick have li suplementari nómine Havelstadt.

Li cité have 13.456 (2017) habitantes e un area de 223,07 quadrat-kilometres.

Zehdenick es situat 60 kilometres nord de Berlin al fluvie Havel. Li cité esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 1216 quam Cedenic. In li annu 1887 on decovrit argil in Zehdenick e mult brique-fabricas esset apertet. Zehdenick es anc un centre de fluvie navigation.

Except li cité itself Zehdenick have li sequent 13 partes:




#Article 879: Liebenwalde (105 words)


Liebenwalde es un cité in Germania. It es situat in li nord del país federal Brandenburgia e apartene al Subdistrict Oberhavel in un distantie 21 kilometres nord-ost de Oranienburg.

Li cité have 4284 (2017) habitantes e un area de 142,2 quadrat-kilometres.

Liebenwalde esset funcat circa in li annu 1232. In li annu 1244 Liebenwalde es mentionat quam Levenwalde in un historic documente. In li annu 1992  li municipies Liebenwalde, Hammer, Kreuzbruch, Liebenthal e Neuholland unit se al comunitá Amt Liebenwalde. Pos to li xomunitá Amt Liebenwalde dissoluet e Liebenwalde devenit un índependent cité.

Li cité Liebenwalde consiste secun su statute ex li sequent six partes:




#Article 880: Jeremy Hunt (142 words)


Jeremy Richard Streynsham Hunt es un politico del Reyatu Unit. Il nascet li 1-im de novembre 1966 in Godalming e es desde li 9-im de juli 2018 ministre por exteri aferes del Reyatu Unit in li guvernament de Theresa May. Jeremy Hunt es membre del Conservativ Partise.

Jeremy Hunt finit li elite-scole Charterhouse School in Godalming. Inter 1985 e 1987 il fat al Magdalen College del Universitá Oxford li consecutiv studie filosofie, politica e economie. Pos li studie Hunt laborat quam consiliero por interprenses. Il anc docet anglesi in Japan e aprendet self japanesi]. Plu tard il fundat su propri firma Hotcourses.

Jeremy Hunt es maritat con Lucia Guo qui originat de China. Li cuple have tri infantes.

Jeremy Hunt esset contra li Brexit in li Brexit plebiscite 2016, ma changeat plu tard su opinion. Nu Hunt es contra un dur Brexit.




#Article 881: Grenoble (140 words)


Grenoble es un cité de Francia. It es situat in li sud-ost de Francia al pede del montania de Alpes. Grenoble es li cité capitaö del Département Isère e del Dauphiné in li region Auvergne-Rhône-Alpes. It es un centre del sport hivernal e in li annu 1968 evenit li Olimpic Ludes de hiverne in li cité.

Li cité have 158.180 (2016) habitantes e un area de 18,13 quadrat-kilometres. Grenoble es situat sur un altore inter 212 e 500 metres.

Grenoble esset ja in li annu 43 ante Cristo mentionat in un historic document quam Cularo. In li annu 1242 it recivet li jures de un cité e in li annu 1339 li universitá de Grenoble esset fundat. Hodie Grenoble es un centre de turisme. 

In li annu 2019 evenit in Valenciennes ludes del Championatu mundal de football por féminas 2019.




#Article 882: Zuzana Čaputová (111 words)


Zuzana Čaputová. nascet quam Zuzana Strapáková, es un feminin politico de Slovakia. Ella nascet li 21-im de junio 1973 in Bratislava e es desde li 15-im de junio 2019 li presidente de Slovakia. Čaputová es un membre del social-liberal partise Progressiv Slovakia.

Zuzanna Čaputová studiat jurisprudentie in Bratislava. Pos li studie ella laborat in li administration del cité Pezinok. In li annu 2010 Zuzana Čaputová fundat un contore de avocates. Čaputová esset activ in diversi ecologic movementes e in li non-guvernament organisation Open Society Foundations.

Til li annu 2018 ella esset maritat con Ivan Čaputa. Li cuple have du infantes. Nu ella convive con li fotograf, autor e musico Peter Konečný.




#Article 883: Ružomberok (150 words)


Ružomberok (german: Rosenberg, hungarian: Rózsahegy) es un cité in li centre de Slovakia. It apartene al region Liptov e kraj Žilinský kraj. Ružomberok es situat al pede del montanias in un valley. Li fluvie Váh flue tra li cité.

Li cité have 26.854 (2017) habitantes e un area de 126,72 quadrat-kilometres sur un altore de 494 metres.

Ružomberok esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 1233 quam terra Reuche. In li annu 1318 it ricevit li jure de un cité. In li 19-im Ružomberok esset un centre del slovak national movement. It esset un centre del textile-industrie e anc hodie it es un centre del industrie.

Li football-club MFK Ružomberok quel lude in li max liga de football de Slovakia have su sede in li cité. Anc li basketball-club por féminas MBK Ružomberok quel esset mem successosi sur li europan nivelle apartene al cité.




#Article 884: Andreas Kalbitz (137 words)


Andreas Kalbitz es un politico de Germania. Il nascet li 17-im de novembre 1972 in München e es desde li annu 2017 presidente del partise Alternative por Germania in Brandenburgia e chef del fraction del Alternative por Germania in li parlament de Brandenburgia.

Andreas Kalbitz esset 12 annus professional soldate in li Bundeswehr quam paracadist. Il studiat informatica in Brandenburg an der Havel, ma ne finit li studie. Inter li annus 2009 e 2013 Kalbitz esset in li gerentie del edition Edition Apollon in Königs Wusterhausen. Pos li bancrotte del edition il laborat quam índependent consiliator por informatic tecnologie.

Andreas Kalbitz es maritat e have tri infantes.

Andreas Kalbitz esset membre del Cristan Social Union in Bavaria e pos to in li dextri partise Li Republicanes.

Andreas Kalbitz es membre del dextri-national parte del Alternative por Germania. 




#Article 885: Carrie Lam (110 words)


Carrie Lam Cheng Yuet-ngor es un feminin politico de Hongkong. Ella nascet li 13-im de may 1957 in Wan Chai e es desde 1-im de julí 2017 chef del guvernament de Hongkong. Carrie Lam es egardat quam un marionette del comunist guvernament de China.

Carrie Lam studiat sociologie in li unversitá de Hongkong e in li Universitá de Cambridge (Reyatu Unit) exploration de developament. Ella laborat sep annus in li administration financial de Hongkong.

Desde li annu 1984 ella es maritat con li professor por matematica Lam Siu-por qui habita in London. Lu cuple have du filios. Til li annu 2007 Carrie Lam havet anc li civitá del Reyatu Unit.




#Article 886: Robert Mugabe (104 words)


Robert Gabriel Mugabe esset un politico de Zimbabwe. Il nascet li 21-im de februar 1924 in Katuma e morit li 6-im de septembre 2019 in Singapor. Inter 1987 e 2017 Mugabe esset li presidente de Zimbabwe e antey inter li annus 1980 e 1987 li prim-ministre de Zimbabwe.

Robert Mugabe apartenet al popul de Shona. Il laborat quam instructor in scolas. 

Rober Mugabe esset duvez maritat. 

Robert Mugabe esset egardar quam patre del índependent state Zimbabwe e quam grand adversario contra li colonialisme, ma desde li annu 2000 Mugabe guvernat plu e plu dictatorimen e con 
violentie. Su regíme ruinat li economie de Zimbabwe.




#Article 887: Patricia Rhomberg (115 words)


Patricia Rhomberg es un ex-actoressa de Austria. Ella nascet li 15-im de septembre 1953 in Vienna e esset in li annus 70s conosset quam actoressa in pornografic filmes. Patricia Rhomberg ludet in li film-adaptiones del famosi erotic roman Josefine Mutzenbacher li titul-heroa Josefine Mutzenbacher.

Patrica Rhomberg laborat quam medicinal assistenta. Ella esset li partnera del film regissor Hans Billian. Ella ludet in mult filmes de Hans Billian. Pos li fine de su relation con Billian in li annu 1978 Patricia Rhomberg finit su cariera quam actoressa e retornat a su profession del medicial assistenta.

Patricia Rhomberg esset un del unesim famosi actoressas in pornografic filmes.

Omnicos de Hans Billian.

Curt filmes ex li annu 1975:




#Article 888: Bianca Andreescu (133 words)


 

Bianca Vanessa Andreescu es un professional ténnis-lusora de Canada. Ella es li filia del inmigrantes de Rumania e nascet li 16-im de junio 2000 1994 in Mississauga. Desde li annu 2017 
ella lude professionalmen ténnis. In li septembre 2019 Bianca Andreescu ganiat li  US-Open in New York.

Biance Andreescu nascet in Canada, ma quande ella esset in li etá de six annus su familie retornat a Rumania por quelc annus til su familie retornat denov a Toronto.

Bianca Andreescu comensat in li annu de sep annus luder ténnis. Til li septembre 2019 ella ganiat quin torneyes del WTA e tri del ITF. Su max bon resultate in li WTA-rang-liste del munde esset li position 14 (12-im de august 2019).

Bianca Andreescu  es 1,70 metres alt e su chef de exercition es Sylvain Bruneau.




#Article 889: C. George Boeree (150 words)


Cornelis George Boeree es un psicologo del USA e creator del planlingue Lingua Franca Nova. Il nascet li 15-im de januar 1952 in Badhoevedorp in Nederland e esset professor de psicologie al universitá de Shippensburg in li federal state de Pennsylvania. Il morit li 5-im januar 2021 en Pensilvania, Unit States de America.

Boeree nascet in li annu 1956 in Nederland, ma translocat in li annu 1956 in li USA con li genitores. Il adultijat in Long Island. George Boeree studiat e fat su doctoratu al Oklahoma State University in Stillwater (Oklahoma). In li annu 1972 il maritat Judy Kovarik. Li cuple have tri filias Jenny, Mary e Katie.

In li annu 1998 C. George Boeree publicat li planlingue Lingua Franca Nova.

George Boeree publicat quam del unesim psicologos su scientific textus gratuitmen in li internet. Il es un specialiste por li psicologie de personalitá e li historie del psicologie.




#Article 890: Ali Babacan (121 words)


Ali Babacan es un politico de Turcia. Il nascet li 4-im de april 1967 in Ankara e esset vice-prim-ministre in pluri guvernaments del partise Partise del Justicie e Developament/AKP. In li annu 2019 Babacan abandonat li Partise del Justicie e Developament.

Ali Babacan studiat industrial ingeniero, comercial administration, markering e international comercie in Ankara e in Evanston (USA). Il laborat in li USA quam financial consultant por bankes. Babacan retornat in li annu 1994 a Turcia. Ta il laborat quam chef-consiliero del borgomastro de Ankara. In li annu 1994 Ali Babacan fundat su propri textile firma.

Ali Babacan es maritat con Ülkü Zeynep Babacan desde li annu 1995 e li cuple have tri infantes Mustafa Kerem, Fatma Dilara e Hilmi Emir.




#Article 891: Dragan Šutanovac (105 words)


Dragan Šutanovac es un polico de Serbia. Il nascet li 24-im de julí 1968 in Beograd e esset presidente del Democratic Partise inter 2016 e 2018 e ministre por defense de Serbia inter 2007 e 2012.

Dragan Šutanovac studiat ingeniero por machines in Beograd. Posque il specialisat in aferes del securitá. Dragan Šutanovac fat un diploma in aferes de securitá in li USA e studiat securitá al George C. Marshall European Center for Security Studies in Garmisch-Partenkirchen (Germania. In ii annu 2000 il laborat por li Europan Parlament in Bruxelles e Strasbourg

Dragan Šutanovac es maritat con Marija Šutanovac e li cuple have du filios.




#Article 892: Albin Kurti (138 words)


Albin Kurti es un politico de Kosovo. Il nascet li 24-im de marte 1975 in Priština e es li fundator e presidente del political partise Vetëvendosje!. Il esset li li 3-im de februar 2020 Ae li 3-im de junio 2020 li prim-ministre de Kosovo.

Albin Kurti studiat electro-tecnica in li illegal universitás de Priština durante li statu de casu special in li provincia. Il esset un del ductores del resistentie del studiantes contra li serb opression. Kurti esset organisat in li Índependent Union de studiantes del universitá Priština. 

In li annu 2003 Kurti finit un studie por computarores e servicies de telecomunication in Priština. 

Albin Kurti es maritat con Rita Augestad Knudsen qui es de Norvegia. Li cuple have un infante.

Albin Kurti es contra li international presentie in Kosovo e favora un unification de Kosovo con Albania.




#Article 893: Uerdingen (116 words)


Uerdingen es un quartere e districte del cité Krefeld in Germania. It apartene al país federal Nordrhen-Westfalia e al admistrativ Districte Düsseldorf. Til li annu 1929 Uerdingen esset un índependent cité.

Uerdingen have 18.324 (2016) habitantes.

Uerdingen esset por li unesim vez mentionat un historic document in li 9-im secul. It recivet li statu de un cité in li annu 1244. In li annu 1929 Uerdingen esset ligat con li cité Krefeld quam duplic cité Krefeld-Uerdingen. Durant li regantie del nationalsocialisme Uerdingen devenit un discricte e quartere de Krefeld. Til li anni 1975 Uerdingen havet quelc special jures.

Hodie Uerdingen es un centre del chimic industrie.

Li football-club KFC Uerdingen 05 have su hem in Uerdingen.




#Article 894: Alice Robinson (112 words)


Alice Robinson es un ski alpin sportista de Nov-Zeland.

Ella nascet li 1 de decembre 2001 in Sydney. Hodie ella habita in Queenstown in Nov-Zeland. Ella translocat in li etá de quar annus de Australia al Nov-Zeland.

In li etá de 15 annus Alice Robinson fat su unesim FIS-ski alpin competition. Ella ganiat piuri national championatus de Nov-Zeland. 

Desde li annu 2018 Alice Robinson es activ in li mund-bocale de alpin ski. Ella ganiat su unesim competition del mund-bocale de alpin ski li 26-im de octobre 2019 in Sölden in li gigantic slalom.

Alice Robinson partiprendet in li Olimpic Ludes 2018 in Pyeongchang e finit ye li 35-im rang in li gigantic-slalom..




#Article 895: Confession (106 words)


Yo crede in Deo li Patre Omnipotent, creator de ciel e terra.

E in Jesu Cristo, Su solmen Filio, nor Senior;

Qui esset conceptet per li Sant Spirite,

Nascet del vírgina Mary,

Suffret sub Pontius Pilate,

Esset crucificat, mort e interrat.

Sur li triesim die, Il levat se denov de li mort.

Il ascendet til ciel,

E sede ye li dextre mano de Deo li Patre Omnipotent;

Ex de ta Il va venir judicar li prebende e li mort.

yo crede in li Sant Spirite,

Li Sant universal eclesia,

Li comunion de santos,

Li pardonesse de peccas,

Li resurrection del córpor,

E li vive etern.

Amen.




#Article 896: Micro-states (137 words)


Micro-states, micro-países, micro-landes. Ti es mult nómines por les. Li Vatican es un micro-state, anc Mónaco, ma ti states es reconosset. Mult micro-states ne es reconosset, tales quam Líberland. 

In international lege, li Montevideo Convention sur li Jure e Deventies del States adscri li criterie de State-covritura in articul 1: Li State quam un person de international lege vell posseder li sequent qualificationes: (a) un permanent population; (b) un territoria definit; (c) guvernament e; (d) capabilitá entrar ad-in relationes con altri States. 

Li unesim frase de articul 3 del Montevideo Convention explicitmen dit ta: Li political existentie del state es índependent de reconossentie per li altri states. 

Sub ti-ci guide-lineas qualcunc entitá quel satisfa omni criteries monstrat in articul 1 vell esser egardat quam Soveran sub international lege, sin egard a ca altri states ha reconosset it.    




#Article 897: Bethlem (103 words)


Bethlem (/ˈbɛθlɛm/; Arabic: بيت لحم‎ Bayta Laḥm, Dom de Carne; Hebreic: בֵּית לֶחֶם Bet Leḥem, Hebreic pronunciation: [bet ˈleχem], Dom de Pane; Ancian Grec: Βηθλεέμ Grec pronunciation: [bɛːtʰle.ém]; Latin: Bethleem; unesim nominat pos li Canaanite fertilitá deo Lehem) es un cité situat in li central West Bank, Israel, circa 10 km (6.2 miles) sud of Jerusalem. Su population es circa 25,000 gente. It es li capital del Bethlehem Guvernatori. Li economie es primari turist-conductet, culmine durant Crist-nascentie, quande Cristanes fa un peregrinage al Eclesia del Nativitá. Li Sepultura de Rachel, un important Judéo Sant loc, es locat a li nordal intrada de Bethlem.




#Article 898: Durrës (121 words)


Durrës (italian: Durazzo) es un important portu-cité in Albania. Li cité es situat in li medie del land al costa del Mediterraneo. Durrës es li cité capital del Qark Durrës. It es solmen 30 kilometres distant del cité capital de Albania Tirana.

Durrës have 113.249 (2011) habitantes e un area de 338.96 quadrat-kilometres. Secun li númere de habitantes Durrës es li duesim max grand cité del land detra Tirana.

Durrës esset quam colonia de Grecia in li 7-im secul ante Cristo. Li grec colonia havet li nómine Epidamnos. Inter 1914 e 1920 Durrës esset li cité capital de Albania. Desde li annu 1996 li cité have un statal universitá. Li portu del cité have un grand significantie por li tot land.




#Article 899: Manfred Stolpe (108 words)


Manfred Stolpe esset un politico de Germania. Il nascet li 16-im de may 1936 in Szczecin e morit li 29-im de decembre 2019 in Potsdam in li etá de 83 annus. Stople esset por li Socialdemocratic Partise de Germania li prim-ministre del país federal Brandenburgia inter 1990 e 2002. Inter li 2002 til 2005 il esset ministre por trafico, construction e habitation.

Stople studiat jurisprudentie in Jena e laborat in li era del comunist German Democratic Republica por li Union del evangelic eclesies del German Democratic Republica. Il esset maritat con li medica Ingrid Stolpe.

Desde li annu 1990 Stolpe esset un membre del Socialdemocratic Partise de Germania.




#Article 900: Isfahan (112 words)


Isfahan (o Esfahan) es un cité in Iran. It es situat in li centre del land e es li cité capital del Provincia Isfahan.

Li cité have 1.961.260 (2016) habitantes e un area de 551 quadrat-kilometres. Isfahan es secun li númere de habitantes li triesim max grand cité de Iran detra Teheran e Mashhad. It es situat sur un altore de 1574 metres al pede del montania Zagros.

Inter li annus 1598 e 1722 Isfahan esset li cité capital de Iran sub li dinastie del Safavides. Li cité have mult magnific edifies quam moskés.

Hodie Isfahan is un centre de industrie. Ta es productet tapisses, stal, artise e tradional manjages quam sucrages.




#Article 901: Fayez al Sarraj (102 words)


Fayez Mustafa al Sarraj es un politico de Libya. Il nascet li 20-im de februar 1960 in Tripolis e es desde li marte 2016 li chef del guvernament transitori de Libya.

Li patre de Fayez al Sarraj esset ja ministre in li Reyatu Libya. Fayez al Sarraj studiat architectura e laborat in li era de Muammar Gadafi in li ministerie de construction.

Fayez al Sarraj ne es membre de un political partise.

Li guvernament de Fayez al Sarraj es international aconosset, ma es in un militari conflicte con li armé del general Khalifa Haftar. Al Sarraj controla solmen li region de Tripolitania.




#Article 902: Khalifa Haftar (277 words)


Khalifa Belqasim Haftar es un general del armé Libya. Il nascet li 7-im de novembre 1943 in Ajdabiya e es li comandante del Libyan National Armé quel controla li max grand parte de Libya.

Khalifa Haftar apartene al tribe de Al Farjani. Il studiat in Ajdabiya, ma translocat a Derna ú il studiat inter 1961 e 1964. Haftar esset studiante del Militari Universitá Academia in Bengasi. Ta il finit su studies in li annu 1966. In li 70s Khalifa Haftar recivet un militari education in li Sovet-Union e pos to in Egypt.

Khalifa Haftar suportat li militari colpe de Muamer Gaddafi in li annu 1969. Pos to Haftar devenit un del max alt militari oficari de Libya. Khalifa Haftar esset li militari ductor in li conflicte com Chad in li annu 1986-1987. In ti guerre Haftar esset arestat e il devenit li comandante del Libyan National Armé quel esset contra li dictatura de Muamer Gaddafi. Li USA evacuat Haftar in li annu 1990 in li USA. Haftar laborat por li US-servicie secret CIA. In Libya il esset condamnat al morte.

Haftar have anc li civitá del USA. Li have adminim quin filios e un filia.

Khalifa Haftar combattet in li rebellion contra Muamer Gaddafi in li annu 2011. Pos li cade e execution de Gaddafi Khalifa Haftar devenit chef del armé de Libya. Russia suporta li general Haftar qui ne aconosse li guvernament transitori de Fayez al Sarraj. Haftar suporta e es li chef del armé del contra-guvernament in Tobruk e su Libyan National Armé conquestat grand partes de Libya e destructet radical islamist militant gruppes. Haftar controla li guvernament in Tobruk quel ne es internationalmen aconosset.




#Article 903: Team HC Strache - Alliantie por Austria (102 words)


Team HC Strache - Alliantie por Austria (german: Team HC Strache - Allianz für Österreich) es un dextri political organisation in Austria. It esset fundat li 12-im de decembre 2019 per tri ex-membres del parlament del federal land de Vienna qui esset membres del dextri Partise de Libertá de Austria sub li nómine Li Alliantie por Austria. Ye li 14-im de may 2020 li partise changeat su nómine in HC Strache - Alliantie por Austria.

Li partise Team HC Strache - Alliantie por Austria con Heinz-Christian Strache va candidar in li electiones al parlament del federal land Vienna in li octobre 2020.




#Article 904: Wolfgang Wiehle (104 words)


Wolfgang Wiehle es un politico de Germania del dextri partise Alternative por Germania. Il nascet li 20-im de octobre 1964 in München e candidat in li annu 2020 por li oficie del borgomastro de München por li dextri partise Alternative por Germania. Wolfgang Wiehle es desde li annu 2017 membre del parlament de Germania por li Alternative por Germania.

Wolfgang Wiehle studiat informatica in München che li Tecnical Universitá de München. Il finit su studies in li annu 1990 e desde ti témpore Wiehla labora quam ingeniero por software e consiliero por informatica.

Wolfgang Wiehle es divorciat e have ex su maritage du infantes.




#Article 905: Corinna Miazga (145 words)


Corinna Miazga es un féminin politico de Germania. Ella nascet li 17-im de may 1983 in Oldenburg e es desde li septembre 2019 li presidenta del dextri partise Alternative por Germania in Bavaria. Desde li annu 2017 Corinna Miazga es membre del parlament de Germania por li Alternative por Germania.

In li etá de 16 annus Corinna Miazga esset un annu in li USA in un scole in state federal Minnesota. Ella finit li scole in li annu 2003 in Oldenburg. Corinna Miazga studiat jurisprudentie in Passau. Pos su studies ella laborat in grand firmas quam BMW e Continental. Miazga specialisat se in li jure de tractates. 

Desde li annu 2009 Corinna Miazga es maritat. Ella ludet handball e football. Corinna Miazga ludet mem in li max alt liga de football por féminas e esset chef de exercition in li handball por equipes de yunesse.




#Article 906: Joseph Hannesschläger (143 words)


Joseph Hannesschläger esset un actor e musico de Germania. Il nascet li 2-im de junio 1962 in München e morit li 20-im de januar 2020 in München. Il devenit conosset in Germania per su rol in li serie de television Die Rosenheim-Cops in quel il lude li bavarian comissario de policie Korbinian Hofer inter li annus 2002 e 2019.

Joseph Hannesschläger fat un aprentisage quam cocinero. Inter 1987 e 1990 il recivet un education quam actor. 

Hannesschläger comensat luder in li teatre. In li annu 1991 il comensat luder in series por li television. 
 
Quam musico Hannesschläger esset activ in li music-gruppe Discrotrain. In li annu 2011 il publicat li compact disc München im Sommer (München in li estive).

Joseph Hannesschläger maritat in li annu 2018 Bettina Geyer. Il morit pro cancere li 20-im de januar 2020 in li etá de 57 annus.




#Article 907: Gudrun Pausewang (181 words)


Gudrun Pausewang esset un autoressa de Germania. Ella nascet li 3-im de marte 1928 in Mladkov (Wichstadl) e morit li 23-im de januar 2020 in Bamberg in li etá de 91 annus. Gudrun Pausewang scrit ante omnicos libres por infantes e adolesentes. Su max famosi ovres es Die Not der Familie Caldera (1977), Die letzten Kinder von Schewenborn (1983) und Die Wolke (1987). In li annu 2017 Gudrun Pausewang obtenet li premie del German Literatura por li Yunitá por su complet ovre.

Gudrun Pausewang adultijat in li Tchecoslovakia quam membre del german minoritá. Post li Duesim Guerre Mondial ella fugit a Wiesbaden e fat li abitur in li annu 1948. Poy ella studiat in Weilburg al pedogic institute e devenit instructora. Inter 1956 e 1963 Gudrun Pausewang instructet in Chile. Pos su retorn a Germania ella studiat germanistica e laborat quam instructora. Gudrun Pausewang esset pensionat quam instructora in li annu 1989. Desde li annu 2016 Gudrun Pausewang habitat in un domicilie por old homes.

Ella esset maritat e have un filio. Pos su maritage ella portat li nómine Gudrun Wilke.




#Article 908: Rovaniemi (110 words)


Rovaniemi es un cité in li nord de Finland. It es li cité del historic region Laponia. Rovamiemi es situat al confluenties del fluvies Ounasjoki e Kemijoki proxim del Artic Cicle. Li cité have anc li suplementari nómine Li porta al nord.

Rovaniemi have 62.922 (2018) habitantes e un area de 8.017,19 kilometres.

Rovaniemi es li sede del Universitá del Artica. Li nómine Rovaniemi esset mentionat por li unesim vez in un historic document in li annu 1453. In li annu 1929 Rovaniemi devenit un propri municipie. Li german armé destructet li cité presc total in li annu 1944. 

Desde li annu 1960 Rovaniemi havet li jure de un cité.




#Article 909: Lago de Bodom (143 words)


Li Lago de Bodom (Bodominjärvi) es un lago in li sud de Finland. It es situat in li cité de Espoo. 

Li Lago de Bodom have un area de 4,12 quadrat-kilometres. Li aqua-volume es 17.800.000 m³. Li maximal profunditá es 12,73 metres e li medial profunditá 4,28 metres. Li lago have un longore de tri kilometres e un largore de un kilometes.

Li Lago de Bodom devenit famosi pro li mortation de tri adolestences li 5-im de junio 1960. Li victimes esset li puellas Maila Irmeli Björklund (15 annus) e Anja Tuulikki Mäki (16 annus) e li púer Seppo Antero Boisman (18 annus). Li quaresim yuno Nils Gustavsson (tande 18 annus) supervivet. 

Li lago devenit un loc por mult obscur legendes.

In li annu li horror-film Lago de Bodom (film) esset publicat. It hay anc un hardrock gruppe de musica Children of Bodom.




#Article 910: Daniela Büchner (230 words)


Daniela Danny Büchner es un actoressa de realitá television in Germania. Ella nascet li 2-im de april 1978 in Düsseldorf.

In li etá de 12 annus ella translocat con su genitores e con su quar sestras a Delmenhorst. In li etá de 21 annus ella maritat in Turcia su unesim marito Yılmaz Karabaş. Li cuple have du filias e un filio. Li cuple esset divorciat in li annu 2007 e Yılmaz Karabaş morit in li annu 2009.

In li annu 2015 Daniela Büchner conossentat li cantator Jens Büchner. Ella translocat con su tri infantes a Cala Millor e habitat junt con Jens Büchner. Depoy ella acte in li documentari serie de television Goodbye Deutschland! - Li Emigrantes che li german station de television Vox. In li annu 2016 Daniela Büchner nascentat gemelles e maritat Jens Büchner in li junio 2017. On posset regardar li nuptie in li television. In li marte 2018 li cuple apertet li Café Frenetico.

Junt con su marito Daniela Büchner partiprendet in li show de television Das Sommerhaus der Stars – Kampf der Promipaare.  Su marito Jens Büchner morit in li novembre 2018 pro pulmonari cancere. Pro li morte de su marito Daniela Büchner ajornat su participation in li show de television Ich bin ein Star – Holt mich hier raus!, ma in li annu 2020 Daniela Büchner partiprendet in ti show de television de realitá.




#Article 911: Grünheide (Mark) (117 words)


Grünheide es un municipie in Germania. It es situat in li centre del país federal Brandenburgia e apartene al Subdistrict Oder-Spree. Grünheide es in distantie de circa 40 kilometres sud-ost de Berlin.

Li municipie have 8645 (2018) habitantes e un area de 126,9 quadrat-kilometres.

In li annu 1543 li nómine Grünheide esset por li unesim vez mentionat in un historic document. Li municipie Gründheide esset format inter li annus 2001 e 2003 per unition del six municipies Grünheide, Hangelsberg, Kagel, Kienbaum, Mönchsau e Spreeau. 

Li lagos Priestersee, Werlsee, Baberowsee e Liebenberger See apartene al territoria del municipie Grünberg.

In grand automobil interprense Tesla, Inc. del USA vole constructer un grand fabrica por producter electro automobiles in Grünheide.




#Article 912: Fuat Oktay (212 words)


Fuat Oktay es un politico de Turcia. Il nascet li 10-im de julí 1964 in Çekerek e es desde li 9-im de julí 2018 vice-presidente de Turcia.

Fuat Oktay finit il li annu 1985 li studie de economie in li universitá Çukurova Üniversitesi in Adana. Tande il laborat in li universitá quam scientific assistente. Poy il continuat studiar in li USA. Ta il studiat Business Engineering e tecnica de fabrication in Detroit al Wayne State University.

Pos su retorn a Turcia Oktay laborat in li privat universitá Beykent Üniversitesi in Istanbul e esset li director del branche de gerentie e vice-decan. Il anc laborat quam consiliero, vice-presidente, membre del presidentie in pluri privat e statal fimas. Inter 2008 e 2012 Fuat Oktay esset li vice-director del aero-linie Turkish Airlnes. Il anc esset vice-presidente del interprense de comunication Tük Telekom.

ußerdem war Oktay Berater, Geschäftsführer, Vizepräsident und Vorstandsmitglied staatlicher und privater Unternehmen.[4] So arbeitete Oktay zwischen 2008 und 2012 als stellvertretender Geschäftsführer von Turkish Airlines und war verantwortlich für Strategische Planung, Geschäftsentwicklung, Produktplanung und Informationstechnologie, sowie Verkauf und Marketing.[2] Oktay war Vorstandsmitglied der Turkish Aerospace Industries (TAI), von Turkish Technic und stellvertretender Präsident der Türk Telekom.

Fuat Oktay es maritat e have tri infantes.

Fuat Oktay ne es membre de un political partise.




#Article 913: Elazığ (111 words)


Elazığ es un cité in Turcia. It es situat in ost de Turcia e es li cité capital del Provincia Elazığ in li region Ost-Anatolia.

Li cité have 353.629 (2018) e un area de 2.211,07 quadrat-kilometres. Elazığ es situat in un altore de 1067 metres.

In li comense Elazığ esset nur un village, ma in li 19-im secul it esset extendet a un cité. Li cité es nominat secun li sultan Abdülaziz. Desde li annu 1937 it porta su hodial nómine. Hodie Elazığ have un international aero-portu.

In li annu 2020 partes de Elazığ esset destructet per un terr-tremore. 

Li football-club Elazığspor lude in li duesim max alt liga de Turcia.




#Article 914: Thomas Kemmerich (137 words)


Thomas Karl Leonard Kemmerich es un politico de Germania. Il nascet li 20-im de februar 1965 in Aachen e esset electet quam prim-ministre del país federal Thuringia li 5-im de februar 2020 por li Líber Democratic Partise. Su election per un centre-dextri majorité inclusiv li dextri partise Alternative por Germania esset un political sensation e surprise in Germania.  Il anunuciat pos massiv menacies de radical levul extremistes contra il e su familie e pressura de su propri partise de ti function li 6-im de februar 2020.

Pos li scola in Aachen Thomas Kemmrich fat un aprentisage quam comerciant. Thomas Kemmerich studiat jurisprudentie in Bonn. Il finit su studies in li annu 1989.

Kemmerich translocat a Erfurt e devenit consiliator por firmas. Il devenit chef del frisero-firma Friseur Masson AG.

Thomas Kemmerich es maritat e have six infantes.




#Article 915: Christoph Kindervater (141 words)


Christoph Kindervater es un politico de Germania. Il nascet in li annu 1977 e esset li borgomastro del village Sundhausen in Thuringia inter li annus 2016 e 2020. 

Christoph Kindervater ne es membre de un political partise, ma candidat quam prim-ministre de Thuringia li 5-im de februar 2020 por li dextri political partise Alternative por Germania. Pro su candidatura li prim-ministre del radical levul partise Die Linke Bodo Ramelow ne esset electet, ma li candidate del Líber Democratic Partise Thomas Kemmerich. To esset li declarat political scope de Christoph Kindervater.

Christoph Kindervater demissionat li 6-im de februar 2020 quam borgomastro de Sundhausen pro massiv menacies contra il e su familie de levul extremistes.

In li annu 2019 Christoph Kindervater candidat por li parlament del Subdistricte Unstrut-Hainich-Kreis por li Cristan Democratic Union de Germania, ma sin successe.

Christoph Kindervater labora quam vende-ingeniero.




#Article 916: Dragan Djilas (174 words)


Dragan Djilas es un politico de Serbia. Il nascet li 22-im de februar 1967 in Beograd e esset borgomastro de Beograd inter 2008 e 2013. Dragan Djilas esset presidente del Democratic Partise inter 2012 e 2014. In li annu 2019 il fundat li Partise de Libertá e Justicie e devenit li presidente de ti partise.

Dragan Djilas studiat mecanic ingeniero in Beograd. Poy Djilas laborat quam jurnalist in li radio-stationes Radio Index e Radio B92. Djilas esset inter li fundatores del Radio B92. Il activmen combattet contra li nationalist regime de Slobodan Milošević.

Dragan Djilas es activmen in li comercie de medies. Il es un del propritatarios del medie firma Direct Media.

Inter 2011 e 2016 Dragan Djilas esset li president del Serb Federation de Basketball.

Dragan Djilas esset duvez maritat. Ambi maritage esset divorciat. Inter 1994 e 2007 il esset maritat con Milica Delević e inter 2009 e 2013 con Iva Pelević. Dragan Djilas have tri filias e un filio.

Hodie Dragan Djilas es li principal adversario del presidente de Serbia Aleksandar Vučić.




#Article 917: Regenstauf (104 words)


Regenstauf es un municipie in Germania. It es situat in li país federal Bavaria e apartene al districte Supra Palatina e al Subdistricte Regensburg.

Li municipie have 16.343 (2018) e un area de 103,77 quadrat-kilometres.

Regenstauf es situat al fluvie Regen. 

Regenstauf esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 970. In li annu 1326 Regenstauf recivet li statu de un Markt (Mercate). In li annu 1978 li municipies Heilinghausen, Hirschling, Karlstein e Ramspau e partes del dissoluet municipie Bubach am Forst devenit partes del Regenstauf. In li annu 2009 partes del municipie Schwaighauser Forst esset unit con Regenstauf.




#Article 918: Norbert Röttgen (105 words)


Norbert Alois Röttgen es un politico de Germania del Cristan Democratic Union de Germania. Il nascet li 2-im de julí 1965 in Meckenheim e esset ministre por li protection del circumité, protection del natura e del securitá por atom-reactores inter 2009-2012. Norbert Röttgen declarat in li februar 2020 su candidatura por li oficie del presidente del Cristan Democratic Union de Germania.

Norbert Röttgen studiat jurisprudentie in Bonn. Pos li fine de studies il laborat quam avocate. Il fat su doctoratu in jurisprudentie in li annu 2001.

Norbert Röttgen es maritat con Ebba Herfs-Röttgen. Li cuple have du filios e un filia e habitat in Königswinter-Stieldorf.




#Article 919: Râșnov (108 words)


Râșnov(german: Rosenau) es un cité in Rumania. It es situat in li historical region Transilvania e it apartene al Districte Brașov. li riverette Ghimbășel flue tra Râșnov.

Li cité have 15.022 (2011) habitantes e un area de 164,36 quadrat-kilometres. It es situat sur un altore de 635 metres.

Li cité es fundat per li German Órden in li annu 1225 sub li nómine Rosenau. It esset mentionat por li unesim vez in un historic documente 1331. Râșnov recivet oficialmen li titul de un cité in li annu 1950.

In Râșnov es situat un ski-salteria. Li cité e su salteria es un station in li Bocale Mundel de Ski-saltation.




#Article 920: Armin Laschet (139 words)


Armin Laschet es un politico de Germania. Il nascet li 18-im de februar 1961 in Aachen e desde li 27-im de junio 2017 prim-ministre del país federal Nordrhen-Westfalia. Armin Laschet es membre del Cristan Democratic Union de Germania e esset electet quam presidente del Cristan Democratic Union de Germania ye li 16-im de januar 2021.

Policalmen Laschet es un exponente del levul-liberal fraction intra li Cristan Democratic Union de Germania e adherente de Angela Merkel.

Achim Laschet studiat jurisprudentie e statal scienties in Bonn e München. Il laborat quam voluntario in li che li bavarian television e radio Bayrischer Rundfunk. Inter 1991 e 1994 Laschet esset chef-redactor del jurnal del episcopatu Aachen e inter 1995 e 1999 il esset director del edition Einhard-Verlag.

Armin Laschet es maritat con Susanne Laschet e li cuple have du filios e un filia.




#Article 921: Thomas Haldenwang (183 words)


Thomas Haldenwang es un political functionario de Germania. Il nascet li 21-im de may 1960 in Wuppertal e es desde li novembre 2018 li presidente del Bundesamt für Verfassungsschutz, quel es li servicie secret de Germania por interni aferes.

Thomas Haldenwang studiat jurisprudentie in Marburg. Pos su studies Haldenwang comensat laborar in li administration del ministerie por interni aferes de Germania.

Desde li annu 2009 il laborat in li Bundesamt für Verfassungsschutz. Inter 2012 e 2013 Haldenwang ductet li departement Central Servicies in li servicie por interni aferes. Inter 2013 e 2018 Haldenwang esset vice-presidente del Bundesamt für Verfassungsschutz sub Hans-Georg Maaßen. Il devenit li successor de Hans-Georg Maaßen pro intervention del german prim-ministra Angela Merkel e su partise Cristan Democratic Union de Germania.

Criticos egarda Haldenwang quam political marionette del german prim-ministra Angela Merkel e su partise Cristan Democratic Union de Germania in li political combatte contra li dextri partise Alternative por Germania. Por ti scope Halderwang misusa li Bundesamt für Verfassungsschutz secun li opinion de su antecessor e ex-chef Hans-Georg Maaßen. Haldenwang es self membre del Cristan Democratic Union de Germania.




#Article 922: Burkhard Hirsch (125 words)


Burkhard Hirsch esset un politico de Germania. Il nascet li 29-im de may 1930 in Magdeburg e morit li 11-im de marte 2020 in Düsseldorf. Hirsch esset un exponent levul fraction del liberal Líber Democratic Partise.

In li 1948 Burkhard Hirsch finit li gimnasium in Halle (Saale). Il studiat jurisprudentie in Marburg e il fat su doctoratu in li annu 1961. Pos su studies Hirsch laborat quam avocate.

Hirsch morit in li etá de 89 annus.

Hirsch esset un avocate por li jures del cives contra li electronic survigilanties del state e li jures del líber cive.
Politicalmen Hirsch esset un exponente del levul parte del Líber Democratic Partise. Il propagat un cooperation del liberales con levul partises quam li Social Democratic Partise de Germania.




#Article 923: Larry Hagman (127 words)


Larry Martin Hagman esset un actor del Unit States de America. Il nascet li 21-im de septembro 1931 in Fort Worth e morit li 23-im de novembre 2012 in Dallas. Larry Hagman devenit famosi per li serie de television Yo reva de Jeannie in quel il ludet li astronaute Tony Nelson.

Larry Hagman devenit famosi sur li tot monde per su rol del petroleo-baron J.R.Ewing in li max successosi serie de television Dallas. Il ludet in mult filmes e series de television. Hagman anc esset director de filmes.

Larry Hagman esset maritat con su marita May Hagman (1928-2016). Il morit pro cancere de laring in li annu 2012. Dum su vive Hagman anc esset por mult annus alcoholic. In li annu 1995 il recivet un transplantat hépate.




#Article 924: Dallas (117 words)


Dallas es un cité in li del federativ state Texas in li Unit States de America.

Li cité have 1.317.929 (2016) e un area de 997,1 quadrat-kilometres. Dallas es secun li númere de habitantes li triesim max grand cité de Texas pos Houston e li ninesim max grand cité del USA.

Dallas esset fundat in li annu 1841. Li cité esset li centre  del petroleo-industrie e coton-industrie. Hodie in li economie del cité domina li branches telecomunication, transporte e bankes.

Dallas es li hem por mult professional e successosi sport teams. Li American Football club Dallas Cowboys lude in NFL, li basketball-club Dallas Mavericks in li NBA e li hockey sur glacie-club Dallas Stars in li NHL.




#Article 925: Réunion (109 words)


Réunion o anc Le Réunion es un insul in li Indian Ocean quel apartene a Francia. It es situat circa 700 kilometres ostal de Madagascar e 200 kilometres westal de Mauritius. Réunion have li statu de un region de Francia e un transoceanic-département.

Li insul have un longore 63 kilometres e un largore de 45 kilometres. Réunion have un area de 2,512 quadrat-kilometres.

Réunion have 853.659 (2017) habitantes. Li cité capital de Réunion es Saint-Denis.

Til li annu 1794 li insul portat li nómine Île Bourbon e Napoleon Île Bonaparte. Desde li annu 1848 li insul have li nómine Réunion. Hodie la insul es un popular destination de turisme.




#Article 926: Ludovic Orban (124 words)


Ludovic Orban es un politico de Rumania. Il nascet li 25-im de may 1963 e es desde li 4-im de novembre 2019 li prim-ministre de Rumania. Desde li annu 2017 Ludovic Orban es anc presidente del National Liberal Partise de Rumania.

Ludovic Orban es li filio de un etnic hungarian patre e un etnic rumanian matre. Il studiat construction de machines in Brașov e laborat quam ingeniero e in li annus 1991/1992 quam redactor de un diale.

Ludovic Orban es maritat e have un filio. Su seniori fratre Leonard Orban esset ministre por europan aferes e inter 2007 e 2010 membre del Europan Comission por lingual aferes e multi-lingualisme.

Desde li annu 1993 Ludovic Orban es activ por li National Liberal Partise de Rumania.




#Article 927: Mette Frederiksen (111 words)


Mette Frederiksen es un feminin politico de Dania. Ella nascet li 16-im de novembre 1977 in Aalborg e es desde li 27-im de junio 2019 li prim-ministre de Dania. Desde li junio 2015 Mette Fredriksen es anc presidente del Socialdemocrates.

Mette Fredriksen studiat administration e social scienties in Aalborg.Pos su studies ella devenit professional politico.

Inter 2003 e 2014 ella esset maritat con Erik Harr e li cuple have un filia e un filio. Desde li annu 2014 su partner es Bo Tengberg.

Mette Frederiksen es membre del partise Socialdemocrates. 

In contrarie a mult levul e socialdemocratic partises in Europa Mette Fredreriksen have un severi position contra illegal inmigrantes in Europa.




#Article 928: Igor Dodon (123 words)


Igor Nicolaevich Dodon es un politico de Moldavia. Il nascet li 18-im de februar 1975 in Sadova e es desde li 23-im de decembre 2016 2019 li presidente de Moldavia. Inter 2011 e 2016 il esset anc li presidente del Partise del Socialistes del Republica Moldavia. In li annu 2016 pos su election quam presidente il forlassat li Partise del Socialistes del Republica Moldavia e ne es plu un membre de un political partise.

Igor Dodon studiat economie in li agricultural universitá de Chișinău e fat su doctoratu al academie de economic scienties in Chișinău. Pos su studies il laborat in li academie de economic scienties in Chișinău.

Igor Dodon desde li annu 1999 con Irina Dodon e li cuple have tri filios.




#Article 929: Sucre (146 words)


Sucre es li cité capital de Bolivia, ma li sede del guvernament es in La Paz. Sucre es li sede del Suprem Tribunale de Bolivia. Li cité es nóminat desde li annu 1839 secun li ductor del revolution Antonio José de Sucre. Sucre es situat in li centre del sud-american land. Sucre apartene al Departamento Chuquisaca e al Provincia Oropeza.

Li cité have 237.480 (2012) habitantes e es situat in un altore de 2808 metres. It have un area de 1,768 quadrat-kilometres.

Li cité esset fundat in li annu 1538 sub li nómine Ciudad de la Plata de la Nueva Toledo, acurtat quam La Plata. It anc havet li nómines Charcas o in Quechua Chuquisaca. It devenit li cité de capital de Bolivia. In li annu 1899 li sede del guvernament esset transfertet a La Paz, ma secun li constitution Sucre restat li oficial cité capital.




#Article 930: La Paz (152 words)


La Paz es li max grand cité e sede del guvernament de Bolivia. Li plen nómine del cité es  Nuestra Señora de La Paz  (Nor Seniora del Pace. La Paz es situat in li west del land e es li cité capital del Departamento La Paz e apartene al Provincia Murillo.

Li cité have 757.184 (2012) habitantes e es situat in un altore de 3600 metres. La Paz es li max alt sede de un guvernament sur li munde. Li cité have un area de 187,24 metres.

La Paz esset fundat in li annu 1548 de Alonso de Mendoza quam station sur li rute comercial de Potosí a Callao in Perú. Li cité es situat in li valley del fluvie Río Chokeyapu. In li annu 1930 esset fundat li Universitate Mayor de San Andrés in li cité. In li annu 1899 li sede del guvernament esset transfertet de Sucre a La Paz.




#Article 931: Klaus Kinski (117 words)


Klaus Kinski esset un actor de Germania. Il nascet li 18-im de octobre 1926 in Sopot e morit 24-im de novembre 1991 in Lagunitas, California. Su specialitá esset plear roles de psichopatic homes e malevolentes.

Il devenit famosi per su roles in li film-apationes del Edgar Wallace-libres e per roles in li italian western-filmes. Klaus Kinski cooperat mult annus successosimen con li german film-director Werner Herzog e pleat in li filmes de Herzog Nosferatu – Phantom der Nacht, Aguirre, der Zorn Gottes e Fitzcarraldo.

Klaus Kinski esset trivez maritat. Il havet tri la di filias Pola Kinski e Nasstasja Kinski e li filio Nikolai Kinski.

Klaus Kinski morit in li etá de 65 annus in Lagunitas USA.




#Article 932: Katerina Sakellaropoulou (134 words)


Katerina Sakellaropoulou (in grec: Κατερίνα Σακελλαροπούλου) es un feminin politico de Grecia. Ella nascet li 30-im de may 1985 in Thessaloniki e es desde li 13-im de marte 2020 li presidente de Grecia. Katerina Sakellaropoulou es li unesim feminin presidente de Grecia.

Katerina Sakellaropoulou studiat jurisprudentie in Athina e in Paris (Francia). Inter 2000 e 2020 ella laborat che li Consilie del state, quel li max alt administrativ tribunale in Grecia. Inter 2018 e 2020 Katerina Sakellaropoulou esset li presidente Consilie del state (Grecia). 

Benque ella ne es membre de un political partise li prim-ministre Kyriakos Mitsotakis proposit la quam presidente de Grecia. Katerina Sakellaropoulou esset electet li 13-im de marte 2020 presidente de Grecia.

Katerina Sakellaropoulou esset maritat e have un infante. Ella es nu juntmen con li avocate Katerina Sakellaropoulou un cuple.




#Article 933: Córdoba (Argentina) (103 words)


Córdoba, con plen nómine Córdoba de la Nueva Andalucía, es li duesim max grand cité de Argentina. It es situat 700 kilometres nord-west del cité capital Buenos Aires. Córboda es situat al pede del montania Sierras Chicas. Li fluvie Río Primero flue tra li cité.

Córdoba esset fundat in li annu 1573 e esset nóminat secun li hispan cité Córdoba in Andalusia.

Hodie Córdoba es li cultural e economic centre del region Central Argentina. Li universitá Universidad Nacional de Córdoba esset fundat in li annu 1613 e es un del max important universitás del land. Córdoba es anc un popular destination de turisme.




#Article 934: Dinamo Zagreb (105 words)


GNK Dinamo Zagreb, es li max successosi football-club de Croatia. Li club esset fundat li 26-im august 1907. Dinamo Zagreb lude in li liha Prva HNL, quel es li max alt liga de football in Croatia. Dinamo Zagreb domina ti liga e victet it 20 vezes.

Li adherentes del club es nominat Bad Boys Blue. Li altri grand croatian football-club Hajduk Split es li grand rivale de Dinamo Zagreb. Li Stadion Maksimir have loc por 35.123 spectatores.

Li nómine del club esset changeat frequentmen.

Li club esset fundat quam 1. HŠK Građanski Zagreb. In li annu 1945 li comunist Yugoslavia renominat li club Dinamo Zagreb. 




#Article 935: Zaprešić (102 words)


Zaprešić es un cité in Croatia. It es situat 17 kilometres nord-west del cité capital Zagreb. Li cité esset mentionat in li annu 1334 por li unesim vez in un historic documente. Li castelle Novi Dvori esset inter 1941 e 1945 li residentie del ductor del guvernmant del Índependent State Croatia Ante Pavelić.

Li municipie Zaprešić esset format in li annu 1952. In li annu 1995 li cité Zaprešić esset format del municipie Zaprešić e li municipies Ivanec, Jablanovec, Hruševec Kupljenski, Kupljenovo, Pojatno e Šibice.

Li football-club Inter Zaprešić lude in li Prva HNL quel es li max alt football-liga de Croatia.




#Article 936: Mundal Organisation del Sanitá (101 words)


Mundal Organisation del Sanitá es un specialilsat agenture international organisation quel es ligat con li Organisation del Unit Nationes por li sanitá. Li organisation es max bon conosset per su abreviation WHO del su angles nómine World Health Organisation.

Mundal Organisation del Sanitá esset fundat li 7-im de april 1948. Li sede del Mundal Organisation del Sanitá es Geneva, Svissia. Hodie li organisation have 194 membre-states. Omni states del Organisation del Unit Nationes es con li exception de Liechtenstein membres del WHO. Li organisation have six semi-autonom regional oficies.

Li Mundal Organisation del Sanitá es responsabil por li international public sanitá. 




#Article 937: Tedros Adhanom Ghebreyesus (105 words)


Tedros Adhanom Ghebreyesus es un politico e medico de Etiopia. Il nascet li 3-im de marte 1965 in Asmara (hodie: Eritrea) e es desde li 1-im de julú 2017 li general-director del Mundal Organisation del Sanitá. Il esset inter 2012 e 2016 ministre por externi aferes de Etiopia. 

Nikos Anastasiadis studiat biologie in Asmara e London (Reyatu Unit). Il specialisat se pri imunologie e infectiv maladies. In li annu 2000 Tedros Adhanom Ghebreyesus fat su doctoratu al universitá de Nottingham. Pos su studies il laborat in li autorités de Etiopia por sanitá.

Tedros Adhanom Ghebreyesus es membre del Popular Front por li liberation de Tigray.




#Article 938: Beaumont, Alberta (115 words)


Beaumont es un cité in li Comtia de Leduc in li Region Metropolitan de Edmonton in li provincia de Alberta in Canada. It trova se ye li intersection de Autostrade 625 e Autostrade 814, adjacent al Cité de Edmonton e 6.0 kilometres nordost del Cité de Leduc.

In prim un comunité de farmeres francés, Beaumont nu es un cité con 19,236 persones. Li centre del cité simila un village francés con architectura unic e trottuores de rubi briques. Su nomine veni del Bell Coline sur quel trova se li Eclesia St. Vital, constructet in 1919 in li centre del cité. On selectet li nómine in 1895 quam parte de un petition por un oficia postal.




#Article 939: Busan (125 words)


Busan, anteriorimen romanisat quam Pusan e nu oficialmen li Cité Metropolitan de Busan, es li duesim max grand cité in Sud-Korea con un population de 3.5 million. It es li centre economic, cultural e educational del parte sudost de Sud-Korea, con un portu quel trova se solmen 190 kilometres del insules japanés de Kyushu e Honshu. Busan es un centre por congresses international, tales quam APEC in 2005. It es anc un centre por [tournament torneyes sportic, tales quam li 2000 Asian Games e li Copa Mundal FIFA in 2002. Ta trova se anc li max grand grand magasine in li munde, li Shinsegae Centum City. Busan esset adjuntet al Rete de Creativ Cit és de UNESCO quam un  Cité de Film  in decembre 2014.




#Article 940: Saturn (196 words)


Saturn es li sixesim planete del Sole in li Solari Sistema. It es li duesim max grand planete in li Solari Sistema, pos Jupiter. It es un del quar gigantes gaseosi, junt con Jupiter, Uranus e Neptun. Intra Saturn trova se probabilmen un cordie de ferre, nickel, silicon e oxigen, circumdat con un profund strate de hidrogen metallic, poy un strate de liquide de hidrogen e liquide de helium, poy finalmen un strate extern gaseosi. Circum Saturn trova se 82 lunes (adminim 82 es conosset). 53 inter ili possede n ómines, e li altri 29 atende un nómine. Ti max grand es Titan, quel have un vol úmine plu grand quam li planete Mercurie. Titan es li duesim max grand lune in li Solari Sistema. Li max grand lune es li lune de Jupiter, Ganimede. Hay anc un grandissim sistema de anelles circum Saturn. Ti-ci anelles es composit ex glacie con plu micri particules de petre e polve. Alcunes crede que li anelles esset format per un impacte con un lune o un altri evente simil. Saturn trova se circa 1,400,000 km del sole, e besona 29.6 annus por far un sol rotation circum li sole.




#Article 941: Wilhelm Hauff (122 words)


Wilhelm Hauff esset un german scritor del epoca de romantica. Il nascet li 29-im de novembre 1802 in Stuttgart e morit in li etá de 24 annus li 18-im de novembre 1827 anc in Stuttgart.

Wilhelm Hauff studiat in Tübingen teologie e laborat quam hem-instructor. Il laborat desde li januar 1827 quam redactor del gazette Cottaschen Morgenblattes für gebildete Stände. Wilhelm Hauff maritat in li februar 1827 su cusina Luise Hauff (1806-1867). Li cuple havet un filia Wilhelmine. 

Wilhelm Hauff morit li 18-im de novembre 1827 pro tif in li etá de 24 annus.

Quam autor il publicat un colection de fabules, novelles, sagas e li roman Liechtenstein. Inter su fabules Li frigid cordie e Kalif Storc esset li max famosi ovres.




#Article 942: Gröbenzell (106 words)


Gröbenzell es un municipie in Germania. It es situat in li sud de Germania e apartene al federal state Bavaria, Districte Supra Bavaria e al Subdistricte Fürstenfeldbruck. Gröbenzell es situat in un distantie de 16 kilometres westal de München. 

Gröbenzell esset fundat in li annu 1952 quam political municipie. Li municipe egarda se self quam jardin-municipie. In un plebiscite un majorité de 52 percentes del habitantes refusat in li may 2011 que li municipie devenit un cité.

HCD Gröbenzell es un handball-club por féminas e have su hem in li municipie. In li seson 2017/2018 it ludet in 2-im max alt handball-liga de Germania por féminas.




#Article 943: Bergamo (132 words)


Bergamo es un cité in Italia. It es situat in li nord de Italia in li region Lombardia e it es li cité capital del Provincia Bergamo. Bergamo es situat 50 kilometres nord-ost de Milano al pede del montania Alpes.

Li cité esset un del max important ducatus del Langobardes al fine del 6-im secul. Bergamo esset un índepedendent comuna ye li fine del 11-im secul.

Li mures del cité queles esset constructet de Venezia apartene desde li annu 2017 al heredie mundal de UNESCO.

In li annu 2020 Bergamo esset un centre del COVID-19-pandemie in Lombardia.

Li football-club Atalanta Bergamo lude in li Serie A quel es li max alt liga de football in Italia. Li professional volleyball-club por féminas Foppapedretti Bergamo es un del max successosi clubes del féminin volleyball.




#Article 944: Parma (107 words)


Parma es un cité in li nord de Italia. It es situat in li region Emilia-Romagna e it es li cité capital del Provincia Parma. Li cité es dividet per li fluvie Parma.

Parma es famosi pro su architectura, musica e arte, ma anc pro su caseo e jambon. Li universitá de Parma esset fundat in li annu 1601 e es un del max old universitás del munde.

Parma es un economic centre in li nord de Italia. Li victuales-industrie lude un special imporantie por li cité.

Li football-club Parma Calcio 1913, lude in li Serie A quel es li max alt liga de football in Italia.




#Article 945: Evolution (727 words)


Evolution (anc conosset quam evolution biologic o organic) es li curse de change de trates heredat quel es incontrat in populationes de organismes. Ti trates heredat es caracteristicas notabil, anatomic o biochimic o de conduida, quel posse esser passat ex un generation al sequent. Evolution es possibil quande hay un variation de trates heredat in un population. Li fontes prim de evolution include mutation, recombination genetic, e fluition genetic. Evolution ha causat li diversification de tot li organismes vivent de un antecessor comun, quel esset nominat de Charles Darwin quam essent formes sin fine, li maxim bell e li maxim marvelosi.

Hay quar mecanismes comun de evolution. Li unesim mecanisme es selection natural, li curse in quel hay rationes different de superviver o reproducter se quel es different por chascun trate heredat. Li duesim mecanisme es derivation genetic, li curse in quel hay changes hasardal al proportiones inter du o plu de trates heredat inter un population. Li triesim mecanisme es mutation, in quel hay un change permanent in un sequentie de ADN. Li quaresim mecanisme es fluition genetic, in quel genes de un population es incorporat al altri.

Evolution posse causar speciation, in quel un specie antecessoral deveni du o plu species different. Speciation es visibil in li similitás anatomic e genetic inter populationes, li distribution geografic, de species afin, e historie fossil, e li changes genetic notat tra pluri generationes. Li curse de speciation dura pos li 3 500 000 000 annus que li vive existe sur Terra.

Li studie scientific de evolution initiat in li secul 19, quande investigationes in li historie fossil e li diversitá de organismes vivent ha convictet li majorité del scientistes que species evolue. Li mecanisme de evolution ne esset conosset til que li teorie de selection natural esset proposit de Charles Darwin e Alfred Wallace (índependentmen) in 1858. In li secul 20, teories darwinian de evolution esset combinat con genetica, paleontologie e sistematica, e it ha creat li sintese evolutionari modern. Ti sintese devenit un principle primari de biologie, proque it furnit un explication coherent e uniform por ambi li historie e li diversitá del vive.

Hodie, li studie del evolution es aplicat in studies tam varie quam biologie de conservation, biologie developationari, ecologie, fisiologie, paleontologie e medicina. Ultra biologie, li idés del sintese evolutionari modern ha influentiat agricultura, antropologie, filosofie e psichologie.

Ante li labor de Charles Darwin, li studie de evolution ne esset scientific, ma ductet ex historicos natural. Por exemple, li majorité del historicos natural de ti-ta era conceptet li idé de un specie relativmen a lor essenties o ideales; individues actual posset esser o bon o mal exemples de su idé. Ma scientistes natural initiat vider li arangeamentes natural quam statisticas; in altri paroles, relativmen a probabilitás e ne de maniere deterministic. Thomas Robert Malthus havet ti avicination por populationes human in su ovre An Essay on the Principle of Population quel influentiat Darwin. Initiant con Darwin, species esset constructet in términos statistic.

Darwin formulat su idé de selection natural in 1838, e il ancor developat su teorie in 1858 quande Alfred Russel Wallace misset li un teorie simil. Ambis esset presentat al Societé Linnean de London quam discurses separat. Al fine de 1859, li publication de Pri li Orígine del Species de Darwin presentat testimonie, causant li acceptation larg del occurrentie de evolution. Thomas Henry Huxley aplicat li idés de Darwin a homes, per usar paleontologie e anatomie comparativ por provider testimonie fort que homes e simies have un antecessor comun.

Debatte pri li mecanismes de evolution continuat e Darwin ne posset explicar li fonte del variationes heredabil quel posse esser modificationes per selection natural. Similmen a Jean-Baptiste Lamarck, il ja credet que genitores passat li adaptationes aquisit in su vives, un teorie nominat lamarckisme. In li annus 1880, experimentes de August Weismann indicat que changes del usu e disusu ne esset heredabil, e lamarckisme esset defamat. In 1865, Gregor Mendel decovrit que trates esset heredat in un manierepredibil. Quande su labor esset redecovrit in li annus 1900, desacordamentes inter li rationes de evolution predit ex ti modelles causat un fissura inter li modelles mendelian e darwinian de evolution. Ti contradition inter li ovres de Darwin e Mendel esset reconsiliat in li annus 1920 e 1930 de biologistes evolutionari quam J.B.S. Haldane, Sewall Wright, e Ronald Fisher, qui creat li fundationes por genetica populational.




#Article 946: Tripoli (Libano) (105 words)


Tripoli es li duesim max grand cité de Libano. It es situat in li nord de land al costa del Mediterraneo e li cité have un important portu.

Li cité self have 195,932 (2012) habitantes, ma li metropol-region circa 500.000 habitantes.

Tripoli esset fundat del fenicies in li 9-im secul ante Cristo. Inter 1109 e 1289 li cité esset li cité capital del Comtia Tripolis quel esset fundat del Europan cruzaderos. Inter 1516 e 1920 Tripoli esset parte del Osman Imperie. Pos li Unesim Guerre Mundal Tripoli esset sub li autoritá de Francia.

Hodie li dominant religiosi e national gruppe de Tripoli es sunitic musulmanes.




#Article 947: Alexandra Popp (114 words)


Alexandra Popp es un professional football-lusora de Germania. Ella nascet li 6-im de april 1991 in Witten e nu ella lude por li VfL Wolfsgang e por li national selection de football por féminas de Germania. Desde li 19ma di februaro 2019 Alexandra Popp es li capitano del national selection de football por féminas de Germania.

Alexandra Popp lude in li ofensive e ella es 174 centimetres alt.

Alexandra Popp ludet por li clubes

Con li VfL Wolfburg Alexandra Popp devenit german champion football por féminas in li annus 2013, 2014, 2017, 2018 e 2019. In li annus 2013 e 2014 ella victet li UEFA-Liga del Championes por fémonas con su club VfL Wolfsburg.




#Article 948: Higiene-demonstrationes (350 words)


Higiene-demonstrationes es political protestes in Germania contra li restrictiones del state durant li COVID-19-pandemie in li annu 2020.

Malgré un micri númere del grav casus del maladie in Germania li german state restrictet li political libertás del population queles esset garantit in li constitution in un grand scala. Támen li restrictiones in Germania esset mild in comparation a Hispania, Francia e Italia. Contra ti restrictiones comensat in li fine 2020 malgré un oficial prohibition de political demonstrationes protestes in Germania.

Desde li 28-im de marte 2020 eveni in Berlin che li Rosa-Luxemburg-Platz avan li teatre Volksbühne sen oficial anuncie che li state li higiene demonstrationes. In li comense solmen tre poc homes partiprendet in it, ma in li fine del april 2020 esset ja 1000 homes. Li demonstrationes es pacific, ma li policie arestat quelc demonstratores pro li pecca contra li higiene-regules. Li higiene-demonstrationes es organisat chascun saturdie.

Li organisatores del protestes es li Kommunikationsstelle Demokratischer Widerstand (Loc del comunication del democratic resistentie). Anc in altri cités ti organisation organisa protestes. Li motto del protestes des Nicht ohne uns (Ne sen noi). Li Kommunikationsstelle Demokratischer Widerstand publica li jurnal Demokratischer Widerstand (Democratic Resistentie) quel havet ye li 1-im de mai 2020 secun li internet-págine del organisation 380.000 exemplares.

In Stuttgart un higiene-demonstration esset organisat li 1-im de may 2020 e oficialmen anunciat. Li demonstration esset legal e circa 5000 homes partiprendet in li demonstrationes.

Durent li protestes contra li restrictiones del libertá durant li Corona-crise li medico Doctor Bodo Schiffmann, li avocate Ralf Ludwig e Victoria Hamm etablisset in li april 2020 li partise Widerstand 2020 (Resistentie2020). Li partise assertet in li comense de may 2020 haver plu quam 100.000 membres, ma to relate se a anuncies sur li internet-págine del partise.

Mult medies e politicos criticat li higiene-demonstrationes quam manifestation del extrem dextri politica e del adherentes del teories del conspirationes quel partiprende in li demonstrationes. Por pruvar ti tese ili monstra a persones ex li dextri political camp. In fact li higiene-demonstrationes es un mixtura inter levul e dextri orientat homes ma anc nepolitical persones es inter ili.




#Article 949: Robert Koch (103 words)


 Heinrich Hermann Robert Koch esset un famosi german biologo, scientiste e medico. Il nascet li 11-im de decembre 1843 in Clausthal-Zellerfeld e morit  li 27-im de may 1910 in Baden-Baden. Robert Koch recivet li Nobel-premie por medicina in li annu 1905 pro su decovritiones pri li tuberculose-vírus.

Robert Koch studiat filogie e medicina in Göttingen. Inter 1867 e 1890 Robert Koch esset maritat con Emmy Fraatz. Li cuple divorciat in li annu 1890 e Robert Koch maritat in li sam annu Hedwig Freiberg. 

Robert Koch descovrit li víruses queles evoca li morbes cholera e tuberculose. Il esset specialist por micro-biologie, epidemologie e higiene. 




#Article 950: Andrés Manuel López Obrador (123 words)


Andrés Manuel López Obrador, anc conosset quam AMLO, es un politico de Mexico. Il nascet li 13-im de novembre 2018 in Tepetitán in li federal state Tabasco e es desde li 1-im de decembre 2018 li presidente e chef del guvernament de Mexico. Il studiat political scienties e scientie de administration in Cité del Mexico. Andrés Manuel López Obrador apartenet inter 1976 e 1989 al Institutional Revelotionari Partise e inter 1989 e 2012 a Partise del Democratic Revolution. Desde li annu 2012 López Obrador es membre del Movement de National Regeneration (MORENA).

Inter 1979 e 2003 Andrés Manuel López Obrador esset maritat con	Rocío Beltrán Medina qui morit in li annu 2003. Desde li annu 2006 il es maritat con Beatriz Gutiérrez Müller.




#Article 951: Bodo Schiffmann (245 words)


Bodo Schiffmann es un medico e political activiste de Germania contra li restrictiones durant li COVID-19-pandemie. Bodo Schiffmann nascet li  20-im de januar 1968 in Beuel e esset un del initiatores del political organisation Widerstand2020 (Resistentie2020) quel es activ in li higiene-demonstrationes in Germania. Bodo Schiffmann forlassat li partise li 4-im de junio 2020 e fundat li 14-im de junio 2020 li partise Wir2020 (Noi2020) quel il anc abandonat pos tre curt témpor.

Bodo Schiffmann studiat medicina in Heidelberg e Mannheim. Su specialité es otorhinolaryngologie e vertigine-maladies. Bodo Schiffmann labora quam medico. In li annu 2006 il apertet un clientela por privat-patientes qui have vertigine-maladies in Sinsheim.

Desde li 14-im marte 2020 Bodo Schiffmann publicat videos che You Tube pri li pandemie COVID-19. In ti videos Schiffmann criticat que li restrictiones in Germania contra li COVID-19 pandemie es exagerat e exter omni proportiones. Precipue il atacca li virolog Christian Drosten qui consilia li german guvernament e li german prim-ministe Angela Merkel. Su You Tube-canale ja have in li may 2020 138.000 abonentes.

Bodo Schiffmann esset inter li initiatores del partise Widerstand2020 quel es inter li organisatores del Higiene-demonstrationes in Germania e demandat li fine del restrictiones contra li COVID-19 pandemie. 

Schiffmann anc scri articules por li medical jurnal Leading Medicine Guide.

Li teses de Schiffmann pri li  COVID-19 pandemie-mesura es in direct contradition del oficial politico in Germania. Schiffmann es criticat quam adherente del teories de conspiration e que il trivialisa li dangeres del pandemie.




#Article 952: Dorothea Lange (121 words)


Dorothea Lange nascet quam Dorothea Margaretta Nutzhorn esset un american artist e fotograf. Il nascet li 26-im de mai 1895 in Hoboken (Nov-Jersey) e morit in li etá de 70 annus li 11-im de octobre 1965 in San Francisco (California). Dorothea Lange esset un del fundatores del documentari fotografie.

Pos li scola Dorothea Lange laborat quam portrete-fotograf. In li annu 1920 ella maritat li 20 annus plu old pictor Maynard Dixon. Li cuple havet du filios.

Dorothea Lange devenit famosi pro su documentari fotografies del grand depression in li annus 30'. Ella specialisat se a documentari fotografies de homes in misere e povritá. 

Dorothea Lange claudicat ja quam infante e havet mult maladies. Ella morit pro cancere in li annu 1965.




#Article 953: Nud (Arte) (116 words)


Nud es in li arte del occidental landes li notion por li tradition del representation del nud homan córpor. Li idé es expresser li ideales del mascul o féminin bellitá per arte.

Ti tema de nuditá esset central in arte del antiqui Grecia. In li medievie li nud arte retornat in li periode del renascentie. Sovente danceres, sportistes e guerreros esset depictet nudmen por expresser li homan energie e vigore.

Ovres del nud arte posse esser picturas, dessines, sculpturas, fotografies, videos e modern artistic installationes. 

Secun Kenneth Clark chacun ovre del nud arte anc es ligat con erotica. Quelvez nud arte es egardat quam forme de pornografie. To depende anc del moral sentimentes de un societé.




#Article 954: Laurits Tuxen (115 words)


Laurits Regner Tuxen esset un famosi danesi pictor. Il nascet quam Laurits Regner Tuxen li  9-im de decembre 1853 in Köbenhavn e morit li  21-im de novembre 1927 in Köbenhavn. Laurits Tuxen apartenet al gruppe del pictores de Skagen. Il esset famosi quam sculptor e pictor de portretes, paisages e historic scenes.

Laurits Tuxen studiat al Reyal Academia de Arte de Dania in Köbenhavn. Il creat mult portetes in europan dinasties de aristocrates e laborat in mult landes de Europa.

Inter 1862 e 1899 il esset maritat con Charlotte Pauline Ursule de Baisieux (1862–1899) de Belgia. Pos li morte de su unesim marita Laurits Tuxen maritat in li annu 1901 Frederikke Treschow (1856–1946) de Norvegia.




#Article 955: Charles Darwin (1321 words)


Charles Darwin nascet in Shrewsbury, Anglia, li 12 de februar 1809. Su patre esset Robert Waring Darwin, un medico e li filio de Erasmus Darwin, un medico, scritor e famosi naturalist. Il devenit famosi per su biological teorie del evolution quel es anc nóminat doctrine del evolution de Darwin. Su matre esset Susannah Wedgwood Darwin, qui ha morit quande Charles havet ott annus.

Charles esset educat in un scole local de doctor Samuel Butler. In 1825, il ha vadet a Edinburgh, Scotia, por comensar studiar li medicina, ma il ha trovat bentost que ti camp turbat su stomac! Dunc, il ha vadet al Universitá de Cambridge, superficialmen por devenir un prestro del Eclesie de Anglia. Ma il esset plu interessat de entomologie - specialmen li scarabes - e del chasse.

On di que anc quande il esset un hom yun, il  havet un mente patient e apert, e que il usat mult hores por colecter exemples de species diversi e por contemplar idés nov. A ti témpor, li idé del evolution esset discusset: li naturalistes comprendet plu e plu clarmen que li species posse changear e, in facte, changeat tra mult millennies. Li demande esset qualmen?

Un de su mastres, John Henslow, incorageat que Darwin presenta se por li oficie (sin salarie!) de naturalist in li nave de exploration HMS Beagle, sub li comande de capitano Robert Fitz-Roy. Li 27 de decembre 1831, Charles ha departet de Anglia al vez prim. Il ne revenit til li 2 de octobre 1836.

Il usat li maxim del viage por studiar li costas del America del Sud e li proxim insules, ma il visitat anc diversi insules in li Pacific Ocean, Australia, e Nov-Zeland. Li Insules Galapagos fat un mult grand impression a li. A ti loco, il trovat pinsones (micri avies) con varie beces, e il ha notat que chascun cada bec conveni por un specificat manja. Li natural variation ha selectet li beces por convenir al diversi circumités del micri insules.

Quande Darwin ha revenit, il ha scrit libres in quel il descrit su studies del jeologie e del species de plantes e animales quel il observat e colectet. Il ha publicat anc su diarium quam un libre hodie conosset quam Li viage del Beagle (The Voyage of the Beagle). Il ha notat que il esset li maximmen impresset del modes de adjustation de diversi animales al varie ecologic circumités.

Desde li comense, Darwin reconosset que li selection esset un principle usat con successe del persones qui elevat li animales. Ma il besonat nu un idé por explicar qualmen li natura fa li sam tache sin li avantage de inteligentie. 

In 1838, Darwin ha leet un libre de Thomas Malthus, titulat Un essaye sur li principle del population (An Essay on the Principle of Population). Malthus ha introductet li idé que li competition por ressurses stabilisa li quantitá de un specie, e avisat que, quande li ressurses es limitat, li human popules vell suffrer anc.

Li 29 de januar 1839, Darwin ha maritat se con su cusina Emma Wedgwood. Ili habitat in London durante quelc annus, e reposat post to in li village Down, a 15 milies de London, u ili habitat durante li reste de su vives. Darwin ha comensat suffrer de un maladie quel il ha prendet probabilmen quande un insecte ha ia mordet li in li Andes a mult preter annus. Francis, li filio de Darwin, laudat su matre, qui curat dedicat su patre. Pro li curation de su marita, Darwin posset esser tam productiv quam il esset. Emma e Charles havet du filias e quin filios.

In 1842, Darwin ha scrit un curt manuscrite de su teorie. In 1844, il ha scrit un note: A fine, lucent brillies luminante ariva, e yo es quasi convictet (tre contra li opinion con quel yo ha comensat) que li species ne es sin mutation (it es quam confession un mortar).

Il esset quasi al medie de fine un exposition complet de su idés, quande il recivet un articul de Alfred Russel Wallace, con un demande por comentas. Li articul concernet un teorie de natural selection! Wallace ha leet anc Malthus, e in 1858, quande malad con febre, il ha creat li integri idé in un moment. Darwin, pro su anxietá, retardat presentar su idés al scientific popul tra 20 annus!

Darwin ha inviat li articul a su amico, Charles Lyell del Societá Geologic, secun li demande de Wallace. Lyell ha inviat li, con un articul de Darwin, por presentar a un scientific conferentie.

Li idé de ambi naturalistes esset clar: per un atentiv selection, li persones posse exagera un minori variation quande ili eleva li canes e bovos, e, in li sam mode, li natura selecte quelc variationes, solmen per permisser que li max bon variationes supervive e reproducte in li combatte por limitat ressurses. Li changes es micri e lent, ma li millennies permisse li variation de natura quel noi vide circum nos. Darwin nominat ti idé li natural selection.

In 1859, Darwin publicat finalmen su grand ovre: Sur li orígine de species per natural selection. Li libre ha successat bentost. Naturalmen, mult disputes evenit, e li majorité de les concernet li oposition de idés quel on explicat customarimen in religiosi mode.

Li natural selection esset sovente confuset con un precedent idé del francesi naturalist Jean-Baptiste Lamarck. Il suggestet que un animale da a su infantes li qualitá quel it ha obtenet in su propri vive. Un famosi exemple es que, pos mult generationes de animales quel extendet su col por prender li alt folies, li strangi forme del giraffe ha emerset. Ti teorie - li lamarckisme - esset li majori oponente del natural selection tra mult plu de annus.

In 1868, Darwin publicat Variation de animales e plantes sub domestication (Variation of Plants and Animals under Domestication), e in 1871, Li orígine del homes, e li selection in relation a sexu (The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex). To es vermen du libres in un. Li duesim parte concerne li sexual selection. To dat al munde li briliiant colores del masculin avies, por exemple: li colores del masculines, e li atration del féminines a les, esset selectet pro que ti variationes producte plu infantes.

Li parte del libre nominat Li orígine del homes es un curt introduction al idé que homes es anc li resultate del natural selection. Ti parte provocat mult calid disputes.

In 1872, Li expression de emotiones in homes e animales (The Expression of Emotions in Man and Animals) esset publicat. A ti vez, Darwin descrit li evolution del signes usat de animales por communicar - e il relatet ti signes al expression del human emotiones. Ti libre esset li prim passu a socibiologie e psichologie evolutionari.

In addition a ti libres mult influential, Darwin amat anc studiar e descrir li plantes. In 1862, il ha scrit un libre sur li fertilisation de orchidés per insectes. In 1875, il ha publicat e Movementes e hábitus del plantes climbant (Movements and Habits of Climbing Plants) e Plantes insectivori (Insectivorous Plants). In 1877, Li formes diferent del flores de plantes del sam specie (The Different Forms of Flowers on Plants of the Same Species) ha venit. In 1880, il ha scrit, con su filio Francis, Li possentie de movement in plantes (The Power of Movement in Plants). E, in 1881, il ha publicat li libre Li formation de vegetal mofa per li action de vermes (The Formation of Vegetable Mould Through the Action of Worms).

Charles Darwin ha morit li 19 de april 1882. Il esset interrat in li Abatia de Westminster. Aparentmen, il esset un amabil e mild hom, amat de su familie e su amicos. Except su viage sur HMS Beagle, il ha departet de su dom in Down a poc vezes. Vacillant, il ha abandonat su religiosi credes e devenit un agnostico, ma partisipat ancor con su eclesie in labores de charitá.




#Article 956: Moeketsi Majoro (102 words)


Moeketsi Majoro es un politico de Lesotho. Il nascet li 3-im de novembre 1961 in Tsikoane e es desde li 20-im de may 2020 li prim-ministre del sudaftican state Lesotho. Inter li 23-im de junio 2017 til li 19-im de may 2020 Majoro esset ministre de financies de Lesotho.

Moekektsi Majoro studiat economie in Maseru e fat su doctoratu in agricultural economie al Washington State University in Pullmann (USA). Il esset inter 1991 e 2000 docente por economie in li National University of Lesotho in Maseru.

Moeketsi Majoro es maritat e have du infantes.

Moektesi Majoro es membre del All Basotho Convention




#Article 957: Albert Schweitzer (122 words)


Ludwig Philipp Albert Schweitzer esset un german-frances filosof, medico, teologo e musico. Il nascet li 14-im de januar 1875 in Kaisersberg (Alsacia) e morit in li 4-im de septembre 1965 in Lambaréné (Gabon). In li annu 1952 Albert Schweitzer recivet li Nobel-premie por medicina.

Albert Schweitzer es egardat quam un del max important pensatores del 20-im secul. Quam medico il fundat in Lambaréné in li central-african state Gabon un hospitale in li forest primitiv. Schweitzer publicat teologic e filosofic libres e il anc scrit ovres pri musica, particularimen pri li componistor Johann Sebastian Bach.

Albert Schweitzer esset anc activ in li politica quam pacifist. 

Ye li annu 1912 Albert Schweitzer maritat Helene Bresslau e li cuple havet li filia Rhena Schweitzer-Miller (1919-2009).




#Article 958: Ödön von Horváth (201 words)


Edmund (Ödön) Josef von Horváth esset un austrian scritor del hungarian origine qui scrit in german. Il nascet li  9-im de decembre 1901 in Sušak (Rijeka) e morit in li etá de 36 annus li  1-im de junio 1938 in Paris.

Ödön von Horváth esset li filio del austrian-hungarian diplomat Ödön Josef von Horváth (1874–1950) e de Maria Lulu Hermine nascet Prehnal (1882–1959). Li patre originat de Slavonia quel esset in ti témpor un parte de Hungaria.

Li familie translocat in li annu 1902 a Beograd (Serbia) e 1908 a Budapest. In li annu 1913 Ödön von Horváth translocat a su familie a München. Il finit li scola in Vienna e studiat in München. Ödon von Horváth ne finit su studies e ja quam studiante il comensat scrir.

Ödön von Horváth emigrat pro li nationalsocialisme de Germania. Il esset mortat durant un fúlmin-tempe in Paris.

Ödön von Horvath comensat quam autor per scrir pezzes del teatre. Il anc scrit criticaci romes e advertit del nationalsocialisme. Su max famosi ovres es li pezzes del teatre Geschichten aus dem Wiener Wald, Glaube Liebe Hoffnung e Kasimir und Karoline, ma anc su romanes Der ewige Spießer, Jugend ohne Gott e Ein Kind unserer Zeit. 




#Article 959: Bodo Ramelow (100 words)


Bodo Ramelow es un politico de Germania. Il nascet li 16-im de februar 1956 in Osterholz-Scharmbeck e es desde li annu 2014 con un curt interruption inter februar e marte 2020 prim-ministre del german federal state Thuringia. Bodo Ramelow es li unesim prim-ministre in un federal land de Germania del levul-populist partise Die Linke.

Bodo Ramelow ne studiat, ma esset functionario del sindicate. Il es maritat con Germana Alberti de Italia qui es su triesm marita.

Ye li may 2020 Bodo Ramelow esset li unesim german prim-ministre de un federal land qui finit li restrictiones pro li pandemie del Corono-viruso.




#Article 960: Guerre (163 words)


Guerre es un armat conflicte inter du gruppes. Li scope del guerre es imposar su voluntie a altri gruppe per li organisat usa de violentie e per militari medies. Li gruppes posse esser states o etnic gruppes. Se li guerre eveni intra un state on parla de un guerre intern. Se mult states de diferent continentes partiprende in li conflict on parla anc pri un guerre mundal. 

In li historie on registrat circa 14.400 guerres con 3,5 miliardes mortes. Durant un guerre ne solmen li combattantes, ma anc li civil habitantes suffre. Sovent li guerre es acompaniat de economic problemes, fame e maladies. Un fenomen del guerre es anc li mass-violation de féminas e puellas. 

Guerre ne es egardat quam un individual crimine, ma li usa de violentie es legitimat del ambi lateres.

Lu contrari del guerre es li pace.

Un grand teoretico del guerre esset li general de Prussia Carl von Clausewitz (1780-1831) qui scrit li ovre Vom Kriege (Pri li guerre).




#Article 961: Bertolt Brecht (157 words)


Eugen Berthold Friedrich Brecht esset un german poete, dramaturg e director de teatre. Il nascet li 10-im de februar 1898 in Augsburg e morit li 14-im de august 1956 in Berlin.

Berthold Brecht komencis studiar inter 1917 e 1918 in München natur-scientie, medicina e literatura, ma il ne finit su studies. In li annu 1924 Brecht translocat a Berlin. Il laborat quam dramaturg in li teatre Deutsche Theater. Brecht esset activ membre del Comunist Partise de Germania. Il forlassat Germania pro li guvernament del nationalsocialisme in li annu 1933 e revenit a Germania in li annu 1948. Il habitat in li exilie in Dania, Svedia, Finland, Svissia e USA.

Brecht creat li epic teatre.

Pos li Duesim Guerre Mundal Brecht habitat in li German Democratic Republica e esset propagandist del comunist sistema ta.

Bertolt Brecht esset maritat inter 1922 e 1927 con Marianne Zoff e desde 1930 til su morte in li annu 1956 con Helene Weigel.




#Article 962: Völklingen (117 words)


Völklingen es un cité in Germania in li state federal Saarland. It es situat al rive del fluvie Saar e al frontiere con Germania. Völklingen apartene al districte Regionalverband Saarbücken.

Li cité have 39.517 (2019) habitantes e un area de  67,07 quadrat-kilometres.

Li economie de Völklingen esset e es dominat per li stal-industrie. Li firma Saarstahl AG have su sede in Völklingen.

Lenggries es mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 822 quam Fulcolingas.

Li football-club SV Röchling Völklingen have su hem in li cité. It ludet nun in li 5-im liga de Germania, ma in li passate li club ludet mem in li duesim max alt liga de football de Germania.




#Article 963: Rick Riordan (110 words)


Richard Russell Riordan Jr. es un scritor de USA. Il nascet li  5-im de junio 1964 in San Antonio (Texas).

Rick Riordan es successosi autor de romanes por yun homes. Su max grand successe es li serie Percy Jackson quel il scrit inter 2005 e 2011 in quin volumenes. Ex li serie anc esset creat successosi filmes.

Rick Riordan studiat anglistica e historie in Austin. Il laborat quam instructora e poy il adandonat ti profession e devenit autor. Desde li annu 1985 il es maritat con Becky Riordan e li cuple have du filios.

Li romanes de Rick Riordan es in li sector de fantasie e have elementes del mitologie.




#Article 964: San Antonio (105 words)


San Antonio es un cité in USA. It apartene al federal state Texas in li sud-west del land.

Li cité have 1,547,253 (2019) e un un area de 1.067,3 quadrat-kilometres. Secun li númere del habitantes San Antonino es li triesim settesim max grand cité de USA,

San Antonio es li max old cité de Texas e esset fundat in li annu 1718 del hispanes. San Antonio apartenet a Mexico, ma desde 1845 San Antiono es parte del USA.

Li armé de USA have quelc bases in San Antonio. 

Li professional basketball-club San Antonio Spurs quel lude in li NBA have su hem in li cité.




#Article 965: Narva (127 words)


Narva es un cité in Estonia. It es situat in li nord-ost del land directmen al frontiere con Russia. Li fluvie Narva es li frontiera inter Narva e li russ cité Ivangorod. Narva apartene al disctricte Ida-Viru.

Li cité have 56.103 (2018) e un un area de 84,54 quadrat-kilometres. Secun li númere del habitantes Narva es li triesim max grand cité de Estronia detra Tallinn e Tartu.

Li grand majoritá de circa 95 percent del habitantes de Narva es russes. Narva es li centre del russ minoritá in Estonia.

Narva esset fundat in li annu 1345. Pro su geografic loc Narva esset un important loc por comercie in li medievie. 

Por li economie del cité li textile-industrie con li fabrica e firma Kreenholm ludet un important rol. 




#Article 966: Jenny Jürgens (188 words)


Jenny Jürgens, nascet quam Jenny Bockelmann, es un actoressa de television e de cinemá de Germania e cantatoressa. Ella nascet li 25-im de januar 1967 in München quam filia del famosi austrian cantator Udo Jürgens. 

Ja in li etá de 15 annus ella ludet in li film Im Dschungel ist der Teufel los. In li annu 1984 ella cantat in un duett con su patre Udo Jürgens quam Udo e Jenny li canson Luebe ohne Leiden, quel esset tre successosi. Ella ludet in mult series de television e filmes por li television.

Jenny Jürgens es li filia de Udo Jürgens e de Erika Panja Meier qui esset li unesim marita de Udo Jürgens. In li annu 2014 Jenny Jürgens devenit cive de Germania, antey ella havet li austrian civitá. In li annu 2014 ella anc changeat su nómine de Jenny Bockelmann a Jenny Jürgens.

Jenny Jürgens esset maritat con Michael Lindner e inter 1996 e 2013 con li professor de sociologie Thomas Druyen. Desde li annu 2015 Andrea Jürgens es maritat con li film-director de Hispania David Carreras-Solé. Ella habitat in Sóller sur li insul Mallorca in Hispania.




#Article 967: Mascha Gonska (123 words)


Mascha Gonska es un german-polonesi ex-actoressa de television e de cinemá. Ella nascet li 19-im de novembre 1952 in La Ferté-Bernard (Francia) e esset activ quam actoressa inter 1969 e 1979.

Mascha Gonska esset li filia de un polonesi pictero qui habitat in Germania. Ella ludet in li annu 1969 por li unesim vez in un film. In li comedie  Herzblatt oder Wie sag ich’s meiner Tochter? ella ludet li filia de Georg Thomalla. Gonska ludet tande sovent li rebellic juvena. In li annu 1974 ella ludet in li film Trio infernal de Francis Girod juntmen con Romy Schneider e Michel Piccoli.

Pos su maritage con un farmero de Sud-Africa in li annu 1979 Mascha Gonska finit su cariera e translocat a Sud-Africa.




#Article 968: Burdon (131 words)


Burdones es un génere de insectes queles forma states. Li féminin burdones have un agullion. Un popul de burdones have inter 50 e 600 animales e li chef dil popul es un reyessa. Li maxim grand parte del popul es laboreras. 

Un popul vive in Europa e Nord-America solmen por un estive e mori  in li septembre. Solmen li yun reyessas supervive li hiverne e vive til 12 menesus. Li masculin drones e li féminin laboreras vive solmen tri til quar semanes. Li yun reyessas hiverna e forma un nov state in li verne.

Burdones vive preponderant sur li nordal hemisfere in plu frigid e modest temperaturas. Burdones have fort e rond córpores. Li córpores de burdones es sovente nigri e yelb, ma quelc species have orange o mem rubi córpores.




#Article 969: Erdenet (117 words)


Erdenet (Mongolian: Эрдэнэт) es li duesim max grand cité de Mongolia. It es situat in li nord del land e it es li cité capital del provincia Orkhon. Erdenet es situat inter li fluvies Orkhon e Selenge.

Li cité have 97,814 (2017) e un un area de 208 quadrat-kilometres.

Erdnet esset fundat in li annu 1974. In li area de Erdenet es grand ressurses de cupre. Li cité es ligat al Trans-Mongolian ferrovia. In li grand cupre-miniera labora circa 8000 homes e have un grand economic importantie por li tot land. Pro li miniera habitat in Erdenet mult russes, ma ili forlassat li cité pos li annu 1990. Hodie solmen circa 10 percentes del habitantes es russes.




#Article 970: Interslavic (146 words)


Interslavic {Medžuslovjansky jezyk — Меджусловjaнскы jезык} (Interslavo) es un lingue creat pro Slavic persones comunicar con unaltri in un simplic comprensibil lingue.

Standarde alfabete: A B C Č D DŽ E Ě F G H I J K L LJ M N NJ O P R S Š T U V Y Z Ž  

Cyrillic alfabete:  А Б В Г Д ДЖ Е Є Ж З И Ы Ј К Л Љ М Н Њ О П Р С Т У Ф Х Ц Ч Ш

Patre nor, qui es in li cieles,
mey tui nómine esser sanctificat,
mey tui regnia venir,
mey tui vole esser fat,
qualmen in li cieles talmen anc sur li terre.
Da nos hodie nor pan omnidial,
e pardona nor débites,
qualmen anc noi pardona nor debitores.
E ne inducte nos in tentation,
ma libera nos de lu mal.
Amen.




#Article 971: Rafał Trzaskowski (113 words)


Rafał Kazimierz Trzaskowski es un politico de Polonia. Il nascet li 17-im de januar 1972 in Warszawa e es desde li 22-im de novembre 2018 borgomastro de Warszawa. Rafał Trzaskowski es un membre del liberal partise Platform de Cives e es li candidate de ti partise por li electiones presidential de Polonia 2020.

Rafał Trzaskowski studiat political scientie e anglistica in Warszawa. Pos su studies il esset docente e referent e scientific coloborator al statal scola por li public administration.

Il es maritat con Małgorzata Trzaskowska e li cuple have du infantes.

Rafał Trzaskowski ingagea se por li yures de homosexuales in Polonia e por ameliorat relationes inter li Europan Union e Polonia.




#Article 972: Perpignan (108 words)


Perpignan (Catalan:Perpinyà) es un cité in li sud-west de Francia. It es situat in li Region L'Occitanie e it es li cité capital del Département Pyrénées-Orientales. Perpignan es situat al frontiera con Hispania.

Li cité have 120,158(2017) e un un area de 68.07 quadrat-kilometres. 

Perpignan es situat al Mediterraneo in li Golfe du Lion e it es un popular destination de turisme. Por li economie del cité anc li agricultura lude un important rol, precipue vin.
Li cité esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 927. 

Desde li annu 1349 Perpignan have un universitá, ma it esset cludet inter 1794 e 1971.




#Article 973: Claudius Colas (116 words)


Claudius Colas  esset un francesi soldate e esperantist. Il nascet li  29-im de novembre 1884 in Saint-Huruge e morit 11-im de septembre 1914 in in li battalie de Marne in li Unesim Guerre Mondal.

Claudius Colas esset un pionir de Esperanto, ma publicat in li annu 1910 su propri planlingue Adjuvilo. On ha speculat que to esset un prova por nocer li movement del planlingue Ido. 

Claudius Colas esset tre religiosi e por mult annus presidente del Asociation de catolicos de Esperanto. Il esset redactor del jurnal de catolic esperantistes Espero Katolika.

Colas esset professional soldate e esset mortat in li Unesim Guerre Mondal ye li  11-im de septembre 1914 in in li battalie de Marne.




#Article 974: Tetovo (121 words)


Tetovo es un cité e municipie in Nord-Macedonia. It es situat in li nord-west del land proxim del frontiera con Kosovo e apartene al region Polog. Tetovo es situat al pede del montania Šar Planina sur un altore de 469 metres.

Li cité Tetovo have  56.080 (2016) habitantes e li municipie Tetovo 91.760 (2016) habitantes. Li cité Tetovo have un area de 261,89 quadrat-kilometres e li municipie Tetovo 1,068 quadrat-kilometres.

Tetovo es li centre del albanesi minoritá in Nord-Macedonia. Plu quam li demí de habitantes del cité es albaneses. In Tetovo es situat li max grand université de albaneses in Nord-Macedonia.

Li football-club KF Shkëndija have su hem in li cité e ja ganiat trivez li national football championatu de Nord-Macedonia.




#Article 975: Lingues romanic (109 words)


Romanic lingues es lingues quel evoluet del latin inter li triesim e li ottesim secules. Ili es un sub-gruppe del italic lingues in li familie de lingues indo-europan.

Hodie, circum 800 milliones gente es natal parlatores de romanic lingues in li munde, principalmen in America, Europa e partes de Africa. Li majori romanic lingues anc have multe parlatores non-natal e es usat quam linguas franca. Ti es precipue ver in li casu del francesi, quel es usat in Central e West Africa, Madagascar, Mauritius Madagascar, Mauritius, Seychelles, Comoros, Djibouti, Lebanon e Nord Africa (min in Egypte, u it es un lingue minoritari)

Li classification del romanic lingues es ti:




#Article 976: Indo-Europan lingues (144 words)


Li indo-europan lingues es un grupp de lingues quel esse parlat desde Portugal til India, e anc in altri loces del munde. Ili include presc omni lingues de Europa e tis del nord de India e de Iran. Alcun de ti lingues, qual anglesi e hispan, extendet tra colonisalisme in li epoca moderni e es nu parlat in omni continente. Li lingues indo-europan es dividet in sub-branches, essente li max grand li lingues indo-iranian, germanic, romanic, e slavic. Li max parlat lingues es li hispan, anglesi, hindi, portugalesi, bengalesi, pundjabi e russ, con 100 million parlatores chascun. German, francesi, marathi, italian e persian have plus ca 50 million chascun. In total, 46% del population mundal parla un lingue indo-europan quam lingue maternal. It hay 445 lingues indo-europan, con plu ca du tris (313) apartenente al lingues indo-iranian.

Ti gruppo de lingues es dividet in:




#Article 977: Grec mitologie (109 words)


Li grec mitologie es li colection de mites narrat del ancian grecs.

Li max ancian litterari fontes conosset, li Iliad e li Odyssé, narra li evenimentes del guerre de Troy. Altri du poemas de Hesiod, li Teogonie e Labores e Dies, have narrationes pri li genese del munde, li succession del divin guvernatores e li orígine del homan traditiones.

Li grec mitologie ha havet un grand influentie sur li cultura, li art e li litteratura del occidental civilisation e continua esser parte del occidental patrimonie. Poetes e artistes ha trovat inspiration in it desde li ancian epocas til hodie e ha decovrit significationes contemporan in li temas mitologic classic.




#Article 978: Emanuel Swedenborg (2614 words)


Emanuel Swedenborg ha nascet in Stockholm li 20-im januar 1688, quam filio de lutheran episcopo. Su yunitá il pervivet in Uppsala, u su patre tande esset professor de teologie in li universitá. Ja in li infantal etá manifestat se che il influenties spiritual. De su quaresim til decesim annu il constantmen reflectet pri Deo, pri li via salvatori e pri li adaptation del hom. Sovente il esset present a teologic conversationes de su patre, queles inflammat su yun mente. Alquande il parlat tal coses, que su genitores esset astonat e dit, que certmen angeles parla per sub bocc. Durant li avigilation il perceptet avertent e reprimant voces, videt flammeant foyes e havet mani visiones. To esset li base de su visionari facultate, quel developat se in li posterior annus de su etá.

Pos li finition de su universitari studies in Uppsala il obtenet li doctoratu de filosofie e devenit colaborator del eminent ingeniero Polhamar. Ta il ocupat se presipue per mecanica e matematica. In 1710 Swedenborg interprende su prim scientic viage al extrania, il visita universitás, museos, bibliotecas, observatorias, minieras e productorias, il discusse con scientistes e practic mannes del scientie e industrie. Tra Anglia, Holland Francia e Germania il retornat a su patria. Su practic rason ducte le anc al artisan habilitá. Il aprendet anc ligar libres e in London il aprendet horlogerie, altriloc li graverie e li fin-carpenterie. A hem il aportat del extrania scientic aparates e il self laborat ye divers mecnical inventiones Su scientific tendenties esset omnilateral e il self esset un mann de matematic precis pensada e practic activitá del vive. In 1716 il editet li scientific jurnale Daedalus hyperboreus, plen de practic idées por perfectionar li industrie e scienties. Li rey Carl XII nominat le assessor del suprem montan statal consilie e creditet le, junt con Polhamar mult tecnic taches. It esset li constructiones del dock in Karlskrona e del canale inter nord-mare e Vener-lago. Swedenborg fat li unic tecnic labor ye li ordon del rey durante li assedie del litoral forteresse Frederickhall, ocupat per Danes. Tis defendet li forteresse per lor flotte, ancrat avan it e munient it. Carl XII volet transportar un parte de su guerral flotte in li dorse del ínamico tra un strette sub li valles del forteresse self. Swedenborg per rulles transportat, ye distantie de du e un demí de sved milies, plu quam un dozen de guerral naves sur li continente tra colines e valeyes a Ida-fiord. Ti tre penibil tache havet plen success. It evenit in 1718. De ti annu il directet anc li usines Schillon in Westmanland. De su inventiones in ti tempor es anc li sistema del american forne, li fundamentes de cristallografie, e un avion, conservat til hodie in li museo de Stockholm. Quande on questionat le pri li motor del avion, il ha respondet que li propulsiv machine va esser inventet in oportun tempore.

Dunc il esset un prominent membre del doct triastre Celsius-Linné-Swedenborg. Il esset corespondent membre del Imperial academie de scienties in Petrograd, membre del Reyal academie de scienties in Stockholm e del Doct reyal societé in Uppsala. In 1721 il renunciat al professura in li universitá de Uppsala. Nobilisat il esset in 1719 e tande un del max activ membres del sved parlament de nobiles.

Benque il penetrat presc omni branches del homan erudition, tamen il manet pie e modest hom a quel li conossentie es li apoy del crede a Deo. Quelc annus il passat per viages tra Europa.

Li max important de su ovres scientific es: Li Principies de natural coses, Economie de regne animalic, Nov metode por determinar li longitudine, Nov mecanic plan por constructer warfes, Divers observationes in li natural coses, Eclaration del lege hidrostatic, Ovres filosofic e mineral, Constitution del regne animalic, Regne animalic concernent li anatomie fisica e filosofie, Anatomie de omni partes del cerebre, Psichologie del rason, Anatomie del homan corpore, Pri li general sentida. Li transition al religiosi activitá constitue li ovre Pri li adoration de Deo e pri li amore de Deo. Li ovres statal il scrit in li sved, li scientific in li latin.

Li scientic decovritiones de Swedenborg es tre numerosi e sovente on imputa les a plu tard decovritores. Tal es: Anatomic teorie — poy usat de Dalton, Atom ne es li final uni´te, omnicos porta un cert image del creat universo — revelat in li actual electronal teorie, Li planetes de nor sistema solari proveni del materie solari — repeti poy Laplace, Buffon e altres, Li Terra e li ceteri planetes separat se successivmen del sole — confirma anc Darwin, Li soles es disposit circum li galaxe — repetit de Wright, Lambert, Kant. It existe mem plu grand sistemas solari permeat de galaxes — usat de Lambert. In Principies es indicat que li aer ne es un element, que li aqua es un composition — confirmat de Cavendish, Lavoisier e de altres. In li anatomie e fisiologie hodie prof. Dr. Neubauer del Viennes universitá confirma que Swedenborg li unesim descrit li arangeament del pulmnode, decovrit li passage inter li levul e dextri hemisfere del cerebre e decovrit li functiones del medulle spinal e talmen il superpassat li tempore ye un e demí secul.

Li international congress swedenborgian in London 1910 evaluat su scientific labores in un special libre.

Emerson dí pri Swedenborg: Tot colegies de ordinari scientistes ne posse mesurar se con il. Su psichic revue, su anunciation del etic leges . . . autorisa le prende loc inter li legislatores homan, li loc quel durante secules ne esset ocupat. Tomas Carlyle scri: Il esset un mann de inmesurabil erudition, de potent matematic rason e de maxim pie e maxim serafinic spiritual caractere, un mann quel apare me majestos e include omni to quo es in li homan pensada maxim sublim e maxim durabil. E Stuart Mill clama: Qui es egal a le?

Swedenborg efortiat, in su studies, penetrar al munde de causes. Il explorta li anatomie del corpor fisicmen e filosoficmen. Tra psichologie rational, il dí, yo va ear al regiones de volentie, de inclination e de instincte e yo ne va cessar til que yo va penetrar al ánim. Yo va explorar tot microcosmo del corpore, yo va serchar it in su propri regne. Ti exploration ductet le plu proxim a Deo. Il videt li ánim fluent in li gigantic currente del spiritual vive. Li profund pietá del erudito ductet le al contemplation in silent concentration e su simplic vive dat le suficent sensitivitá por li coses psichi.

In 1744 il deposi su scientic labore e sur su table apari li Old e Nov Testament in lor original textu. Li sequent du annus es dedicat al assidui studia del hebreic. Pri ti su regeneration Swedenborg di in li ovre Li ver cristian religion: Yo atesta in li veritá que Domino revelat se a me e apertet li ocules de mi spiritu e talmen admisset me in li spiritual munde. Il permisset me vider li ciel e li inferne, sammen conversar con li spirites e li angeles e to nu sin interruption durante mult annus. Adplu, que desde li unesim die de ti vocation yo acceptat necos, concernent li doctrine, de alcun angel, ma solmen de Domnino self durante li letion del Divin Parol.

Six annus pos li apertion del spiritual visivitá il ha scrit: Ja durante quelc annus li Divin misericordie permisse me esser perpetualmen e sin interruption in li societé con li spirites e angeles, audir les e parlar con ili. Yo esset instructet pri divers categories de spirites, pri li status pos li morte, pri li inferne e pri li beatissim statu del justes, quam pri li dogmatica aconosset in li tot ciel. Manis va opiner que durante li fisic vive it ne es possibil, ma pri to yo ne cuida, proque yo have experienties pri omni to quo esset ordonat me anunciar, nam yo videt e audit to. Dunc li mission de Swedenborg esset profetic e apostolic. Il di pos duanti annus del apertion de su spiritual visivitá: Domino ha misset me instructer pri li Nov Eclesie, predit in li Apocalipse quam Nov Jerusalem e pro to licet me simultanmen esser in li munde spiritual e ci in li natural e to ja duanti-quin annus.

Emerson dí: Swedenborg subscri se sur li titul-folie de su libres: Servitor de Jesu Cristo, e su psichic fortie fa le li ultim patre eclesial, nam li profunditá de su sagesse da le li siyil del instructor del homanité.

Su mission es confirmat anc per su psichic facultás. It es conosset e per li Exegetico-filantropic societé in Stockholm exactmen confirmat casu del sved reyessa Louisa Ulrica, quel ha unquande questionat Swedenborg, ca il posse incontrar in li spiritual munde li fratre de ella, li prussian prince, e aprender, pri quo ili parlat li ultimvez. Pos quelc dies li scientist ha comunicat li resultate. Li reyessa esset astonat e consternat. Nequi in li munde, ultra noi du savet pri ti secrete, ella ha dit.

In li societé Swedenborg esset agreabil e de fin conduida. Unquande, durante conversation pri li munde de spirites, li presentes volet convicter se pri li veritabilitá de su visiones e questionat le, qui de lor conossetes va morir max bentost. Pos un moment de concentration il dit: Olof Olofson deman in matin ye quart hora ante six. li conossetes in li matin eat a Olofson, ma in li via ili incontrat li servitor de Olofson, comunicatn, que patron just ha morit per apoplexie. On trovat in li logí li horloge stoppat ye 5 hora 45 minutes.

Jung-Stilling scri pri un comerciante in Amsterodam quel questionat Swedenborg pri su morit amico, ca il posse aprender de li, pri quo ili parlat ante li morte. In li duesim visita Swedenborg dit: Yo parlat con vor amico. Vu conversat pri li renovation de omni coses pos li ultim judicie. E Swedenborg dit, quo dit il e quo li amico. Li comerciante palidijat pro tal inrefutabil pruva e questionat qualmen standa li amico e ca il es felici. Swedenborg respondet: Ancor ne, til nu il tormenta se per li pensa de renovation de omni coses. Li comerciante esset tre astonat: Quo? Anc detra li tombe? Swedenborg respondet: Naturalmen. Acustomat inclinationes mane con nos anc ta; e ta es desfacil liberar se de ili. Pro to noi deve forjettar les ja ci sur li terra.

In 1862 Swedenborg esset in un societé in Amsterodam. Intra li conversatin su visage changeat e on posset videt que su spiritu ne es present. Quande il recoleet se, li presentes questionat, quo accidet. Pos hesitation il cedet e dit: Just nu ha morit li tsar Peter III in su prison, e per geste il ha indicat li maniere de mortation. Pos quelc dies jurnales raportat que tsar Peter III ha esset strangulat de comte Orlov in li prison, in li tempore indicat.

Ti e mult altri evenimentes confirmat li facte que Swedenborg vivet in li spiritual munde. Su tache esset aportar al homanité un nov luce. To il fat per su teologic scrituras, de queles existe plu quam trianti. In li ovre Arcana coelestia in decidu tomes il revela, per exact metode, li intern sense del Sant Scrituras e demonstra qualmen in it es celat li santitá. In li ovre Ciel e inferne il descri ti regiones qualmen il videt e audit e spiritualmen pervivet les. Li ovre Del ultim judicie descri quo il videt durante li judicie in li munde del spirites, li ovred De comunication inter li ánima e li corpore explica li efection de lu spiritual a lu corporal. It es, versimilmen, response al question dat le de Kant.

Li ulterior ovres concerne li Scritura, li Domino, li Crede, li Charitá, li Amore marital, Nov Jerusalem, li Celesti doctrine de Nov Jerusalem, li Divin providentie, li Sagesse del angeles, li Divin amore e sagesse, li Explication del Apocalipse, etc., til li fundamental ovre Li ver cristian religion.

Li principal maximes divulgat de il es li sequent: Es unic Deo e in Le es divin Trinitá. Ti Deo es Jesu Cristo. Il es li pur amore, li sagesse e li util action. Il nequande changea. Deo ha vestit se in li homantiá, i. e. Il incarnat se in li homan forme, por liberar li homanité del potentie de lu mal. Il self ha victet lu mal e al credente Il anx da li fortie por to. Li crede sin actes ne posse salvar li hom, ma li merite apartene solmen a Domino, per li potentie de quel on atinge li victorie. Li Scritura es sant, pro que it contene li spiritual e divin sense. Li hom e s un spirit vestit per li corpore del natural munde Li resurection va evenir pos li morte in un spiritual corpore ye li triesim die, secun Osea 6, 2. 3: Il va reviventar nos pos du dies, in li triesim die Il va reviventar nos e noi va viver coram Su facie. Li hom deve gardar se de lu mal e combatter contra it quam ex se self, savente que il combatte ex li fortie Divin, secun Luca 17, 10. Li spirit es li hom in li spiritual corpore e su judiie eveni strax pos li morte. Li ciel e li inferne es li beat e li miserabil statu del homes pos li morte, in quel chascun intra ex propri volentie. Li infernal foy es li brull del insatiat cupiditás e desires del egoistic hom, li beatie  cielesti proveni del amore e del inegoistic utilitá. Anc li paganes es salvat si ili ha vivet bon e aconosset Deo.Chascun angel e diabol esset hom. Ili ne existe quam qpart creaturas. Li essentie del servicie Divin es li bon vive, li extern servicie Divin es auxilie por to. Li secund advent de Domino dunc eveni ne in person, ma in spiritu, in revelation del interni sense del Parol Divin. Ti sense monstra nos Cristo quam li unic omnipotent Deo. Domino adveni in glorie de Su Divinitá secun li evangelie de Johannes: Ancor yo vell dever dir vos mult, ma vu ne posse suportar it nu. Li spiritu del veritá va anunciar vos anc li futur coses. Joh. 16, 12. 13. 23 (i. e. pri li vive posmortal pri quel li Judeos savet necos.) Deo inclina se al hom, sercha che il Su habitacul por far de su cordie li dom de Su sant cité Nov Jerusalem, to es li sistema de doctrines, in li medie de quel Il habita, essente lor Deo. Li nubes ex quel Domino surti, es li literal sense del Scritura, ex quel Domino exea quam li Brilliant Unic Deo, quam sur li monte del transfiguration, e quam li fulmin de un land al altri lucent monstra li Divin glorie de Su infinit amore.

Swedenborg ha fundat null eclesie. Li existent eclesial formation nascet in li duesim decene pos su mort in London e ha acceptat li nomine Nov Jerusalem o li Eclesie neocristian, sovente nominat Swedenborgian. Hotempor it es difuset in li tot munde, benque ne tre numerosi.

Swedenborg ha morti soledí li 29-im marte 1772, quam il ha predit a quelc amícos. Il esset sepultet in London in li cripte del sved eclesia. A su honore li sved reyal academie de scienties fat un special session e fat un medallie a su memore.

In 1907 li sved guvernament ha solmnimen transportat su reliquies al patria, u su sarcofag esset develat in li presentie del rey Gustav V, del reyessa, del coron-prince e del altri princes, ministres e dignitarios. Li mundal congress Swedenborgian in London 1910 esset un grandios aconossion del ovred de Swedenborg, quel anc hodie es un vivent voce del spiritual mundes inter nos.




#Article 979: Willy Gilbert (224 words)


Willy Gilbert nascet in 1912, Sr. Willy Gilbert, de Paris, adheret a Occidental, pos har studiat Esperanto durant quelc semanes. Il aprendet Occidental per corespondentie in curt témpor e, con Sr Thibault il creat strax un gruppe in Angers (M-et-L?). Ti gruppe vivet til li departe de Sr. Gilbert al armé. Ante li guerre, il traductet pluri libres, ex queles li Manifeste del partise comunistic de Karl Marx e Friedrich Engels. Il inviat egalmen quelc litt traductiones a Cosmoglotta, inter queles Li consequenties de un maritage e diversi proverbies. 

Durante li guerre, il etablisset li contacte inter Svissia e li francesi coidealistes, pro que il vivet in Sud-Francia, i.e. in li zone neocupat del Germanes. Il tande preparat un grand cursu de Occidental in 28 leciones basat sur li conosset metode Assimil. Ti cursu esset signalat in Cosm. ma ne posset esser printat pro material impedimentes. Poy il compensat denov li propaganda in Sud-Francia desde 1942.

Pos har esset dessinator in li ferrovias, durante li guerre, il devenit Contrôleur-adjoint d'entretien des Bâtiments e esset inviat a Paris, ye ti ocasion. To permisset le reorganisar li Association proletari interlinguistic (API), strax pos li liberation de Paris, con solmen 2-3 camarades.

Tot devoet al afere del Lingue international, Sr. Gilbert redactet plu tard li bulletine  Renascentie bulletine politic international por li difusion del lingue international Occidental.




#Article 980: Chabi (558 words)


Chabi es un occidentaliste. Il nascet in Hispania e studiat lingues modern, e traduction e interpretation in universitá.

Il comensat laborar in li Wikipedia in Interlingue li 21 julí 2020 e li 11 august li Wikipedia atinget 5000 articules.

Il comensat editer Wikipedia in julí 2006, in li version in hispan. Il anc auxiliat in li versiones in esperanto, asturian, gallecian, catalan, extemaduran e occitan. Anc, li version in creol jamaican esset creat pro su auxilie (il havet li idé de haver un Wikipedia in ti-ci lingue e il anc adjunctet images e categories e consiliat li editores principal). Il collaborat con li Nashanal Kriol Kongsl per developar un version in creol belizean, e con altri wikipedistes il creat li Wikipedia in creol guyanan francesi. Administrator del Wikipedias in creol jamaican, interlingue e judeo-hispan, in ti-ci ultim il creat articules pri li lingue, su litteratura, dialectes, gramatica e un bibliografie.

Il anc auxiliat in altri versiones: in ligurian, in oromo, in xitsonga, in luganda, in hawaian, in tahitian, in hakka, in novial adjuntent images, avises e categories. Il anc creat articules in ido e in interlingua.

Alcun del articules de qualitá e articules long que il ha scrit es:

Li unesim planlingue quel il conosset esset esperanto, quande il leet un old libre quel il trovat in li dom de su ava. Il obliviat it til alcun annus plu tard, quande il descovrit que it existet un Wikipedia in ti-ci lingue. Il comensat aprender it, ma il devenit plu interesat per ido, e il cambiat a ti-ci lingue. Pos pluri annus, in li quales il dubitat inter ido e interlingua, il changeat a interlingua ma bentost il trovat lingua franca nova. Il abandonat omni projectes por laborar con ti lingue, ma pos alcun témpor il videt que li lingue ne servit por esser usat in scientie e, pro to, il changeat a interlingue in 2020 pos un breve témpor in interlingua.

Il assistet in li Wikipedia in ido inter li 5 februar de 2001 e li 8 februar 2011. Anc in li Wiktionary in ti-ci lingue.

Il esset li ideator e li comensetor del Wikipedia in lingua franca nova, u il creat mult articules. Il esset membre del Asosia per Lingua Franca Nova del 31 de juli 2019 til li 11 julí 2020.

Il creat mult ovres in lingua franca nova, principalmen traductiones de ovres litterari e del Bible, e il creat mult libres de textu e per infantes.

Il anc assistet in li amelioration del sintaxe del lingue, creat terminologie, principalmen de teologie, religion, matematica e scienties natural, e comensat li creation de proverbies.  Il auxiliat en li creation del gramatica de lingua franca nova en hispanesi e del dictionarium lingua franca nova-hispanesi.

In may 2020, il publicat li unesim novelle scrit in li lingue, nominat La xerca per Pahoa.

Il abandonat lingua franca nova in julí 2020 e devenit membre del Interlingue-Union li 16 de septembre 2020. In septembre 2020 il reunit un liste con omni textu literari publicat in Occidental.

Il decovrit pandunia in octobre 2020 e il creat un wiki in ti-ci lingue ma alcun dies post il decovrit mundeze, lassat pandunia e comensat colaborar con li autor del ultim in li developation del vocabularium.

In octobre e novembre de 2020, il creat un lingue.

Li 20 januar 2021 li demandat li civitá talossan.




#Article 981: Olivia de Havilland (138 words)


Dame Olivia Mary de Havilland esset un actoressa de Reyatu Unit e USA. Il nascet li 1-im de julí 1916 in Tokyo (Japan) e morit in li etá de 104 annus li 26-im de julí 2020 in Paris (Francia).

Olivia de Havilland ludet in 49 filmes. In li annu 1935 ella aparit por li unesim vez in un film. Su max famosi rol esset in li film Gone with the Wind in li annu 1939 u ella ludet Melanie Hamilton  lu cusina de Scarlett O'Hara.

Olivia de Havilland ganiat duvez li Oscar-premie quam max bon actoressa in li annus 1947 e 1950.

Ella esset duvez maritat. Inter 1946 e 1953 con li scritor Marcus Goodrich e inter 1955 e 1979 con Pierre Galante. Olivia de Havilland havet un fililo Walter de Havilland e un filia Lilian de Havilland.




#Article 982: Universe (184 words)


Li universe es li totalitá del spacie e del témpor, de omni formas del materie, li energie, li impulse, li leges e constantes fisic quel governa les. Su studie, in li maxim grand scalas, es li object del cosmologie, discipline bassat in li astronomie e li fisica, in qual es descriptet li aspectes del universe e su fenomenes.

Li universe fisic es definit quam omni spacie e témpor (nominat spacie-témpor) e lor contenetes. Tal contenentes include omni energie in formas divers, includente radiation electromagnetic e materie, e dunc planetes, lunes, stelles, galaxes e li contenentes del spacie intergalactic. Li universe anc include li leges fisic quel influentia súper energie e materie, quam li leges de conservation, li mechanica classic e li relativitá.

Li universe es frequentmen definit quam li totalitá del existentie, o omnicós que existe, omnicós que ha existet e omnicós que va exister. In facte, alcun filosofes e scientistes apoya li inclusion de idés e conceptes abstracte (quam matematica e logica) in li definition dle universe. Li parol universe mey anc referer a conceptes quam li cosmo, li munde e li natura.




#Article 983: Eclesie Catolic (168 words)


Li Eclesie Catolic, quelcvez referete quam li Eclesie Catolic Roman, es li maxim grand eclesie cristian, con 1,3 billion persones in li munde in 2018. It es li maxim old e grand eclesie in li munde, e it havet un role prominente in li developation del civilisation occidental. Li eclesia es ductet del epíscop de Roma, conosset quam li Pápa. Su administration central es in li Sant Episcopia. 

Li Eclesie Catolic es li un, sant, catolic e apóstolic fundat de Jesu Crist in su Grand Commission. Su episcopes es li successores del apóstoles de Crist e li Pápa es li successor de Petro, a qui li primatie esset donat de Jesu Crist. It practica li fide cristian original, quel esset dat per li sant tradition.  

Li Eclesie Catolic ha influet li filosofie, cultura, art e scientie occidental. Li catolicos vive in omni partes del munde, ma desde li secul 20, li majoritá vive in li hemisfere sud, debit al secularisation de Europa e al persecution in Oriente Medie.




#Article 984: Sant Tradition (138 words)


Li Sant Tradition es li terme teologic usat per li traditiones cristian majoritari, principalmen tis que dice tener succession apostolic, quam li traditiones catolic, li ortodox, li ortodox oriental, li assirian, e li anglican, per referer al fundation del autoritá doctrinal e spiritual del cristianisme e del Bible.

Li cristianes crede que li insenias de Jesu e li Apostoles esset preservat in li Sant Scrituras quam anc per li transmission oral. Ti-ci transmission perpetual es nominat li Tradition Vivente; it es credet que li transmission constante del insenias del Apóstoles de un generation al altri.

Li Eclesie Catolic crede que li comprension del fide continua esset aprofundat tra li témpor per li action del Sant Spiritu in li historie del Eclesie e in li comprension de ti-ci fide per li cristianes, mantenente se identic in essentie e substantie.




#Article 985: La Celestina (128 words)


La Celestina es li nómine con quel es conosset li Tragicomedia de Calisto y Melibea, atribuet a Fernando de Rojas. Su composition esset in li ultim annus del secul 15, durante li regne del Reyes Catolic in Hispania e su successe comensat in li secul 16 e continuat til su prohibition in 1792. It es considerat quam un exemple de comedie humanistic benque alcunes considera it quam un hibrid inter li novelle e li drama. Su influentie in ambi géneres es mult notabil, til li punctu que it es possibil parlar de un génere celestinesc in quel it es includet in ovres developat desde su trama, su personages o temas, quam circumités o personages celestinesc in comedies e novelles queles, in principie, ne have relation con La Celestina. 




#Article 986: Cante de Mi Cid (364 words)


Li Cante de Mi Cid (hispan: Cantar de mio Cid) es un anonim epopé quel raconta pri li heroic actes inspirat per li ultim annus del vive del castellan cavalliero Rodrigo Díaz de Vivar el Campeador. Li tradit version esset composit in li annu 1200.

Li linguiste hispan Ramón Menéndez Pidal includet li libre in li tradition popular nominat mester de juglaría, quel refere al tradition medieval secun li qual li poesies popular passat de generation a generation, changeant in li processu.

Li Cid maritat li cusina del rey Alfonso VI, Doña Ximena, ma il deve abandonar su land (Castilia) pro causas divers: tra li narration, il fa que li rey jurar in Sant Gadea que il ne mandat li fratricide de su propri fratre.  

Li historie comensa con li exilia de Li Cid, de qui su ínamicos acusat de furter moneta al rey, Alfonso VI de Castilia e Leon. Pro reganiar su honor, il participa in battallias contra li armatas musulman e conquesta Valencia. Pro ti-ci actes heroic il regania li fide del rey e su honor es restaurat. Li rey mem marita li filias de Li Cid con li principes de Carrion. Totzvez, quande li principes es embarassat del homes de Li Cid pro su poltroneríe, ili decide venjar se. Ili bate su nove maritas e lassa les per morir. Quande Li Cid descovri it, il exige justicie al rey. Li principes es fortiat a dar li dote a Li Cid e es victet in un duelle, perdient su honor. Li filias de Li Cid marita li principes de Navarra e Aragon. Con ti-ci maritages, Li cid comensa li unitá de Hispania.

Ínsimil a altri epopés medieval europane, li ovre es realiste. It ne have magia e mem li aparition del archangel Gabriel (verses 404-410) eveni in un somnie. Totvez, it departe del historie real: su filias ne esset nominat Elvira e Sol, e ellas ne devenit reyessas. 

It es compostet de plu de 3 700 verses de 14 a 16 síllabes, chascun dividet in du hemistiches per un caesura. Li rima es assonante.

Desde 1913, e secun li labor de Ramón Menéndez Pidal, li ovre completa es dividet in tre partes.




#Article 987: Edmond Privat (144 words)


Edmond Théophile Privat esset un francesi parlant e esperantist de Svissia. Il nascet li 17-im de august 1889 in Geneva e morit li 28-im de august 1962 in Rolle VD.

Edmond Privat laborat inter 1933 e 1945 quam instructor por anglesi in un scola de comercie in Belinzona ed inter 1945 e 1959 il esset professor por angles-saxonion lingue e litteratur al universitá de Neuchâtel.
 
Il atendet li Universitá de Geneva e esset un laboraci scritor por Esperanto, quel il aprendet durant su infantie. Inter 1924 e 1928 Privat esset presidente del Universala Esperanto-Asocio. Inter 1920 e 1944 Edmond Privat esset redactor del jurnal Esperanto.

Privat publicat pluri libres in Esperanto e francesi.

Ne tro partisan vers un sol sistema de lingue international, il scrit unvez a Edgar de Wahl que il trovat Occidental tre plesent (Mi tre sxatas viajn laborojn kaj vian Occidental'on)




#Article 988: Oration pri li dignitá del hom (120 words)


Li Oration pri li dignitá del hom (De hominis dignitate) es un discurse public famosi composit in 1486 per Pico della Mirandola, un erudito e filosof italian del Renascentie. It restat ínpublicat til 1496.

It esset composit quam preparation al disputation quel esset previdet per li Epifanie de 1487, e quel ne evenit pro li decision del Papa Innocentius 8, qui demandat que un commission studiat li libre. Ti commission trovat alcun these contrari al doctrina cristian, e li autor composit un Apologie quel reproductet quasi totalmen li duesim parte del Oratio. Li publication completa del Oratio evenit con li ovres complet in 1496, du annus post su morte. Li addition al titul dignitá human esset fat in editiones posterior.




#Article 989: Idealisme (261 words)


Li idealisme es li familie de teories filosofic que afirma li pre-eminentie del idés o mem su existentie índependent. It afirma que li realitá, o li realitá que nos pote conosser, es fundamentalmen un construction del mente o ínmaterial. Li idealisme crede que li objectes no pote haver existentie sin un mente quel es conscient de it. Per posser conosser li coses, on debe haver in conta li conscientie, li idés li subjecto e li pense. 

Epistologicamen, li idealisme se manifesta quam un scepticisme pri li possibilitá de saver quelcunc cose con índependentie de nor mente. In un sensu sociologic, li idealisme emfasa qualmen li idés human, specialmen li credenties e li valores, dona forma al societá. Quam doctrina ontologic, li idealisme vade plus ultra, afirmante que omni entitás es composit de mente o de spiritu. Li idealisme rejecte li teories fisicalist e dualist, que ne attribue prioritá al mente. Un version extrem de ti idealisme pote exister in li notion filosofic del solipsisme. 

In 1782, Immanuel Kant publicat su Critica del ration pur, rejectent ambi posturas e proposinte un alternative. Secun Kant, etsi omni nor conossentie comensa con li experientie, non omni es originat de it, po que  it existe alcun structuras del subjecto que precede omni experientie, durante que illi es li conditiones que fa it possibil. Li filosofie del secul 19 esset principalmen un reaction a su filosofie, comensante con li developament del idealisme german.

Alcun idealistes important esset Immanuel Kant, Johann Gottlieb Fichte, Friedrich Wilhelm Joseph Schelling, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Arthur Schopenhauer e Francis Herbert Bradley.




#Article 990: Bad Doberan (127 words)


Bad Doberan es un cité in li nord-ost de Germania. It es situat in ln nord del federal land Mecklenburg-Vorpommeria e apartene al Subdistrict Rostock. Li cité es situat proxim del líttore del Baltic Mare e it es un popular destination de turisme.

Li cité have 12.642 (2019) habitantes e un area de 32,76 quadrat-kilometres.

Li nómine del cité es derivat del slavic personal nómine Doban quel significa bon.

Li cité developat se del Catedrale de Doberan quel esset consacrat in li annu 1232 quam eclesia del monastere. Li cité esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 1177 quam Villa Slavica Doberan. In li annu 1879 Bad Doberan recivet li oficial yures de un cité. Bad Doberan es un station balneari.




#Article 991: Castilia e Leon (101 words)


Castilia e Leon (hispan Castilla y León) es un comunité autonom de Hispania, referet quam comunité historic e cultural in su Statute de Autonomie. It devenit un preautonomíe in 1978 e obtenet li status de comunitée autonom in 1983. Su territoria es situat in li parte nord del plató del peninsul Iberic e corresponde con li bassin de drenage del Duero. It es format per nove provincias: Avila, Burgos, Leon, Palencia, Salamanca, Segovia, Soria, Valladolid y Zamora. It es li max grand comunité autonom de Hispania, con un superficie de 94 226 km2, e con 2 409 166 habitantes in 2019.




#Article 992: Reyatu de Navarra (102 words)


Li Reyatu de Navarra esset un del reyatus medieval de Europa situat in li ambi vertentes del Pirineos occidental, ma con li majoritá de su territoria locat in li sud del montes, in li nord del peninsul Iberic. It esset li successor del Reyatu de Pamplona, fundat circum li capital navarre in 824, secun li historiatores. Pos li unesim annus de expansion e li posterior diminution territorial pro Castilia e Aragon, li Reyatu de Navarra stabiliset con du territorias diferentiat: Alt Navarra, al sur del Pirineos e con li majoritá del population, e li Basa Navarra, al nord del montanias del Pirineos.




#Article 993: Clovis I (150 words)


Clovis (Latin: Chlodovechus; lingue franc:*Hlōdowig;  c. 466 - 27 novembre 511) esset li unesim rey del Francos quel ha unit tot li tribes franc sub un sol guvernator, transformante li sistema de un gruppe del chefes a ti de un sol rey, assecurante quel li titul de rey vell esser heredat de su heredes. Il es considerat li fondator del dinastie Merovingian, quel regnat li reyatu del Francos durante li du sequent secules.

Clovis es important in li historie de Francia quam li unesim rey de quo vell devenir Francia.

In modern German su nómine devenit Ludwig (benque il rey self es nominat Chlodwig in German); in Hispan, Luis; in Italian, Luigi; e in Anglesi, Lewis.

Sub Clovis, li unesim codification del Salic lege evenit. Li Roman Lege esset scrit con li auxilie de Gallo-Romani por reflecter li tradition legal Salic e li Cristianisme, dum contenente mult del tradition roman.




#Article 994: Kamala Harris (120 words)


Kamala Devi Harris es un féminin politico del USA. Ella nascet li 20-im de octobre 1964 in Oakland, California e es desde li 20-im de januar 2021
vice-presidente del USA sub li presidente Joe Biden. Kamala Harris es li unesim fémina in li position del vice-presidente del USA e li unesim afro-americana e asian-americana in ti oficie.

Kamala Harris es li filia de Shyamala Gopalan de India e de Donald J. Harris de Jamaica e pro to ella have un nigri carnation. Ella studiat economie e polital scientie in Washington, D.C.. In li 1989 ella finit su doctoratu in jurisprudentie. Pos to Harris fat un cariera quam jurist.

Kamala Harris es maritat con li prosecutor Douglas Emhoff desde li 2012. 




#Article 995: Maria (matre de Jesu) (119 words)


Maria esset un fémine hebrea de Nazaret, li sponsa de Josef, e li matre de Jesu, secun li Evangelies canonic e li Coran.

Li Evangelies de Mateus e Lucas e le Coran, descri le quam vírgine. In Mateus e Lucas illa es spondet con Josef. Secun li teologie cristian, illa conceptet Jesu tra li Sancte Spiritu durante que illa restar vírgine. Ella acompaniat Josef a Bethlehem, u Jesu nascet. 

Maria ha esset venerat desde li cristianisme temporan. Ella aparit a mult credentes durante li secules. Alcun eclesies, quam li Catolic, Luteran, Anglican e Ortodox, crede que Maria, quam matre de Jesu, es anc li matre de Dio. In li islam ella have li max alt position inter omni fémines.




#Article 996: Discurs del metode (188 words)


Discurs del metode (Discours de la méthode in francesi) de quel li titul complet es Discurs del metode per conducter bon li propri ration e serchar li veritá in li scienties (Discours de la méthode pour bien conduire sa raison, et chercher la vérité dans les sciences) es li principal ovre de René Descartes e un ovre fundamental del filosofie occidental con implicationes per li developation del filosofie e del scientie.

It esset publicat anonimmen in Leiden (Holland) in li annu 1637. It esset un prolog con tri essayes: Dioptrica, Meteoros e Geometre; agruppat sub li titul conjunt de Essayes filosofic.

Descartes titulat ti-ci ovre Discurs del metode con un finalitá precis. In un lettre quel il misset a Marin Mersenne, il le explica que il ha titulat it Discurs e non Tractate per manifestar que il ne volet docer, ma solmen parlar. Con to, Descartes vole distantiar se de quelc problemas quel vell posser aparir con su contemporanes par li idés del ovre e it fugi de un possibil condamnation ecclesiastic quam it hat evenit ante a Galileo e de qui li idés Descartes ne considerat íncorect.      




#Article 997: Jedi (283 words)


Li Jedi (/ˈdʒɛdaɪ/, null -s por li plurale) es un órden de mistic cavalleres in li universe de Star Wars (Guerres Stellari). Secun li historie de Star Wars, it es tre old con un fundation quel data til 25,000 annus ante li unesim filmes de Star Wars. Li centre del credentie del órden es li Fortie, li potentie quel liga e flue tra omnicos in li universe e quel li Jedi posse utilisar tra exercicie e meditation.

Li arme de un jedi es nominat un lightsaber (luce-sabre), un sabre con un lame composit ex un cristalle quel da it su form, quel li jedi posse extender ex li tiruore o far extinter denov. In li prim filmes li luce-sabres esset verdi e rubi, poy on videt altris, includente purpur, yelb, blanc e nigri. 

Li Fortie es central al filosofie del Jedi, qui studia e utilisa por auxiliar e protecter tis besonant it. Benque li luce-sabre es li cardinal arme del Jedi, secun George Lucas it have null relation con li Fortie: Li Fortie have nullcos a far con li luce-sabre. Quicunc posse posseder un luce-sabre. It es un arme, just quam un pistol.

Li Jedi Mastro Qui-Gon Jinn unvez parlat pri li Fortie il Episode I quande il dit a Anakin Skywalker que tui foco determina tui realitá. Anc in Episode IV Obi-Wan Kenobi dit Luke Skywalker que Li Fortie es li cose quel da al Jedi su potentie. It es un camp de energie creat per omni vivent entes. It circumda nos, penetra nos, e liga li tot galaxe junt con it...un Jedi posse sentir li Fortie fluent tra se. It [in parte] controla tui actiones, ma it egalmen obedi tui comandas.




#Article 998: Sviatlana Cikhanovskaya (172 words)


Sviatlana Cikhanovskaya (bielorussian: Святлана Ціханоўская, russ: Светлана Тихановская) es un féminin politico de Bielorussia. Ella nascet li 11 de septembre 1982 in Mikashavichy quam Sviatlana Heorgievna Pilipchuk e esset li candidate del oposition contra li actual presidente Aleksandr Lukashenko in li electiones presidential 2020. Sviatlana Cikhanovskaya ne es membre de un political partise.

Sviatlana Cikhanovskaya studiat pedagogica in Masyr. Pos to ella laborat quam traductora por anglesi e german inter altri por li irlandesi organisation Chernobyl Life Line. Ella es maritat con li prominent video-blogist Siarhei Cikhanovski e li cuple have un filio e un filia.

Secun li oficial resultates ella solmen recivet 9 percentes, ma secun ínoficial resultates Sviatlana Cikhanovskaya ganiat li electiones con plu quam 50 percentes. Li 11-im de august 2020 Sviatlana Cikhanovskaya fugit de Bielorussia a Lituania. In Bielorussia evenit pos li electiones grand demonstrationes contra Aleksandr Lukashenko pro li falsification del resultates del electiones e li brutalité del policistes contra li demonstrantes. Ella demanda nu nov electiones, ma ne vole esser denov un candidate in ti electiones.




#Article 999: Olga Kurylenko (132 words)


Olga Konstiantinivna Kurylenko es un ukrainian-francesi actoressa de cinemá. Ella nascet li 14-im de november 1979 in Berdyansk (hodie: Ukraina). 

Olga Kurylenko devenit famosi per su rol in li James Bond film Quantum of Solace in li annu 2008. 
In li etá de 13 annus ella comensat su cariera quam foto-model. Olga Kurylenko translocat a Paris ú ella studiat arte. Quam foto-model ella esset sur li frontspicies del mode-jurnales Vogue e Elle.

In li annu 2001 Kurylenko recivet li civitá de Francia. In li annu 2005 Olga Kurylenko ludet in su unesim film. 

Olga Kurylenko esset maritat inter li annus 2000 e 2004 con Cedric van Mol e inter 2006 e 2007 con Damian Gabrielle. Desde li annu 2009 Kurylenko habita in London. Ella have un filio con su ex-partner Max Benitz.




#Article 1000: Criptomoné (158 words)


Un criptomoné (o cripto moné) es un digital valuta dessinat a functionar quam un medie de exchange u individual monete-possessitá cronicas es retenet in un contolibre existent in un forme de computisat database usant fort criptografie securar transaction cronicas, controlar li creation de additional monetes, e verificar li transferte de monete-possessitá. It tipicmen ne existe in fisic forme (quam paper moné) e ne es tipicmen distribuet de un central autoritá. Criptomonés tipicmen usa decentralisat guvernantie contra centralisat digital moné and central bankant sistemes.  Quande un criptomoné es monetat o creat ante distribuentie or distribuet per un sol distribuente, it es generalmen considerat centralisat. Quande executet con decentralisat guvernantie, chascun criptomoné functiona tra distribuet contolibre tecnologie, tipicmen un blococaten, quel servi quam un public financial transaction database.

Bitcoin, in prim liberat quam apert-fonte programmatura ye 2009, es li prim decentralisat criptomoné. Desde li liberation de bitcoin, plus 6,000 alt-monetes (alternativ variantes de bitcoin, o altri criptomonés) ha esset creat.




#Article 1001: Duolingo (118 words)


Duoligno es un gratuit aplication por computatores e smartfones por aprender lingues. Duolingo esset lansat in li novembre 2011 e es desde li junio 2012 public e gratuit disponibil.

Duolingo financia se per reclame e li aplication anc have un premium membritá por quel on deve payar. Li max grand partes del materiale por aprension es creat del usatores self. Duolingo have plu quam 300 miliones usatores sur li tot munde.

Li fundatores de Duolingo es Luis von Ahn e Severin Hacker. Li firma Duolingo have su sede in Pittsburgh e it ha employat plu quam 170 membres.

Til nu Duolingo ne have inter su lingues Interlingue, ma quelc usatores ha petit introducter un tal version che Duolingo. 




#Article 1002: Budva (102 words)


Budva es un cité e municipie in Montenegro. It es situat al costa del Mare Adriadic. Budva es un populari destination de turisme al mare.

Li cité Budva have 13,338 (2011) habitantes e li municipie Budva 19,218 (2011) habitantes. Li cité Budva have un area de 4,2 quadrat-kilometres e li municipie Budva 122 quadrat-kilometres.

Inter li annus 1420 e 1799 Budva apartenet sub li nómine Budua a Venezia. Pos to it esset sub li control de Austria-Hungaria til li annu 1918. Ye li annu 1979 li cité esset destructet per un sisme.

Budva es li hem del successosi volleyball-club Budvanska Rivijera Budva.




#Article 1003: Maria Kalesnikava (100 words)


Maria Aliaksandrauna Kalesnikava es un bielorussian féminin politico e musico. Ella nascet li  24-im de april 1982 in Minsk e es un del max important politicos del oposition contra li presidente Aleksandr Lukashenko pos li electiones presidential 2020.

Maria Kalesnikava studiat musica in Minsk. Ella docet musica classic.

Pos li arest del politico Viktar Babaryka ella esset activ por li oposition in li electiones presidential 2020. Kalesnikava esset un del organisatores del protestes pos li electiones contra Aleksandr Lukashenko

Kalesnikava fundat ye li 31-im de august 2020 li partise Wmestje (Juntmen). Ella desaparit li 7-im de septembre 2020 in Minsk.




#Article 1004: Zinnowitz (161 words)


Zinnowitz es un cité in li nord-ost de Germania. It es situat sur li insul Usedom e apartene al federal land Mecklenburg-Vorpommeria e al Subdistrict Vorpommern-Greifswald. Li cité es situat al líttore del Baltic Mare e it es un popular destination de turisme.

Li cité have  4126 (2019) habitantes e un area de 8,85 quadrat-kilometres.

Zinnowitz esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 1305 quam Tzys, plu tard Zitz. Ye li annu 1720 li cité devenit un parte de Prussia e recivet in li annu 1751 su hodial nómine Zinnowitz.

Desde li annu 1851 Zinnowitz es oficial un cité balnerari e devenit a un centre de turisme. Inter 1938 e 1945 Zinnowitz esset militari terriorie e li turisme esset interruptet pro que it apartenet al territorie por provar li raketes V1 e V2 Heeresversuchsanstalt Peenemünde.

Inter li annus 1955 e 1990 evenit li max grand international torney de ténnis del German Democratic Republica in Zinnowitz.




#Article 1005: Anett Kontaveit (102 words)


Anett Kontaveit es un professional ténnis-lusora de Estonia. Ella nascet li 24-im de decembre 1995 in Tallinn e desde li annu 2010 ella lude professionalmen ténnis. 

Desde li annu 2011 ella lude por Federation Cup-team de Estonia. In li actual ténnis rang-liste del munde Anett Kontavait es ye li rang 20 (Septembre 2020).

Til li annu 2020 li ganiat un WTA-torney e 11 ITF-torneys. Anett Kontaveit es 1,74 metres alt e pesa 65 kilogramma. Li chef de exercition de Anett Kontaveit es Brian Sears.

In li duplic-competition ella esset in ténnis rang-liste del munde ye li position 99 in li septembre 2020




#Article 1006: Italian (246 words)


Li italian romanic lingue del familie indo-europan. Italian, es con li sarde, un del lingues li max proxim al latin, del quel it descende tra li latin vulgari. Li italian es li li lingue official de Italia, Svissia (Canton de Ticino), San Marino e li Vaticano. It have li status de lingue minoritari in Istria west (Croatia e Slovenia). It es anc parlat per un comunitá de expatriates in Australia e America.

Li italian es un lingue europan principal, un lingue official del Organisation per li Securitá e li Cooperation in Europa e un del lingues de Labora del Concilie de Europa. It es li du max parlat lingue native in li Union Europan con 67 milliones de parlatores (15% del population del Union Europan) e it es parlat quam duesim lingue per 13,4 milliones de persones (3%). Includente li parlatores in landes quel ne es del Union Europan (quam Svissia, Albania e li Unit Reyatu) e de altri continentes, it have un numeró total de parlatores de 85 milliones. It es li lingue de labora del Sancte Sede, e es li lingue franca del hierarchie catolic e li lingue official del Órdine Militar Soveran de Malta. Li italian es conosset quam li lingue del musica car it es usat per li terminologie del musica e del opera; numerosi paroles italian del dominie del musica devenit termines international prendet per varie lingues. Su influentie es anc extendet in li artes e in li mercatos de luxu.




#Article 1007: Lingues latin-falisc (115 words)


Li lingues latin-falisc es un gruppe de lingues parlat per li popul latin-falisc in li comense de 1200 a.C., quel appartene al italic lingues, e ili es un gruppe del lingues indo-europan.

Li latin e li falisc appartene al gruppe quam anc du altri quel es considerat quam dialectes latin archaic: lanuvian e prenestine.

Li latin absorptet idés del altris e remplazzat li falisc quande li poter del Ancian Roma crescet. Omni lingues devenit extincte con li domination del latin.   Li latin, mediante li latin vulgar, developat in numerosi lingues romanic, quel hodie es parlat per plu de 800 milliones de personas in li munde, principalmen per li influentie del imperies portugalesi, hispan e francesi.




#Article 1008: Lingues romanic occidental (122 words)


Li lingues romanic occidental es un del su subdivisiones de un division proposit del romanic lingues basat in li linea La Spezia-Rimini. Ili include li rames galo-romanic e ibero-romanic e anc li italian nord. Lu subdivision es basat in li usa de s per pluralisation, li debilisation de alcun consonantes e li pronunciation de C suavi quam /t͡s/ (frequentmen plu tarde /s/) in vez de /t͡ʃ/ quam in italian e rumanian, ma it fa li categorisation mult problematic car it hay mult plu similitá lexical inter omni dialectes de italian e francese quam inter li francese e li hispan. It existe anc mult plus similitá morfologic, ortografic e fonetic inter li hispan e li italian quam inter li italian e li francese.




#Article 1009: Wolgast (138 words)


Wolgast es un cité in li nord-ost de Germania. Li max grand parte del cité It es situat west del insul Usedom e un micri parte es situat sur li insul Usedom. Wolgast apartene al federal land Mecklenburg-Vorpommeria e al Subdistrict Vorpommern-Greifswald. Li cité es situat al líttore del Baltic Mare e it have anc li nómine li li porta a Usedom

Li cité have 11.879 (2019) habitantes e un area de 61,53 quadrat-kilometres.

Li nómine del cité changeat in li 12-im secul. Wolgast esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 1127 quam Hologost. Li cité recivet circa in li annu 1250 li yures de un cité.

Wolgast esset un membre del cité alliantie Hanse.

Por li economie de Wolgast li warf Peene-Werft have un grand importantie. Wolgast have su propri portu.




#Article 1010: Karlshagen (127 words)


Karlshagen es un cité in li nord-ost de Germania. It es situat sur li insul Usedom e apartene al federal land Mecklenburg-Vorpommeria e al Subdistrict Vorpommern-Greifswald. Li cité es situat al líttore del Baltic Mare e it es un popular destination de turisme.

Li cité have  3197 (2019) habitantes e un area de 5,07 quadrat-kilometres.

Karlshagen esset mentionat por li unesim vez in un historic documente in li annu 1836.  Li cité nóminat por honorar Carl Triest, un functionario de Prussia qui ludet un important rol in li colonisation del area.
In ti témpe Karlshagen esset un litt village de piscatores, ma it devenit un cité balneari con mult turistes. In li German Democratic Republica esset situat in Karlshagen un grand camp por infantes por li vacanties.




#Article 1011: Victoria Azarenka (181 words)


 Victoria Azarenka (bielorussian: Вікторыя Фёдараўна Азаранка) es un professional ténnis-lusora de Bielorussia. Ella nascet li 31-im de julí 1989 in Minsk e desde li annu 2003 ella lude professionalmen ténnis. In li annu 2012 ella esset li max bon ténnis-lusora del munde e esset ye li rang número 1 in li ténnis rang-liste mundal del WTA.

In li actual ténnis rang-liste del munde Victoria Azarenka  es ye li rang 58 (Septembre 2020).

Til li annu 2020 Victoria Azarenka ganiat 20 WTA-torneys e 1 ITF-torney. Ella ganiat duvez li Grand-Slam-torney de Melbourne in li annus 2012 e 2013. In li Olimpic Ludes 2012 in London Azarenka ganiat un aure-medallie in li mixtet dublic-competition e un argente-medallie in li singul competition por féminas.

Victoria Azarenka es 1,83 metres alt e pesa 70 kilogrammas. Li chef de exercition de Victoria Azarenka es Slava Konikov.

In li duplic-competition ella esset in ténnis rang-liste del munde ye li position 18in li septembre 2020.

Victoria Azarenka habita in Manhattan Beach (California). Ella have un filio Leo con su ex-partner Billy McKeague qui nascet in li annu 2016.




#Article 1012: Theresa Underberg (125 words)


Kira-Theresa Beatrice Friederike Felicitas Cornelia Maria Underberg es un actoressa de television e parlotora in radio-dramas de Germania. Ella nascet li 6-im de may 1985 in Hamburg. Theresa Underberg originat del familie del proprietario del interprense Underberg.

Ja quam infante ella laborat quam foto-modelle. Theresa Underberg devenit notori per esser li voce de Anne Kiran in li german radio-dramas del Quin Amicos secun li libres de Enid Blyton. Pos li scola ella laborat che li television e radio quam moderator e presentator.

Desde li annu 2011 Theresa Underberg es anc activ quam actoressa e ludet in pluri series de television in Germania quam Wilsberg o Tatort e in quelc filmes de television.

Theresa Underberg esset desde li 9-im de februar 2020 matre de un filia.




#Article 1013: Karin Baal (197 words)


Karin Baal, qui nascet quam Karin Blauermel es un actoressa de television, cinemá e teatre de Germania. Ella nascet li 19-im de septembre 1940 in Berlin.

Ella ludet in li annu 1956 in li film Die Halbstarken sin haver un education quam actoressa. Karin Baal fat poy un education quam actoressa in München e ludet in mult filmes por li cinemá e television. Karin Baal ludet in mult film-adaptiones del criminal romanes de Edgar Wallace.

Karin Baal ludet in tri filmes del famosi german film-director Rainer Werner Fassbinder. Ella esset anc un successosi actoressa del teatre.

Karin Baal esset maritat ínter 1960 e 1962 con li actor Karlheinz Gaffkus. Li cuple have un filio Thomas. Inter 1962 e 1977 Baal esset maritat con li austrian actor Helmuth Lohner e li cuple have un filia Therese Lohner qui devenit un professional actoressa. Ella esset maritat in su triesim maritage con li actor Volker Eckstein, qui morit in li annu 1983 pro cancere. Inter li annus 2000 e 2004 Baal esset maritat con li kurdo Cevdet Çelik qui esset triant annus plu yun quam ella.

In li annu 2012 Karin Baal publicat su auto-biografie Ungezähmt – Mein Leben .




#Article 1014: Lago (117 words)


Lago es un area quel es plenat de aqua. Un lago es un aquage quel ne flue e it es circumdat de continente. It es un area de aqua in un cavitá del suol. Un lago ne es ligat con un mare. Lago es anc un término geografic.

Mult lagos originat del epoc glacial, ma it existe anc lagos artificial.

Li max grand lago del munde secun li area es li Caspic Mare. Li land con li max mult lagos del munde es Canada con plu quam 900.000 lagos. Finland quel es anc nominat Land del mill lagos have 187.888 lagos. Li Lago de Baikal in Russia es li max profund lago del munde con 1642 metres.




#Article 1015: Aljoša Čampara (103 words)


Aljoša Čampara es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 20-im de januar 1975 in Sarajevo e es desde li 31-im de marte 2015 li ministre de interni aferes del Federation Bosnia e Herzegovina. Aljoša Čampara es membre del Partise del Democratic Action.

Aljoša Čampara origina de un influential familie in Sarajevo. Su patre Avdo Čampara esset un politico de Bosnia e Herzegovina qui esset proxim de Alija Izetbegović.

Il studiat jurisprudentie al universitá de Sarajevo e laborat in li parlament de Bosnia e Herzegovina in quelc administrativ functiones. 

Il es maritat con Amela Čampara e li cuple have du filios.




#Article 1016: Willy Mildebrath (145 words)


Willy Mildebrath esset un occidentaliste. 

Ja quam scolero il occupat se con li arte de stenografie e con linguistica ; il conossentat se con Esperanto e Ido, ma ne esset satisfat per ti tro bizarr e ínelastic lingues mundal. Strax pos har leet li libre « Occidental die Weltsprache », il sentit li fort desir profundmen examinar e aprender Occidental e bentost il devenit un zelós reverente de ti genios interlingue, quel il considera quam un petre miliari del cultura homan. Pos har corespondet con li autor de Occidental durant pluri annus, in 1935, il juit li honor e li plesura far li conossentie personal de nor mastre Edgar de Wahl. Il colabora al propaganda de Occidental con li firm expectation que ti lingue un die va remover li barrieres inter li divers popules e va producter almen vice li Europa dilacerat un continent unanim. 




#Article 1017: Auguste Forel (759 words)


Auguste-Henri Forel (1 septembre 1848 – 27 julí 1931) esset un neuroanatomiste, psiciatriste e eugeniste sviss .

Ja desde li etá de 6 annus, il comensat colectionar papiliones, aranés, vespes e principalmen formicas. Ye 12 annus, il havet un caderne in quel il notat seriosmen su observationes scientic. Tamen Auguste Forel, infante debil e timid, ne esset un brilliant elev. Pri to yo posse parlar, nam il studiat precismen in li licéo in quel yo doce hodie ; pos mult serchas, yo ha retrovat in li archives del direction del licéo li presentie de Forel in 1863-1865. 

Por devenir plu rapidmen índependent, il interprendet studies medical in li universitá de Zurich apu su explorationes pri li formicas. Strax il specialisa se in li anatomie del cerebre e in li psichiatrie. Ma il consacra al insectes su tot líber témpor. 

In 1871, il publica in Vienna (Austria) su unesim medical ovre e li sequent annu, pos har obtenet su diploma de medico, il publica su grand libre « Li formicas de Svissia » su ovre capital, pro quel il recivet un premie de 800 frs del Academie del Scienties de Paris. Desde li publication de ti libre e ancor hodie, Forel es considerat quam li max grand scientist in li dominia del formicas. 

In li età de 31 annus Forel es nominat director del Asyl de Alienates del canton Zurich. Durant 19 annus, il exercit un intensiv activitá por cuidar su malades. Ta il posset constatar quant nociv es li alcohol por li homanité e il devenit un apóstol del abstinentie. Per brochuras, discurses e fundation de societés il interprendet un long e passionat guerre por far regresser li alcoholisme ne solmen in Svissia, ma in mult altri landes. 

In 1887 Forel interessat se al hipnotisme, un yun scientie, tande ancor contestat. Il devenit habil hipnotisator e il nequande cessat utilisar li hipnose por auxiliar su malades, curar li levi mental maladies e combatter li inclination al alcoholisme. In 1895, por reposar un poc, il viagea in America, in li virginal forestes de Columbia. 

Pos har logiat 8 annus in li village de Chigny sur Morges, li grand abstinent Forel ne time comprar un proprieté in li centre de un del max important vin-regiones de Svissia, in Yvorne. Il exraffa li vinieras, ye li indignation del habitantes, installa in li loc un bell jardin plenat de flores, de fructes e legumes, e nomina su dom « La Fourmilière » (= li Formiciera). 

In ti patriarcal hem passat mult e mult conosset e celebri persones de omni landes. In 1912, Forel preparat se ear in Abissinia ma subitmen li paralise atacat su dextri manu e li centres del linguage. Il devet reaprender scrir per li levul manu e renunciar discurser.

Pos li guerre, Forel scrit ancor quin livres pri « Le monde social des fourmis » (= Li social munde del formicas). Ma bentost su vision devenit debil. Con dolore il renunciat studiar plu long su car insectes e vendit su imensi colectiones, ovre de su tot vive, al Museo de Scienties de Genève. 

Malgré un íncessant labor, Forel morit tre old e in plen usa de su intelectual facultás. Su publicationes preterpassa li imagination per lor númer e lor diversitá. Il composit presc un biblioteca pri omni species de objectes, principalmen social. Su ovre max conosset es li grand « Sexual question » quel ha esset traductet in mult lingues. 

In fine yo vole citar du observationes de Forel extraet ex su libre pri li formicas :

Un formica ha cadet sur li bord del via. Un altri aproxima se, caressa it per su antennes, da a it levi colpes sur li cap. Si li malad, tro debil, ne responde a ti manifestationes de simpatie, it efortia relevar su cap, trovar li bocca por versar in it un poc de miel : absolutmen quam un soldat serchant far trincar su vulnerat camarad. 

Altri observation : Un formica del forest chassant un poc lontan del formiciera, trova un eruca e prova fortrenar it. Li desirat victime resiste ; quo va far li formica? It reveni al nest con grand hasta, halta un altri formica, frotta vividmen li antennes, passa a un duesim, poy un triesim e repeti su action. E vi, ti formicas, docil ye li apelle, interrupte lor labor por ear auxiliar lor sestra. Pos du minutes, on constata con plesura que omni quar es atelat al eruca ; sovent ili es mem plu numerosi quande un de ili have li idé petir auxilie de altri formicas durant lor marcha.




#Article 1018: Karl Janotta (190 words)


Karl Janotta nascet li 15 may 1880 in Vienna (Austria) quam unesim filio del professor August Janotta. Il frequentat li gimnasie Theresian (Theresianum), un fundation del imperatressa Maria Theresia (1717 - 1780) quel in general esset apert solmen a yun nobiles.

Malgré ti milieu, Janotta devenit socialist ja durant li témpor gimnasial per li letura del roman de future de Eduard Bellamy Retrospection al annu 2000. Pos li prim guerre mundal il devenit borgomastre in Kaltenleutgeben, proxim Vienna.

Ultra per socialisme il esset ocupat per li combatte contra li ebrietá e - quam noi omnes save - per li question del IAL a quel il dedicat mult témpor de su vive.

Il raconta pri to (in su Autobiographiette Interlinguistic): 

 

Completante ti dates interlinguistic noi cita su colaboration a OdW (Repetitorie del grammatica). Poy il publicat un litt manuale de Occidental in li editoria Frankh (Stuttgart). In ultra il scrit su Complet grammatica, publicat in parte in Cosmoglotta 1929 sq., e mult altri articules interessant.

Ho-moment il es composient un Lexico de Interlinguistica, profitant del grand chance posser utilisar li imens biblioteca interlinguistic de Dr. Ing. Eugen Wüster in Wieselburg (Austria).




#Article 1019: Johan Albert Haldin (201 words)


Johan Albert Haldin (? - 22 marte 1942) esset li pionero del Occidental-movement in Svedia ha morit li  in Eskilstuna in li etá de 76 annus.

Sr. Haldin nascet in Göteborg e terminat su studies farmacologic in li annu 1892 con li diploma de apotecario. Pos har laborat durant quelc témpor quam analitico in li fabrica de aquas mineral de Göteborg, il directet successivmen li farmacias de Atvidaberg, Skara e Hemse. In 1924, il aquisitet li grand farmacie Li Leon in Eskilstuna quel il possedet til 1936. Il poslassa su marita e quar filias. 

In decembre 1927, sr. Haldin scrit li unesim articules pri Occidental in li diale Eskilstuna-Kuriren. Il entusiasmat por ti lingue pluri universitarios de Upsala e preparat li fundation del Sved Occidental-Federation quel evenit in li fine del annu 1928. Il generosimen subventionat li edition del unesim publicationes del Sved Occidental Editoría e anc contribuet per un important donation al edition del Deutsch Occidental Wörterbuch de Gär. Quant sr. de Wahl self apreciat li qualitás del sved concombattent es monstrat per li facte que il associat se per un special lettre al homages del scandinavic occidentalistes in ocasion del 75 anniversarie de sr. Haldin in li annu 1941.




#Article 1020: Interimari Academie (167 words)


Li Interimari Academie (INTAC) esset creat per li ductent Occidentalistes del neutral landes, Svissia e Svedia in li Duesim Guerre Mundal pro que li Occidental-Academie ne posset functionar.

Su decisiones esset conditional, it es: ili devet esser validat del regulari Academie pos li guerre. 

Li soledí 15 august 1943 reunit se in Lausanne seniores A. Matejka, presidente del Occidental-Unon, Ric Berger, vice-president, Fred Lagnel, director e Ed. Mayor, presidente del Sviss Association por Occidental por prender conossentie del situation del movement e examinar mult punctus important concernent li del occidental organisationes. In ti-ci reunion ili decidet li creation del Interimari Academie.

Secun li Cosmoglotta B 054 (jan 1944), li membres esset:

Li academie laborat in du separat gruppes (sviss e svedés), pro que un intensiv exchange de idés super li frontieras esset impossibil durante li guerre. Li discussiones esset directet de un secretario electet del membres de chascun gruppe. Li sviss gruppe esset presidet de Dr. Fritz Haas (Winterthur), li svedés gruppe de sr. Eric Berggren (Stockholm).




#Article 1021: Hermann Alfred Tanner (189 words)


Major Tanner (Major Hermann Alfred Tanner) esset un sviss Sviss Occidentalist, nascet 16 octobre 1873. Adheret a Occidental in 1928 quande esset creat li Sviss Association por Occidental. Il maritat Clémence Tanner-Muller, qui morit li 30 marte 1944

Pos har frequentat li secundari scole de Samaden, il continuat su studie in comercie e lingues in Lausanne, Neuchâtel, Leipzig. Il fat un aprentisage quam compostero. Il es un experte pri pictura e fotografie. Illustrator e specialist por reclame, autor e editor, specialist del questiones de trafic, il labora desde 1893 in li dominia del color e creat li fundamentes por li normation del colores e es li inventor de un compasse por li harmonie del colores. Il directet un inqueste pri li audition del colores e fundat li Institut coloristic mundial.

In 1900, il fundat li Engadin Express. Durant li guerre 1914-18, il esset militari reportero 

Su ovres es numerosi : pluri libres relate li unesim guerre mundal. Ma il es specialmen li cantator del montanie e del Engiadina. Un de su ultim libres Zehn Jahre Bergführer Kluckers 'Herr' 'ha esset traductet a Occidental, ma it ne ha esset publicat.




#Article 1022: Enwin Wettstein (226 words)


Enwin Wettstein (1879-24 august 1943) esset un occidentalist que laborat quam depó-chef del Sviss Ferrovias in Erstfeld.

Pos li fine del periode scolari, il intrat quam aprentise in li famosi fabricas de locomotives in Winterthur u il frequentat in plu li Tecnicum cantonal por completar su erudition professional. Poy in 1902 il intrat in li servicie ferroviari quam tecnico. 

Mersí a su eminent conossenties e qualitás professional il avansat bentost quam vice-depo-chef in Erstfeld e pos li morte de su superior il esset promoet al gradu de depó-chef, reyent súper plu quam 200 oficiarios, artisanes e ovreros. Inter su colegos e subalternes il esset tre apreciat pro su simplicitá, loyalitá e strict ínpartialitá. Wettstein devenit anc conosset pro su innovationes e inventiones tecnic queles erecte a su nómine un monument contra posthum oblivia. 

Con interlinguisme, il conossentat se ja in 1893/94 aprendente Volapük ancor durant que il frequentat li scoles. Con Esperanto, il ne posset acustomar se, ma in contra il comensat studiar Ido in 1925, quande li Direction general del Sviss ferrovias federal decidet subsidiar Esperanto-curses! Ma ja in 1928 il comensat interessar se al movement in favor de Occidental, e constatante li eminent superioritá e enorm avantages practic de ti artificial naturalistic interlingue, il strax abandonat Ido e adheret al movement in favore de Occidental. 

Il morit pos un curt maladie de 10 semanes. 




#Article 1023: Odissé (185 words)


Li Odissé es un epos de Homer.

Un parte esset traductet de J.J. Joho a occidental in Cosmoglotta B 063 (oct 1944).

Odisseus e Polifem

(Polifem ha vorat six camarados de Odisseus; ti-ci decide inebriar le e presenta le un cop de excellent vin)

Yo parlat. Il recivet li cope e trincat; il havet un enorm plesura gustante li dulci trincage e petit me denove : Da me ancor, rapidmen, e di me tui nómin, por que yo concede te
li don de hospedalitá quel tu desira! Nam li productiv terra del ciclopes fa numerosi vin-uves, e li pluvie de Zeus iriga it; ma to es vermen ambrosie e néctar.

Il parlat; e yo dat le denove li foy-colorat vin. Tri vez, yo dat, tri vel il trincat in su follie. Poy li vin invelopat su intelligentie e yo dit le ti paroles dupatori:

E il respondet me strax, in su horribil cordie : Yo va manjar Nequi li ultim; omni altres in prim : to es mi don de hospedalitá .

Pos to, il cadet retro sur li dors, e li somnie captet le!




#Article 1024: Occidental in Europa (1259 words)


Occidental es un lingue creat de Edgar de Wahl, un baltic germano qui vivet in Tallinn. Li lingue, quel hodie ne have un movement tam important quam in li passate, ha esset principalmen studiat in Europa.

Li Unesim Austrian Occidental-Conferentie evenit li 10. 11 e 12 april 1936 in li Hotel « zum Auge Gottes » in Wien.

Un public discurs de senior Dr. Hans Homolka pri li tema Pro quo Occidental? - Principal punctus del interlinguistic problema introductet li reuniones li 10 april (public propaganda-vésper). Li referente exposit pro quo ni un mort lingue quam Latin, ni un vivent national lingue quam Anglés, ni un artificial lingue con desfigurat parol-images quam Esperanto posse servir quam standard-lingue in scientie e tecnica o quam auxiliari lingue in comercie e trafic. Il demonstrat per convictiv argumentes li ínsuficentie del aprioristic principies, queles misductet (precipue per li grotesc exageration de un purmen schematic « facilitá ») li anteyan « lingue-fabricantes » al construction de ínnatural e ínpopulari projectes. In sam témpor il pruvat que Occidental es nullmen un artificial idioma ma in contra un natural lingue regularisat, natural in su vocabularium de ínmutilat international paroles, e regularisat pro su modern analitic minimal-grammatica, quel es scientificmen íncontestabil e aprensibil in quasi un hor. Un textu in Occidental, presentat al interessat auditoria, trovat plen aprobation. On constatat unanimmen li ínmediat comprensibiliá de Occidental e nequi del audientes dubitat, que li referente havet rason con conclusion, que Occidental, comprensibil a 300 million civilisat homes sin anteriori studie, es pro su lingual e cultural qualitás predestinat devenir li standard-lingue del international scientie, tecnica e trafic. 

Durant li discussion pos li discurs Sr. ingeniero E. Pigal con grand verve ancor un vez resumat li cultural avantages de Occ., e su grand educativ valore, quo esset incontrat con evident consense.

Li 11 april evenit li unesim oficial session del conferentie. Li honorari Presidente del Occidental-Union, senior Ing. Hans Robert Hoerbiger, fat li discurs pri li « International intercomprension in li scientific litteratura ». In impressiv maniere il demonstrat al qualificat auditorie li grand impedimentes e desfacilitás queles es causat in ti dominia per li caotic lingual situation de nor témpor. Il accentuat li necessitá del international standardisation del nomenclatura in scientie e tecnica e mentionat li labores, queles li associationes de standardisation ha interprendet, por etablisser un international terminologic code. In ti conection li referent sublineat li principies de Occidental, queles monstra li via a un satisfactori solution de ti important problema. Un lingue quel es basat sur scientificmen ínrefutabil fundamentes, quam Occidental to es, ne besona — secun senior Ing. Hoerbiger — usar li sam combatte-metodes quam li altri « artificial » idiomas. Occidental propaga se self per su inherent qualitás. Pro to li referente consiliat ne disperser li forties per combattes contra altri interlingue-sistemas e postulat in contra li propaganda per Occidental, to es li practic aplication de Occidental, quam to es fat in li Hoerbiger-lnstitut e in li Hoerbiger-Jurnale por Cosmologie. Li exposé de Sr. Ing. Hoerbiger e li numerosi explicationes e Sr. Ing. E. Pigal evocat grand aplaudimentes e fructosi discussiones, in li curs de queles un docente de  jurisprudentie (por international jure) declarat se parat sequer li exemple del Hoerbiger-Institute e usar Occidental in su archives por li comunication de su Institute. 

Soledí de Pasca, li 12 april, li Presidente del Conferentie, senior Janotta, raportat pri li organisation del austrian movement e labores del Occidental-Union e Academie. On decidet li fundation de un Austrian Occidental Federation ; poy on resoluet recomandar al Occidental-Academie mantener li etimologic (historic) grafisme e renunciar anc in futur a minu natural innovationes. Con un adresse de reverentiosi salutationes a senior de Wahl li Conferentie esset cludet.

Ja in 1930 Dr. Peipers fat eforties por fundar un german organisation del occidentalistes. Pro divers causes ti eforties esset prematurat, e in li sequent annus li politic e economic crise esset un gravissim obstacul per li movement in Germania. In ti circumstanties li sr. W. Mildebrath funat o reorganisat reorganisar li german section del Occidental-Union, malgré li culmination del crise. Li inaugural convente esset in li 8m e 9m octobre 1932 in Leipzig. Li nov organisation have li sequent membres:

Li 1 may 1945, li occidentalist Mildebrath demandat li autorisation reconstituer li German Occidental-Federation (Deutscher Occidental-Bund).

In Hispania existet un Hispan Occidental-Association e un revúe exclusivmen in Occidental nominat Catalonia in lucta esset publicat.

Li unesim articul pri Occidental in Svedia esset publicat li 1-m decembre 1927 per A. Haldin in li jurnale Eskilstuna-Kuriren. Li convictiv presentation evocat un grand interesse por Occidental inter li mult amicos del lingue international in Svedia. In li comensa de 1928 dr Carl-Erik Sjöstedt presentat Occidental in un jurnale in Uppsala e bentost un Societé Occidental esset fundat in ti cité. In li fine del annu esset organisat li Sved Occidental Federation, apert por omni occidentalistes in Scandinavia e Finlandia.

In 1928 quelc interessates in Stockholm unit se por studiar profund li nov interlingue. Por adeptes esset arangeat un special circul de studies e ti circul continua su regulari reuniones in li citean biblioteca. Durant li studies li pensa pri un Stockholman societé nascet e li 5-m decembre 1930 on decidet fundar un tal. In ti decide participat anc li conosset mundlinguist dr S.E. Krikortz. Li oficial fundation eventet li 16-m januar 1931. Durant que li studie-circul da al nov adeptes li elementari instruction, li societé labora por li general usation e propaganda del lingue. Con plesura li membres ha constatat li facilitá de Occidental in conversation con extranos, p.ex. durant li visita in li passat estive del anteyan editor de Cosmoglotta, sr J.A. Kajs de Tchecoslovakia.

Per medie de manuales, anuncias e un special curs de corespondentie, Occidental nu es plu conosset quam antey in Svedia e in divers locos on prepara fundar local societés. Post li preparatori labores del unesim annus li movement in Svedia nu ha intrat in un nov fase, durant que noi espera inregistrar ulterior progresses. Li Societé Occidental de Stockholm joya posser assister desde 1932 anc in li international labor por Occidental per li edition de Cosmoglotta, li cardinal organ del universal Occidental-movement.

In li medietá del disputas inter li idistes, li Romanda Ido-Societo comensat in 1927 studiar li argumentes del divers sistemas linguistic. Ric Berger recivet li tache de comparar ido e occidental. Il concludet que Occidental esset plu bon quam Ido. Mult idistes quam Josef Aschwanden, Arnold Schrag, Heinrich Nidecker, Jean Denzler e Adolphe Creux concordat con Ric Berger e changeat a Occidental. Li 21 april 1928, li membres del Romanda Ido-Societo reunit per discusser li situation del planlingues e Adolphe Creux provat li avantages de Occidental. Post to, li Sviss Association por Occidental nascet.

In 1930 Edgar de Wahl visitat la conferentie interlinguistic de IALA in Geneve e reunit con alcun occidentalistes, inter ili Ric Berger, qui pictet le. In 1939 it esset fundat li Societé cooperativ del Occidental-Editiones (SCOED). Con li Duesim Guerre Mundal, li activitá de Occidental parat. Al final de 1941 it esset fundat li Senate del Occidental-Union, quel electet membres de landes neutral (Svedia e Svissia), inter ili Berger, Nidecker, Ritter e Matejka.

Durante alcun témpor, Ric Berger guidat li movement occidentaliste in Svissia quam unesim presidente del SAPO (til 1933), qui vell nominar le membre honorabil. Il redactet li revúe Svissia (post Helvetia). Il esset redactor de Cosmoglotta inter 1934 e 1950, colaborat con li SCOED e devenit in 1942 li vice presidente del Occidental-Union.

Li activitá de Occidental in Svissia es principalmen fat per Erich Werner in li annus 2000.




#Article 1025: Philip Pullman (115 words)


Philip Pullman es un anglesi autor. Il nascet li 19-im de octobre 1946 in Norwich e devenit famosi per su fantasie-trilogie His dark materials (Su obscur materiales).

Philip Pullman passat su infantie in li colonia Rhodesia (hodie: Zimbabwe), Australia, Wales e London. Il studiat anglistica in Oxford al Exter College. Pos su studies Philip Pullman laborat quam instructor e pos to quam docente por litteratura in Oxford.

Philip Pullman es maritat con Judith Speller e li cuple have du infantes.

Philip Pullman devenit famosi per su fantasie-libres por infantes. Il scrit li series Sally Lockhart e His dark materials. Li serie His dark materials ganiat quelc premies e esset adaptet por un serie de television.




#Article 1026: Frédéric Lagnel (252 words)


Frédéric Lagnel nascet li 20 februar 1901 in li proximité de Gimel, in li sviss canton de Vaud, dunc in li francesi parlant part de Svissia. In su vive, il exercit li profession de un instructor, in prim in Chapelle sur Moudon. Ja in su yun annus il interessat se pri li lingues international: in prim Volapük, poy Ido e Esperanto, por arivar finalmen a Occidental quel esset plu tard nominat Interlingue.

Mersí a Interlingue il mantenet mult contactes e comunicat con numerosi persones de lingues e nationalitá diferent. In un cert punctu de su vive su interesse por Occidental/Interlingue devenit plu strett e il acceptat li secretariatu e li printation del jurnal Cosmoglotta e to til li annus 80. Ti labor de printation esset in li comense realisat manualmen in li presc original maniere de Gutenberg: lettre pos lettre (sistema Roneo), poy, in su revolutionari passu de modernisation, per tippar li articules directmen sur matricie (sistema Print-Fix) con li scri-machine, e finalmen per usar li policopiator-aparate (Gestetner). Durant li noctes, li instructor transformat se in un experte de printería e mastrisat un íncessant serie de innovationes in li developament del tecnic scene del printation.

In 1948 il translocat se a Cheseaux, un litt village in li proximité de Laussane, situat sur li rives del lago Leman, u il terminat su cariere de instructor in 1960. Maritat in 1926, il havet du filios e un filia e nin nepotes. Il morit in decembre 1995, e su marita sequet le pos poc dies.




#Article 1027: Nauen (124 words)


Nauen es un cité e municipie in Germania. It es situat in li ost de Germania e in li west de Brandenburgia. Nauen appartene al Subdistrict Havelland e es situat in un distantie de 41 kilometres a Berlin in li direction sud-west. Nauen porta li suplementari nómine Funkstadt pro un radio station in li comense del 20-im secul.

Li cité es con 18.182 (2019) habitantes e un are de 268,11 quadrat-kilometres. Secun li area Nauen es un del max grand municipies de Germania.

Nauen es mentionat por li unesim vez in un historic document in li annu 1186 quam Nowen. Li nómine del cité origina del slavic parol Nowo quel significa nov.

Li municipie consiste ex li central parte Nauen e li sequent partes:




#Article 1028: Michael Wendler (100 words)


Michael Wendler es un german cantator e musico. Il nascet li 22-im de junio 1972 in Dinslaken quam Michael Norberg. Il es activ desde li annu 2000 in li musico-industrie quam cantator e autor del canzones.

Michael Wendler partiprendet in divers emissiones del realitá television.

In li octobre 2020 Michael Wendler criticat clarmen li politica del guvernament de Germania concernent li combatte contra li SARS-CoV-2 pandemie e avertet contra li restrictiones del fundamental yures del citeanes sin rational motives.

Inter li annu 2009 e 2018 Michael Wendler esset maritat con Claudia Norberg. In li octobre 2000 li maritat Laura Müller.




#Article 1029: Louise Glück (139 words)


Louise Elisabeth Glück es un american autoressa e poetessa. Ella nascet li 22-im de april 1943 in New York e ganiat in li annu 2020 li Nobel Premie de literatura.

Louise Glück es de judeic origine. Su grandparentes inmigrat de Hungaria a USA.

Ella ja quam infante comensat scrir poemas. Louise Glück studiat al Columbia University in New York, ma na finit su studies. In li annu 1967 ella maritat Charles Hertz Jr., ma li maritage ne durat longmen. In li annu 1968 Glück publicat su unesim colection de poemas. Ye li annu 1973 Louise Glück parturir su filio Noah. Li patre esset su partner John Dranow.

Louise Glück scri precipue poemas, ma ella anc scri essayes.

Ella ganiat mult premies quam li Pullitzer Premie por Poesie e in li annu 2020 Glück recivet li Nobel Premie de literatura.




#Article 1030: Rodrigo Díaz de Vivar (166 words)


Rodrigo Díaz (Vivar del Cid, Burgos?​ c. 1048​-Valencia, 1099) esset un ductor militar castilian que dominat li ost del Peninsul Iberic a final del 11-esim secul quam principatu de forma autonom. Il nascet in Vivar del Cid, un village vicin del cité de Burgos. Il devenit conosset pro su servicie in li armades de ductores cristian e musulman, pro su exilie e pro su conquesta temporari de Valencia, quel devenit índependent per un breve periode de témpor in li Reconquesta. Il conquestat Valencia e etablisset in ti-ci cité un principatu índependent desde li 17 junio 1099 til su morte; su marita Jimena Díaz heredat it e mantenet it til 1102, quande passat de nove sub dominie musulman.

Pos su morte, il devenit li heróe national hispan, protagoniste del poem medieval Cante de Mi Cid.

Il esset nominat Cid del musulmanes (arabi السَّيِّد‎, romanisat al-Sayyid) e El Campeador (li champion in hispan modern ma quel significat li mestre del campe de battallie in hispan ancian) del cristianes.




#Article 1031: Literatura hispan (118 words)


 

Li literatura hispan es li literatura scrit in hispan in Hispania. It anc vell posser esser includet in ti-ci categorie li literatura hispan-latin classic e tardiv, li literatura judéo-hispan e li literatura arab-hispan, scrit respectivmen in latin, hebreo e arabic. It contene desde li unesim expressiones poetic conservat in vulgari (li harchas) til li actualitá, plu quam 1000 annus de historie. It es un branche del literatura romanic e it hat un branche important, li literatura hispano-american.

Li literatura hispan es contenet in li literatura in hispan, in quel it es includet li literaturas de omni landes hispanophon. Per altri latere, it es contenet in li literatura de Hispania, con li literaturas scrit in altri lingues del land.




#Article 1032: Anne Weber (167 words)


Anne Weber es un german autoressa e litterari traductora. Ella nascet li 13-im de novembre 1964 in Offenbach am Main e ella ganiat li Premie del German Libre in li annu 2020 per su roman Annette, ein Heldinnenepos (Annette, un epos pri un heróa ).

Anne Weber finit li gimnasium in Büdingen ye li annu 1983. Ella studiat francesi litteratura e comparatistica in Paris al universitá Sorbonne. Desde li annu 1983 Anne Weber habita in Paris. Inter 1989 e 1996 ella laborat in diversi francesi editorias. Weber anc traductet modern german litteratura e non-fiction libres de german in francesi.

Desde li annu 1998 Anne Weber scri e publica su propri ovres in german e francesi. Ella ganiat per su roman Annette, ein Heldinnenepos li Premie del German Libre in li annu 2020. It es un roman pri Anne Beaumanoir qui esset un important personalitá in li resistentie de Francia contra li german ocupation in li Duesim Guerre Mundal.

Anne Weber es in un relation con Antoine Jaccottet.




#Article 1033: Frances Hodgson Burnett (166 words)


Frances Hodgson Burnett. esset un anglesi autoressa. Ella nascet quam Frances Eliza Hodgson li 24-im de novembre 1849 in Manchester (Anglia) e morit li 29-im de octobre 1924 in Plandome (New York (state), USA). 

Frances Hogdson Burnett nascet quam filia de un juvelero in Manchester. Pos li morte del patre li familie translocat a Knoxville in USA. In li annu 1873 ella maritat Doctor Swan Burnett e li cuple havet du filios. In li annu 1898 Frances Hodgson Burnett divorciat de su marito e maritat in li annu 1900 Stephen Townsend qui morit du annus plu tard. 

Pos li annu 1901 ella habitat in Long Island e sur li insul Bermuda. Frances Hodgson Burnett morit quelc semanes ante su 75-im anniversarie li 29-im de octobre 1924.

Frances Hodgson devenit famosi per su libres por infantes. Li max successosi e famosi libres es Little Lord Fauntleroy (1886) (Li Litt Lord Fauntleroy), A little princess (1905) (Un litt princessa) e The Secret Garden (1911)  (Li secret jardin) (1911).




#Article 1034: Frida Kahlo (182 words)


Frida Kahlo de Rivera esset un famosi mexican pictora. Ella nascet quam Magdalena Carmen Frida Kahlo y Calderón li 6-im de julí 1907 in li Cité de Mexico in li districte Coyoacán e morit li 13-im de julí 1954 anc in li Cité de Mexico in li districte Coyoacán. Frida Kahlo es del max important representantes del surrealisme e simbolisme.

In li etá de 18 annus ella havet un grav accident in un autobus. Frieda Kahlo devet reposar mult in li lette e comensat picter per self-portretes. Ella aprendet denov ear, ma havet durant su tot vive dolores e ne posset parturir infantes. Inter 1929 e 1939 ella esset maritat con li mexican pictor Diego Rivera qui esset 20 annus plu old quam ella. Frida Kahlo maritat Diego Rivera in li annu 1940 un duesim vez. Ella suportat con su marito li russ revoltionario Leo Trotzki. 

Ella pictet 143 pictores e inter ili esset 55 self-portretes. Li tema de su picturas esset dolore e su vive. Frida Kahlo devenit pos su morte in li annu 1954 al max important pictora de Mexico.




#Article 1035: Parc (110 words)


Parc es un grand verd area quel es modellat li regules del horticultura. It servit quam loc del repose e por bellisar li paisage. Un parc vole per gazon, elementes de boscage quam árbores e flores e elementes de architectura crear un idealisat paisage.

Sovente on trova in parcs anc restaurantes, tavernes e posibilitás por far sport. Mult parcs anc contene lagos, canales e riveres. Sovente parcs es creat al márgine del grand cités. Dinasties de reyes e del nobilité frequentmen creat parcs anc quam areas por chassar.

Li max grand parc del munde es li Ekoparken in Stockholm (Svedia) quel have un area de 27,5 quadrat-kilometres.

Altri famosi parcs:




#Article 1036: Mary Wollstonecraft (125 words)


Mary Wollstonecraft o anc Mary Wollstonecraft-Godwin esset un anglesi autoressa, filosofa, traductora e activiste por li jures de féminas. Ella nascet li 27-im de april 1759 in li districte Spitalfields in London (Anglia) e morit li 10-im de septembre 1797 in London. Ella es li matre del famosi autoressa Mary Shelley.
 
Su max important ovre es libre A Vindication of the Rights of Woman (Un defense del jures del fémina) quel esset publicat in li annu 1792. In ti libre Wollstoncraft argumentat que anc féminas have li jure a un education.

Mary Wollstonecraft esset del irlandesi origine. In li annu 1797 ella maritat li autor William Godwin. Ella morit 11 dies pos li parturition de su filia Mary Shelley ye li 10-im de septembre 1797.




#Article 1037: Mary Shelley (154 words)


Mary Shelley o anc Mary Godwin o Mary Wollstonecraft Shelley esset un anglesi autoressa. Ella nascet quam Mary Godwin li 30-im de august 1797 in London (Anglia) e morit li 1-im de februar 1851 in London. Mary Shelley es famosi quam autoressa del famosi roman Frankenstein o li modern Prometheus quel es un del max important ovres del fantastic e romantic litteratura.

Mary Shelley es li filia del autoressa e activista por li jures de féminias Mary Wollstonecraft e William Goodwin. Su matre Mary Wollstonecraft morit 11 dies pos su nascentie.

Mary Shelley esset maritat con Percy Bysshe Shelley inter 1816 e 1822. Ella fat quelc viages con Percy Shelley a Francia, Svissia e Italia. Li cuple scrit juntmen viage-raportes. In Svissia ella scrit su famosi roman Frankenstein o li modern Prometheus in li annu 1818.

Ella morit ye li 1-im de februar 1851 in London.

Mary Shelley scrit romanes, racontas, novelles e viage-raportes. 




#Article 1038: Greta Thunberg (186 words)


Greta Thunberg con plen nómine Greta Tintin Eleonora Ernman Thunberg es un activista por li protection del clima. Ella nascet li  3-im de januar 2003 in Stockholm e su idé de un bastament del scola por li clima devenit li comense por un international movement por li protection del clima Venerdís por li clima.

Su genitores es li ópera-cantatoressa Malena Ernman e li actor Svante Thunberg.

In li annu 2019 Greta Thunberg recevit li Alternativ Nobel Premie e esset electet quam person del annu del american revue Time. Ella devenit un icone por li international movement por li protection del circumité.

Greta Thunberg ja fat un discurse in li plen assemble del Organisation del Unit Nationes.

Greta Thunberg havet ja in li etá de 12 annus psichological problemas. Ella suffre al Asperger-sindrom, quel es un forme de autisme.

On critica sovente que Greta Thunberg ne oferta solutiones, ma nur critica politicos in un aggressiv e nerealist maniere. On anc critica su gentires que ili promoet su filia quam icone del international movement por li protection del clima sin consideration del psichologic e social consequenties por ella.




#Article 1039: YouTube (137 words)


YouTube es forum e internet-págine por videos. YouTube esset fundat in li annu 2005 quam forum por videos. Li fundatores de YouTube esset Chad Hurley, Steve Chen e Jawed Karim. YouTube es ínter li max populari internet-págines del munde. Li proprietario de YouTube es li firma YouTube,LLC quel apartene al internet-firma Google. YouTube have su sede in San Bruno (California).

Sur YouTube on trova filmes, musica-videos, partes del programo de television e per li usatores self fat videos e filmes. Chascun registrat usator posse che YouTube presentar su propri videos. 

YouTube financia se per reclames e have un annual revenú de circa 15 miliardes US-Dóllar (2019).

Li internet-págine de YouTube es in pluri lingues. Se on ha productet un video on posse selecter anc Interlingue quam lingue. Pluri adherantes de Interlingue fa videos in Interlingue che YouTube.




#Article 1040: Jürgen Todenhöfer (150 words)


Jürgen Gerhard Todenhöfer es un german politico e publicist. Il nascet li 12-im de novembre 1940 in Offenburg e esset inter 1972 e 1990 membre del parlament de Germania por li Cristan Democratic Union de Germania. Ye li die de su 80-im anniversarie Jürgen Todenhöfer forlassat li Cristan Democratic Union de Germania e anunciat li fundation de su propri partise sub li nómine Team Toderhöfer.

Jürgen Todenhöfer studiat jurisprudentie e scientie del state in München, Freiburg im Breisgau, Paris e Bonn.

Todenhöfer laborat pos li fine de mandate in li parlament quam jurnalist e publicist. Il laborat anc in li edition Burda e scrit quelc libres. Todenhöfer passat deci dies in li terroristic Islamic State in li annu 2015 e scrit un libre pri to.

Jürgen Todenhöfer es duvez maritat. Con su duesim marita Françoise Laval il have du filias e un filio. Il vive separat de su duesim marita.




#Article 1041: Katie Holmes (149 words)


Kate Noelle Holmes es un actoressa de television e de cinemá de USA. Ella nascet li   18-im de decembre 1978 in Toledo (Ohio) e devenit famosi per har ludet li rol de Joey Potter in li serie del television Dawson Creek. Katie Holmes ludet in li annu 1997 in su unesim film de cinemá.

Katie Holmes ludet in mult filmes de cinemá quam Go, Teaching Mrs. Tingle (1999), Wonder Boys, The Gift (2000), Abandon, Phone Booth (2002), The Singing Detective, Pieces of April (2003), Batman Begins, Thank You for Smoking (2005), Mad Money (2008), Don't Be Afraid of the Dark (2010), Jack and Jill (2011), Miss Meadows (2014), Woman in Gold, Touched with Fire (2015) e Logan Lucky (2017).

Inter li annus 2006 e 2012 Katie Holmes esset maritat con li famosi actor de USA Tom Cruise. Li cuple have un junt filia qui nascet in li annu 2006.




#Article 1042: Irinej (Patriarch) (185 words)


Irinej I, nascet quam Miroslav Gavrilović, esset un epíscop del Serb Ortodox Eclesie. Il nascet li 28-im de august 1930 in Vidova apu Čačak
e morit li 20-im de novembre 2020 in Beograd. Irenej I esset patriarch del Serb Ortodox Eclesie inter 2010 til su morte in li annu 2020. Quam patriarch il portat anc li titul metropolit de Beograd e Karlovci e archi-epíscop de Peć.

Miroslav Gavrilović studiat teologie in Beograd. In li annu 1959 il esset consacrat quam monaco e recivet li nómine Irinej. Inter li annus 1959 e 1968 Irinej instructet quam professor al teological scola in Prizren. Il continuat su studies in Atina e esset director del scola in li Monastere Ostrog.

In li annu 1974 Irinej devenit li epíscop de Moravica e vicar del patriarch German. Inter 1975 e 2010 il esset li epíscop de Niš. In li annu 2010 il esset electet quam Irinej I patriarch del Serb Ortodox Eclesie quam successor del patriarch Pavle.

Irinej I infectet se durant li interrament del epíscop Amfilohije in Montenegro con Covid-19. Il morit ye li 20-im de novembre 2020 in Beograd.




#Article 1043: Pandora (147 words)


Pandora es un figura in li Grec mitologie. Ella es bell fémina qui es creat de Hephaistos secun un ordon de Zeus. Pandora es fat de argil por punir li homes. 

Pandora porta un buxe quel contene omni male del munde. Li Buxe de Pandora ha devenit un metáfor. Per aperte li buxe Pandora lassat li male al homes quam maladies. Li mite explica qualmen lu mal originat.

Li nómine Pandora signfica un féminin qui donar omnicos. Omni deos e dessas dat a Pandora un cert qualitá.

Li plu ancian litterari mention esset del grec poete Hesiod. Secun ti mite Hermes aporta Pandora a Epimetheus, li fratre de Prometheus. Malgré li advertimentes de su fratre acceptar dones de Zeus, Epimetheus maritat Pandora e ella apertet su buxe e li tormentes inear in li munde. Inter omni negativ coses es anc li esperantie in li Buxe de Pandora.




#Article 1044: Diego Maradona (177 words)


Diego Armando Maradona Franco esset un argentinian football-lusor. Il nascet li 30-im de octobre 1960 in Lanús e morit  li  25-im de novembre 2020  in Tigre. Diego Maradona es egardat quam un del max bon football-lusores del munde. Inter 1976 e 1997 il esset activ football-lusor e pos to quam chef del exercition.

Mardona ludet quam position in li atacca e havet un altore de 1,65 metres.

Diego Maradona ludet por li National selection de football de Argentina inter 1977 e 1994. Il ludet 91 vez por su land e tirat 34 goles.

Diego Mardona ganiat con li National selection de football de Argentina li Championatu Mundal de Football 1986.

Diego Maradona laborat inter 1994 e 2020 anc quam chef de exercition de divers clubes.

Diego Maradona esset maritat con Claudia Villafañe inter 1989 e 2004. Li cuple havet du filias.

Diego Maradona havet problemas con alcohol i narcoticas. Il esset por mult annus dependent de cocain. Pro to Maradona havet longmen problemas de sanitá. Il morit li 25-im de novembre 2020 pro un atacca del cordie.




#Article 1045: Marquis de Sade (170 words)


Donatien Alphonse François de Sade o simplic Marquis de Sadeesset un francesi scritor. Il nascet li2-im de junio 1740 in Paris e morit  li 2-im de decembre 1814 in Charenton-Saint-Maurice apu Paris. Marquis de Sade devenit famosi pro su violentosi pornografic romanes.

De Sade origina de un francesi nobil dinastie. Il passat 32 annus de su vive in li carcere o hospicies por alienates. Ta il scrit su romanes. De Sade esset anc politico del Francesi Revolution e filosof.

Pro li violentosi formes de sexualité in su romanes li parol de sadisme es derivat de su nom.

Donatien Alphonse François de Sade esset maritat con Renée-Pélagie Cordier de Launay.

Donatien Alphonse François de Sade scrit racontas, romanes e dramas. Su max famosi ovres es li violentosi erotic romanes Les 120 journées de Sodome, ou l'École du libertinage (scrit 1785 e publicat 1904) e Justine (Les Infortunes de la vertu, novel, scrit 1787 e publicat 1930) e li duesim version Justine ou les Malheurs de la vertu (scrit 1788, publicat 1791).




#Article 1046: Ekaterina Zakharieva (139 words)


Ekaterina Spasova Gecheva-Zakharieva (bulgarian: Екатерина Спасова Гечева-Захариева) es un féminin politico de Bulgaria. Ella nascet li 8-im de august 1975 in Pazardzhik e es desde li 4-im de may 2017 li ministre por externi aferes de Bulgaria. Ekaterina Zakharieva es membre del conservativ political partise GERB e esset inter 2015 e 2017 ministre por justicie de Bulgaria.

Ekaterina Zakharieva studiat jurisprudentie in Plovdiv. Til li annu 2003 ella laborat quam avocate. Desde li annu 2013 ella laborat in li administration del state.
Ella es maritat con li arcitecte Angel Zakhariev.

Ella es membre del political partise GERB

Quam ministre por externi aferes ella justificat in li annu 2020 li blocada del negociationes con Nord-Macedonia por devenir membre del Europan Union pro que Bulgaria demandat que Nord-Macedonia confesse que it es parte del bulgarian nation e parla un bulgarian dialect.




#Article 1047: Mirsad Hadžikadić (171 words)


Mirsad Hadžikadić es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 21-im de januar 1955 in Banja Luka e esset un índependent candidate in li electiones presidential 2018. Mirsad Hadžikadić recivet 10 percentes in li electiones al bosniak membre del presidentie del state Bosnia e Herzegovina e il fundat in li novembre 2018 li political partise Platform por Progresse.

Mirsad Hadžikadić studiat informatica. In li annu 1984 il translocat al USA. Mirsad Hadžikadić fat su doctoratu in li privat universitá Southern Methodist University in Plano (Texas) ye li annu 1987. Il fat un cariera in li scientie de informatica. In li 1987 Mirsad Hadžikadić comensat laborar in li universitá de Nord-Carolina in Charlotte (Nord-Carolina. Il devenit professor por informatica e scri pluri scientific libres e articules in jurnales pri informatica.

In li annu 2008 il devenit director del institut por complex sistemas. In li annu 2018 Mirsad Hadžikadić retornat al Bosnia e Herzegovina e habita in Sarajevo. Mirsad Hadžikadić je maritat con Mirzeta Hadžikadić e li cuple have du infantes.




#Article 1048: Meliza Haradinaj-Stublla (124 words)


Meliza Haradinaj-Stublla, nascet quam Meliza Haradinaj, es un féminin politico de Kosovo. Ella nascet in li annu 1984 in Priština e es desde li 3-im de junio 2020 li ministre por externi aferes de Kosovo. Meliza Haradinaj-Stublla es membre del partise Alliantie por li futur de Kosovo. Ella es li unesim féminin ministre por externi aferes de Kosovo.

Meliza Haradinaj-Stublla studiat public politica al privat American Universitá in Kosovo in Priština e diplomatie in Oxford (Reyatu Unit). Til li annu 2003 
Ella es maritat con Dardan Stublla e li cuple have du infantes.

Meliza Haradinaj-Stublla ne es parent con li politico Ramush Haradinaj benque ella have li sam nómine de familie.

Meliza Haradinaj-Stublla es membre del political partise Alliantie por li futur de Kosovo.




#Article 1049: John le Carré (270 words)


John le Carré o David John Moore Cornwell  esset un autor del Reyatu Unit. Il nascet li 19-im de octobre 1931 in Poole, Dorset e morit li 12-im de decembre 2020 in Truro (Cornwall). Il devenit famosi per su spionage-romanes queles il publicat sub su pseudonim John Le Carré.

John Le Carré laborat por li secret servicies del Reyatu Unit MI5 e MI6. Il comensat scrir spionage-romanes in li annus 60 del 20-im secul.

John Le Carré studiat germanistica e modern lingues in Bern. Inter 1950 e 1964 il laborat por li secret servicies del Reyatu Unit MI5 e MI6. Le Carré quittat ti labore e comensat laborar quam scritor.

John Le Carré esset duvez maritat. Inter 1954 e 1971 il esset maritat con Alison Ann Veronica Sharp e li cuple havet tri filios. In li annu 1972 il maritat Valérie Jane Eustace. Li cuple havet un filio Nick Harkaway qui anc laborat quam scritor.

Pro li Brexit John Le Carré adoptet li civitá de Irland. Il morit ye li 12-im decembre 2020 in Truro in li etá de 89 annus pro pneunomie.

Su max famosi es li roman The Spy Who Came in from the Cold quel esset publicat in li annu 1963. Successosi romanes esset anc e Looking Glass War (1965), Tinker Tailor Soldier Spy (1974), Smiley's People (1979), The Little Drummer Girl (1983), The Night Manager (1993), The Tailor of Panama (1996), The Constant Gardener (2001), A Most Wanted Man (2008) e Our Kind of Traitor (2010). Omni ti romanes esset adaptet por filmes.

In li comense li spion Georg Smiles esset li prim-figura de su romanes.




#Article 1050: Alexei Navalny (186 words)


Alexei Anatolievich Navalny (russ: Алексей Анатольевич Навальный) es un politico de Russia. Il nascet li 4-im de junio 1976 in Fudyn e es li presidente del liberal political partise Russia del Futur. Alexei Navalny es un grand critico e adversario del autoritari presidente de Russia Vladimir Putin.

Alexei Navalny studiat jurisprudentie in Moscva. Pos to il studiat comercie de actiones e bursa. Navalny laborat quam avocate, ma in li annu 2013 il perdit li permission laborar quam avocate pro su political activitás contra li presidente.

Il es activ in li combatte contra li coruption del political e economic elites de Russia.

Desde li annu 2000 Alexei Navalny es maritat con Yulia Navalnaya ​e li cuple have un filia e un filio.

In li august 2020 Alexei Navalny supervivet un attentate li venen Novichok durante un aviation de Tomsk a Moskva. Navalny esset transportat a un hospitale in Berlin (Germania). Navalny e li states del Europan Union crede que li servicie secret de Russia es responsabil por li assassination.

Alexei Navalny es autor de un internet-blog e critica li coruption de presidente Vladimir Putin e del guvernament.




#Article 1051: Jozefina Topalli (128 words)


Jozefina Çoba Topalli es un féminin politico de Albania. Ella nascet li 26-im de novembre 1964 in Shkodër e esset inter li 2-im de septembre 2005 til li 9-im de septembre 2015 presidente del parlament de Albania. Jozefina Topalli esset vice-presidente del Democratic Partise de Albania, ma fundat in li novembre 2020 li partise Movement por Changeamentes.

Jozefina Topalli studiat jurisprudentie e matematica in Shkodër e international relationes in Padova (Italia). Ella recivet un academic gradu del mastro in public administratian e Europan Studies del universitá de Tirana. In li annu 2010 Jozefina Topalli fat su doctoratu al universitá de Tirana. 

Jozefina Topalli laborat in li administration del cité Shkodër. Inter 1995 e 1996 ella esset cancellera del universitá de Shkodër.
Ella es maritat e have un filio.




#Article 1052: Omsk (149 words)


Omsk (russ:Омск) es un cité in Russia. It es situat in li sud-west de Sibiria 2500 kilometres sud-ost del cité capital Moscva. Omsk es li cité capital del Federal Districte Omsk Oblast. 

Li cité es situat al confluentie del fluvies Irtysh e Om.

Omsk have 1.154.116 (2010) e un area de 573 quadrat-kilometres.

Li cité esset fundat in li annu 1716 quam fortification contra atacca a Russia del sud-ost. Desde li annu 1782 Omsk have li statu de un cité. In li annu 1918 Omsk esset li cité capital de anti-comunist armés in li guerre intern.

Li economie profitat mult del Transibirian Ferrovia quel comensat in annu 1895. Omsk devenit per it un important cité de comercie.

Hodie Omsk esset un centre del petrochimie e construction de machines.

Li hockey sur glacie-club HK Avangard Omsk have su hem in li cité e lude in li international Continental Hockey Liga.




#Article 1053: Bijelina (111 words)


Bijelina (serb: Бијељина) es un cité in Bosnia e Herzegovina. It es situat in li ost del land e apartene al Republika Srpska e al historic geografic region de Semberija. 

Bijelina have 107.715 (2013) habitantes e un area de 733,85 quadrat-kilometres. 85 percentes del habitantes in li annu 2013 esset del serb nationalitá.

Li cité esset por li unesim vez mentionat in un historic document in li annu 1446. Dum li Guerre intern de Bosnia e Herzegovina 78 bosniakes esset mortat in Bijelina per membres de serbian para-militari gruppes.

Li football-club FK Radnik Bijeljina have su hem in li cité e lude in li max alt football-liga de Bosnia e Herzegovina.




#Article 1054: Christian Drosten (190 words)


Christian Heinrich Maria Drosten es un medico e virologo de Germania. Il nascet li  12-im de junio 1972 in Lingen e devenit durant li COVID-19-pandemie 2020/2021 famosi.

Christian Drosten comensat studiar biologie e chimie-tecnica in Dortmund e Münster, ma changeat ye li annu 1994 al studie del medicina in Frankfurt. In li annu 2003 il fat su doctoratu. Desde li annu 2006 Christian Drosten es specialisat medico por microbiologie, virologie e epidemiolog por contagiosi maladies.

Inter 2007 e 2017 Christian Drosten esset professor al universitá de Bonn. Desde li annu 2017 il es professor e director del institut al famosi hospital Charité in Berlin. Il es anc director del resercha por nov viruses al Charité.

Drosten habitat con su partnera in Berlin e li cuple have un infante.

Christian Drosten esset ja in li annu 2003 un del scientistes qui decovrit li Coronavírus SARS-CoV. Durant li COVID-19-pandemie Christian Drosten esset inter li max important consilieros del german guvernament. Drosten publicat un tre popular podcast in li internet pri li actual developamentes del pandemie. Li presidente de Germania Frank-Walter Steinmeier honorat in li annu 2020 Christian Drosten con li órden Bundesverdienstkreuz.




#Article 1055: Nenad Nešić (114 words)


Nenad Nešić es un politico de Bosnia e Herzegovina. Il nascet li 4-im de julí 1978 in Sarajevo e es desde li 10-im de octobre 2020 presidente del Democratic Union del Popul (DNS). Nenad Nešić es secun nationalitá serb.

Nenad Nešić studiat jurisprudentie in Novi Sad e political scientie in Beograd. Pos to il laborat in li ministerie por interni aferes del Republika Srpska.

Inter 2014 e 2016 il esset vice-director del firma N Trade in Istočno Sarajevo e inter 2016 e 2020 director del firma Putevi Republike Srpske.

Il es maritat e have du infantes

Nenad Nešić es membre del Democratic Union del Popul (DNS) e presidente del partise in li region Sarejevo-Romanija.




#Article 1056: Mahé (103 words)


Mahé es li max grand insul del insul-state Seychelles. It es situat in li Indian Ocean. 

Mahé have 72.000 habitantes e un area de 154,7 quadrat-kilometres. Li insul have un longore de 28 kilometres e un largore de 8 kilometres.

To significa que circa 90 percentes del habitantes del Seychelles habita sur Mahé. Anc li cité capital del Seychelles Victoria es situat sur li insul.

Li insul esset decovrit del angles in li annu 1609. Til li expedition del frances Lazare Picault in li annu 1742 Mahé restat sin habitantes. Mahé devenit in li annu 1814 un parte del imperie del Reyatu Unit.




#Article 1057: Praslin (150 words)


Praslin es li duesim max grand insul del insul-state Seychelles. It es situat in li Indian Ocean. 

Praslin have 7.553 habitantes (2014) e un area de 37,58 quadrat-kilometres. Li insul have un longore de 12 kilometres e un largore de 5 kilometres. Li costa de Praslin have un longore de 46 kilometres.

Li max grand cité de Praslin es Baie Sainte Anne es situat. Praslin es dividet in du administrativ unités Baie Sainte Anne e Grand' Anse.

Praslin es un popular destination de turisme pro su mult plajes. Praslin have con li Praslin Island Airport su propri aero-portu. Un grand terriorie in li sud del insul apartene al national parc Praslin National Park.

In li annu 1744 li insul esset nominat Isle de Palme del explorator Lazare Picault. In li annu 1768 li insul recivet li nómine Praslin por honorar li francesi César Gabriel de Choiseul, li duc de Praslin.
 




#Article 1058: Elba (163 words)


Elba es un insul in li westal Mediterraneo quel apartene a Italia. It es parte del Toscanian Archipelago e es in un distantie de 10 kilometres westal de Italia.

Elba have 31.552 habitantes (2019) e un area de 224 quadrat-kilometres. Secun li area it es li triesim max grand de Italia detra Sardinia e Sicilia. Li insul have un longore de 29 kilometres e un largore de 12 kilometres. Li costa de Elba have un longore de 147 kilometres.

Li max grand cité de Elba es Portoferraio. Elba apartene al region Toscana e al Provincia Livorno.

Elba es dividet in sett municipies. Li sett municipies es:

In li antiquitá li Etrusces dominat li insul. In li annu 246 ante Cristo li Romanes conquestat li insul e nóminat it Ilva. Elba devenis famosi in li 19-in secul pro que li francesi imperator Napoléon Bonaparte esset in li exilie sur Elba in li annus 1814 til 1815.

Hodie Elba es un important destination de turisme.

 




#Article 1059: Renée Zellweger (152 words)


Renée Kathleen Zeltweger es un actoressa de USA. Ella nascet li 25-im de april 1969 in Baytown (Texas) e ganiat duvez li Oscar-Premie.

Li patre de Renée Zellweger Erich Emil Zellweger originat de Svissia. Renée Zellweger studiat anglesi literatura in Austin. 

Inter 2005 e 2006 ella esset maritat con li cantator Kenny Chesney.

Renée Zellweger ludet in li annu 1982 in su unesim film. In li annu 1994 ella ludet su unesim cardinal rol in li horror-film The Return of the Texas Chainsaw Massacre. Ella divenis internationalmen famosi per su rol in li film Jerry Maguire in li annu 1996. 

Renée Zellweger ludet tre successosi in li tri filmes del serie Bridget Jones. 

Renée Zellweger ganiat li Oscar-Premie in li annu 2004 per su rol in li film Cold Mountain e 2020 per su rol in li film Judy.

Renée Zellweger ganiat quarvez li premie Golden Globe Award e mult altri premies.




#Article 1060: Mainland (Shetland) (110 words)


Mainland es li max grand insul del archipelago Shetland Insules in li Nordic Mare. It apartene al Scotia quel es li nordal parte del Reyatu Unit.

Mainland 18.765 habitantes (2013) e un area de 968,76 quadrat-kilometres. Secun li area it es li triesim max grand  insul de Scotia. Li insul have un longore de 76 kilometres e un largore de 28 kilometres. 

Sur Mainland es situat li cité capital del Shetland Insules Lerwick. Mainland es li centre del trafic ligamentes del Shetland Insules por prames e li insul e have li sol international aero-portuo de Shetland Insules.

Por li economie del insul li extraction de petroleo have un grand importantie.




#Article 1061: Rügen (110 words)


Rügen es un li max grand insul de Germania. It es situat in Baltic Mare li nord-ost del país federal Mecklenburg-Vorpommeria. 

Li insul have un longore de 52 kilometres e un largore de 41 kilometres. Rügen have un area de 926 quadrat-kilometres e it have 62.990 (2018) habitantes. Rügen es e secun li area e secun li númere del habitantes li max grand insul de Germania. Li max grand cité del insul es Bergen auf Rügen. Por li trafic e li economie del insul li portu-cité Sassnitz es tre important.

Desde li annu 1936/1937 Rügen es ligat con li continente per li diga Rügendamm. 

Rügen es un centre de turisme.




#Article 1062: Borneo (203 words)


Borneo es li triesim max grand insul del munde. It es situat in li Pacific Ocean in li Malaysian Archipelago. Li state Brunei es situat in li nord de Borneo, li sud de Borneo apartene a Indonesia e li nord a Malaysia

Borneo have 21.258.000 (2014) habitantes e un area de 751.936 quadrat-kilometres. Li insul have un longore de 1366 kilometres e un largore de 1026 kilometres. Li costa de Borneo have un longore de 4971 metres.

Li cité capital de Brunei Bandar Seri Begawan es situat sur Borneo, ma li max grand cité del insul es Kuching e apartene a Malaysia.

Li federal states de Malaysia Sabah, Sarawak e li Federal Territorie Labuan es situat sur Borneo. Li provincias de Indonesia Nord-Kalimentan, Sud -Kalimentan, Ost-Kalimentan, West-Kalimentan e Central Kalimentan. Li tot territorie de Brunei del state es situat sur Borneo.

Inter li 15-im e 17-im secul li Sultanatu de Brunei controlat Borneo. In li 19-im secul li ost de Borneo devenit un colonia de Nederland. Inter 1941 til 1945 li tot insul esset ocupat de Japan. In li annu 1957 li Federation Malaysia devenit índependent del Reyatu Unit. Brubei esset un protectoratu del Reyatu Unit e devenit índependent in li annu 1984.




#Article 1063: Maria Katharina Kasper (166 words)


Maria Katharina Kasper (nascet quam Katharina Kasper) esset un german monaca del Eclesie Catolic qui esset declarat sant in li annu 2018. Ella nascet li 26-im de may 1820 in Dernbach (Westerwald e morit li 2-im de februar 1898 anc in Dernbach (Westerwald). 

Katharina Kasper fundat in li annu 1845 un club por auxiliar e cuidar old e malad persones e por li sucie por infantes. Ex ti club esset fundat li catolic congregation del Povri Servitoras de Jesu Crist. Katharina Kasper adoptet li órden-nómine Maria. 1868 li órden etablisset su unesim comunité in li USA e esset anc activ in Nederland, Belgia, Bohemia, Luxemburg e Reyatu Unit.

In li annu 1880 li Vaticano aconosset li órden del Povri Servitoras de Jesu Crist. Ye li morte de Maria Katharina Kasper in li annu 1898 li congregation ja havet 1725 membres in 193 filiales.

In li annu 1978 Maria Katharina Kasper esset beatificat de pápa Paul VI e santificat in li annu 2018 del pápa Franciscus (Pápa).




#Article 1064: Twitter (189 words)


Twitter (Interlingue: pipiada)  es un servicie por micri bloges e social retage in li internet. Li usatores posse posir e discuter curt missages.

In prim li missages che Twitter devet haver admaxim 140 signes, ma in li novembre 2017 ti númere del permisset signes esset duplicat a 280 signes. In li annu 2019 Twitter havet 321 activ milliones usatores.

On posse installar e usar Twitter quam aplication sur smartfones o per computator.

Twitter esset fundat li 21-im de marte 2006 de Jack Dorsey, Noah Glass, Biz Stone e Evan Williams in San Francisco (USA). Til hodie Twitter ha su sede in San Francisco. 

Li firma Twitter, Inc es tre successosi in li sense de economie. In li annu 2019 Twitter fat un profite de 1,47 miliardes US-dóllares. Li actual executiv presidente de Twitter, Inc es Omid Kordestani.

Inter politicos li usada de Twitter es un populari e efectiv element por propaganda. In li annu 2021 Twitter clúdet li conto del presidente del USA Donald Trump pro apell por violentie. Criticos opine que Twitter plu e plu censura li líber expression de opiniones. 

Pluri usatores de Twitter scri in Interlingue.




#Article 1065: Marcelo Rebelo de Sousa (148 words)


Marcelo Nuno Duarte Rebelo de Sousa  es un politico de Portugal. Il nascet li 12-im de decebre 1948 in  li insul São Sebastião da Pedreira (Lisboa) e es desde li 9-im marte 2016 li presidente de Portugal. Marcelo Rebelo de Souse es membre del centrist-dextri Social Democratic Partise/PSD.

Marcelo Rebelo de Sousa studiat jurisprudentie in Lisboa. Il es activ adherent del Catolic Eclesie e esset activ in catolic organisationes de charitá. In li annu 1992 Rebelo de Sousa anc finit studie de political scientie e economie. 

Marcel Rebelo de Sousa fat su doctoratu al universitá de Lisboa e devenit professor por jurisprudentie al universitá de Lisboa. Il anc laborat quam jurnalist. 

Marcel Rebelo de Sousa esset maritat desde inter 1972 e 1980 con Ana Cristina Caeiro da Motta Veiga. Li cuple have un filio e un filia. Marcel Rebelo de Sousa nu have con partnera Rita Amaral Cabral.




#Article 1066: CANZUK (536 words)


CANZUK es un teoretic union del quar landes Canada, Australia, Nov-Zeland, e li Reyatu Unit (UK), ex quel veni li nómine: C por Canada, A por Australia, NZ por Nov-Zeland, e UK por li Reyatu Unit.Li proposit scope del union es ancor ínclar ma posse esser simil a ti del Europan Economic Comunité, quel precedet li Europan Union. CANZUK proposi plu integration in li areas de comercie, politica foren, cooperation militari e mobilitá del citeanes. Cert politicos in chascun land apoya li idé, e existe altri gruppes queles da un plen apoy, tales quam CANZUK International, li Adam Smith Institute, li Henry Jackson Society, e li Bruges Group.

Li nómine CANZUK esset usat por li prim vez del autor William David McIntyre in su libre Colonies into Commonweath publicat in 1967 in li contextu de un Union CANZUK. Li idé de agrandat migration, comercie e politica foren inter li landes CANZUK esset creat e popularisat in 2015 del CEO e fundator de CANZUK International, James Skinner.

Pos li votation in 2016 in li Reyatu Unit pri su membritá in li Europan Union (quel finit con un decision de exear it), scritores quam Andrew Lilico e James C. Bennett e historicos quam Andrew Roberts comensat propagar li idé que li quar landes mey crear un nov union in li politica international. Roberts descrit un tal bloc quam un triesim pilare del West apu li Unit States e li Europan Union. Il argumenta anc que li territoria, scope geografic e developat economie vell esser sat por qualificar it quam un grand potentie e possibilmen un global potentie (o aparient suprapotentie).

Alucunes (quam Roberts) prefere un union federal o confederal. Altres (quam Lilico) descri que li scope de CANZUK es li creation de un societé geopolitical simil al Europan Economic Comunité. Secun li version favorat de Lilico, CANZUK International e li Partise Conservativ de Canada, li proposition vell includer li creation de un zone de líber movement, un pacte multilateral de líber exchange e un parteneriatu de securitá. Li plu general concept de plu profund ligamentes comercial (con o sin un acorde multilateral) have mult apoyantes, tales quam Scott Morrison (Prim-ministre de Australia), Justin Trudeau (Prim-ministre de Canada), Theresa May (anteyan Prim-ministre del Reyatu Unit) e Jacinda Ardern (Prim-ministre de Nov-Zeland).

Opiniones pri plu profund relationes es por li pluparte positiv in li quar landes. Alcun sondages pri li tema es quam seque:

Un sondage de YouGov in 2015 trovat de 58% de britannicos vell apoyar li libertá de movement e labor inter it e li tri altri landes, con 19% contra e 23% índecidet.

Un sondage fat per li Royal Commonwealth Society in ti annu trovat que:

Un sondage inter januar e marte sur 13,600 respondentes ex li quar landes monstrat un agrandat un apoy por reciproc líber exchange e movement de persones a 73% in Australia, 76% in Canada, 82% in Nov-Zeland, e 68% in li Reyatu Unit.

Un sondage inter 13 novembre 2020 e 4 januar 2021 sur membres del Conservativ Partise in li parlament del Reyatu Unit monstrat que un aplastant majorité (91%) esset por un líber comercie inter li quar landes, ma un mult minu grand majorité (61%) por li líber movement de persones.




#Article 1067: Osh (126 words)


Osh (Kirgizi: Ош) es un li duesim max grand cité de Kirgizistan. It es situat in li sud del land al frontiera con Uzebekistan in li Fergana Valley in li Osh Region de quel cité capital Osh es.

Osh have 320.400 (2020) habitantes e un area de 182,5 quadrat-kilometres. Secun li nationalitá li population del habitantes es tre mixtet. In li 2009 57,9 percentes del habitantes esset zbekes e 34,2 percentes kirgizes.

Osh es li max old cité de Kirgizistan. Li cité esset annexet de Russia in li annu 1876. In li annu 1990 durant li final annus del Soviet-Union esset etnical tumultus in Osh in quel plu quam 300 homes morit. Desde li annu 2000 Osh have li statu quam duesim cité capital de Kirgizistan.




#Article 1068: Tasmania (137 words)


Tasmamia es un insul in li Indian Oceane quel apartene a Australia. Il lingues del aborigines li insul have li nómine lutruwita e til li annu 1855 li insul havet li nómine Van-Diemens-Land e hodie li nómine es sovente acurtat a Tassie. Tasmania es situat 240 kilometres sud de Australia.

Tasmania anc es un federal state de Australia e have su propri guvernament e parlament.

Tasmania have 534,400 habitantes (2020) e un area de 68.300 quadrat-kilometres. Li insul have un longore de 296 kilometres e un largore de 315 kilometres.

Li cité capital de Tasmania es Hobart e li duesmim max grand cité es Launceston.

Quam federal state de Australia Tasmania have su propri guvernmament e parlament.

Li parlament de Tasmania have du domes. Li Dom de Representantes con 25 membres e li Senatu con 15 membres.




#Article 1069: Giza (107 words)


Giza (arab: لجيزة) es un li triesim max grand cité de Egiptia. It es situat al westal rive del fluvie Nile sud-west del cité capital Cairo in li nord-ost de Egiptia. Giza es li cité capital del Guvernia Giza.

Giza have 8.800.000 (2018) habitantes e un area de 1579,85 quadrat-kilometres. 

Giza esset fundat in li annu 642 ante Crist e es famosi in li munde pro li Plató de Giza ú es situat piramides, temples e sepultorias del ancian egiptian cultura. Inter li historic monumemntes es li famosi Grand Sfinxe e li Grand Piramides de Giza.

Pro li economie del cité li turisme lude un important rol.




#Article 1070: Nancy Pelosi (159 words)


Nancy Patricia Pelosi (nascet quam Nancy Patricia D'Alesandro) es un féminin politico de USA. Ella nascet in li 26-im de marte 1940 in Baltimore (Maryland) e es desde li 3-im de januar 2019 li presidente del Dom de Representantes del parlament de USA. Nancy Pelosi es membre del partise Democratic Partise). 

Li familie de Nancy Pelosi origina de Italia. Su patre Thomas D'Alesandro Jr esset borgomastro de Baltimore inter 1947 e 1959.

Nancy Pelosi studiat political scientie in Washington, D.C.. Ella finit su studie in li annu 1962 con li gradu del bachelor. In li annu 1963 ella maritat li bankero Paul Pelosi. Li cuple have quin infantes. Li familie translocat in li annu 1969 de New York a San Francisco.

Nancy Pelosi ha esset desde su yunesse activ in li  Democratic Partise.

Nancy Pelosi es un radical e agressiv adversia del ex-presidente Donald Trump. Ella provat duvez remove le quam presidente de USA per un processu de accusation.




#Article 1071: Piz Buin (108 words)


Li Piz Buin o plu precis Großer Piz Buin es li max alt monte del austrian país federal Vorarlberg. It es situat in li montania de Alpes ye li frontiera inter Austria e Svissia. Li Piz Buin have un altore de 3312 metres e it es li triesim max alt monte del gruppe de montes Silvetta.

Li nómine Piz Buin origina del retoroman lingue e significa Pic del bove.

Li unesim homes ascension del monte evenit in li annu 1865 de Josef Anton Specht e Johann Jakob Weilenmann con su ducterosJakob Pfitscher e Franz Pöll. In li annu 1936 esset posit li unesim sómmite-cruce sur li Piz Buin.




#Article 1072: Alvar Aalto (156 words)


Hugo Alvar Henrik Aalto esset un famosi finlandesi architect e designator de mobles. Il nascet li 3-im de februar 1898 e morit li 11-im de may 1976 in Helsinki. 

Alvar Aalto devenit famosi pro su conception del organic construction e es egardat in Scandinavia quam patre del modernisme e pionero del finlandesi architectura. 

Por su mobles Aalto usat solmen ligne e il refusat artificial materiales por li construction. Un tre populari objecte es li Aalto-vase ex vitre. Desde li annu 2010 li Aalto universitá in Helsinki porta li nómine del famosi architecte.

Alvar Aalto studiat architectura in Helsinki inter 1916 e 1921. In li annu 1923 il apertet un biró de architectura in Jyväskylä. Ye li annu 1924 Aalto maritat su assistente Aino Marsio qui morit in li annu 1949. In li annu 1940 Aalto devenit professor por architectura al Massachusetts Institute of Technology in Cambridge (USA).

Alvar Aalto maritat ye li annu 1976 Elissa Mäkiniemi. 

 




#Article 1073: Bat Yam (110 words)


Bat Yam (hebreic: בַּת יָם‎ or בַּת־יָם‎) es un cité in Israel. It es situat al costa del Mediterraneo in li centre del land e apartene al Discricte Tel Aviv. Li nómine Bat Yam significa filia del mare.

Li cité esset fundat sub li nómine Bajit vaGanc e changeat li nómine in li annu 1936 a Bat Yam. In li annu 1958 Bat Yam recivet li statu de un cité.

Bat Yam have un long sable-plage e anc mult hoteles along li plage-promenada.

Li hockey sur glacie-club HC Bat Yam have su hem in li cité e ja ganiat quarvez li national championatu de Israel in li hockey sur glacie.




#Article 1074: Myrna Fahey (104 words)


Myrna Fahey esset un actoressa de cinemá e de televsion de USA. Ella nascet li 12-im de marte 1933 in Carmel (Maine) e morit li 6-im de may 1973 in Santa Monica (California). 

Myrna Fahey esset activ quam actoressa inter 1954 til su morte in li annu 1973. Ella comensat per luder in Western-filmes. Su max famosi rol esset in li film The Fall of the House of Usher (1960) de Roger Corman in quel ella ludet Madelain Usher in li adation del famosi raconta de Edgar Allan Poe.

Myrna Fahey morit in li etá de 40 annus in li annu 1973 pro cáncere.




#Article 1075: Vincent Price (101 words)


Vincent Leonard Price jr. esset un actor de cinemá e de televsion de USA. Il nascet li 17-im de may 1912 in St. Louis (Missouri) e morit li 25-im de octobre 1993 in Los Angeles (California). 

Vincent Price devenit famosi pro su roles in mult horror-filmes inter altri in li film adaptiones de Edgar Allan Poe per li film-director Roger Corman.

Il studiat in al Yale University in New Haven (Connecticut ) anglesi e li historie de arte. Vincent Price ludet in li annu 1938 in su unesim film.

Vincent Price esset trivez maritat, ma omni su maritas morit ante il.




#Article 1076: St. Louis (144 words)


St. Louis es un cité in li USA. It es situat in li ost del federal state Missouri al westal rive del Fluvie Mississippi. St. Louis es li duesim max grand cité del federal state Missouri.

St. Louis have 311.404 (2016) habitantes e un area de 171,4 quadrat-kilometres. 

Li cité esset fundat in li annu 1764 del franceses. Desde li annu 1803 it apartene al USA. 

St. Louis esset un important node por li ferrovia, ma desde circa 1959 li númere de habitantes dimiue se pro li economic degeneration del cité. Hodie St.Louis es notori quam un del max dangerosi cités pro li grand nivelle de crímines.

In li annu 1904 li Olimpic Ludes del estive evenit in St. Louis. Li baseball-equip St. Louis Cardinals lude in li Major League Baseball e li hockey sur glacie-club St. Louis Blues in li National Hockey League.




#Article 1077: Ibiza (208 words)


Ibiza o oficialmen Eivissa es un insul in li westal Mediterraneo quel apartene a Hispania. It es parte del archipelago de Baleares e es in un distantie de 90 kilometres ostal de Hispania.

Li lingues oficial de Ibiza es hispan e catalan.

Ibiza have 147.914 habitantes (2019) e un area de 571,6 quadrat-kilometres. Secun li area it es li triesim max grand insul del Baleares. Li costa de Ibiza have un longore de circa 210 kilometres.

Li insul es collinosi e li max grand altore es li monte Sa Talaia quel have un altore de 475 metres.

Li max grand cité del insul es Ibiza (Cité). Ibiza apartene al autonom region de Baleares.

Ibiza es dividet in quiin municipies. Li quin municipies es:

In li annu 123 ante Cristo li Romanes conquestat li insul e nóminat it Eleves. Inter 711 e 1235 pos Cristo Ibiza apartenet al imperie del arabic Maures. Desde 1235 Ibiza esset parte del hispan reyatus. Hodie it es parte del autonom region de Baleares in li Reyatu Hispania.

Hodie Ibiza es un important destination de turisme. 20 percentes del habitantes es extranos. Li biologic varietá e cultura de Ibiza es desde li annu 1999 sur li liste del Heritage Mundal del homanité de UNESCO. 




#Article 1078: Annikki Tähti (144 words)


Annikki Tähti esset un cantatoressa de Finland. Ella nascet li 5-im de decembre 1929 in Helsinki e morit 19-im de junio 2017 in Vantaa. Tähti cantat schlageres e su max grand successe esset li melancolic valse-canzon Muistatko Monrepos’n (Esque tu memora Monrepos?). Ti canzon esset inter li max successosi finlandesi canzones in tot. Ella esset activ quam cantatoressa inter 1953 e 2008.

Annikki Tähti anc ludet in quelc filmes. In li annu 1953 ella ludet in li musical comedie Two Funny Guys. In li annu 2002 Annikki Tähti aparit in li film Mies vailla menneisyyttä (Li mann sin passate) de Aki Kaurismäki in quel ella cantat ancor unvez Muistako Monrepos'n.

Inter 1959 e 1979 ella esset maritat con li finlandes composer Pennti Tiensuu. Li cuple havet un filiulo. Annikki Tähti morit in li etá de 87 annus in Vantaa li 19-im de junio 2017.




#Article 1079: Cyndi Lauper (113 words)


Cyndi Lauper, nascet quam Cynthia Ann Stephanie Lauper,  es un cantatoressa a actoressa de USA. Ella nascet li 22-im de junio 1953 in New York e havet grand successes in li annus 80 del 20-im secul quam cantator de pop musica e rock musica

Li max famosi canzones de Cyndi Lauper esset Girls Just Want to Have Fun, Time After Time,  She Bop e All Through the Night.

Cyndi Lauper es maritat con li actor David Thornton desde li annu 1991 e li cuple have un infante. Politicalmen ella es activ por li yures de homesexuales.

Cyndi Lauper es anc activ quam actoressa e ludet in mult filmes de cinemá e de television.




#Article 1080: Lino Ventura (121 words)


Lino Ventura (nascet quam  Angiolino Giuseppe Pasquale Ventura) esset un famosi italian-francesi actor de cinemá  e de television. Il nascet li  14-im de julí 1919 in Parma (Italia) e morit li  22-im de octobre 1987 in Saint-Cloud (Francia). In translocat in li etá de 8 annus con su familie de Italia a Francia.

Ante il devenit un actor Lino Ventura hat laborat quam professional luctero, ma il devet finir su cariera quam luctero pro un lesion. Il esset activ quam actor inter 1953 e su morte in li annu 1987. Lino Ventura devenit populari pro su roles in bande-filmes.

Lino Ventura esset maritat con Odette Lecomte de 1942 til su morte in li annu 1987 e li cuple havet quar infantes.




#Article 1081: Cozumel (122 words)


Cozumel es un insul in li Caribica quel apartene a Mexico. It es li triesim max grand insul de Mexico e it es situat 15,8 kilometres ost del peninsula Yucatán.

Cozumel have circa 100.000 habitantes (2010) e un area de 477,85 quadrat-kilometres. Li insul have un longore de 45,3 kilometres e un largore de 16,6 kilometres. 

Li max grand cité de Cozumel es San Miguel de Cozumel. Cozumel apartene al federal state Quintana Roo e forma li max grand parte del municipie Municipio Cozumel.

Cozumel es un popular destination de turisme. It es famosi pro su ruines del cultura del Mayas. Li nómine Cozumal siginifica Loc del Hirunde. Li festa del Carnevale de Cozumel es un del max important festas de Mexico.




#Article 1082: Antony Blinken (208 words)


Antony John Blinken es un politico del USA. Il nascet li 16-im de april 1962 in Yonkers (New Jersey) e es desde li 26-im januar 2021 li ministre por externi aferes del  Unit States de America. Blinken es membre del Democratic Partise.

Antony Blinken origina de un judeic familie quel venit al USA de Hungaria. Su patre Donald M. Blinken esset inter 1978 til 1990 li ambassador del USA in Hungaria. Pos li divorcie de su genitores il habitat in Paris in Francia che su matre Judith. Antony Blinken parla fluentmen francesi.

Antony Blinken studiat social studies in li universitá de Harvard. Il esset co-editor del arte-jurnal The Harvard Crimson. Il anc scrit pluri articules por li jurnal e anc por li revúe The New Republic. Poy Blinken studiat jurisprudentie al Columbia Law School in New York.

Antony Blinken laborat quam avocate. Il esset in li equip por li presidential campanie de Michael Dukakis in li annu 1988 por colecter moné. Inter 2017 e 2021 Antony Blinken laborat quam jurnalist e docet al universitá de Chicago.

Desde li annu 2002 il es maritat con Evan Ryan e li cuple have du infantes.

Por du decennies Blinken laborat in li administration de institutiones por li externi politica de USA.




#Article 1083: Ischia (199 words)


Ischia es un insul in li westal Mediterraneo in Golfe de Napoli quel apartene a Italia. It es parte del archipelago del Flegraean Insules e es in un distantie de 30 kilometres westal del cité Napoli.

Elba have 67.544 habitantes (2016) e un area de 46,3 quadrat-kilometres. Secun li area it es li max grand insules in li Golfe de Napoli. Li insul have un longore de 9,9 kilometres e un largore de 7,2 kilometres. Li costa de Ischua have un longore de circa 34 kilometres.

Li max grand cité del insul es Ischia. Ichia apartene al region Toscana e al region Campania. Li insul es de vulcanic orígine.

Ischia es dividet in six municipies. Li six municipies es:

In li 8-im secul ante Cristo li insul esset colonisat de Grecia. Li grec colonistes nóminat li insul Pithekoussai. Pos to li insul devenit un parte del Roman Imperie e li insul havet li nómine Aenaria. In li annu 1883 un terr-tremore destructet li municipies Casamicciola Terme e Lacco Ameno e 2333 homes morit. 

Hodie Ischia es un important destination de turisme, anc pro su termes. In li comensa del 20-im secul Ischia esset tre populari inter scritores e pictores.

 




#Article 1084: Boris Pasternak (211 words)


Boris Leonidovich Pasternak esset un russ autor e poet. Il nascet li 10-im de februar 1890 in Moscva e morit li 30-im de may 1960 in Peredelkino. Boris Pasternak ganiat li Nobel Premie de litteratura in li annu 1958.

Boris Pasternak esset secun religion judeic. Il studiat in Moscva filosofie. Per viages e studies in Germania e Italia Pasternak decidet devenir poet e scritor. Il esset un representante de futurisme e simbolisme.

Li unesim libre de Boris Pasternak esset li colection de poemas Mi sestre, vive quel il scrit in li annu 1917, ma esset publicat in li annu 1922. Boris Pasternak traductet ovres de Johann Wolfgang von Goethe, Friedrich Schiller, William Shakespeare e Calderón de la Barca in li russ lingue.

Li max famosi ovre de Boris Pasternak es li roman Doctor Zhivago del annu 1957. Li libre ne posset esser publicat in li Soviet-Union. Li manuscrite esset contrabandat a Italia e publicat ta in li annu 1958. Pro ti libre Boris Pasternak recivet li Nobel-premie por litteratura in li annu 1958. 

Pro ti libre Pasternak esset excludet ex li oficial Asociation de scritores del Soviet-Union e esset rehabilitat in li annu 1987 dum li era de Michael Gorbachev. Il morit ja in li annu 1960 pro cáncere de pulmon.




#Article 1085: Ernst Moritz Arndt (305 words)


Ernst Moritz Arndt esset un patriotic german autor, poet e politico. Il nascet li 26-im de decembre 1769 in Groß Schoritz quel es in parte de Garz sur li insul Rügen e morit li 29-im de januar 1860 in Bonn. Quam publicist e poet il mobilisat contra li frances ocupation de Germania in li comense del 19-im secul e combattet por li libertá de su patria. Hodie Ernst Moritz anc es criticat quam nationalist e antisemitic.

Ernst Moritz Arndt studiat in Greifswald evangelic teologie, historie, geografie, lingues e scienties natural. In li annu 1800 il maritat Charlotte Marie Quistorp qui morit pos li nascentie del filio Karl Moritz in li annu 1801. In li annu 1801 Ernst Moritz Arndt devenit docente al universitá de Greifswald e desde li annu 1806 professor in Greifswald.

Pos li defete de Prussia contra Francia in li annu 1806 Arndet devet fugir a Svedia, ma retornat in li annu 1809 secretmen a Germania. Ernst Moritz Arndt eat a Russia por combatter contra Francia. In Sant Petersburg il scrit mult patriotic poemas e canzones contra Francia. Arndet egardat Napoléon Bonaparte quam tiranno. In li annu 1813 il retornat a Germania.

In li annu 1818 Ernst Moritz Arndt maritat Anna Maria Schleiermacher, li sestra del teolog Friedrich Schleiermacher. Ye li 1818 Ernst Moritz Arndt devenit professor por historie al universitá de Bonn, ma in li annu 1820 il esset suspendet quam professor pro su liberal idés. In li annu 1841 Arndt devenit rector del universitá de Bonn.

Ernst Moritz Arndt esset electet in annu 1848 li german national assemble in Frankfurt quel esset li parlament del national-liberal revolution quel fallit. Arndt demissionat de su function quam membre del parlament 1848 e retornat in su academic profession.

Ernst Moritz Arndt publicat political ovres, fables e anc religiosi poemas. Su max famosi poemas es:




#Article 1086: Dhaka (166 words)


Dhaka (anc scrit Dacca) es li cité capital de Bangladesh. It es situat in li centre del land e anc es li administrativ centre del Distrcte Dhaka. Dhaka es situat al fluvie Buriganga.

Li cité Dhaka have 8.906.039 (2011) habitantes e li region Dhaka mem 14.543.124 (2011) habitantes. Li cité have un rea de 306 quadrat-kilometres.  

Dhaka esset li cité capital del Mughal Imperie in li 17-im secul. In li annu 1757 Dhaka hat devenit un parte del colonial imperie del Reyatu Unit. Dhaka esset li cité capital de Bengalia. In li annu 1957 Dhaka devenit cité capital de Ost-Bengalia e apartenet a Pakistan. Desde li annu 1971 Dhaka es li cité capital del índependent state Bangladesh.

Dhaka es li political, economic e cultural centre de Bangladesh. Dhaka es un del max densi habitat areas del munde. Por li economie del cité es li textile-industrie tre important e anc li export de jute, sucre e té. Dhaka have un problema con frequent inundationes pro li monsun.




#Total Article count: 1086
#Total Word count: 192871